Recull de premsa #ebreonline 1
1
Josep Bayerri Raga En la primera Edat Mitja- na, el nucli urbà de la ciutat de Tortosa era bastant més menut. Per la seua façana nord, s’acabava a Santa Anna, on avui comença el barri de Sant Jaume i Remolins. L’actual catedral es- tava encara per construir i les cases s’a- muntegaven als caients del castell de la Suda; la part plana, l’antic centre de la ciutat romana, a l’encreuament entre el Cardo maximus (actualment carrers de la Ciutat-Croera) i el Decumanus (avui Taules Velles-Doctor Ferran). Pel llevant i sud, s’acabava al barranc del Rastre (ara, ja cobert, és el carrer del Vall), amb una fondària que arribava al nivell del riu i feia la funció de fossar de- fensiu. El barranc limitava amb el peu de la muralla que hom suposa de temps del romans, tot i que no se n’- han trobat evidències, i que, amb repo- sicions diverses, fou la tanca de la ciutat durant més d’un mil·lenni i primers anys després de la reconquesta de Ra- mon Berenguer IV el 1149. En el segle XIII, la ciutat va créixer cap al sud fins arribar a les noves muralles (que baixa- ven seguint el que avui és carrer de Te- odoro González), però les muralles in- teriors van subsistir durant molts anys, i també el soc del barranc. El barranc del Rastre, la Vall, abocava al riu –fet que és encara ben visible– i, aprofitant la seua embocadura, prote- git del corrent principal de l’Ebre molt més impetuós que ara, hi havia el port fluvial (el paiolet), del qual sí que se’n van trobar restes ara fa vint anys. Per accedir a la ciutat pel sud hi havia, al- menys, tres portes: la que després que- daria encastada al mur dels Reials Col·legis de Sant Jordi i Sant Maties; la del portal del Romeu, que és el tema que ens ocupa; i la més meridional, a l’inici del que seria el carrer de la Rosa, on, amb el temps, es bastiria un pont de pedra, que dóna nom al lloc ("el pont de la pedra", en deia la gent). Aquest pont subsisteix en molt bones condicions de conservació sota la co- berta del Vall, millors condicions que el paviment que es va construir fa pocs anys i que es troba molt deteriorat, amb peces trencades, altres que es mouen i inicials roderes marcades per la circulació de vehicles. El barranc del Rastre podia arribar a tindre un gran cabal en períodes de fortes pluges incontrolades. La darrera barrancada que es recorda, anomena- da “de la Gafarrona” (perquè va causar la mort per ofegament d’una dona que portava aquest nom), fou l’any 1866 i el cabal va inundar el carrer de Montca- da fins al de l’Àngel. A l’inici del carrer hi havia dos pilons de pedra amb una ranura per col·locar la tanca de gruixuts fustons que evités l’entrada de l’aigua al carrer que estava més baix; aquesta vegada, però, no va haver-hi temps. Per cert, un dels dos pilons encara sub- sisteix i la setmana passada vaig haver d’avisar perquè, amb les obres que s’hi estan fent, estava amb perill de ser es- quarterat. Sembla que l’accés principal a Torto- sa era pel portal del Romeu amb un pont de fusta per salvar el barranc. Des d’allí sortien els pelegrins que volien fer el camí fins a Compostel·la seguin la ru- ta de l’Ebre. El relleu de Sant Jaume es- taria relacionat amb aquest motiu, en- cara que Cristòfol Despuig, en els Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), va assegurar, seguint la tradició castellana (i espanyola), que l’home- natge al sant fou perquè va aparèixer, com a altres llocs de la Península, sobre un cavall ajudant a salvar Tortosa d’un atac dels sarraïns poc després de la seua reconquesta: "si non e vero e ben trovato". Encara avui algú es deu posar neguitós de ressuscitar el sant mata moros “Santiago y cierra España”. L’altra imatge del portal, la de Sant Cristòfol, deu estar relacionada amb la protecció dels caminants que engega- ven tan llarga ruta. Avui és el sant dels automobilistes, con ens recorda el Montepio de Conductors de Tortosa, que porta el seu nom. Des de fa unes setmanes, s’estan restaurant els relleus de Sant Jaume i Sant Cristòfol al portal del Romeu amb material petripolicromat. Els actuals són originaris del 1756, per reposar-ne uns d’anteriors, del 1385. En la darrera restauració del 1963, s’hi va introduir un mural ceràmic que també serà restaurat. Els treballs són possibles gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament de Tortosa, la Diputació de Tarragona i l’Escola d’Art. TEMPS ERA TEMPS El portal del Romeu Terres de l’Ebre L , EBRE , divendres 31 d’octubre del 2014 PÀGINA 12 El dia 23 d’octubre es va celebrar a Torto- sa una jornada professional dirigida als empresaris i directius d’organitzacions de les Terres de l’Ebre. Hi participaren tres professionals, especialistes en diferents as- pectes del màrqueting, amb ponències que van concloure en una taula redona amb la participació del públic. L’esdeveniment va ser tot un èxit, ja que els assistents van superar la cinquantena, a més a més d’aquells que van seguir l’acte des dels seus llocs de treball via videocon- ferència. Aquests últims van poder inter- vindre també enviant missatges via Twit- ter. L’acte va ser presentat pel regidor Emili Lehmann i va consistir en tres interven- cions dels especialistes amb les següents ponències: Rafel Martínez-Vilanova, consultor valen- cià i autor d’un bon nombre de llibres de màrqueting i comunicació, va començar la jornada amb la ponència Del màrqueting tradicional a l’actual, com aplicar-ho a la nostra organització. En segon lloc va intervindre el conegut dissenyador tortosí Ignasi Barrera, que va dissertar sobre La necessitat de tindre una marca reconeguda. Què podem fer per aconseguir-ho?. La darrera ponència va ser El màrqueting digital a l’era 2.0. Les empreses a les xar- xes socials, a càrrec de l’especialista giro- nina Èlia Guardiola. Martínez-Vilanova va fer una exposició del màrqueting començant per l’estratègia com a punt de partida per arribar al màr- queting operatiu i construint una metodo- logia de treball. Segons aquest ponent, el màrqueting que coneixem de sempre con- tinua vigent; només hem d'afegir-hi l’es- forç per fidelitzar els clients i fer ús de les noves eines de les quals avui disposem gràcies a les noves tecnologies. Per la seua banda, Ignasi Barrera va im- partir una classe magistral adaptada als no professionals del disseny en què va parlar de la importància de les formes i els co- lors, així com de la necessitat de crear una marca com a identitat de la nostra oferta. Èlia Guardiola va centrar la seua ponència en els mitjans digitals, així com en el màr- queting emocional. Segons ella, “o som a Internet o no existim”. Guardiola va in- sistir en la necessitat de crear llaços emo- cionals entre les marques i els clients i pú- blic objectiu, sobretot a les xarxes socials. D’aquestes conferències concloem que el màrqueting està evolucionant cap a aspec- tes molt més interactius i que disposem d’una sèrie de tecnologies que ens poden i ens han d'ajudar a aconseguir aquesta fi. Els tres ponents van coincidir en el fet que “el que realment importa és el client” i que hem d'escoltar-lo i fer-lo partícip de la nostra comunicació. S’han acabat els temps de la comunicació unidireccional proveïdor-client per donar lloc a una con- versa en què el client ens diu què espera de nosaltres i nosaltres li expliquem com po- dem ajudar-lo. Les tres ponències van obtindre la màxima atenció dels assistents, fet que va quedar demostrat per les participacions dels em- presaris i directius en la taula redona. Igualment, l’esdeveniment va tindre una bona acollida en la seua versió ‘on line’ gràcies a la col·laboració de la firma Augu- te Terres de l'Ebre, que va emetre cada punt de l’acte per a aquells interessats que no van poder acudir a Tortosa. L’esdeveniment va ser patrocinat per l’A- juntament de Tortosa i CaixaBank, a més a més d’alguna coneguda empresa local. L’acte va rebre també el suport d l'Asso- ciació d’Empresaris de les Comarques l’E- bre. Aquestes col·laboracions van consti- tuir una part important de l’èxit de la jor- nada. Ignasi Barrera, cap de Saeta Comunicació, empresa organitzadora de la jornada, va manifestar que estava molt content de la participació del món empresarial i oficial de les Terres de l’Ebre. Va dir, fins i tot, que havia rebut el suport tant dels assis- tents com dels patrocinadors i les institu- cions perquè aquest no fos un esdeveni- ment aïllat i l’animaren a celebrar nous es- deveniments similars en el futur. Final- ment, va comentar que ja estan preparant noves activitats. Tortosa rep la jornada professional ‘Del màrqueting tradicional al màrqueting digital’ amb un gran èxit COMUNICACIÓ Les empreses i institucions de les Terres de l’Ebre van respondre amb una àmplia assistència a l’esdeveniment
-
Upload
ignasi-barrera-curto -
Category
Marketing
-
view
408 -
download
4
Transcript of Recull de premsa #ebreonline 1
Josep Bayerri Raga
En la primera Edat Mitja-na, el nucli urbà de la ciutatde Tortosa era bastant més menut. Perla seua façana nord, s’acabava a SantaAnna, on avui comença el barri de SantJaume i Remolins. L’actual catedral es-tava encara per construir i les cases s’a-muntegaven als caients del castell de laSuda; la part plana, l’antic centre de laciutat romana, a l’encreuament entreel Cardo maximus (actualment carrersde la Ciutat-Croera) i el Decumanus(avui Taules Velles-Doctor Ferran). Pelllevant i sud, s’acabava al barranc delRastre (ara, ja cobert, és el carrer delVall), amb una fondària que arribava alnivell del riu i feia la funció de fossar de-fensiu. El barranc limitava amb el peude la muralla que hom suposa detemps del romans, tot i que no se n’-han trobat evidències, i que, amb repo-sicions diverses, fou la tanca de la ciutatdurant més d’un mil·lenni i primers
anys després de la reconquesta de Ra-mon Berenguer IV el 1149. En el segleXIII, la ciutat va créixer cap al sud finsarribar a les noves muralles (que baixa-ven seguint el que avui és carrer de Te-odoro González), però les muralles in-teriors van subsistir durant molts anys, itambé el soc del barranc.
