• 1 •

PROPOSTA POLÍTICADocument de treball aprovat per Assemblea el dia 30 de gener de 2011

Sant Pere de Ribes (Garraf)

eleccions municipals 2011Ribes i Les Roquetes

• 2 •

• 3 •

1 Una proposta de model de muni-cipi, de poble, de ciutat El model obsolet de municipi que durant anys s’ha vist beneficiat d’unes rendes especulatives derivades de la construcció i del capital especulatiu, fortament agreujat per l’actual crisi que també ha afectat seriosament altres sectors productius de la nostra població, no solament ha impossibilitat la realitat de nous actius econòmics i soci-als sinó que un cop ha fet fallida deixa una trista i crua realitat: manca d’actius socials, culturals i econòmics; de-ficiències en mobilitat i equipaments; desequilibri i nul·la centralitat política de Ribes, equipaments abandonats, cap projecte urbanístic desenvolupat i una molt baixa capaci-tat dels principals sectors de producció. Conseqüentment, l’índex d’atur actual és altíssim, i força superior a la mitja-na de Catalunya.

Cal superar la percepció de Sant Pere de Ribes com un municipi petit, rural de l’àrea metropolitana de Barcelona i potenciar el seu perfil com un dels municipis bàsics dins la dinàmica socioeconòmica del Garraf i per això cal fer aflorar les seves potencialitats i potenciar eixos de desen-volupament.

1.1 Desenvolupament Econòmic Sostenible. Qualitat de Vida1.2 Activisme cultural

1.1 Desenvolupament econòmic sostenible. Qualitat de vida

Hem de treballar per aprofitar els actius i per consolidar un model econòmic sòlid, orientat cap al futur i que ge-neri riquesa i qualitat de vida per al municipi. Cal definir i apostar per un model de municipi de desenvolupament sostenible que sàpiga articular la seva realitat en diferents nuclis de població i que assumeixi el paper que li corres-pon a la comarca i al país.

Un model que garanteixi uns nuclis urbans vitals, amb una grandària adequada i amb tots els serveis necessa-ris per gaudir d’una bona qualitat de vida. Ha de ser un model de municipi que, a més, es preocupi de vertebrar els diferents nuclis i cohesionar-los entre ells, amb la co-marca i el país per tal que el conjunt sigui un tot integrat i integrador.

PROPOSTAPOLÍTICA

• 4 •

Tot i que en les actuals circumstàncies de crisi generalitza-da, que afecta especialment àmbits que tradicionalment havien estat importants en el desenvolupament econòmic del nostre municipi, es fa especialment difícil planificar, donat que ningú sap quin comportament tindran sectors com la construcció, els serveis sanitaris o bé la indústria manufacturera.

Sant Pere de Ribes ha d’aprofitar els avantatges compa-ratius derivats de la situació geogràfica. Cal apostar per un model de desenvolupament i de promoció econòmica que reforci i consolidi allò que ja funciona d’una manera correcta i acceptada per la població. Defensa dels actius econòmics que tenim, fent aflorar les nostres potenciali-tats (que caldrà prèviament identificar) i definint uns eixos d’actuació a curt i mitjà termini que possibilitin acostar-nos als objectius prèviament esmentats.

És per tant necessari qüestionar-nos:

a) Quina és la situació del nostre teixit productiu.b) Estat de la formació al municipi.c) Quines són les nostres potencialitats d) Quins són els eixos d’actuació per als propers anys.

a) Quina és la situació del nostre teixit pro-ductiu?

Excepció feta amb el sector agrari que malgrat la crònica situació de crisi ha fet els deures i en aquets moments és, probablement, el segment més innovador del nostre tei-xit productiu (nous cellers, oli i formatges, complementats amb una xarxa de turisme rural que ajuda a estabilitzar el sector) els altres estan en una fase de depressió important; indústria i construcció en fort retrocés i escasses perspec-tives de recuperació a curt termini, els serveis estan molt afectats per deficiències estructurals, els sanitaris (excepte l’agiornamento fet pel Redós) amenaçats per una incom-prensible deslocalització de bona part de l’activitat de San Camil cap a Vilanova, i el comerç de proximitat afectat per la competència de les grans superfícies d’una banda (el projectat nou mercat a les Roquetes no deixarà de ser una nova gran superfície dominada per Mercadona) i de l’altra per una comprensible baixada del consum (no hi ha establerts plans d’usos, projectes de habilitació d’eixos comercials en els nuclis urbans, ni veritables programes de promoció comercial per a contrarestar-la). L’existència d’algunes concessions municipals com L’Ecole Bel Air no aporten res tangible i altres com les nombroses externa-litzacions de serveis, tampoc han suposat una contribució positiva al deteriorat mercat de treball del municipi.

