CINCIES NATURALS 1r Eso

Garcia de la Fuente, David 1r Eso Ciencies naturals

ndex Primer trimestre: 1. Definicio d'esser viu 2. Diferncia entre nutrici auttrofa i nutrici heterotrofa 3. Diferncia entre reproducci sexual i asexual 4. Principals caracterstiques dels bacteris, protozous, fongs i virus. Forma, tamany, havitat, alimentaci. Segon trimestre: 1. Principals diferncies entre animals vertebrats i invertebrats. 2. Animals invertebrats: cinidaris, molluscs, crustacis, aracnics, insectes... de cada grup indicar: havitat, forma del cos, alimentaci i repruducci. 3. Animals vertebrats mamifers, peixos, reptils, amfivis i aus. De cada grup indicar: havitat, forma del cos, alimentaci i reproducci Tercer trimestre 1. Diferncia entre la matria i la radiaci: 2. Propietats generals i caracteristiques de la matria. Definicio i exemples. 3. Densitat. Definicio, formula de calcul i unitats. Exemples. 4. Principals caracteristiques dels solids, dels liquids i dels gasos. 5. Esquema amb el nom dels canvis d'estat

Primer Trimestre-Definici d'sser viu: sser ben diferenciat, de forma i dimensions caracterstiques, constitut bsicament de C, H, O i N, juntament amb petites quantitats d'altres elements qumics, organitzats en complexes molcules orgniques, constitudes en cllules (excepte els virus, que tenen un altre tipus d'organitzaci), reunides, generalment, en sistemes relacionats entre ells per a efectuar els processos vitals (metabolisme, etc), amb sensibilitat davant els canvis d'ambient (estmuls), que determinen respostes (irritabilitat), i amb les propietats de reproduir altres ssers idntics, de crixer i de desenvolupar un cicle vital definit: naixement, creixena, maduresa i mort. Creix i es multiplica sense cap ms lmit que les possibilitats que li ofereix el medi, de manera que existeix un nombre determinat d'exemplars de cada sser viu, gaireb idntics (individus), el conjunt dels quals constitueix una espcie. -Diferncia entre nutrici auttrofa i nutrici heterotrofa: Les principals diferncias son aquestes: Autotrofos: 1) Produxen el seu propi aliment. 2) Tenen cllules amb cloropastas perqu realitzen la fotosntesi. 3) Els auttrofos sn els organismes productors. 4) Porten a terme reaccions anablicas. 5) Requereixen energua lminica o qumica. heterotrofos: 1)No produxen el seu propi aliment. 2)Cap de les seves cllules possex cloropastas perqu no realitzen la fotosntesi. 3)Els hetertrofos sn els consumidors. 4)requereixen energia qumica. 5)porten a terme reaccions catabolicas Diferncia entre reproducci sexual i asexual: REPRODUCCI ASEXUAL Alguns organismes es poden reproduir de forma asexual, s a dir no intervenen les cllules sexuals. En aquest cas, una cllula filla del progenitor se separa i forma un individu complet. En aquest tipus de reproducci un sol progenitor interv i per a aix no existeixen cllules o rgans reproductors especials. (Gamma, 1997) La reproducci asexual resulta del procs de divisi cellular o mitosi. D'aquesta divisi se separen cllules noves d'un sol progenitor. Existeixen diversos tipus de reproducci asexual mitjanant les quals les caracterstiques hereditries dels descendents sn idntiques a les del progenitor, s com en els microorganismes,

plantes i animals d'organitzaci simple. (Idem) Els organismes cellulars ms simples es reproduxen per un procs conegut com fissi o escisi, en el qual la cllula mare es fragmenta en dues o ms cllules filles, perdent la seva identitat original. La divisi cellular que dna lloc a la proliferaci de les cllules que constituxen els teixits, rgans i sistemes dels organismes pluricelulares no es considera una reproducci, encara que s gaireb idntica al procs d'escisi binria. En certs animals pluricelulares, tals com celentreos, esponges i tunicados, la divisi cellular es realitza per rovells. Aquestes s'originen en el cos de l'organisme mare i desprs se separen per a desenvolupar-se com nous organismes idntics al primer. Aquest procs, conegut com gemmaci, s anleg al procs de reproducci vegetativa de les plantes. Processos reproductors com els citats, en els quals un nic organisme origina la seva descendncia, es denominen cientficament reproducci asexual. En aquest cas, la descendncia obtinguda s idntica a l'organisme que l'ha originat. REPRODUCCI SEXUAL Certs organismes unicelulares es multipliquen per conjugaci. En aquest procs, anleg a la fecundacin, dos organismes unicelulares similars es fusionen, intercanvien material nuclear i se separen. Desprs, cadascun d'ells es reprodux per escisi. De vegades, els organismes participants no es reproduxen i sembla que el procs els revitalitza. La conjugaci s el mtode ms primitiu de reproducci sexual en el qual s'obtenen organismes amb caracterstiques gentiques derivades de dues cllules distintes. La majoria dels animals i plantes pluricelulares tenen una forma de reproducci sexual ms complexa en la qual es diferencien de forma especfica les cllules reproductores o gmetes mascul i femen. Ambdues s'uneixen per a formar una nica cllula coneguda com cigoto, que sofrir divisions successives i originar un organisme nou. Per a definir la uni dels gmetes mascul i femen s'utilitza el terme fecundacin. En aquesta forma de reproducci sexual, la meitat dels gens del cigoto, que porten les caracterstiques hereditries, procedeix d'un dels progenitors i l'altra meitat de l'altre.(Nason, 2000). Molts organismes pluricelulares inferiors i tots els vegetals superiors experimenten alternana de generacions. En aquest procs una generaci produda de forma sexual s'alterna amb una altra que s'obt per reproducci asexual. (Idem). Els animals que t reproducci sexual estan provets d'un sistema reproductor que es diferencia quant a la seva morfologia i funci , en mascul i femen , s a dir que requereixen de dos progenitors . No obstant aix existeixen organismes hermafroditas , que possexen rgan mascul i femen en el mateix individu , aquesta condici s prpia dels animals inferiors . En aquests organismes existeix la autofecundacin com en les tenias o tamb , els dos individus hermafroditas s'acoblen i mtuament es fecunden com succex en el cuc de terra. (Idem). En els organismes unisexuales tenim com Exemple el sistema reproductor hum , per ser un dels ms representatius dels vertebrats. En animals superiors, els individus d'una espcie sn masculins o femenins segons produeixin cllules reproductores masculines o femenines respectivament. El gmeta mascul tpic, conegut com espermatozoo o espermatozoide, s una cllula mbil amb un cap que cont el nucli i una cua a manera de fuet, amb la qual s'impulsa. El gmeta femen

tpic, cridat ou o vul, s una cllula arrodonida, molt ms gran que l'espermatozoide i que cont gran quantitat de citoplasma al voltant del nucli. Les cllules reproductores de les plantes sn molt similars a les dels animals: el gmeta mascul es diu espermatozoide o microgameto i el femen, vul o macrogameto. Principals caracterstiques dels bacteris, protozous, fongs i virus. Forma, tamany, havitat, alimentaci. Bacteris: Els Bacteris sn un tipus d'organismes unicellulars caracteritzats per no disposar de un nucli cellular diferenciat sin que est en el mateix citoplasma, contraposant-se aix als eucariotes es a dir, son procariotes. Tenen diferents formes: Estreptococs , estafilicocs, diplidocs, vribrions i bacils. Son molt petits a simple vista no es poden veure.

toxina epsilon

Protozous: Els protozous sn organismes unicellulars eucariotes hetertrofs. Moltes espcies de protozous viuen com a parsits en animals o plantes. Alguns d'ells poden parasitar en l'sser hum, com Balantidium coli, i causar-li malalties, com l'amebiasi, la giardiasi o la toxoplasmosi. Els aliments i l'aigua poden ser vies de transmissi de protozous parasitaris.Pel seu carcter mbil i hetertrof s'havien classificat tradicionalment entre els animals, i posteriorment dins del regne dels protistes. Actualment se'ls considera un grup parafiltic. Els protozous ms comuns son: "L'Ameba", "El Parameci", "El Plasmodi" i "El Tripanosoma"; Tots 4 tenen un tipus de locomoci diferents com per exemple el moviment per flagelaci moviment per flagels, el ciliat Moviment per cilis i el moviment per pseudpodes.Encara d'aix alguns ni tan sols es mouen, es desplacen pel moviment d'un altre sser viu.

enterobius vernicularis

Fongs: Els fongs sn un regne d'organismes de cellula eucariotes,

pluriclelulars i de digesti externa. Viuen parcialment al sl, en materia morta, com a simbiots de plantes animals i altres fongs. La majoria no son visibles a ull un, per hi ha especias grans com els bolets. Son de formes molt diverses. Segons l'especiment salimenten d'una cosa o una altra.

Lactarius sanguifluus

Virus: Els virus sn els ssers ms petits que existeixen. Viuen i s'alimenten de celules. Els virus presenten gran diversitat de forma i mida, anomenades morfologies. La majoria de virus estudiats tenen un dimetre d'entre 10 i 300 nanmetres. Alguns filovirus tenen una mida total de fins a 1.400 nm;tanmateix, noms mesuren uns 80 nm de dimetre

Rhabdovirus

Segon Trimestre Principals diferncies entre animals vertebrats i invertebrats. Les principals difernies sn aquestes: Vertebrats: tenen esquelet intern, tenen columna vertebral Invertebrats: tenen esquelet exterior, no tenen columna vertebral Animals invertebrats: cinidaris, molluscs, crustacis, aracnics, insectes... de cada grup indicar: havitat, forma del cos, alimentaci i repruducci. Cinidaris:El flum dels Cnidaris inclou animals aqutics, gaireb tots ells marins, amb simetria radial. No hi ha cap rastre de cefalitzaci.El cos acostuma a tenir forma de sac amb una cavitat interna que comunica amb l'exterior a travs d'una sola obertura, la boca. Aquesta obertura es troba envoltada de tentacles que sn utilitzats per a la captura de l'aliment. L'esquelet, si hi s present, pot ser intern o extern i de naturalesa diversa (calcari o corni).s en especial en la superfcie externa d'aquest tentacles on es situen unes cllules especials anomenades cnidcits que estan provedes d'una cpsula, a l'interior de la qual hi ha un filament recargolat envoltat d'un lquid urticant. Quan alguna cosa toca la superfcie de l'animal, aquestes cllules poden disparar el flagel i alliberar el lquid urticant, la qual cosa provoca la parlisi o la mort de les preses que li serviran d'aliment. De fet, el mot Cnidaris significa urticants.

Chironex flecheri

molluscs:Els mol.luscs s troben entre els primers habitants de la Terra. Els fssils de moluscs s'han trobat en els roques i s remunten a ms de 500 milions d'anys.els fosils dels moluscs solen estar ben conservats causa de la seva closca dura. La majoria dels musclos tenen una, la pell com a rgan tou cobert per una closca exterior dura. Alguns mol.luscs viuen a la terra, com el cargol i llimac. Altres mol.luscs viuen a l'aigua, com l'ostra, musclo, clossa, calamar i pop. Els mol.luscs que viuen de la terra, com el cargol, s mouen lentament en una sola plana anomenada peu. Els mol.luscs que viuen al Oce es mouen nedan per la propulsi a raig. Ells mateixos impulsin expulsant l'aigua del seu cos. Per exemple, el calamar expulsada l'aigua d'una cavitat dins del seu cos, i la closca de ventall expulsada l'aigua s mogui per la va unir de la seva petxina tancada. Altres mol.luscs vius al mar, com l'ostra, s'adhereixen als roques o altres superfcies, i no pot moure's. S'alimentin filtrant els partcules petites d'aliments de l'aigua que flueix a travs d'ells.En general els cnidaris de talla gran (ms d'un centmetre) sn carnvors i capturen les seves preses mitjanant els tentacles o altres estructures filamentoses, a les quals s'enganxen. Les preses, a vegades, poden ser ms grans que ells (peixos, crustacis, tota mena de larves, altres cnidaris).

Equus Mejillonus

crustacis: Els crustacis sn un tipus d'artrpodes. El nom no pot sonar familiar, per probablement els coneix. Vost pot fins i tot haver menjat una. Els crustacis viuen sobretot al mar o altres aiges. En general els crustacis coneguts sn el cranc, llagosta i percebes. Els crustacis tenen, exterior dur closca que protegeix el seu cos. Crustacis tenen un cap i l'abdomen. El cap te antenes que formin part del sistema sensorial. L'abdomen inclou el cor, sistema digestiu i el sistema reproductiu. L'abdomen te apndixs, com els cames, per al rastreig i la nataci. Crustacis Molts tamb han urpes que ajuden a seguir i menjar.

PROCAMBARUS CLARKII

aracnids:Els arcnids sn un tipus de artrpode. Un exemple d'ells sn les aranyes. Els arcnids comuns sn les aranyes, escorpins, paparres i cars. Igual que altres artrpodes , els arcnids tenen un dur exoesquelet i apndixs articulats per caminar. La majoria dels arcnids tenen quatre parells de potes. En alguns, el primer parell de potes s pot utilitzar per a la celebraci del seu presa i l'alimentaci. A diferncia d'altres artrpodes, arcnids no tenen antenes.Els aranyes sn fcilment recognoscibles amb els seves 8 potes. Totes els potes s'utilitzen per caminar. El primer parell de potes tamb s'utilitza per a la celebraci de la presa i l'alimentaci. El segon parell de cames tamb pot ser utilitzat per a la celebraci i matar els seves preses. La majoria dels aranyes tenen vuit ulls. Les aranyes tenen ullals que s'utilitzen per injectar ver per paralitzar o matar els seves preses.. Moltes aranyes poden produir fils de seda que teixeixen els seves teles per capturar preses i per a la construcci d'un sac d'ous per contenir i protegir els seus ous. Els escorpins sn arcnids grans, alguns arribant a ms de 8 polzades de llarg. Tenen 4 parells de potes, i un parell de pinces per a la captura i la celebraci dels seves preses. Els escorpins tamb tenen un fibl afilat al final del seu cua que s'utilitza per paralitzar o matar els insectes i petits animals. Els cars i paparres sn arcnids petits que sn parsits que viuen a la sang i el lquid tissular d'altres animals. Per ocasionalment poden transmetre malalties.

Lycosa tarentula

Insectes: Els insectes sn el grup ms nombrs dels artrpodes. Hi ha ms de 800.000 tipus diferents d'insectes. Els insectes sn molt adaptables, viuen en gaireb tot el mn. Els insectes ms comuns sn la mosca, l'escarabat, la papallona, la libllula, l'abella,la vespa i la mantis religiosa. Els insectes tenen un exoesquelet que cobreix tot el cos. El cos d'un insecte es compon de 3 parts: el cap, el trax i l'abdomen. El cap de l'insecte t un parell d'antenes, i un parell d'ulls composts. Aquets ulls sn diferents dels ulls humans, que tenen una sola lent per a cada ull. Els ulls composts tenen molts objectius per a cada ull. Per exemple, la mosca t al voltant de 4.000 lents en un sol ull. Aix els proporciona una molt bona visio. El trax cont les cames per a caminar, nedar, saltar o excavar. El trax tamb pot tenir ales per a volar. El abdomen cont molts rgans del cos, com el cor, sistema respiratori, sistema digestiu i el sistema reproductiu. L'exoesquelet fa difcil a l'insecte crixer i fer-se ms grans. Aix es deu al fet que l'exoesquelet no pot crixer i ser ms gran. Molts insectes canvian la muda per a crixer. La muda s el procs on un insecte que canvia l'esquelet extern. Es desfa d'aquesta vella pell i desunvolupa un exoesquelet ms gran.

Eciton burchelli

Animals vertebrats mamifers, peixos, reptils, amfivis i aus. De cada grup indicar: havitat, forma del cos, alimentaci i reproducci Mamifers: Els mamfers sn animals vertebrats que neixen del ventre de la seva mare i durant la primera poca de la seva vida s'alimenten de la llet materna.Tenen tres parts importans al cos: el cap, el tronc i les Extremitats Tenen tres tipus d'alimentaci :L'herbvora, mengen plantes i herba. N'es un exemple la vacaLa carnvors, sn els que mengen carn. N'es un exemple el lleo L'omnvora, sn els que mengen plantes i carn. N'es un exemple l'huma La reproducci es: Els mamfers sn vivpars, s a dir, neixen vius del ventre de la mare. La majoria tenen placenta, qu s la bossa ventral on es formen els fills. Tenen reproducci sexual interna.

homo sappiens Aus: El seu cos est format per: cap, tronc i extremitats. Les aus sn animals vertebrats. La seva columna vertebral va des del crani fins la cua. Tenen un esquelet ossi d'ossos lleugers i costelles.

Al cap hi tenen dos ulls amb parpelles, una boca sense dents en forma de bec ,i sobre ell dos orificis nasals. Darrera els ulls i sota les plomes hi ha la membrana del timp, per lo cual poden escoltar.El coll separa el cap del tronc. D'ell surten dues ales i dues potes, el tronc s'acaba en una cua curta. Tenen el cos recobert de plomes i la temperatura del seu cos s constant. Les plumes que el cubreixen els hi serveix per no tenir fred i per volar. Com s'alimenten: Hi ha ocells que sn herbvors. Com el colom, que menja llavors, d'altres sn carnvors com l'oreneta que s'alimenta d'animals petits, el bernat pescaire que menja peixos i amfibis i les guiles que cacen animals petits com ratolns o conills de bosc.Com es reprodueixen: Les aus tenen reproducci interna. La mare fa el niu amb branquetes que es troben a terra, en algunes especies la parella fan el niu junts. Quan tenen el niu fet, la mare cova els ous, els ecalfa amb el seu cos. La femella t uns colors foscos per poder-se confondre en els arbres aix no li van a menjar els ous.

Aquila Chrysaetos Reptils:Hi ha unes 6000 especies de rptils. Els rptils sn a la terra des de l'poca dels dinosaures. El cocodril es el rptil ms proper als dinosaures. Els rptils tenen un avantatge: estan protegits a la deshidrataci. S'alimenten per la boca. Molts mengen carn, per d'altres s'alimenten d'insectes, un d'ells es el camale.Caminen i tenen les potes curtes, excepte les serps, que repten per terra. Molts d'ells pugen per les parets. N'hi ha que sn molt rpids. N'hi ha que no ho sn tant, com per exemple, la tortuga. Tots es reprodueixen per ous, per no dins l'aigua, perqu s'ofegarien. El seu cos gaireb sempre esta cobert per escates, excepte la tortuga que t una closca. Viuen en molts llocs del mn. A Austrlia hi ha molts cocodrils i molts altres rptils. Gaireb tots viuen a terra.La cobra estreny les seves preses i les mossega, llavors desprn el seu ver i se l'empassa sense mastegar.Els cocodrils mengen una mica de tot. Els llangardaixos s'alimenten d'insectes igual que el camale. Les tortugues mengen herba i carn. Ponen ous.

Boa constrictor Amfibis:Els amfibis s diuen aix perqu poden viure de dues maneres: dins de laigua, com els peixos, o sobre la terra. Els amfibis van aparixer fa 360 milions danys. Van ser els primers vertebrats del mon. Son vertebrats de temperatura variable, com els

peixos i els rptils. Tamb s poden dir animals de sang freda, que vol dir que no es poden escalfar ells mateixos. Les caracterstiques dels amfibis sn: - Viuen prop de laigua. - Tenen la pell nua. - Quan sn larves respiren per les brnquies i, d'adults, pels pulmons i per la pell. - Tenen metamorfosi, s a dir, canvien de forma durant la seva vida. - Les extremitats sn potes, excepte les ceclies, que no en tenen. Alguns amfibis tenen entre els dits una membrana per nedar. - Sn ovpars, que vol dir que neixen dous. Ponen els ous a laigua perqu no tenen closca i a terra sassecarien. Els amfibis sn animals carnvors caadors, que vol dir que cacen animals vius per menjar, com escarabats, papallones, formigues, aranyes, cargols, baboses i altres invertebrats, que s'empassen sencers. La majoria dels amfibis mengen qualsevol cosa que siguin capaos de empassar o engolir. La majoria d`amfibis sn ovpars que vol dir que surten dels ous. Els ous els ponen a l`aigua per que no tenen closca i si no es moririen.Els ous estan envoltats dun lquid que s com una gelatina que els protegeix

Rana perezi Peixos: Els peixos viuen a laigua, sn animals aqutics amb el cos cobert descates i tenen aletes per nedar. El seu aparell respiratori est format per brnquies. La temperatura del cos s variable segons on viuen (al riu o al mar). Sn animals vertebrats, per en comptes dossos tenen espines. El cap dels peixos t la boca i dos ulls grans, rodons i sense parpelles. El tronc t quatre aletes parells: dues pectorals i dues ventrals, i dos aletes imparells: l'aleta dorsal i la pectoral. Tamb te una lnia nerviosa que capta vibracions a l'aigua. La cua va des de l'anus fins a l'aleta caudal i s la que dirigeix el peix per anar cap a la dreta o l'esquerra. Hi ha peixos carnvors i d'hervibors. D'altres peixos sn omnvors. Finalment n'hi han que sn filtradors Els peixos es reprodueixen per ous, s a dir que sn ovpars. Molts dels peixos tenen fecundaci externa, per tamb hi ha peixos de fecundaci interna. La femella pon els ous amb molta cura en els racons ms delicats i el mascle tira el semen aix poden neixer els peixets.

Carcharodon carcharias

Terc TrimestreDiferncia entre la matria i la radiaci:

P ropietats generals i caracteristiques de la matria. Definicio i exemples:

Esquema amb el nom dels canvis d'estat: Els canvis d'estat van de: solit a liquid i de liquit a gasos i a la inversa.