PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE -...

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt

PROJECTE EDUCATIU DE

CENTRE

Institut Salvador Claramunt

Piera


1

INDEX ..................................................................................................................... 1

INTRODUCCIÓ ....................................................................................................... 2

QUI SOM ................................................................................................................ 2

Trets d’identitat i caràcter propi ............................................................................... 3

Context escolar ....................................................................................................... 5

L’institut i el seu entorn ........................................................................................... 5

Necessitats educatives de l’alumnat ....................................................................... 7

QUÈ PRETENEM ................................................................................................... 7

Prioritats educatives ................................................................................................ 8

Objectius del centre ................................................................................................ 9

COM HO FEM ....................................................................................................... 12

Criteris d’organització pedagògica ........................................................................ 12

Criteris per concretar el currículum ....................................................................... 12

Assignació de matèries als alumnes d’ESO .......................................................... 13

Criteris metodològics de centre ............................................................................. 16

Criteris per a la confecció dels grups .................................................................... 17

Criteris d’assignació de tutors/es als grups i del professorat ................................ 18

Criteris d’avaluació ................................................................................................ 19

Criteris per a l’atenció a la diversitat ..................................................................... 22

Criteris d’estructura organitzativa i de gestió ........................................................ 26

Participació de la comunitat educativa .................................................................. 30

Promoció de la convivència .................................................................................. 30

Altres documents del centre .................................................................................. 33

Annex: Projecte lingüístic de centre ...................................................................... 36


2

INTRODUCCIÓ

L’Institut Salvador Claramunt és un centre públic d’educació secundària del municipi

de Piera que va ser creat pel Departament d’Ensenyament el curs 2010-11. El

Departament d’Ensenyament donava resposta a la necessitat d’escolarització que

tenia Piera (degut al seu increment demogràfic) i que no es podia resoldre amb els

centres de secundària que aleshores havia al municipi.

El centre va començar impartint 1r d’ESO i cada curs va augmentar la oferta educativa

fins arribar a completar tots els ensenyaments d’Educació Secundària Obligatòria

(ESO) el curs 2013-14.

Ocupem uns edificis cedits per l’ajuntament de la nostra vila que van ser pensats com

escola els anys 60 del segle passat i que es va anant adaptant a les necessitats que

els ensenyaments d’ESO i el número d’alumnes del centre presentaven. En aquest

sentit, es va afegir un mòdul al pati del centre, per augmentar el nombre d’aules

disponibles i també es van fer obres per reduir les barreres arquitectòniques, la qual

cosa ha permès poder oferir els nostres serveis a alumnes amb mobilitat reduïda.

QUI SOM

El Projecte Educatiu de Centre (PEC) de l’Institut Salvador Claramunt recull i fa seus

els principis rectors del sistema educatiu que estableix la Llei 12/2009 (Llei d’Educació

de Catalunya) en el seu article 2.

Seguint la LEC ens definim com centre inclusiu, laic i respectuós amb la pluralitat.

La nostra missió com a institut es formar integralment nois i noies a partir dels 12 anys,

de manera que esdevinguin ciutadans responsables, solidaris, respectuosos amb els

altres i l'entorn i competents en les habilitats socials i personals que els permetran

incorporar-se a una societat multicultural i dinàmica i integrar-se en un procés de

formació al llarg de tota la seva vida.

El nostre institut és un centre de qualitat, emprenedor, actiu i amb reconeixement

social. Volem que els nostres alumnes siguin al centre de la nostra mirada i que el seu

èxit personal esdevingui l’eix vertebrador i la raó constant de tota la vida del centre.


3

Volem que, com a eina de treball, tinguin les habilitats necessàries per treballar en

equip i que tinguin les capacitats personals necessàries per tal de mantenir i

desenvolupar el seu projecte de vida.

Trets d’identitat i caràcter propi

1. Defensem un ensenyament inclusiu, universal i equitatiu, atenent tots els

aspectes de la diversitat a l’aula mitjançant la constitució heterogènia dels grups

d’alumnes.

No volem recórrer a la segregació d'alumnes per capacitats o comportaments i per això

incloem la presència d'un professor de suport i de col·laboració a l'aula del grup/classe

sempre que sigui possible i en funció de la plantilla.

Perquè volem ser un centre on tot l’alumnat va a la classe comuna amb els companys i

les companyes de la seva edat. Un centre on no hi ha alumnat corrent i alumnat

“especial”, sinó simplement alumnes, sense adjectius. Quan un grup es desdobla

també es manté l’heterogeneïtat.

La societat és heterogènia i el nostre centre ha d’ensenyar als alumnes a desenvolupar

el seu projecte vital incardinat en ella, per tant hem de mantenir el mateix entorn

habitual heterogeni que presenta la nostra societat. Per això afavorim la participació de

tots els alumnes en totes les activitats programades.

2. Som un centre orientador.

Acompanyem l’alumnat en el seu procés de desenvolupament acadèmic, personal i

professional, amb l’objectiu que nois i noies puguin assolir en tots aquests aspectes el

millor futur possible. Acompanyem i guiem a l’alumne/a a dur a terme el seu projecte

de vida. Creiem que l’assoliment de l'èxit educatiu de l'alumne depèn en gran mesura

de fer un bon procés orientador i d'acompanyament continuat al llarg de l’etapa. És per

tot això que al nostre centre tots els docents són tutors/es de tots els alumnes.

Des dels seus començaments el nostre centre implementa programes d’innovació en

relació a l’orientació educativa de tots els nostres alumnes, des dels equips docents,

des de les tutories i des de totes i cadascuna de les matèries. En aquest sentit la

formació del professorat és contínua.


4

En aquest sentit hem sigut un centre pioner, participant ja a les primeres Jornades

d’Orientació Educativa que van tenir lloc al juliol de 2013 i on van presentar el nostre

projecte orientador anomenat: “Una nova mirada”. Amb posterioritat van participar a les

II i V Jornades d’Orientació Educativa que van tenir lloc respectivament el juliol de 2014

i el juliol de 2016. En les primeres van formar part de la mesa de debat on es va parlar

de: De l’elaboració a la implementació del pla d’acció: “vents a favor”. Finalment a les V

jornades la nostra practica va ser presentada com a referencia com es pot veure a:

http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/orientacioeducativa/model-competencial-orientador/

El model competencial orientador que fa seu el nostre centre és una eina que ens

permet aprofundir en el desenvolupament professional i pedagògic de centre com a

organització en les seves tres dimensions:

Àmbit/matèria

Acció tutorial

Cultura d’equip

Cadascuna d’aquestes dimensions es concreta en uns criteris i uns indicadors de

l’orientació educativa que guien l’anàlisi, la reflexió i l’acció pedagògica de centre per a

la millora contínua.

L’SCAP és el model competencial orientador que concreta els criteris i els indicadors

de l’acció docent i educativa que s’orienta cap a l’èxit de l’alumne. L’èxit de l’alumne en

el model SCAP reuneix dos significats:

èxit entès com a connexió de l’aprenentatge de l’alumne dins l’entorn escolar

amb l’entorn no escolar i

èxit entès com a formació per a l’autonomia de l’alumne.

Ambdós significats d’èxit recullen dos aspectes cabdals : la projecció del futur de

l’alumne i la seva autonomia.

El disseny del model competencial orientador SCAP emergeix del corpus teòric de

l’orientació educativa elaborat des del Departament d’Ensenyament i en el qual es

concreten els principis, les funcions, les dinàmiques i les organitzacions d’un centre

orientades al doble significat d’èxit de l’alumne.

http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/orientacioeducativa/model-competencial-orientador/


5

Els referents pedagògics del model SCAP són els models pedagògics i teories de

l’aprenentatge que tapissen la tradició pedagògica del sistema educatiu català i

s’insereixen, ara ja i en format de norma, en el plantejament i disseny competencial

dels currículums a Catalunya.

Context escolar

L’Institut Salvador Claramunt és un centre petit i l’hora divers que pot acollir uns 240

alumnes, 23 professors (aproximadament) i 4 membres del PAS que treballen dia a dia

durant el curs.

Els alumnes arriben principalment de l’ escola adscrita (Les Flandes) i d’altres centres

públics i privats concertats de Piera que ens fan confiança.

La població de Piera és força heterogènia i els nostres alumnes responen a diversos

perfils tot i que una majoria respon a un nivell social i cultural mitjà, mitjà baix i baix. Els

indicadors socioeconòmics de Piera estan una mica per sota de la mitjana de

Catalunya ( segons dades de l’IDESCAT de 2016 l’atur de la població activa supera en

un 3% el de Catalunya i la renda familiar disponible bruta per persona representa el

88,4% de la mitjana de Catalunya).

Les instal·lacions són velles i poc funcionals però tot i així el centre s’ha dotat de

recursos materials per tal d’oferir el màxim de qualitat possible.

La plantilla de professorat, tot i mantenir un nucli estable, té una forta mobilitat anual.

L’institut i el seu entorn

La vinculació amb l’entorn afavoreix el treball i aprenentatge en xarxa entre el centre, la

família i la resta d'agents educatius del territori per aconseguir la continuïtat i la


6

coherència educativa que ens porti a l'èxit educatiu i la cohesió social. Des del nostre

centre contribuïm a crear un espai comú de convivència mitjançant el diàleg, el

respecte, l'educació intercultural, el compromís cívic, la gestió positiva dels conflictes i

els valors compartits.

L’Institut Salvador Claramunt manté estrets lligams de connexió amb l’Ajuntament de

Piera. Això es concreta en l’ús d’espais municipals per realitzar activitats curriculars, en

especial el Pavelló Municipal d’Esports i el Teatre Foment del Treball de Piera.

Les actuacions que cada curs portem a terme quant a la vinculació amb l’entorn són

les següents:

1. Pla Educatiu d’Entorn de Piera (PEEP). El nostre centre participa de les

activitats programades i de les comissions que formen el PEEP. Una de les

aportacions que fa el nostre centre a la comunitat és la cessió, com a ús social

del centre, d’espais per tal de poder realitzar sessions d’estudi assistit per

alumnes d’ESO dels tres centres que ofereixen aquests estudis a Piera (Institut

Claramunt, Institut Guinovarda i Escola Acadèmia Apiària).

2. El nostre centre ja va implementar el servei comunitari el curs 2015-2016 i els

alumnes que cursen 3r d’ESO realitzen aquest aprenentatge /servei que

s’avalua en la matèria “Cultura i valors ètics/Religió catòlica”. El servei

comunitari es realitza amb diferents entitats i empreses públiques i privades del

nostre municipi.

3. Participació en projectes educatius territorials com les jornades de convencia de

l’Anoia.

4. Col·laboració amb altres centres docents del municipi en jornades específiques i

altres activitats.

5. Participació dels pares i mares i de l’AMPA en activitats del municipi.

6. Promoció d’hàbits saludables, de seguretat, de prevenció de riscos, habilitats

socials i benestar emocional en col·laboració amb el CAP de Piera i d’altres

institucions.

7. Coordinació amb les escoles de primària i en especial amb l’escola adscrita.

8. Participació en diversos programes del Departament d’Ensenyament:


7

Generació Plurilingüe (GEP),

Google Apps for Education (GAFE),

Programa araESCRIC,

Programa d’Orientació Educativa i

Programa #aquiproubullying.

9. Participació en concursos diversos:

Premi Sambori,

Jocs Florals de Catalunya,

Jocs Florals de Piera,

Premi “The Phonix”.

10. Participació en el programa de “parelles lectores” en col•laboració amb la

Biblioteca de Piera.

Necessitats educatives de l’alumnat.

L’atenció a la diversitat de necessitats educatives de l'alumnat i l'objectiu d'assolir les

competències que li permetin el seu desenvolupament personal i escolar és un principi

rector del PEC del nostre centre. Per aquest motiu organitzem l’activitat docent tenint

en compte les característiques personals de l’alumnat i la diversitat de necessitats i

ritmes d’aprenentatge i orientem les nostres programacions seguint les pautes del

disseny universal per a l’aprenentatge (DUA). L’atenció educativa als alumnes

consisteix en l’aplicació de mesures curriculars, metodològiques, organitzatives

i/psicopedagògiques que permeten personalitzar l’acció educativa per a tots els

alumnes.

A partir del Decret 150/2017, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema

educatiu inclusiu, els centre disposa d’unes mesures i suports universals, altres

d’addicionals i algunes d’intensives (veure més avall l’atenció a la diversitat).

QUÈ PRETENEM

Prioritats educatives

Les nostres prioritats són l’èxit escolar i l’excel·lència educativa, desenvolupant al

màxim les capacitats de tots i cadascun dels alumnes com a principi fonamentador de

l’equitat i garantia de la cohesió social.


8

Tenint en compte aquests plantejaments les línies d’actuació que ens guien són :

1. Prioritzar l’orientació educativa i l’acció tutorial.

2. El català com a llengua vehicular i d’aprenentatge, tot garantint el ple domini de

les llengües oficials catalana i castellana.

3. El desenvolupament, seguiment i avaluació de la competència personal i social

de l’alumnat com a competència transversal.

4. El desenvolupament, seguiment i avaluació de la competència digital de

l’alumnat com a competència transversal. L’ús de les TAC i dels recursos

digitals per afavorir la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge (Pla

TAC).

5. La innovació metodològica i didàctica a les aules per a l’adquisició de les

competències bàsiques.

6. El model competencial orientador que conté els principis pedagògics i les

dinàmiques organitzatives i de relació del centre orientades a afavorir l’èxit de

l’alumne pel que fa a la seva autonomia i el desenvolupament del seu projecte

de vida.

7. La millora de la competència comunicativa de l’alumnat en les llengües catalana

i castellana mitjançant l’aprenentatge interdisciplinar.

8. La millora de la competència comunicativa de l’alumnat en llengües estrangeres

i extensió de la metodologia AICLE.

9. Afavorir la millora de la competència matemàtica mitjançant aprenentatges

interdisciplinars.

10. Afavorir la creativitat, la innovació i l’emprenedoria.

11. La definició dels criteris d’avaluació que ens permetin analitzar i millorar les

activitats de lectura i promoure l’ensenyament de les estratègies i habilitats

lectores tant en entorns analògics com digitals.

12. La personalització dels aprenentatges a través de l’atenció individualitzada per

donar resposta educativa amb atenció metodològica adequada a les necessitats

de tots els alumnes.

13. La capacitació i actualització metodològica, científica, tècnica i didàctica dels

professionals del centre fomentant la formació contínua i el treball en equip.


9

14. La implicació i el compromís de la família en l’escolarització i el seguiment de

l’evolució acadèmica i personal de l’alumne, a través de la carta de compromís

educatiu i de les estratègies del centre: tutors/es, entrevistes, espai virtual,

missatgeria electrònica i pàgina web.

15. L’enfortiment del projecte de convivència com a eina de millora del clima escolar

i l’èxit educatiu.

16. La participació de la comunitat educativa en activitats de l’entorn. La promoció

del treball i de l’aprenentatge en xarxa com a eina per elaborar projectes

comunitaris i construir una acció contínua i coherent entre els diferents agents

educatius del territori.

17. La prevenció i la reducció de l’absentisme i l’abandonament escolar amb

estratègies i actuacions educatives i organitzatives que impliquen el centre, les

famílies i els serveis socials.

Objectius del centre

Aquestes prioritats i els plantejaments educatius que ens proposem com a comunitat

educativa es sintetitzen en dos objectius generals i un de propi del centre.

Aquests objectius, són:

Objectiu núm. 1 “Millorar els resultats educatius de tots els nostres alumnes”.

Objectiu núm. 2 “Millorar la cohesió social, el clima i la convivència al centre”.

Objectiu núm. 3 “Millorar les interrelacions, la comunicació i la participació dels

diferents membres de la comunitat educativa”.

Per tal d’aconseguir aquests tres objectius es seguiran les següents línies d’actuació:

1. Desplegar les competències bàsiques i específiques de l’ESO.

2. Incorporar l’escriptura i la comunicació oral a totes les matèries curriculars com

a eina d’aprenentatge i com a estratègia transversal i sistemàtica per a la millora

del rendiment escolar. Aplicar els criteris d’avaluació proporcionats per l’Àmbit

de Llengües del centre per avaluar l’expressió escrita a tota la resta d’àmbits.


10

1. Incorporar les competències matemàtiques a altres matèries curriculars com a

eina d’aprenentatge i com a estratègia transversal i sistemàtica per a la millora

del rendiment escolar. Aplicar els criteris d’avaluació proporcionats per l’Àmbit

cientificotecnològic del centre per avaluar objectius matemàtics a tota la resta

d’àmbits.

2. Planificar activitats d’avaluació de les diferents matèries, des dels diferents

àmbits, per tal de garantir-ne el caràcter competencial.

3. Impulsar l’aprenentatge de les llengües estrangeres vers el plurilingüisme a

través del treball col•laboratiu en el centre i afavorint l’intercanvi d’experiències,

d’alumnes i de professors.

4. Planificar, promoure i fer seguiment d’actuacions per atendre la diversitat.

5. Implementar en el centre el model competencial orientador.

6. Donar suport i difondre les iniciatives del professorat que potenciïn l’excel·lència

i el talent dels alumnes.

7. Potenciar i perfeccionar els procediments que han de permetre millorar el treball

en equip del professorat mitjançant una estructura organitzativa clara diferents

protocols d’informació i participació en el centre.

8. Desplegar protocols de prevenció i intervenció a partir del Projecte de

Convivència amb l’objectiu de promoure un bon clima de centre i d’aula.

9. Facilitar i promoure la implicació de les famílies en el seguiment de l’evolució

acadèmica i personal de l’alumne i en la participació de la vida del centre.

Augmentar el seu compromís amb el Projecte Educatiu de Centre.

10. Establir i mantenir relacions sistemàtiques de la nostra comunitat amb el seu

entorn.

11. Optimitzar les vies d’informació a les famílies sobre l’oferta educativa i activitats

del centre.

12. Executar una gestió econòmica clara i transparent atorgant a la Comissió

Econòmica del Consell Escolar el paper que li escau.

13. Donar suport econòmic a projectes i innovacions de l’equip docent que siguin

coherents amb la Programació General Anual de centre i tinguin cabuda en el

pressupost.

14. Mantenir en les millors condicions possible les infraestructures, equipaments i

recursos del centre.


11

3. Acomplir la carta de compromís educatiu i les Normes d’Organització i

Funcionament del centre.

4. Aconseguir unes relacions interpersonals satisfactòries entre el personal que

treballa al centre que facin possible la satisfacció en el treball i la implicació de

tots en el desenvolupament del PEC.

Per tal de seguir aquestes línies d’actuació i aconseguir aquests objectius el centre

buscarà professorat que tingui el perfil adequat.

Amb aquest finalitat hem creat el perfil professional de la competència digital docent

(TIC/TAC) les funcions del qual es troben a la graella següent:

Perfil de

professorat Funcions específiques

Perfil

professional de

la competència

digital docent

(TIC/TAC)

1. Impartir docència fent ús de les TAC com a mitjà

facilitador de l'ensenyament i com a element curricular

en tant que competència bàsica a assolir per part dels

alumnes.

2. Coordinar la formació del professorat en relació amb les

TAC i als Entorns Virtuals d'Ensenyament/Aprenentatge

del centre.

3. Assessorar el professorat en l'ús didàctic de les TAC.

4. Coordinar l'ús de les TAC de forma transversal.

5. Ajudar al secretari a fer inventari dels equips

informàtics, així com reparar o fer les gestions per

reparar el hardware.

6. Coordinar sota la supervisió del secretari de les tasques

de manteniment de software, en especial les hores de

manteniment tècnic que dóna el Departament

d’Ensenyament.

7. Mantenir la pàgina web del centre, sota les directrius de

la direcció. Per tal de complir aquesta tasca comptarà i

amb la col·laboració d’un professor encarregat de la

web nomenat per la per la direcció.

8. Mantenir la coordinació entre el personal del centre amb

l’entorn de correu Gmail, d’acord amb les normes de la

direcció.


12

COM HO FEM

Criteris d’organització pedagògica

Atenent el capítol II de la LEC i en el marc de l’autonomia dels centres educatius, els

criteris que regeixen al nostre centre l’organització pedagògica han de contribuir al

compliment dels principis del sistema educatiu i han de fer possible:

a) La integració dels alumnes procedents dels diversos col·lectius, en aplicació del

principi d’inclusió.

b) El desenvolupament de les capacitats dels alumnes que els permeti la plena

integració social i laboral, i la incorporació als estudis superiors com a resultat

de l’acció educativa.

c) La incentivació de l’esforç individual i grupal, especialment en el treball quotidià

al centre educatiu.

d) L’adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’aprenentatge individual,

per mitjà de l’aplicació de pràctiques educatives inclusives i, si escau, de

compensació i per mitjà de l’aplicació de pràctiques d’estímul per a l’assoliment

de l’excel•lència.

e) La coeducació, que ha d’afavorir la igualtat entre l’alumnat.

f) L’establiment de regles basades en els principis democràtics, que afavoreixen

els hàbits de convivència i el respecte a l’autoritat del professorat.

g) La implicació de les famílies en el procés educatiu.

D’altra banda, els criteris pedagògics del projecte educatiu del centre regeixen i

orienten l’exercici professional de tot el personal que, permanentment o ocasionalment,

hi treballa. A més, s’han d’establir mesures i instruments d’acollida per tal de facilitar

als nous docents el coneixement del projecte educatiu i la pertinent adaptació de llur

exercici professional.

Criteris per concretar el currículum

“L’ordenació del currículum de l’educació secundària obligatòria s’estableix d’acord

amb un model d’ensenyament i aprenentatge de caràcter competencial i en el marc

d’un sistema que preveu l’orientació educativa i l’atenció a tot l’alumnat com la principal


13

eina per afavorir la continuïtat formativa en els ensenyaments postobligatoris.” Article 1

del decret 187/2015, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària

obligatòria.

El currículum de l’ESO recull el conjunt de competències bàsiques, agrupades en

dimensions, per àmbits de coneixement; la gradació de l’assoliment d’aquestes

competències; els continguts clau relacionats amb cada competència, i unes

orientacions per a l’avaluació. També proposa una distribució de continguts i criteris

d’avaluació per cursos.

El currículum competencial es fonamenta en la identificació i el desplegament de les

competències bàsiques dels diferents àmbits, tant dels associats a les matèries

concretes com dels transversals (digital i personal i social); les defineix i en concreta

les gradacions dels nivells d’assoliment en acabar l’etapa. També identifica els

continguts clau que més contribueixen a desenvolupar cadascuna de les

competències.

El currículum agrupa les diverses matèries en nou àmbits de coneixement que faciliten

l’assoliment de les competències, dels quals set estan relacionats directament amb les

matèries i dos són transversals a totes les matèries (àmbits digital i personal i social).

Les competències de cada àmbit s’organitzen en dimensions.

Assignació de matèries als alumnes d’ESO:

1r d’ESO.

• Llengua Catalana i Literatura (3h)

• Llengua Castellana i Literatura (3h)

• Llengua anglesa (3h)

• Ciències Socials: Geografia i Història (3h)

• Ciències de la Naturalesa: Biologia i Geologia (3h)

• Matemàtiques (3h)

• Educació Física (2h)

• Música (2h)

• Educació Visual i Plàstica (2h)

• Tecnologia (2h)


14

• Religió o Cultura i Valors Ètics (1h)

• Tutoria (1h)

• Treball de Síntesi (30 h)

• Matèria optativa de centre: “Parlar” (Expressió oral) (1h)

2n d’ESO.





• Ciències de la Naturalesa: Física i Química (3h)



• Música (2h)


• Tecnologia (2h)


• Tutoria (1h)


• Matèria optativa de centre: “Escriure” (Expressió escrita) (1 h).

3r d’ESO.





• Ciències de la Naturalesa: Biologia i Geologia (2h)

• Ciències de la Naturalesa: Física i Química (2h)



• Música (2h)


• Tecnologia (2h)


15


• Tutoria (1h)


• Llengua alemanya (optativa per 3r i 4t) (2h).

• Cultura clàssica (optativa, 2h trimestral).

• Un món sense problemes (optativa, 2h trimestral).

• Useful English (optativa, 2h trimestral).

• Servei comunitari* (20 h).

Matèries optatives de 3r: el nostre currículum assigna quatre matèries optatives amb

una dedicació de dues hores setmanals. Amb la finalitat que l’alumnat pugui triar amb

més criteri les optatives 4t d’ESO i oferir un currículum orientador, amb més

coneixement del que realment els agrada o compleix més amb les seves expectatives

de futur, tots els alumnes, excepte els que trien la Llengua Alemanya cursen les tres

optatives següents al llarg del curs (una cada trimestre): Cultura Clàssica, “Un món

sense Problemes” (Matemàtiques) i “Useful English” (Llengua anglesa).

*Servei comunitari (3r ESO): Els alumnes de 3r d’ESO del nostre centre realitzen el

servei comunitari, per tal de desenvolupar la seva competència social i ciutadana, dins

les matèries de Cultura i Valors Ètics i Religió Catòlica. El servei comunitari té una

dedicació de 20 hores de les quals 10 ha de ser de servei actiu a la comunitat,

normalment fora de l’horari escolar.

Treball de síntesi de primer, segon i tercer d’ESO.

El Treball de Síntesi està format per un conjunt d’activitats d’ensenyament y

aprenentatge que impliquen un treball interdisciplinari que afavoreix la integració dels

coneixements i del treball en equip, tant per part dels alumnes com dels professors. El

centre organitza els diferents Treballs de Síntesi de manera intensiva els últims dies de

curs amb una durada de cinc dies.

4t d’ESO.





16





• Tutoria (1h)

Matèries optatives de 4t:

1r grup:

• Economia i Emprenedoria (4h),

• Física i Química i Ciències Aplicades (4h) i

• Música (2h) i Educació Visual i Plàstica (2h).

2n grup

• Llatí (3h),

• Tecnologia (3h) i

• Biologia i Geologia (3h)

3r grup

• Llengua Alemanya (3h),

• Informàtica (3 h) i

• Educació Visual i Plàstica (3h).

Projecte de recerca de 4t: es realitzarà durant 11 setmanes (1 h) entre el segon i tercer

trimestre i quatre dies sencers (24 h) a final de curs.

Criteris metodològics de centre

El concepte de competència en els currículums implica plantejaments metodològics en

el que l’acció competent va associada a una determinada seqüència didàctica.

Esdevenir competent va lligat al fet de prendre consciència del que s’ha après, com

s’ha après i per a què s’ha après. Per tant, els equips de professors ho han de tenir en

compte a l’hora d’arribar a acords metodològics per afavorir aquests aprenentatges

competencials. Incorporar aquesta reflexió a la revisió de les programacions és bàsica


17

per seleccionar els continguts i les metodologies més adequades per garantir

l’assoliment de les competències.

Els aprenentatges competencials es caracteritzen perquè es poden utilitzar en

contextos diferents, perduren al llarg del temps i permeten resoldre problemes en

contextos reals.

En l’aprenentatge competencial l’alumne n’és el protagonista actiu. L’alumne, en lloc de

reproduir el coneixement, l’ha de poder crear, integrar i aplicar en situacions noves.

També ha de ser cada vegada més capaç d’aprendre autònomament, la qual cosa

implica incorporar l’avaluació al llarg del procés amb finalitat reguladora. Un currículum

competencial requereix, doncs, una metodologia productiva i no reproductiva que

parteixi de contextos d’aprenentatge autèntics, i que inclogui la regulació del procés de

construcció del coneixement i una producció final com a evidència de l’aprenentatge.

El centre impulsa metodologies interdisciplinars de manera que l’alumne sigui

conscient de la relació existent entre les diferents matèries. En aquest sentit el centre

realitza projectes interdisciplinars basats en equips cooperatius en diferents moments

del curs: setmanes culturals.

La importància que al nostre centre té l’assoliment de les competències lingüístiques

per part de tots els alumnes fa que es treballin aquestes competències en matèries no

lingüístiques.

També per aconseguir l’assoliment de les competències matemàtiques s’inclou el

treball d’aquestes competències des d’altres matèries diferent de les matemàtiques.

El centre imparteix blocs de continguts d’àrees no lingüístiques en llengua anglesa

(AICLE), en les matèries de Ciències de la Naturalesa de 1r, Física i Química de 2n i

3r, i Biologia i Geologia de 3r (veure el projecte lingüístic del centre).

Criteris per a la confecció dels grups.

La confecció dels grups de primer d’ESO es fan tenint en compte la informació rebuda

dels centres de procedència dins la coordinació primària-secundària. En aquest nivell

la distribució dels alumnes als grups és equitativa tenint en compte: actituds i aptituds

davant l’estudi, personalitat, sexes i escoles de procedència.


18

Per acabar de prendre decisions sobre la composició dels grups, es poden tenir en

compte també els resultats de les proves de competències bàsiques i també

l’orientació de l’EAP

Els grups de primer es mantenen durant tota l’ESO. Només en el cas que la dinàmica

d’algun grup no fos l’adient i sempre amb l’acord de l’Equip d’Acompanyament Tutorial

dels grups d’un nivell, es refaran els grups pel curs següent. Per a la composició dels

grups, en cas de modificació, es tindrà en compte la informació traspassada per/per les

tutors/es del curs anterior.

En general i pel número d’alumnes es fan dos grups A i B, tret que la dinàmica dels

grups o el augment de la ràtio recomanin fer tres grups en algun dels cursos.

El canvi de grup d’un alumne/a només es fa en cas que el tutor, l’equip directiu i la

família ho consideren convenient.

Criteris d’assignació de tutors/es als grups i del professorat

El tutor/a del grup és assignat pel/per la cap d’estudis tenint en compte la disponibilitat

de la plantilla i prioritzant donar aquesta tasca a professors/es que ja coneixen la línia

del centre i que gaudeixen de continuïtat en ell, si és possible.

En els següents cursos es prioritzarà la continuïtat de la mateixa persona a càrrec de la

tutoria. En especial es mira de mantenir el mateix tutor a 1r i 2n d’ESO i a 3r i 4t.

Com a mesura profilàctica es pot valorar canviar el tutor/a entre 2n i 3r, si es considera

que la dinàmica entre el tutor i el grup presenta algun tipus de disfunció.

Els tutors dels grups han de ser alhora professors/es de matèries comunes per

assegurar el màxim contacte i millor seguiment dels seus alumnes. Tal com ja hem

explicat, la feina del tutor és cabdal i s’evitarà, sempre que els recursos humans i la

planificació ho facin possible, assignar una tutoria a un professor nouvingut al centre.

El centre assigna matèries i grups a cada professor/a en funció dels criteris continguts

en aquest PEC, tot equilibrant l’especialització curricular dels professors amb la

globalitat necessària de l’acció educativa.


19

Criteris d’avaluació

L’Institut Salvador Claramunt aplica els criteris de l’ORDRE ENS/108/2018, de 4 de

juliol, per la qual es determinen el procediment, els documents i els requisits formals

del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria.

L'avaluació té la finalitat de regular el procés d'aprenentatge i comprovar el grau

d'assoliment de les competències dels àmbits, d'acord amb els ritmes i capacitats

d'aprenentatge dels alumnes.

L'avaluació ha de permetre que tant els professors com els alumnes puguin conèixer el

procés d'aprenentatge, identificar els avenços, les dificultats i els errors que sorgeixen

al llarg del procés educatiu, i prendre les decisions oportunes per regular-lo. Amb

aquesta finalitat, els alumnes han de conèixer els objectius d'aprenentatge i els criteris i

procediments amb els quals se'ls avaluarà. També ha de permetre comprovar el grau

d'assoliment de les competències tant les dels àmbits associats a les matèries com les

dels àmbits transversals.

L'avaluació pren com a referència els diferents elements que integren el currículum.

Les competències que determina el Decret 187/2015, de 25 d'agost, són els objectius

d'aprenentatge que han d'assolir els alumnes al final de l'etapa i es concreten en els

criteris d'avaluació establerts per a cada curs per a totes les matèries i àmbits.

L'avaluació s'ha de dur a terme d'acord amb el model competencial de l'aprenentatge

implementat pel treball col·legiat de cada equip d’acompanyament tutorial.

L'avaluació en l'educació secundària obligatòria ha de ser global, contínua i

diferenciada. Els documents d'avaluació final de cada curs contenen els darrers nivells

competencials assolits de totes les matèries i àmbits que formen part del currículum de

l'educació secundària obligatòria.

Els criteris d'avaluació han de quedar reflectits a les programacions didàctiques que

elaboren els equips de professors de cada àmbit.

L'alumne amb un pla de suport individualitzat (PI) s'ha d'avaluar segons els criteris

d'avaluació establerts en el seu pla, que també poden correspondre a cursos anteriors


20

o posteriors. Aquests criteris han d'estar consensuats per tot l'equip d’acompanyament

tutorial, i la família i l'alumne n'han de ser coneixedors.

La sessió d'avaluació és la reunió de l'equip d’acompanyament tutorial, coordinada pel

tutor o tutora, per compartir informació i prendre decisions de forma col·legiada sobre

el procés d'aprenentatge dels alumnes. S'hi pot incorporar un membre de l'equip

directiu. També poden participar-hi altres professors amb responsabilitats de

coordinació pedagògica i altres professionals que intervinguin en el procés

d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes.

El tutor o tutora ha de coordinar i presidir les reunions d'avaluació del seu grup

d'alumnes, aixecar-ne acta, fer-hi constar els acords presos i transmetre la informació

pertinent de manera individualitzada a les famílies i als alumnes. Igualment, la resta de

professors de l'equip docent han d'informar, abans de la reunió d’avaluació, els

alumnes sobre les seves matèries o àmbits.

El nostre institut informarà els pares i mares dels resultats de les reunions d’avaluació

amb la periodicitat següent:

Avaluació inicial: abans de l’1 de novembre.

1r Trimestre: abans de les vacances de Nadal.

Preavaluació 2n trimestre: abans del 15 de febrer.

2n trimestre: abans de les vacances de Setmana Santa.

3r trimestre i final: abans del 30 de juny.

En l’avaluació de final de curs el professor de cada matèria o àmbit ha de proposar per

a cada alumne una qualificació de final de curs que ha d'anar acompanyada de

comentaris que han de fer referència als criteris d'avaluació i a les competències o

dimensions .

En la sessió d'avaluació final ordinària, l'equip docent (EAT) decideix quins alumnes

estan en condicions de matricular-se al curs següent i quins alumnes resten pendents

de l'avaluació extraordinària. Aquesta decisió ha de constar a l'acta de qualificacions

de l'avaluació final.


21

En el marc de l'avaluació contínua, l'assoliment de les competències del curs de les

matèries amb continuïtat dins l'etapa i dels àmbits transversals comporta l'assoliment

dels nivells competencials no assolits en cursos anteriors.

Pel que fa a les altres matèries, el centre, a traves del tutor/a que les coordinarà,

organitzarà activitats adreçades a millorar els nivells competencials no assolits.

L'avaluació d'aquestes activitats ha de quedar reflectida en les actes del curs següent,

que recullen també les matèries de cursos anteriors que no es fan aquell any.

Per als alumnes que tenen matèries amb avaluació negativa en l'avaluació final

ordinària, el centre organitza l'avaluació extraordinària d'acord amb les dates que

determini el calendari escolar del curs corresponent. Es considera matèria amb

avaluació negativa aquella en què no s'han assolit els nivells competencials establerts.

Les activitats i, si és el cas, les proves extraordinàries, les ha d'elaborar i qualificar

l'òrgan de coordinació didàctica (àmbit) corresponent, d'acord amb la programació dels

currículums dels quals són responsables. La preparació, l’elaboració, així com els

criteris d’avaluació de les proves extraordinàries s'ha de fer durant el mes de juny i

cada professor és responsable de deixar tots els documents necessaris (de forma

digital i/o en paper) a cada coordinador d’àmbit i/o la coordinadora pedagògica.

La repetició de curs s'ha de considerar una mesura excepcional i en cas de romandre

un any més al mateix curs, també es requereixen unes indicacions personalitzades,

orientades a superar les dificultats detectades en el curs anterior i que en algun cas

poden comportar un PI, així com la comunicació a les famílies d'acord amb el que

s'estableix a l'article 8 d'aquesta Ordre. Es pot repetir el mateix curs un sol cop i dos

cops com a màxim dins l'etapa si no s'ha repetit a l'educació primària.

Els articles 15 i 16 de l’ordre esmentada més amunt regulen tant el pas de curs de

primer a tercer com la superació de l'etapa i l’obtenció del títol de graduat o graduada

en educació secundària obligatòria.

Per expressar els resultats dels aprenentatges dels alumnes i el grau d'assoliment de

les competències s'utilitzen qualificacions qualitatives, que són: no assoliment (NA),

assoliment satisfactori (AS), assoliment notable (AN) i assoliment excel·lent (AE).


22

El Treball de Síntesi de 1r a 3r i el Projecte de Recerca de 4t s'avaluen amb relació a

les competències dels àmbits associats a les matèries i dels àmbits transversals que hi

intervenen; per tant, no s'avaluen amb una qualificació específica. La informació sobre

la seva realització s'ha d'incloure en les actes en els termes: no fet (NF), fet (FT) i fet

amb aprofitament (FA).

El Servei Comunitari té la consideració de projecte transversal amb incidència en la

qualificació global de la matèria, o matèries, a la qual estigui vinculat. La informació

sobre la realització del Servei Comunitari, quan escaigui, s'ha d'incloure en les actes en

els termes: no fet (NF), fet (FT) i fet amb aprofitament (FA).

El consell orientador

El consell orientador l'elabora l'equip docent al final de cada curs. En finalitzar 1r, 2n o

3r es lliura a l'alumne i als pares o tutors legals dins de l'informe d'avaluació. En

finalitzar 4t o si es finalitza l'escolaritat abans, el consell orientador s'ha de lliurar com a

document oficial de l'avaluació amb el format que decideixi el centre.

Criteris per a l’atenció a la diversitat

La tutoria i els equips d’acompanyament tutorial (EAT).

L’atenció a les necessitats educatives de tot l’alumnat es planteja des de la perspectiva

global del centre i forma part de la planificació anual de centre.

Els equips d’acompanyament tutorial (EAT), sota la coordinació del tutor/a de cada

alumne/a verifiquen que s’implementen les programacions didàctiques que cada àmbit

ha previst pel curs acadèmic.

Per respondre a les necessitats de tot l’alumnat, inclòs el que manifesta més dificultats

per aprendre i també el que té altes capacitats intel·lectuals, es mira d’establir la

programació de l’aula amb les adaptacions necessàries d’acord amb els aspectes

següents:

a) Verificar l’adequació dels objectius de la programació a les característiques de

l’alumnat.


23

a) Preveure en les unitats de programació activitats amb diferent grau de

complexitat per assolir un determinat objectiu o una determinada competència, i

identificar les més adequades per a cada alumne/a.

b) Preparar noves activitats que permetin a aquest alumnat aprendre i participar

plenament a l’aula, i incloure de manera progressiva aquestes noves opcions de

treball en la programació d'aula com a propostes que també poden ser útils per

a la resta de l'alumnat.

c) Avaluar competencialment prenent com a referent les opcions recollides

específicament en les programacions.

Entre d’altres mesures més específiques d’atenció a la diversitat pròpies del nostre

centre són: la intervenció de dos professors a l’aula per millorar l’atenció a tot l’alumnat,

el suport en petits grups, si és possible, per reduir les ràtios en algunes matèries, i en

qualsevol cas i l’atenció individualitzada dins de l’aula ordinària i mirant d’incidir

fonamentalment en les estratègies didàctiques, metodològiques i en el procés

d’avaluació per tal d’orientar l’alumnat en el seu projecte personal.

En cas necessari, el centre pot implementar un Programa intensiu de millora (PIM). És

una mesura addicional i temporal que s'adreça als alumnes de primer i/o segon d'ESO

per promoure la consolidació de les competències bàsiques de primària i la progressiva

millora de les competències de primer i segon d'ESO en l'àmbit lingüístic (català i

castellà) i l'àmbit matemàtic. Per fer- ho, cal intensificar la dedicació horària lectiva dels

alumnes en aquests àmbits i aplicar metodologies que afavoreixin un aprenentatge

personalitzat i adequat a les seves necessitats educatives.

Els alumnes s'han d'incorporar al programa prioritàriament a l'inici de curs. Per al

primer curs d'ESO, la proposta per a la incorporació dels alumnes al PIM requereix

l'informe favorable de la comissió d'atenció a la diversitat (CAD) de l'institut, elaborat a

partir de la informació que ha facilitat el centre d'educació primària de procedència, i

escoltats els pares o tutors legals de l'alumne. Per això, cal una coordinació estreta

entre els docents del darrer curs de primària i els responsables de fer el traspàs

d'informació del centre del nostre centre a finals del mes de juny.


24

El centre, excepcionalment, elaborarà plans de individualitzats (PI) recollint el conjunt

d’ajudes, suports i adaptacions que l'alumne/a pugui necessitar en els diferents

moments i contextos escolars.

La comissió d’atenció a la diversitat (CAD) fa la proposta d’elaborar un PI, l’elabora

l’equip de professors/es i els altres professionals que participen en l’atenció educativa

de l’alumne/a coordinats pel tutor/a. I s’ha de comptar amb la participació dels pares,

mares o representants legals de l’alumne/a escoltant-los durant el procés de presa de

decisions, donant-los a conèixer el contingut del pla, i s’ha de tenir en compte el seu

acord en les decisions finals.

Altres mesures d’atenció a la diversitat i de suport addicionals que el centre pot

implementar són els programes de diversificació curricular (PDC), entre els quals:

1. L’escolaritat compartida entre el centre i altres centres educatius s’activarà en cas

que ens trobem amb alumnat que ho requereixi i, a fi de garantir la coherència i la

complementarietat de les actuacions i caldrà que, abans de l’inici de curs, els

professionals d’ambdós centres, conjuntament amb l’EAP, concretin l’atenció que

es donarà a l’alumne/a en un pla individualitzat --prioritats educatives,

emplaçaments en què es duran a terme i criteris per al seguiment i l’avaluació-- i

es facin els ajustaments horaris que correspongui.

2. El POPET és un recurs (coordinat en el Pla d’Entorn Educatiu de Piera) en el qual

alumnes amb un perfil concret realitzen una part de l’horari lectiu en una empresa

o entitat del municipi, d’acord sempre amb la família i l’alumne/a i a proposta de la

CAD.

3. Mesures específiques per alumnes nouvinguts: en l'educació secundària, es

considera alumne nouvingut aquell que s'ha incorporat per primera vegada al

sistema educatiu en els darrers vint-i-quatre mesos o, excepcionalment, quan s'hi

ha incorporat en els darrers trenta-sis mesos si procedeix d'àmbits lingüístics i

culturals molt allunyats del català.

El nostre centre organitza els recursos i estratègies adequats perquè puguin seguir

amb normalitat el currículum i adquirir l'autonomia personal dins l'àmbit escolar o social


25

al més ràpidament possible i per aconseguir aquest objectiu correspon al nostre centre

el següent: proporcionar a les famílies la informació adequada sobre el sistema escolar

a Catalunya, garantir una comunicació eficient amb la família, per copsar les

necessitats de l'alumne (físiques, afectives, emocionals, cognitives, socials…), fer

l'avaluació inicial de l'alumne utilitzant la llengua familiar o d'escolarització prèvia, en la

mesura que sigui possible, vetllar per una correcta adscripció de curs i grup,

preferentment al nivell que correspon a l'edat cronològica o a un curs inferior com a

màxim, garantir el traspàs d'informació al tutor o tutora i a l’EAT, atendre les

necessitats afectives, emocionals i relacionals derivades dels processos migratoris i

reforçar la tutoria per potenciar l'autoestima i proporcionar l'orientació escolar i/o laboral

necessàries, afavorir el manteniment de la llengua familiar en els àmbits que li són

propis, per valorar i reconèixer la diversitat lingüística i cultural com una riquesa

col·lectiva de la comunitat educativa.

Criteris per al seguiment i l’orientació de l’alumnat (PAT)

L’article 57. 7 de la LEC diu que l’acció tutorial a l’educació bàsica, que comporta el

seguiment individual i col·lectiu dels alumnes, ha de contribuir al desenvolupament de

llur personalitat i els ha de prestar l’orientació de caràcter personal, acadèmic i, si

s’escau, professional que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integració social.

D’altra banda l’article 104, c, també diu que, entre les funcions dels mestres i

professors hi figura exercir la tutoria dels alumnes i la direcció i l’orientació global de

llur aprenentatge.

El nostre centre té com a principi que tots els seus docents són tutors de tots els

alumnes ja que com a figures exemplars que són esdevenen orientadors des de tots

els àmbits pedagògics.

La figura del tutor de grup té al nostre centre les funcions de: acompanyar

personalment cada alumne, acompanyar el grup/classe, fer d’interlocutor i mediador

amb les famílies, dirigir i coordinar la tutorització i l’orientació en equip de cada alumne.


26

Tutoritzar vol dir en el nostre centre: acompanyar (amb disponibilitat i accessibilitat),

prevenir (dificultats, conflictes, desafecció i abandonament), també vol dir ajudar,

reparar, reorientar i especialment tenir altes expectatives d’èxit envers l’alumne/a.

El centre desenvoluparà estratègies de tutoria entre iguals (com d’aprenentatge entre

iguals) en la mesura de les seves possibilitats.

La funció docent orientadora implica orientar educativament, és a dir, orientar

personalment, orientar acadèmicament, orientar socialment i orientar professionalment.

Aquesta orientació educativa tindrà sempre com a referent ineludible el projecte de

vida de cada un dels nostres alumnes.

Tot i que també l’acció tutorial s’insereix en el currículum, el centre disposa d’un Pla

d’Acció Tutorial (PAT) orientador, entès com a un conjunt d’activitats que els alumnes

de cada grup realitzen setmanalment.

Les hores de tutoria grupal s’aprofitaran prioritàriament per cohesionar grups i afermar

la convivència.

El nostre PAT es implementat i revisat al llarg del curs en reunions setmanals en horari

fix pel tutor/a de cada grup, l’equip d’acompanyament tutorial (si s’escau) amb

l’orientadora del centre. De les valoracions resultants d’aquest seguiment, surten unes

propostes de continuïtat o modificació de les activitats que cada grup realitza al llarg

del curs. Aquestes valoracions i propostes han d’arribar en forma de memòria al final

del curs escolar a l’equip impulsor 1 que les analitza i valida per tal contrastar la

coherència del PAT amb el PEC. Un cop validat per l’equip impulsor del centre el PAT

modificat s’implementa el curs següent.

Criteris d’estructura organitzativa i de gestió

Òrgans de govern i coordinació

Creiem que els centres docents han d’apostar decididament per mesures que

condueixin al lideratge distribuït, com a eina bàsica pel seu bon funcionament. La

implicació de tot el professorat és fonamental per tal d’assolir els objectius que ens

hem proposat per als cursos següents, per aquest motiu, el treball conjunt de tots els


27

professionals docents, sigui en comissions, en equips d’acompanyament tutorials o en

o altres equips com els àmbits didàctics, ha de ser l’eina que garanteixi que les

decisions rellevants per a la comunitat educativa es prenen de manera conjunta.

El nostre centre s’organitza com segueix, d’acord amb els criteris a que hem fet

referència. De tots els òrgans i càrrecs tant unipersonals com col·legiats les normes

d’organització i funcionament del centre (NOFC) desenvolupen i concreten altres

aspectes rellevants com funcionament, funcions, reunions, etc.

Al nostre centre els òrgans de govern i coordinació són:

1. Els òrgans unipersonals de direcció que són el director o directora, el o la cap

d’estudis, el/la secretari/ària i el/la coordinador/a pedagògic/a. Aquests òrgans

unipersonals integren l'equip directiu, que és l'òrgan executiu de govern del

centre.

2. El consell escolar del centre (CE) és l’òrgan de participació de la comunitat

escolar (estudiants, professorat, pares i mares, equip directiu i personal

d’administració i serveis) en el govern dels instituts i l’òrgan de programació,

seguiment i avaluació general de les seves activitats.

3. El claustre és l'òrgan de participació de tots els professors i professores del

centre en el control i la gestió de l'ordenació de les activitats educatives i del

conjunt dels aspectes educatius del centre. Proposa tasques de formació interna

de centre i de dinamització d’equips d’acompanyament tutorial, d’àmbits i del

claustre en general.

4. El consell de direcció està integrat per l’equip directiu, l’orientadora del centre,

els coordinadors dels tres àmbits didàctics, els quatre coordinadors generals

(LIC, TIC/TAC, d’activitats i PRL) i el professor coordinador de convivència del

centre. És l’òrgan que vetlla pel desenvolupament de les activitats generals del

centre reflectides en la PGA i col·labora amb l’equip directiu en l’elaboració de la

memòria anual de centre. Proposa tasques de formació interna de centre i de

dinamització d’equips d’acompanyament tutorial, d’àmbits i del claustre en

general. La seva funció principal és assessorar l’equip directiu a l’hora de


28

prendre decisions que puguin tenir una repercussió important en el

funcionament general del centre.

5. L’equip impulsor de centre està format pel la director, la cap d’estudis, la

coordinadora pedagògica i l’orientadora del centre. Aquest equip és l’encarregat

de dissenyar i coordinar el contingut de treball dels coordinadors dels àmbits i de

recollir i estudiar les seves propostes.

6. L’equip impulsor dels àmbits està format per la cap d’estudis, la coordinadora

pedagògica i pels coordinadors dels tres àmbits. La seva funció és traspassar i

enllaçar les directrius i informacions de l’equip impulsor del centre als

coordinadors de cada àmbit per tal que aquests duguin a terme amb el

professorat del seu àmbit les actuacions proposades a la PGA i per part l’equip

impulsor de centre.

7. L’equip orientador està format per la coordinadora pedagògica i l’orientadora del

centre. Aquest equip orientador ha de planificar les accions per la millora

educativa de manera coordinada.

8. Càrrecs unipersonals de coordinació:

a. Coordinador de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC).

b. Coordinador de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement

(TAC).

c. Coordinador d’activitats escolars i sortides.

d. Coordinador de Prevenció de Riscos Laborals (PRL).

e. Coordinador de convivència.

f. Coordinador de l’àmbit didàctic de llengües.

g. Coordinador de l’àmbit didàctic cientificotecnològic i matemàtic.

h. Coordinador de l’àmbit didàctic d’humanitats i d’orientació.

i. Coordinador de convivència.

9. Els equips d’acompanyament tutorial el formen el professorat del nivell, un

representant de l’equip directiu i l’orientador/a del centre. Al nostre centre hi ha 4

equips de treball:

a. l’equip PARLAR (1r d’ESO).

b. l’equip ESCRIURE (2n d’ESO).

c. l’equip TEATRE (3r d’ESO).


29

d. l’equip ÈXIT (4t d’ESO).

10. Els àmbits didàctics: El professorat del centre està organitzat en tres àmbits

didàctics segons les seves especialitats.

a. Àmbit lingüístic. En forma part el professorat assignat al centre de les

matèries de Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura,

Llengua anglesa, Llengua alemanya i Llatí.

b. Àmbit cientificotecnològic i matemàtic. En forma part el professorat

assignat al centre les matèries de Física i Química, Biologia i Geologia,

Tecnologies i Matemàtiques.

c. Àmbit d’humanitats i d’orientació. En forma part el professorat assignat al

centre de les matèries d’Educació Física, Música, Educació Visual i

Plàstica, Ciències Socials: Geografia i Història, Cultura Clàssica,

Economia i Emprenedoria, Psicopedagogia (orientadora del centre) i

Religió CAR.

11. Comissions de treball del centre:

a. Comissió de tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació (TAC). La

formen un membre de l’equip directiu, el coordinador TAC i un professor

del centre nomenat per la direcció.

b. Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD).Està formada per la cap

d’estudis, la coordinadora pedagògica, l’orientadora, la tècnica

d'integració social (TIS) i discrecionalment pels tutors o professors que

puntualment siguin convocats per la coordinadora pedagògica del centre.

c. La comissió social del centre està formada per la cap d’estudis,

l’orientadora, la tècnica d'integració social (TIS), el representant de l’EAP i

la representant dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Piera.

d. La comissió de convivència esta constituïda per la cap d’estudis,

l’orientador/a i un professor/a del centre nomenat per la direcció. Aquesta

comissió té com objectiu recolzar la feina feta pels professors i el/la

tutor/a de l'alumne davant l'aparició de conflictes, aplicant mesures

correctores.


30

Participació de la comunitat educativa

Pares i mares

Els pares i mares d’alumnes tenen recollits els seus drets i deures a les NOFC. Poden

participar en la vida del centre a través dels seus representants en el consell escolar i

formar part d’associacions de pares i mares.

Els pares i mares del centre poden ser socis de l’Associació de Pares i Mares (AMPA)

del centre. Aquesta col·labora de manera habitual fent-se càrrec de l’import dels premis

que el centre concedeix amb motius de diades concretes i concursos . També fa

aportacions econòmiques al centre per ajudar a la compra de materials en la mesura

de les seves possibilitats. A més a més pels seus socis ofereix altres serveis com la

gestió el reciclatge de llibres del centre, distribució de material fungible com ara

samarretes i agendes escolars.

Alumnat

A més a més dels drets i deures de l’alumnat desenvolupats a les NOFC del centre, els

nois i noies matriculats al centre participen en la vida del centre mitjançant els seus

delegats de classe, els seus representants al consell escolar i el seu Consell de

delegats d’alumnes (CDA) format per tots els delegats i els seus representants.

Professorat:

El personal docent del centre constitueix el claustre de professors. Aquest òrgan

col·legiat té desenvolupades les seves funcions i altres aspectes a les NOFC. El

personal docent escull periòdicament els seus representants al consell escolar.

Personal no docent:

Són totes aquelles persones que treballen al centre, dependents del Departament

d’Ensenyament i que tenen atribucions de de suport. Està format pel personal

d'administració i serveis i professionals d'atenció educativa. Aquests professionals

tenen desenvolupades les seves funcions a les NOFC. El personal no docent escull

periòdicament els seus representants al consell escolar.


31

Promoció de la convivència

Conviure significa viure plegats i en bona relació. La convivència demana la formació

integral de la persona i es fonamenta en els valors de la pluralitat, la participació

democràtica, la inclusió social, la igualtat d’oportunitats, el respecte a la diferència, la

gestió positiva de conflictes i la cultura de pau. La convivència comporta una

consciència de la pròpia identitat que implica l’acceptació de l’altre i un sentit de

pertinença i contribució personal a la societat.

D’altra banda, el conflicte és inevitable i forma part de les relacions socials d'una

societat oberta i complexa. Cal afrontar cada conflicte des de la singularitat, evitant les

generalitzacions i a partir de la gestió positiva dels conflictes. Aquests són els

fonaments d'una escola inclusiva i d'una educació intercultural que han de contribuir a

garantir la igualtat i a respectar la diversitat en una societat més cohesionada i menys

excloent.

El Projecte de convivència és l’instrument on es reflecteixen les accions que el nostre

desenvolupa per capacitar tot l'alumnat i la resta de la comunitat educativa per a la

convivència i la gestió positiva dels conflictes.

Com que el nostre centre està elaborant el seu Projecte de convivència, d’acord amb la

Resolució ENS/585/2017, de 17 de març, per la qual s’estableix l’elaboració i la

implementació del Projecte de convivència en els centres educatius dins del Projecte

educatiu de centre (PEC), tot seguit s’inclou l’esborrany (en cursiva) que apareixerà en

aquest PEC un cop definit el Projecte de convivència.

El projecte de convivència proposa accions que poden ser abordades des de tres

nivells diferents: valors i actituds, resolució de conflictes i el marc organitzatiu. Així

mateix, aquestes accions han d’anar adreçades a la millora de la convivència en tres

àmbits diferents, aula, centre i entorn, en el benentès que la permeabilitat entre

aquests tres àmbits d'intervenció afavoreix la transferència d'aprenentatges, valors,

actituds i hàbits relacionals.

El Projecte de convivència del nostre centre desenvolupa els següents objectius:


32

1. Assegurar i garantir la participació, la implicació i el compromís de tota la

comunitat escolar.

2. Ajudar cada alumne a relacionar-se amb si mateix, amb els altres i amb el món.

3. Potenciar l’equitat i el respecte a la diversitat de l’alumnat en un marc de valors

compartits.

4. Fomentar la mediació escolar i la cultura del diàleg com a eina bàsica en la

gestió del conflicte.

5. Fomentar una cultura de la pau i la no-violència, juntament amb els valors que

fan possible preservar i enriquir la vida de totes les persones.

El nostre Projecte de convivència ha d’incloure, almenys, els continguts següents:

Una concreció de la contextualització del centre recollida en aquest Projecte educatiu,

on s’incloguin els trets més destacats del centre i el seu entorn en relació amb els

factors que poden incidir en la convivència.

Una diagnosi de la situació de la convivència en el centre que permeti determinar els

punts forts i febles i les necessitats del centre educatiu en matèria de convivència.

La formulació dels objectius específics d'acord amb el Projecte educatiu de centre, els

objectius generals del Projecte de convivència del Departament d’Ensenyament i les

necessitats detectades.

La formulació dels indicadors d’avaluació que permetin conèixer el grau d’assoliment

dels objectius específics.

La concreció de les mesures de prevenció, detecció i intervenció educatives orientades

a aconseguir els objectius específics. Aquestes mesures estaran temporalitzades.

La concreció de protocols de prevenció, detecció i intervenció enfront situacions de

conflictes greument perjudicials per a la convivència.

El nostre centre disposa d’una comissió de convivència (CC) que té entre les seves

funcions (desenvolupades i concretades a les NOFC) col·laborar en la planificació,

l’aplicació i el seguiment del Projecte de convivència.


33

Correspon al director o directora formular la proposta inicial del Projecte de convivència

i fer-ne les modificacions i adaptacions corresponents, impulsar-ne l’elaboració, tot

garantint la participació de la comunitat escolar, i aprovar-ne la proposta definitiva.

També li correspon la competència d’aprovar la proposta de Projecte, prèvia consulta

preceptiva al consell escolar, que ha de donar el seu suport per una majoria de les tres

cinquenes parts dels membres.

El claustre de professors intervé en l’elaboració, la modificació i l’actualització del

Projecte de convivència.

El seguiment i l’avaluació del Projecte de convivència correspon a la direcció del

centre, amb la col·laboració de la comissió de convivència, el claustre i el suport del

consell escolar. L’avaluació s'ha de fer a partir dels indicadors d’avaluació elaborats

per a cada objectiu específic.

El Projecte de convivència ha de d’incloure la concreció de protocols de prevenció,

detecció i intervenció enfront situacions de conflictes greument perjudicials per a la

convivència.

Altres documents del centre

Aquest projecte educatiu del centre (PEC) és l'element vertebrador del centre i de

l’activitat i, per tant, en determina l'organització, la gestió i el funcionament.

D’acord amb els objectius i criteris d’aquest PEC es determina l'estructura organitzativa

pròpia de l’institut en les normes d'organització i funcionament del centre (NOFC).

L'organització del centre no és una finalitat en si mateixa, sinó un instrument per

desenvolupar i fer possible el projecte educatiu i, en últim terme, assolir l'èxit educatiu.

Les NOFC han de contenir elements relacionats amb l'estructura organitzativa del

centre. En aquest sentit han d’explicitar els criteris i procediments següents:

- Estructura organitzativa de govern i de coordinació.

- El nombre d'òrgans unipersonals addicionals de direcció.

- Les competències i la composició dels òrgans de govern i de coordinació.


34

- Les funcions de govern o de gestió del cap o de la cap d’estudis, del secretari o

de la secretària i dels òrgans unipersonals de direcció addicionals.

- Finalitats addicionals de la coordinació docent.

- Formalització dels encàrrecs de funcions de la direcció.

- Mecanismes pedagògics dels centre.

- Concreció de l'organització pedagògica.

- Concreció de l’organització del temps per a l'activitat lectiva i no lectiva i de

coordinació del professorat.

- Mecanismes de coordinació docent.

- Mecanismes per garantir la globalitat de l'acció educativa.

- Mecanismes d'acció tutorial.

- Mecanismes que han d'afavorir i facilitar el treball en equip del personal del

centre.

- Mecanismes que han d'afavorir la coordinació amb els serveis educatius,

serveis municipals o d'altres serveis de l'entorn del centre.

- Procediment per cobrir absències dels professors amb o sense substitució.

- La composició i el reglament del consell escolar.

- Establiment de comissions d'estudi i informació en el si del consell escolar i

delimitació dels àmbits d'actuació i de les seves funcions.

- Establiment de comissions de treball en el si del claustre de professors i

delimitació dels àmbits d'actuació i de les seves funcions.

- Establiment de funcions i règim de funcionament i de reunions del consell de

direcció.

- Funció de secretari o secretària en altres òrgans col·legiats, a més del consell

escolar i del claustre.

- Així mateix, les NOFC han de regular aspectes relacionats amb la participació

de la comunitat escolar en la vida del centre:

- Concrecions sobre la participació en el centre de la comunitat escolar (alumnes,

professors i famílies) i mecanismes de publicitat necessaris perquè les famílies

puguin exercir el dret a ser informades.

- Concreció de la participació d'altres professionals d'atenció educativa en el

claustre.


35

- Pel que fa la convivència, les NOFC han d'incidir, prioritàriament, en la

concreció de

les normes de convivència i la regulació de l'ús dels telèfons intel·ligents i

d'altres dispositius mòbils al centre;

- les mesures de control de l'absentisme escolar;

la definició de les faltes i irregularitats en què poden incórrer els alumnes (que no

siguin greument perjudicials per a la convivència) i l'establiment de mesures

correctores i sancionadores d'aquestes faltes i irregularitats, I també les circumstàncies

que poden disminuir o intensificar la gravetat de la conducta dels alumnes. Les

mesures correctores i sancionadores han d'incloure, sempre que sigui concordant,

activitats d'utilitat social per al centre o que tinguin com a objectiu repercutir en la

millora del procés educatiu de l'alumne afectat i de la resta d'alumnes.


36

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE

CENTRE

INSTITUT SALVADOR CLARAMUNT


37

INDEX ................................................................................................................... 37

INTRODUCCIÓ ..................................................................................................... 38

1. ANÀLISI DE CONTEXT .................................................................................... 38

1.1 Característiques sociolingüístiques del centre ..................................... 38

1.2 Entorn ................................................................................................... 39

1.3 Tipus d’alumnat .................................................................................... 39

1.4. Places docents amb perfil professional ............................................... 39

2. OFERTA DE LLENGÜES ESTRANGERES ..................................................... 39

3. OBJECTIUS LINGÜÍSTICS GENERALS .......................................................... 40

4. CRITERIS METODOLÒGICS I ORGANITZATIUS EN RELACIÓ A

L’APRENENTATGE DE LES LLENGÜES ........................................................ 41

4.1. Organització del centre per millorar les llengües ................................. 43

4.2 Matèries lingüístiques focalitzades ....................................................... 43

4.3 El plurilingüisme a l’institut –GEP- Grup d’Experimentació

per al Plurilingüisme .................................................................................. 47

4.4 Activitats lingüístiques competencials .................................................. 49

4.5 Alumnes amb necessitats educatives especials ................................... 50

4.6 Alumnes nouvinguts (pla d’acollida) ................................................... 51

5. RECURSOS I ACCIONS COMPLEMENTARIS ................................................ 52

5.1 Recursos complementaris. ................................................................... 52

5.2 Accions complementàries. .................................................................... 52


38

INTRODUCCIÓ

El Projecte Lingüístic de Centre (PLC) forma part del Projecte Educatiu del Centre

(PEC) i és el marc de referència de la gestió de les llengües en el nostre institut.

S’adreça a tota la comunitat educativa i ha de ser compartit i conegut per les famílies,

per l’alumnat, pel personal no docent i pel professorat.

El PROJECTE LINGÜÍSTIC DEL CENTRE és l’instrument que permet assolir els

objectius generals referents a la competència lingüística que defineix la normativa

vigent

OBJECTIUS GENERALS del sistema educatiu:

1. Garantir, en acabar l’educació obligatòria, el domini equivalent de les llengües

oficials.

2. Garantir un grau de competència suficient en una o dues llengües estrangeres.

3. Reconèixer i fer presents a les aules i als centres les llengües familiars dels alumnes

d’origen estranger i facilitar-ne l’aprenentatge.

4. Capacitar els alumnes per conviure en una societat multilingüe i multicultural.

5. Reforçar el paper de la llengua catalana com a llengua vehicular del sistema

educatiu i potenciar-ne l’ús per part de l’alumnat.

6. Garantir l’acollida i l’atenció lingüística de l’alumnat nouvingut, i la seva integració a

l’aula ordinària.

1. ANÀLISI DEL CONTEXT

1.1 Característiques sociolingüístiques del centre

En aquest apartat es tracta de valorar quina és la realitat sociolingüística del centre.

Per poder-ho fer, s’ha recorregut al resultat d’enquestes, al seguiment dels recursos

disponibles en el centre, o al registre de les pràctiques clarament observables i


39

constatades. Per tal de contextualitzar el resultat d’aquestes enquestes es detallen una

mica les característiques de l’entorn del centre i de l’alumnat en general.

1.2 Entorn

L’institut Salvador Claramunt es troba situat al centre de la vila de Piera amb prop de

15.000 habitants, al carrer de la Plana número 6. El terme municipal pierenc consta del

poble de Piera i de 20 urbanitzacions amb una considerable extensió territorial.

El coneixement de la llengua catalana és alt però el seu ús social és molt baix. La

major part de la població de Piera té la castellana com a primera llengua. Amb tot, el

català és molt present quan es realitzen activitats lúdiques, culturals i esportives.

1.3.- Tipus d’ alumnat

El centre compta amb un total de 210 alumnes. Aquests alumnes provenen

principalment i gairebé de manera exclusiva de l’escola Les Flandes. Tenim algun

alumne que ve de l’escola Herois del Bruc o d’algun centre dels pobles que envolten

Piera, però són ocasionals.

El percentatge d’alumnat nouvingut que no coneix cap llengua llatina és baix.

1.4. Places docents amb perfil professional

El centre compte amb 3 places amb perfil professional lingüístic en llengua estrangera,

AICLE (anglès): dos professors de Biologia i Geologia i un de Física i Química.

2. OFERTA DE LLENGÜES ESTRANGERES

Al nostre centre la primera llengua estrangera és la llengua anglesa. S’estudia al llarg

dels quatre cursos de l’etapa.

La segona llengua estrangera que oferta el centre és la llengua alemanya que es cursa

com a matèria optativa a 3r i 4t d’ESO.


40

3. OBJECTIUS LINGÜÍSTICS GENERALS

El nostre projecte lingüístic planteja l’educació plurilingüe com alguna cosa més que

ensenyar i aprendre diferents llengües. És un projecte que implica que totes les

llengües contribueixen a desenvolupar la competència comunicativa de cada alumne,

de manera que les pugui utilitzar per adquirir nou coneixement i per assolir una

comunicació efectiva amb diverses llengües i en diferents circumstàncies i situacions.

El domini de diverses llengües és imprescindible per interactuar en contextos

lingüístics i culturals complexos i oberts al món.

El nostres objectius són:

1. Conèixer i utilitzar correctament les llengües catalana i castellana, tant a nivell

oral com escrit, emprant-les com a llengües d’aprenentatge.

2. Conèixer i utilitzar la llengua anglesa a nivell oral i escrit.

3. Conèixer i utilitzar la llengua alemanya com a segona llengua estrangera.

El nou model curricular prescriu començar a Primària l’aprenentatge d’una primera

llengua estrangera al cicle inicial de l’Educació. L’institut Salvador Claramunt ofereix

com a primera llengua estrangera l’anglès, ja que permet establir una continuïtat amb

l’oferta de Primària del poble, i perquè és també la llengua amb més influència

internacional. Com a segona llengua s’imparteix l’alemany. Aquesta llengua és una de

les assignatures optatives que es pot triar a 3r d’ESO i que continua a 4t.

Amb aquests objectius es pretén aconseguir una sensibilització i domini cada vegada

més gran de llengües i cultures estrangeres per tal d’afavorir la capacitació

professional dels nostres alumnes, millorar la comprensió oral i escrita i el respecte

cap a altres maneres de pensar i actuar.

Es vol potenciar al màxim l’ús instrumental de les llengües estrangeres (especialment

l’anglesa), per tal que els alumnes siguin capaços d’expressar-se i comunicar-se en

situacions diverses.


41

4. CRITERIS METODOLÒGICS I ORGANITZATIUS EN RELACIÓ A

L’APRENENTATGE DE LES LLENGÜES

Distribució horària de les matèries lingüístiques comunes:

Matèria comuna 1r 2n 3r 4t

Llengua Catalana i Literatura 3 3 3 3

Llengua Castellana i Literatura 3 3 3 3

Llengua Estrangera (anglès) 3 4 3 3

Distribució horària de les matèries lingüístiques optatives:

Matèria optativa 1r 2n 3r 4t

Parlar (Expressió oral) 2

Escriure (expressió escrita) 2

Segona Llengua Estrangera (alemany) 2 3

Usefull English 2

Per millorar els resultats en el desenvolupament de les competències bàsiques de

l'àmbit lingüístic i en el desenvolupament dels continguts curriculars de les matèries

corresponents, els professors de llengües han de plantejar un treball conjunt i

coordinat. Per orientar els professors en l'enfocament de l'expressió escrita, el

Departament d'Ensenyament ha publicat el document Orientacions pràctiques per a la

millora de l'ortografia i impulsa el programa “araESCRIC”, que té com a objectiu

millorar la competència escrita dels alumnes.

El curs 2018-19 el claustre de professors rebrà formació del Departament per tal

d’incorporar-se al programa “ara ESCRIC”.

La literatura

Per ajudar a desenvolupar la competència lingüística, els centres han de programar al

llarg de l'etapa aquelles activitats que, prenent el text literari com a model


42

d'excel·lència, permetin un aprofundiment de la comprensió lectora, l'expressió escrita i

la comunicació oral des d'una perspectiva creativa i fomentant el gaudi de la paraula.

En aquesta línia el nostre centre programa diverses activitats lingüístiques

competencials com es veurà més avall (“Terror a la xarxa”, el conte de 2n d’ESO, l’obra

de teatre a 3r d’ESO, projecte “Lletra a lletra”, “booktràiler” a 4t d’ESO.

La lectura

Tot i que la lectura en un centre educatiu és responsabilitat de tots els àmbits i

matèries, al nostre centre, l’àmbit de llengües ha de potenciar l'autonomia lectora dels

alumnes i el gust per la lectura dins i fora de l'aula.

Per tal d’aconseguir els objectius explicitats amb anterioritat, el nostre centre

desenvolupa les següents línies d’actuació:

1. Programar activitats d’ensenyament-aprenentatge en totes les unitats formatives

del currículum per tal de contribuir a millorar l’expressió oral i escrita dels

nostres alumnes.

2. Fomentar la lectura de textos per esperonar l’esperit crític de l’alumne i el plaer

per la lectura, així com millorar l’expressió oral i escrita en totes les llengües

impartides en el centre.

3. Portar a terme activitats dirigides a l’aprofundiment i perfeccionament de les

competències lingüístiques.

4. L’alumnat que s’incorpori tardanament al centre rebrà un suport d’ensenyament

de les llengües oficials de l’Estat. L’Institut en garantirà el seu aprenentatge i

vetllarà perquè aquests alumnes l’adquireixin.

5. Impartició, a primer cicle d’ESO, de les ciències naturals en una altra llengua

(increment del temps d’exposició).

6. Desenvolupament de projectes transversals en què participin professors de

llengües i matèries.

7. Utilització de les TIC en l’aprenentatge de les llengües.

8. Incorporació d’exposicions orals en la programació de totes les matèries.


43

4.1. Organització del centre per millorar les llengües

En el nostre centre es determinen escenaris i espais d’aprenentatge rics i flexibles que

promouen i faciliten contextos autèntics d’ús de les llengües, que potencien el treball

cooperatiu i que intensifiquen la producció oral i escrita dels alumnes.

1. Es preveu, en la confecció de l’horari dels diferents cursos, dividir en dos el

grup-classe ( grups heterogenis) en alguna de les hores de llengua per tal que els

alumnes puguin rebre una atenció més focalitzada. D’aquesta manera el professor

pot detectar i ajudar a resoldre les possibles mancances lingüístiques o bé reforçar

a l’alça els aprenentatges d’aquells alumnes que les tenen ben consolidades.

2. Es programen i porten a terme diferents activitats lingüístiques en tots els àmbits

curriculars.

3. Es posa el focus en dos dels eixos vertebradors de les llengües: la dimensió

escrita i la dimensió oral.

4.2 Matèries lingüístiques focalitzades

En el nostre centre es determinen escenaris i espais d’aprenentatge rics i flexibles que

promouen i faciliten contextos autèntics d’ús de les llengües, que potencien el treball

cooperatiu i que intensifiquen la producció oral i escrita dels alumnes. Es tracta de la

divisió de grups en dos per tal que els alumnes puguin rebre una atenció més

focalitzada. D’aquesta manera el professor pot detectar i ajudar a resoldre les

possibles mancances lingüístiques o, pel contrari, incentivar aquells alumnes que les

tenen ben consolidades i millorar-les.


44

- Dimensió oral -

OPTATIVA PARLAR – 1r d’ESO-

A 1r d’ESO s’imparteix l’optativa Parlar en les llegües catalana, castellana i anglesa. El

que es pretén amb aquesta matèria és, principalment, que els alumnes adquireixin

fluïdesa i enriqueixin el seu lèxic a l’hora d’expressar-se. L’objectiu d’impartir aquesta

matèria a primer és el d’establir les bases de l’expressió oral projectant la seva

continuïtat en els cursos posteriors per tal que, al finalitzar l’etapa d’ESO, tinguin

assolida i consolidada l’expressió lingüística.

Justificació de la matèria

1. Desenvolupar la capacitat d’influència, persuasió i comunicació oral

2. Estimular el pensament crític

3. Desenvolupar l’empatia i la tolerància

4. Fomentar l’aprenentatge actiu d’alguns continguts

- Dimensió expressió escrita -

• OPTATIVA ESCRIURE – 2n d’ESO-

Una de les matèries que s’imparteix a 2n d’ESO per tal de promoure l’ús de l’escriptura

i el coneixement i domini de la tipologia textual és la que porta per nom Escriure.

Aquesta matèria es desenvolupa en llengua catalana, llengua castellana i llengua

anglesa. L’objectiu és el de donar el màxim d’eines possibles als nostres alumnes per

tal que adquireixin un bon domini de l’expressió escrita.


45

Dimensions expressió oral i expressió escrita (PARLIESC)

TOTS ELS ÀMBITS - tots el cursos de l’etapa –

Projecció de les dimensions d’expressió oral i d’expressió escrita al llarg de

l’etapa de l’ESO

Un dels objectius primordials del projecte lingüístic de centre és la continuïtat i

progressió dels aprenentatges de les llengües des de 1r d’ESO fins a 4t.

Per tal de dotar de significat les matèries de Parlar a 1r i d’Escriure a 2n se seguiran

tenint en compte els diferents criteris d’avaluació en els cursos posteriors. D’aquesta

manera, es proposa que des de cadascun dels àmbits es dugui a terme, com a

mínim, una exposició per matèria durant el curs escolar i en tots els nivells, de 1r

a 4t. Es donaran les pautes i rúbriques als caps d’àmbits per tal que les facin

extensibles als professors de les diferents matèries i nivells de manera que les puguin

dur a terme.

Aquestes pautes i rúbriques serviran per valorar l’expressió oral i l’expressió escrita

dels alumnes en tots els àmbits curriculars.

Des de coordinació LIC es farà el seguiment d’aquestes exposicions.


46

Rúbrica d’avaluació de l’exposició oral:

AE AN AS NA

El contingut de l’exposició respon al

tema exigit (guió)

El contingut de l’exposició respon força

al tema exigit.

El contingut de l’exposició respon

mínimament al tema exigit.

El contingut de l’exposició no respon al

tema exigit.

Expressa les idees amb molta

claredat i fluïdesa.

Expressa les idees amb força claredat i

fluïdesa.

Expressa les idees amb poca

claredat.

No expressa les idees ni amb claredat

ni amb fluïdesa.

Recolza l’exposició amb materials

complementaris (TIC, esquemes...)

de qualitat i molt adients al tema de

l’exposició.


complementaris (TIC, esquemes...)

força adients al tema de l’exposició.


complementaris (TIC, esquemes...).

No utilitza cap tipus de recurs (TIC ni

esquemes).

Pronuncia molt correctament. Pronuncia força correctament. No pronuncia gaire correctament. No pronuncia gens.

Acompanya l’exposició amb molts

gestos, que són naturals i

espontanis.

Acompanya l’exposició amb força

gestos naturals i espontanis.

Acompanya l’exposició amb gestos. No gesticula.

No dubta i mostra molta seguretat. No dubta i mostra força seguretat. Dubta poc i mostra força seguretat. Dubta molt i mostra molt poca

seguretat.

Manté l’atenció dels seu companys. Manté gairebé tota l’estona l’atenció

dels seus companys.

Manté, durant la meitat de

l’exposició, l’atenció dels seus

companys.

No manté en cap moment l’atenció

dels seus companys.

No llegeix gens. Només llegeix el guió. Llegeix una mica mentre exposa. Llegeix durant tota l’exposició


4.3 El plurilingüisme a l’institut –GEP- Grup d’Experimentació per al

Plurilingüisme

Durant el curs 2017-2018, l’institut, mogut per la voluntat de promoure l’ús de la llengua

anglesa al centre, ha entrat a formar part del GEP (Grup Experimental per al

Plurilingüisme). Es tracta d’una iniciativa del Departament d’Ensenyament que té com a

objectiu introduir les llengües estrangeres en matèries no lingüístiques dels centres

educatius seguint la metodologia AICLE durant el primer, segon i tercer trimestre a 1r,

2n i 3r de la ESO.

Curs 2017-18: Programació i implementació en llengua anglesa d’algunes seqüències

d’activitats a cada trimestre a les matèries de naturals.

Curs 2018-19: Programació i implementació en llengua anglesa de més seqüències

didàctiques (és a dir les del curs anterior més una nova) a cada trimestre a les matèries

de naturals de 1r, 2n i 3r.

Curs 2019-20: Programació i implementació en llengua anglesa de més seqüències

didàctiques (és a dir les dels cursos anteriors més una altra nova) a cada trimestre a

les matèries de naturals de 1r, 2n i 3r.

Possibilitat d’iniciar seqüències didàctiques en llengua anglesa en les matèries

optatives de Física i Química, i Biologia i Geologia a 4t d’ESO.

Possibilitat d’incloure una altra matèria comuna en llengua anglesa a 4t d’ESO.

Curs 2020-21: Programació i implementació en llengua anglesa de les matèries de

naturals de 1r, 2n i 3r.

Continuar augmentant seqüències didàctiques en llengua anglesa en les matèries

optatives de Física i Química, i Biologia i Geologia a 4t d’ESO.

Continuar augmentant seqüències didàctiques en llengua anglesa en una altra matèria

comuna en llengua anglesa a 4t d’ESO.

El professorat que imparteix el GEP avaluarà competències pròpies, de ciències

naturals i transversals, amb els criteris propis de la matèria. Com a centre però,

s’estudiarà la millora en els resultats interns de llengua anglesa de 1r, 2n i 3r d’ESO,

mantenint criteris d’avaluació de llengua anglesa.


48

Situació actual del centre (Diagnosi)

Recursos humans Nombre

Percentatge

(respecte a la

totalitat de la

plantilla)

Proposta de millora

Docents amb

formació AICLE

3 (un l’està cursant

actualment) 13%

Arribar a 4 professors

17% (un professor

més)

Objectius de millora del centre amb el GEP (a incloure a la Programació Anual de

Centre)

Objectius curs 2017-2018 Indicadors d’avaluació

Millora de resultats d’avaluació interna de

llengua anglesa en les franges NA (no

assoleix), AS (assoliment satisfactori), AN

(assoliment notable) i AE (assoliment

excel·lent)

Nombre d’alumnes en les franges NA (no

assoleix), AS (assoliment satisfactori), AN

(assoliment notable) i AE (assoliment

excel·lent) de 1r, 2n i 3r d’ESO.

Difusió i visibilitat Vegades que apareix al web

Vegades que apareix a la revista

Vegades que apareix en jornada de portes

obertes.

Implicació del claustre Presentació claustre del projecte GEP i la

feina feta.

Propòsits en matèria de llengua anglesa (CONTINUÏTAT DEL PROJECTE GEP)

- Millorar els resultats d’expressió escrita en llengua anglesa.

- Assegurar la inclusió de l’anglès a les assignatures no lingüístiques.

-Augmentar progressivament el nombre d’alumnes que en acabar l’ESO puguin

acreditar el nivell B1 d’anglès del marc comú Europeu de referència.


49

- Augmentar progressivament el nombre d’alumnes que estudien una segona llengua

estrangera (francès o alemany).

- Augmentar progressivament el nombre d’alumnes capaços de comprendre oralment i

per escrit llengües romàniques diferents de la seva a través de nombroses pràctiques

d’intercomprensió.

Actuacions:

1. Programar les matèries de ciències naturals incloent les seqüència d’activitats a

realitzar en llengua anglesa.

2. Impartir les activitats i les unitats didàctiques en llengua anglesa.

3. Enregistrament de les activitats a l’aula en llengua anglesa, interaccions professorat-

alumnat, i alumnat-alumnat.

4. Projecció interna i externa de les activitats GEP de l’alumnat en llengua anglesa:

penjar fotografies i murals, vídeos al classroom, articles a la revista del centre i de

l’ajuntament, etc.

5. Concurs NOM i LOGO del projecte GEP.

PLANIFICACIÓ HORÀRIA GEP SECUNDÀRIA (ESO)

1r 2n 3r 4t

Número de línies 2 2 2 (tres grups al

centre)

Número d’alumnes

implicats:

Grups:

Matèria:

Hores setmanals:

50

1r A i 1r B

Naturals

1

50

2nA i 2n B

Física i Química

1

61

3r A, 3r B i 3r C

Física i Química;

Biologia i

Geologia

1


50

4.4 Activitats lingüístiques competencials

Els alumnes de 1r d’ESO participen en el projecte “Terror a la xarxa” organitzat pel

Centre de Recursos Pedagògics de l’Anoia. L’objectiu és el de promoure el gust per la

lectura entre els alumnes a partir de novel·les que tracten temes d’actualitat a més de

fomentar el treball en equip. Aquest projecte compta amb diferents activitats com el

Kahoot (joc de preguntes online) preparat pel CRP i un club de lectura guiat

Els alumnes de 2n d’ESO escriuen, il·lustren i representen un conte creat per ells

mateixos en grups cooperatius. Aquesta és una activitat SCAP que ja fa cinc cursos

que es porta a terme. Aquesta activitat té diferents objectius, a part de fomentar el

treball en equip: el de fer conscients els nostres alumnes de la creació literària i

artística i el de treballar l’expressió oral, tenint en compte la dicció, en llengua

catalana. La projecció de l’activitat és la narració i/o representació del seu propi conte a

l’escola Les Flandes a nens d’educació infantil.

A 3r d’ESO es duu a terme la representació d’una obra de teatre. Aquesta activitat té

molts beneficis lingüístics i cooperatius. Treballen en equips i s’encarreguen de fer els

decorats, les entrades, els cartells i espots publicitaris a més de memoritzar els papers

i portar-los a escena amb dicció i representació. La projecció de tot el treball és la

representació de l’obra davant d’un públic.

A més de treballar la literatura, es treballa la llengua catalana, la llengua castellana i la

llengua anglesa des de diferents punts i els alumnes prenen consciència del seu nivell

d’expressió i aprenen de l’error propi i aliè.

També es porta a terme el projecte Lletra a lletra que cada any tracta diferents temes i

que és una iniciativa de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Piera. Aquest

projecte vol contribuir a la millora de l'èxit escolar i del rendiment educatiu a través

d'accions que promoguin i acompanyin els processos d'aprenentatge. L’objectiu és el

d’acostar la literatura als alumnes donant un enfocament creatiu.

D’altra banda, els alumnes de 4t elaboren un booktràiler. Una activitat molt significativa

ja que ells mateixos són els protagonistes de la novel·la. Els objectius són potenciar el

gust per la lectura, millorar l’expressió oral i fer ús de les noves tecnologies per a

realitzar un treball de llengua.


51

4.5 Alumnes amb necessitats educatives especials

L’atenció a la diversitat de necessitats educatives que presenten els alumnes i

l’assoliment per part de tot l’alumnat de les competències que li permetin el seu

desenvolupament personal i escolar, és un principi comú a tots els cicles i etapes de

l’educació obligatòria. El professorat ha d’organitzar l’activitat docent tenint en compte

les característiques del seu alumnat i la diversitat de necessitats i ritmes

d’aprenentatge.

Els alumnes amb NEE s’atenen des de diferents flancs. A aquests alumnes se’ls fa un

PI adequat a les exigències del seu aprenentatge. S’adapten les matèries de llengües

a les seves necessitats sense perdre de vista que al final de l’etapa de l’ESO seran

competents lingüísticament.

4.6 Alumnes nouvinguts (pla d’acollida)

El centre rep pocs alumnes nouvinguts. És per aquest motiu que no disposa d’una Aula

d’Acollida. Aquest curs només hem tingut una alumna a qui li costen molt les llengües

llatines donat que quan va arribar al centre no coneixia ni la llengua castellana ni la

catalana.

Quan arriben alumnes que desconeixen les llengües oficials de l’Estat reben una

atenció especialitzada per tal d’atendre les seves necessitats. Se’ls fa un PIM amb el

qual se’ls s’adapten les matèries a un nivell molt inicial i a mesura que va promocionant

es va augmentant.

Estratègies metodològiques:

Creació i adaptació de materials específics

Elaboració/adaptació de material curricular per a l’aprenentatge de la llengua

oral, de la lectura i l’escriptura: utilització de diccionaris i vocabularis amb

imatges... .

Utilització de materials específics sobre l’educació en el respecte a les altres

cultures per a treballar a tutoria i en altres àrees.

Utilització de les tecnologies informàtiques i de la comunicació per a

proporcionar suport específic a aquest alumnat i a les seves famílies.


52

Adaptació/elaboració de material per tal de facilitar l’aprenentatge de les

llengües a l’alumnat nouvingut.

Treure, algunes hores, l’alumne de l’aula i treballar la llengua escrita i oral de manera

individual i personalitzada. L’objectiu primordial és fer autònoms alumnes que no ho

poden ser per una qüestió d’idioma.

5. RECURSOS I ACCIONS COMPLEMENTARIS

5.1 Recursos complementaris.

Des del curs 2018-19 i dins del programa GEP el centre compta amb una auxiliar de

conversa (nativa) en llengua anglesa. Té assignades hores a tots els grups del centre i

segueix les indicacions de la coordinadora de l’àmbit de llengües.

5.2 Accions complementàries.

El nostre centre participa activament en el Pla d’Entorn Educatiu de la vila de Piera

(PEEP).

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE -...

Documents

Transcript of PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE -...