Jesús de Natzaret, aproximació històrica.

Marc RiendaNerea Peña

Els evangelis.Paraula “evangeli” deriva del grec, i significa una bona noticia rebuda. Constitueixen, per el Cristianisme, el nucli d’aquesta fe. Escrits que narren la vida i el missatge de Jesús.Formen els 4 primers llibres del Nou Testament. Podem arribar a una aproximació per cada evangeli a la data exacta, entre els anys 50-80.

Evangelis canònics i apòcrifs.Els relats evangèlics canònics son aquells reconeguts per

l’Esglèsia catòlica com aquells que transmeten autenticament la tradició apostòlica i estan inspirats en Deu. Son quatre: Mateu, Marc, Lluc i Joan. Els relats evangèlics apòcrifs son aquells que l’Esglesia no va acceptar com a tradició apostòlica autentica, encara que normalment es presentaven sota el nom d’algun apòstol.

Altres testimonis.Els primers textos que no son cristians que es poden trobar en romans i helenistes que van viure a la segona meitat del segle I i a la primera meitat del segle II. Entre els escritors romans del segle II com per exemple Plinio el Joven, hi ha algunes mencions a Jesus i a l’acció dels seus seguidors. En les fonts jueves, el testimoni que val la pena de nombrar es la de “Flavio Josefo”.

Palestina en temps de Jesús: territori, regions.

Palestina en temps de Jesús es dividia en tres parts, tres territoris anomenats: Galilea, Samaria i Judea. Israel va ser un estat teocràtic on el mateix poder polític era dominat per la religió, on es trobaven Jueus, Cristians etc…

Recursos econòmics.En temps de Jesús la economia es basava en gran part en artesans i els escrivans eren uns dels més importants. La situació geogràfica feia que no hi poguessin obtenir masses recursos naturals ni econòmics.

Jerusalem.Jerusalem és la ciutat més important per excel·lència Jueva avui dia la ciutat és una de les més importants turisticament. Mica en mica segons guerres, han anat destruint parts, que ens relacionaven la ciutat amb els temps de Jesús, lloc on va néixer.

Domini romà.

També es va mantenir aquesta situació de pau relativament favorable quan Alexandre el Gran va absorbir a l'Imperi persa el 334-331 a.C. Però després de la seva mort comença una època dura per als jueus. Judea és disputada pels reis egipcis i sirians. Encara sota el domini dels Ptolomeus va haver una certa tranquil·litat.

Octavi August.Primer emperador romà (27 aC-14 dC). Fou adoptat pel seu oncle, Juli Cèsar, com a fill i prengué el nom d'Octavi. A la mort de Cèsar, restaurà la república; des d'aleshores començà a ocupar els càrrecs claus de l'administració civil, militar i religiosa. L'any 2 aC va ser coronat emperador pel Senat.

Tiberi.Tiberi (Tiberius Claudius Nero) fou un emperador romà que governà des del 18 de setembre de l'any 14 dC fins a la seva mort, el 16 de març del 37, successor d'Octavi August. Destaca pel seu paper en les campanyes germàniques, però, a causa de la seva desgraciat segon matrimoni, vaacabar per enemistar-se amb August i va marxar a un exili voluntari.

Herodes el Gran.

Herodes el gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC. Destaca per la seva eficaç gestió administrativa, per grans obres com la reconstrucció del temple de Jerusalem, i fins i tot per gestos humanitaris com el repartiment de gra. Però Herodes no va poder conquerir el cor dels seus súbdits jueus: per a ells va ser sempre una pedra d'escàndol i un motiu de rancor.

Ponç Pilat.Ponç Pilat fou un governador (prefecte) de la província romana de Judea entre els anys 26 i 36 de la nostra era, successor de Valeri Grat. És conegut per ser l'home, que segons els Evangelis condemnà Jesús a morir a la creu per les demandes dels grans sacerdots del temple, després de rentar-se'n les mans. Molts dels detalls de la seva vida ens són desconeguts i han estat suplerts per nombroses llegendes.

