Recull de

Premsa

En las instalaciones de última ge-

neración de este archivo, con tempe-

ratura y humedad controladas, des-

cansan ya 7,5 kilómetros lineales de

legajos desde una donación de un mo-

nasterio de 943 hasta un documento

fechado en 2003, procedentes de di-

ferentes colecciones nobiliarias. En

las dependencias de restauración,

esos fondos reciben los cuidados ne-

cesarios y se documentan de mane-

ra científica para facilitar la labor del

investigador.

Pieza única del siglo XIII María Burgaleta, la restauradora del Ar-

chivo, mostró ayer al marqués de San-

ta Cruz y sus hermanos el tratamiento

que en estos momentos aplican a fon-

dos recibidos por la institución, entre

ellos viejas placas fotográficas. Desta-

ca que, en una copia de un pleito sin de-

masiado valor del siglo XV, ha sido ha-llada una pieza única: un pergamino del

siglo XIII que contiene una hoja de can-

toral del rito sajón y que fue empleada

como cubierta del manuscrito. Ha sido

sustituida por un pergamino nuevo y

la hoja está siendo tratada para que re-

cupere su esplendor y sea expuesta.

Al mismo tiempo, han llegado unos

libros de mediados del siglo XV con las

cuentas del monasterio de las Huelgas,

pero están en muy mal estado. Proce-

den del Ducado de Frías, porque sus ti-

tulares fueron condestables de Casti-

lla. La restauradora mostró todos los

estadíos de su intervención, desde la

limpieza a la reintegración, antes de

volver a coser los libros, ya en perfecto

estado, como si no hubieran sufrido las

humedades, ataques de hongos y cica-

trices que aún muestran los que están

en espera de que les llegue el turno.

Papeles del héroe Álvaro de Bazán Entre los legajos depositados por la Fundación don Álvaro de Bazán, figuran documen-tos sobre la conquista de las Azores, la batalla de Lepanto, la invasión de Portugal, los preparativos de la Armada Invencible para el desembar-co en Inglaterra, sobre las guerras de Flandes, el Milane-sado y la costa de Berbería. Pero el legado de los marque-ses de Santa Cruz (la conce-sión del título por Felipe II también está) se enriquece con correspondencia con Carlos V y todos los monarcas que vinieron después.

Entre los fondos del Ducado de San Carlos, establecido en Lima, destacan los correos de Indias, y entre todos ellos, la carta en la que el duque avisa de la rebelión de Tupac Amaru, tan san-grienta como la represión a que dio lugar.

MARÍA GÜELL

BARCELONA

«La Pedrera es el continente perfecto

para esta exposición». Así lo cree todo

el equipo que ha puesto en marcha «Mo-

dernismo. Arte-talleres-industrias».

La primera buena noticia es que por fin las columnas, el cielo raso, las

ventanas, las barandillas y el pavi-

mento de La Pedrera son protagonis-

tas de una muestra in situ. «La Casa

Milá recupera su valor doméstico»,

subraya la comisaria Mireia Freixa

que ha integrado el interior y el exte-

rior del edificio de Gaudí en su pro-

puesta expositiva. La segunda buena

nueva es que sesenta coleccionistas

han cedido sus piezas para conseguir

reunir las huellas de las industrias y

talleres que estuvieron activos duran-

te el Modernismo. Y la tercera noti-

cia positiva es que el Modernismo si-

gue siendo un gran reclamo.

Un audiovisual da la bienvenida al

espectador con un resumen de lo que

significa para los habitantes de Bar-

celona la modernidad. Todo el mun-

do soñaba con instalarse calefacción

en casa, con cambiar de cocina y con

actualizar sus viviendas. En este fu-

ror tuvo gran importancia la nueva

ley del Ayuntamiento de Barcelona

de 1891 que permitió decorar las fa-

chadas de las casas. Buen ejemplo fue

el embellecimiento de la Casa Batlló

o la Casa Atmeller.

«Queremos que la gente vea los ob-

jetos modernistas dentro de un con-

texto más amplio que integre la crea-

ción, la producción, la difusión y el

consumo», explica la comisaria que

ve fundamental los dibujos de los in-

teriores de las casas que hicieron los decoradores. El ejercicio de compa-

rar el boceto con el interior real de las

casas modernistas forma parte de

esta gran muestra que reclama la im-

portancia de todo el proceso.

Piezas de Gaudí A la pregunta de si veremos algo de

Gaudí en este recorrido, la comisaria

afirma que podemos disfrutar de una

silla que diseñó para la Casa Batlló,

de una barandilla y un pavimento que

hizo para La Pedrera, «pero que so-

bre todo veremos Gaudí de una for-

ma diferente».

Los amantes del diseño reconoce-

rán la famosa silla Thonet que fue di-

señada por Michael Thonet en 1859.

«Hemos incluido una silla de bar que

inundó todos los bistrots –añade

Freixa-. En una de las foto de la terra-

za del Café del Hotel Oriente vemos

a un grupo de señores sentados en es-

tas sillas».

Las fotos son un componente fun-

damental de este recorrido en el que

podremos entrar en el interior de la

Casa de Evaristo Arnús, la Casa de Ra-

mon Oller o la Casa Batlló para com-

probar que todas guardan una simi-

litud en su mobiliario y decoración.

Tantísimos objetos reunidos que dan

una idea de la industria que genera-

ron.

No se pierdan los balaustres origi-

nales del Palau de la Música que di-

señó Domènech i Montaner y que fue-

ron confeccionados en la Fábrica Hijo

de Jaime Pujol y Bausis.

La Pedrera reúne las industrias y talleres de arte modernistas∑ Sesenta coleccionistas

han cedido sus piezas para esta exposición en la Casa Milà

ABC Uno de los carteles modernistas que se exhiben en la muestra

El continente perfecto «La Casa Milà recupera su valor doméstico con esta exposición», destaca la comisaria Mireia Freixa

P. M-H. BARCELONA

La directora barcelonesa Conxita

García ha sido nombrada por la Co-

misión Ejecutiva del Gran Teatre del

Liceu nueva directora del Coro del

coliseo lírico barcelonés.

García, hasta ahora direc-

tora asistente de la agrupa-

ción, ocupaba el cargo

como interina desde el pa-

sado mes de abril, cuando

el anterior director, Peter

Burian, fue apartado de sus

funciones por problemas

personales.

«Hay que velar por el equilibrio

del Coro reforzando las cuerdas»,

afirmó García en un comunicado

emitido por el Teatro, cuyo nombra-

miento sitúa al Liceu como el pri-

mer gran teatro de ópera español

que nombra a una mujer en un car-

go de tanta relevancia: «Es un gran

paso para el mundo coral»,

apuntó.

La flamante directora ha

sido fundadora y respon-

sable de prestigiosas for-

maciones corales, como el

Cor Jove de l’Orfeó Català,

además de ser subdirecto-

ra del Orfeó Català (del Pa-

lau de la Música Catalana) entre 1989

y 1998. En la actualidad es además

presidenta de la Federación de Co-

rals Joves de Catalunya.

Conxita Garcia, nueva directora del Coro del Liceu

Música

C. GARCÍA

CULTURA 53ABC JUEVES, 8 DE OCTUBRE DE 2015abc.es/cultura

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

8000

3818

Diario

163 CM² - 18%

765 €

53

España

8 Octubre, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

En las instalaciones de última ge-

neración de este archivo, con tempe-

ratura y humedad controladas, des-

cansan ya 7,5 kilómetros lineales de

legajos desde una donación de un mo-

nasterio de 943 hasta un documento

fechado en 2003, procedentes de di-

ferentes colecciones nobiliarias. En

las dependencias de restauración,

esos fondos reciben los cuidados ne-

cesarios y se documentan de mane-

ra científica para facilitar la labor del

investigador.

Pieza única del siglo XIII María Burgaleta, la restauradora del Ar-

chivo, mostró ayer al marqués de San-

ta Cruz y sus hermanos el tratamiento

que en estos momentos aplican a fon-

dos recibidos por la institución, entre

ellos viejas placas fotográficas. Desta-

ca que, en una copia de un pleito sin de-

masiado valor del siglo XV, ha sido ha-llada una pieza única: un pergamino del

siglo XIII que contiene una hoja de can-

toral del rito sajón y que fue empleada

como cubierta del manuscrito. Ha sido

sustituida por un pergamino nuevo y

la hoja está siendo tratada para que re-

cupere su esplendor y sea expuesta.

Al mismo tiempo, han llegado unos

libros de mediados del siglo XV con las

cuentas del monasterio de las Huelgas,

pero están en muy mal estado. Proce-

den del Ducado de Frías, porque sus ti-

tulares fueron condestables de Casti-

lla. La restauradora mostró todos los

estadíos de su intervención, desde la

limpieza a la reintegración, antes de

volver a coser los libros, ya en perfecto

estado, como si no hubieran sufrido las

humedades, ataques de hongos y cica-

trices que aún muestran los que están

en espera de que les llegue el turno.

Papeles del héroe Álvaro de Bazán Entre los legajos depositados por la Fundación don Álvaro de Bazán, figuran documen-tos sobre la conquista de las Azores, la batalla de Lepanto, la invasión de Portugal, los preparativos de la Armada Invencible para el desembar-co en Inglaterra, sobre las guerras de Flandes, el Milane-sado y la costa de Berbería. Pero el legado de los marque-ses de Santa Cruz (la conce-sión del título por Felipe II también está) se enriquece con correspondencia con Carlos V y todos los monarcas que vinieron después.

Entre los fondos del Ducado de San Carlos, establecido en Lima, destacan los correos de Indias, y entre todos ellos, la carta en la que el duque avisa de la rebelión de Tupac Amaru, tan san-grienta como la represión a que dio lugar.

MARÍA GÜELL

BARCELONA

«La Pedrera es el continente perfecto

para esta exposición». Así lo cree todo

el equipo que ha puesto en marcha «Mo-

dernismo. Arte-talleres-industrias».

La primera buena noticia es que por fin las columnas, el cielo raso, las

ventanas, las barandillas y el pavi-

mento de La Pedrera son protagonis-

tas de una muestra in situ. «La Casa

Milá recupera su valor doméstico»,

subraya la comisaria Mireia Freixa

que ha integrado el interior y el exte-

rior del edificio de Gaudí en su pro-

puesta expositiva. La segunda buena

nueva es que sesenta coleccionistas

han cedido sus piezas para conseguir

reunir las huellas de las industrias y

talleres que estuvieron activos duran-

te el Modernismo. Y la tercera noti-

cia positiva es que el Modernismo si-

gue siendo un gran reclamo.

Un audiovisual da la bienvenida al

espectador con un resumen de lo que

significa para los habitantes de Bar-

celona la modernidad. Todo el mun-

do soñaba con instalarse calefacción

en casa, con cambiar de cocina y con

actualizar sus viviendas. En este fu-

ror tuvo gran importancia la nueva

ley del Ayuntamiento de Barcelona

de 1891 que permitió decorar las fa-

chadas de las casas. Buen ejemplo fue

el embellecimiento de la Casa Batlló

o la Casa Atmeller.

«Queremos que la gente vea los ob-

jetos modernistas dentro de un con-

texto más amplio que integre la crea-

ción, la producción, la difusión y el

consumo», explica la comisaria que

ve fundamental los dibujos de los in-

teriores de las casas que hicieron los decoradores. El ejercicio de compa-

rar el boceto con el interior real de las

casas modernistas forma parte de

esta gran muestra que reclama la im-

portancia de todo el proceso.

Piezas de Gaudí A la pregunta de si veremos algo de

Gaudí en este recorrido, la comisaria

afirma que podemos disfrutar de una

silla que diseñó para la Casa Batlló,

de una barandilla y un pavimento que

hizo para La Pedrera, «pero que so-

bre todo veremos Gaudí de una for-

ma diferente».

Los amantes del diseño reconoce-

rán la famosa silla Thonet que fue di-

señada por Michael Thonet en 1859.

«Hemos incluido una silla de bar que

inundó todos los bistrots –añade

Freixa-. En una de las foto de la terra-

za del Café del Hotel Oriente vemos

a un grupo de señores sentados en es-

tas sillas».

Las fotos son un componente fun-

damental de este recorrido en el que

podremos entrar en el interior de la

Casa de Evaristo Arnús, la Casa de Ra-

mon Oller o la Casa Batlló para com-

probar que todas guardan una simi-

litud en su mobiliario y decoración.

Tantísimos objetos reunidos que dan

una idea de la industria que genera-

ron.

No se pierdan los balaustres origi-

nales del Palau de la Música que di-

señó Domènech i Montaner y que fue-

ron confeccionados en la Fábrica Hijo

de Jaime Pujol y Bausis.

La Pedrera reúne las industrias y talleres de arte modernistas∑ Sesenta coleccionistas

han cedido sus piezas para esta exposición en la Casa Milà

ABC Uno de los carteles modernistas que se exhiben en la muestra

El continente perfecto «La Casa Milà recupera su valor doméstico con esta exposición», destaca la comisaria Mireia Freixa

P. M-H. BARCELONA

La directora barcelonesa Conxita

García ha sido nombrada por la Co-

misión Ejecutiva del Gran Teatre del

Liceu nueva directora del Coro del

coliseo lírico barcelonés.

García, hasta ahora direc-

tora asistente de la agrupa-

ción, ocupaba el cargo

como interina desde el pa-

sado mes de abril, cuando

el anterior director, Peter

Burian, fue apartado de sus

funciones por problemas

personales.

«Hay que velar por el equilibrio

del Coro reforzando las cuerdas»,

afirmó García en un comunicado

emitido por el Teatro, cuyo nombra-

miento sitúa al Liceu como el pri-

mer gran teatro de ópera español

que nombra a una mujer en un car-

go de tanta relevancia: «Es un gran

paso para el mundo coral»,

apuntó.

La flamante directora ha

sido fundadora y respon-

sable de prestigiosas for-

maciones corales, como el

Cor Jove de l’Orfeó Català,

además de ser subdirecto-

ra del Orfeó Català (del Pa-

lau de la Música Catalana) entre 1989

y 1998. En la actualidad es además

presidenta de la Federación de Co-

rals Joves de Catalunya.

