PROJECTE_LINGÜÍSTIC_13_14

download PROJECTE_LINGÜÍSTIC_13_14

of 9

description

PROJECTE_LINGÜÍSTIC_13_14

Transcript of PROJECTE_LINGÜÍSTIC_13_14

  • ESBORRANY

    PROJECTE LINGSTIC 2013/14 CEIP GABRIEL COMAS I RIBAS

    PREMBUL

    Larticle 18 de la Llei 3/1986, de 29 dabril, de normalitzaci lingstica disposa que tots els alumnes tenen dret a rebre el primer ensenyament en la seva llengua, sigui la catalana o la

    castellana, i larticle 19 continua establint que la llengua i la literatura catalanes, amb especial

    atenci a les aportacions de les Illes Balears, han de ser ensenyades obligatriament a tots els

    nivells, graus i modalitats de lensenyament no universitari.

    A l' article 20 encomana al govern l'adopci de les mesures necessries per garantir que

    els escolars de les illes balears puguin utilitzar normalment i correctament el catal i el castell al

    final del perode d'escolaritat obligatria.

    El juny de 1996 es va dur a terme la Conferncia Mundial de Drets Lingstics amb el suport tcnic i moral de la UNESCO. All s'aprov la Declaraci Universal de Drets Lingstics que

    a l' article 1.2 declara que els drets lingstics sn alhora individuals i collectius. A ms a l'article

    3.2 afirma que tothom t dret a l' ensenyament de la llengua i cultura prpies. Finalment a l'article

    12 afirma que tothom t dret a desenvolupar totes les activitats en la seva llengua, si s llengua

    prpia del territori on resideix.

    Llei Orgnica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de lEstatut dautonomia de les Illes Balears, diu a l' article 4 que la llengua catalana, prpia de les Illes Balears, tindr, juntament amb

    la castellana, el carcter didioma oficial, i que tots tenen el dret de conixer-la i dusar-la, i ning

    no podr ser discriminat per causa de lidioma. Aix mateix especifica que les institucions de les

    Illes Balears garantiran ls normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessries

    per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena

    de les dues llenges quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.

    A partir del curs 1985/86 es va anar introduint el catal al centre de manera gradual, a

    petici de les famlies. Aquest procs va estar totalment consensuat per tota la comunitat

    educativa, destacant el clima de dileg i desenvolupat en un ambient absent de problemes.

    El nostre PLC va prendre forma com a document complet, el curs 1999-2000, en un

    procs llarg, on totes les qestions foren tractades i consensuades per Claustre i aprovades per

    Consell Escolar.

    L' organitzaci i ordenaci dels objectius s' adequa a una mateixa seqenciaci, a uns

    plantejaments didctics comuns i al fet que sn dues llenges properes.

  • L'angls s l' idioma estranger pel que va optar el nostre centre. A ms del que marcava la

    llei a partir del curs 98/99 es va introduir, aquesta llengua, encara que no com a mnim prescriptiu

    a 1r cicle de Primria. De llavors en s'ha vengut desenvolupant gradualment des d' Ed. Infantil

    fins a Ed. Primria.

    Al llarg de tots aquests anys hem aconseguit, com escola, l' objectiu fonamental que t

    com a intenci que els nostres alumnes assoleixin un domini equiparable de les dues llenges,

    catal i castell. Aix queda reflectit als resultats de les proves IAQSE, en les tres llenges

    d'aprenentatge al nostre centre: catal, castell i angls.

    RESULTATS PROVES IAQSE 2010 / 2011

    Competncia Global nostre centre Global Illes Balears

    Participaci

    lingstica angls 76,80% 53,10% 98,00%lingstica catal 81,80% 61,90% 96,00%lingstica castell 89,10% 62,00% 98,00%

    La qesti del tractament i ls de les llenges oficials de les Illes Balears aix com del seu

    model lingstic, no ha provocat ni conflictes, ni distorsions en relaci als resultats, a la

    convivncia al nostre centre o a les relacions amb el nostre entorn.

    Prova d'aix s que al procs d'admissi pel curs 2013/ 14 cap famlia ha sollicitat que al seu fill/filla rebi la llengua de primer ensenyament en castell.

    Com a docents estam d'acord amb el fet de millorar la competncia lingstica en una

    llengua estrangera, concretament angls. Ara b consideram que pretendre ampliar aquesta

    competncia sense tenir un pla de formaci clar i adequat, sense recursos econmics suficients

    que permetin ampliar les dotacions de recursos humans al nostre centre s com fer retxes dins l'

    aigua. s una utopia.

    Per tot aix volem manifestar que el Claustre d'aquest centre est completament en

    desacord amb el Decret 15/2013 de 19 d'abril, pel qual es regula el tractament integrat de llenges

    als centres docents no universitaris de les Illes Balears, perqu limita leducaci en catal,

    dificultant enormement lobjectiu daconseguir que els escolars, i a la llarga la societat, coneguin

    adequadament la llengua prpia . A ms aquest decret t l'oposici de la Mesa sectorial

    deducaci, dels representants dels professors, de l'associaci de directors, de la Universitat de

    les Illes Balears, de la Federaci de pares i mares i del Consell escolar de les Illes Balears.

    Per tant, per imperatiu legal i sense renunciar al dret d'autonomia de centre, d'acord amb

    el captol IV del decret abans esmentat presentam aquest Projecte de tractament Integrat de

    llenges del CEIP Gabriel Comas i Ribas.

  • 1.- Criteris generals i actuacions generals i especfiques per a les adequacions del procs d'ensenyament de i en llenges a la realitat econmica i cultural del centre.

    ANLISI DEL CONTEXT

    La majoria de les famlies de lescola es troba en una situaci socioeconmica mitja.

    Tots els nostres alumnes, dins el centre, empren el catal com a llengua vehicular, dirigint-

    se als mestres i als companys dins l' aula, sense cap dificultat. A l' esplai i amb les famlies de

    vegades parlen en castell entre ells, aix com alguns alumnes d'infantil que ho fan en el joc

    simblic.

    Actualment tenim dues aules a cada nivell educatiu d'Ed. Infantil i d'Ed. Primria,

    exceptuant a 5 d'Ed. Infantil i a 3r d'Ed. Primria que sn tres grups.

    En total tenim 20 unitats.

    Comptam amb un total de 477 alumnes, 158 a Educaci Infantil i 319 a Educaci Primria.

    D' aquests un 7,15% sn de Necessitats Educatives Especials o tenen algun programa de

    refor.

    Hi ha un 5,47% que procedeix d'altres pasos, principalment Regne Unit, Alemanya i

    Bolvia.

    El 89% rep ensenyament de Llengua anglesa . De 5 EI a 6 EP.

    La mitja d'alumnes per professor s de 23 a Ed. Infantil i 24 a Ed. Primria.

    Existeixen a lescola dos equips docents, que es corresponen amb les etapes educatives

    del centre: lequip docent deducaci infantil i lequip docent deducaci primria, amb un

    coordinador a Ed. Infantil, i tres a primria, un a cada cicle, a ms un de l' equip de suport i un

    d'especialistes.

    Tots es reuneixen amb una periodicitat setmanal. Lordre del dia de les reunions se centra

    en lorganitzaci de cada cicle, consens de la lnia pedaggica i en la realitzaci daportacions per

    a les reunions de CCP que es duen a terme mensualment.

    Personal del centre:

    EDUCACI INFANTIL 9 mestres ( totes definitives)EDUCACI PRIMRIA 10 mestres ( nou sn definitius i un en comissi

    de serveis)EDUCACI FSICA 3 mestres (2 sn tutors)( tots definitius)MSICA 1 mestre ( definitiu)LLENGUA ANGLESA 3 mestres ( 1 s tutora) ( definitives)ORIENTADORA 1 ( dues vegades/setmana) ( depn EOEP )PEDAGOGIA TERAPUTICA 2 mestres ( 1 s itinerant tres dies al nostre

    centre, interina, l' altra definitiva)

  • AL 1 mestra ( definitiva)ATE 1 ( personal laboral inter)FISIOTERAPEUTA 1 ( 2h setmanals) ( personal laboral inter)EQUIP DIRECTIU DIRECTORA mestra E. Primria.(en comissi

    de serveis, definitiva a partir del curs 13/14)

    CAP D'ESTUDIS mestra E. Primria( definitiva)SECRETRIA mestra E. Primria i AD(definitiva)

    TOTAL 33 mestres i 2 personal laboral.

    TRETS D'IDENTITAT

    Som una escola mallorquina que t com a llengua vehicular el catal des de lany 1986.

    Lestudi de les altres llenges del currculum, la llengua castellana i langlesa estan igualment

    presents tal com queda reflectit al nostre Projecte Lingstic vigent fins ara.

    El nostre ideari educatiu est reflectit en el PEC . Aix mateix podem dir que ens basam en

    una educaci que fomenta:la coeducaci, la convivncia, les interrelacions entre tots els membres

    de la comunitat educativa, el dileg i lintercanvi didees entre tothom com a font denriquiment

    personal i social, la integraci, la participaci amb les distintes entitats del municipi, la cultura de

    lesfor,

    El nostre centre s comarcal, rep alumnes d'Esporles ( SEsgleieta, Ses Rotgetes, Es

    Verger), Banyalbufar i Estellencs.

    ADEQUACIONS DEL PROCS D'ENSENYAMENT DE I EN LLENGES A LA REALITAT ECONMICA I CULTURAL DEL CENTRE I AL QUE ESTABLEIX EL DECRET 15/2013.

    A partir de tot lo exposat anteriorment, la CCP ha considerat convenient fer una proposta

    de TIL per al nostre centre que, partint de la realitat socioeconmica i cultural, aix com dels

    resultats de les avaluacions externes sobre el grau de competncia lingstica dels alumnes en les

    tres llenges, mantengui els trets fonamentals definits en el projecte lingstic en vigor fins el

    moment, que durant tots aquests anys s'ha mostrat molt efica per aconseguir resultats positius

    tant pel que fa l' aprenentatge del castell, com del catal i el de l' angls; i que a partir d' ara es

    reforci en la mesura de les possibilitats del centre l' aprenentatge de l' angls com a primera

    llengua estrangera.

    s per aix que en virtut del que estableix l'article 20 del decret 15/2013, de 19 d'abril, en

    aquest projecte de tractament integrat de llenges s'estableix una distribuci de matries o rees

    no lingstiques diferent a la que es contempla amb carcter general, ajustada al que s' estableix a

    l'article 4 de l'esmentat decret i seguint el procediment que s' hi estableix per la seva aprovaci.

  • 2.- Concreci de les rees, matries, mduls o mbits de coneixement impartits en cada una de les llenges el curs 13/14.

    LLENGUA ESTRANGERA: ANGLS ( les sessions sn setmanals)

    Llengua anglesa Ed. Plstica i Visual TOTAL SESSIONS (en llengua anglesa)

    4t EI 2 sessions 2 sessions 5 EI 3 sessions 3 sessions6 EI 3 sessions 3 sessions1r EP 2 sessions 2 sessions 4 sessions2n EP 2 sessions 2 sessions3r EP 2 sessions 2 sessions 4 sessions4t EP 2 sessions 2 sessions5 EP 3 sessions 2 sessions 5 sessions6 EP 3 sessions 3 sessions

    LLENGUA CASTELLANA ( les sessions sn setmanals)

    Llengua

    Castellana

    Comunicaci i

    representaci

    Ed. Fsica Matemtiques TOTAL SESSIONS

    (en llengua castellana)

    4t EI 1 sessi 1 sessi 5 EI6 EI1r EP 4 sessions 3 sessions 7 sessions2n EP 4 sessions 4 sessions3r EP 4 sessions 2 sessions 6 sessions4t EP 4 sessions 4 sessions5 EP 4 sessions 4 sessions 8 sessions6 EP 4 sessions 4 sessions

    A Ed. primria simpartir lrea deducaci fsica a 1r i 3r d'Ed. Primria en castell. Al

    primer cicle es treballa ms lexpressi i la comprensi oral en llengua castellana ja que aix ho

    tenim establert al nostre projecte lingstic vigent : El castell s' introdueix al primer cicle de

    primria a nivell oral i la llengua escrita no s considerada un mnim. A segon curs, un cop

    dominada la lectoescriptura en un nivell de mnims es treballa en la destresa de la lectura i la

    comprensi lectora. s a partir de 3r quan es passa a fer l' estudi de la llengua castellana de forma

    ms sistemtica, tant pel que fa a la llengua oral, com a l' escrita aix com a la reflexi gramatical .

    Hem optat per fer l' Ed. Fsica en castell perqu la comunicaci oral hi s molt present,

    cosa que reforar els aspectes abans esmentats. Per altra banda es podr mantenir el referent

    lingstic en llengua castellana, ja que el mestre deducaci fsica no coincidir amb el tutor.

  • A tercer cicle d'Ed. Primria hem decidit fer les Matemtiques en castell pel fet que en

    aquesta edat ja tenen un major nivell competencial en aquesta llengua, aix hi haur alternana

    lingstica .

