Pla de millora Programa d’ampliació...Pla de millora Programa d’ampliació Llengua 6 El quadern...

Pla de millora Programa d’ampliació

Llengua 6

El quadern d’Ensenyament individualitzat de Llengua, per a sisè curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives d’Illes Balears/Santillana Educación, S. L., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Miquel Vives Madrigal.

Hi ha participat l’equip següent:

TEXT Gemma Avellan Bisbal Roger Sarrià Batlle Begonya Soler Soriano Xavier Molina Martí

IL·LUSTRACIÓ Esperanza Martínez Molina

EDICIÓ EXECUTIVA Empar Tortosa Sanz

DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL

DE PRIMÀRIAMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero

BIB

LIO

TE

CA

DE

L P

RO

FE

SS

OR

AT

PR

ImÀ

RIA

Ensenyament individualitzat

Direcció d’art: José Crespo González

Projecte gràfic: Pep Carrió

Cap de projecte: Rosa Marín González Coordinació d’il·lustració: Empar Tortosa Sanz Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle Desenvolupament gràfic Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar

Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero

Coordinació tècnica: Marisa Valbuena Rodríguez i Jesús Muela Ramiro Confecció i muntatge: Esperanza Martínez Molina, Eva Hernández Malye i Patricia López Fernández Correcció: Isidre Muñoz García, Gemma Pasqual Escrivà, Aina Mascaró Seguí i Joana M. Mut Miralles

© 2015 by Illes Balears/Santillana Educación, S. L.C/ Gremi de Teixidors, 26, local 11, 1r 07009 PalmaPRINTED IN SPAIN

EAN: 8431300929401CP: 673108

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seva propietat intel·lectual correspon a Illes Balears/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per usar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altre ús tret dels usos permesos, especialment aquella que tengui finalitats comercials.

L’ensenyament individualitzatL’ensenyament individualitzat promou que cada alumne i alumna treballi en la consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seves capacitats i destreses. Amb aquesta finalitat, és important establir un pla que els ajudi a su-perar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seves habilitats.

Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible i de les tècniques i recursos educatius que més bé s’adapten a les necessitats particulars de l’alumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-dàctics específics que puguin ser emprats segons les condicions concretes d’aprenentatge de cada nin i nina, i també dels objectius de millora que es plan-tegen en cada cas.

Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre d’al-tres inclou:

• LasèrieAprenentatge eficaç, que en els primers cursos de primària està destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrena-ment en les tècniques d’estudi.

• ElcompendidematerialanomenatRecursos complementaris, que conté seccions variades per a cada una de les àrees del currículum, a fi que el pro-fessorat seleccioni en cada cas les fitxes que consideri convenients.

• I,finalment,aquestquadern,anomenatEnsenyament individualitzat, que inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:

– Un Pla de millora, compost per fitxes de feina destinades a aquells alumnes que requereixen un reforç més gran per afermar els principals continguts de la unitat i per desenvolupar les competències.

– Un Programa d’ampliació, compost també de fitxes, l’objectiu del qual és que l’alumnat aprofundesqui en determinats continguts, ampliï els seus co-neixements i posi en joc les competències adquirides.

Presentació

3Llengua 6

Unitat 1

1. El grup nominal ....................................... 8

2. L’ús de les majúscules ............................ 9

3. La farmàcia. La prefixació ..................... 10

Unitat 2

1. Els demostratius ................................... 11

2. Repàs d’accentuació ............................ 12

3. Els aliments. La sufixació ...................... 13

Unitat 3

1. Els possessius ...................................... 14

2. L’accentuació diacrítica ........................ 15

3. El taller de pintura.

Les paraules parònimes ........................ 16

Unitat 4

1. Numerals i indefinits .............................. 17

2. La dièresi .............................................. 18

3. El gimnàs.

Eufemismes i paraules tabú .................. 19

Unitat 5

1. L’adverbi ............................................... 20

2. El guionet ............................................. 21

3. El naixement d’un bebè.

Les paraules onomatopeiques .............. 22

Unitat 6

1. Els enllaços .......................................... 23

2. L’ús de la h ........................................... 24

3. La planta de reciclatge.

Precisió lèxica ....................................... 25

ÍndexPLA DE MILLORA

4 Llengua 6

Unitat 7

1.Elverb(I).Arrelidesinències.

Models de conjugació .......................... 26

2. L’ús de tx i ig ....................................... 27

3. La botiga de llums.

Paraules individuals i col·lectives ........... 28

Unitat 8

1.Elverb(II).Nombre,persona,

temps i mode. Els temps verbals .......... 29

2. L’ús de x i ix ......................................... 30

3. L’oficina.

Les frases fetes i les interjeccions ......... 31

Unitat 9

1. Verbs regulars i irregulars ...................... 32

2. La partició de paraules ......................... 33

3. La ciència-ficció. Les sigles .................. 34

Unitat 10

1. L’oració. El subjecte .............................. 35

2. L’apòstrof i la contracció ....................... 36

3. L’escena d’un conte. Els neologismes .. 37

Unitat 11

1. El predicat nominal. L’atribut ................. 38

2. El punt i coma i els punts suspensius ... 39

3. Les coves. Els estrangerismes .............. 40

Unitat 12

1. El predicat verbal. Els complements ..... 41

2. Els parèntesis, les cometes i el guió ...... 42

3. El port. Els arcaismes ........................... 43

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Unitat 1 ................................................. 46

Unitat 2 ................................................. 48

Unitat 3 ................................................. 50

Unitat 4 ................................................. 52

Unitat 5 ................................................. 54

Unitat 6 ................................................. 56

Unitat 7 ................................................. 58

Unitat 8 ................................................. 60

Unitat 9 ................................................. 62

Unitat 10 .............................................. 64

Unitat 11 .............................................. 66

Unitat 12 .............................................. 68

Solucions ............................................. 72

5Llengua 6

Pla de millora

Material fotocopiable © 2015 Illes Balears / Santillana Educación, S. L.8 Llengua 6

1Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 1El grup nominal

1 Subretxa dos grups nominals a cada oració i encercla’n els nuclis.

• NaSandraviuaunacasaantigaenorme.

• ElparedenaCarmeésaquellhomealt.

• Laflautadefustatéunsomoltcaracterístic.

• Elprimerconcursantvaencertartoteslespreguntes.

2 Uneix cada grup nominal amb el complement adequat.

Uns braços amb flors blanques

La mestra molt xerradores

Unes al·lotes ben forts

Aquell gerro de Llengua

3 Analitza els grups nominals com a l’exemple.

• la meva germana petita • unessabatesvelles Det. Det. N. Compl.

• lanostraamigad’Alcúdia • aquellcotxevermell

• tresmelonsdeVilafranca • algunsplatsdeplàstic

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.

Un grup nominal és un grup de paraules agrupades al voltant d’un substantiu.

El substantiu és la paraula més important del grup nominal i fa la funció de nucli.

Hi ha altres paraules que poden formar part d’un grup nominal: substantius, adjectius, articles, demostratius… Algunes, com ara els articles, fan la funció de determinants i d’altres, com els adjectius, fan la funció de complements.

Material fotocopiable © 2015 Illes Balears / Santillana Educación, S. L. 9Llengua 6

1Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 2L’ús de les majúscules

1 Copia cada oració escrivint les majúscules necessàries.

• hemanatalcineihemvistlapel·lícula«elsmegarobots».

• eltorrentdepareisdesembocaasacalobra,almunicipid’escorca.

• elquevullquecompris,carles,éssucre,farinaious.

• elspadrinstoniipepaensvisitaranaquestmes.

2 Copia cada títol al lloc corresponent. Vés alerta amb les majúscules!

viatgeasaturn•unamascotaperanasara•lesaventuresd’entrenka


La lletra inicial d’una paraula s’ha d’escriure en majúscula en els casos següents:

• Alprincipid’untext.

• Desprésdesignesquetanquenoracions:punt,signed’interrogació,signed’admiració,etc.

• Enelsnomspropisdepersones,animals,llocs,etc.

• Enelstítolsdecontes,pel·lícules,cançons,etc.


1 La farmàcia. La prefixació

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 3

1 Completa amb el nom del producte que correspongui.

• Riallox són unes per provocar rialles.

• Desanimexolsónunes contra el desànim.

• Felixininaésuna que proporciona felicitat.

• Avorrelínésun contra l’avorriment.

2 Observa i relaciona. Què fa cada un a la farmàcia?

Eldependent • • espesaalabàscula.

La farmacèutica • • miralescremesdel’expositor.

Una clienta • • posaunsproductesaltaulell.

El nin • • prenlatensióaunclient.

3 Tria en cada cas el prefix adequat i forma el contrari d’aquestes paraules.

in- des- anti- contra-

• ànim • útil • víric • dir

pomada

xarop

pastilles

injeccions


2 Els demostratius

Nom Data


1 Subretxa els demostratius i classifica’ls a la graella de més avall.

• Nocomprisaquestsmelons,aquellssemblenmésmadurs.

• AqueixabicicletaéslamevaiaquellaésdelmeucosíJaume.

• LamaredenaSusannaésmestraenaquestaescola.

• Posa’mmigquilodepebres;d’aqueixosverds,perfavor.

Proximitat Llunyania

2 Encercla el demostratiu i relaciona amb la funció que fa dins el grup nominal.

L’home aquell demana per tu.

Aquest és el meu germà.

El pa? És dins aqueixa bossa.

La teva moixa és aquella, Pau?

Determinant Nucli Complement

3 Retxa el demostratiu que no correspongui en cada cas.

• Dóna’m aqueixa / aqueix llibre i el guardaré en aquests / aquesta caixa.

• Elmeubolígrafés aquell / aquells , el que està davall aquell / aquella cadira.

• Aquestes / Aquesta nines han duit aqueixes / aqueixos juguetes.


Els demostratius són paraules que assenyalen éssers o objectes i indiquen la distància que hi ha entre aquests i la persona que parla. N’hi ha de proximitat o de llunyania.

Els demostratius poden funcionar com a determinants, com a complements o com a nuclis dins el grup nominal.


2 Repàs d’accentuació

Nom Data


1 Llegeix el text i cerca dues paraules de cada tipus.

L’examen

Sónlesnoudelmatí.Després,alesonze,tenimexamend’Anglès. No és que sigui molt difícil, però jo he estudiat poc. Que si les classes de música, que si l’entrenament de bàsquet... En fi, que sempre ho deix per a última hora i després no tenc temps de res. A veure si tenc sort i és fàcil... tant de bo!

Agudes PlanesEsdrúixoles

Amb accent Senseaccent Amb accent Senseaccent

2 Posa accent gràfic a les paraules que correspongui.

Agudes • camio • compas • carrer • alcohol • caiman • cafe

Planes • platan • cervol • origen • boligraf • pipes • pantalla

Esdrúixoles • bustia • fabrica • fisica • aguila • unica • fantastica

3 Escriu formes verbals afegint aquestes terminacions. Vés alerta amb els accents!

-íem -íeu -àrem -àreu

• serv • serv • cant • cant

• part • part • puj • puj

• sab • sab • pass • pass


• Lesparaulesagudestenenladarrerasíl·labatònica.S’accentuengràficamentquanacabenenvocal, en vocal seguida de -s, en -en o en -in.

• Lesparaulesplanestenenlapenúltimasíl·labatònica.S’accentuengràficamentquanacabenen diftong o en consonant (llevat de -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in).

• Lesparaulesesdrúixolestenenl’antepenúltimasíl·labatònica.S’accentuentotes.

6è A


2 Els aliments. La sufixació

Nom Data


Hem de comprar:

• 2 brics de suc de taronja • Lluç fresc • 3 capses de canelons precuinats • 1 malla de cebes • 2 bosses de patates fregides

1 Pinta al dibuix els productes de la llista de la compra.

2 Completa les oracions amb les paraules destacades de l’activitat anterior.

• Vostètrobaràlespizzesalaseccióde .

• Albert,comprauna de taronges a la fruiteria.

• Treules de magdalenes per berenar.

• Lamarehaduitsis de llet al banc d’aliments.

• Senyorsclients:tenimllomdesalmó a 5 € el quilo.

3 Escriu la paraula que respon a la definició i encercla el sufix que conté.

• Qualitat de verd ▶ verdor • Qualitat d’amarg ▶

• Qualitat de fresc ▶ • Qualitat de dolç ▶

4 Escriu un diminutiu i un augmentatiu usant els sufixos -et/-eta i -ot/-ota.

flor moix llibre cadira


3 Els possessius

Nom Data


aquest nostres dos teu les

seves propi meus el un

vostra cap teva nostra pintar seva

1 Retxa les paraules que no siguin possessius.

2 Relaciona i escriu els grups nominals que formis.

3 Subretxa els possessius de cada oració i indica davall quina funció fan.

• La seva germana és amiga de la meva des de fa molts d’anys. Det. N.

• Quan sortia d’escola m’he trobat el teu cosí amb uns amics seus.

• Els meus pares diuen que sí, que puc dormir a ca vostra.

• El meu patinet no és tan nou com el teu.


Els possessius són les paraules que expressen a qui pertany l’ésser o l’objecte que el substantiu anomena.

Els possessius indiquen la persona(1a,2a,3a)isihihaun posseïdor o diversos.

Els possessius poden funcionar com a determinants, com a nuclis o com a complements dins el grup nominal.

el

la

les

els

seves

nostres

teu

vostra

bolis

ca

postres

tortuga


3 L’accentuació diacrítica

1 Marca la forma correcta en cada cas.

dona os te net be

dóna ós té nét bé

2 Escriu cada paraula on correspongui. Pots consultar el diccionari, si et fa falta.

• Elsmeusveïnats amics de pare.

• Febrer,elsegon de l’any, és el curt de tots.

• Aquellal·lotque posa la jaqueta el meu germà.

• Vol li expliquis ha passat.

3 Copia substituint els dibuixos per paraules que duen accent diacrític.

• En JoanienPausesaludendonant-sela

• L’ polar té el pelatge de color blanc.

• Quan sigui gran, vull viatjar per tot el


Algunes paraules duen accent diacrític per diferenciar-les d’altres paraules que tenen la mateixa forma però un significat diferent.

Nom Data


són / son

més / mes

és / es

què / que


3 El taller de pintura. Les paraules parònimes

Nom Data


acolorir

esbossar

esborrar retocar

1 Ordena els passos que fa la nina per pintar un quadre.

2 Completa el procés de pintar un quadre amb les paraules proposades.

Primer, la pintora el dibuix en un bloc

amb el .Sifafalta, amb la

el que no li agrada i quan ja té fet l’esbós, trasllada

el dibuix al llenç. Una vegada ha traçat la figura,

l’ amb les .Finalment,

el quadre marcant-ne els detalls

amb un fi.

3 Marca la resposta correcta. Què són les paraules parònimes?

Les que signifiquen el mateix, Les que s’assemblen i es poden confondre,

com ara qualitats i aptituds. com ara aptituds i actituds.

4 Retxa, a cada parell de parònims, el que no és adequat a l’oració.

• Lapadrinahafet canalons / canelons per dinar.

• Aquestapapallonaésd’una espècie / espècia nova.

• EnPolhapresunapastillaperalatossina,perònolihafet afecte / efecte .

esbossa • esborra

acoloreix • retoca

pinzell • llapis

pintures • goma


4 Numerals i indefinits

Nom Data


1 Troba els deu primers numerals ordinals i escriu-los al costat dels cardinals corresponents.

1 6

2 7

3 8

4 9

5 10

2 Completa cada oració amb un indefinit dels proposats.

• EnRamon arriba a la feina dia a les vuit del matí.

• N’Anna s’ha menjat el pa que tenia al rebost.

• Podries deixar-me llibre interessant?

• A l’estrena hi havia gent.

3 Relaciona. Quina funció fa el numeral o l’indefinit destacat en el grup nominal?

Agafa una jaqueta qualsevol. •

Ha vengut poca gent. •

Has menjat massa llepolies. •

A classe, jo som el número vint. •

En Lluís ha arribat el primer a la meta. •


Els numerals són paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa. Poden ser cardinals o ordinals.

Els indefinits són paraules que expressen quantitat o existència de forma imprecisa.

Els numerals i els indefinits poden funcionar com a determinants, com a complements o com a nuclis dins el grup nominal.

Q U A R T S M O Ç R

R P R I M E R E V L

F E D F V G S T U A

D F L O N O E E I M

E R T M G N T R T N

S E V S I S È C È O

È Z A K S O Ç E R V

T C I N Q U È R E È

Determinant

Nucli

Complement

algun tot

cada molta


4 La dièresi

Nom Data


1 Marca i copia l’opció adequada en cada cas.

paraigües unguent globus terraqui pingüí

paraigues ungüent globus terraqüi pinguí

2 Posa dièresi a la vocal adequada.

raim heroina ensaimada peuc

Lluisa llaut ruines veinades

3 Cerca a la fitxa i copia dos exemples de cada ús de la dièresi.

u dels grups güe, güi, qüe, qüi que es pronuncia

i / u que no formen diftong amb la vocal anterior


La dièresi(̈)ésunsignegràficques’empraperalesfuncionssegüents:

• Perindicarquelau dels grups güe, güi, qüe, qüi es pronuncia.

• Perindicarquelai i la u no formen diftong amb la vocal anterior.


4 El gimnàs. Eufemismes i paraules tabú

Nom Data


1 Observa la imatge i encercla l’opció correcta a les oracions de més avall.

• Laparetdelfonsdelgimnàsestàcobertad’ espatleres / anelles .

• Els matalassos / poltres estan davant les espatleres.

• Hihatrespersones botant / pedalejant a les bicicletes estàtiques.

• Unhomecalb aixeca / bota pesos.

• Unal·lotjoveimoltaltfaexerciciales anelles / bicicletes .

• L’homequecorralacinta sua / aixeca molt.

2 Completa amb la qualitat més adequada a cada esportista.

• L’al·lota que bota el poltre és .

• L’home que aixeca els pesos és .

• L’al·lota que hi ha al matalàs és .

• L’al·lot que hi ha a les anelles és molt .

3 Relaciona cada eufemisme amb la paraula tabú corresponent.

defunció lavabo conflicte bèl·lic dement

vàter mort boig guerra

prim

àgil

flexible

musculós


5 L’adverbi

Nom Data


1 Localitza al text un adverbi de cada tipus i copia’l al lloc corresponent.

Avui tenc entrenament de tenis al poliesportiu. Allà m’ho pas bé perquè faig exercici físic i també amics.

El mestre diu que he millorat molt des que vaig començar i na Lola, la meva companya, també. D’aquí a unes setmanes jugarem el primer partit fora, a un altre poble. Potser guanyarem!

Al principi, quan vaig començar, no ho tenia massa clar,peròaram’encantaaquestesport.Cadadia m’agrada més!

Lloc Temps Manera Quantitat Afirmació Negació Dubte

2 Fixa’t en els adverbis destacats i indica quina paraula modifiquen.

• En Guillem cuina extraordinàriament bé.

• LamevacosinaTeresasempre em du contes.

• En Mustafà escriu molt bé el català.

• Has collit els pebres massa verds.

3 Escriu adverbis de manera afegint la terminació -ment a l’adjectiu en femení.

• fàcil fàcilment • ràpida • recta

• suau • forta • lenta


Els adverbis són paraules invariables que expressen circumstàncies de lloc, temps, manera o quantitat, o bé afirmació, negació o dubte.

Els adverbis poden funcionar com a complement d’un verb, d’un adjectiu o d’un altre adverbi.

Adverbi


5 El guionet

Nom Data


1 Relaciona i escriu al lloc corresponent les paraules que formis. Pensa en el guionet!

penya gira para porta

sol segat revistes xocs

2 Copia aquestes xifres separant bé les paraules i amb els guionets que facin falta.

• 23 vintitres • 34 trentaquatre

• 92 norantados • 55 cinquantacinc

• 268 doscentsseixantavuit

• 729 setcentsvintinou

3 Retxa l’opció incorrecta de cada parell.

xinoxano / xino-xano Ribaroja / Riba-roja matamosques / mata-mosques

penjarobes / penja-robes parafang / para-fang sudafricà / sud-africà


El guionet(-)s’escriu:

• Enlesparaulescompostes,quanlaprimeraacabaenvocalilasegonacomençaen s, r o x.

• Enlesparaulescompostesonfiguraelnomd’unpuntcardinal.

• Enelsnumerals,entreladesenailaunitatientrelaunitatilacentena(D-U-C).

• Enaltresparaules,comarapit-roig, despús-ahir, zig-zag…


5 El naixement d’un bebè. Les paraules onomatopeiques

Nom Data


1 Llegeix i classifica les accions destacades del text.

Ho fa el bebè

Ho fan els pares

2 Escriu el nombre que correspongui a cada objecte.

3 Relaciona cada so amb la paraula onomatopeica corresponent.

Per a: Marta Piqueres

Assumpte: La meva germaneta

Hola, Marta!

Jaestà!Ahiralmatívanéixerlamevagermaneta.Ésguapa,però…bastantavorrida!Nofamés que plorar, mamar, dormir, tornar a mamar… No fa res! Els pares sempre li xiuxiuegen a cau d’orella, l’engronsen, li canten… però ella, quieta.Quinesganesquetencquecresqui!Bé,hauréd’esperar…;-)

Besades,

Berta

1 xumet 2 bres

3 bolquer 4 pitet

xiuxiuejar piular xipollejar

Xip-xapPiu-piu!

Xiu, xiu


6 Els enllaços

Nom Data


1 A cada oració, subretxa una preposició i encercla una conjunció.

• Avui, per dinar, pot triar paella o fideuada. Què li fa més mengera?

• Carles,hasduitelcartóielpaperareciclar?

• N’Andreunovolcórrernianarenbici.

• AbansnaCloeeraamigadenaCarme,peròaranoesparlen.

• HianiràsambnaPaulaobét’acompanyarànaClara.

2 Retxa, en cada cas, la preposició que no sigui adequada.

• Recorda’t de / sense comprar pollastre per a / a la paella de diumenge.

• Per / Des de ca meva fins a / contra ca teva hi ha uns dos quilòmetres.

• N’Ainahavistuncotxe a / de cavalls per / entre la carretera.

• EnMiquelvollestorrades de / amb mantega però sense / en melmelada.

3 Tria la conjunció adequada per omplir cada buit. En acabar, relaciona.

o•ni•i•obé•però

EnJoseptocaelsaxo n’Ester,l’oboè. •

El quadre és guapo, elmarcnom’agrada. • • Conjunciócopulativa

Alba, véns amb nosaltres etquedesaquí? • • Conjunciódisjuntiva

No han vengut na Mar enPaualafesta. • • Conjuncióadversativa

Anirem al cine alaplatja;nohohemdeciditencara. •


Els enllaços són paraules invariables que serveixen per unir paraules o grups de paraules.

Les preposicions són enllaços que uneixen paraules amb el seu complement.

Les conjuncions són enllaços que uneixen paraules o grups de paraules en una oració, o dues oracions entre si. Hi ha conjuncions copulatives, disjuntives i adversatives.


6 L’ús de la h

Nom Data


1 Completa amb h aquestes paraules, si és necessari.

• armonia • a ir • ivern • umil • orrible

• am • subtra end • amaca • imne • umor

• in umà • erba • ostal • exàgon • aver

2 Encercla els errors respecte a l’ús de la h i copia cada oració corregint-los.

• Quan l’eroi va arribar, ja avia acabat la batalla.

• El padrí a anat a l’ort a sembrar alls.

• Era una casa vella i hi avia taques d’umitat a les parets.

• Creusquel’umoristajaauràcomençatl’actuació?

3 Escriu la paraula que respon a cada definició. Vés alerta amb la h.

• Begudablancarefrescantqueesprenal’estiu.

• Ésellloconvasquant’handeferunaoperació.

• Te’lmengesdur,fregit,entruita,passatperaigua…

• Cadaunadelespartsqueformenelnostreesquelet.

• Eldiaenté24,cadaunade60minuts.

• Personaquequedasensepares.


S’escriu h en els casos següents:

• Entoteslesformesdelverbhaver.

• Enlesparaulesquecomencenperhum- més vocal.

• Enaltresparaulescomarahome, hora, hivern, ahir, ham, herba, història, hort… i els seus derivats.


6 La planta de reciclatge. Precisió lèxica

Nom Data


1 Umpl els mots encreuats sobre els materials que es reciclen i el lloc on van.

5

C

4 6

1 L I

L

D

2 O N O

E

3 P R

2 Forma paraules seguint el model.

• abocar abocador • adaptar • contenir

• canviar • transportar • comptar

3 Substitueix el verb fer per un dels proposats, de major precisió lèxica.

construir•fabricar•celebrar•provocar

• L’empresahacomençatafer poals metàl·lics.

•Viual’edificiquevarenfer l’any passat.

•L’accidentvafer que el trànsit s’intensificàs.

•Ahiresvafer l’acte de presentació del llibre.

1

4

3

2

6

5


Un veïnat del nostre barri ha patit avui un gran espant. Miquel S. anava al forn aquest matí i s’ha topat amb un lleó al carrer. «Em pensava que se’m menjaria!» ha de-clarat el nostre veïnat. «Però ha passat de llarg i he telefonat a la policia.»

Sembla que el lleó es va escapar anit del zoològic, que està als afores del barri. Per sort, els agents han capturat l’animal sense riscos amb l’ajuda dels responsables del zoo.

El xerrador 13 de novembre de 2015

Un lleó solt al barri de Miret

7 El verb (I). Arrel i desinències. Models de conjugació

Nom Data


1 Subretxa les formes verbals que trobis en aquesta notícia.

2 Classifica les formes que has subretxat al text anterior.

F.simples

F.compostes

F.perifràstiques

3 Separa l’arrel i la desinència de cada forma. Després, anota’n l’infinitiu i la conjugació.

• trobava ▶ trobar, 1a conjugació • debatien ▶

• sabies ▶ • pensàrem ▶

• cantau ▶ • patesquis ▶

• fugien ▶ • temeu ▶


Els verbs són les paraules que expressen accions o estats i els situen en el temps.

Cadaverbtémoltesformes verbals. Les formes verbals poden ser simples, compostes o perifràstiques.Toteslesformesverbalsconstend’arrel i desinència.

El conjunt de totes les formes d’un verb és la seva conjugació. En català hi ha tres models de conjugació segons l’infinitiu: primera (-ar),segona(-er o -re)iterceraconjugació(-ir).


7 L’ús de tx i ig

Nom Data


1 Encercla les imatges que representen paraules que tenguin amb el so tx de caputxa i escriu-les.

2 Umpl els buits d’aquestes paraules amb tx o ig.

• mane • estiue • va • ra • co e

• esqui • mo illa • passe • remola a • desi

• me a • assa • ma • bu aca • capu a

3 Escriu la paraula primitiva d’aquestes derivades.

• rogenc ▶ • escabetxar ▶

• rebutjar ▶ • capritxós ▶

• bogeria ▶ • esquitxar ▶

4 Completa amb tx o ig les paraules primitives fixant-te en les grafies de les paraules derivades.

• lle ▶ lletjor • despa ▶ despatxar • enu ▶ enutjós

• cartu ▶ cartutxera • rebu ▶ rebutjable • empa ▶ empatxada


El so de la tx de cotxe es pot representar amb les grafies tx o ig.

• S’escriutx entre vocals o a final de paraula si els derivats també duen tx.

• S’escriuig a final de paraula si els derivats duen j/g o tj/tg.

Aquest so no s’ha de confondre amb el so x de xai o panxa.

CABE

LLNET


Situvolsllegirdenit

el és el teu amic.

La t’aprofitarà

si a un campament vas.

Les d’aquest llum

són totes de baix consum.Sialcarrerhihaun

és on millor hi veuràs.

7 La botiga de llums. Paraules individuals i col·lectives

Nom Data


1 Completa cada redolí amb el nom del llum corresponent.

2 Completa el text amb un dels verbs del requadre.

encendre•il·luminar•instal·lar

Tot a punt per a l’estrena

Acaben d’ els llums a la sala d’actes

i ja està tot preparat per a la representació. Quan en Roc

ha premut el botó per els focus

i l’escenari, ens hem posat una mica

nirviosos.Javeuremcomval’estrena...

3 Relaciona cada paraula individual amb la paraula col·lectiva corresponent.

peix vaixell ocell illa

flota banc arxipèlag esbart


8 El verb (II). Nombre, persona, temps i mode. Els temps verbals

Nom Data


1 Indica la persona (1a, 2a, 3a) i el nombre (singular, plural) de cada forma.

•tenies ▶ • acabaré ▶

•aniran ▶ • voleu ▶

•sabem ▶ • pintà ▶

2 Classifica les formes anteriors segons el temps a què fan referència.

Passat

Present

Futur

3 Completa amb les formes no personals descrites entre parèntesis.

• NaRosaha el cap de setmana un conte. (passar,participi) (escriure,gerundi)

• Sinohivas , no podràs -hi a temps. (córrer,gerundi) (arribar,infinitiu)

• Depetitam’agradava per aquí els dits per la paret. (caminar,infinitiu) (fregar,gerundi)

4 Relaciona cada situació amb el mode verbal que empraries per expressar-la.

Expliques un fet normal: Pint quadres. •

Expresses un desig: Tant de bo no plogui! • • Indicatiu

Dónes una ordre: Pare, vine, per favor! • • Subjuntiu

Manifestes temor: Si em surt una rata… • • Imperatiu


Toteslesformesverbalstenennombre i persona, excepte l’infinitiu, el gerundi i el participi, que són formes no personals.

Els verbs situen l’acció en un temps concret: el passat, el present o el futur.

Els modes verbals reflecteixen l’actitud del parlant davant l’acció. Els modes verbals són tres: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.


8 L’ús de x i ix

Nom Data


1 Subretxa al text les paraules amb el so x de Xina. Vés alerta i no et confonguis, perquè també hi ha paraules amb el so tx de cotxe.

La malaltia d’en Xavier

El meu cosí Xavier, el d’Artà, estàmoltfluix.Semprehaestat un al·lot fort, però des que va caure malalt i va prendre aquell xarop per a la panxa que no és el mateix. Ahir, al partit de futbol contra l’equip d’Andratx, no va fer cap xut bo. Anava coix i es queixavaquelifeiamaltot.Jocrecquehauriadetornaralmetge…

2 Classifica les paraules amb el so de Xina que has subretxat abans.

Amb x

Amb ix

3 Escriu el nom de cada dibuix. Totes són paraules amb x o ix.

4 Umpl els buits amb x o ix, segons que correspongui.

• TencunacosinaaBiniara que nom ènia.

• NaGiselavademanarunaensaladaambmadu es i vinagre de erès.

• Guillem,obrielcala d’aquell moblet i dus-me tres made es de fil vermell.

• Elmeugermanet im encara no sap dividir per dues ifres.


El so de la x de Xina es pot representar amb x o amb ix.

• S’escriux a principi de paraula i després de consonant.

• S’escriuix entre vocals i a final de paraula.


8 L’oficina. Les frases fetes i les interjeccions

Nom Data


1 Llegeix el text i classifica les paraules destacades.

A l’oficina

Quan na Raquel ha arribat avui a l’oficina d’on és la cap hi havia un caos monumental: els telèfons no funcionaven, els ordinadors s’apagaven de sobte, les impressores llançaven el paper i un missatger havia duit un escàner que ningú sabia instal·lar. Un desastre!

Per sort, la secretària coneixia un bon informàtic al mateix edifici,quehihaanatihohasolucionatràpidament.Tantasort!

Persones

Aparells

2 Escriu la qualitat que correspon a cada objecte.

tàctil •metàl·lic•plana•sensefil

arxivador tauleta ratolí pantalla

3 Relaciona. Què signifiquen les frases fetes destacades?

Des que ha canviat el director, l’empresa va vent en popa.

Téunacapacitatdefeina molt gran.

Va bé, té molts de beneficis.

En Marc ja ha fet tota la feina. És una màquina.

4 Subretxa l’enunciat en què la interjecció fa la funció que s’indica.

Expressarunaemoció: •Oh,quinapreciositat! • Au, adéu!

Establircomunicació: • Mare meva,quindesgavell! • Ei, bon dia!


9 Verbs regulars i irregulars

Nom Data


1 Completa escrivint els verbs en 1a persona del singular de cada temps d’indicatiu.

2 Escriu la 1a persona del present d’indicatiu d’aquests verbs.

• curar ▶ • dormir ▶

• prémer ▶ • cosir ▶

• veure ▶ • durar ▶

• omplir ▶ • anar ▶

3 Copia l’infinitiu dels verbs anteriors on correspongui. Per saber si són regulars o irregulars, pots comparar-los amb els verbs models de l’exercici 1.

Regulars

Irregulars

4 Marca els casos en què l’alternança gràfica destacada sigui una irregularitat de l’arrel.

becbevem

mengesmenja

vençvencem

cullcollim

pucpot

tanquestanca


Els verbs poden ser regulars o irregulars segons el seu comportament al llarg de la conjugació.

Els verbs regulars mantenen la mateixa arrel en totes les formes i presenten les mateixes desinències que el verb que els serveix de model de conjugació.

Els verbs irregulars presenten canvis en l’arrel, agafen desinències diferents de les del verb que els serveix de model o ambdues coses alhora.

Verb model 1a conjugació:

parlar


témer


batre


sentir

Present parl tem

Passat simple batí

Futur sentiré


dinosaure

di-nosaure

dino-saure

dinosa-ure

dinosau-re

hamburguesa

ham-burguesa

hambur-guesa

hamburg-uesa

hamburgue-sa

recolzament

re-colzament

rec-olzament

recol-zament

recolza-ment

sabateria

sa-bateria

saba-teria

sabate-ria

sabateri-a

9 La partició de paraules

Nom Data


1 Observa les particions de les paraules a final de línia i retxa la incorrecta en cada cas.

2 Copia les particions que has retxat i explica per què són incorrectes.

• ▶

• ▶

• ▶

• ▶

3 Marca amb una barra el lloc on partiries cada paraula a final de línia.

fullafetgetassacanyaterra aigua

4 Parteix aquestes paraules de totes les maneres correctes a final de línia.

• paciència ▶

• animalada ▶

• organització ▶

• soterrament ▶


Escrivim guionet (-)afinaldelíniaperpartirunaparaulaquecontinuaalalíniasegüentseguintaquestes normes:

•Noespodensepararleslletresqueformenpartd’unamateixasíl·laba.

•Noespodensepararelsdiftongs.

•S’handesepararelsdígrafsensíl·labesdiferents,excepteelsdígrafsqu, gu, ll, ny i ig.

•Nos’hadedeixarcaplletratotasolaafinaloacomençamentdelínia.


9 La ciència-ficció. Les sigles

Nom Data


1 Observa l’escena i completa cada oració amb la paraula adequada.

• L’ ha baixat del seu coet un poc espantat.

• Un acompanya l’astronauta.

• Els reben el terrícola que ha arribat al seu món.

• L’astronauta no pot respirar en aquell planeta sense el .

• Alcelesveuun redó i molts de voladors.

2 Uneix cada aparell amb la forma que té a l’escena anterior.

satèl·lit coet plat volador

ovalada redona punxeguda

3 Encercla les sigles del text i copia-les al lloc corresponent.

• Unió Europea ▶

• Estats Units d’Amèrica ▶

• EducacióSecundàriaObligatòria ▶

• Organització de les Nacions Unides ▶

astronauta

robot

satèl·lit

extraterrestres

plats

casc

Els estudiants de l’ESO de la localitat participaran en un concurs sobre l’espai organitzat per la UE i l’ONU. El premi és un viatge als EUA. Els desitjam sort!


10 L’oració. El subjecte

Nom Data


1 Escriu darrere cada enunciat del text si és una frase (F) o una oració (O).

Una decisió difícil

La padrina m’ha demanat què vull per dinar. Mmm, que difícil!

M’agraden tantes coses… Macarrons? Pollastre al forn?

O una bona paella? No, ja ho sé! Li demanaré llenties!

La padrina les fa amb verdura, xoriço i pernil. Boníssimes!

2 Subretxa el subjecte i encercla el predicat de cada oració.

• El partit de bàsquet s’ha ajornat a demà per la pluja.

• NaNúria fa feina d’administrativa a l’empresa de son pare.

• Les classes de solfeig de l’escola de música comencen avui.

• En aquesta plaça hi viu la cosina de na Marta.

3 Escriu al costat de cada oració si té un subjecte lèxic o gramatical.

• La meva germana té dos anys. ▶ • Pens que tot és cert. ▶

• La motxilla d’en Pau és verda. ▶ • Arribarem molt tard. ▶

4 Copia els subjectes lèxics de l’activitat anterior i identifica’n el nucli, els determinants i els complements.

• •


Els enunciats són grups de paraules ordenades amb sentit complet. Poden ser frases o oracions.

Les oracions contenen almenys una forma verbal conjugada i s’estructuren en subjecte i predicat.

El subjecte pot ser lèxic o gramatical. El subjecte lèxic consta sempre d’un nucli, que pot anar acompanyat o no de determinants i complements.


10 L’apòstrof i la contracció

Nom Data


1 Escriu davant cada paraula l’article corresponent.

el / l’ • indi • iogurt • home • ase • text

la / l’ • mà • ànnera • unió • ungla • hiena

2 Completa cada oració amb les paraules proposades. Fixa’t en els articles.

▶ N’ vol que na li telefoni.

Per votar, deposita la a l’ .

▶ El darrer dia per menjar el és l’ de maig.

En Pau coneix bé la de l’ Roma.

3 Copia l’oració corregint els errors d’apostrofació i contracció que conté.

ElpadrídeelmeuamicToniviuasesSalines.AlestiuenToniel visita i tots dos van a pescar, cada matí, per els voltants de la illa.


• Elsarticlesel i la s’apostrofen (l’)davantlesparaulesquecomencenenvocaloenh.

Els articles el i la no s’apostrofen davant i, u, hi, hu quan fan de consonant i no de vocal.

L’article la tampoc no s’apostrofa davant paraules que comencen en i, u, hi, hu àtones ni davant el nom de les lletres.

• Elsarticlesel i els, en contacte amb les preposicions a, de i per, es contreuen: al, als, del, dels, pel, pels. En cas que l’article el es pugui apostrofar amb la paraula següent, no es fa la contracció.

ImmaIsabel

urnapapereta

iogurtonze

antiga història


10 L’escena d’un conte. Els neologismes

Nom Data


1 Encercla el personatge de conte que es correspon amb cada descripció.

Ajuda les persones a través d’encanteris. ▶

drac

fada

gnom

follet Viu al bosc i és petit però molt savi.

2 Observa i indica si les oracions són vertaderes (V) o falses (F).

La il·lustració representa una clariana de bosc.

Hi ha una guineu que surt del seu cau.

Hi ha un gorg i algunes.

Davall els arbres es veuen flors.

3 Corregeix les oracions falses de l’activitat anterior.

4 Llegeix el text i encercla els neologismes que hi trobis.

Una excursió desaprofitada

ElsparesijovàremvisitarahirlacovadelsBous.Téunespintures

rupestres molt guapes. Però el pare no s’aturava de queixar-se:

que si no li quedava bateria a l’MP4, que si no podia xatejar amb

els amics, que si tanta humitat li faria malbé els microxips de

la tauleta tàctil que duia a la motxilla... No li agradà gens l’excursió!

Sieltreusdelsvideojocs,monparejanosesapdivertir.I,ésclar,

unacovasenseconnexióaInternetlivasemblarmoltavorrida!


11 El predicat nominal. L’atribut

Nom Data


1 Subretxa el predicat de cada oració i encercla’n el verb. En acabar, marca el tipus de predicat que correspongui.

Predicat nominal

Predicat verbal

La ferreteria del cap de cantó és la millor de la ciutat.

NaJoanaharegalatunmòbilalasevacosinaPepa.

El camí de Dalt està esmicolat pel pas de camions.

La tempesta arrancà catorze melicotoners.

Aquesta novel·la sembla molt interessant.

2 Analitza el predicat nominal de cada oració seguint el model.

•

P. nominal

N’Oriol és mecànic. V. cop. Atribut

• N’AinainaClàudiasemblenenfadades.

• La padrina està un poc constipada. • Aquelles muntanyes pareixen molt altes.

3 Completa aquestes oracions amb un atribut adequat.

• ElmeucosíJaumesembla .

• Lafontdelaplaçaestà .

• Aquestsnigulspareixen .


Els predicats poden ser nominals o verbals.

El predicat nominalexpressaquèésocomestàelsubjecte.Contéunverb copulatiu (ser, estar, semblar i parèixer)iunatribut.

L’atribut expressa una qualitat o un estat del subjecte. Poden fer la funció d’atribut un adjectiu, un substantiu, un pronom o un grup nominal.


11 El punt i coma i els punts suspensius

Nom Data


1 Numera segons que correspongui. Quin ús del punt i coma es fa a cada oració?

1 Separaelselementsd’unaenumeracióonjahihacomes.

2 Va davant un enllaç que introdueix una oració llarga.

He convidat a la festa els meus amics Quim, ArnauiBea;elsmeuscosinsPau,RociMarc;ilesmevesveïnadesSaraiAntònia.

EnJulivoliaanaralcine;perònosabiasi els pares li donarien doblers després d’haver-se portat tan malament.

2 Explica què indiquen els punts suspensius en cada cas.

L’enumeració no està acabada.

L’oració s’interromp per expressar sorpresa.

L’oració s’interromp per expressar temor.

Diuen que la vacuna que ens posaran no fa mal, però… jo tenc por!

Nosaltres sabem jugar a moltes coses: al parxís, a l’oca, als escacs, a cartes…

Quan ja pensàvem que no vendria… va arribar en Manel!

3 Completa triant l’opció correcta en cada cas.

• , / ; ▶ N’Albert vol anar al parc amb els amics però creu que els pares

no el deixaran perquè les darreres notes no han estat massa bones.

• . / … ▶ Dissabte dematí, n’Àngela jugà a bàsquet Al capvespre, va fer tots

els deures que tenia: de Mates, d’Anglès, de Llengua

• , / ; ▶ Delafruiteriacompràpomes,plàtansikiwis del forn, ensaïmades pa i rubiols

i de la carnisseria, pit de pollastre.


Escrivim punt i coma (;)enelscasossegüents:

• Persepararelselementsd’unaenumeracióquanalgund’aquestsjaducoma.

• Davantelsenllaçosperò, tanmateix, no obstant això…, quan introdueixen oracions llargues.

Escrivim punts suspensius (…)enelscasossegüents.

• Perindicarqueunaenumeraciónoestàacabada.

• Perindicarqueunaoraciós’interrompperexpressarsorpresa,dubte,temor…


11 Les coves. Els estrangerismes

Nom Data


1 Completa el cartell amb les paraules proposades.

llenegar•humit•cridar•estalactites•sostre•llanterna

2 Substitueix les paraules destacades per un dels adjectius del requadre.

•Alacovas’arribaperunterrenyamb moltes roques.

•Elprimertramdelagrutaésde poca amplària.

•Enentraralacavernatotquedasense claror.

3 Relaciona. Amb quina expressió catalana es correspon cada estrangerisme destacat?

Aquest ordinador té un softwaremassaantic. • • l’afició

El senderisme és el hobbyprincipaldenaRaquel. • • unllibreelectrònic

S’hacompratun e-booknouambmoltacapacitat. • • unahamburgueseria

Després del cine, vàrem sopar a un burguer. • • unconjuntdeprogrames

VISITA A LA COVA NEGRA RECOMANACIONS

• Anau alerta per no topar amb les que pengen

del i no les danyeu.

• Duis un calçat adequat per no . L’ambient

és ja que el sostre i les parets gotegen.

• Procurau no . Molestareu les ratapinyades

que encara hibernen.

• Duis una adequada. Hi ha poca llum.

Gaudiu de la visita!

estret

fosc

rocós


12 El predicat verbal. Els complements

Nom Data


1 Indica si el complement subretxat és directe (CD) o indirecte (CI). Després, substitueix-lo per un dels pronoms indicats.

CD el, la, els, les CI li, els

• Lamarecantacançons a les bessones

CI

. ▶ La mare els canta cançons.

• Jodonaréelregala la padrina. ▶

• Demanàl’adreça a aquella policia. ▶

• Ensenyaràsles fotos de París als amics? ▶

2 Encercla el complement circumstancial i relaciona. De quin tipus és?

ElmeucosíJoanielsseusparesviuenaPetra. • • Demanera

AniremavisitarenGuillemdemàcapvespre. • • Dequantitat

NaIsabelcantaqualsevolcançódemeravella. • • Detemps

L’arròsbrutm’agradamoltíssim! • • Delloc

3 Analitza el predicat verbal de cada oració seguint el model.

•

P. verbal

Ahir CCTemps

na Mireia

P. verbal

demanà perdó a en Pep. Nucli CD CI

• Ambunretolador,escriviuelnom.

• DesprésenTonientregaràeltreballaltutor. • N’ÀngelsviuaMaóambunatia.


El predicat verbal està format per un verb predicatiu, que funciona com a nucli, i pels complements d’aquest verb. Els principals complements verbals són els següents:

• Elcomplement directe(CD)anomenal’objecteol’éssersobreelqualrecaul’accióexpressada pel verb.

• Elcomplement indirecte (CI)anomenaeldestinataridel’accióqueindicaelverbmés el complement directe.

• Elcomplement circumstancial(CC)expressadiversescircumstànciesdel’accióverbal: lloc, temps, manera, causa, quantitat, instrument, companyia, etc.


12 Els parèntesis, les cometes i el guió

Nom Data


1 Umpl els buits amb parèntesis o cometes, segons que correspongui.

• Miquel Martí i Pol 1929-2003 va ser un poeta molt reconegut.

• En Miquel acaba de llegir Mecanoscrit del segon origen i li ha agradat molt.

• Elmeugermàs’hafetsocidelCERP CentreExcursionistaRaïmdePastor .

• Ma mare sempre em diu: Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era .

• EnJordi que no ha mostrat mai interès pels animals diu que vol ser veterinari.

2 Anota un títol en cada cas. Pensa a usar les cometes.

El darrer llibre que hagis llegit

Una cançó infantil que recordis

Una pel·lícula que hagis vist

3 Escriu el que passa a la vinyeta. Pensa a usar el guió per introduir les paraules dels personatges i els comentaris del narrador.

La mare llegeix al jardí. El fill li demana:


• Elsparèntesis (( ))s’emprenperintroduirunaexplicació,unainformacióounaclarimentdinsuna oració.

• Lescometes (« »)s’emprenperintroduirlesparaulesexactesquehaditohaescritunapersona, o per citar els títols de llibres, pel·lícules, cançons, etc.

• Elguió (–)s’empraperintroduirlesparaulesd’unpersonatgeoelsaclarimentsdelnarradorquan parla un personatge.

Ma mare, les olives negres tenen potes?

Ai, crec que m’he menjat un escarabat...

És clar que no!


12 El port. Els arcaismes PLA DE MILLORA. Fitxa 3

1 Relaciona cada element del port amb la seva definició.

moll • • Murdepedraqueprotegeixelportdelesonades.

bocana • • Qualsevolvehiclequenavegaperlesaigües.

drassanes • • Llocdesd’onespujaalsvaixellsos’hibaixa.

escullera • • Lloc per on els vaixells entren al port o surten a la mar.

embarcació • • Lloconesconstrueixeniesreparenelsvaixells.

2 Completa cada oració amb la forma adequada dels verbs que calgui. En acabar, localitza cada acció a la imatge.

1 Els passatgers del creuer al transatlàntic.

2 El capità del vaixell que saluda uns turistes.

3 El pescador el vaixell pesquer al moll.

4 Els tripulants del veler les veles per aprofitar el vent.

3 Marca l’oració de cada parell que conté l’arcaisme i encercla’l.

El mariner corr puix que el vaixell salpa d’aquí a una hora.

El mariner corr atès que el vaixell salpa d’aquí a una hora.

Aquella embarcació vella navega sempre.

Aquella embarcació vella navega tothora.

Han decidit no navegar, perquè hi ha un temporal perillós.

Han decidit no navegar, car hi ha un temporal perillós.

salpar

hissar

embarcar

amarrar

Nom Data

Programa d’ampliació


1 Llegeix el text i respon a les preguntes.

• Perquèelsgrupsnominalsesdenominenaixí?

• Quinesparaulespodenformarungrupnominalpersisoles?

• Quinad’aquestesparaulespodenformartotessolesungrupnominal?Encercla-les.

carabassa elles Lluís ordinador tu Manacor armari

2 Subretxa els grups nominals i encercla’n els nuclis.

3 Cerca entre els grups nominals anteriors un que tengui cada una d’aquestes estructures i copia’l.

• N.▶

• N.1Compl.+Compl.▶

• Det.1 N. ▶

• Det.1 N. 1Compl.▶

• Det.1 Det. 1 N. ▶

1 N’aprenc més

Nom Data


El grup nominal és el tipus d’enunciat més abundant en una llengua. Es denomina nominal perquè el nom n’és la paraula principal, el nucli.

La majoria de les vegades hi ha diverses paraules que acompanyen el nom. Però també hi ha grups nominals formats per una sola paraula, que pot ser un substantiu (És metge),unpronom(Sou vosaltres?)ounnom propi (Pollença és molt gran)Recordaqueelssubstantiuspropispoden ser de persona, d’animal o de lloc.

Aquesta setmana estam tractant els oficis de les nostres famílies. Avui era el torn del pare d’en Pau, que nom Arnau i és farmacèutic. Hem anat a la seva farmàcia i n’Arnau ens ha explicat totes les tasques que s’hi fan: venen els medicaments a la gent, prenen la tensió, usen l’ordinador per registrar dades... i també preparen fórmules magistrals de cremes, elaboren colònies antiparàsits, etc. Deu ser una feina divertida, no ho trobau?

Som na Maria.


4 Analitza els grups nominals d’aquests enunciats, seguint el model.

• Cada herba té la seva medecina. • Lacaradelametgessaagradaalmalalt. Det. N. Det. Det. N.

• Cadabolet,unalliçó. • Aiguacalentanoforadaladent.

5 Llegeix i subretxa les paraules que usen majúscula. Després, completa l’esquema.

1PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Ahir vaig anar a la presentació del llibre «El nostre poble», de l’escriptorJaumeSegarra.Lahistòriacontalesaventuresd’enPau i na Mar, dos nins de Penyaverda que se’n van a estiuejar al poble dels seus padrins. Desitjava comprar-me el llibre perquè me’lsignàsl’autor,però,quècreisquevapassar?Idòquenoduiadoblers! És que no puc sortir de ca meva amb tanta pressa!

6 Torna a escriure les oracions corregint les majúscules incorrectes. N’hi ha sis.

• NaGemmaaniràalconservatorielsDillunsielsDijous.

• ElDia21deSetembreentraremalaTardor.

• L’HotelenquèensvàremallotjaresdeiaVoramar.

Al d’un text.

En els de , pel·lícules, cançons...

En noms propis de , animals i

Després de signes que tanquen oracions:

S’escriu

majúscula

Grup nominalGrup nominal



• Dequinallenguaprovenenelsdemostratiusqueusam?Quilaparlava?

• Quinesformesdelsdemostratiusdistingimenl’actualitat?

• Enquincontextésméshabituall’úsdeldemostratiuaqueix? Marca’l.

En un treball escrit. En una conversa amb una amiga.

2 Completa amb el demostratiu corresponent.

Proximitat aqueix capsa Proximitat aquest supermercat

Proximitat aquest peixos Llunyania pizza

Llunyania fruites Proximitat aqueix dolços

3 Subretxa els demostratius i indica la funció que fan: determinant, nucli o complement.

• Aquellesninesmengenpomes. Funció:

• AquestéselmeugermàLluís. Funció:

• Hecaigutalesmatesaquelles. Funció:

• Dóna’mlestisoresaqueixes. Funció:

• Aquellduunpanerpledemelons. Funció:

2 N’aprenc més

Nom Data

Sabiesqueelsdemostratiusjas’usavenenllatí?Enlallenguadelsromans també s’empraven per assenyalar els éssers o objectes, marcant-ne la distància, i des de la seva època fins a la nostra han patit diversos canvis. Abans es distingia entre proximitat (aquest),distància mitjana (aqueix)illunyania(aquell).Aquestadistincióencaraes conserva en llengües com el castellà i, fins i tot, en dialectes del català com el valencià. En els nostres parlars, però, aquest i aqueix han passat a ser sinònims que es distingeixen d’aquell. En la llengua escrita, tanmateix, és més habitual trobar aquest que aqueix.


Hic, iste, ille…


4 Marca amb una A les paraules agudes, amb una P les planes i amb una E les esdrúixoles.

picant tòfona puré frigorífic llimona

fórmula plàtan piràmide carxofa síndria

amarg carabassa gírgoles bacallà aladroc

5 Posa accent a les paraules que en necessiten.

6 Relaciona cada producte amb el lloc on s’ha de guardar.

tonyina bistec de vedella gelats verdura arròs gel

frigorífic

rebost

congelador


Restaurant El Gastronom

Menu

Primer plat

– Canelod’anneraambsalsadexampinyons

– Arros melos amb esparrecs i pesols

Segonplat

– Salmoguisatambespecies

– Faisafarcitdepateisalsad’albercoc

Postres

– Sorbetdemelicoto

– Flamdecafe

Preu: 15 euros

La beguda no esta inclosa.



• Quantesclassesdepossessiustrobamencatalà?Enquèesdiferencien?

• Aquinazonacatalanoparlantésmésgenerall’úsdelspossessiussensel’articledavant?

• Enquinesoracionss’usenelspossessiusàtons?Marca-les.

He perdut el meu llibre de Música. Què nom ton pare?

Na Marta vol pintar sa mare. La nostra mestra és molt divertida.

2 Torna a escriure les oracions substituint les expressions destacades per possessius.

• Elcotxede vosaltres és al taller d’ell.

El vostre cotxe és al seu taller.

• M’hedeixatelspinzellsde mi a la motxilla de tu.

• NaMònicaienFeliuhancompratlesaquarel·lesd’ells a la papereria.

• Lesgermanesde mi exposaran les pintures d’elles al museu d’art modern.

3 N’aprenc més

Nom Data


En català trobam dues classes de possessius: els tònics, que duen l’article davant (el meu, la meva…)ielsàtons,quenoelduen (ma, son…).

Aquests darrers, exceptuant dialectes com el valencià en que tenen un ús més general, només s’usen davant algunes relacions de parentiu (ma mare, ton pare…),enalgunesexpressions (ma vida)ienalgunstractaments(sa majestat).

Sit’hifixes,t’adonaràsqueuseselspossessiussensearticledavant moltes vegades, sobretot quan parles de la teva família: Mon pare i ma mare s’han presentat a un concurs de ball.

Ma mareta!Quines coses!


3 Observa els dibuixos i escriu oracions amb possessius.

4 Marca la paraula correcta a partir dels dibuixos.

os pels soc

ós pèls sóc

mora mon ma

móra món mà

5 Posa accent diacrític a les paraules destacades que el necessitin.

La dona del meu veïnat cada any quan torna de la Xina em

dona te. Els familiars que te allà venen altres infusions mes

per estar sa, i per la seva feina no venen gens per aquí.

Sortqueellanohihad’anarcadames!




• Quinesfuncionspotferl’indefinitcap?

• Quinafunciófal’indefinitres?

• Quinsusosdecap, res i gens són correctes? Marca’ls.

Ha anat a comprar i no ha duit res. Aranotencresdefam;jadinaréméstard.

No ens ha duit cap del viatge. No fa gens de fred.

No hi ha gens a la nevera! Volia una magdalena, però no en queda cap.

2 Llegeix el text, encercla els indefinits i subretxa els numerals.

Un esport molt complet

Sabeuquèéseltriatló?Eltriatlóésl’esportquemescla

tres disciplines diferents: el ciclisme, la natació i l’atletisme.

Per a mi és divertit, encara que bastantes vegades m’ha

semblat que exigia massa sacrifici, ja que s’ha d’entrenar

dos dies la setmana com a mínim. De moment, jo ja vaig

per la cinquena competició i a la darrera vaig quedar

el segon. Us animau a participar en alguna edició?

4 N’aprenc més

Nom Data

En català, de vegades es confonen tres indefinits invariables que expressen negació: cap, res i gens.

L’indefinit cap pot fer tant la funció de determinant com la de nucli: No hi ha cap bolígraf. / No n’hi ha cap.

Pel que fa a res, significa ‘cap cosa’ i sempre fa la funció de nucli del grup nominal: Allà no quedava res: ja s’ho havien menjat tot!

Ifinalment,pelquefaagens, indica quantitat o intensitat i pot anar tot sol si fa referència a un verb o un adjectiu (En Marc no m’estima gens / Això no és gens fàcil)oamblapreposicióde si es refereix a un substantiu (No queda gens de pa).


No hi ha cap animal que no

tengui gens de pèl.

D’això, res!


3 Escriu els cardinals en lletra i el seu ordinal corresponent.

8 ▶

19 ▶

26 ▶

32 ▶

4 Torna a escriure les oracions corregint els indefinits destacats.

• EnVicençduiapoc doblers i ha hagut de pagar amb targeta.

• Teniatant de fam que m’hauria menjat una vaca!

• VendràenFerranqualsevols dia i no tendreu gens fet.

• N’Albasempretémolts coses a fer.

5 Posa dièresi a les paraules que en necessitin i classifica-les.

badia unguent raim viatge

llengues aquàtic paisos aquífer

desmai cruilla piraguisme ensaimada

Sonalau , , ,

No hi ha diftong

, , ,

6 Completa el passat simple de cada verb. Té en compte els accents i les dièresis.

• Reduir ▶ reduí, , reduí, , reduíreu,

•Traduir ▶ , traduïres, , traduírem, , traduïren




• Aquinaclassed’adverbispertanyenelsqueacabenen-ment?

• A quina classe de paraula s’afegeix -ment per formar adverbis de manera? En quin gènere ha d’estar?

• Quinesd’aquestesparaulessónadverbisdemanera?Marca-les.

ràpidament compliment sobtadament

casament fàcilment funcionament

inútilment mirament llargament

2 Llegeix i subretxa la paraula a què complementen els adverbis destacats.

• Elbebèahir va plorar tota la nit.

• EnPauno anirà al parc d’atraccions.

• Potser dinaré a les dues.

• Noesticgens cansada.

• Hearribatmenys tard que en Lluc.

5 N’aprenc més

Nom Data

Possiblement, la classe d’adverbis més nombrosa és la de manera, pel fet que podem formar-los amb molta facilitat afegint la terminació -ment a uns quants d’adjectius en gènere femení: clarament, dolçament, correctament…

Però s’ha de tenir en compte que hi ha adjectius que són invariables en gènere, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení. Per això, tenim adverbis com: lliurement, àgilment, evidentment…

La funció que fan els adverbis acabats en -ment, com tots els altres adverbis, és la de modificar o complementar el significat d’un verb, un adjectiu o un altre adverbi.


Vertaderament, és molt curiós!


3 Torna a escriure les oracions substituint les expressions marcades per un adverbi.

• Hemfetelsdeuresamb velocitat i ens n’hem anat al parc.

Hem fet els deures veloçment i ens n’hem anat al parc.

• Fes-hod’aquesta manera i veuràs que fàcil que és.

• EnSergiestrobamés bé després d’haver menjat.

• El dia després d’avui sabreu el resultat de l’examen.

4 Relaciona i escriu les paraules compostes que formos. Para atenció a l’ús del guionet.

5 Escriu una oració amb cada una de les paraules que duen guionet de l’activitat anterior.

•

•

•

6 Subretxa la forma ben escrita de cada sèrie.


escura

baralla

xemeneies

caigudes

soques

sol

cassoles

pica

para

depús ahir

despús-ahir

despusahir

compta gotes

compta-gotes

comptagotes

nord coreà

nord-coreà

nordcoreà

zig zag

zig-zag

zigzag

▶

▶

▶

▶

▶

▶



• Quinessónlesfuncionsdelsenllaços?

• Quinstipusd’enllaçoshiha?Ideconjuncions?

• Quinesd’aquestesparaulesnosónenllaços?Retxa-les.

però el aquest davall segons ric-ric

2 Completa el text amb els enllaços següents.

a•desde•sense•de•amb•i•entre•però•fins•per•Segons

6 N’aprenc més

Nom Data

Quan parlam d’enllaç, la mateixa paraula ens indica la funció que acompleix aquesta classe de paraules en la llengua:enllaçar,unir;enllaçarparaulesquetenenlamateixacategoria o bé unir un element amb el seu complement.

Hi ha dos tipus d’enllaços: les preposicions i les conjuncions, i dins d’aquestes segones trobam les copulatives, les disjuntives i les adversatives.

Tantlespreposicionscomlesconjuncionstenenunasolaforma invariable.


Una visita molt interessant

Avui, amb l’escola, hem visitat una planta reciclar vidre que es

troba unstrentakm, laVallSecaiBinialt.Elviatgeha

estat una mica llarg ha valgut la pena. Quan hi hem arribat, ens

han mostrat tot el procés, la recollida que el trituren

en treuen unes pólvores que serveixen fabricar nous

envasos. ens han dit els responsables, és un procés

massa complicacions i el qual podem estalviar arena i aigua.

«Això» què és: una preposició

o una conjunció?Ni una cosa

ni l’altra!


3 Escriu les oracions ordenant-ne les paraules.

• Na a haanat Mireia no Palma a sinó Inca.

• és al·lot Martí seriós molt un simpàtic. però En

• Carme El fabrica de reciclat. nebot quaderns na paper amb

4 Observa els dibuixos i completa les oracions següents.

• EnPeres’haexaminatperpilotar .

• Maria,dus-me del mercat o no podré fer la truita.

• Aquellsurfistasappujaralacrestadeles .

• Amésdecantar,enSergitocal’ fantàsticament!

• Handescobertun de dinosaure en aquell jaciment.

• Detoteslesmascotesquetens,l’ és la que més m’agrada.

5 Escriu tres paraules derivades de les paraules següents.

• humà ▶ , ,

• història▶ , ,



7 N’aprenc més

Nom Data



• Enquinaconjugaciótrobamverbsformatsambl’incrementincoatiu-esc-/-eix-?

• Enquintempsimodestrobamaquestesformesverbals?

• Quinsd’aquestsverbsesconjuguenambl’increment-esc-/-eix-? Encercla’ls.

polir dormir reconèixer cobrir obrir traduir

2 Relaciona cada forma verbal amb l’infinitiu corresponent i classifica-les.

vàrem patir vaig conèixer

has cuit patí

pensaríeu haurem pensat

havien conegut coïes

• Formessimples▶

• Formescompostes▶

• Formesperifràstiques▶

S’hadetenirencomptequealaterceraconjugaciótrobamuns verbs que, a l’hora de conjugar-los, afegeixen l’increment incoatiu -esc-/-eix- en algunes formes del present tant del mode indicatiu com del subjuntiu: patesc, pateixes, pateix, patim, patiu, pateixen.

Aquests verbs els hem de distingir dels que segueixen la conjugació pura i que tenen -eix- a l’arrel. És el cas de verbs com ara conèixer o parèixer que faran la primera persona del present sense increment: conec i parec.

I jo llegesc una revista.

Jo llegesc el diari.

pensar

conèixer

coure

patir


3 Completa els buits amb formes verbals d’acord amb els infinitius que hi ha entre parèntesis.

4 Retxa i copia la paraula que no conté el mateix so que les altres del grup.

passeig goig reg torneig enuig

escabetx fletxa cartutx text despatx

xop planxa taxista ganxo xinès

5 Endevina i escriu oracions amb les paraules resultants.

Els llapis i els bolígrafs És l’arma que feien És el lloc on fa feinasón els meus amics servir els indis el director de l’escolaperquè quan no els empres i la llançaven amb un arc. per rebre els alumnes.jo els protegesc.

•

•

•


Una família previsora

LamevacompanyaSílvia (DUR) cada dia una

llanterna a la motxilla, i un dia li (DEMANAR)per

què la (DUR). Ella em (RESPONDRE)

que l’ (AGAFAR) perquè els fanals

del seu carrer no (FUNCIONAR)bé, uns no

s’ (ENCENDRE) i altres

(PARPELLEJAR), i els seus pares (PATIR) per si ella

no hi (VEURE). Aleshores, li (DIR)

jo:«Quinafamíliamésprevisora!»



• Quinessónlestresformesimpersonalsdelverb?

• Quantesconjugacionsverbalshiha?Posaunexempledecadauna.

• Aquinaoraciól’infinitiufafunciódenom?Marca-la.

En Tonivatornartarddelafesta. Llegir és una activitat molt enriquidora.

2 A cada grup hi ha una forma no personal. Retxa-la i copia-la.

mirava obeeixen guardant haurem

permetria callarem aconsella produït

sofreixes batre recaptàs venguérem

3 Completa la graella seguint el model.

8 N’aprenc més

Nom Data

Es diu que la forma de l’infinitiu, juntament amb el gerundi i el participi, és una forma no personal dels verbs, atès que no es conjuga. Per això mateix, les funcions que té l’infinitiu són diferents de les del verb en forma personal. La més important és anomenar els verbs de cada una de les tres conjugacions: cantar, moure, bullir… Però també, moltes vegades, fa les mateixes funcions que el nom: Cantar és el que més m’agrada; Córrer té moltes coses bones.

parlares 2a persona del singular, passat simple, mode indicatiu, verb PARLAR

3apersonadelplural,futur,modeindicatiu,verbEXTREURE

duguin

vàreu moure

2apersonadelplural,modeimperatiu,verbIMPRIMIR


Córrer té moltes coses bones.


4 Observa el dibuix i descriu què fan.

1. El cap

2. L’informàtic

3. La

4.

5 Completa els buits amb x o ix.


Se antena Diada Cultural

L’AssociacióCulturalCala Desastre us ofere aquestes

activitats:

– Exposició de dibu os sobre el iulet.

– Actuació del bru ot Alei de ile.

– Tallerdecuina:cu a de be cuita

a ba a temperatura amb arop de taronja.

– Concertpera ilòfon i ca a.

USHIESPERAM!

1

4

3

2


9 N’aprenc més

Nom Data


Quan parlam de verbs regulars i irregulars, trobam que en la primera conjugació verbal del català tots els verbs són regulars excepte tres: dar, estar i anar.

A més, en el cas de dar, també ens trobam que és defectiu, és a dir, que no conjuga totes les formes. Altres verbs defectius són els relacionats amb el temps (ploure, nevar…)oelverbsoler.

Tambépodemdirdelverbdar que no té un ús molt habitual. Se’nfaunúsmésaviatarcaic,ambelsentitde‘regalar’.Pelque fa a les formes que no es conjuguen, se solen suplir amb les formes corresponents del verb donar.


• Quinssónelsverbsirregularsdelaprimeraconjugació?

• Quinescaracterístiquestéelverbdar? Quin sentit té?

• Quinesd’aquestesformesdelaprimeraconjugaciópertanyenaverbsirregulars?Subretxa-les.

parlàrem vaig comprarem estigué dàrem teclejava

2 Subretxa les formes verbals conjugades i digues si pertanyen a verbs regulars, irregulars o defectius.

• Quann’Albertobrílaportatotscridaren:«Sorpresa!»

• Avuihaploguttantqueelbarrancvapledegomagom.

• Quanarribavalaprimavera,semprefèiemunaexcursióalbosc.

• Almeupoblesesoldir:«Quinovulguipols,quenovagial’era».

Nós us dam aquest

present! ????



3 Observa la seqüència i explica el procés usant els termes proposats.

Com muntar una tenda de campanya

Primer

4 Copia les paraules que estan mal partides a final de línia i explica per què.

•

•

•

•

El guardià de l’espai

L’argument de la pel·lícula tracta del viatge que fa, en un plat volador, un andro- ide. L’objectiu de la missió espacial és a- conseguir dades per a uns informes especia- litzats sobre l’existència de vida extrate- rrestre en els altres planetes del sistema solar.

1

4

2

5

3

6

estendre

tenda

fixar

coberta

aixecar

pals

tensar corda frontal

clavar

piquetes

gaudir

tenda


10 N’aprenc més

Nom Data



• Quinssónelstrespuntsdevistaambquèesconsideral’oració?

• Quinstretscaracterísticshadetenirl’oracióperquèsiguicorrecta?

• Quinsdelsdosgrupsdeparaulesésunaoració?Marca’l.

posal’ensaladaaoliTeresa. L’entrada a la cova està tancada.

2 Transforma cada frase en una oració afegint-hi els elements que vulguis.

•

•

•

En llengua consideram l’oració des de tres punts de vista: l’ordre, el sentit i l’entonació.

Pel que fa a l’ordre, és necessari que l’oració tengui els seus elements ben ordenats, generalment amb un subjecte i un predicat, perquè puguem entendre qualsevol missatge.

Quant al sentit, té molt a veure amb l’ordre i també amb el fet que una part i l’altra de l’estructura vagin lligades. Així, per exemple, si el nucli del subjecte està en plural, el del predicat també ho ha d’estar.

Ifinalment,tambéésmoltimportantqueesfaciunbonúsdels signes que marquen el so de l’oració, és a dir, de l’entonació i de les pauses.

Jo al prat anar i bou caçar.

Bona nit! El campió! I la mare?



3 Subretxa les oracions que tenguin subjecte lèxic i encercla les que tenguin subjecte gramatical.

4 Escriu una oració en què el subjecte tengui cada una d’aquestes estructures.

• Det.+Det.+N. ▶

• Det.+N.+Compl. ▶

•Det.+N.+Compl.+Compl. ▶

•Det.+Compl.+N.+Compl. ▶

5 Torna a escriure la fitxa corregint els errors d’apostrofació i de contracció.

TÍTOL DE EL CONTE: «Unpoblatfantàstic» NOM DEL AUTORA: CatalinaMulet

ARGUMENT: Na Remei, una nina valenta i decidida, se’n va tota sola a el bosc. Desitja veure caus, coves,gorgs,etc.;perònohitrobaràresdeaixò.Endinsant-seentrel’intensavegetació,arribaràauna clariana on descobrirà un poblat ben especial: fades, follets, gnoms i tot un seguit de éssers fantàstics que hi conviuen feliçment.

Dos amics diferents

NaCarlaienVicençsónamicsdesdepetits.Ambtot,tenenaficionsbendiferents:naCarlamuntaacavallcadasetmana.Peraella,elscavalls són animals molt agraïts i fidels. En canvi, en Vicenç té por dels cavalls.Elltéunesaficionsméstranquil·les;perexemple,lamúsica,elsescacsolavideoconsola.Totiaixò,s’hopassenmoltbéjunts.


11 N’aprenc més

Nom Data



• Coms’anomenenelsverbsqueintrodueixenunpredicatnominal?Perquès’anomenenaixí?

• Quèexpressenelsverbsser i estar en els predicats nominals?

2 Subretxa els predicats de les oracions. Després, indica si es tracta d’un predicat nominal (PN) o d’un predicat verbal (PV).

• Elcampiódelacursavarebreeltrofeuambmoltaalegria.

• Elllorodelmeugermàésmoltxerrador.

• EnFrancesccelebraràl’aniversaridivendresqueve.

• Elcosíd’enCarlessemblamoltbonapersona.

• Lamareestàmoltsatisfetaperlesnotesdelsegontrimestre.

Jasabemqueelpredicatnominalexpressacomésocomestà el subjecte i que el seu nucli és sempre un verb copulatiu. Això significa que en realitat és una còpula o nexe d’unió entre el subjecte i el predicat. Els verbs copulatius són ser, estar, semblar i parèixer, i són verbs que sense el subjecte, el predicat o tots dos no tenen sentit.

D’altra banda, pel que fa als verbs ser i estar, trobam que davant un mateix adjectiu o atribut els podríem intercanviar, per exemple: Na Margalida és molt feliç;Na Margalida està molt feliç. Però si us hi fixau, notareu un cert matís diferent: en el primer cas s’expressa una qualitat permanent (na Margalidaésmoltfeliçsempre),mentrequeenelsegons’expressa un estat transitori (na Margalida està feliç en aquestmoment).Encanvi,davantaltrestipusd’adjectiusnomés pot anar l’un o l’altre: En Martí és capaç. Però no és possible En Martí està capaç.

Estic molt feliç!

No, tu ets feliç!!



3 Escriu predicats nominals i predicats verbals per completar aquestes oracions.

• Dimartsqueve,naLluïsaitu

• L’espectacledelsmags _

• Elspassatgersdeltransatlàntic

• Jo

4 Copia les oracions amb predicats nominals i analitza’ls com en l’exemple.

• Roma

P. nominal

és una ciutat molt turística. V. cop. Atribut

•

•

5 Llegeix el text i digues a quin signe de puntuació correspon cada símbol.

Na Rosa és espeleòloga: coves★ grutes i tot tipus de cavitats són la sevapassió♦ En coneix moltes de les que es troben prop d’aquí❋ no obstantaixò★ encara n’hi falten sis per descobrir a tres pobles veïnats: a Vila-rojala cova Blanca★ la dels Llops i la de les Rates❋ a Penyalba la covaForadadailadelsMisteris❋ i a Porta-sol la cova dels Encantats♦

6 Escriu què expressen els punts suspensius en aquestes oracions.

• Sapsquehetretal’examen?Hetret…undeu! ▶

• Noséquèfer…tuaniriesalafesta? ▶

• Perpostrestenimflam,pastísdexocolata,taronja… ▶

TELEGRAMAORIGEN ASSUMPTE

DESTINATARI

TEXT

Roma Arribada a Roma

Josep Ferriol Pons. Av. dels Ametlers,16. 07300 Inca

Pare, hem arribat a Roma. Roma és una ciutat molt turística. Demà farem un recorregut per visitar-la. La visita sembla llarga i pesada. Els meus amics pareixen emocionats pel viatge. Xerrarem prest.Lluís

★

♦

❋


12 N’aprenc més

Nom Data



• Quinscomplementspotdurunpredicatverbal?

• Quinapreguntas’hadeferalverbperdetectaruncomplementdirecte?Iund’indirecte?

• Quinstipusdecomplementscircumstancialsconeixes?Esmenta’nalmenystres.

2 Relaciona els subjectes amb els predicats verbals corresponents.

Latauladelacuina • • agafareueltrendelcapvespre.

Elsmeusamicsijo • • haarrabassatellideratgealrival.

Elteugermàitu • • necessitaunapotanova.

Elnostreequip • • reimmoltalasaladejocs.

3 Copia, dels predicats anteriors, els que tenguin aquestes estructures.

• V1CD▶

• V1CD1CI▶

• V1CCQuantitat1CCLloc▶

De vegades, en un predicat verbal, costa una mica reconèixer–ne els complements i les seves classes. Un truc que pot resultar útil per esbrinar-ho és fer preguntes al verb. Perdetectaruncomplementdirecte(CD),demanaremquè? al verb: Na Carme du les maletes → Què du na Carme? Les maletes. Persaberquinéselcomplementindirecte(CI),demanarem a qui?: He de telefonar a en Manel → A qui he de telefonar? A en Manel. Pel que fa al complement circumstancial(CC),lapreguntadepèndelacircumstànciaque expressa: per exemple, Soparem a casa → On soparem? CCdelloc;Parla lentament → Com parla?CCdemanera; N’Eva viatja molt → Quant viatja? CCdequantitat.

Na Carme du les maletes a

n’Eva a l’estació.



4 Escriu CD o CI segons que correspongui i torna a escriure les oracions substituint-los pels pronoms corresponents (el, la, els, les o bé li/hi, els).

• NaClàudiatornaràel llibre demà a la biblioteca. CD

NaClàudia el tornarà demà a la biblioteca.

• Ahirvàremferels treballs de Llengua i Música a la biblioteca.

• Al’oficina,elcaptelefonaals tècnics informàtics.

• Elbatlelliurales claus de la ciutat al científic.

5 Posa parèntesis i cometes on siguin necessaris.

6 Conta per escrit l’acudit següent. Assegura’t d’usar els guions correctament.

Invitació

L’AAM Associació d’Amics de la Mar es complau a convidar-

vos a la conferència Embarcacions tradicionals de vela en el

context mediterrani , a càrrec de Jesús Martí, autor del llibre

Les embarcacions mediterrànies tradicionals .

L’acte tendrà lloc el 3 de juny, a les 19.00 hores, a la sala d’actes

de les antigues drassanes passeig del Moll Vell, 4 .

Marc, crida l’ascensor.

Ascensooor!!

Solucions

72 Llengua 6

UNITAT 1Fitxa 1. El grup nominal1. •Na Sandra viu a una casa antiga enorme./•El

pare denaCarme és aquell home alt./•La flauta de fusta té un so molt característic./•El primer concursant va encertar totes les preguntes.

2. Uns braços → ben forts / La mestra → de Llengua / Unes al·lotes → molt xerradores / Aquell gerro →

amb flors blanques.3. •unes(Det.)sabates(N.)velles(Compl.)/•la

(Det.)nostra(Det.)amiga(N.)d’Alcúdia(Compl.)/•aquell(Det.)cotxe(N.)vermell(Compl.)/•tres(Det.)melons(N.)deVilafranca(Compl.)/•alguns(Det.)plats(N.)deplàstic(Compl.).

Fitxa 2. L’ús de les majúscules1. •Hemanatalcineihemvistlapel·lícula«Els

megarobots»./•El torrent de Pareis desemboca a sa Calobra, al municipi d’Escorca./• El que vull que compris, Carles,éssucre,farinaious./•Els padrins Toni i Pepa ens visitaran aquest mes.

2. 1r dibuix: Les aventures d’en Trenka. 2n dibuix: Viatge a Saturn. 3r dibuix: Una mascota per a na Sara.

Fitxa 3. La farmàcia. La prefixació1. •Rialloxsónunespastilles.../•Desanimexolsón

unes injeccions.../•Felixininaésunapomada... / •Avorrelínésunxarop...

2. El dependent → posa uns productes al taulell. La farmacèutica → pren la tensió a un client. Una clienta → mira les cremes de l’expositor. El nin → es pesa a la bàscula.

3. •desànim/•inútil/•antivíric/•contradir.

UNITAT 2Fitxa 1. Els demostratius1. Handesubretxar:•aquests,aquells/•Aqueixa,

aquella/•aquesta/•aqueixos. Proximitat: aquests, aquesta, aqueixa, aqueixos.

Llunyania: aquells, aquella.2. L’home aquell demana per tu. → Compl./Aquest

és el meu germà. → N. / El pa? És dins aqueixa bossa. → Det. / La teva moixa és aquella, Pau? → N.

3. Oracions amb les opcions correctes: •Dóna’maqueix llibre i el guardaré en aquesta caixa./•Elmeubolígrafésaquell, el que està davall aquellacadira./•Aquestes nines han duit aqueixes juguetes.

Fitxa 2. Repàs d’accentuació1. Respostamodel(RM).Agudes.Ambaccent:matí,

després.Senseaccent:tenim, entrenament / Planes. Amb accent: difícil, bàsquet.Senseaccent:examen, sempre / Esdrúixoles: música, última.

2. •camió /•compàs/•carrer/•alcohol/ •caiman/•cafè//•plàtan/•cérvol / •origen/•bolígraf/•pipes/•pantalla// •bústia/•fàbrica/•física/•àguila / •única/•fantàstica.

3. •servíem/•servíeu/•cantàrem / •cantàreu/•partíem/•partíeu / •pujàrem/•pujàreu/•sabíem / •sabíeu/•passàrem/•passàreu.

Fitxa 3. Els aliments. La sufixació1. Respostagràfica(RG).2. •Vostètrobaràlespizzesalaseccióde

precuinats./•Albert,compraunamalla detarongesalafruiteria./•Treulesbosses demagdalenesperberenar./•Lamarehaduitsisbricsdelletalbancd’aliments./•Senyorsclients:tenim llom de salmó fresc a 5 € el quilo.

3. •verdor/•amargor/•frescor/•dolçor.4. floreta, florota / moixet, moixot / llibret, llibrot /

cadireta, cadirota.

UNITAT 3Fitxa 1. Els possessius1. Han de retxar: aquest / dos / les / propi / el / un /

cap / pintar.2. el → teu → ca / la → vostra → tortuga / les → seves

→ postres / els → nostres → bolis.3. Handesubretxar:•teu(Det.),seus(Compl.)/•

meus(Det.),vostra(Compl.)/•meu(Det.),teu(N.).

Fitxa 2. L’accentuació diacrítica1. S’hademarcar:dona/os/te/nét/be.2. •Elsmeusveïnatssón amics de son pare. /

•Febrer,elsegonmes de l’any, és el més curt de tots./•Aquellal·lotquees posa la jaqueta és el meugermà./•Volque li expliquis què ha passat.

3. •EnJoanienPau...lamà./•L’ós polar té... / •Quansigui...totelmón.

Fitxa 3. El taller de pintura. Les paraules parònimes1. 1r: esbossar / 2n: esborrar / 3r: acolorir / 4t: retocar.2. Primer, la pintora esbossa el dibuix en un bloc

amb el llapis.Sifafalta,esborra amb la goma...

SolucionsPLA DE MILLORA

73Llengua 6

PLA DE MILLORA

l’acoloreix amb les pintures.Finalment,retoca el quadre marcant-ne els detalls amb un pinzell fi.

3. Han de marcar la segona opció: Les que s’assemblen i es poden confondre...

4. Oracions amb les opcions correctes: •Lapadrinahafetcanelonsperdinar./•Aquestapapallona és d’una espècienova./•EnPolhapres una pastilla per a la tossina, però no li ha fet efecte.

UNITAT 4Fitxa 1. Numerals i indefinits1. primer / segon / tercer / quart / cinquè / sisè / setè /

vuitè / novè / desè.2. •EnRamonarribaalafeinacada dia a les vuit

del matí. •N’Annas’hamenjattot el pa que tenia al rebost.

•Podriesdeixar-mealgun llibre interessant? •Al’estrenahihaviamolta gent.

3. Agafa una jaqueta qualsevol. → Compl. Ha vengut poca gent. → Det. Has menjat massa llepolies. → Det. A classe, jo som el número vint. → Compl. En Lluís ha arribat el primer a la meta. → N.

Fitxa 2. La dièresi1. Han de marcar i copiar: paraigües / ungüent /

globus terraqüi / pingüí.2. raïm / heroïna / ensaïmada / peüc / Lluïsa / llaüt /

ruïnes / veïnades.3. RM. u dels grups güe, güi, qüe, qüi

es pronuncia: ungüent, terraqüi. i / u que no formen diftong amb la vocal anterior: raïm, veïnades.

Fitxa 3. El gimnàs. Eufemismes i paraules tabú1. Oracionsamblesopcionscorrectes:•Laparet

del fons del gimnàs està coberta d’espatleres. / •Elsmatalassos estan davant les espatleres. / •Hihatrespersonespedalejant a les bicicletes estàtiques./•Unhomecalbaixecapesos./•Un al·lot jove i molt alt fa exercici a les anelles./•L’home que corr a la cinta sua molt.

2. •L’al·lotaquebotaelpoltreésàgil./•L’homequeaixeca els pesos és musculós./•L’al·lotaquehiha al matalàs és flexible./•L’al·lotquehihaalesanelles és molt prim.

3. defunció → mort / lavabo → vàter /

conflicte bèl·lic → guerra / dement → boig.

UNITAT 5Fitxa 1. L’adverbi1. RM. Lloc: allà / Temps: avui / Manera: bé /

Quantitat: molt / Afirmació: també / Negació: no / Dubte: potser.

2. •sempre → du(verb)/•molt → bé(adverbi)/ •massa → verds(adjectiu).

3. •ràpidament/•rectament/•suaument/ •fortament/•lentament.

Fitxa 2. El guionet1. penya → segat: penya-segat / gira → sol: gira-sol /

para → xocs: para-xocs / porta → revistes: porta-revistes.

2. •vint-i-tres/•trenta-quatre/• noranta-dos / •cinquanta-cinc/•dos-centsseixanta-vuit/ •set-centsvint-i-nou.

3. Han de retxar: xinoxano / Ribaroja / mata-mosques / penjarobes / para-fang / sudafricà.

Fitxa 3. El naixement d’un bebè. Les paraules onomatopeiques

1. Ho fa el bebè: plorar, mamar, dormir / Ho fan els pares: xiuxiuegen, engronsen, canten.

2. Hand’escriure(d’esquerraadreta):2:bres/ 3: bolquer / 1: xumet / 4: pitet.

3. Xip-xap → xipollejar / Piu-piu! → piular / Xiu, xiu → xiuxiuejar.

UNITAT 6Fitxa 1. Els enllaços1. •Avui,per dinar, pot triar paella o fideuada. Què li

famésmengera?/•EnCarles,hasduitelcartói el paper areciclar?/•N’Andreunovolcórrerni anar enbici./•AbansnaCloeeraamigadenaCarme,peròaranoesparlen./•Aniràsamb na Paula o bé t’acompanyarànaClara.

2. Oracions amb les opcions correctes: •Recorda’tde comprar pollastre per a la paella dediumenge./•Des de ca meva fins a ca teva hi haunsdosquilòmetres./•N’Ainahavistuncotxede cavalls perlacarretera./•EnMiquelvollestorrades amb mantega però sense melmelada.

3. EnJoseptocaelsaxoi n’Ester... → Copulativa. El quadre és guapo, però el marc... → Adversativa. Alba, véns amb nosaltres o et... → Disjuntiva. No han vengut na Mar ni en Pau... → Copulativa.

74 Llengua 6

Anirem al cine o bé a la platja... → Disjuntiva.

Fitxa 2. L’ús de la h1. •harmonia/•ahir/•hivern/•humil /

•horrible/•ham/•subtrahend / •hamaca/•himne/•humor/•inhumà / •herba/•hostal/• hexàgon/•haver.

2. •Quanl’heroi va arribar, ja havia acabat la batalla. / •Elpadríha anat a l’hortasembraralls./•Era una casa vella i hi havia taques d’humitat a les parets./•Creusquel’humorista ja haurà començat l’actuació?

3. •orxata/•hospital/•ou/•os/•hora/•orfe.

Fitxa 3. La planta de reciclatge. Precisió lèxica1. 1:PLÀSTIC/2:CONTENIDORS/3:PAPER/

4:LLAUNA/5:CARTÓ/6:VIDRE.2. • adaptador/•contenidor/•canviador/

•transportador/•comptador.3. •L’empresahacomençatafabricar...

•Viual’edificiquevarenconstruir... •L’accidentvaprovocar... •Ahiresvacelebrar...

UNITAT 7Fitxa 1. El verb (I). Arrel i desinències. Models

de conjugació1. Un veïnat del nostre barri ha patit avui un gran

espant.MiquelS.anava al forn aquest matí i s’ha topatambunlleóalcarrer.«Empensava que se’m menjaria!»ha declaratelnostreveïnat.«Peròha passat de llarg i jo he telefonatalapolicia.»

Sembla que el lleó es va escapar anit del zoològic, que està als afores del barri. Per sort, els agents han capturat l’animal...

2. F. simples: anava, pensava, menjaria, sembla, està. F. compostes: ha patit, ha topat, ha declarat, ha passat, he telefonat, han capturat.

F. perifràstiques: va escapar.3. •debat+ien▶ debatre, 2a conjugació /

•sab+ies▶ saber,2aconjugació/•pens+àrem▶ pensar,1aconjugació/•cant+au▶ cantar, 1a conjugació/•pat+equis▶ patir, 3a conjugació / •fug+ien▶ fugir,3aconjugació/•tem+eu▶ témer, 2a conjugació.

Fitxa 2. L’ús de tx i ig1. estoig / fletxa / cotxe / sandvitx.2. •maneig/•estiueig/•vaig /•raig /

•cotxe/•esquitx/•motxilla/•passeig /

•remolatxa/•desig/•metxa/•assaig / •maig/•butxaca/•caputxa.

3. • roig/•escabetx/•rebuig/•capritx/ •boig/•esquitx.

4. •lleig/•despatx/•enuig/•cartutx / •rebuig/•empatx.

Fitxa 3. La botiga de llums. Paraules individuals i col·lectives

1. La llanterna t’aprofitarà... / ... el flexo és el teu amic./Sialcarrerhihaunfanal... / Les bombetes d’aquest llum...

2. Acaben d’instal·lar els llums... Quan en Roc ha premut el botó per encendre els focus i il·luminar l’escenari, ens hem posat...

3. peix → banc / vaixell → flota / ocell → esbart / illa → arxipèlag.

UNITAT 8Fitxa 1. El verb (II). Nombre, persona, temps i mode.

Els temps verbals1. •tenies▶ 2apersona,singular/•acabaré▶ 1a

persona,singular/•aniran▶ 3a persona, plural / •voleu▶ 2apersona,plural/•sabem▶ 1a persona,plural/•pintà▶ 3a persona, singular.

2. Passat: tenies, pintà / Present: voleu, sabem / Futur: acabaré, aniran.

3. •NaRosahapassat el cap de setmana escrivint unconte./•Sinohivascorrent, no podràs arribar-hiatemps./•Depetitam’agradavacaminar per aquí fregant els dits per la paret.

4. Expliques un fet normal... → Indicatiu/Expressesun desig... → Subjuntiu/Dónesunaordre... →

Imperatiu/Manifestestemor... → Subjuntiu.

Fitxa 2. L’ús de x i ix1. El meu cosí Xavier, el d’Artà, està molt fluix.Sempre

ha estat un al·lot fort, però des que va caure malalt i va prendre aquell xarop per a la panxa que no és el mateix. Ahir, al partit de futbol contra l’equip d’Andratx, no va fer cap xut bo. Anava coix i es queixavaquelifeiamaltot.Jocrecquehauriadetornar al metge...

2. Amb x: Xavier, xarop, panxa, xut / Amb ix: fluix, mateix, coix, queixava.

3. peixera / brúixola / maduixes / xiprer.4. •TencunacosinaaBiniaraix que nom Xènia. /

•NaGiselavademanarunaensaladaambmaduixes i vinagre de Xerès./•Guillem,obriel


75Llengua 6

PLA DE MILLORA

calaix d’aquell moblet i dus-me tres madeixes de filvermell./•ElmeugermanetXim encara no sap dividir per dues xifres.

Fitxa 3. L’oficina. Les frases fetes i les interjeccions1. Persones: cap, missatger, secretària, informàtic.

Aparells: telèfons, ordinadors, impressores, escàner.

2. arxivador metàl·lic / tauleta tàctil / ratolí sense fil / pantalla plana.

3. Des que ha canviat el director, l’empresa va vent en popa. → Va bé, té molts de beneficis. / En Marc ja ha fet tota la feina. És una màquina. → Téunacapacitat de feina molt gran.

4. Han de subretxar: Oh, quina preciositat! / Ei, bon dia!

UNITAT 9Fitxa 1. Verbs regulars i irregulars1. Present: parl / tem / bat / sent.

Passat simple: parlí / temí / batí / sentí. Futur:parlaré / temeré / batré / sentiré.

2. •cur/•dorm/•prem/•cus/•veig/ •dur/•umpl/•vaig.

3. Regulars: curar, dormir, prémer, durar / Irregulars: cosir, veure, omplir, anar.

4. Han de marcar: bec, bevem / cull, collim / puc, pot.

Fitxa 2. La partició de paraules1. Han de retxar: dinosa-ure / hamburg-uesa /

sabateri-a / rec-olzament.2. •dinosa-ure▶ Els diftongs (au)noseseparen./

•hamburg-uesa▶ El dígraf gu no se separa. / •sabateri-a▶ No s’ha de deixar una lletra tota sola afinaloprincipidelínia./•rec-olzament▶ Les lletres de la mateixa síl·laba (col)noseseparen.

3. ter-ra / ai-gua / ca-nya / tas-sa / fet-ge / fu-lla.4. •pa-ciència,paci-ència,pacièn-cia/

•ani-malada,anima-lada,animala-da/ •or-ganització,orga-nització,organit-zació,organitza-ció/•so-terrament,soter-rament,soterra-ment.

Fitxa 3. La ciència-ficció. Les sigles1. •L’astronautahabaixat.../•Unrobot

acompanya.../•Elsextraterrestres reben... / •L’astronauta...senseelcasc./•Alcelesveu un satèl·lit redó i molts de plats voladors.

2. satèl·lit → redona / coet → punxeguda / plat volador → ovalada.

3. S’had’encerclaricopiar:•UE/•EUA/•ESO/ •ONU.

UNITAT 10Fitxa 1. L’oració. El subjecte1. La padrina m’ha demanat què vull per dinar. O

Mmm, que difícil! F M’agraden tantes coses... O Macarrons? F Pollastre al forn? F O una bona paella? F No, ja ho sé! O Li demanaré llenties! O La padrina les fa amb verdura, xoriço i pernil. O Boníssimes! F.

2. •El partit de bàsquet s’ha ajornat a demà per la pluja./•Na Núria fa feina d’administrativa a l’empresa de son pare./•Les classes de solfeig de l’escola de música comencen avui./•En aquesta plaça hi viu la cosina de na Marta.

3. •Lamevagermanatédosanys.▶ Lèxic. •Pensquetotéscert.▶ Gramatical. •Lamotxillad’enPauésverda.▶ Lèxic. •Arribaremmolttard▶ Gramatical.

4. •La(Det.)meva(Det.)germana(N.). •La(Det.)motxilla(N.)d’enPau(Compl.).

Fitxa 2. L’apòstrof i la contracció1. •l’indi/•eliogurt/•l’home/•l’ase /

•eltext//•la mà/•l’ànnera/•la unió / •l’ungla/•la hiena.

2. N’Imma vol que na Isabel li telefoni. Per votar, deposita la papereta a l’urna. El darrer dia per menjar el iogurt és l’onze de maig. En Pau coneix bé la història de l’antiga Roma.

3. El padrí delmeuamicToniviuasesSalines.A l’estiuenTonielvisitaitotsdosvanapescar,cadamatí, pels voltants de l’illa.

Fitxa 3. L’escena d’un conte. Els neologismes1. Han d’encerclar: fada / gnom.2. V/F/V/F.3. Hi ha un conill que surt del seu cau.

Davall els arbres es veuen bolets.4. Han d’encerclar: MP4 / xatejar / microxips / tauleta

tàctil/videojocs/Internet.

UNITAT 11Fitxa 1. El predicat nominal. L’atribut1. La ferreteria del cap de cantó és la millor de la

ciutat.(PN)/NaJoanaha regalat un mòbil a la seva cosina Pepa.(PV)/ElcamídeDaltestà esmicolat pel pas de camions.(PN)/Latempesta

76 Llengua 6

arrancà catorze melicotoners.(PV)/Aquestanovel·la sembla molt interessant.(PN).

2. •semblen(V.cop.)enfadades(Atribut). •està(V.cop.)unpocconstipada(Atribut). •pareixen(V.cop.)moltaltes(Atribut).

3. RM.•ElmeucosíJaumesemblacontent. •Lafontdelaplaçaestàrompuda. •Aquestsnigulspareixenovelles.

Fitxa 2. El punt i coma i els punts suspensius1. 2:EnJulivoliaanaralcine;però...

1: He convidat a la festa els meus amics...2. Diuen que la vacuna que ens posaran no fa mal,

però... jo tenc por! → L’oració s’interromp per expressar temor. / Nosaltres sabem jugar a moltes coses: al parxís, a l’oca, als escacs, a cartes... →

L’enumeració no està acabada. / Quan ja pensàvem que no vendria... va arribar en Manel! → L’oració s’interromp per expressar sorpresa.

3. •N’Albertvolanaralparcambelsamics; però creu que els pares no el deixaran perquè les darreres notesnohanestatmassabones./•Dissabte dematí, n’Àngela jugà a bàsquet. Al capvespre, va fer tots els deures que tenia: de Mates, d’Anglès, de Llengua.../•Delafruiteriacompràpomes,plàtansikiwis; del forn, ensaïmades, pa i rubiols; i de la carnisseria, pit de pollastre.

Fitxa 3. Les coves. Els estrangerismes1. •Anaualertapernotoparamblesestalactites que

pengen del sostreinolesdanyeu./•Duis un calçat adequat per no llenegar. L’ambient és humit ja que el sostre i les parets gotegen. / •Procuraunocridar. Molestareu les ratapinyades queencarahibernen./•Duisunallanterna adequada. Hi ha poca llum.

2. •Alacova,s’arribaperunterrenyrocós. •Elprimertramdelagrutaésestret. •Enentraralacavernatotquedafosc.

3. Aquest ordinador té un software... → un conjunt de programes / El senderisme és el hobby... → l’afició / S’hacompratun e-book... → un llibre electrònic / Després del cine, vàrem sopar a un burguer. → una hamburgueseria.

UNITAT 12Fitxa 1. El predicat verbal. Els complements1. •alapadrina(CI)▶ Jo li donaré el regal.

•l’adreça(CD)▶ La demanà a aquella policia.

•lesfotosdeParís(CD)▶ Les ensenyaràs als amics?

2. ElmeucosíJoanielsseusparesviuena Petra. → De lloc / Anirem a visitar en Guillem demà capvespre. → Detemps/NaIsabelcantaqualsevol cançó de meravella. → De manera / L’arròs brut m’agrada moltíssim! → De quantitat.

3. •Ambunretolador(CCInstrument),escriviu(Nucli)elnom(CD)./•Després(CCTemps)entregarà(Nucli)eltreball(CD)altutor(CI)./•viu(Nucli)aMaó(CCLloc)ambunatia(CCCompanyia).

Fitxa 2. Els parèntesis, les cometes i el guió1. •MiquelMartíiPol(1929-2003) va ser... /

•EnMiquelacabadellegir«Mecanoscrit del segon origen»i.../•Elmeugermàs’hafetsocidelCERP(CentreExcursionistaRaïmdePastor)./•Mamaresempre diu: «Qui no vulgui... l’era»./•EnJordi(que no ha mostrat mai interès pels animals) diu...

2. Respostalliure(RL).3. RM. La mare llegeix al jardí. El fill li demana: –Mare, les olives negres tenen potes? –És clar que no! –respon la mare una mica

sorpresa. Aleshores, el fill amb cara de preocupació diu: –Ai, crec que m’he menjat un escarabat...

Fitxa 3. La ciència-ficció. Les sigles1. moll → Lloc des d’on es puja als vaixells... /

bocana → Lloc per on els vaixells entren al port... / drassanes → Lloc on es construeixen... / escullera → Mur de pedra que protegeix el port... / embarcació → Qualsevol vehicle que navega...

2. 1: Els passatgers del creuer embarquen... 2: El capità del vaixell que salpa... 3: El pescador amarra... 4: Els tripulants del veler hissen...

S’had’escriurealdibuix(dedaltabaix):1/4/3/2.

3. Han de marcar: El mariner corr puix que el vaixell salpa d’aquí una a hora. / Aquella embarcació vella navega tothora. / Han decidit no navegar, car...


77Llengua 6


UNITAT 1N’aprenc més1. •S’anomenenaixíperquèlaparaulamésimportant

és el nom. •Elssubstantius,elspronomsielsnomspropis. •Hand’encerclar:elles/tu/Manacor.2. Aquesta setmana estam tractant els oficis de

les nostres famílies. Avui era el torn del pare d’en Pau, que nom Arnau i és farmacèutic. Hem anat a la seva farmàcia i n’Arnau ens ha explicat totes les tasques que s’hi fan: venen els medicaments a la gent, prenen la tensió, usen l’ordinador per registrar dades... i també preparen fórmules magistrals de cremes, elaboren colònies antiparàsits, etc. Deu ser una feina divertida, no ho trobau?

3. RM.•Arnau/•fórmulesmagistralsdecremes/ •latensió/•unafeinadivertida/•lasevafarmàcia.

4. •La(Det.)cara(N.)delametgessa(Compl.)/ al(Det.)malalt(N.)

•Cada(Det.)bolet(N.)/una(Det.)lliçó(N.) •Aigua(N.)calenta(Compl.)/la(Det.)dent(N.).5. Ahirvaiganar...delllibre«Elnostrepoble»,de

l’escriptor Jaume Segarra. La història... d’en Pau i na Mar, dos nins de Penyaverda que... padrins. Desitjava... què creis que va passar? Idò que no duia doblers! És que...

(Esquema)Alprincipi d’un text. / Després de signes que tanquen oracions: punt, signe d’interrogació, signe d’admiració. / En noms propis de persones, animals i llocs. / En els títols de llibres, pel·lícules, cançons...

6. •NaGemmaaniràalconservatorielsdilluns i els dijous./•Eldia 21 de setembre entrarem a la tardor./•L’hotel en què ens vàrem allotjar es deia Voramar.

UNITAT 2N’aprenc més1. •Delllatí.Elsromans. •Lesformesqueindiquenproximitatilesformes

que indiquen llunyania. •Handemarcarlasegonaopció:Enunaconversa

amb una amiga.2. aqueixa capsa / aquest supermercat / aquests

peixos / aquella pizza / aquelles fruites / aqueixos dolços.

3. Handesubretxar:•Aquelles(determinant)/ •Aquest(nucli)/•aquelles(complement)/ •aqueixes(complement)/•Aquell(nucli).

4. A: picant / E: tòfona / A: puré / P: frigorífic / P: llimona / E: fórmula / P: plàtan / E: piràmide / P: carxofa / E: síndria / A: amarg / P: carabassa / E: gírgoles / A: bacallà / A: aladroc.

5. Restaurant El Gastrònom / Menú / Primer plat / Caneló d’ànnera amb salsa de xampinyons / Arròs melós amb espàrrecs i pèsols/Segonplat/Salmó guisat amb espècies/Faisà farcit de paté i salsa d’albercoc/Postres/Sorbetdemelicotó /Flamdecafè / Preu: 15 euros / La beguda no està inclosa.

6. tonyina → rebost o frigorífic / bistec de vedella →

frigorífic / gelats → congelador / verdura → frigorífic / arròs → rebost / gel → congelador.

UNITAT 3N’aprenc més1. •Dues,elstònicsielsàtons.Unsduenl’article

davant i els altres no. •AlPaísValencià. •Handemarcar:Quènomtonpare?/NaMarta

vol pintar sa mare.2. •M’hedeixatelsmeus pinzells a la teva motxilla. /

•NaMònicaienFeliuhancompratlesseves aquarel·lesalapapereria./•Lesmeves germanes exposaran les seves pintures al museu d’art modern.

3. RM.•Elsninspassegenamblessevesbicicletescadadissabte./•N’Evajugaamblasevapilotanova./•Elsalumnespintenelsseusdibuixosperalconcursescolar./•Elninilaninaesmengenelsseus panets.

4. Han de marcar: os / pèls / soc / móra / món / mà.5. La dona del meu veïnat cada any quan torna de

la Xina em dóna te. Els familiars que té allà venen altres infusions més per estar sa, i per la seva feina no vénengensperaquí.Sortqueellanohihad’anar cada mes!

UNITAT 4N’aprenc més1. •Lafunciódedeterminantiladenucli. •Lafunciódenucli. •Handemarcar:Haanatacomprarinohaduitres.

/ No fa gens de fred. / Volia una magdalena, però no en queda cap.

2. Sabeuquèéseltriatló?Eltriatlóésl’esportque

Solucions

78 Llengua 6

mescla tres disciplines diferents: el ciclisme, la natació i l’atletisme. Per a mi és divertit, encara que bastantes vegades m’ha semblat que exigia massa sacrifici, ja que s’ha d’entrenar dos dies la setmana com a mínim. De moment, jo ja vaig per la cinquena competició i a la darrera vaig quedar el segon. Us animau a participar en alguna edició?

3. vuit, vuitè / denou, denovè / vint-i-sis, vint-i-sisè / trenta-dos, trenta-dosè.

4. •EnVicençduiapocs doblers i ha hagut de pagar ambtargeta./•Teniatanta de fam que m’hauria menjatunavaca!/•VendràenFerranqualsevol dia i no tendreu resfet./•N’Albasempretémoltes coses a fer.

5. badia / ungüent / raïm / viatge / llengües / aquàtic / països / aqüífer / desmai / cruïlla / piragüisme / ensaïmada.

Sona la u: ungüent, llengües, aqüífer, piragüisme. No hi ha diftong: raïm, països, cruïlla, ensaïmada.

6. •Reduir▶ reduí, reduïres, reduí, reduírem, reduíreu, reduïren./•Traduir▶ traduí, traduïres, traduí, traduírem, traduíreu, traduïren.

UNITAT 5N’aprenc més1. •Alsadverbisdemanera. •S’afegeixalsadjectius.Engènerefemení. •Handemarcar:ràpidament/sobtadament/

fàcilment / inútilment / llargament.2. •Elbebèahir va plorar tota la nit.

•EnPauno anirà al parc d’atraccions. •Potser dinaré a les dues. •Noesticgens cansada. •Hearribatmenys tard que en Lluc.

3. •Fes-hoaixí i veuràs que fàcil que és. •EnSergiestrobamillor després d’haver menjat. •Demà sabreu el resultat de l’examen.

4. •escura→ xemeneies: escura-xemeneies / •escura→ cassoles: escuracassoles / •pica→ baralla:picabaralla/•pica→ soques: pica-soques/•para→ caigudes: paracaigudes / •para→ sol: para-sol.

5. RM.•Hemcontractatunescura-xemeneiesperferla xemeneia neta.

•Elpica-soquesnoésunocellmoltcomúperaquesta zona.

•N’Àngelahacompratunpara-solperaljardíamolt bon preu.

6. Han de subretxar: despús-ahir / comptagotes / nord-coreà / zig-zag.

UNITAT 6N’aprenc més1. •Enllaçarparaulesquetenenlamateixacategoria

i unir un element amb el seu complement. •Lespreposicionsilesconjuncions.Les

copulatives, les disjuntives i les adversatives. •Handeretxar:el/aquest/ric-ric.2. Avui, amb l’escola, hem visitat una planta de

reciclar vidre que es troba aunstrentakm,entre laVallSecaiBinialt.Elviatgehaestatunamicallarg però ha valgut la pena. Quan hi hem arribat ens han mostrat tot el procés, des de la recollida fins que el trituren i en treuen unes pólvores que serveixen per fabricar nous envasos. Segons ens han dit els responsables, és un procés sense massa complicacions i amb el qual podem estalviar arena i aigua.

3. RM.•NaMireianohaanataPalmasinóaInca. RM.•EnMartíésunal·lotseriósperòmoltsimpàtic. •ElnebotdenaCarmefabricaquadernsamb

paper reciclat.4. •EnPeres’haexaminatperpilotarhelicòpters. /

•Maria,dus-meous del mercat o no podré fer latruita./•Aquellsurfistasappujaralacrestade les ones./•Amésdecantar,enSergitocal’harmònicafantàsticament!/•Handescobert un osdedinosaureenaquelljaciment./•Detotesles mascotes que tens, l’hàmster és...

5. RM.•inhumà,humanitat,humanitari. •historiador,històric,prehistòria.

UNITAT 7N’aprenc més1. •Enlaterceraconjugació. •Enelpresentd’indicatiuidesubjuntiu. •Hand’encerclar:polir/cobrir/traduir.2. vàrem patir → patir / vaig conèixer → conèixer /

has cuit → coure / patí → patir / pensaríeu →

pensar / haurem pensat → pensar / havien conegut → conèixer / coïes → coure.

•patí,pensaríeu,coïes. •hascuit,haurempensat,havienconegut. •vàrempatir,vaigconèixer.

3. RM.LamevacompanyaSílviadu cada dia una

SolucionsPROGRAMA D’AMPLIACIÓ

79Llengua 6


llanterna a la motxilla, i un dia li vaig demanar per què la duia. Ella em respongué que l’agafava perquè els fanals del seu carrer no funcionen bé, uns no s’encenen i altres parpellegen, i els seus pares pateixen per si ella no hi veu. Aleshores, li vaig dirjo:«Quinafamíliamésprevisora!»

4. S’haderetxaricopiar:reg/text/taxista.5. RM.•Aquestésl’estoig que em varen regalar els

meuspadrinsperl’aniversari./•Lafletxa i l’arc sónarmesqueesfeienservirabans/•Eldespatx del director és a la tercera planta de l’escola.

UNITAT 8N’aprenc més1. •L’infinitiu,elgerundiielparticipi. •N’hihatres:primera(donar),segona(témer,

batre)itercera(sentir). •Handemarcarlasegonaopció:Llegirésuna

activitat molt enriquidora.2. Han de retxar i copiar: guardant / produït / batre.3. extrauran: 3a persona del plural, futur, mode

indicatiu,verbEXTREURE/duguin:3a persona del plural, present, mode subjuntiu, verb DUR / vàreu moure: 2a persona del plural, passat perifràstic, mode indicatiu, verb MOURE / imprimiu: 2a persona del plural, mode imperatiu, verbIMPRIMIU.

4. RM. 1: El cap parla per telèfon. / 2: L’informàtic repara l’ordinador i en canvia algunes peces. / 3: La secretària escriu amb l’ordinador. / 4: El missatger entrega un paquet urgent a l’oficina.

5. SeixantenaDiadaCultural/L’AssociacióCulturalCalaix Desastre us ofereix aquestes activitats: Exposició de dibuixos sobre el xiulet. / Actuació del bruixot Aleix de Xile./Tallerdecuina:cuixa de be cuita a baixa temperatura amb xarop de taronja. / Concertperaxilòfon i caixa./USHIESPERAM!

UNITAT 9N’aprenc més1. •Dar,estar,anar. •Ésirregular,defectiuiambunúsarcaic.Téel

sentit de ‘regalar’. •Handesubretxar:vaig/estigué/dàrem.2. Handesubretxar:•obrí(irregular),cridaren(regular)

/•haplogut(defectiu),va(irregular)/•arribava(regular),fèiem(irregular)/•sol(defectiu),vulgui(irregular),vagi(irregular).

3. RM. Primer, s’estén la tenda de campanya. A

continuació, es col·loquen els pals per aixecar la coberta. En tercer lloc, es claven en terra diverses piquetes que serveixen per subjectar les cordes. Després, es posa la coberta exterior, que també esfixaaterra.Finalment,estensaiesfixalacordafrontal(elvent).Aleshores,latendadecampanya ja està muntada i podeu gaudir de l’acampada.

4. •via-tge:tg és un dígraf que se separa a final de línia./•andro-ide:oi és un diftong i els diftongs no espodenseparar./•a-conseguir:laa queda tota sola al final de línia i no es pot deixar una única lletra nialfinalnialcomençamentdelínia./•extrate-rrestre: rr és un dígraf que se separa al final de línia.

UNITAT 10N’aprenc més1. •L’ordre,elsentitil’entonació. •Quetenguiunaestructuraordenada,generalment

amb subjecte i predicat, que les parts de l’estructura vagin lligades i que es faci un bon ús dels signes d’entonació i de les pauses.

•Handemarcarlasegonaopció:L’entradaalacova està tancada.

2. RM.•Lamarexiuxiuejàalafilla:«Bonanit!». •Elbatlecridà:«Aquítenimelcampió!». •Laninademanaalpare:«Ilamare?»

3. NaCarlaienVicençsónamicsdesdepetits. Amb tot, tenen aficions ben diferents: NaCarlamuntaacavallcadasetmana. Per a ella, els cavalls són animals molt agraïts i fidels. En canvi, en Vicenç té por dels cavalls. Elltéunesaficionsméstranquil·les;perexemple, la música, els escacs o la videoconsola. Tot i això, s’ho passen molt bé junts.

4. RM.•La teva cosina és professora d’Anglès a l’institutdeSineu?

•Aquell cotxe vermell és el de la filla de na Maria. •Al’edificimésaltdelcarrerviuel germà gran

d’en Pere. •El darrer disc del grup fa un homenatge a les

víctimes de l’accident aeri.5. TÍTOLDELCONTE:«Unpoblatfantàstic»

NOM DE L’AUTORA:CatalinaMulet ARGUMENT:NaRemei,unaninavalentaidecidida,se’n va tota sola al bosc. Desitja veure caus, coves, gorgs, etc., però no hi trobarà res d’això. Endinsant-se entre la intensa vegetació, arribarà a una clariana on descobrirà un poblat ben especial: fades, follets, gnoms i tot un seguit d’éssers

80 Llengua 6

fantàstics que hi conviuen feliçment.

UNITAT 11N’aprenc més1. •Verbscopulatius.Perquèsónunacòpula,

un nexe d’unió entre subjecte i predicat. •Ser expressa una qualitat permanent i estar,

un estat transitori.2. Handesubretxar:•varebreeltrofeuambmolta

alegria(PV)/•ésmoltxerrador(PN)/•celebraràl’aniversaridivendresqueve(PV)/•semblamoltbonapersona(PN)/•estàmoltsatisfetaperlesnotesdelsegontrimestre(PN).

3. RM.•Dimartsqueve,naLluïsaituanireud’excursió.

•L’espectacledelsmagsemvasemblarmeravellós.

•Elspassatgersdeltransatlànticembarquen a les 20 hores.

•JosomgermàdenaMagdalena.4. •P.nominal:sembla(V.cop.)llargaipesada

(Atribut)./•P.nominal:pareixen(V.cop.)emocionatspelviatge(Atribut).

5. ★, / ♦. / ❋;6. •Expressensorpresa.

•Expressendubte. •Indiquenquel’enumeraciónoestàacabada.

UNITAT 12N’aprenc més1. •Complementdirecte,complementindirecte

i complement circumstancial. •PeralCD,què?.PeralCI,a qui?. •RM.Complementcircumstancialdelloc,

complement circumstancial de manera i complement circumstancial de quantitat. Tambén’hihadetemps,d’instrument, de companyia…

2. La taula de la cuina → necessita una pota nova. Els meus amics i jo → reim molt a la sala de jocs. El teu germà i tu → agafareu el tren del capvespre. El nostre equip → ha arrabassat el lideratge al rival.

3. •V+CD▶ agafareu el tren del capvespre / necessita una pota nova.

•V+CD+CI▶ ha arrabassat el lideratge al rival. •V+CCQuantitat+CCLloc▶ riem molt a la sala

de jocs.

4. •elstreballsdeLlenguaiMúsica(CD):Ahirels vàrem fer a la biblioteca.

•alstècnicsinformàtics(CI):Al’oficina,elcap els telefona.

•lesclausdelaciutat(CD)/alcientífic(CI):Elbatle les hi lliura.

5. L’AAM (Associació d’Amics del Mar) es complau a convidar-vos a la conferència «Embarcacions tradicionals de vela en el context mediterrani», acàrrecdeJesúsMartí,autordelllibre «Les embarcacions mediterrànies tradicionals».

L’acte tendrà lloc el 3 de juny, a les 19.00 hores, a la sala d’actes de les antigues drassanes (passeig del Moll Vell, 4).

6. RM. En Marc i sa mare surten de casa. –Marc, crida l’ascensor –diu la mare. Aleshores, el nin es gira i fa un crit fort: –Ascensooor!!

SolucionsPROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Pla de millora Programa d’ampliació...Pla de millora Programa d’ampliació Llengua 6 El quadern...

Documents

Transcript of Pla de millora Programa d’ampliació...Pla de millora Programa d’ampliació Llengua 6 El quadern...