Report SOCC 6

Report del Programa SOCC - Institut Català d’Ornitologiamarç 2008 núm. 6

Sisè informe anual del programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya

És ben sabut que cada any arri-ba a la conca mediterrània unbon nombre d’ocells provinentsdel centre i nord d’Europa. A

Catalunya els comptatges del SOCC sónen conjunt clarament més alts a l’hivernque a la temporada de nidificació,cosa que indica que l’arribada d’hiver-nants compensa amb escreix la partidade totes les espècies exclusivament esti-vals (ICO 2004).

Aquest important contingent hiver-nal procedent del nord es nodreix de 1)migrants presaharians que any rere anyi de forma força regular passen els mesosfreds entre nosaltres (ex: tallarol de cas-quet Sylvia atricapilla), 2) individus queen determinats hiverns fugen en massade les onades de fred que es donen aEuropa (ex: fredelugues Vanellus vane-

llus) i 3) ocells irruptors que, degut afluctuacions interanuals importants enels seus efectius, realitzen de forma repe-tida però no regular ni predible, impor-tants moviments massius cap al sud (ex:pinsà mec Fringilla montifringilla) (Senar& Borràs 2004).

A més, durant l’hivern a Catalunyamolts hàbitats esdevenen pobres enrecursos tròfics i molts ocells residentsrecorren llargues distàncies en buscad’aliment. Típicament molts individusabandonen les zones muntanyoses i esdesplacen cap a les planes, i pel mateixmotiu, es mouen des dels boscos cap ales zones agrícoles o arbustives. Tot ple-gat fa que la variabilitat hivernal siguimolt gran d’un punt a un altre. Com aexemple d’això podem comentar elsextrems observats durant l’hivern 2006,

quan en un itinerari SOCC situat al Piri-neu no es va detectar cap ocell, mentreque en un altre empordanès es van comp-tar més de 200.000 individus.

Aquesta variabilitat a l’hivern tambées pot reflectir al llarg del temps. Lesdades del SOCC de 2006 mostren queel nombre total d’individus varia en pro-mig un 125% entre els censos de des-embre i gener, mentre que en els doscensos primaverals només varia un 24%.És a dir, 5 vegades més diferències enl’abundància entre els dos mesos hiver-nals que entre els dos primaverals! Aquestany reprenem l’anàlisi de la variabilitathivernal en les poblacions d’ocells, ambla mirada posada en el futur Atles delsocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009,projecte on el SOCC ha de tenir un papercabdal.

programasoccContingutsIntroducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Canvis poblacionals dels ocells a Catalunya. Període hivernal 2002-2006. . . . . . . . 3

El SOCC en el Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

SoftSOCC 2.0: Una nova eina per al col·laboradors . . . . . . . . . . . . . 8

Coneguem els SOCCs: l’itinerari 144 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Programa de Seguiment d’OcellsComuns de Menorca SOCME. . . . . . 1 1

Participants del projecte . . . . . . . . . 13

English summary . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Referències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Per

e P

on

s i C

lara

Wen

den

bu

rg

Tal com mostra aquesta fotografiarealitzada des del Puigsacalm, a l’hivernles condicions ambientals poden canviar

molt en ben poca distància.

Variabilitat hivernal

ICO

L’hivern és una estació de canvis. A casa nostra arriba un bon nombre d’ocells provinents del centre i nord d’Europa i molts residents es mouen d’una zona a una altra en busca d’aliment.

Tot plegat fa que, en un any qualsevol, les variacions espacials i temporals siguin molt més grans a l’hivern que en temporada de nidificació.

Report núm. 6 del Programa SOCC - març 2008 - Institut Català d’Ornitologia2

IntroduccióEl SOCC té com a objectiu principal determinar els canvis en l’abundància dels ocells aCatalunya i, a través d’això, avaluar l’estat de conservació del medi. En el darrer any hi hancol·laborat 232 ornitòlegs.

El programa SOCC (Seguimentd’Ocells Comuns a Catalunya)té com a objectiu principaldeterminar les tendències tem-

porals en l’abundància d’ocells comunsa Catalunya. A més del seu innegableinterès científic, el coneixement de lestendències temporals és fonamental pervalorar l’estat de conservació de les espè-cies (e.g. BirdLife International 2004) i,gràcies a les possibilitats dels ocells coma indicadors ambientals (Gregory et al.2005), avaluar l’estat de conservació delmedi.

El Seguiment d’Ocells Comuns a Cata-lunya es basa en el transecte com a mèto-de de cens d’ocells. Els censos es rea-litzen de forma sistemàtica sobre unsmateixos itineraris de 3 km, subdividitsen sis seccions de 500 m cadascuna.El SOCC pretén conèixer les tendèn-cies de les poblacions, tant en la tem-porada de nidificació com a l’hivern,raó per la qual es realitzen dos censosen cadascuna d’aquestes estacions. Pera més detalls sobre la metodologia ve-geu www.ornitologia.org/monitoratge/socc.htm.

El SOCC és un projecte obert a totsels ornitòlegs que vulguin participar-hi.Gràcies en gran mesura a l’impuls del’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern2006-2009 (ICO 2007a), hores d’arahi participen ja 232 ornitòlegs. Poc apoc, s’està aconseguint cobrir molteszones que fins ara tenien una escassacobertura, però encara queden moltsquadrats per assignar (Figura 1). Calremarcar la importància del mostratgeprioritari del SOCC. Tenir SOCCs actiusen tots els quadrats prioritaris és unade les fites més importants que encaraha d’assolir el projecte.

Per aquest motiu, voldríem animara tots els ornitòlegs als que els agradivisitar periòdicament algun d’aquestsquadrats a participar en el SOCC.

El SOCC és un projecte obert a tothom qui vulgui participar-hi.

Figura 1.Localització delsquadrats UTM 10x10km que tenen un omés itineraris SOCCassignats (gris) idels quadratsprioritaris queencara manquen perassignar (vermell).Les traces negresmostren elsitinerarisdigitalitzats.

An

na

Gal

lés

Quadrats amb SOCCsassignats

Quadrats prioritarispendents d’assignació

Itineraris digitalitzats

Report núm. 6 del Programa SOCC - març 2008 - Institut Català d’Ornitologia 33

En el darrer informe del projec-te SOCC vam aprofundir en elscanvis interanuals en les pobla-cions reproductores d’ocells

comuns. Ara presentem els canvis en lespoblacions hivernals per al mateix perí-ode 2002/03-2006/07. Una vegada més,és necessari remarcar que 5 anys sónencara pocs per establir tendències tem-porals a llarg termini ja que les fluctua-cions interanuals, les quals poden serespecialment importants per a algunesespècies a l’hivern, poden emmascararles tendències que s’estan produint.

A nivell analític s’ha utilitzat el mateixmètode de selecció d’itineraris que enel cas dels nidificants. En síntesi, el pro-cediment consisteix en determinar si lestendències són o no iguals en la mos-tra de SOCCs prioritaris i no priorita-ris; quan no hi ha diferències s’utilitzentots a l’hora de calcular la tendència iquan sí n’hi ha es calcula només a par-tir de la mostra prioritària. A més, cadaitinerari té un pes diferent en funció dela seva representació territorial i ambien-tal (vegeu ICO 2007b).

En aquesta ocasió, a més, s’afegeixuna complicació analítica important queno volem deixar de comentar breument.A la temporada de nidificació sovint s’u-tilitza el màxim nombre d’ocells detec-tats entre els dos censos com a millorestimador de la població (e.g. Julliard

et al. 2006). A l’hivern, per contra, lamobilitat dels ocells és molt més ele-vada i hi pot haver canvis poblacionalsdestacats entre els dos censos. Per aquestmotiu s’han analitzat les tendències entreels mesos de desembre i les de gener deforma separada i s’ha estimat una ten-dència promig ponderada per la midapoblacional de cada període. Totes lesanàlisis s’han fet amb el software TRIM(Pannekoek & van Strien 2001).

En total s’han inclós en les anàlisis les90 espècies que apareixen en un mínim

de 10 itineraris i per a les quals el mèto-de de cens és adequat. El percentatged’espècies amb tendències poblacionalssignificatives ha estat del 37% (Figura2). El nombre de canvis significatius és,doncs, lleugerament més gran que eldetectat en temporada de reproducció(30%; ICO 2007b), cosa que semblaesperable tractant-se de l’hivern, unaestació que mostra grans variacions tem-porals (Senar & Borràs 2004).

Entre les espècies que mostren unaugment, es pot citar dos casos ben dife-

Canvis poblacionals dels ocells a Catalunya. Hiverns 2002-2006 En aquest número centrem l’atenció en les variacions que han mostrat les poblacions d’ocells quehan passat l’hivern a Catalunya en els darrers 5 anys. Entre altres, podríem destacar l’incrementde les poblacions d’estornells o de puputs i la davallada soferta pels tallarols capnegres.

Jo

an E

stra

da

El pinsà mec Fringilla montifringilla és una espècie irruptora i, per tant, hi ha algunshiverns on és molt escassa i d’altres on és relativament freqüent.


rents, el dels estornells Sturnus sp. (+50%de promig anual) i el de la puput Upu-pa epops (+20% de promig anual). Elsestornells són, per tant, els ocells quemés han augmentat en els darrers 5hiverns a Catalunya. Curiosament, enel conjunt d’Europa l’estornell vulgarSturnus vulgaris es considera una espè-cie en regressió en les darreres dècades,per bé que en els darrers anys semblaque s’ha aturat aquesta tendència

La titella Anthus pratensis ésuna de les espècies que haincrementat significativamentla seva població hivernal aCatalunya en els darrers 5hiverns.


(www.ebcc.info/index.php?ID=259).Tant o més remarcable és el cas de lapuput, per a la qual el SOCC no mos-tra cap tendència significativa en tem-porada de nidificació (ICO 2007b), peròaugmenta notablement a l’hivern. Duespossibles causes (no excloents) d’aquestpatró són: 1) una progressiva sedenta-rització de la població nidificant a Cata-lunya, i 2) un increment en el nombred’ocells provinents del nord que s’atu-

ren a casa nostra a passar l’hivern encomptes de continuar el seu viatge capa terres més meridionals.

Entre les tendències negatives es potdestacar la de la població hivernal detallarol capnegre Sylvia melanocephala(-8% de promig anual). Les dades delprojecte SYLVIA mostren que aquestadavallada s’hauria produït de forma sig-nificativa en el nombre de joves mésque no pas en el d’adults (www.sioc.cat/fit-

xa.php?sci=1&sp=SYLALA). Dades pre-liminars de la temporada SOCC 2007/08suggereixen que aquesta tendència podriahaver començat a invertir-se, però enca-ra és aviat per confirmar-ho.

Finalment, hi ha algunes espèciesirruptores que mostren tendències lesquals, tot i ser significatives, cal inter-pretar amb especial cautela ara per ara.Aquest seria l’exemple del lluer Car-duelis spinus, del trencapinyes Loxia cur-


virostra i fins i tot de la mallerengablava Parus caeruleus. En aquests casos,i degut a la curta sèrie temporal queanalitzem, la simple posició de l’any enquè es produeix la irrupció pot produirun canvi significatiu en la tendència.Són, doncs, aquestes espècies les queposen encara més de manifest la impor-tància d’analitzar sèries temporals llar-gues per obtenir tendències fiables.

La puput Upupaepops és cada copmés abundant al'hivern aCatalunya.

Figura 2. Canvis poblacionals en temporada d’hivern deles 90 espècies analitzades, ordenades taxonòmicament.En cada gràfic es mostren els índexs de cada temporada(el 2002/03 es considera l’any de referència, índex=1).Per a cada espècie es detalla la tendència promig anualdel període 2002/03 - 2006/07 (en percentatge) i, totseguit, la seva significació estadística (tendènciasignificativa: *, no significativa: ns). Les espècies quetenen un asterisc just darrere el nom científic sónaquelles per a les quals només s’ha utilitat la mostra deSOCCs prioritaris (vegeu ICO 2007b); en la resta s’hanutilitzat totes les dades del SOCC.


El SOCC en el Servidor d’InformacióOrnitològica de Catalunya El Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC) és un nou portal d'internetvinculat al Banc de Dades de Biodiversitat que ens permet accedir a una bona part de lainformació generada pel projecte SOCC, des de les tendències d'una espècie a escala catalanafins a les seves abundàncies en un itinerari particular.

