En la sessió del dia 4 de març gràcies a l'exposició d'un grup de companyes hem

pogut conèixer més sobre el treball per tallers, especialment enfocats a treballar

gèneres literaris en Educació Primària. A més, tot açò vam poder apreciar-ho més

clarament gràcies a l'exemple d'una experiència sobre la creació i producció de textos

de ciència-ficció.

Ara bé, abans d'abordar en profunditat alguns exemples de dinàmiques que poder dur

a terme en l'aula, i que sens dubte, ens seran especialment útils d'ací a pocs anys quan

com a futures mestres hàgem de dissenyar activitats per a treballar aquests continguts

en l'aula, resulta interessant contextualitzar una mica què és açò de treballar per

tallers, quins beneficis comporta per a l'alumnat aquesta metodologia, en què

consisteix…

Allà anem!

En primer lloc, el treball per tallers remet a una metodologia basada en un mòdul

d'aprenentatge; un treball individual o cooperatiu on l'alumnat desenvolupa de

manera personal, amb el seu grup d'iguals o amb altres col·lectius diverses activitats i

dinàmiques vinculades a treballar algun contingut o temàtica, com és el nostre cas, els

gèneres literaris amb especial atenció a la creació i narració de textos de ciència-ficció.

En general aquestes es perllonguen en el temps, sent per tant un treball a llarg acabe.

A més els tallers adopten la forma i s’adequa al col·lectiu al qual van destinats; és a dir,

cada taller està dissenyat atenent a les característiques pròpies de cada grup-classe.

No obstant açò, tots ells presenten la mateixa estructura.

Després d'aquesta breu definició, passem a conèixer el funcionament general dels

tallers de creació de textos; les seues fases i passos a seguir. Pel que als passos es

refereix, podem enunciar el següent ordre. En primer lloc una anàlisi del context, on

l'alumnat tria el text que va a treballar. Seguidament, analitzen l'estructura que est

presenta i les seues característiques més destacades. Després d'açò, revisen la

coherència textual, i finalment, una segona revisió on corregeixen els possibles errors

ortogràfics que poden presentar les seues produccions.

En relació amb açò, a continuació descriurem breument les fases que contempla la

creació d'un text i què es realitza en cadascuna d'elles.

Així, resulta interessant distingir aquelles que l'alumnat desenvolupa de manera

individual, com són la d'escriptura i reescriptura; d'unes altres que l'alumnat realitzava

de forma grupal com seria la fase de temporalització. Per a abordar més en profunditat

aquest aspecte, ho relatarem establint una relació amb una experiència sobre la

creació i escriptura de textos de ciències ficció. No obstant açò, abans d'açò aclarim

alguns aspectes; com el perquè de treballar la narració i no una altra tipologia textual, i

quins beneficis comporta per a l'alumnat treballar el gènere de ciència-ficció. Donant

resposta a aquestes qüestions direm que el text triat per a treballar és la narració. El

motiu principal que justifica aquesta elecció és que aquesta tipologia textual resulta

molt avantatjosa per a l'alumnat doncs posa en pràctica l'ús de la llengua; a més

es tracta d'un relat breu, poc treballat en les escoles i que permet a l'alumnat treballar-

la de forma individual.

De la mateixa manera, què suposa per a l'alumnat treballar la ciència-ficció i per què?

L'alumnat coneix la ciència-ficció generalment per la televisió, no obstant açò, ara pot

ser abordada des d'un punt de vista més literari. La qual cosa, permetrà que gràcies a

aquestes narracions els xiquets i xiquetes descobrisquen el poder de crear un món a

través de les paraules al mateix temps que treballen i aprenen l'estructura i dinàmica

d'aquest relat.

I ara sí, donem pas a enunciar les fases de creació d'una narració, en concret

de ciència-ficció.

1. Elecció i cerca d'informació. Primerament, l'alumnat selecciona el tipus de text a

treballar; narració, diàleg…en aquest cas particular serà la narració. Després de

la seua elecció entra en contacte amb històries d'anticipació, és a dir, precisa i part de

models previs que li serveixen com a referència. Aquesta informació pot trobar-la en la

biblioteca d'aula o acudint a la biblioteca municipal.

2. Plantejament inicial. Ací l'alumnat de manera individual reflexiona sobre el tema

sobre el qual va tractar la seua narració. Per a açò, indaga i cerca la definició en el

diccionari o se documenta sobre el tema triat.

