REALISTES - CAPITAN 1997

100

description

REALISTES - CAPITAN 1997

Transcript of REALISTES - CAPITAN 1997

GBBCIRSfl NUESTROS

CLIENTES,TODO ESTO

ES POSIBLE.Gracias a los clientes de la CAM, es'c~:s

haciendo posibles muchas obras para el bien oe IDOCS.

Proyectos medioambientales, prograras ;. -_-:e:

becas de estudio y formación de voluntariado,

son algunas de estas obras. En nombre ce toce;

CAM. Más beneficios pa"3 -;;;:

CRN O B R A S S O C I A L E S

CON

COMISIÓN REVISTA FILÀ REALISTAS CAPITÀN'97: Coordinación:Jorge Linares Abad, Rafael Palmer Peidro. Colabora: JosepArmengol i Ruzafa. Fotografías: Archivo Asociación de SanJorge, Reportajes Solroca, Foto Estudio Valero, Estudios Cyan,José Barber, Javier España, Santiago Pons Sala. Foto Porta-da: Estudios Cyan.

EDITA: Filà Realistas. C/ San Jorge, 17 - AlcoyPORTADA: Alejandro Soler.FOTOMECÁNICA,FOTOCOMPOSICIÓNE IMPRESIÓN: Artes Gráficas Alcoy, S.A.

Tels.: (96) 552 33 11 - 652 07 61Fax: (96) 552 34 96

DEPÓSITO LEGAL: A-560-1997

3 EDITORIAL ALCALDÍA. Josep Sanus Tormo.

4 EDITORIAL ASOCIACIÓN DE SAN JORGE,1996 Y 1997.Silvestre Vilaplana Molina, Adolfo Seguí Olcina.

5 EDITORIAL JUNTA DIRECTIVA.Rafael Botí Sempere.

6 IN MEMORIAM. JUAN FERRER CANET.Jorge Linares Abad.

7 REALISTAS. Julio Berenguer Barceló.

8 PRESENTACIÓN Y HOMENAJE.Jordi Sedaño Delgado.

10 UN QUADRE PER A UNA CAPITANÍA.César Arranz i Rey.

12 CAPITÀ'83-FANFARRIA. José Ms Valls Satorre.

13 UNIÓ MUSICAL D'ALBAIDA. L'ARANYA: REA-LITATS I REALISTES.

14 DE MÚSICA I FESTA. Lloren? Barber.

16 ELS ANYS DE CARITA DE LA FILÀ REALIS-TES. Rafael Palmer i Peidro.

21 ELS CAVALLETS Y SU FUNCIÓN.José Luis Mansanet Ribes.

24 ELS REALISTES I LA CAPITANÍA DE 1944.Pau Gómez i Navas.

27 AYER, HOY, SIEMPRE REALISTAS.

28 EL VESTIT REALISTA: EVOLUCIÓ I SENTITFORMAL. Josep Albert Mestre Moltó.

30 QUATRE DIANES DELS ANYS CINQUANTA.Rafael Selles i Tormo.

33 EL CABALLO COMO ELEMENTO FESTERO.Antonio Revert Cortés.

34 ELS REALISTES D'ARA.

36 ALGUNAS NOTAS SOBRE LAS CABA-LLERÍAS DEL SIGLO XIX. CABALLERÍA REA-LISTA. Adrián Espí Valdés.

38 LA GLORIA DEL HOSPITAL.Jorge Linares Abad.

40 RECORDANDO. Miguel Espí Mayor.

41 ESQUADRA DE NEGRES CAPITÀ'97.Jorge Linares i Abad.

42 VIVENCIAS DE UN CAPITÀN.Rafael Palmer Balaguer.

44 ACTOS REALISTAS.

46 RELACIÓN DE FESTERS DE LA FILÀ.

50 PRESENTACIÓ CAPITÀ REALISTES 1997.Jordi Linares i Abad.

51 REPORTAJE GRÁFICO CAPITÀ'97.

Sumario

Editorial Alcaldia

EI retrobament col·lectiu amb la Festa uneix novamentels alcoians i alcoianes per gaudir de la joia i l'es-plendor d'unes Festes que són, sens dubte, tret

essencial i definidor del ser i sentir en alcoià.La Festa és il·lusió i fantasia desbordada, un torrent d'ener-

gia creadora que brolla de l'ingeni alcoià per fixar-se en la reti-na i en el cor de tots aquells que presencien el seu discórrerpels carrers d'una ciutat que es remou i es commou quan abrils'inicia. En abril Alcoi esdevé sinònim de Festa i els seus carrersfonts de cultura col·lectiva i llocs d'esplai i de convivència bulli-ciosa.

A Alcoi, abril agermana i impulsa la recreació dels esdeveni-ments de passat amb la saba renovada i la inspiració fecunda-da d'un present que respecta i reverencia la llavor sembradapels nostres avantpassats.

I vosaltres, els Realistes, sou uns dels agents infatigablesd'aquesta recreació que, any darrere any, permet que la ciutatd'Alcoi impressione i impacte a tots els que s'hi acosten amb labonhomia de la seua gent i amb la materialització de l'esforçdesinteressat i del treball ben fet.

Amics Realistes, gràcies per permitir-me compartir ambvosaltres aquestes festes com un realiste més.

Bon Capità i Visca Sant Jordi!

JOSEP SANUS TORMO

Editorial Associació deSant Jordi

Quan busque en la memòrial'alferecia de la Filà Realis-tes, em vénen a la ment cen-

tenars d'imatges que omplin el meuesperit d'un record feliz que asserena lameua ànima festera.

La complexa i difícil responsabilitatd'un càrrec fester fou portada al carreramb una il·lusió, un entusiasme i una bri-llantor que aportà, sobretot en la vespra-da del 22 d'abril, el bàlsam endolçidor, labellesa formal i càlida que ens va acom-panyar quan començava la nit. I tot, ambla simpatia i dinamisme propi que carac-teritzen la Filà Realistes.

Els realistes van saber transmetre alpoble d'Alcoi la seua manera de ser, laseua identitat com a filà i com a conjuntd'alcoians que senten, quan arriba la pri-mavera, el goig de representar la histò-ria, la nostra història.

Conserve com un tresor, al fons delmeu cor, tot un meravellós any d'alfere-cia realista. Una alferecia que el tempsconvertirà en mítica, marcada a foc en lamemòria del poble d'Alcoi.

La meua enhorabona, la gratitud méssincera i un gran desig de futur del vos-tre amic.

SILVESTRE VILAPLANA MOLINA

Todavía retumbando en losoídos el ensordecedor fragorde la batalla y la emoción de

ver un año más a SANT JORDIET sobrelas almenas del castillo, me pongo aescribir, pensando en ese CAPITÁNMORO que Alcoy ha tenido la suerte decontemplar en las personas de RAFAELPALMER -padre e hijo-, y la FILÁ REA-LISTAS en particular.

Después de la desafortunada clima-tología del año del Alférez, la FILÁ semerecía un desquite que este año hatenido. El esplendor ha reinado durantelos tres días de fiesta y se han vistocumplidas todas la ilusiones que, desdetanto tiempo atrás se venían acumulan-do, pensando siempre en ese momentocumbre de las 4,30 de la tarde en el Par-tidor, de un día de abril.

No olvidaré nunca mi primer CapitánMoro como Presidente de la ASOCIA-CIÓN DE SAN JORGE, que ha podidogozar con toda la intensidad de la cerca-nía a las personas que han desempeña-do los cargos y con los que han tenido laresponsabilidad de ofrecer a la Fiesta, elespectáculo y la suntuosidad que laFILÁ REALISTAS ha puesto en lascalles de Alcoy.

Por otro lado tengo que agradecer atodos y cada uno de ellos, la cariñosaacogida que me han dispensado duran-te estas pocas semanas que hemosconvivido y deseo fervientemente quedentro de catorce años, aunque otroslleven las riendas, las responsabilidadesy los cargos, la FILÁ REALISTAS vuelvaa tener un año de Capitán que dignifiquea nuestra fiesta de Moros y Cristianos,como este año ha hecho.

¡¡¡VISCA SANT JORDI!!!

ADOLFO SEGUÍ OLCINAPresidente de la Asociación de San Jorge

Editorial Junta DirectivaR e s u I t a

m o l td i f í c i l

per aquest Pri-mer Tro dirigir-me a vosaltresdesprés d'ha-ver passataquest any tan

singular en la identitat festera delnostre poble.

El meu desig seria podercomençar aquesta salutació aflo-rant les meues emocions com aPrimer Tro en any de Capitania,com amic personal del Capità, iEsquadrero dels Negres així i totaquestos esdeveniments han estat"enturbiats" per les situacionsanacròniques viscudes als mesosde decembre i gener passats.

Cadascú sap de quin peu coixe-ja i jo em vaig posar SEMPRE alcostat de la legalitat, del seny i delcamí de la validesa per a la nego-ciació. No som partidaris d'anacro-nismes i postures fora de context.No cal recordar que estem a les

portes del segle XXI i hem d'entraren ell amb bon peu i no a contra-peu.

Tot açó amic Rafa va fer que etrobarem dos mesos de la teuacapitania i això si que no m'ho per-dones. Tu, com amic, com Festeramb majúscules, com Alcoià vassaber estar al nostre costat en totmoment i eres tu precisamente quiem donava ànim per continuar.Gràcies Rafa.

Hui 30 d'abril, delectant-meencara amb els sons llunyans deCavall de Foc i amb l'olor a pólvo-ra en l'ambient recorde el momenten que allà dalt del Partidor vaigvore moure's la teua carrossa i diri-gir-se cap a San Nicolauet. Emvaig dir amb ulls enterbolits ¡Allí vameu AMIC i CAPITÀ. T'ho merei-xes!.

Sempre he dit que ser PrimerTro a la nostra Filà es molt fàcil perser qui sou. La nit dels soparets emvaig adonar qui és la gent de lanostra Filà, de la nostra gent. jQuébrutos! jQue manera de fer-me

sentir orgullós de ser el vostre Pri-mer Tro!

Crec que hem d'anar amb lacara ben alta per l'orgull d'haveroferit dos càrrecs al nostre poblede manera tan digna. De tot açóhem de donar les gràcies a totaeixa gent anònima que mentre totsaltres estàvem cervesa en mà, ellsestaven ultimant detalls d'últimahora el mateix dia dels Músics.Gràcies.

Com no agrair a tota eixa JuntaDirectiva que em va suplir perfec-tament el dia de l'Entrà. A eixe"monstruo" de Santi Pericás quevos va organitzar a tots i cadascúde vosaltres per a que la nostracapitania fora perfecta.

REALISTES, dieu a veu altaque ho sou i que heu format part iart de la nostra Entitat els anys 95fins 97, doncs tingueu per segurque hem fet història.

A TOTS GRÀCIES.

RAFAEL BOTI SEMPERE

Primer Tro

JUAN FERRER CANET(Alférez y Capitán Realista 1982-1983)

Juan Ferrer Canet, nuestro Alférez y Capitán en 1982 y 1983,nos dejó. Quizá cuando menos lo esperábamos. Sabíamos desu grave enfermedad, pero no inmaginábamos, ni se nos

pasaba por la cabeza que un día, tal vez otro, nos dejaría.Juanito, como muchos le llamaban, partió para encontrase con San

Jorge, Patrón, Emblema y Blasón de su querida Fiesta, un 30 de Juniode 1985. Quiso por expresa voluntad marchar vestido de Realista, suFilá. Sabía de antemano que Allí le esperaban para "Arrancar la Diana"o tal vez le invitaban a participar en una eterna tarde de "Entrada deMoros" en la que él presidía con orgullo la Capitanía. Y tenía quepresentarse luciendo la mejor gala, su siempre bien cuidado traje. Azulsobre rojo y amarillo, bombacho cielo, metales oro. Y en su interior,lucía un corazón limpio,lleno de bondad, de amistad, de cariño. Se pre-sentó con las manos llenas de buenas obras, dio cuenta de su queha-cer cotidiano y de lo mucho que quería a su familia, a su pueblo, a suFiesta, también de cómo la vivía intensamente.

Juan Ferrer, se fue, nos dejó su grato recuerdo y su manera de serque no era otra, que sencillez, manifestada en su comportamiento ytrato con todos. Pero veamos cómo se expresó ante Ximo Llorens delperiódico Ciudad en el número extraordinario publicado en Abril de1983.

Destacan entre sus declaraciones sus ideas personales sobre laFiesta de la que dice: "No me considero un Fester de tres días. LasFiestas de Moros y Cristianos de Alcoy son algo más que salir a unaescuadra". Lamentaba que en el mundo de nuestras Fiestas hubieramuchas personas que centraran el acontecimiento festero con la únicaobsesión de hacer una escuadra de negros o hacer el cabo de escua-dra en la Entrada de Moros por la calle San Nicolás.

A Juan Ferrer Canet le encantaba la Diana. Según él, es un actoemotivo, privilegiado, en el que a muchos festeros les ves con lágrimasen los ojos. Tiene la magia de ser el primer acto de Fiestas y pensabaen lo insólito de "l'Arrancà" en la plaza...

También se impresionó y se emocionó con la Misa a San Jorge deAmando Blanquer, de la que tuvo el honor de presidir su estreno comoAlférez Realista, compartiendo con otros cargos festeros, en la Iglesiade Santa María el día dedicado a nuestro Santo Patrón. El Disparo tam-bién le gustaba. Añoraba no poderlo realizar como en sus tiemposmozos, debido a su salud delicada, pero es "magnífico" decía, y nohabrá nadie que lo haya probado que diga que no le gusta .

¿Y que es lo que a este hombre no le gusta de Nuestra Fiesta?Pues yo diría que nada. Era un enamorado de ella, sentía auténticapasión, fervor y entusiasmo. Y así fue como Juan hizo "doblete". LosRealistas le "ascendimos" de Alférez a Capitán, sin pasar oposicionesni exámenes y él, con su talante sereno, aceptó. A su lado siempre, suesposa, Carmen Valles, sus hijos, sus amigos, su filá... Y también Man-ta, su modista, que le confeccionó los trajes, persona por la que sentíagran admiración y aprecio.

Su traje de Capitán lo podemos contemplar en el Museo del Casalde Sant Jordi. Fue su voluntad: "Si te guardas el traje en casa tienesque encerrarlo en un baúl o armario. Yo pienso que es mucho mejorentregarlo al museo del Casal y de este modo, por lo menos, tiene unautilidad, la gente lo ve". Y junto a su traje el recuerdo, la historia ...

Sé, Juan, que te sentirás orgulloso de los Realistas de hoy. Sabesque hemos luchado y trabajado mucho. Las cosas hemos ido mejorán-dolas. Al tiempo de ver la luz esta Revista,- sabemos que la recibiráspuntualmente como otras noticias que te llegan Allí donde estás,- que-remos mandarte con ella y este pequeño artículo un cariñoso recuerdode todos tus amigos Realistas y en especial de Jorge, ya sabes, el Cro-nista de la Filá.

J. LINARES

In Memoriam

Azul y luna, arena del desierto,la terneza en el alma, la emociónen los rostros, y el soplo bermellóndel inconsútil palio de San Jorge.Un halo caprichoso en los caireles,el redoble que encela el corazón,las cimbas que desmayan, la oraciónen los labios, la lágrima que acude.Argucias del color, la serpentinacruzando en espirales, el timbalque delira, la brisa que mimbrea,el yatagán que hiende el horizontecon lúbricos reflejos de cristal,y el fuego que campea en las miradas.Azul y luna, suras que escapandel eco del oboe, conmociónde heptacordos, y en los plexos pasiónpor alcanzar la mano de San Jorge.Se aconyudan las capas como amitode nieves, clamorea el helicónsu voz aguda, irisa la eclosiónde orzoyos amarillos el espacio.Y el mirífico ensalmo del CelesteCaballero, esmalta de coraly carmesí la suave primaveraque nace apresurada en los balcones,y enciende en llamaradas el raudalde jinetes que escolta al Capitán.

JULIO BERENGUER BARCELÓ

Realistas

Presentación y homenajeCOMIENZA LACAPITANÍA-97El día 1 de Junio de 1996,

los Realistas celebra-mos un acto tremen-

damente significativo y entrañable,se trataba de la despedida del añode Alferecía del que tan gratosrecuerdos guardamos y del iniciodel año en que los Realistas asu-mimos la Capitanía.

Al acto asistieron la primeraautoridad local D. José SanusTormo y el entonces Presidente dela Asociación de San Jorge D. Sil-vestre Vilaplana Molina que noshonraron con su presencia.

Posteriormente al acto de pre-sentación, se celebró un ensayoque estuvo amenizado por unacharanga .En el mismo, la camara-dería y el buen humor que caracte-rizan a nuestra Filà fueron la tónicadominante. El codo a codo en oca-sión tan especial, al margen de laamistad reinante, se convirtió másque en una frase tópica en un datoempírico, debido a lo pequeña quese nos queda la Filà en aconteci-mientos de esta índole..

Tres personas claves acapara-ron la atención en día tan impor-tante para la familia Realista. Fue-ron como no, Miguel Ángel Alcaraz,Manuel Antolí, y Rafael Palmer.¡Vaya cartel de lujo...!.

El amigo Jordi Linares ha sidoquien (casi por decreto ley) me haobligado a realizar este apartadode la revista, y digo "obligado", por-que mi reiterada negación a asumiresta responsabilidad, es debida aque soy consciente de lo difícil queresulta para mí, escribir sobre lostres personajes centrales de aque-lla maravillosa velada a quienesestimo y admiro en demasía y portanto, estoy seguro que perderéobjetividad debido a que lo emo-cional me pierde con demasida fre-cuencia.

De nuestro gran Alférez, MiguelÁngel, quizá habría que recordarlas palabras que Rafael Palmer harepetido hasta la saciedad con lasinceridad que le caracteriza-Miguel Ángel, sólo espero ydeseo dejar a la Filà en el nivel enque tú has desempeñado elcargo-. Lo cierto, es que no le faltani un ápice de razón al amigo Pal-

mer. Miguel Ángel ha dejado el lis-tón muy alto en todos los sentidosy los Realistas somos perfecta-mente conscientes y sentimos unespecial orgullo por nuestra muchomás que digna representación enla Alferecía de 1996. Miguel Ángelha sido un Alférez sencillamenteejemplar en toda la extensión deltérmino. Un Alférez muy joven quepasará a los anales de la historiade la Filà Realistas por su buenhacer y saber estar. Por enésimavez, enhorabuena Miguel Ángel.

En cuanto a Manuel Antolí,quizá la mejor definición para acer-carnos a su personalidad, seríarecordar aquel proverbio árabe quedice que la vida es una larga lec-ción de humildad. Manolo es unode esos artistas que casi te hacencreer que viene de un lejano para-íso terrenal sense serps i sensepomes... donde la única ley vigen-te es el arte y fraternidad anónima.Su exquisita sencillez rima real-mente fatal con sus dotes de artis-ta consagrado. Es gratificante queen esta vida plagada de huecas ysuperficiales relaciones sociales,donde abunda tanto pseudo inte-lectual ávido de foto, micro enmano, y subvenciones ad hoc,Manolo Antolí parece devolvernosla esperanza de que todavía exis-ten hombres grandes de talantesencillo, de otra pasta...CréemeManolo, eres un tío de bandera, ungran artista, un sencillo Realista delos que a mi me gustan, de los quesiendo tan grandes como tú, soncapaces de pasar de puntillas, sin

ruidos ni estridencias, pero dejan-do huella, un Realista normal detalante especial. Estimado amigo,me duele contemplar las dos mara-villosas obras que has legado a laFilà y no poseer los conocimientostécnicos adecuados para aprove-char al máximo el arte y el amorque has depositado en ellas. Peropese a mi parquedad crítica en elaspecto artístico, te aseguro quetus obras me inspiran de un modoespecial y que soy capaz de des-cubrir tu fuerza en el lienzo. Te hedicho muchas veces, y ahora queno se entera nadie te lo repito ensecreto una vez más, que envidioendiabladamente, tu pasión por lapintura, porque estoy convencidode que disfrutas como un crio conlo que haces, pintar, crear...Tu Filàse siente muy honrada de contarcon una gran persona y un granpintor "Realista".

Por último, falta mencionar a "ElGran Capitán", el personaje queesa noche mágica del 1 de Junio,iniciaba su andadura como CapitánRealista 1997. Se trata de nuestrogran amigo Rafael Palmer. Descri-bir a Rafa es tarea harto difícil paramí personalmente. Rafa no es miamigo. Sí, no es mi amigo. Seríauna falacia por mi parte hablar deRafa como de un amigo. RafaelPalmer, está a caballo entre mi

hermano mayor y mi padre fester.Rafa es esa persona que ha esta-do y está siempre ahí. Es uno delos pocos festers hasta la médula,que vive y siente la Festa y la FilàRealistas hasta lo más profundo desu ser. Rafa marca distancia comofester, pero sobre todo, como serhumano. Personalmente el "festerde calbot" que escribe estas líneas,ha aprendido mucho de este fes-ter, de talla media y corazón tallaXL. Rafa, eres un ejemplo a seguiry por eso cuando el 22 de Abril,desde El Partidor una voz entre-cortada grite avant els Realistes,avant el Capità, avant Rafelin...tu Filà te seguirá como una piña,como lo que somos, una familia,una familia orgullosa de serlo que,se deslizará pletórica por SantNicolauet con la certeza de que perAlcoi i per sant Jordi, tenim un granCapità...

Creo intuir que somos cons-cientes de que este año de Capita-nía que con tanta ilusión estamosafrontando los Realistas, ha sidomuy complicado en los últimosmeses por motivos que están pre-sentes en la mente de todos.Recuerdo con pesar las tensionesa que algunos de nosotros hemosestado sometidos por mantenerposturas distintas al respecto.Espero y deseo como fester ycomo alcoyano, que todos haya-mos aprendido mucho de lo ocurri-do, pero sobre todo, espero quelos que más hayan aprendido seanaquellos que tienen responsabili-dad directa en lo que atañe a LaFesta, Nostra Festa, La Festa delpoblé, el único y verdadero sobe-rano y gracias al cual pervive LaFesta alcoyana. Se ha queridoracionalizar un tema emocional, deforma precipitada y sin contar conlos auténticos protagonistas: elfester de a pié y quienes cada 22de Abril se parten los brazos aplau-diendo bajo soles de justicia yaguaceros de injusticia. Sólo elamor que el pueblo profesa a LaFesta, ha sido capaz de realizar elmilagro de que los lamentablesenfrentamientos personales quehan existido en el mundo Festerúltimamente, hayan quedado sóloen eso, en un susto, un aviso anavegantes...