El passat 12 de desembre de2007, el Sr. Joan Pellicé, Direc-tor General de Medi Natural,feia la presentació pública del

Servidor d’Informació Ornitològica deCatalunya (SIOC). Aquest nou portald’internet (www.sioc.cat) és una inicia-tiva de l’Institut Català d’Ornitologia idel Departament de Medi Ambient iHabitatge vinculada al Banc de Dadesde Biodiversitat. Al SIOC els interessatsen l’ornitologia trobaran informació ela-borada a partir de les dades dels pro-jectes de seguiment d’ocells, com aramapes de distribució, tendències tem-porals, grau d’amenaça, productivitat,rutes migratòries i un llarg etcètera.Aquesta nova eina pretén facilitar l’ac-cés a la informació i posar-la a l’abastde tots els interessats, en consonànciaamb una política de publicitat i de divul-gació de la informació que recollim entretots.

El SOCC té un paper molt destacaten aquest web. D’una banda s’hi mos-tren les tendències temporals de més de100 espècies d’ocells per al conjunt deCatalunya (Figura 3). D’una altra, dinsl’aplicació www.sioc.cat/estacions.phpapareix una finestra Googlemaps en laque apareixen els itineraris del SOCC.Seleccionant un d’aquests itineraris s’o-bre una pantalla en què es trobaran lesdades d’abundància relativa en aquellitinerari concret, així com les tendèn-cies de cada espècie (Figura 3). A més,hi figuren el nom de l’itinerari, el nomde la persona que fa els censos, la lon-gitud i un mapa amb el recorregut. Final-ment, els col·laboradors que ho desit-gin poden carregar-hi una foto del seuSOCC.

El SIOC no és en absolut un produc-te acabat sinó que necessita ser actua-litzat a mesura que s’analitzen noves

dades. La seva acollida entre els col·labo-radors del SOCC ha estat molt bona.Gràcies al SIOC tots els participantstenen un accés ràpid a la informaciógenerada per al conjunt del país, per alseu itinerari en concret o per a qualse-

vol dels altres itineraris de la xarxa. Des-itgem, a més, que a través del SIOCaquesta informació esdevingui útil pera la societat en general i reverteixi enun increment del coneixement i de lavaloració d’aquest patrimoni natural.

Figura 3. Dins el Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (www.sioc.cat) espoden consultar, entre altres, la tendència d’una espècie en el conjunt de Catalunya i lestendències observades en un itinerari SOCC en particular. En aquest exemple concret esmostra la tendència de la cadernera Carduelis carduelis al conjunt de Catalunya (a dalt)i la tendència del papamosques gris Muscicapa striata al SOCC de Palamós (a baix). Enaquest darrer gràfic es pot observar una dada estimada per a l’any 2004 (quan no es vapoder fer el cens) a partir de la tendència global catalana i les dades anteriors iposteriors obtingudes en aquest mateix itinerari.


Des de l’inici del SOCC elsparticipants del projecte handisposat d’un programa infor-màtic per entrar les dades

dels censos i enviar-les còmodament percorreu electrònic. Aquesta primera ver-sió ja ha fet 6 anys i calia introduir-hialgunes millores encarades, sobretot, adotar als propis col·laboradors de noussistemes d’accès a la informació.

Una de les sol·licituds dels col·labo-radors havia estat la incorporació deconsultes sobre els canvis que es vanproduint al llarg dels anys. Fins ara quanen un cens vèiem una espècie no tení-em una manera ràpida i fàcil de sabersi l’havíem vist anteriorment o no. Peraquest motiu hem incorporat una sèriede consultes que permeten conèixer elscanvis poblacionals detectats per a lesdiferents espècies presents a l’itinerari.Un exemple d’aquestes consultes sónels canvis temporals de l’escorxadorLanius collurio a l’itinerari de Llessui(Figura 4), comentats per l’Ignasi Oli-veras a la secció Coneguem els SOCCs.A més, podem accedir al gràfic del SIOCque mostra la tendència en el conjuntde Catalunya des d’un enllaç que hi haa la mateixa pantalla. D’aquesta mane-ra podrem saber si les espècies del nos-tre itinerari mostren una tendència simi-lar al conjunt del país o presenten algu-na particularitat.

Una altra de les novetats interes-sants que presenta el programa és l’ob-tenció d’estadístiques globals de l’itine-rari per veure el nombre d’espècies id’individus detectats en cada tempora-da de cens, així com la categoria d’a-menaça de les espècies observades. Final-ment, aquesta nova versió permet extreu-re la informació bàsica en excel o imprimirles dades del cens.

D’altra banda, l’experiència acumu-

lada ens mostra que és convenient queels observadors indiquin algunes dadesque difícilment poden ser obtingudesde cap altra manera. Així, la nova ver-sió incorpora la possibilitat d’informarsobre els impactes que es van detectanten els recorreguts. Aquestes dades enspoden ajudar a determinar la influèn-cia de les pertorbacions en les tendèn-cies de les diferents espècies. En aques-ta mateixa línia, s’ha afegit una casellaper poder marcar aquells ocells clara-ment migrants que apareixen en cen-sos primaverals. Pensem, per exemple,en els còlits grisos Oenanthe oenanthe agran part del territori o en grups d’a-bellerols Merops apiaster anormalmentgrans que tenim molt clar que no sónresidents a la zona on està situat el nos-tre SOCC.

Finalment, molts dels col·labora-dors apuntaven com a observacions del

cens les espècies de mamífers que detec-taven; conills, guineus, senglars, isards,cérvols, cabirols i fins i tot alguna mar-ta! Ens hem fet ressò d’aquesta deman-da i amb l’objectiu de poder aprofitaraquestes dades tal com fan els nostrescol·legues britànics de la British Trust forOrnithology (vegeu www.bto.org/bbs/re-sults/mammal_monitoring.htm), hemafegit una pestanya a les fitxes per entraraquestes observacions. Aquest fet nocompromet ningú a buscar mamífers nipretén inaugurar cap projecte de segui-ment, però, tal com molts col·labora-dors ens han expressat, creiem que enel futur aquesta informació pot resultartambé de gran utilitat si es recull con-venientment.

