Recursos per al professor Ciències de la Naturalesa Ciències Socials 1 · 2014-04-10 · Recursos...

116109

Atenció al client902 44 44 41

[email protected]

www.edebe.com

Recursos per al professor

1primària

Ciències de la Naturalesa Ciències Socials

116109_CG_NAT_1EP_CAT_TALENTIA_coberta.indd 1 19/02/14 18:04

Les essències del talentEl nostre projecte estimula i integra totes les formes de talent:

Talent analític i críticAprendre a pensar, utilitzar rutines de pensament, valo-rar el pensament… Tota una actitud davant la vida.

Talent creatiuDeixar aflorar la imaginació, l'expressivitat... en la reso-lució de problemes i reptes.

Talent emprenedorIniciativa, imaginació, treball en equip, comunicació, constància… Persegueix els teus somnis.

Talent emocionalTalent que permet gestionar de manera eficaç les emo-cions i les fa fluir adequadament.

Talent socialSensible a la justícia social per tal d'aconseguir un món millor.

Talent cooperatiuPer a aprendre amb els altres i dels altres, i generar pro-ductes de valor.

Programació i Orientacions didàctiques

Material complementari

Recursos per al professor

116109_CG_NAT_1EP_CAT_TALENTIA_coberta.indd 2 19/02/14 18:04

TALENTIA: és l’hora del talentEls professors i professores sou el motor del talent a les aules. Des d’edebé us aportem recursos i materials que facilitin el vostre treball docent. Aquest quadern és una guia explicativa del contingut de la Carpeta de recursos: Programació i orientacions didàctiques i Material complementari.

Confiem que us sigui d’utilitat i us agraïm la confiança que dipositeu en nosaltres.

Mostra de la Programació i Orientacions didàctiques d’una unitat ....................................................... 2-11

Mostra de diferents recursos del Material complementari ................................. 12-21

Mostra de Programació didàctica-docent i Programació d’aula ...................................... 22

Glossari ........................................................... 23

I, a més...

116109_CG_NAT_1EP_CAT_TALENTIA_interior.indd 1 20/02/14 08:33

2

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

El meu cos i els sentits(pàg. 24 - 25) La vista(pàg. 26) El tacte(pàg. 27) L’olfacte(pàg. 28) El gust (pàg. 29) L’oïda(pàg. 30) Cuido els sentits (pàg. 31) Una volta pel món(pàg. 32) Aconsegueix el repte(pàg. 33) Per acabar(pàg. 34 - 35)

• Resolució d’una endevinalla. P• Aplicació de la rutina de pensament: 10 vegades 2. P • El sentit de la vista i identificació del seu òrgan. C• Identificació de sensacions a través de la vista. P • El sentit del tacte i identificació del seu òrgan. C• Identificació de sensacions a través del tacte. P • El sentit de l’olfacte i identificació del seu òrgan. C• Identificació de sensacions a través de l’olfacte. P • El sentit del gust i identificació del seu òrgan. C• Identificació de sensacions a través del gust. P • El sentit de l’oïda i identificació del seu òrgan. C• Identificació de sensacions a través de l’oïda. P • Hàbits de prevenció i cura dels òrgans dels cinc sentits. V

• Relació dels sentits en el procés d’elaboració del pa. P

• Resolució de la tasca integrada: Guia’t pels sentits. P

Posa en pràctica• Aplicació dels continguts treballats en la unitat d’una manera competent.

Emprèn• Resolució d’un problema quotidià, posant en pràctica les pròpies idees.

Reflexiona• Reflexió sobre el propi aprenentatge.

AvaluacióRecursos per a l’avaluació (MC): rúbrica d’avaluació de la unitat pàg. 00; fitxa d’avaluació de la unitat pàg. 00; rúbriques d’habilitats generals pàg.00-00; taula d’observació d’adquisició dels continguts pàg. 00.

Una escola per a tots• Adaptació curricular (MC):

bàsica pàg. 00 – 00, ampliació pàg. 00.

• Ho detectem a temps! (POD) pàg. 40.

Intel·ligències múltiples• Activitats (LA) I. Intrapersonal pàg.

27; I. Musical pàg. 30; I. Lingüística i verbal pàg. 27; I. Naturalista pàg. 31.

• Activitats (POD) pàg. 42, 43, 44.

Aprenentatge 360º• Una volta pel món (LA)

pàg. 32.

Metodologies interactives• Aplicar la metodologia cooperativa

a la pàg. 33 (LA) i a la pàg. 40 (POD).

Emprenedoria• Emprèn (LA) pàg. 35.

Competències• Posa en pràctica les competències

(LA) pàg. 34-35. • Fitxes de competències (MC)

pàg. 00.• Activitats competencials (POD)

pàg. 42, 43, 44.

Cultura del pensament• Rutina del pensament: 10 vegades

2 (LA) pàg. 25.

Creativitat• Tasca integrada (LA) pàg. 33.

Eines TIC• Recursos digitals per a la PDI: llibre

digital interactiu, activitats comple-mentàries, etc.

• Recursos digitals per a l’aula.

2El meu cos

i els sentits

Recursos per a fomentar el talent a l’aula

LA Llibre de l’Alumne. MC Material Complementari. POD Programació i Orientacions Didàctiques.

CONTINGUTS

38

C2201_R28152_038 02 114184.BK.indd 38 07/02/2014 8:43:45

1. PLANIFICACIÓ / PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Mapa amb els recursos disponibles a la unitat didàctica.


3

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

1. Identificar els cinc sentits i localitzar els òrgans corresponents per a conèixer millor el propi cos. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)

2. Experimentar i identificar sensacions a través dels cinc sentits per a obtenir informació de l’entorn. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)

3. Expressar les pròpies sensacions d’una forma coherent i amb el llenguatge adient. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

Objectius en termes de competències / Intel·ligències múltiples

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Identificar els sentits i conèixer els seus òrgans principals.

• Identificar les sensacions que es perceben a través dels sentits.

• Relacionar hàbits de vida saludables amb el bon funcionament de l’òrgan dels sentits.

• Realitzar un projecte i presentar les conclusions de forma oral i escrita.

ESTÀNDARDS

• Identifica i localitza els òrgans dels sentits.

• Identifica sensacions pròpies i manifesta conductes empàtiques amb les dels altres.

• Manifesta conductes d’higiene i neteja personal, així com altres conduc-tes per a la cura dels sentits.

• Usa algunes estratègies per a aprendre a aprendre, com fer preguntes per a obtenir informació, demanar aclariments.

39

C2201_R28152_039 02 114184.BK.indd 39 07/02/2014 8:43:53

•Recursos disponibles per al desenvolupament dels talents a l’aula.

• Intenció educativa de la unitat. Interrelació dels elements curriculars de la unitat.

Interrelació d’elements curriculars.

Referents per a l’avaluació per competències.


4

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Unitat 2 El meu cos i els sentits

Clau

s pe

r a m

otiv

arH

o de

tect

em a

tem

ps!

Podem utilitzar les següents propostes per a preveure i anticipar-nos a les possibles dificultats que puguin sorgir respecte als continguts de la unitat.

– Per a comprendre la importància dels sentits com a mitjà de percebre l’entorn i relacionar-los amb l’òrgan corresponent:

• Posar-se en el lloc de les persones que tenen algun trastorn relacionat amb els sentits (per si hi hagués algú en aquesta situació a la classe, o bé algun conegut). Imaginar com percebrien el món que els envolta sense algun dels sentits. Empatitzar amb les persones que tenen algun trastorn relacionat amb algun sentit (ceguesa, anòsmia…).

• Adaptació curricular (bàsica): proposta de fitxa per a treballar els òrgans dels sentits (pàg. 9) i per a cap-tar la importància i funcionalitat de cadascun dels sentits (pàg. 10 i 11).

– Per a saber com cuidar els òrgans dels sentits i comprendre la importància d’aquesta acció.

• Treball cooperatiu: proposar la realització de la fitxa d’adaptació curricular bàsica (pàg. 9) en grups de 4. Cada membre del grup ha d’explicar com és l’opció correcta i per què. Després es posarà en comú amb la resta de la classe.

– Per a posar en pràctica tècniques de treball en grup i treball cooperatiu.

• El joc de les paraules: el mestre o mestra pot escriure diverses paraules clau sobre cadascun dels sentits. En grups, cada membre ha de construir una frase amb una d’aquestes paraules i, després, la mostra a la resta del grup per a corregir-la, ampliar-la, matisar-la... Cada grup escollirà un conjunt de paraules sobre un dels sentits. Quan els grups tinguin totes les frases llestes, les posaran en comú. Aquesta posada en comú representa una síntesi del tema treballat.

• Llegir el títol de la unitat i observar la imatge. Es poden formular pre-guntes com: Què està tocant el nen/a de la imatge? Creus que és dur o tou? De què deu fer olor? Quin gust deu tenir: dolç o salat? Deu fer soroll quan es mastega? Saps de quin aliment es tracta? Com pots saber que és una galeta? Fixa’t que has parlat del que veus (vista), del que toques (tacte), del que sents (olfacte), del gust (gust), del que sents (oïda). Es tracta que, d’una manera, no estructurada, puguin adonar-se que ja tenen informació sobre el contingut de la unitat (els sentits). En la secció la rutina del pensament (pàgina 41) aprofundiran aquest coneixement previ sobre els sentits. Relacionar la imatge també amb la reacció que pot tenir el nen. Si li agraden els dolços estarà content; si ha de controlar el pes, se sentirà trist per no poder menjar la galeta, etc. I comentar també que les reaccions depenen del moment: no és el mateix percebre l’olor, etc. d’una galeta quan es té gana que quan s’està sadollat o malalt.

• Transmetre la funcionalitat dels continguts per a aportar un valor significatiu. Fer evidents els objectius de la unitat perquè l’alumnat en sigui conscient. Preguntar també què esperen trobar a la unitat, que posin exem-ples sobre les coses que podem percebre i a través de quins sentits.

• Comunicar el fet que ells seran protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge i que han de mantenir una actitud proactiva.

• Escoltar l’àudio Endevina, endevinalla! i proposar, entre tots, la solució.

Pàgina24

40

C2201_R28153_040 02 114184.BK.indd 40 06/02/2014 13:23:01

2. MOTIVACIÓ INICIAL / PREVENCIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

• La motivació aporta una bona disposició envers l’aprenentatge.• «Ho detectem a temps!», pensada per a prevenir les dificultats i

actuar-hi.

Orientacions pràctiques per a la motivació inicial.

Recursos per a prevenir i atendre la diversitat.


3. CULTURA DEL PENSAMENT. ORIENTACIONS• Les rutines de pensament, un recurs privilegiat per a ensenyar

a pensar.•Cap a una «aula pensant».

Proposem utilitzar aquesta rutina abans d’iniciar la unitat. A continuació, dur a terme l’activitat 1 de la pàgina 25 perquè l’alumnat pugui respondre lliurement a la pregunta «Què sé sobre els sentits?».

– És convenient crear un mural en el qual es recullin tots els elements que han observat els alumnes a la imatge, que perduri durant un cert temps a l’aula i que hi puguem fer referència durant el desenvolupament de la unitat didàctica.

– Perquè el temps de treball sigui efectiu i les aportacions de l’alumnat no es converteixin en repetitives pot re-sultar pràctic que els alumnes només refereixin aquells elements que no estiguin ja a la llista i que hagin estat aportats pels seus companys de forma prèvia.

– Es pot adaptar el temps d’exposició a la imatge segons la complexitat d’aquesta i les característiques del grup.

La rutina de pensament 10 vegades 2 s’utilitza per a ajudar la classe a observar acuradament un objecte o una imatge. Una vegada hagin descrit 10 elements observats, se’ls anima a ampliar les primeres descripcions, de vegades massa òbvies o simples. La segona observació és, necessàriament, molt més profunda que la prime-ra.

Aconseguirem identificar així els coneixements previs de l’alumnat sobre els sentits, la qual cosa ens permetrà posar major èmfasi en allò que no coneguin.

– Pas 1: Demanar a l’alumnat que observi la imatge d’entrada d’unitat atentament entre 30 i 60 segons.

– Pas 2: Donar-los un temps perquè, sense tenir la imatge al davant, anotin les 10 coses que han observat.

– Pas 3: Demanar-los que tornin a observar la imatge durant 30 o 60 segons més.

– Pas 4: Sol·licitar que diguin en veu alta quins elements nous han vist.

– Pas 5: Exposar en algun lloc visible de l’aula la llista d’elements diferents que han observat la primera i la segona vegada.

41

Mou el pensament: 10 vegades 2. Què sé sobre els sentits?

Com dinamitzo l’aula?

Unitat 2

Recomanacions

Orientacions didàctiques

Página25

C2201_R28154_041 02 114184.BK.indd 41 07/02/2014 8:44:03

5

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Pautes que cal seguir per a dur a terme la rutina.

Recomanacions per a l’aplicació de la rutina a l’aula.


La vista / El tacte


01. Resposta orientativa. El seu gust…-M’agrada. Quan la toco la noto dura. Si la mossego…-Crac!!! És de color…-Múltiples colors. La seva olor…-M’agrada.

02. Poma. Vermell i groc. Gran. Resposta proce-dimental.

03. Resposta procedimental. Corró-dura. Temperatura-color verd (normal).

04. Resposta orientativa. Forma triangular i ro-dona, freda, dolça, agradable, xocolata...

Solucionari

Unitat 2Pàgines 26 I 27

42

CB

▪Posar damunt d’una taula vuit objectes i deixar-los a la vista durant 60 segons.▪Amagar un objecte sense que els alumnes veguin quin és.▪Descobrir entre tots quin és l’objecte absent.

AC

Motivació inicial

Parlar entre tots sobre les coses que percebem a l’aula. Escollir alguns objectes (llapis, gomes, ceres…) i identificar-ne l’olor, el color, el tacte. Evocar els menjars preferits… Animar l’alumnat que descrigui les olors i els gustos.Intentar resumir la manera com han percebut tota aquesta informació. Guiar cap a la vista, el tacte, l’olfacte, el gust i l’oïda.Suggerir a l’alumnat que parli sobre les coses que poden percebre amb la vista i que en posin exem-ples: formes (rectangle, cercle…), colors, grandàries, etc.Parlar de com creuen que poden percebre les coses pel tacte: poden ser dures, suaus, aspres… Fer que l’alumnat, per torns, toqui objectes que prèviament s’han introduït en una bossa opaca, que els descrigui i que intenti endevinar de què es tracta.

Activitat complementària

Descobrim les fruites amb els cinc sentits

Portar a classe fruites. Observar-les i descriure-les utilitzant els cinc sentits, posant en comú entre tot l’alumnat:

▪Vista: de quin color és?, quina forma té?...▪Oïda: què se sent en partir-la o mossegar-la?...▪Olfacte: quina olor fa?...▪Gust: quin gust té?...▪Tacte: és llisa, rugosa?...

Activitat competencial

C2201_R28155_042 02 114184.BK.indd 42 06/02/2014 13:33:29

6

4. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (I)

•Presentació dels continguts en contextos propers a l’alumne.•Recursos per a prendre consciència de la importància

del que aprenem.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Proposta d’activitats complementàries per a dinamitzar l’aula.

Implicar l’alumnat en el procés d’aprenentatge.


Solucionari

L’olfacte / El gust


05. Resposta oberta.06. Resposta procedimental.07. Escombraries-fan mala olor. Aigua-no fa

olor. Flors-fan bona olor. Sabó-fa bona olor.08. Gust-dolç.

09. Resposta procedimental. Amarg-nou, co-gombre. Àcida-llimona. Dolç-gelat, kiwi, su-cre. Salat-salami, sal.

10. Resposta oberta.

Unitat 2Pàgines

28 I 29

43

CB

▪Fer conjuntament un llistat d’aliments i classificar-los en una taula de quatre columnes, se-gons els gustos: amarg, àcid, dolç o salat.

▪Fer un recompte del nombre d’aliments de cada grup. Agrupar de major a menor segons el nombre d’aliments de cada grup. Analitzar si coneixen més aliments dolços, salats, etc.

Motivació inicial

Per a parlar de les olors demanar que diguin en veu alta coses que fan olor i coses que no fan olor. De les que fan olor, animar-los a classificar-les entre olors agradables i desagradables. A partir d’aquí, relacionar les olors agradables i desagradables amb els menjars que els agraden / desagraden, per a endinsar-se en els gustos. Indagar si els agrada més el gust dolç o el salat. Demanar-los si creuen que existeixen altres tipus de gustos i, en cas afirmatiu, que en posin algun exemple.


IM Intel·ligències múltiples

Entendre les sensacions del company/a (Interpersonal)

▪Portar a classe productes que facin olor: mostassa, cafè, plàtan, xiclets de menta, vinagre, colò-nia, formatge, etc. Amb els ulls tapats descobrir de què es tracta i què els recorda cada olor, si els resulta agradable o no. Adonar-se que les olors s’identifiquen de forma molt personal i que estan molt relacionades amb els records i les pròpies vivències.

