Fonaments de l’estat social i democràtic de

dret

Índex Llibertat dels antics i llibertat dels moderns Llibertat positiva i negativa D'individualisme possessiu L’estat liberal L’herència republicana La societat civil La tradició socialista Dos socialismes L’estat social de dret L’estat social i democràtic de dret Els límits de l’estat Una nova societat civil

Llibertat dels antics i dels modernsEl contrast entre <dels antics> i <dels moderns> el va exposar el filòsof francès Benjamin Constant l’any 1819

• La llibertat dels antics

Segons Benjamin Constant, la llibertat dels antics consistia a participar en els diversos assumptes públics. Es considerava home lliure el ciutadà.Aquest concepte de llibertat es restringia als ciutadans perquè no es considerava com a tals ni les dones, ni els esclaus, ni els metecs, ni els joves menors de trenta anys.

• La llibertat dels moderns

La capacitat de ser lliure i el dret d’exercir-la és el fruit des sorgiment de les teories del dret natural per naturalesa, cada persona té uns drets que la societat ha de respectar <llibertats>Una persona és lliure quan es respecten els seus drets, entre els quals, el d’elegir representants que s’encarreguin de gestionar les qüestions públiques, i poder gaudir així de la vida privada

Llibertat positiva i negativa

• Isaiah Berlin (1909-1997) va proposar una distinció de llibertat semblant a la Benjamin Constant: la distinció entre llibertat positiva i negativa.Segons Berlin, la llibertat <positiva> equival a ser un mateix el seu propi amo. El que té <positiu> és que consisteix en el fet que l’individu tingui ell mateix el control sobre la seva pròpia vida i les seves pròpies decisions, i no depèn de forces exteriors que el manipulin. En canvi, la llibertat <negativa> consisteix a no tenir interferències ni impediments per part d’altres persones que impedeixin a l’individu dur a terme els seus desitjos. El que té de <negatiu> es que només consisteix en la negació dels obstacles.

L’individualisme possessiu La llibertat moderna és una conquesta històrica molt valuosa ja

que comporta una forta exigència de preservar els drets individuals enfront de possibles abusos per part de l’estat.Un dels crítics del liberalisme ha estat el filòsof canadenc Crawford Macpherson (1911-1987). Segons ell, en el naixement de l’edat moderna es va obrir pas l’individualisme possessiu.La societat no es considera com una comunitat que dona suport a cada nou individu, sinó com una associació d’individus propietaris amb una relació mercantil en la qual produeix un intercanvi dels béns i serveis i en la qual cada un mirarà de buscar el seu propi benefici particular. A més de l’individualisme egoista, existeix també un individualisme altruista.

L’estat liberalL’estat liberal L’estat liberal com a estat de dret

Les revolucions de caràcter liberal que s’han dut a terme des del segle XVII han donat lloc a una nova mentalitat segons la qual tots els membres de la societat, incloent-hi els governants i el monarca, han de sotmetrès a la llei dictada per la sobirania popular i l’imperi de la llei.

• Kant, que en l’obra La pau perpètua formula els tres principis:

Principi de la llibertat de cada membre de la societat Principi de la dependència de tots respecte a una única legislació comuna. Principi de la igualtat de tots els súbdits.

La tradició liberal

Creença que tot individu constitueix el nucli de l’actuació política establint un marc legal que en protegeixi els drets que té.

* Funcions bàsiques d’aquest estat liberal: Protegir la vida dels seus membres mantenint-ne la seguretat. Reduir la por i la incertesa fomentant la pau civil. Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç.

L’herència republicanaPerquè sigui possible assolir aquest objectius, l’estat ha de ser constitucional. El liberalisme és hereu de la tradició republicana, tots els ciutadans han de ser igual davant la llei i han de tenir garantia la possibilitat de defensar-se contra qualsevol abús de poder.

Per evitar els abusos de poder, la tradició republicana va posar en pràctica diversos elements:

- El constitucionalisme- La separació de poders de la independència entre el

poder executiu, el legislatiu i el judicial.- La participació ciutadana en el funcionament de cadascun d'aquests

poders

L’estat liberal de dret va donar pas a l’estat liberal i democràtic de dret, ja que poc a poc es va anar establint el sufragi universal.

La societat civilPúblic no estatal. Conjunt d’institucions i mecanismes de coordinació social no dependents del sistema administratiu estatal.

La societat civil com a societat comercial

Adam Smith, afirma que l’economia s’ha convertit en el nucli i motor de la vida social. L’estat és una institució que sorgeix del conflicte d'interessos entre els membres de la societat, i el seu fi bàsic és assegurar el creixement econòmic del qual depèn la riquesa de les nacions.La societat civil està formada per individus als quals es mou el seu propi interès i que són propensos a l’intercanvi. D’aquesta propensió a comerciar deriva l’aparició del mercat com a lloc per a l’intercanvi lliure de béns i serveis. Si el mercat aconsegueix a funcionar correctament aleshores s’aconsegueix el benefici mutu.

La societat civil com a sistema de necessitats

Hegel, entén la societat civil com un espai <on cadascú és fi per si mateix sense relació amb els altres no es poden assolir els fins mitjans per al fi d’un individu particular>La societat civil és considera com un sistema de necessitats. Els ciutadans s’hi relacionen només com a individus privats sense cap altra motivació que la satisfacció recíproca de necessitats.

Liberalisme polític i liberalisme econòmic

El liberalisme va sorgir en un primer moment com una reivindicació de garanties constitucionals i de drets individuals.

- Liberalisme polític, éssers humans han de ser lliures per seguir lñes seves pròpies preferències en els assumptes religiosos, econòmics fet que suposa límits i controls al poder estatal necessitat de participació democràtica.

- Liberalisme econòmic, entén el mercat com a mecanisme bàsic de coordinació social. El paper de l’estat consisteix a facilitar al mercat que compleixi amb les seves funcions, participació democràtica, perill..

La tradició socialistaLa tradició socialista es proposa establir la igualtat material, condicions socials i econòmiques per tothom.Aquesta preocupació per les condicions socials que fan possible la llibertat condueix el socialisme a controlar el mercat. L’objectiu bàsic del socialisme sigui interferir en el mecanisme del mercat, si no eliminar-lo. Els drets de propietat i el control dels mitjans de producció i distribució dels béns econòmics haurien d’estar en mans de la societat considerada com a totalitat i ser administrats en interès de tots per assegurar la igualtat social.

Dos socialismes

El socialisme científic o comunisme

L’estat liberal com un instrument al servei de la classe dominant. Existeix rebutjar no només els principis del mercat lliure, idea liberal d’un estat amb poders molt limitats.

Socialisme reformista o socialdemocràcia

Ferdiand Lassalle i Eduard Berntein, van intervenir en l’estat, però sense trencar-ne les bases democràtiques i liberals.

L’estat social de dretL’estat social de dret inclou la preocupació per la igualtat social:

Exigències de la justícia social, per fer real la igualtat d’oportunitats per tothom. L’expansió d’educació, assistència mèdica, protecció de la vellesa.

Problemes sistema econòmic. L’economia requereix una coordinació estatal per assegurar l’eficàcia i evitar les tendències a la crisi.

L’estat social i democràtic de dret

La constitució espanyola de 1978 proclama en l’article primer que es pretén establir un sistema polític que sigui capaç de conjuntar harmònicament els tres objectius següents:

Un estat social, que reconeix la igualtat i s’ocupa de garantir els drets econòmics, socials i culturals de la població mitjançant normes i institucions que permetin a tothom accedir a tots els serveis públics i a les prestacions socials.

Un estar democràtic, la sobirania popular, es manifesta a través de la participació en les eleccions periòdiques lliures.

Un estat de dret, en que totes les persones i totes les institucions se sotmetin a la constitució, es respectin les garanties jurídiques fonamentals separació i equilibri de poders on l’estat aprofundeixi simultàniament en els tres aspectes: legalitat, democràcia i protecció social.

Els límits de l’estat L’estat del benestar es l’estat benefactor que ha reduït el

protagonisme de la iniciativa privada. Els ciutadans adopten una actitud de dependència passiva que els fa més semblants.

Augment de les competències de l’estat comporta un creixement de la burocràcia, un augment desmesurat del poder administratiu. Això condueix a una separació cada vegada més gran entre governants i governats.

La sobirania estatal és insuficient per fer front al fet indiscutible de la globalització ni

La política econòmica són ja un assumpte de cada estat en exclusiva

D’aquí que existeixin opinió pública mundial, com també organitzacions supraestatals. La Unió Europea i les Nacions Unides en són dos bons exemples.

Una nova societat civilAvui dia assistim a una recuperació de la societat civil.La societat civil s’entén com aquella dimensió de la societat que està formada per una trama de relacions, d’un conjunt d’associacions que abasten des de la família, les esglésies, els grups d’amics, les associacions culturals o de veïns, fins a organitzacions cíviques internacionals. Dues línies d’interpretació:

John Keane, societat en conjunt i que, per tant, inclou el poder econòmic en el seu funcionament.

Jürgen Habermas, societat civil es distingeix tant del poder estatal com l’econòmic. Espai de cooperació, sense coerció estatal ni interessos econòmics, i que es regeix per llaços de solidaritat.

Un dels problemes és determinar les relacions de la societat civil amb l’estat:

- La societat civil, legitima el poder polític- Li correspon controlar-lo- Cal crear un espai públic de lliure coerció estatal- La societat civil ha de ser autònoma - Cal potenciar una opinió pública