• 5 •

Resumint, la crisi, l’especial dependència de la construc-ció, la nul·la acció planificadora i promotora d’activitats del govern municipal ens ha portat a una important de-pressió de l’activitat econòmica al municipi, a una forta davallada del mercat laboral (un fort increment de l’atur) i a una delicadíssima situació social (amb importants bos-ses d’exclusió social).

b) Estat de la formació al municipiEvident necessitat de feina per als joves de 16 anys, tant els que han donat per acabat els estudis com gent que vol compaginar feina i estudis. Més evident en el primer grup.

Una millora en la formació del primer grup obre expecta-tives de solució del problema (més FP).

Actualment tenim a 1r d’ESO l’agulla d’alumnat més im-portant amb un total de 160 alumnes (aprox.) Només un 30 o 35% cursaran el batxillerat. El 50% serien 80 alum-nes, és a dir 2 classes i 10 alumnes, 3 a tot estirar.

S’ha ofert una FP sanitària a Can Puig, just ara quan per-dem l’hospital!

Quan la gent s’adoni que no s’obrirà el batxillerat al Montgròs definitivament correm el risc de tenir dos instituts absolutament estratificats, un d’ells amb molts problemes tant de qualitat com de desenvolupament.

Tot i que reconeixem la necessitat de potenciar l’FP no sa-bem com orientar-la ni quin tipus d’FP reivindicar. Haurí-em de buscar, no aquella que tingui més expectatives de creixement econòmic, sinó escollir-la en funció de la pos-sible demanda de llocs de treball. Per això, més si volem estimular el cooperativisme (normalment empreses més aviat petites) cal un estudi en profunditat de les empreses que necessiten treballadors i de les que en el futur genera-ran més llocs de treball (en especial a la comarca).

Com que l’FP és especialitzada la seva planificació es re-alitza en xarxes territorials, la seva implantació depèn del territori com a mínim, comarcal.

Òbviament l’altra condició necessària és que es realitzi en llocs ben comunicats.

c) Quines són les nostres potencialitats?Malgrat la mala situació de la nostra economia local, la per-cepció que té el ciutadà no és del tot pessimista per diverses raons. Potser la primera i més important és que bona part dels nostres ciutadans treballen en zones i sectors menys cas-tigats per la crisi (aquesta consideració probablement és més

• 6 •

certa a Ribes que a les Roquetes, que és més dependent de Vilanova i dels sectors més castigats). Una segona conside-ració és que la qualitat de la vida social i mediambiental en-cara no s’ha deteriorat, bàsicament no per l’acció del govern municipal, sinó per l’extraordinària vitalitat de la societat civil i la important estructura associativa del municipi que estan fent de coixí amortint el efectes negatius.

Heus aquí doncs els nostres actius i potencialitats de ren-diment immediat: els nous ribetans, el teixit associatiu del nostre municipi, la situació mediambiental, proximitat a la costa, el clima i la proximitat al centre principal econòmic del país i l’accessibilitat a les xarxes de comunicacions i mobilitat nacionals i europees.

d) Quins són els eixos d’actuació per als propers anys?

Sembla evident que el que podríem denominar sectors aspectants (indústria, construcció i sociosanitari) dispo-sen ja d’una àmplia planificació que en el cas dels dos primers va més enllà de la demanda actual, i respecte al sociosanitari malgrat l’actual situació de “stand by” té també desenvolupat planejament suficient que en cas d’oportunitats i amb algunes correccions, facilitarien res-postes a possibles projectes o sol·licituds de creixement del sector.

L’agricultura està ben enfocada, cal donar-hi el suport ne-cessari en tots els seus processos d’innovació i diversificació, però el seu pes en el conjunt del teixit productiu és escàs.

D’acord amb els raonaments anteriorment expressats, caldria potenciar els sectors econòmics que estan referen-ciats en els serveis de proximitat a les persones (comerç, cultura, formació i oci), i també aquells que poden tenir una àmplia acceptació dins el teixit associatiu i social del municipi que podríem anomenar serveis de l’economia social, així com els relacionats amb temes ambientals, amb el parc natural i amb economies d’autosuficiència.

També caldrà tenir una especial atenció en aquells projec-tes que han estat proposats i en bona part desenvolupats per UM9 al llarg de la seva actuació municipal i que ara per diverses raons estan en “stand by” tot i ser perfectament vàlids i de gran interès econòmic, ens referim a la Zona sociosanitària, el Parc tecnològic, l’Autòdrom i Solers.

1.2 Activisme Social

Cal definir un referent d’identitat comú que aconsegueixi implicar a tothom en un projecte de futur engrescador.

• 7 •

Aquest referent ha de recollir els trets d’identitat, culturals i tradicionals del municipi i ha de saber-los fer compatibles amb els nous temps i les noves sensibilitats i d’acord amb nuclis de població que conformen avui el municipi.

Som un municipi amb un teixit social i associatiu dinà-mic, fort i emprenedor. Ara bé aquesta realitat, ni amb fires d’autobombo, pot amargar-ne una altra que és del tot molt més complexa i necessitada d’una intervenció, no solament des de l’àmbit del voluntarisme i de l’associa-cionisme, sinó de polítiques municipals clares i precises. En altres paraules la riquesa cultural de què parlàvem no cobreix les necessitats ni està repartida en el territori mu-nicipal de manera equilibrada i democràtica.

Les voluntats i els voluntaris, sortosament, són molts al nostre poble. Però el mapa de la creació i el consum cultu-ral al nostre municipi no abraça ni el conjunt del territori ni el de la seva gent. Està focalitzat, amb poca connectivitat amb la comarca i el país, pateix d’innumerables dèficits en infraestructura i serveis, i en el cas de les Roquetes està acompanyat d’un fastigós control social per part de qui governa. Els anys de govern del PSC, amb l’ajuda d’al-tres, han significat la pèrdua del Local a Ribes, el Teatre Municipal a les Roquetes, la ràdio municipal Ràdio Ribes, la revista local Montgròs, una programació professional de teatre, cinema i per contra ens han venut projectes de fum convertits en aparadors de propaganda política de la regidoria de torn, com la mal anomenada Escola de música, l’Espai jove o la mateixa TV comarcal.

Sembla doncs que, amb independència del programari bàsic i complex propi de l’ajuntament d’una població que ratlla els 30.000 habitants, qualsevol programa d’activis-me social que vulgui desenvolupar-se en el nostre mu-nicipi, s’haurà de sustentar sobre dos eixos d’actuació, que caldrà prioritzar i potenciar: CULTURA I ECONOMIA SOCIAL.

Des d’Um9 pensem que l’acció cultural a Sant Pere de Ribes necessita d’una reflexió i anàlisi en profunditat, molt més enllà fins i tot de la manca d’espais i de suports (que calen), si no volem patir una fractura social important i quedar-nos a la cua de tot. I aquesta reflexió i anàlisi cal que la fem de manera oberta, sense demora i amb forta implicació social (entitats, artistes, persones vinculades a la formació, a l’educació, al management i a la cultura popular).

I per això les propostes que es fan en l’apartat de de-senvolupament econòmic per cultura i l’economia social inclouen la creació de una fundació publicoprivada (amb una participació activa de la societat civil local) per a la

• 8 •

recerca en l’àmbit literari, polític i social. Aquesta fundació hauria de pensar les noves formes de fer política, cultura i societat del segle XXI i el nostre municipi s’haurà de con-vertir en un laboratori d’aquestes noves propostes. Un lloc per viure noves experiències, un municipi d’avantguarda no sols en tecnologies, sinó sobretot en experiències inno-vadores que ens tornin a situar en el mapa, i a la vegada donin solució a les problemàtiques de la nostra societat. (“Vota UM9, per viure experiències”, podria ser un bon eslògan de campanya).

Finalment aquests estudis i anàlisis sobre les temàtiques esmentades s’haurien de concretar en un programa d’ac-tuacions on es manifestés, més enllà del nostre municipi l’aposta innovadora i avantguardista per la cultura, la po-lítica o l’activisme social. És a dir explicitar de forma clara la nostra aposta per la societat del coneixement.

2 Un programa de transformació social per fer front a la crisiL’escenari de crisi global afecta el funcionament i les ba-ses del mateix sistema econòmic dominant, generant, de manera intrínseca al seu funcionament, unes desigualtats creixents entre els diferents sectors de la població i una acumulació de capital en molt poques mans, destrucció de llocs de treball, demanda de serveis socials i conflicti-vitat social. Els serveis socials que ja eren precaris abans d’iniciar-se la crisi actualment ja es troben col·lapsats. L’augment de la tensió social ja està essent aprofitada pel populisme d’extrema dreta. Ens cal doncs un pla concret d’acció política per fer front a aquesta realitat:

2.1 Mesures que corresponen a un canvi de model d’eco-nomia (sosteniblitat econòmica) i de societat que de-fensem (que garanteixin uns nivells de benestar ac-ceptables i a la vegada preservin la cohesió social al municipi), propostes concretes a executar, que queden dins l’àmbit de competència i/o actuació municipal.

2.2 Un pla economicofinancer que contempli l’actual si-tuació de l’Ajuntament i la seva viabilitat dins el marc de la crisi.

2.1 Mesures que corresponen a un canvi de model d’economia sostenible i de societat que defensem (que garanteixin uns nivells de benestar acceptables i a la vegada preservin la cohesió social al municipi), propostes con-cretes a executar, que queden dins l’àmbit de

• 9 •

competència i/o actuació municipal i que són les següents:

a) Foment de l’ocupació

Assumpció d’un paper actiu de defensa dels treba-lladors i de les treballadoresL’Ajuntament ha de defensar la permanència de les ac-tivitats industrials susceptibles de deslocalització, amb l’estudi i l’oferiment del suport públic que sigui possible donant vies alternatives de continuació de l’activitat que comptin amb la participació activa dels treballadors i de les treballadores.

Lluitar contra la temporalitatL’Ajuntament ha d’assumir com a pròpia la lluita per re-duir la temporalitat en la contractació que efectua el ma-teix ens local mitjançant la signatura de compromisos per l’estabilitat, que s’hauria d’exigir tant a empreses que par-ticipin en els diferents concursos impulsats per l’ens muni-cipal, com aquelles que es subcontractin.

Promoure cooperativesCal que l’Ajuntament fomenti les cooperatives i altres for-mes organitzatives d’economia social a través de la pre-ferència en l’obtenció d’un ampli ventall d’ajuts (cessió de locals, contractació de serveis al propi ens local, publicitat gratuïta als mitjans públics i presència en fires, etc.).

Ajudar els treballadors autònomsPer tal de facilitar que aquests treballadors / aquestes tre-balladores puguin accedir als fons necessaris per continuar desenvolupant la seva activitat, l’Ajuntament ha d’intervenir activament en els tràmits necessaris amb l’entitat bancària negociant crèdits tous i oferint-los garanties. Caldrà que l’ens municipal estableixi un protocol amb aquests treballa-dors / aquestes treballadores per aquests tràmits.

Municipalitzar els serveisCal un canvi profund en la cultura de la gestió i prestació dels serveis municipals, en el sentit contrari a les actuals propostes que prioritzen l’externalització de la majoria d’aquestes feines. Hem d’avançar cap una municipalitza-ció dels serveis que l’ajuntament ofereix en règim de con-cessions. La municipalització no ha d’implicar un major cost ni una més baixa qualitat del servei. La municipalitza-ció implica el retorn a l’ens públic d’una capacitat de ges-tió i creació d’ocupació que en èpoques de crisi entenem que és important i necessària, un control dels preus i unes

• 10 •

millors condicions de treball per als professionals que hi treballen. Entenem que cal anar revertint les concessions de serveis públics i dur a terme una municipalització ce-dint aquests serveis, preferentment com a cooperativa als treballadors/ores que hi desenvolupin la seva activitat la-boral. Cal entendre que el criteri d’un servei públic mai ha d’ésser el de l’obtenció de beneficis sinó optimitzar els recursos públics i donar un servei a la ciutat.

Polítiques actives d’ocupacióEn matèria de polítiques actives d’ocupació (segons do-cument), es destaquen cinc àmbits prioritaris d’intervenció

A. Foment de l’ocupabilitat de les persones i de la seva par-ticipació en el mercat de treball en condicions d’igualtat. • Millorar l’orientació i intermediació laboral.• Promoure la igualtat d’oportunitats i la no discrimi-

nació en el treball de les persones amb especials dificultats.

• Promoure la incorporació, la presència i la perma-nència de les dones en el mercat de treball en con-dicions d’igualtat.

• Promoure noves organitzacions del temps de treball i la conciliació.

B. Impuls a la formació i a la qualificació al llarg de la vida. • Avançar en la integració de la formació professional.• Requalificar els i les professionals procedents dels

sectors afectats per processos de reestructuració.• Adequar la formació a les necessitats dels sectors

productius i dels territoris.• Fomentar l’accés de les persones a la formació al

llarg de la vida. C. Promoció de l’ocupació i dinamització del territori.

• Millorar la competitivitat dels territoris, especial-ment els més desafavorits respecte del conjunt del mercat de treball català.

• Desenvolupar un nou model de relació amb els agents territorials i els operadors que presten ser-veis ocupacionals.

D. Foment de l’activitat emprenedora i de l’economia co-operativa.• Promoure la creació d’empreses i d’ocupació autò-

noma.• Planteja augmentar el pes de l’economia coopera-

tiva en el conjunt de l’activitat econòmica.E. Millora qualitativa de les polítiques actives d’ocupació

• 11 •

i dels serveis ocupacionals. • Augmentar l’efectivitat de les polítiques actives.• Modernitzar i apropar els serveis ocupacionals a les

persones i a les empreses.

b) Pla de benestar i cohesió social

Incrementar la despesa en educació i sanitatCal un augment dels recursos municipals destinats a edu-cació i sanitat, per destinar-los a intervenció directa als col·lectius més desafavorits.

Potenciar la formacióS’ha d’instar al Departament d’Ensenyament de la Ge-neralitat perquè aposti per potenciar la formació profes-sional en la mateixa escola; tot i que la formació ha de conjugar la formació professional amb la universitat i l’en-torn productiu del municipi. En aquest sentit, cal un pacte municipal seriós.

PlanificarCal fer estudis periòdics sobre desigualtats, pobresa i exclusió. Considerem que abans d’actuar cal saber què passa i per què passa. L’Ajuntament hauria de disposar de la informació necessària sobre com està afectant la crisi a les classes populars del municipi i, en funció d’ai-xò, prioritzar unes línies de treball o unes altres. Aquests estudis de, per exemple, les mesures PIRMI, han de per-metre a l’Ajuntament disposar d’un diagnòstic fiable –tot i que algunes d’elles no siguin estrictament de l’àmbit municipal– i han de permetre a l’Ajuntament realitzar pressió per la seva dignificació. Entenem que és impres-cindible crear un observatori de la pobresa municipal (o Centre d’estudis socials) per realitzar aquests estudis, tractar aquestes dades i planificar les accions de respos-ta corresponents. Que actualitzi permanentment la “fo-tografia social” d’un municipi extremadament canviant per promoure polítiques preventives i d’acolliment, que proposi noves actuacions i que estigui en contacte per-manent amb el consell social

Garantir un dret real a l’habitatgeEntenem que l’habitatge és un dret i no una mercaderia per comerciar-hi, és per això que demanem que el Ple de l’Ajuntament aprovi un reglament sobre els habitatges buits que ha de permetre exercir una pressió fiscal sobre aquests (ja prevista per l’ordenament jurídic actual). La sortida d’aquests pisos al mercat i els que pugui recuperar l’Ajuntament ha de permetre a l’ens públic establir una

• 12 •

bossa d’habitatges públics amb lloguers justos en funció de la renda dels seus habitants.

Demanem, també, que s’aprovi de manera immediata i urgent un acord per evitar els desnonaments, a l’estil de l’aprovat en algunes ciutats de l’Estat francès; en aquest cas l’ajuntament ha d’ésser un element actiu en la gestió i els tractes que l’afectat pel desnonament hagi de tenir amb l’entitat bancària corresponent.

Promocionar cooperatives d’habitatges per part de l’Ajuntament.

Blindar l’accés als serveis bàsics de les persones immigradesCal que l’Ajuntament mostri de manera clara i ferma la seva voluntat explícita de no cedir les dades del padró per a expulsions de persones immigrades sense papers i per tal d’evitar que a aquestes persones se’ls negui l’accés als serveis bàsics. Iniciar les activitats productives d’inserció: S’han d’impulsar, per exemple, els horts comunitaris per part de persones amb risc d’exclusió, monitoritzades i for-mades per part de tècnics de l’ajuntament.

Accedir als serveis públicsL’ajuntament ha de garantir l’accés als serveis públics a tothom independentment de la seva capacitat econòmica o del seu estatus social, uns serveis públics que han d’és-ser universals i de qualitat.

Un canvi en la política de serveis, fins ara es tractaven situacions límit. En aquests moments creiem que l’objectiu és veure quines són les causes que provoquen l’exclusió social. Entre altres casos, evitarem la dependència d’usu-aris en aquests serveis. Plena igualtat d’oportunitats.

En els pressupostos ha de quedar palès ara que parlem de drets socials irrenunciables. Per tant, s’haurien de priorit-zar partides clares perquè això sigui efectiu.

Oficina unificada d’atenció en temes socials, serveis soci-als, habitatge, tramitacions prestacions, recursos família, vellesa, infància, dona...

Consell Social Coordinació dels diferents agents socials que incideixen en la qualitat de vida de les persones: ense-nyament, habitatge, polítiques socials, ocupacionals, etc.

Cal una anàlisi exhaustiva de la situació, una pla d’actu-ació per abordar les situacions d’exclusió social per deter-minar les accions que es faran. (Màxima participació de les entitats, ciutadans, etc. Projecte CAPSA).

• 13 •

Catàleg exhaustiu de tots els recursos municipals, supra-municipals, comarcals i nacionals. Tant d’iniciativa pública com social.

Protocols i circuits d’urgència social. Delimitar els casos on calen intervencions d’urgència: protecció de la infància i la vellesa, situacions familiars conflictives, etc. Protocols específics de prevenció de maltractament lligats amb es-coles, policia local, entitats, etc.

Execució del Pla per a drogodependents i les seves fa-mílies.

c) Formació i OcupacióRealitzar l’estudi de perspectives laborals i empresarials per als propers 5 anys.

Estudiar la forma que el transport públic sigui més àgil (un viatge de Ribes a Vilanova de porta a porta pot allargar-se com a mínim ¾ d’hora en l’actualitat; a Cubelles no hi anem mai).

Pel que fa a l’evolució del mapa escolar de Ribes:

Objectiu 1: Intentar evitar l’estratificació de la població escolar:

• Estimular la realització d’activitats conjuntes entre tots dos instituts (activitats de solidaritat, mediació, cinema en curs, extraescolars d’anglès, teatre, esport, recupe-racions) que permetin la comunicació entre l’alumnat i que permeti la caiguda d’etiquetes i tòpics. Això s’hau-ria de realitzar amb el concurs de les AMPA.

• Garantir les places necessàries de batxillerat per als alumnes de tots dos IES amb les coordinacions neces-sàries per a realitzar un bon traspàs del Montgròs cap a Can Puig.

Objectiu 2: Aconseguir un increment significatiu de l’FP a Ribes-Les Roquetes:

• Realitzar les propostes adients en funció dels estudis anteriors.

• Aconseguir l’ampliació d’infraestructures necessàries (només amb la construcció del nou IES ens quedem curts).

Objectiu 3: Creació d’un òrgan unitari de gestió de la se-cundària a Ribes.

• Una forma senzilla podria ser la fusió d’ambdós IES fins que quedin cobertes les necessitats de formació d’una forma igualitària per als alumnes d’ambdós IES.

• 14 •

d) Pla per la potenciació d’una economia sostenible

Desplegar una política d’hisenda municipal basada en la justícia distributivaCal una tributació justa i equilibrada a les possibilitats econòmiques del contribuent (això voldrà dir una revi-sió acurada de les ordenances municipals). Per tal de finançar les mesures per la igualtat social i d’urgència pels casos que sobrevindran en els propers mesos, cal que l’ajuntament disposi de fons per continuar duent a terme la seva funció social redistributiva. Donat que la pressió fiscal actual en el municipi ja és elevada i les di-ficultats de recaptació són evidents, caldrà posar l’accent a trobar mesures per tal d’evitar que aquesta tributació esdevingui un factor negatiu per a les economies més castigades per la crisi.

En una situació socialment delicada i econòmicament de-pressiva com és l’actual cal que l’ajuntament, en base als ingressos obtinguts, i després de complir les seves obliga-cions de prestació de serveis determinades per la legisla-ció vigent, prioritzi essencialment inversions de caràcter netament social i doti els serveis públics dels fons suficients pel compliment de la seva missió.

Promoció i reactivació de l’economiaDonat que la davallada de l’activitat econòmica en el municipi ens ha situat en una posició d’extrema fragilitat, generant un elevat índex d’atur i una manca de perspec-tives que afecta els sectors que fins ara havien estat els motors econòmics del municipi, és a dir la construcció, la indústria i els serveis (especialment sanitaris i comerci-als) caldrà intensificar des dels poders locals les gestions i contactes necessaris per mirar de desencallar i millorar aquells projectes que han estat proposats i en bona part desenvolupats per UM9 al llarg de la seva actuació mu-nicipal i que ara per diverses raons estan en estand by tot i ser perfectament vàlids i de gran interès econòmic, ens referim especialment a la Zona sociosanitària dels Camils, el Parc tecnològic de Can Puig, l’Autòdrom de Terramar i les instal·lacions del excasino de Solers.

Caldrà també potenciar amb les mesures possibles des del poder local, el reforçament i desenvolupament de PI-MES que han estat, són i continuaran sent la més sòlida base de creació de llocs de treball i riquesa en el municipi. Haurem de procurar en la mesura que ens sigui possible que cap empresa es deslocalitzi i que qualsevol proposta d’instal·lació d’activitats econòmiques en el nostre munici-

• 15 •

pi trobi en l’ajuntament un interlocutor capaç i interessat. Res pot quedar sense resposta.

Contenció de la despesa energètica i desenvo-lupament de energies renovables i conservació mediambientalCada dia es fa més palesa la necessitat d’avançar en la contenció de la despesa energètica per part de la societat i molt especialment per part de les administra-cions públiques, però també és prioritari avançar en el desenvolupament i la instal·lació d’agents productors d’energies renovables per no caure en el parany de la pèrdua de qualitat de vida que significa ineludiblement una important retallada en el consum energètic. Caldria detectar les possibilitats de contenció i a la vegada donar resposta amb un ambiciós pla d’innovació tecnològica. Normatives d’implementació en les noves construccions, exigència d’incorporació en els projectes municipals de les energies renovables, plans d’aprofitaments de recur-sos naturals i altres, haurien de configurar una potent línia d’actuació municipal. La conservació i preservació de l’entorn natural del nostre municipi caldrà que retor-ni al nivells de qualitat i exigència que havien tingut en governs anteriors i que ara malauradament s’han per-dut. La decidida promoció de la nostra activitat agrícola és una de les millors eines per aconseguir els objectius abans esmentats.

Eixos prioritaris de promoció econòmicaCaldrà fer un esforç de promoció i potenciació d’aquelles activitats econòmiques que puguin esdevenir senyals iden-titàries de la nostra vida local i social i a la vegada que de forma més immediata suposin un fort revulsiu per la nostra economia, desvetllant-la i orientant-la cap a nous horitzons i noves formes de desenvolupament econòmic i social.

Comerç:

SUPORT DECIDIT AL COMERÇ DE PROXIMITAT: DINA-MITZACIÓ INNOVACIÓ

PLANIFICACIÓ D’USOS, EIXOS I ZONES COMERCIALS URBANES

REDACCIÓ DE PLANS PER DEFINICIÓ D’USOS

MILLORA DE LA MOBILITAT

CONVENIS DE FORMACIÓ

• 16 •

Cultura:

APOSTA CLARA PEL DESENVOLPAMENT CULTURAL AMB MAJÚSCLES

RECUPERACIÓ DELS EQUIPAMENTS CULTUALS DE RIBES I LES ROQUETES

CREACIÓ FUNDACIÓ PUBLICOPRIVADA PER A LA RE-CERCA (LITERATURA I POLÍTICA)

PROGRAMA DIFUSIÓ TREBALLS DE LA FUNDACIÓ (PU-BLICACIONS, CONGRESSOS)

RECONEIXEMENT DE LA IMPORTÀNCIA DE LES ENTITATS LOCALS

PROGRAMA D’AJUTS FISCALS A LES ENTITATS I ASSOCI-ACIONS LOCALS

Noves Tecnologies:

PROPOSTA DE LES AFECTACIONS RADIOMAGNÈTI-QUES. ANTENES DE TELEFONIA FORA DEL CASC URBÀ I GARANTIR LA COBERTURA

CIUTAT DIGITAL

EN TOT EL MUNICIPI LES NOVES TECNOLOGIES DE CO-MUNICACIÓ

XARXA LLIURE D’INTERCONNEXIÓ ENTRE ELS SISTEMES INFORMÀTICS

Oci:

TURISME DE LA SALUT: LA PORTA SUD DEL PARC NATU-RAL DEL GARRAF

TURISME DE PROXIMITAT A LA NATURA: TURISME RURAL, RUTES DEL VI I L’OLI

ESPORTS DE PROXIMITAT A LA NATURA: SENDERISME, BTT. CAVALLS

HOSTALERIA: GASTRONOMIA I RELAX. SOLERS

Ambiental:

COOPERATIVES D’AUTOCONSUM VINCULADES A LA CONSERVACIÓ DEL PARC I RECUPERACIÓ DEL PATRI-MONI CULTURAL (MASIES)

ENERGIES RENOVABLES AMB BIOMASSA AMB CONNEXIÓ A LA PLANTA DE TRACTAMENT DE MATÈRIA ORGÀNICA

• 17 •

CREACIÓ D’UN CONSORCI COMARCAL PER FOMEN-TAR LA GESTIÓ DE LA BIOMASSA FORESTAL DELS BOS-COS COOPERANT AMB LA GESTIÓ DEL PARC NATURAL DEL GARRAF I D’OLÈRDOLA

Economia social:

POTENCIACIÓ DE PROPOSTES DE L’ECONOMIA SOCIAL

FOMENT DE COOPERATIVES

CREACIÓ D’UN LABORATORI PER A L’ANÀLISI I ESTUDI DE NOVES PROPOSTES, I LA DETECCIÓ DE NINXOS O MERCATS EMERGENTS SUCEPTIBLES DE CREAR PETITES I MITJANES EMPRESES

ÀMPLIA DIFUSIÓ DE LES SEVES ACTIVITATS I EXPERI-ÈNCIES

IMPULS AL MOVIMENT ASSOCIATIU

ESPAI – VIVER PER A JOVES EMPRENEDORS

POTENCIACIÓ DE LA CAPSA I ALTRES XARXES SOCIALS

2.2 Un pla economicofinancer que contempli l’actual situació de l’Ajuntament i la seva vi-abilitat dins els marc de la crisi.

En la conjuntura econòmica actual i amb una situació de col·lapse financer a l’Ajuntament, producte d’un in-crement desmesurat de l’endeutament que s’acompanya amb una cada vegada més evident dificultat de recaptació i una baixada important dels ingressos municipals, cal-drà habilitar un conjunt de mesures de caràcter transitori i temporal algunes d’elles que ens permetin disposar d’un cert marge de maniobra política i fer viable una gestió municipal més o menys normal per als propers 4 anys, que no serà gens fàcil.

a) Proposta de priorització d’equipamentsNo sembla en les actuals circumstàncies factible com-prometre’s amb una proposta de nous equipaments expansiva i serà necessari i a la vegada prudent deter-minar una priorització dels més necessaris i també una planificació en la conservació i manteniment (fins i tot remodelació) dels equipaments ja existents. En aquest darrer apartat, ha estat absolutament nefasta l’acció municipal dels darrers anys guiada per la megaloma-nia i l’amiguisme.

• 18 •

(Per criteris de necessitat, urgència i seguretat de finançament)

• NOU CAP a Ribes (amb finançament finalista de la Generalitat)

• NOU CAP a les Roquetes (amb finançament finalista de la Generalitat)

• Accelerar construcció nous IES a Ribes i Roquetes

(D’urgència per l’estat d’abandonament i degra-dació en què es troben, conseqüència del mal ús i una manca de manteniment. Aquestes obres s’haurien de contractar a constructors del muni-cipi per tal d’ajudar a la recuperació del sector)

• Rehabilitació i adequació del Local a Ribes• Rehabilitació del Teatre Municipal a les Roquetes

(Amb la voluntat de mantenir en condicions i donar valor al patrimoni municipal, caldrà pre-parar un pla d’usos per als immobles municipals que actualment no el tenen definit i redactar els corresponents projectes arquitectònics per part dels serveis tècnics municipals, per si hi ha l’oportunitat de poder executar-los.)

• Adequació com equipament cultural de Can Pau Roig i Can Mestre

b) Pla de contenció i control de la despesaL’objectiu és estalviar recursos per tal de no caure en una situació de dèficits i d’endeutament, que condicionaria l’activitat de l’Ajuntament per molts anys i a la vegada poder assegurar els recursos necessaris per mantenir unes polítiques socials i també assistencials que previsiblement seran necessàries els propers anys per tal de mantenir la cohesió social del municipi.

• Control de la despesa ordinària amb estalvi del 10%.• Revisió dels compromisos financers de l’Ajuntament,

especialment els darrers signats.• Renegociació dels compromisos contrets per prestació

de serveis amb organismes públics.• Renegociació dels compromisos contrets per prestació

de serveis amb empreses privades.• Reducció 15% aportació econòmica als grups muni-

cipals.• Reducció d’un 15% sous i aportacions a càrrecs polítics.• Reducció partida publicitat institucional en un 30%.

• 19 •

• Renegociació de la aportació a la TV comarcal. Avan-çar cap a un projecte per tot el Penedès. Apostar per tenir un centre productor.

c) Acabar amb l’estructura pseudoempresarial de l’ens municipal

Cal el desmantellament de l’estructura pseudoempresa-rial creada pel govern municipal que duplica estructures i provoca despeses importants en les figures, com ara els gerents amb més poder i capacitat de decisió que càrrecs polítics escollits per totes i tots que desnaturalitzen i fan opac el funcionament de l’Ajuntament. Qualsevol orga-nisme públic ha de tenir com a objectiu el servei a les persones i l’optimització dels recursos esmerçats.

• Eliminació dels càrrecs de confiança política i alliberats• Eliminació hores extra• Control/reducció càrrecs administratius alts i assessors

d) Creació d’una Regidoria de TreballAmb la missió de gestionar totes les actuacions i plans municipals que facin referència a l’ocupació i la seva pro-moció en l’àmbit municipal, haurà també de gestionar les relacions comarcals relatives al seu àmbit per tal d’apro-fitar els recursos, els ajuts i les oportunitats que el govern de la Generalitat deriva a través de l’ens comarcal i de les que moltes vegades els nostres ciutadans no en tenen un ple coneixement. I gestionar i potenciar molt especialment l’eix prioritari de promoció econòmica que hem anomenat Economia Social.

Oficina Municipal de Treball: treball transversal amb Drets socials i Promoció econòmica. L’Oficina hauria de gestionar amb coordinació amb l’oficina comarcal les tas-ques següents:

- Gestionar ofertes laborals pròpies de l’Ajuntament.- Gestionar ofertes laborals d’empreses concessionàries

dels serveis municipals.- Cal un observatori del mercat laboral (realitats i neces-

sitats del mercat).- Gestionar l’oferta laboral dels comerciants i associaci-

ons del municipi.- Gestionar places per persones amb discapacitat.- Formar i capacitar aquelles persones que es troben en

situació d’exclusió social, col·lectius discriminats.- Recolzar, orientar i assessorar aquelles persones que

estan en actiu en tot allò que fa referència a la forma-ció, borsa de treball, etc.

• 20 •