PROJECTE D'ESTALVI ENERGÈTIC

Assessorament Curricular Mònica Algueró, Cristina García, Etel Gordo, Gemma Llamas i Laura Solé

L’ESTALVI ENERGÈTIC

Índex:1. PRESENTACIÓ I JUSTIFICACIÓ DEL NOSTRE PROJECTE. 3

2. CONTEXT DE TREBALL. 5

3. OBJECTIUS. 9

4. ASPECTES METODOLÒGICS.10

5. AVALUACIÓ DEL PROJECTE.13

6. UNITATS DIDÀCTIQUES. 15

a) Llengua Catalana: 16a.1. U.D. 1: El malbaratament de les energies.

16a.2. U.D. 2: Els efectes positius de les energies renovables. 20a.3. U.D. 3: El reciclatge, que és i com funciona. 23

b) Llengua Anglesa: 28b.1. UD 1: Els verbs d’obligació i deure. 28

c) Ciències Naturals: 33c.1. UD 1: Els recursos naturals. 33c.2. UD 2: Els recursos energètics. 36c.3. UD 3: El consum i l’estalvi energètics. 39

d) Matemàtiques 43d.1. UD 1: Tots sumem en l’estalvi energètic

43

e) Tecnologia: 49e.1. UD 1: Maquinària i energies 49e.2. UD 2: Tecnologia i sostenibilitat 53

7. ANNEX: MATERIALS UTILITZATS 57

Annex comú (AC) 57

(AC 1) Autoavaluació, per part de l’alumne/a, sobre l’acompliment del grup de treball 57(AC 2) Avaluació del personal de neteja. 58(AC 3) Avaluació per al Personal Administratiu 59(AC 4) Avaluació per al professorat 60(AC 5-1) Avaluació per a l’Equip Directiu (1/2) 61(AC 5-2) Avaluació per a l’Equip Directiu (2/2) 62(AC 6) Actes per a les reunions 63(AC 7) Qüestionari per a l’alumnat i les famílies 64(AC 8) Qüestionari per a l’alumnat i les famílies - 2 65

ANNEX 1: Llengua Catalana: 66a.1.Tècniques de treball cooperatiu 66a.2. Graella d’avaluació 67a.3. U.D. 1: El malbaratament de les energies.

68a.4. U.D. 2: Els efectes positius de les energies renovables. 70a.5. U.D. 3: El reciclatge, que és i com funciona. 71

ANNEX 2: Anglès: 72b.1..Environment Quotes 72b.2. Graella d’avaluació 73

ANNEX 3: Ciències Naturals: 74c.1. Presentació “L’Energia”: 74c.2. Graella d’avaluació dels objectius de Ciències Naturals 75

ANNEX 4: Matemàtiques: 76d.1. Tècnica de treball cooperatiu emprada 76d.2. Indicadors d’avaluació 76d.3. Exemple de factura que ha de portar l’alumnat per a treballar a classe 76d. 4. Graella d’avaluació dels objectius de Matemàtiques 77

ANNEX 5: Tecnologia: 78e.1. Les màquines 78e.2. Els transports: fonts d’energia, combustibles i estalvi energètic 79

e.3. Graella d’avaluació dels objectius de Tecnologia 81

Pàgina 1 de 82


1.Presentació i Justificació del nostre projecte.

En el nostre planeta, tenim una gran quantitat d’ecosistemes. La paraula “ecosistema” defineix al conjunt de relacions que s’estableixen entre les diferents espècies d’éssers vius que comparteixen un mateix hàbitat. Aquestes relacions, establertes per tots aquests organismes vius, són interdependents. Diem que són interdependents, perquè les actuacions de cadascun dels elements que conformen aquest hàbitat tenen un impacte mutu (estan interrelacionades). Si la convivència entre espècies propicia la seva supervivència, hi haurà equilibri. Per aquest motiu, quan parlem d’un “ecosistema sa”, fem referència a un entorn natural en el qual les relacions entre els éssers vius que hi cohabiten són positives per la perdurabilitat de la seva existència.

Un dels integrants de l’ecosistema és l’ésser humà. Com passa amb els altres organismes vius, la interacció entre l’ésser humà i la Natura produeix una sèrie de conseqüències. El medi natural en el qual la Humanitat viu ens proporciona una gran varietat de recursos per a subsistir. Malauradament, els recursos naturals (aigua, nutrients del sòl, etc.) són limitats. Per aquesta raó, cal tenir cura de no malbaratar-los, si volem mantenir la salubritat de l’ecosistema.

No tenir cura de la nostra Natura pot portar greus conseqüències. Suposa un desequilibri en l’ambient i, per tant, la no supervivència de tots els elements que la conformen. En conseqüència, implica un perill per a la Humanitat (recordem que tots els organismes vius de l’ecosistema són interdependents).

Evitar que l’activitat de les persones alteri l’equilibri de la Terra és difícil, sense la col·laboració de tots. En aquest punt, és imprescindible destacar la Sostenibilitat a les aules, raó per la qual és un dels valors més importants de l’IES Mercè Rodoreda. Entenem per “Sostenibilitat” el valor que fa referència a la cura del Medi Ambient per a què la Humanitat pugui gaudir dels recursos naturals, sense malmetre la seva biodiversitat. La Sostenibilitat porta implícits dos valors molt rellevants: el respecte per les espècies que conviuen amb la Humanitat i la solidaritat per a què les generacions futures puguin sobreviure.

Cal conscienciar a l’alumnat de la importància de ser coherents amb aquest valor. Tenir en compte aquest valor, porta implícit adoptar una sèrie d’actituds i conductes en el nostre dia a dia, a través de la nostra manera de viure. Aquest tarannà s’han de treballar el més aviat possible. Per això, el centre educatiu Mercè Rodoreda ha decidit crear el PROJECTE DE L’ESTALVI ENERGÈTIC a través d’un PROJECTE INTERDISCIPLINARI a 1r d’ESO.

Què suposa la realització d’un Projecte Interdisciplinari sobre l’Estalvi Energètic? La realització d’un projecte interdisciplinari suposa treballar de manera conjunta i compartida els coneixements relacionats amb l’Estalvi Energètic a totes les àrees del currículum. Així, es treballaran conjuntament les competències bàsiques de l’alumnat, en relació amb aquest tema, des de totes les perspectives possibles.

Per què hem escollit el grup de 1r d’ESO per a dur a terme el nostre projecte? Des de l’equip docent, s’ha decidit fer aquest projecte a 1r, per tal de conscienciar i responsabilitzar als més petits dels canvis derivats d’aquesta iniciativa. Durant 4 anys, la idea és que l’alumnat actual de 1r d’ESO sigui l’exemple a seguir per a la resta de l’:

Pàgina 2 de 82


per als grans, per a l’alumnat de nova incorporació i, fins i tot, per als altres d’integrants de la Comunitat Educativa.

Per a realitzar aquest projecte, hem de tenir en compte: El context de treball Els objectius que pretenem aconseguir. La metodologia de treball general. Els criteris d’avaluació. Les matèries implicades en el projecte Les unitats didàctiques de cada matèria.

Desitgem aquesta iniciativa sigui d’utilitat per tal d’afavorir que l’alumnat del nostre Centre valori la importància de tenir una CONSCIÈNCIA SOSTENIBLE.Altres iniciatives: la creació del blog.

Dins del plantejament del projecte interdisciplinari, es valora de manera especial la conscienciació de l’alumnat i de tota la Comunitat Educativa en quant a l’estalvi energètic. Per aquest motiu, és important divulgar tot el que es treballa en el projecte i que els alumnes es puguin posicionar i expressar en relació a aquest tema.

El projecte NO té com a objectiu final comunicar i versar idees i continguts en l’alumnat, sinó plantar una llavor de reflexió que mogui a l’acció als ciutadans de la nostra societat. Esperem que la llavor doni fruits, perquè, des del cos docent que ha preparat el projecte, creiem que és possible un món millor.

Per aconseguir els objectius marcats en el projecte és important donar veu als estudiants per a què puguin compartir el que pensen i el que aprenen i, per això, s’ha allotjat a la pàgina web del centre un nou blog: “En el Mercè Rodoreda apostem per l’Estalvi Energètic”. Allà els alumnes poden accedir i penjar fotos, opinions i treballs de classe amb la seva contrasenya personal.

Pàgina 3 de 82


2.Context de treball.

a. Entorn del Centre:

El nostre està ubicat a una població situada a la comunitat autònoma del Barcelonès.

D’acord amb la informació de l’IDESCAT, en aquesta població, hi ha 258.642 habitants i el sectors preponderants, per ordre de major a menor importància, són: Serveis (69% de la població), Comerç i Turisme (15%), la Construcció (1%), la Indústria (0,2%) i l’Agricultura i la Ramaderia (0,009%).

A nivell demogràfic, la població té una varietat força elevada de cultures. En total, el volum total d’immigrants suma 6371 habitants. Això representa un 2,4% del total de la població. Adjunt, us presentem una taula amb les dades recollides de l’IDESCAT:

Immigració procedent de països de la Unió Europea (UE) 376Immigració procedent de països europeus de fora de la UE 225Immigració de l’Àfrica 379Immigració del continent americà 2100Immigració asiàtica 767Immigració d’Oceania 6Immigració NO classificada 2488TOTAL 6371

Taula 1- Classificació de la Immigració

b. Caràcter propi del Centre:

El Centre es va constituir l’any 1978. L’ fou habilitat en una zona que, aleshores, era de barracons per a satisfer una necessitat immediata d’atendre a la gran quantitat d’alumnat en edat de cursar l’Educació Secundària que hi havia en el barri del Centre de la població. A mesura que han anat passant els anys, l’edifici i el seu entorn més immediat han evolucionat, modernitzant-se i oferint un aspecte ben diferent al dels seus inicis.

Gimnàs. 1 sala d’actes1 pista de futbol 2 laboratoris: microbiologia i química1 pista de bàsquet 1 aula de plàstica1 aula d’informàtica 1 aula de música1 biblioteca 6 aules de desdoblament

En aquest edifici, s’imparteixen 3 etapes: l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), el Batxillerat, en les modalitats de batxillerat Humanístic-Social i Científic Tecnològic, i el Cicle Formatiu de Química Ambiental. El número de classes per curs és de 3, en el cas de l’ESO, d’un en el cas del Batxillerat i de 2, en relació als Cicles Formatius. El nombre d’alumnes per classe és de 25-27, aproximadament.

c. Missió del Centre:

Pàgina 4 de 82


Impartir un ensenyament de qualitat per a fomentar la formació integral dels estudiants. Quan parlem de “formació integral”, ens referim al desenvolupament de l’alumnat en la vesant acadèmica, social i cultural.

d. Valors del Centre: En el seu PEC, destaquen de manera especial: Tolerància i respecte Responsabilitat Diàleg –especialment davant de les confrontacions Sostenibilitat

Grups de treball a intervenir:

a. 1r d’ESO A:

En aquesta classe són un total de 25 alumnes.

La classe està formada, fonamentalment, per alumnes que provenen de famílies d’un nivell socioeconòmic mig.

En el grup, de 25 alumnes, només n’hi ha 5 que no són nascuts a Catalunya. Dos d’aquests alumnes immigrants van néixer en altres Comunitats Autònomes del territori espanyol, però van venir a viure a Barcelona 3 anys abans de començar 1r d’ESO en el Centre (quan cursaven Ed. Primària), per tant, tenen el català molt ben interioritzat.

Hi ha una alumna que va venir de França en el curs 2007-08 i que, després d’estar 2 anys a l’Aula d’Acollida, sap utilitzar el català de manera correcta.

També, hi ha un alumne peruà que va incorporar-se al nostre sistema educatiu fa 1 curs, entén el català, però no el fa servir correctament; el professorat té la sospita que aquesta falta d’adaptació és deguda a què, com que l’alumne considera que ja satisfà la seva necessitat de comunicar-se amb els altres utilitzant el castellà, no necessita el català. Considerem que el noi peruà podria parlar i escriure el català amb certa correcció, per tant, d’entrada, se li farà un suport en el català.

Finalment, hi ha un alumne xinès que es va incorporar al Centre a principis d’aquest curs; la comprensió oral del català és, pràcticament, nul·la. Anirà a l’Aula d’Acollida.

A nivell de Necessitats Educatives Especials, hi ha una nena amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i un nen amb dislèxia. Les dificultats de la nena amb TDAH són força severes, per la qual cosa, té un PI en moltes matèries. El nen amb dislèxia té un PI en llengües i, en la resta d’assignatures, tot i que té dificultats, va avançant sense suports ni PI.

En aquesta aula, a nivell general, hi ha un bon clima de treball, però el nivell acadèmic dels alumnes és força baix.

b. 1r d’ESO B:

Pàgina 5 de 82




En aquest grup, de 25 alumnes, tots són nascuts a Catalunya, tret de 5, que són nouvinguts. Aquests 5 alumnes que provenen de països com: Colòmbia, Equador, Brasil, Marroc i Pakistan. Tots 5 són nois que van arribar el curs passat.

Els nois del Marroc i del Pakistan, degut a què no van assolir prou nivell de llengua catalana com per a seguir amb normalitat l’escolaritat, continuaran assistint, com a mesura d’atenció a la diversitat i només al llarg d’aquest curs, a l’Aula d’Acollida. A més, repeteixen aquest curs.

Els tres alumnes sud-americans van arribar al centre amb un desfasament acadèmic important. El curs passat, van estar a l’Aula d’Acollida per assolir el català. Aquests tres nois tenen una comprensió elevada del català, però no l’utilitzen per comunicar-se amb els altres, el professorat creu que això esdevé així degut a què no tenen la necessitat d’esforçar-se per fer-se entendre, tothom els entén quan parlen en castellà. Com a mesura d’atenció a la diversitat es va considerar que repetissin curs per assolir i consolidar els coneixements de base necessaris per continuar la seva escolaritat amb normalitat i que continuessin assistint de forma esporàdica a l’Aula d’Acollida a més de cursar les optatives de reforç de català parlat.

A nivell de Necessitats Educatives Especials:una nena amb una hipoacúsia severa, té un PI que l’eximeix de fer anglès i una nena que té la síndrome d’Asperger, amb greus dificultats de relació amb els companys de la classe. Aquesta que rep una atenció individualitzada per part de la psicopedagoga del centre per tal de desenvolupar habilitats socials, a nivell acadèmic té bons resultats.

c. 1r d’ESO C:



En aquest grup, de 25 alumnes, n’hi ha 5 nascuts fora de Catalunya, 2 són espanyols, i els altres 3 són nascuts al Marroc, però fa 3 anys que són a Catalunya. Aquests 5 alumnes encara manifesten alguna dificultat amb el català però com que ja no poden gaudir de l’aula d’Acollida, se’ls assigna totes les optatives de reforç de català perquè vagin consolidant i avançant en l’aprenentatge de la nostra llengua.

En aquesta classe també hi ha 2 alumnes nouvinguts, són dues noies, 1 del Pakistan i l’altre de Colòmbia. Aquestes 2 alumnes que han arribat el primer trimestre d’aquest curs. Aquestes noies estan a l’aula d’Acollida, s’integren en el seu grup en matèries educació física, i a les excursions, a més a més

Pàgina 6 de 82


l’alumne de Colòmbia fa les classes de llengua castellana, matemàtiques i algunes optatives de reforç de llengües.

A nivell de Necessitats Educatives Especials: només hi ha un nen amb dislèxia. Aquest nen, degut a que té una dislèxia bastant severa, mostra moltes dificultats en avançar a nivell de continguts. Aquest curs s’està valorant si cal o no adaptar-li els continguts, el que si que se li ha adaptat és l’avaluació, que sempre que es pot es fa de forma oral.

Pàgina 7 de 82


3.Objectius.

La missió d’aquest projecte és doble. Per una banda, persegueix conscienciar a l’alumnat de la importància de cuidar el Medi Ambient i, per l’altra, pretén que l’alumnat conegui quines accions estan al seu abast per a respectar el Medi Ambient.

Per aconseguir aquestes finalitats, els objectius que es treballaran en aquest projecte seran:

Prendre consciència dels beneficis de respectar la Natura. Conèixer quines són les conseqüències de malbaratar els recursos naturals. Tenir present els efectes positius de les energies renovables. Tenir coneixement de les mesures d’ estalvi energètic. Saber què és i com funciona el reciclatge. Donar eines a l’alumnat per a què puguin divulgar aquest projecte.

Tots aquests objectius es treballaran al llarg del tot el curs distribuïts en trimestres. Durant el primer trimestre, es treballaran els 2 primers objectius; en el segon, el 3 i el 4 i, al llarg del 3r, el 5, preferentment. El 6è objectiu es treballarà al llarg dels tres trimestres.

Aquests objectius es treballaran en totes les matèries, sempre que sigui possible, ajustant-se al programa de cadascuna d’elles.

Pàgina 8 de 82


4.Aspectes metodològics.

Com en tots els processos d’ensenyament-aprenentatge del nostre , caldria partir del model de les Competències Bàsiques com a eix vertebrador del nostre projecte.

Això suposa que les activitats que es regeixin a les aules persegueixin diversos objectius, relacionats amb l’assoliment:

D’actituds El “ser”. Continguts El “saber”. Conductes El “saber estar”, (materialització del “ser” i del “saber”, l’ACTUACIÓ).

Recordem que les Competències Bàsiques són:

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d'aprendre a aprendre 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

En els processos d’ensenyament-aprenentatge ens basarem en un enfocament sistèmic-constructivista. Aquest model es basa en la construcció del coneixement a partir del reflex en les pròpies experiències i de la forma en que entenem el món on vivim. Cadascú genera les seves “regles” i “models mentals”, els quals es fonamenten en l’experiència. L’aprenentatge és simplement un procés d’ajustament dels models mentals per a acomodar-los a noves experiències.

En un enfocament Sistèmic/Constructivista, les activitats a l’aula haurien d’afavorir el creixement de la Zona de Desenvolupament Col·lectiu. Per tant, poden ser convenients:

Els aprenentatges han de ser significatius han de poder-se relacionar amb la realitat quotidiana de l’alumnat i les activitats d’aprenentatge han de ser actives (fomentar: tasques de recerca, debats, taules rodones...).

El treball és preferible que sigui cooperatiu i en equips a l’aula.

Incidir, al màxim, en què els ensenyaments siguin funcionals: Enfocar el contingut dels aprenentatges de manera que estiguin relacionats amb els interessos dels alumnes o amb la seva vida quotidiana, per tal de despertar la seva motivació i fer-los veure l’aplicació pràctica dels coneixements.

És important enfortir l’autoestima de l’alumne i les seves expectatives d’èxit.

Fomentar la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP) i, al mateix temps, possibilitar “bastides” per a què l’alumnat pugui dur a terme les activitats plantejades. El professor ha d’oferir a l’alumnat una sèrie d’eines / de suports:

Pàgina 9 de 82


esquemes, presentació en Power Point, imatges... que facilitin als alumnes l’adquisició de l’aprenentatge. S’ha realitzat un procés d’acompanyament adequat a les necessitats de l’alumnat.

Realitzar activitats que tinguin presents l’atenció a la diversitat.

Donat que el nostre projecte és de caire interdisciplinari, és imprescindible que tots els departaments implicats treballin de manera cooperativa i coordinada.

En aquest sentit, primer, caldrà definir la manera en què l’alumnat s’aproximi als objectius a assolir des de les diferents àrees, per tal d’evitar la monotonia i per aconseguir treballar de manera més eficaç i eficient. Per aconseguir aquest primer nivell d’organització, és molt important que cada professor/a presenti a la resta de companys les sessions que ha preparat.

La programació d’aquestes sessions ha de contemplar els criteris que la Generalitat ha definit en el currículum de l’ESO, que són:

El títol de la sessió. La justificació. La matèria Els continguts a treballar a cada sessió Els objectius de cada sessió Les competències bàsiques que intervenen en cada activitat. La descripció de les activitats. Els recursos materials i humans que es necessiten. La temporalització de cadascuna de les activitats de la sessió. L’avaluació:

Aspectes actitudinals que ha de tenir el professorat per a desenvolupar el projecte: S’ha de fer de manera contínua i formadora. Els errors han de servir per a què el professor pugui comprendre les dificultats

de l’alumne i pugui ajudar-lo a veure com millorar. Procurar l’avaluació d’activitats variades, que permetin analitzar la multiplicitat

de competències personals i característiques de l’individu des de diferents prismes.

Les persones implicades tindran les següents funcions:

El Consell Directiu:S’ocuparà de controlar si el projecte està complint els requisits establerts.També, s’ocuparà de proporcionar els recursos materials i personals necessaris per a dur a terme el projecte.

El Personal de Manteniment i Neteja:S’ocuparà de reportar, una vegada al trimestre, la informació requerida pels professors/es i el Consell Directiu per a avaluar el Projecte.

Pàgina 10 de 82


El Personal Administratiu:Reportarà al Consell Directiu i al Professorat el grau de despesa relacionat amb paper, bolígrafs, cartutxos de tinta... de l’Escola per a avaluar si la implantació del projecte s’ha traduït en una despesa de consumibles inferior a la habitual.

El Claustre de Professors/es:El Claustre de Professor/es es responsabilitzarà de realitzar les unitats didàctiques relacionades amb el projecte, d’avaluar a l’alumnat i de realitzar una memòria que reculli les activitats realitzades, la seva avaluació i reflexions relacionades amb els punts forts i febles d’aquesta iniciativa.

o Matèries directament implicades: Llengua Catalana Llengua Anglesa Ciències Naturals Matemàtiques Tecnologia

El Professor d’Orientació Educativa:Col·laborarà a realitzar les unitats didàctiques que hagi pensat la resta del professorat i proposarà mesures d’atenció a la diversitat per l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials.

Un altre col·lectiu que creiem que també pot participar en aquest projecte, que recordem que treballa un valor tan important com és la Sostenibilitat, és la família. La família, com a membre de la Comunitat Educativa i com a àmbit d’influència de l’alumnat, ha de sentir-se partícip d’aquest treball a través d’una actuació oberta i integradora de l’Escola. Considerem que podem implicar a les famílies afavorint:

La reflexió sobre la situació : fent la família conscient de totes les actuacions perjudicials pel Medi Ambient que fa quotidianament. Per això, hem elaborat un qüestionari que trobareu a l’Annex (AC 7 pàgina 63 i AC8 64 ).

L’accés a la informació per a ser una família conscienciada amb el Medi Ambient: mitjançant el blog que els nostres alumnes puguin anar creant a mesura que vagi avançant el seu treball.

El diàleg amb el Centre per aclarir qualsevol dubte relacionada amb el Medi Ambient.

Debats en el mateix blog.

Pàgina 11 de 82


5.Avaluació del projecte.

De forma general

El que perseguim en aquest projecte és una conscienciació que es reflecteixi en un canvi d’actitud i conductes respecte a l’estalvi energètic dels agents de la comunitat educativa: alumnat, famílies, docents. Un creixement personal i com a comunitat per sobre d’un aprenentatge de continguts.

L’objectiu d’aquesta avaluació és possibilitar la reflexió i l’actuació futura. De manera que l’avaluació del projecte també és un element de conscienciació a través de la reflexió.

De forma concreta

Tot el personal implicat ha de participar en l’avaluació de l’exercici de les seves funcions per a dur a terme el projecte. Recordem que les persones que estan dins d’aquest projecte són:

Equip Directiu. El Personal de Manteniment i Neteja. El Personal Administratiu. El professorat implicat en el projecte i el Professor d’Orientació Educativa.

Les avaluacions, es faran en funció d’una sèrie d’indicadors. El format de presentació d’aquestes avaluacions és en forma de graella i està fet de manera molt personalitzada per a cada col·lectiu (el lector/a podrà visualitzar cadascuna d’aquestes taules a l’Annex: materials utilitzats, més concretament a l’apartat Annex comú (AC), a la pàgina 56).

Cadascuna de les persones implicades de tots els col·lectius, anirà responent a la taula d’avaluació que li correspongui pel grup que pertanyi. Es farà una avaluació inicial, abans de començar el projecte per conèixer els coneixements i comportaments existents en l’alumnat i les seves famílies, davant l’estalvi energètic. Posteriorment, i de forma prèvia a cada Junta d’Avaluació, es tornarà a realitzar la mateixa avaluació per valorar els canvis produïts en els comportaments de l’alumnat i les seves famílies. Les dades numèriques obtingudes s’analitzaran de forma trimestral per tal de obtenir informació de la situació en la que es troben els objectius del projecte i adoptar les mesures pertinents i assolir els objectius.

Entenem que aquest projecte requereix que cada col·lectiu realitzi una tasca de coordinació interna per tal de lliurar els resultats trimestrals de les seves avaluacions, sempre de forma prèvia a les Juntes.

Així mateix, les Juntes d’Avaluació requeriran una dinàmica en la que es treballi de forma ordenada i sistemàtica l’anàlisi dels resultats obtinguts i, el que és més important encara, les accions de reajustament que assegurin l’assoliment dels objectius del projecte.

A principi de curs, es partirà d’un mateix qüestionari de referència en totes les assignatures, que és el que hem esmentat en la pàgina anterior sobre els hàbits familiars que afecten a la sostenibilitat (AC 8 pàgina 64).

A final de curs, es tornarà a passar el mateix qüestionari al mateix alumnat, per tal d’analitzar l’impacte que ha tingut el nostre projecte a les llars dels nostres alumnes en

Pàgina 12 de 82


matèria sostenible. A més a més, també es passarà un qüestionari obert per valorar l’efecte del projecte en la sensibilització familiar i recollir la seva visió personal (AC 7 pàgina 63).

Per altra banda, el professorat farà una valoració de l’evolució del projecte a tots nivells (a nivell de metodologia de treball a cada classe, en quant a la interiorització del valor de la Sostenibilitat...) i, a més a més, es definiran les accions de millora i es realitzarà un pla d’acció que supervisarà directament l’Equip Directiu, pel curs vinent.

La valoració de l’assimilació dels objectius curriculars de la matèria es farà comparant la nota mitjana del grup d’aquest any de forma trimestral amb la nota mitjana que altres grups van treure en anys anteriors (veure AC 5-2 pàgina 61).

En finalitzar cadascuna de les trobades trimestrals, un membre del professorat registrarà tots els avenços en el model d’acta adjuntat a l’Annex. (veure AC 6 pàgina 62).

Amb el contrast entre els diferents resultats, es farà una diagnosi de la situació, remarcant els punts forts i febles per prendre decisions per a la millora.

Aquesta diagnosi es documentarà amb els següents apartats:

· Resultats quantitatius i observacions.· Síntesi de les preguntes obertes.· Interpretació dels resultats.· Propostes de millora

Es farà una comparació amb els anys vinents tant dels resultats quantitatius com de les conclusions de les preguntes obertes.

Pàgina 13 de 82


6. Unitats didàctiques.

Totes les unitats didàctiques es caracteritzaran per contenir els següents elements:1. Justificació del projecte dins de la matèria 2. Objectius del projecte interdisciplinari que es treballaran en la matèria3. Objectius de la matèria: Finalitat de la unitat didàctica.4. Competències bàsiques implicades 5. Capacitats: Resultats de l’aprenentatge de la unitat didàctica (comportaments

l’alumnat serà capaç de...).6. Continguts 7. Criteris d’avaluació 8. Metodologia 9. Connexions amb altres matèries 10. Distribució temporal 11. Recursos necessaris 12. Atenció a la diversitat.

Cada unitat didàctica s’avaluarà independentment.

Pàgina 14 de 82


a) Llengua Catalana:

Ja fa temps, molt de temps, que es parla de l’estalvi energètic, de les energies sostenibles, de la despesa energètica, del reciclatge… són temes per tots coneguts.

A nivell mundial, de país i de ciutat s’han fet moltes accions informatives per tal de conscienciar a tots els ciutadans i ciutadanes.

El canvi d’hàbits, de moment, no és evident en el nostre i diríem que ha arribat a deixar de ser un tema important per al nostre alumnat.

Des de la matèria de català, farem 3 accions informatives (1 per trimestre) amb la intenció de fer entendre a tota la comunitat educativa que cal canviar d’hàbits per tal d’estalviar energia, preservar el medi ambient i ser una mica més sostenibles.

Aquestes accions, les publicarem a nivell d’ al bloc creat per a l’ocasió i intentarem que es publiquin a diferents medis de comunicació escrits.

Es dedicarà al tema 3 unitats didàctiques, 1 unitat per trimestre de 3 sessions cadascuna, en la que es treballaran diferents objectius (alguns seran comuns a les 3 uds.)

a.1. U.D. 1: El malbaratament de les energies.

a.1.1.Justificació del projecte dins de la matèria

Prepararem una carta a la humanitat, per tal de poder convèncer a tota la comunitat escolar, en un primer terme, i a la humanitat en general, de la importància de les nostres accions davant d’aquesta problemàtica i dels beneficis que ens comportaria canviar d’actitud. Aquesta carta serà de tipus formal i s’enviarà als medis de comunicació, diaris, per tal de que pugui ser publicada.

a.1.2.Objectius:

Del projecte interdisciplinari “L’Estalvi Energètic”: Prendre consciència dels beneficis de respectar la Natura. Conèixer quines són les conseqüències de malbaratar els recursos

naturals. Tenir coneixement de les mesures d’ estalvi energètic. Divulgar aquest projecte a través de les eines proposades.

Objectius de la matèria: Producció de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions

comunicatives diverses i de diferents contextos d’espai i temps: narratius, descriptius.

Composició de textos orals, escrits (en suport paper o digital) i audiovisuals propis de l’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles i conclusions sobre les tasques i aprenentatge fets amb atenció especial als narratius, descriptius i expositius.

Pàgina 15 de 82


a.1.3.Competències Bàsiques implicades 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural 3. Tractament de la informació i competència digital 5. Competència d'aprendre a aprendre 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

a.1.4. Capacitats- En aquesta unitat, l’alumnat ha de ser capaç de: Desenvolupar la capacitat de discriminar la informació rellevant de la

que no ho és. Fer una síntesi de la informació obtinguda. Elaborar una presentació el resultat de la reflexió sobre la informació

adquirida. Reflexionar sobre els temes tractats a l’aula. Saber comunicar els resultats de la recerca.

a.1.5. Continguts

Els continguts del projecte no són els habituals de la matèria de llengua catalana. A través de la cerca d’informació a Internet, es tractaran informacions de caire més científic que es treballaran a partir de la lectura i reflexió personal i grupal.

Continguts del projecte els relacionats amb l’Estalvi Energètic: Prendre consciència dels beneficis de respectar la Natura. Conèixer quines són les conseqüències de malbaratar els recursos

naturals. Tenir coneixement de les mesures d’ estalvi energètic. Donar eines a l’alumnat per a què puguin divulgar aquest projecte.

Continguts propis de la matèria de català:

Dimensió Comunicativa: Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals Participació activa en situacions de comunicació característiques de les

activitats de les diferents matèries curriculars, especialment per a l’organització i gestió de les tasques d’aprenentatge, en la recerca i aportació d’informacions, en la petició d’aclariments davant d’una instrucció, en la col·laboració del treball en grup i en el recull final de les activitats realitzades.

Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels coneixements i de les idees, i per a la regulació dels processos de comprensió i expressió propis de tot procés d’aprenentatge, tant en activitats individuals com en les del treball cooperatiu.

Actitud de cooperació i respecte crític envers les diferències d’opinió en les situacions de treball compartit.

Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos

orals, escrits i audiovisuals de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als narratius, descriptius i conversacionals.

Pàgina 16 de 82


Cerca d’informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: 1) escrites: llibres, enciclopèdies, revistes, diaris; 2) cercadors d’Internet, enciclopèdies i diaris virtuals; 3) fonts audiovisuals de comunicació.

Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura.

Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals Producció de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions


Conèixer l’estructura de la carta formal. Planificació per aconseguir coherència en les relacions internes i

externes dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals: cerca de documentació, pluja d’idees, i la seva selecció i ordenació.

Interès per la bona presentació dels textos escrits i audiovisuals, tant en suport paper com digital, amb respecte a les normes gramaticals, ortogràfiques, tipogràfiques i dels elements icònics utilitzats.

Coneixements del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud

positiva de superació. Ús d’estratègies d’autoavaluació i autocorrecció del procés de

realització i els resultats de les produccions orals i escrites. Organització i valoració del treball individual per progressar en

l’aprenentatge de manera autònoma i per a la millora personal i del treball en equip per a la construcció col·lectiva del coneixement.

a.1.6. Criteris d’avaluació

Alhora de fer l’avaluació de la unitat didàctica tindrem en compte: L’assoliment dels objectius plantejats. La participació i l’actitud davant les activitats plantejades. La col·laboració i participació en el treball cooperatiu. Sensibilització respecte el tema tractat.

Els alumnes ompliran una graella autoavaluativa i la lliuraran a la professora quan es finalitzi la unitat didàctica. Els alumnes autoavaluaran com ha funcionat el treball cooperatiu, com han treballat i finalment la sensibilització respecte del tema tractat. (veure annex (AC 1) Autoavaluació, per part de l’alumne/a, sobrel’acompliment del grup de treball ).

La professora omplirà una graella que tindrà en compte si s’assoleixen els objectius i les competències bàsiques plantejades. Per omplir aquesta graella també es tindrà en compte la graella d’autoavaluació de l’alumne. (veure annex a.2. Graella d’avaluació).

a.1.7. Metodologia i Temporalització:

Es treballarà en grup cooperatiu. Els grups seran heterogenis, formats pel docent. La U.D. constarà de 3 sessions.

Primera sessió – 1r Trimestre.

* 5 min. Sondeig de les Idees prèvies dels alumnes.

Pàgina 17 de 82


* 15 min. S’utilitzarà la tècnica de treball cooperatiu el llapis al mig (Veure annex a.1.: Català pg.65)

* 35 min. Recerca d’informació a internet, es cercarà informació a unes pàgines web proposades per la docent.Lectura de la informació trobada i tria d’informació important, deixant de banda la que no ho és, per tal de fer una bona carta adreçada a la humanitat.S’utilitzarà la tècnica de treball cooperatiu de la lectura compartida. (Veure annex a.1.: Català pg.65)

* 5 min Tancament de la Sessió

Segona sessió:

* 5 min. Presentació de la sessió

* 50 min. Fer la carta. S’utilitzarà la tècnica de treball cooperatiu del Foli Giratori. ((Veure annex a.1.: Català pg.65)Carta a la humanitat. La carta haurà de ser formal per tant haurà de tenir l’estructura que s’especifica en el document adjunt. (Veure annex 3 de Català pg. 67).

* 5 min. Tancament de la sessió

Tercera sessió


* 45 min. Cerca de medis de comunicació on poder enviar la carta a la humanitat.

* 5 min. Publicació de la carta al blog del projecte.


a.1.8. Connexions amb altres matèries Ciències Socials. Ciències Naturals. Tecnologia

a.1.9. Recursos necessaris: Recursos humans : 2 docents a la sessió 1a. i 1 docent a les 2a i 3a. Recursos organitzatius : 1 aula, taules distribuïdes en grups de 4. Recursos materials :

o Ordinadoro Llapiso Papero Webs a consultar:

recursos per català la carta formal (veure annex pg. 67) Agència d’energia de Tarragona:http://www.fundaciotarraco.org/index.php?option=com_content&view=frontpage&Itemid=28 Deixalleries: tractament i selecció de residus: http://www.deixalleries.com/ Portal “Salvem la Terra”: http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/index.htm

Pàgina 18 de 82

http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/index.htm

http://www.deixalleries.com/

http://www.fundaciotarraco.org/index.php?option=com_content&view=frontpage&Itemid=28



a.1.10. Atenció a la diversitat. Treballar en grup cooperatiu. A la primera sessió de cada U.D. hi haurà dos docents a l’aula per tal de

poder ajudar, als nens que ho necessitin i en concret als nens de N.E.E., a comprendre el sentit i significat del material científic que pugui sorgir de la recerca a internet.

a.2. U.D. 2: Els efectes positius de les energies renovables.

a.2.1. Justificació del projecte dins de la matèria

Aquest trimestre, seguint el projecte interdisciplinari de l’Estalvi energètic, centrarem el treball a donar a conèixer als nostres companys del Centre el què són les energies renovables.

Prèviament, haurem de conèixer-les, cercarem informació per aprendre que són i finalment farem un tríptic informatiu per a informar dels efectes positius d’unes energies renovables en concret: l’energia eòlica i l’energia solar.

a.2.2. Objectius:

Del projecte interdisciplinari “L’Estalvi Energètic”: Prendre consciència dels beneficis de respectar la Natura. Tenir present els efectes positius de les energies renovables. Tenir coneixement de les mesures d’ estalvi energètic. Donar eines a

l’alumnat per a què puguin divulgar aquest projecte.

De la matèria: Producció de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions


Composició de textos orals, escrits (en suport paper o digital) i audiovisuals propis de l’àmbit acadèmic, especialment: resums, exposicions senzilles i conclusions sobre les tasques i aprenentatge fets amb atenció especial als narratius, descriptius i expositius.

a.2.3. Competències Bàsiques implicades 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural 3. Tractament de la informació i competència digital 5. Competència d'aprendre a aprendre 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

a.2.4. Capacitats- En aquesta unitat, l’alumnat ha de ser capaç de: Desenvolupar la capacitat de discriminar la informació rellevant de la que

no ho és. Fer una síntesi de la informació obtinguda. Elaborar una presentació el resultat de la reflexió sobre la informació


Pàgina 19 de 82


a.2.5. Continguts :

Els continguts del projecte no són els habituals de la matèria de llengua catalana. A través de la cerca d’informació a internet, es tractaran informacions de caire més científic que es treballaran a partir de la lectura i reflexió personal i grupal.

Continguts del projecte els relacionats amb els objectius del projecte:1. Prendre consciència dels beneficis de respectar la Natura. 3. Tenir present els efectes positius de les energies renovables. 4. Tenir coneixement de les mesures d’ estalvi energètic. 6. Donar eines a l’alumnat per a què puguin divulgar aquest projecte.












Conèixer l’estructura de la correspondència comercial. Planificació per aconseguir coherència en les relacions internes i externes

dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals: cerca de documentació, pluja d’idees, i la seva selecció i ordenació.


Coneixements del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge

Pàgina 20 de 82


Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació.

Ús d’estratègies d’autoavaluació i autocorrecció del procés de realització i els resultats de les produccions orals i escrites.

Organització i valoració del treball individual per progressar en l’aprenentatge de manera autònoma i per a la millora personal i del treball en equip per a la construcció col·lectiva del coneixement.

a.2.6. Criteris d’avaluació

Alhora de fer l’avaluació de la unitat didàctica tindrem en compte, igual que a la unitat anterior del projecte:

L’assoliment dels objectius plantejats. La participació i l’actitud davant les activitats plantejades. La col·laboració i participació en el treball cooperatiu. Sensibilització respecte el tema tractat.

Els alumnes ompliran una graella autoavaluativa i la lliuraran a la professora quan es finalitzi la unitat didàctica. Els alumnes autoavaluaran com ha funcionat el treball cooperatiu, com han treballat i finalment la sensibilització respecte del tema tractat. (veure annex comú (AC 1) Autoavaluació, per part de l’alumne/a, sobrel’acompliment del grup de treball).

La professora omplirà una graella que tindrà en compte si s’assoleixen els objectius i les competències bàsiques plantejades. Per omplir aquesta graella també es tindrà en compte la graella d’autoavaluació de l’alumne (veure annex a.2. Graella d’avaluació).

a.2.7. Metodologia:

Es treballarà en grup cooperatiu. Els grups seran heterogenis, formats pel docent.

La U.D. constarà de 3 sessions.

Es treballarà en grup cooperatiu. Els grups seran heterogenis, formats pel docent. La U.D. constarà de 3 sessions.

Primera sessió – 1r Trimestre.


* 15 min. Sondeig de les Idees prèvies dels alumnes. S’utilitzarà la tècnica de treball cooperatiu el llapis al mig. (Veure annex de Català a.1. pg.65)

* 35 min. Recerca d’informació a internet, es cercarà informació a unes pàgines web proposades per la docent.Lectura de la informació trobada i tria d’informació important, deixant de banda la que no ho és, per tal de fer una bon tríptic.

* 5 min. S’utilitzarà la tècnica de treball cooperatiu de la lectura compartida.Tancament de la sessió.

Segona sessió:


* 50 min. Fer el tríptic informatiu. S’utilitzarà la tècnica de treball cooperatiu del Foli Giratori. (Veure

Pàgina 21 de 82


annex de Català a.1. pg.65)Tríptic informatiu. El tríptic s’haurà de fer seguint les normes que s’especifiquen al document adjunt,. (Veure annex de Català a.4 pg.69)

* 5 min. Tancament de la sessió.

Tercera sessió:


* 45 min. Cerca de medis de comunicació a través dels quals poder enviar el tríptic.

* 5 min. Publicació del tríptic informatiu al blog creat pel projecte.


a.2.8. Connexions amb altres matèries Ciències Socials. Ciències Naturals. Tecnologia

a.2.9. Recursos necessaris: Recursos humans: 2 docents a la sessió 1a. i 1 docent a les 2a i 3a. Recursos organitzatius: 1 aula, taules distribuïdes en grups de 4. Recursos materials: ordinador, llapis, paper, webs a consultar:

recursos per català la correspondència comercial (veure annex pàg. 69)

Agència d’energia de Tarragona:http://www.fundaciotarraco.org/index.php?option=com_content&view=frontpage&Itemid=28

a.2.10. Atenció a la diversitat. Treballar en grup cooperatiu. A la primera sessió de cada U.D. hi haurà dos docents a l’aula per tal de


a.3. U.D. 3: El reciclatge, que és i com funciona.

a.3.1.Justificació del projecte dins de la matèria.Per finalitzar el projecte dins la matèria de l’Estalvi Energètic, a català, prepararem un conte sobre el reciclatge. Aquest conte contindrà la informació apresa referent a aquest tema.

a.3.2.Objectius:

Del projecte interdisciplinari “L’Estalvi Energètic”: Prendre consciència dels beneficis de respectar la Natura. Tenir coneixement de les mesures d’ estalvi energètic. Saber què és i com funciona el reciclatge. Donar eines a l’alumnat per a què puguin divulgar aquest projecte.

Objectius de la matèria:

Pàgina 22 de 82




Producció de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions comunicatives diverses i de diferents contextos d’espai i temps: narratius, descriptius.


a.3.3. Competències Bàsiques implicades 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural 3. Tractament de la informació i competència digital 5. Competència d'aprendre a aprendre 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

a.3.4. Capacitats- En aquesta unitat, l’alumnat ha de ser capaç de: Desenvolupar la capacitat de discriminar la informació rellevant de la que

no ho és. Fer una síntesi de la informació obtinguda. Elaborar una presentació el resultat de la reflexió sobre la informació


a.3.5. Continguts

Els continguts del projecte no són els habituals de la matèria de llengua catalana. A través de la cerca d’informació a internet, es tractaran informacions de caire més científic que es treballaran a partir de la lectura i reflexió personal i grupal.

Continguts del projecte els relacionats amb els objectius del projecte:1. Prendre consciència dels beneficis de respectar la Natura. 4. Tenir coneixement de les mesures d’ estalvi energètic. 5. Saber què és i com funciona el reciclatge.6. Donar eines a l’alumnat per a què puguin divulgar aquest projecte.





Pàgina 23 de 82









Conèixer com s’escriu un conte. Planificació per aconseguir coherència en les relacions internes i externes

dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals: cerca de documentació, pluja d’idees, i la seva selecció i ordenació.


Coneixements del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva

de superació. Ús d’estratègies d’autoavaluació i autocorrecció del procés de realització i

els resultats de les produccions orals i escrites. Organització i valoració del treball individual per progressar en

l’aprenentatge de manera autònoma i per a la millora personal i del treball en equip per a la construcció col·lectiva del coneixement.

a.3.6.Criteris d’avaluació

A l’hora de fer l’avaluació de la unitat didàctica tindrem en compte, igual que a les unitats anteriors del projecte:

L’assoliment dels objectius plantejats. La participació i l’actitud davant les activitats plantejades. La col·laboració i participació en el treball cooperatiu. Sensibilització respecte el tema tractat.

Els alumnes ompliran una graella autoavaluativa i la lliuraran a la professora quan es finalitzi la unitat didàctica. Els alumnes autoavaluaran com ha funcionat el treball cooperatiu, com han treballat i finalment la sensibilització respecte del tema tractat (veure annex comú (AC 1) Autoavaluació, per part de l’alumne/a, sobrel’acompliment del grup de treball).

La professora omplirà una graella que tindrà en compte si s’assoleixen els objectius i les competències bàsiques plantejades. Per omplir aquesta graella

Pàgina 24 de 82


també es tindrà en compte la graella d’autoavaluació de l’alumne (veure annex a.2. Graella d’avaluació).

a.3.7.Metodologia:


La U.D. constarà de 3 sessions que es faran en el 3r Trimestre.

Primera sessió * 5 min. Presentació de la sessió

* 15 min. Sondeig de les Idees prèvies dels alumnes. S’utilitzarà la tècnica de treball cooperatiu el llapis al mig. (Veure annex de Català a.1. pg.65)

* 35 min. Recerca d’informació a internet, es cercarà informació a unes pàgines web proposades per la docent.Lectura de la informació trobada i tria d’informació important, deixant de banda la que no ho és, per tal de fer un bon conte. S’utilitzarà la tècnica de treball cooperatiu de la lectura compartida (Veure annex de Català a.1. pg.65)

* 5 min. Tancament de la sessió. Segona sessió:* 5 min. Presentació de la sessió

* 50 min. Fer el conte demanat a la unitat didàctica. S’utilitzarà la tècnica de treball cooperatiu del Foli Giratori. (Veure annex de Català a.1. pg.65 )El conte sobre el reciclatge. El conte es farà seguint l’estructura del conte literari del document adjunt.(Veure annex de català a.5 pg.70)

* 5 min. Tancament de la sessió.

Tercera sessió:


* 45 min. Cerca de medis de comunicació a través dels quals poder enviar el conte del reciclatge.

* 5 min. Publicació del conte sobre el reciclatge en el blog creat pel Centre.


a.3.8.Connexions amb altres matèries Ciències Socials. Ciències Naturals. Tecnologia

a.3.9. Recursos necessaris:

Recursos humans: 2 docents a la sessió 1a. i 1 docent a les 2a i 3a. Recursos organitzatius: 1 aula, taules distribuïdes en grups de 4. Recursos materials : ordinador, llapis, paper i webs a consultar:

recursos per català el conte literari (Veure annex pg. 70) Deixalleries: tractament i selecció de residus:


Pàgina 25 de 82



Portal salvem la Terra: http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/index.htm

a.3.10. Atenció a la diversitat. Treballar en grup cooperatiu. A la primera sessió de cada U.D., hi haurà dos docents a l’aula per tal de


Pàgina 26 de 82

http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/index.htm


b) Llengua Anglesa:

Actualment, l’anglès és la llengua franca a nivell mundial.Donada la importància de la Sostenibilitat, creiem fonamental treballar-la en anglès i aprofitar aquest tema per a treballar altres estructures que formen part dels objectius curriculars del curs.

b.1. UD 1: Els verbs d’obligació i deure.

b.1.1. Justificació:A través dels verbs d’obligació i deure, l’alumnat podrà treballar en anglès les instruccions per a tenir cura del Medi Ambient i les actuacions que NO es poden dur a terme, perquè són perjudicials per a l’ecosistema.

b.1.2. Objectius:

Relacionats amb el projecte interdisciplinari “L’Estalvi energètic”. Reflexionar sobre els aspectes que són nocius per al Medi Ambient. Reflexionar sobre les mesures que podem aplicar per a solucionar els

problemes del Medi Ambient. Aprendre a identificar les paraules angleses que fan referència a algun

aspecte del Medi Ambient ( “The Environment”).

Relacionats amb els objectius generals de l’assignatura. Aconseguir utilitzar la llengua anglesa com a eina d’aprenentatge de

continguts diversos, com a font de plaer i de creixement personal i com a porta oberta a altres persones i cultures.

Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.

Escoltar i comprendre informació general i específica i expressar-se i interactuar en llengua estrangera en situacions habituals de comunicació, adoptant una actitud adequada, participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell d’autonomia.

b.1.3. Competències1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural 3. Tractament de la informació i competència digital 5. Competència d'aprendre a aprendre 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

b.1.4. CapacitatsEn aquesta unitat, l’alumnat ha de ser capaç de: Identificar les paraules relacionades específicament amb el temari específic

que es treballa el Medi Ambient (“The Environment”). Utilitzar adequadament els verbs relacionats amb l’obligació o consell

(“obligation” & “advice”): “to have” “must” “can” “should” “ought to”, en les seves formes afirmatives i negatives.

Elaborar una presentació el resultat de la reflexió sobre la informació adquirida.

Pàgina 27 de 82


Reflexionar sobre els temes tractats a l’aula. Saber comunicar els resultats de la recerca.

b.1.5. Continguts:

Continguts del projecte els relacionats amb l’Estalvi Energètic: Aspectes nocius per al Medi Ambient. Mesures per a tenir cura del Medi Ambient.

Continguts propis de la matèria d’Anglès: Els verbs de deure/obligació “must” “to have” “should” “ought to”. Vocabulari relacionat amb “The Environment” (El Medi Ambient).

b.1.6. Criteris d’avaluació Producció de textos orals curts, amb estructura lògica i amb pronunciació

adequada a partir d’un model treballat prèviament a l’aula. Comprendre la idea general i les informacions específiques més rellevants de

documents orals senzills, emesos cara a cara, o procedents de mitjans audiovisuals si es parla lentament i amb claredat.

Reconèixer la idea principal i extreure informació específica i global de documents escrits senzills.

Produir textos breus, orals i escrits, coherents, i amb bona dicció o amb correcció ortogràfica i puntuació.

Observar algunes regularitats de la llengua estrangera i induir-ne les regles de funcionament.

Utilitzar estratègies per progressar en l’aprenentatge de manera autònoma. Mostrar predisposició per al treball col·laboratiu.

b.1.7. Metodologia i temporalització:



Primera sessió

* 5 min. El professor/a reparteix un full a cada alumne/a. En aquestes còpies, es trasllada un llistat de frases famoses (“Enviromental quotes” veure a l’Annex) relacionades amb pensaments del Medi Ambient.

* 15 min. Diferents alumnes s’ocupen de llegir una frase i es tracten les paraules noves de vocabulari per a l’alumnat.En aquest procés, s’intenta que els mateixos alumnes responguin als dubtes dels seus companys/es en anglès. En cas que ningú no sàpiga el significat d’una paraula, el professor/a donarà una definició o posarà diferents frases en anglès per a què l’alumnat descobreixi el significat.

* 5 min. El professor/a passa pel costat de cada alumne/a i li demana que agafi un paper petit doblegat de la bossa que porta.

* 10 min. Cada paperet té un número. Aquest número va relacionat amb el que hi ha al costat de cada nova frase.L’alumnat es distribueix en grups, en funció de la frase que li ha tocat.Un representant del grup passarà la llista de persones que el conformen i el lliurarà al professor/a, juntament amb la frase que els hi ha tocat.

Pàgina 28 de 82


* 10 min. Cada grup, ha d’analitzar la frase tenint en compte els següents aspectes:

Is the quote positive or negative? Why? Is it a fact, and advice or an obligation? Why?

En aquest procés, es designa un secretari en el grup per a què escrigui totes les respostes i les conservi.

* 10 min. El/La professora presenta la pàgina de “All the American Talent and Celebrities Network” (veure referències bibliogràfiques a l’annex).Pel proper dia, l’alumnat cada integrant del grup haurà de buscar informació sobre les mesures positives per al medi ambient, realitzades per una “green celebs” de la pàgina exposada.Aquesta informació l’haurà d’intentar relacionar amb el significat de la frase comuna del grup.Els resultats, seran exposats en el termini d’una setmana.El secretari ha d’apuntar quin actor/actriu ha triat analitzar en el mateix full on s’han contestat les preguntes de la frase i lliurar-lo al professor/a.

* 5 min. El professor/a explica els criteris d’avaluació de l’activitat.

Segona sessió

* 5 min. El professor/a demana que l’alumnat es distribueixi en els grups de la classe anterior per a presentar les iniciatives de les green celebrities per a cuidar el medi ambient.

* 20 min. Els alumnes presenten les iniciatives als seus companys/es i reflexionen sobre: Iniciatives comuns. Iniciatives que els diferencien. Valoren les iniciatives: són útils?, les durien a terme?, ... Tenen relació amb la frase de grup?Mentrestant, un secretari apunta les respostes per a lliurar-les al professor/a.

* 10 min. El professor/a presenta els verbs “must” / “can” / “To have to” en 3 columnes. Demana que 3 voluntaris escriguin una frase negativa, afirmativa i interrogativa de cada verb.

* 10 min. S’analitzen els següents aspectes: Meaning (significat) We use this verb to... (utilitzem aquest verb per...)Els alumnes són els qui intervindran. Es reforçarà la implicació i l’actitud.

* 10 min. El grup haurà de transformar la informació obtinguda de les iniciatives de cadascun dels personatges famosos utilitzant diferents frases que continguin “must” “can” “to have” en un power point. El termini és d’una setmana.Poden començar a construir les frases a la classe, per a guanyar temps, i passar-ho a power point a casa.S’explicaran els criteris d’avaluació.

* 5 min. Cloenda: es recorden els deures per d’aquí a una setmana i es recull la classe.

Pàgina 29 de 82


Tercera sessió

* 5 min. El professor/a demana que l’alumnat es distribueixi en els grups de la classe de fa una setmana per a presentar les iniciatives de les green celebrities per a cuidar el medi ambient.

* 30 min. Cadascun dels grups presenta el seu treball en power point a la resta de companys.Cada presentació ha de durar 5 minuts i, al final d’aquesta, es faran les correccions necessàries.

* 10 min. El professor/a presenta els verbs “should” / “ought to” / “To have to” en 3 columnes. Demana que 3 voluntaris intentin escriure una frase negativa, afirmativa i interrogativa de cada verb. El professor marcarà els errors amb un cercle i, si l’alumnat no sap com arreglar-los, els corregirà.

* 10 min. S’analitzen els següents aspectes: Meaning (significat) We use this verb to... (utilitzem aquest verb per...) Differences between “ought to” / “Should” and “Must” / “Have

to”.Els alumnes són els qui intervindran. Es reforçarà la implicació i l’actitud.

* 5 min. Cloenda: Pel proper dia, cada grup ha de presentar per escrit al professor/a les frases que ha posat en el power point amb els verbs “must” “can” “have to” i, al costat, la transformació d’aquestes en les 2 formes de “should” i “ought to”.Ho han de lliurar el proper dia, juntament amb l’autoavaluació de cada alumne/a.Pel proper dia, també s’han de penjar tots els power points amb les correccions pertinents comentades a classe en el blog del projecte.

b.1.8. Connexions amb altres matèries Ciències Socials. Ciències Naturals.

b.1.9. Recursos necessaris:

Sessió 1: Recursos Materials:o Fulls amb les “Environmentalist quotes” per a cada alumne/a.o Tants trossets de fulls petits i doblegats que continguin el 1 dels números

corresponents a les frases treballades.o Bossa/cistell per als fulls.o Projector d’imatges o PDI, per a presentar les frases i la pàgina sobre les

green celebs.o Pissarra, guix.o 5 fulls en blanc per al raport de cada grup.Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula gran amb tots els recursos materials comentats. Recursos Humans: 2 professors/es a l’aula

Webs: Environmental quotes:

Pàgina 30 de 82


http://www.quotegarden.com/environment.htmlAll the American and Celebrities Network:

http://www.allamericanspeakers.com/Green_Celebrities_&_Green_Speakers.php

Sessió 2: Recursos materials:o PDI o Pissarra i guixos Recursos humans: 1 professor a l’aula.Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula gran amb tots els recursos materials comentats.

Sessió 3: Recursos materials:o PDIo Pissarra i guixos

Recursos humans: 1 professor a l’aula.Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula gran amb tots els recursos materials comentats.

b.1.10.Atenció a la diversitat.Els grups es distribuiran de forma heterogènia. En l’alumnat amb dificultats greus amb el llenguatge es valorarà, de manera especial, l’actitud, la participació i la simple identificació de les paraules relacionades amb el Enviromental Vocabulary.

Pàgina 31 de 82

http://www.allamericanspeakers.com/Green_Celebrities_&_Green_Speakers.php


c) Ciències Naturals:

Des de la Revolució Industrial, la demanda energètica no ha parat de créixer i arribarà un moment en què el petroli i altres fonts d'energia que s'han usat des de sempre no cobriran les nostres necessitats. La societat haurà de buscar noves fonts d'energia, però també podem fer coses a un nivell individual. Al centre, volem transmetre que l’única forma de millorar la situació de la gestió energètica al món és estalviar energia, cal fer un canvi en els nostres hàbits. Però per canviar les nostres formes habituals de fer hem de tenir raons de pes que ho justifiquin.

Dedicarem a aquest tema 3 unitats didàctiques (UD). Farem una unitat per trimestre.

UD 1: Els recursos naturals.Elaborar un mapa conceptual sobre els recursos naturals, que ens mostri l’origen dels recursos energètics i l’impacta ambiental de les fons d’energia.

UD 2: Els recursos energètics.Confeccionar un pòster que reculli els avantatges i els inconvenients de les principals fonts d’energia

UD 3: El consum i l’estalvi energèticsEfectuar una presentació en PowerPoint amb consells per estalviar energia.

c.1. UD 1: Els recursos naturals.

c.1.1. Justificació:

Per tal d’entendre els conceptes bàsics de el consum i l’estalvi energètics, en aquesta UD s’elabora un mapa conceptual sobre els recursos naturals que ens mostri l’origen dels recursos energètics i l’impacte ambiental de les fonts d’energia. Una vegada realitzats els mapes, es faran fotos, que es penjaran al blog definit pel projecte. També es penjaran els mapes en cartolines al hall del Centre.

c.1.2. Objectius:

Relacionats amb el projecte interdisciplinari “L’Estalvi energètic”.

Prendre consciència dels beneficis de respectar la Natura. Conèixer quines són les conseqüències de malbaratar els recursos

naturals.

Relacionats amb els objectius generals de l’assignatura.

Adquirir vocabulari específic Identificar els diferents tipus de recursos naturals existents i conscienciar-

se de la seva disponibilitat Diferenciar entre les energies renovables i les no renovables Valorar la importància de la conservació i manteniments dels recursos

naturals existents

c.1.3. Competències

1.- Competència comunicativa lingüística i audiovisual 1.1. Precisar el significat de conceptes1.2. Formular els propis arguments de manera adequada

Pàgina 32 de 82


2.- Tractament de la informació i competència digital 2.1. Comprendre i integrar la informació en els esquemes previs de

coneixement3.- Aprendre a aprendre

3.1. Ser capaç de treballar en equip3.2. Buscar la coherència global dels coneixements científics

4.- Coneixement i interacció amb el món físic4.1. Analitzar els diferents hàbits de consum i argumentar les seves

conseqüències4.2. Interioritzar els elements clau de la qualitat de vida de les persones4.3. Localitzar, obtenir, analitzar i representar informació qualitativa i

quantitativa5.- Social i ciutadana

5.1. Relacionar l’activitat humana i la conservació del medi

c.1.4. Capacitats

En aquesta unitat, l’alumnat ha de ser capaç de: • Prendre consciència de quins són els recursos naturals de la Terra.• Identificar l’impacte ambiental del consum d’energia• Diferenciar els diversos residus i entendre el perquè de la gestió sostenible• Reflexionar sobre la necessitat de fer un consum responsable dels recursos

energètics.

c.1.5. Continguts

Els recursos naturals Els recursos energètics i les conseqüències ambientals del consum d’energia Els residus i la seva gestió sostenible El consum i l’estalvi energètic

c.1.6. Criteris d’avaluació

1.- Observació de la precisió de la terminologia utilitzada2.- Qualitat de la presentació i de l’ordre en la confecció de la informació3.- Participació en l’equip de treball

c.1.7. Metodologia i temporalització



Sessió 1

* 5 min. La professora presenta la Unitat Didàctica (objectius i continguts)La professora defineix els grups de treball (entre 3 i 4 alumnes per grup)

* 10 min. Presentació dels recursos que han d’utilitzar per tal de confeccionar el producte de la UD:- Material en paper – Veure Annex II- Informació en la xarxa- Llibre de l’assignatura

* 20 min. Els alumnes treballen recollint i ordenant la informació.

Pàgina 33 de 82


* 20 min. Cada grup confecciona una primera aproximació al seu mapa conceptual, que recull la informació treballada a classe.

* 5 min. La professora fa un síntesi de la sessió: objectius i tasca realitzada.I comprova que tots els grups tenen un primer esquema amb la informació recollida.Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.

Sessió 2

* 10 min. La classe s’organitza en el mateixos grups de treball que la sessió anteriorLa professora fa una síntesi de la tasca realitzada en la sessió anterior i recorda el producte que han de confeccionar.Presenta el material que tenen disponible per tal de confeccionar el mapa conceptual

* 30 min. Els alumnes, en grups de treball, confeccionen el mapa conceptual en la cartolina que tenen assignada.

* 10 min. Els grups de treball, una vegada han finalitzat la seva tasca, visiten els altres grups, per tal de veure altres formes d’organitzar els mapes conceptual.En les visites han d’obtenir idees que aplicaran al seu propi mapa

* 5 min. Cada grup revisa el mapa que ha fet i afegeix les idees que ha “importat” dels grups visitats

* 5 min. La professora fa un síntesi de la sessió: objectius i tasca realitzada.I comprova que tots els grups tenen el seu mapa conceptual amb la informació recollida.Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.

Sessió 3

* 5 min. La classe s’organitza en el mateixos grups de treball que la sessió anteriorLa professora fa una síntesi de la tasca realitzada en les sessions anteriors i recorda que el producte que han de fer es una presentació oral del mapa a tot el grup.

* 50 min. Cada grup penja la seva cartolina a la paret i realitza una presentació a la resta del grup classe.

* 5 min. La professora fa un síntesi de la sessió: objectius i tasca realitzada.De forma personalitzada remarca els punts forts de cada presentació i de forma globalitzada assenyala les àrees que han de millorar tant pel que fa a les habilitats comunicatives de presentació en públic com en els conceptes i/o classificacions realitzades.Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.

c.1.8. Connexions amb altres matèries

Català Tecnologia

Pàgina 34 de 82


c.1.9. Recursos necessaris

Sessió 1: Recursos Materials: Documentació en paper, entregada en la sessió –

Annex II de Ciències Naturals Recursos Humans: els habituals a la classe (la professora de l’assignatura) Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula habitual. Webs: http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/cat/C1U10/index.htm

Sessió 2: Recursos Materials: cartolines, retoladors i llapis per pintar Recursos Humans: els habituals a la classe Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula habitual.

Sessió 2: Recursos Materials: Blue-Tack per penjar les cartolines a la paret Recursos Humans: els habituals a la classe Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula habitual.

c.1.10. Atenció a la diversitat

La classe es dividirà en grups heterogenis, per a facilitar la inclusió de l’alumnat amb NEE. L’avaluació de cada alumne/a es farà tenint en compte les seves capacitats específiques.

c.2. UD 2: Els recursos energètics.

c.2.1. Justificació

Una vegada conceptualitzats els conceptes bàsics, es tracta de fer una valoració personal sobre les fonts d’energia. En aquesta sessió es redacta un pòster que reculli els avantatges i els inconvenients de les principals fonts d’energia. Una vegada realitzats els pòsters, es faran fotos, que es penjaran al blog definit pel projecte. També es penjaran els pòsters en cartolines pels passadissos del Centre.

c.2.2. Objectius

Relacionats amb el projecte interdisciplinari “L’Estalvi energètic”. Prendre consciència dels beneficis de respectar la Natura. Conèixer quines són les conseqüències de malbaratar els recursos

naturals.

Relacionats amb els objectius generals de l’assignatura. Adquirir vocabulari específic Escoltar Identificar els diferents tipus de recursos naturals existents i

conscienciar-se de la seva disponibilitat Diferenciar entre les energies renovables i les no renovables Valorar la importància de la conservació i manteniments dels recursos

naturals existents



Pàgina 35 de 82

http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/cat/C1U10/index.htm


2.- Tractament de la informació i competència digital 2.1. Comprendre i integrar la informació en els esquemes previs de

coneixement3.- Aprendre a aprendre

3.1. Ser capaç de treballar en equip3.2. Buscar la coherència global dels coneixements científics





c.2.4. Capacitats

En aquesta unitat, l’alumnat ha de ser capaç de: • Prendre consciència de quins són els recursos naturals de la Terra.• Identificar l’impacta ambiental del consum d’energia• Diferenciar els diversos residus i entendre el perquè de la gestió sostenible• Reflexionar sobre la necessitat de fer un consum responsable dels recursos

energètics.

c.2.5. Continguts




c.2.7. Metodologia i temporalització


La U.D. constarà de 3 sessions que es faran en el 2n Trimestre.

Sessió 1

* 5 min. La professora presenta la Unitat Didàctica (objectius i continguts)La professora defineix els grups de treball (entre 3 i 4 alumnes per grup) Els grups seran diferents dels del trimestre anterior.

* 10 min. Presentació dels recursos que han d’utilitzar per tal de confeccionar el producte de la UD:- Informació en la xarxa- Llibre de l’assignatura

* 20 min. Els alumnes treballen en grup recollint i ordenant la informació.

Pàgina 36 de 82


* 20 min. La professora condueix un debat amb tot el grup classe per tal d’acordar els continguts que ha de tenir el pòster i l’esquema amb el que s’ha de confeccionar.

* 5 min. La professora fa un síntesi de la sessió: objectius i tasca realitzada.I comprova que tots els grups tenen un primer esborrany amb la informació recollida.Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.