3. Argument general. Ara és moment de concretar i ampliar una mica més

aquest aspecte. Per al que realitza una primera fitxa en la qual respon a

aspectes i qüestions com:

o Temps Quan?

o Lloc On?

o Personatges Qui?

o Tipus de societat Com s'organitza?

o Acció Què ocorre?

o To: divertit, trist, còmic…

4. Argument detallat. Després de donar resposta a les pautes anteriors, és hora de

concretar més en profunditat i detall. Per açò es realitza una segona fitxa en la qual

s'especifica més sobre els personatges.

5. Estructuració i inici del cos de la narració. En aquesta fase del procés d'elaboració

l'alumnat estructura el que serà la seua narració i quins esdeveniments tindran lloc en

ella. És moment de concretar una situació inicial, un nus i un desenllaç. Tot açò queda

recollit escrit en el qual serà el primer escrit ( esborrany).

6. Escriptura. Els xiquets i xiquetes escriuen el text parant esment a les propietats

textuals (coherència, cohesió i adequació) així com a les normes ortogràfiques i

el ensenyament lingüístic. Donada l'edat de l'alumnat i els continguts curriculars que es

precisen treballar en aquesta etapa educativa es treballarà especialment els

connectors del discurs, els temps verbals o la substitució nominal, entre molts uns

altres.

7. Reescriptura. Una vegada cada xiquet i xiqueta/a faig elaborat la seua narració és el

moment de posar-les en comú. Els companys i companyes valoraren les produccions

dels altres i donaran freedback de les mateixes.

8. Correcció i elaboració final. Per a finalitzar, cada alumne té en compte les

correccions fetes pels seus companys i elabora l'escrit final. Reescriptura no és sinònim

de recopia, doncs l'alumnat no es limita a copiar el text original amb les correccions

oportunes, sinó que va més enllà; corregeix els possibles errors i pren consciència del

seu aprenentatge.

Una vegada presentat el treball per tallers en relació als gèneres literaris, i

exemplificar-ho mitjançant una experiència sobre la creació de textos de ciència-ficció

únicament queda concloure aquesta sessió responent als avantatges que comporta

treballar per tallers la llengua. Aquesta qüestió queda resposta al llarg del treball, no

obstant açò, fer un resum de tot l'exposat servirà com a resposta a la mateixa i al seu

torn com a conclusió.

Així doncs, els tallers la llengua brinden l'oportunitat de treballar d'una manera més

lúdica i amena; una metodologia alternativa a la convencional basada en el treball de

gèneres literaris i tipologies textuals merament amb llibres de textos i la lectura i

producció repetitiva.

A més permet treballar a l'alumnat en xicotet i gran grup, i també de manera

individual. D'aquesta manera, d'una banda i gràcies als treballs individuals, podem

valorar de manera més concreta el seu aprenentatge personal. Simultàniament, i

gràcies a les dinàmiques de grup, l'alumnat elabora produccions que són el resultat

d'un treball cooperatiu, la qual cosa li comporta treballar en equip, aprendre a valorar

el treball dels altres, a respectar altres punts de vista…

Altre dels avantatges d'aquesta metodologia és que contempla nombroses i diverses

dinàmiques, per la qual cosa malgrat ser un treball de llarga durada, no resulta

repetitiva per a l'alumnat.

A més, l'acte que els alumnes valores i corregisquen les produccions dels seus

companys i companyes és sens dubte un gran encert, doncs de les fallades pròpies

i dels altres també aprenen. De la mateixa manera, com cada alumne ha elaborat

la seua pròpia narració després poden recopilar-se totes i elaborar un llibre; llibre que

servirà com a record per a la classe i un excel·lent material didàctic.

A més, es tracta d'un mètode de treball que respon a la individualitat del xiquet i de la

xiqueta; doncs respecta els seus gustos i interessos, li concedeix llibertat d'elecció,

fomenta la seua creativitat i desperta la seua imaginació, a més de respectar el seu

ritme propi d'aprenentatge. En relació amb açò, també afegir que es tracta d'un

aprenentatge significatiu doncs parteix dels coneixements previs de l'alumnat per a

posteriorment afegir altres nous.

Finalment, com els tallers de llengua contemplen l'experimentació, la cerca i la

resolució autònoma dels problemes que es puguen plantejar dota a l'alumnat d'una

seriosa de capacitats i habilitats que d'una altra manera seria més complicat

aconseguir. A més, donada la necessitat de cerca i recerca el treball no es limita

exclusivament a l'aula, sinó que s'estén a altres ambients o camps on l'alumnat pot

aconseguir la informació que precisa, fomentant així les relaciones escola-ajuste.