Totes aquestes modificacions estan jallestes i aquells que vulgueu el progra-ma podeu fer la vostra petició a [email protected].

SoftSOCC 2.0: Una nova eina per als col·laboradors Ja està disponible una nova versió del programa informàtic del SOCC que hem batejat com aSoftSOCC 2.0. Aquesta nova eina presenta una sèrie de novetats importants que són fruit dedemandes que han sol·licitat els col·laboradors, de la necessitat d’afinar les dades per a millorarles anàlisis i de l’exploració de noves possibilitats d’aprofitament de les dades dels censos.

Figura 4. Consulta dels canvis temporals de l’escorxador a l’itinerari 144, Llessui.


CONEGUEM ELS SOCCS

L’itinerari del SOCC 144 s’iniciaen un revolt a 1.400 metres d’al-çada que, enlairat damunt lavall del riu Berasti pel vessant

occidental, recorre el Bago de Llessui,al bell mig de la vall d’Àssua, al PallarsSobirà (Figura 5). Darrera ha quedatLlessui, nucli més habitat de la vall, peron transcorre el riu Pamano que, des-prés d’unir-se al Berasti, canviarà denom fins ajuntar les seves aigües a lesde la Noguera Pallaresa. El Montsent dePallars (2.883 m) se’ns mostra impo-nent al llarg dels tres quilòmetres, apa-rentment inabastable, ara abrupte i càlid,ara cobert de gèlida neu, però semprenet i gran, com dirà Jaume Cabré a “Lesveus del Pamano”.

Malgrat tractar-se de muntanya mit-jana –el recorregut planeja gairebé total’estona per la cota 1.500 metres- la vege-tació arbòria és escassa, quan és pre-sent. Dècades d’aprofitament agrícola iramader, o un possible incendi segonss’esmenta a la llegenda del castell deTorena, han convertit en paisatge obertde prats de dall, pastures i petits campsfarratgers, el que en altituds similars ivalls properes està cobert de bedollarsi boscos mixtes de pi roig, pi negre iavet. Es podria ben dir que ens trobemen ple estatge alpí, malgrat la negaciódel nostre altímetre. En absència d’es-trat arbori són petites formacions arbus-tives, bàsicament rosàcies i ginebrons,les que taquen el paisatge de prats enaparença homogenis, de forma aleatò-ria, també aparentment.

Primavera a la muntanya mitjanaEl punt de partida de l’itinerari, justabans d’encarar la vall, és l’àmbit de la

solana, allà on els pri-mers raigs de sol comen-cen a escalfar, amb pocaclemència quan la primavera està avan-çada, amb tímida generositat davant lacruesa hivernal. Sens dubte és el puntde major diversitat ornítica: la proxi-mitat dels hortets de Llessui, la presèn-cia de petits roquissars i la transició alsprats, ens ofereixen una variada mostrad’espècies que, a la primavera, va del’hortolà a la tallareta vulgar, del grata-palles a la merla roquera, del milà reialal passerell.

En enfilar la vall les poques branquesdisponibles són disputades per escor-xadors, verderoles, cruixidells, tallarolsemmascarats, bitxacs comuns i rogencsi piules dels arbres. De la suau carenaque en paral·lel ens acompanya 300metres més amunt, a l’oest, i que ensguia cap a les runes del castell de Tore-na, identificades per una senyera des-gastada pel fred i la calor, l’aigua i elvent, s’enlairen les aloses i els grassetsde muntanya. Del Berasti, on els únicsarbres de la vall delimiten el curs delriu, i a l’inrevés, arriben els reclams decucuts, colltorts i altres picots. Els deles perdius i guatlles es poden escoltarenmig dels camps conreats.

Un punt d’inflexió de l’itinerari el mar-ca un petit roquissar d’uns 10 metresd’alçada que, a la banda del riu, dibui-xa una tartera que ens acosta més a l’es-tatge d’alta muntanya. Aquest és ambientper a roquerol, còlit gris, cotxa fuma-da, merla blava i merla roquera, la quall’utilitza per a les seves exhibicions pre-nupcials. Una mica més enllà les agru-pacions arbustives, ara més generoses,ens permeten gaudir d’algun tallarol de

casquet, un cargolet o d’algunes malle-rengues, escasses en aquests ambients.

L’etapa final del nostre recorregut, allàon el ginebró domina el paisatge, mer-les, grives, cotolius i pardals de bardis-sa ens assenyalen que aquest és tambéel seu territori. I que allò que havíempres per un espai homogeni, no ho éspas. Amb el temps podem identificarclarament fins a cinc microambients.

A banda d’aquests ocells més terres-tres hem d’estar sempre amatents alcel, doncs corbs, cornelles i gralles debec groc i vermell, però també xoriguers,voltors, marcenques i fins i tot daurades

L’escorxador Lanius collurio és unocell molt abundant a l’itinerari 144.En promig es detecten 12,5 ocells a

la primavera.

Itinerari 144

LlessuiEnguany visitem un itinerari pirinenc que enssorprendrà per la seva extraordinària riquesa i lapresència d’espècies força escasses a Catalunya.Les tendències dels darrers 6 anys de seguiment,però, no conviden sempre a l’optimisme. 1

2

34

56


o el mateix trencalòs –que fins fa pocsanys niava a la vall- poden en qualsevolmoment creuar per damunt nostre.

Precarietat hivernal Aquesta relativa esplendor d’ocells –unamitjana de 29 espècies i 126 individusper visita- és la que es pot observar alsitineraris de primavera. L’hivern, però,és totalment diferent: hagi nevat o no, latemperatura i la brisa freda que baixa delMontsent són trencadores. La migrade-sa de gra, fruits i fulles, però sobre totd’insectes, fa d’aquesta caminada hiver-nal un passeig silenciós, accentuat per latrencadissa que amb les nostres passesfem de la crosta gelada de neu que, enanys generosos, pot acumular-se en grui-xos de fins a 30 centímetres. El nombrepromig d’espècies cau ara en picat –unamitjana de 12 per itinerari- fet força com-prensible si també tenim present que lamajoria de les espècies detectades a laprimavera són visitants migradors i noresidents. Alguns dels trams de 500 metrespoden oferir un desolador resultat dezero individus. Malgrat tot, el nombremitjà d’individus es manté en 114, valormolt alt que s’explica per la presència degrups nombrosos d’espècies gregàriescom la gralla de bec groc (70 exemplarsel desembre de 2006, 130 el gener de2004, i 284 el gener de 2006). En aques-

ta època els habituals són el sit negre,diversos fringíl·lids (caderneres, pinsansi lluers), algunes mallerengues, merles igrives, a més dels voltors i el trencalòs.Però, potser per aquesta mateixa escas-setat es fa especialment atractiva qualse-vol sorpresa que se surti del guió esta-blert: els confiats cercavores i les esmun-yedisses grives cerdanes observades elstres darrers hiverns, aporten aquella dosid’expectació necessària, i si hi ha tem-poral a cotes altes pot arribar a baixar elmés tímid pardal d’ala blanca (41 indi-vidus el desembre de 2002 i 22 el des-embre de 2005).

De les 77 espècies que s’han trobatd’ençà del primer SOCC, el maig de2002, 12 han estat detectades nomésen aquesta època, mentre que la pri-mavera n’aporta en exclusiva un totalde 40.

A destacarValdria la pena destacar algunes dadessobre determinades espècies. Verdero-les i escorxadors són presents en quan-titats importants: de la primera es detec-ten una mitjana de 10 individus per iti-nerari primaveral, amb un màxim de18 el maig de 2004; per la seva bandal’escorxador presenta una mitjana de12,5 individus per itinerari, i s’ha arri-bat a observar fins a 19 exemplars el

maig de 2003. Malgrat mantenir-se totesdues poblacions bastant estables al llargdels sis anys de seguiment, hi ha unalleugera tendència descendent que cal-drà confirmar en els propers anys.

Pel que fa a les dues espècies de bit-xacs presents, el comú i el rogenc, l’e-volució del nombre d‘individus detec-tats mostra trajectòries força paral·lelesi amb variabilitat acusada (la quantitatde bitxacs comuns varia d’1 a 11 indi-vidus per itinerari, i la de rogencs de 0a 7), però amb una tendència regressi-va força preocupant en ambdós casos.

Possiblement encara queden algunesespècies per detectar. La presència d’a-bundants prats de dall i pastures em fanpensar que la perdiu xerra, observadaen altres prats del mateix quadrat UTM10x10, podria haver passat desaperce-buda. Finalment, si hi ha un parell d’es-pècies que han donat una bona sorpre-sa pel que fa a la seva distribució hanestat sens dubte el mascle de trobat recla-mant (maig de 2006) i l’arpella pàl·lida–jove o femella- sobrevolant el tossal deTorena (juny de 2006). Aquestes anor-malitats contribueixen a mantenir anyrere any, SOCC rere SOCC, la mevail·lusió per l’arribada de la nova prima-vera o del proper hivern.

IGNASI OLIVERAS I SERRANOResponsable del SOCC 144

Cri

stin

a S

ánch

ez

Itinerari 144, amb el Montsent de Pallars al fons.


Seguint la tendència cada dia mésactual d’implantar programes deseguiment de la biodiversitat pera obtenir informació de les ten-

dències i abundàncies de diferents grupsfaunístics, l ’any 2003 es va posar enmarxa a les Balears el Seguiment d’Au-cells Comuns de les Illes Balears (SAC)impulsat pel Grup Ornitològic Balear(GOB). La metodologia d’aquest pro-grama de seguiment es basa en la quel’ICO va desenvolupar per al Seguimentd’Ocells Comuns de Catalunya (SOCC).La Societat Ornitològica de Menorca(SOM) participa directament en el SACmitjançant el Seguiment d’Ocells Comunsde Menorca (Programa SOCME), el qualadopta petites diferències metodològi-ques en el seu plantejament per gene-rar algunes dades de major detall.

Degut a les reduïdes dimensions del’illa de Menorca (700 km2) es pren laquadrícula UTM 5x5 km com a baseper distribuir els itineraris adequada-ment pel territori. A diferència del SOCC,el SOCME no distingeix entre quadratsprioritaris i no prioritaris.

Durant els primers 3 anys de funcio-nament del SOCME a tot Menorca vanfuncionar 5 itineraris. Actualment (gener2008) hi ha 13 itineraris actius, cadas-cun en un quadrat UTM 5x5 km dife-rent. Això significa que dels 36 quadrats

insulars on hi cap un itinerari SOCME(3 km), un 36% estan actualment coberts(Figura 6). D’altra banda, des de l’any2006 s’ha començat a aplicar la meto-dologia ampliada a 9 dels 13 itinerarisamb l’objectiu d’obtenir les abundàn-cies de moltes espècies.

ObjectiusHores d’ara el principal objectiu que esplanteja és la consolidació dels itinera-

ris existents per poder extreuredades prou sòlides per definirles tendències i les abundàn-cies de les poblacions d’ocellscomuns de Menorca. El SOC-ME també pretén ser una baseper estudiar els seus requeri-ments ecològics i, a través d’ai-xò, poder avaluar l’estat de

conservació dels seus hàbitats. Per tald’assolir aquests objectius, a part demantenir els itineraris existents, s’in-tenta trobar més col·laboradors, de mane-ra que es pugui omplir algun dels qua-drats de la zona de ponent de l’illa queactualment no està cobert (Figura 6).

Particularitats del territoriA l’hora de dissenyar els itineraris, Menor-ca té unes particularitats culturals i pai-satgístiques que és necessari tenir encompte. Històricament, s’ha utilitzatabastament la paret de pedra seca per adelimitar les finques i evitar que el bes-tiar s’escapi. Per aquest motiu, la granmajoria de camins de l’illa estan envol-tats a banda i banda per un muret d’a-proximadament 1,5-2 m d’alçada. Aixòpot condicionar els comptatges en moltspunts, segons quina sigui l’alçada de laparet i la del propi observador. Un altrefactor que condiciona el disseny delsitineraris és l’accés al medi natural. Gai-rebé la totalitat de l’activitat agrícola de

Programa de Seguiment d’Ocells Comuns de Menorca SOCME Iniciem un apartat que pretén acostar-nos a altres programes de seguiment d’ocells comuns. En aquesta ocasió fem un petit salt per la Mediterrània per conèixer el seguiment que es portaa terme a Menorca des de l’any 2003.

El trobat Anthus campestrisés una espècie molt mésabundant a Menorca que aCatalunya.

La gran xarxa de parets de pedra seca utilitzades per delimitar finques i gestionar lespastures són un factor limitant a l’hora de dissenyar els itineraris SOCME ja que podencondicionar molt la visibilitat a l’observador.

Mar

ia C

amps


l’illa de Menorca està formada per explo-tacions privades de ramaderia extensi-va, majoritàriament per a la produccióde llet. Això fa que per poder gestio-nar el règim de les pastures els caminsagrícoles estiguin tancats a l’accés públicper diverses menes de tanques i barre-res. Aquestes dues característiques del’illa han estat essencials per al mante-niment, tant de la seva fauna com delseu paisatge, però condicionen d’unamanera decisiva el disseny dels itinera-ris.

Particularitats ornitològiquesTot i no disposar d’una sèrie temporalprou llarga per poder analitzar lestendències de les poblacions dels ocells

comuns de Menorca, sí que podemcomençar a veure quins són els ocellsmés abundants a l’illa, tant a l’èpocareproductora com a l’hivern (Figura 7).Segons les dades recollides fins ara, lesdues espècies sedentàries més abun-dants als dos períodes, el pardal comúPasser domesticus i el tallarol capnegreSylvia melanocephala, es veuen clara-ment superats durant l’hivern per lestres espècies d’ocells hivernants mésabundants a l’illa: l’estornell vulgar Stur-nus vulgaris, el tord Turdus philomelos iel pit-roig Erithacus rubecula, degut a lagran quantitat d’ullastres plens d’olivói llentiscles en fruit que trobem a tot elterritori insular. D’altra banda, destacael colom roquer Columba livia, el qual

és molt abundant a l’illa i ocupa lesparets dels penyals marins i dels barrancsinteriors, tot i que la diferència d’a-bundàncies entre els dos períodes ensobliga a analitzar l’abundància d’aquestaespècie amb prudència. Un altre fet quecrida molt l’atenció és trobar el rossi-nyol bord Cettia cetti entre els 15 ocellsmés abundants; aquesta espècie es detec-ta a 12 dels 13 itineraris que hi ha actual-ment (92%). A Menorca es dóna la par-ticularitat que aquesta espècie es trobaa gairebé tot el territori insular mentretrobi suficient vegetació, sense limitar-se a les zones humides, cursos fluvialsi barrancs, com ho fa al continent. Pelque fa a les espècies estrictament esti-vals s’ha de destacar l’elevada abun-dància de la tórtora comuna Strepto-pelia turtur, la qual es veu molt afavo-rida pel paisatge en mosaic predominanta l’illa, i la presència del trobat Anthuscampestris en el 69% dels itineraris SOC-ME, una espècie que a Catalunya noméss’ha censat a l’11% dels itineraris SOCC.

Cal tenir molt present que les abun-dàncies relatives que aquí es mostrensón encara preliminars i seran necessà-ries anàlisis més acurades per calcularadequadament dades representativesper al conjunt de l’illa. Ara per ara, lesdades encara pateixen biaixos impor-tants de representativitat geogràfica iambiental.

Més informació sobre el programa SOCME a www.menorcasom.org

LLUC JULIÀ & SERGI HERRANDO

Figura 7. Abundàncies relatives, expressades en individus/km, de les 15 espècies d’ocells més ben representades al SOCME, tant enprimavera (n=11 itineraris) com a l’hivern (n=12 itineraris). Les dades corresponen als valors anuals promitjos per a la xarxad’itineraris SOCME al període 2003-2007.

Figura 6. Localització delsitineraris SOCME a l’illa de Menorcasobre un reticle UTM 5x5 km.

Quadrats sense SOCME assignat

Quadrats amb un itinerari SOCME assignat

Passer domesticusSylvia melanocephala

Emberiza calandraCarduelis cannabina

Columba liviaCarduelis carduelis

Luscinia megarhynchosAnthus campestris

Carduelis chlorisCettia cetti

Saxicola torquatusGalerida theklae

Streptopelia turturTurdus merula

Coturnix coturnix

Sturnus vulgarisTurdus philomelosErithacus rubeculaPasser domesticus

Sylvia melanocephalaAlauda arvensis

Columba liviaAnthus pratensis

Carduelis carduelisEmberiza calandra

Carduelis cannabinaFringilla coelebs

Motacilla albaSaxicola torquatus

Phylloscopus collybita

0 5 10 15 20 0 20 40 60 80 100 120

17,010,4

6,2

2,7

2,5

2,52,1

1,9

1,61,51,4

29,8

25,6

21,3

17,6

15,515,0

12,1

9,96,76,6

5,85,1

3,43,3

5,65,4

5,45,0

102,9

Primavera Hivern

Illes Balears Menorca

Mallorca

Eivissa i Formentera


El Seguiment d’Ocells Comunsa Catalunya és possible gràciesa la inestimable col·laboracióde tots els seus participants. La

darrera taula d’aquest informe mostrael nom dels 231 col·laboradors que hanparticipat durant les temporades d’hi-

vern 2006 i nidificació 2007. Unagraïment molt especial a tots ells i atots aquells que s’han afegit al projecteposteriorment, així com als organismesi institucions que li donen suport: De-partament de Medi Ambient i Habitat-ge de la Generalitat de Catalunya,

Fundació Territori i Paisatge de CaixaCatalunya, Diputació de Barcelona, Con-sorci per la Protecció i Gestió del EspaisNaturals del Delta del Llobregat, Con-sorci de l’Alta Garrotxa, Ajuntamentde Barcelona, Ajuntament de Terrassa,Aigües de Terrassa i EGRELL.

Participants del projecte

Albero Figueras, LluísÁlvarez Cros, CarlesAlzina Bilbeny, PereAndino Pol, HéctorAnton Recasens, MarcAparicio Sanz, AntoniArenas Ribas, FerranArgullós Romera, MontserratArquimbau Cano, RogerAute Todo, Francesc XavierAymerich Boixader, PereAymerich Isern, JoanAymí Cubells, RaülBacardit Peñarroya, MontserratBach Ferré, QuimBaiges Casanova, ClaudiBalagué Puig, MarBallesta Castro, JordiBallesteros Salla, TomásBaltà Josa, OriolBarquín Ruiz, MarinaBarriocanal Lozano, CarlesBas Lay, Josep M.

