Recull de

Premsa

36 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMARTS, 25 OCTUBRE 2016

què és la petrificació, però ensagrada el color.En aquesta biografia abs-

tracta, la infantesa és una líniatènue, l’adolescència baixa, elsanys de la joventut pugen i esdesborden, la maduresa s’enri-queix, es fa més densa, degota.En alguns trams es poden veu-re les seccions pictòriques, lessuccessives capes d’acrílic,semblants als anells d’un arbrequemarquen els anys d’una vi-da. Segons Marc Domènech,D’on venim, on som és tempscapturat, espai convertit en cosi vida cicatritzada. D’altra ban-da, la línia és contínua i conti-nua després de l’exposició, que

té una durada de 47 di-es: coherència entre eltemps representat, eltemps de la representa-ció i la materialitat del’obra, segmentada en47 parts cromàtiques.Galeria Marc Domè-nech. Pg. Mercader, 12.Fins al 14 de novembre.Luciano Denver. Re-

públicas és la primeraexposició de DanielaSánchez Art Advisory,una nova galeria ques’anuncia nòmada, ambcanvis de local, tot i queno de ciutat. El títolal·ludeix a les dues sèri-es que presenta el fotò-graf argentí LucianoDenver:República de losAndes i República delCaribe. Són fotomuntat-ges digitals que gairebé

semblen pintures, paisatges ar-quitectònics, naturals i cultu-rals que combinen en una solafotografia –construïda mitjan-çant collage digital– una sèried’elements documentals i deficció, realistes i fantàstics.Com en el realisme màgic deGarcía Márquez, però ambmitjans fotogràfics. Entre elselements que apareixen hi haserveis financers i bidons tò-xics (reals), moltes fàbriquesde gel (desitjades, imaginades)i ports navals andins (fantàs-tics). Daniela Sánchez Art Ad-visory. Lluís el Piadós, 4. Fins al22 de novembre.

escales, i continuant apro-ximadament el perímetred’una manera natural, és a dir,més corbat i sinuós que rectili-ni. En termes artístics aquestalínia es podria considerar comuna instal·lació pictòrica abansque com una escultura pinta-da, perquè el procés és fona-mentalment pictòric. Tot i ai-xò, malgrat la seva aparentsenzillesa, és una propostacomplexa tant en el pla estèticcom en el simbòlic. Es pot con-siderar un dibuix escultòricque és, amés, suport d’una pin-tura, ja que de fet és una líniade ferro coberta de pinturaacrílica.

La línia consta de 47 tramstemporals i cromàtics, que re-presenten els 47 anys de vidaque ha fet l’artista en el mo-ment de realitzar l’obra, i encada tram augmenta el gruix.S’aprecien, amés, algunes cica-trius en aquesta línia biogràfi-ca, deformacions per cops, i so-bretot són evidents i nombro-ses les estalactites que degotendes de la línia, per excés depintura. Estranyes estalactites,perquè són flexibles i policro-mes, tant com unes que va di-buixarGuillemCifré i va publi-car en el seu últim llibre. Co-neixem el costat fosc, sabem

JUAN BUFILLBarcelona

El projecte, al principi, era tanambiciós com indefinit i obert.El galerista Marc Domènechvolia produir i presentar unaexposició de Xavier Escribàque pogués ser important i sig-nificativa en les trajectòries del’artista i de la galeria. Tots doshan volgut fer –i ho han acon-seguit– unamostra que signifi-qués clarament alguna menade canvi en la manera d’enten-dre una exposició i una obra. Elresultat és una exposició queconsta d’una sola obra que re-corre els dos pisos de la galeria,

escales i tot, i d’unesmides queresulten bastant xocants, espe-cialment si considerem queaquesta extraordinària obrahíbrida és principalment unapintura. El títol de l’obra única–i de l’exposició– és D’on ve-nim, on som, i fa gairebé centmetres de llarg, exactament 95metres i 30 centímetres.El suport d’aquesta pintura

expandida no és ja una tela,sinó una línia de ferro quesorgeix d’una paret i desapa-reix en una altra després d’ha-ver travessat els tres espaisexpositius de la galeria, primerbaixant i després pujant les

XavierEscribàdesplegaunapinturadecentmetresLuciano Denver mostra els seus fotomuntatges digitals

