Taller de llenguatge oral

Exercicis de respiració

-boca tancada. el nen haurà de prendre consciència de la seva respiració. Es col·locarà de peu, en la posició indicada i que sigui conscient com l’aire entra i surt del seu cos. Aquest exercici cal repetir-lo diverses vegades, per arribar a establir la respiració costo-abdominal.

-boca mig oberta. inspiració nasal lenta i profunda. Retenció de l’aire. Espiració bucal de la mateixa forma.

-El presoner enfadat. Amb les cames lleugerament separades i les mans creuades en l’esquena, els nens flexionen el tronc vers endavant i bufen violentament pel nas, alhora que mouen el cap. Després tornen a incorporar-se.

-La bomba de calor. De peus, amb les cames lleugerament separades i els ulls tancats. Inspirar aixecant els muscles i els punys tancats, els braços oberts en creu. Bufar enèrgicament alhora que baixa els braços. Repetir-ho vàries vegades.

-boca tancada. inspiració nasal, lenta i profunda. Retindre l’aire. Espiració nasal de la mateixa forma.

-boca mig oberta. inspiració nasal lenta, dilatant les ales del nas. Retenció de l’aire. Espiració bucal lenta i completa, tractant de treure la major quantitat d’aire.

-El baló odiós. S’imaginen que al davant hi ha una pilota grossa que conté tot allò que no els agrada. Primer li donaran cops amb un puny, després amb l’altre i finalment amb tots dos alhora. En cada cop, cal bufar pel nas.

-El badall. Imitar que s’aixequen del llit i s’estiren tancant els punys amb força. Normalment s’acompanya un badall involuntari.

-boca tancada. inspiració nasal, lenta, dilatant les ales del nas. Retenció de l’aire. Espiració nasal lenta i completa. Es deu d’expulsar la major quantitat d’aire possible.

-boca mig oberta. inspiració nasal lenta, dilatant les ales del nas. Retenció de l’aire. Espiració bucal ràpida.

-El túnel. Amb suport dels braços en una taula, a l’altura de l’estómac, xiular al temps que es desinfla el ventre i inspiració pel nas per inflar-lo.

-boca tancada. inspiració nasal ràpida, dilatant les ales del nas, mentre pugem els braços al costat o endavant. Retenció de l’aire. Espiració nasal lenta, alhora que baixem els braços del costat o de l’endavant.

-boca mig oberta. inspiració nasal ràpida, dilatant les ales del nas aixecant els braços al costat o endavant. Retenció de l’aire. Espiració bucal lenta baixant els braços del costat o endavant.

Taller de llenguatge oralJoan Serra Escrivà

logopeda

1

Taller de llenguatge oral

ACTIVITATS DE RELAXACIÓ ESPECÍFICA

Dibuixar un vuit amb el cap. El coll de la girafa. On aixequen el mentó i tornen a la posició normal. El partit de tennis. On seguiran amb el cap la trajectòria de la pilota

imaginària, sense parar. Quedar-se quiets en una posició (el jugador ha fallat).

Cap caigut. Imaginen que s’ha soltat el cap vers un costat (notaran estiraments en la part contraria). Provar amb tots dos costats.

Mirar per damunt del muscle. Girar el cap vers un costat, per mirar-se l’espatlla. Després, l’altre costat.

Imitar un gos que es treu l’aigua del damunt. En el terra, amb les mans darrera el cap fer força cap amunt i amb el cap,

alhora fer força contrària. Al final, relaxació. El periscopi. Imaginen que el cap és un periscopi, que s’allargarà o no. Buscar el millor somriure i tornar a la posició inicial. Morros del porc. Fer junts els llavis amb força, i projectar-los cap endavant.

Després tornar a la realitat. Formigues en la cara. On cal fer massatges amb els dits sobre la cara, de

manera molt suau. La boca del lleó. On s’obri la boca el màxim possible i després d’un

moment, aquesta es tanca. La neteja del cap. Amb els dits, fer un massatge suau pel cap (imaginar que

està ple d’escuma). Enfadats. Ficar cara d’enfadats (tensió). A continuació, relaxar-se. Estirar i arreplegar els llavis, però sense ensenyar les dents. El biberó. On s’imita el moviment de succió. La vaca rumiadora. On s’imita el menjar d’una vaca (bé amb la boca oberta,

bé amb la boca tancada). La serp. Cal treure la llengua i moure-la d’un costat a un altre, amb

moviments ràpids. El camaleó. S’imaginen que són aquest animal, i que amb la pròpia llengua

han d’atrapar mosques que van volant. La bomba de calor. De peus, amb les cames lleugerament separades i els

ulls tancats. Inspirar aixecant els muscles i els punys tancats, els braços oberts en creu. Bufar enèrgicament alhora que baixa els braços. Repetir-ho vàries vegades.