Bassols Isamat, EmiliBatlle Bassa, AgnèsBatriu Vilaró, MiquelBaubí Bolea, JavierBernal Guerrero, JuanBerrocal Muñoz, FranciscoBertolero Badenes, AlbertBertran Fábregas, MarcBigas Campas, DavidBonan Barfull, ArnauBonfil Solsona, JaumeBonilla López, ManelBoronat Miranda, DaniBota Cabau, GerardBové Jordana, DavidBros Caton, VicençBrotons Alabau, LluísBudó Ricart, JoanBurgas Riera, AlbertBurgas Riera, DanielCalderón Álvarez, RaülCallizo Pastor, VirgiliCalvet Gaya, Jordi

Campderròs Jordà, JaumeCamprodon Subirachs, JordiCamps, JoaquimCampsolinas Juanola, AlbertCanal Palomeres, MònicaCanet Rovira, ToniCanut Bartra, JordiCapalleras Fábregas, EnricCapdevila Torrell, FrancescCarretero Serra, AndreuCastellà Torrents, JaumeCebrian Puyuelo, Jordi G.Cerdeira Ribot, JordiClarabuch Vicent, OriolClavell Corbera, JordiColodro Fandos, CarlesColomer Budó, JoanaCorcoll Cornet, NatàliaCortada Gardella, AlbertCortés Montesinos, J. LluísCrafford, CharlesCumplido Vila, Josep MªCurcó Masip, Antoni

Degollada Soler, ArturDelgado Garcia, AlfonsDenham, DerekDíaz Diethelm, DanielDinarès Cistaré, ManelDomènech Gimeno, JordiDomingo de Pedro, MàriusDomingo Santamaria, Miguel ÁngelEstrada Bonell, JoanFabregó Claparols, JaumeFanlo Grasa, EstherFarré Canal, Joan RamonFarré Serrando, EnricFeliu Latorre, PonçFeo Quer, CarlesFerrer Obiol, JoanFerrer Parareda, XavierFontcuberta Trepat, EnricGallés Gabarró, AnnaGarcia Carrera, SòniaGarcía Ferré, DiegoGarcia Gonzàlez, ErnestGarcia Petit, Jordi

Itinerari 55, Passeig de Sant Joan, Barcelona. Itinerari 207, Sant Feliu de Guíxols.

Dav

id M

ore

t

Car

los

Alv

arez


Garcia Ràfols, RuthGarcia Reàdigos, Miquel ÀngelGarcia Serrano, EnricGargallo Oliva, GabrielGay Pons, LluísGil Velasco, MarcelGiralt Jonama, DavidGómez Vargas, Francisco JavierGonzález Ballvey, DanielGonzález de Lucas, RafaelGracia Tinedo, EduardoGrande Flores, CarlosGuallar Rivero, SantiGuasch Gonzàlez, CiscoGubau Torrent, QuimGuillem Martí, RogerGuillén Cuesta, JordiGuinart Patiño, EmmaGuixé Coromines, DavidGustamante Sánchez, LluísGutiérrez Benítez, RicardHernández Orenes, SantiHerrando Vila, SergiIglesias Pérez, BernatJensen Marcet, CristianJosa Anguera, PereJulien Vila, AbelKirchner Granell, FrancescLainez Molinero, JosepLarruy Brusi, XavierLey Ussing, MartinLlimona Llovet, FrancescLlobet François, ToniLlobet Marimon, MarcLockwood, Mike

Majoral Balanyà, ToniMañas Codes, DanielMañosa Rifé, SantiMargalef Pelejà, ToniMarín Sáez, EduardoMartí Aledo, JordiMartínez Benítez, PacoMartínez Maldonado, José ManuelMartínez Vidal, RamonMartínez Vilalta, AlbertMartorell Gendra, CarlesMatheu de Cortada, EloisaMaynou, FrancescMendoza Osorio, JavierMestre Querol, JoanMillet Sargatal, AleixMinguet Vidal, RamonMinobis Bech, RobertMoncasí Salvia, FrancescMoret Viñals, DavidNaspleda Feixas, JoanNicolau Vila, JordiNieto Pallàs, XimoNievas Castro, AntoniNoguera Piquer, MarcOlivé Vázquez, MarcOlivera Aguilà, DanielOliveras Serrano, IgnasiOmedes Salinas, ÀlexOrdeix Rigo, MarcOrtega González, EnricPadilla Cano, ToniPalau Puigvert, JordiParra Cuenca, XavierPedro Font, Albert

Pedrocchi Rius, VittorioPena Franch, EnricPérez Petrus, ÓscarPeris Miras, MarcPetit Saludes, AlbertPiera Pallàs, EduardPlans Rubió, Pedro JoséPonce Santos, JordiPonjoan Thäns, AnnaPons Ferran, PerePons Pla, FrancescPont Torné, FrancescPou Palau, MariaPrado Raez, Joan JosepPujol Vàzquez, AlbertPujol Vilaseca, JoanRacionero Cots, ClaraRafa Fornieles, MiquelRamos Sánchez, RicardoRamot García, JaumeRaurell Sola, MontseRequejo De Las Heras, AndrésRequena Jiménez, DavidRipoll Gómez, CarlesRivaes Silva, SofiaRocaspana Jové, RafelRoig Simon, JobRoig, JoanRollan Vallbona, ÀlexRovira Girabal, JoanRuiz Perales, XavierSaavedra Bendito, DeliSala Valls, AlbertSalva Xucla, CarlosSánchez Blanch, Manuel

Sánchez Inés, MiguelSánchez Krellenberg, AlfriedSanmartí Blanch, RogerLópez Sanz, FerranSantandreu Gràcia, MarcSantandreu Pajerols, JoanSardà Palomeres, FrancescSebé Pedrós, ArnauSerrano Reyne, GustauSimon Julià, RosaSolanes Morros, Eva MªSolís Nogués, RamonSort Vilaseca, FermíStefanescu Bonet, ConstantíTanco Serra, XavierTantull Oliva, JosepToldrà Bastida, Lluís XavierTorné Viudas, SergiTorre Corominas, IgnasiTrabalon Carricondo, FranTrullols Grané, JordiVaca Agustí, AlbertVallès Martín, BenjamíVall-llosera Camps, MiquelVázquez de Luca, AlbertVentura Linares, JoanVidal Nogué, JoanVigué Ruaix, JordiVilà Nogueras, RafelVila Portella, XavierVilagran Casanovas, JoaquimVilahur Godoy, XonViver Fabregó, JordiWest, Steve

Itinerari 235, coll d’Ares, Alinyà. Itinerari 482, Horno.

Ro

ger

San

mar

tí

Cis

co G

uas

ch


BirdLife International 2004. Birds in Euro-pe: population estimates, trends andconservation status. Cambridge, UK.BirdLife International (BirdLife Con-servation Series No.12).

Gregory, R.D., van Strien, A., Vorisek,P., Gmelig Meyling, A.W., Noble,D.G., Foppen, R.P.B. & Gibbons,D.W. 2005. Developing indicatorsfor European birds. Phil. Trans. R. Soc.B (2005) 360: 269-288.

ICO. 2004. Programa SOCC. Segon infor-me del Programa de Seguiment d’O-cells Comuns a Catalunya. InstitutCatalà d’Ornitologia, Barcelona

ICO 2007a. Primer informe de l’Atlesdels ocells de Catalunya a l’hivern2006-2009. Institut Català d’Orni-tologia, Barcelona.

ICO 2007b. Programa SOCC. Cinquèinforme del Programa de Seguimentd’Ocells Comuns a Catalunya. Insti-tut Català d’Ornitologia, Barcelona.

Juliard, R., Clavel, J., Devictor, V., Jiguet,F., & Couvet, D. 2006. Spatial segre-gation of specialist and generalist inbird communities. Ecology Letters9: 1237-1244.

Pannekoek, J. & van Strien, A. 2001.TRIM 3 Manual. Trends and Indices forMonitoring data. Research paper no.0102. Statistics Netherlands, Voor-burg.

Senar, J.C. & Borràs, A. 2004. Sobrevi-vir al invierno: estrategias de las avesinvernantes en la península ibérica.Ardeola 51(1): 133-168.

Referències

The SOCC (Seguiment d’OcellsComuns a Catalunya) is the Cata-lan common bird survey, a pro-

gramme promoted by the CatalanOrnithological Institute and supportedby the Catalan Government that isdesigned to assess temporal trends inthe abundance of common birds in Cat-alonia (NE Spain). The programmemethodology is based on 3-km line tran-sects that are surveyed twice during thebreeding season and twice during thewintering season.

This report presents the changes inthe winter bird populations of Catalo-nia occurred over the period 2002-2006.SOCC counts indicate that Catalonia isdwelled by a higher number of birds inthe winter than in the breeding season.Non-migrant residents, pre-Saharianmigrants, birds that flee from conti-nental cold fronts as the Lapwing andirruptive species as the Siskin consti-tute its winter populations. Altitudinalmovements and depletion of foodresources determine the typical spatialvariability that characterise this season.However, the SOCC censuses indicatethe existence of an important temporalvariability as shown by the difference

between the number of birds countedin December and in January 2006 (125%on average).

The population trend analyses havebeen based on both the whole samplingand the priority sampling design, thisestablished to improve the territorial rep-resentativity. When differences betweenboth are found, the latter is employed.In total, 90 species have been analysed.Among the ones that present a positiveincrement stand out the Starling (indecline in the continent) and the Hoopoewhich show a 50% and a 20% annualincrease, respectively. Among the onesthat present a negative trend stand outthe Sardinian Warbler, with a 8% annu-al decrease, which may be related to adecrement in productivity according tothe SYLVIA programme results.

Afterwards, two sections with thelatest news are presented: the inclusionof the SOCC in the new SIOC portal,and the launch of the new SOCC soft-ware. Last December 2007, the CatalanServer of Ornithological Information(SIOC www.sioc.cat) was publicly intro-duced. There, the trends of more than100 species obtained from the SOCCcan be consulted. General information

and results for each itinerary can bechecked and its location visualized throughGooglemaps. The SoftSOCC 2.0. is thenew version of the programme’s soft-ware. It has been designed to meet therequirements of the collaborators andimprove the analytical process. It incor-porates a new tab with a form to fill inthe mammal observations. The user caneasily consult general statistics of his orher itinerary, visualize graphs with itstemporal changes and compare it withthose of Catalonia.

In the section “Let’s know the SOCCitineraries (Coneguem els SOCCs)”, IgnasiOliveras presents a narrative with themain features and species of his itiner-ary, the SOCC 144 of Llessui, located inthe Pyrenees at around 1,500 masl.

Next, the SOCME, the common birdsurvey of Menorca born in 2003, is pre-sented. It follows a methodology adapt-ed from the SOCC. An overview of theprogress of the programme and of itsidiosyncrasy can be read in the next-to-last section. Noteworthy, one of themost abundant resident species in Menor-ca is the Cetti’s Warbler.

The 232 collaborators of the programmeare listed in the conclusive section.

English summary

Amb les dades dels seguiments dels espais naturals gestionats per:

Citació recomanada: ICO. 2008. Sisè informe del Programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC). Institut Català d’Ornitologia. Barcelona.

Entre tots fem possible el SOCC

i ho celebrem amb aquesta samarreta

Contacta amb nosaltres per aconseguir-la!

informe anual del programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya x núm. 6

Redacció: Sergi Herrando, Marc Anton, Ignasi Oliveras, Lluc Julià i Santi GuallarAnàlisi: Sergi Herrando, Javier Quesada i Gabriel Gargallo

Il·lustracions: Martí Rodríguez i Toni Llobet Disseny i maquetació: Lluc Julià

Institut Català d’Ornitologia

programasocc

Oficina tènicaGirona 168, entresol 5a

08037 BarcelonaTel: 93 458 78 93

[email protected]

Seu socialMuseu de Ciències Naturals

de la CiutadellaPasseig Picasso s/n08003 Barcelona

Report SOCC 6

Documents

Transcript of Report SOCC 6