Investiguem el mar (respostes fitxes 2a)

fitxes Investiguem el mar

Fitxes de treball al centre | secundària

1El medi natural

Fitxa 1: Com es contamina el mar

La Mediterrània, amb les seves aigües de color blau, és un mar tancat que concentra una gran activitat humana, agrícola i industrial. Aquesta activitat té una repercussió molt gran en els eco-sistemes marins del nostre litoral. De fet, les aigües costaneres són l'abocador de gairebé tota la contaminació generada pels éssers humans i més del 90% de totes les substàncies químiques, deixalles i altres materials llançats al mar perduren entre els sediments, les maresmes, els alguers de posidònia i altres ecosistemes de la costa.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

1. Fixa’t en el dibuix i identifica algunes de les accions que generen un impacte negatiu en el mar.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

mari

Texto escrito a máquina

Ús de pesticides i fertilitzants (agricultura).

mari


Purins i fems procedents del bestiar (ramaderia).

mari


Construcció d'embassaments (presa).

mari


Abocaments de residus a rius i platges (ciutat).

mari


Abocaments d'aigües residuals (ciutat).

mari


Abocament d'aigües industrials (indústria).

Investiguem el marFitxes de treball al centre

2 El medi natural

2. Llegeix detingudament els paràgrafs següents i classifica la informació en el quadre que tens a continuació tal i com es fa a l’exemple.

> Les aigües residuals agrícoles poden contenir fertilitzants i pesticides que s’incorporen a l'aigua des-prés de regar.

> Les aigües residuals domèstiques provenen de cases, escoles, hospitals, etc. Contenen sobretot contaminants orgànics (orina, femta, restes de menjar...) i també poden contenir microorganismes patò-gens eliminats per les persones (coliformes fecals, ...). També contenen productes de neteja, olis, restes de pintures, sabons, etc..

> Les aigües residuals d’origen industrial poden contenir productes que no es descomponen o substàn-cies tòxiques. Alguns dels verins presents a les aigües residuals industrials són: l'arsènic, el cianur, el crom, el plom, el cadmi, l'anhídrid sulfúric, olis, diversos àcids, etc. > Les aigües d'escorriment circulen pels carrers i teulades quan plou i poden arrossegar tota mena de materials, com ara plàstics, material d'enderroc, papers, llaunes, puntes de cigarreta ...

> Els purins o fems procedents del bestiar de les granges també contaminen les aigües si s'aboquen als rius o rierols o si s'utilitzen en excés per adobar la terra. Aquests es filtren i acaben contaminant les aigües subterrànies...

> Els detergents contenen fosfats que provoquen la contaminació de les aigües.

ORIGEN AGENT CONTAMINANT

Aigües agrícoles fertilitzants i pesticides

mari


Aigües domèstiques

mari


orgànics, microorganismes patògens, productes de neteja, olis, etc.

mari


productes que no es descomposen o substàncies tòxiques

mari


Aigües industrials

mari


Aigües d'escorriment

mari


Tota mena (plàstics, enderrocs, papers, llaunes, etc)

mari


purins o fems

mari


Aigües ramaderes

mari


Aigües domèstiques

mari


detergents



3El medi natural

3. En la nostra vida quotidiana, els ciutadans i ciutadanes realitzem quantitat d’activitats que conta-minen el mar1 .

Fes un llistat amb les activitats que creus que afecten el medi marí tenint en compte els següents àmbits:

A casa A la platja

A l’institut/feina Altres

(1) Per obtenir informació podeu consultar els següents webs:

marenostrum.org/ecologia/medio_ambiente/degradacio/index.htm

marenostrum.org/ecologia/medio_ambiente/degradacio/index2.htm

marenostrum.org/ecologia/medio_ambiente/marsaludable/index.htm

xtec.es/~pcairo/bios/4.htm

marenostrum.org/ecologia/medio_ambiente/prestige/indexc.htm

mari


1. Vessar oli per l'aigüera. 2. Utilitzar sabó en excés o no ecològic (alt contingut en fosfats). 3. Posar rentadores mig buides. 4. Utilitzar la calefacció a temperatures massa elevades o aires acondicionats a temperatures massa baixes.

mari


1. Llençar residus sòlids al mar. 2. Dutxar-se amb sabó a la platja. 3. Llençar escombraries a la sorra (ampolles, bosses, cigarretes, paper de plata, etc). 4. No llençar menjar a la sorra.

mari


1. Llençar els toners de les impressores a les escombraries. 2. Vessar residus químics, generats a classe de laboratori, per l'aigüera. 3. No llençar residus sòlids dels experiments en contenidors especials. 4. Utilitzar el vàter com a paperera (restes d'entrepans, paper de plata, etc).

mari


1. Agafar el cotxe/moto per desplaçaments curts que poden fer-se a peu o en bicicleta. 2. Utilitzar les clavegueres com a escombraries. 3. Malgastar l'aigua. 4. No llençar les piles, pintures, fluorescents, a contenidors específics.


4 El medi natural

Fitxa 2: Efectes de la contaminació en el medi

Durant molt de temps, han arribat al mar quantitat d’aigües residuals urbanes i industrials, fet que ha provocat els greus problemes de contaminació. De fet, malgrat l’aplicació de sistemes de depuració, encara avui trobem quantitat de residus, substàncies tòxiques, hidrocarburs, etc. que resulten difícil de controlar i eliminar. Aquests generen efectes molt negatius, suposant sovint la desaparició d’espècies que viuen al mar.


1. La praderia de posidònia és un dels paisatges marins del Mediterrani més significatius, molt sen-sible als impactes ambientals.

a) Busca informació i descriu aquest paisatge2 .

En el mapa tens localitzades les praderies de posidònia de la costa catalana.

(2) Podeu trobar informació als següents webs:

marenostrum.org/vidamarina/vegetalia/fanerogamas/posidonia/

clubdelamar.org/posidonia.htm

mari


La posidònia és una planta amb arrel, tija, fulles i flors endèmica de la Mediterrània. Forma feixos de 5-7 fulles en forma de cinta de fins quasi un metre de llargada. La posidònia oceànica constitueix una de les comunitats més característiques del litoral mediterrani. S'estenen sobre fons de perfil suau, preferentment de sorra, en segments de costa no exposats i a profunditats que oscil•len entre gairebé la superfície i els 35 m de profunditat. Creix en tal densitat i extensió que entapissa el fons formant així praderies ondulades que donen aixopluc i aliment a nombroses espècies.



5El medi natural

b) Per què creus que no hi ha cap praderia davant la costa de la ciutat de Barcelona?

2. Investiga com afecten al medi marí altres activitats com ara:

La pesca d’arrossegament:

El transport de petroli i hidrocarburs:

Les piscifactories:

3. Observa els següents dibuixos i comenta com afecta en cada cas l’abocament de residus i altres contaminants als ecosistemes marins i a nosaltres.

mari


Les praderies de fanerògames marines són un ecosistema fràgil que es veu afectat per múltiples agressions d’origen no natural. A Barcelona es localitzen enfront de les costes sorrenques, excepte el tram que comprèn els deltes dels rius Besòs i Llobregat. Per això actualment les praderies es troben en forta regressió a causa dels continus abocaments de contaminants, les construccions de ports, la pesca il•legal de ròssec, l'aqüicultura, l'ancoratge d'embarcacions i la invasió d'espècies exòtiques.

mari


És agressiva perquè destrueix el fons marí amb les xarxes i portes.

mari


Reducció transparència aigua i introducció substàncies contaminants

mari


Excés materia orgànica (eutrofització), ús d'hormones, antibiòtics, etc.

mari


El 28% dels residus sòlids totals que suren per les nostres platges són plàstics. Això afecta negativament en diversos animals. Per exemple, les tortugues sovint confonen les bosses de plàstic amb meduses (que utilitzen per hidratar-se). Això els provoca problemes digestius i, seguidament, la mort.

mari


Hi ha compostos químics que s'aboquen al medi i que sovint son difícils de degradar, fent que s'incorporin a la xarxa tròfica on perduren molt de temps. Això té lloc perquè la natura no té cap informació prèvia sobre com tractar-los, produint un desequilibri i que passin a ser objecte de bioacumulació. Això provoca que arribin fins a nosaltres en consumir productes del mar (destaquem els metalls pesants i substàncies orgàniques sintètiques).


6 El medi natural

4. Una de les espècies protegides del Mediterrani és la tortuga babaua. Busca informació sobre aquesta espècie, on viu, hàbits, etc3.

5. Investiga altres 5 espècies amenaçades del Mediterrani4 .

(3) marenostrum.org/vidamarina/animalia/reptiles/tortuga/indexc.htm

(4) http://waste.ideal.es/mediterraneo.html

mari


La tortuga babaua (Caretta caretta) és l'espècie de tortuga marina més abundant a la Mediterrània (sobretot a les Balears), però està en alarmant disminució de poblacions. Viu en aigües profundes, però sovint es troba prop de la costa (sobretot animals joves menors a 75 cm de llargada). L'època reproductiva va des de maig fins setembre. Copulació diürna però postes nocturnes (35-180 ous / femella). La temperatura d'incubació determina la sexualitat dels nounats. La seva dieta és bàsicament carnívora. Cada any una important quantitat de Caretta caretta és capturada per la flota palangrera. Aquesta és la principal causa del descens de poblacions, però n'hi ha moltes altres que també afecten, com la contaminació marina, els emmallaments en xarxes de pesca, la impregnació amb restes de petroli, el comerç il·legal, etc. Actualment és una espècie protegida a Catalunya, i existeixen entitats que treballen en la divulgació, recuperació i investigació d'aquesta espècie.

mari


Epinephelus marginatus (mero), Sciaena umbra, Scyllarides latus (cigala de mar), Centrostephanus longispinus (eriçó de pua llarga), Litophaga lithophaga (mol•lusc perforant), Pinna nobilis (nacra), Pinna pernulla, Patella nigra, Patella ferruginea, Corallium rubrum (corall vermell), Gerardia savaglia, Hippospongia officinalis (esponja comú) i posidònia oceànica.



7El medi natural

Fitxa 3: Evitem la contaminació

L’abocament d'aigües residuals, industrials, etc. ha constituït una important agressió de l'ésser humà sobre el mar. Tot i els nous sistemes de depuració i neteja, cal una presa de consciència i un canvi d’hàbits que permetin desenvolupar tot un seguit de bones pràctiques, als diferents àmbits de la nostra vida. El nostre paper com a ciutadans i ciutadanes responsables i compro-mesos també resulta indispensable per evitar la contaminació del mar.


1. a) Observa el següent dibuix i identifica 10 accions incorrectes que s’estan duen a terme.

1. 6.

2. 7.

3. 8.

4. 9.

5. 10.

mari


Llençar puntes de cigarretes al terra.

mari


Dutxar-se amb sabó a la platja.

mari


Abocaments d'hidrocarburs al mar.

mari


Fer servir el vàter com a paperera.

mari


Llençar restes orgàniques a la sorra.

mari


Tenir la música molt alta.

mari


Abocar aigües residuals al mar.

mari


Abocar runes als espais naturals.

mari


No fer servir les papereres.

mari


Llençar residus sòlids al mar.


8 El medi natural

b) Per què són incorrectes aquestes accions? Com s’hauria d’actuar per evitar-les?

2. Evitar la contaminació marina és responsabilitat de tots. A continuació tens tot una sèrie de con-sells que es poden aplicar en diferents àmbits. Ordena’ls tenint en compte qui els hauria de dur a terme (pot ser que algun consell es pugui aplicar en més d’un àmbit).

A casa / a la ciutat A la platja

A l’agricultura i a les granges A la indústria

mari


(opinió alumne)

mari


> Evitar l’ús en excés de productes de neteja agressius com el lleixiu, l'amoníac i altres productes tòxics. > No abocar per l'aigüera líquids no solubles a l’aigua, com pintures i olis ja que generen una pel·lícula sobre l'aigua que en dificulta l'oxigenació. Cal portar-los a la deixalleria. > Escollir preferentment productes reciclats, ja que la fabricació d'aquests productes comporta una reducció del consum i la contaminació de les aigües. > Consumir fruites i verdures procedents d'agricultura biològica, que no utilitza adobs nitrogenats ni fosfats. > Cal denunciar qualsevol abocament de substàncies tòxiques o contaminants a l'aigua. > Mantenir els carrers nets per evitar que l'aigua de pluja arrossegui les deixalles llençades al carrer i s'incorporin als rius. Cal utilitzar les papereres i els contenidors situats als carrers. > No utilitzar detergents rics en fosfats.

mari


> No llençar residus com ara papers, plàstics o restes de menjar a la sorra o a l’aigua.

mari


> A la indústria cal reutilitzar l'aigua que es fa servir per refrigeració, per mitjà de circuits tancats > És necessari utilitzar com a matèries primeres residus recuperats. Per exemple, la fabricació de paper reciclat és un procés que redueix a la meitat la contaminació i comporta un 85% d'estalvi en el consum d'aigua. > Les fabriques han d'evitar abocar substàncies tòxiques a l'aigua. > Cal depurar les aigües abans d'abocar-les als rius.

mari


> L'excedent de purins es pot recollir i emmagatzemar en basses especials, o bé es pot portar a centres de reciclatge de purins on en fan adobs i terres per a jardins i conreus. > Els agricultors han d'evitar la utilització excessiva de fertilitzants i plaguicides químics. Cal afavorir l’ús de mètodes naturals contra les plagues. > Els pagesos han d'evitar l'abocament de purins a l'aigua i no utilitzar-los en excés per adobar la terra, per tal d'impedir infiltracions que poden provocar la contaminació de les aigües subterrànies.



9El medi natural

CONSELLS

> Evitar l’ús en excés de productes de neteja agressius com el lleixiu, l'amoníac i altres productes tòxics.> No abocar per l'aigüera líquids no solubles a l’aigua, com pintures i olis ja que generen una pel·lícula sobre l'aigua que en dificulta l'oxigenació. Cal portar-los a la deixalleria.> Escollir preferentment productes reciclats, ja que la fabricació d'aquests productes comporta una reducció del consum i la contaminació de les aigües. > No llençar residus com ara papers, plàstics o restes de menjar a la sorra o a l’aigua. > L'excedent de purins es pot recollir i emmagatzemar en basses especials, o bé es pot portar a centres de reciclatge de purins on en fan adobs i terres per a jardins i conreus.> Consumir fruites i verdures procedents d'agricultura biològica, que no utilitza adobs nitrogenats ni fos-fats. > A la indústria cal reutilitzar l'aigua que es fa servir per a refrigeració, per mitjà de circuits tancats> És necessari utilitzar com a matèries primeres residus recuperats. Per exemple, la fabricació de paper reciclat és un procés que redueix a la meitat la contaminació i comporta un 85% d'estalvi en el consum d'aigua. > Les fabriques han d'evitar abocar substàncies tòxiques a l'aigua. > Cal depurar les aigües abans d'abocar-les als rius. > Cal denunciar qualsevol abocament de substàncies tòxiques o contaminants a l'aigua.> Mantenir els carrers nets per tal d'evitar que l'aigua de pluja arrossegui les deixalles llençades al carrer i s'incorporin als rius. Cal utilitzar les papereres i els contenidors situats als carrers. > No utilitzar detergents rics en fosfats. > Els agricultors han d'evitar la utilització excessiva de fertilitzants i plaguicides químics. Cal afavorir l’ús de mètodes naturals contra les plagues. > Els pagesos han d'evitar l'abocament de purins a l'aigua i no utilitzar-los en excés per adobar la terra, per tal d'impedir infiltracions que poden provocar la contaminació de les aigües subterrànies.

3. Des de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, departament de l’Ajunta-ment de Barcelona encarregat de cuidar les platges, es va posar en pràctica aquesta campanya informativa per conscienciar la població vers la brutícia de les platges.

a) Explica què vol dir aquest anunci?

mari


Ens fa tenir consciència per fer de les nostres platges un espai públic de qualitat. La quantitat de residus que es recullen en els més de quatre quilòmetres que té el litoral barceloní és excessiu: vuit tones cada setmana en temporada alta, de les quals el 60% són burilles (triguen 25 anys a degradar-se!). Aquesta realitat ens obliga a aconseguir l’objectiu de reduir considerablement els residus a les nostres platges. Per aconseguir-ho, des de l’Ajuntament s’ha posat en marxa un seguit d’actuacions, entre les quals destaca un important reforç de la neteja. Però és necessari un canvi cultural en el qual cadascú se senti responsable en el manteniment del medi ambient. Perquè la disminució dels residus a les platges i zones verdes depèn, en bona mesura, dels nostres comportaments individuals.


10 El medi natural

b) Creus que el missatge és encertat?

4. Feu grups de treball (4 o 5 alumnes) per tal de dissenyar la vostra pròpia campanya de sensibi-lització ambiental que permeti donar a conèixer el problema de la contaminació al mar.

1. Decidiu l’aspecte concret que voleu treballar. Alguns exemples poden ser: La brutícia a la platja, l’abocament de residus perillosos per l’aigüera, ús desmesurat de sabons i lleixius, etc.

2. Feu fotos relacionades amb el tema i escolliu la més adequada per fer un cartell publi citari (podeu inventar situacions noves, fer de models i disfressar-vos, fer decorats, etc.).

3. Busqueu un eslògan adequat que permeti entendre el missatge que voleu explicar.4. Dissenyeu el cartell publicitari, un díptic amb consells pràctics, etc.5. Podeu fer fotocòpies i distribuir el vostre treball pel centre, pel barri, als amics, etc.

mari


(opinió alumne)

mari


(opinió alumne)



11El medi natural

Fitxa 4: Conductivitat i salinitat

1. La mesura de la conductivitat és una forma indirecta de conèixer la salinitat de l’aigua. Tenint present el que has observat contesta les preguntes.

a) L’aigua pura condueix l’electricitat?

Sí No

b) Per què creus que succeeix així?

c) L’aigua de mar condueix l’electricitat?

Sí No

d) Per què creus que succeeix així?

e) A la taula següent hi trobaràs la salinitat de diferents mars i oceans, ordena’ls de major a menor conductivitat:

1 Oceà Atlàntic 35g/l 4 Mar Mediterrani (Xipre) 39 g/l

2 Mar Negra 30g/l 5 Mar Mediterrani (Estret de Gibraltar) 36 g/l

3 Mar Morta 226g/l 6 Antàrtida 34g/l

Ordre:

f) Per què la salinitat al mediterrani a Xipre és més elevada que al mediterrani a l’Estret de Gibraltar?

mari


X

mari


X

mari


3

mari


4

mari


5

mari


1

mari


6

mari


2

mari


Per la zona de Xipre la insolació és més elevada que la part de l'estret, provocant canvis de salinitat. Una elevada temperatura ocasiona una evaporació intensa i, per tant, un increment de la salinitat. A la zona de l'Estret, hi ha aportacions d'aigües de l'Atlàntic, que al ser un oceà menys salat, fa disminuir la salinitat.

mari


L'aigua té capacitat conductora degut a la sal que té en dissolució. La sal en dissoldre's en l'aigua es separa en els seus ions, anions (negatius) i cations (positius). I són aquests els resposables de la conducció elèctrica. Mentre més salada sigui l'aigua, més conductora serà.

mari


L'aigua pura és mal conductora degut a que té pocs ions en dissolució.


12 El medi natural

Fitxa 5: Contaminació per sòlids flotants

1. Un material esdevé un residu per nosaltres quan ja no té cap valor econòmic. En les aigües portuàries la presència de sòlids flotants, en una o altra banda del port depèn de factors com: episodis de pluja, direcció i intensitat del vent. En el cas que hagis observat presència de sòlids flotants a l’aigua contesta les preguntes:

a) Hi ha hagut algun episodi de pluja durant els dies previs a la realització de l’anàlisi d’aigües?

Sí No

b) Hi ha relació directa entre la presència o no presència de sòlids flotants a l’aigua i la direcció del vent el dia que vas fer l’anàlisi d’aigües? Tingues present la teva situació al port i la direcció del vent d’aquell dia. El punt negre del plànol indica on vas observar la direcció del vent.

Sí No

N

mari


(opinió alumne)

mari


(opinió alumne)



13El medi natural

c) Quin creus que és l’origen d’aquests sòlids flotants?

d) Investiga quins efectes poden ocasionar els sòlids flotants en els organismes marins.

e) Quines actituds pots tenir tu que ajudin a disminuir la presència de sòlids flotants al medi marí.

2. En funció de tots els paràmetres que has analitzat, quin tipus de contaminació creus que es dóna al Port Vell i d’on ve?

mari


Majoritàriament són sòlids provinents de les ciutats. En episodis de fort vent, la brossa de les papareres surt volant arribant a l'aigua. També els residus que els ciutadants poc incívics llencen per terra (com ara ampolles, llaunes, bosses de plàstic).

mari


- Bosses de plàstic: Indigestió de les tortugues i peixos lluna. - Anelles de plàstic de les llaunes: Malformacions en tortugues que es queden encallades, en peixos. - Trossos de fustes: reducció de la transparència de l'aigua.

mari


- No llençar brossa pel terra de la ciutat o platja. - No llençar residus sòlids pel vàter. - Participar en campanyes de neteja de platges.

mari


- Contaminació per hidrocarburs: taques d'oli del gasoil de la benzinera, dels vaixells. - Contaminació per sabó: neteja dels vaixells - Contaminació per residus sòlids: provinents de la ciutat, dels vaixells, del port pesquer, etc.

Investiguem el mar (respostes fitxes 2a)

Education

Transcript of Investiguem el mar (respostes fitxes 2a)