Recull de

Premsa

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

63000

11079

Mensual

126 CM² - 27%

1863 €

67

España

1 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Llu(s Camlla i la seva esposa Maria Font, en una foto d’arxiu. ~oro: CED,DA

Carulla, mecenatge cultural

U na escultura del construc-tivista valenci~ AndreuAlfaro ens d6nalabenvin-

guda al Casal de l’Espluga (1963),aquest espai d’influbncia noucentista que ha transformat desdels anys seixanta la fisonomiade la poblaci6 tot establint uncentre permanent de dinamitza-ci6 civica, de mostra cinematogr~fics o d’espai teatral.

L’Espluga de Francoli coneixcorn ningfi el que suposa teniruna familia arab un impuls s61idd’iniciatives culturals. Aquest

impuls 6s obra de Lluls C arulla iCanals (19o4-199o) i la seva es-posa,Maria Font Bernaus (1919-zo16), queens va deixar pocs di-es enrere i a qui Caries Duarte,actual president de la Fundaci6Carulla, s’hi referia amb encertcoma <*gran dama de la cultura

Pels historiadors de la Cata-lunya del segle XX, Lluis CarullaiMaria Font s6n noms que aparei-xen relacionats amb infinitat deprojectes culturals i de l’empre-nedoria, que llegim entextos me-morialistes d’Albert Manent, deJosep Maria Ainaud de Lasarte oen estudis de Francesc Cabana.Noms, els de Carullai Font, quevan repetint-se aquii allh, a FOr-fe6 Catal~ de les societats corals

o al Palau de la Mfisica del mo-dernisme artistic. Noms que s’in-terrelacionen amb els de la pianista Maria Canals, elgram~tic San-chis Guarner o l’arrelat escriptorFrancesc Candel.

E1 vessant econ6mic familiardels Carulla ~s forjat ja a la d~cada dels trenta, el 1937. S’iniciaarab aquells concentrats culina-risque van popularitzar-se de s-pr6s de la comtessa, apartir dels

Llufs Carulla iMaria Font s6n nomsrelacionas ambinfinitat de projectes

quals va construir-se l’actualcomplex agroalimentari inter-nacional amb seu a casa nostra.Aquest 6s un exemple de com lesempreses catalanes poden setcompetitives i, al mateix temps,disposar d’una vocaci6 de valorssocials.

E1 catalanisme, en aque st con-vuls segle XX, ha necessitat lesfigures del mecenatge de la bur-gesia emprenedora per poder des-envolupar aquells prop6sits queeren necessaris per fer avanqarelpals en circumsthncies no sem-pre senzilles. ,L’exemple dels primers anys d’Omnium Cultural(1961), la hist6rica entitat vin-culada durant molts anys al PalauDalmases, en seria una mostrasignificativa.

Avui, la Fundaci6 Carulla -quet6 els inicis a la Fundaci6 JaumeI (1973)- ~ s una peqa clau per en-tendre el fil pedag6gic que haanat desenvolupant el mecenatge de la familia Carulla des de d~-cades en~h. Engranatge de promoci6 cultural, t~ pres6ncia enbits ben diversos relacions arabels valors personals que els haninspirat.

Tamb~ a I’educaci6Els Premis Baldiri Reixac, enlesseves diverses categories, marquen any rere any des de11978/79les bones pr~tctiques educativesde les escoles del conjunt delpa-is, treb allant la llengua, la cultu-ra i les tradicions des de l’aula.Es facll veure als ulls dels pro-fessorat guardonat la satisfac-ci6 per saber que la feina reco-neguda, calia dur-la a terme, per-qu6 la innovaci6 i els contingutss6n bons per garantir i assegu-tar el marc referencial ila cohe-si6 social.

Per6 s6n tamb6 les monogra-ties nadalenques, les Nadales,que es publiquen des de 1967, iel fet de set amics dels classics,amb la recuperaci6 de l’editorial Barcino, que mira un passatque cal corn a minim con6ixer,per6 tamb6 reivindicar i llegir.Perqu6 el motile de la hist6riaexisteixi 6s nostre.