Unfragmentde lapintura-esculturad’Escribàa laMarcDomènech

CELIA ALONSO MARTÍNEZBarcelona

No em pensava queals 88 anys podriavisitar llocs com elLiceu o el Palau dela Música, on no

havia estat mai. És com tornar aser jove”, diuemocionadaMerce-des Veyler, assistent a la residèn-cia i centre de dia de les Corts.Després d’una dècada de feina,Apropa Cultura ha aconseguitacostar 132.500 experiències cul-turals a persones que no hauriensomniatmai que les viurien.I és que, permolt que laConsti-

tució garanteixi l’accés a la cultu-ra a tota la ciutadania, hi continuahavent certs col·lectius que que-den exclosos d’aquest privilegi.Es tracta de persones en situacióvulnerable que necessiten certesadaptacions per poder accedir ateatres, auditoris, museus i festi-vals, entre d’altres. Va ser per ai-xò que, ja fa deu anys, L’AuditorideBarcelona va crear aquest pro-grama, a què s’han anat sumantcentres com el Teatre Nacionalde Catalunya, el Mercat de lesFlors, el Teatre Lliure i el Liceu,entre d’altres. Ara ja té 1.500 cen-tres i serveis col·laboradors, aixícom60equipamentsculturals re-partits entre 19poblacions catala-nes.Malgrat la recessió econòmi-

ca, elprojectehaaconseguitman-tenir-se gràcies a les subvencionspúbliques de l’Ajuntament deBarcelona i laGeneralitat, i tambéa les iniciatives privades coml’Obra Social La Caixa. El con-seller de Cultura, Santi Vila,va destacar ahir, a la presentaciód’aquestdesèaniversari, laneces-sitat d’invertir en l’accessibilitatcultural, i va insistir en la impor-tància de la feina transversal en-tre totes les entitats participants.Manel Sahuquillo, usuari de la

Fundació Joia, d’inserció en salutmental, afegeix: “Aquestes sorti-

des ens donen l’oportunitat decrear tertúlia sobre temes que notenen res a veure amb els nostresproblemes diaris. Esperem elscaps de setmana amb motivacióperquè ens fan sentir integrats deveritat”.Des de l’organització posen

èmfasi en el fet que el repte de fu-tur consisteix a consolidar el pro-jecte. La directora, Sonia Gainza,afirma: “Hemd’anarmés enllà dela butaca. Necessitem crear unespai en què els usuaris puguinsentir que fan una cosa diferenten grup i on se sentin com un es-pectadormés”.Durant aquesta setmana i fins

al 30 d’octubre s’oferiran més de200 activitats accessibles en elmarc de la segona setmana Apro-pa Cultura. A més a més, aquestany, com a novetat i amb motiudel desè aniversari de la iniciati-va, es presenta el projecte CruïllaApropa, un intercanvi d’experi-ències entre les entitats socials iels equipaments culturalspartici-pants. Es tracta d’una vivènciabidireccional en què les adminis-tracions visitaran els usuaris alsseus centres respectius, i aquestsúltims assistiran als espectacles,concerts o exposicions.

Es consolida la iniciativa de L’Auditorid’acostar les arts als col·lectius vulnerables

Deuanysd’ApropaCultura

Una imatge de la celebració de l’aniversari a L’Auditori ahir

Galeries de Barcelona Inauguracions recents

“Noempensavaqueals88anyspodriavisitar llocscomelLiceuielPalaudelaMúsica”,diuunausuària

JORDI VERA / GALERIA MARC DOMENECH

1.000m² de desigArquitectura i sexualitat

Exposició

26.10.2016

—19.0

3.2017

Inauguració al CCCBAvui, 19.30 hOrganitza Amb el suport de Col·laboradors El CCCB és un consorci de

CCCB. Montalegre, 5.08001 Barcelonawww.cccb.org

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

651000

131497

Diario

464 CM² - 41%

11480 €

36

España

25 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

8675

Bisemanal

385 CM² - 44%

1056 €

36

España

24 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Maria del Mar Bonet obre elsconcerts de tardor a la CavaUrp[Diumenge presenta ,,Alenar Mull,, amb les entrades exhaurides

Directament des de Parrs,Maria del Mar Boner desem-barca aquest diumenge (19h)a la CavaUrpr (Sant Maties,5) per interpretar, amb I’dnicacompanyament del valenci~Borja Penalba ales guitarresi la veu, el repertori d’AlenarLlull, el seu particular home-natge a Ramon Llull en I’anyde la commemoraci(~ dels 700anys de la seva mort.

La cantant mallorquina inau-gura aixf, i arab les entradesexhaurides des de fa dies,la nova temporada de con-certs a aquest escenari, que

I~s un homenatgea Ramon Llull pels

700 anys de la sevamort

programa la promotora localUiU. Una temporada que con-tinuar~ el 4 de novembre ambJoan Daus& (Entre poemes can~ons) i que inclou ManelFuentes, Marina Rossell o, enel terreny del teatre i la poesia,Merc~ Sampietro i Caries Mar-tfnez. Sense oblidar el concertde Jordi Savall a I’Espai Cul-

.Amic Amat. i ,,Alenar,,

Alenar-Llull combina algunstEoJs del CD Amic Amat (publi-

La cantant mallorquina Maria del Mar Bonet

cat per la discogr~fica sabade-Ilenca Picap el 2004) amb lescan~;ons d’un dels discs decap~;alera de la cantant mallor-quina, Alenar (Sony Music1977), que cont@ algunespeces que el temps ha conver-tit en aut~ntics himnes gene-racionals pel pdblic catal&, totsaltant de d~cada en d~cada.

El projecte ja ha viatjatper escenaris com L’Ha-vana (Cuba), el Palau de Mdsica Catalana, la Catedralde Palma, el Teatre Rom~ deSagunt o la Seu de Tarragona,entre molts d’altres.

A la CavaUrpf Bonet gau-dir~ de la intimitat d’aquest

cafe-teatre del soterrani deI’hotel Urp(, i en vig~lies de lacelebraci6 dels 50 anys de laseva traject6ria art[stica.

Manel Fuentes

La temporada de la CavaUrp~,que des d’ara compta ambsistema propi de venda d’en-trades en I~nia, permetr~ veurea Sabadell des de Manel Fuen-tes versionant Bruce Springs-teen en format acdstic al bluesi el boogie-woogie de LlufsColoma amb el saxofnostaDani Nel.lo, i els sabadellencsMirna Vilas[s, Xavi Mdrcia (enun programa doble) o MarinaBBface ̄

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACLES

4438

Martes a sábados

342 CM² - 37%

499 €

55

España

22 Octubre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

IDG-Ingenieria del Gas

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ENERGIA

Bimestral

118 CM² - 10%

153 €

20

España

1 Septiembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

BTV-Notícies 73

20-10-2016

Reportatge dedicat al 125è aniversari de l’Orfeó Català, amb declaracions de Joan

Oller, director general del Palau de la Música Catalana.

Enllaç:

http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/10/20/palau-musica-orfeo-catala/

EL AMFITEATRO

El compositor Joan Guinjoan, en una foto del 2013, con el percusionista Miquel Bernat, al fondo.

LUNES, 24 DE OCTUBRE DEL 2016 - 20:35 CEST

Empecemos por las buenas noticias. El director cinematográfico Ricardo Íscar no podría hoy

hacer el documental 'El Foso' sobre la orquesta del teatro del Liceu. Al menos, el

resultado no sería aquella imagen deprimente que emergía de su película realizada en el 2012

en la que aparecían unos músicos y un conjunto desmotivado y resignado no se sabía muy

bien a qué. Podría hacer otra cinta, la de una orquesta en fase de notable mejora, rejuvenecida, con ganas, como la que abandonó el foso del teatro de La Rambla y se

desplazó el día 21 al Palau de la Música con su director, Josep Pons al frente.

Con el nombramiento de director musical del teatro en el 2012, Pons recibió el encargo de

hacer "la mejor orquesta posible", según explicaba él mismo hace pocas semanas durante

una comida en el Círculo del Liceu. El trabajo no está terminado, pero lo que se pudo

escuchar la pasada temporada, el excelente sonido orquestal en 'El crepúsculo de los dioses', de Richard Wagner, fue corroborado ahora en el Palau, en un programa que

también incluía fragmentos orquestales de aquella ópera, así como de 'Tristan e Isolda' del

mismo compositor, además de un concierto de trompa, de Richard Strauss, y un poema sinfónico de Joan Guinjoan al que llegaremos más adelante.

Pons explicaba de dónde venía la formación diciendo que en la 'Madama Butterfly' del 2013

había en la orquesta 25 refuerzos externos de un total de 73 músicos, es decir, más de una

tercera parte eran ajenos a la formación. Ahora se han recuperado plazas. "Estamos a mitad de la renovación", explicaba

esperanzado el director y defendía las salidas de la orquesta del teatro a otros auditorios como es el caso del concierto en el Palau. "Una orquesta de ópera se pasa la vida en el foso y necesita visibilidad, es una cuestión psicológica", explicaba, y daba a estas

salidas un valor terapéutico.

El concierto en el Palau reflejó estos cambios, especialmente en Wagner donde se notaba mucho el trabajo realizado para la

representación de 'El crepúsculo', aunque menos en el concierto de trompa con el solista Martin Owen. Pons insistía en la importancia

fundamental de las cuerdas, de su aspecto camerístico, "que garantiza que la orquesta funcione". Y así, metales y maderas destacaron

por su calidad musical.

Esta web utiliza 'cookies' propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Al navegar o utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de las 'cookies'. Sin embargo, puedes cambiar la configuración de 'cookies' en cualquier momento. Acepto Más información

.

ROSA MASSAGUÉPeriodista

Buenas y malas noticias sobre la orquesta del Liceu en el Palau

@rosamassague

14 0 COMENTARIOS 0

La orquesta del Liceu, dirigida por Josep Pons, durante el concierto que ofreció el día 21 de octubre en el Palau de la Música.

ANTONI BOFILL

FERRAN NADE

Advertisement

Pàgina 1 de 2Buenas y malas noticias sobre la orquesta del Liceu en el Palau

25/10/2016http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/buenas-malas-noticias-sobre-orquesta...

De Guinjoan (Riudoms, 1931) la orquesta estrenó el poema sinfónico 'Fiat Lux', una obra que el compositor dedicó a Pons y que está

basada en poemas sobre la luz de Antoni Clapés. La obra es brillante, colorista, descriptiva de los momentos del día que desgrana el

poema. Aparecen las campanas del mediodía y las cigarras y la tormenta con sus truenos y relámpagos y la lluvia y los recuerdos de una

infancia en la que Guinjoan descubrió la música con el sonido de un acordeón.

El final de la obra con el último silencio es espectacular y la orquesta se lució, más si cabe cuando resulta que aquella misma tarde el

compositor había cambiado el tempo de aquella última sección de la obra. Guinjoan asistió al estreno absoluto de la obra y saludó

al público levantándose de la silla de ruedas con la que debe desplazarse. La ocasión bien merecía un gran aplauso, por la larga

trayectoria del compositor, por esta obra --que aun quiere ampliar-- y por la interpretación de la orquesta bajo la batuta de Pons. Así lo

entendió el público.

Y ahora viene la mala noticia. En aquella comida Pons había dicho que para cambiar una orquesta hace falta dinero, pero también

voluntad política. Dicha voluntad se demuestra, además de con decisiones políticas o estratégicas, con apoyo, con presencia, con

interés. La del viernes era una ocasión idónea para que en el Palau se hubiera visto a autoridades políticas, especialmente por el estreno

de una obra de uno de los grandes compositores vivos que hay en Catalunya. Pero allí no había nadie, ningún representante de la

política confirmando lo que ya sabemos, que a nuestros dirigentes la cultura, la de verdad, les trae el pairo.

Pero esto no es todo. Tampoco estaban los representantes del Liceu. Al fin y al cabo es su orquesta la que actuaba y la que en esta

fase de renovación merece verse arropada por la cúpula. Allí solo estaba Joan Corbera, responsable de la comunicación corporativa del

teatro. Una pena. El esfuerzo de Pons y sus músicos bien merecían un poco de calor de la dirección del teatro.

Powered by Livefyre

14 0 COMENTARIOS 0

Normas de participación

Pàgina 2 de 2Buenas y malas noticias sobre la orquesta del Liceu en el Palau

25/10/2016http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/buenas-malas-noticias-sobre-orquesta...

TV3-Telenotícies Vespre - Notícies 3/24

21-10-2016

Notícia Jaume Plensa cedeix a barcelona, per vuit anys, l’escultura Carmela situada

danat el Palau de la Música Catalana.

Enllaços:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/plensa-ha-cedit-carmela-a-

barcelona/video/5627082/

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/lescultura-de-plensa-es-queda-al-palau-de-

la-musica/video/5627042/