Vida social en temps de Jesús.- El Temple: Centre de la vida de la nació. Era el palau de Déu a la terra.

- El Gran Sacerdot: Autoritat suprema, el primer ministre del culte.- Els Sacerdots: Repartits en 24 classes, cadascuna de les quals assegurava

el servei del temple.- Els Levites: Repartits en diverses seccions i s'ocupaven de les necessitats

materials.- La Sinagoga: Element essencial en la vida del poble de Déu. - El Sanedrí: Consell suprem de la nació jueva compost per setanta

membres, més el gran sacerdot. - Les cases: Tota la vida dels israelites girava entorn a la llar. Les cases a les

muntanyes eren construïdes amb pedres calcàries, en forma quadrada o rectangular.

- Els vestits: Els homes anaven vestits amb una túnica blanca, que arribava fins una mica per sota dels genolls, i usaven un drap blanc sobre el cap, lligat amb una corda de pèl de camell.

Judaisme en temps de Jesús.El món jueu va mantenir amb tenacitat les seves

peculiaritats característiques religioses, el centre era el monoteisme: tenien una concepció pròpia de la història , guiada pel Déu Yahvé, que s'havia revelat com el seu Senyor. Aquesta fe conformava la vida quotidiana dels jueus, fe que venia enfortida per l'esperança en la vinguda d' un salvador, el Messies , que hauria erigir a Israel el Regne de Déu.

Temple d’Herodes.El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.

Les sinagogues.

El temple de Jerusalem era el lloc al que acudien tots els homes jueus tres cops a l’any per les seves festes religioses però era en les sinagogues on feien servei diàriament, independentment si vivien a Palestina o a qualsevol colònia jueva a l’estranger. Originalment la paraula “sinagoga” significa “assemblea” o “congregació”. En el segle primer practicament tots els pobles que Jesús va visitar tenien sinagoga amb el fi d’adorar a Deu. Aquestes sinagogues estaven construïdes de manera que tinguessin direcció a Jerusalem.

Partits religiosos.- Saduceus: Membres d’una de les 4 grans comunitats jueves de

l’antiga Judea, apareixen al segle II, ocupaven lloc al clergat, doctrina molt conservadora, molt criticats Nou Testament.

- Zelotes: Grups radicals d’Israel fundat per Judes el Galileu, el seu objectiu era Judea independent de l’imperi romà mitjançant lluita armada.

- Fariseus: Comunitat jueva, intentaven desfer-se de la comunitat romana amb una revolta armada, separat en la religió o doctrina.

- Essenis: Membres d’una secta jueva, vivien al desert, predicaven la fraternitat i despreniment de les riqueses.

- Baptistes: Denominació cristiana protestant, inmersió completa dins de l’aigua despres d’una confesió.

Els marginals.A la Palestina del temps de Jesús, existien els marginats, uns per causes econòmiques i altres per causes religioses. Amb la dominació romana i l'ús de la moneda en lloc dels tradicionals intercanvis, els pagesos es van empobrir, van haver de vendre les seves terres i van caure en la indigència. Així va créixer el nombre de captaires, prostitutes, saltejadors i guerrillers.En l'aspecte religiós eren mal vistos i considerats gent sense llei. Com més gran era el rebuig per part dels seus superiors, més fort era la tendència a buscar suport i amistats entre els estrangers.

La dona.A Orient no participa la dona en la vida pública. Quan la dona jueva de Jerusalem sortia de casa, portava la cara coberta amb un tocat, d'aquesta manera no es podien reconèixer els trets de la seva cara. La dona que sortia sense el tocat que ocultava el seu rostre ofenia fins a tal punt els bons costums, que el seu marit tenia el dret d’acomiadar-la. Les dones havien de passar en públic inadvertides. Les regles de la bona educació prohibien trobar-se a soles amb una dona, mirar a una dona casada i fins i tot saludar-la. La seva formació es limitava a l'aprenentatge de les feines domèstiques.