En aquesta temporalitat delpas del temps,hem de tenir tamb6 una mirada posada ales ges-tes de la quotidianitat rural, a lamat6ria, al temps i l’esfor~, aix66s, a l’etnologia queens desco-breix el Museu de la Vida Rural(MVR, 1988), tornant de nou l’Espluga de Francoli. A la queera la casa natal dels Carulla,avuimuseu, s’hi poden veure, a m6sde la permanent, un seguit d’exposicions temporals molt reco-manables que repassen vides isituacions queens fan reflexionat i con6ixer.

Aixl, a la Conca de Barber~,en aquesta poblaci6 que veu n6i-xer el riu Francoli a la Cova de laFont Major, hem tingut dignescontinuadors contemporanisd’aquella tasca que Caius CilniusMaecenas,en 6poca romana d’Au-gust, estengu6 als escrits d’Ho-raci, Virgili o Properci.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

88000

9183

Diario

711 CM² - 79%

2807 €

20

España

20 Abril, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 D’ABRIL DEL 201636 | Cultura i Espectacles |

L’APUNT

Enmig del magmadels editors

A començament de segle, el perspicaç editor MarioMuchnik explicava que “des dels dies de glòria en què elQuixot va arribar a Barcelona i va conèixer alguns editors–que en realitat eren impressors i llibreters– fins a la cri-si actual, on segons alguns es presagia la mort definitivadel llibre, la quantitat de joves amb ganes de fer-se edi-tors ha anat en augment”. No es podia imaginar el vell

lleó que les seves paraules no tan sols resultarien profè-tiques sinó que l’allau d’editors ja no la dominem ni elsespecialistes. Editorials d’un sol editor en llancen al’oceà de les llibreries i les distribuïdores, i sembla quevan sobrevivint, siguin professionals o no. El que no havariat des del temps del Quixot és que mentre els edi-tors sobreviuen, els autors continuen a la misèria.David Castillo

En la seva guia de la ciu-tat, L’art d’ensenyar Bar-celona, publicada el 1929,Carles Soldevila es lamen-tava que no es poguessinocultar als turistes la Pe-drera, la Sagrada Família ila resta d’edificis de Gau-dí. I ho feia només tresanys després de la mort del’arquitecte. Exponent delNoucentisme, director dela revista catalana méseuropea del moment,D’Ací d’Allà, a SoldevilaGaudí li semblava vulgar ikitsch. Segurament al’elegant autor de Fanny,se li posarien els pèls depunta avui en dia de veureles cues de turistes gaire-bé quilomètriques que esformen davant els edificisde Gaudí. L’arquitecte haguanyat la batalla de la fa-ma, definitivament.

Però Gaudí, amb de-tractors i tot, ja va ser unarquitecte estrella en vidai molt aviat, a més, i a so-bre ho va ser un segleabans que aquest concep-te es posés de moda. Defet, va ser “el primer ar-quitecte estrella a nivellinternacional”, segonsJuan José Lahuerta, con-servador de col·leccionsdel MNAC, arquitecte i ex-pert en Gaudí. Lahuertaanalitza com Gaudí acabasent “la imatge principalde Barcelona” en el llibreAntoni Gaudí. Fuego y ce-nizas, publicat per l’edito-rial Tenov. Es tracta de larecuperació i revisiód’una part del text d’un lli-bre anterior de Lahuerta,Humaredas (publicat perLampreave el 2010) i queara Tenov ha recuperat entres volums només en an-glès, però aquest últimtambé en castellà.

Magníficament editatamb abundants fotogra-fies, algunes inèdites, el

llibre reflecteix com l’ar-quitectura de Gaudí vaacabar protagonitzant laimatge popular i conver-tint-se en un símbol de laciutat de Barcelona, ques’estén a través de mit-jans com revistes i diaris iimpacta en la cultura po-pular a través dels acu-dits, les caricatures o lestargetes postals ja en vidade l’arquitecte.

“Gaudí juga un doblepaper. Treballa per aclients molt poderososcom la burgesia industrialbarcelonina i l’Església ca-tòlica però a la vegada tél’oportunitat de construiramb molta llibertat. Elladopta, però, l’actitud del’artista bohemi i excèn-tric, que s’acaba imposantper sobre del client. El seu

art s’imposa a través del’individualisme”, explicaLahuerta.

Ben al contrari d’altresartistes bohemis de l’èpo-ca, com Van Gogh, l’obrade Gaudí té un impacteimmediat en l’espectador.Si més no, la seva obra ésal carrer. “La seva famacorre paral·lela a la inven-ció de la targeta postal a fi-nals del segle XIX –exem-plifica Lahuerta–. Podemseguir perfectament laimatge de l’evolució de laconstrucció de la SagradaFamília ja des dels inicis.”

Enemics noucentistesMalgrat els seus detrac-tors noucentistes, en l’àm-bit popular, Gaudí i l’arqui-tectura modernista vanacabar dominant el gust

estètic. Als anys vint hi vahaver campanyes a favord’enderrocar el Palau de laMúsica. Però malgrat ai-xò, “el modernisme no vaacabar de desaparèixer ies va acabar mantenint enles classes mitjanes”. “Elprimer modernisme co-mença en les elits peròamb la producció de mas-ses i veiem com hi ha unasegona versió abaratidadins de molts pisos de laciutat. En l’aspecte intel-lectual, a més a més, elssurrealistes, com Dalí, elrecuperen.” I ara, en plesegle XXI, referint-se aGaudí, Lahuerta afegeixque “no hi ha cap arquitec-te modern al món que por-ti tants autobusos davantels seus edificis”.

En el llibre es recupera

un interessant text del jo-ve Gaudí en què criticavaque l’ornamentació d’edi-ficis contemporanis coml’Òpera Garnier i l’esglésiadel Sagrat Cor de Parísfossin afegits a la cons-trucció i que no formessin

part de l’estructura. Gau-dí també apostava pelselements industrials, pe-ces modulars fabricadesen sèrie com fa amb la rei-xa de la casa Vicens o ambl’extraordinari drac de laporta del pavelló Güell. ■

Juan José Lahuerta explora en un llibre el ràpid impacte a favor i en contra del’obra de l’arquitecte en la cultura popular i com esdevé un símbol de Barcelona

Gaudí, estrella en vidaMontse FrisachBARCELONA

Prototips d’escopidores al passeig de Gràcia el 1908,gairebé davant la casa Batlló, en una postal inèdita ■ TENOV

Juan José Lahuerta, davant la reixa de la casa Vicens de Gaudí, que s’exposa al MNAC, obra construïda amb elements modulars industrials ■ JOSEP LOSADA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

131000

23625

Diario

1073 CM² - 100%

6842 €

36

España

20 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 D’ABRIL DEL 2016 | Apunts | 45

Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

BARCELONA20.30 RECITALAntonina Canyelles.Recital de la poeta mallor-quina a l’Horiginal (Fer-landina, 29).

BARCELONA21.00 CONCERT‘Barcelona 4 guitars’.Quatre guitarristes, doshomes i dues dones, inter-pretaran l’espectacle Ver-sus amb obres d’Albéniz,Bach, Schubert i Txai-kovski al Palau de la Músi-ca Catalana.

BARCELONA19.00 PRESENTACIÓ‘Victus’’. El Museu d’His-tòria de Catalunya acull lapresentació del còmic ba-sat en la novel·la d’AlbertSánchez Piñol, a càrrecde Carles Santamaria iCesc Dalmases.

BARCELONA19.30 PRESENTACIÓ‘Deu èxits de l’econo-mia catalana’. A l’AteneuBarcelonès es presenta elllibre de l’economistaFrancesc Cabana.

L’agenda

El ‘Soterrani’ de la Sala BeckettRoger Mas al Festival Mil·lenniBARCELONA21.00 CONCERTLa poesia del cantautor de Solsona arriba a l’Audi-tori, on cantarà à les cançons del disc ‘Irredempt’.

BARCELONA21.30 CONCERTLa Sra. Tomasa continuen sorprenent gràcies a laseva potent fusió de música electrònica. A l’Apolo.

Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sudoku Nekane Igande

Horitzontals:1. Rosegades, fetes malbé, les fustes. Mullena de pixats. 2. Relatiu a l’àrea. Rica en alcohol. 3. Menjades a l’aire lliure amb excursions prè-vies. Conjunt dels fidels laics. 4. Tarragona. Regidor de mu-nicipi. Prenc el pols al malalt. Tanca el cercle. 5. Estimula el tatà fins a sant Benet. El pol·len que recol·lecten totes les abelles. Fereixen el braç de l’ocell. 6. Unes que trans-meten gèrmens patògens entre certs individus. Té la capital a Bagdad. 7. Conso-nant que fa befa. Relatius als excrements. Que fa pudor de gos com fuig. 8. Enmig de la màniga. Belles estudiades a la universitat. Dels llavis. 9. Quins pals de banderes. Defecte de la mercaderia. Coure al laboratori. 10. Anella trencada. Moneda nipona. Qualitat reservada als instruïts. 11. Oficial otomà. Escarnir algú a crits. Una sensació de nas-sos. 12. Reunions de fidels o de bestiar. Femella del paó. Anarquia. 13. Negoci comercial a fer. Però ara ja no és. És en funció de no sé què. 14. Grans gos-sos guardians. Toll d’aigua de pluja.

Verticals: 1. Recollien almoina per bona causa. Carall, qui-na interjecció. 2. Passi el rosari. Compta amb el seu suport. Agafa agulla d’estendre la roba. 3. Cerca de dades infor-màtiques. Sí, a més és el meu germà bessó. 4. Què han dit, que ho han adobat amb sucre o almí-var?. Gairebé un ateu. Destresa a fer les coses. 5. S’hi assocïi per a un fi comú. Que ho ha donat a una divinitat. La llati-na. 6. Cinc-cents romans. Uns vins clars de color. Fan

servir com cal. 7. Article plural pels pèls. Vedells ximplets. Enmig de la Meca. Acaben en vers. 8. Resposta optimista. Examina el pro i el contra. Tanca una obertura. 9. Tanco la boca o una carta. Fa solcs a les terres de la Laura. Barcelona. 10. Galleda que buida el pou. Parent esquerp del cér-vol. Tres de moda. 11. Pintar de tots colors. Rems de les regates. 12. Petit bombó de saborosa xoco-lata. Trossos de cel blau entre núvols. 13. Utilitza els Estats Units. Procés de fer iguals dues quanti-tats. Peó decapitat. 14. Assassinen. Addicionant fluorurs a l’aigua potable.

10987654321 11 12 13 14123456789

1011121314

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Encreuats Miquel Sesé (8.530) www.olissip.com

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Escacs Joan Segura (16.733)

Negres juguen i guanyen. El bàndol blancsembla que té un amenaçador atac sobrel’enroc adversari, amb les peces bensituades a les columnes de CR i TR, però hiha un punt feble en la seva posició.

� �������� � ��

�� � �� ���

�� � �� � ���� �� � � ��

Solucions d’ahir

Encreuats (8.529)( )X A C O S P E S C A R E NU R A L I T E S A C I DR E F I R O D A A N U RM A R A C A E M E R G I AA L E A C A N A L O R EN S O N E T I M O I MT E R E B R A N F R E

P O S S E I A B I S M AM I N A C A P E L A NA F A R T A U U A T R IR A D R I F A R A N A SE N A M O R A P I T A M SE I O B E I R A N M A OS A L T I S O R A D O R S

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314

6 diferències

Escacs (16.732)

Sudoku

1.A4R+ - T2CD;2.D8C +!! – TxD;3.TxPT +! – AxT;4.C7A mat.

