Que els teus aliments siguin la teva medicina i els medicaments el teu aliment Hipòcrates

Les dues paraules més boniques que es poden dir no son “t’estimo”, sinó “és benigne”

Woody Allen

Als setanta, tots volíem ser lliures; als vuitanta, ser rics, i als noranta, estar sans.

Ang Lee

Situació actual de la salut (Europa / Espanya)

• Increment de l’esperança de vida?: envelliment de la població, malalties metabòliques en la gent jove

• Sedentarisme

• Increment de malalties cròniques no transmissibles, relacionades amb l’alimentació:

- Malalties cardiovasculars / TCV (isquèmies, hipertensió, hipercolesterolèmia)

- Càncer

- Diabetis

- Obesitat

- Síndrome metabòlica (interrelació entre aquests trastorns)

Percepció de l’estat de salut de les persones

• Qualitat de vida

• Estar en forma

• Felicitat, benestar, comoditat, llarga vida.

• Les pors de la societat de l’opulència

• Les “premalalties”

• Què vol dir estar sa?

• Què cal fer per estar sa?

• Innovació en els estils de vida o en els productes / aliments que consumim: Innovar els aliments o innovar la dieta?

Funció dels nutrients

Glúcids (hidrats de carboni) Manteniment de les

Lípids (greixos) funcions vitals.

Proteïnes Activitat física.

ENERGÈTICS

Proteïnes Creixement i renovació

Minerals dels teixits corporals. ESTRUCTURALS

Minerals

Vitamines

Aigua

REGULADORSRegulació de les

funcions metabòliques.

Distribució de les calories (quilocalories):

•Glúcids o hidrats de carboni 50-65 %

•Lípids o greixos 20-35 %

•Proteïnes 10-15 %

Distribució en pes (persona adulta) de nutrients (2500 kcal):

Proteïnes50% d’origen animal

50% d’origen vegetal

Hidrats

de carboni

80-90% de complexos (midons i fècules)

10-20% de simples o sucres

Greixos

Predomini de monoinsaturats (quasi la

meitat de tot el greix ingerit)

Un mínim de poliinsaturats (un 25%, queno convé sobrepassar)

Una tercera part de saturats (com a màxim)

Recomanacions nutricionals per a la població

Components El que es recomana

Greixos:

•Greix total

•Greix saturat

•Sucre

Proporció sobre la ingesta energètica total:

menys del 30-35%menys del 10%

menys del 10%

Fruita i verdura 400-600 g. cada dia

Sal menys de 5-8 g. cada dia

Pes corporal IMC (índex massa corporal) 18-27

Activitat física 30 min. diaris d’exercici moderat

Alletament 4-6 mesos

Funcions del calciFuncions del calci- ESTRUCTURAL.

- Participa en la coagulació sanguínia.

- Activa sistemes enzimàtics

- Manté elevat el llindar d’excitabilitat neuromuscular i participa en la contracció muscular.

- Reforça la contracció muscular cardíaca.

- Participa en el transport de membrana.

Toxicitat del calciToxicitat del calci

- Raquitisme en nens. En l’etapa adulta, major incidència d’osteoporosis.

- Tetània, només descrita en lactants alimentats amb llet de vaca.

- Hipertensió?

Dèficit de calciDèficit de calci

Poc freqüent d’origen dietètic.

Efectes d’alguns components de la dieta Efectes d’alguns components de la dieta sobre la biodisponibilitat del calci.sobre la biodisponibilitat del calci.

DISMINUEIX

Fitats

Fibra

Oxalats

Greixos

Alcohol

Alginat sòdic

CAP EFECTE

Fòsfor ?

Proteïnes (+?)

Àcids ascòrbic i cítric (+?)

Pectina (-?)

AUGMENTA

Vitamina D

Lactosa

Àcids grassos de cadena mitjana

Evolució dels dipòsits ossis de calci al llarg de la vida (adaptat de Maham i Escott-Trump, 2001)

Aliments rics en calci (mg/100g)Aliments rics en calci (mg/100g)

Aigua calcària 200-500

Avellanes 200

Ametlles 180

Nous 160

Figues seques 160

Llet 125

Ous 55

Iogurt 140

Formatge tendre 162

Formatge de bola 700

Fruites i verdures 20-50

Julivert 200

Mongetes seques 137

Llenties 60

Cigrons 149

FerroFerro

3-5 g

HEMOGLOBINA

Mioglobina

Alguns enzims oxidatius

DIPÒSITS I TRANSPORT

Ferritina i hemosiderina

Transferrina

FUNCIONS EN L’ORGANISME

- Necessari per a la síntesis del grup hemo.