Conxita Garcia, nueva directora del Coro del Liceu

Música

C. GARCÍA

CULTURA 53ABC JUEVES, 8 DE OCTUBRE DE 2015abc.es/cultura

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

8000

3818

Diario

536 CM² - 59%

2510 €

53

España

8 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

34

cultura DIJOUS, 8 D’OCTUBRE DEL 2015 ara

pressionants jo-ies de Lluís Masriera. En la ment modernis-ta calia parar tanta atenció al

disseny d’una porta reixada com

a les sinuoses sane-fes d’una enciamera o

d’un saler. “Crec que una de les raons

per les quals el modernisme català és tan bonic és perquè té un punt pro-vincià –assegura Freixa–. I amb això vull dir que es volia que els edificis lluïssin, que fossin ostentosos”.

La comissària de l’exposició diri-geix actualment el Gracmon, el Grup de Recerca en Art Català del Moder-nisme al Noucentisme, que està for-mat per més d’una vintena d’inves-

tigadors i que suma l’aportació d’una trentena de col·laboradors més. “Les arts aplicades i decoratives del Mo-dernisme ens han interessat des del principi –diu Freixa–. D’una banda, això ens ha permès incentivar recer-ques molt concretes, que han donat experts en aspectes molt poc cone-guts en la nostra societat. També hem aplicat la crítica que ens feien des de la història del disseny, i en una exposició com aquesta hem parat atenció no tant als objectes en si si-nó també al fet que són resultat d’un procés de concepció i creació. No aca-ba fins que no arriba al seu usuari i s’utilitza o es consumeix”.

Modernisme. Arts, tallers, indús-tries es beneficia de l’edifici on es presenta la mostra, la Casa Milà. L’emblema gaudinià no és única-ment un continent perfecte, sinó

que, a més, incorpora algun ele-ment a la pròpia exposició, com ara una columna en què es poden llegir, gravades, les paraules perdona i oblida. O una fotografia de la dèca-da dels 20 en què es poden tornar a veure els sostres ondulants ideats per Gaudí.

El Modernisme català va prendre forma a finals del segle XIX amb una voluntat renovadora que tindria una gran repercussió en camps tan diversos com l’arquitectura, la mú-sica, la literatura i el disseny. “Bar-celona assoleix una capitalitat in-discutible” arquitectònicament, re-corda Freixa abans d’enumerar al-gunes de les característiques que van contribuir a la transformació de la societat: a la construcció de l’Ei-xample cal afegir-hi les noves orde-nances urbanístiques aprovades el 1891, que van permetre una més gran ornamentació de les façanes. “La imatge de la ciutat va fer un can-vi radical i va permetre a arquitec-tes i artistes projectar tribunes, co-lumnes adossades, relleus que es podien coronar amb petites torres, glorietes o cresteries ornamentals”, resumeix la comissària.

L’exposició comença passejant-se per diversos motius exteriors re-llevants, com ara els vitralls –que van viure un procés de recuperació i innovació– i les arts del foc i la for-ja, amb què es configuraven escales,

portes, passamans, baranes o ar-rambadadors. Modernisme. Arts, ta-llers, indústries té l’encert de posar al costat de les peces originals es-bossos i dibuixos de com van ser concebudes i fotografies dels llocs que van ocupar.

El modernisme d’interior Un elegant paraigüer dissenyat per Lluís Bru –en què es poden veure di-buixades unes quantes flors i un enorme paó– permet entrar a la se-gona meitat de l’exposició, integra-da pels selectes interiors, que tan aviat poden exhibir dibuixos refis-tolats, com en les intèrprets musi-cals de l’arquilla de saló de Gaspar Homar i un llum de sostre que re-corda uns cavallets en miniatura –obra de Lluís Busquets–, però tam-bé exhibir la senzillesa hipnòtica de les cadires Thonet, que durant anys van ser presents en una gran quan-titat de bars, o “una làmpara precio-sa d’una simplicitat extraordinària” que l’equip de recerca va trobar a Vic (hi ha peces procedents d’una cin-quantena de museus, institucions i col·leccions particulars).

La intimitat explorada per l’ex-posició també mostra ombrel·les, bolsos, guants, botines, vestits, re-llotges i bastons. L’última sala és ocupada per braçalets, fermalls, bo-tons de puny i penjolls de Lluís Masriera, en què es veuen nimfes en actitud relaxada, libèl·lules si-mètriques, ocells multicolors i me-ravelles florals de contorn daurat i pètals esmaltats.e

El Modernisme com a obra d’art total

La Pedrera inaugura una exposició centrada en les arts aplicades i decoratives d’aquest moviment artístic

ART

“Un simple passeig pels paisatges de la Catalunya actual, des de les grans ciutats als racons més remots de la nostra geografia, ens fa veure que el Modernisme va ser arreu una ma-nera de viure, que es fa present tant en l’arquitectura i el paisatge com en els objectes més petits”, explica Mireia Freixa, catedràtica d’histò-ria de l’art de la Universitat de Bar-celona i comissària de l’exposició Modernisme. Arts, tallers, indústri-es, que es podrà visitar a la Pedrera fins al 7 de febrer del 2016. Ahir la inauguració va acabar suspenent-se perquè, a causa d’una tempesta, l’edifici es va quedar a les fosques.

La mostra presenta un exhaustiu recorregut per un dels moviments catalans “més europeistes” –segons Freixa–, que un segle després de promoure la construcció d’edificis tan emblemàtics com la Casa Batlló d’Antoni Gaudí i el Palau de la Mú-sica Catalana de Lluís Domènech i Montaner continua sent “un dels principals punts d’atracció per als ciutadans i els turistes”: així ho re-cordava ahir Marga Viza, directora de cultura a La Pedrera - Fundació CatalunyaCaixa. Va ser a partir de la dècada dels 80 i dels 90 que “aquest moviment que ens explica

com a país” va guanyar-se una di-fusió creixent. Aquesta nova expo-sició s’inscriu en la reivindicació del Modernisme que l’espai museístic fa cada dia –les cues per visitar-lo són encara notables– i a través d’ex-posicions com Gaudí. Art i disseny (2004) i Les altres pedreres (2012). En aquesta ocasió, el moviment ar-tístic s’ha volgut abordar des del vessant de les arts aplicades i deco-ratives.

Baranes, mobles, llums, capçals El recorregut que es pro-posa al visitant vol de-mostrar que els cre-adors modernis-tes treballaven buscant “l’obra d’art total”, tal com defensa la comissària de la mostra: per això s’hi poden veure des d’enormes vi-tralls, baranes de finestra, respiralls i columnes fins a alguns elements que enriquien els al·lucinants interiors de les cases burgeses de principis del segle XX. Dos exemples: un fastuós capçal de llit i una tauleta de nit ideades per Gaspar Homar i una cadira de bra-ços amb entapissat floral de Joan Busquets. També s’hi poden veure llums, mobles de rebedor, vestits d’una sofisticació ressenyable i una selecció representativa de les im-

BARCELONAJORDI NOPCA

01. Un dels finestrals de Les dames de Cerdanyola. 02. Els vestits il·lustren la intimitat de la burgesia. 03. Joia que mostra sant Jordi matant el drac. PERE TORDERA

Diversitat Les peces vénen d’uns cinquanta llocs: museus, institucions i col·leccions privades

Espectacularitat “Durant el Modernisme es volia que els edificis lluïssin, que fossin ostentosos”

01

03

02

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

127000

14121

Diario

840 CM² - 100%

4030 €

34

España

8 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ENTRE SABADELL i BARCELONA

Notes postelectorals

~! ": ¯

JoanBrunet iMauri*

Vivim dies intensosque faran que passiel que passi els pro*pers dies i setmanes,res ja no sigui cornfins ara havia estatno nomes en visi6estricta de pais, sin(~que tampoc en visi~~mplia d’Estat. PerO

que aix6 sigui aixi no impedeix queel m6n continuf girant i que els letsde cada dia em moguin a algunesreflexions.

1. No pot deixar de sorprendreni a propis ni a estranys, que Mari-ano Rajoy continui" enrocat en posi-cions numantines, jugant ambxifres a la seva conveniencia, fentdeclaracions altives que solamentserveixen per excitar encara mesel personal. No s’adona -o no ~svol adonar que es molt pitjor- quea Catalunya, perb tamb(~ a Espanya,est~ passant quelcom mes que all~que ell vol creure ~s la conseqQencia d’un ’soufl~e’ que d’un momenta I’altre indefectiblement es desin-flar&. Deu ser per aquesta miopiaanalEica i polftica que exhibeix elpresident del govern espanyol queno sap ’veure’, per exemple, quedes que ell est~ al capdavant delGovern, una de les forces oposito-res del PP -Ciutadans (C’s)- no deixat de cr~ixer a tot I’Estat, dela mateixa manera que tampoc noho ha deixat de fer el corrent inde-pendentista a Catalunya; una opci(~,aquesta darrera, queli plagui o noal senyor Rajoy, acaba d’aconseguira les urnes mes det 47% dels vots.

Diuen els que hi entenen, queenpolitica tot es pot justificar. Esticdisposat a admetre aquesta hip~-tesi de treball a costa d’afegir-hique, si be en politica tot ~s possible, mai no ho hauria de ser el nofer res o fer all6 que politicamentno conve com, per exemple, optarper judicialitzar la poFtica en comp-tes d’acarar els contratemps i elsdesencontres polrtics donant la

Padament de Catalunya

cara amb ganes de trobar-hi soluci-ons. Arab la judicialitzacic~ de la poli-tica s’alimenten passions i es faunflac favor a la polftica mateixa i a lajudicatura, per6 sobretot a la demo-crScia. El senyor Rajoy espera queel temporal amaini i que el tempscanvil al seu favor. I ales alqadesde la pel-licula ales que estem, potestar-ne ben segur, ni una cosa niI’altra succeir&... Com deia la mevas~via ~via ’ja pots xiular si el burro

"No harlem quedat queen democr cia tots elsvots valen el mateix?"

no es vol moure’ o ’no hi ha pitjorsord que aquell que novol escoltar’.

2. Un diari estatal explica queun jove andalds haur~ d’ingressara la presc~ arran el robatori ara faset anys d’una bicicleta de la vepsi6 sevillana del ’bicing’ barcelonLNo deixa de sorprendre’m -d’indig-nar-me, hauria d’escriure, per a serm~s precis-- que puguin donar-secasos com aquest, i que per contra,aquells i aquelles que han comesfraus de tota mena i magnitud ique fins i tot -com passa en el casPalau de la Mdsica-- aquells que

ban reconegut la seva culpa, resno els passi; ni a elles, ni a ells,ni als que podrien estar involucratsen conniv~ncies afers que tenena veure amb la corrupci6, arab elfinanqament il.legal de partits poli-tics, arab les males pr~ctiques polf-tiques.,.

3. Despr~s de mirar-me per ene-sima vegada els resultats del 27S,constato la paradoxa d’una Catalunya en la que una part important dela seva ciutadania d6na suport a laindependencia i que alhora es inca-paq d’aconseguir que els seus repre-sentants politics es posin d’acordper a exercir una de les competen-cies nuclears de les quals el Par-lament de Catalunya disposa i queno depenen de ningd mes. M’esticreferint a I’aprovaci6 de I’ajornadaper 30 anys Ilei electoral catalanaque, d’entre d’altres coses, hauriad’acabar, o corn a minim hauria dematisar la desigualtat que es derivadel fet que mentre un diputat o unadiputada de la demarcaci(~ de Bar-celona precisa de mes de 40 milrots per set elegit o elegida, a lade Lleida solament n’hi calen pocrues de la meitat... No hav(em que-dat queen democr&cia tots els votsvalen el mateix? Ijoan.brunet@penodis

~es.org)

* Periodista

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

4438

Martes a sábados

425 CM² - 46%

506 €

11

España

8 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Sociedad y Cultura

Diario deMallorca JUEVES, 8 DE OCTUBRE DE 2015 57

EFEJORDI ÉVOLECambia la productoraEl Terrat por Atresmedia

El programa Salvados, li-derado por Jordi Évole, hafirmado un “acuerdo de largaduración” con Produccionesdel Barrio (Atresmedia) tras“poner fin” a su colaboracióncon la productora El Terrat.El Terrat y el programa Salva-dos han decidido de mutuoacuerdo “poner fin” a su cola-boración tras 10 exitosastemporadas, han informado.

�

EFE

BEBEMañana publica ‘Cambio de piel’

”Cuando uno tiene la boca demasiado suelta, co-mete errores”, afirma en la presentación de Cambiode piel, un disco que se publica mañana.

�

EFE

ISABEL PANTOJALe conceden su tercer permiso

El juzgado de vigilancia penitenciaria 2 de Andalu-cía autoriza un permiso ordinario a Isabel Pantoja deseis días de duración. Es el tercero que disfruta.

�

“Donald Trump es un payaso”JULIO IGLESIASCANTANTE

“La competencia es el mejor impulso para las misionesespaciales”PEDRO DUQUEASTRONAUTA

Rafael Amargo regresa hoy a laisla con Alaire, un montaje don-de el coreógrafo granadino refle-ja su personal concepto de la dan-za. El espectáculo es un “grito a lalibertad de bailar” y sube a esce-na mañana a las . horas en elauditorio de la capital del Llevanten el marco de la XX Fira de Tea-tre de Manacor. En este montaje,el bailarín experimenta con lasdanzas urbanas y el baile con-temporáneo, que en el escenariose funden con el flamenco con“una naturalidad que el especta-dor integra sin dificultad”. El hiloconductor de este espectáculo esla música. La banda sonora esuna selección de temas en los queestá presente el pop, los boleros,la música brasileña y, por su-puesto, el flamenco. Como con-trapunto, también sube a escenatres bailarines de break dance,que forman parte del elenco deIron Skulls Co de Barcelona. Alai-re es un espectáculo que se estre-nó en julio de y que fue cre-ado especialmente para el pro-grama PLATEA del Ministerio deCultura.

—¿Qué viaje emprenderá el es-pectador que acuda a ver Alai-re?—La gente que acuda a Manacora ver Alaire se encontrará un es-pectáculo directo al corazón, sintrampa ni cartón, de piezas que

van desde la danza contemporá-nea hasta el flamenco y el arte ur-bano. Es un montaje muy ecléc-tico, fusionando el flamenco conel arte urbano. Somos diez baila-rines. Sin argumento. El hilo con-ductor son temas propios crea-dos para el espectáculo hasta te-mas muy conocidos de autorescomo Michael Jackson, Paco deLucía, Antony and the John-sons... Es un grito a la libertad debailar. Es un espectáculo dondese baila y donde el teatro físico(que es la danza) está muy ex-puesto. También nos apoyamosen el audiovisual. Hay algunaspiezas que van ligadas al soporteaudiovisual que es muy bonito,pero sobre todo lo que más le gus-ta al público es que es un espec-táculo que está muy vivo. Es muycorpóreo.—Alaire refleja su personalconcepto de la danza. ¿Cómo

entiende la danza Rafael Amar-go?—La danza es una manera de vi-vir. La entiendo como el pulmónvital por el que me muevo. Cadauno respira de manera distinta,por ello, las danzas se entiendencomo el cuerpo las hace enten-der. Por eso, hay bailarines dedanza contemporánea, de breakdance, de flamenco, de danza es-pañola... Todos bailamos y tene-mos esta comunión y al mismotiempo esta guerra en el escena-rio.—No es el primer montaje queparte del flamenco pero incor-pora otras disciplinas como elarte urbano y el baile contem-poráneo. ¿Por qué apuesta porentremezclar distintas discipli-nas? ¿Es su sello?—Sí. La gente que conoce la com-pañía sabe que siempre ha teni-

do el sello de muy ecléctica, aun-que yo personalmente baile prin-cipalmente flamenco y danza es-pañola.—¿Qué contrapunto ofrecen alespectáculo los bailarines delbreak dance? —El contrapunto es que siendotan polares somos todos muyiguales. Al estar a la vez sobre elescenario, llegamos a un puntomuy parecido.—¿Cómo se toman los puristasdel flamenco esta fusión de dis-ciplinas?—Ya lo entienden. El que va a vera Rafael Amargo ya sabe cuál es elconcepto, el sello y la marca. Aho-ra hasta les hace gracia. Sabenque es mi marca.—Sus espectáculos siempreparten de un referente cultural. —El referente cultural es la esté-tica, el sentido por la música y el

referente común es disfrutar y en-tretenerse con un espectáculo deuna hora y veinte minutos en elque la danza es la protagonista.—¿Cuál es el toque de RamónOller en Alaire?—Hay dos coreografías de Ra-món Oller que están muy pre-sentes. Son muy contemporáne-as pero la música es muy flamen-ca. Es el contraste que Ramón leda. El sentimiento es muy hondopero los movimientos en vez deestar en tierra, están en el aire.—¿Qué papel juega el audiovi-sual en este montaje?—El audiovisual se utiliza comosoporte coreográfico, es decir,para completar la coreografía.—Ya ha firmando un documen-tal sobre Chavela Vargas. ¿Tie-ne en marcha otros proyectos? —De momento, el proyecto au-diovisual lo tengo más paradoporque gracias a Dios estoy tra-bajando muchísimo con la com-pañía de danza. A finales de esteaño, espero darle vida y soltura aun par de ideas que tengo paravolver a dirigir como hice con eldocumental sobre Chavela Var-gas.—¿A quién le gustaría entrevis-tar para un documental?—Me encantaría entrevistar aOmara Portuondo.—¿Cómo se define RafaelAmargo sobre el escenario?—Soy un luchador en guerra. Aveces la batalla es más suave y aveces es más dura. Salir a bailarsiempre es un lucha, algunas ve-ces muy grata y otras veces máscomplicada, pero es una luchaconstante. Aunque me gusta mu-cho bailar.—¿Cómo se mueve un bailarínen el campo de la moda? —Depende. Si te gusta el mundode la moda, te mueves bien. Megusta flirtear con la moda. Si unono es coqueto con los años quetiene, ¿para cuándo lo va a dejar?—¿Cambiaría el baile por laspasarelas o son dos disciplinasque se pueden compaginar?—No lo cambiaría jamás. No se-ría mi fuerte. En mi caso, vivo lamoda desde fuera, como espec-tador.—¿Qué proyectos tiene entremanos además de Alaire?—Estoy con la gira de Poeta enNueva York, además de mi es-pectáculo fijo en el Palau de laMúsica en Barcelona donde re-presento Gran Gala Flamenco.

ROSA FERRIOL PALMA

Rafael AmargoBailarín y coreógrafo. El creador granadino visitamañana la XX Fira de Teatre de Manacor con ‘Alaire’, un espectáculo “muy ecléctico” que fusiona elflamenco con el arte urbano. Entremezclar disciplinasen el escenario es su “sello”. Remarca que este montaje “es un grito a la libertad de bailar”

“Salir a bailarsiempre es unalucha, a vecesmuy grata y otrasmás complicada”

“‘Alaire’ es un grito a lalibertad de bailar. Es unmontaje muy ecléctico y muy vivo”

“La danza es una manerade vivir. La entiendo comoel pulmón vital por el que me muevo”

Rafael Amargo sube mañana a las tablas de Manacor. BATACLÁN

EL ACTO

�Lugar: Auditori de Manacor �Teléfono 971 55 45 49 �Día del espectáculo: 9 de ocutbre a las 20.30 horas �Dirección: Rafale Amargo

ALAIRE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIEDAD

103000

14242

Diario

872 CM² - 76%

3526 €

57

España

8 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CL/ SICA CRiTICA

UN SIBELIUSBRAHMSIANO

PALAU I00

London Philarmonic Orchestra;Orfe5 Catalh y Cor de Cambra delPalau de la Mdsica /Violin: Leoni-das Kavakos ! Soprano: MiahPersson / Baritono: Dietrich Hens-chel ! Director: Vladimir Jurowski.Obras de Sibelius y Brahms.Palau de la Mdsica, 5 de octubre.Calificaci6n

JOSE LUIS VIDAL BARCELONALas mejores cualidades de or-questa, solista y director se perci-bieron claramente desde los pri-meros compases del Conciertopara violin y orquesta en re ma-yor de Sibelius, obra que llen6 laprimera parte del concierto. LaFilarm6nica de Londres luci6 unsonido mdondo, denso, apoyadoen una magnffica secci6n gravede la cuerda que actuaba comoun punto de 6rgano sobre el quese levantaba el edificio sinf6nicodibujando lineas de claridad entodas las secciones de la orques-ta. Si eso se hizo tan evidentedesde el comienzo es porque lofacilitaba, o mejor, exigia esa cua-lidad la escritura de los primeroscompases del concierto en losque el canto del violin solistaempieza con un pianisimo queen la versi6n del solista, LeonidasKavakos, result6 de un intimis-mo sobrecogedor.

La dificil particela del violinfue exquisitamente concertadapor el director Jurowski que pu-so al servicio del solista la paletaorquestal. Fue su versi6n, la dedirector y solista, amplia de tiem-pos, seria, incluso severn en algu-nos momentos, sin que eso fuem6bice para que se expresarancon profundo lifismo - elAdagiodi molto- o arrebatador ritmo-Allegro final.

Un requiem alemdn -donde elarticulo indeterminado tiene nose qu~ de modestia- y no R~-quiem alem~m se titula la partitu-ra de mayor envergadura -or-questa completa, 6rgano, coros-escrita por Brahms. Grande, si,pero en modo alguno grandilo-cuente, sino una meditaci6n so-bre textos b~licos, en la que lamdsica debe expresar recogi-miento, serenidad, esperanza.La Filarmonica sigui6 mostr~n-dose un instrumento flexible yadecuado para expresar esosmatices; lo fue en menor gradoel conjunto de las dos corales -Orfe6 Catal~ y Cor de Cambradel Palau de la Mdsica- que re-sult6 en general demasiado ma-sivo, no lo suficientemente dfic-til para conseguir siempre lascalidades casi camefisticas y laintefiorizaci6n que caracterizanla partitura.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

44000

8860

Diario

124 CM² - 12%

720 €

58

España

8 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La Fiscalia del Estadoal fiscal superior catal/ nque acuda a la vista de Mas

JESOS GARC[A. BarcelonaLa fiscal general del Estado, Consuelo Madrigal, haordenado al fiscal superior de Catalufia, Jos~ Ma-ria Romero de Tejada, que acuda a la declaraci6ncomo imputado de Artur Mas por el 9-N, fijadapara el pr6ximo jueves. Romero, que no tenia pre-

visto asistir a la comparccencia del prcsidentc dela Gencralitat porquc no lleva el caso, ha rccibidouna orden verbal esta semana cn Barcelona, duran-te una visita de Madrigal. La Fiscalia General delEstado, que impulsd la qucrella, pretcnde quc lainstituci6n transmita una imagcn de unidad.

Romero de Tejada no dirige la in-vestigaci6n contra Mas, impu-tado pot organizar la consulta so-bre la independencia el 9 de no-viembre de 2014. E1 fiscal supe-rior de Catalufia, de hecho, erapartidario de no querellarse con-tra el presidente de la Generali-tat. Pese a su negativa, la FiscaliaGeneral del Estado acab6 actuan-do contra Mas y Romero se rioforzado a estampar su firma en laquerella, que acusa al presidentey a dos cargos de su Gobierno--lavicepresidenta Joana Ortega y laconsejera de Ensefianza Irene Ri-ga~ de cuatro delitos: desobe-diencia, malversaci6n, obstruc-ci6n a la justicia y prevaricaci6n.

Romero tendril que volver aho-ra a implicarse en el asunto deforma personal. El fiscal asistiril alas declaraciones como impu-ratios de Rigau y Ortega (13 deoctubre) y de Mas (15) ante el Tri-bunal Superior de Justicia de Ca-talufia (TSJC). La fiscal generaldel Estado le ha ordenado queacompafie en las comparecenciasa los dos fiscales que llevan elasunto, confirmaron a EL PA~Sfuentes judiciales.

El fiscal superior no haril laspreguntas, por 1o que su papel se-ril simb61ico: estaril presente enla sala ]unto a su n~mero dos enCatalufia, Francisco Bafieres, y elfiscal Anticorrupci6n Emilio Siln-chez Ulled. Estil previsto que seaeste flltimo quien dirija el interro-gatorio. Silnchez Ulled, fiscal delcaso Palau ~:lue destap6 las comi-siones ilegales de Converg~ncia--conoce de primera mano las dili-gencias de investigaci6n (testigos,documentos) que se hart practica-do hasta ahora en la causa.

Madrigal dio la orden verbal aRomero esta semana en Barcelo-

El fiscal Josd Maria Romero de Tejada. / MASSIMILIANO MINOCRI

na, tras una visita con motivo deuna reuni6n internacional de jue-ces. A ese encuentro asistieron elpropio Mas y el presidente del Tri-bunal Supremo y de1 Consejo Ge-neral del Poder Judicial, Carlos

Lesmes, que se intercambiaronsutiles reproches a cuenta de laindependencia judicial y el cum-plimiento de la ley. Con la incorpo-raci6n de Romero alas declara-ciones, la fiscal general pretende,

Campafia deprotesta en lasredes sociales

La Asamblea Nacional Catala-na eonvoe6 anoehe un nuevoacto de protesta por la impu-taci6n de Artur Mas por lapseudoconsulta del 9 de no-viembre. En este caso la enti-dad independentista llam6 auna aceifn colectiva de enviomasivo de fotos a tray, s delas redes sociales en Internetpara reivindicar "el espiritudemocriltico, civico y alegre"de la eonsulta y expresar suapoyo a los imputados judi-cialmente por esta dltima.

Segdn indic6 la ANC en uncomunicado, con esta acci6nsimb61ica iniciaril la campa-fia orientada hacia las redessociales para reivindicar 1oque supuso el 9N como expre-si6n de "la voluntad colecti-va" de muchos catalanes,puesto queen el procesoparticipativo se registraroncasi 2,4 millones de votos. Laentidad prepara nuevos actospara los pr6ximos dias.

segfin las mismas fuentes, trans-mitir unidad. En especial, tras losdesencuentros que la decisi6n dequerellarse contra Mas produjoentre la Fiscalia General del Esta-do y la dirigida por Romero.

Un dia antes del 9-N, el enton-ces fiscal general, Eduardo To-rres-Dulce, orden6 abrir diligen-cias para averiguar si la Generali-tat habia dado "6rdenes" para ce-der las escuelas como centros devotaci6n en la consulta. Dos diasdespuds, preparaba ya un borra-dor de querella que rue rechaza-da por los fiscales catalanes. Es-tos concluyeron el 17 de noviem-bre que no habia base s61ida paraacusar y asi se lo comunicaron aTorres-Dulce, que present6 la que-rella contra su criterio. La institu-ci6n pidi6 que el president decla-rase como imputado, pero elTSJC no lo ha citado hasta ahora.La declaraci6n de Mas ha levanta-do ampollas en las filas indepen-dentistas, en especial por la fechaescogida: el 15 de octubre se cum-plen 75 afios del fusilamiento delexpresidente Lluis Companys.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

129000

25725

Diario

655 CM² - 58%

5185 €

18

España

8 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Q U A D E R N .DIJOUS, 8 D’OCTUBRE DEL 2015, NÚMERO 1.603elpais.cat

Un article d’elpais.cat que commemora el primer aniversari de la pàgina web en català d’aquest diari aquesta setmana. / joan sánchez

E ls daus de l’atzar ens la juguen so-vint i solen parlar a vegades mésque tots nosaltres plegats. Aquell 6

d’octubre del 1982, quanEL PAÍS va impri-mir el seu primer número de l’edició fabri-cada a Catalunya per un equip de periodis-tes catalans, molt pocs recordaven o vo-lien recordar els fets coneguts com els delSis d’Octubre. Va ser una data triada peratzar la que va fer coincidir aquell 48èaniversari de la proclamació de l’Estat

Català dins la República Federal Espanyo-la a càrrec del president Companys amb lainauguració de l’edició catalana d’un diarifins aleshores només editat a Madrid ilògicament en castellà.

Recordo perfectament la nit d’aquellainauguració de la rotativa de la Zona Fran-ca, amb les autoritats catalanes, encapçala-des per Jordi Pujol, i els directius de PRI-SA, el president José Ortega Spottorno, elconseller delegat Jesús Polanco, el direc-tor Juan Luis Cebrián i, naturalment, elnostre director a Catalunya i director ad-

junt del diari Antonio Franco. Sí, algú vafer un fugisser comentari privat i sorne-guer, sense donar-li més importància, so-bre la coincidència amb l’aniversari obli-dat del desafortunat intent de rebel·lió ocop d’Estat d’una autoritat de la Repúblicacontra la Repúblicamateixa, però resmés.