A la secció de serveis del webwww.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments.html, dinsEntreteniments, hi trobareumés jocs interactius

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

131000

23625

Diario

268 CM² - 25%

2052 €

45

España

20 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CATALUÑA

L. R.- Barcelona

La asociación Salvar el Archivo de Salamanca reclamó ayer a la Generalitat la devolución de 400.000 documentos, que consi-dera que la administración cata-lana «mantiene indebidamente en su poder de forma ilegal», des-pués de su traslado desde la capi-tal castellana entre los años 2006 y 2014. El presidente de la entidad, Policarpo Sánchez de la Iglesia, afi rmó ayer que el próximo vier-nes se ha convocado una concen-tración en la plaza Sant Jaume, de Barcelona, para exigir a la Generalitat «que cumpla la ley y la sentencia del Tribunal Constitu-cional y restituya estos documen-tos ilegalmente retenidos».

La manifestación, a la que se sumarán ciudadanos proceden-tes de Salamanca y de otras pro-vincias españolas que llegarán en autocar a Barcelona, cuenta con el apoyo de la asociación HazteOir.org, que ha conseguido 31.000 fi rmas de ciudadanos. Sánchez de la Iglesia, que ha pe-

pertenecer a propietarios desco-nocidos o al ser entregados a quienes nunca fueron sus propie-tarios».

La asociación, que hace dos años presentó una demanda ante el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña movida por «la defensa

dido una reunión con el presiden-te Puigdemont para exponerle sus demandas, ha calculado que, del más de millón de documentos que acabaron saliendo de Sala-manca, hay unos 400.000 que «nunca tuvieron que hacerlo» al no ser «de familias catalanas, al

Exigen a la Generalitat 400.000 papeles de SalamancaUna asociación en defensa del archivo asegura que la administración catalana los mantiene en su poder «de forma ilegal»

Archivo

de las familias afectadas, en favor de la integridad del patrimonio histórico español y en defensa de que las administraciones públicas actúen de acuerdo con la ley», expuso algunos casos, por ejem-plo el certifi cado de trabajo de Guillermo Suils, actualmente en el Arxiu Nacional de Catalunya, perteneciente al que fuera reloje-ro de la Puerta del Sol de Madrid, un hombre nacido en Logroño, procedente de una familia de la provincia de Huesca y que nunca estuvo en Cataluña.

Sorpresa institucionalPor su parte, la conselleria de Cultura manifestó ayer su absolu-ta sorpresa por la demanda de la Asociación Salvar el Archivo de Salamanca. Desde la conselleria recordaron que una Comisión Mixta, formada por Gobierno catalán y central, vela por las ga-rantías del proceso de restitución de documentos confi scados du-rante la Guerra Civil y que ya ha restituido el 85 por ciento de los papeles a sus propietarios.

El Arxiu Nacinal de Catalunya

acogió los papeles devueltos de

Salamanaca y de los que el 85 por

ciento ya han sido devueltos

La CCMA anuncia ajustes ya que la Generalitat les niega más presupuesto

L. R.- Barcelona

La Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisual (CCMA) anunció ayer «ajustes en las partidas de contenidos audiovisuales exter-nos y las inversiones tecnológicas y de obras», tras conocer la deci-

sión del Govern de la Generalitat de denegar el incremento de pre-supuesto solicitado. Según infor-mó la CCMA, el Govern comunicó a la entidad que no prevé dotarla con una partida extraordinaria de 26 millones de euros, tal como había pedido la presidenta en

funciones de la Corporació, Nùria Llorach, en la comisión de control de Medios Audiovisuales del Par-lament.

La decisión del Govern ha deja-do sin efecto el anteproyecto de presupuesto del 2016 y tener que ajustar de nuevo su previsión de

gasto. «Estos ajustes afectarán inevitablemente a las previsiones de contenidos audiovisuales ex-ternos y a las inversiones tecnoló-gicas y logísticas vinculadas a obras», puntualizarone n un co-municado.

La CCMA cree que, «tras el gran esfuerzo de los últimos años», durante los que «se han reducción un tercio los recursos», la Corpo-ració se encuentra en «una línea roja que no se debe cruzar».