C2201_R28156_043 02 114184.BK.indd 43 07/02/2014 8:44:20

7

•4. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (II)

•Propostes per a treballar els continguts d’una manera més vivencial.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Integrar les diverses intel·ligències múltiples en experiències d’aprenentatge cooperatiu/compartit.

Diversitat d’activitats per a un treball sistemàtic de les competències.


Solucionari

L’oïda / Cuido els sentits


11. Resposta procedimental.12. Resposta procedimental13. Fort-obrer, moto, sirena. Fluix-ocell, flauta.14. Vista-ulleres de sol, anar a l’oculista. Tacte-

posar crema, rentar-se les mans. Olfacte-perfurmar, mocar-se. Gust-prendre els ali-ments a temperatura adient, rentar-se les dents. Oïda-assecar-se les orelles amb tova-llola, anar a l’oftalmòleg.

Unitat 2Pàgines30 I 31

44

CB

▪Proposar la fabricació d’instruments musicals: un bombo amb una caixa de detergent, uns platerets amb dos tapes d’olla, unes maraques amb pots petits de iogurt tancats i que con-tinguin llenties crues, etc.

▪Fer-los sonar i identificar els sons segons si són forts o fluixos, agradables o desagradables.

IM Intel·ligències múltiples

Creem música (Musical / Corporal i cinestèsica)

▪Amb els instruments creats en l’activitat competencial anterior, dividir la classe en grups i assignar a cada membre un instrument.

▪Cada grup ha de representar una melodia inventada que transmeti diferents sensacions: alegria, tristesa, mandra, etc.

Motivació inicial

Demanar a l’alumnat que estigui callat perquè s’adoni que segurament no és silenci el que percep. Animar-lo a identificar sons: xiulets de cotxes, cants d’ocells, passos… Adonar-se que hi ha sons agra-dables, com la música, i d’altres de desagradables, com el soroll.A partir del soroll es pot parlar sobre el fet que cal cuidar els sentits, perquè el soroll pot danyar l’oïda però també alterar les emocions de les persones. Recordar que com que percebem l’entorn amb els sentits cal cuidar-los. Posar exemples d’accions que siguin adequades i altres perjudicials per a cada sentit.


C2201_R28157_044 02 114184.BK.indd 44 07/02/2014 8:44:38

8

4. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (III)

•Recursos per a una classe més dinàmica i diversificada.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Itinerari alternatiu per a l’aprenentatge dels continguts atenent la diversitat d’intel·ligències presents a l’aula.


Solucionari

Orientacions didàctiquesEs tracta d’aplicar tots els sentits a una activitat real. En aquest sentit, l’elaboració del pa permet una aplicació integral de tots els sentits.Abans de realitzar l’activitat es pot visionar el vídeo següent on l’alumnat podrà apreciar el procés de fabricació del pa.

El mestre/a pot intervenir durant la projecció, explicant les fases del procés però també implicar els alumnes, demanant-los quins sentits hi participen, quines sensacions creuen que percep la cuinera, les olors que es produeixen, com sona el pa acabat de treure del forn si està ben fet…Així mateix, preguntar als alumnes si ells o els seus familiars han preparat pa alguna vegada a casa o en algun taller i que descriguin les experiències, si la massa estava enganxifosa, si estava freda, si feia bona olor, etc.

RecomanacionsSi fos possible, anar amb l’alumnat a la cuina de l’escola. Dividir la classe per grups i sota la supervisió dels adults preparar pa.Un cop a classe, fer un mural on es detallin els sentits utilitzats i les sensacions que han captat a través de cada sentit.

Forner. Massa. Forn. Entrepà.

Unitat 2Pàgina

32

45

http://links.edebe.com/zaxe2f

Una volta pel món


C2201_R28158_045 02 114184.BK.indd 45 06/02/2014 14:07:47

9

5. «UNA VOLTA PEL MÓN»•Aprenentatge 360°.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Proposta d’activitats alternatives per a obrir l’aprenentatge fora de l’escola.


Tasc

a in

tegr

ada

Guia’t pels sentits

Descripció

Amb la realització d’aquesta tasca, l’alumnat pot:

– Adonar-se que cada sentit té una rellevància diferent en la percepció de la realitat.

– Conèixer com els sentits, així com la seva carència, poden afectar la percepció de la realitat.

– Expressar sentiments sobre les sensacions i vivències dels experiments realitzats.

– Treballar en grups petits, respectant el torn de paraula i valorant l’opinió dels altres.

– Ser capaç de resumir i analitzar les conclusions del seu treball.

Per a això se’ls proposa analitzar amb cadascun dels sentits (només amb un) dos gots amb suc, per a deter-minar quin és de llimona i quin és de taronja.

Procés

En estudiar cada sentit (gust, tacte, oïda, olfacte i vista), realitzar l’activitat proposada en el llibre de l’alumne.

1. Organització dels equips de treball. Abans d’emprendre l’activitat, dividir la classe en grups i assignar a cada grup un sentit (de l’1 al 5).

2. Preparació del material. Cada grup ha de repartir entre els seus membres el material necessari per a la realització de l’activitat. Assegurar-se que cada grup només utilitza el sentit assignat (per exemple, aquells que no han d’usar la vista, han de tenir els ulls embenats).

3. Realització de l’activitat. En dur a terme l’activitat, cal tenir en compte que tots els membres del grup han participat activament, respectant el torn, i que han mostrat interès i respecte pel treball dels altres.

4. Elaboració de taules adients a cada sentit que recullin la informació observada per l’alumnat.

Elaboració d’un mural

En finalitzar les activitats amb cadascun dels sentits, comentar a cada grup les sensacions que s’han tingut, si ha estat fàcil determinar amb el sentit utilitzat l’objectiu de l’experiment: és a dir, si es tractava de suc de llimona o de taronja, quin sentit ha resultat més útil (o quins, si n’hi ha hagut més d’un)…

Amb aquesta informació s’elabora un mural on, de manera consensuada entre l’alumnat, s’estableixi el sentit o els sentits que ens permeten diferenciar els sucs.

46

C2201_R28159_046 02 114184.BK.indd 46 07/02/2014 8:44:38

6. TASCA INTEGRADA. ORIENTACIONS•Una proposta dinàmica i creativa per a ensenyar/aprendre.•Canvi metodològic. Treball per competències.

10

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues Procés pautat

per a realitzar la tasca integrada a l’aula.


7. PÀGINES FINALS. ORIENTACIONS•Models de proves PISA adaptats als continguts de la unitat

didàctica.•Activitats per a promoure la cultura emprenedora.

Posa en pràcticaEn les dues activitats, l’alumnat podrà aplicar el que ha après sobre els sentits a situacions de la vida quo-tidiana.

A més, la primera activitat també permet ser conscients dels aliments que prenen per esmorzar i per tant, valorar entre tots si són variats i saludables. Així mateix fa possible un debat sobre les diferents percepcions que tenen les persones, no sempre apreciem el mateix color, o el mateix gust, no ens agraden les mateixes coses… A partir d’aquí, pot obrir-se un debat que se centri en el respecte que mereixen totes les opinions.

EmprènCada alumne i alumna ha de reflexionar sobre el problema i posar-se en el lloc del seu company Sergi, que és invident i no hi pot veure.

El mestre pot proposar que tanquin els ulls i imaginin com percep en Sergi la classe i els seus companys i companyes sense el sentit de la vista.

A continuació, han d’aportar idees que ajudin a en Sergi a integrar-se i a «veure la classe». L’hi poden descriure, promoure la utilització dels altres sentits, com el tacte o l’oïda…

Valorar entre tots quina és la millor o millors solucions. D’aquesta forma, els alumnes poden apreciar que no hi ha una única solució als problemes, o que han trobat una solució realment molt original…

La fitxa d’Adaptació curricular (ampliació), pàgina 33 (MC), sobre el sistema Braille pot resultar d’ajuda.

ReflexionaRespondre, de manera individual, a la pregunta plantejada a l’apartat. Després, contestar-la entre tots aportant idees que ajudin el grup a comprendre els apartats on han tingut problemes.

47

Per acabar


Unitat 2Pàgines38 I 39

Solucionari

01. Resposta oberta.02. Sona-xiulet, espanta-sogres. Salat-cansala-

da, sal. Fa olor-colònia, taronja. Triangular-senyal de trànsit. Tou-coixí, ós de peluix.

47

C2201_R28160_047 02 114184.BK.indd 47 07/02/2014 8:44:54

11

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Una proposta detreball/avaluació per competències.

Orientacions per adesenvolupar el talent emprenedor.

Aprendre a aprendre. Reflexió sobre el procés del propi aprenentatge.


8. ADAPTACIÓ CURRICULAR

12

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

8

Ada

ptac

ió c

urric

ular

(bàs

ica)

. Uni

tat

2

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

Els sentits

Tenim cinc sentit∫. 1 Repassa i relaciona.

vista

tacte

olfacte

gust

oïda

C2201_R27412_008 AC1 114730.BK.indd 8 06/02/2014 12:46:18

9

Ada

ptac

ió c

urric

ular

(bàs

ica)

. Uni

tat

2

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

Cuida els teus sentits

2 Marca l’acció correcta.

vista

tacte

olfacte

gust

oïda

C2201_R27413_009 AC1 114730.BK.indd 9 06/02/2014 12:46:53

Selecció delsprincipals contingutsde la unitat didàctica.

Inclou solucionaris.


•Treball amb els continguts principals de la unitat i fitxes d’ampliació.

•Procés d’aprenentatge més visual i pautat, en seqüències més curtes, per a estimular l’alumne i facilitar l’aprenentatge.

33

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

Ada

ptac

ió c

urric

ular

(am

plia

ció)

Uni

tat

2

El sistema Braille: llegir i escriure amb el tacte

Le∫ persone∫ cegues utilitzen el sistema Braille per a llegir i escriure. 1 Escriu el teu nom en Braille.

– Ara, escriu el nom d’un company i una com-panya de classe.

A B C D E F G H I J K L M

N O P Q R S T U V W X Y Z

iiii iiii iiii iiii iiii iiii iiii iiii



C2201_R27416_033 AC2 114730.BK.indd 33 06/02/2014 12:47:46

13

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Suport visual i gràfic en la presentació dels continguts.



14

Mat

eria

l com

plem

enta

ri9. AVALUACIÓ. FITXES•Avaluació completa dels continguts de la unitat didàctica.•Valora l’aprenentatge i facilita la presa de decisions.

84

Ava

luac

ió. F

ITX

A 1

. Uni

tat

2

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

iiiiiiii iiiiiiii iiiiiiii iiiiiiii iiiiiiii

Avaluació

1 Escriuelnomdel∫sentit∫asotadecadadibuix.

v t o g o

2 Marcael∫sentit∫queutilitze∫.

3 Explicasiaquestesaccionsperjudiquenalgunsentiticomle∫corregirie∫.

C2201_R27417_084 EV2 114730.BK.indd 84 06/02/2014 12:48:13

Fitxes per a l’avaluació dels continguts curriculars.


Inclou: • Diversosmodels

per a l’avaluació dels continguts curriculars.

• Propostesper a les avaluacions inicial i final.

• Observació d’adquisició de continguts.


15

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

10. AVALUACIÓ. RÚBRIQUES DE LA UNITAT • Instruments per a l’avaluació per competències.• L’alumne pren consciència dels criteris de la seva avaluació.

Recu

rsos

per

a l'

aval

uaci

ó. U

nita

t 2.

