Ciències socials - enciclopèdia.cat · en l’àrea de Ciències de la naturalesa, en la qual...

ESO

Ciències socials

Projectepedagògici editorial

Trobareu aquest projecte en format PDF al nostre web: www.grec.net/home/escolar/index.htm.

Índex

Imprès a ReinbookCtra. de la Sta. Creu de Calafell, 7208830 Sant Boi de Llobregat

Dipòsit Legal: B-12.662-2003

Els nivells de concreció del currículum . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

L’enginyeria didàctica TEXT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

L’atenció a la diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

L’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Estructura didàctica de l’àrea de Ciències socials . . . . . . . . . . . 10

Primer nivell de concreció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Objectius generals de l’etapa d’ESO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Objectius generals d’àrea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Objectius terminals d’àrea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Continguts generals d’àrea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Segon nivell de concreció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Objectius de primer cicle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Objectius de segon cicle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Continguts de primer cicle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Continguts de segon cicle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Tercer nivell de concreció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Seqüenciació de continguts de primer curs . . . . . . . . . . . . . . . 33

Seqüenciació de continguts de segon curs . . . . . . . . . . . . . . . 35

Seqüenciació de continguts de tercer curs . . . . . . . . . . . . . . . 37

Seqüenciació de continguts de quart curs . . . . . . . . . . . . . . . . 39

p3

Els nivells de concreció del currículumPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

CURRÍCULUM PRESCRIPTIU

Primer nivellCompetència del

Departamentd’Ensenyament

Competència de cada

centre educatiu

Segon nivell

Tercer nivell

PROJECTECURRICULARDE CENTRE

PROGRAMACIÓ PER CURSOS

Primer cicle

Segon cicle

Els nivells de concreció del currículum

OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA

PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE

• Objectius d’àrea-cicle

• Seqüenciació de contingutsper cicles

• Criteris generals per a l’organització dels crèdits i cursos

• Organització modular

• Metodologia

• Criteris d’avaluació i formació

• Tria de materials curriculars

PROGRAMACIÓPER CURSOS

• Objectius didàctics

• Seqüenciació de contingutsper cursos

• Estratègies didàctiques

• Activitats

• Recursos

• Avaluació inicial, formativa i additiva

1r nivell

ETAPA EDUCATIVA

CICLESEDUCATIUS

AULA

2n nivell

3r nivell

Consell Escolar

Claustre deprofessors

Professorsd’aula

• Objectius generals d’àrea

• Bloc de continguts d’àrea

• Objectius terminals d’àrea

• Exemples de desenvolupa-ment de continguts

• Exemples d’organitzaciómodular

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

• Reglamentde règim interior

• Pla anual

• Pressupost

• Memòria

Competència de cada centre educatiu

• Objectiusinstitucio-nals

Competència del Departament

d’Ensenyament

PRESCRIPTIU

EXEMPLIFICATIU

Concepció dels materials didàctics

Els materials que componen l’oferta editorial deTEXT per a l’ESO tenen una mateixa configuraciófísica i comparteixen una estructura comuna, si béaquesta estructura es pot materialitzar en pe-ces diferents en cada un dels llibres de les di-verses àrees.Els aspectes generals més destacats d’aquestsmaterials són els següents:– Es presenta un llibre per a cada curs, excepte

en l’àrea de Ciències de la naturalesa, en la qualse’n presenten dos.

– Cada llibre conté tant la informació com les activitats proposades.

– Cada llibre consta de 9 unitats, excepte els lli-bres de l’àrea de Ciències de la naturalesa,que en tenen cinc. L’última unitat de cada llibre,que anomenem unitat final, només conté acti-vitats, no afegeix informació nova, i té la fina-litat de posar en relació tots els continguts tre-ballats en el llibre. És, per tant, una unitat desíntesi dels continguts.

Primer cicle

Segon cicle

Com a complement de treball d’aquests llibres,es presenten dos quaderns per curs que per-meten desenvolupar l’atenció a la diversitat:– Un quadern amb activitats de reforç. Aquest

quadern treballa alguns dels continguts del lli-bre d’informació que poden presentar certes di-ficultats.

– Un quadern amb activitats d’ampliació.Aquest quadern permet aprofundir i completardeterminats aspectes del llibre d’informació.

Una guia didàctica per al professor acompanya cada llibre. Aquesta guia, a més d’explicar els fo-naments pedagògics dels materials de TEXT, ofereix:– Una prosposta d’avaluació inicial per a conèixer

la situació de partida dels alumnes.– Una proposta d’avaluació additiva per a conèixer

els coneixements assolits pels alumnes.– Unes graelles amb els criteris d’avaluació de ca-

da unitat per a portar a terme l’avaluació for-mativa.

– La programació dels continguts i objectius decada unitat didàctica del llibre.

– Recursos didàctics.– El solucionari de les activitats del llibre.

p5

L’enginyeria didàctica TEXTPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

L’enginyeria didàctica TEXT

La matriu didàctica

Els materials didàctics que hem elaborat des deTEXT per a l’ESO deriven de la matriu didàcticarepresentada en aquesta mateixa pàgina. Elsnostres llibres, amb l’excepció dels llibres de l’à-rea de Ciències de la naturalesa, que tenen 5 uni-tats, s’estructuren sobre la mateixa base de con-cepció didàctica.La matriu didàctica presenta una estructura si-mètrica: a cada una de les peces dissenyades queobre un procés li’n correspon una altra que el tan-ca. A cada via d’aprenentatge en un sentit li’n cor-respon simètricament una altra.

La temporització dels continguts

Cada llibre està estructurat en 9 unitats. Aproxi-madament, cada unitat està pensada per a serdesenvolupada en un mes. Aquesta temporitza-ció permet organitzar el llibre trimestralment, ésa dir, cada trimestre el poden formar tres unitatsdidàctiques. Aquest principi també és aplicable acada parell de llibres que formen els cursos de l’à-rea de Ciències de la naturalesa.La temporització en trimestres és una opció en-tre altres opcions possibles. Queda clar, doncs,que aquesta no és l’única correcta ni tan sols hade ser forçosament la millor. L’important és quela temporització triada està fonamentada en unscriteris lògics i que és, a més, totalment funcio-nal.

Els elements reguladors

La matriu didàctica mostra els elements regula-dors de l’aprenentatge següents:– Metacognició i avaluació, dues peces que for-

men una simetria al principi i al final del des-plegament de cada unitat.

Les funcions metacognitives són acomplertes a partir de:• Les primeres pàgines del llibre d’informació, en

les quals s’explicita de forma entenedora l’es-tructura dels materials didàctics, el conjunt deles seves peces i la funció assignada a cadauna.

• L’avaluació inicial que per a cada àrea proposema la guia didàctica corresponent.

• La intervenció personal de cada docent que hade fer conèixer als seus alumnes els objectiusconcrets que es proposa al llarg del tractamentde les unitats.

L’avaluació al final d’una unitat ha de correspon-dre a les definicions metacognitives exposades.Ha de poder materialitzar-se a través de “pautesper a la reflexió i l’anàlisi personals”.– Els organitzadors previs i l’avaluació del final de

cada unitat de programació formen tambéuna simetria al principi i final de cada unitat.

L’organització prèvia dels continguts és determi-nada per la relació divulgativa dels objectius de ca-da unitat, d’una banda, i per la formulació d’acti-vitats prèvies diverses, de l’altra. Es tracta devincular allò que ens proposem aprendre amb allòque l’alumne ja sap. Es tracta també de crear uncontext d’aprenentatge i de promoure en l’alum-ne la consciència metacognitiva.

reforçamentAV

ALU

ACIÓ

ORG

ANIT

ZADO

R P

REVI

ORG

ANIT

ZADO

R P

REVI

ampliacióME

TAC

OG

NIC

IÓ

1

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

2

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

3

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

4

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

5

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

6

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

7

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

8 9

AVA

LUA

CIÓ

Què vol dir “diversitat”?

Amb el nou sistema educatiu proposat per laReforma, assistim a una democratització del’Educació Secundària, que s’estén ara a tota la po-blació. Tots els nois i noies fins als setze anys hand’estar escolaritzats obligatòriament. Aquest fettan evident i simple té, però, moltes repercussionsque hem de tenir en compte perquè impliquenunes determinades actuacions pedagògiques.Ens trobem amb alumnes procedents d’ambientsmolt diversos: pertanyents a classes socials di-ferents, de famílies amb més o menys cultura,de molts nivells econòmics, d’altres nacions, re-ligions, etc. Per tant, estem davant d’una gran he-terogeneïtat de la població escolar.La diversitat obliga a la creació d’un model flexi-ble que s’hi adeqüi, tant pel que fa als processosi ritmes d’aprenentatge com a les actituds relati-ves a l’escola.L’atenció a la diversitat s’ha de reflectir en tots elsnivells de presa de decisions: des de l’organitzaciódels centres i les decisions que es concreten enels seus projectes curriculars fins a la pràctica pe-dagògica i les decisions que els alumnes hauran deprendre respecte al seu currículum.

Quines mesures es prenen peratendre aquesta diversitat?

En primer lloc, l’existència d’un currículum diver-sificat amb continguts optatius, amb un dissenycurricular de les àrees obert i adaptable a moltessituacions.En segon lloc, gran flexibilitat en l’organitzaciódels centres, amb possibilitat de prendre deci-sions atenent a criteris diversos.Finalment, un factor clau: els canvis en la pràcticapedagògica a l’aula. S’entén el procés d’ensenya-ment-aprenentatge com un procés interactiu.

Com avançar cap a la diversificació?

Als professors i professores se’ls planteja un rep-te important en aquest sentit, i la variació es potencaminar cap a l’ús de mètodes pedagògics i re-cursos variats:– Agrupacions flexibles dels alumnes en funció

del tipus d’activitat.– Pluralitat de tècniques i modalitats de treball.– Diversificació de materials i suports.– Diversificació dels instruments d’avaluació.

Com tracten l’atenció a la diversitat els materials de TEXT?

L’equip pedagògic i editorial de TEXT hem dis-senyat, per a cada llibre, tres peces amb la fina-litat d’atendre la diversitat a les aules. Aquestespeces són:– Les guies didàctiques.– Els quaderns de reforç.– Els quaderns d’ampliació.Entre altres coses, a les guies didàctiques hi hauna proposta de recursos, relacionats amb elscontinguts de les unitats didàctiques del llibre, queel professorat pot aplicar a l’aula en funció de lesnecessitats i per tal d’atendre la diversitat. Tam-bé hi ha orientacions didàctiques que guien l’a-profitament de les activitats proposades en el lli-bre.Els quaderns de reforç i ampliació no reforcen oamplien els continguts del llibre totalment sinóque en reforcen i n’amplien alguns de més difi-cultosos o bé amb més possibilitats de desple-gament o ampliació. Tant en el cas del quadernde reforç com en el d’ampliació es tracta de pro-postes de línies de treball que no volen ser úni-ques, tancades o de realització obligatòria, sinónomés un recurs més en el treball diari a l’aula.Preneu aquestes propostes, doncs, com unaaportació parcial, d’una banda, i, d’una altra, comun model en què us podeu inspirar, si cal, per re-forçar o ampliar tot allò que des de la vostraparticular situació d’ensenyants cregueu oportú.

p7

L’atenció a la diversitatPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Una de les grans virtuts de la Reforma educativaés l’encert en el plantejament de l’avaluació. L’avaluació s’entén com una regulació del procéseducatiu, com un seguiment de tot el procésd’ensenyament-aprenentatge. Fins ara, avaluarpodia ser, massa sovint, sinònim d’examinar, defer un seguit de proves durant el curs per sabersi l’alumne/a l’acabava amb els coneixements“suficients” exigits. Aquests exàmens, per força,eren temuts per la repercussió dels seus resul-tats. Agreujant aquest tipus de control sobre elsresultats assolits, els exàmens sempre seguienun calendari molt ben definit que condicionava elritme d’estudi i l’actitud vers l’aprenentatge de l’alumnat.Ara, treballant amb una nova concepció del queha de ser l’avaluació, trenquem amb dos punts fo-namentals: la discontinuïtat a l’hora d’avaluar i elfet d’avaluar només resultats.L’avaluació ha de ser continuada, ha de perme-tre la revisió “dia a dia” del procés d’ensenya-ment-aprenentatge. D’aquesta manera, sens dub-te, és més fàcil detectar anomalies en el seufuncionament i mirar de trobar-hi solucions ambprou temps per a aplicar-les i garantir la seva via-bilitat.L’avaluació ha de ser un seguiment global de totel procés d’ensenyament-aprenentatge, i no so-lament una valoració dels resultats. No n’hi ha prouamb una puntuació sobre els fets i conceptesapresos. Tanmateix valorarem quins procedi-ments assolits i quins valors adquirits per cadaalumne/a els apropen als objectius educatius fi-xats.En aquests llibres, en aquest tercer nivell deconcreció palpable, hi trobem els tres elementsque ens ofereix la Reforma educativa per avaluarsegons els criteris acabats d’esmentar:

L’avaluació inicial, que pretén determinar lescondicions d’aprenentatge inicials de l’alumnat.Les peces que nosaltres proposem per a la se-va realització són:

– Una proposta d’avaluació inicial, que contéunes activitats que permetran determinar quinés el grau de coneixements de l’alumne/a so-bre els continguts a treballar en cada llibre.S’inclou a la guia didàctica.

– Unes activitats prèvies a cada unitat temàticaque motiven l’alumne/a alhora que serveixen pera fer un sondeig dels seus coneixements i per-meten que els vinculin amb l’entorn.

L’avaluació formativa, que permet la revisiópermanent del procés d’ensenyament-apre-nentatge. Uns guions didàctics, que conte-nen la programació (els objectius didàctics i elscontinguts) i els criteris d’avaluació s’inclouena la guia per garantir aquesta avaluació for-mativa. L’avaluació additiva, que pretén comprovarl’assoliment dels objectius educatius fixats.

p9

L’avaluacióPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Estructura didàctica

Com són les pàgines de cada unitat?

PÀGINA D’ENTRADA

objectius

INFORMACIÓ contingut

preguntes per treballarles fotografies

marges amb informaciócomplementària

REPORTATGE

articleperiodístic

preguntes pertreballar l’article

ACTIVITATS

remissions ales pàgines

d’informació

exercicis per treballarels continguts

PROCEDIMENT

exempleperiodístic

EIX TRANSVERSAL AVALUACIÓ

actituds que convéadoptar

passos perdesenvoluparel procediment

propostad’aplicació

activitats decomprovació

GEOGRAFIA

activitatsabans de

començarla unitat

mapa deconceptes

activitats

informació

p11

Estructura didàcticaPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Com són les pàgines de cada unitat?

PÀGINA D’ENTRADA INFORMACIÓ

preguntes per treballar les fotografies

DOCUMENTAL

conjunt dedocuments històrics

ACTIVITATS

remissions a lespàgines d’informació

PROCEDIMENT HISTÒRIES DE CINE

informació passos per desenvoluparel procediment

fitxa tècnicai artística

resumargumental

metratgepautat

preguntessobre escenesde la pel·lícula

EIX TRANSVERSAL

activitats

actituds que convéadoptar

HISTÒRIA

AVALUACIÓ

línia deltemps

activitatsabans de

començarla unitat

mapa deconceptes

preguntes pertreballar elsdocuments

activitats decomprovació

objectius

contingut

exercicis per treballarels continguts

informació

Objectius generals de l’etapa d’ESO

L’Educació Secundària Obligatòria tindrà com a fi-nalitat que l’alumne/a, en acabar l’etapa, assoleixiles capacitats següents:

Conèixer i comprendre els aspectes bàsicsdel funcionament del propi cos i de lesconseqüències dels actes i les decisionspersonals per a la salut individual i col·lec-tiva, i valorar els beneficis que comportenels hàbits d’exercici físic, d’higiene i d’unaalimentació adequada.

Formar-se una imatge ajustada d’ell mateix,de les pròpies característiques i possibilitats,per desenvolupar un nivell d’autoestima quepermeti encarrilar d’una forma autònoma iequilibrada la pròpia activitat; valorar l’es-forç i la superació de les dificultats, i contri-buir al benestar personal i col·lectiu.

Relacionar-se amb altres persones i parti-cipar en activitats de grup, adoptant actitudsde flexibilitat, solidaritat, interès i tolerància,per superar inhibicions i prejudicis i rebutjartot tipus de discriminacions per raons d’e-dat, de raça, de sexe i de diferències de ca-ràcter físic, psíquic, social i altres caracte-rístiques personals.

Analitzar els mecanismes i valors que re-geixen el funcionament de les societats, d’u-na manera especial els relatius als seusdrets i deures com a ciutadà dins els àmbitssocials més immediats –el centre educatiu,la població, la comarca i la nació–, que li per-metin elaborar judicis i criteris personals, i actuar amb autonomia i iniciativa en la vi-da activa i adulta.

Analitzar els mecanismes bàsics que re-geixen i condicionen el medi físic, valorarcom hi repercuteixen les activitats humanesi contribuir activament a la seva defensa,conservació i millora com a element de-terminant de la qualitat de vida.

Conèixer els elements essencials del des-envolupament científic i tecnològic, valo-rant les seves causes i les seves implica-cions sobre la persona, la societat i l’entornfísic.

Identificar i assumir com a pròpies les ca-racterístiques històriques, culturals, geo-gràfiques i socials de la societat catalana,tenir coneixement del dret dels pobles i dels individus a la seva identitat i desen-volupar una actitud d’interès i respecte en-vers l’exercici d’aquest dret.

