RECULL D’ARTICLES - eic.cat · Prosegur tecnologia 145x210.ai 1 07/02/11 16:37. SUMARI 7. ... Et...

12

SEGURETAT EN ESPAISI EDIFICIS PÚBLICS

RECULL D’ARTICLES

Prosegur tecnologia 145x210.ai 1 07/02/11 16:37

SUMARI

7. PRESENTACIÓ Joan Vallvé i Joan Torres

9. LA SEGURETAT DE LES PERSONES, ELS BENS I EL MEDI AMBIENT

Jordi Sans

10. VISIÓ DE LA SEGURETAT DES DEL SECTOR ASSEGU-RADOR

Ignasi Serrahima 12 VIDEOVIGILÀNCIA AÈRIA ROBOTITZADA: EL FUTUR

JA ÉS AQUÍ Jordi Santacana

14. LA SEGURETAT PRIVADA COM A INVERSIÓ Josep Bellot

16. LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS EN ESPAIS I EDIFICIS PÚBLICS

Lluís M. Armengou

18. SISTEMES I TECNOLOGIES DE VIGILÀNCIA: LA SURVEILLANCE Lola Vallès

20. LA IMPORTÀNCIA DE L’ASSEGURANÇA EN LA SEGU-RETAT DELS EDIFICIS

Rafael Nadal

23. SEGURETAT DELS ESTACIONAMENTS PER A VEHI-CLES AUTOMÒBILS

Angel de Vicente

25. L’ESTAT ACTUAL DE LA MODELITZACIÓ COMPUTA-CIONAL D’INCENDIS

Eulàlia Planas

27. POTENCIALITATS DE LA SIMULACIÓ D’EVACUACIONS Javier Castaño

29. LES INSTAL·LACIONS DE SEGURETAT: COMPONENTS INDISPENSABLES PER OPERAR UN SMART BUILDING

Miquel Casals

31. LA SEGURETAT DINS I FORA DE LES PLANTES IN-DUSTRIALS

Pouya Aghaebrahimi Samani

33. CONTROL DE FUMS D’INCENDI. ENGINYERIA, INTE-RACCIONS I TOXICITAT

Santiago Montero

35. RUIXADORS AUTOMÀTICS COM A SISTEMA DE PRO-TECCIÓ CONTRA EL FOC EN EDIFICIS ALTS. EFICÀCIA I FIABILITAT

Brendan MacGrath

37. SEGURETAT CONTRA INCENDIS: COMPLIMENT NOR-MATIU COM A GARANTIA DE QUALITAT I EFICÀCIA

Rafael Sarasola

39. ELS RUIXADORS AUTOMÀTICS COM A SISTEMA DE SEGURETAT CONTRA INCENDIS

Alan Brinson

42. PARTICIPACIÓ DE BOMBERS DE BARCELONA EN LA SEGURETAT DELS EDIFICIS PÚBLICS

Joan Pedreny Abella

45. LA SEGURETAT EN ELS EDIFICIS ESCOLARS Joaquín Gairín

48. GESTIÓ DE LA SEGURETAT ALS TÚNELS DE VALLVI-DRERA

Joardi Quevedo

50. EDIFICI DE LA NOVA SEU DE LA GENERALITAT A GIRONA: CARACTERÍSTIQUES I APLICACIÓ DE LA REGLAMENTACIÓ DE SEGURETAT INDUSTRIAL

Josep Sallent

52. DISPOSITIU DE SEGURETAT EN UN PARTIT D’ALT RISC

Julián Suescum

55. LA GESTIÓ DE LA SEGURETAT A FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (FGC)

Lluís M. Homar

4 MONOGRÀFIC SEGURETAT EN ESPAIS I EDIFICIS PÚBLICS

AEICPRESIDENTJoan Torres i Carol

VICEPRESIDENT 1r Jordi Dolader i Clara

VICEPRESIDENT 2nRicardo Granados i García

SECRETARI Jaume Puigdueta i Lucas

DIRECTOR GENERAL AEIC-COEICAntoni M. Grau i Costa

COORDINACIÓEva Díaz / Anna Carrió

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICAMercè Molins

DISSENY GRÀFICAnna Carrió

IMPRESSIÓCOEIC

ADMINISTRACIÓ I DISTRIBUCIÓCol·legi d’Enginyers In-dustrials de CatalunyaVia Laietana, 3908003 BarcelonaTEl. 93 319 23 [email protected]

COEICDEGÀJoan Vallvé i Ribera

VICEDEGÀJosep M. Rovira i Ragué

SECRETARIConcha Zorrilla i Diéz

EDITAEnginyers Industrials de CAtalunyaAssociació / Col·legi

Et pots descarregar el Recull d’articles i la Diagnosi d’aquest Monogràfi c a:

http://www.eic.cat/wps/portal/monografi cs

57. SEGURETAT DE LES INSTAL·LACIONS EN EDIFICIS PÚBLICS. EL CAS D’UN GRAN HOSPITAL

Miquel Pujol

59. UNIVERSITAT, PREVENCIÓ I AUTOPROTECCIÓ Sergi Jarque

62. LA FORMACIÓ TÈCNICA CONTRA INCENDIS A ESPANYA Eva M. González

64. CERTIFICAT EUROPEU D’EXCEL·LÈNCIA EN SEGURE-TAT CONTRA INCENDIS SAFEHOTEL

Guillermo García

66. SITUACIÓ DE LA FORMACIÓ I PREVISIONS PER ALS TÈCNICS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

Mercedes Storch

70. ACREDITACIÓ DE PROFESSIONALS (COL·LABORACIONS ENTRE SECTOR PÚBLIC I PRIVAT)

Meritxell Pineda

72. MANTENIMENT I SEGURETAT D’EDIFICIS Jaume Bech

74. MANTENIMENT, SEGURETAT I RENDIBILITAT Joan Sols

76. LA SEGURETAT EN EDIFICIS I ESPAIS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Llum Llosa

MONOGRÀFIC SEGURETAT EN ESPAIS I EDIFICIS PÚBLICS 5

Contrary to popular belief, Lo-rem Ipsum is not simply random text. It has roots in a piece of classical Latin literature from 45 BC, making it over 2000 years old. Richard McClintock, a Latin professor at Hampden-Sydney College in Virginia, looked up one of the more obscure Latin words, consectetur, from a Lo-rem Ipsum passage, and going through the cites of the word in classical literature, discovered the undoubtable source. Lorem Ipsum comes from sections 1.10.32 and 1.10.33 of “de Fini-bus Bonorum et Malorum” (The Extremes of Good and Evil) by Cicero, written in 45 BC. This book is a treatise on the theory of ethics, very popular during the Renaissance. The � rst line of Lorem Ipsum, “Lorem ipsum dolor sit amet..”, comes from a line in section 1.10.32.

Contrary to popular belief, Lo-rem Ipsum is not simply random text. It has roots in a piece of classical Latin literature from 45 BC, making it over 2000 years

old. Richard McClintock, a Latin professor at Hampden-Sydney College in Virginia, looked up one of the more obscure Latin words, consectetur, from a Lo-rem Ipsum passage, and going through the cites of the word in classical literature, discovered the undoubtable source. Lorem Ipsum comes from sections 1.10.32 and 1.10.33 of “de Fini-bus Bonorum et Malorum” (The Extremes of Good and Evil) by Cicero, written in 45 BC. This book is a treatise on the theory of ethics, very popular during the Renaissance. The � rst line of Lorem Ipsum, “Lorem ipsum dolor sit amet..”, comes from a line in section 1.10.32.

Contrary to popular belief, Lo-rem Ipsum is not simply random text. It has roots in a piece of classical Latin literature from 45 BC, making it over 2000 years old. Richard McClintock, a Latin professor at Hampden-Sydney College in Virginia, looked up one of the more obscure Latin words, consectetur, from a Lo-

rem Ipsum passage, and going through the cites of the word in classical literature, discovered the undoubtable source. Lorem Ipsum comes from sections 1.10.32 and 1.10.33 of “de Fini-bus Bonorum et Malorum” (The Extremes of Good and Evil) by Cicero, written in 45 BC. This book is a treatise on the theory of ethics, very popular during the Renaissance. The � rst line of Lorem Ipsum, “Lorem ipsum dolor sit amet..”, comes from a line in section 1.10.32.

Contrary to popular belief, Lo-rem Ipsum is not simply random text. It has roots in a piece of classical Latin literature from 45 BC, making it over 2000 years old. Richard McClintock, a Latin professor at Hampden-Sydney classical literature, discovered the undoubtable source. Lorem Ipsum comes from sections 1.10.32 and 1.10.33 of “de Fini-bus Bonorum et Malorum” (The Extremes of Good and Evil) by Cicero, written in 45 BC. This book is a treatise on the theory of ethics, very popular during the Renaissance. The � rst line of Lorem Ipsum, “Lorem ipsum dolor sit amet..”, comes from a line in section 1.10.32.

architecto beatae vitae dita sunt explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem quia vlus

sit aspernatur aut odit aut rnaturrnaturfgit.

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

MON

OGRÀFIC 12M

ONOGRÀFIC 12

PRESENTACIÓ

Benvolgut company / benvolguda companya,

Des de l’Associació / Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ens plau pre-sentar-te el dotzè monogrà� c, que en aquesta ocasió dedica les seves pàgines al sector de la seguretat en espais i edi� cis públics.

Aquest recull d’articles busca situar al lector en el sistema públic/privat que vet-lla per la seguretat de les persones i el medi ambient al nostre país. A causa de la liberalització impulsada per les administracions públiques amb mesures com la quasi supressió del visat, i una confusa política de reconeixement i acreditació de professionals, la societat civil ha de fer un esforç d’autoregulació i acreditació de professionals en un sector tant sensible com el de la seguretat. La seguretat exigeix una bona concepció dels elements d’un projecte i també una bona construcció, muntatge i realització, i és competència de l’ètica professional i els mecanismes de control, públics i privats, els que tenen la clau per garantir que les coses es facin bé.

En aquest monogrà� c s’hi recullen una trentena d’articles que dónen veu a tots els professionals que han participat en la seva elaboració. Principalment responen a varies temàtiques com la seguretat privada i les assegurances, a articles cientí� cs i innovadors, a la protecció activa, a casos particulars d’edi� cis, a l’acreditació de tècnics i al manteniment.

Volem apro� tar aquestes línies per agrair la col·laboració de tots els professionals que han fet possible aquest monogrà� c.

Joan VallvéDegà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Joan TorresPresident de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.


MONOGRÀFIC SEGURETAT EN ESPAIS I EDIFICIS PÚBLICS 8 MONOGRÀFIC SEGURETAT EN ESPAIS I EDIFICIS PÚBLICS 8 MONOGRÀFIC SEGURETAT EN ESPAIS I EDIFICIS PÚBLICS 8

Oferta per a: COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERSINDUSTRIALS DE CATALUNYA

MONOGRÀFIC SEGURETAT EN ESPAIS I EDIFICIS PÚBLICS 9 MONOGRÀFIC SEGURETAT EN ESPAIS I EDIFICIS PÚBLICS 8

LA SEGURETAT DE LES PERSONES, ELS BÉNS I EL MEDI AMBIENT

Aquest monogrà� c està compost per una diagnosi, un recull d’articles i unes conclu-sions.

Presentem ara un conjunt d’articles originals, escrits per persones de reconeguda solvència en matèria de seguretat i des de perspectives força diferents, però enriqui-dores, i que fan pales tant la diversitat intrínseca de la matèria com la coincidència en un objectiu comú:

La seguretat de les persones, els bens i el medi ambient, frase antiga però que de� -neix clarament els objectius que perseguim.

Els articles s’han agrupat en els quatre àmbits tractats en aquest document, dins del entorn edi� cis i espais públics. Creiem que el lector interessat hi trobarà opinions i informació útil i variada tot i encara que som conscients que no s’ha pogut fer una mostra exhaustiva del sector, si pensem que és prou representativa.

Moltes gràcies al conjunt de persones que han col·laborat desinteressadament en aquesta iniciativa del col·legi d’enginyers industrial de Catalunya.

Jordi Sans PinyolPresident de la Comissió de SeguretatCol·legi O� cial d’Enginyers Industrials de Catalunya

MONOGRÀFIC SEGURETAT EN ESPAIS I EDIFICIS PÚBLICS 8 MONOGRÀFIC SEGURETAT EN ESPAIS I EDIFICIS PÚBLICS 9

VISIÓ DE LA SEGURETAT DES

DEL SECTOR ASSEGURADOR Ignasi Serrahima Viladevall

Enginyer industrialResponsable d’Enginyeria i Prevenció del Departament

d’Empreses d’AXA


L es principals preocupacions dels asseguradors referides a la seguretat són la reducció de

les ràtios de sinistralitat i d’accidentalitat, i això només s’aconsegueix conscien-ciant empresaris, treballadors i societat del fet que la prevenció és una manera

real d’augmentar la rendibilitat.La fi nalitat última de l’assegurança és indemnitzar un dany produït de mane-ra aleatòria i accidental, que es pugui avaluar en diners, ja que les compen-sacions de les asseguradores són ex-clusivament econòmiques. És a dir, les cobertures asseguradores només en-tren en acció quan l’accident s’ha pro-duït i ha causat danys, mai abans.Per tant, l’assegurança actua com a element reparador, mai com a element

preventiu. L’essència de l’assegurança no és preventiva, i si aquest concepte no es té clar, l’assegurança pot repre-sentar un problema per a la prevenció des del moment que hi ha qui la con-tracta per substituir les mesures de se-guretat més raonables.L’autèntic paper de l’assegurança és el fi nançament d’aquells riscos que s’hagi decidit transferir a un tercer (l’assegurador) com a resultat d’una cadena de decisions dirigides a con-trolar els riscos que posen en perill qualsevol activitat.Aquesta cadena de decisions tendent a controlar els riscos amb l’objectiu d’evitar o minimitzar les conseqüèn-cies d’un fet incert, sobtat i danyós, s’ha batejat amb el nom de gerència de risc i ha tingut el seu inici en el món assegurador.És aquí, en la promoció de la gerèn-cia de risc, on les asseguradores po-dem incidir de manera molt especial. Els riscos amenacen la productivitat de les empreses i comprometen els seus resultats, i la vida i els béns de

La prevenció és una manera real d’augmentar la rendibilitat en

qüestió de seguretat


Una bona pòlissa no pot suplir mai una mala prevenció però, no obstant, sí pot ser una arma molt efi caç com a última baula d’una bona gerència de risc

Una bona pòlissa no pot suplir mai una mala prevenció però, no obstant, sí pot ser una arma molt efi caç com a última

Una bona pòlissa no pot suplir mai una

ser una arma molt efi caç com a última baula d’una bona gerència de risc

les persones, i, per tant, amb aquestes premisses, ningú hauria de deixar el fu-tur en mans de l’atzar. Només quan els riscos evitables hagin estat eliminats, i reduïts o minimitzats la resta de riscos identifi cats, entra en joc l’assegurança per fer-se càrrec dels riscos que calgui transferir a tercers per no poder-los as-sumir un mateix.Aquesta, i no una altra, és la veritable fi nalitat de l’assegurança. Una bona pòlissa no pot suplir mai una mala pre-venció però, no obstant, sí pot ser una arma molt efi caç com a última baula d’una bona gerència de risc. La indem-nització d’una bona assegurança per a un “mal risc”, és a dir, una activitat que presenti una alta probabilitat de patir un accident, només serà un consol. Una bona assegurança per a un “bon risc” ajudarà a alleugerir el mal tràngol, a garantir la seva superació i a donar suport a la necessària continuïtat de l’activitat.Les asseguradores oferim als nostres clients, clients potencials i mediadors, serveis especialitzats en prevenció i seguretat. Enginyeries pròpies, serveis mèdics, revisions de vehicles, assesso-rament jurídic, etc., són, entre d’altres, elements directament dirigits a poten-ciar la prevenció, a aconsellar aquells que ho necessitin i estiguin interessats a millorar la seva seguretat. Lògicament, després d’aquesta oferta de serveis, les asseguradores també

ens reservem el dret de limitar i/o de-cidir sobre la subscripció o no de cer-tes cobertures per a aquells riscos que qualifi quem com a “mals riscos” i, per tant, també la possibilitat d’oferir mi-llors preus i cobertures als riscos amb un alt nivell de seguretat.És amb aquestes coses que les asse-guradores contribuïm a la prevenció i a la seguretat, tant pel que suposa de pressió el fet de negar-nos a subscriu-re un “mal risc”, com pels avantatges oferts a aquells que presenten major garantia. A més, lògicament, fem la nostra pròpia prevenció vetllant per assolir una cartera sanejada i, per tant, una menor sinistralitat. L’organització en cursos, conferències, congressos, col·loquis, seminaris i/o salons dedicats a la prevenció i la par-ticipació en aquest tipus d’activitats;

la creació de centres d’investigació com el Centro de Zaragoza (investiga-ció per a l’automòbil) i d’associacions dedicades al foment de la prevenció com CEPREVEN; la col·laboració amb universitats públiques i privades; les publicacions especialitzades; i d’altres activitats, són també una manera que tenim els asseguradors de contribuir en la necessària implantació d’una cul-tura de seguretat.En la mesura que avança la societat, la prevenció de riscos es presenta com una necessitat col·lectiva i, per tant, també les asseguradores hem d’assumir res-ponsabilitats i actuar en conseqüència.

Les asseguradores contribuïm a la prevenció i a la seguretat, tant pel que suposa de pressió el fet de negar-nos a subscriure un “mal risc”, com pels avantatges oferts a aquells que presenten major garantia

12 MONOGRÀFIC SEGURETAT EN ESPAIS I EDIFICIS PÚBLICS

VIDEOVIGILÀNCIA AÈRIA ROBOTITZADA, EL FUTUR JA ÉS AQUÍ

G airebé sempre els progres-sos tecnològics són la con-seqüència de molts altres

progressos previs. Aquest és el cas dels UAV (Unmanned Aerial Vehicle), o vehi-cles aeris no tripulats, que tothom coin-cideix a dir que són la punta de llança de la tecnologia aeronàutica actual. Han estat necessaris dècades de progrés en matèria de telecomunicacions, miniatu-rització electrònica, bateries i software, per fer-los possibles. Sovint s’han bene-fi ciat de desenvolupaments que tenien com a objectiu l’electrònica de consum, però que aplicats de manera innovado-ra han permès saltar els obstacles que ens impedien portar-los a la realitat. Les bateries de liti, els acceleròmetres digi-tals, les microcàmeres o la comunica-

ció per microones són bons exemples d’aquestes tecnologies.Des de fa ben poc disposem de robots aeris de diferent mida i forma que per-meten portar a terme missions de foto-grafi a aèria i videovigilància. Uns pocs s’ofereixen com a producte comercial acabat mentre que la majoria són en-cara prototips en mans de centres de recerca i empreses que hi han vist un

immens potencial econòmic. Els avan-tatges respecte a les aeronaus conven-cionals són molts i evidents: economia d’adquisició i de manteniment, facilitat de desplegament, fl exibilitat en l’ús i dis-creció.Per a les missions de curt abast, on és molt important disposar d’una gran maniobrabilitat, és ideal l’ús de petits ro-bots voladors d’ales rotatives, que ano-

Jordi Santacana PérezDirector de CATUAV, SL

Disposem de robots aeris de di-ferent mida i forma que permeten portar a terme missions de foto-grafi a aèria i videovigilància


menem tricòpters si tenen tres rotors, quadricòpters si en tenen quatre, octo-còpters si en tenen vuit o n-còpters per donar-los un nom genèric. Alguns dis-senyadors prefereixen treballar amb la confi guració convencional dels helicòp-ters, és a dir, amb un sol rotor principal i un petit rotor de cua vertical. Els avan-tatges dels n-còpters sobre la confi gu-ració convencional de l’helicòpter són la gran simplicitat mecànica que redueix el desgast i millora la fi abilitat i l’absència de vibracions de baixa freqüència que difi culten l’obtenció d’imatges nítides. En canvi, els inconvenients són un me-nor rendiment aerodinàmic que es tra-dueix en una autonomia més curta. Els robots d’ales rotatives permeten obtenir discretament fotografi es o vídeos de llocs de molt difícil accés, i vigilar un re-cinte interior o exterior amb molta efi cà-cia. Gairebé tots són de propulsió elèc-trica, principalment per l’avantatge que suposa el baix nivell sonor i de vibració i per la gran fi abilitat d’aquest tipus de motors.Per a missions de mitjà i llarg abast, on el temps de permanència és important i les distàncies que es recorren són llar-gues, és més indicat l’ús d’un UAV tipus avió. En qualsevol cas poden ser con-trolats en directe per un pilot operador o bé seguir un pla de vol programat en el seu pilot automàtic.Actualment, els esforços tecnològics se centren a millorar la intel•ligència a

bord, de manera que puguin prendre decisions de manera autònoma i por-tar a terme missions especialitzades. Un exemple seria el seguiment d’una determinada persona enmig de moltes d’altres, o d’un determinat vehicle sen-se confondre’l en un embús. Aquest ti-pus d’aplicacions es troben encara en fase experimental i depenen molt dels progressos que es fan en el terreny de la visió i la intel·ligència artifi cial. En el manteniment de línies d’alta tensió ja s’està treballant en UAV equipats amb càmeres tèrmiques que puguin inspec-cionar llargs traçats i detectar incidèn-cies segons uns criteris programats.CATUAV és una empresa catalana de-dicada al desenvolupament i explotació comercial de sistemes UAV. Des del 2003 ha portat a terme amb èxit cente-nars de vols comercials amb objectius

tan diversos com la videovigilància, la fotografi a i termografi a aèria, el control d’abocaments il·legals en rius, el control urbanístic, la inspecció agrària o el se-guiment de plagues en parcs naturals. Actualment disposa de sis platafor-mes UAV confi gurables amb diferents sensors segons els objectius de cada missió. Es pot obtenir més informació a www.catuav.com.Els avantatges dels n-còpters so-bre la confi guració convencional de l’helicòpter són la gran simplicitat me-cànica i l’absència de vibracions que permet obtenir imatges nítides

Els avantatges dels n-còpters sobre la confi guració conven-cional de l’helicòpter són la gran simplicitat mecànica i l’absència de vibracions que permet obtenir imatges nítides

Actualment, els esforços tecno-lògics se centren a millorar la intel·ligència a bord, de manera que els aparells puguin prendre decisions de manera autònoma i portar a terme missions espe-cialitzades


LA SEGURETAT PRIVADA COM A INVERSIÓ

V ull aprofi tar l’oportunitat que em dóna el Col·legi d’Enginyers Industrials de

Catalunya per presentar l’Associació Catalana d’Empreses de Seguretat (en endavant ACAES). Constituïda ja fa vint-i-cinc anys, és l’única patronal catalana de seguretat privada on que-den representats tots els sectors de la seguretat privada. Està formada per empreses de vigilància, de planifi cació

i assessorament, d’instal·lació i man-teniment de sistemes de seguretat, de centrals receptores d’alarmes i de fa-bricants i distribuïdors d’equips.De les empreses associades, n’hi ha que tenen àmbit d’actuació a la Co-

munitat Autònoma de Catalunya, però també n’hi ha que, tenint el seu do-micili social a Catalunya, el seu àmbit d’actuació és estatal i, en alguns ca-sos, fi ns i tot internacional.L’objectiu principal d’ACAES és coordi-nar l’acció de les empreses associades per a la defensa dels seus interessos. Per aquest motiu:

a) Col·laborem amb les diferents ad-ministracions públiques en l’elaboració de les disposicions i normes del sec-tor. S’ha de tenir en compte que les competències executives en seguretat privada han estat assumides per la Ge-neralitat de Catalunya, però la compe-tència legislativa és estatal.

b) Formem part, com a patronal, de la Mesa Negociadora del Conveni Col·lectiu Estatal de Seguretat.

c) Dins de l’àmbit de la representació institucional, mantenim reunions periò-diques amb els diferents representants dels partits polítics a fi i efecte de millo-rar el sector de la seguretat privada.

d) Formem part del Consell de Coor-dinació de la Seguretat Privada, i de

Josep Bellot UrbanoEnginyer industrialPresident d’ACAES

LA SEGURETAT PRIVADA COM A INVERSIÓ

V ull aprofi tar l’oportunitat que em dóna el Col·legi d’Enginyers Industrials de

Catalunya per presentar l’Associació Catalana d’Empreses de Seguretat (en endavant ACAES). Constituïda ja fa vint-i-cinc anys, és l’única patronal catalana de seguretat privada on que-den representats tots els sectors de la seguretat privada. Està formada per empreses de vigilància, de planifi cació

i assessorament, d’instal·lació i man-teniment de sistemes de seguretat, de centrals receptores d’alarmes i de fa-bricants i distribuïdors d’equips.De les empreses associades, n’hi ha que tenen àmbit d’actuació a la Co-

munitat Autònoma de Catalunya, però també n’hi ha que, tenint el seu do-micili social a Catalunya, el seu àmbit d’actuació és estatal i, en alguns ca-sos, fi ns i tot internacional.L’objectiu principal d’ACAES és coordi-nar l’acció de les empreses associades per a la defensa dels seus interessos. Per aquest motiu:

a) Col·laborem amb les diferents ad-ministracions públiques en l’elaboració de les disposicions i normes del sec-tor. S’ha de tenir en compte que les competències executives en seguretat privada han estat assumides per la Ge-neralitat de Catalunya, però la compe-tència legislativa és estatal.

b) Formem part, com a patronal, de la Mesa Negociadora del Conveni Col·lectiu Estatal de Seguretat.

c) Dins de l’àmbit de la representació institucional, mantenim reunions periò-diques amb els diferents representants dels partits polítics a fi i efecte de millo-rar el sector de la seguretat privada.

d) Formem part del Consell de Coordi-nació de la Seguretat Privada, i de

Josep Bellot UrbanoEnginyer industrial col·legiat

núm. 8.056President d’ACAES

La seguretat privada és subordi-nada de la seguretat pública i hi ha aspectes que no poden ser objec-

te de la seguretat privada ja que són exclusius de l’àmbit públic


les comissions creades dins d’aquest Consell (Comissió d’Estudi de la Re-ducció de les Falses Alarmes i Comis-sió d’Estudi d’Intrusisme).

e) Formem part de la comissió organit-zadora de la celebració del Dia de la Seguretat Privada.

f) Som els organitzadors de La Nit de la Seguretat Privada.

g) Oferim als nostres associats forma-ció totalment subvencionada pel Con-sorci per a la Formació Contínua de Catalunya.

h) Gestionem diversos serveis als as-sociats, com assessoria jurídica espe-cialitzada, informació puntual de nove-tats legislatives i de concursos públics, organització de jornades divulgatives sobre temes d’interès, etc.