El m

eu c

os i

els

sent

its

Nivells d'acomplimentIndicadors

Continguts(L)

Creativitat(SIE)

Participació / Treball en grup(AA)

Responsabilitat / Es-forç(AA)

No utilitza ni aplica adequadament els continguts davant d'una situació real.

No mostra creativitat. Es limita a copiar, re-petir.

No participa ni treba-lla en el grup.

Li costa assumir la seva responsabilitat. No fa la feina.No s'esforça.

Mostra molts errors en aplicar els contin-guts en una situació real.

Mostra poca creativi-tat en la planificació i realització de les tas-ques.

Treballa i participa mínimament en el grup.

Sovint li costa fer la feina i assumir la seva responsabilitat.S'esforça poc.

Aplica de manera adequada els con-tinguts davant d'una situació real.

Mostra creativitat en la planificació i realit-zació de les tasques.

Treballa i participa activament amb els membres del grup.

Sempre realitza la feina. No cal recor-dar-li-ho.S'esforça notable-ment.

Mostra alguns errors en aplicar els contin-guts en una situació real.

Mostra creativitat en la planificació i realit-zació d'algunes tas-ques.

Treballa i participa de manera intermitent en el grup.

Normalment fa la fei-na. Poques vegades cal recordar-li la seva feina.Normalment s'esfor-ça.

1 2 3 4

Unitat 2. El meu cos i els sentits

44

C2201_R27931_044 EV1 114730.BK.indd 44 06/02/2014 12:44:11

Indicadors de les competències avaluades.

Nivells d’acompliment seqüenciats segons la lògica de l’aprenentatge.

A més, s’hi inclouen:• Unregistreindividual

i de grup

• Rúbriquesdelsprojectes i habilitats generals.

• Planificacióde competències i intel·ligències múltiples.


16

Mat

eria

l com

plem

enta

ri11. AVALUACIÓ. DOSSIER D’APRENENTATGE• Instrument d’avaluació que integra les evidències del procés

d’aprenentatge realitzat i la seva justificació.•Diferents formats: carpeta, dossier electrònic, etc.

Por

tfol

io i

e-p

orfo

lio

54

El portfolio (dossier d’aprenentatge): una potent eina d’avaluació

Durant els darrers anys s’està generalitzant l’ús de portfolios, tant en l’àmbit empresarial com educatiu. Un portfolio és un sistema d’avaluació integrat en els processos d’ensenyament i aprenentatge que habi-tualment es desenvolupen a les aules. Consisteix en una selecció refl exiva d’evidències/produccions, que formen un dossier o una carpeta, aportades per l’estudiant al llarg d’un període de temps determinat i que respon a un objectiu concret. La presentació es pot fer en suport paper, o en format electrònic, en aquest cas es parla d’e-portfolio.

Els treballs presentats (presentacions, murals, treballs escrits, fi lmacions...) permeten a l’alumne demostrar els seus aprenentatges, habilitats o competències, alhora que possibiliten al professor un seguiment del progrés d’aquest aprenentatge.

Un aspecte molt interessant dels portfolios és que l’estudiant ha d’acompanyar les seves «evidències d’aprenentatge» amb una refl exió (intrapersonal) en la qual justifi qui la seva selecció i valori el procés que ha seguit en el seu recorregut d’aprenentatge (metacognició, aprendre a aprendre, regulació...). Aquesta refl exió l’ajuda a prendre consciència de què i com va aprenent, alhora que li permet regular el seu procés d’aprenentatge i d’estudi.

Les TAC aporten moltes potencialitats en el disseny i en la pròpia elaboració del portfolio. Poden ajudar en l’elaboració de les evidències que conformen el portfolio i també poden actuar com a plataforma base del procés d’ensenyament i aprenentatge; en aquest cas, el portfolio quedaria implementat en la mateixa plataforma.

Elaboració del portfolio

Treball: tasques, projectes, activitats

Selecció(refl exiva i estratègica)

Arxiu-classifi cació

Refl exió sobre assoliments i processos

(metacognició)

Presentació: exposició pública

103485 Competències bàsiques 3.indd 54 05/03/12 15:10

S’ofereix un dossier electrònic en línia per a recopilar els treballs dels alumnes.

Plantilla en línia amb orientacions per a la seva personalització.


17

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

12. AVALUACIÓ. INFORME PER A LA FAMÍLIA •Recursos per a avaluar per competències.•Per a les famílies, informació detallada de l’evolució de l’alumne.

Avaluació de totes les competències exigides en el currículum.

Pautes per a integrar la informació de les diverses rúbriques i emetre un informe de competències.

Informe d'Avaluació de

les competències bàsiques

i intel·ligències múltiples

Educació Primària

Alumne/a: ............................

..........................

..........................

..........................

..........................

....................

Nivell: ............................

..........................

..........................

..........................

..... Grup: ...........................

.

Curs: 20 ......... – 20 .........

Logo

centre

escolar

Logo

centre

escolar

103485 Competències bàsiques 3.indd 56

05/03/12 15:10


104

Com

petè

ncie

s. F

ITX

A 1

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

Elabora una macedònia

Pomes iiiiiiiiiiii iiiiiiiiiiii iiiiiiiiiiii

1 Escriuelnomd’algune∫fruite∫peralatevamacedònia.

3 Totaldepece∫defruitautilitzade∫:

4 Fruitamé∫cara:iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Fruitamé∫barata:iiiiiiiiiiiiiiiiiii

Pomes iiiiiiiiiiii iiiiiiiiiiii iiiiiiiiiiii

2 Indicaquante∫pece∫defruitanecessite∫.

2 €el quilo 2 €

el quilo

4 €el quilo

1 €el quilo

1 €el quilo

5 €el quilo

3 €el quilo

2 €el quilo

Nespre∫

Cirere∫

Albercoc∫

Pome∫

Tomàquet∫

Maduixe∫

Pebrot∫

Pastanague∫

C2201_R27419_104 CB1 114730.BK.indd 104 06/02/2014 12:48:30

13. COMPETÈNCIES•Propostes d’avaluació per competències.•Contextualització de l’aprenentatge.

18

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Les proves segueixenel model PISA.

Proves basades en contextos reals d’aprenentatge.



14. RACÓ DEL CIENTÍFIC / RACÓ DE L’INVESTIGADOR•Propostes per al treball de procediments.

113

Racó

del

cie

ntífi

c. T

oque

m i

desc

rivim

fru

ites.

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

Toquem i descrivim fruites

1 Experimentaambaqueste∫fruite∫.Utilitzaeltac-teiescriuasotadecadascunacomé∫:

2 Prova-le∫tote∫.Dibuixaidescriulaquemé∫t’hagiagradat.

suau–dura–aspra–tova

iiiiiiiiiii iiiiiiiiiii iiiiiiiiiii iiiiiiiiiii

Color:iiiiiiiiiiiiiiii

Olor:iiiiiiiiiiiiiiiii

Gust:iiiiiiiiiiiiiii

Sonaquanlamosse-gue∫?iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

C2201_R27420_113 PRAC1 114730.BK.indd 113 06/02/2014 12:48:46

19

Mat

eria

l com

plem

enta

ri


Pràctiques i activitats per al treball de procediments propis de les assignatures(experimentació, lecturai interpretació de mapes,elaboració de gràfics...).


15. SCIENCE VISUAL DICTIONARY

20

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

4 four

UNIT 3

TONGUE NOSE

EAR EYE

Diccionari visual en anglès dels principals conceptes de l’assignatura.


21

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

16. EDUCACIÓ EMOCIONAL•Programa graduat per a millorar la gestió de les emocions.•Proposta d’activitats per a desenvolupar l’autonomia emocional.

Educ

ació

em

ocio

nal:

ENS

EMO

ICIO

NEM

Dibuixem emocions

Objectius• Reconèixer les emocions per mitjà d'expressions i adquirir vocabulari emocional.

• Identifi car emocions en diverses situacions.

• Aprendre a expressar emocions.

• Comprendre les emocions d'ells mateixos i dels altres.

Material: llapis, goma, ceres, fulls.

Participants: individual-gran grup. Temporalització: 1 hora.

Desenvolupament de l'activitat:• Explico als nens que escoltaran tres històries en les quals els protagonistes sentiran emocions

que hem de distingir entre tots. Reparteixo a cada nen un full, ceres, llapis i goma perquè cadascú imagini i dibuixi lliurement l'expressió facial de l'emoció que hem identifi cat en cada història.

Història núm. 1: un grup de nens i nenes juga al pati de l'escola. En un racó hi ha una nena asseguda amb qui no juga ningú. La nena mira a terra amb mirada trista, amb les mans s'aguanta els genolls i no somriu. — Pregunto: com se sent la nena que està sola? per què? — Dibuixarem la seva tristesa al full i hi posarem el número 1.

Història núm. 2: la Maria vol jugar amb l'ordinador de la seva ger-mana però en aquests moments no el pot fer servir perquè la seva germana el necessita. La Maria crida a la seva germana i sent molta calor a la cara. Els ulls i la boca denoten enuig i té els punys tancats.— Pregunto: com se sent la Maria? per què? — Ara dibuixarem l'enuig de la Maria al full hi posarem el nú-

mero 2.

Història núm. 3: avui és l'aniversari d'en Jaume. Celebra una festa a casa seva amb els seus amics. En Jaume no deixa de somriure, els seus ulls brillen i diu a tots els seus amics que és una festa meravellosa.— Pregunto: com se sent en Jaume? per què? — Ara dibuixarem al full l'alegria que sent en Jaume i hi posarem el

número 3.

Tancament d'activitatAbans de donar per acabada la sessió, caldrà demanar als alumnes que completin en veu alta algunes d'aquestes oracions. Es poden escriure a la pissarra.

• He après aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

• M'he sentit aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

• M'ha agradat aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

• No m'ha agradat aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

242

010_ED_EM_GL_MC_1EP_CAT.indd 242 30/01/14 13:55

Activitats per a identificar les emocions i afavorir l’autoconsciència emocional.


22

Prog

ram

ació

didà

ctic

a-do

cent

i Pro

gram

ació

d’au

laPROGRAMACIÓ DIDÀCTICA-DOCENT I PROGRAMACIÓ D’AULA El professor disposarà de les Programacions d’aula i Programacions didàctiques-docents a www.edebe.com Aquestes estan adaptades a la normativa i són editables.

Programació didàctica

1. Introducció1.1. Justificació i contextualizació de la programació1.2. El projecte de l'assignatura

2. Objectius2.1. Objectius d'etapa2.2. Objectius de l'assignatura. Relació amb les competències2.3. Objectius del tercer curs de l'assignatura. Relació amb les competències2.4.

3. Ensenyaments transversals4. Relació entre Continguts - Criteris d'Avaluació – Estàndards d'aprenentatge

5. Continguts5.1. Organització i distribució dels continguts per unitats didàctiques.

6. Unitats didàctiques6.1. Distribució temporal de les unitats didàctiques

7. Avaluació7.1. Criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge.7.2. Criteris d'avaluació mínims exigibles per superar el curs.7.3. Procediments i instruments d'avaluació7.4. Criteris de qualificació7.5. Avaluació del procés d'ensenyament-aprenenatatge

8. Atenció a la diversitat8.1. Propuestas para la adaptación curricular, refuerzo, profundización, actividades multinivel...8.2. Contenidos mínimos exigibles para el tercer curso.

9. Iniciativa emprenedora9.1. Capacitats emprenedores.9.2. Activitats per promoure el desenvolupament de la cultura emprenedora.9.3. Avaluació.

10. Metodologia11. Organització d'espais12. Materials i recursos didàctics13. Estratègies per incorporar les TAC a l'aula14. Estratègies per estimular l'interès i l'hàbit de la lectura i desenvolupar l'expressió oral i

escrita15. Activitats complementàries i extraescolars16. Procediments per valorar l'ajustament entre la Programació didàctica i els resultats

Programació d'aula

UNITAT DIDÀCTICA...1. Objectius en clau de competències.2. Relació de Continguts – Criteris d'Avaluació – Estàndards d'aprenentatge.3. Ensenyaments transversals4. Activitats d'aprenentatge5. Altres activitats

• Avaluació Inicial• Activitats de motivació• Competències i Intel·ligències Múltiples• Activitats Complementàries• Atenció a la diversitat• Avaluacióa) De la unitat didàcticab) De les competències i intel·ligències múltiples

6. Activitats de promoció de la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i escrita.7. Activitats TIC.8. Cultura emprenedora: Capacitats, activitats i propostes per a l'avaluació.9. Mínims exigibles per a una avaluació positiva10. Criteris de qualificació11. Metodologia

• Materials i Recursos• Espais i temps• Estratègies metodològiques

12. Procediments i Instruments d'avaluació• Escrits• Orals• Altres

13. Avaluació de la pràctica docent14. Programació de Suports a NEE

Eines per a la planificació de l’assignatura.

Documents disponibles al web i modificables pel professor.


GLOSSARI

23

Glos

sari

Activitats competencialsTipologia d’activitats per al treball específic de les compe-tències. Són activitats pràctiques, situades en contextos reals que inciten l’alumne a posar en pràctica les seves ca-pacitats.

Competències Saber fer. Activitats rellevants, situades en contextos reals que integren capacitats de naturalesa diversa.

Dossier d’aprenentatge / Dossier electròni Document personal de l’estudiant en el qual incorpora els seus treballs, controls, produccions audiovisuals, etc. Resul-ta molt útil per a avaluar processos i resultats d’aprenentatge, alhora que estimula l’autoavaluació i la reflexió sobre el pro-cés seguit.

Dossier electrònicDossier d’aprenentatge en suport digital.

EstàndardsEspecificacions dels criteris d’avaluació que permeten defi-nir els resultats dels aprenentatges i que concreten, per mitjà d’accions, el que l’alumne ha de saber, i saber fer, amb rela-ció a cada assignatura. Han de ser observables, mesurables i avaluables, i permetre graduar el rendiment de l’acompliment assolit.

Habilitats generalsCapacitats més comunes i interdisciplinars que es desenvo-lupen a l’aula i estan estretament vinculades a les compe-tències (comunicació oral/escrita, treball en equip...).

Indicadors de competències i intel·ligències múltiplesLes competències es refereixen a «capacitats». Per a ava-luar-les, calen uns indicadors que descriguin la conducta «observable» i manifesta d’aquesta capacitat.

Informe d’avaluacióModel de comunicació a les famílies dels resultats d’aprenentatge dels seus fills amb relació a les competèn-cies. Permet situar sobre una línia de progrés continu la si-tuació de l’alumne respecte de l’adquisició de les diverses competències. Integra les avaluacions de les diverses àrees.

Intel·ligències múltiples (H. Gardner)La intel·ligència no és una cosa única i estàtica; es pot tre-ballar i desenvolupar. Existeixen diverses maneres de ser intel·ligent (Gardner va identificar fins a vuit tipus d’intel- ligència).

Mapa competencialDocument en el qual figura el desplegament i la concreció de les vuit competències en «dimensions» i «subcompetències».

Nivells d’acomplimentExpressen el grau de qualitat mostrat per l’alumnat en l’execució de la capacitat objecte d’avaluació.

Programació d’aulaPlanificació de les intencions educatives de la unitat didàctica. Eina imprescindible de planificació del treball diari a la classe.

Programació didàctica-docentPlanificació anual del treball i avaluació dels diversos

elements que componen el currículum. És un dels docu-ments bàsics per al treball del professorat.

Programar «per competències»Incorporar les competències en la planificació docent: iden-tificar-les, preveure com es poden treballar i com s’han d’avaluar.

ProjectesEl treball per projectes constitueix una estratègia educativa integral que utilitza un enfocament interdisciplinar i promou l’aprenenatge cooperatiu. Solen respondre a l’estructura: elecció del tema, planificació, desenvolupament, avaluació.

Registre classeTaula de doble entrada que relaciona el treball de les compe-tències amb els alumnes de la classe.

Instrument eficaç perquè el professor pugui controlar el pro-grés dels seus alumnes en l’adquisició de les competències.

Registre individual Matriu que relaciona el mapa competencial (competències i dimensions) amb les unitats didàctiques, tasques i projectes que es desenvolupen a la classe. Permet registrar les quali-ficacions obtingudes per l’alumne (en les diverses rúbriques) i facilita la gestió de l’avaluació de les competències.

Rúbriques d’avaluacióMatriu que permet relacionar els indicadors d’avaluació amb els nivells d’acompliment, integrant les valoracions qualitati-va i quantitativa.

Tasques integradesSeqüències didàctiques organitzades al voltant de l’execució d’una activitat complexa, relacionades amb diverses àrees, en un context al més real possible i pròxim a l’experiència dels estudiants. Solen respondre a l’estructura: producte fi-nal, context i justificació, seqüència d’activitats, síntesi.


24


Recursos per al professor Ciències de la Naturalesa Ciències Socials 1 · 2014-04-10 · Recursos...

Documents

Transcript of Recursos per al professor Ciències de la Naturalesa Ciències Socials 1 · 2014-04-10 · Recursos...