L’obra de

Damià Campeny

REFLEXOS—

Abr

il 20

19 —

— O

ctubre 2019 —

CA L’ARENAS CENTRE D’ART MUSEU DE MATARÓ

Mus

eu d

e M

atar

óC

A L

’ARE

NA

S C

ENTR

E D

’ART

Damià Campeny, un dels escultors neoclàssics catalans més reconeguts, va néixer a Mataró l’any 1771. Després d’uns quants anys d’estudi a l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona, va guanyar una pensió per continuar-se perfeccionant a Roma, on va viure del 1797 al gener del 1815. En el decurs d’aquests anys d’auge de l’art neoclàssic, Roma es convertí en el destí obligat de pintors i escultors de tot Europa. A les aules de la Scuola del Nudo i sota el mestratge de l’escultor venecià Antonio Canova, Damià Campeny va assimilar de manera magistral els principis estètics neoclàssics, esculpint obres mestres com Lucrècia o Cleòpatra.

De retorn a Barcelona, va dedicar-se a l’ensenyament a l’Escola de Dibuix i va treballar diverses obres per a la Junta de Comerç, en virtut d’un contracte signat el 1825. Els darrers anys visqué malalt a Sant Gervasi de Cassoles, on morí l’any 1855.

L’exposició Reflexos. L’obra de Damià Campeny analitza la seva trajectòria artística com a expressió d’una època i d’un ideari estètic. A la vegada, reconeix el valor de l’escultura neoclàssica catalana en l’àmbit internacional, a través de l’anàlisi de materials, processos artístics, temes i models. A aquests propòsits responen els àmbits de la mostra, que il·lustren la relació de Campeny amb Mataró, la seva formació a Barcelona i a Roma, el sistema de pensions de les acadèmies d’art, la còpia d’obres de l’Antiguitat, el procés creatiu que condueix del dibuix al marbre i la interpretació dels models que van inspirar la seva representació ideal de la figura femenina.

Damià Campeny La Santíssima Trinitat

c. 1790–1796Tinta i aiguada sobre paper 46,5 x 30,5 cmMdM 05206Museu de Mataró

L’ob

ra d

e D

amià

Cam

peny

REFL

EXO

S

L’ob

ra d

e D

amià

Cam

peny

REFL

EXO

S

Mus

eu d

e M

atar

óC

A L

’ARE

NA

S C

ENTR

E D

’ART

De Mataró a Roma, passant per Barcelona. Anys de formació

En una data propera a 1779 i per intercessió de mossèn Josep Camin, Damià Campeny va entrar d’aprenent al taller que Salvador Gurri (1749–1819) havia obert a la capital del Maresme per treballar en el retaule major de la basílica de Santa Maria. Sent encara un noi, va marxar a Barcelona i es matriculà a l’Escola Gratuïta de Dibuix, fundada el 1775 per la Junta de Comerç. Un cop completada la formació, el 1795 es va presentar al concurs per obtenir una pensió per anar a perfeccionar-se a Roma i en va ser el guanyador.

A final del segle XVIII i inici del XIX, Roma era el «santuari» de l’art europeu, meta obligada per a artistes, erudits i amants de les arts, que li conferien un atraient teixit cosmopolita. Damià Campeny es va veure immers en aquest ambient, es va matricular a la Scuola del Nudo on tingué com a professor Antonio Canova (1757–1822), visitava col·leccions, museus i excavacions, participava en tertúlies i tenia accés als tallers de restauració del Vaticà. L’altra cara de la moneda és una ciutat bruta amb epidèmies freqüents de còlera i una gran inestabilitat econòmica i política, ja que eren els anys de les campanyes napoleòniques, de la invasió dels Estats Pontificis i l’expulsió dels papes.

Les obligacions de Campeny envers la Junta de Comerç incloïen la tramesa d’obres per mostrar que anava avançant en el seu art; al principi, còpies, i més endavant, obres d’invenció. El 1801 van arribar a Barcelona els relleus Macenci ferit i Diana i les nimfes sorpreses al bany per Acteó.

Damià CampenyMacenci ferit

1800Guix pintat69,5 x 104,5 x 12 cmMFM 2217© Museu Frederic Marès. Barcelona

L’ob

ra d

e D

amià

Cam

peny

REFL

EXO

S

Mus

eu d

e M

atar

óC

A L

’ARE

NA

S C

ENTR

E D

’ART

Damià CampenyEros

1805–1808Marbre. 55 x 37 x 19 cmNúm. inv. 305E © Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

Damià CampenyTalia

1805–1808Marbre. 60 x 43 x 19 cm Núm. inv. 294E © Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

L’ob

ra d

e D

amià

Cam

peny

Mus

eu d

e M

atar

ó

REFL

EXO

S

CA

L’A

REN

AS

CEN

TRE

D’A

RT

L’Antiguitat com a model de còpia o inspiració

La majoria de les obres que els escultors catalans i espanyols van enviar des de Roma els primers anys, tant a Barcelona com a Madrid, eren còpies de models clàssics. Damià Campeny va enviar a la Junta de Comerç els bustos Eros de Centocelle i Talia, ambdues conservades al Museu Pius-Clementí.

L’admiració per l’estètica grega, les troballes a les excavacions de Pompeia i Herculà, les visites a les col·leccions Farnese, Albani, Ludovisi i Borghese i als museus públics Capitolins i Pius-Clementí, van conduir a una producció escultòrica de clara inspiració clàssica, tant pel que fa als temes i al seu tractament, com a l’ús del marbre. En el cas de Damià Campeny, això és palès en les figures del Triomf de taula de l’ambaixador i en les quatre escultures que adornen el Saló Daurat de la Llotja, Diana, Paris, Himeneu i la Fe conjugal.

Mètode de treball: dibuixos, terracotes i marbre

De Damià Campeny es conserven, en diferents acadèmies i museus, dibuixos, terracotes i guixos que ens ajuden a entendre el seu mètode de treball. Sovint, però no sempre, els dibuixos i les terracotes són estudis previs que condueixen a l’obra definitiva. Altres cops, es tracta de mers «exercicis» o idees que no sabem si es van arribar a concretar. El marbre, per la seva puresa i uniformitat, es considerava el millor mitjà per transmetre la «bellesa ideal». A la vegada, era un material amb el qual s’aconseguia crear diferents textures que suggerien la carn humana i jugar amb el drapejat.

Damià CampenyDiana i les seves nimfes sorpreses al bany per Acteó

1798–1799Baix relleu de marbre 78 x 118 x 14 cmNúm. inv. 302E © Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

Mus

eu d

e M

atar

óC

A L

’ARE

NA

S C

ENTR

E D

’ART

La bellesa ideal: la vida i la mort

Les pintures de la vil·la de Ciceró a Pompeia en les quals es representaven mènades i dansaires entre garlandes, van tenir una gran difusió quan van sortir a la llum el 1763. En especial, les dansaires es van convertir en un tema molt imitat tant en pintura com en escultura, en bona part perquè la seva gràcia volàtil, més mental que sensual, s’adeia als ideals estètics de l’època.

Igualment ben acollits per l’art neoclàssic van ser els episodis edificants de la vida de personatges de la història romana que, per les seves qualitats, poguessin ser considerats exemples de virtut. Entre les dones, destaca Lucrècia, que opta pel suïcidi per defensar el seu honor.

Antonio Canova Dues dansaires, una amb vel

1800-1815Llapis sobre paper. 20.3 x 18.7 cmEb. 149. 1160 © Museo Civico. Bassano del Grappa

Damià CampenyCleòpatra

c. 1804Terracota23.5 x 10 x 24 cmMNAC 010373-000© Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona

L’ob

ra d

e D

amià

Cam

peny

REFL

EXO

S

Mus

eu d

e M

atar

óC

A L

’ARE

NA

S C

ENTR

E D

’ART

Els anys viscuts a Barcelona fins a la seva mort

La societat i l’ambient cultural que Damià Campeny va trobar a Barcelona quan hi va tornar el 1816 eren molt diferents dels que havia conegut a Roma. No hi havia espai per a encàrrecs de particulars, especialment d’escultura, per la qual cosa Campeny va haver de passar la resta de la seva vida dedicat gairebé exclusivament a l’ensenyament a l’Escola de Dibuix de Barcelona.

Tampoc no és estrany que el primer encàrrec que va rebre a Barcelona fos de temàtica religiosa, el Pas dels Revenedors per a la processó de Dijous Sant. La resta d’obres, poques, que va realitzar fins a la seva mort, es deuen gairebé totes al compliment del contracte que l’escultor havia signat amb la Junta de Comerç el 1825.

Cap al 1851, Damià Campeny es va retirar a Sant Gervasi de Cassoles, on va morir el 7 de juliol de 1855.

Damià CampenyParis

c. 1804–1808Tinta a la ploma sobre paper22.3 x 13.2 cmMNAC 000936-D© Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona

L’ob

ra d

e D

amià

Cam

peny

Mus

eu d

e M

atar

ó

REFL

EXO

S

CA

L’A

REN

AS

CEN

TRE

D’A

RT

Activitats complementàries:

Dissabte 18 de maig / 18 hDIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS

NARRACIÓ D’HISTÒRIESEros i Talia. Mites i llegendes clàssiques

Descobrirem algunes de les llegendes més apassionants de la mitologia grega i romana, reflex de la cultura occidental fins als nostres dies i que van captivar els artistes del neoclassicisme.

A cura de la narradora Jordina Biosca

Divendres 7 de juny / 16 h

VISITA GUIADADamià Campeny a la Casa Llotja de Mar

Una oportunitat única per visitar la Casa Llotja de Mar i el Museu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on es troba una de les col·leccions més importants de l’obra de Damià Campeny. Veurem les escultures més emblemàtiques de Campeny com Lucrècia i les quatre del Saló Daurat: Diana, Paris, Himeneu i Fe conjugal.

A cura d’Anna Riera Mora, comissària de la mostra

Casa Llotja de Mar, Passeig d’Isabel II, 1. Barcelona

Dissabte 8 de juny / 18 h

VISITA GUIADAReflexos. L’obra de Damià Campeny

Amb aquesta visita coneixerem de primera mà la vida i l’obra de Damià Campeny, l’ambient cultural del seu temps i de la resta d’escultors cohetanis.

A cura d’Anna Riera Mora, comissària de la mostra

Dissabte 28 de setembre / 18 h

CONVERSAMites en tres dimensions. Com Campeny esculpeix els personatges mitològics

Darrere de cadascuna de les figures de Campeny hi ha un mite, una llarga història, sovint plena de símbols. Els mites no són només dades per a erudits, ens parlen de la saviesa de la vida. L’artista ho va congelar en una sola imatge, de marbre, de bronze, on cada detall té la seva significació.

A cura de Mireia Rosich, directora de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú

Totes les activitats són gratuïtes. Aforament limitat amb reserva prèvia al telèfon 937 412 930

Del 12 d’abril al 27 d’octubre de 2019Ca l’Arenas Centre d’Art. Museu de Mataró

Comissariat: Anna Riera Mora

Horari

Dijous i divendres de 17 a 20 hDissabtes d’11 a 14 i de 17 a 20 hDiumenges i festius d’11 a 14 hTancat els dies 19 d’abril, 27 de juliol i 15 d’agost

Serveis

Visites guiades: 2n dissabte de mes a les 18 h

Activitats familiars: 2n diumenge de mes a les 12 h

Visites concertades per a grups i escolars: 937 412 930 educacultura@ajmataro.cat

Ca l’Arenas Centre d’Art Museu de Mataróc. d’Argentona, 6408302 Mataró937 412 930

Per a més informació: www.culturamataro.cat

@CulturaMataro @museumataro

Cultura Mataro Museu de Mataró

culturamataro

amb la col·laboració de:

L’ob

ra d

e D

amià

Cam

peny

REFL

EXO

S