EL TDA-H I LA RELAXACIÓ A L’AULA

Alfred Olivart Moraolivart@xtec.cat

Les tècniques de relaxació

La introducció de tècniques de relaxació a l'escola pot contribuir a millorar el benestar de l'alumnat, a optimitzar el seu rendiment acadèmic i a prevenir situacions emocionals negatives. Tot això pot incidir directament en una millora de la salut dels docents. Diversos estudis han demostrat que quan una persona esta relaxada es capaç d'aprendre més i millor.

Esta demostrat que aquestes pràctiques aporten uns beneficis a la salut física, mental, emocional i social, a més de facilitar els processos d'aprenentatge: millora de l'atenció, concentració, memòria, creativitat, agudesa sensorial, etc.

Hi ha estudis fets que demostren que una sessió de relaxació que redueixi el nivell de preocupació, augmenta el rendiment del treball posterior.

Tom Wujec (1988) proposa seguir aquests passos per aconseguiruna bona relaxació:

1r. Relaxar el cos: prendre una postura confortable, relaxar els músculs i regularitzar la respiració.2n. Relaxar la ment: ordenar els pensaments, escriure una llistade tot el que ens preocupa o hem de fer i establir prioritats.3r. Dedicar uns minuts a no fer res.

Abans de practicar qualsevol exercici de relaxació o visualització, cal tenir en compte aquestes recomanacions:

– Abans de practicar la relaxació o la visualització amb l'alumnat, es convenient practicar-la personalment.– Explicar als infants, de manera entenedora per la seva edat, els beneficis que els pot proporcionar la relaxació i la visualització i comentar-los que milloraran amb la practica.– Ensenyar-los a respirar, aconsellant-los que ho facin pel nas.– Es un moment de calma interior i s'han d'abandonar tots els problemes, preocupacions, tasques pendents...– Crear un clima acollidor: llum suau, musica o aromes relaxants.

La relaxació a l’escolaIntroduir la pràctica de la relaxació a l'escola comporta, entre d'altres, els següents beneficis, tan a nivell físic com emocional i mental:

– Prevé disfuncions emocionals, potenciant la tranquil·litat i evitant l'ansietat i altres emocions que provoquen malestar.– Facilita la creació d'un estat físic, emocional i mental de benestar, tant individual com col·lectiu.- Afavoreix els processos d'aprenentatge, millorant el rendiment escolar, esportiu, etc.– Desenvolupa la memòria– Disminueix la tensió física, mental i emocional– Recupera i aprofita millor l'energia– Col·labora en la resolució de conflictes interns– Descansa el cos i la ment– Desenvolupa l'atenció i la capacitat de concentració– Millora la relació amb els altres

LA TÈCNICA DE LA

TORTUGA

Què és la Tortuga?Aquesta tècnica utilitza l’analogia de la tortuga, que com

ja sabem, es replega dins de la closca, quan es sent amenaçada.

De la mateixa manera s’ensenya al nen a replegar-se dins de la closca imaginaria quan es senti amenaçat/da, al no controlar els seus impulsos i emocions davant estímuls ambientals...

A LA PRÀCTICA:

1. S’ensenya als alumnes a respondre davant la paraula tortuga, tot imitant-la.

2. Quan ja respongui a la paraula tortuga, s’ensenya a relaxar els seus músculs mentre fa la tortuga.

3. És un pas per autocontrolar-se i així relaxar-se davant un problema per tal de trobar una solució al problema ( TORTUGA- RELAXACIÓ- SOLUCIÓ DEL PROBLEMA)

Per a quines edats és indicada?

• Educació infantil

• Cicle inicial ( 1r i 2n de primària)

• Cicle mitjà ( 3r i 4t) Ens podem trobar que davant la tortuga que és un element més infantil, aquest sigui rebutjat per alguns o la major part dels alumnes del cicle mitjà. No obstant, podem canviar el concepte/ imatge per reunió de rugby, o simplement dient la paraula STOP.