D’altra banda, ACAES és sòcia fun-dadora de l’Unión de Asociaciones de Seguridad (UAS). Aquesta Unió té àmbit d’actuació estatal i actualment hi formen part, a més d’ACAES, altres associacions del territori espanyol. Des de l’UAS, volem seguir amb la nostra missió d’unifi cació de criteris en segu-retat privada, tenint com un dels nos-tres objectius l’admissió de nous socis que ens permeti incrementar la nostra representativitat. Fent referència a la seguretat privada a Catalunya, cal remarcar que aquest sector té una gran importància dins dels serveis a la comunitat. Concre-tament, i per poder fer-nos una idea del seu abast, a Catalunya hi ha unes 170 empreses de seguretat privada. La facturació a Catalunya és aproxima-dament de cinc-cents milions d’euros. Dins d’aquest volum de facturació, el més important és el que correspon als serveis de vigilància: a Catalunya hi ha uns deu mil vigilants de seguretat.

Després estan, per ordre d’importància de facturació, les instal·lacions de sis-temes i les centrals d’alarmes, que re-presenten un 35% de la facturació to-tal. En aquesta activitat, cal assenyalar l’avenç que ha comportat la incorpora-ció de les noves tecnologies, ja que ha millorat signifi cativament la qualitat i la resposta del servei.Un cop presentada l’Associació i ubi-cada dins del sector en què actua, no vull desaprofi tar l’ocasió de manifestar algunes idees sobre la seguretat en es-pais públics. No podem oblidar que la seguretat privada és subordinada de la seguretat pública i que, a més, hi ha aspectes que no poden ser objecte de la seguretat privada ja que són exclu-sius de la seguretat pública. Tal com es recull en un informe sociològic elabo-rat recentment pel sector, ens trobem que un 70% de la població es troba més segura quan acudeix a un espai públic i hi troba vigilants de seguretat. Per tant, la població percep la segure-tat privada com quelcom necessari i que contribueix a augmentar la segu-retat ciutadana. És més, de l’informe esmentat es desprèn que la població és partidària que la seguretat privada estigui present no tan sols en col·legis, parcs, grans superfícies, centres co-mercials, hospitals, etc., sinó en tot

tipus d’espais públics. Aquest extrem ens ha de fer refl exionar i potser ha de servir per plantejar una futura modifi ca-ció de la normativa actualment vigent.Quan es parla de seguretat privada en espais públics, majoritàriament es pen-sa en vigilants de seguretat; no obstant això, hi ha altres maneres de millorar la seguretat que no podem deixar de banda. L’aplicació de les noves tecno-logies permet oferir noves solucions al servei de la seguretat. Alguns exemples en aquest sentit serien l’ús de les xar-xes de comunicació en espais oberts o els sistemes de vídeo intel·ligent, que ens avisen automàticament quan, per exemple, es formen aglomeracions, es detecta fum o quan un vehicle es des-plaça en sentit contrari al previst.Per fi nalitzar, cal destacar que qual-sevol servei de seguretat ha de ser donat per una empresa de seguretat privada degudament homologada. En aquest sentit, des d’ACAES estem lluitant per dignifi car el sector i elimi-nar l’intrusisme. En defi nitiva, el nostre repte és continuar treballant tant per millorar els serveis de seguretat que oferim a la societat, com per fer més innovadors i competitius els sistemes de seguretat que dissenyem aquí i que instal·lem arreu.

La seguretat privada es percep com quelcom necessari i que contribueix a augmentar la segu-retat ciutadana. Potser això ha de servir per plantejar una futura modifi cació de la normativaactualment vigent


LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS EN

ESPAIS I EDIFICIS PÚBLICS

L ’evolució de l’entorn legal i normatiu ha donat peu a mul-titud de consideracions en

l’àmbit de la prevenció de riscos labo-rals, però no hem d’oblidar que el més important és protegir el treballador en totes les seves facetes, tant des del punt de vista tècnic com des del punt de vista humà.Aquesta evolució tan exhaustiva del nostre entorn legal i normatiu, a vega-

des, als tècnics ens fa oblidar la part humana, i és per això que hem de tenir especial cura en l’aplicació de la pre-venció de riscos laborals en el procés

de projectar, construir i fer ús d’un es-pai i un edifi ci públic.Els espais i els edifi cis públics tenen una especial consideració, atès el seu ús, que nosaltres, com a prevencionis-tes, hem de tenir en compte donada la varietat de cultures que els gaudeixen. No obstant això, la nostra feina com a prevencionistes està enfocada al món del treball, però podem extrapolar-la al seu ús públic per tal d’ajudar els pro-jectistes a complir la normativa adient.Respecte al món del treball, la cultura prevencionista ha estat sempre acon-seguir la integració de la prevenció no solament en l’àmbit del promotor públic o privat, sinó també en d’altres com el del projectista, el constructor o el que realitzi la conservació i manteniment de l’espai construït, i és aquí on els pre-vencionistes hem de dedicar-nos a fons perquè aquesta cultura prevencionista estigui integrada completament en cadascun dels agents que intervenen en aquest procés, cultura que encara està molt lluny d’aconseguir-se a pesar dels avenços que s’han aconseguit en tots els nivells. Prova d’això és que les nostres estadístiques estan disminuint, especialment els índexs d’incidència, corresponents als de mortalitat.

Lluís M. Armengou MarsansDr. enginyer industrial, col·legiat núm. 3.710

Membre del Comitè de Riscos Laborals en la

Construcció de l’Associació Internacional de la Segu-retat Social, Organització Internacional del Treball

Hem de dedicar-nos a fons per-què la cultura prevencionista es-tigui integrada completament en cadascun dels agents que inter-

venen en el procés que va des del projecte fi ns a l’ús dels

edifi cis públics


Tal com hem dit al començament, en aquesta lluita perquè la cultura preven-cionista estigui integrada en cadascun dels nivells que intervenen en el procés anteriorment esmentat, en el seu des-envolupament no hem d’oblidar la in-corporació de treballadors que vénen de països molt diferents i en què el seu nivell cultural respecte a la manera de fer, i especialment en la prevenció de riscos laborals, és molt diferent.Per aquest motiu, la formació i informa-ció és, en l’actualitat i serà en el futur, una de les funcions més importants a realitzar per al prevencionista per acon-seguir augmentar el nivell cultural del treballador i també de tots els agents que intervenen en el procés, i així millo-rar l’actitud davant de la prevenció.Una altra faceta que no ha d’oblidar el tècnic prevencionista és la de valorar l’aptitud del treballador per realitzar el seu treball, i ha de potenciar la funció del metge per detectar qualsevol ano-malia incompatible amb el treball de l’empleat.És important que el promotor, tant pú-blic com privat, tingui clar que en la seva gestió del procés projectual, construc-tiu i d’ús, la prevenció de riscos laborals és un objectiu més a aconseguir, sense cap postergació dels altres objectius, en el procés que va des del projecte, ús, conservació i manteniment d’aquest espai i edifi ci públic.Per fi nalitzar, permeteu-me expressar cinc punts que crec que són conve-nients tenir en compte:- La prevenció de riscos laborals ha de

ser un objectiu a aconseguir en tot el procés.- La cultura prevencionista sobre la in-tegració de la prevenció en el procés ha de ser una realitat.- La formació i informació de tots els agents ha de ser una prioritat del tècnic de prevenció.- Cadascun dels agents que intervenen en el procés ha d’establir un pla estra-tègic, és a dir, l’objectiu, la logística, la tàctica i el pressupost, així com un con-trol exhaustiu de cadascun d’aquests conceptes per aconseguir la integració

de la prevenció de riscos laborals en el seu nivell.- En la funció de direcció de la prevenció de riscos laborals, els agents que inter-venen (promotor, projectista, construc-tor...) han de saber planifi car, coordinar, organitzar, controlar i establir els meca-nismes de comandament adequats, en cadascun dels nivells en què actua.Com a conclusió, tots els agents que intervenen en el procés que va des del projecte fi ns a l’ús han de ser coneixe-dors de tota la nostra legislació i nor-mativa respecte a la prevenció de riscos laborals, i així aconseguirem augmentar la cultura de la integració tant desitjada per tots.

La formació i informació de tots els agents ha de ser una prioritat del tècnic de prevenció


SISTEMES I TECNOLO-GIES DE VIGILÀNCIA: LA SURVEILLANCE

E n el segle XXI, l’ús de la surveillance forma part de la rutina diària d’aquelles

societats amb una alta dependència tecnològica com la nostra. El seu ús és continu, generalitzat, rutinari, sis-temàtic i impersonal. De fet és difícil imaginar-se avui en dia en el món occidental una societat on part de la seguretat no estigui garantida mi-tjançant l’ús de sistemes de vigilàn-cia que utilitzen les últimes novetats tecnològiques. Així, la nostra imatge és captada centenars de cops per la videovigilància de manera quoti-diana i cada cop més hem d’utilitzar codis d’accés biomètrics per accedir diàriament a edifi cis públics i privats. Aquests sistemes representen una eina bàsica que converteix la reco-llida i el processament de dades a través de sistemes i tecnologies de vigilància en un element vital per a la forma de vida contemporània.Però, de què parlem quan parlem de surveillance? Entre els sistemes i tec-nologies de vigilància que s’utilitzen, podem citar els exemples següents:• Sistemes identitaris biomètrics: els més populars són les empremtes di-gitals, els escàners de retina/iris, els

escàners de la mà (palm prints), el reconeixement de la cara i de la veu, i les imatges emmagatzemades elec-trònicament.

• Sistemes de videovigilància: cada cop són més utilitzats per garantir la seguretat en espais públics i edifi cis privats, prevenir la delinqüència o controlar el trànsit.

• Sistemes d’identifi cació per radio-freqüència RFID: s’estan desenvolu-pant, per exemple, per al seguiment de vehicles a través de la seva incor-poració a les matrícules.

La proliferació de l’ús d’aquests sis-temes ens pot fer pensar que estem a punt d’arribar a la societat del Big Brother tal com havia imaginat Geor-ge Orwell o, fi ns i tot, que fa realitat el disseny panòptic que va teoritzar Ben-tham i que després va desenvolupar el fi lòsof francès Michel Foucault. No obs-tant això, l’ús de la surveillance també es pot veure com un progrés cap a una gestió més efi cient de la seguretat i com un element de modernització de les nostres societats.És inqüestionable que les noves tec-nologies faciliten enormement els sis-temes de surveillance i, per tant, són

Lola Vallès PortCriminòloga de l’Àrea de Recerca, Coneixement i Relacions Exteriors de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i consultora de la UOC

Els sistemes de videovigilància

cada cop són més utilitzats

per garantir la seguretat en es-

pais públics i edifi cis privats,

prevenir la delin-qüència o con-trolar el trànsit

però, alhora, posa en dubte la privacitat de les

persones


un element que contribueix a millorar la gestió de la seguretat pública i privada. No obstant això, també hi ha riscos cap a la privacitat de les persones inherents a aquestes tecnologies emergents; riscos que es veuen multiplicats per l’augment exponencial de la possibilitat d’obtenir, emmagatzemar i creuar da-des personals. La privacitat forma part del que s’entén com “joc democràtic” i violar-la deteriora i empobreix la qualitat de la democràcia en qualsevol societat. En una societat en què la surveillance ha proliferat per l’ús de noves tecnolo-gies, sovint el dret a la intimitat es relega, s’oblida o, fi ns i tot, és obviat tant pels ciutadans com pels sectors públics i pri-vats que proporcionen aquests serveis.Però és igualment cert que la tecnolo-gia també es pot utilitzar per millorar la protecció de la privacitat de la informa-ció o la protecció de dades. Així és com van aparèixer les Privacy-Enhancing Technologies (PET), un conjunt de tec-nologies per protegir la privacitat tot minimitzant o eliminant la recollida de dades identifi cables. Tradicionalment, les PET s’han limitat a eines per a la “pseudoanonimització”, és a dir, siste-mes i software que permeten als indi-vidus ocultar la seva veritable identitat

i revelar-la només quan és essencial. Una altra aplicació concreta serien els sistemes d’accés biomètrics encriptats, que permeten l’ús d’empremtes digitals per autentifi car la identitat d’un individu però que no retenen l’empremta digital real. Amb el mateix objectiu es va des-envolupar també el concepte privacy by design, que parteix del fet que la privacitat no es pot garantir únicament amb el compliment de les regulacions, sinó que idealment s’ha d’incorporar al propi sistema per defecte, des del seu disseny.La surveillance és socialment necessària i desitjable ja que és incontestable que facilita la gestió de la seguretat pública, però és sempre ambigua, i per això cal considerar tant els seus benefi cis com els riscos que comporta. De la mateixa manera que la tecnologia ens és útil per millorar els sistemes de vigilància, po-dem usar-la també per millorar la pro-tecció de la privacitat per tal de protegir l’interès dels ciutadans i per millorar la qualitat del sistema democràtic.

De la mateixa manera que la tecnologia ens és útil per millorar els sistemes de vi-gilància, també és cert que es pot utilitzar per millorar la protecció de la privacitat de la informació o la protecció de dades


LA IMPORTÀNCIA DE L’ASSEGURANÇA EN LA SEGURETAT DELS EDIFICIS

L a història de l’assegurança es remunta als temps dels babilonis i es recull en el

Codi de Hammurabi de l’any 1692 aC, en el qual es fi xava el sistema per protegir-se davant dels riscos socials i naturals que els amenaçaven. El sis-tema utilitzat era tipus mutualista on les aportacions de molts cobrien els danys soferts per alguns.La societat, al llarg del temps, ha anat variant les activitats, tant les produc-tives com les socials, les quals estan augmentant la seva perillositat tot i que van sorgint controls i obligacions imposats pels estats amb l’objectiu d’incrementar les seguretats fi ns a arribar a uns nivells acceptables. No obstant els esforços realitzats, conti-nua havent-hi el risc que un sinistre d’una certa envergadura provoqui la desaparició d’una activitat si no hi ha una aportació exterior, procedent d’un contracte d’assegurances, que fi nanci les pèrdues ocasionades.Per tal d’evitar situacions que posin en perill l’empresa, es disposa de les cobertures que les companyies as-seguradores ofereixen a través dels seus contractes.Però abans de contractar les asse-

gurances, és importantíssim que es procedeixi a una rigorosa anàlisi dels diferents riscos que comporta l’activitat que s’està estudiant. Aquesta anàlisi ha de verifi car, primer, si es compleix tota la normativa i legislació existent, si es realitza un manteniment preventiu ade-quat, i a continuació procedir a identifi -car i avaluar els riscos que poden afec-tar, en major o menor grau, l’activitat de l’empresa, tot això seguint les tèc-niques de gerència de riscos. Un cop realitzada la identifi cació i l’avaluació dels riscos, cal tenir en compte les me-sures preventives i de protecció exis-tents i millorar-les si és possible, i se’n valoren econòmicament les conse-qüències, moment en el qual ja s’està en condicions de demanar que es faci un estudi de les assegurances neces-sàries per tal de disposar d’un correcte fi nançament en cas de patir un sinis-tre. Si els passos indicats es realitzen conjuntament amb un professional de les assegurances (mediador), augmen-ten considerablement les possibilitats d’aconseguir un perfecte equilibri entre les cobertures i el cost que tenen.En el sector assegurador, mitjançant una aportació anual (anomenada pri-ma) que es paga a una companyia

Rafael NadalEnginyer Industrial col·legiat

núm. 4.052Pèrit d’Asseurances i

JudicialProfessor de la EPSI-UAB

L’Administració ha de garan-

tir la seguretat tant del personal

que treballa en aquests espais com del públic

que pot accedir-hi, però en cas

que passi qual-sevol incidència,

l’Administració és la res-ponsable

d’indemnitzar


asseguradora, molt inferior al cost que tindria un sinistre, aquesta aportarà, en el cas que aquest sinistre passi, la indemnització necessària per refer-se dels danys causats per aquest, sempre que el contracte hagi estat realitzat de manera correcta, la qual cosa serà més fàcil d’aconseguir si la contractació de les pòlisses s’ha realitzat a través d’un mediador d’assegurances.També és molt important que les em-preses es mentalitzin respecte a la importància que té el fet de verifi car si els proveïdors, els professionals o els tècnics que poden realitzar treballs de subministrament, muntatge, reparació, etc., tenen coberta la seva respon-sabilitat civil i en quina quantia, per a aquells casos en què la pròpia asse-gurança estigui limitada, no cobreixi o el capital sigui insufi cient, i així evitar situacions no desitjades. En aquest sentit, és important assenyalar que els enginyers col·legiats i els mediadors d’assegurances disposen de cobertu-ra per garantir la seva responsabilitat civil professional.L’Administració, tant nacional com au-

tonòmica o local, ha de garantir en tot moment la seguretat tant del personal que treballa en aquests espais com del públic que pot accedir-hi. Però la seguretat absoluta no existeix, i en cas que passi qualsevol incidència que produeixi danys, l’Administració és la responsable d’indemnitzar.En aquest aspecte, el sector asse-gurador ofereix una àmplia gamma d’assegurances que, en molts casos, no difereixen molt de les que s’ofereixen per a comerços, comunitats o indús-tries en general, ja que estaríem parlant d’assegurances de centres esportius, escoles, magatzems, ofi cines, hospi-tals, etc., on és habitual contractar as-segurances tipus multirisc, col·lectius per al personal, transport, etc.; altres són molt especials, ja que hi ha riscos que només té l’Administració, com ara els de carreteres, metro, trens, ports, etc., que disposen d’un mercat as-segurador molt més restringit que els anteriors, que poden considerar-se as-segurances de masses.Si bé totes les assegurances són im-portants, la de responsabilitat civil

Si bé totes les assegurances

són importants, la de respon-sabilitat civil

s’ha de tractar amb molta cura i ocupa una de

les primeres assegurances contractades per les pimes

Tipus de Sinistre Comerç IndústriaIncendi 28.835 39.200

Robatori 64.256 22.335

Responsabilitat civil 31.015 27.740

R. civil danys per aigua 889 134

Danys per aigua 97.007 11.347

Vidres 94.114 22.066

Pèrdua de benefi cis 1.423 5.830

Avaria de maquinària 9.033 4.260

Danys elèctrics 23.851 7.310

Altres 72.399 57.073

Fenòmens atmosfèrics 21.848 26.955

TOTAL 444.670 224.250

El nombre de sinistres atesos l’any 2008, segons el tipus de dany.


s’ha de tractar amb molta cura i tenir present no només la responsabilitat d’explotació de cada activitat, sinó també la subsidiària, patronal, de pro-ducte, la d’administradors, la dels tèc-nics que treballen a l’Administració, etc.Per veure la importància que té l’assegurança en la nostra societat, s’adjunten dades facilitades per la Fun-dació Auditorium del Col·legi de Me-diadors d’Assegurances de Barcelona, ICEA, UNESPA i la Direcció General

d’Assegurances per a l’any 2008:- Primes: 59.011 M€- Pagaments per sinistres: 45.971 M€- Primes per habitant: 1.283 M€- Primes sobre el PIB: 5,50%amb un creixement sobre l’any 2007, per rams, de:- Vida: +15,20%- Automòbils: -1,80%- Salut: +7,70%- Multiriscos: +7,70%- Resta: +0,50%- Total assegurances: +7,60%

Facturació en milions d’€ % d’asseguramentFins a 2 M€ 91,30

De 2 a 6 M€ 92,00

De 6 a 20 M€ 90,60

De 20 a 50 M€ 97,20

Total pimes 91,60

Vidres 94.114

Pèrdua de benefi cis 1.423

Avaria de maquinària 9.033

Danys elèctrics 23.851

Altres 72.399

Fenòmens atmosfèrics 21.848

TOTAL 444.670

Tipus d’assegurança %Accident laboral (mútues) 65,60

Responsabilitat civil 60,90

Multirisc empresarial 56,90

Automòbil 42,20

Incendis 37,70

Col·lectiu d’accidents 22,60

Avaria de maquinària 21,20

Col·lectiu de vida 14,90

Transports nacionals 9,90

Transports internacionals 2,40

Salut 4,60

Responsabilitat civil

d’administradors

3,50

Crèdit 2,00

Complementari de pensions 0,90

Tot i que el 91,60% de les pimes estan assegu-rades, segons l’estudi biennal que realitza FRS (Grupo Inmark) i que es va publicar a la revista Aseguranza d’abril del 2009, segons la factura-ció, el % d’assegurament és el que es mostra en aquesta taula.

Les assegurances contractades per les pimes.


SEGURETAT DELS ESTACIONAMENTS

PER A VEHICLES AUTOMÒBILS

L a seguretat dels estaciona-ments ha estat garantida tra-dicionalment per l’aplicació

de bones pràctiques per part dels in-terventors en les fases de projecte, construcció, equipament i utilització, però aviat l’Administració va voler inci-dir de manera directa en el projecte i la seva posada en servei.Les normes urbanístiques i les orde-nances metropolitanes d’edifi cació han ajudat a mantenir uns nivells de seguretat i de comoditat en la utilitza-ció d’aquests establiments de manera complementària a altres normatives que, amb el pas del temps, s’han anat desenvolupant.El Reglament de protecció contra in-cendis complementa la normativa que s’ha anat aprovant, des d’un punt de

vista de les instal·lacions d’extinció i d’avís, però no des del punt de vista constructiu, que ha restat a mans de successives normes bàsiques ara de-rogades. Actualment, el Codi Tècnic de l’Edifi cació és la nova norma de referència i d’obligat compliment. Una altra normativa de referència aplicable a aquestes instal·lacions ha estat el Reglament electrotècnic de baixa ten-sió que complementa el Codi Tècnic de l’Edifi cació.D’altra banda, arran de la irrupció de nous tipus de motoritzacions o d’energia, ha aparegut normativa menys coneguda fi ns ara per a aquesta tipologia d’establiments, com és el cas de la normativa de seguretat industrial que té a veure amb els recipients so-tmesos a pressió, l’emmagatzematge

de combustibles, els productes quí-mics i d’energia cinètica, etc. Tenint en compte la necessitat de limitar la contaminació del medi natural i urbà i per limitar també el discutit escal-fament atmosfèric, el col·lectiu de fabricants de vehicles ofereix cada vegada més alternatives propulsores més i més imaginatives d’energies utilitzades i de maneres d’utilitzar-les en les, també, variades motoritza-

Ángel de Vicente JofreEnginyer industrial col·legiat

núm. 6.818 Investigador en el progra-ma de doctorat de Projec-tes d’innovació tecnològica a l’enginyeria de producte i

de procés (UPC)

El Codi Tècnic de l’Edifi cació és, actualment, la nova norma de referència i d’obligat com-

pliment per a establiments d’estacionament de vehicles


cions. Aquesta accelerada dinàmica d’oferta de variants fa que ens trobem dins d’un camp força extens i canviant que col·lideix amb la tradicional estabi-litat de la normativa de seguretat que l’Administració ha anat elaborant.En els estacionaments per a aquests nous tipus de vehicles s’haurà de ga-rantir la seguretat de diverses i inno-vadores maneres: a) mitjançant un correcte disseny i una correcta exe-cució de la construcció i de les seves instal·lacions, a partir de les bones pràctiques que són costum en el sec-tor i, també, a una correcta utilització d’aquests establiments; b) mitjançant el compliment d’aquests requisits a partir, sobretot, del compliment d’una normativa exigible per part de les ad-ministracions competents en aquesta matèria; c) mitjançant un correcte dis-seny, una correcta fabricació i un ús assenyat dels vehicles automòbils.Com a conclusió provisional, es pot

afi rmar que, tal com s’ha dit en el parà-graf precedent, amb la irrupció de no-ves modalitats de transport, s’haurà de treballar també l’aspecte divulgatiu dels seus avantatges i, sobretot, el disseny dels establiments on aquests nous ti-pus de vehicles automòbils romandran mentre no siguin utilitzats.Els estacionaments per a vehicles au-tomòbils que no es trobin emplaçats a l’interior de locals passaran de ser instal·lacions passives en què l’única instal·lació energètica fi ns ara és la d’enllumenat públic, a ser instal·lacions amb un marcat component tecno-lògic i d’un cert nivell de risc pel fet d’incorporar-hi punts de subministra-ment d’energia (principalment elèctri-ca). També aquests indrets patiran la presència de vehicles amb varietat de formes per acumular energia (cinètica, elèctrica, gasosa, química, etc.) que, fi ns ara, han estat irrellevants des del punt de vista quantitatiu.