Sessió 2

* 10 min. La classe s’organitza en el mateixos grups de treball que la sessió anteriorLa professora fa una síntesi de la tasca realitzada en la sessió anterior i recorda el producte que han de confeccionar.Presenta el material que tenen disponible per tal de confeccionar el pòster i distribueix els grups de treball assignant la part que ha de treballar cada un d’ells.

* 20 min. Cada grup assumeix la part de treball assignada en funció de l’esquema que té el pòster i que ja es va definir en la sessió anterior.

* 30 min. Cada grup recull informació i l’ordena per tal de aportar a la confecció del pòster la seva part.

* 5 min. La professora fa un síntesi de la sessió: objectius i tasca realitzada.I comprova que tots els grups tenen la seva part del pòster realitzada.Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.

Sessió 3

* 5 min. La classe s’organitza en el mateixos grups de treball que la sessió anteriorLa professora fa una síntesi de la tasca realitzada en les sessions anteriors i recorda que el producte que han de fer és un mapa únic entre totes les aportacions.

* 50 min. Cada grup explica la part del pòster que ha treballat i penja el seu esquema en un DIN A 2 a la pissarra de forma que han de negociar el contingut final del pòster entre tots els alumnes del grup classe.

* 5 min. La professora fa un síntesi de la sessió: objectius i tasca realitzada.De forma personalitzada remarca els punts forts de cada aportació i de forma globalitzada assenyala les àrees que han de millorar tant pel que fa a les habilitats de negociació com en els conceptes i/o classificacions realitzades.Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.


Català Tecnologia

Pàgina 37 de 82



Sessió 1: Recursos Materials: els habituals a la classe Recursos Humans: els habituals a la classe Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula habitual. Webs:

http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/cat/C1U10/index.htm i http://newton.cnice.mec.es/materiales_didacticos/energia/objetivos.htm

Sessió 2: Recursos Materials: Papelògraf: Dina A2; retoladors i llapis per pintar Recursos Humans: els habituals a la classe Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula habitual.

Sessió 3: Recursos Materials: Blue-Tack per penjar les cartolines a la pissarra Recursos Humans: els habituals a la classe Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula habitual.


La classe es dividirà en grups heterogenis, per facilitar la inclusió de l’alumnat amb NEE. L’avaluació de cada alumne/a es farà tenint en compte les seves capacitats específiques.

c.3. UD 3: El consum i l’estalvi energètics.

c.2.1. Justificació

Amb aquesta darrera UD es planteja una activitat que permet “portar a l’acció” els aprenentatges realitzats amb les altres dues UD anterior, es tracta de confeccionar una presentació en Power Point amb consells per estalviar energia. Una vegada realitzades les presentacions, es penjaran al blog definit pel projecte.

c.3.2. Objectius

Relacionats amb el projecte interdisciplinari “L’Estalvi energètic”. Prendre consciència dels beneficis de respectar la Natura. Conèixer quines són les conseqüències de malbaratar els recursos

naturals. Relacionats amb els objectius generals de l’assignatura.

Adquirir vocabulari específic Escoltar Identificar els diferents tipus de recursos naturals existents i

conscienciar-se de la seva disponibilitat Diferenciar entre les energies renovables i les no renovables Valorar la importància de la conservació i manteniments dels recursos

naturals existents



2.- Tractament de la informació i competència digital

Pàgina 38 de 82

http://newton.cnice.mec.es/materiales_didacticos/energia/objetivos.htm

http://newton.cnice.mec.es/materiales_didacticos/energia/objetivos.htm

http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/cat/C1U10/index.htm


2.1. Comprendre i integrar la informació en els esquemes previs de coneixement

3.- Aprendre a aprendre3.1. Ser capaç de treballar en equip3.2. Buscar la coherència global dels coneixements científics





c.3.4. Capacitats

En aquesta unitat, l’alumnat ha de ser capaç de: • Prendre consciència de quins són els recursos naturals de la Terra.• Identificar l’impacta ambiental del consum d’energia• Diferenciar els diversos residus i entendre el perquè de la gestió sostenible• Reflexionar sobre la necessitat de fer un consum responsable dels recursos

energètics.

c.3.5. Continguts




c. 3.7. Metodologia i temporalització



Sessió 1

* 5 min. La professora presenta la Unitat Didàctica (objectius i continguts)La professora defineix els grups de treball (entre 3 i 4 alumnes per grup) Els grups seran diferents dels del trimestre anterior.Cada un dels grups farà la presentació adreçant-se a un públic diferent:a) als companys de l’b) als veïns de la casa on viuenc) al clients d’un supermercatd) al conductors de cotxes i motose) a l’equip directiu de l’IESf) al propietari d’un bar/restaurant

Pàgina 39 de 82


g) als polítics

* 10 min. Presentació dels recursos que han d’utilitzar per tal de confeccionar el producte de la UD:- El mapa conceptual realitzat el primer trimestre- El pòster confeccionat en el segon trimestres- Els portàtils- Informació que puguin trobar ells a la xarxa


* 20 min. Cada grup confecciona una primera aproximació de la seva presentació en PowerPoint, que recull la informació treballada a classe durant tot el curs.

* 5 min. La professora fa un síntesi de la sessió: objectius i tasca realitzada.I comprova que tots els grups tenen un primer esborrany amb la informació recollida.Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.

Sessió 2

* 10 min. La classe s’organitza en el mateixos grups de treball que la sessió anteriorLa professora fa una síntesi de la tasca realitzada en la sessió anterior i recorda el producte que han de confeccionar.La classe està preparada per fer les presentacions digitals

* 40 min. Es fan les presentacions de quatre grups.Cada grup valora els punts forts i les àrees de millora de cada presentació.

* 10 min. La professora fa un síntesi de la sessió: objectius i tasca realitzada.De forma personalitzada remarca els punts forts de cada aportació i de forma globalitzada assenyala les àrees que han de millorar tant pel que fa a la qualitat de la presentació com a la comprensió dels conceptes i/o classificacions realitzades.Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.

Sessió 3

* 10 min. La classe s’organitza en el mateixos grups de treball que la sessió anteriorLa professora fa una síntesi de la tasca realitzada en la sessió anterior i recorda el producte que han de confeccionar.La classe està preparada per fer les presentacions digitals

* 40 min. Es fan les presentacions dels tres grups que resten per a finalitzar totes les presentacions.Cada grup valora els punts forts i les àrees de millora de cada presentació.

* 10 min. La professora fa un síntesi de la sessió: objectius i tasca realitzada.De forma personalitzada remarca els punts forts de cada aportació i de forma globalitzada assenyala les àrees que han de millorar tant pel que fa a la qualitat de la presentació com a la

Pàgina 40 de 82


comprensió dels conceptes i/o classificacions realitzades.Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.


Català Tecnologia


Sessió 1: Recursos Materials: els recursos de Educat 1x1; suport informàtic a l’aula;

equip de so. Recursos Humans: els habituals a la classe Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula habitual. Webs: Connexió a la xarxa

Sessió 2: Recursos Materials: els recursos de Educat 1x1 suport informàtic a l’aula equip de so. Recursos Humans: els habituals a la classe Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula habitual. Webs: Connexió a la xarxa






La classe es dividirà en grups heterogenis, per facilitar la inclusió de l’alumnat amb NEE. L’avaluació de cada alumne/a es farà tenint en compte les seves capacitats específiques.

Pàgina 41 de 82


d) Matemàtiques

d.1. UD 1: Tots sumem en l’estalvi energètic

d.1.1. Justificació:

L’àmbit educatiu i la societat conscienciada caminem cap un model més sostenible i més cívic. Un paradigma des del qual es tingui en compte la cura del planeta per als habitants del futur.

En el canvi de pensament, tenen molt a veure les Ciències Naturals, les Llengües, el treball a tutories i, també, les Matemàtiques. Les Matemàtiques són importants, perquè ens fan tangible, quantificable tot aquest viratge de pensament; fan concret tot aquest esforç invertit en l’estalvi energètic. Més que mai, els números són importants: els litres d’aigua que no malgastem, els quilos d’arbres que no talem indiscriminadament, les tones de material que reciclem, les hores que invertim que en pensar formes d’estalviar energia,...

També, és important el número d’alumnes i de famílies que estan conscienciats amb aquest tema. Cal posar en marxa estratègies quotidianes, senzilles i efectives, per a què tota aportació, per petita que sigui, sumi en la lluita per a l’estalvi energètic. Necessitem creure que un món sostenible és un món millor, possible i necessari.

Des de l’assignatura de Matemàtiques i dins el projecte multidisciplinari de l’estalvi energètic, s’ha programat una unitat didàctica dividida en 10 sessions que tractarà els objectius del projecte, en el treball transversal de les competències bàsiques i tenint en compte la connexió amb els continguts amb altres matèries.

d.1.2. Objectius:

Relacionats amb el projecte interdisciplinari “L’Estalvi energètic”.

Educació ambiental en relació a l’estalvi energètic dins el marc del projecte interdisciplinari. Reconèixer i aplicar les matemàtiques en contextos no matemàtics, tot integrant-les en el conjunt de sabers que ha anat adquirint des de les diferents matèries així com des de la perspectiva del seu paper a la societat actual.

Introduir en la manera d’entendre gràfics i estadístiques i resoldre els càlculs de despesa energètica, i de cost econòmic però en exercicis fàcils a partir de factures.

Introduir el llenguatge matemàtic. En definitiva, que els alumnes es familiaritzin amb la utilització d’aquest tipus de llenguatge i que no el vegin com una cosa estranya.

Utilitzar els mitjans tecnològics per a obtenir, tractar i representar informació, així com per a calcular.

Mantenir un bon ambient i l’atenció dels alumnes.

Relacionats amb els objectius generals de l’assignatura.

Prendre consciència dels beneficis de respectar la Natura.

Pàgina 42 de 82


Conèixer quines són les conseqüències de malbaratar els recursos naturals.

Tenir present els efectes positius de les energies renovables.

Tenir coneixement de les mesures d’estalvi energètic.

d.1.3. Competències

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

2. Competències artística i cultural

3. Tractament de la informació i competència digital

4. Competència matemàtica

5. Competència d’aprendre a aprendre

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

8. Competència social i ciutadana

d.1.4. Capacitats

L’alumne ha de ser capaç de...:

Confiar en les capacitats pròpies per afrontar situacions problemàtiques, copsant les relacions matemàtiques i utilitzant-les per a prendre decisions.

Comunicar un pensament matemàtic propi, en el que hagi fer servir el raonament, contrastant amb companys/es.

Fer les connexions entre les Matemàtiques i les altres matèries que treballen l’estalvi energètic.

Fer els càlculs que es proposen en les activitats per calcular el gest energètic a casa i realitzar gràfics de consum energètic amb el recolzament de programes informàtics (ús del es TIC).

d.1.5. Continguts

Les 10 sessions de la unitat tindran un tema al voltant del que giraran tots els exercicis proposats.

Sessió 1: Què poden fer les matemàtiques per ajudar-nos a estalviar en el tema de l’estalvi energètic?

Crear un marc relacional que connecti les matemàtiques amb altres matèries com les ciències socials, etc. Es crea una llista amb mesures a dur a terme per estalviar energia a casa i també contribuir així a l’estalvi en l’economia familiar. Se’ls demana que portin factures de casa d’electricitat, gas i aigua.

Sessió 2: Quanta energia gastem/malgastem a casa?

A partir de factures de llum, aigua i gas que porten de casa, ensenyar a comprendre els gràfics de consum, de cost.

Sessió 3: Com podem estalviar electricitat a casa?

Pàgina 43 de 82


Fer una planificació de maneres d’estalviar llum a casa. Calcular matemàticament quanta electricitat podem estalviar a casa amb les mesures planificades.

Sessió 4: Com podem estalviar aigua a casa?

Fer una planificació de maneres d’estalviar aigua a casa. Calcular matemàticament quanta aigua podem estalviar a casa amb les mesures planificades.

Sessió 5: Com podem estalviar gas a casa?

Fer una planificació de maneres d’estalviar gas a casa. Calcular matemàticament quant gas podem estalviar a casa amb les mesures planificades.

Sessió 6: La nostra factura de la llum.

Fer un gràfic amb els càlculs realitzats sobre l’estalvi d’electricitat i confeccionar la nostra pròpia factura.

Sessió 7: La nostra factura d’aigua.

Fer un gràfic amb els càlculs realitzats sobre l’estalvi d’aigua i confeccionar la nostra pròpia factura.

Sessió 8: La nostra factura de gas.

Fer un gràfic amb els càlculs realitzats sobre l’estalvi de gas i confeccionar la nostra pròpia factura.

Sessió 9: Compartim l’estalvi.

Tots els grups comparteixen les seves factures creades i comparen l’estalvi de la factura original. Es planteja portar a casa les factures i ensenyar-les als pares per veure com ells podrien contribuir a l’estalvi energètic a casa. Obrim un espai per la reflexió conjunta per parlar què s’ha après en aquesta unitat.

Sessió 10: Divulguem l’estalvi.

Es completa donar per finalitzat l’espai per la reflexió conjunta per parlar què s’ha après en aquesta unitat, aportant les reflexions que han sorgit de portar el material treballat a classe a casa.

Es fan pòsters per penjar als passadissos de l’ amb les factures (gràfics) dels grups i amb les mesures que els alumnes van recollir que podien dur a terme per estalviar energia a casa. Els alumnes faran fotos del resultat final per penjar al blog del projecte amb un comentari per part dels alumnes.

d.1.6. Criteris d’avaluació

L’avaluació ha de tenir en compte el resultat dels exercicis, però sobretot ha d’avaluar tot el procés, l’interès, la col·laboració, la dedicació, la participació i la dinàmica de grups.

Es farà una avaluació continuada on, durant cada dia de classe, cada activitat tindrà una nota per cada alumne que farà mitjà amb la nota del butlletí que en resulti de la col·laboració de tots, i la valoració de l’interès mostrat, la participació i el respecte pels companys i el treball cooperatiu.

Així hi ha avaluació individual (de la feina feta individualment per l’alumne/a) i grupal (de la feina feta pel grup). L’avaluació inicial consistirà en fer preguntes orals per descobrir els coneixements previs de l’alumnat en relació a l’estalvi

Pàgina 44 de 82


energètic. En les activitats d’avaluació formativa es valorarà la correcció dels exercicis: procediment i resultats, per així anar adaptant-se a les necessitats educatives detectades en el grup-classe.

Indicadors d’avaluació:

- Grau d’acompliment de les activitats

- % d’aprovats per grup, curs i any,

- Grau de coneixement i informació sobre l’estalvi energètic,

- Grau de coneixement i capacitat de reflexió respecte els valors i coneixement treballats

- Amb una avaluació continuada a les hores de formació.

d.1.7.Metodologia i temporalització:

La idea és treballar una sola activitat en cada sessió. Una activitat que pot comptar amb més d’un exercici. Els diferents exercicis estarien relacionats entre ells.

Primer de tot, es farà una lectura general de l’activitat. D’aquesta manera, es treballarà la competència lingüística, i, a més a més, ens asseguraríem que han entès el plantejament de la sessió en la seva totalitat.

Amb una activitat important per sessió, es connectarien tots els exercicis i càlculs a fer en dificultat creixent, començant pels més senzills als més dificultosos, fomentant el treball cooperatiu i l’atenció a la diversitat, tant per sota com per sobre (exercicis d’enriquiment per atendre l’excel·lència).

L’activitat principal consistiria en una sèrie de situacions de la vida real, on els alumnes haurien de resoldre problemes i trobar les incògnites (amb un nivell senzill), de quanta energia poden estalviar a casa, si tenen en compte el consum d’aigua, d’electricitat i de gas. Si aconsegueixen entendre les operacions i el concepte que hi ha al darrere, pensem que els hi podrà ser molt útil per traslladar el que han après a la seva realitat de cada dia i poder estalviar energia, portant el que han après a l’escola a la pràctica a casa.

Al final de la classe, es farà una posada en comú per a què els alumnes raonin i comentin els resultats. Pensem que debatre els resultats pot servir de molt, tant per a millorar la pròpia argumentació, com per aprendre de la manera de pensar dels companys/es. Amb aquest debat final, treballarem la competència de comunicació, una altra vegada.

Aquesta Unitat Didàctica constarà de 10 sessions que es faran en el 1r Trimestre. A continuació, i com a tall d’exemple es desenvoluparan les sessions 1, i 10 més detalladament.

Crear un marc relacional que connecti les matemàtiques amb altres matèries com les ciències socials, etc. Es crea una llista amb mesures a dur a terme per a estalviar energia a casa i, també, per a contribuir a l’estalvi en l’economia familiar. Se’ls demana que portin factures de casa d’electricitat, gas i aigua.

Sessió nº 1: Què poden fer les matemàtiques per ajudar-nos a estalviar en el tema de l’estalvi energètic?

* 5 min. El professor/a emmarca l’objectiu de la unitat didàctica de l’assignatura de Matemàtiques dins del projecte interdisciplinari

Pàgina 45 de 82


de l’estalvi energètic.

* 20 min. El professor/a pregunta quines mesures se’ls acut que poden dur a terme per estalviar energia a casa i contribuir a l’estalvi energètic i l’estalvi en l’economia familiar. Per conèixer les idees prèvies sobre el tema que es treballarà, s’empra la tècnica "1-2-4": Dins l'equip de base, primer, cadascú (1) pensa quina és la resposta correcta a la pregunta que ha plantejat el professor o professora. En segon lloc, els estudiants es posen de dos en dos (2) i intercanvien les seves respostes i les comenten. Finalment, en tercer lloc, tot l'equip (4) ha de decidir quina és la resposta més adequada a la pregunta que els ha fet el professor o la professora.

* 30 min. Es comparteixen totes les idees que els grups han escrit en el dossier i el professor/a les escriu a la pissarra afegint totes les que considera oportunes i que no han sortit. Els grups completen els seus dossiers amb aquestes idees.

* 5 min. El professor/a explica com es desenvoluparen les 9 sessions restants d’aquesta unitat en matemàtiques dins del projecte interdisciplinari de l’estalvi energètic i se’ls demana que portin factures de casa d’electricitat, gas i aigua per poder desenvolupar les activitats de les sessions següents.

Sessió nº 10: Divulguem l’estalvi.

* 15 min. Es completa i es dóna per finalitzat l’espai per la reflexió conjunta per parlar què s’ha après en aquesta unitat, aportant les reflexions que han sorgit de portar el material treballat a classe a casa.

* 25 min. Es fan pòsters en petits grups amb les factures (gràfics) dels grups i amb les mesures que els alumnes van recollir que podien dur a terme per estalviar energia a casa.

* 10 min. Es pengen els pòsters als passadissos de l’ i es fan fotos del resultat per penjar posteriorment al blog del projecte interdisciplinari.

* 5 min. Recollir material amb els que s’han fet els pòsters, papers de terra, col·locar bé les taules, etc. i deixar la classe tal com l’alumnat l’ha trobat.

d.1.8. Connexions amb altres matèries

Aquesta Unitat d’Intervenció té connexions amb les matèries de Ciències Naturals, Tecnologia i Llengua Catalana.

d.1.9. Recursos necessaris:

Recursos Materials:

Es farà ús de l’ordinador de la sessió 2 a la sessió 9.

A la sessió 10 es farà ús de colors, cartolines, pega, grapadores i tisores per realitzar els pòsters i penjar-los als passadissos del centre.

Pàgina 46 de 82


Recursos Humans:

Professor/a de matemàtiques.

Recursos Organitzatius:

Les classes es faran a l’aula ordinària ja que tots tenen ordinadors personals amb els programes Word i Excel, i l’espai es pot organitzar per fer grups de tres alumnes per desenvolupar les tasques/activitats.

Webs:En les sessions no es treballaran webs específiques però es facilitaran pàgines webs de consulta i ampliació sobre matemàtiques i sobre els programes Word i Excel que utilitzaran en les sessions i que són webs de consulta per tot el conjunt de l’assignatura.o http://www.monografias.com/trabajos17/manual-word-xp/manual-word-xp.shtml

o http://www.educarm.es/templates/portal/ficheros/websDinamicas/98/manual_excel_2003.pdf

o http://www.abcdatos.com/tutoriales/tutorial/l8369.html

o http://www.amejor.com/

o http://www.xtec.es/~jcorder1/index.htm

o http://descartes.isftic.mepsyd.es/edad/1234.htm

o http://www.hojamat.es/

o http://www.amolasmates.es/

o http://ntic.educacion.es/w3//eos/MaterialesEducativos/primaria/matematicas/conmates/index.htm

o http://www.ematematicas.net/

o http://www.sectormatematica.cl/

o http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/andared02/refuerzo_matematicas/ index.html

d.1.10. Atenció a la diversitat.

Els exercicis es faran en grups heterogenis de 3/4 alumnes, així es fomenta el treball cooperatiu, així els que tinguin més capacitat puguin recolzar als alumnes amb més dificultats. Es procurarà sempre que el nombre d’exercicis sigui petit per afavorí la reflexió i l’intercanvi en la realització de problemes i exercicis plantejats i no tant en el número d’activitats realitzades. Interessarà més que aprenguin el què fan, i no que treballin mecànicament i repeteixen moltes vegades el mateix càlcul.

En cas que hi hagués algun alumne més avançat, com que l’activitat està pensada amb un increment de la dificultat (atenció a l’excel·lència), aquest podria acabar tota l’activitat. Per contra, si a algun alumne li costés molt, podria avançar a un ritme més lent.

Pàgina 47 de 82

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/andared02/refuerzo_matematicas/index.html

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/andared02/refuerzo_matematicas/index.html

http://www.sectormatematica.cl/

http://www.ematematicas.net/

http://ntic.educacion.es/w3//eos/MaterialesEducativos/primaria/matematicas/conmates/index.htm

http://www.amolasmates.es/

http://www.hojamat.es/

http://descartes.isftic.mepsyd.es/edad/1234.htm

http://www.xtec.es/~jcorder1/index.htm

http://www.amejor.com/

http://www.abcdatos.com/tutoriales/tutorial/l8369.html

http://www.educarm.es/templates/portal/ficheros/websDinamicas/98/manual_excel_2003.pdf

http://www.monografias.com/trabajos17/manual-word-xp/manual-word-xp.shtml


e) Tecnologia:

e.1. UD 1: Maquinària i energies

e.1.1. Justificació:Des de l’assignatura de Tecnologia i dins el projecte de L’ESTALVI ENERGÈTIC, hem programat dues unitats didàctiques que tractaran els objectius del projecte tot contribuint de manera transversal al desenvolupament de totes les competències bàsiques, així com interrelacionant els continguts amb altres matèries.

Aquestes Unitats Didàctiques van adreçades als grups de primer, però són susceptibles de ser adaptades i personalitzades per altres nivells i grups.

La primera Unitat didàctica consta de 2 parts:

1. Una primera part, en la que es treballarà sobre els diferents tipus de màquines i les seves possibles classificacions en funció del seu funcionament, la seva funció i els combustibles que fan servir. Els alumnes elaboraran un mapa mental amb la eina mind 42 afegint links a fonts d’informació sobre el tema.

2. En una segona fase, podrem viure una experiència a l’aula sobre l’obtenció d’hidrogen a partir d’un procés d’electròlisi. Els alumnes que ho vulguin poden ampliar la informació a través d’enllaços d’internet i preparar una exposició al grup classe del que hagin ampliat.

e.1.2. Objectius:

Relacionats amb el projecte interdisciplinari “L’Estalvi energètic”.Aquesta unitat correlaciona amb els següents objectius generals del projecte: Tenir present els efectes positius de les energies renovables. Tenir coneixement de les mesures d’estalvi energètic. Donar eines a l’alumnat per a què puguin divulgar aquest projecte.

Relacionats amb els objectius generals de l’assignatura. Conèixer el funcionament i les fonts d’energia que utilitzen la majoria

dels vehicles autopropulsats Conèixer amb l’experiència directa com s’obté una de les fonts

energètiques renovables.

e.1.3. Competències1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual2. Competències artística i cultural 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica5. Competència d’aprendre a aprendre 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic8. Competència social i ciutadana

Pàgina 48 de 82


e.1.4. Capacitats:

En finalitzar la unitat didàctica, els nois i noies seran capaços de: Diferenciar els combustibles dels diferents transports. Obtenir hidrogen a partir d’un procés d’hidròlisi.

e.1.5. Continguts

Els diferents tipus de màquines i les seves possibles classificacions en funció del seu funcionament, la seva funció i els combustibles que fan servir.

Els vehicles elèctrics com a mitjà de transport. L’obtenció d’hidrogen a partir d’un procés d’electròlisi.

e.1.6. Criteris d’avaluació

Es farà una valoració global de les dues unitats didàctiques de la que:1. El 20% de la nota serà la valoració del mapa mental amb un qüestionari

d’autoavaluació i la valoració de la professora. 2. Un altre 20% de la nota serà l’actitud i aprofitament de l’experiència de

l’obtenció d’hidrogen. Per la seva valoració, els alumnes respondran un qüestionari de valoració que farà mitjana amb la valoració del professor.

e.1.7. Metodologia i temporalització:

Per a l’aplicació d’aquesta Unitat Didàctica, es recomana la metodologia de treball cooperatiu amb equips de base.

També, cal destacar que aquesta Unitat fa servir diferents suports i recursos web de diferents entitats:

Experiència de producció d’hidrogen:http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/pila_combustible/practica/index.htm



Sessió 1: Maquinària i sostenibilitat

* 5 min.La professora presenta la Unitat Didàctica (objectius i continguts)Es defineixen els grups de treball en col·laboració amb els alumnes (entre 3 i 4 alumnes per grup)

* 10 min. Presentació dels recursos que han d’utilitzar per tal de confeccionar el producte de la UD:- Material en paper – Veure Annex “Tecnologia”- Informació en la xarxa


* 20 min. Cada grup confecciona una primera aproximació al seu mapa conceptual en format word enganxant els links.

* 5 min. La professora fa un síntesi de la sessió en una frase: objectius i tasca realitzada.Comprova que els grups tenen un primer esquema amb la informació recollida. (6 esquemes)Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.

Pàgina 49 de 82

http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/pila_combustible/practica/index.htm


Sessió 2: Maquinària i sostenibilitat Mind 42

* 10 min. La classe s’organitza en el mateixos grups de treball que la sessió anteriorLa professora fa una síntesi de la tasca realitzada en la sessió anterior i recorda el producte que han de confeccionar.Presenta el programa Mind 42 i fan alguns exemples amb la pissarra digital.

* 50 min. Els alumnes, en grups de treball, confeccionen el mapa conceptual en el seu Mind 42.

Sessió 3: Maquinària i sostenibilitat Mind 42

* 5 min. Els grups de treball, una vegada han finalitzat la seva tasca, visiten els altres grups, per tal de veure altres formes d’organitzar els mapes conceptual.En les visites han d’obtenir idees que aplicaran al seu propi mapa

* 50 min. Cada grup revisa el mapa que ha fet i afegeix les idees que ha “importat” dels grups visitats

* 5 min. La professora fa un síntesi de la sessió: objectius i tasca realitzada.I comprova que tots els grups tenen el seu mapa conceptual amb la informació recollida.Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.

Sessió 4: Experiència d’obtenció d’hidrogen CO2

* 5 min. La classe s’organitza en el mateixos grups de treball que la sessió anterior.La professora dona l’explicació sobre com obtenir hidrogen tal com s’indica a la web:http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/pila_combustible/practica/index.htm

* 50 min. Cada grup disposa el material preparat i du a terme l’experiment. Un dels membres del grup ha de fer un recull sobre l’experiència per penjar-lo al blog de l’escola.

* 5 min. La professora fa un síntesi de la sessió: objectius i tasca realitzada.Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.

Sessió 5: Exposició del mapa mental i els aprenentatges fets

* 5 min. La classe s’organitza en els grups de treball de base.La professora fa un petit recull de les sessions anteriors i disposa l’ordre d’exposició dels grups

* 50 min. Cada grup du a terme l’exposició del seu mapa mental i una reflexió sobre l’experiència de l’obtenció d’hidrogen i les seves possibles aplicacions tecnològiques per al transport (no contamina i produeix aigua com a residu) Aquesta és una tasca multinivell on cadascú pot aprofundir tant com li les seves capacitats li ho permetin.

* 5 min. La professora fa un síntesi de la sessió: objectius i tasca realitzada i valoració dels punts forts i febles de cada exposició.Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.

Pàgina 50 de 82



e.1.8. Connexions amb altres matèries

Aquesta Unitat d’Intervenció té connexions amb les matèries de:

Ciències Naturals, Matemàtiques i Llengua catalana.

e.1.9. Recursos necessaris:

Recursos Materials:Per l’experiència de l’electròlisi: 1 pila de petaca 1 vas transparent 1 mina de llapis (de portamines gruixut, 2 mm de diàmetre) 2 cables, millor amb pinces de cocodril 1 cullerada de sal aigua de l'aixeta un tros de cartró

.

Webs:

Experiència de producció d’hidrogen:http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/pila_combustible/practica/index.htm

Recursos humans: La professora de tecnologia

Recursos organitzatius: Les classes es faran a l’aula ordinària ja que tots tenen

ordinadors personals i l’espai es pot organitzar per fer grups per desenvolupar les tasques/activitats.

e.1.10. Atenció a la Diversitat:

Els grups es distribuiran de manera heterogènia tenint en compte els diferents nivells. De manera que els que tinguin més capacitat puguin recolzar i compensar les dificultats dels que tinguin més dificultat. Tota la unitat didàctica es planteja per desenvolupar amb mètodes d’aprenentatge cooperatiu, pel que s’hauran creant que es mantindran a les activitats podent establir modificacions en funció de les necessitats.

Pàgina 51 de 82



e.2. UD 2: Tecnologia i sostenibilitat

e.2.1. Justificació:La segona Unitat Didàctica es divideix en tres parts que es desenvoluparan en quatre sessions.

1. La primera part de la unitat consisteix en fer el càlcul de les emissions de CO2 de cada un de nosaltres en la nostra vida diària i valorar què podem fer per reduir-los.

2.La segona part de la unitat didàctica consisteix en fer servir, per equips, el laboratori virtual “TECNOLOGIA I SOSTENIBILITAT” i veure possibles futurs al 2050 en funció de l’evolució de la població, l’economia i la tecnologia. Aquest simulador està basat en models de previsió elaborats per a la Comissió Europea. Els alumnes també podran crear els seus propis escenaris de futur alternatius, calculant fins a 3.814.629.265.625 escenaris possibles!

3.La Unitat Didàctica es tanca amb la preparació per part dels equips de base d’un Power Point amb els aspectes més importants del que han après a la Unitat Didàctica.

e.2.2. Objectius:

Relacionats amb el projecte interdisciplinari “L’Estalvi energètic”.Aquesta unitat correlaciona amb els següents objectius generals del projecte: Prendre consciència dels beneficis de respectar la Natura. Conèixer quines són les conseqüències de malbaratar els recursos

naturals. Tenir present els efectes positius de les energies renovables. Tenir coneixement de les mesures d’estalvi energètic. Donar eines a l’alumnat per a què puguin divulgar aquest projecte.

Relacionats amb els objectius generals de l’assignatura. Reflexionar sobre les repercussions dels actuals combustibles en el

medi ambient i la possibilitat de que siguin substituïts per combustibles alternatius.

Conèixer la pròpia despesa de CO2 i maneres de reduir-la

e.1.3. Competències1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual2. Competències artística i cultural 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica5. Competència d’aprendre a aprendre 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic8. Competència social i ciutadana

Pàgina 52 de 82


e.1.4. Capacitats:

En finalitzar la unitat didàctica, els nois i noies seran capaços de: Diferenciar els combustibles en funció de la seva producció de CO2

Discriminar els hàbits personals més nocius i conèixer les alternatives possibles per tenir hàbits saludables pel planeta.

Conèixer els factors de tecnologia, demografia i economia que incideixen més directament en els escenaris de futur possible del planeta segons la Comunitat Europea.

Muntar un PowerPoint amb els continguts més importants de la Unitat Didàctica.

e.1.5. Continguts

El càlcul de les emissions de CO2 en la nostra vida diària i els factors que influeixen.

Escenaris possibles en funció de l’evolució de la població, l’economia i la tecnologia.

e.1.6. Criteris d’avaluació La valoració de la Unitat didàctica es fa en conjunt amb la unitat anterior. El

pes de cada part sobre l’avaluació total es distribuirà de la següent manera:

1. El càlcul de les emissions de CO2 de cada un de nosaltres i les seves reflexions contaran un 20% de la nota global de la unitat, però serà una nota individual. Es valorarà la reflexió i no pas els resultats del càlcul.

2. Les reflexions sobre la participació al laboratori virtual també tindran un pes del 20% i seran entregades per equips.

3. Per últim el Power Point de síntesi i la seva presentació contarà com un 20% de la nota.

e.1.7. Metodologia i temporalització:

Per a l’aplicació d’aquesta Unitat Didàctica, es recomana la metodologia de treball cooperatiu amb equips de base.

També, cal destacar que aquesta Unitat fa servir diferents suports i recursos web de diferents entitats:

Calculadora d’emissions de CO2:http://www.josoclasolucio.com/calculadora/indexes.php

Laboratori virtual d’escenaris 2050:http://www.ersilia.org/2050/

Per últim, per elaborar la presentació en Power Point es farà servir el programa d’Office Power Point.



Sessió 1: Càlcul de les emissions de CO2

* 5 min. La classe s’organitza en els grups de treball de base.

Pàgina 53 de 82

http://www.ersilia.org/2050/

http://www.josoclasolucio.com/calculadora/indexes.php


La professora fa una presentació de la web http://www.josoclasolucio.com/calculadora/indexes.phpI del funcionament de la calculadora de CO2

* 40 min. Cada grup decideix el context del tipus de família amb el càlcul dels diferents paràmetres de consum plantejats a la web. Per fer-ho, s’hauran de basar en els consums de les seves respectives famílies com exemple. Procedeixen a fer el càlcul del consum segons els diferents hàbits i fan una breu redacció de les conclusions.

* 10 min Fan una posta en comú de les conclusions a les que ha arribat cada grup.

* 5 min. La professora fa una síntesi de la sessió: objectius i tasca realitzada.Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.

Sessió 2: Laboratori d’escenaris 2050

* 5 min. La classe s’organitza en els grups de treball de base.La professora fa una presentació de la web http://www.ersilia.org/2050/I del funcionament del laboratori d’escenaris

* 40 min. Cada grup decideix el context i els paràmetres de consum plantejats per fer una previsió d’escenari del 2050. Procedeixen a introduir les dades al laboratori i fan una breu redacció de les conclusions.

* 10 min Fan una posta en comú de les conclusions a les que ha arribat cada grup.


Sessió 3: PowerPoint

* 5 min. La classe s’organitza en els grups de treball de base.La professora fa una reflexió sobre les conclusions més importants a les que s’ha arribat a les diferents sessions i planteja l’activitat.

* 45 min. Cada grup escull el nivell d’aplicació tecnològica i prioritza els punts que considera més importants per aconseguir un desenvolupament sostenible i preparen una petita presentació en PowerPoint .

* 5 min. La professora fa una síntesi de la sessió en una sola frase: objectius i tasca realitzada. Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta. Dos o tres frases.

Sessió 4: PowerPoint

* 5 min. La classe s’organitza en els grups de treball de base.La professora dona les pautes d’intervenció.

* 45 min. Cada grup fa l’exposició dels seus treballs.


e.1.8. Connexions amb altres matèries

Aquesta Unitat d’Intervenció té connexions amb les matèries de:

Pàgina 54 de 82




Ciències Naturals, Matemàtiques i Llengua catalana. Però també es pot trobar vinculació amb plàstica donat que la presentació en Power Point té un component d’expressió estètica.

e.1.9. Recursos necessaris:

Webs:

Calculadora d’emissions de CO2:http://www.josoclasolucio.com/calculadora/indexes.php

Laboratori virtual d’escenaris 2050:http://www.ersilia.org/2050/

Recursos humans: La professora de tecnologia

Recursos organitzatius: Les classes es faran a l’aula ordinària ja que tots tenen

ordinadors personals i l’espai es pot organitzar per fer grups per desenvolupar les tasques/activitats.

e.1.10. Atenció a la Diversitat:

Els grups es distribuiran de manera heterogènia tenint en compte els diferents nivells. De manera que els que tinguin més capacitat puguin recolzar i compensar les dificultats dels que tinguin més dificultat. Tota la unitat didàctica es planteja per desenvolupar amb mètodes d’aprenentatge cooperatiu, pel que s’hauran creant que es mantindran a les activitats podent establir modificacions en funció de les necessitats.

Pàgina 55 de 82




7.Annex: materials utilitzats

Annex comú (AC)

(AC 1) Autoavaluació, per part de l’alumne/a, sobre l’acompliment del grup de treball

Posa una creu

Insuficient Suficient Bé Molt bé

Avalua la teva aportació al

grup

1) He col·laborat en l’elaboració del treball encomanat pel grup

2) Per a fer el treball, he recollit molta informació.

3) Valoro la meva implicació en relació al nostre treball amb un…

Avalua el que has aprés

4) He après coses interessants.

5) El treball m’ha ajudat a interioritzar els conceptes de l’assignatura

Avalua el treball en

grup

6) El grup ha treballat de manera organitzada.

7) La feina s’ha repartit de manera equitativa.

8) Valoro la presentació del nostre treball amb…

Pàgina 56 de 82


(AC 2) Avaluació del personal de neteja.

.

Pàgina 57 de 82

Mes: _________________ Curs: _________________

Marca amb una “x” l’opció que consideris més adequada.

Sem

pre

o qu

asi s

empr

e

Hab

itual

men

t

De

vega

des

Mai

o q

uasi

mai

1. L’alumnat utilitza les papereres de reciclatge

2. L’alumnat respecta el mobiliari del Centre

3. L’alumnat NO pinta les taules

4. NO hi ha pintades a les parets

5. NO hi ha ratllades a les portes

6. NO hi ha ratllades a les taules

7. NO hi ha papers en el terra

8. Quan s’acaben les classes, els llums estan apagats

9. Quan s’acaba d’utilitzar els ordinadors, estan apagats

10. Quan s’acaba de fer educació física, les dutxes estan tancades


(AC 3) Avaluació per al Personal Administratiu

Aquesta graella es passarà al personal administratiu per tenir constància d’un indicador més de l’avaluació del projecte per tenir més elements per valorar si aquest treball interdisciplinari al centre ha repercutit en l’estalvi de material fungible no només en l’alumnat, sinó en altres membres del personal del centre que sensibilitzats amb aquest tema redueixin el consum dels materials següents:

Indica un número per a cada apartat:

Set

embr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

Gen

er

Feb

rer

Mar

ç

Abr

il

Mai

g

Juny

Julio

l

TO

TA

LS:

1. Nombre de cartutxos de tinta consumits de la impressora EPSON STYLUS 750 (sala professors)

2. Nombre de cartutxos de tinta consumits de la impressora CANON 349 (sala d’informàtica)

3. Nombre de cartutxos de tinta EPSON LASER 750 Secretaria4. Nombre de cartutxos de tinta en color CANON 8505. Nombre de paquets de 500 fulls DIN A4 consumits6. Nombre de cartutxos de tinta de la fotocopiadora7. Nombre de vegades que ha vingut el Punt Verd Mòbil en el Centre8. Nombre de caixes de 10 bolígrafs Vic9. Nombre de retoladors Tuckers10. TOTALS

COMENTARIS:

Pàgina 58 de 82


(AC 4) Avaluació per al professorat

AVALUACIÓ OBJECTIUSAssoleix

AVALUACIÓ COMPETÈNCIES BÀSIQUES

assoleix

ComençantProgressan

t Aconseguit Superat

NO SIObjectius del projecte

(Just-Cal insistir-hi!)

(Correcte-normal)

(Bé)(molt bé)





Tenir coneixement de les mesures d’ estalvi energètic.


Divulgar aquest projecte a través de les eines proposades.

5. Competència d'aprendre a aprendre


6. Competència d'autonomia i iniciativa personal

Saber què és i com funciona el reciclatge


Objectius de la matèria NO SI 8. Competència social i ciutadana

_ En aquest apartat, s’indicaran els objectius especificats en les unitats didàctiques de cada assignatura_

_ En aquest apartat, s’indicaran els objectius especificats en les unitats didàctiques de cada assignatura_

ACTITUD APORTACIONS EXPOSICIONS ORALS VALORACIÓ FINAL OBSERVACIONS

Pàgina 59 de 82


(AC 5-1) Avaluació per a l’Equip Directiu (1/2)

EN QUANT AL DISSENY DEL PROJECTE Administració Professorat Personal de neteja

Graella d’avaluació per a fer balanç a cada Junta d’Avaluació. Data: _____________________

Marqueu una creu segons correspongui. Insu

ficie

nt

Suf

icie

nt

Bé

Mol

t bé

Insu

ficie

nt

Suf

icie

nt

Bé

Mol

t bé

Insu

ficie

nt

Suf

icie

nt

Bé

Mol

t bé

Claredat dels objectius:

Són els objectius acotats?:

Viabilitat en els criteris d’avaluació:

Aplicabilitat dels qüestionaris d’avaluació:

Grau d’implicació dels col·lectius:

Recollida d’informació dels col·lectius

Quantitat de les propostes dels col·lectius:

Qualitat de les propostes dels col·lectius:

EN QUANT A L’ACOMPLIMENT DELS OBJECTIUS DEL PROJECTE SOSTENIBLE EN SÍ.

Llengua Catalana

Anglès Naturals Matemàtiques Tecnologia

Graella d’avaluació per a fer balanç a cada Junta d’Avaluació. Data: _____________________

Marqueu una creu segons correspongui. Insu

ficie

nt

Suf

icie

nt

Bé

Mol

t bé

Insu

ficie

nt

Suf

icie

nt

Bé

Mol

t bé

Insu

ficie

nt

Suf

icie

nt

Bé

Mol

t bé

Insu

ficie

nt

Suf

icie

nt

Bé

Mol

t bé

Insu

ficie

nt

Suf

icie

nt

Bé

Mol

t bé





Saber què és i com funciona el reciclatge.Donar eines a l’alumnat per a què puguin divulgar aquest projecte.

Pàgina 60 de 82


(AC 5-2) Avaluació per a l’Equip Directiu (2/2)

EN QUANT A L’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS DE LES ASSIGNATURESIndicar la nota mitjana del grup en quant a tots els continguts.DATA: Juny_____________________(any)

Llengua Catalana Anglès Naturals Matemàtiques Tecnologia

Trim

estr

e 1

Trim

estr

e 2

Trim

estr

e 3

Trim

estr

e 1

Trim

estr

e 2

Trim

estr

e 3

Trim

estr

e 1

Trim

estr

e 2

Trim

estr

e 3

Trim

estr

e 1

Trim

estr

e 2

Trim

estr

e 3

Trim

estr

e 1

Trim

estr

e 2

Trim

estr

e 3

Nota promig_________(any x-3)



Nota promig_________(any x)

PROPOSTES DE MILLORA DE CARA AL CURS VINENT ______________________ (indicar els anys del proper curs):

Pàgina 61 de 82


(AC 6) Actes per a les reunions

Assistents:

Portaveus:

Data: Hora d’inici: Hora de fi:Professorat Manteniment i

NetejaAdministració Consell Directiu Alumnes-Famílies

Aspectes de millora:

Acords:

Pàgina 62 de 82


(AC 7) Qüestionari per a l’alumnat i les famílies

QÜESTIONARI PER A L’ALUMNAT I LES FAMÍLIES

Aquets darrers mesos hem dut a terme un projecte amb l’objectiu de sensibilitzar a la comunitat educativa sobre els beneficis del consum responsable i ens agradaria conèixer la vostra opinió pel que us agrairíem que responguéssiu a les següents preguntes:

Quina informació us ha arribat sobre el projecte que estem desenvolupant des de l’escola?

Us ha servit per ampliar informació sobre les avantatges de l’estalvi energètic?

Què és el que us ha resultat més útil?

Heu conegut nous hàbits i maneres de fer que us puguin ajudar en l’estalvi?

Què és el que destacaríeu més positivament del projecte?

Què destacaríeu negativament i com creieu que ho podem millorar?

Pàgina 63 de 82


(AC 8) Qüestionari per a l’alumnat i les famílies - 2

QÜESTIONARI PER A L’ALUMNAT I LES FAMÍLIES

Sem

pre

o q

uas

i sem

pre

No

rmal

men

t, s

í

Po

qu

es v

egad

es

Mai

o q

uas

i mai

Responeu aquest qüestionari en companyia de la vostra família.

Si us plau, en acabar, us agrairíem el lliureu al Centre per a fer-lo servir de cara a fins estadístics. La data de lliurament, hauria de ser anterior al ___________________________(introduir la data)

Quan es cuina, hi ha el costum de tapar les cassoles i regular el foc a la mida justa?

Es té cura de ventilar la casa un màxim de 10’ diaris per tal de renovar l’aire interior? (per evitar pèrdues a la climatització de la llar)

Es fa un manteniment periòdic per evitar que degotin aixetes, tanquin correctament les finestres, hi hagi pèrdues d’eficiència en els aparells de climatització, etc.?

S’apaguen els llums quan no són necessaris i els aparells elèctrics quan no es fan servir?

Es canvien les bombetes d’incandescència per bombetes de baix consum?

Es té cura de tancar l’aixeta sempre que no s’utilitza (en rentar-se les dents, en ensabonar-se a la dutxa...)?

Hi ha instal·lats reductors o limitadors de cabal a les aixetes i descàrregues d’aigua?

Es trien els productes de neteja que són poc agressius al medi ambient?

Quan es compra, se solen comprar productes de temporada al pes i s’eviten els productes envasats?

Es mantenen les temperatures per sota de 20ºC a l’hivern i per sobre de 25ºC a l’estiu?

Hi ha el costum d’acumular la roba i els plats abans de fer la bugada, posar l’assecadora, el rentavaixelles o abans de planxar?

Se separen els residus fent recollida selectiva de les escombraries produïdes: paper i cartró; vidre; plàstic, brics i llaunes; orgànica; piles i medicaments?

Es separa l’oli de cuinar per portar-lo al punt verd?

Es visita el Punt Verd més proper de casa per rebre informació de quines coses s’hi poden portar?

A la família s’utilitzen medis de transport sostenible? (bicicletes, transport públic, caminar, etc.)

Si els pares utilitzen el cotxe per anar a treballar, procuren no anar sols i omplir les places del vehicle’

Pàgina 64 de 82


ANNEX 1: Llengua Catalana:

a.1.Tècniques de treball cooperatiu

Les tècniques utilitzades en les tres sessions de llengua catalana són:

EL LLAPIS AL MIG. El mestre o la mestra dóna a cada equip un full amb preguntes o exercicis

sobre el tema que treballen a la classe en aquell moment. Tantes preguntes com membres té l'equip de base (generalment quatre). Cada estudiant s'ha de fer càrrec de la resposta d'una pregunta o de la realització d'un exercici (ha de llegir en veu alta s'ha d'assegurar que tots els seus companys aporten informació i comprovar que tots saben i entenen la resposta consensuada).

Mentre parlen de com es fa i decideixen quina és la resposta correcta els llapis de tots es posen al mig de la taula. Quan tothom ho té clar (el responsable de la pregunta o l'exercici s'ha d'assegurar que tothom ho té clar i sap què ha de fer o què ha de respondre), cadascú agafa el seu llapis i escriu o fa en el seu quadern o en el dossier l'exercici que acabem de treballar. En aquest moment, ja no es pot parlar, només es pot escriure.

Successivament es fa el mateix amb els altres exercicis fins que tots han completat els quatre exercicis de l'activitat.

LA LECTURA COMPARTIDA: Un alumne o alumna d'un equip llegeix el primer paràgraf d'un text. La resta

estan atents. A continuació l'alumne o alumna següent (el segon, seguint la direcció de les

agulles del rellotge) ha d'explicar el que ha llegit i fer-ne un resum Els que venen a continuació (el 3r i el 4rt) diuen si el resum és correcte i, si cal,

el matisen o l'amplien. El 2n alumne o alumna llegeix el segon paràgraf, el 3r en fa el resum, i el 4t i el

1r diuen si és correcte, o l'amplien o el matisen. I així successivament fins que han llegit tot el text.

Si hi ha una paraula que no entenen, fins i tot després d'haver consultat el diccionari, el portaveu de l'equip ho diu al mestre o a la mestra, la qual ho demana als altres equips (que estan llegint el mateix text). Si algú ho sap, ho explica i diu, a més, com ho han deduït.

FOLI GIRATORI: El mestre encarrega una tasca als equips de base (una llista de paraules, la

redacció d'un conte, les coses que saben d'un determinat tema per conèixer les seves idees inicials, una frase que resumeix una idea fonamental del text que han llegit o del tema que han estat estudiant, etc.)

Un membre de l'equip comença a escriure la seva part en un foli "giratori" i el passa al que té al seu costat seguint la direcció de les agulles del rellotge, perquè escrigui la seva part de la tasca en el foli,

Així successivament, fins que tots els membres de l'equip hagin participat. Quan un membre de l'equip fa la seva part, els altres han d'estar atents, i

ajudar-lo o corregir-lo.

Pàgina 65 de 82


a.2. Graella d’avaluació

Aquesta graella serà la que utilitzarà la professora al finalitzar cada unitat didàctica.



assoleix

Començant Progressant Aconseguit Superat



(Correcte-normal)

(Bé) (molt bé)









Objectius de la matèria NO SI


Producció de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions comunicatives diverses i de diferents contextos d’espai i temps: narratius, descriptius.





Pàgina 66 de 82


a.3. U.D. 1: El malbaratament de les energies.

Estructura de la carta formal1. Nom i adreça de qui envia la carta (el remitent). Aquestes dades són impreses en el paper de la carta quan es tracta d'un organisme oficial, una empresa...

2. Nom, càrrec, si s'escau, i adreça del destinatari

3. Salutació. Fórmula de cortesia adient al to de la relació que s'expressi en el cos de la carta.

4. Cos. La redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa. Per aconseguir-ho cal partir d'una organització lògica del text en què, per mitjà de paràgrafs breus i separats, es distingeixin els tres grans blocs d'informació: introducció, exposició i conclusió. Abans de començar a escriure cal seleccionar la informació i ordenar-la; és útil servir-se dels marcadors textuals següents:

Introducció. amb motiu de, a causa de, l'objectiu principal de, em proposo explicar, aquest escrit tracta de, em dirigeixo a vostè per...

Exposició:En primer lloc, d'una banda, per començar, d'entrada...En segon lloc, d'altra banda, respecte a, quant a, pel que fa a, en relació a...En darrer lloc finalment, per acabar...

Conclusió: Així, per tant, doncs, en conclusió, en conseqüència, és per això que...

5. Comiat.

6. Signatura. Signatura a mà de qui escriu la carta, nom i cognoms i, si s'escau, s'hi fa constar el càrrec.

7. Data. Localitat, i després d'una coma, la data.

8. Post scriptum (PS), anomenat també postdata (PD). Paràgraf o línia d'informació complementària afegit al peu de la carta.

Exemples de salutacions

Exemples de salutacions informals Exemples de salutacions formals Hola (+ nom), Estimat / Estimat (+ nom), Benvolgut / Benvolguda (+ nom), Hola noi! / nano! / noia! / nena! Ei guapo / guapa, com anem? / com va? Ep, (+ nom), com va això? Que tingueu molt bona primavera! / bon

estiu! / bona tardor! / bon hivern!

Benvolgut / Benvolguda (amb o sense nom propi), Benvolgut/da, et fem arribar les novetats de... Benvolguts, Senyor/a, Benvolgut senyor / Benvolguda senyora (+ cognom), Benvolguts senyors, Estimats amics, Estimat senyor / Estimada senyora (+ cognom), Apreciat / Apreciada / Apreciats (client / clients, soci / socis,

companys, etc.), Distingit/ida senyor/a, (molt formal) Excel·lentíssim senyor, / Excel·lentíssima senyora, (es

reserva normalment per certs tractaments protocol·laris) Honorable Senyor/a..., (es reserva per certs tractaments

protocol·laris, per membres del govern, etc.) Molt honorable senyor / senyora, (es reserva per certs

tractaments protocol·laris, per membres del govern, etc.)

Exemples de comiats

Pàgina 67 de 82


Exemples de comiats informals (cartes personals)

Exemples de comiats formals (cartes formals)

Amb afecte, Rep una abraçada ben forta, Abraçades, Una abraçada, Petons / Potons / Besets, Un petó / potó / beset, Fins prompte, / Fins aviat, Au, ja ens veurem, / ens veiem, Au, noi / noia, ja parlarem, Apa, ens veiem, Fins una altra, Salut! Salut i força!, Salut i canya! Endavant les atxes! Adéu! / Adiu!, o 'déu! / 'diu! Continuem... Que tinguis un bon dia! / Bon dia tinguis! etc.

Salutacions cordials, Cordialment, Atentament, Ben atentament, Molt cordialment, Molt atentament, Aprofito l'avinentesa per saludar-la/saludar-lo, Aprofito l’ocasió per saludar-la/saludar-lo

atentament, En espera de la seva / seua resposta... Rebeu la consideració més distingida, (molt formal) Amb la salutació més distingida, (molt formal,

gairebé no s'empra avui en dia)

Pàgina 68 de 82


a.4. U.D. 2: Els efectes positius de les energies renovables.

Característiques de la correspondència comercial

La correspondència comercial té un paper importantíssim en les relacions comercials de l'empresa i ha de seguir una sèrie de normes:

Que sigui fàcil d'entendre Que hi hagi una exposició clara i ordenada dels temes Que eviti paraules excessives Que sigui clara amb els motius de la comunicació

Quan es volen dur a la pràctica aquestes normes s'ha de tenir sempre present:

No cometre faltes d'ortografia Fer servir un vocabulari ampli Tractar els diferents temes independentment Evitar el pleonasme Evitar un ús excessiu del gerundi Evitar frases amb formulismes

Pàgina 69 de 82

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gerundi

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pleonasme

http://ca.wikipedia.org/wiki/Vocabulari

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ortografia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Comunicaci%C3%B3

http://ca.wikipedia.org/wiki/Empresa


a.5. U.D. 3: El reciclatge, que és i com funciona.

EL CONTE LITERARI: ESTRUCTURA

Títol: Molt important. A vegades una paraula, o una sola frase, pot suggerir un conte. (Exemple: “Antaviana”, de Pere Calders).

Altres vegades, en canvi, el títol no es veu clar fins que s’ha acabat d’escriure el conte.

Com que el conte, per definició, és curt, el títol hi té un valor informatiu, o de suggerència, molt important.

Plantejament: Situa l’acció. Ha de crear expectativa, ha de fer venir ganes de continuar llegint.

Pot incloure:

Descripció del personatge principal: física i de caràcter.

Descripció més resumida d’algun personatge secundari.

Descripció del lloc o de l’ambient.

Indicacions del temps: estació de l’any, matí, tarda, hora del dia més precisa...

Indicacions del temps meteorològic: estació de l’any, fred, calor...

Nus: Ens diu què hi passa. En un conte, ha de passar alguna cosa, encara que aquesta cosa sigui mínima; fins i tot pot explicar només un procés mental.

Pot incloure:

Descripcions resumides de personatges secundaris.

Descripcions resumides de llocs secundaris.

Diàlegs, directes o indirectes.

Desenllaç: Ens explica com acaba. És indispensable que un conte “acabi”. Hi ha d’haver almenys una frase que faci de conclusió. És aconsellable no començar a escriure un conte si encara no tens clar el desenllaç.

Pàgina 70 de 82


ANNEX 2: Anglès:

b.1..Environment Quotes

I think the environment should be put in the category of our national security. Defense of our resources is just as important as defense abroad. Otherwise what is there to defend? ~Robert Redford, Yosemite National Park dedication, 1985

It is horrifying that we have to fight our own government to save the environment. ~Ansel Adams

For a successful technology, reality must take precedence over public relations, for Nature cannot be fooled. ~Richard P. Feynman

Man must feel the earth to know himself and recognize his values.... God made life simple. It is man who complicates it. ~Charles A. Lindbergh, Reader's Digest, July 1972

The days a man spends fishing or spends hunting should not be deducted from the time that he's on earth. In other words, if I fish today, that should be added to the amount of time I get to live. That's the way I look at recreation. That's why I'll be a big conservation, environmental President, because I plan to fish and hunt as much as I possibly can. ~George Bush, quoted in Los Angeles Times, 30 December 1988

You must teach your children that the ground beneath their feet is the ashes of your grandfathers.

We must not be forced to explore the universe in search of a new home because we have made the Earth inhospitable, even uninhabitable. For if we do not solve the environmental and related social problems that beset us on Earth - pollution, toxic contamination, resource depletion, prejudice, poverty, hunger - those problems will surely accompany us to other worlds. ~Donald G. Kaufman and Cecilia M. Franz, Biosphere 2000: Protecting Our Global Environment, 1996

To live a pure unselfish life, one must count nothing as one's own in the midst of abundance. ~Buddha

Pàgina 71 de 82


b.2. Graella d’avaluació



assoleix

Començant Progressant Aconseguit Superat



(Correcte-normal)

(Bé) (molt bé)











Aconseguir utilitzar la llengua anglesa com a eina d’aprenentatge de continguts diversos, com a font de plaer i de creixement personal i com a porta oberta a altres persones i cultures.


Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans

de comunicació social i les tecnologies de la informació, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.


Escoltar i comprendre informació general i

específica i expressar-se i interactuar en llengua estrangera en situacions habituals de comunicació, adoptant una actitud adequada, participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell d’autonomia.


Pàgina 72 de 82


ANNEX 3: Ciències Naturals:

c.1. Presentació “L’Energia”:

Clicar sobre la imatge i s’obrirà.

Pàgina 73 de 82


c.2. Graella d’avaluació dels objectius de Ciències Naturals




assoleix





(Correcte-normal)

(Bé)(molt bé)














Diferenciar entre les energies renovables i les no renovables.

Valorar la importància de la conservació i manteniments dels recursos naturals existents.


Pàgina 74 de 82


Pàgina 75 de 82


ANNEX 4: Matemàtiques:

d.1. Tècnica de treball cooperatiu emprada

LA TÊCNICA "1-2-4"Dins l'equip de base primer cadascú (1) pensa quina és la resposta correcta a una pregunta que ha plantejat el professor o professora. En segon lloc, es posen de dos en dos (2) intercanvien les seves respostes i les comenten. Finalment, en tercer lloc, tot l'equip (4) ha de decidir quina és la resposta més adequada a la pregunta. Es fa aquesta tècnica al començar per conèixer les idees prèvies sobre el tema que es treballarà.

d.2. Indicadors d’avaluació

- Grau d’acompliment de les activitats

- % d’aprovats per grup, curs i any,

- Grau de coneixement i informació sobre l’estalvi energètic,

- Grau de coneixement i capacitat de reflexió respecte els valors i coneixement treballats

- Amb una avaluació continuada a les hores de formació.

d.3. Exemple de factura que ha de portar l’alumnat per a treballar a classe

Pàgina 76 de 82


d. 4. Graella d’avaluació dels objectius de Matemàtiques




assoleix





(Correcte-normal)

(Bé)(molt bé)














Introduir en la manera d’entendre gràfics i estadístiques i resoldre els càlculs de despesa energètica i cost a partir de factures.

Utilitzar els mitjans tecnològics per a obtenir, tractar i representar informació, així com per a calcular.


Pàgina 77 de 82


Pàgina 78 de 82


ANNEX 5: Tecnologia:

e.1. Les màquines

Les màquines formen part de la nostra vida.

Estem molt familiaritzats amb màquines de tot tipus. A continuació desenvolupem alguns conceptes:

1. Què són les màquines?

Les màquines són enginys de l’ésser humà creats per satisfer les seves necessitats amb el mínim d’esforç possible.

Així es pot dir que una màquina fa la transformació d’una energia a una altra de manera que aquesta és directament aprofitable

2. Parts d'una màquina.

Encara que hi ha màquines de molts diferents tipus, totes tenen unes parts comunes:

• L’estructura: és la part de la màquina on van fixades totes les altres parts, permeten que la màquina resisteixi el seu propi pes i les possibles turbulències derivades del seu funcionament, així com proporcionar l’estabilitat necessària pel seu funcionament.

• El motor: és l’ànima de les màquines ja que permet que tinguin moviment. Existeixen motors diferents per les diferents màquines.

• Els elements transmissors i transformadors del moviment: són els encarregats de transmetre la força I el moviment des del motor fins a les parts de les màquines que els aprofiten, com per exemple, engranatges, corretges, politges o palanques.

• Els circuits i els elements de control: són els encarregats de posar en marxa la màquina i aturar-la, i de variar-ne les condicions de treball. Poden ser circuits elèctrics, hidràulics, pneumàtics, etc.

3. Classificació de les màquines.

Les màquines es poden classificar en funció del criteri que escollim. Així, podem classificar les màquines:

a. Segons el tipus de transformació

Energètica: cotxe, aspiradora, rentadora, etc.

D’informació: ordinador, telèfon, fax, etc.

b. Segons el lloc d’aplicació

A la llar:

• Higiene: màquina d’afaitar, raspall de dents elèctric, rentadora, etc.

• Manipulació i conservació d’aliments: batedora, espremedora, microones, frigorífic, etc.

Al transport: bicicleta, cotxe, tren, avió, etc.

A l’agricultura: tractor, recol·lectora, etc.

A la indústria: robot, torn, fresa, etc.

c. Segons si hi ha moviment o no

Dinàmiques: molinet de cafè, batedora, rentadora, etc.

Estàtiques: transformador, telèfon, etc.

Pàgina 79 de 82


4. Tipus de motors.

Entre els motors podem distingir:

• La màquina de vapor

• El motor d’explosió de quatre temps

• El motor de reacció

• El motor elèctric

5. El motor elèctric:

Parts. Podem distingir tres parts diferents a un motor elèctric

• L apart fixa del motor anomenada estator. Té forma de cilindre buit i s’hi disposen els imants o electroimants que generen un camp magnètic.

• La mòbil que gira anomenada rotor. Té forma de cilindre i queda agafat gràcies a l’eix. Aquest cilindre té unes ranures on s’enrotllen fils de coure formant bobines i que generen camp magnètic.

• Un dels problemes que presentava el disseny dels motors elèctrics era la manera de fer arribar corrent al rotor que estava en continu moviment. Es va trobar la solució amb unes escombretes de grafit que llisquen per un col·lector de format per unes làmines de coure.

Funcionament

Sabem que quan circula un corrent per un conductor elèctric es genera un camp magnètic. Si aquest conductor és dins d’un altre camp magnètic tindrà dos camps magnètics al mateix espai, de manera que s’originarà una força que produirà un moviment.

6. Engranatges

Els engranatges són rodes dentades que encaixen entre si i que transformen força i moviment entre eixos situats a poca distància

7. La politja

Una politja és una roda en què s’ha fet un solc i que gira al voltant d’un eix. Si s’uneixen dues politges amb una corretja podrem transmetre moviment entre dos eixos paral·lels

8. La roda

Són elements amb forma circular que es fan servir tant pel transport com per transmetre moviments.

9. La cadena

La cadena és l’element transmissor de moviment quan tenim dues rodes dentades, una de les quals és la motriu i l’altra l’arrossegada

e.2. Els transports: fonts d’energia, combustibles i estalvi energètic

Els mitjans de transport sempre han format part del progrés industrial. Aquests s’han anat desenvolupant gràcies a les diferents fonts d’energia descobertes. Malauradament, però, les fonts d’energia que s’utilitzen actualment s’esgotaran en el futur. És per això que es plantegen dos objectius en aquesta pràctica:

Vehicles amb pila de combustible, el transport del futur?

Els vehicles elèctrics poden arribar a ser una bona alternativa als vehicles actuals que funcionen amb combustibles fòssils. Des de la web Vehicles amb pila de combustible,

Pàgina 80 de 82

http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/pila_combustible/index.htm


el transport del futur? es presenten les seves característiques, avantatges i inconvenients, tot analitzant els vehicles elèctrics que funcionen amb bateries, els vehicles elèctrics amb pila de combustible i l'obtenció d'hidrogen com a combustible per a l'automoció.

El motor de gasolina

La unitat didàctica El motor de gasolina ens ofereix dues formes de treball: la vista dinàmica i la vista lliure. Tria la dinàmica i respon les qüestions que et proposa a mida que recorres l'aplicació Flash. Quan acabis entra a la vista lliure, o des del final de la vista dinàmica mateix i contesta, en un document d'OpenOffice el qüestionari proposat.

Informació complementària

En aquests enllaços pots trobar més recursos:

Transports: Un món que es fa més petit (has de permetre les finestres emergents)

Infografies d'Eroski-Consumer sobre el món del motor

Gas i petroli, l'energia dels fòssils

Google Power Meter (mesurador energètic)

Pàgina 81 de 82

http://www.google.org/powermeter

http://www.mnactec.cat/~factoria/cat/index.html

http://www.consumer.es/web/es/motor/infografias/

http://www.xtec.cat/aulanet/seglexx/navegador/index.htm

http://www.xtec.cat/aulanet/seglexx/navegador/index.htm

http://www.xtec.cat/aulanet/ud/tecno/motor/index.htm

http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/pila_combustible/index.htm


e.3. Graella d’avaluació dels objectius de Tecnologia



assoleix





(Correcte-normal)

(Bé)(molt bé)













Conèixer el funcionament i les fonts d’energia dels transports.

Reflexionar sobre la repercussió dels combustibles en el medi.


Conèixer la pròpia despesa de CO2.


Pàgina 82 de 82

PROJECTE D'ESTALVI ENERGÈTIC

Documents

Transcript of PROJECTE D'ESTALVI ENERGÈTIC