1r PAS abans de començar

El primer pas que hem de tenir clar és establir/ definir específicament en quines conductes disruptives volem que els nostres alumnes utilitzin aquesta tècnica.

EX: barallar-se davant la burla o l’insult, insultar-se, empènyer a l’altre...

Introducció a LA TORTUGA

� Es fica en pràctica de dues maneres:1. Pràctica dirigida.2. Periode de classe normal.

Es recomana 15 minuts cada dia per la pràctica dirigida ( 1 setmana), sempre a la mateixa hora i al ser possible al matí, com un descans entre les activitats acadèmiques.

La història de la TortugaAntigament hi havia una hermosa i jove

tortuga. Tenia ( 6,7,8... Anys) i acabava de començar a l’escola. El seu nom era petita Tortuga. A ella no li agradava anar a l’escola i s’estimava més quedar-se a casa amb el seu germà petit i la seva mare. No li agradava aprendre coses a l’escola, ella volia còrrer, jugar, saltar... Era massa difícil i pesat fer fitxes i copiar de la pissarra, o participar en algunes de les activititats. No li agradava escolar al mestre, era més divertit fer sorolls de motors de cotxes que algunes de les coses que el mestre explicava, i mai recordava que no ho havia de fer. A ella el que li agradava era enredar al company de taula, ficar-se amb els altres nens, gastar bromes... Així que per ella, l’escola era molt dura.

Cada dia, camí cap a l’escola, es deixa a ella mateixa que faria lo millor que sabia per no ficar-se amb els altres companys. Pero, tot i això, era molt fàcil que algo o algú la descontrolara, i al final sempre acabava enfadada, o s’esbarallava, o es pegava, o la castigaven. “ Sempre ficada en problemes” pensava “ com segueixi així odiaré l’escola i tothom. I a tortuga ho pasava molt i molt malament.

Un dia que estava molt malament, es va trobar la tortuga més vella i gran que mai havia vist o pogut imaginar. Era una vella tortuga de més de 300 anys d’antiguitat i més gran que una montanya. La Petita Tortuga li parlava amb una veu molt tímida perquè estava una mica asustada de la enorme tortuga. Però la vella tortuga era tan amable com gran i estava molt disposada a ajudar-la. “ Escolta!, Aquí!” va dir amb la seva potent veu. “ T’explicaré un secret, NO saps que la sol.lució als teus problemes està damunt teu? “

La Petita Tortua no sabia del que estava parlant “ Tu ets la closca!” li va cridar “ Per a que tens la closca?” Tu et pots amagar a la teva closca sempre que tinguis sentiments de ràbia, d’ira, sempre que tinguis ganes de trencar, cridar, pegar... Quan estiguis a la teva closca podras descansar un moment, fins que ja sentis que no estas tant enfadada. Així la pròxima vegada que t’enfadis “ FICA’T A LA CLOSCA”. A la Petita Tortuga li va agradar la idea, i estava molt contenta de probar aquest nou secret a l’escola.

Al dia següent, ja ho fa ficar en pràctica. De sobte un nen que estava a prop d’ella, accidentalment li va donar un cop a l’esquena. Ella va començar a sentir-se enfadada i va estar a punt de perdre els nervis i tornar-li el cop, quan, de sobte va recordar el que li havia dit la vella tortuga. Es va agafar els braços, cames i cap, tant ràpid com un llampec, i es va estar quieta fins que li va passar la ràbia. Li va agradar molt el bé que estava a la seva closca, on ningú la podia molestar. Quan va sortir, es va sorprendre al trobar-se el mestre content i orgullós d’ella. Va continuar tot l’any amb aquest secret. L’utilitzava semrpeq ue algú o algo la molestava, i quan també volia pegar i/o discutir amb algú. Quan va aconseguir actuar d’aquesta forma tant diferent, es va sentir molt contenta a clase, tot el món l’admirava i li demanava que li expliqués aquest maravellós secret.

2ª fase:Grup de pràctiquesTota la classe ha de respondre a la Tortuga, imitant l’actuació del mestre/a

Davant la classe el mestre dirà:

Oh! Sento que m’estic enfadant molt amb el Juan, perquè m’ha pegat, i podria ser fort i llest i fer la tortuga. Per tant, fico els meus braços i cames tancant el meu cos, el meu cap cap a dins i la barbeta tocant el meu pit i dic: TORTUGA!!!

Es fa una pausa sense dir res i al cap de mig minut diem:

« Es tant agradable estar a la meva closca que se m’han passat les ganes de pegar al Juan»

Tot seguit, es demana a la classe que imagini escenes semblant i que realitzin la tortuga: Es repeteix la seqüencia de 5 a 10 vegades, fins que comprovem que tota la classe ho ha entès. Aquesta part és pot plantejar com un joc. EX. El mestre es fica esquena als nens i diu TORTUGA. Quan es gira ha d’estar tothom en la posició de la tortuga.

3a fase: Pràctica individual

En aquesta fase es va dirigint cada nen/a per separat, plantejant una o diverses situacions problemàtiques que es donen habitualment a l’aula.

El mestre anirà reforçant intensament i de forma immediata les bones practiques. S’ha d’instruir a la classe que reforci mitjançant aplaudiments i reforç positiu a cada nen que executi la resposta de la Tortuga correctament. Amb aquest reforç del grup, es comença a practicar la comunicació adequada dels sentiments.

Periode de pràctiques.Recordarem la història de la tortuga i explicant els problemes anirem incidint amb la tècnica de la tortuga.

La relaxació amb la tècnica de la tortuga.La fase 2 de la tècnica de la Tortuga inclou ensenyar als nens a relaxar-se, ja que per si sols no ho saben fer. Aquesta relaxació consisteix en soltar els seus músculs quan estan realitzant la Tortuga. Durant la pràctica de la Tortuga s’introduirà la relaxació amb una explicació a través de la següent història.

La Petita Tortuga anava a l’escola cada dia més contenta, i s'introduïa dins la seva closca cada vegada que altres nens li pegaven, l’insultaven, li ratllaven la seva fulla, o quan ella es sentia rabiosa, enfadada sense saber el motiu real.... El seu mestre estava molt content i l’animava a practicar dia a dia aquesta tècnica, fins i tot la premiava.Però la Petita Tortuga en ocasions, tenia sentiment de ràbia o enuig, o es trobava malament després de ficar-se dins de la seva closca i encara que es quedessin allí no desapareixien. Ella volia ser bona, portar-se bé amb els seus companys, obtenir el premi que a vegades li donaven, però els sentiment de ràbia i enuig a vegades eren tant forts que la temptaven dient-li « PETITA TORTUGA... PERQUÈ NO LI TORNES EL COP QUAN EL MESTRE NO ESTÀ MIRANT....

La Tortuga no sabia que fer, estava molt descontenta, ella volia ficar-se dins però aquest sentiment la temptaven a fer-ho malament.Llavors, va recordar a la vella i sabia tortuga que l’havia ajudat feia un temps. Abans d’anar a l’escola va córrer a la casa de la vella tortuga i li va dir:« Tinc sentiment de ràbia dins de l'estómac després de ficar-me dins la closca. Els sentiment em diuen que pegui, però jo no vull tenir problemes, Què puc fer per parar aquets sentiments?

La sabia tortuga va estar una estona rumiant i de sobte li contesta a la petita Tortuga: « Quan estiguis dins de la teva closca, relaxa’t. Solta tots els teus músculs i ficat en situació com si anessis a dormir, deixa que les teves mans estiguin soltes, relaxa els peus, no facis força amb la panxa, respira lentament i profundament, deixa anar tot el cos i els sentiment de ràbia també marxaran... Pensa amb coses boniques i agradables quan t’estiguis relaxant. Si no et surt, jo li diré al teu mestre que t’ensenyi.

A la Petita Tortuga li va agradar molt la idea. Al dia següent quan va anar a l’escola li va contar tot el que havia après al seu mestre. Quan un company la fa fer empipar es va ficar dins la closca i es va relaxar. Va soltar tots els músculs, i es va estar una estona fixant-se com desapareixien la tensió i els sentiments negatius. La Tortuga es va ficar molt contenta, continuant així més premis i reforç positiu. Al mestre li va agradar tant la idea, que ho va ensenyar a tota la classe.

Què saber abans.

Com a mestres hem de suggerir als nens que la relaxació és una forma de reduir qualsevol tendència orientada a conductes d’atac. Aquest mecanisme és eficaç per enfrontar-se a fortes emocions negatives, com la còlera, la ràbia, les rabietes... Aquesta tècnica serveix per canalitzar les emocions, NO PER REPRIMIR-LES.

Hem de saber que la relaxació muscular és una habilitat que s'aprèn a través de la pràctica repetida, com qualsevol altra activitat. La relaxació muscular és molt beneficiosa pels nens impulsius i amb hipercinèsia.

1a fase: Soltar i tensarDesprés de contar la història de la Tortuga se’ls introdueix a tensar al màxim els músculs, tot fixant-se amb la sensació que noten quan estant tensant, i després que els soltin ràpidament i que es fixin com van desapareixen la tensió. Els músculs es van relaxant tot seguint aquest ordre:1. Apretar ben fort les mans.2. Doblar els braços en arc en direcció als ombros per tensar els braços.3. Estirar les cames com si volguessis tocar les que tens davant teu.4. Apretar firmament els llavis un contra l’altre.5. Tancar els ulls amb força6. Empènyer l'estómac cap a dalt.7. Agafar aire profundament, ompli els pulmons i retenir-lo.

És important presentar les instruccions de la relaxació, a poc a poc, amb veu monòtona i poc canvis de veu.

Com començar: Feu punys amb la mà i durant deu segons apreteu ben fort, als 10 solteu. ( 2 vegades i 1 altra contant de 10 a 0) Fixeu-se com us sentiu quan esteu relaxats?

Com a mestres hem d’estar observant per l’aula, si tothom està fent l’activitat. Només amb la pràctica poden aprendre a reconèixer l’estat de tensió i de la relaxació.

HO hem d’anar fent vàries vegades. Ex. Cada dia durant 15 dies, per tal d’anar consolidant els aprenentatges.

2a fase: Relaxació

Es passa a la segona fase quan estem segurs que tothom ha après a relaxar-se com hem descrit anteriorment. Amb aquesta frase se’ls instrueix perquè es relaxin sense la seqüencia tensar- relaxar.

De nou es comença pels punys per seguir amb la seqüència de les mans, cames, llavis, ulls, estómac i pit.

Podem induir-los a que vegin com es relaxen les seves mans, en les pessigolles que noten, amb el agradable que és...

LA RELAXACIÓ

DE JACOBSON

Què és?Es tracta de contraure i descontraureprogressivament un grup de músculs per notar la diferència que existeix entre la tensió i la relaxació. Es pot combinar amb exercicis de respiració controlada. Al finalitzar aquesta tècnica l’alumne s’ha de notar més relaxat.

Per fer-ho d’una forma amena i que pugui ser divertida del nen, podem fer veure que som un arbre, planta, flor.... Sempre ho agafaran millor si és presentada en forma d’història.

Com es fa?

Primer de tot es divideix el cos amb 5 zones molt bàsiques.1. Peus i cames ( arrels)2. Tronc ( tronc de l’arbre)3. Mans i braços ( rames).4. Coll i cap ( copa de l’arbre).5. Ulls, celles i front ( nius de l’arbre)

Començant pels peus se’ls demana que tensin i relaxin cada zona a poc a poc en un temps no inferior a 10 segons. És important explicar-los –hi que s’han de concentrar en cada acció. Si també estant iniciats als exercicics de respiració, també podran sentir com aspirar genera tensió i exhalar genera relaxació.

Ex: Les arrels es mouen, les has d’aguantar amb tota la teva força, tenseu-les o l’arbre es moure i caurà....

La respiració:En la pràctica amb els nens i nenes amb TDA-H i sense, consisteix en fer inspiracions i expiracions profundes i conscients en sí mateixes per tal que sigui una tècnica de relaxació senzilla.

Com es fa?

SE li diu al nen que el seu abdomen és una pilota, flotador o qualsevol objecte que s’infli. S’ha de col·locar les mans al ventre i quan s’introdueixi l’aire s’ha de comprovar com s’infla i quan l’aire és exhalat han de notar com es desinfla. Es realitza 5 vegades i se’ls orienta que cada vegada que tinguin una situació negativa o que els faci enfadar han de parar i respirar almenys 3 vegades per tal que es relaxin i puguin escollir la millor resposta.

Ho podem practicar en una cadira o tombats a terra.

Com a mestres hem de vigilar que els nens no hiperventilin i que realitzin les respiracions a poc a poc. Anirem voltant per l’aula per tal d’observar el seu procés i si ho estan agafant seriosament.

Respirar per controlarEs tracta de fer comprendre als nens i nenes que hi ha una estreta relació entre la respiracio i els pensaments, l'estres i els conflictes.La idea es proposar-los que practiquin la respiracióconscient quan es trobin en una d'aquestessituacions:

– els venen al cap pensaments obsessius– se senten amb nervis, neguit o ansietat– si tenen un conflicte

Aquestes situacions provoquen un bloqueig de l'energia i l'acte de respirar conscientment millora la presencia d'oxigen que l'allibera.

Del 5 fins al 0Imagineu el numero 5. L'esborreu, el torneu a imaginar, el torneu a esborrar i l'imagineu una tercera vegada.

Feu el mateix amb el 4, l'imagineu 3 vegades.

Despres el 3, el 2, l'1 i el 0.

Torneu a comencar i ho repetiu tot dues o tres vegades.

El rellotge que marca les respiracions

Imagineu un rellotge amb les agullesmarcant la una i feu una respiracioprofunda.

Despres imagineu que marca les 2 i feu 2 respiracions profundes.

Seguiu marcant totes les hores fins a les 12 i fent les respiracions corresponents.

Repetir mantresEls mantres son repeticions orals d'un so, paraula o frase amb l'objectiu de relaxar-nos. Alguns mantres que podem utilitzar amb elsinfants son:

– Sons: mmmmmmmmm, nnnnnnnnnnnn– Sil・・・・labes: ommmmmmmm. Les sil・labesamb m o n son molt adients perque ressonenmolt.– Paraules: mar, pau... Paraules curtes ambun significat positiu.– Frases: m'estimo a mi mateix, estic tranquil...

Afirmacions positivesAquesta tecnica es senzilla i efectiva, perque les afirmacions tenen un poder molt gran sobre la nostrament. Les hem de fer en primera persona (jo...).� Com s'han de fer:

– Triem el problema que volem resoldre. Per exemple: “em costa fer amics”.

– El convertim en una afirmacio positiva, sense utilitzarparaules de negacio o dubte (pero, malgrat, encara que...). Per exemple: “confio en fer nous amics”.

– Apliquem la formula: Jo, (nom propi), afirmaciopositiva. Per exemple: “jo, Miquel, confio en fer nous amics”.

– Repetir aquesta afirmació unes quantes vegades.

CantarCantar relaxa, perque produeix unes vibracions en el crani i en tot el cos, que generen efectes positius i sensacions de benestar.Hi ha una dita, que potser ja coneixeu, que diu “Qui canta, els mals espanta”, referintseals beneficis que ens proporciona el cant. Si no ho heu comprovat mai, ara podeu fer-ho. Cantarem una cançó i després observareucom us sentiu.Triem una cançó que tothom conegui i la cantem. Despres comentem una mica si hem notat algun canvi positiu.