Els estacionaments per a vehicles au-tomòbils que sí es trobin emplaçats a l’interior de locals passaran de ser instal·lacions amb una complexitat tec-nològica menor (per la ventilació mecà-nica, enllumenat, extinció, aparells ele-vadors, senyalització, etc.) a –podríem dir– estacions de subministrament d’energia d’una creixent complexi-tat que necessitaran un procediment d’aprovació de la instal·lació i una ges-tió del seu funcionament i manteniment molt més complexa.Amb tot això, s’haurà de tenir pre-sent el corrent desregulador que l’Administració competent en aques-ta matèria transmet als procediments d’instal·lació de les activitats, contrària-ment al que sembla procedent per la creixent complexitat d’aquests vehi-cles i instal·lacions, aspectes que cal tenir en compte.

Amb la irrupció de noves modalitats de transport, ha aparegut normativa rela-cionada amb la seguretat industrial que afecta el dis-seny dels establiments on aquests nous tipus de vehi-cles automòbils romandran mentre no siguin utilitzats


L’ESTAT ACTUAL DE LA MODELITZACIÓ COMPUTACIONAL D’INCENDIS

E l terme modelització compu-tacional d’incendis prové del terme anglosaxó computa-

tional fl uid dynamics (CFD), utilitzat per descriure de manera genèrica aque-lles tècniques i programaris utilitzats per simular el fl ux de fl uids, és a dir, el seu moviment. Això té nombroses apli-cacions tant en l’àmbit científi c com industrial o de la vida diària, en me-teorologia (pluja, vent, inundacions, in-cendis), en medi ambient (transport de contaminants a l’aire, l’aigua o el sòl), en la ventilació d’edifi cis i vehicles, en la combustió en motors, en la interac-ció d’objectes amb l’aire o l’aigua que els envolta, en el fl ux en forns, bescan-viadors de calor o reactors químics, en processos del cos humà (moviment de la sang, respiració, etc.), i així podríem continuar indefi nidament. Els models CFD pretenen resoldre les equacions de conservació de la matèria, l’energia i la quantitat de moviment en els cen-tenars o milers de volums de control (cel·les) en els quals se subdivideix el sistema que es vol estudiar (domini). Per defi nir correctament l’escenari cal introduir també les condicions inicials del sistema així com les condicions de contorn, és a dir, les condicions que

defi neixen com s’intercanvia la infor-mació amb les fronteres del domini. Cal dir que, excepte en casos molt simpli-fi cats, no és possible trobar la solució exacta a les equacions de conservació i cal utilitzar nombrosos algoritmes i mètodes de càlcul numèric per arribar a una solució aproximada. Tot i amb això, l’estat actual dels models CFD fa que es pugui simular el moviment de fl uids en problemes i geometries com-plexes amb força precisió encara que fer-ne una correcta aplicació no és una tasca gens fàcil i l’ha de fer un expert en aquesta tècnica.La simulació d’incendis és una aplica-ció més dels models CFD, però cal dir que requereix molt més que resoldre el moviment dels fl uids (bàsicament aire i gasos de combustió) que intervenen en l’incendi. Per poder simular correc-tament un incendi, el codi CFD utilitzat ha de preveure tres elements clau: la radiació, la turbulència i la combustió. A més, ha de permetre modelitzar la transferència de calor no només a la fase gasosa sinó també entre la fase sòlida i el gas. Idealment, també, hauria de ser capaç de modelitzar el procés d’ignició i piròlisi dels sòlids tot i que actualment això encara no és possible.

Eulàlia PlanasProfessora del Centre

d’Estudis del Risc Tecnològic (CERTEC).

Departament d’Enginyeria Química (UPC)

L’estat actual dels models

CFD fa que es pugui simular

el moviment de fl uids en pro-blemes i geo-metries com-

plexes amb força precisió


Pel que fa a la transferència de calor per radiació, és una temàtica en què s’ha estat treballant força els darrers anys i s’han desenvolupat diversos submodels que la permeten modelit-zar amb una precisió prou raonable; ara bé, els resultats que en deriven no depenen només de la precisió del mo-del, sinó també de les dades que s’hi entren i aquestes, alhora, depenen del model de combustió. En el cas de la turbulència, fi ns ara s’han estat utilit-zant bàsicament tres aproximacions: direct numerical simulation (DNS), lar-ge eddy simulation (LES) i reynolds-averaged navier-stokes (RANS), però cap d’elles aporta una solució defi nitiva sinó que, en funció de l’aplicació, una o altra pot resultar més adequada. Pel

que fa a la combustió, la problemàtica és diferent; els mecanismes químics de la combustió són ben coneguts però el problema rau a connectar les escales de treball, ja que les cel·les utilitzades són generalment de l’ordre dels 10 cm però per incloure submodels de com-bustió caldria treballar amb una reso-lució inferior a 1 mm. És per això que generalment s’utilitzen formes simpli-fi cades per simular la combustió. Un altre factor important que cal tenir en compte és el cost computacional enor-me que té la implementació de tots aquests models i submodels, sobretot quan es volen representar geometries complexes com és el cas, per exem-ple, d’un habitacle i tot el que conté o el cas de grans edifi cis.

La realitat de la simulació computa-cional d’incendis avui dia és que hi ha poca gent que entengui realment el que el codi de programació conté i la física que hi ha al darrere. A més, la capacitat que actualment tenen aquests models per proporcionar imatges en color i fi ns i tot animacions, sovint dóna als resul-tats una credibilitat que no sempre es pren amb prou cautela. Si bé és cert que en algunes aplicacions poden do-nar resultats força semblants a la reali-tat, cal tenir en compte que en la zona propera a la fl ama la incertesa en els resultats és molt gran i, a més, aquests també vindran molt condicionats per l’expertesa de l’usuari. No obstant això, ja hi ha una certa experiència en l’aplicació de codis CFD a incendis en edifi cis, però cal continuar aplicant aquest tipus de modelització, no tant com a eina predictiva o de disseny sinó per reproduir situacions conegudes. Això permet la seva validació i, alhora, permet la millora d’una tecnologia que de ben segur serà àmpliament utilitza-da en un futur proper, i que s’estendrà també a altres tipologies d’incendis com els incendis d’hidrocarbur o els incendis forestals on encara s’hi ha treballat relativament poc; aquest és un camp en el qual encara queda una gran tasca per fer.

La simulació d’incendis és una apli-cació més de la modelització compu-tacional, però requereix molt més que

resoldre el moviment dels fluids que intervenen. El codi CFD ha de pre-

veure la radiació, la turbulència i la combustió

La realitat de la simulació computacional d’incendis avui dia és que hi ha poca gent que entengui realment el que el codi de programació conté i la física que hi ha al darrere


POTENCIALITATS DE LA SIMULACIÓ

D’EVACUACIONSJavier Castaño?!?!?!?!?

Càrrec+empresa

POTENCIALITATS DE LA SIMULACIÓ

D’EVACUACIONS

E l disseny dels edifi cis emmar-ca una combinació d’aspectes de disseny, d’enginyeria i

econòmics. Actualment, el projectista s’ocupa dels aspectes de seguretat contra incendis a través d’una sèrie de codis i legislació vigent, basats en l’experiència i coneixement d’incendis anteriors. Tanmateix, aquesta metodo-logia no és particularment òptima en el cas del disseny de nous i moderns

edifi cis que es troben fora de la nostra experiència perquè, a més, no permet quantifi car el nivell de seguretat o de-terminar si se n’han assolit uns nivells òptims.La part de l’enginyeria que estudia la

seguretat contra incendis pretén re-soldre aquests aspectes. No es bus-ca eliminar completament el risc sinó identifi car-lo, gestionar-lo i reduir-lo a nivells acceptables per la societat. Per aconseguir-ho, els models matemàtics ens ajuden a descobrir i entendre la naturalesa i el nivell d’amenaça que representa el disseny. Això ens faci-lita la presa de decisions difícils en el procés de disseny per eliminar o reduir l’amenaça percebuda.La simulació d’evacuacions és, doncs, la utilització d’aquests models (actual-ment es disposa de fi ns a trenta models diferents) per descriure el moviment i comportament de la població en un es-pai defi nit el qual és sotmès a una es-tat d’emergència. Per tant, la simulació ajuda l’enginyer a determinar el nivell de seguretat que ofereix als ocupants un determinat disseny de l’edifi ci o in-fraestructures ja projectades. En con-cret, les eines de simulació pretenen entendre les interaccions entre les per-sones (comunicació, avançaments...), entre persones i estructura (comporta-ment davant d’obstacles, en escales...) i entre persones i l’ambient (respostes psicològiques davant del perill del foc, de gasos narcòtics...).

Javier CastañoConsultor d’operacions i

logística IDOMEnginyeria, Arquitectura i

Consultoria

La part de l’enginyeria que estu-dia la seguretat contra incendis identifi ca el risc que represen-

ta el disseny, el gestiona i el re-dueix a nivells acceptables per

la societat


Figura 1. Exemples de simulacions d’evacuacions de persones.

Figura 2. Exemples de simulacions de circulacions de persones.

Bàsicament, hi ha dues alternatives a la simulació: els simulacres d’evacuació i la utilització de la normativa vigent. Tan-mateix, aquestes eines ofereixen una sèrie de desavantatges. En el cas dels simulacres, s’ha d’utilitzar una població representativa que difícilment arribarà al comportament d’una situació real. A més, realitzar diferents simulacres és costós i, potser, l’inconvenient més im-portant és que l’edifi ci ha d’estar cons-truït. En el segon cas, el mètode no és capaç de quantifi car la seguretat i, per tant, no ofereix una solució òptima ni racional en dissenys nous i moderns.La simulació d’evacuacions ens per-met assolir els objectius següents: • Determinar l’efi ciència dels mitjans d’evacuació.• Analitzar, de manera estocàstica, les variables del model amb: temps d’evacuació, fl ux en punts de sortida, nivells d’intoxicació i afecció de calor per persona, nombre de morts, nom-bre de persones que surten de l’edifi ci, entre d’altres.• Analitzar aspectes de disseny com: rutes d’evacuació, efecte de la sen-yalística, densitat en àrees, nivells

d’experiència dels ocupants, etc.L’àmbit d’aplicació d’aquesta meto-dologia és molt ampli. Es realitzen si-mulacions tant en nous dissenys de petits edifi cis com en grans infraes-tructures, instal·lacions esportives o de serveis públics. De fet, existeixen apli-cacions específi ques per a la simulació d’evacuacions en diferents entorns: avions, embarcacions o instal·lacions ferroviàries, com ara estacions (sote-rrades o no) o evacuacions dels trens (fi gura 1).D’altra banda, la simulació de circu-lacions de persones permet també el dimensionament de zones d’espera o circulació, d’equips i d’instal·lacions necessàries: controls d’accessos, an-danes, peatges, ascensors, escales mecàniques, arcs de seguretat, etc. (fi gura 2).Per tant, les eines de simulació d’evacuacions permeten avaluar la se-guretat de les instal·lacions durant la fase de disseny, i ajuden en la presa de decisions, i de les infraestructures ja construïdes, amb una baixa inversió i sense interaccionar amb el sistema real.

La simulació d’evacuacions ajuda l’enginyer a determinar el nivell de se-guretat que ofereix als ocu-pants un deter-minat disseny de l’edifi ci o in-fraestructures ja projectades


LES INSTAL·LACIONS DE SEGURETAT: COM-PONENTS INDISPEN-SABLES PER OPERAR

UN SMART BUILDING

Q ue algú escrigui que estem immersos en un món tec-nològicament complex i que

canvia molt ràpidament ja no sorprèn a ningú. Que algú escrigui que aquesta complexitat afecta i és molt present en totes les activitats quotidianes que fem a casa, a l’ofi cina, a la indústria…, gairebé tampoc sorprèn ni en els seus detalls més petits i extrems.Aprofundint-hi una mica més, si es compara la complexitat dels sistemes tecnològics i de les instal·lacions dels edifi cis on desenvolupem les nostres activitats amb la d’altres enginys d’ús habitual encara s’hi poden observar, en general, grans diferències: la més fo-namental i evident és la integració dels subsistemes que els componen. Ningú imagina un vehicle actual on els siste-mes de seguretat, els de control, els de confort, etc., no s’hagin integrat con-ceptualment i funcionalment des del primer instant de concepció del projec-te, i fi ns a la fabricació i el muntatge fi -nal del producte. No succeeix el mateix en els edifi cis. Massa sovint es troben edifi cis (inclosos molts dels considerats avançats tecnològicament) on el siste-ma de detecció d’incendis està con-nectat a una central d’alarmes, on el

sistema d’accessos a l’edifi ci està con-nectat a un ordinador, on les càmeres de videovigilància estan connectades a un sistema de gravació d’imatges, on els sistemes de clima responen a les directrius d’un sistema automàtic centralitzat, on la il·luminació respon automàticament a diferents escenaris d’ús, etc.; tot plegat incorporant un

bon grapat de sensors, actuadors, ca-blejats, etc., però tot pensat indepen-dentment i sense interoperabilitat entre els diferents sistemes i, pitjor encara, sense possibilitat d’usar informació d’un sistema per millorar-ne un altre.Es pot intuir amb facilitat que si es cap-ta informació apta per ser processada en una instal·lació concreta, la mateixa informació hauria de ser apta per ser usada en altres sistemes. Per exem-ple, si es coneix l’ocupació d’un espai ja sigui perquè s’ha controlat l’accés o

bé perquè s’està videomonitoritzant, aquesta informació sobre l’ocupació pot ser utilitzada per altres sistemes instal·lats al mateix espai i adaptar-ne el funcionament a la necessitat concre-ta: algunes aplicacions podrien ser una ventilació ajustada a l’ocupació real, un nivell d’il·luminació adaptat al nom-bre d’ocupants, unes senyalitzacions

d’emergència més o menys activades en funció de l’ocupació, etc. Fàcilment es pot intuir que l’ús adequat de la in-formació potenciaria que l’efi ciència funcional i energètica d’aquest espai en sortissin clarament benefi ciades. Aquest és precisament l’avantatge prin-cipal del concepte d’interoperabilitat de sistemes.Una possible explicació a la fragmen-tació habitual dels sistemes és la llarga vida útil dels edifi cis, que fa que sovint estiguin sotmesos a renovacions totals

Miquel CasalsDr. enginyer industrial col·legiat núm. 8.768

Director del Grup de Recer-ca i Innovació de la Cons-

trucció (GRIC) de l’ETSEIAT (UPC)

La interoperabilitat de sistemes potencia l’efi ciència funcional i energètica dels espais


o parcials, però sense replantejar-los globalment, massa sovint per qües-tions econòmiques relacionades amb el curt termini. Una altra raó habitual sol ser el desenvolupament per diver-sos proveïdors i en diferents moments dels diferents sistemes.Com a resposta a aquesta problemàti-ca, ja als anys vuitanta del segle pas-sat, als EUA es començà a parlar del concepte de smart building per defi nir aquest tipus d’edifi cis que incorporen molts sistemes tecnològics diferents. Aquest concepte s’ha popularitzat fi ns a l’extrem que ja s’utilitza habitualment com a argot arreu del món i s’ha am-pliat i ja es parla dels smart districts i les smart cities, i, fi ns i tot, hi ha pro-grames d’R+D+i que tenen com a ob-jectiu el desenvolupament d’aquestes tecnologies.En general, aquesta idea de smart buil-ding (a) comprèn la instal·lació i l’ús dins dels edifi cis de sistemes tecnològics avançats i integrats, (b) incorpora la convergència de sistemes i del màxim d’elements comuns, (c) proporciona la funcionalitat addicional que ofereix la integració d’aquests sistemes, i (d) proveeix d’informació útil i valuosa so-bre l’edifi ci o sobre una part, que per-met gestionar aquest edifi ci o espai de manera més efi cient. És a dir, es tracta d’un concepte integrador de sistemes, en què els avantatges en costos i efi -ciència obtinguts superen clarament els avantatges de la simple instal·lació de sistemes individuals.Ara bé, no s’ha de perdre de vista que la raó de ser d’aquests edifi cis no és simplement instal·lar tecnologia i fer-la operar sense més. La tecnologia i els

sistemes tecnològics instal·lats als edi-fi cis han de ser simples facilitadors, ha-bilitadors, uns mitjans per aconseguir una fi nalitat: millor seguretat, més efi -ciència energètica, més salubritat, etc.A la pràctica, les instal·lacions que in-corporen aquests edifi cis estan gene-ralment formades per xarxes que con-tenen actuadors fi nals (end devices) que es comuniquen amb els controla-dors (control devices). Les comunica-cions es fan mitjançant protocols con-

crets i la connectivitat es fa mitjançant cablejat o transmissors/receptors wire-less. La xarxa típicament té un sistema d’administració mitjançant un PC que proporciona les funcions de gestió/ad-ministració i de registre de les dades (reporting) dels sistema. El sistema global proveeix de dades i informació sobre l’operació de l’edifi ci als múlti-ples possibles ocupants i als gestors de l’edifi ci.Des del punt de vista del disseny con-ceptual, aquests sistemes han de ser dissenyats utilitzant una xarxa de co-municacions oberta i estandarditzada que faci possible la comunicació entre les diferents aplicacions, l’estalvi de costos en materials i equipament i la

connectivitat entre sistemes de dife-rents proveïdors i fabricants.El projectista d’instal·lacions ha d’abandonar la manera tradicional de dissenyar i operar cada sistema se-paradament per l’opció de pensar un disseny bàsic inicial unifi cat i consistent que permeti coordinar el disseny exe-cutiu de tots els sistemes tecnològics de l’edifi ci en un únic projecte. Aquest document bàsic ha d’establir els prin-cipis d’integració de tots aquests siste-

mes. Aquí s’hi ha d’incloure les xarxes i els cablejats, els conductes comuns, la situació dels equips d’administració, les sales de control, les dades que cal controlar dels diferents sistemes i la manera de comunicar-los.Aquesta aproximació, amb tota segu-retat, reduirà les inefi ciències en el dis-seny i la construcció, estalviant temps i diners.Finalment, el projecte ha de ser liderat per un tècnic amb una bona formació generalista, que li permeti entendre la complexitat global del problema i el ca-paciti per coordinar la resta de tècnics i informàtics que hauran de col·laborar per portar a terme aquest tipus de tre-balls.

Quan es parla de smart building es tracta d’un concepte integrador de sistemes, en què els avantatges en costos i efi ciència obtinguts supe-ren els avantatges de la simple instal·lació de sis-temes individuals

La tecnologia i els sistemes tecno-lògics instal·lats als edifi cis han de ser uns mitjans per aconseguir mi-llor seguretat, més efi ciència ener-gètica, més salubritat, etc.


LA SEGURETAT DINS I FORA DE LES PLANTES INDUSTRIALS

El paper destacat i important de la seguretat a les plantes in-dustrials s’ha investigat durant

dècades. Cal assenyalar que no només es produeixen accidents greus dins de les plantes industrials, sinó també fora d’elles. Independentment que es pugui produir un accident dins de la planta in-dustrial o durant el transport de mate-rials perillosos, el tema de la seguretat s’ha de tenir en compte més enllà de les instal·lacions industrials. L’Autoritat de Protecció Ambiental ha establert crite-ris específi cs de risc d’accident fora de les plantes industrials. Un esdeveniment perillós que es dóna in situ, és a dir, dins de la instal·lació, afecta els treballadors,

i el que es produeix fora afecta el públic i el medi ambient. Els criteris de risc per al públic es poden classifi car en riscos individuals i riscos socials. Els objec-tes vulnerables a les proximitats de les instal·lacions industrials inclouen zones residencials, la construcció i l’àrea d’ús

públic, les principals rutes de transport, àrees lúdiques, àrees naturals, zones d’especial sensibilitat o interès i les fun-cions essencials com el subministrament d’aigua i el subministrament d’energia de clavegueram.Són diversos els accidents industrials que s’han produït arreu del món. I poden ser de diversa consideració: des d’un simple incident, causat per la negligència d’un treballador, a un accident industrial de tràgiques conseqüències com el que va succeir a Bhopal, l’Índia. Les estadís-tiques de mortalitat en accidents indus-trials mostren que les víctimes d’aquests accidents no són només els treballadors d’aquestes instal·lacions industrials, sinó

també les persones que viuen al voltant. El 1984, a l’Índia van morir 25.000 per-sones a causa de l’alliberament de tòxics d’isocianat de metil. I, avui en dia, més de 120.000 persones continuen patint malalties causades per aquell accident. Gairebé totes les víctimes eren persones

Pouya Aghaebrahimi SamaniMàster en Enginyeria

Mecànica, Universitat Tecno-lògica de Chalmers, Suècia

Independentment que es pu-gui produir un accident dins de la planta industrial o durant el transport de materials peri-llosos, la seguretat s’ha de te-nir en compte més enllà de les instal·lacions industrials


de fora de les instal·lacions. Per tant, la qüestió de la seguretat s’ha de tenir en compte tant dins com fora de les plan-tes industrials.Per tal de reduir els riscos de les plan-tes industrials, els plans d’ordenament del territori dels seus voltants han de te-nir en compte els perills que aquestes instal·lacions poden suposar per a la població, el medi ambient i les construc-cions properes. Després de l’accident de Seveso a Itàlia, la Directiva Seveso (Directiva 82/501/CEE del Consell) es va formar per prevenir accidents greus, que inclouen materials perillosos, i tam-bé per limitar les seves conseqüències de manera efi caç i coherent. La Direc-tiva Seveso s’ha implantat en molts estats europeus per obligar els estats membres a realitzar estudis de segure-tat i les autoritats competents a desen-volupar plans d’emergència i polítiques d’ordenament territorial per tal de pro-tegir la societat i el medi ambient. Per la independència de què gaudeixen els estats membres, i per raons històriques, geogràfi ques, econòmiques, socials i polítiques, cada país té el seu propi en-focament metodològic i de procediment pel que fa a l’ordenament del territori i hi ha diferències signifi catives entre els diferents països.En general, els mètodes d’avaluació de riscos es poden classifi car en enfoca-ments basats en conseqüències i en el risc. També s’han desenvolupat altres mètodes que són, principalment, una combinació o un derivat d’aquestes dues metodologies. En general, l’enfocament

basat en conseqüències se centra en l’avaluació de les conseqüències d’un escenari, i l’enfocament basat en el risc se centra en l’avaluació tant de les conseqüències com de les probabilitats d’ocurrència dels possibles escenaris. Per dur a terme anàlisis de riscos en plantes químiques es realitzen les ano-menades anàlisis de riscos i processos (en anglès: Process Hazards Analyses, PHA). La metodologia de l’anàlisi de ris-cos i processos normalment utilitza els enfocaments d’anàlisi de riscos exis-tents, com ara What-If, Hazop, FMEA, etc. Mitjançant la identifi cació de possi-bles escenaris de risc i les seves con-seqüències, i seguint la cadena de suc-cessos, la PHA en reconeix les causes.De la mateixa manera, en l’anàlisi de riscos fora de l’emplaçament, es rea-litza una altra metodologia anomenada anàlisi de conseqüències externes (en anglès: Off-site Consequences Analysis, OCA) per prevenir els efectes irrepara-bles dels accidents industrials. L’OCA consisteix en dos elements principals: un escenari amb el pitjor dels casos i es-cenaris d’alliberament alternatiu. D’una banda, l’escenari amb el pitjor dels ca-

sos es defi neix com l’alliberament de la major quantitat d’una substància regu-lada d’un sol vas o el fracàs de la línia de procés que dóna lloc a la major dis-tància a un punt fi nal. D’altra banda, els escenaris d’alliberament alternatiu són escenaris que tenen més probabilitats de passar que els escenaris amb el pi-tjor dels casos i que arribaran a un punt fi nal fora de l’emplaçament, llevat que no existeixi aquesta situació. La fi gura 1 mostra un exemple de l’escenari amb el pitjor cas i l’escenari alternatiu al mapa local.En resum, les investigacions dels acci-dents industrials més greus corroboren que la seguretat fora de la planta indus-trial és tan important com la seguretat en el recinte, i l’anàlisi de riscos ha de ser considerada no només dins de les plantes industrials, sinó també en les se-ves proximitats. L’anàlisi de riscos i pro-cessos (PHA) i l’anàlisi de conseqüèn-cies externes (OCA) són mètodes per a l’anàlisi de riscos in situ i de fora de les instal·lacions.

L’anàlisi de riscos i processos (PHA) i l’anàlisi de conseqüències externes (OCA) són mètodes per a l’anàlisi de riscos in situ i de fora de les instal·lacions

!


CONTROL DE FUMS D’INCENDI.

ENGINYERIA, INTERACCIONS

I TOXICITAT

El control de fums en cas d’incendi és una disciplina rela-tivament nova que està canviant

l’enginyeria de protecció contra incendis. Inicialment, l’objectiu del control de fums era solament protegir les persones de morir per síndrome d’inhalació de fums (SIH).Per protegir les persones, la idea és que els recorreguts d’escapatòria interior de l’edifi ci incendiat no siguin envaïts per fum mentre encara escapen persones. Això es pot aconseguir per fl otabilitat (edifi cis de sostre alt), escombrada (edi-fi cis baixos com pàrquings) o pressurit-zació (edifi cis compactes). En cas que el fum arribi abans de l’escapada dels da-rrers ocupants, s’han d’emprar sistemes constructius adients per alentir l’arribada del fum.Els sistemes per alentir, aconduir i extrau-re el fum són una combinació d’airejadors naturals, barreres fi xes, cortines canalit-zadores, ventiladors, conductes, etc. Els mètodes de càlcul i els requisits fun-cionals són previstos a les normes es-tàndard que, en alguns casos, encara estan en procés d’elaboració en l’àmbit europeu (CEN). Els càlculs i els requisits estan basats en experiències empíriques a distintes zones dels edifi cis, per la qual

cosa aquests estàndards reben el nom de models de zona.Aquestes normes poden partir de dues hipòtesis sobre el model de foc: esta-cionari o variable en funció del temps. El cas estacionari, de fàcil metodologia de càlcul, parteix de considerar la màxima dimensió del foc previsible i construir sis-temes de control que permetin protegir el risc. El foc variable en el temps tipifi ca el creixement del foc per cercar el més plausible segons el risc i a través de càl-culs iteratius permet predir el temps de seguretat de cada espai. Aquest darrer mètode permet fer simulacions com-paratives entre els temps d’escapatòria de persones i d’arribada de fums per tal de fer segurs els camins d’escapatòria. Precisament aquest càlcul iteratiu en fun-ció del temps, obliga a usar ordinadors i produir software per al càlcul, cosa que no hem de confondre amb la simulació computacional.Un nou sistema de càlcul que té gran futur serà el de la “modelització compu-tacional” de l’espai interior de l’edifi ci. No és res més que la barreja de les equa-cions de Navier-Stokes amb les expe-riències empíriques abans esmentades i amb les hipòtesis de foc que s’hagin es-collit. Aquests sistemes es poden acon-

Santiago Montero HomsEnginyer industrial, col·legiat

núm. 4.917President de Tecnifuego-

Aespi 1996-2002Delegat d’Aenor al CEN/

TC-191

El control de fums en cas d’incendi és una discipli-na relativa-

ment nova que està canviant

l’enginyeria de protecció con-

tra incendis


seguir gràcies als càlculs per mètodes numèrics ajudats de grans ordinadors. El problema és que encara no dominem les condicions de contorn que s’apliquen.Però el fet és que la disciplina del control de fums, que va començar als anys 30 amb la ventilació de teatres i que va ex-pandir-se seriosament cap al 1990, està esdevenint quelcom molt més important que una manera de protegir persones del fum. S’ha convertit en l’element central sobre el qual gira l’enginyeria d’incendis. Permet conèixer temperatures de l’espai interior en funció del temps, permet ac-tivar els detectors i juga un paper en el control dels mitjans d’extinció.I això ha arribat en un moment en què la tècnica d’enginyeria d’incendis ha descobert que l’efi càcia de la protecció depèn de la interacció positiva i sinèrgica dels diferents sistemes de protecció. Ja no val posar diversos sistemes actius o passius de protecció de manera inde-pendent. Se n’ha d’estudiar la interacció. I això, a la pràctica, passa generalment pel càlcul del control de fums.Un exemple molt elemental, en cas d’edifi cis industrials, seria el de preveure la protecció passiva d’una estructura de ferro. El millor és suposar una hipòtesi de foc desfavorable i calcular, per algun mètode explicat, la temperatura de la capa de fums a la zona del cel ras en funció del temps o en caràcter estacio-nari. Això ens permetrà saber quina pro-tecció passiva hem de preveure.La tècnica del control de fums interac-ciona amb tota l’activitat de protecció

contra incendis. Protegeix els camins d’escapatòria, permet preveure i retocar la protecció passiva, interacciona amb la detecció, defi neix el mètode de ventilar pàrquings a diari, condiciona la geome-tria d’edifi cis amb atri, resol la seguretat en els edifi cis de tipologia de teatre, ha condicionat els canvis en la construcció de túnels i està en canvi i progrés cons-tant. Però no puc acabar aquest petit resum sense posar l’atenció en les mancances que encara hi ha en l’objectiu primitiu del control de fums: impedir que les perso-nes morin a causa del SIH. Els experts del CEN que estudien el tema han treba-llat amb la idea de mantenir les escapa-tòries lliures de fum. Però sempre s’havia acceptat que en alguns casos (escales, pàrquings) es podia permetre que fums molt diluïts poguessin aparèixer en fases d’incendi avançades. Ara es veu que això no pot ser si el fum té contaminants en forma d’àcid cianhídric o clorhídric. Els forenses de tot Europa han desco-bert que el percentatge de morts a cau-sa de cianhídric és molt més elevat del que creien. I els sensors s’inutilitzen en atmosfera que tingui clorhídric. Hi ha elements constructius o de mobiliari que provoquen aquests gasos. Això obliga els calculistes de control de fums a ser encara més exigents en les hipòtesis de partida. O els reguladors a ser més exi-gents amb els materials constructius.

El control de fums permet conèixer temperatures de l’espai interior en funció del temps, permet acti-var els detectors i juga un paper en el control dels mitjans d’extinció

L’efi càcia de la protecció contra incendis depèn de la interacció positiva i sinèr-gica dels dife-rents sistemes de protecció


RUIXADORS AU-TOMÀTICS COM A SIS-

TEMA DE PROTECCIÓ CONTRA EL FOC EN

EDIFICIS ALTS. EFICÀCIA I FIABILITAT

Un foc en una ofi cina d’una planta d’un edifi ci comercial és un sinistre petit si es com-

para amb un altre en un magatzem d’emmagatzematge. Però també és veritat que, amb tota probabilitat, això no signifi ca que un foc en una ofi cina sigui merament una qüestió d’una ex-tinció simple basada en mitjans ma-nuals (extintors, boques d’incendi…).Si donem un cop d’ull a la fotografi a de la fi gura 1, aquesta mostra una prova de foc feta en una maqueta d’una ofi -cina típica just vuit minuts després que una paperera situada a la cantonada s’incendiés. En aquest punt, aquest “risc lleuger” ja ha experimentat fl asho-ver (‘confl agració sobtada’) i les tempe-ratures estan entorn dels 1.100ºCEn un edifi ci real, amb la seva quan-titat de fonts d’ignició potencials que hi ha, aquest foc es pot esperar que s’estengui ràpidament a combustibles adjacents com ara mobiliari, recobri-ments de parets, paper, llibres, arxius, plàstic..., amb la qual cosa aviat es pot convertir amb un incident important com perquè els serveis professionals d’extinció, els bombers, facin la seva tasca.Les capacitats i els mitjans dels bom-

bers en sinistres d’edifi cis alts i molt alts estan limitats per l’abast de les esca-les mecanohidràuliques que tenen, en la majoria dels casos fi ns un màxim de set pisos, i és signifi catiu que gairebé sempre s’hagi de lluitar amb focs dins d’edifi cis alts des de l’interior. Amb cada nova situació, es fa més difícil per als bombers lluitar per combatre reeixi-dament un foc. En efecte, els estudis a Europa han mostrat que un bomber ca-rregat amb l’equipament adequat po-dria trigar fi ns a trenta minuts per arribar al pis número 30 d’un edifi ci si utilitza una escala interior. El problema es pot veure agreujat pels retards experimen-tats per arribar a aquests edifi cis, sovint situats dins de ciutats densament po-blades i congestionades. Això es va fer evident el gener del 2007 en un incendi a la planta 35 d’un edifi ci en construcció a Dubai on, segons hom diu, el trànsit dens va retardar l’arribada dels bom-bers prop d’una hora. En aquest cas, un cop l’evacuació dels ocupants ja va estar assegurada i completa, els bom-bers van començar la tasca d’extinció del foc.Aquests edifi cis contenen tots els ingre-dients i components de focs potencial-ment de devastadores conseqüències.

Brendan MacGrathResponsable de normativa

de Factory Mutual

El sistema més rendible

per a l’extinció d’incendis en

edifi cis alts són els ruixadors automàtics,

perquè limiten la temperatu-ra ambiental i minimitzen la

quantitat de fum generat


I això queda corroborat per la història amb grans pèrdues econòmiques de focs en aquesta tipologia d’edifi cis.Tots els desafi aments citats, els perills de focs inherents, la seguretat dels ocu-pants, la complexitat de l’actuació dels bombers amb tot tipus de focs, emfa-titzen la importància de la instal·lació de sistemes fi xos automàtics per lluitar contra el foc. I el mitjà més rendible per a l’extinció d’incendis en edifi cis alts són els ruixadors automàtics, perquè actuen immediatament, sovint des-prés d’uns quants minuts d’ignició, per controlar un foc, la qual cosa limita la temperatura ambiental (sovint a menys de 60ºC), i minimitza la quantitat de fum generat.Es pot comparar la prova de foc de l’ofi cina de la fi gura 1, sense ruixadors, amb la fotografi a d’una ofi cina real d’un edifi ci, amb ruixadors, després d’un foc (fi gura 2). En aquest darrer cas, tres ruixadors automàtics van controlar i extingir el foc abans que arribessin els bombers, que havien rebut notifi cació gràcies a l’alarma de fl ux d’aigua dels ruixadors mateixos.La sinistralitat dels clients de Factory Mutual (FM Global), des del 1997 fi ns al 2007, demostra clarament l’avantatge

de la protecció amb ruixadors au-tomàtics en casos de focs en edifi cis alts.Tal com s’indica en el gràfi c de la fi gura 3, en els casos en què la protecció de ruixadors automàtics era adequada, la pèrdua mitjana d’un foc era de 213.000 dòlars; en canvi, allà on no hi havia la protecció de ruixadors automàtics o era insufi cient, el cost de la pèrdua arri-bava als 1.658.000 dòlars. Això repre-senta una reducció d’un 87% pel que fa a les conseqüències de pèrdua de propietat.A part del cost de la propietat feta malbé, aquests focs sovint ocasionen molts impactes addicionals, com la se-guretat dels ocupants i dels bombers, la interrupció de l’activitat i el cost me-diambiental (aigua contaminada, conta-minants de l’aire, runa, etc.).Les xifres de pèrdues citades mostren que la protecció de ruixadors automàtics és adequada. Però al mateix temps ens podem preguntar per la fi abilitat i l’efi càcia d’aquests sistemes d’extinció. Les dades globals conclouen que la fi a-bilitat del tipus més comú d’instal·lació de ruixadors automàtics, un sistema humit (wet sprinkler system), oscil·la entre un 94% i un 98%. Quan es parla

del nombre aproximat de focs contro-lats, aquestes xifres augmenten fi ns al 99%, segons Marryatt, i fi ns al 97,9%, segons l’Associació d’Asseguradors de Propietat Alemanys.Aquestes xifres parlen per si mateixes. Els ruixadors automàtics són molt efi -caços i fi ables. Uns quants factors clau asseguren que un sistema de ruixadors automàtics actuarà de manera fi able: el disseny i la instal·lació segons normes tècniques i el manteniment del propi sistema (molt petit) i del seu abasta-ment d’aigua (molt important), referit al caudal, pressió i reserva d’aigua contra incendis.Com a conclusió, queda demostrat que els ruixadors automàtics són el mitjà més rendible per protegir edifi -cis de gran alçària amb el seu nombre d’ocupants sempre creixent. I com a tots els sistemes de protecció de focs, la supervisió regular i el manteniment hi ha de ser als nivells més alts perquè l’actuació i la fi abilitat que es necessiten en aquest tipus de risc sigui una de les garanties que tot funcionarà quan es presenti l’emergència per foc.

L’ús de ruixadors automàtics redueix un 87% les pèr-dues de propietat i la seva fi abilitat i efi càcia oscil·la entre un 94% i un 98%

!

(2008 FM Global. Reimprès amb per-mís. Tots els drets reservats.)

!


SEGURETAT CONTRA INCENDIS: COMPLI-

MENT NORMATIU COM A GARANTIA DE

QUALITAT I EFICÀCIA

U n dels objectius comuns que mou el sector de seguretat contra incendis és observar

la qualitat i innovació empresarial per aconseguir una alta competitivitat. Per a la seva consecució és imprescindible el compliment de la normativa de segure-tat contra incendis en tots els seus as-pectes: reglamentaris, de normalització i certifi cació d’empreses i productes.Tanmateix, amb la crisi s’han multipli-cat les empreses d’instal·lació i man-teniment de protecció contra incendis sense la formació adequada a causa de les baixes barreres d’entrada (bàsi-cament per la falta de regulació en ma-tèria d’aplicació de protecció passiva), la qual cosa està provocant baixades de preus i una lluita per la supervivèn-cia, o l’entrada a la Unió Europea de productes que vénen de països extra-comunitaris i no compleixen amb els requisits que marca la legislació vigent. Per això, és el nostre deure informar els professionals i impulsar les administra-cions a observar l’adequat control de mercat perquè descobreixi aquestes males pràctiques.La seguretat contra incendis, fi ns fa poc temps, ha estat una de les par-tides clàssiques en què el construc-

tor pensava que era molt recomana-ble abaratir costos. Els professionals saben com n’és de perillós intentar aconseguir per 3 el que val 5, ja que si s’aconsegueix aquesta “rebaixa” és perquè alguna cosa en el procés també es “rebaixarà”.La crisi no ha de jugar a favor del risc, sinó en contra. No és bona fórmula el fet de voler estalviar d’un apartat que pot posar en risc la vida de les perso-nes, els béns i, fi ns i tot, l’activitat d’una empresa. Recordem que, segons les asseguradores, més de la meitat de les empreses que pateixen un incendi greu, no tornen a obrir les seves portes.Per combatre aquesta problemàtica, el sector de fabricants de productes porta anys treballant per aconseguir uns ni-vells professionals i tecnològics elevats, contribuint a la formació dels tècnics i participant en els comitès de normalit-zació i certifi cació de producte, tant a Espanya com a la UE. Així, està fi nalit-zant la necessària adequació a les últi-mes normes publicades en relació amb la Directiva de productes de construc-ció i el marcatge CE.En aquest sentit, s’han aconseguit no-ves normatives que han millorat subs-tancialment els controls de qualitat dels

Rafael SarasolaDr. enginyer de Camins,

Canals i PortsPresident de TECNIFUEGO-AESPI (Asociación Española de Sociedades de Protec-

ción contra Incendios)

El nostre deure és informar els professionals i

impulsar les ad-ministracions

a observar l’adequat con-trol de mercat perquè desco-

breixi males pràctiques


equips. El nostre sector mai com fi ns ara havia tingut una consciència de fa-bricació de productes de qualitat com l’actual. Hi ha, però, poc coneixement en el mercat de l’obligatorietat d’aquest marcatge i el signifi cat que té i en rela-ció amb altres marques no obligatòries, que es defi neixen de qualitat i que apor-ten valor afegit als productes.Un altre aspecte en el qual els experts en seguretat contra incendis incidim, en nom d’una major i millor seguretat, és la renovació dels equips (que aporta va-lor afegit, amb novetats tecnològiques i una major capacitat i efi càcia), l’atenció primordial a les instal·lacions i el mante-niment dels sistemes de protecció con-tra incendis.En l’àmbit del manteniment de les instal·lacions sembla sorprenent el baix índex de renovació d’instal·lacions que es dóna a Espanya. És increïble que instal·lacions amb més de trenta anys, fi ns i tot amb canvi d’activitat o ús, ro-manguin invariables i no s’adaptin.Esperem que el nou desenvolupament

del Reglament d’instal·lacions de pro-tecció contra incendis, juntament amb una efectiva aplicació de la Llei de pre-venció de riscos laborals, promogui les mesures necessàries per a un mante-niment realment professional, amb un bon coneixement de les tecnologies, normes i solucions, amb la participació activa del titular de l’activitat.

La crisi no ha de jugar a favor del risc, sinó en contra. No és bona fórmula el fet de voler estalviar d’un apartat que pot posar en risc la vida de persones, els béns i, fi ns i tot, l’activitat d’una empresa

Per a una millora en la segu-retat, cal la renovació dels equips, l’atenció primordial a les instal·lacions i el manteniment dels sistemes de protecció contra in-cendis


ELS RUIXADORS AUTOMÀTICS COM A

SISTEMA DE SEGURETAT CONTRA INCENDIS

En els últims anys, els ruixadors han aconseguit un reconeixe-ment creixent en els codis de

construcció en molts països europeus. Tradicionalment, la majoria dels codis de construcció de seguretat contra incendis s’han basat en la divisió dels edifi cis en sectors d’incendi amb vies d’evacuació protegides. Si bé aquest enfocament sovint té èxit perquè limita la dimensió dels incendis, no ajuda a ningú que es troba en el compartiment en què s’inicia el foc. També se sap, gràcies als infor-mes d’investigació d’incendis, que la compartimentació no sempre funciona. Amb els anys, els compartiments perden la seva condició d’estanquitat perquè es fan forats per posar un nou cablejat, canonades o aire condicionat. Aquests forats sovint no són ben segellats, però les defi ciències s’amaguen i només es manifesten quan hi ha un incendi. Trista-ment, més de cinc mil europeus moren en incendis cada any i aquests incendis tenen un cost, almenys, de l’1% del PIB en les nostres economies.

Els ruixadors són un complement per a la compartimentació contra incendis. Ataquen el foc en el sector d’incendi i en molts casos hi mantenen un ambient de supervivència. Això s’ha demostrat en proves de laboratori i en més de cent anys d’experiència en aquest camp. En els països en què els instal·ladors de ruixadors estan subjectes a l’aprovació de tercers i els sistemes instal·lats s’inspeccionen de manera independent i se’n porta a terme el manteniment regu-lar, els ruixadors controlen o extingeixen el 98% dels incendis. A més, les morts per incendis són gairebé inexistents en els edifi cis amb ruixadors contra incen-dis, i les lesions i pèrdues són un 80% més baixes. Els ruixadors reaccionen mecànicament a la calor; per tant, només es posen en funcionament els que estan vora del foc. En el 60% dels incendis només s’activen un o dos ruixadors, els quals utilitzen molta menys aigua que els bombers perquè ataquen el foc abans, quan encara és petit. Els ruixadors no-més s’activen quan hi ha un incendi. Les

activacions falses són menys d’una en un milió. Per totes aquestes raons, els ruixadors són populars entre les assegu-radores, les quals sovint ofereixen millors condicions quan hi ha instal·lat aquest sistema d’extinció.En aquest article es fa una breu ressenya de l’evolució dels requisits que han de complir els ruixadors en diferents països europeus i en diferents tipus d’edifi cis i espais públics.En primer lloc, cal fer referència als hos-pitals. En aquest sentit, la Xarxa Europea de Ruixadors Contra Incendis té una llis-ta de més d’un centenar d’hospitals a Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Luxemburg, els Països Baixos, Noruega, Suècia i el Regne Unit els quals estan parcialment o completament equipats amb ruixadors. Aquesta llista no és com-pleta, però mostra que aquest sistema d’extinció està instal·lat en els hospitals a Europa. Noruega exigeix ruixadors en tots els nous hospitals i el govern suec ha anunciat que en els propers mesos també farà obligatòria la instal·lació de ruixadors en els nous hospitals. A Fin-làndia, el servei de bombers realitza una campanya per tal que els nous hospitals estiguin equipats amb aquest sistema contra incendis. En altres països, les ava-luacions de riscos han demostrat que no

Alan BrinsonDirector Executiu de

European Fire Sprinkler Network

Els ruixadors són un comple-ment per a la compartimentació contra incendis i controlen o ex-

tingeixen el 98% dels incendis


és segur ni pràctic evacuar els pacients malalts que estan connectats als dispo-sitius o equips mèdics, per la qual cosa la política adoptada és instal·lar-hi ruixadors automàtics i traslladar els pacients que es troben vora l’incendi. Com a resultat, els hospitals més grans i nous dels Paï-sos Baixos i el Regne Unit estan equipats amb ruixadors. Als Estats Units tots els hospitals estan equipats amb ruixadors, fi ns i tot els quiròfans. Aquesta experièn-cia pràctica de milers d’hospitals nord-americans mostra que els ruixadors no s’activen per accident, cosa que és una preocupació plantejada pels metges els quals en desconeixen el funcionament.En segon lloc, les escoles. I, afortunada-ment, pocs nens resulten ferits en incen-dis en escoles. Tanmateix, és comú que alguns d’ells, sobretot els nens, intentin fer foc a les seves escoles. Al Regne Unit, la majoria de les escoles estan as-segurades per la mateixa asseguradora i durant la dècada dels 90 es van pagar grans sumes de diners a moltes escoles cada any. El cost anual d’aquests incen-dis en aquest tipus d’edifi cis per a les as-seguradores britàniques estava per so-bre dels 80 milions d’euros, però el cost per a la societat era molt més gran amb l’educació interrompuda, instal·lacions malmeses i milers de nens i pares es-pantats. Avui en dia, totes les noves es-coles d’Escòcia i Gal·les i gran part de les noves escoles a Anglaterra estan equi-pades amb ruixadors automàtics. Cen-tenars d’escoles són construïdes amb ruixadors i, de la mateixa manera que passa amb els hospitals, s’ha demostrat que tots els problemes teòrics no són problemes en la pràctica. A Suècia, les

asseguradores es neguen a assegurar les escoles si no disposen de ruixadors. Hi ha escoles sueques que ja estan equi-pades amb aquest sistema contra incen-dis, però encara no queda defi nit per llei l’obligatorietat d’instal·lar-n’hi.Un tercer grup d’edifi cis al qual cal pres-tar atenció pel que fa a la seguretat con-tra incendis és el dels edifi cis alts o grata-cels. En els darrers cinc anys, la majoria dels països europeus han fet obligatoris els ruixadors en edifi cis de gran alçària. Per damunt de certa altura, els bom-bers no poden extingir els incendis des de l’exterior ni rescatar les persones amb l’ús d’escales. En aquest sentit, els ruixadors ajuden a limitar un incendi en una habitació, i a guanyar temps fi ns que arriben els bombers per extingir-lo completament. En la majoria de països, l’altura a partir de la qual són obligatoris els ruixadors automàtics és entre els 20 metres i els 30 metres, però a Espanya és a partir dels 80 metres, excepte per als hotels que és a partir dels 28 metres. A Escòcia és a partir dels 18 metres per a edifi cis d’apartaments, i a Noruega tots els nous habitatges de més de dues plantes han de tenir ruixadors. Noruega ha pres aquesta mesura com a part del compromís del Govern pel Disseny Uni-versal, pel qual s’entén que l’habitatge ha de ser adequat per a tots, incloses les persones amb discapacitats. Qualse-vol persona que no pot baixar un gran nombre d’escales és més vulnerable al foc, però amb la instal·lació de ruixadors les autoritats pretenen reduir el risc a un nivell acceptable.Les residències geriàtriques són un altre tipus d’edifi cació que requereixen ruixa-

dors automàtics com a sistema de pro-tecció contra incendis, perquè no totes les persones grans que viuen en aques-tes residències són capaces de sortir de l’edifi ci ràpidament quan hi ha un incen-di. I, de fet, les residències per a la gent gran són particularment vulnerables als incendis, especialment a la nit quan és poc el personal que està disponible per ajudar a l’evacuació. Hi ha hagut casos de tragèdies amb víctimes mortals cau-sades pel foc. Per això els governs de Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Escòcia i Gal·les han respost fent obligatòria la instal·lació de ruixadors automàtics en les residències de nova creació. Suècia també està a punt de fer-ho. A Anglate-rra, els ruixadors són una alternativa a les portes tallafoc de tancament automàtic a cada habitació, però alguns proveï-dors de residències instal·len igualment els ruixadors. A Finlàndia, totes les resi-dències geriàtriques han de realitzar una avaluació de riscos amb les directrius del govern. En molts casos el resultat és que els ruixadors són necessaris. Per això, centenars de residències geriàtriques a Finlàndia han estat adaptades amb ruixadors, i el govern estima que actual-ment més del 30% de les residències disposen d’aquest sistema de seguretat contra incendis.Tot i el que s’ha dit fi ns ara, la majoria de les morts i lesions per incendi oco-rren a la llar. Les alarmes de fum han ajudat a reduir el nombre d’incendis als habitatges, però els experts de la se-guretat contra incendis consideren que els ruixadors són igualment necessaris en aquesta tipologia d’edifi cis. Diversos països tenen ara com a requisit o in-centiu instal·lar ruixadors als habitatges, i això és probable que augmenti. Com s’ha dit anteriorment, Noruega exigeix que tots els nous habitatges de més de dues plantes disposin de ruixadors, mentre que en altres països aquest siste-ma contra incendis només és obligatori en habitatges de gran alçària. Al Regne Unit, algunes autoritats locals obliguen a instal·lar ruixadors als nous habitatges, mentre que d’altres ofereixen subven-cions als propietaris perquè n’instal·lin. D’altra banda, els nous habitatges bri-tànics de quatre plantes han de tenir o

El reconeixement creixent dels benefi cis dels ruixadors au-tomàtics per part dels legisladors dóna lloc al fet que cada cop més els edifi cis nous disposin de ruixadors i a una nova generació d’edifi cis més segurs


bé una segona escala o bé un sistema de ruixadors automàtics, mentre que les noves cases de tres plantes amb una planta baixa diàfana han de tenir ruixa-dors a la planta baixa. Als Països Baixos, Suècia i el Regne Unit, els enginyers de protecció contra incendis dissenyen els habitatges amb ruixadors i amb dis-tàncies d’evacuació més llargues fi ns a arribar a una escala. Quan no hi ha pos-sibilitat d’accés per als bombers, sovint s’accepta el sistema de ruixadors com a compensació. Els Països Baixos tenen una matriu que mostra quines mesures poden ser menys rigoroses quan hi ha instal·lats ruixadors als habitatges. I el Regne Unit redacta actualment la BS 9991, un nou estàndard per codifi car en-focaments alternatius per al disseny de seguretat contra incendis als habitatges i en el qual els ruixadors són prominents. A Suècia, els edifi cis d’habitatges de fus-ta de més de tres plantes també dispo-sen de ruixadors.