El barranc del Rastre, la Vall, abocavaal riu –fet que és encara ben visible– i,aprofitant la seua embocadura, prote-git del corrent principal de l’Ebre moltmés impetuós que ara, hi havia el portfluvial (el paiolet), del qual sí que se’nvan trobar restes ara fa vint anys. Peraccedir a la ciutat pel sud hi havia, al-menys, tres portes: la que després que-daria encastada al mur dels ReialsCol·legis de Sant Jordi i Sant Maties; ladel portal del Romeu, que és el temaque ens ocupa; i la més meridional, al’inici del que seria el carrer de la Rosa,on, amb el temps, es bastiria un pontde pedra, que dóna nom al lloc ("elpont de la pedra", en deia la gent).
Aquest pont subsisteix en molt bonescondicions de conservació sota la co-berta del Vall, millors condicions que elpaviment que es va construir fa pocsanys i que es troba molt deteriorat,amb peces trencades, altres que esmouen i inicials roderes marcades perla circulació de vehicles.
El barranc del Rastre podia arribar atindre un gran cabal en períodes defortes pluges incontrolades. La darrerabarrancada que es recorda, anomena-da “de la Gafarrona” (perquè va causarla mort per ofegament d’una dona queportava aquest nom), fou l’any 1866 iel cabal va inundar el carrer de Montca-da fins al de l’Àngel. A l’inici del carrerhi havia dos pilons de pedra amb unaranura per col·locar la tanca de gruixutsfustons que evités l’entrada de l’aiguaal carrer que estava més baix; aquestavegada, però, no va haver-hi temps.Per cert, un dels dos pilons encara sub-sisteix i la setmana passada vaig haverd’avisar perquè, amb les obres que s’hi
estan fent, estava amb perill de ser es-quarterat.
Sembla que l’accés principal a Torto-sa era pel portal del Romeu amb unpont de fusta per salvar el barranc. Desd’allí sortien els pelegrins que volien ferel camí fins a Compostel·la seguin la ru-ta de l’Ebre. El relleu de Sant Jaume es-taria relacionat amb aquest motiu, en-cara que Cristòfol Despuig, en elsCol·loquis de la insigne ciutat de Tortosa(1557), va assegurar, seguint la tradiciócastellana (i espanyola), que l’home-natge al sant fou perquè va aparèixer,
com a altres llocs de la Península, sobreun cavall ajudant a salvar Tortosa d’unatac dels sarraïns poc després de laseua reconquesta: "si non e vero e bentrovato". Encara avui algú es deu posarneguitós de ressuscitar el sant matamoros “Santiago y cierra España”.
L’altra imatge del portal, la de SantCristòfol, deu estar relacionada amb laprotecció dels caminants que engega-ven tan llarga ruta. Avui és el sant delsautomobilistes, con ens recorda elMontepio de Conductors de Tortosa,que porta el seu nom.
Des de fa unes setmanes, s’estan restaurant els relleus de Sant Jaume i Sant Cristòfol alportal del Romeu amb material petripolicromat. Els actuals són originaris del 1756, perreposar-ne uns d’anteriors, del 1385. En la darrera restauració del 1963, s’hi va introduir unmural ceràmic que també serà restaurat. Els treballs són possibles gràcies a la col·laboracióentre l’Ajuntament de Tortosa, la Diputació de Tarragona i l’Escola d’Art.
TEMPS ERA TEMPS
El portal del Romeu
Terres de l’Ebre L,EBRE , divendres 31 d’octubre del 2014PÀGINA 12
El dia 23 d’octubre es va celebrar a Torto-sa una jornada professional dirigida alsempresaris i directius d’organitzacions deles Terres de l’Ebre. Hi participaren tresprofessionals, especialistes en diferents as-pectes del màrqueting, amb ponències quevan concloure en una taula redona amb laparticipació del públic.L’esdeveniment va ser tot un èxit, ja queels assistents van superar la cinquantena, amés a més d’aquells que van seguir l’actedes dels seus llocs de treball via videocon-ferència. Aquests últims van poder inter-vindre també enviant missatges via Twit-ter.L’acte va ser presentat pel regidor EmiliLehmann i va consistir en tres interven-cions dels especialistes amb les següentsponències:Rafel Martínez-Vilanova, consultor valen-cià i autor d’un bon nombre de llibres demàrqueting i comunicació, va començar lajornada amb la ponència Del màrquetingtradicional a l’actual, com aplicar-ho a lanostra organització.
En segon lloc va intervindre el conegutdissenyador tortosí Ignasi Barrera, que vadissertar sobre La necessitat de tindre unamarca reconeguda. Què podem fer peraconseguir-ho?.La darrera ponència va ser El màrquetingdigital a l’era 2.0. Les empreses a les xar-xes socials, a càrrec de l’especialista giro-nina Èlia Guardiola.Martínez-Vilanova va fer una exposiciódel màrqueting començant per l’estratègiacom a punt de partida per arribar al màr-queting operatiu i construint una metodo-
logia de treball. Segons aquest ponent, elmàrqueting que coneixem de sempre con-tinua vigent; només hem d'afegir-hi l’es-forç per fidelitzar els clients i fer ús de lesnoves eines de les quals avui disposemgràcies a les noves tecnologies.Per la seua banda, Ignasi Barrera va im-partir una classe magistral adaptada als noprofessionals del disseny en què va parlarde la importància de les formes i els co-lors, així com de la necessitat de crear unamarca com a identitat de la nostra oferta.Èlia Guardiola va centrar la seua ponència
en els mitjans digitals, així com en el màr-queting emocional. Segons ella, “o som aInternet o no existim”. Guardiola va in-sistir en la necessitat de crear llaços emo-cionals entre les marques i els clients i pú-blic objectiu, sobretot a les xarxes socials.D’aquestes conferències concloem que elmàrqueting està evolucionant cap a aspec-tes molt més interactius i que disposemd’una sèrie de tecnologies que ens poden iens han d'ajudar a aconseguir aquesta fi.Els tres ponents van coincidir en el fet que “el que realment importa és el client” ique hem d'escoltar-lo i fer-lo partícip de lanostra comunicació. S’han acabat elstemps de la comunicació unidireccionalproveïdor-client per donar lloc a una con-versa en què el client ens diu què espera denosaltres i nosaltres li expliquem com po-dem ajudar-lo.Les tres ponències van obtindre la màximaatenció dels assistents, fet que va quedardemostrat per les participacions dels em-presaris i directius en la taula redona.Igualment, l’esdeveniment va tindre una
bona acollida en la seua versió ‘on line’gràcies a la col·laboració de la firma Augu-te Terres de l'Ebre, que va emetre cadapunt de l’acte per a aquells interessats queno van poder acudir a Tortosa.L’esdeveniment va ser patrocinat per l’A-juntament de Tortosa i CaixaBank, a més amés d’alguna coneguda empresa local.L’acte va rebre també el suport d l'Asso-ciació d’Empresaris de les Comarques l’E-bre. Aquestes col·laboracions van consti-tuir una part important de l’èxit de la jor-nada.Ignasi Barrera, cap de Saeta Comunicació,empresa organitzadora de la jornada, vamanifestar que estava molt content de laparticipació del món empresarial i oficialde les Terres de l’Ebre. Va dir, fins i tot,que havia rebut el suport tant dels assis-tents com dels patrocinadors i les institu-cions perquè aquest no fos un esdeveni-ment aïllat i l’animaren a celebrar nous es-deveniments similars en el futur. Final-ment, va comentar que ja estan preparantnoves activitats.
Tortosa rep la jornada professional ‘Del màrquetingtradicional al màrqueting digital’ amb un gran èxit
COMUNICACIÓ
Les empreses i institucions de les Terres de l’Ebre van respondre amb una àmplia assistència a l’esdeveniment