La relaxació a través de la VISUALITZACIÓLa visualització es una tècnica que ens proporciona tranquil·litat, relaxació, confiança i serenitat, alhora que disminueix l'estrès i ajuda a mantenir una bona salut.Es molt útil per aconseguir controlar la ment, les emocions i el cos i per aconseguir allò que desitgem. Es una eina molt important en l'educació de la intel·ligència intrapersonal, que ens permet descobrir el nostre món interior per arribar a tenir una bona autoestima i una salut física, emocional, mental i social.

Evocacions visualsTanqueu els ulls i imagineu:

– Una ploma que escriu lentament el vostre nomen un paper.

– Un nombre d’una sola xifra. Substituïu-lo per un de dos xifres, per un de tres, i així successivament fins que arribeu al màxim nombre de dígits que pugueu retenir. Mantingueu aquest nombre davantdels vostres ulls durant dos minuts.

– Un triangle daurat, un cercle violeta, una estrella blava, etc.

Evocacions tàctils

Centreu la vostra atenció en el tacte i imagineu-vos:

– Agafant a algú de la mà, sentint la seva pell, la seva temperatura, la pressió que exerceix a la vostra mà.

– Acariciant un gat o un gos, sentint el seu pèl.

– Agafant una llimona, sentint la sevasuperfície.

– Tocant: l’escorça d’un arbre, la freda neuque cau, els petals d’una flor amb delicadesa, la sorra, l’aigua de la pluja, una ploma.

Evocacions olfativesImagineu que esteu olorant:

– El vostre perfum preferit.– Benzina.– Una flor.– Herba fresca i humida.– L’aire pur de la muntanya en un pinar.– Una foguera.– El mar.– Menta.– Pa recent tret del forn.

Evocacions auditivesTanqueu els ulls i escolteu els seguents sonsimaginaris:

– Una veu que us crida pel vostre nom.– El soroll dels cotxes en una gran ciutat.– El so de la pluja.– La gent que hi ha en una festa.– Les onades que trenquen a la platja.– Els nens jugant.– Una porta que grinyola.– Un gong que es va apagant poc a poc finsdesaparèixer en el silenci.

Evocacions gustativesTanqueu els ulls i imagineu-vos el sabor i la sensació que aquests aliments us produeixen:

– Un plat de sopa calenta.

– Unes patates fregides.

– Un gelat que es va desfent lentament.

– Un plat del vostre menjar preferit.

- Una llaminadura ( un núvol, fresa, coca-cola...)

L’onadaMentre inspireu… i expireu… imagineu que ustrobeu dins d’una onada del mar que puja…i baixa… puja… i baixa.No correu cap perill; podeu flotar sobre l’aiguad’esquena o sobre una taula de surf o un matalasinflable, o be asseure-us en una barqueta i deixar-vos endur pel suau moviment de les onades. Mentre us seguiu movent cap a dalt… cap a baix… cap a endavant… cap enrere, notareu que l’escalfordel sol us relaxa i sentireu la suau brisa marina. Percebeu el color del cel, l’olor de la sal a l’aire i el rumor de les aus marines. Una sensacio de calma envolta tot el vostre cos mentre us bressoleu o gronxeu al ritme del mar; us sentiu nodrits i protegits.

El solVisualitzeu-vos ajaguts a la platja. La mar esta quasi impassible, mentre s’apaguen les darreres estrelles. Noteu la frescor i la puresade l’aire. Contempleu l’aigua, les estrelles, el cel obscur.Dediqueu uns moments a sentir el silenci que precedeix la sortidadel sol, la quietud plena de possibilitats. Lentament, la foscors’esvaneix i els colors canvien. El cel s’enrogeix a l’horitzo; després, es fa daurat. Us arriben els primers raigs del sol i veieu comemergeixen lentament de l’aigua.Amb la meitat del disc solar visible i la resta amagat sota l’horitzo, veieu que el seu reflex a l’aigua crea una sendera de llum, dauradai tremolosa, que va des d’on esteuvosaltres fins al seu centre. La temperatura de l’aigua es ideal i decidiu entrar-hi. Lentament, ambplaer, comenceu a nedar pel raig daurat. Noteu l’aigua banyada de llum que us acaricia el cos. Sentiu que floteu sense esforc i usmoveu placidament pel mar. Com mes nedeu cap al sol, menys usadoneu de l’aigua i mes augmenta la llum que us envolta. Us sentiuembolcallats en una llum benefactora i daurada que us cala completament. El vostre cos es banya en la vitalitat del sol. Elsvostres sentiments estan posseits per la seva calor i la vostra mentes veu il・luminada per la seva llum”.