Respecte a altres tipus d’edifi cis, la majo-ria de països europeus, entre ells Espan-ya, instal·len ruixadors en centres comer-cials i en grans magatzems. I Alemanya i els països veïns n’instal·len també en els aeroports. Això és obligatori des que hi ha haver l’incendi de l’aeroport de Düs-seldorf el 1996. Alemanya, Bèlgica, Dina-marca, Noruega i Polònia també instal·len ruixadors en edifi cis de gran capacitat, de prop de 3.000 metres quadrats. Aquest requisit afecta edifi cis com ara com-plexos de cinemes, museus i el Bundes-tag a Berlín. Des del juliol d’aquest any, Noruega també obliga a instal·lar ruixa-dors a tots els hotels nous. Altres països obliguen a instal·lar-ne en hotels de gran alçària, però l’alçària a partir de la qual són obligatoris varia des dels 9 metres o 50 persones de capacitat en el nou codi portuguès, als 13,65 metres a Hongria i als 32 metres a Àustria. A Espanya és de 28 metres.Pel que fa al futur, el cos de bombers de

diversos països promouen amb èmfa-si la implantació de ruixadors. La cam-panya més important en aquest sentit i en aquest moment s’està realitzant a Gal·les, on hi ha una iniciativa legislativa que exigeix instal·lar ruixadors a tots els habitatges nous, incloses les cases uni-familiars. Aquesta iniciativa ja ha superat molts obstacles. I encara té més reptes, però hi ha la possibilitat real que durant el 2011 es converteixi en llei.Durant la dècada dels 90 els cotxes es van començar a fer amb plàstics en lloc d’acer. Com a conseqüència d’això, els cotxes tenen un índex d’alliberament de calor màxima molt més elevat en un in-cendi i desprenen més energia. Es dóna el cas que en els darrers anys hi ha hagut diversos incendis en aparcaments, tant a l’aire lliure com en aparcaments sub-terranis. I en alguns d’aquests incendis s’han vist implicats més de cent cotxes. Els assajos de foc realitzats pel Building Research Establishment per al Govern britànic han demostrat que en un apar-cament tancat el foc pot estendre’s a tra-vés d’una plaça d’estacionament buida, de manera que tots els cotxes del recinte es poden veure involucrats en l’incendi. Els assajos també demostren que un sistema de ruixadors automàtics impe-deix la propagació del foc entre els co-txes. Els cossos de bombers es mostren preocupats per aquest tipus d’incendis en aparcaments subterranis, on la calor pot ser extrema i no hi ha visibilitat. En aquest sentit, molts països ja obliguen a instal·lar ruixadors automàtics en aparca-ments subterranis, i d’altres és probable que ho facin.Com a conclusió, cal dir que el reco-neixement creixent dels benefi cis dels ruixadors automàtics per part dels legis-ladors dóna lloc al fet que cada cop més els edifi cis nous disposin de ruixadors i a una nova generació d’edifi cis més se-gurs.

Les alarmes de fum han ajudat a reduir el nom-bre d’incendis, però els experts de la seguretat contra incendis consideren que els ruixadors són igualment necessaris


PARTICIPACIÓ DE BOMBERS DE BARCELONA EN LA SEGURETAT DELS EDIFICISPÚBLICS

B ombers de Barcelona té la missió de prevenir i garan-tir la seguretat dels ciuta-

dans i dels seus béns exercint la pre-venció, desenvolupant el planejament d’emergències ajustat als escenaris de risc de la ciutat i atenent el salvament de les persones en cas d’incendi o si-nistre.És en el marc de l’Administració local que executem la nostra participació i control de les mesures de seguretat a espais i edifi cis públics.Com a servei d’emergències, Bombers de Barcelona assumeix els aspectes de prevenció i seguretat contra incen-dis de manera global integrant en el seu organigrama la prevenció, la pro-tecció civil i la intervenció. Global i inte-gradora, doncs, no es pot interpretar la prevenció d’incendis com un fet aïllat; al contrari, l’hem d’interpretar com el conjunt que el formen els elements que adequadament combinats determinen assolir un millor índex de seguretat per a les persones amb actuacions di-rigides a reduir els factors de risc. La combinació equilibrada de marc legal, formació i planejament, ens dóna com a resultat la “prevenció d’incendis”.És la Divisió de Protecció Civil i Preven-

ció la que assumeix les funcions de trà-mit d’informe i inspecció dels projectes i activitats i, a la vegada, es constitueix en auditora permanent dels escenaris de risc de la nostra ciutat.Recordem que la Llei 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edifi cis, en la seva disposició addicional primera, puntualitza com aquestes competèn-cies han de ser interpretades a Bar-celona i especifi ca, en el punt 1, que: “Correspon a l’Ajuntament de Barcelo-na, d’acord amb les competències que exerceix en virtut de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, de la resta de normati-va aplicable en matèria de regim local i d’aquesta Llei, verifi car el compliment de les condicions de seguretat en cas d’incendi dels establiments, les acti-vitats, les infraestructures i els edifi cis que es trobin en el seu terme munici-pal, inclòs el control preventiu en els supòsits que fan referència els articles 23 i 24”, els quals determinen els cri-teris d’intervenció administrativa de tot tipus d’activitats. Aquesta disposició addicional reafi rma la capacitat regu-ladora de l’Administració local en ma-

Joan Pedreny AbellaDirector de Bombers de

Barcelona


tèria de prevenció d’incendis i estableix que el marc legal de l’Ajuntament de Barcelona és l’Ordenança reguladora de les condicions de protecció con-tra incendis, aprovada pel Plenari del Consell Municipal en sessió de 29 de febrer de 2008. L’Ordenança determi-na que el Servei de Prevenció, Extin-ció d’Incendis i Salvaments (SPEIS) de l’Ajuntament de Barcelona ha d’emetre un informe preceptiu en els tràmits dels expedients de sol·licitud de les llicèn-cies municipals d’obres i/o activitats, detallades en deu apartats que les descriuen per ús, alçada d’evacuació i superfície construïda.La participació de Bombers de Bar-celona no es limita a vetllar pel com-pliment del marc legal en la redacció dels seus informes preceptius, sinó

que amplia l’àmbit d’intervenció amb l’assessorament previ dels tècnics que ho sol·licitin amb relació als aspectes d’interpretació de la normativa sec-torial i també mantenint les accions d’inspecció de les activitats en funcio-nament.Així mateix, el fet que l’Ajuntament de Barcelona disposi d’un marc legal es-pecífi c (ordenances) per regular el pro-cediment de concessió de llicències i autoritzacions, fa que l’organització municipal es doti d’òrgans com la Ponència Ambiental que, sota la pre-sidència de Medi Ambient, agrupa re-presentants d’Urbanisme i Bombers de Barcelona, que mensualment so-tmeten al vistiplau fi nal les activitats de nova creació i les reformes i amplia-cions de les existents (fi gura 1).

La tasca dels tècnics de la Divisió de Protecció Civil i Prevenció no es limi-ta a la redacció dels informes precep-tius. S’ha de fer esment especial als assessoraments i visites concertades d’interpretació de la normativa vigent de condicions de protecció contra in-cendis. Són molts els professionals que fan ús d’aquest servei.L’evolució dels indicadors de consul-tes tècniques realitzades per telèfon ens mostra una tendència a la baixa, mentre que el nombre de visites con-certades per realitzar consultes sobre plànol a les dependències de la Divisió, s’equilibra en una mitjana de 1.100 vi-sites per any (fi gura 2).Els indicadors d’activitat de l’any 2009 sí que mostren un descens del 10% (956) en les visites concertades (con-

fi gura 1

ASSESSORAMENT PREVI

MARC LEGALCTE (DB SI - DB SU), RSCIEI, OM CPI 08, ...

Visites concertadesConsultes telèfon

Informe perceptiu Inspeccions

PROJECTE ACTIVITAT

InformesPonència ambiental

La Divisió de Protecció Civil i Prevenció no es limita a vetllar pel compliment del marc legal en la redac-ció dels informes preceptius, sinó que assessora els tècnics que ho sol·licitin i manté les accions d’inspecció de les activitats en funcionament


4.500

4.000

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

2004 2005 2006 2007 2008

1.084

1.562 1.609

261

1.060

23074 80

1.018

1.833

629

58

1.112

1.930

466

68

2.649

2.070

1.090

384

45

2.594Consultes

Informes projectes

Inspeccions

Plans emergènciaassessorats

Consultes telefòniques

3.489

4.259

3.051

� gura 2

sultes tècniques), mentre que en les con-sultes telefòniques hi ha un petit increment del 5% (2.624).Durant l’exercici 2009, els informes pre-ceptius a què fa referència l’Ordenança han tingut una reducció important del 12%, amb un total de 1.741 informes, dels quals 853 van ser emesos a la Ponència Ambiental.

Pel que fa a les inspeccions, s’han man-tingut els criteris d’inspecció de locals de pública concurrència i d’altres (21 + 27), així com les inspeccions a locals de ven-da de pirotècnia (112) i les supervisions de controls inicials aportats al tràmit de la Ponència Ambiental (206). En total, durant l’exercici 2009 es van dur a terme 366 ins-peccions.

Com a servei d’emergències, Bombers de Bar-celona assumeix els aspectes de prevenció i se-guretat contra incendis integrant la prevenció, la protecció civil i la intervenció


LA SEGURETAT EN ELS EDIFICIS ESCOLARS

L a seguretat fa referència al conjunt de condicions que permeten controlar circums-

tàncies o elements que poden derivar en danys sobre les persones. Inclou tant el fet d’evitar l’exposició a situa-cions que poden comportar un perill (prevenció) com el de promoure ac-

cions que calen desenvolupar quan es produeix (actuació); així mateix, entén que no és possible considerar aïllada-ment una realitat física sense tenir en compte les utilitzacions que se’n fan o es promouen al seu entorn.Parlem així de la seguretat integral que, aplicada als centres educatius, preveu un enfocament global i que interrela-

ciona tant els aspectes estàtics del risc com els dinàmics, tenint en compte els objectius i l’ús que en fan les persones (fi gura 1).La seguretat dels edifi cis escolars integra, en les concepcions esmen-tades, les normes habituals per a les instal·lacions públiques i les pròpies i derivades de les característiques es-pecífi ques dels seus usuaris naturals. En particular, hem de considerar que els escolars són persones amb menys recursos (menys coneixements, més inseguretat, menys força...) que els adults i amb menys experiència davant del perill; a més de la seva alta concen-tració, la realització d’activitats de risc (laboratoris, gimnasos, tallers diversos, sortides d’estudi, entre d’altres) i la uti-lització intensiva que fan de moltes de les instal·lacions. Així, tota instal·lació educativa ha de re-collir elements com els següents:a) Seguretat de la construcció: centrada, principalment, en els mate-rials de construcció (resistència davant del foc, materials lliures de gasos no-cius per a la salut, etc.) i considerant les característiques dels usuaris; també en la previsió de les activitats de conser-vació i manteniment dels elements es-

Joaquín GairínCatedràtic de Didàctica i

Organització.Direccó de l’Equip de

Desenvolupament Organitzacional (EDO)

Les instal·lacions escolars han millorat en els últims anys pel que

fa a bon estat de conservació i correcte manteniment, tot i que s’observen algunes defi ciències en aspectes de seguretat física


tructurals (façanes interiors i exteriors, escales, rampes, balcons, elements decoratius, etc.) i interns.b) Seguretat de l’estructura: por-tes d’accés, portes interiors, fi nestres, tanques, etc., que eliminin els possibles perills per a usuaris escolars i permetin preveure els mecanismes d’evacuació i extinció. També es procura reduir el risc que a les instal·lacions tinguin lloc furts, robatoris i actes vandàlics.c) Seguretat reforçada de les instal·lacions i serveis de l’edifi ci, que inclou la seva adequació a la normativa que els afecta i les corresponents revi-sions i accions de manteniment.Els resultats dels estudis realitzats pel Grup EDURISC de la Universitat Au-tònoma de Barcelona (UAB) durant el 2009 i el 2010 evidencien que les instal·lacions escolars han millorat en els últims anys en els paràmetres co-mentats a continuació:a) Els edifi cis es troben en bon

estat de conservació i amb un correcte manteniment, tot i que la fi gura 2 recull algunes defi ciències de conservació.b) S’observen defi ciències en as-pectes de seguretat física, en concret en la protecció de fi nestres i portes, en mesures de protecció mecànica (panys i claus) per al control de l’accés,

sobretot pel que fa a claus de segu-retat (incopiables), i defi ciències en els protocols de claus i contrasenyes per accedir a informació documental sen-sible.El fet de millorar la seguretat en els as-pectes esmentats va més enllà de les accions de bona voluntat i declaracions

Calen actuacions que impe-deixin al màxim la possibilitat d’ocurrència d’un sinistre i el desenvolupament d’una cultura preventiva que entengui la se-guretat més com a inversió que com a despesa

Figura 1. Referents per a la seguretat integral.


La potenciació dels plans generals i espe-cífi cs d’autoprotecció pot ajudar a crear la cultura preventiva que volem, a més de ga-rantir quotes més ele-vades de seguretat

Figura 2. Estat de conservació de l’edifi ci (%).

normatives grandiloqüents; requereix actuacions que impedeixin al màxim la possibilitat d’ocurrència d’un sinistre i el desenvolupament d’una cultura pre-ventiva que entengui la seguretat més com a inversió que com a despesa.Defensem així que la prevenció, que té a veure amb el manteniment i segui-ment d’una realitat, és un factor clau per disminuir el risc, millorar-ne el co-neixement i evitar gran part dels factors estressants que acompanyen qualse-vol situació d’emergència. La poten-ciació dels plans generals i específi cs (per a alumnes, per a professors...) d’autoprotecció pot ajudar a crear la cultura preventiva que volem, a més de garantir quotes més elevades de segu-retat amb la seva sola implementació.


GESTIÓ DE LA SEGURETAT ALS

TÚNELS DE VALLVIDRERA

TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat SA, té entre altres encàrrecs l’explotació i el mante-

niment dels túnels de Vallvidrera. L’àmbit d’actuació és l’autopista C-16 en el tram comprès entre l’enllaç amb la B-20 a la plaça Borràs a la ciutat de Barcelona i la vertical de l’autopista AP-7 al terme muni-cipal de Sant Cugat del Vallès.La infraestructura està formada per una autopista de 13 quilòmetres amb cinc túnels viaris, quatre d’ells amb doble tub (trànsit unidireccional), tres viaductes i diverses obres de fàbrica. La intensitat mitjana diària és superior als 33.000 ve-hicles.La part més signifi cativa de la infraestruc-tura és el túnel de Vallvidrera de 2.510 metres. Es tracta d’un túnel bidireccional amb tres carrils que permeten la reversibi-litat segons les necessitats del trànsit.Una infraestructura d’aquest tipus amb aquests nivells de trànsit obliga a disposar dels mitjans humans i materials adequats per fer front a una situació d’emergència.Per tal d’oferir un nivell de seguretat acceptable als usuaris, cal disposar d’unes infraestructures adequades, unes instal·lacions de seguretat sufi cients i una organització capacitada i entrenada per gestionar la instal·lació en totes les situa-

cions, i molt en particular en cas d’una emergència. Les directrius i la manera de procedir del personal de l’empresa que-den recollides en el Manual d’Explotació i en el Pla d’Autoprotecció. En una infraes-tructura viària d’aquest tipus, la correcta gestió de l’emergència s’assoleix gràcies a una ràpida i efi cient actuació dels mit-jans propis, que són els primers que arri-ben al lloc de l’incident i a la bona coordi-nació amb els cossos operatius externs (Policia, Bombers i SEM), no només per resoldre la incidència i garantir la segure-tat de l’entorn sinó també per minimitzar l’impacte sobre la resta d’usuaris.Dins de les infraestructures de seguretat en túnels i xarxes viàries s’ha de tenir en consideració el traçat, la secció dels tú-nels, el pendent, els accessos per als serveis d’emergència, els apartadors, les vies d’evacuació, etc.En el cas del túnel de Vallvidrera destaca la galeria d’evacuació existent, paral·lela al túnel viari i connectada a aquest mit-jançant deu galeries transversals pressu-ritzades, amb una resistència al foc RF90 i que serviria per evacuar els usuaris en cas d’incendi a l’interior del túnel.En el capítol d’instal·lacions de seguretat, els túnels de Vallvidrera disposen de circuit tancat de televisió CTTV amb càmeres

Jordi QuevedoEnginyer Industrial col·legiat

núm. 8.883Cap de l’Àrea Tècnica de

TABASA

Per tal d’oferir un nivell de se-guretat accep-table als usua-ris, TABASA té

implantat un pla de manteniment

intensiu en ac-cions preventi-

ves de totes les instal·lacions

del túnel i un Pla d’Autoprotecció per a possibles

situacions d’emergència


L’equip humà que explota els túnels de Vallvidrera està liderat per personal especialitzat que rep for-mació en prevenció i lluita contra incendis, primers auxilis, vialitat i gestió del trànsit, i comunicació de l’emergència

motoritzades en exteriors i amb càmeres fi xes a l’interior, sistema de detecció au-tomàtica d’incidents (DAI) que detecta ve-hicles aturats, contrasentits, objectes a la calçada, vianants i presència de fum. Esta-cions d’emergència (pals SOS) equipades amb extintors, enllumenat d’emergència, hidrants amb carros equipats amb màne-gues i llances, polsadors d’emergència, xarxa de ràdio d’explotació interna, co-bertura de la xarxa de ràdio d’emergència RESCAT, sistemes de control del trànsit, possibilitat de transmetre al túnel missat-ges d’emergència a través de les emis-sores FM de ràdio comercial, cobertura al túnel i galeries de telefonia mòbil dels tres principals operadors, sistema de detecció d’incendis lineal i mesuradors d’opacitat, NOx i CO. Amb referència a la ventilació, el túnel de Vallvidrera disposa d’un sistema de venti-lació longitudinal format per trenta ventila-dors reversibles i quatre pous d’extracció de fums que permeten confi nar i extreure a l’exterior el fum d’un incendi.El subministrament d’energia elèctrica del túnel es realitza en mitjana tensió per una doble connexió de servei independent. Es disposa de grups electrògens per alimen-tar els consums bàsics i de SAI per als crítics.Un pilar bàsic de la seguretat és aconse-guir disposar d’aquests equipaments en les òptimes condicions de funcionament quan es requereixin, d’aquí que TABASA

tingui implantat un pla de manteniment in-tensiu en accions preventives de totes les seves instal·lacions.Per a la gestió de les instal·lacions es dis-posa d’un sistema de supervisió i control (SCADA) que recull tota la informació de camp i permet actuar sobre els diferents sistemes.Cal destacar la implementació en el siste-ma de control de “plans d’actuació” que activen en cas d’una emergència (prèvia confi rmació per part de l’operador de sala de control) les seqüències d’actuació de manera automàtica.El sistema de control disposa de dos llocs d’operadors redundants i un tercer lloc que funciona com a simulador, el qual permet tant provar desenvolupaments de software com ser una eina per a la forma-ció i entrenament dels operadors de sala de control. Pel que fa als mitjans humans, la plantilla que explota els túnels de Va-llvidrera està formada per un equip que treballa a torns les 24 hores del dia i 365 dies l’any. Aquests torns estan liderats per un enginyer tècnic i disposen de personal especialitzat en manteniment i vialitat, a banda dels operadors de sala de control. Des del punt de vista de la seguretat, el personal d’explotació rep formació en aspectes com ara: la prevenció i la lluita contra incendis (maneig de BIE, hidrants, extintors, equips de respiració autònoma), primers auxilis, vialitat i gestió del trànsit i comunicació de l’emergència (per als

operadors de sala de control), a banda de la formació que comporta la implantació i manteniment d’un pla d’autoprotecció.TABASA té aprovat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya un pla d’autoprotecció per fer front a les possi-bles situacions d’emergència que es pu-guin produir dins del seu àmbit d’actuació, com també d’aquelles externes que pu-guin afectar-li. Durant l’any 2010, TABASA ha actualitzat el seu Pla d’Autoprotecció i ha fi nalitzat la seva implantació amb un simulacre general d’emergència al túnel amb incendi. El simulacre va suposar l’activació del PAU de TABASA en fase d’emergència 2, va activar el pla d’emergència PROCICAT de Protecció Civil de la Generalitat de Ca-talunya i el Pla d’Actuació d’Emergència Municipal (PAEM) de l’Ajuntament de Bar-celona.TABASA, a banda dels simulacres de camp, fa anys que realitza simulacres de taula on es treballen situacions o ca-sos d’emergència amb les persones que formarien part dels grups d’intervenció, i també convidant representants dels cos-sos d’emergència externs en diverses ocasions. Les conclusions i recomana-cions que es deriven d’aquests simu-lacres s’utilitzen per informar i formar a tota la plantilla de TABASA, així com per intercanviar experiències amb els cossos d’emergència.


EDIFICI DE LA NOVA SEU DE LA GENERALITAT A GIRONA: CARACTERÍS-TIQUES I APLICACIÓ DE LA REGLAMENTACIÓ DE SEGURETAT INDUSTRIAL

E l 16 de juny del 2010 es va inaugurar ofi cialment l’edifi ci de la nova seu de la Gene-

ralitat a Girona, emplaçat al bell mig de la ciutat, a l’entorn de l’antic Hos-pital de Santa Caterina, un elegant edifi ci barroc de la segona meitat

del segle XVII. Els arquitectes Fuses i Viader van dissenyar un nou edifi ci, considerant-lo com una ampliació del conjunt de l’hospital, que havia de servir per posar en valor l’edifi ci històric, tenint en compte els aspec-tes de disseny dirigits a l’estalvi de

l’aigua i de l’energia. El total de la superfície construïda és de 31.480 metres quadrats, hi han treballat 850 persones i ha tingut un cost de 34 milions d’euros.El funcionament d’aquesta edifi ca-ció constitueix un fet excepcional a

Catalunya perquè és la primera ex-periència de posada en marxa d’un edifi ci corporatiu i multidepartamen-tal de la Generalitat, ja que agrupa en un mateix espai totes les unitats administratives amb l’excepció de les corresponents a Cultura, Justícia

i l’ACA, emplaçades en altres edifi -cacions. Aquesta agrupació permet prescindir de 29 ofi cines especia-litzades que es trobaven disperses per la ciutat, la qual cosa suposa un estalvi d’1,3 milions d’euros només en concepte de lloguers. Però, a més de l’estalvi econòmic, aques-ta concentració de serveis ha de permetre millorar l’efi càcia dels re-cursos públics perquè facilitarà els tràmits als ciutadans, que trobaran tots els serveis centralitzats en un mateix espai.Al conjunt de l’edifi ci, dotat de les instal·lacions necessàries, utilitzant materials d’alta qualitat i aplicant les tecnologies més modernes, se li ha exigit el compliment estricte de to-tes les reglamentacions de segure-tat industrial que li són d’aplicació, i que es poden concretar en: a) Aparells elevadors. Hi ha cinc grups d’ascensors hidràulics do-bles, amb codifi cació per a restric-ció d’utilització a certes plantes. Compleixen l’aplicació de la Direc-tiva 95/16/CE sobre ascensors, el

Josep Sallent PlansResponsable de la Secció

de Seguretat Industrial dels Serveis Territorials del DEMO a Girona (Generalitat

de Catalunya)

Aquesta edifi cació constitueix un fet excepcional a Catalunya

perquè és la primera experiència de posada en marxa d’un edifi ci corporatiu i multidepartamental

de la Generalitat


Reial decret 1314/1997.b) Alta tensió. Compta amb un centre de transformació propi situat a la planta baixa de l’edifi ci, amb dos transforma-dors secs de 1.600 kVA cadascun, amb sistema de comptatge en mitjana tensió. Compleix l’aplicació del Reglament so-bre condicions tècniques i de seguretat en les centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació, el Reial decret 3275/1982.

c) Baixa tensió. L’edifi ci està catalogat com a local de pública concurrència destinat a ofi cines públiques, amb po-tència màxima admissible de 2.560 kW en subministrament normal i un grup electrogen de 800 kVA per al subminis-trament complementari. Disposa d’un sistema domòtic d’encesa automàtica de llums. S’aplica el Reglament elec-trotècnic de baixa tensió, el Reial decret 842/2002.d) Gas natural. Alimentació de les tres calderes de calefacció i de la calde-ra de suport d’aigua calenta sanitària. S’aplica segons el Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos i les seves ICG, el Reial decret

910/2006.e) Fontaneria i aigua calenta sanitària. Es fa el tractament separat d’aigües fecals i pluvials per al seu reaprofi tament per a reg, vàters i urinaris, i les aixetes són temporitzades per reduir el consum, tot segons l’aplicació de les normes bà-siques per a les instal·lacions interiors de subministrament d’aigua, Ordre del MIE 09/12/1975. La caldera per a aigua calenta sanitària és de 62 kW, segons el Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edifi cis (RITE), el Reial decret 1218/2002. També hi ha instal·lada energia solar tèrmica amb 120 metres quadrats de col·lectors, seguint el Codi Tècnic de l’Edifi cació Secció HE 4, Reial decret 314/2006.f) Climatització i ventilació. La climatitza-ció de l’edifi ci controla de manera cen-tralitzada la ventilació, la puresa de l’aire i la temperatura màxima i mínima, du-rant tot l’any. La producció tèrmica es fa per mitjà de tres calderes de condensa-ció amb gas, per a l’aigua calenta i dues plantes refredadores d’aigua conden-sades per aire. La potència tèrmica de la instal·lació és de 2.647 kW en calor i 2.471 kW en fred. S’ha exigit l’aplicació

del RITE, el Reial decret 1218/2002, en disposar de llicència d’obres del 2005.g) Energia solar fotovoltaica. Hi ha instal·lada energia solar fotovoltaica d’autoconsum, amb 54 col·lectors, per alimentar un circuit d’enllumenat exterior. Compleix el Codi Tècnic de l’Edifi cació Secció HE 5, Reial Decret 314/2006.El conjunt d’instal·lacions s’han so-tmès, per les respectives empreses instal·ladores, a totes les proves i com-provacions per verifi car que es com-pleixen les condicions previstes en els reglaments i les normes de seguretat in-dustrial que els afecten. La direcció tèc-nica i GISA han fet el seguiment de les instal·lacions, assistits per laboratoris externs. Les dues entitats d’inspecció i control, ECA i TÜV Rheinland, han portat a terme els controls ofi cials sota la supervisió dels departaments d’Economia i Finances i d’Innovació, Universitats i Empresa, complint així les pautes de garantia de la seguretat industrial que una obra d’aquesta en-vergadura exigeix. Com que es tracta d’una dependència de l’Administració, requeria un seguiment exemplar.

El conjunt deles instal·la-cions com-pleixen les pau-tes de garantia de la seguretat tat industrial que una obra d’aquesta enver-gadura exigeix


Dispositiu de seguretat en un partit d’alt risc

El dispositiu de seguretat en un partit d’alt risc comença quan un esdeveniment d’aquest tipus

es declara com a trobada d’alt risc per part de la Comissió estatal contra la Vio-lència, el Racisme, la Xenofòbia i la Into-lerància en l’Esport. Rep la catalogació d’alt risc, principalment, per la rivalitat i el desplaçament de seguidors previst per a aquesta trobada. Després de la de-claració com a partit de risc, s’inicia el procediment pel qual tots els estaments vinculats a la seguretat es coordinen. En tots els grans esdeveniments esportius hi ha la fi gura del coordinador de segu-retat, màxima autoritat el dia del partit, nomenat pel Ministeri de l’Interior i que pertany al Cos Nacional de Policia. El coordinador convoca una reunió amb tots els participants per a la prepara-ció del partit dos o tres dies abans de l’esdeveniment. A aquesta reunió hi as-sisteixen representants del Cos Nacional de Policia, Policia Local, Bombers, Pro-tecció Civil, Creu Roja, el club organitza-dor, seguretat privada i, en ocasions, el club visitant. En aquesta reunió es trac-ten tots els aspectes de seguretat vincu-lats al dia del partit, tant els que es pro-duiran a l’estadi com els que s’esperen a la ciutat (aeroport, centre històric, etc.)

per part dels afi cionats visitants. També es regulen les rutes d’arribada a l’estadi per als equips participants i es valora la necessitat d’acompanyament policial als equips i àrbitres. A més, s’intenta aconseguir informació respecte al nom-bre d’autobusos amb afi cionats que es desplacen, si cal identifi car-los i habilitar una zona d’aparcament. Qualsevol as-sumpte relacionat amb el dia del partit s’estudia en aquesta reunió. Posterior-ment, i fi ns a la data de l’esdeveniment, hi ha un intercanvi constant d’informació entre totes les parts de la seguretat im-plicades.Arribat el dia del partit, la part del dispo-sitiu que es desenvolupa a l’interior de l’estadi és controlada per la seguretat privada, sempre amb el suport i la super-visió dels cossos de seguretat de l’Estat. Es poden diferenciar tres fases del dis-positiu: una primera fase des de l’inici del dia fi ns al començament del partit, una segona fase que abasta la durada del partit i una tercera fase de la fi nalització del partit fi ns al total desallotjament de l’estadi, incloent la sortida dels equips i àrbitres del recinte.El dispositiu de seguretat arrenca amb el control d’accessos de tot el personal i mercaderies que es produeix des del dia

Julián SuescumDirector de Recursos

Humans i Seguretat del CF València


anterior al partit. El mateix dia del partit s’intensifi ca el control d’accessos, i no-més pot accedir a les instal·lacions de l’estadi el personal degudament acre-ditat o autoritzat pel Departament de Seguretat del club. Des de primera hora del matí es duu a terme una minuciosa inspecció, per part de la seguretat priva-da, de l’estadi. Es revisen totes les gra-deries, lavabos, magatzems, accessos, zones de circulació d’espectadors, etc., per tal de garantir que, un cop es pro-dueixi l’obertura de portes per a l’accés

del públic, tots els elements estiguin en condicions d’ús i que no hi ha cap ele-ment sospitós. Sobretot es comprova la graderia designada a l’afi ció visitant, i es comprova que hi hagi sufi cients lavabos i bars, i que aquesta segregació no re-dueix ni perjudica els afi cionats locals. També es deixen precintats els blocs de seients que per seguretat separaran les dues afi cions, ja que entre ambdues hi ha d’haver una separació física.Tres hores abans de l’inici del partit es produeixen una sèrie de reunions en-tre la seguretat del club i els diversos col·lectius que participen en el dispositiu (vigilància privada, porters i acomoda-dors, voluntaris i Creu Roja) per tal de repassar la seva actuació i donar les últimes consignes per al servei. Al ma-

teix temps, tres hores abans, es posa en marxa el dispositiu a la UCO (Unitat de Control Organitzatiu), on s’ubica un membre de cada estament que partici-pa en el dispositiu. Des de la UCO es controlen tots els accessos, els voltants de l’estadi i les graderies mitjançant cà-meres de vigilància. També es transme-ten missatges per megafonia per al bon desenvolupament del partit. La UCO està dirigida pel coordinador de segu-retat.Dues hores i mitja abans se situa el dis-

positiu en posició i es fa l’última revisió dels elements mòbils de les zones, ele-ments que ja han estat prèviament revi-sats al llarg del dia. Dues hores abans comença l’accés del públic a l’estadi. Al públic se li revisen les pertinences que poden dur (bosses, motxilles, bosses de menjar, etc.) per tal de comprovar que no accedeix a l’estadi cap objecte dels prohibits per la normativa vigent. També es controlen totes les pancartes, bande-res i lemes en diferents suports que es pretenen introduir a l’estadi perquè no continguin simbologia o missatges que puguin incitar a la violència.Al seu torn, en els punts de l’estadi més confl ictius, habitualment els accessos de les afi cions joves i de les rivals, se si-tua un ampli dispositiu per a un màxim

control d’aquests col·lectius, sempre recolzats pel Cos Nacional de Policia. Després d’aquesta revisió, es presta especial atenció a l’arribada dels dos equips i de l’equip arbitral, i el perímetre d’accés dels equips es manté totalment lliure de públic i tancat fi ns que aquests es troben a l’interior de l’estadi. En el re-corregut des de l’hotel de concentració fi ns a l’estadi, els equips són acompan-yats per unitats de la policia nacional.Qualsevol incidència que es pugui pro-duir en els accessos se soluciona prèvia

consulta amb la UCO, per a la qual cosa hi ha un ampli sistema de transmissions, a més de la gran ajuda de la telefonia mòbil.Un cop iniciat el partit, se sol acabar tota la problemàtica que es produeix a les portes d’accés, el dispositiu de segure-tat es disposa a les portes que queden de guàrdia per a possibles ressagats i en els vomitoris de l’estadi per al con-trol de les graderies. Cada membre del dispositiu té instruccions de comunicar a la UCO qualsevol tipus d’incidència. A partir d’aquest moment les actuacions han d’estar molt controlades, ja que qualsevol actuació precipitada o des-proporcionada pot ocasionar un efecte de nerviosisme en els espectadors i, per tant, multiplicar els efectes de l’incident

En tots els grans esdeveniments esportius hi ha la fi -gura del coordinador de seguretat, màxima autoritat el dia del partit, que pertany al Cos Nacional de Poli-cia i que dirigeix el dispositiu de seguretat del partit en el qual intervé un representant de cada estament


en qüestió. Habitualment en els partits s’atenen un baix nombre d’incidents, la majoria ocasionats a les zones d’afi ció rival i afi ció jove.Quan acaba el partit, el dispositiu passa a controlar la correcta evacuació de les graderies i comprova que les zones que-den totalment buides de públic. En fun-ció del nombre de seguidors rivals que ha anat al partit, la Policia pot retenir-los un temps raonable, habitualment entre deu i quinze minuts per intentar que es barregin el menys possible les afi cions dels dos equips. Durant aquest període de temps, l’afi ció visitant estarà sempre acompanyada de personal de la Creu Roja per atendre qualsevol possible in-cident, i es llançaran missatges en el seu idioma amb instruccions per part del Cos Nacional de Policia. Un cop fi -nalitza el partit, per part de la seguretat privada del club, es munta una consigna a la porta de sortida de l’afi ció visitant per retornar tots els objectes consignats

durant l’accés.Un cop tancat la majoria de l’estadi, es cobreixen els dispositius de sortida dels equips. En especial, es deixa lliure de pas el recorregut que ha de realitzar l’equip visitant des de l’interior de l’estadi fi ns a la ubicació del seu autobús. A l’equip arbitral també se l’acompanya fi ns a la ubicació dels seus vehicles.El dispositiu de seguretat conclou quan tots dos equips han abandonat l’estadi i s’ha comprovat que tots els espectadors també són fora i el recinte queda tan-cat. Cal ressaltar que en tots els recin-tes que hi ha partits d’alt risc existeix un pla d’autoprotecció o pla d’emergència, visat per les autoritats competents, que entra en funcionament en el cas que es produeixi algun incident greu que acon-selli desallotjar l’estadi per situacions de risc. Aquests dispositius els posa en marxa el coordinador de seguretat, i la resta dels membres del dispositiu de se-guretat estan entrenats per al bon des-

envolupament.A grans trets, encara que es queden moltes coses pendents de comentar, aquest és el funcionament d’un dispo-sitiu de seguretat en un partit declarat d’alt risc, tot i que en tots els esdeve-niments celebrats en els estadis de fut-bol de Primera Divisió, els dispositius es realitzen d’una manera molt similar, amb independència que siguin declarats d’alt risc, però amb la variació bàsica-ment en el nombre d’efectius, els temps d’obertures de portes i algun altre detall. Cal destacar especialment la indispen-sable aportació dels cossos de segure-tat de l’Estat, sense els quals qualsevol dispositiu de seguretat, per a un esde-veniment d’aquestes característiques, seria molt difícil de realitzar.


LA GESTIÓ DE LA SEGURETAT A

FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE

CATALUNYA (FGC)

F GC va ser creada el 1979 per la Generalitat de Catalun-ya perquè es fes càrrec de

l’explotació de les línies ferroviàries traspassades per l’Administració General de l’Estat. Posteriorment, també li han estat encomanades l’explotació d’altres línies i sistemes de transport i de centres d’activitats de lleure.Actualment, FGC s’organitza en dues unitats de negoci: la Unitat de Negoci Tren, amb una plantilla mit-jana de 1.311 treballadors, que té al seu càrrec les línies ferroviàries de Barcelona-Vallès (integra el funicular de Vallvidrera), Llobregat-Anoia (ges-tiona també el funicular de Gelida i el telefèric d’Olesa-Esparreguera) i Lleida - la Pobla de Segur; i la Unitat de Negoci Turisme i Muntanya, amb una plantilla mitjana de 187 treballa-dors, que té al seu càrrec l’estació de

muntanya de Vall de Núria (inclou el ferrocarril de cremallera Ribes-Núria, l’estació de muntanya i el complex del santuari), l’estació de muntanya de la Molina (pistes d’esquí), l’explotació de Montserrat (inclou el ferrocarril de cremallera Monistrol-Montserrat, el funicular de Sant Joan i el funicular de la Santa Cova) i el ferrocarril tu-rístic de l’Alt Llobregat (inclou el Tren del Ciment i les exposicions de mate-rial històric).Les dues unitats de negoci han de gestionar edifi cis, espais i mitjans de transport públics que disposen de gran quantitat d’instal·lacions in-dustrials. Des del punt de vista de la seguretat, les instal·lacions més característiques serien les esta-cions soterrades de ferrocarril, els túnels de ferrocarril, els trens i les instal·lacions elèctriques en alta ten-sió per alimentar els trens (catenària,

Lluís M. Homar MartíResponsable de

Protecció Civil i Seguretat en el Transport

La gestió de la segu-retat de les instal·lacions d’FGC la duu a terme personal tècnic, engin-yers industrials o de camins i arquitectes especialitzats


subestacions i línies de distribu-ció), així com els mitjans de trans-port especials (funiculars, telefèrics i remuntadors). A la Unitat de Negoci Tren, la gestió de la seguretat d’aquestes instal·lacions la duen a terme les àrees de Projectes, Manteniment i Prevenció, però l’àrea d’Operacions és la principal usuària d’aquestes. L’àrea de Projectes s’encarrega del disseny, la construcció i la posada en servei de noves instal·lacions o modifi cacions de les existents; l’àrea de Manteniment, de les inspeccions, ve-rifi cacions, revisions i reparacions de les instal·lacions en ús; i l’àrea de Prevenció, de l’assessorament a aquestes àrees. Tot el personal d’aquestes àrees és per-sonal tècnic, enginyers industrials o de camins i arquitectes, especialitzats en algunes d’aquestes instal·lacions: elèctri-ques, comunicacions, senyalització, ma-terial ferroviari, infraestructura ferroviària... A la Unitat de Nego ci de Turisme i Mun-tanya, l’àrea d’Explotació s’encarrega de l’ús i de la gestió de les instal·lacions amb el suport i assessorament de les àrees de Projectes, Manteniment i Prevenció de la unitat de Tren.En l’entorn ferroviari, un dels principals problemes ha estat la manca de legisla-ció respecte a les condicions de segure-tat mínimes de les infraestructures sote-rrades, estacions i túnels. Pel que fa a les estacions, les diferents normes bàsiques de l’edifi cació en les seves condicions de protecció contra incendis no les recollien. Ha estat l’any 2006 amb l’aprovació del

Codi Tècnic de l’Edifi cació que ja es pre-veu el transport de persones dins de l’ús de pública concurrència. I respecte als túnels ferroviaris, encara no hi ha norma-tiva que els apliqui; possiblement la Unió Europea publiqui una directiva europea sobre seguretat als túnels dels sistemes ferroviaris transeuropeus, que no serà d’aplicació a les línies ferroviàries d’FGC però que podran ser utilitzades com a normativa de referència.Els nivells de seguretat en cada nova obra que es realitza, especialment a les noves estacions soterrades i als nous túnels, cada cop són més elevats i exigents, però el fet de no disposar de legislació ha originat que els criteris de seguretat no siguin homogenis.Cal destacar, per exemple, el nou tú-nel del Roc del Dui al ferrocarril de cre-mallera Ribes-Núria. Aquest túnel de 1.330 metres, tenint en compte la seva ubicació a alta muntanya, el seu pen-dent del 15% i la difi cultat d’accés dels

equips d’emergència, s’ha construït amb passeres d’evacuació, enllumenat d’emergència i cinc galeries d’evacuació transversals cap a l’exterior, aproximada-ment cada 200 metres (fi gura 1).Respecte a la protecció civil, l’àrea de Prevenció s’encarrega de la ges-tió del risc i de l’elaboració dels plans d’autoprotecció, i l’àrea d’Operacions a la unitat de Tren i les àrees d’Explotació a la unitat de Turisme i Muntanya assumeixen la direcció dels plans i la direcció de les emergències. FGC disposava de plans d’emergència de les seves instal•lacions i a partir de l’any 2003 es van adaptar a plans d’autoprotecció per tal de ser ho-mologats per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya. Es va començar amb el Pla del Funicular de Sant Joan i es va fi nalitzar el 2008 amb l’homologació del Pla d’Autoprotecció de la línia Lleida - la Pobla de Segur.

Figura 1. Túnel del Roc del Dui al fe-rrocarril de cremallera Ribes-Núria

En l’entorn ferroviari, un dels prin-cipals problemes ha estat la man-ca de legislació respecte a les condicions de seguretat mínimes de les infraestructures soterra-des, estacions i túnels


SEGURETAT DE LES INSTAL·LACIONS EN

EDIFICIS PÚBLICS. EL CAS D’UN GRAN

HOSPITAL

Quan es parla de la seguretat de les instal·lacions en edifi cis públics i es tracta el cas d’un

gran hospital (es considera gran hos-pital el que té una superfície a partir de 100.000 m2 aproximadament, com per exemple l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron que sobrepassa els 200.000 m2), cal tenir en compte diversos aspec-tes: des del disseny de les instal·lacions, l’execució de l’obra, criteris d’utilització i servei d’aquestes instal·lacions, fi ns a la seva conservació i manteniment, sense oblidar el marc legislatiu que les regula per les diferents normatives, reglaments, ordenances municipals, etc.Es podria fer una llarga llista de les dife-rents instal·lacions que formen part de les infraestructures bàsiques i de segu-retat dels edifi cis públics, però per raons d’espai ens centrarem en les instal·lacions elèctriques i contra incendis. Creiem que en un breu tractat d’aquesta temàtica, pot resultar més interessant destacar

aquells aspectes del saber fer d’aquest tipus d’instal·lacions, producte d’anys d’experiència en el seu funcionament i que es fonamenta en el coneixement de les necessitats de servei, en què l’usuari de l’hospital espera tenir garantides les màximes condicions de seguretat.En un hospital destaca el caràcter can-viant en el sentit que constantment són necessàries noves tècniques d’aplicació i la implementació de tecnologies subs-titutòries d’altres d’anteriors, bàsicament en el camp del diagnòstic per la imatge i de nous sistemes de teràpia, la qual cosa fa replantejar les instal·lacions bàsiques de subministrament i de suport (principal-ment les instal·lacions elèctriques) amb certa freqüència. Això dóna lloc al fet que, sovint, superant la reglamentació bàsica exigible, l’hospital sobredimensioni o es-tableixi criteris de redundància en previsió que la seguretat de funcionament quedi garantida en possibles situacions adver-ses que es puguin presentar.

Miquel Pujol RieraDirector d’Infraestructures i Serveis Tècnics de l’Institut

Català de la Salut

Sovint els hos-pitals sobredi-mensionen la seguretat de funcionament per tal que aquesta quedi garantida en possibles situa-cions adverses


De les principals instal·lacions d’un hos-pital, podem diferenciar les que són pròpies de qualsevol centre de públi-ca concurrència (cpc) de les que són específi ques d’un centre assistencial (eca). En el primer grup (cpc), podem destacar:- Instal·lacions elèctriques, en mitjana i baixa tensió, centres de transformació, fent especial referència al Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, i a la instrucció ITC-BT-28, instal·lació en local de públi-ca concurrència.- Instal·lacions de detecció i extinció d’incendis d’acord amb el Codi Tèc-nic de l’Edifi cació. Seguretat en cas d’incendi, Reial decret 1942/93 que aprova el Reglament d’instal·lació de protecció contra incendis.- Pla d’Autoprotecció. Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció. Podem de-tallar quatre grans parts: a) establir el procediment per valorar tècnicament les situacions de risc; b) garantir mitjans materials i humans per fer front a les si-tuacions de risc determinades; c) asse-gurar la detecció i ràpida resposta per evitar grans efectes, pla d’emergència o evacuació; d) seguiment i adequació

constant del Pla per garantir en tot mo-ment la millor resposta.- Altres instal·lacions, regulades pel RITE i de recipients a pressió, que també són importants però de menor transcendèn-cia des del punt de vista de seguretat.En el segon grup, com a instal·lacions específi ques d’un centre assisten-cial (eca), podem continuar amb les instal·lacions elèctriques, entre les quals destacarem:- Subministrament elèctric en mitjana tensió de doble línia amb commutació automàtica i línies de procedència de subestacions diferents.- Generació elèctrica en baixa tensió amb grups electrògens d’emergència que, sense reglamentació específi ca de l’abast d’aquest subministrament, co-breix el 100% de l’enllumenat (amb po-tències de l’ordre de 15 W/m2), aparells elevadors i pràcticament tota la força motriu exceptuant la climatització, que es garanteix en bloc quirúrgic, crítics i urgències bàsicament.- Planta de cogeneració i absorció de gran aplicació en el cas d’un gran hos-pital el qual té demanda simultània d’electricitat, calor i fred (aquest últim fet per absorció sense la dependència elèctrica, com és el cas de la climatit-

zació per compressió elèctrica); siste-ma que permet mantenir la totalitat de la climatització a més de les zones de crítics a tot el bloc d’hospitalització. La cogeneració en un hospital, a més de la seva efi ciència energètica, permet mantenir la continuïtat en el subminis-trament elèctric sense passar per “zero” en el cas de buit de tensió o microtall en xarxa, la qual cosa és de gran valor en tots els equips de diagnòstic per la imatge, TAC, ressonància magnètica, angiografi es, PET (tomògraf emissor de positrons), equips tots ells de potències nominals que oscil·len fàcilment entre 50 kW i 80 kW.- La ITC-BT-38 estableix requisits par-ticulars de les instal·lacions elèctriques de quiròfans i sales d’intervenció que es fan extensives a UCI, URPA, REA, etc.- El sistema d’alimentació ininterrompu-da (SAI) és de gran aplicació en molts àmbits de l’hospital (informàtica, labora-toris, recerca, bloc quirúrgic, crítics). En un gran hospital és fàcil observar que entre un 15% i un 18% del seu terme de potència elèctrica (potència contrac-tada) està suportada per un sistema de SAI que garanteix el subministrament elèctric als diferents equipaments.

La cogeneració en un hospital, a més de la seva efi ciència energètica, permet mantenir la conti-nuïtat en el subministrament elèctric sense passar per “zero” en el cas de buit de tensió o microtall en xarxa

Entre un 15% i un 18% de la potència elèctrica contractada per un gran hospital està suportada per un sistema d’alimentació ininterrompuda, que garanteix el subministrament elèctric als diferents equipaments


UNIVERSITAT, PREVENCIÓ I

AUTOPROTECCIÓ

E ls canvis en l’emplaçament dels campus de la Universitat Pompeu Fabra (en endavant

UPF) durant els seus vint anys d’història han provocat que la redacció de plans d’emergència i evacuació hagi estat una tasca prioritària, primer amb el model del Manual d’autoprotecció –se n’ha ela-borat un per a cada un dels edifi cis uni-versitaris– i, després, amb el de la Nor-ma bàsica d’autoprotecció –amb un pla d’autoprotecció per a cada campus i un per al Rectorat–: en total, quatre. Atesa la manca de desenvolupament regla-mentari, fi ns al març del 2007, de la Llei espanyola de protecció civil i, fi ns al juny del 2010, de la catalana, la seva redacció l’ha assumida el prevencionista, especia-lista en seguretat en el treball, del Servei de Prevenció de Riscos Laborals.Des del Servei s’ha defensat l’establiment d’una frontera clara entre les situacions d’emergència incloses en l’àmbit de la protecció del personal docent i investiga-

dor, de suport a la recerca i d’administració i serveis davant de situacions de risc pro-fessional, competència del prevencionis-ta i a l’empara de la Llei de prevenció de riscos laborals, i les incloses en l’àmbit de la protecció de la comunitat universi-tària, els béns i el medi ambient davant de situacions catastròfi ques o de cala-mitat pública, competència, en la meva opinió, d’un altre tipus de professional i a l’empara de la Llei de protecció civil.Així, les situacions incloses en el Pla de Prevenció de Riscos Laborals de la Universitat són: els accidents laborals ocasionats per contacte amb un agent químic, físic o biològic (esquitxada o con-tacte amb els ulls o la pell, tall o punxada o ingestió durant la manipulació; inhalació durant una contaminació ambiental); els ocasionats per altres formes de contacte (caiguda, descàrrega elèctrica); la conta-minació ambiental per vessament de pro-ductes químics perillosos en estat líquid o la fuita de gasos; i el foc originat per una

Sergi JarqueTècnic superior de preven-ció de riscos laborals de la Universitat Pompeu Fabra

El Pla d’Autoprotecció de què disposen tretze dels dinou

edifi cis de la UPF augmenta la percepció de seguretat dels

ocupants


reacció química, a la boca d’una botella de gas infl amable o durant un procés de treball en què intervenen focus d’ignició controlats. L’any 2009, amb l’aparició de la grip pandèmica (H1N1), es van ha-ver d’incloure línies d’acció davant del risc de contagi epidèmic d’aquest tipus d’agents infectius. Per la seva part, les situacions incloses en el Pla d’Autoprotecció de la UPF són: el risc d’incendi, el risc d’explosió, els actes de vandalisme, les catàstrofes naturals i l’atenció sanitària d’urgència no derivada d’un accident de treball. D’acord amb la Norma bàsica d’autoprotecció, l’obligació de disposar del Pla afecta quatre dels dinou edifi cis de la Universitat. Tanmateix, atès que la seva disponibilitat augmenta la percep-

ció de seguretat dels ocupants, es van estendre alguns dels seus continguts a la resta d’edifi cis del campus. A partir del 7 de gener aquesta obligació afec-tarà tretze edifi cis.Actualment, les competències del pre-vencionista en aquest àmbit se centren a: assessorar i coordinar l’organització interna d’actuació (fi gura 1) i dinamitzar les actuacions dels diferents agents en la matèria; establir els continguts mí-nims del Pla d’Autoprotecció; redactar el Pla d’Actuació davant d’emergències (fi gura 2) i els documents vinculats (ca-pítols 1, 6, 7, 8 i 9, segons la Norma bàsica d’autoprotecció, i documents 3 i 4, segons el Decret), i promoure la redacció de la resta de continguts; co-ordinar les accions d’implantació del

Pla d’Actuació i de manteniment de la seva efi càcia, en especial: dinamitzar la designació del personal actiu; des-envolupar el programa d’informació del personal actiu i passiu; desenvolupar el programa d’exercicis i simulacres d’emergència; identifi car necessitats de formació del personal actiu; i col·laborar en la investigació de les causes dels si-nistres que es puguin produir.El 2011 s’adaptaran els plans redac-tats d’acord amb la Norma bàsica d’autoprotecció a les prescripcions del nou Decret i es desvincularà aques-ta funció de les del prevencionista, amb l’objectiu de millorar l’efi ciència d’ambdós sistemes.


En l’àmbit de la universitat, cal diferenciar entre les situacions de risc professional, competència del prevencionista i a l’empara de la Llei de prevenció de riscos laborals, i les situacions catastròfi ques, competència d’un altre tipus de professional i a l’empara de la Llei de protecció civil


LA FORMACIÓ TÈCNICA CONTRA

INCENDIS A ESPANYAEva M. González Casado

Enginyera industrial col·legiada al COIIM amb

núm. 13.802 Directora de la Fundación

Fuego

L a visió general que es té de la formació contra incendis és la d’una formació molt especialit-

zada, dirigida en la majoria dels casos als participants en el sector i que sol co-mençar una vegada s’ha iniciat l’activitat professional. No obstant això, aquesta formació hauria de donar-se ja des de les edats més primerenques a les escoles. Cal sensibilitzar sobre la importància de la prevenció i donar a conèixer de mane-

ra senzilla pautes de comportament en cas d’incendi. Aquesta formació no ha de ser una cosa aïllada o puntual sinó contínua al llarg de la vida de manera que es vagi entenent i interioritzant els principis bàsics de prevenció.Així mateix, la formació del personal que treballa en un edifi ci augmenta els nivells de seguretat almenys en la mateixa me-sura que el fet que l’edifi ci tingui unes adequades instal·lacions de protecció contra incendis. Tot i que si bé és cert que no hi ha estudis rigorosos respecte a això, l’experiència demostra que la for-mació dels treballadors és la millor me-sura de prevenció que es pot adoptar. En primer lloc, perquè si el personal està ben format ajudarà a evitar possibles sinistres d’incendi i, en segon lloc, per-què en cas que passi el personal sabrà com actuar, és a dir, si ha d’utilitzar o no els equips de protecció contra incendis i com fer-ho, i com evacuar l’edifi ci en

La formació del personal que treballa en un edifi ci augmen-ta els nivells de seguretat i és la millor mesura de prevenció que es pot adoptar


cas de ser necessari.Arribat a aquest punt, un altre dels aspectes importants a tenir en comp-te és la necessitat o no de tenir Pla d’Autoprotecció. Si bé la Norma bàsica d’autoprotecció deixa clar sota quines condicions els edifi cis estan obligats o no a tenir un pla, sembla lògic pensar que tot i no ser obligatori sí que és més que necessari tenir almenys determi-nades consignes d’actuació en cas d’emergència.És important tenir present que amb el concepte de Pla d’Autoprotecció s’entén tant el document en què es re-fl ecteixen els protocols d’actuació com també la implantació d’aquest, és a dir, la formació dels treballadors i els exer-cicis de simulacre. Els exercicis, d’altra banda, no necessàriament han de ser complexos, sinó prou pràctics com per poder comprovar que els protocols re-fl ectits en el document funcionen.En el cas dels edifi cis públics amb di-verses titularitats, són diverses les pro-blemàtiques que cal tenir en compte.En primer lloc, que el titular de l’edifi ci es responsabilitza només de les parts comunes i que només pot assegurar la formació dels seus treballadors. No obstant això, encara que sí que hauria de preocupar-li el nivell de formació, no està obligat a impartir la formació als tre-balladors dels establiments continguts en el seu edifi ci. A més, en molts casos aquest titular no sol donar-li la sufi cient importància al fet que de cada establi-ment tingui les seves pròpies mesures o consignes de seguretat contra incen-dis i que, alhora, estiguin coordinades amb els seus procediments d’actuació. Això es veu bastant clar amb la implan-tació del Pla d’Autoprotecció, en què el titular de l’edifi ci forma els seus tre-

balladors però no els dels establiments continguts a l’edifi ci.Un altre dels aspectes a tenir en comp-te en edifi cis públics com ara centres comercials, hotels, museus..., és que sol haver molt personal extern contrac-tat (personal de manteniment, de se-guretat, etc.), que a més està sotmès a nombroses rotacions, cosa que en difi culta encara més la formació.Hem de prestar especial atenció a la formació que reben els treballadors com a principal mesura preventiva i centrada fonamentalment en tres àrees: consignes de prevenció i consciencia-ció als treballadors i usuaris de l’edifi ci, procediments específi cs d’actuació en emergència i formació pràctica. Cada una d’aquestes àrees s’ha de tractar amb rigor i realitzar una anàlisi prèvia de riscos, mesures de protecció contra incendis i dels procediments i personal de què disposa cada edifi ci. Només així es podrà aconseguir una formació adequada i efi caç adaptada a les ne-cessitats de cada establiment.La formació que s’ha de donar no ha de ser prioritàriament tècnica, ja que la formació d’un director de seguretat no és la mateixa que ha de rebre qualsevol altre treballador o personal de manteni-ment o, fi ns i tot, personal de segure-tat. En la majoria dels casos n’hi haurà prou amb conèixer els principals riscos de l’entorn de treball, i les consignes d’actuació en cas d’emergència mit-jançant la implantació del corresponent Pla d’Autoprotecció.Especial èmfasi s’ha de fer també en la formació contínua del personal, tant per les rotacions esmentades com per refrescar els continguts.En defi nitiva, com a part de l’estratègia de seguretat de les organitzacions i es-

tabliments, i en particular dels edifi cis públics, s’ha d’incloure un pla de for-mació continu a mida dels treballadors i de l’establiment en el qual realitzen la seva activitat i que no necessàriament ha de ser molt complex. Plans de for-mació senzills i continus ajudaran a ga-rantir la integritat de l’edifi ci i dels seus usuaris.No hem d’oblidar que el més desitjable és que aquesta formació comencés des de les escoles.

El Pla d’Autoprotecció és tant el do-cument en què es refl ecteixen els protocols d’actuació com també la implantació d’aquest, és a dir, la formació dels treballa-dors i els exerci-cis de simulacre

La formació s’ha de centrar en tres àrees: con-signes de prevenció i conscienciació als treballa-dors i usuaris de l’edifi ci, procediments específi cs d’actuació en emergència i formació pràctica


CERTIFICAT EUROPEU D’EXCEL·LÈNCIA EN SEGURETAT CONTRA INCENDIS SAFEHOTEL

Safehotel és un sistema volun-tari de certifi cació de la qualitat de la protecció contra incen-

dis dels hotels en funció de les seves condicions de seguretat coordinat a Europa per l’Associació Alemanya per a la Protecció Contra Incendis (vfdb) la implantació del qual a Espanya va a càrrec de la Fundación Fuego.Safehotel atorga als hotels que així ho sol·licitin una distinció que acredita una adequada seguretat contra incendis sempre que superin una auditoria de protecció contra incendis. El primer hotel espanyol acreditat per Safehotel és el Meliá Castilla a Madrid de la ca-dena hotelera Sol-Meliá.L’objectiu de la prevenció d’incendis és que situacions com l’ocorreguda a l’Hotel Ritz de Madrid siguin cada vegada menys freqüents. Per això, és necessari que les instal·lacions com-pleixin amb la normativa vigent i que tots els treballadors coneguin i sàpi-guen aplicar unes consignes bàsiques i els procediments d’actuació en cas que hi hagi un accident, que són els dos objectius fonamentals del projec-te Safehotel. Amb aquesta implantació s’aconseguirà augmentar el nivell de

seguretat de la societat en general i evitar, cada vegada més, pèrdues hu-manes i materials.Els antecedents d’aquest projecte cal

trobar-los en l’informe de 27/06/2001 de la CE, en què es denunciaven se-rioses defi ciències en la seguretat con-tra incendis en els hotels de la quasi totalitat dels països membres, que in-complien sense cap mena de dubte la Recomanació 86/666/CEE per als establiments hotelers. En el marc del projecte Safehotel, quinze institucions de deu països de la Unió Europea han

treballat durant tres anys per buscar una solució als seriosos problemes de disparitat en els nivells de seguretat contra incendis en els hotels europeus

depenent del país, de l’exigència de la legislació estatal i local, així com de la capacitat i efectivitat de les tasques d’inspecció i de control.El projecte Safehotel és una iniciativa de caràcter europeu i enquadrat en el programa Leonardo da Vinci de la Comissió Europea, que acredita un nivell de seguretat contra incendis en establiments hotelers igual o supe-

Guillermo García PolPresident de la Fundación

Fuego

Els objectius fonamentals del projecte Safehotel és que les instal·lacions compleixin amb la normativa vigent i que tots els treballadors coneguin i sàpi-guen aplicar els procediments d’actuació en cas d’accident


rior al proposat pel grup d’experts de Safehotel i per les recomanacions de la Unió Europea.El projecte Safehotel està coordinat per la Federació Europea d’Associacions de Bombers (FEU).El projecte Safehotel busca augmen-tar al màxim el grau de seguretat dels establiments hotelers, tant de l’edifi ci com de tots els seus usuaris (treballa-dors i clients). Per això els objectius mí-nims que persegueix la certifi cació són els següents:• Establir un procediment de control de l’aplicació de la legislació europea i na-cional en seguretat contra incendis en establiments hotelers.• Formació de tot el personal dels establiments hotelers amb un curs multimèdia en format CD, de manera que es tinguin unes nocions bàsiques d’actuació en cas que es produeixi un accident, preservant la integri-tat dels treballadors i dels usuaris de l’establiment hoteler i ajudant a la con-tinuïtat de la seva activitat.A més, Safehotel España té els se-güents objectius addicionals:• Manteniment anual del certifi cat Safe-hotel, per al qual es realitzaran les co-

rresponents verifi cacions a través d’un comitè d’experts.• Revisió del Pla d’Autoprotecció: En compliment amb la normativa vigent d’autoprotecció, s’haurà de revisar el Pla d’Autoprotecció de l’establiment hoteler per garantir una correcta respos-ta davant d’una situació d’emergència i una evacuació ràpida i segura dels ocupants de l’establiment hoteler.Els establiments hotelers acreditats amb el certifi cat Safehotel tindran els avantatges següents:• Un servei addicional al client: A més del nivell de confort o de serveis, el client pot decidir el nivell de seguretat de l’hotel en què s’allotjarà.• Una prestació més per a l’operador turístic: Els operadors turístics tindran una referència a l’hora de seleccionar els millors hotels per als seus clients, perquè podran afegir el concepte de seguretat contra incendis en la seva oferta.• Acreditació acceptada per les grans empreses: El certifi cat acreditarà uns nivells de seguretat contra incendis ac-ceptats per les grans empreses com ara companyies aèries.• Primes d’assegurances: La certifi -cació d’uns nivells òptims de segure-tat contra incendis hauria de refl ectir-se en una reducció de la prima de l’assegurança pagada per aquest con-cepte.• Simplifi cació dels processos d’inspecció de l’Administració: El certi-fi cat pretén ser un referent per a les au-toritats responsables del compliment de la normativa de la seguretat contra incendis i facilita, arribat el cas, la realit-zació de noves inspeccions.Per tant, el certifi cat Safehotel ofereix avantatges a tots els implicats en el sector hoteler, perquè estableix un ele-

ment diferenciador en un mercat tan competitiu com l’hoteler.El Consell de Safehotel ha establert que sigui cada membre del projecte qui assumeixi la tasca i el compro-mís d’aplicar al seu país l’estratègia d’implantació del certifi cat, en coordi-nació amb la vfdb (German Fire Protec-tion Association, promotora del projec-te).A Espanya, aquesta responsabilitat recau en l’Associació Professional de Tècnics de Bombers (APTB), que està implantant aquest certifi cat a través de la Fundación Fuego. Per això, la Fun-dación:• Estableix els requisits que han de complir els tècnics (tant de formació com d’experiència) que realitzen les inspeccions de les instal·lacions de l’establiment hoteler.• Acompanya aquests tècnics en les seves visites d’inspecció.• Demana l’estrella acreditativa del cer-tifi cat Safehotel a la Federació Europea d’Associacions de Bombers (FEU).Pel que fa a la situació del projecte Safehotel a Espanya, el passat mes de juny es va lliurar la primera estre-lla de seguretat a l’Hotel Meliá Casti-lla de Madrid, en un acte presidit pel Sr. Alfonso del Álamo, director gene-ral d’Emergències i de Protecció Ci-vil de l’Ajuntament de Madrid, i amb l’assistència del president del Meliá Castilla i membres del Patronat de la Fundación Fuego. I continuant amb el procés d’implantació, aviat començarà el procediment de certifi cació en hotels situats a les ciutats de Pamplona, Con-ca i Palma de Mallorca.

Safehotel és una iniciativa de caràcter europeu que acredita un nivell de seguretat contra incendis en establiments hotelers igual o superior a les re-comanacions de la Unió Europea


SITUACIÓ DE LA FOR-MACIÓ I PREVISIONS PER ALS TÈCNICS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

En una primera aproximació a la realitat formativa en l’àmbit de la protecció contra incendis, ens tro-

bem que pràcticament no hi ha requisits legals ni s’han establert programes forma-tius reglats des del punt de vista de la for-mació per al disseny/enginyeria (excepte especifi citats professionals relacionades amb la protecció contra incendis: preven-ció de riscos laborals, gasos fl uorats, se-guretat privada), per la qual cosa cal cen-trar l’anàlisi més en la situació i previsions del que ve i en les respostes que podem oferir des de CEPREVEN.Ens trobem en un marc canviant i amb nous reptes plantejats, com a conseqüèn-cia d’un nou panorama normatiu i de polí-tiques estratègiques d’àmbit europeu:• Liberalització del mercat de prestació serveis en l’espai europeu (Llei òmnibus) que també afecta els tècnics i empreses d’enginyeria de protecció contra incendis.• Convergència en requisits i qualitat amb

països europeus que requereix titulacions equiparables derivades del Pla Bolonya en l’àmbit universitari i de la formació pro-fessional.• Nou enfocament legislatiu en el camp tècnic:- Específi c: requisits de responsabilitat en l’aplicació de solucions de seguretat equi-valents- Legislació horitzontal: que empara la protecció de sectors estratègics (con-seqüència del pla d’antiterrorisme inter-nacional) des de tots els aspectes i que inclou la protecció contra incendis.- Visió integral de la FP (sigui reglada, ocupacional o contínua) com un procés d’aprenentatge permanent per a una mi-llor posició dels tècnics en el mercat de treball en termes d’ocupabilitat, salari i ca-rrera professional.- Exigència social de sostenibilitat amb un enfocament que agrupa l’atenció a per-sones, béns i medi ambient.

Mercedes Storch de GraciaDirectora general de

CEPREVEN

Ens trobem en un marc can-viant i amb nous reptes plantejats, com a conseqüèn-cia d’un nou panorama nor-matiu i de polí-tiques estratè-giques d’àmbit europeu


- Competitivitat de tècnics i empreses: aplicació de criteris d’Intel·ligència Com-petitiva i Independència Estratègica (el 90% de la informació és avui accessible per diferents mitjans –Internet, publica-cions, conferències– i es planteja la ne-cessitat que empreses i professionals desenvolupin com a mínim el 10% res-tant com a element de competència i in-dependència: know-how, R+D+i...)Cada dia ens trobem amb termes re-ferits a la sostenibilitat, responsabilitat corporativa i social de les empreses, competitivitat, excel·lència..., termes que estan relacionats amb un tot que és la pròpia societat. La societat espera avui una actuació de les empreses en què es cobreixin cada un dels tres eixos de la sostenibilitat (fi gura 1): economia ren-dible (seguretat, continuïtat i rendibilitat), consideració cap a les persones (segu-retat, entorn laboral amable, benestar) i respecte i protecció de l’entorn (medi ambient, patrimoni cultural, béns).El paper que juga la prevenció i la segu-retat, per tant, l’acció de CEPREVEN, és crucial per a l’equilibri dels tres eixos de la sostenibilitat: detecció de riscos i mi-nimització de danys i pèrdues de vides, econòmiques i de patrimoni.En el marc d’una economia globalitza-da en què, a més, la tecnologia juga un

paper essencial, la formació professio-nal adquireix una rellevància superior a la que ha tingut en el passat. Espanya (i les empreses espanyoles) ja no pot com-petir sobre la base d’uns costos laborals baixos com els que s’ofereixen en alguns països anomenats emergents. Les nos-tres possibilitats de mantenir i, fi ns i tot, potenciar la nostra presència en els mer-cats mundials passen necessàriament per la capacitat d’aportar un capital humà format, especialment en l’àmbit tecno-lògic. Aquesta és una qüestió que no afecta només els directius empresarials, sinó que es posa també de manifest en els comandaments intermedis. I aquí és on una formació professional de qualitat, adaptada a les necessitats del mercat i molt bolcada en aspectes tecnològics, constitueix un factor diferencial de com-petitivitat en què els models d’educació i formació tradicionals (basats en siste-mes d’ensenyament rígids i limitats a les que habitualment s’han considerat edats escolars) no són adequats a les creixents exigències de mercats més globals i competitius. En efecte, una FP amb una forta base tecnològica incrementa la ca-pacitat dels treballadors d’interpretar la informació i d’aplicar les millores tecno-lògiques de la manera més adequada al procés productiu en el qual participen.

Una formació professional de qualitat, adap-tada a les ne-cessitats del mercat i molt bolcada en as-pectes tecno-lògics, consti-tueix un factor diferencial de competitivitat en un món glo-balitzat com l’actual

Figura 1


Aquesta realitat, aplicable a qualsevol forma d’educació, és especialment re-llevant quan se centra l’atenció en la FP. En efecte, aquesta formació està molt lligada al mercat de treball, ja que el seu fi directe és, precisament, incrementar les possibilitats immediates d’inserció i desenvolupament laboral de l’individu, i als criteris de competitivitat: la formació es constitueix com a element d’augment del valor afegit dels professionals de les empreses.Si la clau de la competitivitat és el co-neixement i el nostre interès està en aconseguir-ho, quin és el full de ruta per arribar-hi? En el pla concret de la for-mació, els mitjans plantejats per assolir l’objectiu de competitivitat i de sostenibi-litat es centren a:• Potenciar la formació i especialització professional amb programes de qualitat adaptats a les necessitats i titulacions que permetin el desenvolupament pro-fessional, atès que la formació incideix positivament sobre el mercat de treball i millora la posició individual de les per-sones.• Potenciar la necessària col·laboració universitat-empresa en el desenvolupa-ment de programes de postgrau espe-cialitzats.• Reivindicar el paper social de les em-preses en la millora del personal i, per tant, del seu propi fi de permanència

sostenible, en què la prevenció i la segu-retat de vides, patrimoni i medi ambient juguen papers fonamentals.• I la necessària divulgació i formació per aconseguir-ho.Tres són els aspectes que resulten de-terminants de la qualitat del sistema de formació professional: el vincle entre for-mació professional i mercat de treball, la capacitat d’adaptació al llarg de tota la vida professional (el que els britànics anomenen lifelong learning) i la creixent importància del component tecnològic per al desenvolupament professional.Per aconseguir una millor formació pro-fessional que uneixi aquestes caracterís-tiques i acabar, així, amb el desprestigi social que ha patit en el passat, el siste-ma de formació professional ha de ser capaç d’adaptar-se amb agilitat a les canviants demandes del mercat, amb un major èmfasi en programes de for-mació teoricopràctica, atorgant més im-portància als mecanismes de mercat de creació, correlació i desaparició de qua-lifi cacions i sent capaç d’integrar millor professionals de l’empresa en l’àmbit de la docència.En el camp específi c de la formació en protecció contra incendis, ens trobem amb una situació variada per accedir-hi, conseqüència de la manca d’una forma-ció reglada:• Inexistència d’especialitats catalogades.

• Formació voluntària: diplomes i certifi -cats reconeguts pel mercat (CEPREVEN, nous màsters universitaris).• Formació reglamentària: requisits en reglaments dispersos (NBA, PRL, gasos, RIPCI, seguretat privada...).• Manca de reconeixement de centres au-toritzats o reconeguts per l’Administració (inexistents en protecció contra incendis per a l’àmbit reglamentari).• Aplicació voluntària de criteris euro-peus de qualitat (CFPA-CEPREVEN) als programes, centres formatius i diplomes i certifi cats.I amb unes necessitats de formació:• Teoricopràctica.• Inicial: pla nacional d’educació - titula-ció indefi nida - nivells/crèdits.• Contínua: especialització, adaptació - certifi cació personal i acreditació - valide-sa limitada• Per nivells: bàsic, superior, expert, màs-ter universitari...El paper de la formació CEPREVEN en el camp de la seguretat contra incendis es basa en els punts següents:- Des dels seus orígens, CEPREVEN uneix la integració horitzontal dels sec-tors implicats: assegurador (prevenció i estudi de causes i conseqüències dels sinistres), empreses de protecció contra incendis (enginyeria, instal·lació i mante-niment de sistemes de protecció contra incendis), usuaris de diversos sectors i

Figura 2

Formación Cepreven para Certificación de Técnicos en Tecnología de PCI 4

FCCT

¿Qué valida?

Conocimientos y habilidades

específicos a nivel teórico y práctico

Tecnología PCI de un determinado fabricante o área

C A LID A DC A LID A D

ESPEC IA L ID A D

!


Al llarg de 35 anys, l’activitat formativa de CEPRE-VEN s’ha anat adaptant a les noves necessitats i als nous criteris de qualitat en la formació empresarial dins de l’àmbit de la prevenció, la protecció contra incendis, i la gerència de riscos i de la seguretat

Administració (normativa, protecció civil).- Evolució de l’activitat formativa de CE-PREVEN al llarg de 35 anys.- Adaptació de l’escola de CEPREVEN a les noves necessitats i nova tecnologia formativa en l’àmbit de treball i als nous criteris de qualitat en la formació empre-sarial.- Centre de referència de formació i de gestió del coneixement reconegut pel mercat per a la formació dels professio-nals de les empreses que assisteixen a les diferents modalitats de cursos.- Diplomes propis i certifi cats europeus CFPA (nivells bàsic, superior, expert) i certifi cats FCCT (Formació CEPRE-

VEN per a la Certifi cació de Tècnics) en col·laboració amb empreses per a tec-nologies específi ques (fi gura 2 i 3).- Especialització en prevenció, protecció contra incendis, i gerència de riscos i de la seguretat.- Equip formatiu procedent d’empreses i universitats en constant innovació i des-envolupament.- Adaptació de programes a les necessi-tats dels professionals i dels canvis tec-nològics per a la transmissió de coneixe-ments i actualització de les capacitats de les persones, per tal de fer possible que estiguin obertes a un aprenentatge per-manent (o lifelong learning).


ACREDITACIÓ DE PROFESSIONALS (COL·LABORACIONS ENTRE SECTOR PÚBLIC I PRIVAT)

Quan parlem de la seguretat po-dem distingir diferents àmbits, ja que es tracta d’un sector

molt ampli que inclou la gestió de molts riscos. Així, per exemple, podem par-lar de seguretat industrial, d’incendis, d’emergències, etc., però també podem parlar de seguretat alimentària, seguretat ciutadana o seguretat a la llar.Atès que, al capdavall, el que es troba en risc és la vida de les persones, la segu-retat és un sector fortament regulat tant en l’àmbit administratiu com tècnic. Per això és un camp en què s’han anat des-envolupant diferents perfi ls professionals especialitzats. Actualment, tenim tants canvis norma-tius sectorials (com l’aprovació de la Llei d’incendis, la nova Llei ambiental, el Decret d’autoprotecció o la Llei d’espectacles, entre d’altres) que es podria dir que ens trobem en una cruïlla. Però, a més, la transposició de la Directiva de serveis i la

Llei òmnibus suposen una sacsejada es-tructural.En paral·lel, cada cop es posa de mani-fest en més fòrums, presentacions, grups de treball i qualsevol espai de debat, la necessitat d’acreditar l’habilitat d’un professional en el seu camp. El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha fet canvis en el servei de pèrits judicials, per tal d’incidir en la necessitat d’acreditar els coneixements i l’experiència sufi cients que permetin realitzar les actuacions que se’ls requereixi des de l’Administració de justícia o des d’altres organismes. En un moment en què s’estan liberalitzant

Meritxell Pineda i TeixidóAdjunta Direcció de

PERADEJORDI

Alguns dels àmbits més re-gulats són la seguretat indus-trial, els incendis o els plans d’autoprotecció


En un moment en què s’estan liberalitzant les ac-tivitats professionals, apareix la necessitat de ga-rantir la qualitat i seguretat dels projectes; per això cal acreditar els professionals. És aquí on la col·laboració de l’àmbit públic i privat es fa evident

les activitats professionals, apareix la ne-cessitat de garantir la qualitat i seguretat dels projectes; per això cal acreditar els professionals. És aquí on la col·laboració de l’àmbit públic i privat es fa evident. En aquests moments, les administra-cions públiques que estan desplegant normativa sectorial inclouen elements d’acreditació de professionals com a re-quisits i utilitzen entitats col·laboradores de l’Administració per a les tasques de verifi cació. En ambdós casos trobem enginyers desenvolupant aquestes fun-cions. Alguns dels àmbits més regulats des d’una perspectiva professional són la seguretat industrial, els incendis o els plans d’autoprotecció.En el cas de la seguretat industrial, amb la Llei 2/2008, de 31 de juliol, de segu-retat industrial s’ha intentat deixar clar quins són els agents que participen en la seguretat i quines són les seves respon-sabilitats. Així trobem diferents fi gures: el tècnic competent1, els operadors de la inspecció i els professionals i les em-preses que intervenen en la instal·lació, el manteniment, la reparació i l’operació d’instal·lacions i productes industrials.Una de les novetats de la Llei –que, un cop autoritzats els nous operadors2, s’ha de començar a desplegar– és l’acreditació, el manteniment i l’actualització de la competència professional del personal inspector dels operadors. S’entén per competència professional les qualifi -cacions, els coneixements tècnics, les

habilitats personals i l’experiència pro-fessional per desenvolupar les funcions i tasques d’inspecció.Pel que fa als incendis, amb la deroga-ció de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, i l’aprovació de la Llei 3/2010, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, in-fraestructures i edifi cis, i la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i con-trol ambiental de les activitats, han can-viat els requeriments que es demanen als professionals. La Llei 3/2010 es des-envolupa des del Departament d’Interior i la Llei 20/2009 des del Departament de Territori i Sostenibilitat; tanmateix, en ambdós casos queda pendent el des-envolupament reglamentari. Aquesta situació dóna lloc a una inseguretat jurí-dica en el sector, en especial en els pro-fessionals i les entitats col·laboradores de l’Administració, perquè fi ns que no hi hagi els reglaments hi ha aspectes concrets que no es coneixen i no se sap com funcionen.La Llei 3/2010 reconeix el tècnic com-petent com la persona que ha de sig-nar el projecte tècnic d’incendis. Malgrat tot, com a la majoria de normatives tèc-niques, no es defi neix què s’entén per tècnic competent. D’altra banda, con-solidant la tendència de l’Administració d’ajudar-se amb entitats col·laboradores, la Llei preveu la seva participació. I aquí sí que estableix com a requisits per al personal de les entitats col·laboradores

estar habilitat; és a dir, haver superat una formació específi ca establerta per l’Administració competent. Els requisits concrets i el procediment per habilitar aquests tècnics es desenvoluparan mi-tjançant un reglament que encara no s’ha publicat.Finalment, per als plans d’autoprotecció, amb l’aprovació del Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció3 i es fi xa el con-tingut d’aquestes mesures, s’incorpora una nova fi gura: el tècnic de plans d’autoprotecció. El Decret estableix que el pla d’autoprotecció ha d’estar elabo-rat per un tècnic competent que s’ha d’acreditar segons els requisits fi xats.Així, s’estableixen dos àmbits d’acreditació en funció de l’Administració que hi intervé (local o autonòmica), i per cada àmbit es descriuen diferents per-fi ls segons els requisits que s’exigeixen: formació bàsica, experiència prèvia i formació especialitzada. Amb l’ordre de desplegament es descriuen el contingut de les formacions i l’experiència reque-rida.Com s’ha explicat abans estem en un moment de canvis normatius però, mal-grat que no estan tots els reglaments desplegats, es consolida la tendència de l’Administració d’exigir habilitats o certifi cacions als professionals bé com a tècnics projectistes bé com a personal de les entitats col·laboradores.

1. Es defi neix com a tècnic competent la persona física amb la titulació i les atribucions sufi cients per desenvolupar les tasques d’autoria de projectes d’activitats, instal·lacions o productes industrials i de direcció de llur execució establertes per aquesta llei. 2. S’ha passat de dos a sis operadors en la inspecció de les instal·lacions de seguretat industrial.3. I també l’ordre IRP/516/2010, de 8 de novembre, sobre el procediment d’acreditació del personal tècnic competent en l’àmbit de la protecció civil.


MANTENIMENT I SEGURETAT D’EDIFICIS

Aquest escrit presenta sis punts de refl exió, en el context dels edifi cis dedicats al terciari, encara que

possiblement sigui extensiu als industrials o als residencials.1. Disseny amb enfocamentpluridisciplinari:Qualsevol persona implicada en el disseny d’un projecte mínimament complex no pot conèixer en profunditat tots els aspectes que s’hi veuen involucrats. Això fa que en obres de certa magnitud, més enllà de normatives i reglaments, la persona o equip que lidera el projecte s’assessori en determinats camps. Quan es dissenya un auditori, per exemple, solem trobar un expert en acústica. Quan es dissenya un banc, solem trobar un expert en segure-tat. L’enfocament acostuma a dependre de l’ús principal de l’edifi ci. En determinats projectes s’aporten més enfocaments fi ns que es troba el mínim comú múltiple entre tots ells. Aquest coneixement expert té un

cost. El cost de no tenir-lo, però, és encara més alt. Només cal comparar els costos de seguretat, per exemple, de la nova ter-minal de l’aeroport del Prat amb els de les antigues per prendre’n consciència. Això, tant en seguretat com en qualsevol altra àrea: efi ciència energètica, impacte am-biental, mobilitat, etc. Aquest fet ens porta directament al següent punt de refl exió.2. Un confl icte d’interessos: inversió inicial vs. explotació:Tot sovint, els responsables de la inversió i de l’explotació d’un edifi ci són empreses o equips diferents. Aquest condicionant afecta, massa sovint, el segon equip. L’objectiu del primer és “obrir portes” en el menor termini possible i amb el mínim cost. Tots aquells imprevistos o retallades durant la fase de construcció repercuti-ran, inexorablement i negativa, en la fase d’explotació. Un cop en marxa, rectifi car errors de disseny o suplir mancances en l’execució resulta molt car, quan no impos-

Jaume BechCap de Manteniment i Ser-veis Generals de l’Escola Superior de Música de

Catalunya (ESMUC)

En obres de certa magni-

tud, la persona o equip que

lidera el pro-jecte requereix

un assesso-rament pluri-

disciplinari en determinats

camps. Aquest coneixement expert té un cost. El cost

de no tenir-lo, però, és enca-

ra més alt


sible. La seguretat, en el seu sentit ampli i entre d’altres aspectes, en pot quedar seriosament compromesa.3. L’estètica mana:Es pot considerar un tòpic, però és així. Les especifi cacions funcionals, completa-ment objectives, queden –massa sovint– sotmeses a criteris estètics, molt subjec-tius. La mantenibilitat, concepte clau per reduir costos en la fase d’explotació, en queda afectada. La seguretat, també.4. Gestió integrada:En funció del tipus d’organització i, so-bretot, de la seva grandària, tant de plantilla com de pressupost, trobem

diverses fi gures amb funcions que te-nen una àrea d’intersecció: la seguretat. Aquestes fi gures poden ser tant la perso-na responsable de prevenció de riscos, com la responsable de manteniment, la responsable de seguretat (entesa com a security, no com a safety) o d’altres. Tots aquests agents tenen funcions que se sobreposen en alguns punts: la pre-venció d’incendis, la prevenció de riscos relacionats amb les instal·lacions o qual-sevol situació d’emergència. Cal delimi-tar bé les funcions i responsabilitats de cada un i establir els mecanismes de coordinació. Això evitarà duplicitats en la feina, d’una banda, i efectivitat, de l’altra. Confl ictes de poder i falta de consens poden resultar fatals. Per exemple: una bona coordinació en la planifi cació dels simulacres i una posterior anàlisi con-junta, poden proporcionar dades molt útils per corregir defectes organitzatius o detectar defi ciències en els recursos, humans o materials, assignats. El ma-teix ens passarà en l’avaluació de riscos. Sense el concurs de la persona respon-sable de les instal·lacions, la responsable de la prevenció de riscos ho tindrà difícil per fer-ne una correcta avaluació.5. Manteniment organitzatiu:Fóra bo associar el concepte manteni-ment també als plans i no només a les instal·lacions. El millor pla d’autoprotecció pot esdevenir completament inútil si no és sotmès a un manteniment real i per-manent. Algú ha de liderar l’actualització

del pla. Un canvi en el personal suposa una canvi en les funcions assignades en el pla. Un canvi en l’ús d’un espai, també. Les persones han de tenir clar quin és el seu paper en situacions d’emergència i han de poder contrastar les seves fun-cions i els recursos de què disposen en els successius simulacres. De la ma-teixa manera que s’empra un sistema de gestió del manteniment assistit per ordinador (GMAO) en les instal·lacions, s’ha d’establir una eina de gestió auto-matitzada pel manteniment dels plans d’autoprotecció o de seguretat en gene-ral. Cal trobar en la implantació de siste-mes de gestió de qualitat o de prevenció de riscos una oportunitat per fer-ho.6. Formació creuada:En concordança amb tot allò exposat fi ns ara, cal que les persones o equips responsables en prevenció de riscos, manteniment i seguretat, es formin en els camps que no li són expressament propis. Això donarà lloc a un llenguatge comú, que facilitarà el diàleg i la coordi-nació entre les tres parts.Al cap i a la fi , si un incendi ha estat pro-vocat per un cable en mal estat, per un artefacte incendiari, per un fumador ne-gligent o per una soldadura, serà un in-cendi. Només una planifi cació integral i integrada, amb les adequades mesures preventives i de protecció, pot garantir amb cert èxit la seguretat de les perso-nes, el patrimoni i el normal funcionament de les organitzacions (fi gura 1).

L’estètica mana; és un

tòpic, però és així. Les es-

pecifi cacions funcionals,

completament objectives, sovint que-den sotme-

ses a criteris estètics, molt subjectius. La

mantenibili-tat, clau per reduir cos-

tos en la fase d’explotació,

en queda afec-tada. La segu-

retat, també


MANTENIMENT, SEGURETAT I

RENDIBILITAT

Manteniment és el conjunt d’operacions i atencions necessàries perquè edifi cis,

instal·lacions, indústries, etc., puguin continuar funcionant adequadament. Es tracta de satisfer la funcionalitat i el confort, garantint, per damunt de tot, la seguretat de les persones, premis-sa amb la qual es parteix per dissenyar qualsevol infraestructura.Dos immobles de la mateixa antiguitat

i tipologia d’ús presenten al cap dels anys estats molt diferents de funciona-ment i nivell de seguretat. Quins factors infl ueixen?El primer factor és el marc normatiu. Al nostre país, la propietat d’un immoble és responsable fi nal de l’estat de les seves instal·lacions i de la seva segu-retat, el qual ha de destinar els recur-sos tècnics i humans necessaris per al seu manteniment. Diverses legislacions, com el Codi tècnic de l’edifi cació, o els diversos reglaments d’instal·lacions tèr-miques, de protecció contra incendis, d’instal·lacions de baixa tensió, etc., especifi quen en major o menor mesura uns mínims que calen complir pel que fa a manteniment preventiu, a més d’altres inspeccions obligatòries.Un segon factor és la cultura del mante-niment. Des d’un punt de vista econò-mic, no sempre s’és conscient que un adequat pressupost dedicat a mante-

Joan Sols LladóDirector Test JG Barcelona

Diverses legislacions especifi -quen els mínims que calen com-

plir pel que fa a manteniment preventiu, a més d’altresinspeccions obligatòries


niment preventiu redueix signifi cati-vament la despesa en manteniment correctiu, de manera que el cost total disminueix. A més, un manteniment preventiu minimitza la probabilitat que alguna cosa no funcioni quan sigui ne-cessari, fet que pot repercutir en la se-guretat, l’ús i també en la imatge.Les prestacions d’un sistema, per defi -nició, van lligades a aspectes quantita-tius de les possibilitats d’alguna cosa, com pot ser un equip o una instal·lació. Efectivament, podem mesurar el temps de resposta d’un sistema a una determinada consigna, la temperatura i la humitat relativa en l’ambient d’un determinat habitacle, el cabal d’aire en un conducte o el d’aigua en una canonada, el salt manomètric en una bomba, el consum elèctric de qualse-vol equip, sigui ventilador, planta refre-dadora, caldera o grup de pressió.El camp del control i mesura permet la gestió de les desviacions per al seu posterior ajust als valors desitjats i aconseguir aquest “funcionament ade-quat”. En el camp tècnic, poques ano-malies no tenen solució, encara que aquesta no sempre s’arribi a executar, bé per limitacions de pressupost, bé per l’absència de percepció del be-nefi ci obtingut respecte als recursos a destinar, siguin humans, tècnics o simplement de temps.És d’ús cada vegada més estès el concepte de projecte de manteniment preventiu, document que especifi -

ca les operacions que cal realitzar, la seva freqüència (mensual, trimestral, anual, etc.), la categoria d’operari, segons normativa, indicacions de fa-bricant o recomanacions de l’enginyer de manteniment, que inclogui a més l’establiment d’un protocol de mante-niment conductiu, amb les compro-vacions que cal realitzar a manera de ronda diària.En edifi cis de certa envergadura, la quantitat d’informació és tanta que cal un sistema de gestió assistit per ordinador (GMAO) que, fent de llibre de manteniment obligat per normati-va, integri el projecte de manteniment preventiu i possibiliti l’assignació de recursos, la generació d’un calendari efi cient, el seguiment de les ordres de treball, el control d’estocs, etc.Un tercer factor són les condicions de mantenibilitat, aquells aspectes que permeten o faciliten un correcte man-teniment, com els accessos a zones tècniques o els espais de treball en aquestes, la senyalització i identifi ca-

ció de canonades, vàlvules i altres ele-ments de camp, etc. També són de-terminants les condicions de posada en marxa de l’edifi ci en fi nalitzar l’obra, que han de garantir una comprovació de l’ajust de tots els equips i sistemes i el traspàs a l’equip de manteniment d’una documentació adequada, amb plànols d’obra acabada complets i protocols de tots els equips.Finalment, i no per això de menor in-fl uència, destaquem la importància del factor humà, de les persones que estan al càrrec del manteniment. Tant la vinculació del manteniment a la se-guretat de les persones, com els seus benefi cis en el correcte funcionament de l’edifi ci i en la imatge d’una cor-poració, s’han de saber comunicar adequadament, amb la convenient formació, ja que el sentit del treball i la preparació adequada actuen com a catalitzadors positius de la feina ben feta.En defi nitiva, atès que la seguretat depèn en gran mesura d’un adequat manteniment, aquest s’ha de consi-derar rellevant ja només per aquest aspecte. Si a més tenim present que un correcte manteniment preventiu optimitza el cost total perquè redueix el pressupost en correctiu, que allarga la vida útil dels nostres actius i millo-ra la imatge de l’organització, podem arribar a la conclusió següent: el man-teniment adequat, a més d’un deure, és realment rendible.

Un manteniment preventiu minimitza la probabilitat que alguna cosa no funcioni quan sigui necessari, fet que pot repercutir en la seguretat, l’ús i la imatge

Un manteni-ment adequat, a més d’un deure, és real-ment rendible


LA SEGURETAT EN EDIFICIS I ESPAIS DE

LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Les societats actuals es carac-teritzen, entre altres aspectes, per nous models urbanístics i/o

d’habitatge, nous usos socials, noves infraestructures... Aquests aspectes generen una realitat amb un alt nivell de benestar però porten implícits, tam-bé, factors de risc per a la població, els béns i el medi ambient.La societat ha pres cada vegada més consciència de la necessitat de conèixer

i gestionar els riscos i, amb aquest ob-jectiu, s’ha anat dotant dels instruments normatius i dels mitjans materials i hu-mans necessaris per fer-hi front.Un dels riscos més associats als usos quotidians i també més freqüents que afecta directament la seguretat en els edifi cis i espais públics, és el risc d’incendi.Les exigències bàsiques de qualitat i seguretat que han de complir els edi-fi cis, incloses les seves instal·lacions, amb l’objectiu de satisfer els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat, estan regulades en un ampli marc normatiu.Dins del marc normatiu actual, el Codi Tècnic de l’Edifi cació (CTE) estableix les exigències per a cadascun dels requi-sits bàsics dels edifi cis i, en particular, els que ens afecten en aquest article: seguretat en cas d’incendi (SI) i segure-tat d’utilització (SU).La Llei 3/2010, de 18 de febrer, de

Llum Llosa OlivaEnginyera Industrial

col·legiada núm. 17.046Cap de la Secció

d’Autoprotecció de la Dipu-tació de Barcelona

Un dels riscos més associats als usos quotidians i més freqüents

que afecta directament la segure-tat en els edifi cis i espais públics,

és el risc d’incendi


prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edifi cis, confi gura un sistema que integra els mecanismes, els protocols i les actuacions que per-meten garantir uns elevats nivells de seguretat en els establiments, les acti-vitats, les infraestructures i els edifi cis situats a Catalunya, amb independèn-cia que siguin de titularitat pública o privada.El Reglament d’instal·lacions de pro-tecció contra incendis (RIPCI) esta-bleix i defi neix les condicions que han de complir els aparells, equips i siste-mes, així com la seva instal·lació i el manteniment utilitzats en la protecció contra incendis.El Decret 82/2010, de 29 de juny, es-tableix l’obligació d’elaborar, implantar materialment i mantenir operatius els plans d’autoprotecció, incloses les instal·lacions que, potencialment, po-den generar o resultar afectades per situacions d’emergència. Això com-porta elaborar un programa de les ope-racions preventives o de manteniment de les instal·lacions que en garanteixi el control; i igualment un programa de manteniment de les instal·lacions, els equips, els sistemes i els elements ne-cessaris per a la protecció i la segure-tat, que en garanteixi l’operativitat.Dins de l’àmbit públic, la Diputació de Barcelona, des de la Subdirec-ció d’Edifi cació, és l’encarregada de mantenir tots els edifi cis i recintes de la corporació. La totalitat d’edifi cis i espais públics són: 101 edifi cis, 3 re-cintes i 225.107 m2 construïts.Per poder assolir els requisits de se-guretat en els edifi cis i espais públics,

la Subdirecció d’Edifi cació considera indispensable portar a terme un man-teniment preventiu i, alhora, correc-tiu. Una de les principals eines que s’utilitza des de la corporació per dur a terme un correcte manteniment és la realització d’un pla de manteniment de l’edifi ci. Aquest pla determina totes les parts de l’edifi ci que cal mante-nir per tal que aquest compleixi amb els requisits de seguretat i utilització. Aquestes parts són: instal·lacions, es-tructura i tancaments, i en el pla s’ha de determinar què s’ha de mantenir, quin és el període en què s’ha de fer el manteniment preventiu, i qui ho ha de fer (recursos interns o externs i es-pecialitzats).Aquests plans de manteniment tenen una durada de cinc anys aproximada-ment, període després del qual es fa una revisió exhaustiva. Aquest mante-niment porta associades altres taques com ara disposar de contractes de manteniment de les instal·lacions dels edifi cis, planifi car i realitzar les inspec-cions de les diverses instal·lacions, realitzar les legalitzacions de les instal·lacions i dur a terme les llicèn-cies d’activitats dels edifi cis.La Subdirecció d’Edifi cació dispo-sa de personal tècnic i d’ofi cials per dur a terme totes aquestes tasques, però també es realitzen treballs amb empreses externes i especialitzades. Aquest és el cas del manteniment de les principals instal·lacions de segure-tat, com la revisió anual dels mitjans de protecció contra incendis: extin-tors, boques d’incendis equipades, hidrants, detectors, ruixadors i d’altres més específi cs.

Per poder assolir els requisits de seguretat en els edifi cis i espais públics, és indispensable por-tar a terme un manteniment preventiu i correctiu d’instal·lacions, estructura i tancaments

La Subdirec-ció d’Edifi cació disposa de per-sonal tècnic que revisa les instal·lacions, però el man-teniment dels mitjans de pro-tecció contra incendis el rea-litzen empreses externes i es-pecialitzades

RECULL D’ARTICLES - eic.cat · Prosegur tecnologia 145x210.ai 1 07/02/11 16:37. SUMARI 7. ... Et...

Documents

Transcript of RECULL D’ARTICLES - eic.cat · Prosegur tecnologia 145x210.ai 1 07/02/11 16:37. SUMARI 7. ... Et...