Quadern d'Aram2

QUADERN D’ARAM, M. ÀNGELS ANGLADA

LITERATURA CATALANA

2n Batxillerat

Unitat 6

L’obra La història: armenis deportats

1. CONTEXTUALITZACIÓ

1.1. Quadern d’Aram dins la trajectoria literària de l’autora

▪ Maria Àngels Anglada (1930-1999), autora d’una obra extensa i diversa; va conrear poesia, narrativa, traducció, assaig i crítica literària

POESIA NARRATIVA ASSAIG I TRADUCCIÓ

Díptic (1972)Kyparíssia (1981)Columnes d’hores (1990)Arietta (1996)

Les Closes (1979)No em dic Laura (1981)Viola d’Amore (1983)Sandàlies d’escuma (1985)Artemísia (1989)L’agent del rei (1991)El violí d’Auschwitz (1994)Quadern d’Aram (1997)

ASSAIGEl mirall de Narcís (1988)Paisatge amb poetes (1988)Paradís amb poetes (1993)Retalls de la vida de Grècia i Roma (1997)

TRADUCCIÓ

Les germanes de Safo (1983)DANIEL VARUJAN, Terra porpra i altres poemes (2001)

1. CONTEXTUALITZACIÓ

▪ Constants de la seva obra:

- La solidaritat i la tendresa envers els éssers desvalguts- La denúncia de les injustícies- El compromís- L’interès per conservar la memòria col·lectiva

El violí Auschwitz (1994) genocidi del poble jueu en mans nazis

Quadern d’Aram (1997) genocidi poble armeni en mans turques

2. ANÀLISI FORMAL I DE CONTINGUT

2.1. HISTÒRIA I TRAMA

▪ Quadern d’Aram és un relat que explica vivències i records

▪ Cal establir diferència entre la “història” i la “trama”

Història: ordre real en què van esdevenir els fets

Trama: ordre en què són narrats (inlou alteracions de l’ordre

temporal).



▪ Capítol 1 1. La narradora-editora viatja a Rodes, a la darrera dècada del s.

XX, allà decideix que escriurà novel·la sobre el genocidi del poble armeni.

2. Els lectors són informats de l’existència d’un document manuscrit que explica la història d’Aram i Marik i de quina manera la narradora-editora en va optenir una còpia.

▪ Capítol 2 3. Es presenten Aram i Iorgos (un armeni, l’altre grec), mentre

bussegen pel Mediterrani (anys vint, s. XX)

4. La narradora-editora proposa fer un salt enrere en el temps per tal que coneguem més coses dels personatges.


2.1. HISTÒRIA I TRAMA▪ Capítol 35. Aram i la seva mare, Marik, són a Atenes, sobrevivint amb penes

i treballs, com altres refugiats armenis. Aram té quinze anys, sovint té malsons.

6. Aram recorda la plàcida vida familiar de la infantesa a Trebisonda, així com el viatge al monestir de Narek

7. Aram i Iorgos es coneixen i comença una llarga relació d’amistat.

▪ Capítol 48. Aram i Marik són al vaixell que els portarà cap a Marsella. Pel

camí passen per Corint, Bríndisi i Gènova.

9. Aram recorda com van arribar a casa de Grigor, un cosí de la seva mare i van marxar-ne poc després.

10. Aram recorda els preparatius i la fugida cap a Ecmiadzin (robatori de cavalls per part de lladres kurds, mort Irina)


2.1. HISTÒRIA I TRAMA▪ Capítol 511. Aram i Marik han arribat a Marsella. Aram no pot escriure

temporalment. Marik redacta les seves vivències.

12. Marik recorda el camí cap a Ecmiadzin i matisa algunes de les informacions que Aram ja havia exposat.

13. Marik presenta els membres de la seva família: el seu marit Vahé, les seves filles (Sofia i Iané) i la seva mare.

14. Marik recorda alguns episodis d‘estada a Atenes (dona a qui havien raptat i violat les nétes li retreu que plori per les filles mortes).

15. Marik reflexiona sobre l’extrema duresa dels fets que ha viscut Aram.

16. Marik recorda arribada a Jerevan: Grigor aconsegueix feina de forner i li demana de casar-s’hi. Respon no, té esperances que Vahé sigui viu.

17. Marik s’assabenta pel doctor Arshag que Vahé és mort, accepta l’ajuda que li ofereix, emigren cap a Marsella via Atenes.



▪ Capítol 619. Aram i Marik continuen a Marsella. Es produeixen notícies

engrescadores (estudiant armeni absolt i festes de la comunitat armènia per celebrar-ho, assassinat de diversos responsables de la mort de milers d’armenis).

20. Aram reflexiona sobre la veritable naturalesa dels perills (és més perillos el mar o els homes?)

21. Aram explica que s’ha promès amb Alèxia, la germana petita de Iorgos.

▪ Capítol 721. Marik rep una carta del pare Mesrob (monestir on havia estudiat

Vahé).

22. A partir de la carta i alguns poemes, explica com era Vahé i quins eren els seus interessos.

23. Marik explica el seu estat d’ànim, d’enyorament i solitud. Posterioment accepta la petició de mà de Der Arshavir.



▪ Capítol 724. Marik explica a grans trets un accident que Aram ha patit a la

feina, les conseqüències futures i les causes.

25. Marik explica la visita d’una amics de Vahé, es donen detalls de la seva mort i els lliuren documentació relativa al cas.

▪ Final i epíleg26. La narradora-editora explica que Aram i Alèxia es van casar.

27. Final obert: per un costat la narradora-editora s’interessa pel recorregut que va fer el quadern (com va anar a parar a mans de la família Kondos?), i per l’altre, quin ha estat el camí d’Aram i la seva família.


2.2. Gènere i temàtica

▪ Quadern d’Aram , és una novel·la a mig camí entre les memòries i el dietari.

▪ Multiplicitat de textos utilitzats (retalls de diari, informes de testimonis,lletres de caçons tradicionals, cartes, poemes).

▪ També pot ser considerada una novel·la reportatge (recrear fets i deixar-ne constància a través de tècniques de documentació del reportatge periodístic).

▪ D’altra banda, podem parlar de la novel·la com a viatge iniciàtic del protagonista.



▪ tema principal: el genocidi armeni en mans del poble turc, la denúncia de tots els crims (deportacions, assassinats massius, violacions, raptes, obsessió per destruir un poble i una cultura, l’exili…) i la lluita contara l’oblit

“He pensat que haig d’escriure, que no puc deixar penjada a l’aire la nostra història. Els homes són tan oblidadissos de les dissorts dels altres!”, pàg 87

També es mostra de prop el drama dels exiliats armenis.

“no cantem pas per oblidar les nostres penes, ho fem per recordar els nostres cants!” pàg. 59



▪ Motius literàris:1. Les roses: associades a Marik i als llocs que li recorden la vida

anterior perduda (jardí Trebisonda)

Tòpic literari: collire, virgo, rosas bellesa transitòria / felicitat

2. El mar: present als espais de la novel·la, Mediterrani (Atenes, Rodes, Marsella…). Símbol de llibertat, facilita una nova vida pels protagonistes.

3. La terra porpra : símbol de la cultura armenia (tradicions i poesia)

“Ja ho sé, mare, que la seva poesia durarà sempre, quan ningú no es recordi dels fastigosos noms del seus malparits assassins.” pàg. 149


2.3. Temporalitat i estructura ▪ Temps històric: primeres dàcades del s. XX , contemporani als anys

de la Primera Guerra Mundial.

▪ Temps narratiu: quatre anys, des que Aram inicia la redacció del quadern fins que l’acaba. Ara bé, el quadern inclou fets cronològicament anteriors de les vides dels protagonistes, per això el temps narratiu abarca uns vuit anys.

▪ Final obert: els lectors no sabem si Aram va anar a viure a Cadaqués o va passar a formar part de la resistència armènia.

▪ Retrospeccions (salts temporals al passat): els personatges recorden fets passats . Aram a Atenes recorda fugida a Ecmiadzin (capítol 3)

▪ Anticipacions (passatges que avancen fets futurs): narració Odisseas, sap que Vahé serà assassinat (capítol 7)


2.3. Temporalitat i estructura ▪ Temps simultani (exposa dos fets que estan passant alhora):un cop

més, al relat d’Odisseas s’explica que la detenció de Vahé va tenir lloc mentre Marik i Aram emprenen el viatge al monestir de Narek.

▪ Estructura in medias res: quan Aram comença a escriure el quadern, la història ja és iniciada.

▪ Amplificació: un mateix fet, la mort de Vahé, és esmentat i assumit per Aram, valorat per Marik i, finalment, narrat pels testimonis directes de l’assassinat.

▪ Ritme narratiu:es reserva pel final de la novel·la el moment de més dramatisme (detalls de la mort de Vahé), interès del lector pel relat.

Novel·la de reflexió (extermini d’un poble, a nivell individual i col·lectiu)


2.4. Personatges Personatges principals

▪ Aram

▪ Marik

▪ Vahé Personatges secundaris

▪ Iogos/Iannis/Kostas/Alèxia (família de pescadors grecs)

▪ Dr Arshag

▪ Odisseas

▪ Der Ashavir

▪ Àvia/Sofia i Iané/Grigor/Irina/Gabriel (familiars des protagonistes)

▪ Els botxins


2.5. Narrador i punt de vista

▪ Narradora editora: alter ego de l‘autora. Parla dels fets a posteriori. Ens explica la gènesi del text (motius i lloc on va decidir escriure l’obra, circumstàncies que li van permetre disposar d’una còpia del manuscrit…). Capítol 1, 2, 6, final capítol 7 i epíleg (intervencions entre parèntesi)

▪ Narrador protagonista: Aram

Narrador intern, protagonista, explica vivències autobiogràfiques, 1a persona. Capítols 3, 4 i 6

▪ Narrador protagonista: Marik

Narrador intern, protagonista, reflecteix elements autobiogràfics, amb émfasi especial a aspectes que Aram exposa superficialment (perspectiva adulta)

▪


2.5. Narrador i punt de vista

▪ Narradors testimonis: Odisseas, el professor amic de Vahé, i Hassan, el taxista turc. Narradors interns, intervenen en la trama, aporten documentació, testimonis últimes hores de vida de Vahé.

▪ Altres narradors: el pare Mesrob, envia a Marik una carta de condol i recordar el perfil humà del poeta (últim capítol). Narrador intern, amb el paper de testimoni.

▪ Narratari: no hi ha narratari explícit, s’adrecen a futurs lectors.

“Ara, no us penseu que el camí…” pàg. 81; “No sé si heu observat que Aram…” pàg. 123



2.6. Llengua i estil Podríem qualificar l’estil de la novel·la com a “depurat, contingut, però

amarat de lirisme”. L’autora rebutja la complexitat expressiva per tal d’arribar a un elevat nombre de persones.

Característiques:

▪ Ús freqüent de locucions i frases fetes, col·loquialismes. (ex. “dret com un fus”, “és viu com una centella”, “no s’hi veia de cap ull”)

▪ Mots del camp semàntic del mar i la navegació (ex. salpar, fondejar, llagut, salabror…)

▪ Alternança de temps verbals en formes de present i pretèrit. (ex. Fins avui no he pogut escriure res a la llibreta […] Vam sortir del Pireu a les sis del matí…”).

▪ Combinació de narració, descripció i diàleg.

▪ Inclusió de mots de la llengua armènia. (ex. sarmà, kadaif, der hair, dolmà…)


2.6. Llengua i estil

Recursos retòrics (“poeta que escriu novel·les”)

▪ Metàfores (ex, “la pell de nen es pot dir que em va caure de cop”)

▪ Comparacions (ex. “els seus ulls riuen, blauverds com l’aigua”)

▪ Metonímies (ex. “els grills, amagats, acompanyen les paraules del pare”)

▪ Interrogacions retòriques (ex, “Mai no en tindrien prou, de sang armènia?”)

Quadern d'Aram2

Documents

Transcript of Quadern d'Aram2