La flamaImagineu una flama cremant. Mireu comballa, dibuixant a l’aire figures que canviencontinuament. Observeu l’interior quan es mou; intenteu sentir-ne la qualitat ignia. Mentre seguiu visualitzant la flama, penseuen el foc i les manifestacions que te a la nostra ment: calor i radiacio personal, amor ardent o alegria, entusiasme.Finalment, quan tingueu la flama davantdel vostre ull interior, imagineu-vos lentament que el foc us anima, que usesteu convertint en aquesta flama.

La fontImagineu una font que brolla d’una roca de granit. Veieu la seva aigua pura com brilla al sol i sentiu el seu borbolleig en el silenci que us envolta. Constateu que aquest lloc ésespecial i que tot hi és més clar, mes pur i essencial.Comenceu a beure aigua i que us amari la seva energia benefactora que entra dins vostre i fa que us sentiu mes lleugers.Ara acosteu-vos al doll i deixeu que l’aigua us remulli. Imagineu que té el poder de fluïr per cadasquna de les cel・lules del vostre cos. Imagineu tambe que flueix pels vostressentiments i les vostres emocions, i per la vostra intel・ligencia. Sigueu conscients que aquesta aigua us neteja delspensaments negatius que acumulem dia rere dia (frustracions, penediments, temors, pensaments de tota mena).Experimenteu gradualment com la puresa de la font esdevela vostra puresa i la seva energia la vostra. Finalmentimagineu que vosaltres sou la font mateixa, en que tot éspossible i la vida es nova per sempre.

La cadira i l’autoestimaImagineu amb tota la vivesa que pugueu, que teniu davant vostre una cadira buida… imagineu la seva forma, el seu color, la seva textura… Un cop la tingueu clara, observeu com ve a seure’s a aquesta cadira una persona que us estima molt, i que us fa sentir al seu costatmolt a gust amb vosaltres mateixos, us fa sentir be i acceptats. Contempleu detingudament el seu rostre, la seva figura, la seva postura….Que sentiu en contemplar-la? Segur que es un sentiment gratificant. Al cap d’una estona aquesta persona s’acomiada de vosaltres i se’n va, sabent que sempre la podreu tornar a convidar a estar amb vosaltres a la cadira. I ara, apareix una altra persona, que sou vosaltres mateixos, la vostra replica. I la convideu a seure a la cadira. Contempleu el vostre rostre, la vostra figura, la vostrapostura…amb el maxim de vivesa possible….Que sentiu en presencia de la vostra presencia? .Es un sentiment agradable, desagradable, ambivalent, indiferent, de tristesa, d’alegria, de compassio, de tendresa, de comprensio... ? Intenteu prendre consciencia dels sentiments que teniu respecte a vosaltresmateixos.

I ara, tenint encara la vostra propia imatge al vostre davant, intenteu respondre amb tota sinceritat les seguents preguntes:

– M’aprecio, em respecto, m’accepto tal com sóc?– Estic habitualment satisfet/a o insatisfet/a de mi mateix?– Reconec les meves qualitats i les fites que he assolit o, pel contrari, no les valoro?– Em valoro com realment valc o, pel contrari, m’infravaloro?– Assumeixo serenament els meus errors, limitacions i fracassos?– Em perdono?– Em comporto d’una forma autonoma i solidaria alhora?– Soc capac de defensar els meus drets sense intentar violar els aliens?– Tinc cura de mi suficientment?

Al finalitzar la sessio seria bo que cada noi i noia expresses per escrit que ha sentit i les respostes a les preguntes. □

Les mandales

Pintar mandales es una altra activitat que podem fer per aconseguir la relaxació.En general, acostuma a agradar molt als infants, fins i tot a aquells que no els agrada gaire pintar. Al ser espais petits els que han d'omplir, no es cansen i s'esforcen en fer-ho bé.Les mandales són uns dibuixos dins d'un cercle o quadrat, fetsgeneralment amb formes geomètriques i que contenen un o més eixos de simetria. Els mandales són consideratsobjectes que poden produir armonia i tranquil・・・・litat i, per tant, poden ser bonics per contemplar.

Aquesta tècnica de relaxació no suposa cap disciplina a aprendre, ja que qui la fa la pinta segons els seus gustos i sentiments.Moltes vegades pensem que és una tècnica per educació infantil, però també pot ser aplicable a primària i secundària.Quan realitzem les mandales és aconsellable que també hi hagi música ambiental d’acompanyament.

Les mandales a més a més de resoldre o millorar problemes d’atenció, també:

• A nivell cognitiu: Les mandales ajuden a desenvolupar la fluïdesa, la flexibilitat i originalitat en les idees dels nens.

• A nivell afectiu i social: Permet afrontar els problemes de forma creativa.

• A nivell psicomotor: millora la psicomotricitat fina i la coordinació òcul-manual ( clau per la lectura i l’escriptura)

A més a més, segons diversos autors s’ha demostrat que utilitzant les mandales tant a primària com a secundària afavoreix el desenvolupament integral de les següents competències bàsiques:

1. Competència social i ciutadana.2. Competència cultural i artística.3. Competència aprendre a aprendre.4. Autonomia i iniciativa personal.5. Competència matemàtica.

A través de les diferents combinacions de colors, les mandales produeixen a la vegada diferents impressions. Per tant, cada color té un significat diferent, de manera que es pinta la mandala segons com et sents.

Vermell: Amor, passió, sensualitat, força, resistència, independència, impulsivitat, ira, odi. Impulsa la força vital a tot el cos. Incrementa la confiança i seguretat en un mateix, permet controlar l’agressivitat i evitar voler dominar als altres. Escència de supervivència.

Taronja: Energia, optimisme, ambició, activitat, valor, confiança en si mateix, ganes de protagonisme, frivolitat. Fomenta la tolerància per sociabilitat i projectar-se amb els altres. Incrementa l’autoestima. Ensenya a utilitzar els èxits i fracassos com experiències i aprenentatges. Proporciona energia positiva per portar a terme projectes o objectius.

Groc: És la llum, el sol, alegria, alliberació, creixement, sabiduria, fantasia, envida, superficialitat. Ajuda a alliberar les pors internes. Ajuda a canalitzar la intel·ligència.

Verd: Equilibri, creixement, esperança, perseverança, voluntat, curació, integritat, benestar, tenacitat, prestigi. Falta de sinceritat, ambició, poder. Projecta tranquil·litat i balanç sentimental. Permet expressar els sentiments més lliurement. Expandeix l’amor intern cap a un mateix i els altres.

Blau: Calma, pau, serenitat, seguretat, avorriment, ingenuïtat, buidor. Evita la frustració i la resistència per comunicar-se amb la gent, permet tenir tolerància amb les pensaments dels altres.

Blau Fosc: Ajuda a comunicar-se amb el ser interior. Permet aprendre a deixar fluir els missatges del cervell, connectat directament a la intel·ligència de la consciència còsmica.

Violeta: Mística, màgia, espiritualitat, transformació, inspiració. Pena, renúncia, melancolia. Expandeix el poder creatiu desdequalsevol angle, música, pintura... Ajuda a no ser extremista o absolutista.

Rosa: Amistat, sociabilitat, comunicació, imaginació, humor, encant, egoisme, necessitat de reconeixement.