NPQ 464 • tercer trimestre 2013 25

col·laboracions

QUÈ ÉS EL PRESENT?EXISTEIX REALMENT EL PRESENT?

Joan Astor

Molt sovint sentim frases com:«Cal viure el present, perquè el pas-sat ja és història i el futur està perveure». Però, què és el present?existeix realment el present? Aques-tes dues preguntes me les he plan-tejat moltes vegades. Es deu això aalguna deformació mental? Doncsno ho sé, però tampoc ve al cas.

Abans d’intentar respondre-les,cal definir alguns conceptes, comara vida, començament o naixementi final o mort, conceptes que no so-lament són aplicables als éssers quevulgarment en diem vius sinó a totl’univers. Efectivament, els animalsi les plantes naixen, es desenvolu-pen, és a dir, viuen, i finalment mo-ren; però els llacs, els rius, els mars,les muntanyes, les serralades, elsplanetes, les galàxies, etc. tambésegueixen un procés semblant. Il’univers? Bé, aquí no hi entro, sen-zillament per manca de coneixe-ments. I les cèl·lules, les molècules,els àtoms, les partícules subatòmi-ques, etc.? Doncs exactament igual.Segons això, la vida la podem defi-nir com la durada de l’existència dequalsevol ésser de l’univers, és a dir,l’interval de temps transcorregutentre aquests dos esdeveniments:el seu començament o naixement iel seu final o mort.

Pel que fa a la mesura de la vida,els humans del carrer solem utilit-zar unitats antropomòrfiques, és adir, unitats íntimament relacionadesamb la nostra vida quotidiana: anys,mesos, setmanes, dies, hores i, devegades, minuts i segons. Els geò-legs treballen amb intervals de

temps molt més grans, i així parlende 10n anys, on n sol ser un 1 se-guit de molts zeros. En l’altre extrem,els físics cercadors de partículessubatòmiques fan referència a videsmolt curtes, com ara 10–n segons,sent també n un número molt gran.Però, cal fixar-se en què els concep-tes són pràcticament els mateixos,l’única cosa que canvia és la mag-nitud dels temps.

A les figures 1, 2 i 3 veiem la vida,més o menys llarga, d’alguns éssersdel nostre entorn.

Amb aquests tres conceptes–naixement, vida i mort– una micaaclarits, passem ara a parlar delpassat, el present i el futur. Totssabem que vulgarment els podemrepresentar com indica la figura 4:en un eix d’abscisses on es repre-

senta el temps, si els punts N i Mcorresponen, respectivament, al nai-xement i la mort, i el present el situ-em a P, els segments NP i PM re-presenten el passat i el futur; aixòestà molt clar. Però i P, el present,és un interval de temps? És un puntadimensional? Ja veiem que la cosano és massa clara.

Situem-nos en un entorn antro-pomòrfic. Suposem que consideremcom a present l’interval d’un any (fi-gura 5). NP representa el passat;PP’, el present; i P’M el futur. Peròaixò és totalment fals, perquè aquestany no és tot present: hi ha part depassat i part de futur. Si el presentel reduïm a un mes (figura 6), elcanvi és substancial, però l’error elmateix (cal assenyalar que les figu-res no estan fetes a escala). Si elreduïm a una hora, un minut, un

Figura 1. La vida d’alguns insectes és molt efímera: pot ser d’uns pocs dies o, in-clús, d’unes hores. Fotografia de l’autor.

26 NPQ 464 • tercer trimestre 2013

col·laboracions

Figura 4.

N P M

segon, etc. la situació no canvia. Ésa dir, aquesta operació la podemanar repetint infinites vegades finsa reduir el present a un Δt → 0 infi-nitament petit (figura 7). Què hem

aconseguit amb això? Amb aquestraonament arribem a la conclusióde que el present no és més que uninfinitèsim de temps precedit d’untemps que ja és passat i seguit d’un

altre que encara és futur, i que esva desplaçant a una velocitat verti-ginosa entre els punts N i M. Dit enaltres paraules, el present és untemps efímer procedent del futurque tot just arribar es transforma enpassat. Per tant, existeix realmentel present? Segons això, es fa difí-cil viure el present, oi? Aquesta ésla pregunta que em faig.

Això em recorda alguns dels so-fismes o paradoxes de Zenó d’Elea,per exemple, el de la fletxa que maiarriba al seu destí. Segons aquestaparadoxa, si llancem una fletxa, encada instant la fletxa està en unaposició de l’espai determinada, i siel període de temps considerat ésprou petit, la fletxa no aconseguiràmoure’s, per la qual cosa estarà enrepòs durant aquell instant. Ara bé,durant els infinits períodes de tempsrestants, la fletxa també estarà enrepòs pel mateix motiu. De maneraque la fletxa està sempre en repòs:el moviment és impossible. Bé, tot iaixò no és gaire recomanable ferun experiment pràctic d’aquest ra-onament... Si ens situéssim a latrajectòria de la fletxa podríem pren-dre mal!

Pel que fa al present, existeixi ono, el que hem de fer és gaudir-lo almàxim, aprofitar cada instant, treu-re-li tot el suc, perquè quan miremel passat no ens penedim de no ha-ver-lo viscut més intensament. ☯

Figura 5.

P’N P M

P’N P M

Figura 6.

N MΔt

Figura 7.

Figura 2. Al terme municipal d’Horta de Sant Joan (la Terra Alta) trobem l’olivera del’espècie olea europaea més antiga i emblemàtica de les nostres terres: lo Parot. Téuna alçària total de 8 m, una capçada mitjana de 8,5 m i un volt de canó de 7,45 m,un dels valors més alts mesurats a Catalunya. Si bé la tradició li atribueix dos milanys d’existència, es tracta sens dubte d’una olivera mil·lenària. Fotografia:jardins.patrimoni@gmail.com.

Figura 3. La vida d’un planeta pot arribar a molts milers de milions d’anys. Per exem-ple, l’edat de la Terra es calcula en uns 4.540 milions d’anys, i encara li queden unsquants més... si l’home ho permet. Fotografia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Terra.