CorrellenguaNacional8 Pàgina 2

Especial novagramàtica i ortografia8 Pàgina 3

Notícies de llengua8 Pàgina 4

el Periòdicd'A

ndo

rra

27dj.

QUADERN DE

LLENGUANÚMERO 9

www.llengua.elperiodic.ad

MA

RIC

EL B

LAN

CH

DIJOUS, 27 D’OCTUBRE DEL 2016 el Periòdic d’Andorra2 Pàgines especials

llengua

CORRELLENGUANACIONALEl Correllengua Nacional va néixer l’any 2013 amb la voluntat fer acti·vitats festives per promoure la llen·gua catalana als carrers del Princi·pat. La iniciativa, que ja suma 8 edi·cions, comprèn activitats culturals i lúdiques per a tots els públics. El principal organitzador és l’àrea de Llengua Catalana del ministeri de Cultura, Joventut i Esports, tot i ai·xí també és possible gràcies a la col·laboració d’institucions públiques i privades. L’artífex d’aquest projecte és Joan Ramon Marina, cap d’Àrea de Llen·gua Catalana, que afirma que tot plegat parteix d’un concepte que ell mateix ha ideat, la filologia social. La voluntat és que la llengua surti de les aules de llengua i es convertei·xi en un activitat festiva, lúdica i cul·tural. Segons Marina, és important l’academicisme i la professionalitat del filòlegs, però també és necessari que de tant en tant de manera diste·sa es festegi la llengua als carrers per arribar a tothom.

Cada any, tenen lloc dues edicions del Correllengua Nacional, una sem·pre es manté fixa al Pas de la Casa; i l’altra, els dos primers anys va tenir lloc a Encamp i, posteriorment, es va canviar la ubicació a Andorra la Ve·lla. Marina explica que és important que una de les edicions tingui lloc al Pas de la Casa, tenint en compte les característiques sociolingüístiques particulars que trobem en aquest in·dret. 7È CORRELLENGUA NACIONAL D’ANDORRA. PAS DE LA CASA Activitats lúdiques i culturals, acom·panyades de jocs de paraules i en·giny per formar mots, aquests foren els ingredients per festejar la llen·gua als carrers del Pas de la Casa.El divendres 7 d’octubre arrencava el 7è Correllengua Nacional del Pas de la Casa. A les 3 de la tarda tenia lloc la inauguració amb jocs de cu·canya per a petits i joves. Posterior·ment, a tres quarts de quatre, era el torn del Joc d’Andorra. Una iniciati·

va per fer un recorregut per la histò·ria, la cultura i el medi ambient del nostre país.A continuació, va començar el Cam·pionat d’embarbussaments en cata·là. Una iniciativa divertida per jugar amb la llengua, alhora que es treba·lla la fluïdesa oral. Els alumnes de la vila del Pas prèviament havien tre·ballat a les aules els embarbussa·ments, de manera que ja sabien el significat de tots els mots i es van po·der centrar en la part de l’eloqüèn·cia. Així doncs, el guanyador fou el participant que digué l’embarbussa·ment amb més rapidesa i agilitat.Després de les rialles, va arribar l’ho·ra de berenar, coca i xocolata per a tots els assistents per preparar mo·tors per la darrera activitat de la jor·nada, la Lliga de Scrabble en català. 8È CORRELLENGUA NACIONAL D’ANDORRA. ANDORRA LA VELLA El 8è correllengua va durar tota la jornada del dissabte 8 d’octubre. A

Coordinació: Maria Cucurull. Disseny: Andreu Estapé. Maquetació i fotomecànica: Pako Temprado i Sara Tapia Luna. Fotografia: Maricel Blanch. ANDORRANA DE PUBLICACIONS Publicitat: Xavier Farran i Elisabeth Machado Administració: Nona Muñoz. Subscripcions: subscripcions@elperiodic.ad

ANDORRANA DE PUBLICACIONS President: Enric Dolsa.

EL PERIÒDIC D’ANDORRADirector: Arnau Colominas.Sotsdirector: Joan Ramon Baiges.Cap de redacció: Esther Jover Martin.

les onze del matí, a la plaça del Con·sell es va desplegar un mapa gegant d’Andorra perquè els participants hi situessin símbols de monuments o edificis emblemàtics (esglésies ro·màniques, noms de llacs, rius, mun·tanyes, poblets...) i així posar a prova el coneixement cultural del país.A un quart de dotze va tenir lloc l’en·lairament de globus amb els colors de la bandera andorrana que con·tenien missatges en favor de la llen·gua, una manera romàntica de rei·vindicar l’ús del català. Més tard, to·cava escriure una història emprant les habilitats socials, calia construir un relat amb tots els assistents. A continuació, l’enginy donava pas

a les habilitats d’expressió oral, de manera que a les 12 començava el Campionat d’embarbussaments en català. Joves i adults competien en funció de cada nivell per ser els més destres a l’hora de pronunciar els jocs de paraules. Seguidament, es va llegir el Mani·fest a favor de la nostra llengua. Els protagonistes van ser tres ciutadans d’orígens ben diversos i amb uns ni·vells de llengua catalana també ben diferents (una basca, un argentí i un escocès). A més, també els va acom·panyar la filòloga Eva Culleré, pro·fessora de català per a persones adul·tes.El manifest reconeixia la tasca de tots els professionals de la llengua i dels nouvinguts per la seva voluntat d’aprendre la llengua. També volia homenatjar els ciutadans de carrer que cada dia viuen plenament en ca·talà, per la seva fidelitat lingüística. A dos quarts de quatre era el torn de l’espectacle casteller. Els Castellers de París, els Angelets del Vallespir i el Castellers d’Andorra van contri·buir amb el foment del català tot in·tentant tocar el cel amb el toc de gra·lla que sonava amb força a la plaça del Consell.A la tarda era el torn del cinema, els més petits van poder gaudir de la pel·lícula Viky el Víking doblada al català. Finalment, la vuitena edi·ció del Correllengua Nacional es va cloure amb el concert de Quim Sal·vat, guanyador del premi Carles Sa·baté 2015, organitzat pel CCC, a la plaça Coprínceps.

L’EMBARBUSSAMENTMÉS FAMÓS

Setze jutges

Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el jutjat es despengés,

es menjaria el setze fetges dels setze jutges que l’han

jutjat.

3el Periòdic d’AndorraPàgines especials DIJOUS, 27 D’OCTUBRE DEL 2016

SIGNATURES PER TOMBAR LA PROPOSTA

El Cercle Vallcorba va engegar una campanya de recollida d’adhesions per demanar a l’IEC que reconsideri la proposta de reduir el nombre de mots amb accent diacrític.S’han recollit més de cent cinquanta adhesions, de les quals gran part són de professionals de la llengua: professors de català universitaris i d’ensenyament mitjà, correctors i assessors lingüístics, traductors, escriptors, editors, periodistes…

Entre els signants, hi ha el gramàtic Josep Ruaix; editors com ara Ernest Folch; escriptors com Miquel Desclot, Jaume Pérez-Montaner, Guillem-Jordi Graells, Joan Rendé, David Nel·lo, Oriol Izquierdo, Jordi Bilbeny i Celdoni Fonoll; i professors universitaris com ara Josep Murgades, Salvador Oliva, Narcís Garolera i Josep M. Fulquet.

ESPECIAL NOVA GRAMÀTICA I ORTOGRAFIALa revista Llengua Nacional ja en parlava en el seu editorial del mes de juny, però no va ser fins al divendres 29 de setembre que se’n van fer ressò la majoria mitjans de comunicació de massa. Alguns el van batejar com el fatídic DiaCrític, fent al·lusió a una de les noves propostes ortogràfiques que més controvèrsia ha generat.Finalment, malgrat la pressió soci·al i la polèmica al voltant d’aquesta nova normativa, el ple de l’IEC va ra·tificar el dilluns 24 d’octubre les no·ves normes d’ortografia proposades per la Secció Filològica. Teresa Ca·bré, presidenta de la Secció Filològi·

INFOGRAFIA: ANDREU ESTAPÉ

LA GRAMÀTICAA finals de setembre el ple de l’IEC va ratificar la Gramàtica de la llengua catalana i arribarà a les llibreries el 23 de novembre.

Què és la Gramàtica?La Gramàtica presenta la norma a partir de la descripció actualitzada del català i dels seus usos i varietats, i recull la pluralitat de tots els parlars i en subratlla els trets compartits. Presenta els fets gramaticals pertanyents a la llengua, els classifica, n’explica les propietats, en dóna els casos més generals i els exemplifica. El text explicita si una variant pertany a uns determinats parlars o registres, si el fet és més propi de la llengua oral o de l’escrita, si té més o menys tradició o és més o menys recent, o si presenta restriccions gramaticals, entre altres qüestions.

El fet que comprengui la pluralitat de tots els parlars fa que alguns mitjans erròniament hagin interpretat que desapareixerà l’hora en català. De fet l’hora tradicional continuarà essent la correcta, tot i així, s’inclouran les variants del

valencià i del balear. Fins ara, l’obra de referència normativa havia estat la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, publicada per l’IEC el 1918.

Gramàtica

Conjunt de normes relatives a l’estructura d’una llengua que s’han de seguir per parlar·la i

escriure·la correctament.

Ortografia

Branca de la gramàtica norma·tiva que estableix l’escriptu·

ra correcta dels mots i d’altres signes gràfics d’una llengua.

ca, va explicar que l’elaboració de les normes ha comportat dos anys i mig de feina i declarava amb contundèn·cia “no actuem des de l’auctoritas, simplement hem fet la feina que ens tocava fer”. A més, Cabré també re·cordava que les “llengües són vives i, per tant, no hi ha res intocable, ni la gramàtica ni tampoc l’ortografia”.A continuació, hem fet una selecció de fragments d’articles del que s’ha dit durant aquest aquest mes res·pecte a la polèmica dels diacrítics i també hem fet una tria de les piula·des que hem considerat més signifi·catives.

Twitter

ANNA PUNSODA

ERNEST RUSINÉS

VILAWEB

A FAVOR

Periodista i filòsofa@AnnaPunsoda

Filòleg. Cap d’assessorament lingüístic de TV3. @Ernest Rusines

Diari digital@VilaWeb

Si cauen els diacrítics vol dir que el context guanya importància, cosa q vol dir q haurem de llegir més atentament, cosa q ens anirà bé.

Personal que no posa diacrítics des que anava a l’escola, opinant sobre l’encert de la nova ortografia. Pròximament.

J. Ruaix, @ErnestFolch, Lloll Bertran, @miqueldesclot signen perquè el @iec reconsideri la reducció de diacritics

MAGÍ CAMPS

VICENÇ PAGÈS JORDÀ

Filòleg i periodista. Cap de correcció de La Vanguardia@MagiCamps

Escriptor i crític literari en català@WhistPlayers

Tota la vida dient q el català era difícil i ara q simplifiquen #diacrítics també ens queixem.

Aspirar a canviar de país i resistir-se a canviar de diacrítics.

L’ORTOGRAFIA, UNA PRÈVIA DE LA GRAMÀTICA, Ricard Fité

Els canvis aprovats són quatre retocs, res que faci trontollar els fonaments del català.

DIACRÍTICS, ORTOGRAFIA IORTOÈPIA, Rodolf Ortega

De coses en contra de la nova norma·tiva dels accents diacrítics se n’han dit moltes, algunes més entenimen·tades que d’altres, fins a l’extrem de fer pintades, compondre cançons i posar en marxa campanyes a inter·net, tot un símptoma de l’apassiona·ment que ha despertat la reforma. El fet que els contraris s’estiguin allu·nyant de la filologia és un bon motiu per tirar endavant, en tant que els ar·

FRAGMENTS D’ARTICLESguments per mantenir els accents acabaran sent combustible de la ba·nalització.

MÉS DIES CRÍTICS, Jaume Macià i Guilà

Caldria aclarir que és un bon se·nyal que la normativa s’actualitzi, ha·vent canviat com ho ha fet la realitat actual respecte de la de fa un segle. Pe·rò també és un bon senyal —i prova de la vitalitat de la llengua— que hi hagi una certa reacció entre els usuaris: els uns amb una adhesió entusiasta o in·condicional; els altres mostrant reser·ves, recel o fins oposició visceral. Són actituds que també s’han donat en re·lació amb la reforma ortogràfica d’al·tres llengües. Ja se sap que canviar els hàbits d’una gran massa sempre és

quelcom difícil i lent, fet que no dub·to que la nostra màxima autoritat aca·dèmica ha tingut en compte.

DEFENSORS DE LA LLENGUA, Roc Casagran

Fins ara no havia notat que ningú remugués perquè la lletra a i la prepo·sició «a» no duguessin accent diacrí·tic, ni perquè quan escrivíem «set» no quedés clar si ens referíem al número o a la necessitat d’ingerir líquid, o per·què l’embarbussament «en cap cap no cap el que cap en aquest cap» fos indes·xifrable. Sobrevivíem, i la llengua no era ni millor ni pitjor.

Els debats són sans, la discussió ens fa créixer, la norma continua (i con·tinuarà) sent millorable i discutible, però posem·hi seny, sisplau. I siguem

conscients que les persones que han parit aquesta nova normativa són es·pecialistes, que han estudiat i sospe·sat molt qualsevol decisió (molt abans que tots ens entusiasmessin a emetre el nostre judici particular), i fem·los confiança, ara que està de moda.

Si de veritat volem una llengua for·ta, una llengua que dialogui d’igual a igual amb les altres llengües del pla·neta, superem la por al canvi, i adap·tem·nos·hi (usuaris particulars, edito·rials, mitjans de comunicació, esco·les...) perquè si no el que ens trobarem serà un batibull ingovernable, una anarquia ortogràfica que ens durà a sentir·nos incòmodes a l’hora d’es·criure, que reforçarà la minorització i que, a la llarga, no farà més que afe·blir·nos. Siguem, de veritat, defensors de la llengua!

EN CONTRA

joventut andorrana el dissabte 1 d’abril a la Universitat d’Andorra.

I PREMI RAMON AMIGÓ I ANGLÈSLa Universitat Rovira i Virgili convoca el

I Premi Ramon Amigó i Anglès a projec-tes d’investigació en l’àmbit de l’onomàs-tica catalana.

El premi es concedeix a treballs de re-cerca que tinguin com a objectiu la confec-ció d’inventaris de noms de lloc i de perso-na. En igualtat de condicions es valoraran preferentment aquells treballs que ajudin a acabar de completar l’estudi de l’àrea ge-ogràfica corresponent a l’àmbit de la Uni-versitat Rovira i Virgili.

L’import total del premi és de 6.000 € i el termini de realització del treball és de dos anys.

Les bases podenconsultar-se aquí:

LA VARIETAT LINGÜÍSTICA ÉS EL NOSTRE TRESOR: PARTICIPA AL PROJECTE ‘MILMOTS’

Milmots és una pàgina web interac-tiva que neix a partir del gust per les nos-tres paraules i per les ganes de comu-nicar-nos-les. És una nova manera de difondre, de conèixer i de compartir les nostres paraules associades a les nos-tres poblacions. Les consultes, la par-ticipació i la interacció col·lectiva són les maneres que té Milmots d’apropar-nos a allò que més ens caracteritza: els

El lèxic és el tresor de la llengua i Milmots vol que aquesta riquesa si-gui interactiva. Gràcies a aquesta ei-na, els parlants poden conèixer les pa-raules d’arreu del domini catalanopar-lant, per tant, Milmots vol ser un punt de trobada, una plataforma útil perquè tots ens hi sentim reflectits, les vari-etats i els dialec-tes no fragmenten la llengua, sinó que l’enriqueixen i la fan més sòlida, viva i estable.

nostres mil mots dels nostres mil llocs.Com veureu, el web agrupa parau-

les en català enviades per la gent i per-met fer un estudi dialectològic d’arreu del territori.

En la primera fase d’implantació, Mil-mots ha arribat a tot el domini lingüístic, tot i que de manera desigual. Si bé al País Valencià s’han aportat 12.000 mots, a la resta del territori la col·laboració ha estat molt escassa. Per tant, seria interessant que s’incrementi la participació andorra-na, ja que hem de reivindicar les nostres peculiaritats dialectats.

DIJOUS, 27 D’OCTUBRE DEL 2016 el Periòdic d’Andorra4 Pàgines especials

MAPA DIALECTAL

CRUCIGRAMAPer Pau Vidal / AMIC

La paraula del mes

En el Correllengua Nacional hem pogut participar als Campionats d’embarbussaments i hem vist autèntics acròbates de la llengua. Però sabíeu que hi ha molts sinònims per designar aquest terme? També en podem dir entrebanc, entrebancallengües, empatoll, embarassallengües, embull de paraules, travallengües o queca. Us animeu a repetir-ho 3 vegades ben ràpid ben ràpid?

En cap cap cap el que cap en aquest cap.Si qui deu deu diu que deu deu, diu el que deu i deu el que diu.

HORITZONTALS: 1. Assumir amb esportivitat capitalista que has d’acceptar aques-ta merda de feina nova i mal pagada. Cap de brot / 2. Animo les veles a trotar. Arrenqui grans / 3. Mica de mica. Incorporat al seguici de l’ex-alcalde reciclat. Batejant Amics i Amigues / 4. Hi ha qui hi veu un toll i qui un pèlag. Anotació que sempre tens preparada per si de cas / 5. Maó mal cuit, i no és (del tot) broma. Li encanta seure a la plaça a mi-rar / 6. Cargolar el cargolí de la permanent. Marges d’actuació / 7. Símptomes d’arít-mia. Com a trastorn del comportament té molt d’artístic / 8. Mort a l’asfalt. Un moro dins d’una carabassa / 9. Quan en tindràs quatre trobaràs que no són re. Anell per on passa el fil ordit de l’Oriol. P amb crossa / 10. P sense gep. La tercera pota. Es mantenen unides a Angola / 11. Brot tan tendre que té un santuari al Montseny i tot. Són qüestions molt calentes / 12. Constitueixen el moment àlgid de la inquietud. Exhibicionisme a la Patum / 13. L’un se’l vol menjar, l’altre ja ha begut. Anhel i delit per l’angúnia i la preocupació.

VERTICALS: 1. Aquest si fos una broma no clavaria tants mastegots. Qualitat del ca-ràcter que fins que no es multiplica no es concreta / 2. Llavor de pera. Corda feta amb un bon tros de samarra. Maten l’amfitrió per poder entrar a Rioleón / 3. Multicromar l’ull. Conrea els enciams del futur a l’enclavament català més oriental / 4. Marrecs a Porto Cristo. Cap que s’arrossega per l’aigua a popa. Rep i no protesta / 5. Termes per cri-dar els qui s’equivoquen amb els tios. Isolada en un mar d’amontillat / 6. S’imposa en exemple. Pietat per l’acabament del festival televisiu d’avui. Als límits de la legalitat / 7. Fase important del desenvolupament. Denota una acció habitual (malgrat l’aspecte for-ça dubitatiu) / 8. No estaràs bé, per això tibaràs. Set paios en trobada clandestina i no del tot lògica / 9. Encara aquells mateixos símptomes. Web amb molts recursos, però no tants per saturar el portàtil. Nomena (però obvia les vocals) / 10. Desagradable esbu-fec molt propi dels ciclistes. Putades amb D.O. Destí / 11. No arriba a maniàtica, és molt més patològica. Com tot home de talent té força malhumor / 12. Perquè quedés abolit només caldria suprimir dos esports. Ni brossa ni rosta: fullatge de l’arbre.