Comprendre i produir missatges orals i es-crits amb propietat, autonomia i creativi-tat, en llengua catalana i castellana i, si es-cau, en aranesa, i també, almenys, en unallengua estrangera, fent-los servir per co-municar-se i per organitzar els propis pen-saments, i reflexionar sobre els processosimplicats en l’ús del llenguatge.

Interpretar i produir missatges amb pro-pietat, autonomia i creativitat, utilitzant co-dis artístics, científics i tècnics, articulant-losa fi d’enriquir les pròpies possibilitats de co-municació i reflexionar sobre els processosimplicats en el seu ús.

Identificar problemes en els diversos campsdel coneixement i elaborar estratègies pera resoldre’ls, mitjançant procediments in-tuïtius, de raonament lògic i d’experimen-tació, bo i reflexionant sobre el procés se-guit i el resultat obtingut.

Obtenir, seleccionar, tractar i comunicar in-formació utilitzant les fonts en què habi-tualment es troba disponible, i les meto-dologies i els instruments tecnològicsapropiats, procedint de forma organitzada,autònoma i crítica.

Conèixer les creences, les actituds i elsvalors bàsics de la nostra tradició i el nostrepatrimoni cultural, valorar-los críticament iescollir aquelles opcions que afavoreixinmés el desenvolupament integral com apersones.

Comprendre l’aplicació, en l’àmbit profes-sional, dels coneixements adquirits com apreparació i orientació de la futura integra-ció al món laboral.

31

21

11

01

91

81

71

61

51

41

31

21

11

p13

Primer nivell de concrecióPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Objectius generals d’àrea

L’alumnat, en acabar l’etapa, ha de ser capaç de:

Descriure, interpretar i representar un espaigeo-gràfic, assenyalant-ne les característi-ques i identificant-ne l’especificitat (rural, in-dustrial, urbà), tot emprant diferents tècni-ques i fent una lectura correcta de diferentsàmbits territorials representats mitjançant di-versos tipus de registre (mapes, plànols,croquis, fotografies) amb especial atencióals àmbits català i espanyol.

Analitzar i valorar la utilització de recursosnaturals i les seves conseqüències am-bientals, en especial pel que fa a la soste-nibilitat del medi ambient i als riscos natu-rals, després d’identificar els elements delmedi físic i la caracterització i distribució delsmedis naturals principals.

Identificar i descriure els grans àmbits físics,geoeconòmics, polítics i culturals del móni els principals trets físics, humans, culturalsi polítics que defineixen els espais de la Pe-nínsula Ibèrica.

Entendre i utilitzar dins d’un marc cronolò-gic precís i a partir de dades bàsiques dife-rents categories temporals –orientació (pas-sat, present, futur), mesura (unitatstemporals, temps i cronologia històrica),posicions relatives (successió, simultaneïtat)i durades (esdeveniments, ritmes, perío-des conjunturals, períodes estructurals)–amb vista a construir significats quepermetin, més endavant, una possible pers-pectiva global de l’evolució històrica.

Localitzar, classificar, interpretar i criticardocuments o fonts orals d’informació di-rectes i indirectes aplicant-los a l’estudid’una determinada temàtica o a la resolucióde problemes referents a l’àrea.

Explorar i utilitzar reculls d’informació es-tructurada (arxius, bases de dades, taulesestadístiques, CD-ROM, documentació dela xarxa) que puguin ser objecte d’accés i in-terrogació per mitjans informàtics.

Sistematitzar i ordenar, mitjançant diferentstipus de registre (gràfics, estadístiques,quadres…), les dades obtingudes mitjançantdiferents fonts d’informació.

Localitzar tant en el temps com en l’espaifets i processos històrics rellevants tot iden-tificant amb l’ajut de fonts alguns dels mo-tius i causes que poden explicar-los aixícom les conseqüències que poden deri-var-se d’un procés, situació o fet històric.

Entendre que l’estructura i la dinàmica deles nacions, les societats i els territoris sónel resultat de processos històrics en què in-cideixen múltiples factors.

Entendre punts de vista i codis morals di-ferents dels comuns de l’àrea cultural oc-cidental, tot relativitzant les diferències ivalorant les aportacions d’altres àrees cul-turals, i situar-se en el punt de vista depersones d’altres temps o llocs com a ac-titud necessària per viure en una societatprogressivament multicultural.

Expressar-se amb un vocabulari específic ipropi de l’àrea, emprat amb precisió i rigor.

Establir models o conclusions senzilles apartir de l’anàlisi de diferents fets o situa-cions particulars i valorar positivament la cor-recció i el respecte en tots els àmbits de re-lació entre persones i institucions.

Opinar de manera fonamentada, en el nivelladequat a la seva situació i com a conse-qüència de l’adquisició d’una memòria histò-rica i de sòlids coneixements geogràfics, so-bre fenòmens actuals o històrics, argumentantles raons, opinions i punts de vista propis.

Inserir-se activament, participativament,democràticament i críticament, tot emprantl’anàlisi i el coneixement del territori i la na-ció catalana i també d’Espanya, en la cultura,la societat civil, les institucions democràti-ques i la realitat nacional catalana dins del’espanyola i, a partir d’aquí, projectar laseva actuació a àmbits més amplis.

Respectar i defensar, en la mesura de lesseves possibilitats, el patrimoni cultural,lingüístic, historicoartístic i mediambiental,tot reconeixent-hi les diferents aportacionsque l’han format, i valorar positivament lacorrecció i el respecte en tots els àmbits derelació entre persones i institucions.

Relacionar i interrelacionar diferents conei-xements adquirits, informacions i expecta-tives diverses en la interpretació de situa-cions, fets o esdeveniments socials actualso històrics.

61

51

41

31

21

11

01

91

81

71

61

51

41

31

21

11

Primer nivell de concreció

Objectius terminals d’àrea

Geografia

Manejar diferents tipus d’imatges i repre-sentacions de l’espai terrestre tot establintcomparacions i identificar en un globus ter-raqüi o mapamundi la situació de diferentscontinents, mars i països i les diferents líniesi punts convencionals.Comportar-se respectuosament amb el me-di ambient natural, rural o urbà.Aplicar correctament les mesures cronolò-giques (any, segle, mil·lenni) que s’utilit-zen en la història, utilitzar les divisions con-vencionals que s’usen per perioditzar-la ielaborar i interpretar formes gràfiques de re-presentació del temps històric.Classificar correctament a partir de fontsconcretes els tipus bàsics de fets amb quèse solen organitzar els esdeveniments iprocessos històrics (polítics, socials, eco-nòmics i culturals).Confeccionar diferents tipus de gràfics, tau-les, quadres estadístics i mapes temàticsper emmagatzemar i classificar les infor-macions recollides i disposar-ne fàcilment.Interpretar quadres estadístics, gràfics imapes temàtics referents a l’estructura, ladinàmica de la població mundial i els pro-blemes migratoris així com d’altres referentsestrictament a l’àmbit territorial català i es-panyol tenint en compte els problemes desuperpoblació i les diverses polítiques de-mogràfiques.Identificar i definir els diferents tipus derecursos naturals i localitzar-ne la distribucióal món tot descrivint els canvis mediam-bientals deguts a l’explotació humana i te-nint en compte, especialment, els proble-mes de sostenibilitat a Catalunya i Espanya.Utilitzar, per orientar-se, els mapes i elspunts cardinals com a referència tot ma-nejant, confeccionant i interpretant dife-rents tipus de plànols i mapes de gran i pe-tita escala, correlacionant les informacionsde dos o més mapes temàtics i localitzantllocs i espais concrets.

Crear i mantenir bases de dades senzillesamb suport informàtic i fer consultes a laxarxa (Internet) per elaborar reculls d’infor-mació organitzada, i obtenir, analitzar i clas-sificar informació rellevant a partir de di-verses fonts d’informació directa (treballde camp, enquestes, entrevistes, visites),d’observació indirecta (pel·lícules, vídeos,gravats, imatges, obres d’art) i de diferentstipus (documents escrits, gràfics, mapes,estadístiques, bases de dades), distingint lesdades, opinions i arguments que propor-cionen sobre un tema determinat.Descriure a grans trets la forma i les di-mensions del planeta, les condicions quefan possible la vida, el sistema solar, els mo-viments de la Terra i les seves conseqüèn-cies pel que fa a l’existència de dies i nits,estacions i mesura del temps.Descriure, a partir de l’observació de la rea-litat, de fotografies, de mapes, gràfiques o tex-tos, les principals característiques del relleu,les aigües i la climatologia de la Terra, comtambé les principals unitats paisatgístiques deCatalunya, d’Espanya i del món, localitzar-les i distingir diferents tipus de paisatge se-gons la intensitat i el tipus d’intervenció an-tròpica a què hagin estat sotmesos.Descriure els canvis mediambientals i els ris-cos naturals que poden comportar diferents ti-pus d’intervenció o activitats humanes i ana-litzar les respostes, els reajustaments i lalocalització d’activitats humanes en funció deles condicions mediambientals tot explicant elsprincipals problemes del medi en el territori ca-talà, espanyol i mundial amb relació a lescondicions ecològiques d’altres països.

Història

Exposar, de manera senzilla, l’evolució del’espècie humana, les principals eines pa-leolítiques amb relació a les formes eco-nòmiques de l’etapa, els canvis essencialsdel neolític i l’edat dels metalls i les inter-pretacions de les formes artístiques més re-llevants de la prehistòria amb exemplifica-cions de l’àmbit territorial de la PenínsulaIbèrica, en general, i de l’actual espai terri-torial de Catalunya, en particular.

31

21

11

01

91

81

71

61

51

41

31

21

11

p15


Identificar els trets essencials de les civilit-zacions grega i romana, així com les sevesprincipals aportacions artístiques tot fentreferència a les colonitzacions grega i fení-cia de la Mediterrània i prenent com aexemple la fundació i el desenvolupamentd’Empúries.Exposar a partir de fonts diverses el procésde romanització de la Península Ibèrica i delseu llegat a l’actual àmbit territorial de Ca-talunya amb esment de les cultures i apor-tacions dels pobles preromans.Descriure els mecanismes que condicionenel creixement o decreixement de la població,identificant les variables demogràfiques delmón d’avui (dinàmica i estructura demogrà-fiques i migracions), interrelacionant-les ambindicadors socioeconòmics i analitzant l’actualrègim demogràfic de Catalunya i Espanya.Diferenciar a partir de l’anàlisi d’exemplesconcrets el funcionament de l’activitat eco-nòmica així com la divisió tècnica del treballi l’organització del món laboral i explicarels trets de l’economia europea, espanyo-la i catalana.Definir correctament els conceptes de na-ció, d’estat i de capital d’un estat i localitzarcorrectament en els mapes polítics els es-tats del món i algunes de les nacions sen-se estat a Europa així com les comunitatsautònomes dins de l’organització politico-ad-ministrativa de l’Estat espanyol.Exposar, identificant idees importants a par-tir de fonts escrites i cartogràfiques, lesraons internes i externes de la desaparicióde l’estat romà a Occident i la continuïtat i les característiques de l’imperi bizantí a l’Orient i concretar el concepte i els límits del’anomenada edat mitjana.Resumir les idees i creences principals deles religions jueva i cristiana tot indicantels punts més importants que han mani-festat una continuïtat en el temps en la ci-vilització occidental.Resumir les idees i creences principals del’islam, així com el procés de la seva ex-pansió, l’ocupació humana de la PenínsulaIbèrica, la formació de l’Àndalus i les sevesaportacions a la cultura i el territori català.

Exposar a partir de mapes i fonts primàriesi secundàries la formació dels regnes cris-tians a la Península Ibèrica, la formació del’Àndalus i les seves aportacions a la culturai el territori català.Exposar amb l’ajut i comentari de diversesfonts els trets principals que caracteritzen elfeudalisme, així com els elements bàsics delprocés que va desembocar en els orígensnacionals de Catalunya entre els segles VIII

i XII en el marc territorial comprès entre eldomini carolingi i el món islàmic.Resumir l’expansió de la Corona catalanoa-ragonesa, les seves relacions amb el món is-làmic, alguns dels aspectes més importantsde la institucionalització del poder polític –es-pecialment les Corts Catalanes i la Generali-tat– en el marc de l’evolució de les ciutats idels canvis que s’hi donaven, així com la cri-si de la Corona catalanoaragonesa.Identificar les principals formes estilísti-ques, les funcions i alguns significats de l’artromànic i de l’art gòtic a partir de l’anàlisiconcreta d’algunes obres arquitectòniquesi de la imatge.

Geografia

Analitzar dins de l’entorn alguns aspectesque són el resultat de la interacció entre l’ac-tivitat humana i el medi natural, utilitzar-loper explicar la gènesi de les diferents tipo-logies d’espais geogràfics tot classificant, enconseqüència, a partir d’imatges, de re-presentacions cartogràfiques o de l’obser-vació directa, els diferents tipus de paisat-ges naturals i antròpics.Exposar les característiques de l’agricultu-ra dels països desenvolupats –tot exempli-ficant-les a Catalunya i Espanya– i en vies dedesenvolupament identificant i descrivintles tipologies de paisatges agraris, indicantels diferents tipus d’agricultura que s’hidesenvolupen i localitzant-ne la distribucióal món.Descriure i analitzar utilitzant imatges i in-formació gràfica i estadística la distribució oles formes dels paisatges industrials al mónamb una especial atenció a Catalunya i Es-panya.

82

72

62

52

42

32

22

12

02

91

81

71

61

51

41


Descriure i analitzar el sector terciari, clas-sificant-ne adequadament les tipologies ifent una referència explícita als principals ei-xos de transport i comunicacions així comals fluxos d’intercanvi.Localitzar les grans àrees urbanes del mónactual, valorar els problemes i els avantat-ges de l’entorn urbà així com les mesuresnecessàries per mantenir una ciutat soste-nible tot analitzant la distribució de les xar-xes urbanes d’Espanya i de Catalunya.Exposar amb l’ajut de mapes temàtics, tex-tos i altres documents gràfics l’organitzaciópoliticoadministrativa de l’Estat espanyolen comunitats autònomes i l’organització co-marcal de Catalunya fent esment del seuorigen històric i dels problemes que planteja.Sintetitzar de manera organitzada i a granstrets la diversitat física i humana de les co-munitats autònomes espanyoles amb es-pecial referència als desequilibris territo-rials i fiscals a partir de fonts gràfiques iestadístiques.Definir els conceptes de desenvolupamenti subdesenvolupament, localitzar-ne a granstrets la distribució a l’espai i analitzar laproblemàtica dels països en vies de des-envolupament a partir dels indicadorsadients.Situar les grans àrees de cultura i civilitza-ció del planeta, identificar els componentsfonamentals del fenomen cultural i exposarels mecanismes de la seva difusió, tot re-ferint-se a la seva multiculturalitat i als fe-nòmens migratoris actuals.Identificar i localitzar les grans regions delmón analitzant els trets d’alguns estats re-presentatius.Exposar les característiques geogràfiques dela Unió Europea referint-se a la integraciód’Espanya i als efectes que aquesta com-porta.

Història

Analitzar, amb l’ajut de fonts, i sintetitzar elsaspectes estructurals de llarga durada quedefineixen l’època moderna –sistema eco-nòmic, sistema polític i les formes de l’Es-tat, la ideologia dominant (absolutisme),l’ampliació del món conegut, intel·lectual-ment i geogràficament, així com els trets bà-sics de l’art de la imatge al Renaixement ial Barroc exemplificant-los sempre que si-gui possible amb fets rellevants i processosproduïts a Catalunya durant l’època delsReis Catòlics i de la monarquia hispànica.Analitzar, amb l’ajut de fonts, el conflicte dela guerra de Separació o el de la guerra deSuccessió a la corona hispànica, situant elconflicte en el seu context europeu, iden-tificant-ne les causes, alguns fets rellevantsde l’evolució, les conseqüències i algunesde les pervivències mitificades fins alstemps actuals.Descriure els canvis i l’evolució de Catalunyaen el marc del reformisme il·lustrat espanyoldel segle XVIII fent servir en aquesta des-cripció fonts senzilles que ajudin a argu-mentar o fonamentar les afirmacions que esfacin i altres elements escrits, gràfics i es-tadístics que manifestin la competència ad-quirida en la comunicació d’informació.Identificar a través de fonts textuals elsprincipis bàsics que caracteritzen les ideo-logies més rellevants del segle XIX –libera-lisme, socialisme, anarquisme i nacionalis-me– tot exemplificant-ne algunes de lesconseqüències com un dels motius o cau-ses d’algun procés històric rellevant (la cri-si de l’Antic Règim, el parlamentarisme an-glès, la independència dels Estats Units, laproclamació dels Drets de l’Home i del Ciu-tadà de la Revolució Francesa, les unifica-cions d’Itàlia i Alemanya, el sorgiment de laPrimera Internacional, el colonialisme).Exposar el concepte de Revolució Indus-trial, les seves causes, la seva expansió i lesseves conseqüències socials relacionantaquestes últimes especialment amb l’apari-ció del moviment obrer i les ideologies so-cialistes i anarquistes i analitzar monogràfi-cament la revolució industrial a Catalunya, lesseves causes, la seva localització, la sevaevolució i les conseqüències socials i, en par-ticular, el fenomen de les colònies tèxtils.

14

04

93

83

73

63

53

43

33

23

13

03

92

p17


Sintetitzar amb l’ajut de fonts textuals l’a-parició del catalanisme des de la reivindi-cació lingüística i cultural fins a l’aparició delcatalanisme polític en el marc de l’evolucióen la construcció de l’Estat liberal a Es-panya.Sintetitzar els fets més rellevants de la pri-mera meitat del segle xx tot analitzant al-gunes de les causes i conseqüències delsconflictes bèl·lics.Sintetitzar a grans trets l’evolució política ieconòmica d’Espanya entre 1898 i 1931com a marc per situar-hi l’evolució del ca-talanisme polític, les realitzacions de laMancomunitat de Catalunya i algunes de lescrisis del període de la Restauració, com perexemple el problema del Marroc, la Set-mana Tràgica o l’època del pistolerisme.Exposar els fets més rellevants de la guer-ra freda i la política de blocs tot fent un tre-ball monogràfic sobre un dels aspectesmés importants d’aquest període (desco-lonització d’algun país, evolució de la Xinades de l’inici de la revolució maoista, laguerra del Vietnam, el conflicte àrab-israe-lià, la dissolució de l’URSS, la situació actualde l’Europa de l’Est).Exposar l’evolució del període de la SegonaRepública interpretant a partir de docu-ments textuals i gràfics els períodes polítics,les seves realitzacions i les de la Generali-tat republicana.Analitzar les causes de la Guerra Civil Es-panyola comentant a partir de registres car-togràfics l’evolució militar així com els can-vis polítics i econòmics soferts per ambdósbàndols i els tipus de repressió que s’hi vanproduir.Analitzar la naturalesa del franquisme, laseva evolució política i econòmica, la re-pressió social i nacional, l’actuació delsgrups d’oposició i la seva particular acció so-bre Catalunya.Exposar els principals fets i actuacions quevan dur a la transició democràtica els prin-cipis generals de la Constitució de 1978,l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el 1979i les actuacions principals dels governs dela democràcia a l’Estat i a la Generalitat deCatalunya.

Explicar la creació de la CECA, la marxa capa la Comunitat Econòmica Europea i la cre-ació de la Unió Europea referint-se d’unamanera especial a la integració d’Espanya ials principals reptes que aquesta suposa.

05

94

84

74

64

54

44

34

24


Continguts generals d’àrea

Procediments

1. Interpretació i representació de l’espai.1.1. Aplicació de tècniques de situació, lo-

calització i orientació a l’espai.1.2. Confecció, lectura i interpretació de plà-

nols i mapes de distintes característi-ques i escales.

1.3. Identificació i explicació dels distints tipusde projeccions.

1.4. Lectura i anàlisi del paisatge.1.5. Adquisició i aplicació de vocabulari geo-

gràfic.

2. Anàlisi, interpretació i representació del temps.2.1. Identificació de categories temporals

(successions, simultaneïtats, continuï-tats i canvis, durades i ritmes) i utilitzacióde mecanismes per a la seva represen-tació gràfica.

2.2. Ús de la cronologia i dels codis per me-surar el temps històric.

2.3. Identificació de les relacions de causali-tat històrica.

2.4. Utilització i crítica de fonts, documents ialtres testimonis històrics de caràcterprimari i secundari.

2.5. Adquisició i aplicació del vocabulari his-tòric.

3. Obtenció i anàlisi de la informació.3.1. Utilització de registres per recollir dades

a partir de la informació directa (treball decamp) i indirecta.

3.2. Elaboració i interpretació d’enquestes,entrevistes, qüestionaris i fonts oralsd’informació.

3.3. Recull d’informació per mitjans informà-tics i telemàtics, en especial fonts es-tructurades d’informació i altres recursosde la xarxa (Internet).

3.4. Elaboració (manual o per mitjans infor-màtics), lectura i interpretació d’estadís-tiques i gràfics.

3.5. Lectura i interpretació de tot tipus dedocument.

4. Aplicació i comunicació de la informació.4.1. Participació activa en debats i en l’ela-

boració de judicis fonamentats.4.2. Elaboració de treballs monogràfics.4.3. Confecció de murals i gràfics.4.4. Exposicions orals amb ajut de suports vi-

suals o sense.4.5. Elaboració d’anàlisis i síntesis escrites a

partir de diferents tipus d’informació.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Humanitat i medi físic.1.1. La representació de l’espai.1.2. La Terra en el sistema solar.1.3. Els components del medi físic.1.4. Els continents i els oceans.1.5. El paisatge geogràfic.1.6. Recursos naturals i sostenibilitat.

2. Ocupació i organització del territori.2.1. La societat: estructura, organització i di-

nàmica.2.2. La població i el poblament.2.3. Societat i economia.2.4. Societat i política: nació, estat i règim po-

lític. L’organització territorial.2.5. Societat i urbanització del territori.2.6. Societat i cultura: diversitat cultural i mul-

ticulturalitat.

3. Civilitzacions, cultures i manifestacions artís-tiques al llarg del temps (I).

3.1. Mesura, representació i periodització deltemps històric.

3.2. L’evolució de l’espècie humana i la pre-història.

3.3. Dels primers imperis agraris a la fi del mónantic.

3.4. Les grans religions monoteistes i el seucontext històric: judaisme, cristianisme iislam.

p19


3.5. L’alta edat mitjana. Feudalisme i art ro-mànic.

3.6. L’Europa medieval: de l’expansió a la cri-si de la baixa edat mitjana. Les ciutats il’art gòtic.

4. Civilitzacions, cultures i manifestacions artís-tiques al llarg del temps (II).

4.1. L’edat moderna: de l’ampliació del mónconegut a la Il·lustració. L’art del Renai-xement i del Barroc.

4.2. La fi de l’antic règim: el liberalisme, la re-volució industrial i les seves conse-qüències.

4.3. Anarquisme i socialisme. L’art del segle XIX.4.4. El nacionalisme. L’expansió colonial eu-

ropea.4.5. Els grans conflictes del segle XX: de la Pri-

mera a la Segona Guerra Mundial. L’artdel segle XX.

4.6. La Segona República, la Guerra Civil i elfranquisme.

4.7. La segona meitat del segle XX: guerrafreda, descolonització i dissolució del’URSS.

Valors, normes i actituds

1. Valoració de les pautes de conducta per a laconvivència i l’estudi.

1.1. Actitud de tolerància i antidogmatisme.1.2. Actitud crítica.1.3. Actitud participativa, responsable i de

col·laboració.

2. Interès per sistematitzar el treball propi.2.1. Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la

sistematització del treball.2.2. Preocupació per la correcta presentació

i execució del treball.

3. Valoració positiva de la convivència cívica isocial.

3.1. Acceptació dels drets i deures dels ciu-tadans.

3.2. Actitud de participació en les institucionscíviques i democràtiques.

3.3. Defensa dels drets, les llibertats i el pa-trimoni de la comunitat.

4. Respecte, solidaritat i cooperació.4.1. Actitud solidària i de cooperació.4.2. Respecte pel medi ambient.4.3. Respecte pel patrimoni del present i del

passat.

5. Relativisme.5.1. Relativització de la pròpia cultura i civi-

lització.5.2. Valoració de les cultures foranes i les

del temps passat.5.3. Valoració dels dilemes morals del nostre

temps.


Objectius de primer cicle

Geografia

Manejar diferents tipus d’imatges i repre-sentacions de l’espai terrestre tot establintcomparacions i identificar en un globus ter-raqüi o mapamundi la situació de diferentscontinents, mars i països i les diferents líniesi punts convencionals.Comportar-se respectuosament amb el me-di ambient natural, rural o urbà.Aplicar correctament les mesures cronolò-giques (any, segle, mil·lenni) que s’utilit-zen en la història, utilitzar les divisions con-vencionals que s’usen per perioditzar-la ielaborar i interpretar formes gràfiques de re-presentació del temps històric.Classificar correctament a partir de fontsconcretes els tipus bàsics de fets amb quèse solen organitzar els esdeveniments iprocessos històrics (polítics, socials, eco-nòmics i culturals).Confeccionar diferents tipus de gràfics, tau-les, quadres estadístics i mapes temàticsper emmagatzemar i classificar les infor-macions recollides i disposar-ne fàcilment.Interpretar quadres estadístics, gràfics imapes temàtics referents a l’estructura, ladinàmica de la població mundial i els pro-blemes migratoris així com d’altres referentsestrictament a l’àmbit territorial català i es-panyol tenint en compte els problemes desuperpoblació i les diverses polítiques de-mogràfiques.Identificar i definir els diferents tipus derecursos naturals i localitzar-ne la distribucióal món tot descrivint els canvis mediam-bientals deguts a l’explotació humana i te-nint en compte, especialment, els proble-mes de sostenibilitat a Catalunya i Espanya.Utilitzar, per orientar-se, els mapes i elspunts cardinals com a referència tot ma-nejant, confeccionant i interpretant dife-rents tipus de plànols i mapes de gran i pe-tita escala, correlacionant les informacionsde dos o més mapes temàtics i localitzantllocs i espais concrets.

Crear i mantenir bases de dades senzillesamb suport informàtic i fer consultes a laxarxa (Internet) per elaborar reculls d’infor-mació organitzada, i obtenir, analitzar i clas-sificar informació rellevant a partir de di-verses fonts d’informació directa (treballde camp, enquestes, entrevistes, visites),d’observació indirecta (pel·lícules, vídeos,gravats, imatges, obres d’art) i de diferentstipus (documents escrits, gràfics, mapes,estadístiques, bases de dades), distingint lesdades, opinions i arguments que propor-cionen sobre un tema determinat.Descriure a grans trets la forma i les di-mensions del planeta, les condicions quefan possible la vida, el sistema solar, elsmoviments de la Terra i les seves conse-qüències pel que fa a l’existència de dies inits, estacions i mesura del temps.Descriure, a partir de l’observació de la rea-litat, de fotografies, de mapes, gràfiques o tex-tos, les principals característiques del relleu,les aigües i la climatologia de la Terra, comtambé les principals unitats paisatgístiques deCatalunya, d’Espanya i del món, localitzar-les i distingir diferents tipus de paisatge se-gons la intensitat i el tipus d’intervenció an-tròpica a què hagin estat sotmesos.Descriure els canvis mediambientals i els ris-cos naturals que poden comportar diferentstipus d’intervenció o activitats humanes i ana-litzar les respostes, els reajustaments i la lo-calització d’activitats humanes en funció de lescondicions mediambientals tot explicant elsprincipals problemes del medi en el territori ca-talà, espanyol i mundial amb relació a lescondicions ecològiques d’altres països.

Història

Exposar, de manera senzilla, l’evolució del’espècie humana, les principals eines pa-leolítiques amb relació a les formes eco-nòmiques de l’etapa, els canvis essencialsdel neolític i l’edat dels metalls i les inter-pretacions de les formes artístiques més re-llevants de la prehistòria amb exemplifica-cions de l’àmbit territorial de la PenínsulaIbèrica, en general, i de l’actual espai terri-torial de Catalunya, en particular.

31

21

11

01

91

81

71

61

51

41

31

21

11

p21

Segon nivell de concrecióPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Identificar els trets essencials de les civilit-zacions grega i romana, així com les sevesprincipals aportacions artístiques tot fentreferència a les colonitzacions grega i fení-cia de la Mediterrània i prenent com aexemple la fundació i el desenvolupamentd’Empúries.Exposar a partir de fonts diverses el procésde romanització de la Península Ibèrica i delseu llegat a l’actual àmbit territorial de Ca-talunya amb esment de les cultures i apor-tacions dels pobles preromans.Descriure els mecanismes que condicionenel creixement o decreixement de la població,identificant les variables demogràfiques delmón d’avui (dinàmica i estructura demogrà-fiques i migracions), interrelacionant-les ambindicadors socioeconòmics i analitzant l’actualrègim demogràfic de Catalunya i Espanya.Diferenciar a partir de l’anàlisi d’exemplesconcrets el funcionament de l’activitat eco-nòmica així com la divisió tècnica del treballi l’organització del món laboral i explicarels trets de l’economia europea, espanyo-la i catalana.Definir correctament els conceptes de na-ció, d’estat i de capital d’un estat i localitzarcorrectament en els mapes polítics els es-tats del món i algunes de les nacions sen-se estat a Europa així com les comunitatsautònomes dins de l’organització politico-administrativa de l’Estat espanyol.Exposar, identificant idees importants a par-tir de fonts escrites i cartogràfiques, lesraons internes i externes de la desaparicióde l’estat romà a Occident i la continuïtat i les característiques de l’imperi bizantí a l’O-rient i concretar el concepte i els límits del’anomenada edat mitjana.Resumir les idees i creences principals deles religions jueva i cristiana tot indicantels punts més importants que han mani-festat una continuïtat en el temps en la ci-vilització occidental.Resumir les idees i creences principals del’islam, així com el procés de la seva ex-pansió, l’ocupació humana de la PenínsulaIbèrica, la formació de l’Àndalus i les sevesaportacions a la cultura i el territori català.

Exposar a partir de mapes i fonts primàriesi secundàries la formació dels regnes cris-tians a la Península Ibèrica, la formació del’Àndalus i les seves aportacions a la culturai el territori català.Exposar amb l’ajut i comentari de diversesfonts els trets principals que caracteritzen elfeudalisme, així com els elements bàsics delprocés que va desembocar en els orígensnacionals de Catalunya entre els segles VIII

i XII en el marc territorial comprès entre eldomini carolingi i el món islàmic.Resumir l’expansió de la Corona catalano-aragonesa, les seves relacions amb el mónislàmic, alguns dels aspectes més impor-tants de la institucionalització del poder po-lític –especialment les Corts Catalanes i laGeneralitat– en el marc de l’evolució deles ciutats i dels canvis que s’hi donaven, ai-xí com la crisi de la Corona catalanoarago-nesa.Identificar les principals formes estilísti-ques, les funcions i alguns significats de l’artromànic i de l’art gòtic a partir de l’anàlisiconcreta d’algunes obres arquitectòniquesi de la imatge.

52

42

32

22

12

02

91

81

71

61

51

41

Segon nivell de concreció

Objectius de segon cicle

Geografia

Analitzar dins de l’entorn alguns aspectesque són el resultat de la interacció entre l’ac-tivitat humana i el medi natural, utilitzar-loper explicar la gènesi de les diferents tipo-logies d’espais geogràfics tot classificant, enconseqüència, a partir d’imatges, de re-presentacions cartogràfiques o de l’obser-vació directa, els diferents tipus de paisat-ges naturals i antròpics.Exposar les característiques de l’agricultu-ra dels països desenvolupats –tot exempli-ficant-les a Catalunya i Espanya– i en vies dedesenvolupament identificant i descrivintles tipologies de paisatges agraris, indicantels diferents tipus d’agricultura que s’hidesenvolupen i localitzant-ne la distribucióal món.Descriure i analitzar utilitzant imatges i in-formació gràfica i estadística la distribució oles formes dels paisatges industrials al mónamb una especial atenció a Catalunya i Es-panya.Descriure i analitzar el sector terciari, clas-sificant-ne adequadament les tipologies ifent una referència explícita als principals ei-xos de transport i comunicacions així comals fluxos d’intercanvi.Localitzar les grans àrees urbanes del mónactual, valorar els problemes i els avantat-ges de l’entorn urbà així com les mesuresnecessàries per mantenir una ciutat soste-nible tot analitzant la distribució de les xar-xes urbanes d’Espanya i de Catalunya.Exposar amb l’ajut de mapes temàtics, tex-tos i altres documents gràfics l’organitzaciópoliticoadministrativa de l’Estat espanyolen comunitats autònomes i l’organitzaciócomarcal de Catalunya fent esment del seuorigen històric i dels problemes que planteja.Sintetitzar de manera organitzada i a granstrets la diversitat física i humana de les co-munitats autònomes espanyoles amb es-pecial referència als desequilibris territo-rials i fiscals a partir de fonts gràfiques iestadístiques.

Definir els conceptes de desenvolupamenti subdesenvolupament, localitzar-ne a granstrets la distribució a l’espai i analitzar laproblemàtica dels països en vies de des-envolupament a partir dels indicadorsadients.Situar les grans àrees de cultura i civilitza-ció del planeta, identificar els componentsfonamentals del fenomen cultural i exposarels mecanismes de la seva difusió, tot re-ferint-se a la seva multiculturalitat i als fe-nòmens migratoris actuals.Identificar i localitzar les grans regions delmón analitzant els trets d’alguns estats re-presentatius.Exposar les característiques geogràfiques dela Unió Europea referint-se a la integraciód’Espanya i als efectes que aquesta com-porta.

Història

Analitzar, amb l’ajut de fonts, i sintetitzar elsaspectes estructurals de llarga durada quedefineixen l’època moderna –sistema eco-nòmic, sistema polític i les formes de l’Es-tat, la ideologia dominant (absolutisme),l’ampliació del món conegut, intel·lectual-ment i geogràficament, així com els trets bà-sics de l’art de la imatge al Renaixement ial Barroc exemplificant-los sempre que si-gui possible amb fets rellevants i processosproduïts a Catalunya durant l’època delsReis Catòlics i de la monarquia hispànica.Analitzar, amb l’ajut de fonts, el conflicte dela guerra de Separació o el de la guerra deSuccessió a la corona hispànica, situant elconflicte en el seu context europeu, iden-tificant-ne les causes, alguns fets rellevantsde l’evolució, les conseqüències i algunesde les pervivències mitificades fins alstemps actuals.

83

73

63

53

43

33

23

13

03

92

82

72

62

p23


Descriure els canvis i l’evolució de Catalunyaen el marc del reformisme il·lustrat espan-yol del segle XVIII fent servir en aquestadescripció fonts senzilles que ajudin a ar-gumentar o fonamentar les afirmacions quees facin i altres elements escrits, gràfics iestadístics que manifestin la competènciaadquirida en la comunicació d’informació.Identificar a través de fonts textuals elsprincipis bàsics que caracteritzen les ideo-logies més rellevants del segle XIX –libera-lisme, socialisme, anarquisme i nacionalis-me– tot exemplificant-ne algunes de lesconseqüències com un dels motius o cau-ses d’algun procés històric rellevant (la cri-si de l’Antic Règim, el parlamentarisme an-glès, la independència dels Estats Units, laproclamació dels Drets de l’Home i del Ciu-tadà de la Revolució Francesa, les unifica-cions d’Itàlia i Alemanya, el sorgiment de laPrimera Internacional, el colonialisme).Exposar el concepte de Revolució Industrial,les seves causes, la seva expansió i les se-ves conseqüències socials relacionantaquestes últimes especialment amb l’apa-rició del moviment obrer i les ideologies so-cialistes i anarquistes i analitzar monogràfi-cament la revolució industrial a Catalunya,les seves causes, la seva localització, laseva evolució i les conseqüències socials i,en particular, el fenomen de les colònies tèx-tils.Sintetitzar amb l’ajut de fonts textuals l’a-parició del catalanisme des de la reivindi-cació lingüística i cultural fins a l’aparició delcatalanisme polític en el marc de l’evolucióen la construcció de l’Estat liberal a Es-panya.Sintetitzar els fets més rellevants de la pri-mera meitat del segle xx tot analitzant al-gunes de les causes i conseqüències delsconflictes bèl·lics.Sintetitzar a grans trets l’evolució política ieconòmica d’Espanya entre 1898 i 1931com a marc per situar-hi l’evolució del ca-talanisme polític, les realitzacions de laMancomunitat de Catalunya i algunes de lescrisis del període de la Restauració, com perexemple el problema del Marroc, la Set-mana Tràgica o l’època del pistolerisme.

Exposar els fets més rellevants de la guer-ra freda i la política de blocs tot fent un tre-ball monogràfic sobre un dels aspectesmés importants d’aquest període (desco-lonització d’algun país, evolució de la Xinades de l’inici de la revolució maoista, laguerra del Vietnam, el conflicte àrab-israe-lià, la dissolució de l’URSS, la situació actualde l’Europa de l’Est).Exposar l’evolució del període de la SegonaRepública interpretant a partir de docu-ments textuals i gràfics els períodes polítics,les seves realitzacions i les de la Generali-tat republicana.Analitzar les causes de la Guerra Civil Es-panyola comentant a partir de registres car-togràfics l’evolució militar així com els can-vis polítics i econòmics soferts per ambdósbàndols i els tipus de repressió que s’hi vanproduir.Analitzar la naturalesa del franquisme, laseva evolució política i econòmica, la re-pressió social i nacional, l’actuació delsgrups d’oposició i la seva particular acció so-bre Catalunya.Exposar els principals fets i actuacions quevan dur a la transició democràtica els prin-cipis generals de la Constitució de 1978,l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el 1979i les actuacions principals dels governs dela democràcia a l’Estat i a la Generalitat deCatalunya.Explicar la creació de la CECA, la marxa capa la Comunitat Econòmica Europea i la crea-ció de la Unió Europea referint-se d’unamanera especial a la integració d’Espanya ials principals reptes que aquesta suposa.

05

94

84

74

64

54

44

34

24

14

04

93



Geografia

• Els cossos celestes: les estrelles, els planetes,els satèl·lits.

• El sistema solar. Els astres. La Lluna i les faseslunars.

• La Terra. Els seus moviments: moviment de ro-tació i moviment de translació. Els solsticis i elsequinoccis. Les zones exteriors de la Terra:l’atmosfera, la litosfera, la hidrosfera, la biosfera.Les capes interiors de la Terra: l’escorça, el man-tell, el nucli. Els oceans i els continents. Les co-ordenades geogràfiques: els meridians i elsparal·lels. La representació de la Terra: projec-cions cartogràfiques, cilíndriques, còniques izenitals. L’escala del mapa: l’escala gràfica i l’es-cala numèrica.

• La formació del relleu: les forces internes (fallesi plegaments, terratrèmols, volcans) i les forcesexternes (aigua, vent, éssers humans).

• Les formes del relleu: terrestre, litoral i oceànic.El mapa topogràfic i les corbes de nivell.

• Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i Antàr-tida físiques.

• L’estudi dels rius. Les parts d’un riu. Els règimsfluvials. Els llacs. Tipus de llacs. El gràfic lineal.

• Els rius d’Europa, d’Àsia, d’Àfrica, d’Amèrica id’Oceania.

• Els determinants climàtics. Els climes i la sevavegetació. El climograma. El mapa del temps.

• Conceptes demogràfics. La piràmide d’edats.Factors físics, culturals i biològics condicio-nants de la distribució de la població. Les àre-es poc poblades i les densament poblades. Lapoblació d’Europa. Les migracions i tipus de mi-gracions.

• L’estructura de la societat. La diversitat cultural.La societat multicultural. Tipus d’estratificaciósocial. La divisió del treball. Els canvis socials.El conflicte social. La nostra societat. El currí-culum.

• L’economia i els sistemes econòmics. Els sec-tors de producció a Catalunya: sector primari,secundari i terciari. La mesura de l’economia(PNB, PIB i renda nacional). Tipus d’empreses.El sector públic. El comerç internacional. Elgràfic sectorial.

• Les normes o lleis. Els sistemes polítics. L’or-ganització de l’estat. La participació ciutadana(ideologia política, partits polítics, sistemeselectorals, llistes obertes i llistes tancades).L’organització política de l’estat. L’organitzaciópolítica a Catalunya. La llei d’Hondt.

• Lectura de reportatges: L’arribada de l’home ala Lluna; el programa Apollo. Els homes que vanarribar al cim del món. El domini de les aigüesdel Nil. La desforestació de la selva amazònica.La immigració africana. Anàlisi de les actitudsracistes. Les condicions de vida dels nens i ne-nes obligats a treballar. La diversitat europea.

• Educació ambiental: la capa d’ozó, l’impacte am-biental, l’estalvi d’aigua, els incendis forestals.

• Educació cívica: els immigrants, els drets hu-mans, l’atur, la convivència democràtica.

Història

• La història i les edats històriques. L’hominitza-ció. Les primeres societats caçadores i recol·lec-tores: demografia, economia, estructura sociali art. La revolució neolítica. Les primeres so-cietats agrícoles i ramaderes. La prehistòria aCatalunya.

• Les antigues civilitzacions fluvials. La civilitzaciómesopotàmica: els pobles de Mesopotàmia,economia i societat, cultura i art.

• La civilització de l’antic Egipte: períodes, eco-nomia i societat, religió i cultura, l’art egipci.

• La civilització de les polis. Els períodes de la Grè-cia clàssica. El govern i la societat de les polis.Les activitats econòmiques de la Grècia clàsi-ca. La filosofia i la ciència. El saber i l’art a laGrècia clàssica.

• Els fenicis i els cartaginesos. La colonització dela Península Ibèrica.

• Els períodes de la civilització romana. Les for-mes de govern de l’antiga Roma. La societat ro-mana. Les activitats econòmiques de l’antigaRoma. L’art i la cultura a Roma. La cristianitza-ció. El domini romà a Catalunya.

• Els ibers.• La fragmentació d’Europa.• L’imperi bizantí. Les invasions germàniques.

L’islam: el seu naixement. Cultura, pensamenti art. Els imperis europeus. La societat, la cul-tura i el pensament en l’alta edat mitjana.

p25


Continguts de primer cicle

• El feudalisme. La societat feudal. El marc polí-tic i l’economia rural en la baixa edat mitjana. Elcreixement demogràfic. Les innovacions tèc-niques. L’art romànic: arquitectura, escultura i pintura.

• La crisi de la baixa edat mitjana. El marc polític.El comerç i el desenvolupament de les ciu-tats. L’expansió fora d’Europa. L’art gòtic: pin-tura i arquitectura. La utilització de fonts docu-mentals històriques.

• L’edat mitjana a la Península Ibèrica. La Re-conquesta. Els orígens de Catalunya. L’expan-sió de la Corona catalanoaragonesa. El comerçcatalà a la Mediterrània. Les institucions de laCatalunya medieval. La societat feudal a Cata-lunya. La crisi de la baixa edat mitjana a Cata-lunya.

• Lectures sobre: les característiques de l’Homoantecessor, la societat civil egípcia, la societatcivil grega, els fonaments de la civilització oc-cidental actual, l’esplendor i la decadència delsmusulmans a la Península, la institució medie-val encarregada d’aturar la violència feudal, l’a-pogeu i la crisi de la societat medieval, la cons-trucció d’un imperi a la Mediterrània.

• Pel·lícules històriques: A la recerca del foc;Terra de faraons; Alexandre el Gran; Gladiador;Àtila, rei dels huns; Braveheart; Els víkings; Elnom de la rosa.

• Educació cívica: els objectes arqueològics, el pa-trimoni historicoartístic, viure en democràcia, lapena de mort, la diversitat religiosa, les des-igualtats socials, els maltractaments i la tortu-ra, els museus.

Procediments

Geografia

• Definició de termes a partir de la seva etimo-logia.

• Compleció de textos a partir d’un esquemail·lustratiu.

• Càlcul de distàncies planetàries.• Càlcul de distàncies entre ciutats europees.• Interpretació d’un mapa relatiu a les plaques tec-

tòniques.• Identificació dels principals agents modeladors

del relleu, a partir d’il·lustracions.

• Resolució de preguntes a partir de la lectura demapes.

• Determinació dels tipus de relleu a partir de lalectura d’un mapa topogràfic.

• Determinació del procés que va associat a ca-da una de les parts d’un riu.

• Elaboració de gràfics de dades a partir de dadesdonades.

• Interpretació de mapes físics.• Elaboració de quadres relatius als principals

rius del món.• Interpretació de gràfics lineals referents a les da-

des mensuals del cabal d’un riu.• Identificació dels principals aparells de mesu-

rament del temps.• Classificació dels climes de la Terra.• Elaboració d’un gràfic lineal sobre l’evolució

de la població mundial a partir de dades dona-des.

• Interpretació d’un gràfic de barres relatiu alcreixement natural i al creixement migratori.

• Construcció i interpretació d’una piràmide d’e-dats.

• Lectura i interpretació d’un text de contingut so-ciològic.

• Anàlisi i interpretació de dues imatges con-temporànies i contraposades d’Espanya.

• Elaboració del currículum propi.• Interpretació d’un gràfic relatiu al creixement

econòmic de Catalunya.• Elaboració d’un gràfic sectorial sobre l’ocupació

per sectors econòmics.• Recerca d’exemples relacionats amb conceptes

definits.• Identificació de l’ideari bàsic de partits polítics

de diferents tendències.• Confecció d’una graella amb els resultats

d’una votació aplicant-hi la llei d’Hondt.• Resolució de preguntes a partir de la lectura

dels reportatges.• Plantejament de preguntes relacionades amb la

quotidianitat de l’alumne.

Història

• Definició de termes a partir de la seva etimo-logia.

• Reconstrucció i compleció d’un esquema de laprehistòria.


• Anàlisi i interpretació de dues mostres de pin-tura rupestre.

• Anàlisi dels passos que segueixen els arqueò-legs per a omplir un full d’excavacions.

• Localització de les antigues civilitzacions me-sopotàmiques en el territori actual.

• Interpretació i invenció d’un codi ideogràfic.• Anàlisi comparativa entre un ziggurat mesopo-

tàmic i una piràmide egípcia.• Reconstrucció d’una piràmide social egípcia.• Anàlisi pautada d’una obra arquitectònica, a

partir de l’observació i de la resposta de pre-guntes.

• Anàlisi d’un temple grec.• Recerca d’informació sobre la presència dels

grecs al territori peninsular.• Anàlisi pautada d’una obra escultòrica, a partir

de l’observació i de la resposta de preguntes.• Identificació de les principals construccions ro-

manes, a partir d’informació gràfica.• Anàlisi d’aspectes referents a la llengua llatina.• Anàlisi pautada d’una pel·lícula històrica, a par-

tir de l’observació i de la resposta de preguntes.• Ubicació d’esdeveniments històrics en una línia

del temps.• Compleció d’un text relatiu a Mahoma.• Definició de termes relacionats amb la cultura

musulmana.• Compleció d’un esquema relatiu a la societat ru-

ral europea de l’edat mitjana.• Anàlisi de la societat rural europea de l’alta

edat mitjana i de la baixa edat mitjana.• Selecció de les característiques principals d’una

església romànica a partir de l’observació de la se-va planta i el seu alçat.

• Tria d’imatges religioses representatives del’escultura d’estil romànic.

• Determinació de les característiques de la pin-tura romànica a partir de l’anàlisi d’una obra pic-tòrica.

• Traçat en un mapa de les principals rutes ter-restres medievals.

• Distinció entre obres arquitectòniques romàni-ques i gòtiques a partir d’informació gràfica.

• Anàlisi pautada d’un document històric.• Elaboració d’un mapa de conceptes relatiu a les

exportacions i a les importacions efectuadespels mercaders catalans.

• Ordenació cronològica dels fets històrics queapareixen en un text.

• Instruccions pautades per a organitzar una ex-posició sobre l’art medieval.

• Resolució de preguntes a partir de les lecturesproposades.

• Visió i anàlisi de les pel·lícules proposades.• Plantejament de preguntes relacionades amb la

quotidianitat de l’alumne.


Geografia

• Valoració de la importància de la conservació delmedi físic.

• Actitud crítica envers els plantejaments para-científics.

• Rebuig de les actuacions que malmeten l’entornnatural.

• Valoració de l’aportació dels rius al desenvolu-pament de la societat.

• Valoració de la importància d’estalviar aigua.• Valoració de l’esforç en la consecució de fites

personals.• Valoració de la riquesa climàtica i vegetal de la

Terra.• Actitud crítica envers el procés de desforestació.• Interès envers la multiplicitat de persones

i paisatges del planeta.• Actitud solidària i respectuosa envers la immi-

gració.• Respecte envers els hàbits de convivència.• Actitud crítica davant les posicions que fo-

menten el racisme i la xenofòbia.• Valoració del sector públic com a eina per a ga-

rantir les necessitats bàsiques de l’individu.• Reflexió sobre la injustícia que suposa que els

menors es vegin forçats a treballar.• Valoració dels sistemes democràtics com a

únics sistemes polítics desitjables.• Valoració de la diversitat europea com a font de

riquesa cultural.• Rebuig de totes les actituds que dificulten la

convivència.

Història

• Importància de la història com a eina per a in-terpretar i comprendre el present.

p27


• Interès per conèixer aportacions innovadoressobre la història de la humanitat.

• Respecte envers el patrimoni arqueològic.• Respecte envers el patrimoni historicoartístic.• Consciència que la pena de mort és del tot in-

justificable.• Valoració de la tolerància i el respecte com

a principis fonamentals de convivència.• Conscienciació sobre desigualtats i injustícies

que afecten molts individus.• Rebuig de qualsevol comportament agressiu

o autoritari.• Valoració de la iniciativa i la creativitat personals.• Valoració de la importància dels museus com

a institucions culturals al servei de la societat.• Interès pel cinema com a mitjà d’aprenentatge.



Geografia

• Els recursos naturals i el seu aprofitament. Elsrecursos renovables i els no renovables.

• Les formes d’agricultura: primitiva itinerant,primitiva intensiva, mixta i mediterrània.

• L’organització de l’espai agrari. Les caracterís-tiques de la nova agricultura: extensiva co-mercial, intensiva mixta, mediterrània moderna,col·lectivista, de plantacions. El paisatge agra-ri a la Península Ibèrica.

• La ramaderia primitiva. L’explotació forestal.Els recursos ramaders i forestals.

• Els recursos del mar. Els recursos pesquers. Elsrecursos del subsòl.

• El desenvolupament sostenible. Els problemesmediambientals.

• Les primeres matèries: minerals, animals, ve-getals i químiques.

• Les fonts d’energia preindustrials. Les fontsd’energia postindustrials. Les fonts d’energia al-ternatives. L’energia nuclear.

• Els factors de localització industrial. Els espaisi els paisatges industrials. La distribució de la in-dústria a escala mundial. La indústria a la Pe-nínsula Ibèrica.

• Tipus de serveis. La terciarització. • El comerç interior. El comerç exterior. El comerç

internacional. • Els principals fluxos comercials. Els mitjans i les

xarxes de transport. • La circulació de la informació. Les telecomuni-

cacions. Els mass media. • Els serveis socials: l’estat assistencial. • L’activitat turística. Principals destins turístics

mundials i peninsulars.• El tipus de poblament. L’evolució del pobla-

ment. Els principals tipus de poblament rural.Factors que ho condicionen. Els principals tipusde pobles.

• Els principals tipus de ciutats. Models de pla-nificació de les ciutats. Funcions i estructura dela ciutat. Els principals problemes derivats de laurbanització. La revolució urbana. Les aglome-racions urbanes i les megalòpolis. La xarxa ur-bana mundial i peninsular.

• Les relacions internacionals. El joc polític in-ternacional. La integració política i econòmica.Les Nacions Unides. Els principals organismesde l’ONU. Les organitzacions polítiques, eco-nòmiques i militars internacionals.

• El naixement de la Comunitat Econòmica Eu-ropea. La Unió Europea. Les institucions de laUnió Europea.

• La internacionalització de l’economia. La inte-gració econòmica. El tipus d’integració econò-mica.

• La revolució tecnològica. Internet. • Les noves formes de producció. La globalitza-

ció. • L’augment de la desigualtat. La desigualtat in-

ternacional. El deute extern. El Tercer Món:els indicadors de pobresa. L’índex de desen-volupament humà.

• Cultura i ètnia. La diversitat física dels individus.El racisme i la xenofòbia. Els genocidis del se-gle XX.

• L’herència i la identitat cultural. Les societatsmulticulturals. El mestissatge a Europa.

• Les famílies lingüístiques. La diversitat lingüís-tica a Europa.

• Les creences religioses. La diversitat religiosaa Europa.

• Lectura de reportatges: els problemes me-diambientals i l’aparició dels partits verds; la famal món; el perill dels accidents nuclears; l’en-frontament entre els països productors i els im-portadors; els subsòls urbans; l’actuació hu-manitària dels organismes internacionals; unaproposta solidària; un recorregut per la històriadels gitanos.

• Educació ambiental: els plàstics, la brossa or-gànica, els residus industrials.

• Educació cívica: el consumisme, el mobiliariurbà, els refugiats, el comerç just, la diversitatlingüística.

Història

• El Renaixement: l’humanisme i l’art.• El nou món: els grans descobriments geogrà-

fics; les civilitzacions precolombines. Les con-seqüències dels descobriments. Els conflictesreligiosos. La ciència moderna.

p29


Continguts de segon cicle

• Les monarquies absolutes. La burgesia i elmón urbà. L’Amèrica colonial. L’esclavisme. Elbarroc. La filosofia moderna.

• La crítica a l’absolutisme. La Il·lustració. Les re-volucions burgeses. La Revolució francesa. Lesmanufactures. El neoclassicisme i el rococó.

• Catalunya i la monarquia hispànica. Els con-flictes socials: inquisició, jueus i moriscos.

• La Catalunya del segle XVII: la guerra dels Se-gadors. Els conflictes socials: revoltes popularsi bandolerisme.

• La Catalunya del segle XVIII: la guerra de Suc-cessió i els decrets de la Nova Planta. El re-dreçament econòmic. Cultura i art. La ciència ila tècnica.

• El segle XIX. Liberals i absolutistes. La indus-trialització. El moviment obrer. Amèrica i Àsia.Els moviments nacionalistes. L’expansió euro-pea i els imperis colonials.

• La Catalunya del segle XIX. La guerra del Fran-cès. La industrialització. La burgesia catalana. Elmoviment obrer: del ludisme a l’anarquisme. Laconstrucció de l’estat liberal: el sexenni revo-lucionari i la Restauració. Proteccionistes i lliu-recanvistes: de la febre d’or al desastre colonial.Cultura i art: de la Renaixença al modernisme.

• El segle XX: La Primera Guerra Mundial i la Re-volució Russa: conseqüències socials, políti-ques i econòmiques. De la Segona GuerraMundial a la guerra freda. Altres conflictes re-gionals. Les relacions econòmiques interna-cionals. Els moviments socials. El món a la fi delsegon mil·lenni. Cultura i art. La ciència i latècnica.

• La Catalunya del segle XX: La restauració. Elsconflictes socials: patronals i moviment obrer.La Segona República i la Guerra Civil. L’econo-mia catalana. La dictadura franquista. La tran-sició i la consolidació democràtiques.

Procediments

Geografia

• Compleció d’un esquema relatiu als recursosnaturals.

• Discriminació de les característiques pròpiesdels diferents tipus d’agricultura.

• Interpretació d’un gràfic relatiu a la disminuciódel bosc tropical.

• Agrupació de característiques segons si co-rresponen a l’etapa preindustrial o a la postin-dustrial.

• Interpretació de gràfics referits al grau de des-envolupament de diversos països.

• Elaboració de fitxes sobre els principals pro-blemes mediambientals.

• Elaboració i interpretació d’un gràfic de barresacumulatiu.

• Identificació de diversos tipus de cultiu a partird’imatges.

• Distinció entre bocage i open field a partird’il·lustracions.

• Anàlisi d’un esquema referent a l’agricultura prò-pia dels països rics i d’un altre referent a l’a-gricultura dels països pobres.

• Determinació dels llocs on es conreen pro-ductes agrícoles concrets.

• Anàlisi d’un gràfic sobre l’evolució de la pescamundial.

• Classificació de diversos productes segons el ti-pus d’indústria d’on provenen.

• Designació de les primeres matèries utilitzadesper fabricar determinats productes.

• Determinació del grau de contaminació d’una in-dústria.

• Determinació de les característiques de la in-dústria als països subdesenvolupats.

• Anàlisi d’un gràfic referent a la producció in-dustrial per comunitats autònomes.

• Constatació de les zones industrials de Cata-lunya a partir de la interpretació d’un mapa decarreteres.

• Interpretació d’una taula sobre la població activaocupada en el sector terciari.

• Interpretació d’una taula relativa a la balança depagaments de països donats.

• Ubicació en un planisferi dels principals portsmundials.

• Interpretació de dades relatives a les teleco-municacions en el Primer i Tercer Món.

• Interpretació d’un gràfic relatiu a l’evolució dela població espanyola ocupada en el sector ter-ciari.

• Anàlisi d’un mapa referent a la distribució urbanaal món.

• Càlcul de la població rural d’un territori a partirde dades.


• Identificació dels principals models urbans a par-tir d’il·lustracions.

• Localització en un plànol de les principals zonesque configuren una ciutat.

• Interpretació d’un gràfic sobre l’augment de lapoblació urbana a països desenvolupats.

• Anàlisi de tres megalòpolis a partir de l’obser-vació de mapes.

• Anàlisi d’un mapa relatiu a la densitat de po-blació de les ciutats espanyoles.

• Interpretació del plànol d’una ciutat.• Definició de termes relacionats amb l’ordre po-

lític internacional.• Determinació dels organismes internacionals

adequats per resoldre uns supòsits donats.• Classificació d’organismes internacionals se-

gons es tracti d’organitzacions polítiques, eco-nòmiques o militars.

• Ordenació cronològica dels fets que han cul-minat en la formació de l’Europa dels Quinze.

• Interpretació de conceptes i frases relacionadesamb el nou ordre polític internacional.

• Interpretació del paper dels nous avenços tec-nològics.

• Elaboració d’un gràfic de barres acumulatiu apartir de dades referents a la distribució de la ri-quesa.

• Posicionament personal davant la globalitza-ció.

• Interpretació d’un article periodístic.• Explicitació dels factors que determinen la di-

versitat física humana.• Anàlisi històrica dels personatges que han pro-

tagonitzat les persecucions racistes.• Elaboració d’un mapa relatiu a les principals fa-

mílies lingüístiques del món.• Identificació de les principals religions que es

professen a Europa.• Pautes: de l’elaboració d’un pressupost, per a

la preparació d’un debat a classe, per a l’ela-boració d’un logotip, de l’acta d’una reunió,d’un resum, per a l’elaboració d’un reportatgefotogràfic.

• Resolució de preguntes a partir de la lecturadels reportatges.

• Plantejament de preguntes relacionades amb laquotidianitat de l’alumne.

Història

• Definició de termes a partir de la seva etimologia.• Recerca d’informació de diversos fets històrics.• Ubicació d’esdeveniments històrics en una línia

del temps.• Anàlisi i síntesi de les ideologies dominants

en cada etapa històrica.• Compleció d’esquemes relatius a la societat eu-

ropea en les diverses etapes estudiades.• Anàlisi d’obres arquitectòniques, pictòriques

i escultòriques representatives de l’edat mo-derna.

• Anàlisi i interpretació de documents històrics.• Establiment de conclusions a partir de l’anàlisi

dels fets històrics estudiats.• Creació de relacions entre els diferents conei-

xements adquirits al llarg del cicle. • Elaboració d’interpretacions argumentades en

relació amb esdeveniments socials actuals.• Ordenació mitjançant estadístiques de dades

significatives en cada etapa històrica.• Anàlisi de les conseqüències derivades de ca-

da situació històrica.• Observació de les diverses estructures de les

societats, com a resultat dels diferents pro-cessos històrics en què han incidit molts tipusde factors.

• Descripció i argumentació de l’evolució i canvisde Catalunya al llarg del temps.

• Síntesi i anàlisi de l’aparició del catalanismedes de la reivindicació cultural i lingüística finsa l’aparició del catalanisme polític.

• Anàlisi de l’evolució política, social i econòmicad’Espanya com a referència per situar l’evolu-ció del catalanisme polític.

• Anàlisi de conflictes regionals i crisis a d’al-tres països.

• Situació en la perspectiva i punt de vista d’altresèpoques i altres cultures.

• Ordenació cronològica dels fets històrics queapareixen en un text.

• Elaboració de documents monogràfics.• Participació activa en treballs grupals.• Exposicions orals individuals i en grup sobre eta-

pes històriques treballades al llarg del cicle.• Elaboració de síntesis escrites a partir de di-

versos fets històrics.• Precisió en la utilització de vocabulari específic

estudiat.

p31


• Argumentació de les opinions i punts de vistapropis sobre els esdeveniments històrics es-tudiats.

• Plantejament de preguntes relacionades amb laquotidianitat de l’alumne.


Geografia

• Implicació personal per evitar qualsevol accióque perjudiqui el medi ambient.

• Valoració i implicació personal a conservar la ri-quesa natural del planeta.

• Interès per l’organització de l’economia prò-pia.

• Valoració positiva de les energies alternatives.• Interès per la reflexió personal i la presa de de-

cisions davant de qüestions polèmiques.• Actitud oberta davant les noves tecnologies.• Interès per sintetitzar de manera gràfica una

idea.• Conscienciació dels principals problemes que

generen les aglomeracions urbanes.• Constatació de la importància que els acords tin-

guin una plasmació escrita.• Conscienciació de la gran riquesa que implica la

diversitat humana.• Valoració de la importància de les accions em-

preses pels partits ecologistes.• Conscienciació de la part de responsabilitat

que tenen els països rics en l’existència defam al món.

• Actitud crítica davant les actituds consumis-tes.

• Censura de les accions que malmeten el patri-moni col·lectiu.

• Actitud solidària envers la població perseguidai refugiada.

• Valoració de les associacions de caràcter no go-vernamental.

• Conscienciació del fet que no hi ha llengües su-periors a d’altres.

Història

• Importànca de la història com a eina per inter-pretar i comprendre el present.

• Compromís i defensa del patrimoni cultural,històric, artístic i lingüístic.

• Participació activa en la cultura, societat i insti-tucions pròpies.

• Apreciació, respecte i estima envers la realitatnacional catalana dins de l’espanyola.

• Valoració de la tolerància i el respecte com aprincipis fonamentals de convivència.

• Actitud de col·laboració dins el grup.• Actitud crítica i responsable en les pròpies ac-

tituds i opinions.• Interès per la correcta presentació dels tre-

balls.• Valoració dels dilemes morals i socials del món

actual.


p33

Tercer nivell de concrecióPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Seqüenciació de continguts de primer curs

PROCEDIMENTS • CONCEPTES ACTITUDS, VALORS I NORMES

2 un

itat 3 u

nit

at 4 un

itat

Pro

gra

ma

ció

de

co

nti

ng

uts Determinació de les fases lunars

a partir de l’observació d’un di-buix.Definició de termes a partir de laseva etimologia.Càlcul de distàncies planetàries.Compleció de textos a partir d’unesquema il·lustratiu.Interpretació de gràfics de barresrelacionats amb les dimensionsde continents i oceans.Localització de ciutats en un pla-nisferi.Determinació de la latitud i la lon-gitud de punts geogràfics donats.Interpretació de les projeccionscartogràfiques més comunes.

• Els cossos celestes: les estre-lles, els planetes, els satèl·lits.

• La Lluna i les fases lunars: llunanova, lluna creixent, lluna ple-na, lluna minvant.

• La Terra i els seus moviments: elmoviment de rotació, el movi-ment de translació.

• Els solsticis i els equinoccis.• Les zones exteriors de la Terra:

l’atmosfera, la litosfera, la hi-drosfera, la biosfera.

• Les capes interiors de la Terra:l’escorça, el mantell, el nucli.

• Els grans espais de la Terra: elsoceans, els continents.

• Les coordenades geogràfiques:els meridians, els paral·lels.

• La representació de la Terra: lesprojeccions cartogràfiques.Valoració de la importància de laconservació del medi físic.

Resolució de preguntes a partir dela lectura del text.

• “Objectiu: la Lluna”: l’arribadade l’home a la Lluna.

• El programa Apollo.Actitud crítica envers els plante-jaments paracientífics.

INF

OR

MA

CIÓ

RE

PO

RT

AT

GE

PR

OC

ED

IME

NT

EIX

TR

AN

SV

ER

SA

L

PÀGINA 8

PÀGINA 22

Interpretació i mesurament dedistàncies fixades en un mapa.Càlcul de distàncies entre ciutatseuropees.

• L’escala del mapa: l’escala gràfi-ca i l’escala numèrica.Interès per dominar la lectura i lainterpretació de plànols i mapes.

PÀGINA 28

Plantejament de preguntes rela-cionades amb la quotidianitat del’alumne.

• Educació ambiental: la capa d’o-zó.Rebuig dels productes que per-judiquen la capa d’ozó.

PÀGINA 30

Interpretació d’un mapa relatiua les plaques tectòniques.Determinació del tipus de con-tacte entre plaques, a partir del’observació de dibuixos.Definició de falla i plegamenta partir d’informació gràfica.Localització en un dibuix delselements d’un terratrèmol.Localització en un dibuix de lesparts principals d’un volcà.Recerca d’informació sobrealguns dels volcans més im-portants del món.Identificació dels principalsagents modeladors del relleu,a partir d’il·lustracions.Localització en un paisatge delsprincipals elements del relleu.Resolució de preguntes a par-tir de la lectura de mapes.

• La formació del relleu.• Les forces internes: falles i

plegaments, terratrèmols, vol-cans.

• Les forces externes: aigua,vent, éssers humans.

• Les formes del relleu: munta-nya, plana, depressió, vall, cap,península, badia, golf, ria, fiord.

• L’Europa física.• L’Àsia física.• L’Àfrica física.• L’Amèrica física.• L’Oceania física.• L’Antàrtida física.

Valoració de la riquesa i la va-rietat del relleu de la Terra.Rebuig de les actuacions quemalmeten l’entorn natural.

Resolució de preguntes a par-tir de la lectura del text.

• “La conquesta de l’Everest”:els homes que van arribar alcim del món.Valoració de l’esforç en la con-secució de fites personals.

PÀGINA 56

Interpretació de mapes topo-gràfics.Determinació dels tipus de re-lleu a partir de la lectura d’unmapa topogràfic.

• El mapa topogràfic i les corbesde nivell.Interès per dominar la lecturad’un mapa topogràfic.

PÀGINA 64

Plantejament de preguntes re-lacionades amb la quotidiani-tat de l’alumne.

• Educació ambiental: l’impacteambiental.Reflexió sobre les interven-cions que afecten l’entorn.

PÀGINA 66

Determinació del procés queva associat a cada una de lesparts d’un riu.Elaboració d’un gràfic de bar-res a partir de dades dona-des.Determinació de les caracte-rístiques pròpies dels dife-rents tipus de llacs.Interpretació de mapes físics.Recerca d’informació sobre elcabal de rius donats.Elaboració de quadres relatiusals principals rius del món.Classificació de rius donatssegons el continent al qualpertanyen.Elaboració d’una llista dels riusmés importants del món.

• L’estudi dels rius.• Les parts d’un riu (el curs alt i

el procés d’erosió; el curs mit-jà i el procés de transport; elcurs baix i el procés de sedi-mentació).

• Els règims fluvials (nival, nivo-pluvial, pluvial)

• Els llacs (volcànics, glacials,càrstics, tectònics, llacunes li-torals).

• Els rius d’Europa.• Els rius d’Àsia.• Els rius d’Àfrica.• Els rius d’Amèrica.• Els rius d’Oceania.

Valoració de l’aportació delsrius al desenvolupament deles societats.


• “El Nil i la presa d’Assuan”: eldomini de les aigües del Nil.Valoració de la importànciadels pantans i els embassa-ments.

PÀGINA 82

Interpretació de gràfics linealsreferents a les dades men-suals del cabal d’un riu.Dibuix d’un gràfic lineal a par-tir de dades donades.

• El gràfic lineal.Interès per interpretar els grà-fics lineals.

PÀGINA 88


• Educació ambiental: l’estalvid’aigua.Valoració de la importància del’estalvi d’aigua.

PÀGINA 90

Identificació dels principalsaparells de mesurament deltemps (termòmetre, pluviò-metre, higròmetre, baròme-tre, anemòmetre, penell) apartir de fotografies.Descripció d’aparells meteo-rològics, a partir de dades eti-mològiques.Obtenció de la mitjana men-sual de temperatures.Classificació dels climes de laTerra.Anàlisi dels climes càlids,temperats i freds, a partir defotografies.Anàlisi d’una fotografia per adeterminar característiquesclimàtiques.Compleció de gràfics i esque-mes.

• Els determinants climàtics (lalatitud, l’altitud, la distànciadel mar, l’orientació).

• Els climes i la vegetació.• Els climes càlids i la seva ve-

getació (el clima equatorial, elclima tropical humit, el climatropical sec, el clima desèrticcàlid).

• Els climes temperats i la sevavegetació (el clima subtropical,el clima mediterrani, el climadesèrtic temperat, el climaoceànic o atlàntic, el climacontinental).

• Els climes freds i la seva ve-getació (el clima d’alta mun-tanya, el clima polar).Valoració de la riquesa climà-tica i vegetal de la Terra.


• “L’Amazònia en perill”: la des-forestació de la selva amazò-nica.Actitud crítica davant del pro-cés de desforestació.

PÀGINA 106

Interpretació d’un climogra-ma.Interpretació de mapes deltemps.

• El climograma.• El mapa del temps.

Interès per interpretar un cli-mograma.Interès per interpretar un ma-pa del temps.

PÀGINA 112

Resolució de preguntes rela-cionades amb la quotidianitatde l’alumne.

• Educació ambiental: els in-cendis forestals.Voluntat de posar tots els mit-jans a l’abast per a prevenirels incendis.

PÀGINA 116

PÀGINA 32 PÀGINA 68 PÀGINA 92

1 un

itat L’UNIVERS

EL RELLEU DE LA TERRA

LA HIDROLOGIADE LA TERRA

ELS CLIMES I LA VEGETACIÓDE LA TERRA

geografia

Tercer nivell de concreció

9 un

itat

fin

al5 un

itat 6 u

nit

at 7 un

itat 8 u

nit

at

Reconstrucció d’una línia deltemps.Definició de termes a partirde la seva etimologia.Reconstrucció i compleció d’unesquema de la prehistòria.Determinació de les caracte-rístiques representatives decada etapa de la prehistòria.Ordenació de les principalsespècies d’homínids a partirde les seves característiquesmorfològiques.Anàlisi i interpretació de duesmostres de pintura rupestre.Identificació de les principalsmanifestacions megalítiques.

• La història i les edats històri-ques.

• L’hominització.• Les primeres societats caça-

dores i recol·lectores: de-mografia, economia, estruc-tura social i art.

• La revolució neolítica.• Les primeres societats agríco-

les i ramaderes: l’agricultura, laramaderia, els poblats primi-tius, els assentaments urbansprimitius, el comerç i l’art.

• La prehistòria a la Península.Importància de la històriacom a eina per a entendre iinterpretar el present.

Anàlisi dels passos que se-gueixen els arqueòlegs per aomplir un full d’excavacions.Enregistrament de troballesarqueològiques.

• Les excavacions arqueològi-ques.Curiositat per conèixer la fei-na dels arqueòlegs.

Visió i anàlisi de la pel·lícula Ala recerca del foc.

• A la recerca del foc: la im-portància de la conservaciódel foc en les societats pri-mitives.Interès pel cinema com amitjà d’aprenentatge.

Plantejament de preguntesrelacionades amb la quoti-dianitat de l’alumne.

• Educació cívica: els objectesarqueològics.Respecte pel patrimoni ar-queològic.

EIX

TR

AN

SV

ER

SA

LH

IST

ÒR

IES

DE

CIN

EP

RO

CE

DIM

EN

TS

DO

CU

ME

NT

AL

INF

OR

MA

CIÓ

PÀGINA 118

PÀGINA 144

Resolució de preguntes apartir de la lectura del text.

• “El tresor d’Atapuerca: lescaracterístiques d’una novaespècie: l’Homo antecessor. Interès per conèixer les apor-tacions més innovadores so-bre la història de la humani-tat.

PÀGINA 138

PÀGINA 145

PÀGINA 146

Reconeixement de caracte-rístiques compartides per lescivilitzacions fluvials.Localització de les antiguescivilitzacions mesopotàmi-ques en el territori actual.Interpretació i invenció d’uncodi ideogràfic.Reconstrucció d’un esque-ma referent a la societatmesopotàmica.Anàlisi comparativa entre unziggurat mesopotàmic i unapiràmide egípcia.Reconeixement de les prin-cipals manifestacions arqui-tectòniques de l’antic Egipte.Reconstrucció d’una piràmi-de social egípcia.

• Les antigues civilitzacionsfluvials.

• La civilització mesopotàmica.• Economia i societat a Meso-

potàmia.• Cultura i art a Mesopotàmia.• La civilització de l’antic Egipte.• Economia i societat a l’antic

Egipte.• Religió i cultura a l’antic Egipte.• L’art egipci.

Valoració del paper de les ci-vilitzacions mesopotàmica iegípcia en la història de lahumanitat.

Anàlisi pautada d’una obraarquitectònica, a partir del’observació i de la respostade preguntes.

• Les obres arquitectòniques.Valoració de la importànciadel llegat arquitectònic.

Visió i anàlisi de la pel·lículaTerra de faraons.

• Terra de faraons: la impor-tància del més-enllà en l’an-tiga civilització egípcia.Interès pel cinema com amitjà d’aprenentatge.


• Educació cívica: el patrimonihistoricoartístic.Respecte pel patrimoni his-toricoartístic.

PÀGINA 172


• “Veus de la vall del Nil”: lasocietat civil egípcia.Interès per conèixer les prin-cipals característiques de lasocietat egípcia.

PÀGINA 167

PÀGINA 173

PÀGINA 174

Reconstrucció d’un esque-ma referent a l’organitzaciópolítica de les ciutats estatgregues.Anàlisi d’un temple grec.Anàlisi dels tres ordres ar-quitectònics grecs.Observació i anàlisi de tresescultures gregues represen-tatives de diferents períodes.Anàlisi d’un mapa relatiu al’expansió dels fenicis.Determinació de les princi-pals característiques dels po-bles fenici i cartaginès.Recerca d’informació sobre lapresència dels grecs en elterritori peninsular.

• La civilització de les polis.• Els períodes de la Grècia

clàssica.• El govern i la societat de les

polis.• Les activitats econòmiques

a la Grècia clàssica.• La filosofia i la ciència a la

Grècia clàssica.• L’art a la Grècia clàssica.• Els fenicis i els cartaginesos.• Els grecs a la Península Ibèrica.

Valoració de la importànciade la civilització grega com areferent del món occidental.

Anàlisi pautada d’una obraescultòrica, a partir de l’ob-servació i de la resposta depreguntes.

• Anàlisi d’una obra escultòrica.Valoració de la importànciadel llegat escultòric.

Visió i anàlisi de la pel·lículaAlexandre el Gran.

• Alexandre el Gran: el monar-ca que va crear l’imperi mésextens de l’antiguitat.Interès pel cinema com amitjà d’aprenentatge.


• Educació cívica: viure en de-mocràcia.Valoració de la democràciacom a únic sistema de go-vern i de vida desitjable.

PÀGINA 200


• “Els treballs i els dies”: lasocietat civil grega.Interès per conèixer la vida iels neguits dels grecs an-tics.

PÀGINA 194

PÀGINA 201

PÀGINA 202

Compleció d’un esquema re-ferit a l’època de la repúblicaromana.Definició dels principals grupssocials de l’antiga Roma.Distinció entre les caracterís-tiques pròpies de la societatromana i les que no ho són.Identificació de les principalsconstruccions romanes, apartir d’informació gràfica.Anàlisi d’aspectes referentsa la llengua llatina.Recerca d’informació sobreun personatge històric.Recerca d’informació sobrerestes de poblats ibers a Ca-talunya.

• Els gran períodes de la civi-lització romana.

• Les formes de govern del’antiga Roma.

• La societat romana.• Les activitats econòmiques

de l’antiga Roma.• L’art i la cultura a Roma.• La cristianització.• Els ibers: la primera civilització

autòctona de la Península.• El domini romà a la Península.

Valoració de la importànciade la civilització romana coma base de la nostra cultura.

Anàlisi pautada d’una pel·lí-cula històrica, a partir de l’ob-servació i de la resposta depreguntes.

• Anàlisi d’una pel·lícula histò-rica: Ben Hur.Valoració del cinema com afont per a analitzar èpoqueshistòriques concretes.

Visió i anàlisi de la pel·lículaGladiador.

• Gladiador: la vida d’un esclauque esdevé gladiador.Interès pel cinema com amitjà d’aprenentatge.

Plantejament de preguntesque ajuden l’alumne a pren-dre partit per una posició oper una altra.

• Educació cívica: la pena demort.Conscienciació que la penade mort és del tot injustifi-cable.

PÀGINA 228


• “Roma, el melic del món”:els fonaments de la civilit-zació occidental actual.Interès per conèixer la vida al’antiga Roma.

PÀGINA 222

PÀGINA 229

PÀGINA 230

PÀGINA 148 PÀGINA 176 PÀGINA 204 PÀGINA 232

AC

TIV

ITA

TS

D

E

RE

CA

PIT

UL

AC

IÓ

LA PREHISTÒRIAEGIPTE IMESOPOTÀMIA

LA GRÈCIACLÀSSICA

LA CIVILITZACIÓROMANA

històriaPROCEDIMENTS • CONCEPTES ACTITUDS, VALORS I NORMES

p35


Seqüenciació de continguts de segon curs

2 un

itat 3 u

nit

at 4 un

itat

Pro

gra

ma

ció

de

co

nti

ng

uts Elaboració d’un gràfic lineal sobre

l’evolució de la població mundial a partir de dades donades.Càlcul del creixement natural d’u-na localitat a partir de dades do-nades.Interpretació d’un gràfic de barres relatiu al creixement natural i elcreixement migratori.Càlcul de la densitat de poblacióen unes localitats donades.Anàlisi d’un gràfic de la població comarcal de Catalunya.Observació i interpretació d’unmapa sobre la densitat de po-blació de les comarques catala-nes.Elaboració d’un mapa de con-ceptes relatiu als factors quecondicionen la distribució de lapoblació.Identificació dels tipus de migra-cions a partir de les manifesta-cions de certs personatges.

• Conceptes demogràfics.• L’estructura de la població. • La piràmide d’edats.• La distribució de la població.• Les àrees poc poblades.• Les àrees densament poblades.• La població d’Europa.• Els moviments de la població:

les migracions.Valoració positiva de la multipli-citat de persones i paisatges delplaneta.

Resolució de preguntes a partirde la lectura del text.

• “Deixar l’Àfrica”: la immigracióafricana.Estimulació d’una actitud solidà-ria i respectuosa envers la im-migració.

INF

OR

MA

CIÓ

RE

PO

RT

AT

GE

PR

OC

ED

IME

NT

EIX

TR

AN

SV

ER

SA

L

PÀGINA 10

PÀGINA 24

Construcció i interpretació d’unapiràmide d’edats.

• La piràmide d’edats.Interès per construir i interpre-tar una piràmide d’edats.

PÀGINA 30


• Educació cívica: els immigrants.Respecte pels homes i donesarribats d’altres països.

PÀGINA 32

Identificació dels grups socialsi els subgrups que hi perta-nyen.Distinció entre tret cultural,complex cultural i àrea cultural.Definició de termes i recerca d’exemples en l’entorn im-mediat de l’alumne. Lectura i interpretació d’untext de contingut sociològic.Identificació en un planisferide les zones on s’han desen-volupat les societats moder-nes de cultura occidental.Anàlisi i interpretació de duesimatges contemporànies i con-traposades d’Espanya.

• Els éssers socials.• L’estructura de la societat.• La societat multicultural.• L’estratificació social.• La divisió social i la divisió tèc-

nica del treball.• El conflicte social.• La nostra societat.

Valoració de la necessitat defomentar els hàbits de convi-vència.


• “Som racistes?”: anàlisi de lesactituds racistes.Actitud crítica davant de totesles posicions que fomentenel racisme i la xenofobia.

PÀGINA 50

Elaboració del currículum pro-pi.

• El currículum.Interès per conèixer com esconfecciona un currículum per-sonal.

PÀGINA 56

Plantejament de preguntes re-lacionades amb la quotidianitatde l’alumne.

• Educació cívica: els drets hu-mans.Valoració de la necessitat devetllar pels drets humans fo-namentals.

PÀGINA 58

Discriminació entre conceptesreferents a una economia pla-nificada i a una economia demercat.Distinció entre PNB i PIB apartir d’exemples donats.Posada en relació de termesamb la seva definició.Interpretació d’un gràfic relatiu al creixement econòmic deCatalunya.Càlcul de la taxa d’atur d’algu-nes comunitats autònomes apartir de dades donades.Caracterització de diferents ti-pus d’empreses a partir deles seves característiques.Elaboració d’un gràfic lineal apartir de dades referents a im-portacions i exportacions.Elaboració d’un gràfic sectorialsobre l’ocupació per sectorseconòmics.

• L’activitat econòmica i els sis-temes econòmics.

• Els sectors de producció.• La mesura de l’economia

(PNB, PIB i renda nacional).• El creixement econòmic.• El mercat de treball.• Les empreses.• El sector públic.• El comerç internacional (ba-

lança de pagaments; protec-cionisme i lliurecanvisme).Valoració del sector públic coma eina fonamental per a ga-rantir les necessitats bàsiquesde l’individu.


• “L’explotació dels infants”: lesdures condicions de vida delsnens i nenes obligats a treballar.Reflexió sobre la injustícia quesuposa que els menors es veginobligats a treballar, sovint en con-dicions d’explotació extrema.

PÀGINA 76

Elaboració i interpretació d’ungràfic sectorial.

• El gràfic sectorial.Interès per dominar la lecturad’un gràfic sectorial.

PÀGINA 84


• Educació cívica: l’atur.Valoració del dret a un treballdigne com un dret fonamentalde l’individu.

PÀGINA 86

Discriminació entre les carac-terístiques dels estats totali-taris i les dels estats demo-cràtics.Recerca d’exemples relacio-nats amb conceptes definits.Interpretació de pictogramesreferits als diversos tipus d’es-tats.Compleció d’un text relatiu alsdiversos tipus d’estats.Elaboració de mapes de con-ceptes relatius als partits polí-tics.Identificació de l’ideari bàsic departits polítics de diferentstendències.Determinació de les caracte-rístiques pròpies de les llisteselectorals obertes i de les llis-tes electorals tancades.Discriminció entre les carac-terístiques pròpies del Con-grés dels Diputats i del Se-nat.

• Els sistemes polítics.• L’organització de l’Estat.• La participació ciutadana (la

ideologia política, els partitspolítics, els sistemes electo-rals, llistes obertes i llistes tan-cades).

• L’organització política de l’Es-tat.

• L’organització política a Cata-lunya.

• L’Administració del Governcentral a Catalunya.Valoració dels sistemes de-mocràtics com els únics sis-temes polítics desitjables.

PÀGINA 106

Confecció d’una graella ambels resultats d’una votació apli-cant-hi la llei d’Hondt.

• La llei d’Hondt.Interès per conèixer el funcio-nament d’un sistema electoralproporcional.

PÀGINA 112


• Educació cívica: la convivèn-cia democràtica.Rebuig de totes aquelles acti-tuds que dificulten la convi-vència.

PÀGINA 114


1 un

itat LA POBLACIÓ LA SOCIETAT

L’ORGANITZACIÓECONÒMICA DELA SOCIETAT

L’ORGANITZACIÓPOLÍTICA DE LA SOCIETAT


geografia


• “L’Europa dels pobles”: la di-versitat europea. Valoració de la diversitat euro-pea com a font de riquesa cul-tural.


9 un

itat

fin

al5 un

itat 6 u

nit

at 7 un

itat 8 u

nit

at

Ubicació d’esdeveniments his-tòrics en una línia del temps.Compleció d’un mapa deconceptes relatiu a l’Imperiromà d’Orient.Compleció d’un text relatiu aMahoma.Compleció d’un text sobreles mesquites a partir de lainterpretació d’un esquema.Definició de termes relacio-nats amb la cultura musul-mana.Interpretació d’un mapa re-latiu a l’expansió dels poblesgermànics.Compleció d’un esquema re-latiu a la societat rural euro-pea de l’edat mitjana.Recerca d’informació sobreels càtars.

• La fragmentació d’Europa.• Bizanci.• Les invasions germàniques.• L’expansió de l’islam.• Cultura, pensament i art de

l’islam.• Els imperis europeus.• La societat de l’alta edat mit-

jana.• La cultura i el pensament en

l’alta edat mitjana.Valoració de les aportacions del’islamisme a la nostra cultura.

Determinació del lloc idoniper a la construcció d’uncastell medieval.

• La ubicació d’un castell me-dieval.Curiositat per conèixer elsfactors que calia tenir encompte a l’hora d’emplaçarun castell en un territori.

Visió i anàlisi de la pel·lículaÀtila, rei dels huns.

• Àtila, rei dels huns: l’expansiódels huns comandats perÀtila.Interès pel cinema com amitjà d’aprenentatge.


• Educació cívica: la diversitatreligiosa.Valoració de la tolerància i elrespecte com a principis fo-namentals de convivència.

EIX

TR

AN

SV

ER

SA

LH

IST

ÒR

IES

DE

CIN

EP

RO

CE

DIM

EN

TD

OC

UM

EN

TA

LIN

FO

RM

AC

IÓ

PÀGINA 118

PÀGINA 140


• “L’Àndalus, temuda, admira-da i cobejada”: l’esplendor ila decadència dels musul-mans a la Península.Valoració de la importànciade l’aportació musulmana ala cultura peninsular.

PÀGINA 134

PÀGINA 141

PÀGINA 142

Compleció d’un text referenta la societat feudal.Anàlisi comparada de la so-cietat rural europea de l’altaedat mitjana i de la baixaedat mitjana.Identificació dels factors quevan estimular el creixementeconòmic i demogràfic du-rant el segle XI.Compleció d’un quadre com-paratiu entre l’agricultura me-diterrània i l’agricultura atlàntica.Determinació de les princi-pals característiques de l’ar-quitectura preromànica a par-tir d’informació gràfica.Selecció de les característiquesprincipals d’una església ro-mànica a partir de l’observacióde la seva planta i el seu alçat.Tria d’imatges religioses re-presentatives de l’esculturad’estil romànic.

• El feudalisme. • El marc polític de la baixa

edat mitjana.• La societat feudal.• El creixement demogràfic.• Les innovacions tècniques.• L’art romànic.

Valoració del patrimoni artís-tic preromànic i romànic.

Determinació de les carac-terístiques de la pintura ro-mànica a partir d’informaciógràfica.

• Anàlisi d’una obra pictòrica.Valoració de la simbologia re-ligiosa de l’art romànic.

Visió i anàlisi de la pel·lícula Braveheart.

• Braveheart: la lluita de l’es-cocès William Wallace perla llibertat del seu poble.Interès pel cinema com amitjà d’aprenentatge.


• Educació cívica: les des-igualtats socials.Conscienciació sobre les des-igualtats i les injustícies queafecten molts individus en as-pectes essencials de la vida.