Visca Sant Jordi.

JORDI SEDAÑO DELGADO

Un quadre per a una CapitaniaEl quadre compta amb un núme-

ro de colors variat, però el més fre-qüent és el blanc, present a les ten-des del campament, als cavalls i a laroba del Capità. I també, és clar, atots aquells elements del traje deRealiste que ho demanen.

És interesant contemplar l'ús delscolors blau i roig, en primer plànol enels dos oficials i en segon plànol a labandera Realista, formant un triangleque ens centra tant al Capità (dinsdel triangle) com el campament(darrere de l'ensenya). És un bonicsistema de dir-nos qui és el Capità ia quina Filà pertany. Tanmateixpodem observar com ha fet destacaral Capità de la resta del quadre: perun costat la figura apareix recostadafront als demés, que apareixen o béassentats o bé plantats o bé són alfons del campament i queden massalluny. Així és la figura del Capità laque ocupa un major espai dins delquadre, és la figura de major tamany;i també fa resaltar al Capità la com-binació de colors emprada al trencarl'uniformitat de colors obligada peltraje de la Filà.

Un altre truc que l'autor fa servirper tal de que la nostra atenció coma vidents es centre a l'escena centraldel quadre és que és on es concen-tra l'ús dels colors més foscos delquadre, el roig, el blau i la varietat decolor del Capità. La resta de Realis-tes que apareixen al quadre no fur-ten atenció a l'escena central bé per-què donen l'esquena a l'espectador,com és el cas del sentinella al segonplànol(del qui sols veiem la capa, elturbant i una mica del braç dret ambuna llança) o bé són massa lluny del'escena i el blau i el roig dels seustrajes no atrau tant la nostra atenciócom al primer plànol.

Després de la escena central ésla bandera de la Filà el punt centraldel quadre sobre el qual els ulls del'espectador es senten especialmentatrets per la mateixa raó, l'ús delscolors blau i roig, els quals desta-quen sobremanera front a la claredatdel paisatge.

A banda d'ésser vista amb colorsdistints estos resulten més vistososal comparar-los amb els de la restadel quadre, donat que el Capità vavestit amb color blanc en el turbant ials pantalons però amb una armillade color fosc, de fet el color més foscemprat dins de l'obra. I amb aquestacombinació de colors el resultat ésque aquell que mire el quadre es veu

EI cartell anunciador de laCapitania mora de l'any1997 és obra de Manuel

(Manolo) Antolí Sancho, "Granados",alcoià i fester.

Sens dubte és gràcies a estosdos últims adjectius el que l'autorhaja sabut plasmar amb tanta belle-sa els dos cartells anunciadors de lafilà Realistes, el de l'any passat,aprofitat també com a portada de larevista Alférez'96, i el cartell d'aquestany del Capità, que il·lustraba la par-ticipació de la passada Loteria Nada-lenca, una de les més atractives delsúltims anys.

En aquest article ens centraremen contemplar aquesta última obra,que supose ja ben coneguda permolts i que probablement ocupe unlloc preferent a moltes cases un copemmarcat.

En primer lloc hauríem de conèi-xer el significat de l'obra, del dosquadres dels anys 1996 i 1997, per-què tots dos conformen un mateixtema. Així, si recordem el cartell del'Alferes, en ell es podia veure comles tropes Realistes arriben cap aAlcoi, en serietat, amb un gest con-centrat, llestos per a la batalla queprompte hauran de presentar.

El cartell del 1997 és una conti-nuació d'aquest i així veiem com lestropes Realistes ja han pres la vila.És el repòs del guerrer.

L'escena ens és presentada entres plànols, de mes a prop a maslluny. En el primer plànol veiem alCapità i a dos dels seus oficials rela-xats, dins d'una tenda, discutint qual-sevol tema respecte a la batallaguanyada. Al segon plànol l'autorens deixa veure un guarda i doscavalls junt a un arbre, i tres bande-res a l'entrada de la tenda, dos ambla mitja lluna i una amb l'ensenyadels Realistes. Per últim al tercer plà-nol es veu part del campament, unconjunt d'homens a cavall i a peu, idos fogueres. Al fons, presidint-lo tot,el Barranc del Cint.

Aquest seria l'argument dels dosquadres. Ara parlarem una micasobre altres aspectes de l'obra.

Podem començar per la que ésuna de les principals característiquesde Manuel Antolí a les seues obres:el color. Àngel Candela dia d'ell "Luz,color, valentia, sensibilidad, firmeza,oficio, sutileza insospechada, com-posición y forma" i aquest cartellanunciador de la Capitania Mora horeflecteix molt bé.

obligat a dirigir la vista cap al Capità.És un efecte comú però molt benresolt.

D'altra banda destaca i molt lamolta lluminositat de l'obra, on lesombres sols són presents dins de latenda, enfosquint lleugerament lesrobes dels personatges però senseamagar en cap moment els detalls.Eixe to més fosc a l'interior de latenda fa que ens fixem més encaraens els tres personatges centrals,donant-los la importància que tenen ique els fa resaltar sobre la resta delquadre.

Un altre detall que enfatissaaquest desig de lluminositat seria elfum de les fogueres, un fum de colorblanc que aprofita també per crearuna mena d'aurèola en torn al Capitài a les seues tropes.

Un cop arribats a aquest puntpodriem resaltar alguns detalls de latècnica de l'artista. Així és notable elseu domini de la perspectiva, és adir, com dóna profunditat a l'escenaque desenvolupa. Qualsevol obser-vador notarà lo ben aconseguida queestà la llunyania dels protagonistesrespecte al Barranc del Cint o res-pecte al campament o al sentinella.Com ja s'ha esmentat abans podemveure quatre plànols al quadre,cadascun més distant de l'altre. Eldomini de la perspectiva, una cosaque pot semblar tan fàcil de vega-des, és un aspecte molt més difícild'aconseguir del que sembla i sensdubte Manuel Antolí ha arribat adominar-la plenament.

Ací també resulta molt interesantla barreja d'estils present al quadre.El primer i el segon plànol, per sepa-rat, podriem incloure-los dins d'unatendència naturalista i realista ambcert grau d'idealització tampoc nomassa acusat. M'explique: és natu-ralista en tant en quant reflecteix alspersonatges tal i com serien, d'unaforma natural, sense massa artificis.Les posas dels protagonistes sónabsolutament naturals, no gensforçades, i el mateix podríem dir delsdos cavalls o del guarda. I igualmentla sella de montar, gens luxosa, gensartificiosa. Tanmateix el detall de lasabata de l'oficial moro, descalçatper a la seua comoditat, dóna unmatís de gran riquesa a l'escena i eldota d'una vitalitat aconseguida enun grau molt alt. I així mateix la tau-leta i les taces donen una intensanaturalitat i realisme.

Però també hi ha al quadre una

certa idealització dels personatges,que presenten uns rostres molt her-mosos i sense cap defecte. Perexemple el Capità, malgrat la seuaedat que s'endivina, no té cap arrugaal rostre.

El tercer plànol seria aquell onl'autor ens presenta el campament iles fogueres. Ací la tècnica consis-teix en un traç de color creant unesfigures sense un contorn definit i quecreen la impressió de la imatge. És elprincipi del impresionisme, posarcolors que recorden a figures peròsense obsessionar-se en els con-torns ni en els detalls que podríemtrobar, per exemple, a les miniaturesd'alguns artistes holandesos.

Per últim el quart plànol és el pai-satge que acull tota l'obra, un paisat-ge tan simbòlic i conegut per tots elsalcoians com és el Barranc del Cint.És un paisatge tradicional i molt rea-lista i que situa l'escena.

Ara que parlem dels rostres delprotagonistes aprofitarem per desta-car la, al meu modest parer, qualitatmés aconseguida de tota l'obra: laprofunda expresivitat dels rostres idels cossos dels tres cabdills musul-mans. Cap d'ells té desperdici iresulten plens de matissos. ManuelAntolí ha dotat als seu triunviratd'una força molt intensa. Així, i anantd'esquerra a dreta, parlarem unamica de tots ells.

En primer lloc l'oficial de l'esque-rra, el qual sembla, pel seu rostre i laseua posa, el més confiat i orgullósdels tres. El seu somriure fa pensaren l'Ambaixador moro, tranquil per lafacilitat amb que pensa haver vençutals cristians, deixant endevinar uncert mohí despectiu cap al vençut.

És el personatge més altiu dels tres itambé es veu com el més feliç.

En segon lloc està la figura delCapità, al rostre del qual és fàcil con-templar la saviesa que l'experiènciade l'edat li ha proporcionat. El rostretanmateix reflecteix orgull, l'orgull delvencedor però sense la prepotènciadel seu primer oficial, fins i tot deixaentreveure una mica de preocupació,potser imaginant-se ja el que hauràd'ocórrer posteriorment, es a dir, larecuperació dels cristians i el seuposterior contracolp. Però de totamanera el seu semblant fa pensarque no se li passa pel cap la victòriacristiana.

El tercer protagonista és un altreoficial, i aquest completa la succes-sió d'expressions ja que aquesthome reflecteix la preocupació.És elconseller fidel del Capità però que noes deixa anar pels aconteciments isempre afronta els fets d'un modecrític, fins i tot una mica pessimista.És un personatge que reflecteix méssentiments amb l'expressivitat delseu cos, amb la mà al mento o el capuna miqueta inclinat cap endavantque amb la resta del rostre, tapat perla mà. És, per tant, un bon exempledel coneixement que té Manuel Anto-lí de la gent al saber reflectir amb unmestratge notable a la seua pinturatant sentiments com sensacions delséssers humans aprofintant, bé elsrostres bé els cossos, un fet bastantdifícil d'aconseguir. Demostra ser,com ja va resaltar Jorge Linares a larevista Alferez'96, un home moltobservador que capta amb inusitadaclaredat la naturalesa de l'home.

Un altre aspecte que és posibleapreciar a aquesta magnífica obra

de Manuel Antolí seria el domini delmoviment, que es pot apreciarfonamentalment a dos llocs: el braçde l'oficial que sosté la taca i els doscavalls amb gent al tercer plànol. Simirem amb atenció el braç de l'oficialnotem com està a punt de posar-se abeure. Està en un gest contingut,com si acabarà d'escoltar algunacosa o com si anara a dir quelcom ipreparat per a beure immediatamentdesprés de produir-se aquest fet. Elvident espera veure com d'unmoment a un altre l'oficial duga lataca als seus llavis i es pose a beure.

Tanmateix es notable el movi-ment al tercer plànol, als dos genets,un dels quals, el que està més a ladreta està parant-se i l'altre, unamica més cap a la esquerra, estàencara en plena cavalcada (sensemans, per cert).

Seguidament hauríem d'apreciarcom el pincell d'Antolí ens deixa untraç molt fi però al mateix temps demolta energia i vitalitat. Es nota eltraç fi en la línia que delimita el con-torn de les figures, que resulta d'unasuavitat exquisita. La brusquedat etàabsent d'aquesta obra, la qual és, almateix temps, d'una gran vitalitatcom ens demostra l'expressivitat delpersonatges o el seu moviment, delsque ja hem parlat una mica mésamunt.

Em sembla que seria just elresaltar un altre aspecte de ManuelAntolí Sancho com a artista, el quesiga molt complet.capaç d'aglutinaren una mateixa obra distintestendències. Que domina tècniquesmolt diverses com demostra la barre-ja de realisme i impresionisme alquadre del Capità o el realisme i el"sfumatto" quasi fantasmagòric pre-sents al quadre de l'Alferes. Açò solses pot aconseguir amb molt de tre-ball, la qual cosa ja va fer notar Víc-tor Lope, qui dia: "Su pintura es con-secuencia directa del trabajo cohe-rente y concienzudo".

En resum, el Cartell anunciadorde la Capitania Mora Realista 1997és una gran obra tant si la miremd'un mode artístic com sentimental.

CÈSAR ARRANZ I REY

Los etimologistas no hallanel origen de la palabrafanfarria. El compositor y

musicólogo catalán Felipe Pedrell(1841-1922) la interpreta como"Sonería". Es legítimo imaginarque se encuentra constituida por laonomatopeyas, fan y fa, utilizadasen los coros del Renacimientopara simular los levantamientosguerreros.

Capitá 83 (instrumentada paraflautines, trompetas, trombones,tubas, timbales y percusión), es unhomenaje a la Filà Realistas y a suCaptan 1983, nuestro querido yrecordado Juan Ferrer Canet, fueespecialmente pensada paraacompañarle en su boato. Graba-da en disco L.P. y casette en lacolección Ja Baixen volumencinco, es la primera de una lista denueve fanfarrias escritas por elautor para la fiesta de Moros yCristianos y otros eventos.

Esta fanfarria se divide en dospartes de igual trascendenciamusical. La primera se basa en laintroducción de la marcha moraRealistas 83, el compositor apro-vecha al completo la instrumenta-ción escogida, con una proporciónsonora en constante aumento queincita una potencia colosal.

En la segunda parte, suenanlas fanfarrias, el discurrir de lamúsica crece y se desarrolla en unnuevo tema escrito en intervalossimultáneos de cuartas y quintas,alternándose trompetas, trombo-nes y trompas en su exposición,un espíritu casi de bacanal, nosconduce a una vigorosa conclu-sión de la fanfarria.

JOSÉ Ma VALLS SATORRESSocio de Honor de la Filà Realistas.

- ^^^^^^^ —^-Copita 83 ~ fanfarria^^ *J

Unió Musical d´AlbaidaL'ARANYA: REALITATS I "REALISTES"

Allà per la década dels 20 iaprofitant l'auge de la novelade l'eminent escriptor valen-

cià Vicent Blasco Ibañez, naix laSocietat Unió Musical d'Albaida, cone-guda des d'aquells anys com L'Aranya,un nom que, entre altres i nombrososfets destacats, els nostres avantpas-sats ens legaren i que avui seguimconservant.

Eixa continuitat en el nom queguarda un infranquejable paral·lelismeamb el devindre d'aquesta Societat esdeguda a la constància i la dedicacióque les distintes persones(hui, verda-deres institucions per a nosaltres) queconformen la història d'aquesta entitatcultural han depositat en la mateixa.

La Societat Unió Musical d'Albaida(L'Aranya) ocupa un lloc de privilegidins l'organigrama musical actual en elmon alegòric dels moros i cristians. Elscomponents son conscients d'aquestfet i és per això pel que renovadoresidees sorgeixen del sentir general delsmúsics i simpatitzants, tot mantenint lanostra banda al nivell adequat allà ones fa present amb la seua ansietatartística.

La Unió Musical d'Albaida no s'a-llunyarà excessivament dels seus prin-cipis, primicies i orígens, pilars fona-mentals que han dut a la banda al grupcapdavanter de les societats musicalsmes reconegudes al mon fester auto-nómic.

No obstant, el repte de superació iadaptació a les noves necessitats ésuna constant actual a la nostra Socie-tat, donant-se de fet una autènticaafluència de noves tendències id'il·lusions renovades.

La Llei d'Ordenació General delSistema Educatiu és una realitat i unrepte que L'Aranya no oblida. Dins l'es-perit i finalitat de la Llei es desprèn queles Societats Musicals tenen molt a dir,la banda del poble s'ha convertit enuna baula important en la formació delmúsic, ja siga amb recursos propis,amb infraestructures locals, comarcals,o amb una barreja d'eixos factors.

Es per això pel que otorguem a lanostra escola totes les facilitats queestiguen al nostre alcanç, amb la segu-retat i convicció de que estem poten-ciant l'engendrament de nous músicscom un producte autòcton que devemconservar i autentificar com un fet idio-sincràtic i genuinament valencià.

Es necessària, i L'Aranya s'ha com-promet, l'assumpció d'eixa funciósocio-cultural de la danda com a baseessencial de formació de nous músicsa la nostra comunitat.

Alcanca gran relevància l'opiniódels pares del nou educand, els qualshan de transmetre la convicció delpaper psicopedagògic fonamental quepot constituir la cultura musical dins laformació personal del xiquet.

Tot i això, cal referir-se també a que

dins del sentir general és clar que lamúsica festera té com un dels màximsexponents a l'Aranya. Es podrien citarnombroses mostres de reconeiximentdonades per diferents associacions,comparses, filades i d'altres entitatsfesteres de la nostra geografia allà onL'Aranya ha actuat, o les marxes queha tingut l'honor d'estrenar i que huisón tan conegudes com per exem-ple"Exodo","Jamalajam", la marxamora que porta per nom el de labanda"Ja baixa l'Aranya", sense obli-dar els magnífics passobobles d'enFernando Tormo Ibanez tan famosos ireconeguts molt especialment a la ciu-tat d'Alcoi.

Actualment, a l'Aranya ocupa elcàrrec de Director Ramon GarcíaSoler, sent President Joaquín SolerCatauña.

Els músics i tota la familia delsAranyes desitjen per a la Filà Relistes iper al seu Capità En Rafael Palmertots els èxits i tota la felecitat en eldesenvolupament del càrrec, deixantconstància que any rere any L'aranyaté el cor cada vegada més Realiste,contribuint amb tot el nostre esforç aexaltar el bon nom i reconegut prestigid'aquesta gran Filà alcoiana.

VISCA SANT JORDI

UNIÓ MUSICAL D'ALBAIDA

"De música i festa"La fiesta nos hace dioses: cohe-

sivos, generosos, exuberan-tes, pura, dádiva. En efecto,

nos convertimos en seres tan grandesque no cabemos en nuestra piel, todonos sobra, regamos el derredor deseñales y semillas de vida.

La fiesta con sus ceremonias, noslibra (¡como el amor!) de la servidum-bre de lo útil, lo inmediato, lo grosera-mente práctico y hasta egoísta, noslibra del mundo del producir parasituarnos en el mundo del desparramedisfrutador: somos puro lujo, purosonar.

Además la fiesta nos saca delreino del "apartamento" para mostrarlo mejor de todos nosotros en el reinode lo público: la calle, la plaza o elprado, es el espacio natural del fes-tear.

Yo, compositor, decidí tiempo ha,ser músico de intemperies, músicomundano. Era natural que tropezaracon el instrumento más mago ysolemne que el hombre haya inventa-do: las campanas.

Y fueron las campanas, con sucarga de tiempos y horas, hechasdepósito de memoria comunal, lasque llenaron mi vida de compositor, deceremonia. Y no hay ceremonia másamplia y rotunda que la fiesta. Es porello que Alcoi y yo estábamos irremisi-blemente condenados a encontrar-nos, era cuestión de tiempo. A encon-trarnos y amarnos en y con la fiesta. Yfueron los Realistas quienes tuvieronel tesón fértil de hacerme servidor de"la entra".

Y aquí está ésta mi música, unendiablado diálogo campanero, llenode color y ritmo, sobrevolando un marde bandas-cargadas-de-bombo (sinbandas, la fiesta queda manca). Enmedio, regados por el lenguaje de lascosas y los elementos, el hombre. Noun hombre individuo, problemático yfrágil, sino el hombre sinodal, el hom-bre-derroche-dios (¡que mi buenJesús Rodríguez Camarena me dis-pense!).

Así es, nuestra vida, poblé de his-torias memorables, se reviste del mile-nario sonar campanero para cambiar-nos de aliento y hacernos tumulto deángles en danzante vibrar-en-armo-niía con todo lo que es.

Gracias por dejarme ser uno delos vuestros: ¡que las fiestas nos vivancon su convivial sonar!

LLORENÇ BARBER

C ompositor, instrumentistay musicólogo, nace enAielo de Malferit y desde

1972 vive en Madrid, donde de1979 a 1984 dirige el aula de músi-ca de la Universidad Complutense.De 1987 a 1990 colabora con elprograma "El Mirador" de Televi-sión Española. Desde 1990 esprofesor del Instituto de Estéticade Madrid, y desde 1992 dirige"Paralelo Madrid" serie de concier-tos que el "Círculo de Bellas Artes"dedica a las "otras" músicas.

Desde 1980 practica la vozdifónica, la improvisación, la cam-panología, la música plurifocal, lapoesía fonética, los conciertosurbanos con campanas y la des-mesura de los conciertos "de sol, asol".

Comparte y complementa suactividad musical creando yactuando junto a Fátima Mirandaen grupos como "Flatus Vocis Trio"(el texto como música), o el "Tallerde Música Mundana" (segúnRobert Ashley: "una de las másimportantes experiencias de nuevamúsica en Europa".

De sus conciertos a uno y otrolado del océano destacan el recitalofrecido en el "Musikverein" deViena (octubre 1990), "La Músicapara un tránsito cósmico" ofrecidaen Oaxaca (México) coincidiendocon un eclipe solar total (julio1991), o el concierto de clausurade los "Días mundiales de la Músi-ca" (festival de la SIMC, 1993).

En los últimos años y tras sonarmás de 70 ciudades en Alemania,Cuba, México, Reino Unido, Fran-cia, Italia, Holanda, Austria, Dina-marca, Polonia y Portugal, sus pai-sajísticos conciertos ciudadanosse han enriquecido con la sonorainclusión de tambores, cañones,sirenas, buques, fuegos de artificioy, sobre todo, de bandas de músi-ca distribuidas por el espacio. Esasí como surge "Naumaquia", unconcierto-combate en el que parti-ciparon 19 buques de la armadaespañola, o el "Concierto de lossentidos", sinestésica composiciónespacial en la que tomaron parteunos 1.700 músicos.

Llorenç Barber

Els anys de Capità de

1934-PRIMER CAPITÀ

La primera Capitania de la FilàRealistes va tindré lloc en unaèpoca en que l'ambient polític i reli-giós estava enrarit i era problemà-tic. Com ja indicàvem en la Revistade l'Alferes Moro publicada ambmotiu del càrrec de l'any passat, lafesta passava per un moments difí-cils. Entre partidaris dels actes reli-giosos i els detractors cada vegadahi havien més diferències, diguem-ne d'ordre extrafester, ocupant latotalitat de les esmentades cròni-ques. En aquest repàs que dedica-rem als anys de càrrec de la Filà,tant els de l'Alferes en la Revistade 1996 i en la d'aquest any, en laque ens ocupen dels Capitans, notenim més remei que fer-nos ecod'aquestes disputes ocorregudesen els anys de la República, dei-xant en un segon pla allò que enrealitat ens interessa, que són lesfestes en sí. Però la història obligai el més destacable en el primerany de Capità dels Realistes sónels enfrontaments entre els parti-daris dels actes religiosos i elsseus detractors que van fer perillarla celebració dels Moros i Cristians.No sabem, ni podem asegurar-hosi la celebració de Falles a Alcoi en1933, 1934, 1935 tindrà algun sig-nificat, però tot sembla indicar quedegut a la mala salut de les FestesGeorgines algú pensarà en quemillor seria celebrar Falles, exemp-tes, si així es vol, del fragor religiósque impregnava els Moros i Cris-tians, on la figura principal SantJordi era qüestionada pels detrac-

tors dels actes religiosos. En totcas el narrar aquí i ara tots els dis-barats que ocorregueren enaquells anys i en particular en1934, no crec que al lector li inte-resse. Algunes pinzellades vamdonar en la Revista de l'Alferes ipodem assenyalar aquí que la ques'encarrega d'organitzar les Festesés l'Associació de Festes Tradicio-nals de Moros i Cristians, quedantl'Associació de Sant Jordi en unsegon plànol. Assenyalar quesegueixen sense participar en lesFestes com a protesta pel queestava ocorreguent, els Gusmans,Vascos i Muntanyesos, malgrat a lasentència favorable aconseguidaen el recurs contenciós-administra-tiu interposat per l'Associació deSant Jordi en representació de lesFilaes declarades extingides perl'Ajuntament per no formar part enles Festes a partir de 1932.Diguem que la Llana, Abencerrajesi Marrakesch, que tampoc partici-paren alguns anys, ja ho feien ambnormalitat. Encara que difícil espoder centrar-nos en els temesfesters, perquè poquet es parlad'allò degut a la importància quetingueren aquells aconteixementsque marcaren la Festa en la Repú-blica, malgrat tot això, ho intenta-rem.

El primer Capità que tinguerenels Realistes en la seua història vaser En Ramon Guillem Gisbert.Molt interessant és l'entrevista rea-litzada al periòdic Ciudad perAmando Santacreu i reproduïda enla Revista que amb ocasió delCapità de 1983 publicaren els Rea-

listes. A les preguntes del Sr. San-tacreu, el Sr. Guillem va contestaramb unes dades que poden servaluosíssimes per comparar-lesamb la realitat actual.

Segons el Sr. Guillem conta, un"traje" de Realista per aquellaèpoca costava seixanta pessetes ila creuà era de cinc pessetes. Labanda d'Atzeneta, que venia atocar als Realistes, costava set-centes pessetes i eren quinzemúsics. Va gastar divuit kilos depólvora a set pessetes el kilo. Laxaranga de l'entraeta de Pasquacostava trenta-cinc pessetes i elsensaios en la Filà eren debades,donat que segons el Sr. Guillemels músics venien sols pel vermut ia alternar una estona amb nosal-tres. S'organitzà un refresc el diade Sant Jordi per la Filà en el clubClàsico en el carrer VenerableRidaura i va costar quaranta pes-setes, a base de café licor i llimo-nada. El café valia 1'20 la botellagran, 0'60 un barralet i un pirulí0'30. Un cartutxero costava 15pessetes sense dret a menjar.Arremet dient el Sr. Guillem que untreballador cobrava unes quarantapessetes semanals. Segueix par-lant el Sr. Guillem en l'entrevistaassenyalant que aquells anys erendifícils per a la Filà. El deixar decostat els cavallets de cartó en1926 va suposar que molts Realis-tes es donaren de baixa. Va tindréque recórrer, ell mateix, a En Rafa-el Silvestre per a que li facilitaràhomens de Papeleres Reunidesper a cobrir diversos actes. A lapregunta de com es que ell va eixirde Capità, va contestar que hihavien pocs candidats al càrrec ique com ell era el Primer Tro, con-serje i responsable únic de la Filàtots pensaren amb ell. El "traje" liva costar uit-centes pessetes, elturbant quinze duros. No hi vahaver, evidentment, un gran boato,el "traje" li'l dissenyà un tal Bala-guer, la modista que li va confec-cionar el "traje" vivia en l'últim pisde la casa del Cantó del Pinyó, iels metalls sels va fer ell.

Com veiem, curioses dadesd'aquella època que el Sr. Guillemens conta amb detall i més quepodrà trobar el lector si es preocu-pa de llegir la citada entrevista queel Sr. Santacreu realitzà al primerCapità de la història de la Filà Rea-listes.

Però més podem dir d'aquellany pel que fa referència a l'àmbitfester. Assenyalar que el dia vint-i-tres no hi hagué processó, que elSant Jordiet va ser el xiquet LuisPérez Jordà i el Capità dels Astu-rians va ser En Rafael CarbonellGiner. Els càrrecs de l'Alferes forenper als Barbarescs i Cids. Enaquells anys de la República lescròniques d'allò estrictament festervan ser poques i gràcies a tot allòque ens conta el nostre primerCapità podem saber com més omenys era la festa en aquells anys.Passem doncs pàgina i endinsem-nos en la postguerra, en la que lescoses canviaren per a tots i tambéper a la Festa.

1944- PRIMER CAPITÀ DEL"LEON"

La guerra civil canvia el panora-ma en tots els aspectes, evident-ment regna la tranquilitat i l'ordre.En la Revista de 1944 l'alcaldeRafael Valls Cantó escriu: "Lahumanidad en esta hora crucial esvíctima del desenfreno que azotael mundo, y en medio del vendavalque despiadado ruge aniquilandolo que a su paso encuentra, soloEspaña ... disfruta de paz y bienes-tar y Alcoy puede un año mas, mer-ced a su situación privilegiada,gozar en el deslumbrante espectá-culo de sus Moros y Cristianos".En la Història dels Moros i Cris-tians de En Julio Berenguer Barce-ló en la que es destaca el pàrrafque anteriorment hem transcrit,assenyala que "la fiesta fue brillan-tísima, tomando parte setecientossetenta individuos, sin contar conlos niños. José Tormo Nácher hacede Capitán con los Realistas ySantiago Alós Candela con losCides".

Malgrat les dificultats de laPostguerra sembla que les cròni-ques ens indicaven que tot anavabastant bé i que les Festes gojavende bona salut. La Revista de 1944inclou una salutació a FranciscoFranco dient "Sin ti nuestras Fies-tas, severa y bella exaltación de unpueblo creyente y tradicional,hubiera quedado en el olvido entreultrajes y blasfemias. Tu no quisis-te. ¡Dios te bendiga!. Com quesembla ser que tot estava arreglat ija no hi havien problemes en lesfestes i aquestes eren brillants i no

La Filà Realistesvan patir ultratges ni blasfèmies,anem a allò que ens interessa quesón les festes.

Destaquem d'aquestes festesque els Capitans, com hem ditabans, foren José Tormo Nàcher iSantiago Alós Candela, els AlferesFrancisco Pascual Peidro en elsBarbaresc i Federico VilaplanaMiralles en els Llauradors. El SantJordiet va ser Carlos Aracil Auraque ho va fer tres anys consecutius1942, 43, 44. Es destaca en lescròniques i en les actes de l'Asso-ciació de Sant Jordi així comtambé ho fa Julio Berenguer, l'inci-dent que provocaren els Abence-rrajes en l'Entrà. Sembla que l'es-quadra d'aquesta Filà la van ferretirar els membres de la directivaper haber interromput la marxa enl'entrà durant tres vegades des dela porta de la Glorieta fins la casaassenyalada per casa de Bray.

Anem amb els Realistes i elnostre Capità En José TormoNàcher, personatge del que no enscansarem de repetir que és el queha realitzat més càrrecs en lesFestes de Moros i Cristians d'Alcoi,dos Alferes (1943, 1969) i tresCapitans (1944, 1957, 1970). El Sr.Tormo Nàcher va decidir "creuar"per primera vegada en els Realis-tes en 1941 estant Primer TroFederico Sanz "el Negre". Va serConseller de l'Associació de SantJordi fins la seua mort en ... Vavestir tota la seua vida el "traje" deRealista, no coneixent cap altraFilà. Va ser primer Tro durant setanys encara que el càrrec que mésva acomplir va ser el de secretari.

1957-SEGON CAPITÀ DEL"LEÓN"

En la dècada dels cinquanta lafesta comença a consolidar-se i aperfilar-se tal com la coneguemara, una vegada passades lespenúries de l'època de la Postgue-rra. Els Realistes acomplirem elnostre tercer Capità que recau,com no, en la figura de En JoséTormo Nàcher, que realitzà elsegon Capità.

En les Festes de 1957 i cen-trant-se en la crònica de En Fran-cisco Boronat Picó en la Revista deFestes, ens diu que "las entradasresultaren sumamente bellas, per-fectas y deslumbradoras. Fue unaverdadera lástima que la de los

cristianos se viera perturbada portorrenciales y reincidentes chubas-cos que, claro está, aguaron lafiesta. No obstante hubo tal deseoen el bando crístiano de hacer lascosas bien, que soportaron tantainclemencia con optimismo, reor-ganizándose ràpidamente apenasel tiempo cedia un paso en su con-tumaz propósito de malograr eldesfile".

Sembla ser que la climatologiaen aquestos últims anys no va sermassa favorable, recordem quel'any següent, en 1958, la neu vafer acte de presència en els mer-lets("almenas") del castell, el diu-menge 13 d'Abril.

De l'entrada de moros, el cro-nista ens relata que "fue magnífica,aunque teniendo todos el corazónen vilo por la traza amenazadorade los negros nubarrones que laescoltaron desde el principio hastael fin, pero que afortunadamente ya pesar de tan temerosos presa-gios, la cosa no pasó de ahi aca-bando el acto sin incidencias y contiempo más que suficiente para lacelebración del Paseo General."En aquest any les festes segonsens consta En Paco Boronat "porla circunstancia de que el presenteaño la Pascua de Resurreccióncayó el 21 de Abril, no dando tiem-po por consiguiente para crear elclima necesario de fiestas con los"ensayos" y "entraetes", la Aso-ciación de San Jorge acordo apla-zar la Fiesta hasta los tres últimosdías de mes. Esto dio lugar a que

Tro de la Filà Realistes era AntonioAbad Pérez.

el 23 de Abril, dia propio de SanJorge, a las diez de la mañana secelebrase con toda solemnidad laProcesión del Traslado de la ima-gen de San Jorge desde la Iglesiatitular a la Parroquial de SantaMaria, donde se celebro a conti-nuación una solemne MisaMayor...". Destaca també el cro-nista "los avances en la prepara-ción técnica de la aparición quesustituyen los antiguos y rudimen-tàries procedimientos que no ofre-cían seguridad y garantia comoocurrió el año pasado"

Els càrrecs d'aquest any foren:Capità Cristià pels Llauradors: En

Bernardo Blasco Pastor; AlferesCritià pels Gusmans: En FranciscoGarcía Verdú i Alferes Moro pelsBarberescs En Juan Sanz Fran-cés. El Sant Jordiet ho representàCarlos Silvestre García. Curiositatsque s'apunten en la crònica de laRevista de Festes d'aquest anysón, per exemple que el genet queva realitzar l'Estafeta pels Realis-tes va ser Juan Senabre Picó. Elconcurs de "Marxes Mores i pas-sos-dobles" que anualment convo-cava l'Excelentíssim Ajuntament vaser atorgat a la marxa mora titula-da "Ibn Jafaixa" de la que és autorEnrique Castro Gamarra. El Primer

1970- L'ÚLTIMLEÓN

CÀRREC DEL

Arribem a l'època dels setanta,diguem que entrem en l'etapamoderna de les festes. Enrrere haquedat la Postguerra i els anys cin-quanta i seixanta que van donarestabilitat a la Festa i començà aforjar-se tal i com hui la coneixem.

En l'any 1970 les festes venensalpicades per una polèmica demolta actualitat en aquestos dies isembla ser que quasi sempre ensarriba quan els Realistes tenim elCapità. En Julio Berenguer Barcelóen la seua Història dels Moros iCristians d'Alcoi ens ho relata.Crec que es d'importància trans-criure les paraules i l'introduccióque en el seu Illibre fa el Sr. Beren-guer: "En la revista, el Alcalde, DonFrancisco Vitoria, escribe estaspalabras -La Fiesta, que se asientasobre hondas raíces centenarias...,sufre también los embales de latormenta o le acarician las suavesbrisas de las primaveras históri-cas... Yo apelo a vuestra concien-cia de alcoyanos para que esa uni-dad no se rompa nunca. Para queesa unidad, pese a cualquier con-tingencia temporal, no se resque-braje- ... el editorial de la JuntaDirectiva, reza: - Año difícil paratodos, pues a los problemas nor-males se le ha añadido el proble-ma del traslado de fecha de laFiesta. Esta cuestión durante el pri-mer trimestre de 1969 ha sido laque ha absorbido nuestras preocu-paciones, aunque la alcoyanía y elgran espíritu de todos los festerosha permitido tener para este añouna solución de transición... -¿quéha pasado para que las letras deimprenta trajeran estos ecos?. Lamemoria anual lo aclara -Cuestióndebatida ha sido el acuerdo delpleno del Excmo. Ayuntamiento defecha 5 de Noviembre de trasladarla fecha de la Fiesta al ultimodomingo de Abril, de forma que lostradicionales actos del dia 22 secelebren el sàbado, los del dia 23el domingo y los del dia 24 ellunes, siendo el dia 23 laborable. Apesar de que el hecho tenia susantecedentes en un debaté de laAsamblea de Noviembre de 1968 yen un escrito de la Asociación que

18

no estaba planteado en términosidénticos a lo acordado por la Cor-poración Municipal, el traslado nofue bien recibido por la Asambleade la Asociación que en sesiónextraordinaria de 18 de Noviembrese pronuncia unánimemente con-tra el mismo, acordándose elevarescrito al Excmo. Ayuntamientopara que reconsidere el acuerdo -La finalidad del consistorio era lau-dable y aunque en forzada vota-ción y sesión tormentosa, se habíaconseguido algo que, al fin y alcabo, también con excelente idea,se le había pedido por la Aso-ciación de San Jorge. La carestíade las bandas de música, la ilusiónpor atraer al turismo, el mejor aco-modo del calendario laboral, exigí-an y exigen, que las fiestas secelebren en fin de semana. Pero¡ah! Los "tradicionalistas" de turnose rasgaron las vestiduras y ame-nazaron con no vestir el traje. Eldifícil o acertado paso conseguido,se perdió, desde luego mantenien-do al menos por este año la seria ya mi modo de ver ponderada deci-sión del Ayuntamiento. El 25-26-27fue pues la Trilogía.

Centrem-se en la Crònica del'any en que s'estrena com a cro-nista En Adrián Espí Valdés: "No vael cronista a comenzar su trabajo

trayendo a colación aquí y ahora,la tan debatida cuestión del cambiode fechas que a todos sorprendióen su día, junto con los problemasde toda índole, que ello supuso.Eso amigos, lo dejaremos paraotra ocasión quizá más propicia.Partiendo de un hecho real, con-creto y consumado cual es que en1970 la Fiesta de San Jorge teníaque celebrarse los días 25, 26, 27de Abril, en vez de las tradicionales22, 23, 24, el cronista tiene quereferirse a esa trilogía y a los actosqué tanto antes como después sefueron celebrando".

La primera crónica que d'unaEntrada de Moros va fer el Sr.Espí, tenim l'honor la Filà Realistes

que la començara describint alnostre Capità de 1970: "A las cua-tro se despliegan banderas otoma-nas, y al dar la primera campanadade las cinco de la tarde el capitánde moros hace su solemne apari-ción en la Plaza de España, siendocomo siempre, y como lo habíasido su oponente de la mañana,invadido inundado prácticamentepor ese alud de fotógrafos e infor-madores gráficos de todos losaños. Merece que resaltemos lafinura y la personalidad festera dequien este año encarna el más altopapel: 'Don José Tormo Nácher',que en tres distintos años (1944,1956, 1970) ha capitaneado lashuestes de la media luna, siempreen su Filà de Realistas. Esta cir-cunstancia, insólita, merece elaplauso y el reconocimiento delAlcoy festero. Brillante es el corte-jo Realista, cumplidores a la per-fección de su cometido, con ordeny propiedad. Las carrozas resultanagradables y las escuadras de"negres" resaltan por el colorido, elrítmico caminar y el atuendo visto-so. El traje del Capitán tiene buencorte y resulta -a caballo comodebe ser- majestuoso. Enhorabue-na "Realistas".

Els carrecs d'aquest any forenper als Cids amb el seu Capità EnJorge Albero Martínez. Els Alteres,Claudio Abad Cantó dels Llaura-dors i Antonio Bernabeu Rico delsBarbarescs. El Sant Jordiet ho vaser Fernando Pérez Miró. El PrimerTro de la Filà era En Santiago Peri-cas Sanjuán.

1983L'ÚLTIMCAPITÀ -JUANFERRERCANET

En 1983Juan FerrerCanet acom-pleix el nostreúltim Capità.Juanito que java fer l'alferesen 1982 tornaa repetir, abri-gat per unaFilà que sem-pre ha volgutque els seusc à r r e c ssiguen Realistes "de veritat", LaCrònica de Espí Valdés per alsRealistes en 1983 diu així: "conpuntualidad escrupulosa, con lapompa que revisten las alhambrasy los esbeltos minaretes, la entradade Moros comienza. De nuevo seopera en el Partidor el portento, y alos bruñidos aceres de la mañanasobrevienen ahora los parasoles,las verdes banderas, las arcadasque simulan lobuladas arquitectu-ras de mezquitas cordobesas bajocuyos puntos de luz, un tapiz floraldibuja el antañón "cavallet". LosRealistas invaden San Nicolás. Ylo hacen a todo gas, moviendotodas sus fuerzas, con lujo y belle-za. Capitanea Juan Ferrer Canet,que en su trono maríileno saludo alpublico blandiendo un cetro demando en la plaza. Rico traje elsuyo, en el que el color rojo sobre-sale con fuerza exultante con losdestellos metálicos de su turbantecorona, collares y brazaletes, ada-mascado pantalón y arabescos poradomos... Seis Ernires, moro nobley escudero, pajes portando armasde este Al-Azraq redivivo, favoritas,carroza con pequeños huríes ypalomas cautivas, y con unaescuadra de negros de exquisitodiseno con los colores básicos dela Filà, azul, blanco y rojo, comple-tan este cuadro de exótica y a lavez alcoyanísima belleza. Unaesplèndida entrada la que hanhecho los Realistas, que han unidoal entusiasmo y a la ilusión, algomas, enormes ganas de hacer lascosas armónicamente, dándose alpueblo alcoyano con ahínco y

hasta con vehemencia". Elscàrrecs d'aquest any foren per aPaulino Vallejo Giner com Capitàdels Asturians, Jorge Palasí Cala-tayud Alferes pels Cids i els Barba-rescs tingueren el seu Alferes enRafael Torres Blanes. El Sant Jor-diet ho va ser Nicolàs Cots Tortosa,de la Filà Vascos. El Primer Tro dela Filà era Enrique Pascual Rico.

I arribem al final, l'últim Capitàque vivim i que mantenim en lamemòria tots els que erem enaquell any Realistes. Des de la pri-mera crònica del primer Alferes en1933 publicada en la revista que laFilà va editar l'any passat ambmotiu de la seua sexta alferesia ique començàvem amb aquell "Difí-cils moments per a la Festa enl'any en que els Realistes acom-plien el primer càrrec de la nostra

història com a Filà..." En 1983, comaquest any de 1997, no n'hi han jamoments difícils. La història i lafesta han canviat i indudablementper a bé. Aquest que escriu no haviscut aquells "Difícils moments pera la Festa", millor dit, no n'ha viscutcap. Els nostres majors, els nos-tres avantpassats festers ens handeixat a la generació actual unaFesta sana, magnífica i espectacu-lar. Alcoi sembla que no ix de laseua eterna crisi, però en canvi lafesta no ho ha notat mai, la festas'ha fet més gran, inclòs més inten-sa i més viscuda, amb major nom-bre de festers, de visitants, demúsics, de boatos, de carrosses,de tot. La Festa canvia perquè elmón canvia i indudablement laFesta canviarà, per què si un lligles cròniques, nostra festa, sempredins d'uns cànons que la identifi-quen, és un exemple d'adaptació altemps com poques les puguenhaver i d'això ens deben sentirorgullosos. La Festa d'Alcoi ésúnica en el món i els Alcoians deu-rem saber com canalitzar-la fins elstemps futurs per deixar a les pròxi-mes generacions una festa brillant,i de la que ens sentim tan orgullo-sos, com els nostres avantpassatsens han deixat, Gràcies a totsaquells que han fet de la nostrafesta la millor que podem tindré. Igràcies a tots aquells Realistes quehan contribuït a que aquesta Filàsiga un exemple a seguir, com hodemostra la història i indudable-mente la realitat actual.

RAFAEL PALMER I PEIDRO

Los Realistas que sufrieronhonda tranformación en1926 con la desaparición

del "cavallet" pasando a ser filaesnormales, añorando sus orígenes ysu historia, lo hacen reaparecer enla tarde del día San Jorge de 1992que ese año se celebró el 25 deAbril.

Y lo resucitaron en forma de"ball", la danza "dels cavallets", quees la que normalmente tenia ytiene todavía en alguna fiestapopular balear o catalana, y en lafiesta del Corpus Cristi de Valen-cia, cuya procesión estimamos quepudo ser el antecedente que servi-ría de inspiración a los festerosalcoyanos adaptando esa figura ala Fiesta de Moros y Cristianos,para su diversión, extremo queanalizo en la Revista de este año(1).

El cuándo aparecen las "caba-llerías" en la Fiesta es un tantoconfuso a falta de textos concretos,ya que por otro lado son cosasbien distintas: A) el uso de loscaballos en los desfiles; B) la exis-tencia o no de filaes específicas de

El Cavallets y su funcióncaballería real, y C) los caballitosde cartón.

El Cronicón del Padre Picher,manuscrito de mediados del sigloXVIII, al relatar la Fiesta de Alcoy,la de antes y la de después de1741 -que es cuando se reanudatras 40 años de suspensión acausa de la Guerra de Sucesión-dice, al hablar de la fiesta de 1841(2) ... "dispusieron su primer mili-tante fiesta -léase arcabucería-para el 23 de Abril de 1741, for-mando dos compañías de arcabu-ceros, una de cristianos y otra decristianos vestidos de moro -nóte-se que no dice disfrazados-, condos compañías de caballos en lamisma uniformidad, barcos y per-trechos maritimos "... Si hemos dedar crédito al manuscrito había portanto también dos compañías decaballería, ¿real, o de cartón?Compañías de las que no tenemosninguna referencia posterior.

Cuando las dos compañías de"infantería" se diversifican en filaes,en ambos bandos, a finales delsiglo XVIII o principios del XIX, nohay constancia de ninguna de

caballería -real ni de cartón- nitampoco en la primera reglamenta-ción festera, los 6 cap. de 1839.Unos años después, en 1842, apa-rece en las actas que se apruebael diseño de una caballería mora,sin más detalles, que indudable-mente era de caballitos de cartón,ya que poco tiempo después, en1857, por el Cap. Adicional número19 a la reglamentación, se prohibeen las Entradas ... "a las compar-sas el que entren en caballos,muías y borricos, como lo han veri-ficado otros años en decrédito dela fiesta, pudiendo tan sólo llevarde las primeras, los Capitanes,Gefes y empleados -cargos-, yhay un interlineado que dice "caba-llerias".

Eso se reproduce, modificado,en el art. 14 del Regl, de 1862, aldecir que en las Entradas ... "sólose permitirá el uso de Caballos alos Gefes y batidores. Las Caballe-rías podrán llevarlos, pero a todosgeneralmente se les prohibe el usode aparejo redondo, a excepciónde los que aquellos destinen parabagajes". Ese "podrán" no tendría

sentido si las "Caballerías" fuerande caballos reales .

Por acuerdo de la Asamblea de16 de Mayo de 1926 -84 años des-pués de su aparición en acta de1842- desaparecen las caballe-rías. El acta dice textualmente ..."Teniendo solicitado las Caballerí-as de Realistas y Berberiscos-eran las dos últimas que queda-ban- el pase a ser Comparsas deDisparo, y por lo tanto con derechoa los empleos de Alférez y Capitán,cuya petición tenían concedidapara cuando se igualaran los dosbandos: conseguido esto, se acor-dó hacer desaparecer las caballerí-as de Moros y Cristianos, porhaber perdido su efecto en las fies-tas, no admitiéndose en lo sucesi-vo ninguna comparsa con talcarácter, y perdiéndola las queahora lo tienen"...

Se desprende. Aparte del mani-fiesto deseo que tenían de pasar a"Comparsas de Disparo "como las

demás, el "haber perdido su efectoen las fiestas", lo que hay queinterpretar en el sentido de haberperdido su función, su razón espe-cial de ser.

¿Y cual era esa función?Su función específica era LA

ESCARAMUZA, que no es otracosa que la carga que efectuabanlas caballerías en la Plaza y callesadyacentes tras las batallas dearcabucería, de la mañana y tarde.

La mención ESCARAMUZA, sinexplicarla, aparece en el Cap. Adi-cional 18, aprobado en 1851, que"prohibe a los individuos de lascomparsas de caballería de Morosy Cristianos, el prestar su traje defiesta a individuo alguno de fuerade ella, imponiendo la multa deveinte reales de vellón..." Aclaran-do "Todo lo cual se entiende altiempo de la escaramuza que tienelugar en la plaza después del Alar-do".

El Regl, de 1852 es más explí-

cito, en su art. 20 establece "LasCaballerías en el momento mismode ondear en él (el castillo), la ban-dera vencedora, saldrán de suspuestos respectivos y sosteniendola Escaramuza (lo ponen en negri-llas) acostumbrada en la calle SanNicolás entrarán en la plaza dondetendrá fin el Alardo de esta maña-na. Para evitar la menos desgraciase prohibe el uso de sogas, come-ter actos en las correrías que seanperjudiciales a los espectadores,arrojar sobre la gente los despojosde los caballos, porque pudieramuy bien estropear a cualquiera,como igualmente todo aquello quedesdiga de objeto de las fiestas.Los primeros truenos y los Gefesde las Caballerías serán responsa-bles del pago de las multas"...

A juzgar por lo que se prohibese puede adivinar lo que seria laEscaramuza, una verdadera bata-lla campal.

En los Regí, posteriores de1888 (art. 44), de 1900 (art. 44) yde 1918 (art. 46), ya no se mencio-na la palabra escaramuza, no lausan, y con un texto similar entodos ellos se limitan a decir"Desde el momento que la bande-ra vencedora tremole en el Castillo,las Caballerías de uno y otrobando bajarán a escape desde laparte alta de la calle San Nicolás,hasta la plaza de la Constitución,donde después de sostener entresí la lucha y de ejecutar las conrre-rias y evoluciones que dan al actoel mejor realce posible, se tendrápor terminada la batalla".

Eso se repetía por la mañana ypor la tarde. Ya no se habla deprohibiciones. Lo cierto es que, obien eran innecesarias porque nose cumplían, o el acto se había"civilizado", o bien corrían otrostiempos en que la Escaramuzaestaba fuera de tono, por lo queacabó desapareciendo en los añosveinte, cuando ya sólo quedabandos caballerías, y eran moras,pues la última cristiana, la deCazadores, había desaparecido en1908.

Es curiosa la opinión de J.A.Llobet y Vallosera, en 1853, (3)."Esta caballería es la parte másridicula de la fiesta, puesto queestá formada por hombres que vanmetidos en unos caballitos peque-ños de cañas y de papel pintado...Esta caballería constituye la parte

grotesca del drama figurado..."Y la de Charles Davillier, de

1862, "En cuanto a los fogosospalafrenes eran sencillamente decartón, como esos caballitos quese ven en las tiendas de juguetes...La formidable caballería se agitó ehizo profundas brechas en las filasde los infieles. Entonces el jaleo sehizo general, la infantería apoyó ala caballería y los desgraciadosmamelucos fueron todos mal trata-dos como austríacos..."(4)

Pero quizás la descripción máscompleta de la Escaramuza, a laque no le da ese nombre, sea ladel editor José Martí, en 1864, (5),que casi copia la del DiccionarioMadoz de 1845, "Al terminarse labatalla -dice (pag. 214)- es sor-prendente ver el combate de lacaballería (y lo subraya), particular-mente por la tarde. En la plaza y enlas avenidas de las calles que enellas desembocan en medio de laconcurrencia que allí han atraído labulla y los disparos, vense corrercentenares de hombres que pare-cen entregados a una verdaderalucha: las cargas de caballería quecon sus caballos de cartón hacenmover la masa compacta de milla-res de espectadores que se dilatay estrecha según los movimientosde los caballos, y las corridas delos fugitivos, producen un movi-miento indescriptible porque noposible atender a los variados pun-tos de este inmenso cuadro. Aca-bada la confusión, sin que jamásse hayan producido riñas ni quejas,a pesar de tanto porrazo, gracias ala prudencia y mesura del buenhumor alcoyano, salen del castillode una y otra parte, cerca del ano-checer;"...

Las caballerías toman tambiénparte en otros actos de la Fiesta.Nada dicen los Reglamentos sobrela Gloria, hablan sólo de la presen-cia de los Sargentos Mayores, yuno por comparsa (Regí. 1888).Sobre la Diana fijan todos losReglamentos una "banda" de gas-tadores de diez cuando más o dedos cuando menos, y el Regí de1918 (Art. 22) aclara que en lascaballerías podrá ser la banda degastadores hasta de doce.

En las Entradas las caballeríasiban detrás de la infantería, ysegún su orden de antigüedad, esdecir, cerrando su bando, y podíanir montadas a caballo (Art. 14 Regí.

1862 y ss.), y al parecer sin caba-llitos de cartón.

En las procesiones de mañanay tarde del día 23, abrían la marchapor su orden, en filas de 4 u 8,según la capacidad de la calle (art.17 Regl. 1862), aclarando el art. 39Regl. 1918, que "Los individuos delas Comparsas de Caballeria enlas procesiones podrían ir monta-dos en caballos, como tambiénusar en dichos actos y en los quetoman parte el último día de fies-tas, el típico caballete de cartón".De lo que a sensu contrario seinfiere que no lo podían usar el día22. El último día el 24, ya sabemosque su función era la Escaramuza.

La reaparición de la "caballeriade cartón" en la Fiesta, con el nom-bre de "Diana Vespertina del Cava-llet", que el programa ha acogidooficialmente como acto desde1994, hace preguntarse cuál va aser su función en la Fiesta.

Reaparece en un día, el delPatrón, con varios aciertos: a) Enforma de "ball" o danza, que escomo actúa siempre el "cavallet"de cartón en las procesiones y fies-tas patronales que aún lo conser-van, por lo que sería más lógico lla-mar al acto "ball o danza del cava-llet ", ya que el ampuloso de "DianaVespertina", puede sugerir imáge-nes contradictorias y confusas. B)El día del Patrón por la tarde es undía muy adecuado para el acto,que por su naturaleza, dignidad yforma con que se lleva a cabo nodesdice de la unción espiritual-reli-giosa que debe presidir el día, almenos entre procesión de la maña-na y la de la tarde que son los dosactos que lo enmarcan, por lo quepuede considerarse un obsequiopopular más al Patrón, y hacerlollegar hasta la Parroquia, o dondeen ese momento está el Patrón.

Su engarce con otros actos dela Fiesta no es fácil, dada suestructura actual de ser una repre-sentación de un episodio de laReconquista, todo lo popular y fes-tiva que se quiera, pero formal. Nohabría problemas en las procesio-nes, encabezándolas, por aquellode que las procesiones patronales,a imitación del Corpus valenciano,pueden dar cabida a manifestacio-nes festivas populares en forma dedanzas, grupos, etc... Tampoco lohabría como boato en las filaes decargo. Pero como filaes específi-

cas de "cavallets" no tendríanactualmente sentido. Tampococaben en el Alardo. Estarían encontradicción con lo formal actualde la Fiesta.

JOSÉ LUIS MANSANET RIBES

NOTAS.(1) Revista de la Fiesta. Alcoy 1996(2) Rogelio Sanchis Llorens. Memoria

sobre antigüedades de Alcoy. De.CAM. 1986.

(3)J.A: Llobet y Vallosera. "Apunteshistóricos acerca de las fiestas....

(4) Charles Davillier. Viajes por Espa-ña. 1862 a 1875. Según "NostraFesta".

(5) Guia del Forastero en Alcoy. JoséMartí Casanova, librero editor1864.

23

Els Realistes i laPer a tots els amics Realistes,

especialment per a Jordi Linares,Vicent Ivorra i els membres dejunta de filà que vau patir tant lavesprada del 22 d'abril de 1996.

Durant els primersmesos de 1944 els

Realistes preparavenla segona capitania en un ambienti circumstàncies completamentdiferents a les de la primera oca-sió. Molt havia canviat la situaciópolítica i social en deu anys, des-prés de passar per una guerra civil.Es vivien els moments durs de lapostguerra, temps de mancances iracionaments, però malgrat tot laFesta renaixia, començava de noua dur alegria, colorit i música pelscarrers del nostre poble.

El primer dia del mes d'abril de1944 venia marcat per la celebra-ció del "Dia de la Victoria", així hodenominava el règim, i la premsatitulava: "Alcoy envia al Caudillo supromesa eterna de fidelidad y gra-titud" (1). Aquell dia es fixava elcartell de festes, obra de José Joa-quín Arjona Vallet. El C.D. Alcoya-no es jugava l'accés a la promocióper a intentar pujar a primera i laGlòria recorria els carrers d'Alcoi eldia 7 d'abril. El "Frente de Juventu-des" organitzava un festival d'exal-tació alcoianista, celebrat el dia 11,al temps que preparava l'edició dela revista Excelsior, dedicada a lesfestes abrilenques. El dilluns dia 10quedava beneïda la nova imatgeinfant de sant Jordi, coneguda comel Xicotet. El Reliquiari estava enplena reconstrucció però es decidíque no figurarà en la Processó finsque no estaguera completamentrestaurat.

Per altra banda la "Delegaciónde Defensa del Patrimonio ArtísticoNacional" demanava a l'Ajunta-ment la cessió de locals per tald'instal·lar un museu d'art. El muni-cipi ho celebrà molt i acordà "lacesión de las magníficas salas delantiguo palacio municipal quedesde su restauración fue destina-do a albergue de arte" (2). Tambéquedava editat el Novenario a SanJorge Màrtir del reverend EnriqueAbad Vilaplana. La fira omplia elpont de Sant Jordi -més de 150firaires- i s'inaugurava oficialmentel dia 20, junt a l'enllumenat de laplaça d'Espanya, Ajuntament,

carrer de Sant Tomàs i església deSant Jordi.

Però ¿,què sabem dels Realis-tes d'aquell any de Capità? El diariInformación d'Alacant presenta eldia 28 de març un article signat perJulio de Vidal, un dels pseudònimsque utilitzava el periodista alcoiàRafael Coloma Payà, titulat Nues-tra visita a los «moros» (3), unaautèntica delícia, el qual ens per-met conèixer com es vivia aquellacapitania, i que considere mereixser reproduït íntegrament:

"Nuestra visita a los «moros».La comparsa de «realistas»vibra de emoción y entusiasmoante la proximidad de las tradi-cionales fiestas de San JorgeMártir. Este año le toca el turnoal capitán de las huestes agare-nas.

Próximas las históricas fiestasque cada año Alcoy celebra enhonor de San Jorge, Mátir, guerre-ro capadociano, adalid insigne dela victoria cristiana sobre las hues-tes de la Media Luna, hemos creí-do oportuno iniciar unos reportajes,

que sean pulso y vibración delentusiasmo que por anticipadosiente nuestra ciudad a la vista desu Fiesta Mayor. Y así, con esaintención, nos hemos dirigido a lacalle de San Miguel, donde tienesede y asiento la comparsa moradenominada «realistas».

Hay que bajar por una escaleri-lla estrecha y pina, que a las dosvueltas nos muestra el local de lacomparsa. Está enclavado en loque fué muralla antigua de la villa,sobre lienzos de piedra patinadaspor el tiempo, que abren al río elvértigo de una altura considerable.En las paredes hay trazos de arcosárabes pintados, espingardasentrelazadas, lanzas con madro-ños de pelos y adargas o tarjas conuna cabeza de moro al aguafuerte,carteles de fiestas y uno, de toros,de Ruano. El diseño antiguo de la«filà», cuando se llamaba «primeraCaballería mora», no tenia derechoal disparo en el alardo y en plenotiroteo corrían los «individuos» lascalles de Alcoy, montados en lostípicos caballitos de cartón. El dise-

Capitanía de 1944

José TormoNácher, Capitádels Realistesl'any 1944, ha

arriba! a laplaga

d'Espanya. Alfons s'observa

l'abséncla de laparroquia de

Santa Maria idel seu

Campanari.

ño antiguo representa un moro conbarba, caballero en su caballo decola arqueada y una banderita a ladiestra, que puede tomarse poruna caricatura del duque de Oliva-res de Velázquez. Un letrero dice:«orden y respeto». El retrato delprimer capitán -este año es lasegunda vez que «els Realistes» lotienen- y el diseño de la transfor-mación de la indumentaria. Y SanJorge, enmarcado en talladamadera de estilo árabe, presidien-do todo el hervidero de ideas, pala-bras y entusiasmo que allí reina.

Tomamos asiento en una largamesa, junto a los «individuos» dela comparsa, jóvenes y viejos, quevibran emocionados al amanecerde las próximas fiestas.

El capitán de Moros -JoséTormo, en la vida ciudadana- esobjeto de preferente atención. Es asu vez «primer tro» -presidente, enla ordenación jurídica festera- delos Realistas que nos dice:

-Este año pensamos dar unasensación fuerte en las fiestas. LaComparsa entera se apresta afa-nosa y hay gran entusiasmo.Hemos construido varios palanqui-nes para la Entrada de Moros,algunos de los cuales, serán porta-dos por «esclavos», que llevarán a

hombros bellas alcoyanas atavia-das de musulmanas. Saldrá tam-bién una carroza muy artística, tira-da por bueyes, formando todo elloun conjunto lleno de color.

El secretario -¡qué pena notener nombre típico!- nos explicatambién los detalles de régimeninterior.

-El entusiasmo es indescripti-ble. Aunque sólo 35 «individuos»cuenta la Comparsa, saldrán en laEntrada cerca de doscientos per-sonajes, sólo en la parte de lacomitiva del Capitán. El traje de«esclavo» es precioso, sobre todoel collar de cobre, derroche de laartesanía alcoyana. A pesar de lahumildad de todos los componen-tes, no por eso decrece la anima-ción pues la fiesta es antes quenada. Hay «individuo» aquí quevende los conejos que tiene, parapoder salir de moro. Las recauda-ciones son suficientes, para llenartodos los gastos que tenemos.

Atendemos un poco la conver-sación de los «individuos», senta-dos en aquella mesa larga. Sehabla de compra y venta de trajes,prendas sueltas que se ceden,arcabuces que se contratan, cálcu-los sobre los kilos de pólvora quese necesitan, ayudantes para lle-

var el cajón del fingido «municiona-miento».

Otro nos dice:-Los pleitos de «comparsa»

son parecidos a los de familia. Hoyreñimos, pero a la noche siguientevolvemos a reunimos en la mismamesa, bajo el mismo diseño.Recuerdo que hace algunos años,próxima la fiesta, hubo huelga queduró catorce semanas. Veíamostodos que la fiesta se aguaba, peropudo más ella que la terquedad.Unos días antes se terminó el con-flicto y todos, patronos y obrerossellaron juntos, vestidos de morosy cristianos.

Un recién llegado corta toda laconversación. Apercibimos que esforastero a juzgar por el tono devoz. Al marcharse se produce elsiguiente diálogo.

-Quédate y sales con nosotros.-A este le «enredo» yo.-Mirad; yo no entiendo de vues-

tra fiesta.-Con dos «ensayos» te pone-

mos al corriente.-Bien sabéis que «ésto» hay

que llevarlo en la sangre.Luego nos juntamos con el sar-

gento -el ordenanza de la Com-parsa- y el «cop» -tesorero- y el«darrer tró» -especie de vicepresi-dente de la Junta moruna «delsRealistes»-. Todos están satisfe-chos de los trabajos que han reali-zado para la «entrada». Este año,segunda vez que les cabe en suer-te el capitán, están dispuestos aechar las campanas al vuelo.

Allí, en «els Realistes», viveplena de emoción y antigüedadnuestra fiesta mayor. Nada importaa aquellos hombres, como no seala historia de la victoria cristiana,amparada por San Jorge. La fiestade Moros y Cristianos tiene allí unpuntal firme y fuerte, tan fuerte,como los muros antiguos que en eldiscurrir de los años son bastiónformidable de aquella casa queparece venirse abajo.

Ya nos despedimos de todos,que afectuosos nos estrechan lasmanos. Al tomar la pina escalerilla,observamos que en una pizarrahay escrito: «El próximo domingo,ensayo». No cabe duda. Hay queensayar, ensayar mucho, que lasfiestas se aproximan. Ensayar, quees tanto como cuidar, retocar,mejorar, día a día la fiesta alcoya-na, ungida de fe y poesía, donde

L'esquadra d'aquell any amb les "adargas o trajas con una cabeza de moro alaguafuert".

L'esquadra de negres de 1944, segons el periodista "la mejor escuadra de negrosque ha visto Alcoy de diez años acá".

vibra, hecha historia y tradición, elalma toda de Alcoy.

JULIO DE VIDAL"

Poc més podem afegir desprésdel magnífic retrat que fa l'autor del'ambient fester que omplia lesparets d'aquella filà. L'Entrada dela filà Realistes va complir totes lesexpectatives formades per aquellscomentaris. Un triomf en uns anysdifícils.

També sabem que la vostrabanda de música era la Unió Musi-cal de Muro de l'Alcoi, els dos anysde càrrec (4). A més l'esquadra de

negres del capità anava a desfilarals sons d'una marxa mora dedica-da al coronel comandant de laplaça, Guillermo Prieto Madassu.El seu autor era, segons la prem-sa, "el conocido Juanito Miró, alco-yano muy celebrado en las emisio-nes infantiles por el dominio quesobre el acordeón tenia", el qualformava part de la banda del Regi-ment d'Infanteria. Aquesta marxa,titulada Embrujo del Senegal, "demucho sabor marroquí y preciosoritmo" (5), interpretada per l'or-questina de músics de la bandamilitar del Regiment espenta l'es-

quadra de negres des del carrer deSant Nicolauet cap avall.

El mateix Julio de Vidal -RafaelColoma-, passades les festes,escriu una sèrie d'articles titulatsVentaria de la fiesta. Un d'aques-tos narra una curiosa anècdotasobre l'esquadra de negres. Sem-bla que els negres dels Realistesanaven a presentar uns vestits"bastante deficientes" però enassabentar-se que la filà Barba-rescs, filà de l'Alferes, tenia un pre-ciós vestit d'esclau -en paraulesde Coloma anaven a "echar elburro por la ventana"- vancomençar a reformar el seu vestit.Durant l'Entrada els negres delsRealistes, atemorits per la famaque precedia els Bequeteros, vaniniciar la desfilada amb cert com-plexe que, a poc a poc, van supe-rar en veure la favorable reacciódel públic, que no cessà d'ovacio-nar-los. Un comentari final indicaque potser havia estat "la mejorescuadra de negros que ha vistoAlcoy de diez años acá" (6).

En definitiva, els Realistes vaucomplir com els millors, en unsanys de dificultats econòmiques,gràcies a l'excel·lent ambient queregnava entre els festers de la vos-tra filà. Només queda desitjar-vos atota la filà, però especialment aRafael Palmer Balaguer, Capità1997, tota la sort que mereixeu ique la vesprada del 22 d'abril hajaquedat, per a admiració de tots,coberta per eixe blau tan abrilencque identifica el vostre disseny.

PAU GÓMEZ I NAVAS

BIBLIOGRAFÍA:(1) Información. Diario de Falange Tra-

dicionalista y de las J.O.N.S. Ala-cant, dissabte 1 d'abril de 1944.

(2) Información. Diario de Falange Tra-dicionalista y de las J.O.N.S. Ala-cant, divendres 14 d'abril de 1944.

(3) Información. Diario de Falange Tra-dicionalista y de las J.O.N.S. Ala-cant, dimarts 26 de marg de 1944.

(4) TORMO CERDA, Santiago. Bandasde Música. Unión Musical de Murodel Alcoy. Alcoi, R.F.M.C. 1965, pp88-89.

(5) Información. Diario de Falange Tra-dicionalista y de las J.O.N.S. Ala-cant, divendres 21 d'abril de 1944.

(6) Información. Diario de Falange Tra-dicionalista y de las J.O.N.S. Ala-cant, divendres 5 de maig de 1944.

El vestit Realista

La indumentària festera ésinqüestionablement un delselements més estimats pel

fester i la festa alcoiana. Dir enAlcoi que un es disfressa en festesés quelcom més que un insult. Peraixò eixa expressió tan nostra de"em vist de fester" està més propdel sentit simbòlic i estètic de quel-com que condensa forts senti-ments i s'empra com un rite, queno pas de l'acte superficial que téel trasmudament de disfressar-se.

Ara bé, eixa estima no va acom-panyada normalment d'un coneixi-ment profund de la forma, del sen-tit i de l'evolució històrica d'aques-ta. Per això crec oportú tractaraquest tema, en aquest cas cen-trant-me en la de la Filà Realistes,subjecte i objecte d'aquestaentranyable revista de l'any deCapità, a la qual ha estat invitat aparticipar-hi.

La Filà, són dades que estan japrou a l'abast de tothom, que coma tal es funda en 1926, ve de lesantigues comparses de cavalleria;en concret, sembla ésser, de la 1ªCavalleria de Moros que es fundàen 1842 i que al voltant de 1862afegeix el nom del seu general,una espècie de primer tro, Rafael

Miró. A partir de 1886comença també a ésserreconeguda popular-ment com "del Realiste";en 1893 se l'anomena ja"Caballería Realiste".

El primer vestit delqual es té documentaciógràfica és el del 1876,que podem veure en elsgravats xilografies delprimer Llibret de Filaes,editat amb ocasió del VICentenari. De l'alesho-res comparsa de cava-lleria sabem que "el pan-taló és bombatxo arre-mangat, capa curtaornada per una trepa,marlota creaunt pel pituna espècie de cordone-ra, turbant a l'otomà,adornant-se amb unapetita ploma" (1). Aaquests elements hihauria que afegir lespolaines -en algunsmoments-, les cotama-lles, el sabre i el cavalletde cartró penjat amb tor-sura al cos. Dels colors,

que els coneixeríem per documen-tació posterior, destaquem el blauturquesa del pantaló, el verd de lafaixa, l'avinagrat de les calces, elmorat (color teula, ens diria l'amicSantiago Pericàs) de la jaqueta, elblau obscur de l'armilla, el turbant icapa blancs, les babutxes grogues.Un vestit, doncs, amb gran varietatde colors i de fantasia.

El vestit, amb prou seguretat,obeix a tres factors: a la seua con-dició de comparsa de cavalleria,que explica pantaló i capa; al caireturc de la indumentària mora, ja nosols d'aquesta filà, sinó de la majo-ria de les nostra festa, com referital 1741 ja assenyalava el ParePicher en el seu cèlebre "Croni-cón", en parlar de com es feia lafesta: "se enfrentaban dos compa-nías de arcabuceros, una de cris-tianos y otra de cristianes vestidesa lo turco" (2)

Aquesta semblança turca de lanostra indumentària té a veureamb l'odi a l'otomà, per allò de lapirateria a les nostres costesdurant el segles XVI-XVII i la crea-ció de les milícies alcoianes per acustodiar la plaça i assistir-hi a l'a-juda dels pobles de la Marina quanaquests hi eren atacats pelsesmentats pirates berberescs iturcs. En aquesta època, doncs, esfonamenta el sentiment popularoriginal que, com identificació frontal contrari, dualitat, per cert, quedona lloc a litúrgies rituals i festivesd'un col·lectiu pràcticament des dela prehistòria, dona oritge a la nos-tra festa. El sentiment es gesta enclau de contemporaneitat, no entermes històrics, puix, per altrabanda, la història passada eraforça desconeguda per aquellesgents; les societats comencen atenir consciència històrica alssegles XIX i XX.

També hi ha un tercer factor,que no cal oblidar i que explica la

Evolució i sentit formal

pervivència d'aquest tret durant elsegle XIX. L'estil més ornamentat,més donat a la fantasia (com hodemostra la varietat de colors delvestit Realiste en aquests mo-ments), de la indumentària turcafront a l'àrab, més sòbria, convé alconcepte d'allò oriental que estenia a l'època romàntica, confor-mat tant a partir, en uns casos,d'una realitat coneguda com, enaltres, somniada. En tos cas era

força predisposí a pensar l'orientalen termes força pintorescs i deco-ratius.

Aquest disseny de la indu-mentària de la Filà es va mantenirpràcticament fins que aquesta vadeixar d'ésser de cavalleria en1926. Però en un principi els can-vis foren petits; la faixa amb flecs,el turbant passa a ésser com el dela majoria de les filaes d'infanteria,canvia la forma de l'armilla, i tant la

pitrera com l'embocadura de lajaqueta adopten uns bordats orna-mentals.

En 1928, es modifica la faixa,ara és blanca i estampada a tiresblaves, i el turbant porta escarape-la i un cim metàl·lic. Als anys pos-teriors s'incorporen el collar del pit,els punys a les monyeques, totsdos metàl·lics i daurats; i els flecsen l'embocadura de la jaqueta.També, en algun moment el dis-seny de la faixa fou amb quadresgrans geomètrics.

El vestit, doncs, al llarg d'a-quests anys va depurant-se delselements més fantasiosos, en unprocés semblant al de les altresfilaes. La peça que més canvia ésla faixa, potser, per una banda, enun intent d'introduir algun elementde fantasia en un traje més bésobri, i per altra, perquè era la peçamenys costosa en fer qualsevolmodificació.

Finalment, en 1949, es dissen-ya el vestit amb les seues caracte-rístiques actuals, és a dir, turbantblanc amb una cinta blava, escara-pela i pic en metall daurat; capablanca, jaqueta roja amb uns flecsdaurats que cauen sobre el braç isobre els punys metàl·lics de lesmonyeques, els quals van prece-dits d'una tira daurada bordada.Sobre la jaqueta i a la part del collcau un gran collar metàl·lic daurat.L'armilla és blava amb bordats, tre-pes i dues mitjes llunes metàl·li-ques, tot així mateix daurat, en lapart davantera; darrera té tambéuna altra mitja lluna. La faixa ésgroga amb dos caigudes delante-res que acaben en flecs, el pantalóblau, les calces marrons i les saba-tes grogues.

JOSEP ALBERT MESTRE MOLTÓ

Quatre Dianes delsPRÒLEG

Abans de començar el tre-ball, voldria dir que nocreguen que sóc un

nostàlgic pels records que he escritsobre el passat de la Filà, (l'articlede la revista de l'any passat) no ésaixí, el que si que potser, és quedes de l'any 1945 fins avui fa 52anys que sóc soci de la Filà. Percoses que passen en la vida vaigdeixar d'eixir a la festa i d'assistiramb regularitat a la Filà, comtambé ara fa uns anys que he tor-nat a freqüentar-la assíduament.

Aleshores quan hi ha un trenca-ment de la forma de vida és quanet dones compte més encara de ladiferencia de vida que existeixentre el passat i el present, i natu-ralment recordes el passat, i mésencara si en eixe temps estàinclosa la joventut, i en el presentportes una carrega de 70 anys,que són molts anys, massa anys,si tenim en compte que la vida escurta.

El meu agraïment a alguns fes-ters que amb la seua atenció,m'han fet tornar a viure de formaassídua l'ambient de la Filà.

No dic noms per no deixar enl'oblit algú d'ells.

L'any passat a petició del cro-nista de la Filà vaig escriure a larevista que es va publicar ambmotiu de tindré la Filà el càrrec del'Alferis un article sota el títol"Records de Rafael Selles i Tormo(anècdotes i costums dels Realis-tes dels anys quaranta i cinquan-ta). De les set fotografies que enl'any 1992 el Darrer Tro va escollirentre totes les que jo hi tenia d'a-quells temps, quan eixia a la festa,per reproduir-les i tindre-les a l'ar-xiu de la Filà, en va triar tres d'ellesdegudament documentades (noms,cognoms, com alguns malnoms"apodos" dels personatges de lesfotografies) per a publicar-les junt al'article; comunicant-me a conti-nuació que les altres quatre espublicarien a l'any del Capità.

En una paraula; que diplomàti-cament i en certa manera aquestbon senyor estava comprometent-me a que també col·laborarà en lapresent revista.

No el critique, sinó tot el contra-

ri, li agraeisc el seu interès respec-te a la meua col·laboració d'en-guany a la revista.

Al mateix temps jo també hodesitjava, puix sense el presenttreball l'objecte que buscava a par-tir de la publicació de l'any passatde donar a conèixer a festers d'a-quells temps (poc o no conegutspels festers actuals) hauria estatun treball incomplet al no publicar-se les fotografies que faltaven ,sent així que en certa manera ésuna continuació del treball de l'anyde l'Alferis.

A més a més, hauria segut unacte injust per part meua amb totsaquells que hi vaig anar a veure,els quals jo creia que podrien infor-mar-me al respecte, altres emdonaren adreces de familiars oconeguts que em donarien algunainformació; sent així que algunsd'ells em demanaren que elsensenyarà la revista el dia que espublicarà.

A ells sempre el meu sinceragraïment al respecte.

També tenia interès en publicar-ies sent així que alguns festers(jamorts) d'eixes fotografies tenen fillso nets entre els Realistes actuals; itenint en compte que abans elsfotògrafs professionals no abunda-ven com ara, puix moltes de lesfotografies que ens feien eren fetesper familiars o amics, vull dir ambaixò, que em donaria per moltsatisfet si eixos Realistes actualspogueren reconèixer entre lesesmentades fotografies, al seupare o al seu iaio.

El diumenge de Rams, enaquells temps podies elegir actesegons l'antiguitat (el mateix pas-sava per a fer de caporal "cabo")

L'any passat se'm va oblidar al'apartat de "Anectotes i costumsdels Realistes dels anys quaranta icinquanta; el tema referent a la"dinà" i encara que no te capimportància, si que m'agrada publi-car-ho pel contrast tan gran de lesdinades d'ara (l'any passat vaiganar a la "dinà") amb les dinadesd'aquells temps(transport, distrac-cions, etc, etc...)

Aleshores el dinar venia a fer-se que jo recorde en algun mas ,com el mas de Don Jordi, mas delTroncal, etc... que corresponen a lapartida de Polop Baix.

Per anar-hi, es feia amb camió(eren els mitjans de transport quehi havien) en aquest cas era elcamió de Rovira, transportista quetransportava llenya.

No cal dir que anava una xaran-ga de músics, i els encarregats del'organització anaven el dia ante-rior.

Ara ve el que dic en el pròleg,és la diferència tant gran que hi haentre la quantitat de socis que vana les dinades d'ara, amb les dina-des d'aquells temps, que aquestesúltimes en venien a ser pràctica-ment com una reunió familiar, es adir, com una "pinyata" que dèiemen aquells temps, un dia per a pas-sar-ho bé al camp.

Perdoneu-me si us he cansatllegint aquesta relació, jo sóc el pri-mer en no donar-li com a fet cap

Miguel Espí Selles

Modesto Sempere Cascant

Lucas García GrauSantiago Pons Cabrera

Àngel Moltó Blanes "El Senyoret"

Miguel Espí Carbonell (fill)Miguel Espí Mayor (nét)Emilio J. Espí Mayor (nét)

Modesto Sempere Sànchez (tniJuan G. Sempere Pascual (nét)Modesto Sempere Pascual (nét)Fernando García Molina (nét)Santiago Pons Sala (nét)

Fernando Moltó Moya (fill)Jorge V. Bonhome Moltó (nét)

Enguany, com veureu, les qua-tre fotografies corresponen a l'actede la Diana.

importància sent així que entre undinar a l'altre existeix una diferèn-cia de 50 anys, i és llògic i natural

anys Cinquantaque passe això i que recordesaquells temps.

Vull dir amb això, que el valorque jo li done a eixes dinades noes el fet en si, sinó que quan mésconstància escrita i documentadatinguem de totes aquestes activi-tats més serà la riquesa històricadins del brillant futur de la filà

Publicades les fotografies queconsten en el present article, doneper acabada i amb tota satisfacció,aquella tasca que em vaig imposarl'any 1992 de documentar el méspossible les esmentades fotogra-fies.

També done per complida laparaula que "mentalment" vaigcomprometre davant tots els per-sonatges d'eixes fotografies, quanl'any passat hi cobraren vida i pràc-ticament tots hi volien vindré a par-ticipar en la festa.

Jo els vaig prometre que vin-drien tots, però, seria un error dei-xar la Kàbila abandonada amb lesseues dones i fills, així doncs,podrien vindré la meitat a l'any del'Alferis i l'altra meitat a l'any delCapità.

Així es va fer: Mireu la revistade l'any de l'Alferis i els voreu enuns moments d'alegries, diver-sions, i amb uns bons sentimentscap a la vellesa.

L'altra meitat esteu veient-la enla present revista, han vingutarmats i estan desfilant al mateixtemps que vosaltres, Realistesactuals (si bé amb una diferènciade temps pràcticament de 50 anys)però tots junts amb la mateixavoluntat de posar-se a les ordresdel nostre capità i lluitar per crearun futur cada vegada més digneper a la nostra filà

Encara em ressona l'oit, quanells, a l'eixir de la Kàbila per posar-se a les ordres del nostre Capità, ideclarant la guerra Santa als cris-tians, llançaren el mateix crit queels que vingueren l'any passat,però amb més força, amb mésmalícia i amb més convicció, puixera gent que venia armada i prepa-rada per a lluitar contra els cris-tians, contra el foc i contra l'aigua.

Que Alà guie el sabre del Nos-tre Capità per a que vença a leshost cristianes.

Primer dia de festa

(d'esquerra a dreta)Antonio Abad PérezEnrique Nadal PérezÁngel FerrándizPep Linares MoyaAntonio LlácerSantiago Pons CabreraRafael Selles i TormoÀngel Moltó BlanesModesto Sempere CascantManolo Llácer BorrellFrancisco Santonja Gisbert.

Acte Diana

"Cigarro""El Sord"

"Vaqueret""Malany"

"El Senyoret"

Any 1950

Any 1951Primer dia de Festa Acte Diana

(Com es veu l'església de Santa Mariaestaven reconstruint-la)

(d'esquerra a dreta)Antonio Abad PérezNo identificatJuan GarcíaÁngel FerrándizFco. Santonja Gisbert

Rafael Selles i TormoJuanito Llorens

"Cigarro"

(el que fa de Capo-ral)

"Guaito" (va ser con-serge de la filà)

Modesto Sempere CascantÁngel Martín CalatayudJuan Bautista Vañó Vañó "l'ouero"

Segon dia de Festa Acte- Diana

(d'esquerra a dreta)Antonio Llàcer "Malany"Santiago Pons CabreraJosé Bonhome (Sergent de la Filà)Francisco Santonja GisbertLuis Vallés CorbíRafael Selles i Tormo

Any 1953Primer dia de Festa

(d'esquerra a dreta)José Llorca DomènechLucas García GrauJuanito Llorens

Rafael Selles i TormoÀngel FerràndizMiguel Espí Selles

Acte Diana

"Rosa"

"Guaito"(va ser con-serge de la filà)

RAFAEL SELLES I TORMO

Any 1951

El caballo como elemento festero"A caballo va el poeta...

¡Qué tranquilidad violeta!

Juan Ramón Jiménez

EI caballo es elementoindispensable en nues-tras fiestas de Moros y

Cristianos. Bastaría citar el caballode San Jorge, en la imagen delsanto, y, sobre todo, en la apariciónde San Jorge, en las almenas delcastillo, el último día de las fiestas,donde la figura de San Jordiet,montado en un "cavallet", cierra latrilogía. Recordemos asimismo elcaballo batidor en la escuadra y unlargo etcétera.

No en balde los árabes supie-ron cantar al caballo en miles dehermosos poemas. Recojo estosversos del poeta arábigo-andaluz,Ibn Abi-Haytam de Sevilla (sigloXIII):

¿ "Es un corcel lo que ha pasado[ante mis ojos

o una estrella fugazque cursó rápida como el

[relámpagoencendido por la tormenta"?

O este otro, no menos bello quedice:

"Negro por detrás, blanco pordelante

vuela entre las alas de los vientos".

Ibn Daid-Magribi (1214-1274)

Como verá el lector los versosson del siglo XIII, la época de labatalla de Alcoy, con la derrota deAI-Azraq.

Pues bien, la filá "Realistes" hasacado del arcón de la historiapara ofrecernos una diana vesper-tina, el famoso "cavallet", con lagracia y la escenografía de tiem-pos pasados, en un desfile quecada día prende más en el público,por su ingenuidad, su buen gusto ysu alegría. La tarde abrileña conesta parada singular ha tomado unnuevo cariz de poesía y ritmo, dedanza ancestral al compás depasodobles festeros.

Se podría decir que a caballode los sueños van trotando los fes-teros. Debemos felicitar a la filá"Realistes" por esta incorporacióna la fiesta que, con un acto tan sen-

cillo, ha puesto una pica en Flan-des y ha venido a engrosar el acer-vo cultural de un pueblo, con estadiana floreada de la tarde, en el díadel santo Patrono, mientras el airehuele a gloria, entre los jazmines ylas rosas blancas.

"A caballo va el poeta...¡Qué tranquilidad violeta !

ANTONIO REVERT

Joan Valls Jorda

Brillen les festes sempre optimistesi que les filaes vagen davanti done al poble gracia i encantla fila mora deis Realistes!

ea[CE[s

Presenlaci6 Revista 1996.

Homenatge a Sanl Jordi de les Aajoletes.

Fontilles'96 Els nostres Cuiners.

Algunas notas sobre las CaballeríasA Jorge Linares Abad,

por su valentía.

Escribir sobre "les filaes"-ayer comparsas- quese denominaban de

caballería resulta siempre atractivoy es, además, todo un reto queconstituye a la vez toda una res-ponsabilidad. A veces se cruzanlas noticias y no acaban por aclararo poner adecuadamente en su sitiocual es la cierta y cual es otra hipó-tesis, aunque está claro que elbando moro se diferencia del cris-tiano y éste del primero, de formabien visible.

La misión de las caballerías enla Fiesta también lo tenemos pues-to en su lugar y fijado desde siem-pre, porque la prensa de la época,las evocaciones de periodistas yescritores y aún las fotografías aja-das, de tono beig, han ido configu-rando su actividad y actuación.

Es evidente que la CaballeríaPrimera de Moros fue la que luegose llamaría Realista. Estas entida-des no tenían primer tro o jefe defilà sino "general" y en ocasiones ladenominación o titulo de la filàtomaba el nombre, precisamente,de su general o cabeza visible delgrupo.

Muchas veces se ha evocadoaquella acta de la Junta GeneralOrdinaria de la Asociación de SanJorge de 7 de junio de 1859, en laque aparece Rafael Miró como res-ponsable de la Primera comparsade Caballería del bando moro, ydesde aquí, sin duda, yase pueden colegirmuchos hechos.

Las caballerías, sinembargo, no fueron bienvistas por un historiadorilustrado catalán queacertó a pasar por Alcoy,llamado José Llobet yVallllosera, que enten-día, severo en sus apre-ciaciones y quizá untanto cariacontecido,que aquellos festersembutidos en sus jacosde cartón y armados dechafarotes constituían laparte más ridicula de lafiesta. No pudo saber enun día todo lo que la his-toria, el folklore y elansia popular había idoedificando año tras año,

conjugando perfectamente fe ydevoción con anécdota y la lúdicaexpresión del pueblo.

Una página en blanco hallamosen la "Guía del forastero", publica-da por Martí en 1864 y siempre deobligada consulta, y es que al citarlas comparsas de caballería, quese diferencian muy bien de las lla-madas de infantería -curiosadenominación militarista, comotantas cosas en nuestros Moros yCristianos- no aparece la Caballe-ría Primera. En los cristianos figu-ran Húsares, Lanceros, Austría-cos, y en el ejército opuesto: Ára-bes, Palestinos, Marruecos yAfricanos. ¿Dónde están los Rea-listas? Un pequeño secreto quealgún día se aclarará, sin duda.

A partir de aquí los actos ya sonmás abundantes y concretos. Laprensa de la época, aunque parcaa veces, comienza a fijarse en estefenómeno social que enmarca laFiesta alcoyana, y los nombrespropios y las actuaciones se amon-tonan en los periódicos y en lasrespectivas actas oficiales.

En su momento ya hice esterecorrido en el fascículo correspon-diente de los Realistas en "NostraFesta", volumen IV, pp.25-40, peroconsidero que un artículo mono-gráfico para una revista conmemo-rativa como ésta, algún dato habráque rescatar, añadiéndose otroscomplementarios. Adviértase, ade-más, que la filà Realistas o Caba-llería Primera de Moros está comodifuminada en la generalidad o

totalidad de todas las comparsasde este género, siendo el comenta-rio igualmente general y globaliza-dor.

El nombre de Rafael Miró,general de la Primera Caballeríade Moros reaparece en un sueltode mayo de 1873, "Cuenta delTesorero. Junta del Patrón SanJorge de 18 de mayo 1873 a 27 demayo 1874", en el apartado ocolumna de ingresos en donde seexplícita que la filà cuenta connueve individuos y que a ocho rea-les por cada uno ha ingresado altesoro de la Asociación de SanJorge setenta y dos reales. Habráque añadir que en los años 1874 y1875 no se celebrarán Moros yCristianos a causa de los luctuososhechos del "Petrolio", del 73.

Nuevo y esplendoroso fue elabril de 1876, conmemorativo del"Sesto Centenar", como se decía, yen ocasión de ello se publica el pri-mero de los que se pueden consi-derar "llibret de les filaes", titulado"Noticia histórica acerca del origende la Fiesta de San Jorge...". Enbellísimos grabados de boj o cui-dadas xilografías está la Caballeríade Moros, sin decir que es la pri-mera, aunque sólo aparece ésta yla de Bequetes entre los moros:

"Esta, lector, que aquí ves,los arreos puestos ya,Caballería es que vaMontada... sobre sus pies..."

Casi enseguida, a partir de estafecha emblemática, laCaballería Primera deMoros se denominóRealista, y la prensadirá, año a año, cómo yde qué forma se desa-rrollan las actuacionesde los tradicionales"cavallets": "Una vez queondea la bandera moraen el castillo darán prin-cipio las celebradascorrerías y escaramuzasde la caballería deambos bandos", al decirde "El Serpis" del día 23de abril de 1879. Tresdías después el mismoperiódico, y reseñandocuanto había aconteci-do, añadía: "... ya no seven en las fiestas aque-llas animadas y bullicio-

sas bandas de disparados (dispa-ratados) ginetes (sic) montadossobre sus propios pies y con elcaballo de cartón sostenido contirantes y pendiente de los hom-bros. Aquellas estratégicas correrí-as con que desaparecían y volvíande nuevo á aparecer inopinada-mente, sorprendiendo á los inofen-sivos espectadores, que salíanescapados con los sombreros bajoel brazo, huyendo de las bromasde aquella singular caballería...", ycompletaba el cometario de estaguisa: "El efecto que nos causabanlos generales de caballería al fren-te del corto número de ginetes (sic)que los seguían, era el mismoaproximadamente, que nos causael desfile de guerreros de la paro-dia de caballistas, antes al contra-rio, desearíamos que de continuarhaciéndose la fiesta, aumentara elnúmero de ellas, ya que son losque más contribuyen, en ciertomodo, á animar la fiesta".

De todo ello, pues, se deduceque las comparsas de "cavallets"deberían estar pasando una ciertacrisis, y quizá todas en general,incluida, por supuesto la de Realis-tas.

Quizá esta suave admoniciónsirviera para que al año siguientevariara en algo el panorama "caba-Ilístico", porque el mismo periódico,con fecha 25 de abril señala: "lasembajadas atrajeron, como siem-pre, gran concurrencia á la Plazade San Agustín, concurrencia quela caballería con sus caprichosasevoluciones, sus caballitos de car-tón y cañas, y sus chafarotes demadera, se encargó de disper-sar...".

Algo debió de ocurrir en 1885 eldía de San Jorge, porque en la pro-cesión del santo no "acudió elseñor Juez de Primera Instancia" nitampoco las "comparsas de caba-llería mora ", que por aquellasfechas sólo eran ya dos: Realistasy Bequetes.

Es curioso que se diga de 1886que la retreta "fue presenciada pormás de cuarenta mil personas",que se dispararon "bastantes cen-tenares de arrobas de pólvora" yque no ocurrieron desgracias "másque algunas ligeras contusionessin importancia producidas por cai-das de los caballitos". Este es elaño en que nuestra filà pasa adenominarse "Primera Caballería

Mora o del Realiste".Ya en la década de los noventa

"El Serpis" de 1893 dice que en laPlaza de la Constitución o SanAgustín varios forasteros se "vie-ron arrollados de improviso por lossoberbios alazanes", irónica mane-ra de nombrar a los caballitos decartón, pero no se registró inciden-te alguno. "Gravedad en los gine-tes de las comparsas de caballe-ría" se lee un año después, refi-riéndose a la entrada de moros,por lo que es de suponer que yaestas filaes, Bequetes y Realisteactuaban en el desfile "tan adecua-do y armonioso que hacen de esteacto el más agradable de cuantosse efectúan durante las fiestas ..."

Curiosa debió de ser esa espe-cie de rivalidad entre"filaes decavallets" y el Regimiento deCaballería de Sesma, presente enlos festejos de hace un siglo, con-cretamente en 1897, La farsa -pordecirlo de alguna manera- y la rea-lidad. Y a tanto debió de llegar queun fester de la "caballería del Vi" oPeaco llegó a propinar empujones,empellones con su corcel de cartóna un soldado de dicho regimiento,quien, cansado por tales molestias"la emprendió a bofetadas", por loque tuvieron que intervenir algunossoldados y un oficial del ejército.

De aquel primer general realistadel que tenemos constancia, Rafa-el Miró, se pasa a otros jefes, talescomo Miguel Moltó (1876-1888),Rafael Peidro (1896-1898), y yarompiendo el siglo nuevo, SantiagoCarbonell (1899-1916).

Gonzalo Cantó, el poeta y dra-maturgo nuestro, publicaba el 21de abril de 1900 en el "Heraldo deAlcoy" su bellísimo poema festero"Rápida", en el que cita a Maseros,Sids, Somatens, Contrabandistas,Estudiante, Tomasines, Capellanesy Cavallets, sin decir de estos últi-mos si son moros o cristianos,Realistas o Bequeteros y la adver-tencia que hace a la "masereta,masereta/ que a les festes d'Alcoyvens" es la que sigue, advirtiéndo-le de las correrías cabalísticas:

"Fuchli á la cavallería,mira tú qu'els cavalletsson fogosos y es desboquen,y si cavall y chinetsencabriten y el fan caurede tos, en mich del carrer,pasarás el gran afrontesi ans no poses remey..."

Diré, y con ello termino, que lascaballerías tenían "personalidadpropia" y constituían un grupoaparte no ya en sus personalísi-mas intervenciones festeras, sinoincluso en el acto de proclamaciónde la Fiesta, la Gloria, como lodemuestra el "Heraldo "de 21 demarzo de 1903, al señalar queintervenían cuatro bandas de músi-ca distribuidas de la siguienteforma:

Con los Heraldos de Alcoy, labanda del Regimiento de Vizcaya.

La "Nueva del Iris", acompa-ñando al bando moro, de a pie oinfantería.

Los "figurines" del bando cristia-no con la corporación "Primitiva"

Las comparsas de caballería,moras y cristianas, con la banda deEl Trabajo. Y es que esta nuevabanda la de "El Trabajo", se pre-sentaba al público por primera vez,bajo la dirección de José SevaCabrera, con treinta y una plazas,siendo contratada enseguida por lafilà Llana, aunque reforzada connueve músicos de Albaida. El Uni-forme era: pantalón negro, guerre-ra y gorra blancas.

Hablando de música, se puededecir qu la corporación musicalReal de Gandía actuaba con laCaballería del Realiste en 1902;Puebla de Rufat acompañaba a losrealistas en 1908; la de Gayanesen 1911 y la de Castelló de Rugaten 1915.

ADRIÁN ESPÍ VALDÉS

Cronista Perpetuo de la Filà Navarros

ySocio de Honor de la Filà Magenta.

en el siglo XIX. Caballería Realista

La Gloria del HospitalA Pau Gómez Navas,amigo y colaborador.

Recuerdo que cuando seestaba elaborando laRevista Realistas 1983

con motivo de nuestra Capitanía, elentonces Primer Tró y siempreamigo y buen fester Enrique Pas-cual, me invitó a participar en ella.No teniendo entonces tema paradesarrollar le pregunté qué era loque podía hacer. Enrique me res-pondió que habían en nuestra his-toria pequeñas lagunas, datos pararecopilar y algunas cuestionestodavía por responder. Me indicóque una de ellas era "El por qué losRealistas arrancaban la Gloria delHospital". No le supe responder,pero sí intenté entonces buscarinformación. Uno de mis primerospasos fue el preguntar a las Her-manas de la Caridad que genero-samente prestan sus servicios enla benéfica institución. La respues-ta fue negativa. Sabían que hacíamuchos años que allí se celebrabaFiesta y que se visitaba y obse-quiaba a los enfermos pero no mesupieron decir nada más. Tambiénpregunté a los más antiguos de laFilá y me respondieron "que porantigüedad" pero la pregunta esta-ba en el aire ¿Por qué? ¿Quién?¿Qué sentido tenía ?. No he olvi-dado el tema, sí dejé de investigar.El caso es que la respuesta la tení-amos muy cerca y hace pocosmeses tuve la satisfacción de darcon ella.

El Hospital Civil de Oliver

El Hospital Civil de Oliver es elresultado de una parte testamenta-ria de D. Agustín Oliver y Domé-nech, rico comerciante y gran hom-bre de negocios. Nació en la locali-dad gerundense de Blanes el 7 deAbril de 1791. Residió en Cádizdurante mucho tiempo y su rela-ción con Alcoy vino a través de lasociedad "Antonio Vicens y Com-pañía", dedicada en un principio ala fabricación y exportación depaños y otros tejidos, para acabarsiendo una sociedad de crédito.

Murió en Barcelona el 15 deSeptiembre de 1866. Sus restosfueron trasladados al Hospital Civilque lleva su apellido en la fecha desu inauguración, Junio de 1877.

Su testamento definitivo lo firmóen Barcelona en 1866. Entre variasdisposiciones señala, después delreparto de su dinero, venta denegocios etc, "que el resto detodos sus bienes, muebles, sitios,derechos y acciones sean vendi-dos por sus amigos de confianza yalbaceas D. José Puig y Cobos yD. Mariano González y Dueñas yque su producto sea distribuidoentre los pobres, Casas de Benefi-cencia y hospitales en las ciudadesde Cádiz, Alcoy y Barcelona".

En Cádiz no se logró edificarningún tipo de Casa Benéfica pordiversos motivos ajenos a suvoluntad testamentaria, pero en

Alcoy y en Barcelona sí. En Barce-lona se construyó la Iglesia- Capi-lla de las Hermanitas de los Pobresy en Alcoy el Hospital conocido portodos nosotros. (1)

Els Realistes arranquen la Gloriade l'Hospital

Es fácil pensar que un pueblocomo Alcoy, generoso donde loshaya, trabajador, amante de sustradiciones, de su quehacer coti-diano, de su Fiesta, la haya mani-festado y la manifesté allá donde laocasión se precie. Mezcla de sen-sibilidad , amor al prójimo, derro-

las hermanas y los auxiliares cele-braban el acontecimiento con can-tos, panderetas, improvisados tam-bores y demás. Era una alegríaingenua ... y a mí se me ocurrióque podríamos traer a las salas delHospital una representación de laGloria ..."

Y así al año siguiente 1943 ... ysiendo todavía Darrer Tró de losCides... "Fui a Casa El Fluix (Fran-cisco Mora) y alquilé unos trajes decomparsería de teatro, que vistie-ron algunos amigos e internadosen el establecimiento. Recuerdoque hicimos dos escuadras y comocabos iban un tal "Pascualillo" ves-tido de Cid y Antonio Sanchis"Charles ", vestido de Realista.Ambos eran los que representabanal bando moro y cristiano respecti-vamente. (2)

Queda claro. Brillante idea deun hombre de gran corazón , Enri-que Miguel Carbonel, unos buenosamigos, y una Fiesta que transmi-tir. Así fue cómo los Realistas a tra-vés de Antonio Sanchis "Charles" yde la colaboración, directa o indi-recta, de nuestro primer Alférez ,Francisco Mora "El Fluix", se arran-có la primera Gloria del Hospital yse sigue haciendo por aquello deque la Fiesta es... de Moros y Cris-tianos. Ahora, como antes, todossaben que el fester que tiene elhonor de dirigir a los glorieros conlas evoluciones propias de cabo,es el Realista, sin lugar a dudas.

Sigamos con ello, con sincero yleal orgullo porque nos lo hemosganado.

Fuimos los primeros.

che de alegría. La Fiesta ha estadopresente en todos los rincones deAlcoy, y también donde se carecede ella: Ancianos Desamparados,Internado de Santa Ana, Prevento-rio Mariola la Asunción, Niños delAve Maria, del Hogar de Nazaret,Patronato de San Vicente, HospitalCivil de Oliver, Residencia deAncianos Emilio Sala , también enlos barrios marginales e incluso enFontilles.

Los Realistas somos un buenejemplo de ello, en la actualidadvisitamos con nuestro Glorieret alos niños internos de Santa Ana(antes Beneficencia), con anteriori-dad se visitaba a los ancianos y ...

fuimos los "pioneros de la Gloriadel Hospital".

Las respuestas a nuestrascuestiones nos las ofrece D. Enri-que Miguel Carbonell, conocidopor "Moscardó", fester veterano dela Filá Aragoneses allá por losaños 70, pero que vestía de Cid ensus años mozos. El fue el creadorde la Gloria del Hospital. Nos locuenta así "Esto ocurría allá por elaño 1942... Yo trabajaba en unaempresa textil y a consecuencia deuna crisis quedé en situación deparo. Entonces busqué empleocomo auxiliar en el Hospital Civilde Oliver. Aquel año observé queel Sábado de Gloria los enfermos,

JORGE LINARES ABAD

Bibliotecario de la Asociación de SanJorge y Cronista de la Filà Realistas.

NOTAS:(1) Notas extraídas del libro El Hospital

Civil de Oliver. Joaquín Sero Dobony Manuel Deasit Chafer. GeneralitatValenciana 1987.

(2) Veteranos de la Fiesta. ArmandoSantacreu Sirvent. Gráficas Alcoy1976.

Cada año al empezarABRIL, me corre por todoel cuerpo una emoción

able. Esta emoción meanima a contemplar fotografías deotros años en las que recuerdo a losfesteros perdidos.

Aunque no te conocí, tu sangrecorre por mis venas.

Ahora comprendo porqué te fuis-te una mañana del "Mig Any", desdeel cielo querían preparar "La olleta"y los cocineros estaban un pocoindispuestos y pensaron ¡Ahí estáMiguel de la filá Realistas!

Te echo mucho de menos, aun-que no te conocí, pero conocerte mehubiera encantado. Sólo pienso loque podríamos haber hecho juntos.Tan sólo te conozco por las pregun-tas que le he hecho a mi abuelitadesde bien pequeñito y le pedía queme hablase de tí. Ella me decía quete gustaba mucho ir por la filá, conrazón soy tan festero. Muchasveces me pongo a pensar lo maravi-lloso que hubiese sido pasar lasfiestas contigo. No me perdería nin-gún acto, aunque procuro ir a casitodo, "soc festeret".

Tú te fuiste pero aquí dejaste unfestero de pies a turbante.

Los festeros que os fuisteis nosdejasteis buenas normas para quela fiesta vaya siempre viento enpopa.

Unos años más tarde fueron lla-mando a varios Realistas amigostuyos: José Tormo "El León", nues-tro Alférez 1982 y Capitán 1983Juan Ferrer, a un gran Primer Trócomo Santiago Pericas y a PepeRubio de la Rosa, persona muyapreciada por mi, entre otros.¿Quien no les conocía?

No sólo van faltando festeros,sino también grandes artistas comoel inolvidable pintor Luis SolbesPayá, gran amigo tuyo.

Tengo por seguro que entretodos celebraréis unas Fiestas deMoros y Cristianos de "Interés Turís-tico Celestial".

De festero nací,de festeros vengo.

MIGUEL ESPÍ MAYOR

Recordando

Esquadra de Negres Capità '97

No hi ha dubte que fer unaEsquadra de Negres alnostre benvollgut poble,

Alcoi, és tot un feliç esdeveniment iun privilegi. El fet extraordinari isocial, donat per nostra Festa, dequè tan sol hui en dia es puga gau-dir d'aquest acte una vegada cadaset anys, propicia l'engrandiment ila importància que se l'in dóna. I sia eixe fet li afegim que l'esquadraés de Capità, el projecta cap almés enllà del moment present, esa dir, cap a un fet històric. Esqua-drer i esquadra formaran part de lamemòria col·lectiva de la filà i de laFesta, també d'Alcoi.

L'individu, que pertany fidel-ment molts anys a la Filà, espera elmoment, que és únic, és la seuaoportunitat. Eixe moment es donatpel torn de "roda" o per antiguitat,en primer lloc, i després per unaestabilitat afectiva, econòmica isocial del fester. Si a aquestosingredients li afegim, una gran dosid'il·lusió festera, bon humor, i persupost, alcoiania pura, tenim ungrup d'homes i dones que donenvida a l'esquadra de negres.Quand eixes circumstàncies con-vergeixen, tenim ja els protagonis-tes.

Han passat anys, i han anat ali-mentant i acariciant el projecte, huiés una realitat i des de que esformà oficialment, segons indiquenels estatuts o normes de cada filà,han procurat, han cuidat de tots icadascun dels actes (ensaios, pre-sentació, entradetes...), de detalls(vestit, complements, obsequis) ifins i tot dels cavalls, que el capbatedor mostrarà en l'Entrà. Aixíquedà formada la nostra esquadra:Jordi Linares Abad, José Luis BotiFuentes, Vicente Gisbert Gisbert,

Juan Garcia Alcaraz, JuanValero Aparicio, Rafael BotíSempere, Antonio López Mira,Juan Abad Bernabeu, MiguelÀngel Alcaraz Francés, Fer-nando Belda Grau (Cap Bate-dor), Francisco J. Botí Fuentes,Ernesto Verdú Serra i JuanFrancisco Boluda Gisbert(Reserva).

Ha sigut, doncs, el torn deroda el que ha format l'esqua-dra. Els llaços d'estima han flo-rejat per l'intercanvi d'idees i lapròpia convivència, baix el sos-tre d'un objectiu comú, LaFesta.

A tota l'organització quecomporta l'esquadra denegres, cal ressaltar dos pilarsfonamentals on s'assenta l'es-mentat que-fer, el vestit i lamúsica. Hem tingut la sort depoder comptar amb l'ingeni il'art d'Alejandro Soler com adisenyador i amb José RafaelPascual com a director de labanda de música que ensacompanyà en entradetes iEntrà de Moros, la SocietatMusical "El Trabajo" de Xixona.

De segur una gran expe-riència compartida que formapart de la nostra pròpia històriacom a festers Realistes.

JORDI LINARES I ABAD

Vivencias de un Capitán

Sé , que en un par de pági-nas es muy difícil podertrasladar todas las viven-

treinta y tantos años de unfester Realista. Pero permitidmeque narre todo lo que mi menterecuerda, pues mi corazón estaríaescribiendo y escribiendo sobretodo lo vivido con, si me permitís,mi familia Realista.

En Mayo de 1961 cuatro ínti-mos amigos Gilberto Molina,Miguel Jover, Juan Ferrer y RafaelPalmer "creuaren" en la Filà Rea-listas, en aquellos tiempos la"creuà" era de cincuenta pesetas y"passar el punt" de cada semanacinco pesetas y se tenía que bajarlos domingos a las doce de lamañana. Me correspondió elnúmero 72 de "fester de fulla", sinderecho a nada, pues entonces nohabía "roda" y se empezaba por elnúmero uno a pedir diana o escua-dra y cuando estaban completasse había terminado todo. Unosaños más tarde la directiva seformó con gente de una nuevageneración de Festers entre losque se encontraban .SantiagoPericást, Miguel Pascual, JoséAlbero, Abacuc Maiques, entreotros, y se empezó a pensar enque podíamos tener derecho ahacer escuadra o diana instru-mentando una "roda" entre los Fes-ters, pero para tener derecho aesa "roda" tenías que bajar cientoquince veces !!! al año a la Filà. Yasí empezaron a cambiar lasestructuras antiguas de la Filà.

En 1969 tuvimos el Alférez, fuela primera escuadra de "negres"que tuve la oportunidad de hacer,toda con gente de la Filà, raro enaquella época, pues en muchas"filaes" no se disponía de gentepara cubrir todos los puestos deuna escuadra especial. En 1970,año de Capitán y debido a que nohabía más gente dispuesta a hacerla escuadra volvimos casi todos ahacer la escuadra de "negres".Enlos dos años el cargo lo ostentóJosé Tormo Nácher "El León".

Vamos hacia 1976 y teniendo elorgullo de poder vivir como festerel VIl Centenario y tener la Filà laescuadra del "mig" y como en lasotras de Alférez y Capitán , volvi-mos a repetir casi todos la escua-dra de "negres". Ese mismo año mihijo Rafael, hizo la Gloria Infantil,

junto a Rafael Cantót (Gloriero Ofi-cial) Fermín Cortell (Gloriero Hos-pital)y Santiago Pericást (GlorieroGloria Centenaria) y en vísperasde 1977 en el concurso de Sargen-tos Infantiles, mi hijo, fue elegidoSargento Infantil desempeñando elcargo los año 1977, 78, 79, 80 y apesar de todas las Escuadras ydemás menesteres que he tenidola oportunidad de disfrutar en laFiesta, tengo que confesar contoda honradez festera que han sido

mis mejores años de Fiesta.Nos metemos en 1980 y es el

único año que no me visto de "fes-ter" por fallecimiento de mi padre.En el mismo año en el mes deNoviembre nos deja uno de loscuatro que en 1961 decidimos"creuar" en los Realistas, MiguelJover que para entonces era "fes-ter" de los Alcodianos. Otro de loscuatro, Gilberto Molina había pasa-do a ser "fester" Cordonero, que-dándonos Juan Ferrer y yo. Casi

nada nos tenía deparado SanJorge, pues en 1982 fue designadocomo Alférez, para entonces teníayo el cargo de Darrer Tro, y en1983 Juan ostentó el cargo deCapitán. Por orden de "roda", hiceEscuadra de "negres" del Capitán.Y van pasando los años, para lle-gar al 30 de Junio de 1985, día enque mi hermano de Fiesta nosdeja, Juan Ferrer Canet, nuestroAlférez y Capitán, se había mar-chado con San Jorge.

En 1986 y después de los añosde cargo, la filà celebra su año de

Centenario en el que una escuadraespecial recordó el traje antiguo delos Realistas que ya vistió SantiagoPericást en la Gloria del VIl Cente-nario en 1976.

1989, escuadra del "mig", pororden de "roda", entró a formarparte de la misma con una varia-ción casi total de "festers" con res-pecto a escuadras anteriores, puesla Filà ha dado un vuelco total encuanto a "festers" y número de losmismos y vamos caminando hacialos años de cargo, nos metemosen 1994 y es designado Miguel

Ángel Alcaraz, como Alférez Rea-lista de 1996 y el 20 de Mayo de1995 fui elegido por votación paradesempeñar el cargo de CapitánRealistas 1997. En 1996 compartícon toda la directiva, la noble tareade poner orden en el Boato denuestro Alférez, fue un día vividopor todos con temor, emoción ylágrimas, pero cuando nos meti-mos en la Filà después de la entra-da y con toda la lluvia torrencialque aguantó nuestro Alférez, Favo-rita y toda la familia Realista, está-bamos todos con la tranquilidad dehaber hecho un buen trabajohabiendo conseguido la Filà ungran éxito ese 22 de Abril.

Pasa el año de nuestro Alférezy empezamos a trabajar todos parael año de Capitán Realistas 1997,es el trabajo que no se ve, peroque al final se ve realizado. Sellega a Octubre y el día 18 en larotonda del Circulo Industrial, Sil-vestre Vilaplana como Presidentede la Asociación de San Jorge,coloca en mi solapa la insignia deCapitán Moro para las Fiestas de1997, A continuación se sigue tra-bajando, estando en manos de Ale-jandro Soler que fue designado portoda la Junta Directiva con mi apro-bación , para realizar todos los tra-jes, boato,bocetos de las carrozas,escuadra de negros, emirs Capi-tán, damas Favorita guardias Capi-tán y Favorita, y así todos los com-plementos que un año de Capitánse requieren.

Nos hemos metido en Abril, yaquí me paro, la historia de lasFiestas, dirá sí Rafael Palmer Bala-guer, Rafael Palmer Peidro y Cris-tina Palmer Peidro, que ostentaronlos cargos de Capitán, Capitán deltercer día y Favorita, estuvieron ala altura que la Filà Realistas semerece, si que os digo a todos los"festers" Realistas que el día 22 deAbril cuando estuve encima de lacarroza, llevé un pedazo de cadauno de vosotros dentro de mi cora-zón y que si algo no salió comoalguno de vosotros esperabais,sepáis perdonarme los fallos quepude tener en la gran responsabili-dad que exigió el ser "CAPITÀREALISTES 1997"

Un abrazo para todos de vues-tro Capitán,

RAFAEL PALMER BALAGUER

Quadre d'honorPRIMER TRO D'HONOR: SANTIAGO PERICAS SANJUÁN (+)FESTER D'HONOR DE LA ASSOCIACIO DE SANT JORDI: JOSÉ ALBERO MARTÍNEZREALISTE D'HONOR: ABACUC MAIQUES JUANSOCI D'HONOR: JOSÉ MARÍA VALLS SATORRESCONSELLERS FILA: MIGUEL PASCUAL VALERO

JOSÉ ALBERO MARTÍNEZANTONIO ARACIL MARTÍNEZENRIQUE PASCUAL RICOJAVIER MORALES FERRIMIGUEL ÁNGEL ALCARAZ FRANCÉS

Junta DirectivaPRIMER TRO: RAFAEL BOTÍ SEMPEREDARRER TRO: SANTIAGO PERICAS JORDÁCOP: JAVIER MORALES FERRISECRETARI: JAVIER BARBER DOMÉNECHVICE-SECRETARI: SALVADOR VILANOVA ARACILCONTADOR: VICENTE SERRA COLOMINAVOCAL ROPERÍA: JOSÉ F. TOMAS VALLS

VOCAL MÚSICA: EMILIO PICURELLI CLIMENTVOCAL MONTEPÍO: EMILIO MATARREDONA SÁNCHEZVOCAL FILA: JORGE SEDAÑO DELGADOVOCAL FILA: RAFAEL PALMER PEIDROVOCAL FILA: R. MARCOS HIGUERO CLIMENTCRONISTE: JORGE LINARES ABAD

Relació Socis fester 1996-1997Any de Capità

1.2.3.4.5.6.7.8.9.

10.11,12,13.14,15,16.17,18.19,20,21,22,23,24,25.26.27.28.29.30.31.32.33.34.35.36.37.38.39.40.41.42.43.44,45,46.47.48.

-ABACUC MAIQUES JUAN- MIGUEL PASCUAL VALERO (Jub)- JOSÉ ALBERO MARTÍNEZ- RAFAEL PALMER BALAGUER-ABACUC MAIQUES MARTÍNEZ- SANTIAGO PERICAS JORDÁ- RAFAEL VALERO APARICIO- JAVIER PASCUAL MIRA- GILBERTO CARBONELL VICENS- EMILIO PICURELLI CLIMENT- ANTONIO ARACIL MARTÍNEZ- JOSÉ A. BRAVO MARTÍNEZ-MARIO SEMPERE PÉREZ- JESÚS SIRVENT BARRACHINA-JUAN PEDROS LINARES- MODESTO SEMPERE SANCHEZ(Jub)-JOAQUÍN SANJORGE MONTAVA-JOAQUÍN PORTA REIG-RAFAEL MICO MOLÍ NA- RAFAEL GANDÍA IBAÑEZ- ENRIQUE PASCUAL RICO- ALBERTO TORREGROSA GARCÍA- JUAN IVORRA SORIANO-JAVIER MORALES FERRI- ENRIQUE SEMPERE PÉREZ- MIGUEL ESPÍ CARBONELL-JORGE TEROL BENEITO- ANTONIO F. VILA JORDÁ- FERNANDO MOLTÓ MOYA- SANTIAGO SANJUÁN GIL-JORGE LINARES ABAD- JOSÉ LUIS BOTÍ FUENTES- VICENTE GISBERT GISBERT- RICARDO SANCHIS BERNABEU- SALVADOR VILANOVA ARACIL- JUAN GARCÍA ALCARAZ- JORGE SEDAÑO DELGADO- JUAN VALERO APARICIO- RAFAEL BOTÍ SEMPERE-ANTONIO LÓPEZ MIRA-JUAN G.SEMPERE PASCUAL- JUAN ABAD BERNABEU- FRANCISCO MARTÍNEZ ALBERT- MIGUEL A.ALCARAZ FRANCÉS- FERNANDO BELDA GRAU- FRANCISCO J.BOTÍ FUENTES- ERNESTO VERDÚ SERRA- JUAN F.BOLUDA GISBERT

49.- LEOPOLDO CAMARGO LLORENS50.-ANTONIO SERRA CANO51.- VICENTE GARCÍA RUBIO52.- JUAN BAÑOS CORBI53.- VICENTE MONLEON LLÁCER54.- JOSÉ SALVATIERRA LÓPEZ55.- RAFAEL PALMER PEIDRO56.-ABACUC MAIQUES MORAL57.- GARLES VILA JORDÁ58- JORGE V. BONHOME MOLTÓ59- FRANCISCO BELDA JORDÁ60.- FERNANDO GARCÍA MOLINA61.- SANTIAGO PONS SALA62- VICENTE SERRA COLOMINA63.- FERNANDO I. PEÑA MIRALLES64.- FERNAND DANIEL MAS GARRIGOS65.- JORGE TORREGROSA COLADO66.- JAVIER ALEMANY PASTOR67.- R.MARCOS HIGUERO CLIMENT68- JUAN ALBERTO PORTA COLOMER69.- JORGE I. BRAVO JOSÉ70.- JAVIER BARBER DOMÉNECH71.- PABLO BELDA BLANES(JUV)72.- ANTONIO J. ARACIL SEMPERE73.- JAIME SANCHO OLCINA74.- ENRIQUE J. PASCUAL MICO75.- DAVID MAIQUES MORAL76.-JORDI PÉREZ SEMPERE(JUV)77.- ERNESTO J. SERRA COLOMINA78.-ALEJANDRO PAGAN AREVALO79.- MANUEL AIMTOLI SANCHO80.- RUBÉN CÁTALA ABAD81.- FERNANDO ABAD BERNABEU82.- JUAN ANTONIO VIDAL GIMÉNEZ83.-ADOLFO ROMEU SANTAMARÍA84.- FRANCISCO ROMEU SANTAMARÍA85.- EDUARDO MOLTÓ PAYA86.- REMIGIO J.GIMÉNEZ MOLINA87.- JUAN M.JORDA CLEMENTE88.- RAFAEL ANTOLI SANCHO89- EUGENIO PASCUAL BERNABEU90.- JOSÉ ROSADO SOLBES91.- IGNACIO CÁTALA ABAD92.-J.JORGE BAÑOS CORBI93.- JOEL A.HERRERO MILLAN.94.-ALEJANDRO BOTÍ CODERCH(Juv)95-JORGE BOTÍ CODERCH(Juv)96- RAFAEL BOTÍ CODERCH(juv)

97- MIGUEL ESPÍ MAYOR(Juv)98.- EMILIO J.ESPI MAYOR(Juv)99.- AMADO PONSODA VAÑÓ

100.-AMADO PONSODA MUÑOZ(Juv)101.- JUAN CARLOS PÉREZ MÉNDEZ102.- IGNACIO PEDRAZA BOTI(Juv)103.- RAÚL FERRI ÁNGEL (Juv)104- RAÚL LLOPIS PALMER (Juv)105.-JORGE LINARES DOMINGUEZ(Juv)106.-JORGE SANJUÁN BELDA(Juv)107.- SANTIAGO SANJUÁN BELDA(Juv)108.- DAVID MICO OLCINA109.- ÓSCAR MICO OLCINA110-ANDRÉS PAGAN CODERCH(Juv)111-JUAN ALBEZA BALAGUER112- GILBERTO VICEDO TODOLI113.-JOSÉ LUIS BLANQUER TORMO114.- MANUEL ARSIS CAEROLS115.- MODESTO SEMPERE PASCUAL116.- PEDRO BELTRAN SOLER117.- JOSÉ F. TOMAS VALLS118.- FERNANDO BELDA BLANES (Juv)119.- PEDRO BELTRAN ALCARAZ(Juv)120.-JORGE ANTOLI MARTINEZ(Juv)121.- JOSÉ ÁNGEL SANCHO PÉREZ122.- JOSÉ PEDRAZA OSUNA123.- EMILIO MATARREDONA SÁNCHEZ124.-JAVIER MORALES FERRANDIZ(Juv)125.- JORGE PASCUAL PEREZ(Juv)126.- JUAN A. VIDAL GARRIGOS127 .-JUAN RIVAS TORREGROSA128.-JORDI MARTI COLOMA(Juv)129.- MIGUEL A.PEIDRO SEGUÍ130.- JORDI SANJORGE CARBONELL (Juv)131.- JESÚS V.CUENCA NICOLÁS132.- ENRIQUE MOLINA ESPÍ133.- FERNANDO DE MORA PASCUAL134.-ANTONIO BUENDIA SÁNCHEZ135.-JOSÉ A.MUÑOZ VILA136.- DAVID GONZÁLEZ VALERO(Juv)137.- SERGI SEMPERE RAMOS(Juv)138.- JOSÉ SALVATIERRA PEREZ(Juv)139.- SAÚL CAMARGO DOMINGUEZ(Juv)140.-TITO REYES NADAL(Juv)141.- ÓSCAR F. LLOPIS MONTAVA(Juv)142.- DAVID MIRALLES PEREZ(JUV)143.- NICASIO ALEMANY GARCÍA144.- OMAR MARTÍNEZ LEAL(JUV)

145.- JUAN J. GISBERT SEGURA146.- RENE GARCÍA PEDRAZA(JUV)147.-AGUSTÍN MARTÍNEZ TORREGROSA148.- JUAN J. VICEDO COTS(JUV)149-JOSÉ F. JORDÁ GARCÍA150- RAFAEL CANTO ESTEVE151.- MARCOS GONZÁLEZ VALERO(JUV)152.- ÓSCAR I.MARTÍNEZ MONLLOR(Juv)153.- ERNESTO JOVER SEMPERE154- JORGE J.IVORRA SOLER(Juv)155.- DANIEL IVORRA SOLER(Juv)156.-VÍCTOR ANTOLI MARTINEZ(Juv)157.- JORGE ABAD PEREZ(Juv)158.- BALTASAR BAÑOS VAÑÓ159.-CAMILO ESPÍ GARZON(Juv)160.- ENRIQUE SEMPERE GISBERT(Juv)161.-JOSÉ AGUSTÍN RUIZ CASA162.- RAFAEL CASADO ARROYO163.- VICENTE VAÑÓ MULLOR164.- VICENTE C.MARTINEZ FERRER165-JORGE SEMPERE PÉREZ166.- PABLO ZAPATA SÁNCHEZ167- JOSÉ V.MULLOR LURBE168- JOSÉ A.RIPOLL TORMO169- FRANCISCO TEROL CARBONELL170- JORDI ALCARAZTORREGROSA(JUV)171.- URIEL ALCARAZ ORTEGA(JUV)172- ISAAC HERRADOR PEDRAZA(JUV)173.- LUIS ORTUÑO PALMER174.- JORGE CANTO VALOR (Juv)175.- RAFAEL PÉREZ TORMO(JUV)176.- GUILLERMO PÉREZ TORRO(JUV)177.-JUAN CARLOS MIRO VISPO178.-JUAN IGNACIO MIRO CLEMENTE(JUV)179.-JOAQUÍN BIOSCAFUSTER180.- R. HERMINIO CANALEJAS ALEMANY181.- FRANCISCO JORDÁ BLANES182.- DAVID DELGADO SEDANO(JUV)183.- PABLO PASCUAL PEREZ(JUV)184.- CRISTIAN LLORCA PEDROS(JUV)185.- PABLO GIMENO BALAGUER(JUV)186.-ALEXANDRE SANTOS FERRI(JUV)187- IGNACIO SEDAÑO MUÑOZ(JUV)188.-JORDI SEDAÑO MUÑOZ(JUV)189- SAÚL BUENDIA CORTES(JUV)190- MIGUEL VALOR CAMPAYO191 .-AMANDO MIRÓ INIESTA

Socis ProtectorsRAFAEL SELLES TORMOENRIQUE SOLER ARBONAEMILIO PICURELLI CALVOMOISÉS CÁTALA CALATAYUDJORGE MOLINA PEIDROJUAN MANUEL LLORCAPABLO BELDAGREGORIO MOLTÓVICENTE BORREL FERRERANDRÉS MIRALLESDAVID MIRA MIRAJOAQUÍN GOMISFRANCISCO J. FERNANDEZIGNACIO BERNABEU LÓPEZESTEBAN PICO FILLOLJAIME MONERRIS GARRIGOSMIGUEL F.VILANOVA GISBERTDANIEL MÉNDEZ ESTEBANRAFAEL MIRO

FRANCISCO MIGUEL MOYAJUAN VAÑÓ COLLFRANCISCO AMORÓSRICARDO JORDÁ RABADÁNGILBERTO BORREL VERDÚJOSÉ PÉREZ JORDÁFRANCISCO GARCÍA CARRILLOJOSÉ LUIS GONZÁLEZJORGE ANTONIO FERNANDEZGREGORI MOLTÓFERNANDO LÓPEZ CLIMENTSALVADOR PASTOR BERNABEUFERNANDO RIAZA ORTSJOSÉ RIERA VERAJORGE ARTEROANTONIO ESTELLARFRANCISCO ALCARAZ FRANCÉSCARLOS GISBERT AMORÓSJOSÉ FRANCÉS SIRVENT

ANTONIO GASCO IBORRADAVID SANTONJA JULIAÓSCAR ALCARAZ MARTÍNEZJOSÉ VICENTE ALBERO CHIQUILLOANTONIO ALOS SIMOPEDRO SÁNCHEZ DÍAZJOSÉ REQUENAJAVIER LLÁCER ALEMANYPABLO PAYA GUILLEMJORGE FERRER VALLESFERNANDO PONSODAJORDI AURA OLCINARAFAEL VILA CALVOJORGE FERRER RIVASMIGUEL VALOR TORREGROSAANTONIO CABALLERO JURADOALFREDO OLCINA MIRALLES

Relació socis VeteransJOSÉ FITA UREÑAEMILIO CISCAR MAESTRE

ELEUTERIO BERENGUER SANJOSEANTONIO VILA QUILES

Participants Principals Boato

CAPITÀ: Rafael Palmer Balaguer.

SARGENT MORO: Juan José Más Alós.

EMIRS CAPITÀ: José Albero Martínez, Anto-nio Aracil Martínez, Jesús SirventBarrachina, Javier Morales Ferri, Joa-quín Porta Reig, Ricardo Sanchis Ber-nabeu, Miguel Espí Carbonell, JuanBoluda Gisbert, Juan Baños Corbí,Antonio Serra Cano, Miguel ValorTorregrosa, Ricardo Jordá Rabadán,Alfredo Olcina Miralles.

FAVORITA: Cristina Palmer Peidro.

RODELLA: Ana Martí Brotons.

ESQUADRA NEGRES: Jorge Linares Abad,José Luis Botí Fuentes, Vicente GisbertGisbert, Juan García Alcaraz, JuanValero Aparicio, Rafael Botí Sempere,Antonio López Mira, Juan Abad Ber-nabeu, Francisco Botí Fuentes, MiguelÁngel Alcaraz Francés, Ernesto VerdúSerra, Fernando Belda Grau.

Interpretació MusicalCONCERT CAMPANES: Llorenç Barben

Execució e interpretació en carrossa: Joan Ponsoda.Execució e interpretació en campanari:

SAN MAURO:Ángel Lluis Ferrando, Moisés Olcina, Jordi Bernácer, Lluís Torró, Ma Angeles Ferrando.

SANTA MARÍA:Don Jesús, Enrique Peidro, Paqui Antón, Ramón Antón, Pep Cano, Olga Boquete, Joaquín Mira,

Sergio Lozano, Pepe Vives, Salvador Mira.CASA CULTURA: Juan Andrés Peidro.

BANCO CENTRAL: Reme Ibáñez.

BANDA UNIÓN MUSICAL ALBAIDENSE (L'Aranya)Acompanyament Filà Realistes.Director: Ramón García Soler.Peça musical: "El President"de Miguel Picó Bios-

ca."Marxa del Centenari"de AmandoBlanquer Ponsoda."Moros del Riff" de Rafael AlcarazRamis.

CENTRE INSTRUCTIU MUSICAL ALFARRASIAcompanyament Boato.Director: Rogelio Blasco Ubeda.Pega Musical: "Un moble mes"de Julio Laporta

Hellín.

GRUP DE DOLÇAINERS "LA DEGOLLÀ"Acompanyament Esquadra Filà Realistes.

S.M."LA MAGDALENA DE "TIBÍ"Acompanyament Favorita i Dames.Director: Vicente Ivorra Pujalte.Pega musical: "Fanfarria Capità'83" de José

María Valls Satorres.

ASSOCIACIÓ MUSICAL L'AVANC DEL CAMPELLOAcompanyament Capità.Director: Juan García Iborra.Pega Musical: "Genna AI-Ariff"de Evaristo PérezMonllor.

FILARMÓNICA BENILLOBENSAAcompanyament Boato.Director: Francisco Carchano Moltó.Pega Musical: "Lawrence de Arabia" de Maurice

Jarre.

CORPORACIÓN MUSICAL"PRIMITIVA ALBAIDENSE"Acompanyament Ballet.Director: Francisco Estévez.Pega Musical: "J.G.I."de Francisco Esteve Pastor.

AGRUPACIO MUSICAL "EL TRABAJO"DE XIXONA

Acompanyament Esquadra Negres.Director: José Rafael Pascual Vilaplana.Pega Musical: "Cavall de foc" de José Rafael

Pascual Vilaplana.

GRUP DE DOLÇAINERS "LA XAFIGÁ"Acompanyament Esquadra Filà RealistesDirector: José Rafael Pascual Vilaplana.

Disseny i confecció Capità, Boato,Escuadra Negres

DISSENY I COORDINACIÓ: Alejandro Soler.

PATRONATGE, MATRIUS I REALITZACIÓTRAJES MOSTRA: Paqui Denia, AlejandroSoler.

TURBANTS: Luis Chinarro.

METALLS: Metall Festa.

CALÇAT: Isabel Torres.

COLABOREN EN LA REALITZACIÓ:Rosalía Denia,Eva Aguilar, M.Angeles Oliver,Angeles Sanz, Paris Soler, Orfeo Soler, JoséD. Rus, Raúl Silvestre, Ángel Vico, JuanDenia, M. José Denia, Pepita Gálbis, SariMoltó, Maite Esteve, Maria Teresa, Fina , Oti-lia, Carlos Carbonell, Daniel Moltó, RafaelCantó Enrique Bas, Mallas Francés, Carmen(Brodats).

Construcció CarrossesCARROSSES BOATO: Carrozas José.

PAVO REAL ARTICULAT: Miguel Ángel Martín Bordera.

Coreografía BallctCentro de Danza Ana Calvo.

MaquillatgeMaría Rosa Pons.

VIDEO FILÀ: Visual Producciones S.L.VIDEO ESQUADRA NEGRES: Visual Producciones, S.L.VIDEO CAPITÀ I CAVALLERS: Visual Producciones, S.L.

Cartell Any de CapitàManuel Antolí Sancho.

Video

Presentació Capità Realistes 1997Molt bona nit a tots.

La Filà Realistes pre-senta hui la seua sexta

Cpitanía Mora. Als noms dels fes-ters, Ramon Guillem Sempere,José Tormo Nàcher, Juan FerrerCanet, afegirem a la nostra històriael de Rafael Palmer Balaguer, coma Capità Realiste 1997. I ho femamb estima, convençuts que esl'home, el gran fester que permèrits propis encarnarà la figurad'AI-Azrach.

El nostre Capità es una enamo-rat d'Alcoi, de la seua Festa i delseu Progenitor, Sant Jordi. FesterRealista des de 1962, ha viscutuna Festa molt particular, sempreal costat dels qui treballen. Així hadesenvolupat el càrrecs de Vocalde Ropería, Secretari, Darrer Tró ifins i tot Primer Tró en funcions. Totun rècord, 30 anys en la JuntaDirectiva de la Filà. Rafa es unhome de Festa, un home que mai liha dolgut qualsevol sacrifici perella. El caràcter, sencill i amable,sincer i alegre, equilibrat i objectiuel duu hui a la Capitania.

I sempre, amics, darrere d'ungran fester hi ha un altre que acon-sella i anima. Rafael ha tinguttambé el seu company de Festa,tal volta dir millor "germà de Festa"o "germà per al que faja falta", i pera ell ha sigut Juan Ferrer Canetque descança en la Pau de SantJordi. Del seu esperit, de l'aprova-ció de la seua pròpia familia i de laseua devoció a Sant Jordi, naix laidea, l'ànim i la força interior per adesenvolupar la Capitania, que lapròpia Filà admet de bon grat.

I Abril ja està ahi, i tots,alcoians, moros i cristians, revisco-larem a la primavera. Compliremde nou nostre pacte amb SantJordi.

Rafael Palmer Balaguer vol serun Capità per a tots, desitja com-partir els seus sentiments i emo-cions amb tot el poble d'Alcoi, queen la vesprada abrilenca del 22,acollirà la seua presència al carrer,envoltant-lo amb el seu alè d'esti-ma i admiració. Vol que tots essenquen un poc Capità eixa ves-prada.

Els Realistes esperem i RafaelPalmer ho signa i segella queaquestes festes siguen una delíciaper als sentits. Que tots els ulls esrecreen amb la vistositat del nostreespectacle. Que les oides gaudeix-

quen de bona música, la millor.Que els alcoians viscam l'emociófestera. Que de nostre interior bro-lle l'armonia, la unió, la pau i laforça de l'esperit que ens transmetSant Jordi, com en aquell amanei-xer del 23 d'abril de 1276.

Alcoi espera la teua presèn-cia CAPITÀ.

Cavallers, en nom de la FilàRealistes, tinc el gran honor depresentar-vos a Rafael PalmerBalaguer com a Capità .Moro 1997.

Alcoi 18 d'Octubre de 1996JORDI LINARES I ABAD

FILÀ REALISTES. CAPITÀ '97- FULLET EXPLICATIU DE LA PRIMERA PART DEL «BOATO» -

El 23 d'abril del 1276, festivitat de Sant Jordi, van sonar les campanes a

Alcoi, vila fundada sols 20 anys abans. El motiu era l'atac que estava patint

per part dels moros capitanejats per Al Azraq, antic senyor de les Valls d'Alcalà

i Gallinera, el qual, volent expulsar els cristians del Regne de València, havia

tornat del seu desterrament de Granada, on el va enviar el 1258 el rei Jaume

I. Les campanes que avisaven els alcoians del perill eren les de l'església de

Santa Maria i el seu rector, mossèn Ramon de Torregrosa, sabedor de l'atac

mentre estava oficiant missa, va manar que les campanes tocaren sense

parar. Tots els alcoians devien saber que eren atacats i tots havien d'anar a

defendre la vila, a lluitar contra els moros -que volien tornar a ocupar les

terres que havien sigut seues durant segles-, ajudats pels 40 genets que

Jaume I, des de Xàtiva, havia enviat a Alcoi per socórrer els seus habitants.

Tots a una, obeint el so de les campanes, els alcoians van acudir aquell dia a

defendre la seua vida, les seues famílies, les seues propietats i la seua fe

cristiana. L'enfrontament armat va ser sagnant i alguns hi van perdre la vida.

721 anys després, la Filà Realistes ha volgut escenificar el succés històric en

el qual les campanes van jugar un paper important en avisar els alcoians del

greu perill que corrien i en animar-los a lluitar contra els musulmans.

- Autor: Ricard Banó

- Composició mussical per a concert de campanes realitzat expressament

per Llorenç Barber.

FILÀ REALISTAS. CAPITAN'97- FOLLETO EXPLICATIVO DE LA PRIMERA PARTE DEL BOATO -

El 23 de abril de 1276, festividad de San Jorge, sonaron las campanas en

Alcoy, villa fundada sólo 20 años atrás. El motivo era el ataque que estaba

sufriendo por parte de los moros capitaneados por Al Azraq, antiguo señor

de los Valles de Alcalá y Gallinera, el cual, queriendo expulsar a los cristianos

del Reino de Valencia, había vuelto de su destierro de Granada, a donde le

envió en 1258 el rey Jaime I. Las campanas que avisaron a los alcoyanos del

peligro eran las de la iglesia de Santa María y su responsable, mossén Ra-

món de Torregrosa, sabedor del ataque mientras oficiaba una misa, ordenó

que las campanas tocaran sin parar. Todos los alcoyanos debían saber que

eran atacados y que todos debían aprestarse a defender la villa, a luchar

contra los moros -que querían volver a ocupar las tierras que durante siglos

habían sido suyas-, ayudados por 40 jinetes que Jaime I, desde Xátiva, había

enviado a Alcoy, para socorrer a sus habitantes. Todos a una, obedeciendo

el sonido de las campanas, los alcoyanos acudieron aquel día a defender su

vida, la de sus familias, sus propiedades y su fe cristiana. El enfrentamiento

fue sangriento y algunos perdieron en él la vida. 721 años después, la Filá

Realistas ha querido escenificar el suceso histórico en el que las campanas

jugaron un papel importante al avisar a los alcoyanos del grave peligro que

corrían y al animarlos a luchar contra los musulmanes.

- Autor: Ricard Bañó

- Composición musical para concierto de campanas realizada ex.profeso por

Llorenç Barber

L a Filà Realistas desea hacerpatente su agradecimiento acuantos han colaborado y

hecho posible la realización deesta Revista. A todos los colabora-dores literarios, gráficos y anun-ciantes, a la Asociación de SanJorge, a todo el equipo técnico yadministrativo de Gráficas Alcoy,Javier Terol, José Barber Domé-nech, Reportajes Solroca, FotoEstudio Valero, Javier España, yEstudios Cyan, por sus aportacio-nes fotográficas. Sinceramentemuchas gracias. Sirva esta páginacomo pequeño homenaje y recono-cimiento a su eficaz y destacadalabor.

<¿>afón oe J eiu&ueriai

ESTILO Y FORMA

ESTETICISTADIPLOMADA EN MAQUILLAJE

NIVEL TÉCNICOY DE ESPECIALIZACIÓN

Cl. El Camí, 59Tel.: 554 20 5303801 ALCOY

'99?-

IRafael Palmer Balaguer

Artículos decoración y regaloExtenso surtido en cuadros, láminas y óleos

Na Saurina d'Entenza, 19Tel.: 533 35 28

03803 ALCOY (Alicante)

CAFE

C O C K T A I

OM a e s t r o E s p í , 15 - Te I . 533 28 16

C O C K T A I L S

A primera vista puede parecer que nuestra gama de papel multiuso es un poco limitada, pero si lo que Vd. busca es un papel

de primera calidad, no lo dude porque tenemos aquél que Vd. desea.

Nosotros sabemos que la imagen de su empresa comienza por la calidad de los documentos que manda a sus clientes; por esto

hemos invertido en el desarrollo de una gama de productos de calidad insuperable para satisfacer todas sus exigencias.

Gracias a nuestro avance tecnológico tenemos la posibilidad de poner a su disposición un papel especial al precio de un papel

normal.

Navigator está producido por Soporcel.

Almacenes Mataix, S.L.Avda. de Elche, 25-A

Tel.: 554 52 99 - Fax: 554 52 9803800 ALCOY

NAVIG \T_OR NAVIGATOR \\VIG\TOR

NAVIGATORGarantía de1a Calidad

U

tejidochel, s.l.

Tejidos para la

decoración

Raschel y

Jacquard

Polígono Industrial Cotes Baíxes C/.BParcela n.e 4

03804 ALCOY (Alicante)

RAFAEL GANDÍATALLER MECÁNICO

ALINEACIÓN DE DIRECCIONES

AUTOTEST HEKA

PRE I.T.V.

FRENOS SUSPENSIÓN

DIRECCIÓN Y CARBURACIÓN

POR ORDENADOR C/. San Eloy, 14Tel.:53397 1303802 ALCOY

CLCIDSOCIEDAD L IMITADA

• TIPOGRRFÍR - OFFSET

• IMPRESOS 6N G6NÉRFII

• LIBROS - CRTRLOGOS

• R6VISTRS - FOIL6TOS

• DISEÑO POR ORDÉNflDOR

C/. Perú, I 36Tel. Y Fox: 533 1645

03803 fllCOV

IPiMOBILIARIAENHILE S.L.

Santa Ana, 5 - 03801 ALCOY (Alicante)

Telf,: 554 19 66 Fax: 554 59 52

COPIADORASFAX

TILÍL

ÍCOTEC S.L

Alcoy - Cocentaina: "Bf 559 11 67

Alicante: 594 20 26

Ontinyent: 238 04 67

pi tá 199T

Avda. Pais Valencia, 50Tel.: 554 47 42

ALCOY L'Alameda, 63Tel.: 552 43 11

MAQUINAS AUTOMÁTICASDE CAFÉ EXPRÉS

El mejor café exprés en su empresa

por pequeña que esta sea

SIN NECESIDAD DE INVERSIÓN.

Le ofrecemos: el mejor servicio de

Café Exprés con toda su crema y aroma.

Solicite DEGUSTACIÓN GRATUITA E

INFORMACIÓN al Teléfono

111

S9CCO La Máquina de Café Exprés

CAFEXPRES

Nenrn

ConomaxConos de cartón

Pol. Ind. Cotes Baixes, c/A. N.703804 ALCOY (Alicante) España

Tel.: (96) 533 09 39 • Fax: (96) 533 09 52

C«pita 1997-

f Ti Ir /o* iro TI <TI1 IL(U1 lO/

ar

amnanarC/. Mayor, 2 • Tel.: 554 33 89

AD

n

les " vtfJO * asvS*

9StfSr^,0V^•get E,\o(

La Unión AlcoyanaS.A. DE S E G U R O S Y R E A S E G U R O S

Fundada en I8jj • Medalla de Oro al Mérito en el Segura

Más de un siglo de Seriedad, Solvencia, Servicio y Dedicación

"INTERFLORA"SERVICIO POR TODO EL MUNDO

/?

FLORISTERÍA - ARTE FLORAL

San Lorenzo, 31Tel.:554 132503801 ALCOY

Cisneros, 20 - 22Tels.: 533 20 21 -5330317

03801 ALCOY

MOD€COftdecoración, S.JL.

Juan Gil Albert, 5 - 03804 ALCOY INTERIORISMO - REFORMAS

Te l :5332368- Fax: 652 09 15

Santiago SanjuánM u e b l e s D e c o r a c i ó n

Autovía Alcoy-Cocentaina - Km. 797 • Exposición Telf.: 559 11 19 - Fax: 559 18 92

RICARDO SANCHIS BERNABEU, S.L.

ESTANTERÍAS Y CONSTRUCCIÓN

DE CARRETILLAS

ACCESORIOS DE PRODUCTIVIDAD

PARA TODA CLASE DE INDUSTRIA

Fábrica: Els Plans, s/n.Teléfono 552 29 70

03800 ALCOY

a p i t « 1997"

DROGUERÍAPERFUMERÍA

ESPECIALIDAD EN PINTURAS

El Camí, 48Tel.: 554 30 86

ALCOY

San Nicolás, 70Tel.: 554 47 60

ALCOY

a lama

upenREPRESENTACIONES

Suc. Pérez Castelló DIALIMEN, S.L.POLÍGONO INDUSTRIAL EL PI - 03830 MURO DE ALCOY

I Illllllllllililililili

IIlili IIlilii lili

lili

II I I I II I III I I I I III II IIIlllllllllllllllllllllll

PICATEXTIL, S.APICAJE Y DISEÑO TEXTIL

Romeral, s/n.Teléf. (96) 290 11 05 • Fax: (96) 290 12 25

46860 - ALBAIDA (Valencia)

FERRETERÍA ELECTRICIDAD

SOCIEDAD LIMITADA

Domicilio Social y Tienda: Ausias March, 17Taller: Polig. Cotes Baixes, Calle G, NQ 4

Tel.: 552 36 44 • Fax: 652 03 16ALCOY

conffccionts si.

Ctra. Nacional 340, Km. 798,3Tels.: (96) 559 29 32 - 559 26 63

03800 ALCOY - COCENTAINA(Alicante) - España

Vamos de fiesta,En el Banco Sabadell estamos

con la tradición, estamos con lacultura y con el saber popular. Ytambién sabemos que esto esmuy importante para usted.

Por eso en estos momentos

vamos de fiesta. Para celebrarlojuntos y disfrutar de unos diasinolvidables.

Vamos donde usted vaya.

Vamos de fiesta.

Banco Sabadell

J O Y E R O S

Primera planta

JOYERÍA MODERNA

JOYERÍA ANTIGUA

JOYERÍA DE OCASIÓN

ANTICUARIO

Planta baja

ANTIGÜEDADES

NUMISMÁTICA

COLECCIONISMO

C/. San Nicolás, 39 - Tel. 554 66 3803801 ALCOY

C ap i t á 1997"

flmodo Ponsoda s.l

INSTALACIÓN] .ECTRICAS

C/. Filá Verdes, n° 1 - Tel.: 554 24 09ALCOY

> vi. Cu.

TEXTILES PARA LA DECORACIÓN

Carretera Molinar, 22, 24 y 26Tel: 554 17 34 • Fax: 554 19 09

03801 - ALCOY

INSTALACIONES FONTANERÍA - CALEFACCIÓN - GAS - PISCINAS

SAN ELOY, 4 - TEL.: 552 59 2203804 ALCOY

FOTO • ESTUDIO VALERO35 AÑOS A SU SERVICIO

Material fotográfico B/N y color.

• Reportajes foto-vídeo.

• Fotos carnet.

Sesiones de estudio B/N y color.

C/. Xixona, 31Tel.: 552 02 78

ALCOY

C/. Entenza, 20Tel.: 552 43 79

ALCOY

^"donuts

SI QUIERES UN DONUTS,SÓIO TIENES QUE IEVANTAR UN DEDO.

TEJIDOS M. SEMPERE

MODESTO SEMPERE PASCUAL

Carretera Valencia, 32 - Planta baja dcha.Teléfono: (96) 652 149703804 ALCOY (Alicante)

HOTEL RECONQUISTA. ^ - .I^^F ^^^\ ^^^^

• BAR-RESTAURANTE •

• GARAJE PROPIO •

Puente San Jorge, 1

Tel.: 533 09 00 (8 líneas) • Fax: 533 09 55

03803 ALCOY

sual ismaVIDEO

PRODUCCIONES

icita a fa ff'úapor ía Buena "imagen" ofrecida

en estos afos años are cargo.

Sto. Tomás, 3 - AlcoiTel. 5546294

C «P • * a 1 9 9 7 "

Lotería (((})) nacional Lotería PrimitivaBono - Loto

Apuestas DeportivasAdministración de Lotería n.9 4

(LA SEMILLA DE LA BUENA SUERTE)Se hacen reservas para Navidad y Abonos para todo el año

(Frente Fuente Las Moscas)

ALZAMORA, 20TELÉFONO (96) 552 1602

03800 ALCOY

Capit a 1997"

PLÁSTICOS

S.L

Polígono Industrial "Cotes Baixes", C/. G, ns 10

Tel. y Fax: (96) 533 99 69

03804 ALCOY (Alicante)

ELECTRICIDAD

ADOLFO ROMEU SANTAMARÍA

SERVICIO:

• INSTALACIONES ELÉCTRICAS EN GENERAL• REPARACIONES ELÉCTRICAS EN GENERAL• INSTALACIONES INTELIGENTES• AUTOMATIZACIÓN DE MAQUINARIA• PORTEROS ELECTRÓNICOS• CALEFACCIÓN TARIFA NOCTURNA• ENERGÍA ELÉCTRICA SOLAR

Pintor Cabrera, 34Teléfono: 533 27 38

03803 ALCOY

a p i t a i

THAXOI

ROPA

HOMBRE - MUJER

Alzamora, 22Tel. y Fax: 552 16 01 03802 ALCOY

«P • t á i 9 9 <"

ícoy, fi.c_A

C/ San Eloy, 17 • Teléfonos: 96/552 33 11 - 552 32 06 - 652 07 61. Fax: 552 34 96 • 03804 ALCOY (Alicante)

k*.

La más moderna tecnología para hacer / Ml en el papel

ARTÍCULOS DEPORTIVOS

Alzamora , 37Tel.: 552 44 6603800 ALCOY

(Filá Judíos)Repostero: Gonzalo Martín Vidales

Plaza Emilio Sala, s/n. - Tel.: 554 55 57ALCOY

TE ENCANTARA H

UN AMBIENTE NEOYORQUINOF.N ALCOY

Plaza Gonzalo Cantó

ABIERTO TODOS LOS DÍAS

TALLERES

T I R E 1

Ingeniero Vilaplana, 27Tel.: 552 34 53

ALCOY

C/. Oliver, 1 - Teléfon 552 47 2503802 ALCOI (Alacant)

TU SEC-UNDA CASA

bar

"Haga Frío o Calor,

siempre estamos de Buen Humor

Caramanchel, 34Tel.: 652 16 59 - Móvil: 908 12 75 64

03804 ALCOY

ANURDIFILS.A.L.

URDIDOS Y ANUDADOS TEXTILES

Ctra. Alcudia, 115Tel.: (96) 559 22 51

03820 COCENTAINA

BICICLETAS

DISTRIBUIDOR OFICIAL

BIKES & COMPONENTS

TALLER: Maestre Espí, 42 - Tel.: 552 02 74TIENDA: La Milagrosa, 6 - Tel. y Fax: 652 01 07TIENDA: Avda. Hispanidad, 49 - Tel.: 652 00 19

ALCOY

IflOMOLIflA L C O I

APARTA! DE CORREUS 353TELS. 554 55 59 • 533 46 02

FOTO - REPORTAJES

SOLROCABODAS - COMUNIONES - BAUTIZOS

DEPORTES, ETC.

San Eloy, 1 - Ent. Dcha.Teléfono 552 00 53

03804 A L C O Y

ó u cesares efe jCoueoaaes iJex/nes

COOPERATIVA VALENCIANA LIMITADA INDUSTRIAL TEXTIL

HILADOS Y TEJIDOS

PARA LA CONFECCIÓN

C.I.F. F.03016516

Balmes, 24Teléfonos: 96/ 533 02 96 - 533 02 40

Tel. y Fax: 554 45 0303803 ALCOY (Alicante)

MODCIOS V CnRPINT€RÍfl €.15. S.L.

MODELOS FUNDICIÓN Y CARPINTERÍA

Pintor Cabrera, 52Tel.: 533 07 7103803 ALCOY

(Soneomientos

FONTANERÍA - INSTALACIÓN Y VENTAMUEBLES Y ACCESORIOS BAÑO

SANITARIOS Y GRIFERÍASREFORMAS BAÑOS - PRESUPUESTOS

C/. Ibi, 12Tel.: 552 37 80

ALCOY

Capitel 1997-

SECORCOLEGIADO N.a 877

Vicente Antonio Cortés FerrerGraduado Social Diplomado

Poeta Joan Valls, 22-15

Tel. y Fax: (96) 533 25 9503803 ALCOY

VAPORGAS MIRÓ, S. L.Rafael Miró Guadix

Taller y Exposición:C/. Oliver, 52Tel. 552 22 86

03802 ALCOY (Alicante)

• Instalaciones de calefacción a gas o gasóleo.

• Instalaciones de gas propano doméstico e industrial.

• "Plan Personalizado Repsol-Butano".

• Chimeneas con revestimientos de piedra o metálicas.

• Generadores de aire caliente (naves industriales, "filaes",gimnasios).

• Instalaciones de aire acondicionado doméstico e industrial.

• Instalaciones industriales de vapor y aire comprimido.

• Ingeniería y Oficina Técnica: Se realizan todas las fasesnecesarias para conseguir la puesta en marcha de la insta-lación (Proyectos Oficiales, Legalizaciones,...).

EMPRESA COLABORADORA DE REPSOL-BUTANO. S.A. N" 0380350

^pntcpio cf

UN MONTEPÍO PER A UNA CAPITANÍA

D. Juan Ivorra Soriano

D. Juan Francisco Boluda Gisbert

D. Rafael Mico Molina

D. José Fernando García Molina

D. Antonio López Mira

D. Santiago Pericas Jordá

D. Javier Morales Ferri

D. Joaquín Porta Reig

D. Antonio Aracil Martínez

D. Antonio Serra Cano

D. Emilio Picurelli Climent

D. Mario Sempere Pérez

D. Jorge Linares Abad

D, Rafael Palmer Balaguer

D. Amado Ponsoda Vañó

D. Santiago Sanjuán Gil

D. José Tomás Valls

D. Joaquín Sanjorge Montava

D. Pedro Beltrán Soler

D. Leopoldo Camargo Lloréns

D. Rafael Botí Sempere

D. Miguel Espí Carbonell

D. Vicente Monleón Llácer

D. Jorge Sedado Delgado

D. Rafael Antolí Sancho

D. D. Ricardo Sanchis Bernabeu

D. José Salvatierra López

D, Fernando Belda Grau

D, Remigio Gimeno Molina

D. Antonio Jorge Aracil Sempere

Ctra. Nacional 340, Km. 137Tels.: (96) 559 29 32 - 559 29 36

Fax: 559 26 6303800 ALCOY - COCENTAINA (Alicante)