Patti Smith en una se sus últimas

actuaciones en Barcelona

Patti Smith se añade al cartel del Festival Jardines de Pedralbes

C. S.– Barcelona

Después de su antológica ac-tuación del año pasado en el Festival Primavera Sound, donde repasó de forma íntegra su clásico disco «Horses», la cantante norteamericana Patti Smith vuelve a Barcelona. Lo hará el próximo 7 de julio, den-tro del cartel del próximo Fes-tival Jardines de Pedralbes. De esta forma, la cantaautora, auténtica reina del punk y la explosión contracultural del Nueva York de los años 70, se añade a un cartel que del 11 de junio al 16 de julio traerá a ar-tistas como The Cranberries, Tom Jones, Toquinho y Maria Creuza o Joan Baez, entre otros.

A sus 70 años recién cumpli-dos, Smith es un auténtico mito de la música y cultura popular, que ha visitado la Ciudad Con-dal en múltiples ocasiones. En el año 2006, desntro del Festival de Poesía, participó en un me-morable recital en el Palau de la Música, junto a otros poetas y activistas como Amiri Baraka o John Giorno, y que acabó con ella cantando el emblemático «Power To The People». En los últimos años también ha deja-da clara su vertiente literaria y se han traducido muchos de sus libros. Siempre con su se-renidad como bandera, conti-núa residiendo en el Greenwich Village de Nueva York, siendo una inspiración constante para las nuevas generaciones.

Arc

hiv

o

6 Miércoles. 20 de abril de 2016 • LA RAZÓNSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

10000

Diario

103 CM² - 10%

352 €

48

España

20 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Ens trobem en una cafeteria deFigueres, ciutat on va néixer el1965. Victòria Palma té clar que laseva vida és a Barcelona, tot i queaquí hi manté la família, a la qualvisita regularment. Aquest lligamemocional amb la ciutat, doncs, faque aquesta entrevista sigui, asse-gura, molt especial.

El seu llibre, Femení i singulars,neix vinculat a l’espai que va crearfa deu anys a Catalunya Música.

Sí, ho fa, però, deu anys desprésamb la necessitat d’esplaiar-me,d’aprofundir i d’explicar més co-ses del que em permeten els qua-tre minuts d’antena de l’espai, enconcret uns dos folis.

Publicar un llibre no és fàcil. Comva sorgir aquesta oportunitat?

L’editora de Huygens anava encotxe quan va sentir una d’aques-tes històries. Em va trucar perdir-me que les volia publicar. Untemps abans l’associació de donesperiodistes de Catalunya m’haviadonat un premi. Aleshores Ánge-les Caso i Pilar Rahola m’ho vansuggerir. Vaig intentar buscareditorial, però començava la cri-si i em deien que m’ho hauria depagar. No vaig voler. Aquesta fei-na la faig amb tota la passió delmón, la gaudeixo tant que no vullesguerrar aquesta part, de cadasetmana treballar amb una dona,per posar-me a buscar recursos.Tres anys després m’han vingut abuscar ells. Estic contenta, Huy-gens és una editorial petita, peròem mimen molt.

De llibres de dones se n’han es-crits uns quants, però de dones quehan vinculat la seva vida a la músi-ca no tants. És una altra sensibilitat.

Sí, i haig de dir que a mi também’agafa en una edat que em vamolt bé tractar-les. Si l’hagués es-crit amb 30 anys, no hauria estatel mateix, ho jutjaria tot. Les hau-ria vist com unes amigues i ara lesveig com unes germanes i, d’aquía un temps, com unes filles. Al’hora de treballar-lo, m’hi he po-sat entenent perquè aquells paresno deixaven estudiar les seves fi-lles, perquè els seus homes no elsdonaven suport i no vull fer-nesang, al contrari, parteixo de pen-sar que això és el que hi havia i, apartir d’aquí, anar construint laseva història. Jo no participo in-

tentant reivindicar el paper de ladona, perquè amb les seves videsho fan soles. Amb algunes histò-ries, com la de Nannerl Mozart(1752), quan les redactava emqueien les llàgrimes. És un cas, elseu, tan flagrant de la història dela música, com al seu germà el po-tencien perquè tiri a munt i a ellali barren el pas i la fan quedar acasa.

Les dotze dones que retrata –Ma-ría de la O Lejárraga, Lina LluberaProkófiev, Mel Bonis, Clara Schu-mann, Consuelo Velázquez, Chris-tiane Marianne von Ziegler, Mar-guerite Monnot, Francesca Vidal,Nannerl Mozart, Maria Yúdina, Au-rora Bertrana i Lotte Lenya–van viu-re unes èpoques difícils.

Sí, però encara ara és molt de-sigual, perquè parlem de les pros-titutes de la Rambla o de les do-nes que fan recerca en el Clínic oinstrumentistes a l’OBC. És moltdiferent i és tan ampli. Per això,quan celebrem el Dia de la Donapenso sempre perquè no gastemaquests diners en educació per alsnens i nenes.

El llibre porta per subtítol Histò-ries de dones i música. Dos ele-ments que han marcat la seva vida.

Sí, no són històries de dones dela música, perquè algunes són lli-bretistes, altres poetes... Són his-tòries de dones, majoritàriament.

Algunes dones, com María de la OLejárraga, s’alien amb els seus ho-mes per fer possible la seva passió.En aquest cas, però, per viure-la al’ombra fins a l’any 2000, quan es vadestapar tot l’engany.

Si no s’hagués casat amb Gre-

gorio Martínez Sierra, María dela O no hauria pogut fer carreraliterària. El seu entorn sabia queera ella qui escrivia les obres quesignava l’home, qui no ho sabiaera el públic. Fins i tot ara, bus-cant un llibret d’El amor brujo deFalla el trobes signat per ell. Sóncoses impreses fa molts anys.

En el pròleg explica que va esco-llir aquestes dones, de les desenesque ha fet en aquests anys, perquèl’havien fascinat, seduït totalment.

Costa fer la tria. Elles, quan lesvaig anar descobrint, van passara formar part de la meva vida, sónles que em van atrapar, a mi. Re-cordo un dia, portant la meva fi-lla a escola, que em va dir: ahir emvaig sentir una mica María de laO perquè una amiga seva li haviacopiat un dibuix i havia dit queera seu. Està tan imbuït l’ambientde casa meva de tot això, dels viat-ges que fem amb el meu home allocs per buscar informació... Lameva vida és un aiguabarreig en-tre la meva vida personal i lameva feina, que m’apassiona. I

ara, aquesta necessitat de la gentque fem recerca, de voler com-partir allò que saps amb els altres.

Recerca que, en algun cas, hacomportat molta paciència.

El cas de Francesca Vidal vaigtardar un any per fer-lo, perquèla dona de Pau Casals, la Martita,controla amb mà de ferro tot elllegat de Pau Casals, mai ha dei-xat sortir el nom de Francesca Vi-dal enlloc. Hi ha exposicions dePau Casals parlant de l’exili i ellano apareix. Però és amb Frances-ca Vidal amb qui marxa a l’exili,va als camps de refugiats, s’hicasa. Per anar a visitar l’arxiu deSant Cugat, on hi ha dotze cartes,vaig tardar vuit mesos a tenir elseu permís. Vaig cercar parents,els vaig trobar. Va ser tot molt lentperquè eren gent ja gran. A més,quan vaig a veure famílies, ambuna tarda no en tinc prou. Hi vaiguna tarda, una altra i una altra.

Malgrat que algunes eren moltconegudes en el seu moment, comClara Schumann, el temps els hi haanat en contra.

Sí, el temps les ha anat desdi-buixant i arraconant completa-ment del panorama. Però estanallà, només cal focalitzar la mira-da, mirar a dreta i a esquerra. S’hapublicat una foto moltes vegadesde Mozart amb el seu pare, Leo-pold, i una nena que toca el cla-vecí, que és Nannerl. Pensa qued’ella només existeix un sol llibre,escrit en alemany, que vaig haverde traduir amb una noia que ésd’Alemanya i canta al cor del Pa-lau. Ella ho anava traduint i joapuntant les coses que m’interes-

saven. És un llibre de gènere.Amb això vull anar amb compteperquè jo no és que no sigui fe-minista, totes volem defensar elsdrets de la dona, però prefereixoposar-les al costat d’ells, més quepotenciar-les a elles.

És cert, elles apareixen sempre enel seu entorn quotidià.

No les descontextualitzo mai.Algunes com Clara Schumann van

tenir el suport total del seu home,Robert Schumann.

És una relació meravellosa. Vaser una parella que es va comple-mentar moltíssim, de les méssensates, artísticament parlant.

En alguna ocasió, vostè les haanomenat les grans secundàries.

Sí, però també totes són gransprotagonistes. Les he anomenataixí perquè és com s’ha explicat elpaper de la dona des de la histò-ria. La gran història no és la real.De tot això em vaig adonar quanja, treballant a la ràdio, em va ar-ribar un disc d’una dona compo-sitora i em vaig adonar que en totsels anys de carrera a l’Autònomamai es va parlar de cap dona. I emvaig llicenciar fa 23 anys.

Cal seguir, doncs, amb la recerca.Sí. Una de les dones que tracto,

Marguerite Monnot, que va estarvint anys al costat de la Piaf i li es-criu totes les cançons, no hi hacap llibre que parli d’ella. Jo vaigtrobar la informació buscant enles biografies de la Piaf. Margue-rite és qui la va enaltir, li va donarla forma última de la Piaf i ella hosabia. Era la seva persona de con-fiança, amb ella feia tots els assa-jos. Espero que ara més gent ensàpiga coses, d’ella.

Com tria les dones que investiga?Segons el seu perfil. Hi ha do-

nes tan meravelloses que jo ani-ria a sopar amb totes elles, m’hifaria amiga. Amb la que més, se-gur, seria María de la O. Era tanbona, culta, senzilla... Totes elleseren tan nobles, sanes, per això,em dic a mi mateixa, aprèn.

Quin és el denominador comú?Que totes elles eren dones va-

lentes que vivien a contracorrent,singulars. Algunes aconseguei-xen arribar i triomfar, altres esqueden pel camí com molta altragent que fa coses. A vegades no éstant l’època, que també, com lamateixa inèrcia dels prejudicissocials, però també la de la vida.

Què va sentir en veure el llibre?Pensava que em sentiria alleu-

gerida quan es publiqués, peròno, les trobo a faltar. Me les sen-to tan meves, he empatitzat tantamb elles!

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

Victòria Palma MUSICÒLOGA, LOCUTORA, REDACTORA I AUTORA DEL LLIBRE «FEMENÍ I SINGULARS»

«Jo no reivindico el paper de la dona, elles, amb les seves vides, ja ho fan soles»Fa vint-i-cinc anys, la figuerenca Victòria Palma va marxar a Barcelona a estudiar musicologia. Per atzars de la vida, va entrar a CatalunyaMúsica com a locutora i, fa una dècada, va estrenar l’espai Femení i singulars per treure a la llum vides de dones extraordinàriesvinculades amb la música, però injustament oblidades. Dotze d’elles protagonitzen ara un llibre sota el mateix nom, editat per Huygens.El volum, ja per la segona edició, es va presentar al Palau de la Música de Barcelona i, properament, ho farà a Girona, Valls i Tarragona.

Palma reconeix haver gaudit fent el llibre, però també ha patit amb les vides d’aquestes dones. BORJA BALSERA

ENTREVISTA

Cristina VilàFIGUERES

49Sant Jordi ‘16�æEMPORDÀ | DIMARTS, 19 D’ABRIL DEL 2016

«Totes eren dones nobles,

sanes, valentes, que vivien

a contracorrent, eren dones

singulars»

«La meva vida és unaiguabarreig entre la meva

vida personal i la meva

feina, que m’apassiona»

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

4142

Semanal

1189 CM² - 100%

695 €

49

España

19 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA