Projecte Solidari d’Animaió a la Le...
111
Infoliteratura Projecte Solidari d’Animació a la Lectura Georgina Xaler i Llinares Antoni Josep Xaler i Vilaplana Castelló, 2018
Transcript of Projecte Solidari d’Animaió a la Le...
Infoliteratura Projecte Solidari d’Animació a la Lectura
Georgina Xaler i Llinares
Antoni Josep Xaler i Vilaplana
Castelló, 2018
Autors: Georgina Xaler i Llinares; Antoni Josep Xaler i Vilaplana
Disseny de la portada: Editorial la Moca
Maquetació: Editorial la Moca
ISBN: 978-84-946996-1-0
Impremta: Gráficas Cremor
Drets d’autors: Número de la sol·licitud CS-3-2018; data
d’entrada 05-01-2018.
© Xaler Llinares, Georgina; Xaler i Vilaplana, Antoni Josep Cada part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap
manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita dels autors, tret de les citacions en
revistes, diaris o llibres si se n’expressa la procedència.
Índex
Pròleg ................................................................................................. 7
Introducció ......................................................................................... 9
Què és Infoliteratura? ....................................................................... 13
La participació .................................................................................. 15
1. La voluntarietat ..................................................................... 15
2. El tractament de la diversitat a l’aula..................................... 16
I. La selecció de l’alumnat ..................................................... 17
II. L’avaluació de l’alumnat .................................................... 18
La cooperació ................................................................................... 23
1. Entre el professorat d’una mateixa assignatura ..................... 25
2. Entre el professorat de diverses assignatures ........................ 27
3. Entre diversos centres educatius ........................................... 29
4. Entre el professorat i l’àmbit familiar .................................... 30
5. Entre centres educatius i associacions culturals ..................... 32
6. La col·laboració de l’alumnat ................................................. 33
Les editorials solidàries ..................................................................... 37
Els llibres solidaris ............................................................................. 41
Les pàgines webs .............................................................................. 45
La distribució dels llibres solidaris ..................................................... 55
La lectura .......................................................................................... 59
La formació de lectors plurilingües .................................................... 63
La història de la literatura i la lectura ................................................ 65
1. Les estratègies d’aprenentatge.............................................. 65
2. El valor social de la lectura i de la literatura ........................... 68
3. La literatura com a eix vertebrador de l’ensenyament ........... 69
La socialització de la literatura .......................................................... 77
La promoció de la imatge social del professorat ................................ 97
La programació del Departament .................................................... 101
1. Introducció .......................................................................... 101
2. L’avaluació de les activitats docents .................................... 103
3. Proposta d’adaptació a la Programació del Departament .... 104
4. El tractament de la diversitat............................................... 109
Pròleg
7
Pròleg
L’any 2016 publicàrem el llibre Viure la literatura amb la finalitat
d’informar el professorat nouvingut sobres les idees bàsiques
del nostre Projecte d’Animació a la Lectura. Com que la
incorporació d’aquests nous docents demanava una resposta
adient a les nombroses preguntes que ens formulaven, calia fer
una mena de Manual d’Inici per aclarir aquells dubtes i
problemes que eixien a classe com a conseqüència de la praxis
diària. Aquesta intenció informativa ja la fèiem ben palesa al
Pròleg:
Després d’aquests anys, és hora de presentar les idees i els objectius
inicials del nostre projecte Viure la literatura. I diem inicials perquè
aquest projecte, amb la incorporació de nous companys, es
caractertitza per la seua constant evolució. Així, començàrem amb la
idea de ser un projecte d’animació a la lectura i, després, passàrem
també a ser un projecte de literatura solidària.
També hi insistíem en una altra de les idees bàsiques de Viure la
literatura:
Viure la literatura és, per tant, un projecte obert a qualsevol idea o
iniciativa de millora que molts professors ens han suggerit i que, de
fet, hi hem compartit amb molt de gust. Un projecte que vol ser com
un maquinari lliure i obert a totes aquelles idees o propostes
d’innovació que naixen a l’aula gràcies a l’aplicació —real i no
teòrica— dels nostres projectes individuals d’animació a la lectura.
Infoliteratura
8
El llibre que ara tot seguit llegireu és, per tant, el primer recull de les
idees que inspiraren la gènesi de Viure la literatura. Unes idees o
suggeriments que de ben segur millorarem tots plegats.
Avui –després de quatre anys de Projecte— us presentem un
nou llibre Infoliteratura amb un doble l’objectiu. Primer de
tot, comentar amb més detall aquelles idees que ja
exposàrem al llibre Viure la literatura; o sia fer-ne una revisió
i, també, una ampliació mitjançant l’exposició i el comentari
de les noves idees i metodologies de l’educació que s’hi han
incorporat i que han enriquit el nostre projecte original
d’animació a la lectura. I, en segon lloc, complementar el
nostre projecte amb l’elaboració progressiva de programes
informàtics –que una vegada acabats seran a l’abast de
tothom als nostres webs— perquè la tasca docent i la praxis
del nostre projecte sigue més ràpida i eficient.
Georgina Xaler i Llinares Antoni J. Xaler i Vilaplana
Castelló, 26 de gener de l’any 2018
Introducció
9
Introducció
Infoliteratura és un Projecte Solidari d’Animació a la Lectura que
busca la incentivació lectora de l’alumnat a partir del treball
cooperatiu entre els docents de diversos centres educatius.
Volem ser una altra proposta de foment de la literatura, una
proposta diferent però, alhora, complementària amb les ja
existents.
Per a nosaltres la lectura dins de l’àmbit acadèmic ha de ser
entesa –sobretot— com una eina més d’entreteniment social i
no com una activitat estrictament escolar. Convèncer els nostres
alumnes que la lectura també és una manera divertida de passar
el temps és l’objectiu final del nostre projecte. I com
s’aconsegueix això?
Què passaria si els autors de les lectures del curs foren els
mateixos alumnes? Una classe de literatura en què els alumnes
siguen els autors d’alguns dels seus llibres de lectura.
Us imagineu els alumnes d’una mateixa classe –o d’altres—
escrivint alhora relats curts sobre un mateix tema o eix narratiu?
Una classe de literatura en què els alumnes –a més de llegir i
comentar els llibres clàssics de la literatura— llegiren i
comentaren els seus propis llibres. Us imagineu els nostres
alumnes fent publicitat del seu llibre per les classes del seu
Infoliteratura
10
institut o del seu col·legi? Us imagineu el seu llibre com un llibre
més de lectura del seu centre educatiu? Us imagineu els
alumnes presentant el seu llibre davant dels seus amics i
familiars al seu centre educatiu, en una biblioteca, en una
llibreria o en una fira del llibre? Us imagineu promocionant els
seus llibres per les seues xarxes socials?
Volem formar alumnes que gaudeixen de la literatura i de la
lectura. I encara més, alumnes que promocionen un sentiment
positiu de la literatura als seus companys i amics.
No pot ser això un entreteniment? ¿No aconseguiríem que la
lectura deixara de ser considerada –com a mínim, i ja és molt—
com un rotllo o com una altra activitat que han de fer per
aprovar l’assignatura? Per què aprendre o jugar a ser escriptor
no pot arribar a ser una activitat entretinguda i divertida?
Conèixer les tècniques narratives bàsiques i saber utilitzar-les,
¿no ajuda a una millor comprensió i gaudiment dels textos
narratius?
Només escriptors? I per què no també editors? Per què no fem
que els nostres alumnes juguen a ser editors dels seus relats?
Infoliteratura no només vol formar nous escriptors, sinó també
formar joves editors que opinen i, alhora, valoren de manera
crítica —mitjançant una votació secreta a les nostres pàgines
Introducció
11
webs— tots els seus textos narratius. Uns relats que després
seran editats en el seu llibre digital o imprès.
El coneixement de les tècniques de l’edició i maquetació digital
d’un llibre —o del tot el món legal i econòmic que envolta la
seua distribució— ens permeten endinsar-nos en noves vies de
col·laboració entre el professorat, mares, pares i alumnes. Noves
vies pedagògiques que, a més de ser interessants, també poden
arribar a ser entretingudes. I així, per exemple, visitar una
impremta —alumnes, mares, pares o professors— per veure in
situ com s’editen els llibres... No pot ser això interessant?
Voldríem comentar ara un altre dels pilars bàsics del nostre
projecte; ens referim a la nostra decidida aposta per un
ensenyament en valors. Entenem que la docència no sols ha de
ser la transmissió d’uns conceptes culturals bàsics, sinó que
també ha d’incorporar uns valors universals propis –i cada
vegada més necessaris— d’una societat moderna i democràtica.
I és per això que totes les trames dels relats realitzats pels
nostres joves escriptors hauran de transmetre sempre una
temàtica adequada a la Declaració Universal de Drets Humans
del 10 de desembre del 1948. Tot plegat una literatura basada
en el foment de l’educació en els drets i els valors universals
com ara la tolerància, el respecte pel medi ambient... I, sobretot,
un de molt especial. Ens referim al foment de la solidaritat i de
Infoliteratura
12
la participació de l’alumnat en les ONGs i Associacions que
treballen per aconseguir un món més just.
Perquè si bé és cert que els nostres llibres són sempre digitals i
gratuïts online, també és cert que aquests es poden imprimir i
vendre. Ara bé, aquesta segona possibilitat ha de ser sempre
solidària. I així, mitjançant la creació literària, també podem —i
volem— educar els nostres alumnes en uns valors universals tan
importants com els que abans hem esmentat; alhora que també
formem alumnes més participatius i més solidaris amb la gent
que treballa i lluita per un món millor.
Tot plegat, volem formar alumnes escriptors, editors, solidaris,
participatius... i lectors. I som conscients que la praxis d’aquest
projecte –com tots— demana un esforç complementari a la
tasca docent de cada dia. Però també estem segurs que
Infoliteratura apassionarà a tothom qui creu en un ensenyament
cada vegada més cooperatiu i més obert envers la societat
actual.
Benvingudes/ts al projecte Infoliteratura.
Què és Infoliteratura?
13
Què és Infoliteratura?
El nostre projecte té com a principal objectiu pedagògic la
incentivació i la motivació lectora dels joves a partir del
coneixement –teòric i pràctic— dels principis bàsics del
llenguatge narratiu com ara el temps de la història i del discurs,
els diferents tipus d’espais narratius, els diversos punts de vista
del narrador, les característiques dels personatges, la trama o
temes de l’argument, la utilització de les formes verbals al
discurs narratiu, etc.
Tanmateix, no hem d’entendre necessàriament el nostre
projecte com un taller de literatura. No es tracta de
bombardejar els nostres alumnes amb una allau de teoria sobre
el llenguatge narratiu. Busquem el foment de l’espontaneïtat i
de la creació literària a l’hora d’elaborar les històries. Volem que
els nostres alumnes escriguen literatura sense cap mena de
motle. Aquí no es tracta d’explicar –comparar o comentar— les
grans teories del llenguatge narratiu. No, només explicarem
aquells conceptes teòrics que l’alumnat ens plantege durant
l’elaboració dels relats... i no a l’inrevés. I així, per exemple,
depenent de l’edat dels nostres alumnes, la tasca del
professorat alhora d’explicar aquesta teoria narrativa ha de ser
necessàriament molt eclèctica.
Infoliteratura
14
Des d’aquest mínim coneixement teòric i bàsic es busca la
formació de joves escriptors perquè siguen capaços d’escriure
els seus propis textos narratius en un doble format: digital —en
una pàgina web— i imprès. Es busca que l’aprenentatge i
l’aplicació de les tècniques narratives —més el foment de la
creativitat, de la imaginació i de la fantasia—, els proporcione
les eines necessàries per tal de sentir la trama, de visualitzar els
fets, els personatges, els llocs, l’època... de les històries que han
escrit. En definitiva de viure i de xalar de la lectura de textos
literaris.
Tot plegat, aquesta visió pedagògica i lúdica de la literatura
explica el perquè Infoliteratura busca la fusió entre les
metodologies de l’educació ja establertes a l’ensenyament (com
ara la teoria narrativa o l’elaboració del relats, per exemple) i
les noves metodologies de l’ensenyament basades en la
utilització de les innovacions informàtiques d’aplicació escolar.
La participació
15
La participació
1. La voluntarietat
Qui hi pot participar? A priori tothom qui voluntàriament ho
desitge. En primer lloc, el professorat dels centres educatius;
però també mares i pares, familiars, amics de l’alumnat i, fins i
tot, des d’Associacions Culturals a ONGs. I també totes aquelles
iniciatives pedagògiques o culturals –tant indivuals com
col·lectives— relacionades amb el món de la literatura o de la
promoció de la lectura tenen les portes obertes de bat a bat.
Precisament aquesta voluntarietat explica el fet que amb un sol
professor/a d’un departament el projecte es puga iniciar; facilita
que docents de diversos centres educatius puguen aplicar-lo; i
fins i tot permet el treball cooperatiu entre docents i totes
aquelles persones no docents interessades en el foment de la
literatura o la lectura.
Com veiem aquest caràcter voluntari –del professorat i d’altres
persones no docents— és un tret clau i distintiu del nostre
projecte que ens permet obrir un ampli ventall de col·laboració
a l’hora de participar-hi.
Però sense cap mena de dubte la participació més rellevant és la
de l’alumnat que al nostre projecte també ha der ser –
preferentment— oberta i voluntària. Hi pot participar des
Infoliteratura
16
d’alumnes d’un mateix curs o de diversos cursos –tinguen o no a
un mateix professor— fins a alumnes d’altres centres docents.
Però el professorat ha d’insistir que el projecte és, sobretot,
voluntari i obert tot l’alumnat.
Tanmateix, a banda d’aquests avantatges, hem de dir clarament
que aquesta voluntarietat del projecte pot presentar una sèrie
d’inconvenients. I així, gràcies a l’experiència de quatre anys,
podem afirmar que la praxis d’Infoliteratura implica
necessàriament una atenció especial al tractament de la
diversitat a l’aula per part del professorat.
2. El tractament de la diversitat a l’aula
Com que busquem voluntaris, pot passar que –quant al nombre
d’alumnes— la participació a les distintes aules o cursos siga
diversa. I així, per exemple, pot haver-hi classes en què tothom
hi vulga participar o només uns pocs. Com també és divers i
variable l’interés de l’alumnat a l’hora d’elaborar, llegir o votar
els relats. Més encara hi trobarem alumnes que escriuen relats i
d’altres que no, però que –en canvi— sí que fan els dibuixos o
presenten les fotografies per als llibres.
Per tant, cal fer un tractament específic de la diversitat a l’aula,
sobretot pel que fa a la selecció i a l’avaluació de tot l’alumnat.
La participació
17
I. La selecció de l’alumnat
Per a la selecció de l’alumnat participant hem de buscar diversos
criteris i no única i exclusivament l’estrictament cognitiu. Aquí
no es tracta de seleccionar i de tractar la diversitat a l’aula des
d’una perspectiva merament cognitiva; per escriure un relat no
no cal formar grups d’alumnes segons el seu grau de
competència lingüística. Ja sabeu... si en saben molt, bastant o
poc d’una llengua determinada.
És clar que l’assoliment d’uns determinats coneixements
lingüístics o gramaticals per part de l’alumnat –així com la seua
posterior correcció a classe— no sols són aspectes importants
en la docència i en l’aprenentatge d’una llengua, sinó que també
són objectius d’una programació de centre que hem de complir.
Però ha de quedar clar que n’hi ha d’altres criteris, gens
menyspreables, que Infoliteratura també permet treballar i que,
de fet, prioritzaran la selecció de l’alumnat.
Els criteris d’avaluació d’Infoliteratura també han de ser el
treball constant, l’interés de l’alumnat, el seu esforç en les
correccions textuals o d’estil, el grau d’imaginació de les
històries presentades, el grau d’assoliment de les tècniques
narratives explicades a classe...
L’assoliment dels principis abans esmentats implicarà que –
d’una manera indirecta i més lúdica— els nostres alumnes
Infoliteratura
18
també assolisquen d’altres criteris més gramaticals. Perquè
seran moltes hores de redacció, de treball, de correcció i de
diàleg constant amb el professorat: Pàgines i pàgines de textos
narratius amb seqüències descriptives, conversacionals,
explicatives... que ens facilitaran el treball d’aquells aspectes
gramaticals que el professorat considere adient. És clar que
milloraran i molt les tècniques de redacció!
II. L’avaluació de l’alumnat
Per tant, quant al tractament de la competència lingüística
d’una llengua, Infoliteratura aposta per treballar-la a partir de
l’escriptura... a partir dels textos narratius escrits pels alumnes.
Tanmateix voldríem fer uns suggeriments sobre l’elaboració i
l’avaluació d’aquests textos narratius:
a) Cal fer-ne un plantejament lúdic. La identificació del
nostre projecte com una activitat més de millora
gramatical pot provocar la deserció massiva del nostre
alumnat. Òbviament que escriure moltíssim ajuda –i
molt— a l’hora de corregir els errors gramaticals. Ja
sabeu redaccions, resums, comentaris sobre temes
actuals... però això per a molts alumnes no és
entretingut. És molt important que l’alumnat entenga
que el projecte busca l’entreteniment a partir de la
creació d’un relat i que el seu relat, tot i que serà avaluat
amb els criteris abans esmentats, és un projecte solidari.
La participació
19
b) No hem d’abusar de la correcció gramatical. L’alumnat
del nostre projecte és tan divers (distinta competència
lingüística, edats diferents, diversos nivells educatius...)
que al començament de l’elaboració dels relats,
normalment, el nombre d’errors gramaticals serà molt
elevat. Hem d’intentar fer-ne una selecció d’aquells més
freqüents o més importants i corregir-los. La correcció
gramatical dels relats ha de ser programada; no convé
fer-ne una correcció total perquè –amb això— només
aconseguirem que l’alumnat entenga el seu relat com
una feina impossible i fora del seu abast.
c) El ritme de la correcció dels relats el marca l’alumnat. I és
que el ritme d’aprenentatge i el grau d’assoliment
d’aquests aspectes lingüístics serà tan divers com
alumnes hi participen. Així, per exemple, n’hi trobarem
que escriuen els relats amb un ritme constant, a poc a
poc, durant tot el curs escolar (sense cap mena de dubte,
aquests alumnes representen la millor opció ja que
aquest grup permet una correcció gramatical més
intensa i més variada); d’altres, en canvi, els escriuran
amb tant d’entusiasme que els acabaram en una o
poques setmanes; d’altres, intentaran presentar-los,
sense cap tipus de seguiment per part del professorat, al
Infoliteratura
20
final del curs; i d’altres, finalment, només presentaran el
resum inicial de la trama del relat però no l’elaboraran.
Tanmateix sempre corregirem coses a tots els relats dels
alumnes i tots milloraran en l’escriptura d’una
determinada llengua... però cadascú al seu ritme.
d) El tractament de la diversitat textual de l’alumnat (en el
nostre cas l’elaboració, la correcció i l’avaluació dels
relats) cal realitzar-la per cursos i, sempre, a la seua
respectiva aula. Millor tots dins de la seua aula que no
repartir l’alumnat en diversos espais físics, que no
sempre tots els centres educatius disposen. Com és el
cas, per exemple, dels col·legis on, a més a més, tampoc
convé fer-lo a causa de l’edat de l’alumnat.
Que podem establir grups o nivells en cada curs segons
la competència lingüística de l’alumnat i agrupar-los a
diferents aules? Clar que sí! I a les classes d’Història, de
Filosofia... també; i això és la diversitat: grups,
subgrups... fins arribar a casos concrets que requereixen
una programació especial. Però, en el nostre cas, millor
tots dins d’una única aula perquè (com hem vist) el
ritme, la correcció i l’evolució de l’aprenentatge de
l’alumnat durant un curs és tan eclèctica i variable que
sempre ens serà més fàcil canviar un alumne de nivell o
La participació
21
grup si tots es troben a la mateixa aula i no distribuïts en
aules diferents. Perquè pot passar que alumnes amb una
bona competència lingüística en una llengua
determinada no hi participen o abandonen, o al contrari.
Aquest fet implicarà la divisió de l’alumnat de la classe,
com a mínim, en dos grups –els qui hi participen i aquells
qui no ho fan. I fins i tot en més subgrups, ja que la
correcció de les històries ens permetrà una major relació
personal amb l’alumnat de la classe i un major
coneixement de la seua competència lingüística, cosa
que facilitarà el treball de la diversitat de l’alumnat a la
classe.
I també cal dir-lo, un major esforç del professorat en la
seua activitat docent. Un esforç complementari
perfectament assumible gràcies a la professionalitat dels
docents així com a la col·laboració amb d’altres docents
o persones que participen en el projecte. Un esforç
plenament compensat gràcies a un coneixement més
directe dels alumnes, una relació més individualitzada
que implicarà una millora de la motivació d’aquests
envers l’assignatura. I també amb l’ajuda d’un programa
informàtic adient que ens falicite l’avaluació de la
diversitat de l’alumnat.
La cooperació
23
La cooperació
Vivim en una era de globalització en què la col·laboració –
sobretot en el món de la investigació— està modificant les
formes i les maneres d’entendre i de fer el treball cooperatiu.
Bàsicament, al món empresarial, la cooperació s’entén com la
fixació d’uns objectius que impliquen a tota una organització
(empresaris, treballadors, inversors...) per tal de reduir
progressivament costos energètics o augmentar la productivitat
laboral. En definitiva aconseguir una millora dels guanys
econòmics.
Tanmateix aquest nou concepte de col·laboració / cooperació
global no està només reservat per al món de la tecnologia o de
la investigació empresarial. Aquest principi també és –ha de
ser— vàlid per al món educatiu. Òbviament, en educació, els
objectius i la manera d’entendre la col·laboració són diferents al
del món empresarial, però igual de necessaris si volem
connectar la nostra tasca docent amb una nova societat cada
vegada més oberta, més participativa i més cooperativa.
La col·laboració al món educatiu no només s’ha d’aplicar a
l’àmbit del coneixement conceptual d’unes determinades
assignatures com ara les Matemàtiques, la Història, la Filosofia...
Pensem que aquest principi també s’ha d’aplicar a l’àmbit de la
transmissió d’uns determinats valors culturals propis de la
Infoliteratura
24
nostra idiosincràsia com ara l’estima per la música, la lectura, la
literatura, l’art... Entenem que la cooperació al món de
l’educació ha d’afavorir la creació d’equips oberts a totes
aquelles persones que comparteixen unes mateixes inquietuds
pedagògiques en uns determinats valors culturals. En el nostre
cas, l’objectiu ha de ser l’estima i la motivació per la lectura i la
literatura.
Igualment, aquest foment de la lectura i de la literatura no ha de
ser una responsabilitat única i exclusiva dels docents. Com que
pensem que aquesta és una tasca que ha d’implicar a tota la
societat, el nostre projecte busca que la col·laboració traspasse
els límits de l’aula i, fins i tot, del mateix centre educatiu. La
transmissió d’uns determinats valors culturals com ara la
solidaritat, la igualtat, la llibertat... –i, en el nostre cas, la
incentivació per la lectura— també han de ser compartits amb
les mares i els pares dels alumnes o amb aquelles persones que
tant a nivell individual com a nivell associatiu comparteixen els
nostres objectius. Tot plegat, una col·laboració oberta,
voluntària i amb tots els matisos possibles. Vegem algunes
formes de cooperació que tenen cabuda al nostre projecte.
La cooperació
25
1. Entre el professorat d’una mateixa assignatura
Com ja hem comentat abans, el caràcter voluntari del nostre
projecte facilita que amb un sol professor/a d’una determinada
assignatura de llengua ja es puga realitzar. Perquè, evidentment,
el treball d’elaboració dels relats narratius en les respectives
llengües escollides (català, castellà, anglès, francès...) és
bàsicament un treball de classe entre el professor/a i els seus
respectius alumnes –d’una o diverses classes d’un mateix nivell
o, fins i tot, de diversos nivells.
Però també és cert que d’altres professors de la mateixa
assignatura també hi poden col·laborar. I no sols en la correcció
dels textos sinó també amb l’aportació de totes aquelles idees o
suggeriments que puguen ser adients per a l’èxit del nostre
objectiu. N’és un bon exemple la realització d’un concurs literari
a l’IES Francesc Ribalta de Castelló «I Concurso de narrativa
Vicent Aguilella Llinares» organitzat per les professores Carmen
París Vidal, Marién Alicart Mateu i Elena Gómez Ruiz del
departament de Castellà durant el curs 2015-2016 on
participaren vint-i-un alumnes de diversos nivells i grups de
l’esmentat institut. Un concurs el premi del qual consistia en el
lliurament d’un diploma de participació a més de la tria de
l’ordre de publicació del llibre Búscame en la red.
Lliurament de diplomes als participants i guanyadors
del I Concurso de narrativa Vicent Aguilella
La cooperació
27
Tot plegat, la creació d’un grup de cooperadors format per
diversos professors/es d’una mateixa assignatura constitueix –
per a nosaltres— el primer cercle de cooperació.
2. Entre el professorat de diverses assignatures
Infoliteratura, però, pretén ser també un projecte obert a la
resta del professorat d’un mateix centre educatiu. Sobretot, per
a aquells docents que imparteixen les classes de llengua anglesa,
castellana, catalana, francesa... El destinatari principal és
qualsevol professor/a de llengua –que de manera individual i
voluntària— compartisca el nostre principal objectiu pedagògic:
El foment de la literatura i la incentivació de la lectura del nostre
alumnat mitjançant l’elaboració de textos narratius curts.
Perquè a banda del treball de classe entre el docent i els seus
alumnes, tot el professorat de les diverses llengües impartides
en un mateix centre també pot cooperar en les activitats
culturals i plurilingües de motivació a la lectura. Com ara és el
cas de l’Acte de Cloenda del Projecte del curs 2015-2016, que
realitzarem a la Sala d’Actes de l’IES Francesc Ribalta de Castelló,
i que fou organitzat pels departaments d’anglès, castellà, català i
francès.
I no sols el professorat de llengua, també d’altres professors
que no imparteixen classes de llengua hi poden col·laborar. Com
Infoliteratura
28
ara el professorat del Departament de Dibuix que pot coordinar
els equips d’alumnes que il·lustraran els llibres solidaris; o bé el
professorat del Departament d’Història que pot assessorar a
aquells alumnes que hagen triat una trama ambientada en una
determina època històrica; novel·la històrica, per exemple.
I és que les tasques pròpies de l’edició d’un llibre com ara la
maquetació, el disseny de les portades, les campanyes de
publicitat o la mateixa distribució, també poden ser una feina
col·lectiva que fomente i millore la cooperació entre el
professorat de diferents departaments d’un centre educatiu.
Perquè tots aquests processos abans esmentats són activitats,
en general, obertes a tots els docents i no sols activitats
complementàries del professorat de les àrees lingüístiques d’un
institut o d’un col·legi.
A més, moltes vegades, dins d’un mateix centre educatiu també
poden haver d’altres Projectes que comparteixen els nostres
objectius. Infoliteratura busca també el coneixement i l’empatia
entre el professorat que participa en projectes de foment de la
lectura i de la literatura. El nostre projecte és complementari i
busca la cooperació amb d’altres que s’hi puguen fer.
És per això que Infoliteratura no ha de ser entès necessàriament
com un projecte d’un determinat departament. Tot i que moltes
vegades només hi participa el professorat d’una assignatura
La cooperació
29
determinada, és un projecte de motivació a la lectura que busca
la col·laboració individual entre el professorat de diverses
assignatures, de diversos departaments. Perquè la creació d’un
grup de docents obert a tots els departaments és una altra
manera de fomentar una col·laboració intramurs que cada
vegada serà més important i més necessària en la tasca docent.
Aquest és –per a nosaltres— el segon cercle de cooperació,
aquell que abraça voluntàriament tot el professorat d’un mateix
centre educatiu.
3. Entre diversos centres educatius
També el caràcter individual i voluntari del nostre projecte
permet que la col·laboració entre docents puga ser possible amb
diversos centres educatius d’una mateixa ciutat o, fins i tot,
d’altres ciutats. Es tracta d’una col·laboració –que podríem
anomenar extramurs— que busca compartir experiències
educatives fora de l’àmbit departamental típic de cada centre
educatiu.
I és que en la recerca o la selecció dels temes que seran l’eix
narratiu o conductor dels nostres llibres solidaris, també pot
participar alumnat i professorat de diversos centres sense
importar-ne la ubicació geogràfica. També els alumnes, els seus
familiars, els seus amics, els professors... de qualsevol indret o
Infoliteratura
30
ciutat pot llegir gratuïtament els llibres solidaris als nostres
webs. Tothom hi pot accedir –no oblidem que volem fomentar
la lectura— per llegir-los i comentar-los. Més encara, a les
votacions efectuades a través d’internet per a la selecció dels
millors relats que després seran publicats en la versió digital o
impresa dels llibres solidaris, també.
Precisament un bon exemple
d’aquesta possibilitat la tenim als
llibres What Lies Ahead i The
Future is Coming que foren
elaborats per alumnes
valencians i noruecs amb la
supervisió de les professores
María Marco Fonte, Silje Handeland, Paz Cifuentes Espinosa i el
professor Francesc Pastor i Pastor del durant el curs 2015-2016.
Aquesta cooperació extramurs que facilita Infoliteratura
constitueix —per a nosaltres— el tercer cercle de cooperació.
4. Entre el professorat i l’àmbit familiar
Aquesta és una col·laboració important i necessària per a
l’educació dels nostres alumnes. La participació voluntària de
l’àmbit familiar per a l’assoliment dels objectius del nostre
projecte és —ha de ser— fonamental. És més, es tracta d’una
La cooperació
31
cooperació necessària amb l’àmbit acadèmic ja que la tasca
docent –amb el reconeixement social que es mereix, amb el
recolzament individual de les mares i dels pares— sempre serà
més efectiva.
La motivació, el foment de la lectura i el coneixement de la
literatura universal constitueixen un dels pilar bàsics de
l’educació dels nostres fills. Aquí tots —mares, pares,
professorat... — coincidim. Coneixeu cap mare o pare, implicats
seriosament en l’educació dels seus fills, que estiga en contra de
la lectura o de la literatura?
Tots els docents sabem que una via fonamental per a l’educació
dels nostres alumnes en uns determinats valors i drets
universals —com ara la solidaritat, la igualtat, la cooperació— és
la literatura. No és la lectura la que formarà uns alumnes més
crítics i més lliures? No és la llibertat una llibreria?
Infoliteratura busca noves vies de comunicació entre l’àmbit
familiar i l’àmbit docent. Les mares i els pares han de ser
sabedors de les històries que escriuen els seus fills per tal de
buscar una major motivació. La lectura i la conversa casolana
sobre els relats que fan els seus fills, la lectura i la votació de
històries presentades a la nostra pàgina web, l’assistència a les
presentacions dels llibres solidaris publicats, la publicitat del
projecte o la mateixa distribució dels llibres solidaris entre amics
Infoliteratura
32
o coneguts... són formes de socialitzar la lectura i de traure-la
fora de l’àmbit estrictament escolar.
Aquesta cooperació tan important constitueix —per a
nosaltres— el quart cercle de cooperació del nostre projecte.
5. Entre centres educatius i associacions culturals
No hem d’oblidar que la formació en l’hàbit de la lectura i el
foment de la literatura també són objectius compartits per
moltes institucions i associacions culturals. Infoliteratua vol ser
un pont de connexió entre la literatura solidària dels nostres
alumnes i tot aquest món associatiu i cultural que molts d’ells
desconeixen.
Les pàgines webs del nostre projecte ens permeten la recerca de
noves vies de coneixement, de col·laboració i de participació
amb associacions culturals –o institucionals— de tot tipus:
locals, comarcals, nacionals i, fins i tot, internacionals. El
coneixement i la promoció dels diferents certàmens literaris o
de les diverses activitats de foment de la lectura i de la literatura
que ofereixen molts d’aquests projectes educatius i associacions
culturals o institucionals són –han de ser— importants per al
nostre projecte. Pensem que els nostres alumnes també han de
participar amb els seus relats en aquests concursos o certàmens
La cooperació
33
literaris ja que són completament compatibles amb el nostre
projecte d’animació a la lectura.
Aquestes pàgines webs ens obrin moltes portes per a una
possible cooperació amb una gran quantitat de projectes
extramurs que comparteixen els nostres objectius. Col·laborar
amb d’altres Projectes locals, nacionals o internacionals? Per
què no? La voluntat i la disponibilitat personal de cada docent,
n’és el límit.
És per això que el nostre projecte no ha de ser entès
necessàriament com un Projecte de Centre perquè –com ja hem
vist— hom pot realitzar en un sol centre o diversos centres
alhora durant un curs escolar. I ara veiem que també és possible
una cooperació entre centres educatius i diverses associacions
culturals locals, nacionals o internacionals.
Aquest és —per a nosaltres— el cinquè cercle de cooperació del
nostre projecte.
6. La col·laboració de l’alumnat
Tot plegat arribem a l’última –i no per això menys important—
de les col·laboracions del nostre projecte. Infoliteratura busca la
màxima implicació i cooperació de l’alumnat en els processos de
creació i d’elaboració dels llibres. Moltes són les vies de
cooperació. Hi col·labora, sobretot, els alumnes que escriuen els
Infoliteratura
34
relats; tanmateix també hi ha d’altres maneres de cooperació
que estan obertes a la resta de l’alumnat.
Hi cooperen, indirectament, tots aquells alumnes –escriptors o
no— que llegeixen i voten les històries a les pàgines webs per tal
de fer una bona edició dels llibres. Tot aquell alumnat que a
classe col·labora amb les correccions gramaticals i estilístiques
de les primeres maquetes impreses i aporta noves idees o
suggeriments per tal de millorar l’edició dels llibres.
Els alumnes que busquen les diverses associacions benèfiques i
organitzacions no governamentals amb qui col·laborar; i tot
l’alumnat que participa a classe en la votació per escollir
aquelles que es beneficiaran de la venda dels seus llibres
solidaris.
També hi col·laboren tots aquells alumnes que dibuixen les
il·lustracions o realitzen les fotografies de les històries
seleccionades. L’alumnat que promociona els llibres solidaris als
programes de ràdio o amb els amics i familiars... I com no
aquells que compren els llibres solidaris.
I també aquells equips d’alumnes que s’encarreguen de la
preparació o de l’organització de les presentacions dels llibres;
aquells qui s’ocupen de la creació dels dels cartells de les Fires
dels Llibres o presentacions literàries dels llibres; aquells qui
La cooperació
35
cerquen grups musicals de coneguts perquè amenitzen les
presentacions dels actes de presentació dels llibres solidaris a
les llibreries o als centres educatius...
Heus aquí el que per a nosaltres és –sense cap mena de dubte—
l’últim i el més important de tots els cercles de cooperació del
nostre projecte.
Grup de treball d’alumnes a la llibreria Argot
Les editorials solidàries
37
Les editorials solidàries
Un dels objectius de les editorials solidàries ha de ser el
manteniment econòmic dels Projectes d’Animació a la Lectura.
En efecte, la creació i el sosteniment de les pàgines webs (v. &
Les pàgines webs, p. 44) comporta unes despeses econòmiques
que s’uneixen a les implica una edició de llibres solidaris (v. & Els
llibres solidaris, p. 41). Aquestes despeses sempre han de
quedar al marge de la tasca docent del professorat que hi
participa. I també tots els problemes i maldecaps que giren al
voltant de la distribució dels llibres solidaris (v. & La distribució
dels llibres solidaris, p. 55).
És per això que aquestes editorials necessiten tenir una
estructura empresarial bàsica composta per voluntaris docents
d’un o de diversos centres educatius. Però també hi tenen
cabuda personal no docent com ara voluntaris d’associacions o
ONGs. L’objectiu consisteix a crear una estructura empresarial
que recolze el professorat en la seua tasca docent.
Aquesta mínima estructura empresarial de les editorials
solidàries pot presentar dues vessants bastants diferents segons
el grau d’implicació en la distribució dels llibres solidàris.
Si hom vol participar directament en la venda dels llibres
solidaris tant en la versió online com en la impresa, l’Editorial ha
Infoliteratura
38
d’estar inscrita al Règim Especial d’Autònoms. Perquè no hem
d’oblidar que (des d’un punt de vista legal) els llibres solidaris no
es poden vendre directament als centres educatius. Per tant,
quant a la venda directa dels llibres, cal buscar no només el
màxim de transparència possible sinó també cal respectar la
legalitat vigent i la millor manera de fer-lo és des de les llibreries
o des de les pàgines webs del nostre projecte amb una
facturació i una posterior declaració a Hisenda.
Ara bé, també pot passar que l’Editorial delegue als centres
educatius o ONGs la distribució dels llibres solidaris. Des
d’aquesta perspectiva l’estructura empresarial creada funciona
com una veritable plataforma educativa i solidària que només
busca l’elaboració i l’edició impresa o virtual dels llibres
solidaris. I com que l’Editorial defuig de qualsevol responsabilitat
de distribució o venda dels llibres, aquesta queda lliure de
qualsevol activitat i obligació tributària.
Totes dues vessants són possibles i, alhora, compatibles. Perquè
no hem d’oblidar que una Editorial Solidària no busca un ànim
mercantil: la distribució (directa o indirecta) i posterior venda de
llibres solidaris, en el nostre cas, ha de presentar un balanç final
econòmic entre les despeses generades i els beneficis obtinguts
positiu però... de subsistència. Per què volem ser solidaris.
Les editorials solidàries
39
Les editorials solidàries han de buscar la transparència, la
voluntarietat... però també un mínim de professionalitat que
permetesca un bon repartiment de la càrrega laboral que
genera un projecte solidari com el nostre. I així, per exemple,
amb una bona organització i un mínim de professionalitat una
sola Editorial Solidària pot gestionar fàcilment un Projecte
d’Animació a la Lectura –com ara és el cas d’Infoliteratura— o
diversos.
I així, per exemple, aquesta organització empresarial mínima
necessita d’un director que s’encarregue de les relacions socials,
que giren al voltant d’un projecte solidari com ara la cerca de
patrocinadors (fundacions benèfiques, món empresarial,
institucions oficials...); i també que gestione el contacte i el
manteniment dels vincles cooperatius amb les ONGs i
Associacions. També, si l’Editorial gestiona directament la
distribució dels llibres, cal un gerent que es coordine amb un
Gestor Administratiu que necessàriament s’haurà de contractar
per realitzar les tasques tributàries. I com no una «àrea
informàtica» (formada per docents i professionals) que
s’encarregue de les actualitzacions dels webs, de la realització
de programes informàtics aplicables a l’àmbit docent o de les
eines TIC utilitzades en l’edició dels llibres com ara la realitat
augmentada o els codis QR. I també coordianadors per a una
«àrea de publicitat» que s’encarregue del contacte amb els
Infoliteratura
40
mitjans de comunicació locals per tal de donar una visibilitat als
projectes solidaris. O uns altres coordinadors que gestionen un
«àrea pedagògica» que s’encarregue d’una Revista Virtual on
tots els docents puguen informar-se sobre els projectes ja
realitzats per altres docents; i també del contacte amb d’altres
projectes educatius, certàmens literaris... I, finalment, voluntaris
per a una «àrea d’edició» que gestione l’elaboració de les
portades, les maquetes, la correcció gramatical i estilística; a
més de la coordinació entre el professorat i l’alumnat participe
en l’edició dels llibres.
Els llibres solidaris
41
Els llibres solidaris
Un dels eixos fonamentals d’Infoliteratura consisteix en la
motivació a la lectura. Els nostres destinataris són, sobretot,
joves de col·legis i d’instituts (encara que també es podria
aplicar a gents més adulta que s’inicia en l’aprenentatge de
noves llengües); ens movem, per tant, dins d’un àmbit acadèmic
on el foment de la lectura ha de ser –sense cap mena de
dubte— un objectiu fonamental per tal d’assolir una societat
més crítica, més rica en valors i, per tant, més democràtica.
Volem que el nostre alumnat elabore i edite el seu llibre de
relats perquè d’aquesta manera els acostem a les tècniques
narratives bàsiques que els ajudaran a xalar de la lectura.
Pensem que així aconseguirem una visió més positiva de la
lectura i també de la literatura, ja que deixarà de ser entesa per
a molts alumnes com un «rotllo» o una «nota» més de classe.
I així, a partir d’un mateix tema o eix narratiu –que serà el títol
del llibre—, proposem un certamen literari amb l’objectiu
d’editar un llibre de relats curts. Les bases d’aquest concurs han
de ser senzilles i pactades: relats d’una extensió màxima de tres
fulls, totes les trames han de tenir un mateix eix narratiu, els
relats es podran llegir gratuïtament al web del nostre projecte,
la votació dels relats serà sempre online i marcarà l’ordre de
l’edició dels relats del llibre...
Infoliteratura
42
Com veiem l’alumnat elabora i valora críticament els relats
mentre que l’Editorial s’encarrega de l’organització del
certamen i dels aspectes tècnics que qualsevol edició d’un llibre
comporta com ara la portada, la maquetació, la revisió
tipogràfica... Concretament, l’Editorial edita un e-book gratuït i a
l’abast de tothom –lectors i escriptors— al web del projecte.
Després, si l’alumant ho desitja i assumeix les despeses, hom pot
publicar en un llibre imprès.
Tanmateix, a més d’aquesta edició escolar i de foment de la
lectura, també podem fer un pas endavant i editar llibres
solidaris en un doble format imprès i digital.
En síntexi, els llibres solidaris es caracteritzen perquè, tot i que
l’edició online continua sent gratuïta, l’edició impresa es posa a
la venda amb l’objectiu d’aconseguir uns beneficis econòmics
que, després, són destinats a organitzacions benèfiques.
O sia, a banda d’aquesta edició impresa i comercial, els llibres
solidaris tenen també una altra edició digital i idèntica que serà
sempre gratuïta i de fàcil accés als webs del nostre projecte.
Amb aquesta edició digital es pretén el foment de la lectura de
la literatura entre els joves estudiants i, també, el foment de la
solidaritat amb el plantejament del següent dilema: «Si tinc un
llibre gratuït online, per què l’he de comprar?»
Els llibres solidaris
43
L’opinió i el debat a classe sobre els llibres solidaris elaborats
pels alumnes és una magnífica via per explicar què és la
solidaritat. I també la cerca de mecanismes per vendre’ls i
aconseguir un màxim benefici solidari o el debat sobre les
descàrregues il·legals d’aquests llibres ens obriran unes
excel·lents vies de debat per parlar i comentar a classe sobre els
valors humans o el valor social i econòmic que la cultura té en la
nostra societat.
Les pàgines webs
45
Les pàgines webs
L’elaboració dels relats per part de l’alumnat –amb
l’assessorament lingüístic del professorat coordinador—
constitueix la primera fase del nostre Projecte d’Iniciació a la
Lectura. En aquesta fase la relació necessària i contínua entre
tots dos demana la utilització de les noves eines informàtiques
d’aplicació a l’ensenyament –allò que a l’àmbit acadèmic es
coneix com les TIC.
Pensem, per exemple, en la utilització del DRIVE (o d’altres
recursos informàtics semblants) que ens permet no sols una
ràpida correcció dels relats online, sinó també una excel·lent
relació i proximitat entre el professorat coordinador i l’alumnat
escriptor. Amb aquestes eines informàtiques l’aprenentatge de
les tècniques narratives –o de la mateixa correcció gramatical—
és molt més eficaç; cosa que facilita una major comprensió dels
textos narratius i, per tant, una lectura més amena i
entretinguda.
Tanmateix, entre totes les TIC, convé destacar la utilització de
les pàgines WEBS perquè constitueixen –sense cap mena de
dubte— un dels pilars tecnològics bàsics del projecte. Ara
mateix en són quatre les que es troben a la disposició de
l’alumnat i del professorat.
Pàgina d’inici del web www.viurelaliteratura.com
Les pàgines webs
47
Tots els webs del nostre projecte estan dissenyats per tal de
facilitar un accés lliure i còmode a unes noves vies pedagògiques
de comunicació online que marcaran –si no ho fan ja— el futur
de l’ensenyament d’aquests anys veniders.
Tanmateix, quant a les pàgines web, convé fer unes breus
reflexions sobre el seu disseny. Òbviament la creació d’una
pàgina web requereix d’una competència informàtica que no ha
de tenir, necessàriament, el professorat o l’alumnat participant
del projecte. Per tant l’elaboració, la supervisió i el manteniment
de les pàgines webs és –i ha de ser— una tasca prioritària del
departament informàtic de l’Editorial Solidària: aquí no es tracta
de donar més feina al professorat o l’alumnat... que ja en tenen
prou.
Ara bé, com que el nostre projecte és participatiu, també tots
dos hi poden col·laborar. El professorat aportant aquelles idees i
suggeriments que puguen millorar els webs; i, també, l’alumnat
hi pot participar directament en la seua elaboració des d’un
taller o curs d’informàtic. Com ara és el cas de tots els webs de
l’any 2018 que han estat actualitzats per alumnes del cicle de
Grau Mitjà «Sistemes Microinformàtics i Xarxes» de l’Escola
Xarxa de Berga... La informàtica al servei del foment de la
literatura... Infoliteratura.
Pàgina de la Biblioteca del web: www.viurelaliteratura.com
Les pàgines webs
49
Tot plegat, a banda de les futures apariències que puguen
presentar els nostres webs, és l’hora d’explicar les principals
àrees o zones que els webs del nostre projecte han de
presentar:
a) Àrea d’educació. Tots els webs disposen d’una gran àrea o
capçalera que permet un enllaç directe a qüestions i temes
relacionats amb la literatura com ara moviments literaris, autors
clàssics o contemporaris, debats de literatura, premis literaris...
Tot plegat, uns enllaços que busquen un tractament més
dinàmic de la Història de la Literatura (v. & La història de la
literatura i la lectura, p. 65) així com de l’entorn cultural i literari
de l’alumnat.
D’antuvi, ha de ser el professorat qui trie els llocs virtuals que
són més adients d’acord amb la programació del curs o amb els
seus criteris pedagògics; però també aquí cal buscar la
participació de l’alumat. Per què no pot l’alumnat proposar
altres llocs virtuals de literatura? Per què els alumnes no poden
informar i explicar a classe els avantatges i els inconvenient
d’aquests llocs virtuals que han escollit? Per què el professor no
pot parlar i opinar distesament amb aquests cercadors de webs
fora de l’aula? No és aquesta una manera de fer la Història de la
Literatura més amena, més pròxima?
Portada del web: www.enjoyingliterature.com
Les pàgines webs
51
b) Àrea de participació. En aquesta zona del web es promociona
l’activitat creativa i literària fora de l’àmbit escolar. Aquí les
editorials solidàries poden promoure concursos literaris oberts a
tothom –urbi et orbe— per tal d’aprofitar al màxim les
possibilitats dels webs del projecte. És una manera de
promocionar i fidelitzar els nombrosos usuaris que visiten els
nostres webs mitjançant la literatura.
N’és un bon exemple el concurs literari Voleu ser escriptor? que
s’ofereix al web www.viurelaliteratura.com. Es tracta d’un
certamen literari destinat als internautes d’aquest web perquè a
partir d’un mateix tema –o eix temàtic— i d’unes normes de
participació, tothom qui ho desitge puga lliurar a l’editorial un
breu relat perquè puga ser llegit i votat online. L’objectiu final
no és cap altre que l’edició d’un llibre virtual en format e-mail
perquè tots els internautes que ho desitgen el puguen
descarregar gratuïtament i –si convé— imprimir-lo.
c) Àrea de lectura. Totes les pàgines webs del nostre projecte
disposen d’una Biblioteca Virtual on es publiquen els llibres
solidaris que han escrit els nostres joves escriptors. Es tracta
d’una Biblioteca gratuÏta i oberta perquè tothom puga gaudir
dels llibres del nostre projecte. Ara mateix els llibres disponibles
són els següents:
Portada del web: www.vivrelalitterature.com
Les pàgines webs
53
1. Al web viurelaliteratura: Un centenari de mort,
Magdalena, festa plena?, Amistats, Sense eixida, La
ciutat desconeguda, No és així?, Històries per viatjar,
Històries sorprenents, Papers de misteri.
2. Al web enjoyingliterature: Changes, Back to the Future,
The Future is coming, What Lies Ahead.
3. Al web vivirlaliteratura: Búscame en la red, En brazos de
Morfeo.
4. Al web vivrelaliterature: Une journée à..., Place de la
Concorde.
d) Àrea de votacions. En aquesta zona l’editorial solidària
col·loca tots els relats elaborats pels escriptors —escolars o no.
És una zona mixta de lectura –s’hi poden llegir tots els relats— i
alhora de selecció d’aquells relats que després seran publicats
per l’Editorial –la tria la realitza els lectors mitjançant una
votació individual.
e) Área de projectes. Es tracta d’una zona informativa per poder
consultar els Projectes Educatius que s’estan realitzant. Aquí
tots els docents tenen a l’abast un enllaç per accedir a la Revista
Virtual de l’Editorial Solidària. En aquesta revista hom pot
consultar els articles, les opinions, els suggeriments... dels
docents ja que han participat en el nostre projecte.
Infoliteratura
54
Finalment, i a banda d’aquestes zones bàsiques, també als webs
l’alumnat podrà disposar d’altres eines informàtiques més
generalitzades i conegudes com ara Facebook, Twuitter, blogs...
Vet aquí com la utilització de les noves tecnologies de la
informació pot esdevenir un gran aliat per al foment de la
lectura.
Portada web: www.vivirlaliteratura.com
La distribució dels llibres solidaris
55
La distribució dels llibres solidaris
Ara bé, la utilització d’aquestes noves tecnologies dins de
l’àmbit escolar també presenta alguns inconvenients d’índole
econòmica i legal que cal comentar. Ens referim al fet que la
creació i el manteniment d’un web implica una despesa
econòmica que ni el professorat ni els centres educatius han
d’assumir.
Una cosa semblant passa amb l’edició o la posterior publicació i
distribució legal dels llibres de l’alumnat. Tot i que ja n’hem
parlat abans (v. & Les editorials solidàries, p. 37) convé ara
matisar i aprofundir en aquest tema tan important del projecte.
a) Les Editorials Solidàries. Si hom vol fer una distribució no
només dins de l’àmbit acadèmic sinó també a d’altres àmbits
més socials i de mercat, la millor solució serà la creació d’una
Editorial pròpia que gestione la venda de llibres a través de les
llibreries. Una empresa que assumesca les despeses
informàtiques com ara la creació i manteniment dels webs; les
despeses legals de l’edició dels llibres (ISBN, Dipòsit Legal,
Catalogació, Drets d’Autor...); les despeses tècniques de la
impressió dels llibres: programes de realitat augmentada, codis
QR, disseny de portades, maquetació; i, també, les despeses
derivades de la comercialització dels llibres com ara la facturació
i la posterior declaració a Hisenda.
Infoliteratura
56
La distribució dels llibres solidaris a les llibreries presenta molts
avantatges ja que aquestes empreses són també uns excel·lents
motors de dinamització cultural local, comarcal i, fins i tot,
nacional. Gràcies a les llibreries és més fàcil contactar i participar
en múltiples activitats culturals que giren al voltant de la
literatura com ara la participació en certàmens literaris o
programes de ràdio i TV –d’àmbit local o comarcal— que ens
seran molt útils per obrir el nostre projecte a la societat. També
podem fer les presentacions dels nostres llibres a les llibreries i
així apropar el nostre alumnat a aquestes entitats tan
importants i necessàries per al foment de la cultura. O fins i tot
podem participar als actes culturals de les Fires dels Llibres que
aquestes empreses organitzen.
Tanmateix, aquesta aposta de relació comercial amb el món
empresarial de la literatura (impremtes, llibreries) necessita
d’unes editorials –empreses— solidàries que assumesquen totes
les qüestions econòmiques i legals derivades tant de l’edició i
distribució dels llibres solidaris de l’alumnat com de les
posteriors donacions solidàries a les ONGs o Associacions. Però
sempre sense abandonar el nostre ADN no mercantilista.
Ens trobem davant d’un nou concepte d’editorial que defuig del
negoci tradicional de la venda dels llibres. Perquè una editorial
solidària amb la comercialització de la literatura només ha de
La distribució dels llibres solidaris
57
buscar el seu manteniment econòmic i, sobretot, el benefici
solidari de les Associacions o ONGs amb les quals col·labora.
Amb aquesta filosofia nasqué l’any 2013 l’Editorial la Moca amb
l’objectiu de recolzar tots aquells Projectes Solidaris d’Animació
a la Lectura –primer Viure la literatura i ara Infoliteratura— que
busquen el foment de la lectura dins d’una educació escolar en
valors.
Uns valors universals com ara la tolerància, el respecte al medi
ambient, la democràcia... I, especialment, la solidaritat. Un
alumnat solidari que cedeix voluntària i gratuïtament tots els
drets d’autor dels seus relats a una Editorial Solidària perquè
aquesta lliure els beneficis de la venda a l’Associació o ONG que
prèviament han escollit. Solidaritat i professionalitat del
professorat amb un projecte que requereix un esforç afegit a la
seua tasca docent. I, finalment, solidaritat de les famílies de
l’alumnat que també creuen i participen en aquesta educació en
valors.
b) Els centres educatius. També hi ha una altra via de distribució
dels llibres solidaris més senzilla i al marge de tot aquest món
mercantil i legal abans esmentat. Ens referim al fet que les
associacions de mares i pares (o la mateixa direcció dels centres
educatius) també poden encarregar-se directament de la
distribució dels llibres solidaris.
Infoliteratura
58
En aquest cas, l’Editorial Solidària es deslliga totalment de la
distribució dels llibres i només n’assumeix les tasques de l’edició
(portada, maquetació, revisió gramatical i tipogràfica...) i les
tasques de manteniment informàtic del projecte (creació i
manteniment de webs...). O sia, l’Editorial només edita llibres
solidaris sense cap valor comercial i els dóna voluntàriament als
centres educatius perquè aquests els distribuesquen a través
d’una donació econòmica i voluntària de la comunitat educativa.
Posteriorment els beneficis econòmics d’aquesta donació
benèfica passarien a les ONGs a través dels centres educatius i
no de l’Editorial.
Aquesta altra via de distribució té l’inconvenient que defuig dels
avantatges que ofereixen les llibreries –aquí, de fet, no són
necessàries—, tanmateix també permet l’organització d’una
sèrie d’activitats docents (certàmens de lectura, visites a les
ONGs, actuacions musicals...) que poden complementar la
presentació del llibre en un gran acte docent de centre.
c) Les ONGs i Associacions. També aquestes organitzacions amb
les qual col·laborem poden distribuir els llibres solidaris als seus
socis i simpatitzants mitjançant una altra donació benèfica que
pot complementar la que realitzen els centres educatius. En
aquest cas, les tasques de l’Editorial serien les mateixes que
abans hem comentat amb l’avantatge que representa la
delegació de les responsabilitats tributàries a les ONGs.
La lectura
59
La lectura
Clar i català! Infoliteratura aposta sense embuts per la
introducció de la lectura com a pràctica docent. Pensem que és
una estratègia pedagògica important que cal reintroduir a l’aula.
I és que si volem crear nous lectors o fomentar la literatura, hem
de llegir a classe. Compte! Amb això no volem dir que no es
llegeix a classe o que l’alumnat no llisga literatura. No,
simplement volem dir que, potser, cal fer-lo d’una manera
diferent i, alhora, compatible amb d’altres estratègies de lectura
i de motivació a la literatura ja existents.
A la nostra proposta, la incentivació a la lectura s’inicia a l’hora
de presentar la literatura com una forma més d’entreteniment
que els nostres alumnes tenen al seu abast. Aquí no es tracta de
teoritzar sobre les múltiples definicions del concepte de
literatura. No, escollim aquella que més s’adequa als nostres
propòsits. I així, per a nosaltres la literatura ha d’ésser entesa
com un esbarjo; perquè no només el cinema, la televisió, les
noves tecnologies, etc. són productes socials de passatemps,
també ho és la lectura d’un llibre. I aquesta idea no sols l’hem
d’explicar: hem de convèncer l’alumant que la literatura és
també i, sobretot, diversió.
És per això que el nostre projecte presenta la lectura com una
activitat escolar especial... diferent. La lectura d’un llibre mai no
ha d’ésser entesa com una activitat més de les realitzades a
Infoliteratura
60
classe com ara, per exemple, la resolució de problemes de
matemàtiques o de física. Aquesta ha d’entendre’s com una
activitat extraescolar, o si voleu, social. Perquè no sols es
llegeixen llibres en l’àmbit acadèmic, també hi ha gent que en
llegeix a casa després d’un dia de treball, a la platja o a la
muntanya durant les vacances, al tren o al metro... I ho fan,
voluntàriament i per gaudir-ne. Per tant, la lectura del textos
literaris a classe ha d’ésser entesa més com un acte voluntari i
de gaudi que no pas com una activitat necessàriament
avaluable.
També, des d’un punt de vista docent, la lectura del textos
literaris ha d’ésser col·lectiva o sia cal que siga una lectura en
què hi participe la majoria de l’alumnat de la classe. I quins
textos narratius hi cal llegir? Tots els textos hi tenen cabuda.
Ara bé, segons el tipus de text escollit l’objetiu didàctic variarà.
Així, si volem introduir l’alumnat en la teoria de la història de la
literatura (v. & La història de la literatura i la lectura, p. 65), la
millor opció serà la lectura de fragments d’autors clàssics o
moderns. En podem llegir a classe per comentar un autor, un
moviment literari o un llibre important de la nostra literatura i,
després, posar-lo com a lectura voluntària i avaluable.
En canvi, si el que busquem és prioritzar la motivació a la
lectura, la millor opció serà la lectura dels llibres solidaris de
La lectura
61
l’alumnat de classe o d’altres cursos. Tots aquests llibres es
troben publicats i a l’abast de tothom als webs del nostre
projecte. Llavors, per realitzar aquesta activitat pedagògica,
només caldria connectar-nos-hi online i llegir-los a classe
col·lectivament per tal de comentar i corregir aquells aspectes
fonètics tan importants en la lectura com ara el ritme, les
pauses, l’entonació, les sonoritzacions... I així, amb aquesta
lectura davant de tota la classe, l’alumne a més de practicar les
destreses comunicatives bàsiques d’una llengua (entendre,
parlar, llegir, escriure) també «s’escolta». Parlar bé en públic i
oir-se correctament ajuda molt a aconseguir unes habilitats
socials i una confiança necessària que tothom ha de ternir per
no només saber «parlar» en una llengua determinada en uns
àmbits d’ús col·loquials, sinó també per «utilitzar-la»
normalment en qualsevol àmbit d’ús social.
D’altra banda, també podem llegir a classe els relats que encara
estan en fase d’elaboració i que es troben als webs per ser llegits
i votats. La lectura online d’aquestes històries –que encara
presenten errors gramaticals— ens permet la realització d’una
activitat pedagògica de correcció gramatical col·lectiva més
participativa i, alhora, més entretinguda. En síntesi, l’alumnat –
la majoria autors— cerca els errors gramaticals més usuals i els
docents els expliquen perquè tothom hi trobe la millor opció de
correcció. Amb aquesta estratègia la tasca de la correcció
Infoliteratura
62
gramatical queda reduïda pràcticament a aquells errors
gramaticals i fonètics (castellanismes i dialectalismes) que són
molt usuals dins del llenguatge col·loquial i que interfereixen la
norma.
Finalment, una altra estratègia d’aprenentatge complementària
a l’anterior i que dóna molt bon resultat consisteix en la
correcció a classe (i per grups) de la primera edició de Mostra
dels llibres solidaris de l’alumnat. Sempre, abans de l’edició final,
la imprenta edita i facilita unes mostres gratuïtes perquè els
autors hi facen les correccions finals d’aquells aspectes
gramaticals, tipològics i estètics (la col·locació de les fotografies,
dibuixos, esquemes...) que, tot i les anteriors correccions, han
passat desapercebudes.
Aquestes mostres són veritables llibres però encara tenen errors
tipogràfics –que el professorat pot explicar— i, també, errors
gramaticals o mecanogràfics que l’alumnat ha de cercar i
corregir per grups. Com també pot debatre sobre d’altres
qüestions més estètiques com ara la portada final del llibre, la
col·locació de les fotografies o dels dibuixos dels relats, etc.
Tot plegat, amb la introducció de la lectura a classe aconseguim
la motivació i el foment lector del nostre alumnat; però també
remarquem la importància que té la literatura –i la cultura, en
general— en una societat moderna i democràtica.
La formació de lectors plurilingües
63
La formació de lectors plurilingües
El foment de la lectura no ha de ser patrimoni d’una
determinada llengua o, en el nostre cas, d’una assignatura
concreta. Infoliteratura és un projecte obert a tots els docents
que vulguen promoure l’estima per la literatura. Per tant aquí no
es tracta de potenciar qui té una llengua o una literatura més
important. Volem formar lectors plurilingües, perquè de bona o
mala literatura n’hi ha en totes les llengües.
Infolilteratura busca la col·laboració de tots els departaments de
llengües per tal de preparar els nostres alumnes perquè siguen
lectors no només d’una sola llengua, normalment la materna,
sinó de totes aquelles que estudien durant els estudis.
El nostre projecte busca el foment de la lectura en majúscula.
Perquè la participació de l’alumnat en els diversos Projectes
Plurilingües que es realitzen en un o diversos centres educatius,
no sols formarà joves escriptors d’aquestes llengües sinó que
també lectors plurilingües.
Per tant, independentment de quina siga la seua llengua
materna, hem d’explicar al nostre alumnat que tots poden
escriure relats «dignes» en aquestes llengües. I convèncer-los
que això és possible perquè molts antics alumnes ja ho ham fet.
Infoliteratura
64
I no sols escriure’ls, sinó que també han de llegir a classe els
llibres solidaris que ja s’han fet en altres cursos o que encara
s’estan elabornat en aquestes llengües. Si convé, el professorat
els ha de comentar dels avantatges que té la lectura per a
l’aprenentatge d’una llengua (v. & La lectura, p. 59). Uns
avantatges que són encara més evidents quan l’alumne llig en
una llengua no materna. Trencar aquesta mena de mur
psicològic, que molts alumnes associen a una falta de seguretat
o de timidesa, no només és important a l’hora d’aconseguir nous
«usuaris» d’aquestes llengües no maternes, sinó també nous
lectors plurilingües.
Trencar amb aquests prejudicis és encara més evident en el cas
de les llengües minoritàries o minoritzades com ara el català,
per exemple. La formació d’aquests lectors plurilingües serà un
altre factor vital de cara a la seua supervivència del català en un
món i una cultura cada vegada més globalitzada.
La història de la literatura...
65
La història de la literatura i la lectura
1. Les estratègies d’aprenentatge
La història de la literatura és un pilar rellevant de l’aprenentatge
en moltes assignatures d’idiomes. De fet, moltes vegades,
aquesta importància ja queda ben palesa a la mateixa
terminologia de les assignatures de les llengües oficials o
cooficials de la majoria d’Estats.
Perquè ensenyar italià a Itàlia, francès a França o castellà a
Espanya –per exemple—, segurament exigirà la transmissió de
conceptes no sols gramaticals sinó també d’història de la
literatura. I així, ensenyar llengua implicarà també conèixer i
saber literatura, ja que el coneixement social d’unes
determinades obres literàries o d’uns autors considerats
nacionals constitueix una part important del patrimoni cultural
d’aquests estats. Ben mirat aquest ensenyament no deixa de ser
una altra manera de fer pàtria. No? Quants carrers, avingudes,
places... coneixeu amb noms d’escriptors nacionals? Quants
excel·lents autors –qui sap si per qüestions ideològiques—
s’ignoren als llibres de text? I... Qui els tria?
Ara bé, si enfoquem l’aprenentage de la Història de la Literatura
des d’aquesta perspectiva, és evident que la doble dicotomia
(llengua i literatura) ha d’ocupar sempre una bona part de
Infoliteratura
66
l’activitat docent de les llengües oficials de cada nació. I, també
de les proves d’avaluació on, normalment, ha d’haver-hi una
part de gramàtica i una altra de literatura.
I les llengües no oficials? Com és l’aprenentatge d’aquestes
llengües? Normalment, l’ensenyament dels idiomes considerats
estrangers tenen un plantejament pedagògic bastant diferent.
Aquí normalment tot gira al voltant de les anomenades
destreses lingüístiques (entendre, llegir, escriure, parlar,
interactuar) que l’alumnat ha de dominar. Aquí, la prioritat de
l’ensenyament busca l’assoliment d’una bona competència
lingüística perquè l’estudiant puga comunicar-se perfectament
en aquests idiomes. Si saben molt, bastant, poc o gens de
literatura no resulta indispensable a l’hora de comunicar-se. Tot
plegat, com que aquest aprenentatge es fonamenta en
metodologies d’ensenyament –sobretot l’estructuralista—, el
coneixement d’aquestes literatures europees no és prioritari.
O blanc o negre. O bé predomina el que per a nosaltres és una
visió pedagògica excessivament nacional en què els continguts
de la història de la literatura són molt importants; o bé una visió
excessivament pragmàtica en què aquests continguts són
merament testimonials o si voleu anecdòtics. Si gairebé tot el
nostre alumnat posseeix una bona competència lingüística en
castellà o català, per què malgastar temps per practicar les
destreses lingüístiques? O al contrari, per què explicar literatura,
La història de la literatura...
67
si la majoria dels nostres alumnes encara no saben comunicar-se
mínimament en aquests idiomes estrangers? I no seria gens fàcil
de trobar encara més arguments per defensar qualsevol
d’aquestes dues visions pedagògiques. Tan important o tan
innecessària és la història de la literatura? Interessant debat.
Sempre blanc o negre.
Aurea mediocritas! Perquè la primera metodologia d’entendre la
història de la literatura pot provocar unes classes magistrals on
l’alumnat és bombardejat –als deu minuts ja desconnecta—amb
una allau d’autors i d’obres literàries. I també perquè aquesta
segona opció –pensem que excessivament pragmàtica—
d’enfocar una classe de llengua minimitza la importància de la
història de la literatura i de la cultura en general.
Sia per desconnexió o per ignorància el resultat sol ser sempre el
mateix: La majoria de l’alumnat desconeix els autors, les obres
literàries, els moviments culturals del català, del castellà i
d’altres llengües europees. I això és molt greu:
a. En primer lloc perquè es fomenta una desvalorització de
la lectura i de la literatura. L’alumnat rep el missatge que
això no és important i no només l’alumat: La percepció
social que la història literatura té a nivell social i de
política educativa és –pensem— encara insuficient. ¿Cal
recordar que, ja fa uns quants anys, hi havia un curs del
Infoliteratura
68
batxillerat dedicat exclusivament a la literatura? Els
canvis socials són lents i generacionals, som-hi!
b. En segon lloc perquè sense un bon coneixement cultural
de la literatura o literatures perdem oportunitats per
formar nous lectors. La bona literatura és com el bon
menjar... enganxa. Tots a taula!
2. El valor social de la lectura i de la literatura
No hem de menysprear ni la importància de la lectura com a una
activitat docent ni el valor social tan rellevant que ha de tenir en
una societat moderna. El cas és que moltes vegades els alumnes
no entenen el que llegeixen. Els docents, per exemple, sabem de
les dificultats que tenen alguns alumnes a l’hora d’entendre un
enunciat d’un examen... i clar suspenen. Sabem que altres no
aguanten ni la lectura completa d’un text explicatiu o d’un text
argumentatiu perquè els no llegeixen correctament... i no els
entenen. Difícilment aconseguirem crear una societat moderna,
justa i democràtica sense ciutadants crítics. Volem formar
alumnes amb un esperit crític i democràtic? Per què els règims
autoritaris censuren, prohibeixen o cremen llibres? Si n’és
d’important la lectura!
La història de la literatura...
69
I una cosa semblant passa amb la literatura. La incomprensió
dels textos narratius és un factor que dificulta l’assoliment d’un
hàbit lector en una part important de l’alumnat. La falta de
ritme, de pauses correctes, d’entonació adequada... en la
lectura dels textos literaris és un obstacle per a l’estimulació de
la lectura i en conseqüència per a la creació de nous lectors. I
aquest factor és extensible a qualsevol de les llengües que
estudien els nostres alumnes.
I també el desconeixement de les tècniques narratives bàsiques
–la caracterització dels personatges, del temps, de l’espai, etc.—
no ajuda a viure, a imaginar-se el món narratiu que els alumnes
haurien de trobar als llibres. El lector no viu ni tampoc entén el
que llegeix: ni identifica el tema o els valors universals que
transmet la trama d’un llibre; ni s’imagina com són els
personatges ni l’espai ni el temps del relat. En definitiva, com
que l’alumnat no viu el text narratiu que llig, s’hi avorreix.
3. La literatura com a eix vertebrador de l’ensenyament
Vivim en una època de globalització en què les estructures
econòmiques, polítiques, socials i culturals viuen una voràgine
de canvis tan necessaris com imparables. Som al segle XXI i avui,
amb les noves tecnologies online, el concepte de lector
tradicional ha canviat. I amb ell, també, les noves formes del
consum de la literatura. El cas és que ara tenim lectors de llibres
Infoliteratura
70
impresos, lectors online i d’altres que són alhora lectors de
paper i virtuals. I tot aquest nou món de lectors necessita d’unes
noves estructures de mercat perquè les relacions socials i
econòmiques que envolten el món literari han canviat.
Així el rol o la importància de l’editor ha quedat diluïda fins al
punt que l’escriptor ja no és un esclau –i perdoneu l’expressió—
del patró editor. L’edició d’un llibre online ha disminuït tant les
despeses econòmiques que ara qualsevol escriptor la té al seu
l’abast.
També els punts de venda i de distribució dels llibres ja no són
un patrimoni exclusiu de les llibreries. L’escriptor avui pot buscar
d’altres espais de mercat i, sobretot, pot vendre el seu llibre
online sense massa problemes.
I el mateix passa amb les impremtes. Avui qualsevol escriptor,
gràcies als avanços tecnològics, pot editar el seu llibre (pot
elaborar les portades o les maquetes del llibre, per exemple) per
tal de reduir despeses econòmiques; i també pot estalviar-se
molt de temps si efectua ell mateix les correccions gramaticals o
estilístiques que abans efectuaven les impremtes. El cas és que
amb la maquetació final del seu llibre pot anar a una impremta
perquè li facen un tiratge concret de llibres impresos... o no.
Perquè amb la publicació online, mitjançant un e-book, li dóna
una llibertat que redueix el paper i la importància que tenien les
La història de la literatura...
71
impremtes. Clar i català! Podem publicar un llibre sense passar
per una impremta? Sí.
A més a més, les relacions entre els escriptors i els seus lectors
són avui més dinàmiques. Avui la promoció d’un escriptor no
depèn en exclusiva dels editors o de les llibreries que organitzen
Actes de Presentació de llibres, Fires de Llibres, Certàmens
Literaris, etc. No, a més de tot això, avui l’escriptor pot també
comunicar-se via internet directament i sense cap entrebanc
espacial o temporal amb els seus lectors.
Com també pot gestionar directament online els tràmits legals
típics de l’edició dels llibres com ara la tramitació dels drets
d’autor del seu llibre o la tramitació de l’ISBN o Dipòsit Legal,
per exemple.
Tot plegat, avui els escriptors viuen submergits dins d’un nou
món digital ple d’avantatges tecnològics que han enderrocat
molts antics prejudicis. Sobretot, el de la censura individual o
social per motius ideològics, de raça, d’edat, de sexe, de
tendència sexual... Al món tecnològic del XXI totes aquestes
qüestions han deixat de ser uns obstacles insalvables per a la
publicació de llibres.
Realment aquesta voràgine de canvis és tan ràpida que aquests
sectors tradicionals del mercat del llibre hauran d’adequar-se als
Infoliteratura
72
nous temps tecnològics, si no volen desaparèixer. Tanmateix,
també hi caldrà adequar les estratègies d’aprenentge a l’hora de
millorar el foment de la lectura o la creació de nous lectors,
perquè no hem d’oblidar que el nostre alumnat viu dins
d’aquest món virtual de grans innovacions tecnològiques.
Ara bé, totes les estratègies –tradicionals i tecnològiques— de
foment de la lectura són vàlides. Amb això cal ser molt eclèctic
perquè ens equivocaríem si pensem que només amb la
tecnologia del món virtual ja tenim el problema resolt.
Afortunadament, mai ningú tindrà la pedra filosofal del foment
de la lectura, no. La investigació dels factors més adients per a la
motivació lectora sempre serà una part important de la tasca del
docent.
Aleshores, quins factors poden influir en la creació de nous
lectors? Possiblement hi deu haver un factor individual o, si
volem innat, que explique el perquè alguns alumnes estimen la
lectura des de ben menuts i d’altres no. Caràcter, personalitat?
El cas és que trobem alumnes que destaquen per les seues
habilitats musicals, físiques, lectores... i d’altres no. Joves que
naixen lectors i d’altres no.
Però també és cert que deu haver-hi d’altres factors que poden
potenciar —o crear— l’estima per la lectura. L’àmbit familiar,
per exemple. Tanmateix, no sempre els fills d’uns pares lectors
La història de la literatura...
73
són necessàriament lectors o a l’inrevés; el cas és que un
ambient familiar favorable a la lectura —amb mares i pares o
familiars lectors —no garanteix que els més joves estimen la
lectura.
I també hi ha l’àmbit escolar que, sense cap mena de dubte,
també pot potenciar l’estima per la lectura. És aquí on la lectura
de textos literaris —en la nostra opinió— ha de tenir una major
rellevància. És aquí on els docents han incorporar –o fusionar—
els nous avanços tecnològics a les estratègies d’aprenentatge.
La joventut d’aquest segle viu aquest nou món virtual. Es passa
hores i més hores davant de l’ordinador o del mòbil i no sempre
llegint llibres. Assistim al declivi de la Literatura? No, tot i que la
primera impressió és creure que les noves tecnologies són
incompatibles amb la lectura i la literatura, la veritat és ben
diferent. Perdem lectors? No, el problema és que ens trobem
davant d’un nou tipus de lector virtual, que navega per internet,
per llegir la premsa o els betsellers literaris. Un nou lector virtual
i plurilingüe que presenta uns nous hàbits de lectura diferents
dels que sempre hem conegut.
I és precisament des d’aquesta perspectiva que Infoliteratura
proposa la lectura de textos literaris clàssics, moderns o de
l’alumnat com a eix vertebrador per arribar a d’altres contiguts
no literaris. Urbi et orbe, o si voleu: De la lectura de la literatura
Infoliteratura
74
a la resta de continguts morfosintàctics, fonètics i culturals. Per
què no llegir a classe fragments d’obres clàssiques o d’autors
rellevants de la literatura actual? Fem classes de llengua, però
també de literatura i de lectura.
Apostem per una proposta didàctica en què els nostres alumnes
—gràcies al foment de la lectura a classe—, puguen assolir no
sols coneixements literaris, sinó també aquells continguts
gramaticals que considerem més essencials. De la lectura de la
literatura a la gramàtica i no a l’inrevés. Una proposta didàctica
en què la gramàtica, la literatura i la lectura siguen continguts
transversals.
Perquè pensem que aquesta estratègia didàctica fonamentada
en la lectura literària facilita la formació d’alumnes crítics i
solidaris. A través de la lectura busquem alumnes més
participatius, no minifilòlegs. I és per això que el foment de la
participació i de les habilitats socials de l’alumnat ha de prevaler
sobre les qüestions gramaticals. Vet aquí alguns suggeriments
que poden ajudar a potenciar la participació escolar:
En primer lloc, hem de procurar que totes les activitats –de
lectura o no— mai no siguem percebudes com a obligatòries.
Ara bé, com que malauradament sempre trobarem alumnes no
participatius, totes les activitats realitzades a classe han de ser
avaluables. Voluntari sí, però qui no hi participa no és avaluat.
La història de la literatura...
75
Des d’aquesta perspectiva, és important ressaltar que el
professorat ha de treballar les habilitats socials de l’alumnat ja
que moltes vegades la no-participació a la classe obeeix més a
factors més propis de l’edat –timidesa o vegonya, per
exemple— que no al fet de no estar motivat per l’assignatura o
ser un mandrós.
No hi ha d’haver una data oficial d’exàmens, hi avaluarem la
participació diària i voluntària de l’alumnat a fi d’aconseguir les
qualificacions de cada avaluació. No volem alumnes que mai no
obrin la boca, però tampoc aquells qui només participen un dia
perquè s’ensumen un examen.
Tanmateix, és necessari que el professorat indique algunes de
les qüestions (informació sobre autors, moviments literaris,
context historicosocial, valors solidaris, ONGs...) que poden ser
d’interès per fomentar la participació a classe. Si no fem això, si
no suggerim uns temes adequats per a la seua edat, difícilment
hi haurà un col·loqui o un debat participatiu a classe.
I també –si convé per l’edat— cal que els ajudem a cercar la
informació per preparar els temes escollits. Cal que els
expliquem que a les biblioteques, a les llibreries o a l’internet
sempre trobaran fonts d’informació. Com també als mateixos
llibres de lectura perquè una altra font d’informació –sobretot
literària— la trobem a les notes informatives a peu de pàgina o
Infoliteratura
76
als magnífics assajos dels nostres crítics literaris que, cada
vegada més, introdueixen les edicions dels nostres autors
clàssics i moderns. Finalment, també les pel·lícules, els
documentals, les obres de teatre, les xarrades o col·loquis –de
les ONGs amb qui col·laboren, per exemple— són bones fonts
d’informació. En definitiva, en són moltes i diverses, però per
presentar-les sempre cal la participació activa del professorat.
Primer les hem de vendre a classe i, després, deixar l’alumnat en
la cerca de la informació.
Per acabar una última reflexió sobre la importància de la lectura.
Si la pèrdua de lectors ja és un problema cultural greu per a
qualsevol llengua moderna, en el cas de les llengües minoritàries
i minoritzades, com és ara el cas del català, és una qüestió de
vital supervivència. Perquè el pitjor que li pot passar a una
llengua, que viu dins d’aquest món globalitzat i tecnològic, és
que tinga pocs lectors de literatura o de premsa, que no tinga
consumidors de cinema o de teatre, de TV... o sia que esdevinga
invisible socialment. És allò que molts sociolingüistes anomenen
llatinització d’una llengua. I així una llengua pot ser oficial d’una
nació (Irlanda, per exemple) o pot ésser ensenyada a les escoles
i, alhora, tenir una escassa presència social, cultural o
econòmica. Ai las! La llatinització d’una llengua és l’estigma de la
seua desaparició.
La socialització de la literatura
77
La socialització de la literatura
En general podríem dir que l’acte de llegir –la lectura— i, fins i
tot, el mateix procés de creació d’una obra literària –la
literatura— són processos bàsicament individuals; tanmateix, és
evident que també existeix tot un món literari on intervenen
d’altres factors clarament socials. De fet, aquesta doble
dicotomia queda bastant clara, sobretot, si analitzem el rol
social establert per als autors literaris. Perquè si bé és cert que
la tasca creativa d’un llibre és –normalment— un acte individual
lligat a la imaginació, al tarannà o a la mateixa creativitat de
l’autor; també és evident que hi intervenen altres aspectes
socials i econòmics gens menyspreables com ara la promoció, la
distribució o la venda dels llibres.
Viure econòmicament de la literatura, aconseguir El Dorado
literari, no deixa de ser la màxima aspiració legítima de la
majoria dels escriptors. L’autor no sols aspira a ser un escriptor
conegut, busca un reconeixement social i un treball per viure.
Ara bé, en la societat actual, la fama i el prestigi difícilment
s’aconsegueixen sense formar part d’un mercat de la cultura.
Evidentment, el nostre projecte no busca incentivar el
mercantilisme de la literatura. Els nostres joves escriptors han
de tenir clar que participen en un projecte de literatura solidària
on les hores dedicades per a l’elaboració dels llibres són
Infoliteratura
78
gratuïtes i solidàries. Aquí no parlem de drets d’autor o de
negocis, parlem de ser solidaris. Busquem el que nosaltres
anomenem socialitzar la literatura. I això passa per entendre
que els valors individuals i socials de la literatura i de la lectura
han de ser uns altres.
I, ¿què té de social la lectura d’un llibre? Que és una forma més
d’entreteniment a l’abast dels nostres alumnes. La societat
actual en té molts, de divertiments: el cinema, la televisió, les
xarxes socials d’internet... però la lectura d’un llibre també és un
passatemps, un esbarjo. El problema és que una bona part dels
nostres alumnes no associen la lectura d’un llibre com un
divertiment sinó més bé com una activitat, com un exercici o un
examen per aprovar una assignatura.
L’enfocament del nostre projecte parteix de la idea que la
lectura ha de ser entesa –sobretot— com una activitat més
d’entreteniment. Socialitzar la lectura per a nosaltres és
transmetre la idea que la lectura no és un examen d’una
assignatura sinó una forma més de diversió de la qual participen
els professors, els pares i moltes més persones. És una altra
forma de divertir-se que també és compatible amb d’altres de
més virtuals i més de moda.
És per això que un dels objectius del nostre projecte és
aconseguir que l’alumnat no assimile la lectura dels nostres
La socialització de la literatura
79
escriptors –clàssics o moderns— com una activitat més o menys
imposada, com una activitat més i obligatòria d’aquelles que es
fan a les escoles o als instituts. Perquè aquesta interpretació
errònia pot provocar un desinterés i una falta d’estima envers la
lectura. I així, llegeixen els llibres perquè són una prova
avaluable, perquè la lectura és un examen més.
Malauradament, per a bastants alumnes la lectura és això, un
examen més. Només són conscients que tenen exàmens de
Matemàtiques, de Física i Química, d’Història de l’art, de
Música... i de les Lectures. No entenen la lectura com
entreteniment sinó com una obligació... perquè al final de la
lectura hi ha —sempre— un examen o si ho voleu d’una manera
més eufemística un control.
No entenen tampoc la lectura com un fet social, com un
entreteniment que és important en altres àmbits socials i no
només de l’àmbit acadèmic. Perquè, ningú, quan es gita al llit
abans de dormir resol problemes de matemàtiques o de física;
tanmateix, molts sí que llegeixen llibres.
Evidentment que la lectura és un acte social que va més enllà de
l’àmbit escolar. I sempre trobarem gent que llegeix novel·les
perquè hom identifica la lectura com a esbarjo, com a
divertiment... ningú se sent obligat a llegir llibres durant les
vacances o el seu temps de lleure. S’hi llegeix per plaer. Però, i
Infoliteratura
80
els nostres alumnes? La majoria a correcuita i perquè o bé han
de preparar un examen o bé han de recuperar la lectura suspesa
del curs passat –«maleïda lectura», pensaran. Així pocs lectors
crearem.
En canvi, estem convençuts que la socialització de la literatura
dins de l’àmbit escolar pot ajudar bastant al foment de l’empatia
envers la lectura. Si volem socialitzar la literatura, els docents
han de prioritzar unes activitats literàries més obertes, més
extramurs dels centres educatius. Per això, Infoliteratura aposta
per una estratègia pedagògica d’incentivació a la lectura basada
en unes tasques o activitats docents que no són necessàriament
acadèmiques, sinó que també són pròpies d’altres àmbits
socials.
I així, per exemple, si prioritzem unes determinades activitats
docents que busquen la formació de joves escriptors, ho fem
perquè el treball o la vocació d’escriptor és un fet real i social;
perquè volem un contacte directe entre l’alumnat i els escriptors
–sobretot els locals– mitjançant l’assistència a presentacions de
llibres d’escriptors, o bé invitant-los als centres escolars perquè
l’alumnat conega tot el món literari que envolta el treball d’un
escriptor. No sols han d’elaborar llibres solidaris per formar-se
com a escriptors, sinó que també han de saber què significa ser
un escriptor... han de sentir-se escriptors. I això, per a nosaltres,
és socialitzar la literatura.
La socialització de la literatura
81
Portades de llibres solidaris (2015-17)
Infoliteratura
82
D’altra banda, la proposta d’unes determinades activitats amb el
propòsit d’educar l’esperit crític i literari de l’alumnat com ara el
debat a classe d’un llibre concret o la visualització i posterior
comentari de programes literaris televisius, són necessàries
perquè aquestes activitats culturals són complementàries a la
creació literària i també existeixen fora de l’àmbit acadèmic. I
això, pensem, és socialitzar la literatura.
Igualment, quan els expliquem les tècniques bàsiques de l’edició
d’un llibre (o els mecanismes de distribució i de publicitat que
envolten la venda dels llibres solidaris), ho fem perquè a la seua
ciutat hi ha molta gent que treballa i viu d’aquestes activitats.
Conèixer tot aquest món és una manera d’entredre la literatura
com una activitat més social que no pas acadèmica; i participar-
hi és entedre la literatura com una activitat oberta a la societat
en què vivim.
Quan l’alumnat proposa, presenta i explica a classe les ONGs o
Associacions Benèfiques per tal d’escollir-ne alguna amb qui
col·laborar econòmicament amb la venda dels llibres solidaris.
La socialització de la literatura
83
Quan els nostres alumnes visiten les instal·lacions d’aquestes
organitzacions per conèixer millor els professionals que hi
treballen i la gent que necessita d’una atenció especial, ho fem
perquè l’alumnat entenga –gràcies a la literatura— que a la seua
ciutat hi ha molts professionals i gent altruista que treballa per
aconseguir un món més just i solidari. I això és socialitzar la
literatura.
ONGs i Associacions col·laboradores (2015-2017)
Infoliteratura
84
Igualment, l’organització de Setmanes Solidàries als centres
educatius amb la visita i les xarrades solidàries d’aquestes ONGs
són una bona via d’interacció solidària. I, també, una altra
manera de socialitzar el treball literari de l’alumnat perquè
obrim, de bat a bat, les portes dels nostres col·legis i instituts a
tots els qui no pertanyen a la comunitat educativa.
Setmana Solidària 2016
l’IES Francesc Ribalta (Castelló)
Aspropace Aspac
La socialització de la literatura
85
Fuvane Youcanyolé Patim
La promoció i la creació de Premis Literaris Escolars en els
centres educatius –aquells on Infoliteratura participa com a
projecte educatiu— és una altra activitat docent molt social. Un
bon exemple d’aquesta iniciativa el trobem al «Concurso de
narrativa Vicent Aguilella Llinares»
organitzat a l’IES «Francesc Ribalta» de
Castelló pel departament de castellà.
Pensem que els premis literaris valoren
merescudament l’esforç solidari de tots
els participants i, sobretot, d’aquells
joves escriptors que mostren unes
bones qualitats literàries.
I així, amb la publicació online de les narracions del nostre
alumnat busquem no només la motivació lectora, sinó també
una participació més oberta i més social en les votacions dels
relats. Com que gràcies a la via online la comunitat no escolar
també hi pot participar: el nostre objectiu de foment de la
Infoliteratura
86
lectura s’amplia perquè surt fora del centre educatiu, el triatge
dels millors relats per a l’edició final del llibre solidari és més
eficient i, a més a més, potenciem la divulgació dels Certàmens
Literaris Escolars.
I també són interessants els Actes de Cloenda de final de curs en
que Infoliteratura lliura a l’alumnat els diplomes de participació
o els premis als guanyadors dels concursos literaris escolars. I no
sols per l’assistència de mares, pares, amics... sinó perquè
aquests actes culturals també poden ser una bona oportunitat
per presentar socialment el projecte solidari i els concursos
literaris als mitjans de comunicació locals.
Acte de Cloenda Infoliteratura (2015-16)
IES Francesc Ribalta
La socialització de la literatura
87
Més encara, també socialitiza els llibres solidaris el fet que tots
els nostres relats –premiats o no— són compatibles amb d’altres
concursos literaris juvenils que busquen, com nosaltres, la
promoció de la lectura. La incentivació per participar-hi és una
manera d’obrir la literatura perquè reforça i millora les vies de
comunicació i de coneixement entre el nostre alumnat i tots
aquests projectes educatius que són uns bons aliats dels nostres
objectius pedagògics. I també unes excel·lents vies de promoció
per a tots aquells estudiants que, ja des de ben menuts,
gaudeixen amb l’escriptura i que, a més a més, manifesten unes
bones qualitats literàries.
La participació de l’alumnat a les Fires de llibres o a les Meses
Redones sobre temes de literatura solidària necessita de la
col·laboració dels centres educatius (professorat, alumnat, pares
i mares) i d’entitats no acadèmiques com ara ONGs,
Associacions Benèfiques, llibreries, editors... Aquesta
Infoliteratura
88
participació i col·laboració obri el nostre projecte a la ciutat i li
dóna publicitat, alhora que també socialitza els llibres solidaris
dels nostres joves escriptors.
És més, pensem que la incorporació progressiva de nous centres
educatius al projecte d’Infoliteratura (IES Francesc Ribalta, IES
Caminàs, CEIP Jaume I de Castelló, CEIP Manel Garcia Grau, CEIP
Vicent Marzà, CEIP Mestre Vicent Artero, Centre d’Educació
Especial Penyeta Roja...) i l’augment consegüent de publicacions
de llibres solidaris també permet la possibilitat de la creació
d’una Fira del Llibre Solidari oberta a la participació de l’alumnat
d’Infoliteratura de tots els nivells educatius.
Cartell publicitari
Fira del Llibre Castelló 2015 Cartell publicitari
Mesa Redona 2017
La socialització de la literatura
89
Cartell publicitari Mesa Redona 2017
Mesa Redona Fira del Llibre Castelló 2017
La presentació a les llibreries (Fires del Llibre, Centres educatius,
biblioteques...) dels llibres solidaris publicats és un dels actes
socials més participatius del nostre projecte. L’organtizació
d’aquestes presentacions permet la incorporació d’altres
activitats escolars complementàries com ara l’exposició de
dibuixos o de pintures de l’alumnat; i, sobretot, la participació
musical individual o de grups musicals escolars. És sense cap
mena de dubte, l’acte de socialització de més èxit entre
l’alumnat.
Infoliteratura
90
Llibreria Babel (2014) Presentació
del llibre solidari Un centenari de mort
Fira del llibre de Castelló (2015) Presentació del llibre solidari
Changes
Fira del Llibre Castelló (2015) Presentació del llibre solidari
Magdalena, festa plena?
Llibreria Argot (2016) Presentació del llibre solidari
Amistats
Llibreria Argot (2016) Presentació del llibre solidari
Històries sorprenents
Llibreria Argot (2016) Presentació del llibre solidari
Històries per viatjar
La socialització de la literatura
91
Llibreria Argot (2017) Presentació del llibre solidari
En brazos de Morfeo
Llibreria Argot (2017)
Presentació del llibre solidari Place de la Concorde
Llibreria Argot (2016) Presentació del llibre solidari
Back to the Future
Llibreria Argot (2016) Presentació del llibre solidari
Búscame en la red
Infoliteratura
92
Llibreria Babel (2017) Presentació del llibre solidari
La ciutat desconeguda
Llibreria Babel (2016) Presentació del llibre solidari
Une journée à...
Si insistim en què l’alumnat ha de participar directament en els
actes de promoció dels seus llibres solidaris, si incidim en què els
llibres de l’alumnat han de ser presentats en un acte públic –en
una llibreria, en una biblioteca o en un centre educatiu, per
exemple— amb la presència de familiars, d’amics i no sols de
companys de classe; ho fem perquè la presentació d’un llibre –
escolar o no— és un acte social molt important en la vida
cultural d’una ciutat, ho fem perquè assimilen que aquestes
activitats són normals i pròpies d’aquest l’ambient cultural. I
això, per a nosaltres, és socialitzar la literatura.
Com també ho és la participació de l’alumnat en totes aquelles
activitats culturals dels mitjans de comunicació (locals,
comarcals, provincials, nacionals) que busquen la promoció de la
literatura. Ens referim a la participació en programes radiofònics
La socialització de la literatura
93
locals com és el cas de la presentació del llibre Amistats a la
cadena SER de Castelló l’any 2016; i, també, la participació a
programes de TV locals, als blogs o d’altres canals de difusió
media disponibles als nostres webs i que l’alumnat té al seu
abast.
Finalment, voldríem comentar una altra proposta pedagògica
que Infoliteratura pot oferir. Ens referim a la creació i foment
d’intercanvis escolars entre centres educatius o la millora de les
activitats d’aquests intercanvis –si ja hi existeixen. Quant als
intercanvis escolars, hem de dir que les pàgines webs del nostre
projecte ens obrin un gran ventall de possibilitats que cal
comentar.
En primer lloc, Infoliteratura augmenta les possibilitats de
realitzar intercanvis. No hem d’oblidar que –tot i que és el més
freqüent— no sempre el nostre projecte es realitza en un únic
centre educatiu. Ara mateix, per exemple, el nostre projecte
també es realitza alhora en tres centres d’educació infantil i
primària de la ciutat de Castelló (CEIP Vicent Marzà, CEIP
Manuel Garcia Grau i CEIP Mestre Vicent Artero). Però també es
pot realitzar entre diversos centres d’àmbit comarcal o nacional.
I internacional com, per exemple, el que vàrem realitzar
alumnes de l’IES «Francesc Ribalta» de Castelló i els alumnes de
l’institut noruec Setesdal vidaregåande skule.
Infoliteratura
94
Recepció de l’alcaldessa de l’Ajuntament de Castelló (3-4-17)
del professorat de l’Institut Setesdal vidaregåande skule
El cas és que amb la realització d’aquest projecte solidari sempre
hi ha una comunicació i una coneixença entre els diversos
centres que hi participen alhora, cosa que facilita la creació
d’intercanvis o de visites puntuals si l’àmbit escolar és local.
Les possibilitats de realitzar intercanvis internacionals entre
alumnes d’anglès o de francès són tan clares com necessàries
per motivar l’alumnat en aquestes llengües. Però, també hom
pot realitzar intercanvis escolars entre l’alumnat de català o de
castellà a nivell nacional i internacional. Un projecte solidari i un
intercanvi escolar entre alumnes de Castelló i de Madrid? Un
La socialització de la literatura
95
projecte solidari i un intercanvi escolar entre alumnes de
València, de Perpinyà o de Barcelona? A infoliteratura totes les
vies són obertes.
En segon lloc, Infoliteratura facilita la creació d’una revista
online. Es tracta d’una altra proposta per socialitzar el nostre
projecte alhora que també facilita la creació d’un ambient
favorable per al foment dels intercanvis escolars. Perquè la
utilització de les pàgines webs d’Infoliteratura permet un
intercanvi online d’imatges d’edificis, d’activitats escolars, de
l’alumnat o del professorat de diversos centres que participen
en un determinat projecte solidari. L’accés gratuït als mitjans
audiovisuals de les nostres pàgines webs pot facilitar i fomentar
les relacions d’amistat entre l’alumnat de cara a la realització de
futurs viatges d’intercanvi escolar. Tot plegat, una revista online
(mensual, trimestral...) oberta a tota la comunitat educativa de
diversos centres i que no comporta cap despesa econòmica.
En tercer lloc, Infoliteratura permet la presentació conjunta dels
llibres solidaris. ¿Per què no aprofitar un intercanvi escolar per
fer un acte acadèmic de presentació del llibre solidari que han
fet? ¿Per què no lliurar uns diplomes de participació o de millor
autor en un acte acadèmic? Clar que han de visitar la ciutat, els
instituts... Però, fem també actes acadèmics. I si són dels seus
llibres, millor.
La promoció de la imatge social...
97
La promoció de la imatge social del professorat
El reconeixement de la tasca i de la dedicació del professorat
que participa en l’elaboració dels llibres solidaris ha de tenir un
paper rellevant dins d’Infoliteratura; sobretot perquè la societat
actual –pensem— no sempre valora com cal el treball del
docent. Clar i català, el foment i la gestió d’iniciatives o de
projectes de Promoció Social del Professorat també ha d’ésser
un objectiu important i necessari.
Ens referim, per exemple, a la creació d’una «Revista Pedagògica
de Literatura» plurilingüe, gratuïta i online. Una revista oberta,
sobretot, a tot el professorat coordinador o col·laborador que
ha participat a Infoliteratura. Una revista per divulgar el treball
realitzat i, també, per informar els docents nouvinguts dels
problemes de l’aplicació, d’idees de millora, de suggeriments...
Tot plegat, una revista online que busque els següents objectius:
En primer lloc, la publicació d’una memòria final de les
conclusions obtingudes gràcies a l’aplicació dels diversos
Projectes d’Animació a la Lectura que han estat dirigits pels
professors coordinadors.
En segon lloc, la publicació de totes aquelles experiències
docents amb els resultats i les conclusions pedagògiques
obtingudes a partir de l’aplicació de qualsevol altre Projecte
Infoliteratura
98
d’Innovació posat en pràctica per tot aquell professorat que ha
participat a Infoliteratura.
A banda d’aquesta revista, també l’edició gratuïta online —així
com la promoció publicitària a través dels nostres webs— de
tots aquells llibres, tesis doctorals o tesines realitzades per tot el
professorat d’Infoliteratura, entrarà dins d’aquesta línia
divulgativa i de promoció abans esmentada. I l’ajuda en la
coordinació d’actes culturals als mitjans de comunicació (com
ara la ràdio, la premsa o televisions locals) per divulgar el treball
docent del professorat, també.
És per això que el nostre projecte ha de fer totes les gestions
necessàries –a través de les Editorials Solidàries, les ONGs, les
llibreries— perquè totes les activitats que giren al voltant
d’Infoliteratura tinguen el més ampli ressò social possible. La
publicitat del treball dels docents és, per a nosaltres, igual
d’important que la difusió social del projecte solidari.
.
La programació del Departament
101
La programació del Departament
1. Introducció
Tot i que els Projectes d’Innovació Pedagògica (PIP) poden ser
l’eix vertebrador de l’ensenyament d’un centre escolar –
sobretot en l’etapa d’infantil o de primària—, també poden
nàixer amb l’objectiu de complementar la programació docent
d’una determinada assignatura. Més encara, fins i tot hi pot
haver projectes que abraonen diverses assignatures. Tan s’hi val,
a la pràctica, tots busquen ser una eina educativa de millora
d’algun objectiu pedagògic que normalment es troba inclòs a la
Programació del Departament (PD) o de Centre.
La gènesi d’aquests projectes la trobem en la reflexió
pedagògica d’unes determinades idees i en el posterior debat de
les propostes o dels suggeriments presentats per un o diversos
professors; però, sempre, amb l’objectiu de la millora d’uns
determinats objectius o dels continguts pedagògics. Aquest fet
explica el perquè la majoria dels PIP són assumits per tot un
departament o centre educatiu i, per tant, són una part
important de la seua programació didàctica.
Tanmateix, hem de recordar que el nostre projecte, a priori, no
busca ni la participació ni l’aprovació de tot el professorat d’un
determinat departament o centre educatiu. Si hi ha unanimitat i
Infoliteratura
102
aquest l’assumeix, millor. Però no passa res si només el duen a
terme alguns professors.
En el nostre cas, busquem la incorporació voluntària i
progressiva d’aquell professorat que compartesca el nostre
principal objectiu que no és altre que la incentivació, la
motivació a la lectura del nostre alumnat a partir de la creació
de textos narratius curts. És per això que al principi, sobretot
durant el primer any, el més normal és que hi participe només
una part del professorat. Però insistim, al començament, amb
només un professor/a ja n’hi ha prou per poder realitzar-lo.
Ara bé, si la llibertat de càtedra és un dret fonamental del
professorat, també és cert que hi ha una programació de
departament —i de Centre— que tots hem de complir. Perquè
no hem d’oblidar que els continguts i els objectius de cada
assignatura han de ser assumits per tot el departament. Podem
escollir la metodologia i els recursos didàctics més escaients per
dur endavant el nostre projecte; però, alhora, també hem de
seguir la PD de tots els companys. Per tant, si bé no hem
d’oblidar que el nostre projecte és voluntari, també hem de
procurar que aquest estiga integrat dins de la PD. Tot ha d’estar
coordinat.
La programació del Departament
103
2. L’avaluació de les activitats docents
El projecte Infoliteratura, per tal de coordinar-se amb la PD,
proposa substituir els exàmens tradicionals per les avaluacions
de les activitats realitzades per l’alumnat. La nota d’avaluació ha
de ser les qualificacions de les activitats que els alumnes
realitzen a classe o a casa durant un trimestre o durant tot el
curs. Volem que l’alumnat participe, sobretot, a classe. Aquest
ha de participar en les activitats realitzades, perquè ni volem
espectadors de lliçons magistrals, ni tampoc alumnes que
passen el temps in albis o xarrant amb els amics.
La nostra proposta busca evitar els exàmens –sobretot als
alumnes de secundària. Adéu als exàmens! Si més no a la
concepció tradicional del que els alumnes entenen per examen.
Adéu a una prova (o proves) amb una data determinada per tal
d’obtenir una nota d’avaluació. Adéu a una altra prova per
recuperar l’anterior prova suspesa. Adéu als treballs d’última
hora perquè l’alumne, tot i la quantitat d’exàmens de
recuperació, ha suspés. Adéu a la poca o nul·la participació de
molts alumnes durant l’hora de classe. Adéu a les
memoritzacions la nit abans de l’examen. Adéu!
Hem de proposar activitats diverses sobre els continguts
generals de la nostra assignatura –i del nostre projecte— i
procurar que la majoria es facen durant el temps de la classe. El
Infoliteratura
104
missatge que enviem a l’alumnat ha de ser clar: participació.
Avaluarem, preferentment, les activitats realitzades a classe i
qui no hi participa difícilment obtindrà una bona qualificació.
3. Proposta d’adaptació a la Programació del Departament
Quan parlem de programacions, ja sabeu... Tants caps, tants
barrets! Igualment, les maneres d’encaixar Infoliteratura a la PD
també són diverses. Ara bé, és una tasca necessària que ha de
realitzar el professorat que participa en el nostre projecte.
Tot seguit hi presentem una proposta d’encaix per a una
programació de departament. Aquesta inclou dues idees
rellevants com ara la cerca d’una manera ràpida d’avaluació per
a totes les activitats realitzades a classe i, també, la participació
voluntària de l’alumnat en el projecte. Aquesta última idea ha
de quedar ben clara a la PD, ja que implicarà que les lectures
dels llibres del curs han de ser voluntàries —interessant debat.
Com també ha de ser voluntària —un altre debat obert— la
participació dels alumnes en l’elaboració dels textos narratius
curts que després seran editats i publicats.
Proposem dues opcions d’avaluació per a una única PD. La
primera, l’opció A, serà la que ha elaborat tot el departament. La
nostra opció –que anomenarem B— serà bàsicament idèntica a
l’anterior quant als objectius generals i específics, continguts
La programació del Departament
105
generals i mínims, temporalització dels continguts, metodologia,
etc. Totes dues opcions compartiran, també, els mateixos
percentatges de puntuació per a l’avaluació dels continguts de
procediments, de conceptes i d’actitud.
La diferència fonamental entre totes dues opcions (A i B) la
trobem en la diversitat de les activitats que podran ser
realitzades a classe. Perquè a banda de les activitats generals
proposades pel departament —que també hem de realitzar—, el
nostre projecte ens obliga a fer-ne unes altres diferents i alhora
complementàries.
Aqusta dualitat d’activitats ens obliga a concretar la manera
d’avaluar-les, o sia hem d’indicar si seguim els criteris del
departament o els nostres. Per tant, és important que l’opció B
indique clarament quines són –per a nosaltres— les activitats
procedimentals, les activitats conceptuals o les activitats
actitudinals. I així, les podrem avaluar conjuntament amb les
proposades pel departament.
A més a més, convé relacionar aquestes activitats específiques
d’Infoliteratura amb les destreses lingüístiques compartides amb
la PD (entendre, parlar, llegir, escriure i interactuar) i que
determinen si un alumne ha assolit o no la competència
lingüística d’una determinada llengua. I també podrem
concretar quines activitats podem ser avaluades en més d’una
Infoliteratura
106
destresa lingüística. Vet aquí alguns exemples d’activitats
avaluables –de l’opció B— per a alumnes de secundària de
català:
Activitat (opció B)
Objectius Destresa Avaluació segons la PD
Lectura a classe de fragments o capítols del llibres de lectura d’autors rellevants de la nostra literatura i dels llibres editats per l’alumnat del centre.
Fomentar la lectura i les habilitats socials de l’alumnat en llocs públics. Usar correctament el registre formal i oral en llocs públics. Corregir els principals errors fonètics i prosòdics del registre formal.
Llegir
Interactuar
Parlar
Procediments
Actituds
Actituds
Exposició oral a classe de tota la informació recollida per l’alumnat sobre un autor, una obra, un moviment literari... a partir d’un fragment literari llegit a classe.
Assolir els continguts mínims de la història de la literatura. Potenciar el registre formal i oral en llocs públics.
Parlar
Interactuar
Conceptes
Actituds
La programació del Departament
107
Utilització habitual del català durant la classe.
Identificar les normes d’ús que impedeixen l´ús normal del català per tal de potenciar el seu ús.
Parlar
Interactuar
Actituds
Actituds
Redacció de textos narratius breus.
Potenciar l’autocorrecció textual i gramatical dels relats escrits per l’alumnat. Motivar l’alumnat per estimar la lectura de textos narratius. Analitzar els conceptes bàsics del llenguatge narratiu per tal de facilitar i potenciar la lectura.
Escriure
Llegir
Escriure
Conceptes
Actituds
Conceptes
Lectura de textos d’història de la llegua i de la sociolingüística.
Conèixer els successos i fets més importants de la història de la nostra llengua. Conèixer i analitzar els conceptes bàsics de la sociolingüística que afecten l’ús social del català.
Llegir
Escriure
Procediments Conceptes
Conceptes
Infoliteratura
108
Anàlisi i comentari de textos explicatius i expositius.
Conèixer les propietats textuals de la Gramàtica Textual.
Entendre
Escriure
Conceptes
Conceptes
Activitats per aprendre els continguts mínims de gramàtica establerts a la Programació.
Assolir els conceptes gramaticals per tal de millorar l’escriptura.
Entendre
Escriure
Conceptes
Conceptes
Exposició oral a classe de temes relacionats amb la literatura o la solidaritat.
Conèixer i fomentar valors universals com la solidaritat, la participació, la igualtat... a partir de textos literaris. Conèixer les principals ONGs i associacions locals, nacionals i internacionals per tal de fomentar la participació i la solidaritat entre l’alumnat.
Parlar
Interactuar
Conceptes
Actitud
Com veiem aquesta proposta precisa la manera d’avaluar les
activitats específiques de l’opció B segons el barem establert per
la programació del departament o centre educatiu. Un exemple,
La programació del Departament
109
si l’avaluació a l’apartat d’ACTITUD determina que el
percentatge establert pel departament o centre és del 10%,
totes les activitats actitudinals realitzades a classe (tant les
proposades pel departament com les nostres) han de tenir una
puntuació màxima d’1 punt.
Si Infoliteratura no és assumit com a un programa de
departament o de centre, també hem d’explicar com avaluarem
unes activitats específiques (opció B) que no són obligatòries per
a tota la classe. Perquè si amb el nostre projecte volem
potenciar la participació voluntària de l’alumnat a classe,
sempre hi haurà alumnes que no hi participen i d’altres que sí. I
fins i tot en aquests últims, sempre hi trobarem diversos graus
de participació: molt, bastant, poc...
Com avaluarem aquesta diversitat de participació? Com
avaluarem les activitats proposades pel departament? Com
avaluarem les nostres activitats? Com les avaluarem totes dues
alhora?
4. El tractament de la diversitat
Primer de tot, convé recordar que la majoria de les qüestions
abans esmentades també es plantegen a d’altres propostes
pedagògiques que treballen el tractament de la diversitat a
l’aula. No és, per tant, un tema o un debat específic que afecta a
Infoliteratura
110
Infoliteratura. I ja sabem que sobre aquesta polèmica: Tants
caps, tants barrets! Perquè si des d’un punt de vista teòric la
diversitat de l’alumnat és un fet inqüestionable, una altra cosa
—i aquí també hi ha diversitat d’opinions entre els docents— és
la manera de treballar-la a la classe.
Quant al tractament de la diversitat, si seguim una programació
paral·lela, el fet que diferenciem entre alumnes que
voluntàriament segueixen la nostra proposta i d’altres que no,
implica –com a mínim— la divisió de la classe en dos grups. Per
tant, l’aplicació del nostre projecte fora de la programació
general d’un departament o centre ens obliga a treballar la
diversitat a la mateixa aula, cosa que necessàriament implica
una major compromís –treball—del professorat. I si volem més
diversitat, encara hi podem preparar i realitzar diverses
activitats segons els nivells de diversitat de la classe... però
sempre a l’aula, sempre amb tots els alumnes del curs.
Dividir els alumnes per grups i col·locar-los en diverses aules?
Ideal... però no sempre possible. No tots els centres educatius
disposen d’aules o llocs per fer-lo.
Moltes activitats i diverses, molts cursos i alumnes... Quina allau
que ens caurà! No, sempre que millorem –o canviem— les
estratègies pedagògiques i d’avaluació. Sempre que millorem la
La programació del Departament
111
la praxis docent gràcies a l’ús dels als avanços informàtics
aplicats a l’ensenyament.
Ens referim a la utilització de les TIC en la docència com ara les
pàgines webs per incentivar la lectura; la connexió virtual amb
els alumnes per revisar els relats d’una manera ràpida i
coordinada –el DRIVE, per exemple—; els correctors gramaticals
de textos; fulles de càlcul —com ara Microsoft Excel.— per tal de
fer una avaluació i un seguiment ràpid de totes les activitats
realitzades en una o diverses avaluacions...
Però a banda d’aquestes TIC que són assequibles fàcilment pel
professorat, Infoliteratura busca la creació de nous Programes
Informàtics que recolzen i faciliten la tasca de seguiment i
d’avaluació de l’alumnat. Pensem en programes informàtics per
facilitar l’avaluació de les lectures orals que es realitzen a classe
durant tot un curs acadèmic; programes informàtics per avaluar
els textos narratius dels nostres alumnes d’acord amb la
programació del departament o centre educatiu; programes
informàtics per avaluar conjuntament totes les activitats
realitzades per l’alumnat que ha participat a Infoliteratura (o no)
durant el curs escolar... Uns programes que en fase d’elaboració
i que aviat seran a l’abast de tothom als nostres webs. Tot
plegat, fusionar la informàtica i la literatura –o si voleu
l’ensenyament— per a una millora i adequació de la docència en
la societat del segle XXI.
Infoliteratura Projecte Solidari d’Animació a la Lectura
Georgina Xaler i Llinares
Antoni Josep Xaler i Vilaplana
