QUÈ PESA MÉS EL CAQUI O LA CARBASSA?

La Sofía porta a l’aula un caqui i una carbassa. A través d’aquesta aportació

tots ens beneficiem i creem a l’aula una situació d’aprenentatge.

Primerament parlem de com s’escriu carbassa i caqui, quines lletres tenen,

quina és més llarga,... és a dir, fem tot un treball de lectura i escriptura.

Seguidament, passem a fer un treball matemàtic. La mestra planteja la següent

hipòtesi?

- Què pesa més el caqui o la carbassa?

Quasi tot el grup creu que pesa més la carbassa perquè és més gran i la Mar,

en Brais i l’Iker creuen que el caqui.

Toquem, agafem, comparem i els

tres nens que creien que el caqui

pesava més canvien d’opinió.

Fomentar que els alumnes portin

coses a classe ajuda a crear situacions

riques per aprendre.

Cadascú de nosaltres, i els alumnes també, ens impliquem en les coses segons el

significat que tinguin per nosaltres, per tant, dediquem més esforç a allò que té sentit

per nosaltres; i el sentit del que fem sovint el trobem quan ens proposem coses. Som

capaços de fer esforços, de vèncer dificultats perquè allò que fem té sentit per

nosaltres.

És per això que les mestres busquem que les nenes i els nens trobin sentit a allò que

tenen entre mans.

Al dia següent l’Araceli porta una balança a l’aula:

Mar: això és per pesar la carbassa i el caqui.

Norah: però no podem posar els peus, es trencaria.

Joan: això és per pesar el menjar.

Araceli: les coses que són més grans pesen més?

Mar: no pot ser!

Brais: algunes coses petites pesen.

Adrià: a vegades, no pesen les coses petites.

Joan: les dues coses pesen igual.

Lucía: jo sé. El caqui és més petit i la carbassa més gran, les coses més grans

pesen més.

PASSEM A LA COMPROVACIÓ DE LA HIPÒTESI:

Conversem sobre que vol dir el 0 que hi ha a la balança:

Joan: que no hi ha cap carbassa i cap caqui.

Iker: “hay 0 porque no hay nada.”

Pol: caqui perquè té 3 números.

Ivan: els dos números estan iguals.

Norah: la carbassa perquè té un

número més gran i pesa més la

carbassa.

Lorena: el número de la carbassa

té quatre.

Adrià: crec que la carbassa

perquè té quatre números.

Brais: la carbassa té quatre números i el caqui tres.

No només ens preocupem de que els alumnes trobin sentit en allò que

fan, sinó que també els fem viure immersos en unes formes culturals

que es concreten en maneres de fer, valors, normes, maneres de

relacionar-se...

Eloy: la carbassa perquè té quatre números i el caqui tres i també té més

números que el caqui.

Joan: jo penso que les dues coses.

Els infants llegeixen els números que surten a la balança com ells saben:

Lucía: vint-i-set

Adrià, Brais: cinquanta-set

Mar: seixanta

Iker: set mil

Lorena: seixanta-u

Ivan: mil

Pol: quatre mil

Cristina: noranta-set

1717: PES CARBASSA

Des de ben petits acostumem als nenes i les nenes que expliquin el que pensen,

que imaginin possibilitats que després comprovarem.

En aquest camí cada nen i cada nena va aprenent que no tothom pensa ni diu el

mateix, i... amb una mica més de temps descobrirà que fins i tot un altre tenia una

raó o una explicació millor. Procurem que s’expliquin i que sàpiguen escoltar.

Per altra banda es va acostumant a entendre que el coneixement és un conjunt

d’explicacions sobre el món que la humanitat ha anat fent, que pot canviar, sempre

i quan ens serveixi per comprendre allò que ens portem entre mans.

Lorena: seixanta-dos, seixanta-cinc o seixanta-sis?

Adrià: cinquanta-sis

Mar, Àneu: seixanta-sis

Oscar: vint-i-cinc

Després de conversar sobre els nombres que han sortit a la balança arribem a

la conclusió de què la nostra hipòtesi era certa, la carbassa és la que pesa més.

Seguidament, els infants han de representar en un full què pesa més el caqui o

la carbassa. A continuació trobareu la representació del vostre fill/a:

256: PES CAQUI

Posar la balança permet que els nens i les nenes de P5

acabin de comprovar amb evidències i dades les hipòtesis que

s’havien fet amb anterioritat. Iniciant el camí de l’educació del

pensament científic.

Posar la balança permet que els nens hagin d’entendre per a

què serveix aquest instrument, com funciona i quina

informació ens dóna.

Donat que aquesta informació és numèrica, resulta el millor

dels contextos possibles per aprendre sobre el sistema

decimal de numeració. I com ho aprenen? : A través de la

conversa en la que la mestra procura que tots els alumnes

expressin les seves idees.

En una altra sessió, l’Araceli classifica totes les representacions dels infants a

la pissarra en quatre grups i entre tots anem traient les característiques comuns

de cada grup.

Araceli: sabeu què he fet amb aquests dibuixos?

Lorena: classificar-los.

Araceli: i, què vol dir classificar?

Eloy: posar-los tots junts!

GRUP VERMELL:

- No estan pintats

- Tenen ratlles

Adrià: tenen números.

Cristina: han dibuixat el caqui i la carbassa

GRUP VERD:

- Caqui i carbassa són números.

GRUP TARONJA:

Mar: m’he donat compte que no tenen números.

- Han dibuixat la carbassa.

ENTRE TOTS BUSQUEM ELS

CRITERIS COMUNS QUE

TENEN ELS GRUPS

POSANT EN COMÚ ELS

DIBUIXOS ENS

ADONEM DE QUE HI HA

MOLTES MANERES DE

REPRESENTAR UNA

MATEIXA COSA!!!

GRUP BLAU:

Brais: el de dalt i el de baix tenen números

Lorena: tots tenen números.

Mar: tots són carbasses.

Brais: hi ha un que no té carbassa.

COM MÉS GRAN MÉS PESA?

La mestra porta a l’aula una pilota gran i una pedra petita. I planteja la següent

hipòtesi:

- què creieu que pesa més la pilota o la pedra?

Mar, Laura, Tanit: pesa més la pedra perquè és més dura.

Lorena: la pilota perquè està dura.

Pol, Lucía: la pilota perquè és més gran.

Després de conversar i observar les nostres representacions reflexionem: “si convidéssim a altres nens/es o mestres a veure els dibuixos els sabrien interpretar?” Mar: no Adrià: sí, perquè les carbasses són més grans. Tanit: sí, perquè hi ha números. Araceli: i en el que no hi ha números? El podrien interpretar? Quasi tots: no!

Veiem la importància dels números.

Els nens/es agafen la pedra i la pilota i experimenten i

contrasten les seves idees.

La Lorena i el Pol canvien d’opinió “no, la pedra pesa més”. La Lucía agafa els

objectes i continua pensant que pesa més la pilota.

Els infants surten a la pissarra i anoten el seu nom a qui creuen que

pesa més (la pedra o la pilota).

PASSEM A LA COMPROVACIÓ I VERIFICACIÓ DE LA NOSTRA HIPÒTESI

UTILITZANT LA BALANÇA:

Els nens/es observen els números que

han sortit a la balança i pensen.

Eloy: els dos tenen 3 xifres.

Lucía: ara m’he adonat que quan he

agafat la pedra pesava més.

Araceli: quin número és més gran?

Brais: el de la pedra perquè té un dos,

un cinc i un quatre.

Norah: no sé quin és més gran.

Araceli: algú sap com es diuen aquests

números (254, 117)?

254

Lorena: dos, cinc, quatre i u, u, set.

MIREM QUINS NÚMEROS

SURTEN.

Mar: el de la pedra és el 13 perquè si sumes els números dóna 13.

Entre tots ho comprovem i ens adonem que dóna 11.

Eloy: dos, cinquanta-quatre

Cristina: vint-i-cinc, quatre

Iker: dos-cents quatre

Araceli: aquest número és de la família dels dos-cents.

Ivan: dos-cents cinquanta-quatre

117

Lorena: onze

Eloy: onze, set

Pol: u, u i set sumen 9

Eloy: set-cents disset

Araceli: quin és aquest número 17?

Ivan: disset

Araceli: i si us dic que aquest número és de la família del cent?

Alguns: cent disset

En les converses anteriors els nens i les nenes fan aproximacions per

interpretar els nombres que porten entre mans. Aquestes aproximacions les

fans a partir del que ells i elles ja sabem o intueixen, també a partir del que

senten dir a companys/es.

Val la pena veure la coherència del seu pensament i observar com s’enfronten

a un element clau per entendre el funcionament del sistema decimal de

numeració: el valor posicional de les xifres. Observeu l’opinió de l’Eloy, la

Cristina o l’Iker.

“Per comprendre els nombres i operar amb ells és necessari que els alumnes

participin en moltes converses com aquesta. Participar en converses sobre

nombres, pensant i intercanviant opinions amb arguments, és una activitat

exigent i fructífera perquè fent-la s’aprèn a pensar i a relacionar-se amb els

altres.

Parlar sobre nombres, sobre què signifiquen, com s’escriuen, com s’ordenen...

té sentit pels alumnes quan ho fan perquè va vinculat a situacions reals que

intenten comprendre.

És molt important l’ambient que es genera a l’aula ja que aquest fa que els

infants trobin sentit al que fan i sentin que aprenen i, sentir que aprens genera

hormones en el nostre cervell que ens fan venir més ganes d’aprendre.”

Moltes gràcies a totes les famílies per les aportacions que feu.