    La plstica simpartir en angls, perqu tenim en compte que la majoria dalumnes no pot

    aprendre els continguts de matries no lingstiques en llengua estrangera sense una

    competncia lingstica i a ms s un rea que ofereix un marc experimental i vivencial adient.

    Volem oferir un projecte que no suposi ms despeses en llibres, a petici de les famlies,

    per aquesta ra hem triat fer en Ll. Castellana aquestes rees .

    A Ed. Infantil la llengua daprenentatge/ensenyament s la llengua catalana. Laltra llengua

    oficial tamb sintroduir en aquesta etapa.

    Sadoptaran les mesures corresponents per fer efectiu el dret a rebre el primer

    ensenyament en la llengua castellana quan els pares o tutors legals ho hagin sollicitat a travs

    del procediment establert.

    La llengua anglesa sintroduir a 4t deducaci infantil i es duran a terme dues sessions de 30' i tres sessions de 30' a 5 i 6 d'Ed. Infantil, tal i com ja fiem.

    3.- Criteris per a l' atenci especfica dels alumnes d'incorporaci tardana amb dficit de coneixements en alguna o ambdues llenges oficials.

    Objectius:-Aconseguir que tot l'alumnat, independentment de la seva llengua familiar, assoleixi una

    competncia comunicativa per tal de que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el catal

    i el castell.

    -Fomentar la inclusi social i escolar de tot l'alumnat ja que si es coneix la llengua de

    relaci es podran comunicar i seguir els aprenentatges escolars.

    Per aix es far una planificaci metodolgica de l'ensenyament de les llenges pel

    alumnes d'incorporaci tardana tenint en compte el context sociolingstic on es troben.

    Antecedents:Es troben a l'apartat :La immersi lingstica dels alumnes no catalano parlants del

    Projecte lingstic del nostre centre on es detallen les orientacions a seguir.

    El nostre centre ha de respondre als nous reptes que es plantegen quan un alumne

    nouvingut arriba i s per aix que hi ha organitzades un ventall d'activitats d'acollida per construir

    una escola de qualitat, arrelada al nostre entorn i oberta al mn.

    La nostra escola t una experincia acumulada que cal aprofitar i tamb hem de saber

    adaptar-nos a les noves necessitats que puguin sorgir revisant i adaptant el que calgui per tal

    d'acompanyar l'alumne durant tot aquest procs.

  • Metodologia: Acollida a les famlies:

    *Reunions informatives abans de comenar l'escolaritat per tal de conixer la realitat del

    nostre centre.

    *Reunions amb els tutors i mestres implicats per a que els pares coneguin el procs i els

    avenos que fan els infants per adquirir la llengua.

    Acollida de l'alumne:

    *Garantir en tot moment una actitud i motivaci favorables per part de tot l'alumnat tant

    dins l'aula ordinria com dins l'aula d'acollida.

    *Definir els objectius de nivell o cicle pel que fa a l'adquisici de la llengua als quals han

    d'arribar.

    *Definir estratgies didctiques adequades a les necessitats reals de cada nin.

    *Fomentar situacions participatives de l'alumnat nouvingut fent un recull d'orientacions

    didctiques que fomentin l'expressi oral i escrita i que coneguin tots els professors per

    poder aplicar-les a les diferents situacions comunicatives de l'escola.

    *Tenir especial atenci amb cada alumne nouvingut per facilitar el progrs i el domini de la

    llengua ja que l'aprenentatge d'una nova llengua s un procs llarg i complex.

    *Fer un seguiment i avaluaci individualitzats de les competncies oral i escrita de cada

    alumne.

    4.- Criteris de coordinaci entre les rees o els departaments implicats en el procs d'ensenyament- aprenentatge en llengua estrangera.

    Com que , de moment, seran les mateixes mestres d'angls les que impartiran l'rea no

    lingstica en aquesta llengua, disposaran d'una hora extra de coordinaci per preparar les

    activitats. Tamb es reuniran amb els tutors/es peridicament per tal d'adequar la programaci de

    l' rea d'Expressi Plstica i Visual al nou model.

    5.- Mecanismes de seguiment i avaluaci dels resultats en competncies lingstiques de l'alumnat i del Projecte TIL.

    - Es far a dos nivells:

    A partir d'avaluacions externes, avaluacions de diagnstic a quart de primria.

    A partir de l'anlisi dels resultats acadmics ordinaris d'avaluaci i de l'anlisi dels resultats

    dels nostres alumnes en passar a primer d'ESO.

    - Seguiment i avaluaci del projecte TIL:

    Aquest projecte es revisar, i actualitzar si cal, anualment i com a mnim cada 4 anys.

  • 6.- Planificaci de la implantaci progressiva del nou model.

    Curs 2013/2014 ---> Introducci de l'angls i del castell a 4t Ed. Infantil.

    Expressi Plstica i visual en angls a 1r, 3r i 5 Ed. Primria

    Educaci Fsica en castell a 1r, 3r i Matemtiques 5 Ed. Primria.

    Curs 2014/2015 *---> Introducci del castell a 5 Ed. Infantil.

    Expressi Plstica i Visual en angls a 2n Ed. Primria.

    Matemtiques a 6 Ed. Primria.

    Curs 2015/2016 *---> Introducci del castell a 6 Ed. Infantil.

    Educaci Fsica en castell a 4t Ed. Primria.

    Expressi Plstica i Visual en angls a 4t Ed. Primria.

    Curs 2016/2017 *---> Educaci Fsica en castell a 2n Ed. Primria.

    Expressi Plstica i Visual en angls a 6 Ed. Primria.

    *Algunes d'aquestes matries es poden veure afectades per canvis o supressions en funci de

    modificacions en la legislaci, o de l' assignaci de la plantilla i de la quota de professorat. En

    aquest cas s'haur de procedir a la revisi de la distribuci de matries expressada en aquest

    apartat.

    LLENGUA ESTRANGERA: ANGLS ( les sessions sn setmanals)

    Llengua anglesa Ed. Plstica i Visual TOTAL SESSIONS en Ll. anglesa

    4t EI 2 sessions 2 sessions

    5 EI 3 sessions 3 sessions

    6 EI 3 sessions 3 sessions

    1r EP 2 sessions 2 sessions 4 sessions

    2n EP 2 sessions 2 sessions 4 sessions

    3r EP 2 sessions 2 sessions 4 sessions

    4t EP 2 sessions 2 sessions 4 sessions

    5 EP 3 sessions 2 sessions 5 sessions

    6 EP 3 sessions 2 sessions 5 sessions

    LLENGUA CASTELLANA ( les sessions sn setmanals)

    Llengua Castellana Comunicaci i

    representaci Ed. Fsica Matemtiques TOTAL SESSIONS

    en Ll. castellana

    EI 1 sessi 1 sessi

    5 EI 1 sessi 1 sessi

    6 EI 1 sessi 1 sessi

    1r EP 4 sessions 3 sessions 7 sessions

    2n EP 4 sessions 3 sessions 7 sessions

  • 3r EP 4 sessions 2 sessions 6 sessions

    4t EP 4 sessions 2 sessions 6 sessions

    5 EP 4 sessions 4 sessions 8 sessions

    6 EP 4 sessions 4 sessions 8 sessions

    7.- Procediment seguit per la informaci a les famlies en relaci amb la proposta del projecte.

    L' esborrany del projecte es donar a conixer amb avs per escrit a cada famlia remetent-

    los a la plana web del nostre centre i comunicant el calendari i la informaci del procs.

    Un cop aprovat el projecte es publicar la versi definitiva , i a l'inici de cada curs escolar

    s'informar per escrit a les famlies de les matries no lingstiques que s'impartiran en cadascuna

    de les tres llenges.

    Annex 2.- Relaci dels professors amb la seva titulaci i competncia quant a la llengua anglesa. Segons dades Gestib.

    Llinatges i nom Codi especialitat Nivell B2, C1, C2Morey Matas, Maria Pereta Angls, Msica B2

    Sendra Snchez, Aina Angls, Ed. primria B2

    Trias Roca, Aina Angls , Ed. primria B2

    Annex 3.- Relaci dels professors que impartiran matries no lingstiques en llengua anglesa el curs 2013/14.

    MATRIA i curs PROFESSORAT*Introducci angls a 4t Ed. Infantil.*Ed. plstica i Visual 1r, 3r i 5 Ed. Primria

    Fuentes Diego, DamianaSendra Snchez, AinaTrias Roca, Aina

    DILIGNCIA D'APROVACI PEL CONSELL ESCOLARAquest projecte va ser aprovat per imperatiu legal pel Consell Escolar del nostre

    Centre en la sessi extraordinria el dia ...... de juny de 2013, segons el procediment

    establert al Decret 15/2013, de 19 d'abril, pel qual es regula el tractament integrat de les

    llenges als centres docents no universitaris de les Illes Balears.