La llengua i el nas. On cal amb la llengua, tocar-se la punta del nas. La llengua i la barbeta. On cal amb la llengua tocar-se el mentó. La llengua i l’orella. On cal amb la llengua, tocar-se una i/o l’altra orella. La llengua vol sortir. Les dents estan apretades i la llengua fa força perquè

vol sortir. El pont. La punta de la llengua fa força sobre les dents inferiors, fent un

pont. Ritme de la boca. On cal obrir i tancar la boca a diferents velocitats (i les

seves possibles combinacions). Ulls tancats. On cal tancar les parpelles amb força i relaxar-les ràpidament. Front en tensió. On cal aixecar les celles i després, la seva distensió. Llavis i orelles. On s’intenta tocar una orella amb els llavis junts. Després

l’altra. Finalment, amb alternància. Pessigolles en el paladar. Amb la boca oberta, portar la llengua el més

enrera possible, fins el paladar tou.

Taller de llenguatge oralJoan Serra Escrivà

logopeda

2

Taller de llenguatge oral

El calaix de l’escriptori. On la mandíbula inferior es mou cap avant i cap enrera (moviments com un calaix). No s’ha de moure el coll.

L’ascensor de llengua. Amb la boca oberta, la punta de la llengua tocarà alternativament el llavi superior i l’inferior.

L’ascensor del maxil·lar. Aquest maxil·lar inferior puja i baixa, lentament, i sense deixar que els llavis se separen.

Boca de peix. Amb els llavis en projecció cap endavant, ajuntar i separar els llavis, rítmicament.

El gat té set. On imiten un gat que beu llet d’una tassa. Moviments del bigoti. S’imaginen que tenen un bigoti gran, que mouen d’un

costat a un altre (desplaçant els llavis tancats d’esquerra a dreta). La sopa. On s’imaginen que han de prendre brou a cullerades. Però són

culleres de diferents tamanys (cadascú obrirà la boca segons la seva cullera).

Xiclet. On s’imita el mastegar de xiclet. Però com variant, menjar més d’un xiclet alhora (i els moviments han d’anar en consonància).

La xafada. On imiten que algú els ha xafat i ells responen amb una emissió molt exagerada.

Taller de llenguatge oralJoan Serra Escrivà

logopeda

3

Taller de llenguatge oral

RELAXACIÓ

La campanaA prop tenim un poblat i s’escolten tocar les campanes, anem a imitar a les campanes. Ens agafem de les mans formant un cercle, amb els ulls tancats. Aixequem les mans i els braços cap amunt i els deixem caure després cap avant dient: DONNNG, com si fossim una campana. Després del migdia –dotze campanades- ens seiem a descansar.

El segadorA l’entrar en el poble ens trobarem amb un segador que està molt cansat. Anem a ajudar-lo a segar i que acabi aviat la feina. Drets, amb els peus oberts i els ulls tancats, voltarem el tronc a un costat i a un altre, deixant que els braços d’enrotllin i es desenrrotllin al nostre voltant per mig de la força centrífuga. Mantindrem la respiració tranquila i lliure.

Ulls tancats i imaginar coses tranquil·les. Buscar situacions de tranquil·litat, i anar canviat de tema cada tres segons. Quan trobin que estan tranquils, repetir-se la frase “estic completament tranquil” a nivell mental (imaginació).

Amanèixer en casa. En decúbit supino, respirar fondo. Sona el despertador, es desperten, s’aixequen, es vesteixen, es renten i vers l’escola.

El paper assecat. S’imaginen que les seves mans són fulls de paper que estan mullats, i han de tractar d’assecar-los bufant entre elles en cops curts.

- Cantar amb la boca tancada. On imitant el fonema /n/ han de cantar una cançó, però sempre amb la boca tancada i sense deixar de respirar pel nas.

Les ones. En cercle i de peus, agafats de les mans, fer moviments de vaiven, per engrandir i fer petit el corro. Quan van vers el centre diuen “psss” i quan s’allunyen diuen “ahhhh”, amb suavitat. Quan el mar es calma, tots queden quiets i tranquils en el seu lloc.

Rígids. Amb el tronc flexionat, fer que les articulacions dels braços permetin oscil·lacions (moviment lliure). La cara i les galtes estan relaxades.

Arrupir-se i estirar-se. Asseguts en el terra i en posició recollida (genolls aixecats, braços al voltant de les cames, cap entre els genolls, esquena en arc i forçant el cos per ocupar el menor espai possible). A continuació soltar-se fins arribar a tenir el cos totalment estirat i relaxat (la cara ampla, ulls ben oberts i la llengua fora).

Vals de les papallones. Seguint la música, les papallones ballen amb les seves ales, lentament. Cal moure els braços amb suavitat i amb les articulacions (colze i monyeca relaxades).

Petjades en la neu. Fer pressió amb la planta dels peus contra el terra i després relaxar els peus.

La caça d’un ratolí. Cal acostar-se-li molt a poc a poc, per agafar-lo. L’esbucament lent de l’edifici. Els nens en peu i estirats al màxim (estat de

tensió). A poc a poc aniran soltant parts del seu cos. Els aixecadors de pes. Imitar que s’aixeca una pedra molt pesada per un

temps, deixar-la caure i fer distensió dels braços. El pirata “pota de pal”. On cal començar per una cama dura i rígida, després

l’altra per acabar amb totes dues. Al final, són toves. El joc del globus. S’imaginen que són globus plens d’aire, i se solta el fil.

Comencen a perdre aire fins quedar “arrugats” en el terra. la tormenta. S’imaginen que són núvols carregats d’aigua, comença a

ploure i a poc a poc van deixant-se caure al terra.

Taller de llenguatge oralJoan Serra Escrivà

logopeda

4

Taller de llenguatge oral

El ball. Damunt d’una cadira, amb la música imitar que són ninots de drap. Després, ballar com si fossin ninots de fusta.

Davall l’aigua. On cal una gran inspiració nasal, ja que s’imaginen que van a bucejar. Després soltaran amb suavitat l’aire per la boca.

- El badall. Imitar que s’aixequen del llit i s’estiren tancant els punys amb força. Normalment s’acompanya un badall involuntari.

La grua de ferro. On s’imaginen que el braç és una grua que agafa coses i les deixa. Amb l’altre braç, i finalment tots dos alhora.

Fred i calor. On minvaran a causa del fred i augmentaran quan arribi el calor (imaginar situacions reals i associar-ho).

Sostenir el cel amb els palmells de les mans (on cal estirar-se completament).

Remar. On cal imitar-ho, amb el moviment corporal. El molí de vent. Agafen aire i comença a rodar el cap (volta completa)

mentre van soltant l’aire retingut. Cal fer coincidir el volum d’aire que solten amb la volta completa del cap.

Les aranyes. Tensar tots els dits de la mà i posar-la damunt d’una paret o taula, imitant que és una aranya que es mou.

Gegants i nanets. Cal estirar-se al màxim i després passar a una postura d’arreplegament. Finalment, buscar la posició normal.

- El balanceig. De peus, inspirar i moure el cos endavant (sols suport de les plantes dels peus) i si espiren cap enrera (sols suport dels talons). Els genolls han de tenir una postura còmoda i relaxada.

El ninot de neu. Són ninots de neu molt durs, però la sortida del sol els va derretint (relaxant).

Espentar-ho tot. Fer força contra una paret per moure-la. Descansar (relax) i tornar-ho a intentar.

El braç mort. Pensar que qualque extremitat és de drap (relaxació). Les dotze campanades. En cercle i amb les mans agafades, tancar els ulls.

Aixecar els braços i mans i deixar-los caure alhora que s’inclinen cap endavant i diuen “dong”. Al final de les dotze campanades arriba el descans.

En l’arena. Imaginar que estan ajaguts en la platja i volen deixar marca amb cada part del seu cos.

Quina mà guanyarà?. Fer pressió entre totes dues palmes i relaxació. La gàbia. Amb els dits en contacte (dues mans), imitar els barrots d’una

gàbia. Fer força, ja que l’animal imaginari no s’ha d’escapar. Terratrèmol. La terra tremola i els nens van perdent l’equilibri, alhora que

mouen el cos amb una intensitat creixent. Al final, el terratrèmol passa i s’arriba a la relaxació.

Firmes. Rigidesa i en descans, relaxació. Or. Un nen fa de rei Midas. Quan toca quelcom aquest quedarà rígid per un

espai de temps determinat. La catifa. S’imaginen que són catifes que cal espolsar per parts (segons

cada part del seu cos). La catifa. S’imaginen que són catifes que cal espolsar per parts (segons

cada part del seu cos). El bosc. Cada nen imita un arbre (mans són rames altes i peus són arrels

ben ferms). Comença a bufar un vent molt fort que mou les rames. Per acabar, el llenyataire els tala (relax i al terra).

Taller de llenguatge oralJoan Serra Escrivà

logopeda

5