El moment no era especialment bri-llant per a l’economia espanyola ni per a lacatalana. No acabàvem de sortir de larecessió que havia començat amb la grancrisi del petroli el 1973 i a més ensendinsàvem en una crisi bancària de di-

mensions enormes, només superada perla que ara acabem de passar, que s’empor-taria la mateixa Banca Catalana que haviafundat qui era aleshores el president de laGeneralitat. Aquell desembarcament, si vo-leu dir-ne així, aportava unes importantsinversions en maquinària i instal·lacions,un bon grapat de llocs de treball, algunsd’alta qualificació, i un projecte periodísticnou i dinàmic que incorporava un ampliplanter de periodistes catalans. Qui podiaestar-hi en contra?

Passa a la pàgina 2

LLIBRES

Ramon Mercader,el ‘català universal’que assassinà Trotski

MÚSICA

Farruquito i l’aristocràciadel flamenc, al Palaude la Música

Una pantalla que il·lumina el mónElpais.cat compleix un any explicant la globalitat des de la mirada catalana

Pàgina 7 Pàgina 8

Lluís Bassets

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

1504000

202165

Semanal

746 CM² - 66%

7002 €

1,8

España

8 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

8 . A G E N D A QUADERN Dijous, 8 d’octubre del 2015

Recomanem...MÚSICA Rere la barraper Luis Hidalgo

COMPRAR I BEURERestaurant UltramarinosPer Carlos Orquín

Dijous 8Mujeres, Me And The Bees.Amb motiu del Dia Mundial dela Salut Mental, aquest artistes,entre d’altres, oferiran versionsd’altres col·legues que pateixeno han patit algun tipus detrastorn mental. Luz de Gas,Barcelona. 21 hores (10 euros).

Divendres 9Días Nórdicos. El festival de mú-sica i cultura nòrdica arriba perprimer cop a Barcelona. Multitudde concerts i activitats des deles 18 hores. Sala Apolo,Barcelona (gratuït amb invitació).

La Pegatina. La banda presentaRevulsiu, darrer treball i un pasendavant dins el món del ball ila barreja que projecta el grup.Razzmatazz, Barcelona. 20 hores(17 euros).

Cris Joanico. F(a)usta és el noudisc de Cris, que ara presentaamb quartet de corda, uncontrabaix i una guitarra. BornCentre Cultural. 20 hores (entre10 i 15 euros).

Joe Crepúsculo i Ellos. El pri-mer presenta Nuevos misterios iels segons, Pop cabrón.

Melodies. Guitarres,sintetitzadors i un ambientgeneral molt singular. Festa.La Capsa, Barcelona. 23 hores(10 euros).

Dissabte 10Connexions. El cicle que posaen contacte diversos artistes hofa amb Paul Fuster, Edi Pou(bateria de Za!) i Sara Fontán(violí a Manos de Topo).Preparen disc conjunt. SalaApolo 2, Barcelona. 20.30 hores(14 euros).

Espaldamaceta. El cantautor

presenta en solitari, nomésamb la seva guitarra, BaileMasái, adaptat al format deconcert en bar. Bar Italia.Vilanova i la Geltrú, 20 hores(6 euros).

Anna Luna, Jaume Vilaseca iJosé Luis Sánchez. Tresmúsics als quals uneix la passiópel geni brasiler AntonioCarlos Jobim, a qui dediquenel disc Simplesmente Jobim, através de qual es fa unrecorregut sobre la vida del’autor. Luz de Gas, Barcelona.21 hores (8 euros).

Dimarts 13Sanjays. Influències dels seixan-ta, vuitanta i noranta peraquesta banda que presentaFood and milk for our babies,el seu darrer treball.Almo2Bar, Barcelona. 21 hores(8 euros).

Dimecres 14The Sonics. Un tros de lahistòria del punk, però enpresent. La mítica banda té noudisc, This Is The Sonic, unaprova que no viuen només delsrecords. Sala Bikini, Barcelona.20 hores (20 euros).

“Que els barcelonins tornin a laRambla”, diu Kate Preston, lapropietària d’aquest local que desde fa un mes comparteix voreraamb desenes de llocs pensats pera turistes a la part baixa del pas-seig. La tasca és complicada, peròPreston vol aconseguir-ho “ofe-rint qualitat”. Creu que hi ha unpúblic que busca llocs “on podertornar”, també al bastió turista delbarri Gòtic. Ultramarinos es trobaen el local d’un antic cinema, bas-tant ampli, amb capacitat per a

300 comensals. A la carta abun-den les racions i tapes tradicionals,encara que tampoc falten les ham-burgueses de moda. La varietat decòctels i vi és alta. En el que era

l’antiga platea, apartir de les 22 hhi haurà músicaen directe —ex-cepte dilluns i di-marts— perquèla idea dels seuspropietaris ésmesclar sopar icopes. “A partirde les 23.30 h esbaixa una mica lallum i regna labola”. El sopar

de tapes ronda els 20 euros. Lescopes, d’aquí en endavant.

Rambla dels Caputxins, 31Barcelona

LOS FARRUCO Y LOS AMAYAFarruquito i les bailaoras BelénLópez, Karime Amaya i SaraBarreroPalau de la Música9 de octubre

L ’Aristocràcia del Fla-menc és el nom del cicleque arrenca al Palau de

la Música, en commemoraciódel 45è aniversari del TablaoFlamenco Cordobés, i s’ajustaa la perfecció al nivell dels ar-tistes de Sevilla i Catalunyaque l’obren: el bailaor Farruqui-to i les bailaoras catalanes Be-lén López, Karime Amaya —ne-boda-néta de Carmen Amaya—i Sara Barrero. “Em sento feliçd’actuar a Barcelona, és unaciutat en la qual sempre emsento estimat, des que vaig ac-tuar amb la meva família sentun nen el 1999, en la tempora-da del Grec”, explica l’atractiubailaor.

Farruquito té diverses actua-cions al Palau de la Música i laprimera —demà— és la de l’es-pectacle Los Farruco y Los Ama-ya. Tributo a Carmen Amaya,que compta amb artistes dedues grans famílies gitanes.“Tornaré al Palau altra vegadael 16 i el 19 d’octubre amb unaltre espectacle, Vivir Flamen-co”, afegeix. El taloneig i les pal-mes se sentiran també dins delmateix cicle al Palau el 31 d’oc-tubre a Flamenco, flamenco:“En aquest no ballo jo, però hiha el magnífic Juan de Juan”,conclou Farruquito.

El bailaor afirma que el fla-menc travessa un bon momentperquè hi ha grans artistes queestan conreant amb curaaquest gènere: “Hi ha molt ta-

lent en l’actualitat i el flamencagrada al públic, no tan solsaquí, sinó també a l’estranger,on hi ha grans entesos. No obs-tant això, està desatès per lesadministracions i els grans or-ganismes i és una pena que nose’n tingui cura, és un bé moltvaluós de la nostra cultura”.Farruquito sosté que un artistadel flamenc ha de viure en

constant contacte amb el ball:“He tingut la sort de néixer enuna família de grans artistes.Una saga que tindrà conti-nuïtat perquè al meu fill li agra-da ballar i crec que seguirà elsmeus passos. Encara que en elmeu cas la família ha acabatinfluint, crec que també és im-portant submergir-te en els am-bients flamencs, perquè el veri-

table conservatori del flamencés el carrer”.

Farruquito participarà tam-bé en altres espectacles que im-pulsa el Tablao Cordobés, enquè compartirà escenaris ambaltres figures del flamenc comJuan de Juan, Karime Amaya,Belén López, David Cerreduelai una llarga llista de grans in-tèrprets.

En la intimitat del tablao dela Rambla, Juan Manuel Martí-nez Montoya, Farruquito (Sevi-lla, 1982), acompanyat de LuisPérez Adame i la seva filla Ro-sa, artífexs del Tablao Cordo-bés, es mostra amable i proper.L’habitual fúria del seu ball alsescenaris ha deixat pas a la cali-desa de la seva mirada.

“Al mes de novembre balla-ré per primera vegada al Ta-blao Cordobés —els dies 20 i21—, per a mi aquest local és

entranyable. Fa 43 anys va ac-tuar aquí el meu avi, el GranFarruco, i anys més tard la me-va mare i el meu germà. Peraixò és un lloc molt especialper a la nostra família. Aquíballarem Jerez le Canta a losFarruco y los Amaya. Em vemolt de gust, ja que es balla apèl, sense escenografia, molt aprop del públic, i per a miaquest és l’autèntic flamenc.La veritat és que no estic a fa-vor dels grans muntatges esce-nogràfics i musicals que devegades acompanyen el fla-menc”, confessa Juan Manuel.

Concerts

L’aristocràcia del flamenc

Juan Manuel Martínez Montoya, Farruquito, actuarà al Palau de la Música.

L’Heliogàbal, un dels bars quepromouen concerts de base, fa20 anys i prepara moltes celebra-cions. La primera, un concertforça singular, amb un munt degrups que han treballat a l’establi-ment. La llista és enorme: BeachBeach, Da Souza, Joan Colomo(foto), Nueva Vulcano, Me AndThe Bees, Fighter Pillow i un llargetcètera. Concert celebració. (LaFontana. 19.00, 5 euros)

Carmen del Val

Per Farruquito, el bonmoment del flamences deu a la cura delsartistes que el conreen

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

1504000

202165

Semanal

746 CM² - 66%

7002 €

1,8

España

8 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIJOUS 218 D’OCTUBRE DEL 2015

variableGeometriaU

n economista m’adver-teix: que el president l’ha-gi de decidir un partit que ens vol treure no no-

més d’Espanya sinó de l’euro és un desastre. Una professora inquieta em diu tot al contrari: la CUP, que ha multiplicat els seus vots més que ningú i que encarna la protesta de la joventut, no ha de ser ignorada. Estic d’acord amb tots dos. És un fet. La CUP ha passat de 3 a 10 diputats. És l’únic partit –junta-ment amb Ciutadans– que ha incre-mentat substancialment els seus vots (el 166%). I ningú pot tancar els ulls al sentiment de 336.000 cata-lans, el 8,2% dels que van votar el 27-S. Ni menys, però tampoc ni més. I molta gent –i no només els jo-ves– ha tingut raons, a vegades po-deroses, per votar la CUP. Som el país (tant Espanya com Catalunya) amb la taxa d’atur més elevada d’Europa. La desocupació juvenil està des de fa anys en un escandalós 50%. Els salaris han baixat (sobretot per als joves) per la feridora (però inevitable) devaluació interna que hem viscut. I els partits instal·lats no sempre han estat a l’altura. O no s’han ex-plicat bé. O totes dues coses a la ve-gada. La socialdemocràcia, el tràn-sit del socialisme des del sentiment a la racionalitat, ha decebut molts rebels amb causa. No ha implantat la igualtat social que somiaven (co-sa bastant impossible). Però, a més

a més, el PSOE sempre ha trobat cer-tes pegues a assumir el discurs so-cialdemòcrata. Després, la fórmu-la una mica elemental de José Luis Rodríguez Zapatero –l’Estat del ben-estar serà permanent i creixent– va topar de cara contra la crisi el maig del 2010, quan va haver d’abaixar el sou dels funcionaris, congelar la ma-joria de les pensions i retallar la in-versió pública. Zapatero va cometre, per a molts (incloent-hi barons soci-alistes), un sacrilegi. No ho va expli-car i poca cosa s’ha dit que ara Alexis Tsipras pren mesures més dures. Ai-xò sí, després d’haver presumit com un gall i haver fet un referèndum (paraula sagrada) que va ser un inú-til brindis al sol. I quan es va produir la sentència de l’Estatut el Govern de José Mon-tilla es va fer un embolic i Carme Chacón va mostrar més ambició de ministra que vol pujar que interès a sintonitzar amb l’opinió pública catalana. El PSC en va sortir tocat. ¿Fins que Miquel Iceta va ballar? La conducta del catalanisme clàs-sic també ha decebut moltes perso-nes. Era l’any 2011 i, tot just arribar al poder i en el més profund de la crisi, Artur Mas decideix que la ur-gència és retallar despeses i, al ma-teix temps, suprimir l’impost sobre l’herència. Després es desentén de l’escàndol del Palau de la Música (en tot cas, el tresorer Daniel Osàcar fe-ia a CDC el que volia perquè hi te-

¿Catalunya ha d’estar pendent de la CUP?

lítica». Absurd total. Hi ha hagut raons perquè molts jo-ves aïrats –i madurs cabrejats– se sen-tissin frustrats per CDC, ERC i el PSC i preferissin votar la CUP. És cert.

Programa de desobediència

Però la legitimitat –o fins i tot la con-veniència– de la protesta vigorosa no s’ha de confondre amb el dret a decidir el govern. La CUP és un grup assembleari que té com a progra-ma la desobediència a les lleis, que ens vol treure d’Europa i sense mo-del de referència solvent al món. Hi tenen alguna cosa a dir, han rebut 336.000 vots i han de ser escoltats. Però això no implica condicionar el programa de govern d’un país en què la immensa majoria dels ciu-tadans prefereixen ser ciutadans

europeus abans que revoluciona-ris bolivarians o coses encara més confuses. Però la culpa no és de la CUP, que lògicament volen influir al mà-xim. La responsabilitat és del naci-onalisme (que es definia business fri-endly) i de l’Esquerra Republicana de Junqueras, que han anat a les urnes amb un projecte tan sobrat de volun-tarisme (per ser educats) que –al bai-xar en diputats i perdre la majoria absoluta– els deixa tancats amb un únic aliat possible. El 8,2% de catalans que han vo-tat la CUP tenen molts drets. Però la CUP no pot imposar els seus criteris a la resta de ciutadans que han votat el PP, ICV, el PSC, Ciutadans i Junts pel Sí i que –malgrat les seves enor-mes diferències– volen viure en una Catalunya europea. H

La protesta vigorosa té raons i ha de ser escoltada, però no pot condicionarel Govern

curaria de tots els mals. Finalment el líder d’ERC, Oriol Junqueras, de-cideix anar en la llista unitària i do-blegar-se a Mas. I els d’ICV cedeixen al dogmatis-me de Pablo Iglesias i s’inventen un líder veïnal, bona persona però insí-pid, perquè a Podem Joan Herrera i Dolors Camats li semblen «vella po-

nia poders absoluts). Més tard, Jordi Pujol, l’autor dels discursos mora-litzadors sobre Catalunya, confes-sa que durant molts anys ha sigut –com a mínim– un defraudador fis-cal. CDC perdia credibilitat malgrat que Mas i Oriol Pujol Ferrusola –fill del president i segon de Mas– predi-quessin que la independència ens

JOAN

Tapia

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

501000

89305

Diario

489 CM² - 46%

11320 €

21

España

8 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles 8 D’OCTUBRE DEL 2015 57DIJOUS

CÉSAR LÓPEZ ROSELLBARCELONA

Quan s’ajunten dos talents com el di-rector Vladimir Jurowski (Moscou, 1972) i un violinista com Leonidas Kavakos (Atenes, 1967) pot passar una cosa gran. I, efectivament, això és el que va passar dimarts a la nit en el primer gran concert de la tempo-rada de Palau 100. El rus, al capda-vant de la magnífica London Phil-harmonic Orchestra, i el grec van enlluernar amb la seva interpreta-ció del Concert per a violí i orquestra, del finlandès Jean Sibelius. Des dels primers compassos es va percebre la perfecta simbiosi entre la formació i Kavakos, a qui els hereus del compositor van per-metre el 1990 desenterrar amb un recital i una gravació l’únic con-cert de Sibelius escrit per a solis-ta. Jurowski, des del podi, va ad-ministrar amb un extraordinari sentit de l’equilibri el cabal sonor d’aquesta refinada partitura dei-xant que el virtuosisme de Kavakos brillés amb llum pròpia.

El magnetisme desprès va anar més enllà de la influència dels as-tres. Kavakos va superar el repte amb la naturalitat de qui domina fins a l’última nota de les endimo-niades tessitures de l’obra. El color i l’expressivitat van aparèixer en la màgia de l’Allegro moderato inicial, van continuar en l’extrema sensi-bilitat del lent segon moviment i van finalitzar amb el vibrant ritme del Finale. L’extraordinari nivell de la pri-mera part, amb propina del solista inclosa, va deixar l’auditori expec-tant davant la sacsejada d’Un rèqui-em alemany de Brahms, un altre des-afiament per a l’orquestra, l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau. La direcció de Jurowski, amb preci-sos, detallistes i silenciosos silabe-jos dirigits a les corals, va encarrilar la cohesió de les formacions amb el sòlid baríton Dietrich Henschel i la lluminosa soprano Miah Persson, que va estremir l’auditori amb el solo que el compositor va dedicar a la memòria de la seva mare. El millor va ser el bon acobla-ment entre els participants, man-tenint les altes cotes de tensió dra-màtica d’aquesta peça mestra ple-na de variades atmosferes. Un bon remat per a una gran vetllada. H

Kavakos i Jurowski eleven SibeliusCRÒNICA El virtuós violinista i el director sacsegen el Palau

La London Philharmonic i els cors commouen amb ‘Un rèquiem alemany’

FERRAN SENDRA

‘NABUCCO’ OBRE LA TEMPORADA DEL LICEU

Barcelona q Expectació en l’obertura, ahir a la nit, de la temporada del Liceu amb la representació de Nabucco, de Verdi, amb direcció escènica de Daniele Abbado. El baríton Ambrogio Maestri (centre) va protagonitzar la funció, la primera de Conxita Garcia com a directora del cor, nomenada ahir oficialment. A l’acte hi van assistir Artur Mas –llargament aplaudit a l’arribar a la llotja–, Oriol Junqueras, Núria de Gispert, Ferran Mascarell, Miquel Iceta, Irene Rigau, Xavier García Albiol, José María Lassalle, Ainhoa Arteta i Josep Bros. C. L. R.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

501000

89305

Diario

223 CM² - 21%

5167 €

57

España

8 Octubre, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

A la barra, mentre demana una copa, Nena Gogó («com una gogó però del porno», aclareix) explica

que va entrar en aquest món de la mà de Conrad Son, el director de ci-ne per a adults. «Vaig conèixer Conrad i Evita de Luna i vam comen-çar una relació a tres, fins que un dia ell em va proposar actuar. Jo la veri-tat no m’ho vaig pensar gaire. Vaig dir: ‘¿Per què no?’». El que ha estat sent la crema i nata del porno espa-nyol s’ha reunit aquesta nit de diu-menge a la sala Danzatoria, al Port Olímpic, oficialment perquè hi tin-drà lloc la cerimònia d’entrega dels premis de l’any, els premis Ninfa; oficiosament, perquè la designació d’un olimp és capital per a qualsevol indústria de l’entreteniment. La vet-llada és l’últim i més glamurós acte del Saló Eròtic de Barcelona i tot-hom ve d’allà, disposat a fer un úl-tim esforç després de tres jornades d’estimulant contacte amb el pú-blic, però també de feina intensa. Per un marge estret els escots abis-mals no són la norma, i algunes do-nes han optat per una elegància gai-rebé augusta, tot i que hi ha impudí-cia, per descomptat; Cristina X i els seus exuberants pits gairebé al des-cobert són una d’aquestes excepci-ons. Nena Gogó, la seva melena ver-mella i els seus 24 anys resplendei-xen a bord d’un vestit exquisidament blanc. El photocall respira sensualitat, en-cara que sigui impostada. Per la sala, condicionada com a auditori, amb un centenar de cadires disposades al voltant d’un escenari i un faristol, desfilen les cares familiars del cine pornogràfic espanyol, per exemple

Els anals d’Apolonia

Sophie Evans, que rebrà més tard el Premi Honorífic de l’Any. Cristi-na X, sí, i els seus grans pits. Carla Pons. Al mateix Son se’l veu anant i venint i repartint salutacions. No-ra Barcelona i Ratpenat. Julia de Lu-cía. En canvi no hi és Nacho Vidal, el més pròxim a un rei que té la indús-tria local, per culpa d’una «migra-nya enorme que li ha agafat després de tres dies de festival», segons expli-carà més tard el mestre de cerimòni-es. El musclo a mig obrir que aquest any és el símbol del saló, transsump-te mol·lusc dels genitals femenins, es-

tà més o menys per tot arreu, i la seva presència confirma la voluntat fetit-xe de tot això. Venus O’Hara, periodista, mo-del, sex blogger, provadora de jogui-nes eròtiques («he de masturbar-me per la meva feina»), forma part del jurat. «Possiblement sóc l’única que no consumeix porno de forma habi-tual, així que crec que aporto una vi-sió diferent, sense contaminar. Du-rant dos dies em dedico a veure els treballs nominats i em fixo sobretot en les cares: m’han de convèncer que s’ho estan passant bé». Amb aquesta

Els premis al cine porno són l’últim i més glamurós acte del Saló Eròtic

JOAN PUIG

33 Dos assistents a la gala d’entrega dels premis Ninfa Primera Línea, diumenge, a la sala Danzatoria.

MAURICIO

BernalBaRCELONEJaNt

Carolina Abril, millor actriu de l’any, és l’orgullosa inventora de l’anomenada Palla Renfe

visió més neta de les coses, O’Hara pronuncia el nom de Carolina abril quan li pregunten què li causa debi-litat de tot el que es fa actualment en el món del cine adult espanyol. «Ca-rolina és una gran actriu i a més ha inventat una cosa que es diu la Pa-lla Renfe: cada cop que viatja en tren es grava masturbant-se al bany, cosa que em sembla molt graciosa». Caro-lina, que ha creat escola i ha conver-tit en tendència la Palla Renfe, havia de ser guardonada durant la vetllada amb un dels premis importants de la nit: la millor actriu de l’any.

Una dona tímidaLa cerimònia pròpiament dita no només és una desfilada de premi-ats amb discursos d’agraïment que per norma –i per fortuna– són breus, afavoridors d’una agilitat més avi-at desconeguda en aquest tipus de vetllades, sinó l’esperada processó dels títols que s’atorguen, una llista a vegades estrambòtica que inclou estranyes criatures com Momificació Daniela 40 graus o El regal del Pare Noel, que, per suggestius, són els que més criden l’atenció; tot al contrari que, per exemple, Penetració amb plàtan i daga, que eximeix la imaginació de l’exercici. Els discursos al faris-tol del musclo són breus o directa-ment lacònics, i de vegades precaris: «La meva especialitat és més follar que això», diu un actor abans d’esca-par-se per la part del darrere. «Gràci-es», pronuncia simplement apolo-nia Lapiedra, una altra triomfadora de la nit, i per partida doble: la mi-llor actriu revelació per un costat i la millor escena amateur per l’altre. El primer anal de Apolonia havia desper-tat de fet certa expectació: només cal mirar els comentaris a internet. En el seu twitter, apolonia va confessar fa poc que és «súper tímida». Una cosa no és oposada a l’altra. H

DIJOUS 398 D’OCTUBRE DEL 2015

exposició A L’eixAMpLe

La pedrera ret tribut als artesansdel modernisme

CRIStINa SaVaLLBARCELONA

Feia més de 50 anys que les bellíssi-mes obres modernistes creades a fi-nals del segle XIX i a principis del se-gle XX per ebenistes, forjadors, jo-iers, fabricants de rajoles, teixidors, vidriers i ceramistes de Barcelona i d’altres enclavaments catalans no s’havien exhibit en un gran espai. Concretament des del 1964, quan el

Palau de la Virreina va acollir l’expo-sició Arts Sumptuàries del Moder-nisme Barceloní. Des d’avui fins al 7 de febrer, el principal de la Pedrera, on habita-va la família Milà, reuneix més de 100 peces d’arts aplicades que actu-alment estan disperses en institu-cions culturals, com el Museu Na-cional d’Art de Catalunya i el Mu-seu d’Art de Cerdanyola (MAC), o en mans de col·leccionistes privats. Una de les aportacions de l’expo-sició, titulada Modernisme: Art, Tallers, Indústries, és una fotografia inèdita del mateix pis a principis del segle XX en la qual s’observen els sostres ondulants que s’han perdut. Una

altra de significativa és l’obertura d’un balcó que dóna al passeig de Gràcia, que acostuma a estar tancat. La vista des de la sala és una de les més boniques de la ciutat. També en-tren en el joc expositiu les portes, co-lumnes, una barana de Josep Maria Jujol i paviments hidràulics de l’edi-

fici de Gaudí. Mireia Freixa, catedràtica d’His-tòria de l’Art de la Universitat de Barcelona, és la comissària d’una detallada mostra que ret homenat-ge als tallers i a les petites indústri-es que van treballar en les arts apli-cades per a l’arquitectura modernis-

ta, que té a Barcelona «vuit edificis declarats patrimoni universal per la Unesco», segons recorda Marga Vi-za, directora de Cultura de la Fun-dació Catalunya-La Pedrera. La Casa Milà n’és un.

VIDRIERES / L’exposició disposa de de-licades peces de vidre que s’han des-muntat, s’han traslladat en capses de màxima protecció i s’han tornat a muntar, com l’espectacular vidrie-ra Dames del gronxador (1910), obra de Ludwig Dietrich von Bearn, que ha cedit el MAC, i el preciós biombo amb tècnica cloisonné elaborat el 1903 per Frederic Vidal. Gaspar Homar i Joan Busquets són dels artistes amb més presèn-cia, per la qualitat dels seus llums de metall i vidre emplomat. Al ceramis-ta Lluís Bru també se li dedica una sala en la qual destaquen els dibui-xos previs a les columnes del Palau de la Música, propietat de la família Muñoz-Varela. L’empresa Masriera aporta alguna de les seves cèlebres joies esmaltades i també catàlegs i quaderns originals. H

La mostra reuneix 100 obres disperses propietat de museusi de col·leccionistes

33 Mireia Freixa, ahir, davant una vidriera de Ludwig Dietrich von Beärn.

CARLOS MONTAÑÉS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

501000

89305

Diario

361 CM² - 34%

8367 €

39

España

8 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIJOUS10 8 D’OCTUBRE DEL 2015

ra popular participativa a l’abast de la ciutadania i en benefici del mateix sector. Els que subscrivim aquest text formem part del sector musical des de fa dècades. Hem partici-pat sempre que se’ns ha convocat des d’instànci-es municipals. Hem si-gut part activa en la tas-ca d’elaborar un llibre que va resumir anàlisis i punts de vista, a més de conclusions i directrius per al futur. Desafortuna-dament, va ser una opor-tunitat perduda i només va servir per sembrar el desànim. Quan es va elaborar el lli-bre blanc de la cultura, almenys pel que fa a música les conclusions de-notaven vaguetat i no van reflectir les aportacions dels que diàriament breguem amb la realitat musical de base. En el passat, la dinàmica sem-pre ha sigut la mateixa: el regidor de Cultura es reunia primer amb els influents –és a dir, els responsables del Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música, l’Auditori, l’OBC…– i amb ells pactava la inversió munici-pal, gairebé el 80% del pressupost de l’ICUB dedicat a música. Després el regidor delegava en un càrrec de la seva confiança, moltes vegades un tècnic, la complexa tasca d’aplacar la resta del sector musical, la immensa majoria. La consigna era clara i dià-fana: repartir el pressupost sobrant sense que hi hagués cap possibilitat de modificar res.

¿Resistències al canvi?La gestió municipal de la cultura a la Barcelona de Colau ha de desterrar l’elitisme i l’immobilisme

La perspectiva en la política municipal és d’un temps de canvi i de voluntat d’una revolució democrà-tica en les formes i el con-

tingut. No coincidir amb els nostres punts de vista és normal perquè els angles en què ens situem dins del camp musical parteixen d’òptiques diferents. Una qüestió que, lluny de ser un problema, afrontem com a font d’inspiració i enriquiment. La intenció és expressar la pluralitat en lloc de buscar la veritat monolítica. Estem en disposició d’assegurar que la receptivitat de les nostres ex-posicions per part de les persones amb responsabilitat política serà po-sitiva. No estem tan segurs que els nostres plantejaments siguin rebuts de grat entre els tècnics culturals, els mateixos que per les seves capaci-tats es van guanyar la plaça fa temps i van mostrar la seva professionali-tat en anteriors temps polítics.

És necessaRi obrir un debat en què participin els agents del sector musical i que el promogui l’ICUB. Així es podran fer els canvis profunds i urgents en la política cul-tural de Barcelona. Si es porta a ter-me la convocatòria, es trobarà su-port i col·laboració, fins i tot sabent que el camí serà ardu. Confiem que, amb persistència, s’imposarà la vo-luntat de canvi a favor d’una cultu-

Des del respecte a la facultat de la comissionada de Cultura per for-mar un equip de gestió en l’organi-grama de l’ICUB, creiem que un dels eixos del període actual seria rebut-jar l’ombra del passat. No pretenem forçar ningú, però tampoc és raona-ble la reiteració de la mateixa can-tarella que se’ns repeteix des dels temps de Mascarell, Martí i Ciurana: no es pot fer res, el sector està ato-mitzat, és caòtic i està mancat d’un interlocutor vàlid. A aquesta cançó melòdica li falta nervi i substància i li sobren prejudicis propis dels que no desitgen moure’s del lloc on exer-ceixen. Això ens condueix a pensar que hi ha qui va despistat en relació amb els canvis que s’han de produir a la nostra ciutat des de l’arribada a l’alcaldia d’Ada Colau. La cultura elitista, l’immobilis-me, la projecció de ciutat/parc te-màtic, ha ofert beneficis a un sec-

QUICO

Pi de la Serrator econòmic concret. Contrapar-tida: una ciutadania allunyada de les seves institucions i els barris més desprotegits sense participar de la nòria pública municipal. Al contrari dels que prefereixen una Barcelona congelada, nosaltres es-tem convençuts que s’ha de canvi-ar de direcció, dotar-la de nous im-pulsos i democratitzar la vida cul-tural. Per fer-ho s’ha de comptar amb la iniciativa i les aportacions dels que estiguin disposats a apos-tar. No deixem de banda en aques-ta nova etapa els que fins i tot ve-nint del passat vulguin aportar la seva visió. La tasca requereix com-petència, il·lusió i solvència. Els reptes s’albiren complexos, enca-ra que comptant amb la voluntat dels que desitgin apuntar-se cre-iem que es pot aparcar la desídia.

Una ciUtatels habitants de la qual participin activament en una vida municipal viva, amb inici-atives, solidària, justa i innovado-ra és el que va convertir Barcelona en un punt de referència mundi-al. Aquest seria el camí que nosal-tres defensem i pel qual apostem. El món de la cultura, l’art i la músi-ca ha d’abandonar actituds de su-premacia i enterrar el gregarisme. Reprenguem el caràcter transgres-sor, democràtic i llibertari que im-pulsi canvis i ens condueixi a viu-re amb placidesa i a ser artífexs del destí. Aquest és el nostre esperit, un acte de compromís i una acta per a la memòria. ¡Salut! HCantautor. Firmen també aquest article Daniel Negro (Harlem Jazz Club)i Lluís Cabrera (Taller de Músics).

La nova etapa municipal

FRANCINA CORTÉS

L’arquebisbe de Valèn-cia, el cardenal Anto-nio Cañizares, ha des-cendit de les altures espirituals al món

profà de la política. Ja sé que hi ha una llarga tradició a Espanya de les interferències eclesiàstiques en l’àmbit civil. A vegades era un afany de modelar la societat al seu gust. En altres ocasions el poder religiós arribava a encarnar el po-der polític. Només cal repassar al-guns fets de la història d’Espanya. L’arquebisbe de València, que té allò que se’n diu una certa edat –que és la més incerta– ha deci-dit que Déu havia d’intervenir en la complicada política terrenal i, més concretament, en la catalana. Ni tan sols ha intentat dissimular-ho. Perquè és francament un ac-te d’intrusisme en la societat ci-vil que una alta autoritat religiosa surti del seu àmbit per convocar els creients valencians a «resar per Espanya i la seva unitat». En altres temps, sí que les autori-tats religioses pressionaven els ciu-tadans perquè obeïssin unes nor-mes i, si no les respectaven, s’expo-

saven a patir el càstig de l’infern. És evident que durant uns quants segles, els bisbes van tenir molt po-der en l’àmbit social i en el polític. Però d’un temps ençà, una estima-ble part de l’Església ha renunciat a intervenir coactivament en l’evo-lució de la societat. Jo tinc un absolut respecte per alguns sacerdots que he conegut en altres temps, perquè posaven la seva fe al servei fraternal de les persones més necessitades de so-lidaritat i companyia. Perquè és cert que hi ha tota mena de ra-ïms en «la vinya del Senyor». Pe-rò que un arquebisbe condemni –la paraula condemnar és molt for-ta– uns seglars per les seves idees polítiques, una part dels quals de-uen ser fervents cristians... El ve-nerable arquebisbe, abans de les últimes eleccions, a Catalunya, va convocar una jornada d’oració, a resar el Rosari, a visitar el Santís-sim, amb la intenció que la pregà-ria arribés a Déu abans de les elec-cions. Sembla que aquell dia Déu te-nia una altra feina. H

Petit observatori

És intrusisme queun arquebisbe cridi els creients a «resar per Espanya i la seva unitat»

Possiblement, Déu tenia una altra feina

JOSEP MARIA

Espinàs

Dues mirades

Fiat Uno

atrotinat amb retrats de Franco, banderes preconstitucionals, in-sígnies de la Falange i d’altres sím-bols ultres. Diuen que és «una pre-sència ideològica que incomoda», just en l’espai on el ciutadà gau-deix d’un dia de festa cívica i cul-tural. L’ajuntament de Figueres ha censurat el muntatge perquè diu que és de sentit comú que un cot-xe com aquest no pot circular pels carrers. ¿Que no? ¿No n’han vist mai cap? El problema és que, aquí, l’art simplement exposa l’evidèn-cia: el feixisme és viu. ¿I és de sen-tit comú no fer-ne cas? Que no si-gui que circuli per la Rambla un vehicle així, de debò, amb feixis-tes de debò, al volant. I aleshores, ¿què? ¿També prohibiran que cir-culi? H

L’art reflecteix la realitat o la modifica. O totes dues coses. Oscil·la entre la vo-luntat de ser mimètic o la

pulsió de combatre la natura amb la idea de canviar-la o, fins i tot, de substituir-la. L’art contemporani, a més, introdueix un factor nou: la crítica. A partir de l’experiència que és artística perquè té aquesta pre-tensió (és a dir, ha estat pensada abans com a tal), reflectim per mo-dificar. Reflectim fets per modificar consciències. Em penso que aquest era l’objectiu de la instal·lació pro-posada per Núria Güell i Levi Orta per al festival Ingràvid de Figueres. Els dos artistes havien previst que «un cotxe esportiu decorat amb mo-tius feixistes es passegés fent cinc voltes per la Rambla cada dues ho-res». Es tracta d’un Fiat Uno bastant

JOSEP MARIA Fonalleras

I si és necessari retallar les inversi-ons, es fa. I si és necessari despat-xar, doncs… ¡Compte, xaval! No t’enfilis a la parra. No et deus voler comparar amb els nostres direc-tius, ¿oi? I no m’agrada que els di-guis estafadors i, menys encara, delinqüents. ¿Què t’has pensat? ¿Que ens hem beneficiat de subvencions atorgades per l’Estat per motors nets? ¿Que aquests di-ners també eren teus? No deus vo-ler que te’ls tornem, ¿veritat? A veure, mira-t’ho així, noi. Els go-verns s’agenollaran davant nos-tre, els tenim agafats pels ous. Si marxem, aquí s’armarà un bon si-dral. Els aturats seríeu legió. Pot-ser sí que ens hem quedat amb el cul a l’aire, però els que acabareu rebent sereu vosaltres. Ara ho en-tens, ¿veritat? H

Bé, ja ho saps, l’hem cagat del tot. Així ho va dir Michael Horn, el presi-dent de Volkswagen

Amèrica del Nord. De sinceritat no n’hi va faltar. Doncs sí, l’hem ca-gat. Especialment per haver-nos deixat enxampar. Va ser massa. Gairebé 10 milions de cotxes ma-nipulats. T’has de sentir molt i molt poderós per pixar-te –seguim amb l’escatologia– en tot el siste-ma de control d’emissions de ga-sos contaminants. Això no hi ha qui ho tapi. En fi, noi, que s’ha des-cobert el pastís. ¿I ara? Doncs entre tots haurem de fer pinya, ja se sap. Hem d’entomar les conseqüènci-es. No hi ha pecat sense penitèn-cia. M’entens, ¿veritat? A veure, tampoc et posis xulo. Com pots comprendre, no som una oenagé.

MerdaEMMA Riverola

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

501000

89305

Diario

510 CM² - 48%

9266 €

10

España

8 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

cartellera 8 D’OCTUBRE DEL 2015 63DIJOUS

‘Ozom’, de Mag Lari

teatre cOMtaL - barcelona

amb quatre il·lusionistes més

Ozom és el nou espectacle de màgia del Mag Lari, on intentarà sorprendre no només amb jocs de mans, sinó també amb tot l’il·lusionisme del teatre. Es tracta d’un plantejament teatral diferent: Ozom transporta el públic a un festival de màgia on, juntament amb el Mag Lari, actuen quatre il·lusionistes que han sigut referents mundials en algun moment o altre de la història de la màgia. Ozom podria ser el país d’on vénen els mags o una paraula màgica que té poders.

arts escèniques

De l’1 de desembre al 31 de genercompra d’entrades a la web www.tresc.cat

28-35 €21 €

Per a tr3sc BÀsic / PreMiuM / suBscriPtOrs eL PeriÓDicO

revoluciona la vida d’una família rica. Maldà (VoSe).

3UNA SEGUNDA OPORTUNIDAD. De Susanne Bier. Amb Nikolaj Coster-Waldau. 16 anys. Dinamarca. 2014. DRAMA. 104 min. Les vides d’un policia honrat i un psi-còpata expresidiari coincideixen amb imprevisibles con-seqüències. Méliès (VoSe).

3UNA SEMANA EN CÓRCEGA. De Jean François Richet. Amb Vincent Cassel. 12 anys. França. 2015. COMÈDIA. 105 min. Dos pares se’n van de vacances amb les seves filles. Una d’elles intenta seduir l’altre pro-genitor. arenas Multicines, Gran Sarrià i Icaria (VoSe).

V 3VACACIONES. De J. F. Daley i J. M. Goldstein. Amb Ed Helms. 12 anys. EUA. 2015. COMÈDIA. 100 min. Un matrimoni amb dos fills emprèn un viatge a un parc d’atraccions. cinesa Diagonal Mar, cinesa Heron city, cinesa la Maquinista i c. Maremàgnum.

3VAMPYRES. De Victor Matellano. Amb Caroline Munro i Marta Flich. 16 anys. Espanya. 2015. TERROR. 82 min. Dues vampires atrauen a una mansió homes amb ganes de sexe que converteixen en una orgia de sang. Uns excursionistes seran les seves víctimes. c. Girona.

3VIENTOS DE AGOSTO. De Gabriel Mascaro. Amb Dandara de Morais i Geová Manoel Dos Santos. 12 anys. Brasil. 2014. DRAMA. 80 min. Un investigador que estu-dia els vents alisis arriba a un poble costaner mentre una parella emprèn un viatge de lluita i superació. Maldà (Vo-Se), Méliès (VoSe) i Zumzeig (VoSe).

escapada cavista

DiVersOs esPais - St. SaDurní D’anoIa

a Sant Sadurní d’anoia

El Club TR3SC convida els socis a participar en una escapada Premium a Sant Sadurní d’Anoia. A les 10.00 hores es visitarà Caves Recaredo, on s’explicaran els seus orígens, expressió del paisatge i la viticultura biodinàmica. A les 12.30 hores, es visitarà la cava Maria Rigol Ordi, microceller elaborador de cava. L’activitat inclou també un dinar gastronòmic i un maridatge al restaurant Taps de Suro, així com una visita al Centre d’Interpretació del Cava.

Vins

Dissabte 17 d’octubre a les 10.00 horesreserva de places a la web www.tresc.cat

exclusiu

69 €

Per a tr3sc BÀsic / PreMiuM / suBscriPtOrs eL PeriÓDicO

3CHAVÍN DE HUÁNTAR: EL TEATRO DEL MÁS ALLÁ. De José Manuel Novoa. Espanya. 2015. DOCU-MENTAL. 80 min. Retrat d’una sofisticada civilització que va existir al Perú fa 3.200 anys. 17.30.

3LA TAPADORA. De Martin Ritt. Amb Woody Allen i Zero Mostel. EUA. 1976. COMÈDIA. 95 min. Un tipus ajuda els guionistes vetats per figurar a la llista negra fir-mant per ells. VoSc. 18.30.

3MR. TURNER. De Mike Leigh. Amb Timothy Spall i Jamie Thomas King. GB. 2014. DRAMA. 149 min. La turbulenta vida del pintor britànic, J. M. W. Turner, que vi-via amb el seu pare i la seva majordoma. VoSe. 20.00.

3PROJECT FLIP COIN VIDEO. Diversos autors. 180 min. Videocreacions d’artistes de l’Amèrica Central, en-tre ells un homenatge a Felipe Carrillo que va incorporar al Yucatán l’escola moderna. 21.30.

Plaça Salvador Seguí, 1-9. tel. 93 567 10 70

3CINESA PARC VALLÈS. Avinguda Can Jofresa, 85. Tel. 902 33 32 31. G.: dv. i ds. M.: dg. www.cinesa.es. atra-pa la bandera. C i cast., D i 3D. everest. C i cast., D. i 3D. Irrational man. C i cast. extinción. ahora o nunca. ame-rican ultra. anacleto: agente secreto. Ático sin ascen-sor. atrapa la bandera. capitán Diente de Sable y el tesoro de lama rama. ciudades de papel. cuatro fantásticos. Del revés. el caso Heineken. el corredor del laberinto: las pruebas. el desconocido. Francis-co, el padre Jorge. Irrational man. Hitman: agente 47. los Minions. la visita. Ma ma. Misión imposible: na-ción secreta. operación u.n.c.l.e. Pinocho y su ami-ga coco. Pixels. ricki. una semana en córcega. Va-caciones. regresión.

VALLS3JCA VALLS. Sant Antoni Maria Claret, 8. Tel. 977 60 27 01. G.: dv. i vig. fes. www.jcacinemes.cat. regresión. el libro de la vida. atrapa la bandera. cuatro fantásti-cos. operación u.n.c.l.e. la mujer de negro: el án-gel de la muerte. Solo química. cómo entrenar a tu dragón 2. astérix: la residencia de los dioses. C. Del revés. anacleto: agente secreto. nuestro último verano en escocia. babadook. blackhat... la casa mágica. C. el corredor del laberinto: las pruebas. chappie. eve-rest. D i 3D. campanilla y la leyenda de la bestia. Irratio-nal man. el caso Heineken. la visita.

VIC3SUCRE. Llotja, s/n. Tel. 93 883 21 08. www.cinesacec.es. atrapa la bandera. C. Del revés. C. los Minions. C. la visita. el corredor del laberinto... VO i cast. everest. D i 3D. el desconocido. Marco Macaco. C. regresión. Hit-man: agente 47. Ático sin ascensor. VOSE.

3VIGATÀ. Mossèn Cinto Verdaguer, 22. Tel. 938852403. www.cinesacec.es. Dv. a dt.: Irrational man. C.

VILAfRAnCA dEL PEnEdèS3CASAL. Rambla Nostra Senyora, 35-37. T. 600716688. www.casal.org. Morir de dia. C. Mientras seamos jóve-nes. VOSE. Mi casa en París. love and mercy. VOSE. 3KUBRICK. General Prim, 7. T. 93 890 24 13. re-gresión.

VILAnOVA I LA GELTRÚ3BOSC. Rambla Principal, 90. Tel. 938938103. www.ci-nemabosc.cat. atrapa la bandera. Irrational man. eve-rest. la visita. corazón silencioso. Ático sin ascensor. capitán Diente de Sable y el tesoro de... regresión.

3LAUREN GARRAF. Rambla l’Onclet, 18. T. 902888300. www.laurencinemas.es. Tancat per reformes.

VILA-SECA3OCINE. Av. Pere Molas, 36. T. 902 170831. Golfes: di-vendres i vigília festiu. Matinal: diumenge. www.ocine.es. american ultra. anacleto: agente secreto. atrapa la bandera. Del revés. el corredor del laberinto: las prue-bas. el desconocido. everest. Hitman: agente 47. Irra-tional man. la visita. Ma ma. regresión. Vacaciones.

Música i xocolataMuseu De La xOcOLata - barcelona

Proposta de maridatge de xocolata amb piano i violoncel, que interpretaran temes inèdits adaptats a un tast de diverses xocolates. L’experiència del tast de la xocolata anirà acompanyada de la música per fer-ne aflorar tots els possibles matisos.

Museus

Divendres 16 d’octubre a les 19.00 horesreserva d’entrades a la web www.tresc.cat

10 €8 €

Per a tr3sc BÀsic / PreMiuM / suBscriPtOrs eL PeriÓDicO

tribut a Billie Holidaycentre fraternaL - PalaFruGell

Maridatge entre els vins Rojo Parals i la música de Leslie Helpert Trio, que farà un tribut a Billie Holiday. El xou anirà a càrrec de Mariona Parals i comptarà amb Leslie Helpert (veu), Tom Warburton (contrabaix) i Jaume Llombart (guitarra). Amb la participació de Marc Camins.

Música

Diumenge 11 d’octubre a les 23.00 horesMés informació a la web www.tresc.cat

18 €20 %

Per a tr3sc BÀsic / PreMiuM / suBscriPtOrs eL PeriÓDicO

‘clams’ inaugura el Músiques sensiblesLiceu (saLa fOyer) - bcn

Música

el 23 d’octubre / 21.30hentrades, a www.tresc.cat

12 €30 %

tr3sc BÀsic / PreMiuM / suBscriPtOrs eP

Clams, que presentarà el seu segon disc, va sorgir del projecte Música per a la Inclusió.

aniversari de la st. andreu Jazz Band PaLau De La Música - bcn

Música

14 de novembre / 20.30hentrades, a www.tresc.cat

18-42 €15 %

tr3sc BÀsic / PreMiuM / suBscriPtOrs eP

La Sant Andreu Jazz Band celebra el seu aniversari en el 47è Voll damm festival.

‘L’optimista global’ amb eduard BioscacineMes girOna - bcn

arts escèniques

23 d’octubre / 21.30hentrades, a www.tresc.cat

exclusiu

6 €

tr3sc BÀsic / PreMiuM / suBscriPtOrs eP

nova versió d’Optimisme global, amb Eduard Biosca i el Sr. Bohigues.

Fes-te’n soci a www.tresc.cat

www.tresc.cat 902 33 90 33

el Club delsubscriptor de

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CARTELERA

501000

89305

Diario

904 CM² - 85%

20917 €

63

España

8 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIJOUS, 8 OCTUBRE 2015 C A R T E L L E R A LAVANGUARDIA 45

LA CARTELLERA DE PEL·LÍCULES ESTÀ SUBJECTA A POSSIBLES CANVIS D’ÚLTIMA HORA DELS CINEMES

M G M G M G M GPEL·LÍCULES BARCELONA

AmyREGNE UNIT. 2015. DIR.: ASIF KAPADIA. 12 A

Documental: L’Amy va saltar a la fama internacional amb el seu segon àlbum, Backto black. Va ser admirada per molts i va col·laborar amb diversos artistes. Va morir el2011 a causa d’una sobredosi d’alcohol, amb només 27 anys. 90 min.c Méliès 19.45c Renoir Floridablanca 22.30c Yelmo Cines Icaria 22.25

Anacleto: Agente secretoESPANYA. 2015. DIR.: JAVIER RUIZ. INT.: IMANOL ARIAS I QUIM GUTIÉRREZ. 16 A

Comèdia: L’Adolfo, un noi de 30 anys que treballa de guàrdia de seguretat, està pas-sant un mal moment. No només l’ha deixat la xicota perquè no té cap ambició, sinóque, a més, es converteix en l’objectiu d’una sèrie de pinxos liderats pel Vázquez, unperillós criminal. 87 min.

Arenas de Barcelona 16.00 18.05Bosque Multicines 20.20 22.15Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.00 20.00 22.00Cinesa Heron City 3D 19.50 22.20Cinesa La Maquinista 20.00 22.20Cinesa Maremàgnum 16.00 22.20Glòries Multicines 16.05 18.05 20.05 22.05

Ático sin ascensorEUA. 2014. DIR.: R. LONCRAINE. INT.: MORGAN FREEMAN I DIANE KEATON. APTA

Comèdia romàntica: Narra un llarg cap de setmana a la vida d’una parella gran deNova York que intenta vendre el seu apartament de l’East Village, on han viscut mésde 40 anys. La Ruth és una professora retirada i l’Alex és artista. 92 min.

Arenas de Barcelona 20.10 22.20Aribau Multicines 16.00 18.00 20.00 22.00Bosque Multicines 16.10 18.15 20.20 22.25Cinesa Diagonal Mar 22.15Cinesa Heron City 3D 17.30Comèdia 18.10Gran Sarrià Multicines 16.05 18.05 20.10 22.10

c Méliès 19.15c Verdi Park HD 18.20

Atrapa la banderaESPANYA. 2015. DIR.: ENRIQUE GATO. APTA

Animació:Explica lahistòriadeMikeGoldwing,unnoide12anysvalent idecidit, fill inétd’astronautes,quesemprehasomiatguanyaraljocd’atrapalabandera.Perpoderrecon-ciliar la seva família, ha d’atrapar la bandera més significativa de la història. 91 min.

Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.00 20.00Cinesa Heron City 3D 16.30 18.35 20.40Cinesa La Maquinista 15.50 17.50Cinesa Maremàgnum 18.00

B, la películaESPANYA. 2015. DIR.: D. ILUNDAIN. INT.: PEDRO CASABLANC I MANOLO SOLO. APTA

Drama: El 15 de Juliol de 2013, l’extresorer del Partit Popular, Luis Bárcenas, éstraslladat des de la presó per declarar a l’Audiència Nacional. Fins aquest dia, havianegat tota relació amb els anomenats papers de Bárcenas, però després de 18 dies ala presó ha decidit canviar la seva declaració. 78 min.

Boliche 20.15Renoir Floridablanca 16.15 18.00

c Yelmo Cines Icaria 20.15

BernieEUA. 2013. DIR.: R. LINKLATER. INT.: JACK BLACK I MATTHEW MCCONAUGHEY. 12 A

Comèdia: A Carthage, un poble petit i tranquil de Texas, Bernie Tiede, un enterra-morts extremament estimat per cadascun dels veïns d’aquesta comunitat, entaulauna bona amistat amb una vídua adinerada i malvada. 99 min.n Cinemes Texas 16.00 18.00 22.00

Corazón silenciosoDINAMARCA. 2014. DIR.: BILLE AUGUST. INT.: GHITA NORBY I PAPRIKA STEEN. 12 A

Drama: Tres generacions d’una família es reuneixen un cap de setmana. Les ger-manes, la Sanne i la Heidi, han acceptat que la seva mare, malalta terminal, vulguiposar fi a la seva vida abans que el seu estat empitjori. 97 min.

Boliche 16.00

De chica en chicaESPANYA. 2015. DIR.: S. SEBASTIÁN. INT.: CELIA FREIJEIRO I CRISTINA PONS. 12 A

Comèdia: A la Inés la vida li somriu a Miami fins que la xicota, la Becky, descobreixque li ha estat sent infidel amb la Kirsten, una editora americana que està enamoradad’ella i que és membre de l’Associació Nacional del Rifle. Llavors la Inés decideix queha arribat l’hora de tornar a casa. 87 min.

Boliche 22.15

Del revésEUA. 2015. DIR.: PETE DOCTER, RONALDO DEL CARMEN. APTA

Animació: Créixer pot ser un camí ple de sots i per a la Riley no és una excepció.Es veu obligada a deixar enrere la seva vida al Mig Oest americà perquè el seu paretroba una nova feina a San Francisco. Com tothom, la Riley es deixa guiar per lesseves emocions: Alegria, Por, Ira, Fàstic i Tristesa. 94 min.

Arenas de Barcelona 16.15 19.10

Aribau Club 16.15c Balmes Multicines 16.10 18.10 20.10

Bosque Multicines 16.00 18.10Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.00Cinesa Heron City 3D 16.15 18.20Cinesa La Maquinista 16.35

c Verdi HD 16.05 20.25c Yelmo Cines Icaria 17.50

EdénFRANÇA. 2014. DIR.: M. HANSEN-LOVE. INT.: F. DE GIVRY I P. ETIENNE. 16 A

Drama: A la dècada dels 90, el moviment de la música electrònica francesa avançamolt ràpidament. El Paul està fent els seus primers passos com a discjòquei enl’emocionant vida nocturna parisenca i ha creat amb el seu millor amic un duo ano-menat Cheers. 126 min.c Balmes Multicines 22.15c Cinemes Girona 22.00c Renoir Floridablanca 20.00 22.30c Zumzeig Cinema 19.30

El apóstataDIVERSOS PAÏSOS. 2015. DIR.: F. VEIROJ. INT.: Á. OGALLA I M. LARRALDE. 12 A

Comèdia dramàtica: Repassa les cicatrius d’un jove que desitja emancipar-se d’allòque s’escapa del seu control, alhora que dispara contra si mateix i amb un afanycínic en algunes qüestions de fe, de culpa i de desig. 77 min.

Renoir Floridablanca 16.30 18.30 20.30 22.35Verdi Park HD 16.10 18.10 20.20 22.30

c Yelmo Cines Icaria 17.45 19.45 21.45

El caso HeinekenBÈLGICA. 2015. DIR.: D. ALFREDSON. INT.: A. HOPKINS I J. STURGESS. 12 A

Thriller: Narra la història del segrest que va commocionar la societat europea deprincipis dels 80. El 1983, el magnat de la cervesa Alfred Henry Heineken va sersegrestat, juntament amb el seu xofer, per una banda que va exigir 50 milions dedòlars per la seva llibertat. 95 min.

Cinesa Heron City 3D 19.00 21.30Gran Sarrià Multicines 16.00

El corredor del laberinto: Las pruebasEUA. 2015. DIR.: W. BALL. INT.: DYLAN O’BRIEN I THOMAS BRODIE-SANGSTER. 12 A

Ciència ficció: El Thomas i la resta de clarians s’han d’enfrontar al seu desafiamentmés important fins al moment: buscar pistes sobre la misteriosa i poderosa or-ganització coneguda com a CRUEL. Aquest viatge els porta a les Brases.102 min.

Arenas de Barcelona 15.45 19.00 21.45c Balmes Multicines 16.20 19.10 22.00

Bosque Multicines 16.00 19.00 22.00Cinesa Diagonal Mar 17.00 19.40 22.20Cinesa Heron City 3D 17.00 19.40 22.20Cinesa La Maquinista 17.00 19.40 22.20Cinesa Maremàgnum 17.00 19.40 22.20Glòries Multicines 16.10 19.05 22.00Palau Balaña Multicines 16.00 19.00 21.50

c Yelmo Cines Icaria 19.35 22.15

El desconocidoESPANYA. 2015. DIR.: D. DE LA TORRE. INT.: LUIS TOSAR I JAVIER GUTIÉRREZ. 12 A

Thriller: El Carlos, executiu de banca, comença el matí rutinari portant els fills al’escola, cosa excepcional, ja que sol fer-ho la dona. Quan arrenca el cotxe, rep latrucada d’un desconegut que ho sap tot sobre ell. Aquesta persona li anuncia que téuna bomba sota del seient. 98 min.

Arenas de Barcelona 16.00 18.00 20.00 22.00Aribau Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Balmes Multicines 18.00 20.00

c Balmes Multicines 16.00 22.00Bosque Multicines 16.00 18.10 20.20 22.30Cinesa Diagonal Mar 16.10 18.15 20.20 22.25Cinesa Heron City 3D 16.15 18.25 20.35 22.45Cinesa La Maquinista 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa Maremàgnum 16.00 18.05 20.15 22.30Comèdia 16.10 20.10 22.10Glòries Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Gran Sarrià Multicines 16.05 18.05 20.10 22.15Palau Balaña Multicines 15.50 17.55 20.00 22.05Renoir Floridablanca 16.10 18.10 20.10 22.10Verdi Park HD 16.00 18.10 20.20 22.30Yelmo Cines Icaria 18.20 20.30 22.45

El nostre últim estiu a EscòciaREGNE UNIT. 2014. DIR.: G. JENKIN, A. HAMILTON. INT.: R. PIKE I D. TENNANT. APTA

Comèdia: El Doug i l’Abi són dos pares normals amb tres fills encantadors peròmolt excèntrics. Després de separar-se, han de viatjar amb els nens de Londres aEscòcia per celebrar l’aniversari de l’avi, malalt. 95 min.n Cinemes Texas 16.00 18.00 20.00

El precio de la famaDIVERSOS PAÏSOS. 2014. DIR.: X. BEAUVOIS. INT.: B. POELVOORDE I R. ZEM. 7 A

Comèdia dramàtica: Anys 70 a Vevey, a la vora del llac Ginebra. En sortir de lapresó, Eddy Ricaart va a casa del seu amic Osman Bricha. Han acordat que l’Eddycuidaria de la Samira, la filla de l’Osman, mentre la dona, la Noor, està ingressada.Quan s’assabenten que el riquíssim Charlie Chaplin acaba de morir, a l’Eddy se liocorre una idea: robar el fèretre amb el cos i demanar un rescat. 117 min.c Balmes Multicines 16.00 19.00 22.00

Boliche 16.05 18.05 20.05 22.00Comèdia 16.30 19.10 22.20Gran Sarrià Multicines 16.05 19.05 22.05

c Yelmo Cines Icaria 17.30 19.50 22.10

El somni catalàESPANYA. 2015. DIR.: JOSEP M. FORN. APTA

Documental: Treball que recorre fets històrics a Catalunya que, iniciant-se l’any 1904fins a l’actualitat, expressen, des d’una mirada poètica, la visió personal de Forn sobrela lluita dels catalans per a la recuperació dels drets nacionals. 80 min.C Méliès 17.50

EverestDIVERSOS PAÏSOS. 2015. DIR.: B. KORMÁKUR. INT.: J. CLARKE I J. BROLIN. 12 A

Aventura: Inspirada en els increïbles esdeveniments que van tenir lloc durant un in-tent per conquerir el pic més alt del món, descriu l’impressionant recorregut de duesexpedicions que s’enfronten a una de les pitjors tempestes de neu mai conegudes perl’home. 121 min.

Arenas de Barcelona 15.45 19.00 21.45¶Arenas de Barcelona 16.15 19.10

Aribau Multicines 16.10 19.05 22.00c Balmes Multicines 16.30 19.20 22.10

Bosque Multicines 16.05 19.05 22.05Cinesa Diagonal Mar 16.25 19.00 22.15

¶Cinesa Diagonal Mar 17.00 19.30 22.00Cinesa Heron City 3D 16.15 18.45 22.15

¶Cinesa Heron City 3D 17.00 19.30 22.10Cinesa La Maquinista 16.00 18.25 20.10 22.35

¶Cinesa La Maquinista 19.00 22.00Cinesa Maremàgnum 18.25 20.00 22.25

¶Cinesa Maremàgnum 16.00Glòries Multicines 19.00 22.00

¶Glòries Multicines 16.00Gran Sarrià Multicines 16.00 19.00 22.00

¶Palau Balaña Multicines 16.20 19.15 22.10c Verdi Park HD 16.00 20.10 22.30c Yelmo Cines Icaria 17.30 20.00 22.30c Yelmo Cines Icaria 19.00

ExtinctionHONGRIA , ESPANYA. 2015. DIR.: M. Á. VIVAS. INT.: M. FOX I J. DONOVAN. 16 A

Thriller: Nou anys després que una infecció convertís gran part de la humanitat encriatures salvatges i sense intel·lecte, el Patrick, el Jack i la seva filla, la Lu, sobreviuentot sols. No obstant això, alguna cosa terrible passà entre el Patrick i el Jack i un odiprofund perviu entre ells. 108 min.

Cinesa Diagonal Mar 17.00 19.00 22.00Cinesa Heron City 3D 16.45 19.45 22.10

FargoEUA. 1996. DIR.: JOEL COEN. INT.: FRANCES MCDORMAND I WILLIAM H. MACY.18 A

Thriller: Un home apocat i tímid, casat amb la filla d’un milionari que el manté total-ment allunyat de la seva fortuna, decideix contractar dos delinqüents perquè segres-tin la seva dona i muntar amb el rescat el seu propi negoci. Però en el transcurs delrapte, tres innocents resulten brutalment assassinats. 97 min.c Phenomena 20.20

Francisco, el padre JorgeESPANYA, ARGENTINA. 2015. DIR.: B. DOCAMPO FEIJÓO. INT.: D. GRANDINETTI.APTA

Biopic: A través d’una periodista que està escrivint un llibre sobre el Papa Francesc,es repassa la vida del pare Jordi en la seva lluita contra la pobresa, la prostitució,l’explotació laboral, la droga i la corrupció. 110 min.

Arenas de Barcelona 16.00Balmes Multicines 16.15Cinesa Diagonal Mar 20.00 22.20Cinesa Heron City 3D 19.30

Heimat, la otra tierraALEMANYA. 2013. DIR.: E. REITZ. INT.: JAN DIETER SCHNEIDER I ANTONIA BILL.16 A

Drama històric : Enmig de la fam, la pobresa i l’opressió de l’Alemanya del segleXIX, el Jacob només somia emigrar a Sud-amèrica a la recerca d’una vida millor.Estudia les llengües indígenes del Brasil i fa plans per viure les millors aventuresromàntiques a un costat del mar. 230 min.c Verdi HD 17.00

Herois invisiblesEUA, ESPANYA. 2014. DIR.: JORDI TORRENT, ALFONSO DOMINGO. 7 A

Documental: La gesta de la Brigada Lincoln és coneguda. Composta per 2.800 nord-americans, la Brigada Lincoln va acudir a defensar la República Espanyola el 1936,juntament amb prop de 50.000 voluntaris arribats de 54 països. El que no se sapgaire és que dins d’aquells voluntaris figuraven 85 afroamericans. 74 min.c Cinemes Girona 20.00

Hitman: Agente 47EUA. 2015. DIR.: A. BACH. INT.: RUPERT FRIEND I ZACHARY QUINTO. 16 A

Acció: Un assassí d’elit ha estat genèticament alterat per ser convertit en una màquinade matar perfecta. És conegut pels dos últims dígits del seu codi, tatuat al clatell: 47.El seu objectiu és acabar amb una megacorporació que té previst revelar els secretsde la seva organització secreta. Per a això, forma equip amb una jove. 97 min.

Arenas de Barcelona 16.00 18.00 20.00 22.00Bosque Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.00 20.00 22.00

Cinesa La Maquinista 16.10 18.20 20.40 22.50Cinesa Maremàgnum 16.15 18.20 20.25 22.30Glòries Multicines 16.10 18.10 20.10 22.10Palau Balaña Multicines 15.55 18.00 20.00 21.55

c Yelmo Cines Icaria 18.20 20.30 22.40

Irrational manEUA. 2015. DIR.: WOODY ALLEN. INT.: JOAQUIN PHOENIX I EMMA STONE. 12 A

Drama: El professor de filosofia Abe Lucas ha tocat fons a nivell emocional. Pocdesprés de començar a fer classe a la universitat d’una petita localitat, comença arelacionar-se amb dues dones: Rita Richards, una professora que se sent molt sola, iJill Pollard, la seva millor estudiant. 96 min.

Arenas de Barcelona 16.00 18.00 20.00 22.00Aribau Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15

c Balmes Multicines 16.00 18.30 20.30 22.30c Balmes Multicines 18.00 20.00 22.00

Bosque Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Cinesa Diagonal Mar 16.20 18.25 20.35 22.45

C Cinesa Diagonal Mar 17.00Cinesa Heron City 3D 16.00 18.05 20.15 22.20

C Cinesa Heron City 3D 16.45 19.30Cinesa La Maquinista 16.10 18.20 20.40 22.45Cinesa Maremàgnum 20.15Comèdia 16.10 18.10 20.10 22.10Glòries Multicines 16.00 18.00 20.00 22.00Gran Sarrià Multicines 16.05 18.05 20.10 22.10

c Méliès 18.00 22.05C Palau Balaña Multicines 16.00 18.00 19.55 22.00c Renoir Floridablanca 16.15 18.15 20.15 22.15c Verdi HD 16.05 20.25 22.30c Verdi HD 18.15 21.40c Yelmo Cines Icaria 18.00 20.10 22.20

JackALEMANYA. 2014. DIR.: EDWARD BERGER. INT.: IVO PIETZCKER I GEORG ARMS.12 A

Drama: Encara que només té 10 anys, el Jack té cura de si mateix i del germà petit,el Manuel. La mare, la Sanna, treballa tot el dia i per les nits li agrada sortir perquè ésincapaç de fer front a la vida real que té com a mare soltera. Un dia, el Jack pateix unaccident domèstic i es enviat a un centre dels Serveis Socials. 103 min.

Boliche 16.00 18.00 20.00 22.00c Yelmo Cines Icaria 17.50 20.00 22.10

La cabeza altaFRANÇA. 2015. DIR.: E. BERCOT. INT.: ROD PARADOT I CATHERINE DENEUVE. 16 A

Drama: Després de ser abandonat per la seva mare, el jove Malony porta des quetenia 6 anys entrant i sortint del jutjat de menors. 119 min.c Balmes Multicines 16.20 19.15

La camarera LynnALEMANYA. 2014. DIR.: INGO HAEB. INT.: VICKY KRIEPS I LENA LAUZEMIS. 16 A

Drama: Cap cambrera és tan obsessiva com Lynn Zapatek. El seu món transcorretotalment dedicat a les tasques de neteja que té al seu càrrec a l’hotel Eden. Peravorriment, la Lynn manté una relació sexual amb el gerent del lloc, però li interessasobretot conèixer els secrets dels clients. 90 min.

Boliche 18.00n Cinemes Girona 18.00 20.00c Cinemes Maldà 16.15

La cura de YalomSUÏSSA. 2014. DIR.: SABINE GISIGER. APTA

Documental: Autor de supervendes, conegut acadèmic i existencialista, Irvin D.Yalom és un dels psicoterapeutes vius més influents que existeixen. Al costat delDr. Yalom, s’emprèn un viatge existencial a través de nombroses capes de la menthumana mentre ell comparteix les seves reflexions. 77 min.c Cinemes Maldà 17.45

La família BélierFRANÇA, BÈLGICA. 2014. DIR.: ERIC LARTIGAU. INT.: K. VIARD I F. DAMIENS. APTA

Comèdia: En la peculiar família Bélier, tots són sords menys la Paula, que té 16anys. És indispensable per als pares en el dia a dia, sobretot en l’explotació de lagranja familiar. Animada pel professor de Música, decideix preparar la prova per a unconcurs de cant de ràdio nacional. 100 min.c Cinemes Maldà 14.30n Cinemes Texas 18.00 22.00

La importancia de llamarse ErnestoREGNE UNIT. 2002. DIR.: O. PARKER. INT.: COLIN FIRTH I RUPERT EVERETT. APTA

Comèdia dramàtica: Jack Worthing té un secret. D’una banda, gaudeix d’una vidatranquil·la i respectable al camp. Però, de l’altra, quan necessita un al·licient millor, elJack s’escapa a Londres, on assumeix la mena del capritxós Ernest Worthing, el seugermà imaginari. 97 min.c Cinesa Diagonal 20.15c Cinesa Diagonal Mar 20.15c Cinesa Heron City 3D 20.15

La professora d’HistòriaFRANÇA. 2014. DIR.: M.-C. MENTION-SCHAAR. INT.: A. ASCARIDE I A. DRAMÉ. 7 A

Drama: Frustrada per la manca d’ambició dels seus alumnes, l’Anne, professorad’història, els desafia a participar en un concurs nacional sobre el que significa ser

n

n

Thriller

c

c

v

c

c

sions

c

senta

c

T

c

c

vida

simple prc

LESP

Dramadridamb l’única missió de sorpr

CARTELLERA Vegeu els tràilers de les pel·lícules d’estrena i les sales de cinema de

Catalunya on es projecten a www.lavanguardia.com/trailers­cine

Cartellera elaborada per OneData. comercial@onedata.es

Francesc Ferrer i Guàrdia

IDEESLa Filmoteca de Catalunyaacull la projecció de dosvídeos del projecte Flip CoinVideo, un dels quals tracta lahistòria de Felipe CarrilloPuerto, governador deYucatán que va incorporarl’escola moderna influït perles idees de Francesc Ferrer iGuàrdia. 21.30 hores. 4 euros

Ander Tellería (acordió) iMarion Platero (violoncel)actuen avui al Palau de laMúsica dins del cicle El primerPalau. Es tracta d’un concursque, des del 1996, permeta joves intèrprets compartirel seu talent amb l’oportuni-tat de guanyar el certamen.19.30 hores. 12 euros. Marion Platero

Tel Entrada: 902 10 12 12. Internet: www.telentrada.com x Ticketmaster: 902 15 00 25. Internet: www.ticketmaster.es

Abreviacions: DL: dilluns, DM: dimarts, DX: dimecres, DJ: dijous, DV: divendres, DS: dissabte, DG: diumenge, F: festius, c: v.o. subtitulada en castellà, n: v.o. subtitulada en català, C: parlada en català,M: matinal, G: golfa, U: en 3D

NOVETATS Direcció

Regresión** Alejandro Amenábar

El apóstata** Federico Veiroj

Jack*** Edward Berger

Lejos de los hombres** David Oelhoffen

El precio de la fama** Xavier Beauvois

Hitman: Agente 47** Aleksander Bach

Oda a mi padre** Jk Youn

Marco Macaco i els primats* Jan Rahbek

Irrational man** Woody Allen

DOLENTA c REGULAR * BONA **MOLT BONA *** OBRA MESTRA ****

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

683000

141874

Diario

113 CM² - 10%

2980 €

45

España

8 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA