RADIOGRAFIA DE LA LLENGUA8 Pàgina 2

CAP ON ANAM?Projecte Verkami8 Pàgina 2

EntrevistaJoan Sans8 Pàgina 3

Notícies de llengua8 Pàgina 4

el Periòdicd'A

ndo

rra

28dj.

QUADERN DE

LLENGUANÚMERO 4

www.llengua.elperiodic.ad

DIJOUS, 28 D’ABRIL DEL 2016 el Periòdic d’Andorra2 Quadern mensual

llenguaRADIOGRAFIA DE L’ÚS DE LA LLENGUADavid Valls ens presenta una radiografia de l’ús de la llengua catalana amb tres documentals. Els dos primers es van rodar a Catalunya, la Catalunya Nord, el País Valencià, la Franja i al nostre país, Andorra.El tercer encara s’ha de rodar i per fer-ho possible s’ha creat un projecte de micromecenatge al web Verkami. La voluntat ara és arribar a les illes Balears i veure quina és la situació social del català. Una de les filosofies del documental és que arribi al màxim nombre de gent possible, és per això que podreu veure gratuïtament els documentals en línia.

SÓN BOJOS AQUESTS CATALANS?

El català és una llengua parla-da per aproximadament 10 mili-ons de persones. Això la fa la cator-zena llengua amb més nombre de parlants de la Unió Europea i dins de les 100 llengües més parlades de les aproximadament 6.000 que hi ha al món. Per tant, en qüestió de xi-fres, el català és sens dubte una llen-gua molt ben posicionada. Podríem definir-la com una llengua mitjana, equiparable en nombre de parlants a llengües com el txec, el suec o el búlgar i en té més que el danès o l’es-tonià. Tot i aquestes dades, què pas-sa amb el català que no passa amb aquestes altres llengües?

David Valls va partir d’aquesta premissa per analitzar l’estatus del català. Volia saber per què l’ús de la nostra llengua no està plenament normalitzat. Els catalanoparlants sovint troben acceptable compor-taments que no ho són i accepten les llacunes que hi ha en nombro-sos àmbits, de fet, fins i tot de vega-des s’accepta abandonar la llengua. D’aquí en sorgí el títol, ‘Són bojos aquests catalans?’ Per què sempre cedeixen, per què no reivindiquen

Text: Maria Cucurull Disseny: Andreu Estapé. Maquetació i fotomecànica: Pako Temprado i Marta Ballús. Fotografia: Tony Lara. ANDORRANA DE PUBLICACIONS Publicitat: Xavier Farran, Elisabeth Machado i Elena Guirado. Administració: Nona Muñoz. Subscripcions: Imma Foix.

ANDORRANA DE PUBLICACIONS President: Enric Dolsa.

EL PERIÒDIC D’ANDORRADirector: Arnau Colominas.Sotsdirector: Joan Ramon Baiges.Cap de redacció: Rafa Mora.

ZEBA PRODUCCIONS

DAVID VALLS Diplomat en producció de cinema i televi-

sió, estudiant de lingüística i autor de la idea original i amb la realització de Zeba Produc-cions

“(...) un documental és una manera més fàcil

d’arribar a la gent“ CAP ON ANAM?Per tancar el cercle, ara el repte és saber com reaccionarà la soci-etat illenca i David Valls ja té a punt el guió per a la tercera part:

Què pot passar quan tenim un element que va en contra de l’es-tablert?

S’hi pot viure en català a les Illes?

Es compleixen les lleis que tenim en favor del català?

Hi ha o no hi ha conflicte lingüístic?

Les Illes són una societat realment bilingüe? Si vols obtenir una resposta de totes aquestes preguntes i

molt més, col·labora a

http://bit.ly/1Uf9K6W

més sovint els drets que tenen. Per què són sempre ells els mal educats si no canvien de llengua?

Totes aquestes respostes les troba-rem al reportatge ‘Són bojos aquests catalans?’. Es tracta d’una radiogra-

fia de l’ús social de la llengua cata-lana a Catalunya, Andorra i la Cata-lunya del Nord. Alina, una jove ale-manya que només ha après el català com a llengua estrangera, es passeja pels territoris catalanoparlants amb una furgoneta per analitzar quin ús en fem de la llengua i comprovar si es compleixen les lleis. A través del periple de l’Alina se’ns convida a fer una reflexió sobre si la nostra llen-gua està plenament normalitzada i quina és la nostra part de responsa-bilitat com a catalanoparlants.

Sabem que el català és una llen-gua amb una gran vitalitat però també sabem que el bilingüisme so-

vint ens emmena cap a un conflicte lingüístic. Tenim uns estudis, conei-xem els informes, les notícies i les enquestes però el documental ens mostra la part més espontània de la societat: reaccions inesperades, res-postes sorprenents, situacions pin-toresques... tot plegat és un retrat del nostre dia a dia, de qui som i cap on anem, de les nostres certeses i les nostres contradiccions, de la nostra manera de ser i de fer.

QUÈ ENS PASSA VALENCIANS?

Després de l’èxit de la prime-ra part, l’equip de David Valls es di-

rigeix al País Valencià. Aquest cop l’Alina Moser segueix l’itinerari pe-dalant per descobrir la situació lin-güística de la llengua valenciana en un indret on hi ha nombrosos preju-dicis lingüístics. L’Alina posa de ma-nifest l’escassetat de mitjans de co-municació en valencià; la situació de la llengua a l’escola i en l’àmbit cultural; i fins i tot, s’atrevirà a en-trar en un terreny més perillós, mas-sa polititzat per tractar-se només d’una llengua... preguntarà, sense pèls a la llengua, per què alguns afir-men que el valencià i el català no són la mateixa llengua. H

Sabem que el català és una llengua amb una gran vitalitat però també sabem que el bilingüisme sovint ens emmena cap a un conflicte lingüístic.

3el Periòdic d’AndorraQuadern mensual DIJOUS, 28 D’ABRIL DEL 2016

Andorra és l’únic país on la llengua oficial és el català, però podem mou-re’ns únicament en català?

Diria que Andorra també és l’únic país del món on la llengua oficial, el català, només és la llengua materna del 40% de la població, i aquest fac-tor no el podem obviar, com tampoc no podem obviar la plusvàlua identi-tària que atorguem els andorrans al plurilingüisme. No obstant això, te-nim la gran sort de poder-nos moure únicament en català en tots els àm-bits formals i en gairebé tots els àm-bits informals. Ep, que quedi clar que el fet que ens hi puguem moure no vol dir que es faci servir més la llengua oficial o una altra en aquests àmbits.

Com a catalanoparlant t’inquieta la situació en què es troba la llengua al país?

M’inquieta com a catalanopar-lant, com a andorrà i com a tècnic de llengua, però sobretot com a ciuta-dà d’un país en què la seva llengua hauria de tenir un valor social i sim-bòlic en la construcció de la identi-tat que ara no té. Insistim molt sovint en què el català se situa en un escena-ri més favorable que en anys anteri-ors i que augmenta el percentatge de persones que s’hi identifiquen o en l’alta transmissió del català als fills, fins i tot en famílies en què els pares parlen altres llengües, però és evident que els percentatges d’ús de la nos-tra llengua en alguns contextos són poc esperançadors. Em preocupa que l’atenció exclusivament en català als grans magatzems sigui d’un 15% o als restaurants d’un 35%, per posar dos exemples, però també em preocupa la situació de diglòssia evident entre el català en àmbits més aviat formals i el castellà, en els informals. I quan dic això, no es tracta de negar la impor-tància del coneixement d’altres llen-gües, però perquè el català agafi un valor social i simbòlic en la construc-ció de la identitat andorrana cal que es percebi com una eina de treball i de comunicació.

Podríem definir el català com una llengua fràgil?

La fragilitat d’una llengua depèn del context en què la situem. En un Estat com el nostre, per exemple, en què hem creat les eines per protegir-la, potser és menys fràgil que en altres territoris, però és evident que l’acció política en els diversos àmbits en de-terminarà la fortalesa. Només cal fer un cop d’ull a les polítiques educati-ves dels darrers anys en altres territo-ris de parla catalana per adonar-nos com ha estat de fàcil abocar la llen-gua a una situació de fragilitat extre-ma. Paral·lelament, si bé els esforços en l’àmbit educatiu són claus, la di-namització de la llengua perquè si-

EL PERIÒDICESCALDES-ENGORDANY

@mariacucurull

Perquè el català agafi un valor social i simbòlic en la construcció de la identitat andorrana cal que es percebi com una eina de treball i de comunicació.

fora, sinó de gent que viu i treballa a Andorra i que coneix perfectament la llengua. Confesso que sóc dels que no canvio mai de llengua, fins que m’adono, evidentment, que l’inter-locutor és un turista i no m’entén. Combatre aquests prejudicis no és fà-cil, però és evident que la clau gira al voltant de la sensibilització i agafant consciència que la bona predisposi-ció respecte d’una llengua (sentir-la com a pròpia, creure que és conveni-ent conèixer-la) no es traduirà en ús més gran. S’imagina que vostè se’n va a viure a Dinamarca amb els seus fills petits i a l’activitat extraescolar de ju-do, com que l’hipotètic monitor re-sulta que també parla castellà, els fa una part de la classe en aquesta llen-gua per cortesia, mentre als altres els fa en danès? Si el que es pretén és que aquests infants s’integrin lingüística-ment, jo d’això no en diria cortesia.

Malgrat que a Andorra hi conviuen diverses llengües, el castellà guanya la partida i podríem dir que és la llen-gua dominant. És possible invertir la tendència?

No podem dir que el castellà gua-nyi la partida en tots els àmbits per-què l’indicador lingüístic, que ob-tenim a partir de la mitjana de l’indicador d’ús i l’indicador de co-neixement, l’encapçala el català que recupera la posició del 1995. Ara bé, ja hem comentat abans que no ens allu-nyem d’una mena de bipolarització entre uns àmbits més instituciona-litzats en què l’ús de la llengua oficial no només es manté sinó que guanya

terreny al castellà, i uns altres àmbits més individualitzats, relacionats so-bretot amb els serveis i el lleure, en què el català va perdent pistonada i cedeix el terreny al castellà, que esde-vé, en bona part dels casos, llengua franca. Així doncs, de la mateixa ma-nera que hem vist que hi ha accions que contribueixen a afavorir els usos d’una determinada llengua, sem-bla prou evident que un bon treball transversal en la implantació de me-sures de dinamització de la llengua com a estratègia central de la parti-cipació en la societat civil i que afavo-reixin, alhora, un sentiment de perti-nença són claus alhora de fer moure les variables que poden arribar a alte-rar tendències.

Sovint els comerciants del país ar-gumenten que el fet que Andorra si-gui un país turístic fa que sigui poc útil adreçar-se al client en català. Falta pedagogia per conscienciar la pobla-ció del fet que la utilitat precisament la decidim els parlants?

I és clar que la decidim nosaltres. De fet, tornem a ser al punt de sensi-bilització de què parlàvem abans. Jo quan faig turisme acostumo a estar encuriosit per la riquesa patrimonial del país que visito, i aquí també hi in-cloc la llengua, lògicament. Em costa-ria imaginar-me que a Budapest, per exemple, no hagués trobat les cartes dels restaurants en hongarès, a ban-da de la versió en anglès. Com a tu-rista agraeixes poder-te comunicar en una llengua que coneixes, però jo no entraria en un comerç a París que

ho tingués tot retolat en anglès, per exemple.

En l’àmbit cultural, el català està més ben posicionat?

Més que en l’esportiu segur que sí, però aquí hi juguen un rol molt im-portant la societat civil i el teixit as-sociatiu, a banda de les administra-cions. És per aquesta raó que abans parlava de la necessària transversali-tat de les accions de política lingüís-tica. Les activitats que organitzen les associacions culturals de casa nostra, per posar un exemple, juguen un pa-per clau en la definició dels hàbits lin-güístics dels infants i els adolescents, i en marcaran les pautes futures de relació lingüística amb el seu entorn. Si les classes de futbol per als infants francesos de Montpeller les fan en francès, dedueixo que aquí les hau-ríem de poder fer totes en català, no?

I mentre ens amoïnem per la salut de la llengua, sembla que la qualitat minva. S’està obrint un abisme entre el català del carrer i l’acadèmic?

Des del meu punt de vista, la qua-litat de la llengua també va estreta-ment lligada amb la seva salut. Ara bé, fixem-nos que també es queixen els acadèmics d’altres llengües que tenen un estat de salut més bo que la nostra perquè minva la seva qualitat. M’atreviria a dir que aquesta preocu-pació és una constant del món acadè-mic i que és bo que hi sigui, evident-ment. Si em permet, només el català del carrer pot acabar imposant ‘clí-pol’ al món acadèmic per fer referèn-cia als busos que fan el servei intern a Andorra. Deixi’m canviar abisme per esquerda, que no ho fa tan seri-ós, i mantenim-la oberta mentre ens esforcem perquè la llengua gaudeixi d’una bona salut.

I per acabar, t’atreviries a predir com serà la vitalitat de llengua cata-lana a Andorra d’aquí a una dècada?

S’ha de ser molt agosarat per fer prediccions d’aquestes caracterís-tiques quan hi ha tants factors que poden ser determinants. Si m’agafo als resultats de l’enquesta que vam fer el 2011 a la població escolar d’An-dorra d’entre 12 i 16 anys, que es veu que aquests joves no s’equivoquen mai, la situació, des d’un punt de vis-ta sociolingüístic, em preocupa. La vitalitat de la nostra llengua d’aquí a una dècada dependrà no només de les bases que hem establert i les ac-tuacions que hem fet o hem deixat de fer el darrer decenni, sinó també dels esforços que esmerçarem a par-tir d’ara tots els actors, cadascú des del seu àmbit, per prendre mesures des dels diversos àmbits que poden afavorir un ús més gran de la llengua oficial sense abandonar la riquesa del coneixement d’altres llengües, que ha estat sempre un tret identita-ri dels andorrans. H

Llicenciat en filologia per la Universitat de Lleida. Des del 2007 és cap del Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra, una feina que compagina amb la seva responsabilitat política al Comú d’Encamp com a conseller del Partit Socialdemòcrata. Entre el 2009 i el 2011 va dirigir el Departament de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern. Compagina l’activitat professional i política amb l’activisme associacionista cultural que vehicula a través de la dansa i el teatre.

Entrevista aJoan Sans

TONY LARA

33 Joan Sans davant l’edifici de Política Lingüística a Casa Motxilla, ahir.

gui present en la majoria dels àmbits i en les activitats socials i culturals de qualsevol territori també ho és.

La lleialtat lingüística no està ben vista quan es tracta del català. Hi ha la falsa creença que mantenir una conversa en llengua catalana quan algú et respon en castellà és de ma-la educació. Com podem combatre aquests prejudicis lingüístics?

El prejudici deu ser prou gran si te-nim en compte que el 66% de les per-sones de casa nostra que inicien una conversa en català canvien de llengua si l’interlocutor els respon en castellà. I no estem parlant d’interlocutors de

DIJOUS, 28 D’ABRIL DEL 2016 el Periòdic d’Andorra4 Quadern mensual

MAPA DIALECTAL

CRUCIGRAMAPer Pau Vidal / AMIC

La paraula del mes

SALTAR-SE LES CLASSES

Aquest mes, en lloc d’una paraula hem escollit una frase feta. L’Optimot va proposar un concurs en què es tractava de fer una piulada a Twitter amb una breu història relacionada amb Sant Jordi. Ara, amb les locucions, dites, frases fetes o re-franys que s’han recollit s’elaborarà una fitxa al cercador Optimot i sembla que serà força extensa perquè hi han participat més de 150 microrelats!

A continuació us presentem una de les piulades Itziar Pikaza @i_pikazaEm va agafar la mà. Vam fer toris. La Riera plena de parades. Érem superherois. Enamorats. Assaboríem la nostra llibertat.#StJordiÒptim

HORITZONTALS: 1. Compactació d’aliments desaconsellada per als submarinistes. Ve sense ni cinc / 2. Comarca molt adequada per posar fi als brots de paranoia. Gàbies de fusta per protegir els plançons (i els carnots?) / 3. Poca broma. Com menys consul-tat més així, el llibre de biblioteca. Mal to / 4. Ensopir a base d’enaltir. Si no el trobes a la sinagoga segur que serà entre arabistes / 5. Regidor de la dreta. Botorn, sufocació i ar-dor / 6. Àngel a sou de Prosegur. Omplen l’ànima d’en Roger / 7. És tan bàsic per a la vi-da com començar correctament amb la corbata. Colorant groc de força planetària / 8. Indi antillà amb una expressivitat anàtida. Radical: és a la imina com el nino a la nina / 9. Finals d’hivern. Taxatiu a l’hora de rebutjar els draps de plàstic. Preu lliure / 10. Del men-jar dels pagesos se n’enduia el deu per cent. Està mal cuinat, és un assumpte de pell / 11. Interior de pis. Tan treballada que ves que no resulti impugnada. Dos quarts d’onze / 12. Barates tan malament que et quedes un arbust. Si és tan bo és per ser sobrenatu-ral / 13. Minuta a nom de Vida S.A. Introductor del carnaval a la vida natural.

VERTICALS: 1. Tot de diners baixant pel riu. Del massatge que ningú demana / 2. En-cara dos quarts. La planta del costat li fa el salt. El producte més correcte de l’Estat / 3. Blau causat pel cop contra una móra massa verda. Pals fets a miques per ficar-los al salpasser / 4. Fils per fer xarxes denostades pels argentins. Entre els udmurts passa per un paio ben normal / 5. Filera en forma de rastellera (però curta). Els carters berbers no saben on enviar-los la correspondència / 6. El partit. En ovaris és estèril però en vo-cabulari gens. Símptomes clars de necrosi / 7. Intocable, com una família de l’Eixam-ple. Agressions pels que pugen del sud / 8. Senyora ràpida. Qualitat que limita la nostra expansivitat. A mig termini / 9. Torni en males condicions per culpa de la tecla de pas-sar ratlla. Presa com a model / 10. Un parell d’ous. De la victòria obtinguda amb la llen-gua a fora. Mitges de nàilon / 11. Pista d’entrenament de futurs esquiadors. Com que ja n’hi ha vuit diu que es queda a casa / 12. S’obté posant a jeure el benzè. Per ser real-ment pública ha de ser publicada.

* Trobaràs les respostes del mes passat a www.llengua.elperiodic.ad

1

1

2

2

3

3

4

4

5

5

6

6

7

7

8

8

9

9

10

10

11

11

12

12

13

1

3

2

5

7

6

8

1 - parlo lo català nord-occidental2 - parlo el català central 3 - parli el català septentrional4 - parle el català valencià5 - xerr es català mallorquí6 - rall es català menorquí7 - parl es català eivissenc-formenterer8 - parl lo català alguerès

NOTÍCIESEL CATALÀ, LLENGUA COMUNA

Com cada any, amb motiu de la Di-ada de Sant Jordi, La Plataforma per la Llengua ha organitzat una jornada rei-vindicativa en favor del català. El lloc es-collit fou la plaça Comercial del Born de Barcelona, on unes 600 persones van construir una gran rosa dels vents gira-tòria per mostrar la diversitat del català i cridar als 4 vents que “el català és la llen-gua comuna”.

L’ONG del català va voler mostrar la riquesa dialectal de la llengua cata-lana (vegeu mapa dialectal d’aquest mes) amb l’objectiu de promoure el ca-talà com a llengua comuna dins la nos-tra societat plurilingüe i sensibilitzar les persones d’origen nouvingut de la im-portància de la llengua catalana com un dels eixos de cohesió social.

EL CATALÀ CONTINUARÀ PRESENT A LES ESCOLES DE LA FRANJA

Ara ja no és ‘LAPAO’, torna a anome-nar-se ‘català’ i, a més, es continuarà im-partint dins l’horari lectiu a les escoles de la Franja de Ponent, això sí, com una assig-natura optativa. El català sempre ha estat una assignatura inclosa en l’horari esco-lar a la Franja, però l’esborrany del Projec-te de currículum d’Educació Primària ela-borat pel govern d’Aragó el deixava fora de les hores lectives, igual com passa amb l’aragonès.

És, per tant, una molt bona notícia que finalment es modifiqui l’esborrany i que el català es pugui estudiar a primària com una assignatura més dins l’horari lectiu.

GOOGLE MAPS, EN CATALÀ IOCCITÀ

La normalit-zació dels topò-nims en català i occità a Google Maps ja és una re-alitat a tots els territoris de parla cata-lana i occitana, independentment de l’oficialitat de la llengua. Tot i que enca-ra queden algunes poblacions per regu-laritzar, podem trobar topònims en ca-talà a l’Alguer, la Catalunya Nord i part de la Franja i, a més, la versió en cata-là inclou els topònims d’Occitània en la llengua d’òc.

20 ANYS DEFENSANT LA LLENGUALa Coordinadora d’Associacions per

la Llengua Catalana (CAL) va rebre di-marts passat, 26 d’abril, la Creu de Sant Jordi. Després de 20 anys treballant en favor del català, donant suport a políti-ques per incrementar-ne l’ús social i re-clamant la unitat de la llengua a tots els territoris on es parla, l’entitat rep aques-ta ben merescuda distinció.

RAMON MUNTANER A ELXEl Tempir estrena a Elx l’exposició ‘La Crònica de Ramon Muntaner. El temps dels

almogàvers’. Una il·lustració de grans moments de la Corona Catalanoaragonesa, amb el relat de Muntaner, sovint exagerat i allunyat de la realitat, des de la seva per-cepció personal i amb gran admiració i idealització de la monarquia. Una interpre-tació no sempre fidel, però molt interessant, com a testimoni i protagonista dels es-deveniments i les gestes de la Corona.

RECOMANACIONS

#TWITTERENCATALÀTwitter ja és accessi-

ble en català des dels mò-bils IOS i Android. Ara ja no hi

ha excusa per passar-se a la versió ca-talana d’aquesta xarxa social. Després de l’èxit de la campanya per reivindicar #Twitterencatalà el nombre de descàr-regues amb la interfície en català des de l’ordinador no va ser gaire elevada; ara però, amb la possibilitat d’incorporar la versió catalana en l’aplicació del mòbil, sembla que s’invertirà la tendència. Si-gui com sigui, hem de continuar mante-nint viva la nostra llengua a la xarxa i piu-lar, etiquetar i tuitejar en català!

PER QUÈ DIEM?... L’ORIGEN DE 100 DITES POPULARS.

d’Albert Vidal i García.

Us heu preguntat mai per què utilit-zem, de manera espontània, expressi-ons com ara afluixar la mosca, escam-par la boira o passar per la pedra? Per què ens referim a l’any de la picor o a la quinta forca? Per què som de la màniga ampla o fem campana? Albert Vidal ens presenta d’una manera amena i entretin-guda l’origen de 100 dites habituals en la nostra parla, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense conèixer-ne la procedència.

ELS SILENCIS DEL DIEC

El filòleg Jaume Salvanyà estrena blog, es tracta d’una quadern de bitàcola on podem trobar parau-les, significats i expressions majorità-riament d’ús habitual que no figuren al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC. Amb paraules de Salvanyà ‘la raó de ser del blog és que la normativa no pot estar allunyada del que diu la gent’.

És, per tant, una eina útil per cercar-hi paraules d’un registre més aviat col-loquial però que utilitzem sovint en el nostre dia a dia.

https://silencisdeldiec.word-press.com

FER TORIS

1

4