PÀGINA 166


• “La pau i treva de Déu”: la ins-titució medieval encarregadad’aturar la violència feudal.Interès per conèixer el paperde l’església en les confron-tacions socials de l’edat mit-jana.

PÀGINA 160

PÀGINA 167

PÀGINA 168

Compleció d’un text relatiuals gremis medievals a par-tir de la lectura d’un text.Traçat en un mapa de lesprincipals rutes terrestresmedievals.Elaboració d’un mapa de con-ceptes relatiu a les causes iles conseqüències de la cri-si de l’edat mitjana.Ubicació en una línia deltemps dels dos corrents ar-tístics representatius de l’e-dat mitjana.Distinció entre una pintura ro-mànica i una pintura gòtica apartir d’informació gràfica.Distinció entre obres arqui-tectòniques romàniques i gò-tiques a partir d’informaciógràfica.

• El ressorgiment medieval.• La crisi de la baixa edat mit-

jana.• El marc polític.• El comerç i el desenvolupa-

ment de les ciutats.• L’expansió fora d’Europa.• L’art gòtic.

Valoració del patrimoni artís-tic gòtic.

Anàlisi pautada d’un docu-ment històric.

• La utilització de fonts docu-mentals històriques.Valoració de les fonts docu-mentals com a mitjà fona-mental per a explicar el pas-sat històric.

Visió i anàlisi de la pel·lícula Els víkings.

• Els víkings: les incursions ví-kingues en terres angleses.Interès pel cinema com amitjà d’aprenentatge.


• Educació cívica: els maltrac-taments i la tortura.Rebuig de qualsevol com-portament agressiu o auto-ritari.

PÀGINA 192


• “Esplendor i misèria de l’edatmitjana”: l’apogeu i la criside la societat medieval.Interès per conèixer les cau-ses que motiven un davalla-ment econòmic i les conse-qüències que se’n deriven.

PÀGINA 186

PÀGINA 193

PÀGINA 194

Compleció d’un mapa relatiual procés de l’anomenada Re-conquesta.Compleció d’un quadre refe-rent a l’expansió territorial ca-talana i catalanoaragonesa du-rant l’edat mitjana.Elaboració d’un mapa de con-ceptes relatiu a les exporta-cions i les importacions fetespels mercaders catalans.Relació de conceptes amb laseva definició.Selecció, en una llista, de fra-ses referents a la crisi agràriadel final de l’edat mitjana.Ordenació cronològica delsfets històrics que apareixenen un text.

• L’edat mitjana a la Península.• La Reconquesta.• Els orígens de Catalunya.• L’expansió de la Corona ca-

talanoaragonesa.• El comerç català a la Medi-

terrània.• Les institucions de la Cata-

lunya medieval.• La societat feudal a Catalunya.• La crisi de la baixa edat mit-

jana a Catalunya.Interès per conèixer el passathistòric comú.

Instruccions pautades per aorganitzar una exposició so-bre l’art medieval.

• L’exposició.Valoració de la iniciativa i lacreativitat personals.

Visió i anàlisi de la pel·lícula El nom de la rosa.

• El nom de la rosa: intriguesen un monestir benedictí.Valoració del cinema com amitjà d’aprenentatge.


• Educació cívica: els museus.Valoració de la importànciadels museus com a institu-cions culturals al servei de lasocietat.

PÀGINA 224


• “L’expedició dels almogà-vers”: la construcció d’unimperi a la Mediterrània.Actitud crítica respecte a lesexpedicions mercenàries.

PÀGINA 218

PÀGINA 225

PÀGINA 226

PÀGINA 146 PÀGINA 172 PÀGINA 198 PÀGINA 228

AC

TIV

ITA

TS

D

E

RE

CA

PIT

UL

AC

IÓ

L’ALTA EDAT MITJANA

LA BAIXA EDATMITJANA: LA REVOLUCIÓFEUDAL

LA BAIXA EDATMITJANA:EXPANSIÓ I CRISI

LA CATALUNYAMEDIEVAL

històriaPROCEDIMENTS • CONCEPTES ACTITUDS, VALORS I NORMES

p37


Seqüenciació de continguts de tercer curs

2 un

itat 3 u

nit

at 4 un

itat

Pro

gra

ma

ció

de

co

nti

ng

uts Compleció d’un esquema relatiu

als recursos naturals.Discriminació de característiquespròpies dels diferents tipus d’a-gricultura.Interpretació d’una seqüènciail·lustrada sobre l’agricultura pri-mitiva itinerant.Interpretació d’un gràfic relatiu a ladisminució del bosc tropical.Compleció d’un esquema relatiu ala prehistòria.Agrupació de característiques se-gons si corresponen a l’etapapreindustrial o a la postindustrial.Interpretació de gràfics referits algrau de desenvolupament de di-versos països.Tria d’afirmacions adequades pera establir un model de desenvo-lupament sostenible.Elaboració de fitxes sobre els prin-cipals problemes mediambientals.

• Els recursos naturals.• Els recursos renovables i els re-

cursos no renovables.• L’aprofitament dels recursos na-

turals.• Les formes d’agricultura: l’agricul-

tura primitiva itinerant, l’agricultu-ra primitiva intensiva, l’agriculturamixta, l’agricultura mediterrània.

• La ramaderia primitiva.• L’explotació forestal.• Els recursos del mar.• Els recursos del subsòl.• El desenvolupament sostenible.• Els problemes mediambientals

Conscienciació de la necessitatd’establir un model de desenvo-lupament sostenible.Implicació personal per a evitarqualsevol acció que perjudiqui elmedi ambient.


• “Salvem el planeta”: els proble-mes mediambientals i l’apariciódels partits verds.Valorar la importància de les ac-cions empreses pels partits eco-logistes.

INF

OR

MA

CIÓ

RE

PO

RT

AT

GE

PR

OC

ED

IME

NT

EIX

TR

AN

SV

ER

SA

L

PÀGINA 10

PÀGINA 24

Elaboració i interpretació d’un grà-fic de barres acumulatiu.

• El gràfic de barres acumulatiu.Interès per la lectura i l’elaboracióde gràfics.

PÀGINA 30


• Educació ambiental: els plàstics.Presa de consciència sobre els in-convenients que presenta la uti-lització dels plàstics.

PÀGINA 32

Compleció d’un esquema rela-tiu als factors que condicionenl’espai rural.Identificació de diversos tipusde cultiu a partir d’imatges.Distinció entre bocage i open-field a partir d’il·lustracions.Discriminació entre caracterís-tiques distintives de l’agricultu-ra extensiva comercial i de l’a-gricultura intensiva mixta.Anàlisi d’un esquema referent al’agricultura pròpia dels païsosrics i d’un altre referent a l’a-gricultura dels països pobres.Anàlisi de l’agricultura a partirdel contrast entre dues imat-ges.Anàlisi d’un mapa referent a lesformes de producció agrícola.Determinació dels llocs on esconreen productes agrícolesconcrets.Anàlisi d’un gràfic sobre l’evo-lució de la pesca mundial.

• L’espai rural i els factors que elcondicionen.

• L’organització de l’espai agrari.• Les característiques de la nova

agricultura.• L’agricultura extensiva comer-

cial.• L’agricultura intensiva mixta.• L’agricultura mediterrània mo-

derna.• L’agricultura col·lectivista.• L’agricultura de plantacions.• Els recursos ramaders i forestals.• El paisatge agrari a la Penínsu-

la Ibèrica.• Els recursos pesquers.

Valoració de la riquesa naturaldel planeta i implicació personalen la tasca de conservar-la.


• “De la fam al terror”: la fam almón.Ser conscient de la part de res-ponsabilitat que tenen els paï-sos rics en l’existència de famal món.

PÀGINA 54

Pautatge per a la preparaciód’un debat a classe.

• El debat.Interès per la reflexió personal ila presa de decisions davantde qüestions polèmiques.

PÀGINA 60


• Educació ambiental: la brossaorgànica.Valorar la importància de sepa-rar la brossa orgànica de la res-ta de deixalles a fi de contami-nar menys el planeta.

PÀGINA 62

Classificació de diversos pro-ductes segons el tipus d’in-dústria d’on provenen.Elaboració d’un esquema relatiuals tipus d’indústries.Subclassificació de les indús-tries de base o pesants.Designació de les primeres ma-tèries utilitzades per a fabricardeterminats productes.Interpretació d’un mapa refe-rent a la producció i el consumde petroli.Determinació del grau de con-taminació d’una indústria.Identificació de diversos espais in-dustrials a partir d’il·lustracions.Identificació d’un paisatge indus-trial clàssic i d’un paisatge indus-trial urbà a partir de fotografies.Determinació de les caracterís-tiques pròpies de la indústriaals països subdesenvolupats.Anàlisi d’un gràfic referent a laproducció industrial per auto-nomies.Constatació de les zones in-dustrials de Catalunya a partirde la interpretació d’un mapa decarreteres.

• Les primeres matèries. • Les fonts d’energia preindustrials,

postindustrials i alternatives.• L’energia nuclear.• Els espais industrials.• La distribució de la indústria a

escala mundial. • La indústria a la Península Ibèrica.

Valoració de la necessitat queles indústries compleixin nor-mes d’actuació destinades aevitar la contaminació.Valoració positiva de les ano-menades energies alternatives.


• “L’energia nuclear: el dilema”:el perill dels accidents nucle-ars.Conèixer les repercussions queha tingut el desenvolupamentde l’energia nuclear i ser-neconscient.

PÀGINA 84

Pautatge per a l’elaboració d’unlogotip.

• El logotip.Interès per saber sintetitzar demanera gràfica una idea.

PÀGINA 90


• Educació ambiental: els residusindustrials.Valoració del creixement soste-nible com l’únic creixementpossible per a garantir el man-teniment de l’equilibri del pla-neta.

PÀGINA 92

Classificació dels principals tipusde serveis.Interpretació d’una taula sobrela població activa ocupada en elsector terciari.Interpretació d’una taula relativaa la balança de pagaments depaïsos donats.Anàlisi d’un gràfic relatiu al des-envolupament del comerç mun-dial.Ubicació en un planisferi delsprincipals ports mundials.Interpretació de dades relativesa les telecomunicacions en elPrimer Món i en el Tercer Món.Interpretació d’un gràfic de ba-rres referent als principals paï-sos de destinació del turisme.Interpretació d’un gràfic relatiu al’evolució de la població espanyolaocupada en el sector terciari.

• Tipus de serveis.• La terciarització.• El comerç interior i el comerç

exterior.• El comerç internacional.• Els principals fluxos comercials.• Els mitjans de transport i les

xarxes de transport.• Les telecomunicacions.• Els mass media.• Els serveis socials.• L’activitat turística.

Adoptar una posició crítica da-vant els models econòmics quepretenen augmentar el nivell dedesenvolupament propi a costadels països subdesenvolupats.Valoració de la necessitat demantenir l’estat del benestaramb la col·laboració de tots elsciutadans a través del pagamentdels impostos.


• “El comerç del petroli”: l’enfron-tament entre els països produc-tors i els països importadors.Tenir una actitud crítica respec-te als interessos que s’ama-guen darrere la comercialitzacióde béns imprescindibles, comel petroli.

PÀGINA 114

Pautatge per a l’elaboració d’unpressupost.

• El pressupost.Interès per l’organització de l’e-conomia pròpia.

PÀGINA 120


• Educació per al consum: el con-sumisme.Actitud crítica davant les acti-tuds consumistes.

PÀGINA 122


1 un

itat

ELS RECURSOSNATURALS I ELMEDI AMBIENT

ELS RECURSOSALIMENTARIS

LA INDÚSTRIA ELS SERVEIS



9 un

itat

fin

al5 un

itat 6 u

nit

at 7 un

itat 8 u

nit

at

PÀGINA 126 PÀGINA 152 PÀGINA 172 PÀGINA 198 PÀGINA 222

AC

TIV

ITA

TS

D

E

RE

CA

PIT

UL

AC

IÓ

ELS POBLES ILES CIUTATS

L’ORDRE POLÍTICINTERNACIONAL

UN MÓN GLOBALITZAT,PERÒ DESIGUAL

UN MÓN DIVERS

Compleció d’un esquema relatiuals principals tipus de poblament.Anàlisi d’un mapa referent a ladistribució urbana al món.Determinació dels factors que ex-pliquen el poblament rural.Càlcul de la població rural d’unterritori a partir de dades.Identificació dels principals mo-dels urbans a partir d’il·lustracions.Interpretació d’un gràfic sobrel’augment de la població urbana enpaïsos subdesenvolupats.Anàlisi de tres megalòpolis a par-tir de l’observació de mapes.Anàlisi de les principals aglome-racions urbanes al món a partirde dades de població.Anàlisi d’un mapa relatiu a la den-sitat de població de les ciutats es-panyoles.

• El poblament i el tipus de poblament.• L’evolució del poblament: de les

formes inicials al segle xix; del se-gle XIX als nostres dies.

• Els principals tipus de poblamentrural.

• Els factors que condicionen el po-blament rural.

• Els principals tipus de pobles.• Models de planificació de les ciu-

tats.• Les funcions de la ciutat.• L’estructura de la ciutat.• Els principals problemes derivats

de la urbanització.• La revolució urbana.• Les aglomeracions urbanes i les

megalòpolis.• La xarxa urbana mundial.• La xarxa urbana peninsular.

Conscienciació dels principals pro-blemes que generen les aglome-racions urbanes.


• “Misèria a les grans ciutats”: elssubmons urbans.Presa de consciència amb relacióa les injustícies que provoca laredistribució desigual de la rique-sa.

PÀGINA 140

Interpretació del plànol d’una ciu-tat.

• La guia urbana.Interès per fer servir una guia ur-bana.

PÀGINA 146


• Educació cívica: el mobiliari urbà.Conscienciació de la necessitat deconservar els béns comuns.Censura de les accions que mal-meten el patrimoni col·lectiu.

PÀGINA 148

Definició de termes relacionatsamb l’ordre polític internacional.Compleció d’un esquema rela-tiu als principals organismes i lesprincipals agències especialitza-des amb què compta l’ONU.Determinació dels organismesinternacionals adequats per aresoldre uns supòsits donats.Classificació d’organismes inter-nacionals segons que es tractid’organitzacions polítiques, eco-nòmiques o militars.Elaboració d’un mapa relatiu alprocés d’ampliació de la UE.Determinació de les funcionsque realitzen alguns organis-mes pertanyents a la UE.Ordenació cronològica dels fetsque han culminat en la formacióde l’Europa dels Quinze.

• Les relacions internacionals.• El joc polític internacional.• La integració política i econò-

mica.• Les Nacions Unides.• Els principals organismes de

l’ONU.• Les organitzacions econòmi-

ques internacionals.• Les organitzacions polítiques in-

ternacionals.• Les organitzacions militars in-

ternacionals.• El naixement de la Comunitat

Econòmica Europea.• La Unió Europea.• Les institucions de la Unió Eu-

ropea.Valoració de l’existència d’unordre polític internacional, sen-se que això suposi manteniruna actitud crítica davant decertes actuacions.


• “L’atenció als refugiats”: l’ac-tuació humanitària dels orga-nismes internacionals.Conscienciació pel que fa a lesdificultats i les injustícies queenvolten la vida dels refugiats.

PÀGINA 162

Pautatge de l’acta d’una reu-nió.

• L’acta d’una reunió.Constatació de la importànciadel fet que els acords tinguinuna plasmació escrita.

PÀGINA 166

PÀGINA 168

Interpretació de conceptes i fra-ses relacionats amb el nou or-dre polític internacional.Determinació del tipus d’acordd’integració econòmica a partirde definicions donades.Elaboració d’un gràfic de barresacumulatiu a partir de dades re-ferents a la distribució de la ri-quesa.Determinació dels factors queexpliquen la desigual distribu-ció de la riquesa.Identificació de posicions refe-rents a la globalització.Interpretació d’un esquema re-latiu a l’índex de desenvolupa-ment humà, l’esperança de vi-da, la taxa d’alfabetització i elPIB d’uns països donats.Compleció d’un esquema rela-tiu als indicadors comuns quepresenten els països del TercerMón.

• La internacionalització de l’eco-nomia.

• La integració econòmica.• Els tipus d’integració econòmi-

ca• La revolució tecnològica.• L’augment de la desigualtat.• Les noves formes de producció.• La globalització: les tres posi-

cions davant d’aquest fenomen.• La desigualtat internacional.• El deute extern.• El Tercer Món: els indicadors

de pobresa.• L’índex de desenvolupament hu-

mà.Foment d’una actitud reflexivasobre els inconvenients que elnou ordre mundial ha causatals països subdesenvolupats.


• “Comerç just, comerç solida-ri”: una proposta solidària.Conscienciació que l’intercanvidesigual és conseqüència di-recta del sistema de relacionsinternacionals establert entreels països desenvolupats i elssubdesenvolupats.

PÀGINA 186 PÀGINA 212

Pautes per a l’elaboració d’unresum.

• El resum.Capacitat per a analitzar i resu-mir els aspectes més impor-tants d’un article periodístic.



• Educació per al consum: el co-merç just.Valoració de les organitzacionsde caràcter no governamental.


Numeració cronològica de lesespècies que expliquen l’origendels éssers humans.Determinació del concepte deraça a partir de definicions do-nades.Explicitació dels factors que de-terminen la diversitat física hu-mana.Definició de paraules a partirde la seva etimologia.Anàlisi històrica dels personat-ges del segle xx que han pro-tagonitzat les principals perse-cucions racistes de la història dela humanitat.Elaboració de fitxes referentsals principals grups emigrantsactuals.Elaboració d’un mapa relatiu ales principals famílies lingüísti-ques del món.Compleció d’un esquema rela-tiu a les principals branques lin-güístiques europees.Identificació de les principals re-ligions que es professen a Euro-pa, a partir de la seva definició.

• Cultura i ètnia.• La diversitat física.• El racisme i la xenofòbia.• Els genocidis del segle xx.• L’herència cultural.• La identitat cultural• Les societats multiculturals.• El mestissatge a Europa.• Les famílies lingüístiques.• La diversitat lingüística a Europa.• Les creences religioses.• La diversitat religiosa a Europa.

Conscienciació de la gran ri-quesa que implica la diversitathumana i constatació del fetque no hi ha cultures superiors.


• “Els gitanos: un poble dispers”:un recorregut per la llarga his-tòria d’aquest poble nòmada.Constatació de l’antiguitat i de lariquesa cultural d’un poble mar-ginat.

Pautatge per a l’elaboració d’unreportatge fotogràfic.

• El reportatge fotogràfic.Interès per la fotografia com amitjà per a plasmar la realitat.


• Educació cívica: la diversitat lin-güística.Conscienciació del fet que no hiha llengües superiors a les al-tres.Interès per l’aprenentatge dellengües.



• Educació cívica: refugiats i emi-grants econòmics.Manifestació d’una actitud soli-dària respecte a la població per-seguida i refugiada.

p39



Seqüenciació de continguts de quart curs

2 un

itat 3 u

nit

at 4 un

itat

Pro

gra

ma

ció

de

co

nti

ng

uts Associació de termes amb la seva

definició.Redacció de biografies de perso-natges posant l’accent en la sevadimensió humanista.Caracterització de l’arquitectura re-naixentista a partir d’imatges repre-sentatives.Caracterització de l’escultura renai-xentista a partir d’imatges repre-sentatives.Caracterització de la pintura renai-xentista a partir de l’observació dequadres triats.Confecció d’una línia del tempscorresponent al període renaixen-tista.Compleció d’un esquema relacio-nat amb el quattrocento i el cin-quecento.Definició de paraules a partir de laseva etimologia.Tria d’enunciats per a determinarles característiques definitòries del’esperit de la Contrareforma.

• Europa al principi de l’edat moderna.• El Renaixement: l’antropocentris-

me, l’individualisme, el polifacetis-me.

• L’humanisme renaixentista.• El quattrocento i el cinquecento.• L’arquitectura renaixentista.• L’escultura renaixentista.• La pintura renaixentista.• La ciència en l’edat moderna.• Els descobriments geogràfics de

l’edat moderna.• Les civilitzacions precolombines.• L’encontre entre dos mons.• Els conflictes religiosos de l’edat

moderna.Valoració del Renaixement com undels períodes més fructífers de lahistòria de la humanitat.


• “Els déus volen l’or de Mèxic”: laconquesta de l’imperi dels mexi-cans.Estimulació d’una actitud crítica da-vant els objectius que van impulsarla conquesta del Nou Món i davantels resultats que se’n van derivar.

INF

OR

MA

CIÓ

DO

CU

ME

NT

AL

PR

OC

ED

IME

NT

EIX

TR

AN

SV

ER

SA

L

PÀGINA 11

PÀGINA 30

Anàlisi pautada de la redacció d’uninforme sobre el patrimoni.

• L’informe sobre el patrimoni.Valoració de la importància de con-servar el patrimoni.

PÀGINA 36

Visió i anàlisi de la pel·lícula L’ago-nia i l’èxtasi.

• L’agonia i l’èxtasi: les divergències ar-tístiques i temperamentals entre elpapa Juli II i M. Àngel durant l’execu-ció dels frescos de la Capella Sixtina.Valoració del cinema com a mitjàd’aprenentatge.

PÀGINA 37

Plantejament de preguntes rela-cionades amb la quotidianitat de l’a-lumne.

• Educació cívica: els grafits.Conscienciació de la necessitat demanifestar qualsevol queixa sociala través dels canals adequats.

PÀGINA 38

Elaboració d’un esquema referenta la societat de l’edat moderna.Formació de seqüències lògi-ques de fets històrics donats.Interpretació de frases històri-ques.Elaboració d’un mapa de con-ceptes a partir d’informacionsdonades.Resolució de preguntes relacio-nades amb el contingut teòric dela unitat.Elaboració de mapes relatius al’edat moderna.Determinació de les circums-tàncies i dels factors històricsque influeixen en la cultura del’edat moderna.Elaboració i compleció d’una tau-la referent al barroc.Determinació d’estils artístics apartir de l’observació d’imatges.

• L’absolutisme i la societat esta-mental.

• Els principals teòrics de l’abso-lutisme.

• Els Habsburg i els Borbó.• Els principals conflictes de l’edat

moderna.• L’ascens social i econòmic de la

burgesia.• El creixement urbà en l’edat mo-

derna.• El tràfic d’esclaus.• Les companyies comercials pri-

vilegiades.• L’arquitectura barroca.• L’escultura barroca.• La pintura barroca.• El naixement de la filosofia mo-

derna.• Els principals filòsofs de l’època

barroca.Valoració del paper de la burge-sia com un dels grups més ac-tius i emprenedors de l’edat mo-derna.


• “Memòries d’un esclau”: vivèn-cies d’un esclau africà.Conscienciació de les humilia-cions que implica qualsevol si-tuació d’esclavatge.

PÀGINA 62

Instruccions pautades per a de-finir un context històric a partirde documents escrits.

• El context històric a partir de do-cuments escrits.

• Valoració de la importància deles fonts escrites per a com-prendre la història.

PÀGINA 68

Visió i anàlisi de la pel·lícula Lamissió.

• La missió: l’arribada dels jesuïtesa la selva amazònica.Estimulació del respecte per lacultura i les tradicions de les mi-nories.


• Educació cívica: la pobresa i lamarginació.Estimulació d’una conducta so-lidària respecte a les personesmés desafavorides.

PÀGINA 69

PÀGINA 70

Ordenació cronològica d’una sè-rie de fets donats.Anàlisi d’un gràfic referent a l’e-volució de la població mundialdurant l’edat moderna.Compleció de textos amb pa-raules donades.Comparació d’una obra arqui-tectònica clàssica amb una deneoclàssica.Definició de les principals ca-racterístiques de l’estil rococóa partir de dues obres pictòri-ques.Afiliació d’unes obres donades aun corrent determinat a partirde les seves característiques.Comparació d’una obra escultò-rica clàssica amb una de neo-clàssica.

• La fi de la societat estamental.• La II·lustració.• Els principals focus de la Il·lus-

tració a Europa.• La Il·lustració a Catalunya.• Les revolucions burgeses.• La Revolució francesa.• L’expansionisme napoleònic.• La dinàmica demogràfica de l’An-

tic Règim.• La revolució agrícola de l’edat

moderna: la rotació quadriennali els tancaments de camps.

• Les manufactures urbanes i ru-rals i la producció manufacture-ra dispersa.

• El rococó.• El neoclassicisme.• La música clàssica: del barroc

al neoclassicisme.Valoració de la Il·lustració com uncorrent sacsejador del pensa-ment de l’edat moderna.


• “Ideals i sang d’una revolució”:els episodis més sagnants de laRevolució francesa.Conscienciació de la importànciadels ideals de la Revolució fran-cesa: la llibertat, la igualtat i la fra-ternitat.

PÀGINA 92

Instruccions pautades per a ex-plicar un fet històric.

• L’explicació de fets històrics.Valoració de la importància depresentar els fets històrics d’unamanera ordenada.

PÀGINA 98

Visió i anàlisi de la pel·lícula LaMarsellesa.

• La Marsellesa: episodis d’unarevolució.Interès pel cinema com a mitjàd’aprenentatge.


• Educació cívica: els presos deconsciència.Rebuig de les actituds autoritàriesque vulneren el dret a la llibertat depensament o de creences.

PÀGINA 99

PÀGINA 100

Compleció d’un esquema refe-rent als territoris heretats perCarles I.Compleció d’una taula de dobleentrada referent a l’expulsió delsjueus i la dels moriscos.Explicació del model polític de-fensat pel comte duc d’Oliva-res a partir d’un document del’època.Recerca d’informació sobre elsprincipals alçaments popularsdel segle XVI.Resolució de preguntes relacio-nades amb el contingut teòric dela unitat.Anàlisi d’un mapa relatiu a ladistribució dels telers a Cata-lunya en el segle XIX.

• La unió dinàstica de Castella iAragó.

• La decadència de Catalunya du-rant el regnat dels Reis Catò-lics.

• El tribunal de la Inquisició.• L’expulsió dels jueus i la dels

moriscos.• La guerra dels Segadors.• Les revoltes populars en la mo-

narquia hispànica.• El bandolerisme.• La guerra de Successió.• Les conseqüències del tractat

d’Utrecht.• Els decrets de Nova Planta.• El redreçament econòmic del

segle XVIII.Interès per conèixer l’origen his-tòric de determinats fets quecelebrem actualment.


• “Vida i mort de Serrallonga”: decom Joan Sala va esdevenir undels bandolers més temuts.Interès per conèixer la biografiadels personatges que formenpart del patrimoni històric comú.

PÀGINA 122

Instruccions pautades per a l’e-laboració d’una sinopsi cronolò-gica.

• La sinopsi cronològica.Interès per la sistematització delsfets històrics.

PÀGINA 128

Visió i anàlisi de la pel·lícula Es-quilache.

• Esquilache: la Il·lustració a Es-panya.Valoració del cinema com a mit-jà d’aprenentatge.


• Educació cívica: els drets lin-güístics.Valoració de la importància delfet que totes les llengües siguinrespectades i protegides.

PÀGINA 129

PÀGINA 130


1 un

itat EL RENAIXEMENT

I EL NOU MÓN

L’ABSOLUTISME I L’ASCENS DE LA BURGESIA

L’ÈPOCA DE LESREVOLUCIONS

LA CATALUNYAMODERNA

HIS

TÒ

RIE

S D

E C

INE


9 un

itat

fin

al5 un

itat 6 u

nit

at 7 un

itat 8 u

nit

at

PÀGINA 135 PÀGINA 165 PÀGINA 199 PÀGINA 237 PÀGINA 266

AC

TIV

ITA

TS

D

E

RE

CA

PIT

UL

AC

IÓ

EL SEGLE XIXLA CATALUNYADEL SEGLE XIX

EL DARRERSEGLE

ELS DARRERSCENT ANYS ACATALUNYA

Identificació dels països afectatspels moviments revolucionaris li-berals del segle XIX.Interpretació d’imatges relaciona-des amb la revolució industrial.Compleció d’una taula relativa alscanvis impulsats pel procés d’in-dustrialització.Interpretació d’un esquema refe-rent als avenços generats per la im-plantació de la màquina de vapor.Lectura i interpretació d’un text re-lacionat amb la revolució industrial.Anàlisi de gràfics referents a les mi-gracions intercontinentals.Afiliació raonada d’uns quadres do-nats al moviment en el qual s’ins-criuen.

• La Restauració. El congrés de Vie-na.

• Els enfrontaments entre liberals iabsolutistes.

• L’expansió colonial.• La revolució industrial.• El règim demogràfic en l’edat con-

temporània.• La lluita pel reconeixement del su-

fragi universal.• El moviment obrer.• Els corrents de pensament del

segle XIX.• La visió del món del romanticis-

me.• La pintura romàntica.• El simbolisme.• El realisme.• L’impressionisme.

Valoració de la lluita de la classeobrera pel reconeixement delsdrets dels treballadors.


• “La gran fam d’Irlanda”: l’emigracióirlandesa cap a Amèrica.Conscienciació de les dificultatsque han de salvar els emigrants al’hora de començar una nova vida.

PÀGINA 152

Instruccions pautades per a definirun context històric a partir de l’a-nàlisi d’una pintura.

• L’anàlisi d’una pintura.Valoració de la pintura com a mitjàd’interpretació de determinats fetshistòrics.

PÀGINA 158

Visió i anàlisi de la pel·lícula Lust for Life.

• Lust for Life: la biografia de Vincentvan Gogh.Valoració del cinema com a mitjàd’aprenentatge.

Plantejament de preguntes rela-cionades amb la quotidianitat de l’a-lumne.

• Educació cívica: infants obligats atreballar.Conscienciació de la injustícia quesuposa el fet que molts infants es ve-gin obligats a treballar per subsistir.

PÀGINA 159

PÀGINA 160

Resolució de preguntes relacio-nades amb el contingut teòric dela unitat.Ordenació cronològica dels fetspolítics més rellevants del segleXIX.Anàlisi de la intervenció de trespersonalitats catalanes en la po-lítica espanyola del segle XIX.Compleció d’un esquema refe-rent a la societat catalana delsegle XIX.Determinació del caràcter mo-dernista de certes obres arqui-tectòniques a partir de les sevescaracterístiques.

• La guerra de la Independència.• El triomf del liberalisme burgès.• El Sexenni Revolucionari.• La Restauració.• La Revolució francesa a Cata-

lunya.• Els enfrontaments entre carlins

i liberals.• El republicanisme català.• Els orígens del catalanisme po-

lític.• La industrialització a Catalunya.• El desastre colonial de 1898.• La burgesia catalana del segle

XIX.• La Renaixença.• El modernisme català.

Interès per conèixer el passathistòric comú.


• “La ciutat malalta”: la prolifera-ció de fàbriques de vapor a lesciutats industrials.Valoració de la lluita obrera permillorar les condicions de vidadels treballadors.

PÀGINA 186

Instruccions pautades per a definirun context històric a partir de l’a-nàlisi d’una obra arquitectònica.

• L’anàlisi d’una obra arquitectò-nica.Valoració de l’arquitectura com amitjà d’interpretació d’una èpocahistòrica.

PÀGINA 192

Visió i anàlisi de la pel·lícula Laciutat dels prodigis.

• La ciutat dels prodigis: la bur-gesia catalana del tombant delsegle XIX.Valoració del cinema com a mit-jà d’aprenentatge.


• Educació cívica: la igualtat de se-xes.Conscienciació del fet que lacondició de persona preval sobrela condició sexual.

PÀGINA 193

PÀGINA 194

Interpretació d’un mapa refe-rent a les aliances internacio-nals durant la Primera GuerraMundial.Compleció d’un quadre relatiua la causes i les conseqüènciesde la Primera Guerra Mundial.Elaboració d’un mapa de con-ceptes sobre la Revolució russa.Anàlisi d’un esquema sobre elsorígens, el desenvolupament iles conseqüències de la SegonaGuerra Mundial.Elaboració de planisferis sobreels pactes entre països durant laSegona Guerra Mundial.Recerca d’informació sobre al-guns dels principals conflictesbèl·lics del segle XX.Anàlisi de quadres pertanyents ales avantguardes.

• La Primera Guerra Mundial.• L’ascens del feixisme i el nazis-

me.• La Segona Guerra Mundial.• La guerra freda.• La Revolució xinesa.• Els conflictes d’Hongria i Txe-

coslovàquia.• La guerra del Vietnam.• La Revolució cubana.• Les dictadures de l’Amèrica Lla-

tina.• Les descolonitzacions.• Israel i el conflicte palestí.• La inestabilitat al Pròxim Orient.• L’art del segle XX.

Interès per conèixer el passathistòric recent.


• “L’infern d’Hiroshima”: les con-seqüències del llançament deles bombes atòmiques.Conscienciació de la capacitatdestructora de l’home.


Instruccions pautades per a ela-borar una entrevista.

• L’entrevista.Valoració de les entrevistes coma font de documentació o infor-mació històrica.


Visió i anàlisi de la pel·lícula Lallista de Schindler.

• La llista de Schindler: la històriade l’empresari Oskar Schindler al’Alemanya nazi.Valoració del cinema com a mit-jà d’aprenentatge.


• Educació cívica: el comerç d’ar-mes.Conscienciació dels interessosque s’amaguen darrere el co-merç d’armes.

PÀGINA 231

PÀGINA 232

PÀGINA 263

PÀGINA 264

Elaboració d’un mapa de con-ceptes a partir de fets donats.Lectura i interpretació d’un textreferent a la Lliga Regionalista.Lectura i interpretació d’un textrelatiu a la Mancomunitat.Recerca d’informació comple-mentària per a la resolució depreguntes.Compleció d’un mapa de con-ceptes sobre la Segona Repú-blica.Interpretació d’un fragment d’u-na entrevista.Elaboració de la biografia de per-sonatges rellevants de la políti-ca dels darrers cent anys.

• La crisi del sistema polític de laRestauració.

• La dictadura de Primo de Rivera.• La consolidació del catalanisme

polític.• La Mancomunitat de Catalunya.• L’obrerisme.• La Segona República.• La Guerra Civil.• El franquisme: la repressió i l’e-

xili.• La transició democràtica.• La consolidació de la democrà-

cia.• L’economia en els darrers cent

anys.• El noucentisme.• Les avantguardes.

Interès per conèixer el nostrepassat més pròxim.

Resolució de preguntes a partirde la lectura d’un text.

• “La història dels avis”: el passat,explicat per un pagès de la vallde Riells del Montseny.Valoració de l’experiència i lamemòria de la gent gran.

Anàlisi pautada de la manerad’interpretar una fotografia.

• La fotografia com a font docu-mental.Valoració de la fotografia com afont de documentació històrica.

Visió i anàlisi de la pel·lícula Tierra y libertad.

• Tierra y libertad: episodis de laGuerra Civil espanyola.Valoració del cinema com a mit-jà d’aprenentatge.


• Educació cívica: la multicultura-litat.Valoració positiva del fet queconflueixin cultures diverses enun mateix territori.


Ciències socials - enciclopèdia.cat · en l’àrea de Ciències de la naturalesa, en la qual...

Documents

Transcript of Ciències socials - enciclopèdia.cat · en l’àrea de Ciències de la naturalesa, en la qual...