Cercant trobar,debatent-se cec per agafar,

l'home clava les urpes en l’arenai prem, i engrapa, i té.

I al mirar, al obrir la mà,la sorra llisca dels seus dits,

fent la mà buida,i el front fosc, i el cor dur.

Esquerp deler,de desesper farcit

la troballa de la flor marcida,errat afany que rau en desengany.

El trèmol esmussa les mans,la llàgrima cau de les parpelles

marcant la llera dels anysfins que el rostre ja se't pot llegirFent un gest crispat, avergonyit,

humiliat acotes el cap.Ni mirar pots de fit a fit

i ja només ets pobre perfil a contrallum.Talment ombra oscil·lant,

bàscules pel terra de la cambra,vacil·les a tentines i els ulls et fan cercles

resseguint el ras del sostre.No pots..., i de cop, i sense avís,

el galop se't puja als llavisNo se què fer!

Desenfila la mirada de l’orgull, curullnega't, fes-te submís, amic.

Apel·la a la bonhomia del geni senzill,entranyable protector de llars casolanes,i prega amb les mans quietes i el somrís

i el somrís a flor de llavi.

Contesto

però...

Adopta el posat de l’infanti el cant,

i quan aferris la sorra,ferma i closa dintre de la mà tancada,

i siguis valenti no vulguis, ni gosis mirar,

tindràs la seguretat en la certesa.

A l’inrevés del que t'han dit el tot cohabita en el no-res

i dintre del petit s'hi inclou el gran a l'abast de la nostra rude mà.El zero dóna mida a l'Univers

ja que el buit omple totes les cosesfent coincidir ciència i alquímiaen la última i definitiva troballa

Sempre són les preguntesles que lleven el forrellat de les portes de l’infern

sàpigues emperò....que res t’estalviaràs,

perquè el revés només és calc del dret,vana geografia invertidade la mateixa realitat.

I els llims?Nul·la realitat imaginada per defugir tot compromís,

impossibilitat definitivament estèril,no món

Tot és aparent,engany dels sentits,

soroll de fons,totes les propostes són estèrils.

No sé què fer!I a qui preguntar?

La sorra s'amuntega a les platgescarregada per les mars

en un quefer d'eonsper arranar muntanyes

i aplanar relleus

Dinàmica mecànicaen busca de l’entropia general

i malgrat les bosses d’improbabilitat,el salt endavant de la matèria i la vida

obra en recerca de l’encefalograma pla.Definitiu final estètic

de tanta imperfecció recurrento només... aparent,

el progressiu esllanguiment de la pulsió?La creació és l'arpegi

en la corda tibada,substància vibratòria vibrant,només un pessic del demiürg.

Engrapar la sorra?

És com agafar l’aireo llegir-me els escrits

Ramon (1964) dedicat a l' escultor J. M. Subirats

Engrapar la sorra?

És com agafar l’aireo llegir-me els escrits

Ramon (1964) dedicat a l' escultor J. M. Subirats

com agafar l’aireo llegir-me els escrits

com agafar l’aireo llegir-me els escrits