- Síntesis d’enzims: catalasa, peroxidasa, citocroms.

- Funció immunològica i funció cognitiva.

Contingut en ferro d’alguns alimentsContingut en ferro d’alguns aliments

ORIGEN ANIMAL mg//100g

Fetge 8-10

Carn 3

Peix 1

Rovell d’ou 7

ORIGEN VEGETAL mg/100g

Espinacs 4

Mongetes seques 9

Llenties 7

Arròs 6

Fruita seca 4

Cacau 12

Pa 2.5

Absorció de ferro de diversos aliments per individus adults. Els resultats expressen la mitja ± desviació estàndard. La dosis de ferro era de 2-4 mg, excepte per a l’enciam que era d’1-17 mg.

Es recomana el consum de carns en quantitats de com a mínim 2 – 3 racions a la setmana. No convé superar-ho.

El fetge és també un aliment interessant ja que és ric en ferro i presenta una eficàcia d’absorció relativament alta.

El ferro procedent de vegetals, verdures foliàcies i llegums és de baixa absorció. Les dietes vegetarianes comporten en alguns casos dèficit de ferro.

- CincPOBLACIÓ AMB RISC DE PATIR DÈFICIT DE FERRO

-Vegetarians.

-Nens prematurs.

-Nens menors de dos anys.

-Dones en edat fèrtil, sobretot embarassades adolescents.

-Individus amb malalties intestinals irritatives o hemorroides.

PODEN NECESSITAR SUPLEMENTS DE Fe

TRIANGLE DELS

ALIMENTS

PRODUCTE FUNCIÓ/OBJECTIU ACCEPTACIÓ DEL RISC

BASE D’AVALUACIÓ

EXEMPLES

Aliments Nutrició No Seguretat Llet, pa, carn, ous, etc.

Aliments enriquits

Nutrició

Manteniment de la salut (evitar estats carencials)

No Seguretat Cereals d’esmorzar, llet, galetes, etc., enriquits amb vitamines i/o minerals.

Aliments funcionals

Nutrició

Manteniment de la salut

Reducció de riscos

No Seguretat i eficàcia Probiòtics (iogurt), prebiòtics (aliments enriquits amb fibra bifidogènica), amb antioxidants, amb -3

Aliments dietètics

Nutrició (alimentació especial) No Seguretat Productes sense lactosa, sense gluten, llets adaptades, aliments infantils

Suplements / complements nutricionals

Manteniment de la salut

Prevenció de malalties

Tractament d’ests deficitaris o per carència

Sí? Mínim risc/benefici

Productes (dragees, pastilles, xarops, etc.) de vitamines, minerals, antioxidants, àcids grassos poliinsaturats (oli de peix)

Medicament Prevenció

Tractament

Curació de malalties

Sí Risc/benefici Especialitats farmacèutiques amb dosis farmacològicament actives de vitamines i/o minerals

Adaptat de Rivero Urgell (2000) Farmacéuticos, Maig: 42-43

Factors dietètics importants per la prevenció de certes malalties, segons el document de consens

elaborat per el Royal College of Physicians, Londres, Regne Unit (2000).

Aterosclerosis

Reduir el consum de greix saturat Substituir greix saturat per insaturat, preferiblement mono-insaturat. Potenciar el consum de peix Augmentar el consum de fruites, verdures i cereals integrals

Diabetis

Seguir dietes riques en carbohidrats complexoscereals integrals.

Consum elevat de verdures Utilitzar olis vegetals, predominantment

mono-insaturats

Càncer

Consumir dietes riques en fruites, verdures i cereals integrals

Moderar el consum de greixos saturats i augmentar el dels insaturats

MESURES HIGIENICO-DIETÈTIQUES PER LA PREVENCIÓ DE MESURES HIGIENICO-DIETÈTIQUES PER LA PREVENCIÓ DE LA ARTERIOSCLEROSISLA ARTERIOSCLEROSIS

MESURES HIGIENICO-DIETÈTIQUES PER LA PREVENCIÓ DE MESURES HIGIENICO-DIETÈTIQUES PER LA PREVENCIÓ DE LA ARTERIOSCLEROSISLA ARTERIOSCLEROSIS

Endocrinología y Nutrición 47(7), 2000

Reducció de les calories necessàries per disminuir el sobrepès

Greix 30-35% - Saturats <10% - Poliinsaturats <10% - Mono-insaturats 10-15%

Colesterol <300mg/dia

Augment de la fibra

Augment dels antioxidants (fruites, verdures, oli vegetal, fruits secs, etc)

Activitat física regular

Moderar el consum d'alcohol (< 20 dones - 30g/dia homes , si no hi ha hipertrigliceridèmia)

Moderar el consum de sal si hi ha hipertensió

Control i supressió d'altres factors de risc cardiovascular

Comparació dels aspectes fisiològics del colesterol i dels fitosterols

Colesterol Fitosterols Fitostanols

Ingestió de la dieta (mg/dia)

300-500 200-400 (fins 1000 en vegetarians)

<10

Font dieta Mantega, lactis, ous, carns

Olis vegetals, fruits secs, cereals

Oli de coco, altres olis

Síntesis endògena Si

Colesterol biliar (800-1200 mg/dia)

No No

Taxa d’absorció (%) 40-60 < 5 0.1-2

Concentració en plasma (mg/dL)

140-320 0.3-1.7 0.3-0.6

Excreció(%) 40-60 95 98

Estratègies dietètiques per a reduir el colesterol

- Dieta baixa en greix saturat i colesterol ~10-15%

- Suplement dietètic

- Fibra soluble (amb 100 g/dia de civada) ~2-5%

- Esterols vegetals (fitosterols) ~10%

Comparació dels aspectes fisiològics del colesterol i dels esterols

30-39 40-49 50-590

5

10

15

20

25

Re

du

cc

ión

en

cL

DL

(m

g/d

L)

Edad (años)

Efecte dels esterols vegetals (2g/dia) en la reducció del colesterol LDL.

Recomanacions nutricionals per a la menopausa

• 5 racions de vegetals diàries

• Aliments rics en calci (en el marc d’una dieta equilibrada)

• Exposició adient a la llum solar (no cal “prendre el sol”)

• Activitat física

• Moderar proteïnes animals, sodi (sal), alcohol i cafè

• Dieta rica en fibra (sense excessos que redueixin l’absorció de calci)

• Moderar la ingestió de greixos saturats. Emprar oli d’oliva o de llavors

• Consumir llegum (incloure soja)

• Moderar les calories

• Soja i derivats ?

Contingut en isoflavones de diferents alimentsContingut en isoflavones de diferents alimentsContingut en isoflavones de diferents alimentsContingut en isoflavones de diferents aliments

AlimentDaidzeina

(g/100g pes sec)

Genisteina

(g/100g pes sec)

Coliflor 5 9

Bròquil 6 8

Llenties 3-10 7-19

Ordi 14 7.7

Cacauets 58 64

Alfals 62 5

Cigrons 11-192 69-214

Llavor de trèvol 178 323

Soja 10500-85000 26800-120500

Bases del tractament de l’obesitat

1.- Dieta

•Hipocalòrica, però equilibrada en nutrients•“Gastronomitzar-la”

2.- Exercici físic

3.- Medicació•Evitar anorexígens•Ajuts naturals

4.- Modificar els hàbits de vida en relació amb l’alimentació i l’exercici físic

5.- Ajut psicològic•Individual•Grups terapèutics

MARC LEGALMARC LEGALRD 1430/1997 RTS sobre productes alimentaris destinatsRD 1430/1997 RTS sobre productes alimentaris destinats

a dietes de baix valor energètic per reduir pesa dietes de baix valor energètic per reduir pes

MARC LEGALMARC LEGALRD 1430/1997 RTS sobre productes alimentaris destinatsRD 1430/1997 RTS sobre productes alimentaris destinats

a dietes de baix valor energètic per reduir pesa dietes de baix valor energètic per reduir pes

1) Destinats a substituir la dieta diària completa i 2) Destinats a substituir un o diversos àpats de la dieta diària.

Substitutius de la dieta completa: 800-1200 kcal.

Un àpat: 200-400 kcal.

Les proteïnes 25-50% del valor energètic. Màxim 125 g/dia.

Han d’aportar les vitamines i minerals suficients.

-45

-40

-35

-30

-25

-20

-15

-10

-5

0

Pes Glucosa Insulina Triglicèrids PSS Colesterol

Per

cen

tatg

e d

e ca

nvi

Grup A

Grup B

a

a, b

a a

a

a

a

a, b

PSS Pressió sanguínea sistòlica

a p <0,05 de la línia base

b p <0,05 A vx.B

Percentatges de canvi en el pes corporal i en biomarcadors de risc de malaltia després de 51 setmanes de tractament amb una dieta energèticament restringida de 1200-1500 kcal / dia. Grup A (n = 38) amb una dieta hipoenergètica amb aliments convencionals durant els 3 primers mesos seguit per una dieta hipoenergètica i un substitutiu d’àpat diari durant 48 mesos. Grup B (n = 37), pacients amb dos substitutius i un àpat baix en greixos durant els 3 primers mesos, seguits per una dieta hipoenergètica i un substitutiu diari durant 48 mesos.

VariableGrup 1(n = 23)

Grup 2(n = 26)

Grup 3(n = 25)

Global(n = 74)

Canvi real de pes (kg) -3.4 ± 5.4 -7.7 ± 7.8 -3.5 ± 5.5 -5.0 ± 6.6

% canvi de pes -4.1 ± 6.4 -9.9 ± 8.9 -4.3 ± 6.5 -5.9 ± 7.6

IMC (kg/m2) -1.0 ± 2.0 -2.5 ± 2.7 -1.3 ± 2.0 -1.6 ± 2.3

* Tots els valors mitjana ± desviació estàndard. Grup 1: Intervenció dietètica tradicional Grup 2: Intervenció dietètica introduint substitutius de menjar Grup 3: Intervenció en atenció primària, com el grup 2, amb intervenció mèdica i d'infermeria

Canvis després d’un any en el pes i l’Índex de Massa Corporal, després de les fases 1 y 2

Ashley JM, Sachiko T, Schrage JP, Perumcan-Chaney SE, Gilbertson MC, McCall NL, Bovee V. Weight Control in the Physician´s Office. Arch Intern Med 2001; 161: 1599-1604.

Aliments funcionals i obesitatAliments funcionals i obesitatAliments funcionals i obesitatAliments funcionals i obesitat

Sacietat. Nutrients i ingredients que poden influir: Proteïnes i fibra

Àcid linoleic conjugat /CLA

Garcinia Cambogia / Àcid hidroxicítric (AHC)

Citrus aurantium (taronja amarga)

Calci

Te verd / catequines

Nopal (Opuntia)

Inhibidors enzimàtics naturals (faseolamina, slendesta)

Quitosan

Decàleg o Codi Europeu contra el càncer

• No fumar• Evitar exposicions al sol

excessives• Augmentar el consum de

fruites, verdures fresques i cereals integrals

• Moderar el consum d’alcohol• Seguir les instruccions en la

manipulació de productes cancerígens

• Evitar l’excés de pes i greix

• No fumar• Evitar exposicions al sol

excessives• Augmentar el consum de

fruites, verdures fresques i cereals integrals

• Moderar el consum d’alcohol• Seguir les instruccions en la

manipulació de productes cancerígens

• Evitar l’excés de pes i greix

• Consultar al metge si s’observen canvis en l’aspecte de pigues, bonys o cicatrius• Consultar al metge davant de tos i ronquera persistents, canvis en hàbits intestinals i pèrdua de pes• Realitzar controls ginecològics en les dones.• Vigilar mames, especialment a partir dels 50 anys

• Consultar al metge si s’observen canvis en l’aspecte de pigues, bonys o cicatrius• Consultar al metge davant de tos i ronquera persistents, canvis en hàbits intestinals i pèrdua de pes• Realitzar controls ginecològics en les dones.• Vigilar mames, especialment a partir dels 50 anys

Mesures per reduir el risc Mesures per afavorir el diagnòstic i tractament precoç

Nutrició associada a plaer

Àmplia varietat d’aliments

Mantenir un pes adequat

Consum relativament elevat d’aliments rics en midó i fibra alimentària

Disminuir el consum de sucre

Limitar el consum total de greixos, principalment saturats i colesterol

Equilibri entre proteïnes animals i vegetals

Consum apropiat de calci i ferro

Reduir la ingesta de sal

Moderar el consum d’alcohol

Les claus d’una dieta saludable:

Cal recordar que:

•menjar i beure formen part de la joia de viure

•cuinar bé és un art

•és recomanable menjar a poc a poc i mastegar bé

•és bo repartir els aliments del dia en 3 o 5 àpats i no picar entre hores ni menjar contínuament

•per a l’adult és convenient mantenir el pes estable

•el nen l’ha d’incrementar d’acord amb el seu ritme de creixement

•cal menjar aliments amb farines o fècules i una mica de fibra

Cal recordar que:

•s’ha d’evitar l’excés de greixos d’origen animal

•és aconsellable prendre oli amb moderació (d’oliva

preferentment o bé de llavors)

•cal limitar el consum de sucres (la llet i la fruita ja en

contenen)

•l’aigua és la beguda fisiològica per excel·lència

•si un adult consumeix begudes alcohòliques, ha de fer-

ho amb molta moderació

Estructura diària d’un menú

Factors que cal no oblidar:•varietat•equilibri nutritiu•preu•complexitat d’elaboració dels plats•textura•aspectes (sec, sucós...)•color•temps de distribució•temps estimat de consum•apetència•ambientació i presentació

¿Què és una IAM?

• Aparició d’efectes “inesperats” (adversos o no) com a conseqüència de la presa conjunta d’aliments i fàrmacs.

• Hipòcrates (Tractats mèdics): És imprescindible per al metge conèixer què és l’ésser humà en relació amb el que menja i beu i amb la resta del seu gènere de vida.

• Aparició d’efectes “inesperats” (adversos o no) com a conseqüència de la presa conjunta d’aliments i fàrmacs.

• Hipòcrates (Tractats mèdics): És imprescindible per al metge conèixer què és l’ésser humà en relació amb el que menja i beu i amb la resta del seu gènere de vida.

¿Quins fàrmacs i quines poblacions tenen més risc de sofrir interaccions amb significació clínica?

Fàrmacs amb índex terapèutic estret

• Anticoagulants• Hipoglucemiants orals• Digitàlics• Antihipertensius• Fàrmacs amb acció sobre SNC

Fàrmacs l’eficàcia dels quals requereix una concentració plasmàtica sostinguda

Antibiòtics

Fàrmacs amb índex terapèutic estret

• Anticoagulants• Hipoglucemiants orals• Digitàlics• Antihipertensius• Fàrmacs amb acció sobre SNC

Fàrmacs l’eficàcia dels quals requereix una concentració plasmàtica sostinguda

Antibiòtics

Població anciana

• Polimedicació• Menor eficàcia en absorció• Capacitat metabòlica reduïda• Estat nutricional no òptim.

Infància

• Sistemes de destoxificació no completament desenvolupats

Població anciana

• Polimedicació• Menor eficàcia en absorció• Capacitat metabòlica reduïda• Estat nutricional no òptim.

Infància

• Sistemes de destoxificació no completament desenvolupats

Interaccions entre fàrmacs i aliments segons el component de l’aliment implicat

Aliments en general Components nutritius

Components propis

no nutritius

Components amb activitat

"farmacològica"

Aditius alimentaris ContaminantsTabac

IAM

Lovastatina - Fibra

• Disminució de l’absorció del fàrmac

• Separar 4 hores la fibra del fàrmac.

• Dietes riques en àcids grassos omega-3 potencien l’efecte de la simvastatina

Fármacos que presentan interacciones tipo disulfiramo

Antibióticos: CloranfenicolGriseofulvinaCefalosporinas

Otros antibacterianos: SulfonamidasMetronidazolIsoniazida

Derivados del nitrofurano: Furaldona Furazolidona

Sulfonilureas hipoglucemiantes:TolbutamidaClorpropamida

Citostáticos: Procarbazina

Inmunosupresores: Tacrolimus

Dades recents sobre aliments funcionals per a persones d’edat (1) Articles en revistes internacionals amb avaluació per “iguals”.

Cal valorar amb prudència alguns d’aquests resultats, fins que no hi ha prou confirmació i consens científic

• Els bevedors de te tenen cèl·lules biològicament més joves (antioxidants)

• Totes les formes de vitamina E ajuden a prevenir el deteriorament cognitiu (Alzheimer)

• Les isoflavones de la soja poden incrementar l’esperança de vida per activació de les sirtuines?

• Els omega-3 poden millorar la depressió (moderada) i la degeneració muscular de la gent gran.

• DHA (àcid docosahexaenoic), uridina (uracil nucleòsid) i colina milloren les funcions cognitives (Alzheimer)

• L’estatus del ferro (no formant part de complexos) es relaciona amb malalties degeneratives (Alzheimer, esclerosi múltiple, Parkinson). Aliments rics en antioxidants (te verd, fruites i verdures) poden aportar complexants del ferro.

• Suc de raïm (polifenols) millora la memòria de la gent gran

Dades recents sobre aliments funcionals per a persones d’edat (2) Articles en revistes internacionals amb avaluació per “iguals”.

Cal valorar amb prudència alguns d’aquests resultats, fins que no hi ha prou confirmació i consens científic

• El CLA (àcid linoleic conjugat) pot protegir enfront de la pèrdua muscular de la gent gran

• Cacau en pols enriquit en polifenols pot reduir l’estrès oxidatiu de la gent gran

• El potencial dels polifenols del cacau per a reduir la pressió arterial està relacionat amb el genotip (nutrigenòmica)

• L’astaxantina pot reduir l’acumulació anormal de compostos associats a la demència (hidroperòxids de fosfolípids)

• Alts nivells d’alfa-carotè poden reduir el risc de morir per trastorns cardio-vasculars o càncer.

• Els aliments funcionals (llets fermentades) proporcionen “matrius protectores” per a l’alliberament de probiòtics

• Les avies tenien raó? : Les prunes (assecades) més eficaces que la fibra soluble de plantago, zaragatona o ispagula per combatre el restrenyiment

(Alimentary Pharmacology & Therapeutics, 33(7), 2011: 822-828)

L’ALIMENTACIÓ DE LA GENT GRAN

Resum

Les necessitats en nutrients de la gent gran no són gaire diferents de les d’un adult més jove, però s’han de tenir en compte determinades característiques

específiques: necessitats energètiques més baixes, una relativa menor exigència en la qualitat de les proteïnes (tot i que hi ha risc de malnutrició

proteica), especial importància d’alguns elements minerals (calci, ferro, zinc) i vitamines (àcid fòlic) i altres.

Cal posar atenció en les patologies més freqüents en l’edat avançada (aterosclerosi i altres trastorns cardiovasculars, diabetis, càncer) i la seva

relació amb l’alimentació.

És important tenir en compte les eventuals interaccions entre aliments i medicaments, en una població que sol estar polimedicada i que té un cert risc

de diversos de dèficits o desequilibris nutricionals.

Les recomanacions nutricionals, i d’estils de vida, bàsiques per a una persona d’edat avançada sana per assolir una dieta variada, equilibrada, agradable i adaptada són:

Una distribució del percentatge de calories de manera que les procedents del hidrats de carboni siguin d’un 50-55 %, dels greixos 30-35 % i de les proteïnes del 12-15 %

Distribuir els aliments en unes 3 o 4 menjades en el decurs del dia, o fins i tot més.

Procurar no picar entre hores

Proteïnes en quantitat adient i de valor biològic suficient (d’animals i de llegums més que de les altres proteïnes vegetals).

Els hidrats de carboni han de ser sobretot complexos (midons i fècules). Pocs sucres i dolços.

Moderació en els greixos i que siguin preferentment insaturats (líquids o olis, sobretot d’oliva)

Aportament suficient de lactis per garantir la ingestió de calci suficient.

Tenir cura d’ingerir fibra i vitamines i minerals suficients (fruita, verdura, hortalisses, llegums i cereals integrals)

Potenciar el consum de peix i reduir una mica el de carns i embotits

Moderar el consum de sal i fer servir altres condiments i espècies (ceba, all, pebrot, pebre, farigola, llimona)

Assegurar beure la quantitat d’aigua suficient, encara que no es tingui sensació de set (mínim uns 1,5 litres diaris)

Menjar aliments i plats que siguin fàcils de mastegar si cal.

Si hi ha inapetència cal assegurar una nutrició correcta amb aliments o preparats d’alta densitat en nutrients

Recórrer a complements o suplements alimentosos només quan estigui ben justificat

Fer un consum realment moderat de begudes alcohòliques

No fumar

Evitar l’obesitat i l’excessiva primor

Fer activitat física suficient dintre de les possibilitats de cadascú.

Evitar la soledat i l’aïllament i procurar no menjar sol si és possible.