1

1

2

2

3

3

4

4

5

5

6

6

7

7

8

8

9

9

10

10

11

11

12

12

13

1 - patata: català central, baleàric 2 - pataca: nord-occidental (terres de l’Ebre)3 - trumfa: nord-occidental, tarragoní, rossellonès4 - creïlla: valencià5 - queraïlla: valencià6 - quereguilla: valencià

NOTÍCIES

EL CATALÀ SEMPRE PRESENT A LA FIRA DE FRANKFURT ’

Frankfurt Book Fair és la Fira del Lli-bre més important del sector editori-al internacional que funciona des de 1949. La Fira ocupa un espai total de 200.000 metres quadrats al centre de la ciutat. A més d’un centre exposi-tor de les novetats de la indústria i del catàleg de les editorials que hi partici-pen, és un dels mercats més impor-tants en l’adquisició de drets per a tra-duccions i altres tipus de transaccions relacionades amb el sector.

L’edició en català ha tingut sempre vocació de presència internacional. Per això des de 1982 ha estat present a la Fira de Frankfurt i des de l’any 2007, any en què Catalunya va ser país con-vidat, hi participa amb estand propi.

Enguany la Fira del Llibre de Frankfurt s’ha celebrat del 19 al 23 d’octubre i hi ha participat l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (AELLC), l’Institut Ramon Llull, l’Ajuntament de Barcelo-na i el Govern de les Illes Balears.

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA FA PÚBLICA LA ‘DECLARACIÓ D’ELX’

Enllaçats per la llengua, una plata-forma formada per col·lectius de tot el domini lingüístic català que vetlla per la unitat de la llengua, ha fet pública la De-claració d’Elx. Es tracta d’una resolució que posa de manifest el ferm compro-mís de les entitats que conformen l’en-titat de no abaixar la guàrdia i continuar treballant pels drets lingüístics a tots els territoris de llengua catalana. Així ma-teix, han establert l’acord de prestar es-pecial atenció al País Valencià i, sobre-tot, a les comarques del Sud.

EMBARBUSSAMENTLXXXXXXXXXXXA

1

1

1

RECOMANACIÓ

5

6

2

4

4

3

3

3

3

MÉS PRESÈNCIA DEL CATALÀA LA UE

El Centre de Terminologia TERMCAT ha lliurat a la Unitat de Coordinació Terminolò-gica del Parlament Europeu (TermCoord) els equivalents en català de 8.000 fitxes de la base de dades IATE perquè es puguin in-corporar a la versió interna d’aquesta eina terminològica. S’acompleix així la primera part de l’acord que el TERMCAT va firmar amb la Unitat de Coordinació Terminològi-ca del Parlament Europeu (http://termco-ord.eu/) a mitjan 2015, amb l’objectiu d’en-riquir la versió interna de la base de dades IATE amb terminologia catalana.

IATE (InterActive Terminology for Euro-pe, http://iate.europa.eu/) és la base de da-des compartida per les institucions de la Unió Europea per assegurar la coherència terminològica en la documentació que es prepara en les diverses llengües de treball. Ofereix dades en 25 llengües i dóna servei a les tasques de traducció dels diversos organismes vinculats a la Unió Europea.

L’ART DE L’ELOQÜÈNCIAJa s’han obert les inscripcions de la Lli-

ga de Debat de Secundària i Batxillerat. L’objectiu d’aquest certamen és fomentar l’ús de la paraula entre els estudiants sota el format d’un enfrontament dialèctic. Els diversos equips hauran de defensar una posició a favor o en contra sobre un tema d’actualitat utilitzant sempre el català com a llengua vehicular, i on es valoren capaci-tats com el treball en equip, la solidesa de les argumentacions, la fluïdesa en la inter-venció i la correcció tant semàntica com formal. Enguany, els estudiants hauran de defensar si els ‘animals tenen drets’. Po-dreu veure les habilitats dialèctiques de la

http://milmots.eu/ca

EINES PER MILLORARL’ORTOGRAFIA

La Direcció General de Política Lingüís-tica ha renovat la pàgina del seu web Llen-gua catalana amb un centenar de dictats nous que es podran consultar, escriure i autocorregir interactivament des d’ordina-dors, mòbils i tauletes. Estructurats en qua-tre nivells, permeten treballar l’ortografia i se’n pot descarregar lliurement tant l’àu-dio com el text. Els dictats són un comple-ment perfecte per a les persones que se-gueixen cursos de català per a adults i per a persones que es formen en llengua cata-lana de manera autodidacta.