Estudi Energètic, monitoratge elèctric i certificació …Esports Estudi Energètic, monitoratge...

Esports

Estudi Energètic, monitoratgeelèctric i certificació

energètica del camp de futbolde La Granada

Ajuntament de la Granada

Març 2016

Greenstorm SostenibilitatEnergètica, SL

El present document és propietat de la Diputació de Barcelona. La seva redacció es vaencarregar a l’empresa Greenstorm Sostenibilitat Energètica, SL, en data del 27 de maigde 2015.

FITXA TÈCNICA

PROJECTETítol: Estudi energètic, monitoratge elèctric i certificació energètica del Camp de

futbol municipal de futbol de la GranadaReferència: 304105Ubicació: Ctra. Sta Fe del Penedès S/N. La GranadaÚs: Esportiu

ESTALVI CONSUM ACTUALEnergètic: Electricitat: 7.183 kWh (22,5%) 31.871 kWhEconòmic: Electricitat: 1.044 € (17,1%) 7.405 €

Pay back: 3,5 anysEmissions: Electricitat: 2,4 tCO2

CLIENTNom: Ajuntament de la GranadaAdreça: Carrer de l'Estació, 25, 08792 La Granada (Barcelona)CIF: P-0809300-GPersona contacte Glòria Ramon Martorell. [email protected]

Nom: Diputació de Barcelona. Gerència de Serveis d’EsportsAdreça: Pg. De la Vall d’Hebron, 171. Recinte Mundet-Edifici Migjorn

1ª Planta. 08035. Barcelona.CIF: P-0800000-B

EQUIPOriol Barber Raméntol Enginyer tècnic industrial. Nº col·legiat 20.927Sergi Pérez Cobos Arquitecte i arquitecte tècnic. Nº col·legiat 8.810

Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports

1

ÍndexÍndex 1

Resum de l’estat energètic del centre ..............................................................................................................................3

0.1. Consum d’electricitat ...............................................................................................................................3

0.1.1. Potència contractada ...............................................................................................................................3

0.1.2. Reactiva ..................................................................................................................................................3

0.1.3. Envolupant tèrmica ..................................................................................................................................3

0.1.4. Calefacció................................................................................................................................................3

0.1.5. Producció d’aigua calenta sanitària..........................................................................................................3

0.1.6. Il·luminació ..............................................................................................................................................4

0.1.7. Resta d’equips consumidors d’electricitat ................................................................................................4

0.2. Consum d’aigua.......................................................................................................................................4

0.2.1. Contractació de l’aigua ............................................................................................................................4

1 Resum de les mesures analitzades .........................................................................................................5

1.1. Taula resum de les actuacions ................................................................................................................5

2 Seguiment energètic................................................................................................................................9

2.1. Consum elèctric.......................................................................................................................................9

2.2. Consum d’aigua.....................................................................................................................................10

3 Abast de l’estudi i dades del centre........................................................................................................11

3.1. Abast de l’estudi ....................................................................................................................................11

3.2. Objectius de l’estudi...............................................................................................................................11

3.3. Monitoratge de consums elèctrics..........................................................................................................11

4 Dades generals del centre estudiat........................................................................................................12

4.1. Descripció del centre .............................................................................................................................12

4.2. Programa de funcionament....................................................................................................................12

5 Anàlisi de consums................................................................................................................................14

5.1. Consideracions prèvies .........................................................................................................................14

5.2. Comportament energètic actual .............................................................................................................15

5.2.1. Consum de subministres energètics i d’aigua del centre........................................................................15

5.2.2. Consum d’electricitat .............................................................................................................................16

5.2.2.1. Consum d’electricitat diari......................................................................................................................19

5.2.2.1.1. Setmana del 15/08/2015. Setmana festiva de l’agost ...................................................................19

5.2.2.1.2. Setmana del 19/1/2015. Setmana típica de temporada esportiva d’hivern ...................................21

5.2.2.1.3. Setmana del 25/5/2015. Setmana típica de temporada esportiva d’estiu......................................22

5.2.2.1.4. Importància de la il·luminació exterior ..........................................................................................23

5.2.3. Consum d’aigua.....................................................................................................................................24

6 Anàlisi de la contractació energètica......................................................................................................26

6.1. Contractació elèctrica ............................................................................................................................26

6.1.1. Anàlisi energia reactiva..........................................................................................................................26

6.1.2. Anàlisi potència elèctrica .......................................................................................................................26

6.1.3. Estudi nova potència contractada ..........................................................................................................27

7 Justificació de la viabilitat tècnica i econòmica de les mesures d’estalvi proposades .............................30

7.1. Taula resum de les actuacions ..............................................................................................................30


2

7.2. Mesures d’estalvi ...................................................................................................................................34

7.2.1. MCE 1200. Ajust de la potència contractada .........................................................................................34

7.2.2. MCE 4200 Substitució de lluminàries amb fluorescents tl8 per altres de tecnologia led i detectors de

presència en vestidors...........................................................................................................................36

7.2.3. MCE 5500. Modificació i posada en marxa de la instal·lació solar tèrmica.............................................40

7.2.4. MCE 6301. Desconnexió de l’ACS a la cisterna del WC i les aixetes dels rentamans ............................42

7.2.5. MCE 6302. Substitució de cisternes de vàter actuals per altres de doble descàrrega ............................44


3

Resum de l’estat energètic del centre

0.1. Consum d’electricitatEl consum d’electricitat del camp de futbol s’ha incrementat en l’any 2014 respecte als valors que

apareixen del 2010 a 2012 a l’informe d’avaluació energètica en un 18,4% i en un 16,8% la despesa

econòmica associada.

0.1.1. Potència contractadaEl subministrament elèctric consta d’una tarifa 3.0A amb una potència contractada de 30kW per als

3 períodes. S’ha detectat una potència contractada massa baixa als períodes P1 i P2, i un excés de

potència contractada al període P3. Aquest excés de potència contractada en l’últim període és fruit

a que abans era obligatori contractar igual o superior potència el període P3 respecte al P2. En

l’actualitat això no és obligatori i es poden optimitzar els tres períodes.

0.1.2. ReactivaLa despesa associada a l’energia reactiva és de 117,4 €/any.

0.1.3. Envolupant tèrmicaEl vestidor antic per haver estat construït a l’any 1984, o no disposa o disposa de molt poc aïllament

tèrmic a diferència dels nous vestidors que per haver estat construïts al 2009 disposen d’aïllament

tèrmic en tota la seva envolupant.

Les finestres de l’edifici antic tampoc disposen de vidres dobles a diferència del nou edifici. Aquest

fet fa que la demanda energètica del vestidor antic sigui superior a la del vestidor nou.

0.1.4. CalefaccióL’edifici dels nous vestidors disposa d’un sistema de bomba de calor tipus Split per a cada un dels

dos vestidors i un per l’àrbitre.

Les estances de l’edifici vell es calefacten amb radiadors elèctrics.

0.1.5. Producció d’aigua calenta sanitàriaEls vestidors antics compten amb un termo elèctric que l’únic subministrament d’aigua que proveeix

als vestidors. Aquesta única entrada d’aigua abasteix a l’aigua de les dutxes, de les piques, i

sorprenentment dels inodors.

Pel que fa els nous vestidors disposen d’un dipòsit acumulador recolzat per una instal·lació solar

tèrmica que el dia de la visita es trobava fora de servei. Aquest problema és degut a una mala


4

ubicació de les sondes de temperatura quan es va executar la instal·lació. I a una falta de pressió

en el circuit primari.

S’ha pogut detectar que el consum nocturn fins les 4:00 del matí a l’hivern està vinculat a

l’escalfament de l’aigua per part del termo elèctric.

0.1.6. Il·luminacióS’observa una gradació en el consum d’electricitat vinculat a les hores de llum natural que fa pensar

que es fa un ús racional de l’encesa dels focus adaptant l’encesa a les demandes de cada moment.

D’altra banda es detecta a les nits de l’hivern hi ha un excés de consum que no s’ha pogut

determinar si està vinculat a la il·luminació o a que hi ha equips que no queden tancats

energèticament parlant i que provoquen un important consum.

Els vestidors especialment els antics disposen d’una instal·lació de fluorescents TL8 amb balast

electromagnètic. En l’interior dels vestidors manquen sistemes de regulació i control de la llum que

garanteixin que queden tancades les llums quan no hi ha ningú canviant-se.

0.1.7. Resta d’equips consumidors d’electricitatA part dels equips consumidors d’electricitat abans esmentats s’ha detectat: neveres, congeladors,

equips de megafonia, rentadores, assecadores i cafeteres. Tots aquests equips no haurien de tenir

una repercussió important en el consum d’energia del camp de futbol.

0.2. Consum d’aiguaNo es pot determinar el consum d’aigua associat als usos del camp de futbol (sanitaris i reg del

camp) degut a que només hi ha un subministrament d’aigua que abasteix al camp de futbol i la

piscina.

En aquest sentit es recomana instal·lar un comptador d’aigua en algun dels dos equipaments per

poder estudiar més acuradament el consum d’aigua que es fa dels dos equipaments.

0.2.1. Contractació de l’aiguaLes condicions de contractació de l’aigua per als equipaments dels ajuntaments són immillorables.


5

1 Resum de les mesures analitzades

1.1. Taula resum de les actuacionsEl centre té un consum elèctric anual de referència de 31.871 kWh i d’aigua de 3.156 m3. La

despesa vinculada al consum elèctric és de 7.405 €/any i d’aigua de 3.018 €/any.

En la present auditoria s’han estudiat 5 mesures d’estalvi energètic de les quals 3 es consideren

d’interessant aplicació, de les que 2 tenen un període de retorn de la inversió inferior a 1 any.

La implementació de les 5 mesures d’estalvi, repercutiria en un estalvi del consum d’energia del

22,5% i d’aigua d’un 0,6%, però un estalvi de la despesa energètica i d’aigua del 15,8%. La inversió

global per aconseguir aquests objectius s’estima en 4.520 € i el retorn simple (sense tenir en

compte l’increment futur dels costos energètics) de 2,7 anys.

TOTAL MESURES PROPOSTESConsum

actual (m3 okWh)

Despesaactual

amb IVA(€)

Estalvi inversióamb

IVA (€)

paybacksimple

kWh o m3 tCO2 € amb IVA

TOTAL AIGUA (m3) 3.156 3.018 18 0,6% 0,01 0,6% 17 0,6% 1.395 82,4anys

TOTAL ELECTRICITAT (kWh) 31.871 7.405 7.183 22,5% 2,37 22,5% 1.628 22,0% 3.125 1,9 anys

TOTAL 35.027 10.423 2,38 22,5% 1.645 15,8% 4.520 2,7 anys

Taula resum totes les mesures estudiades

La implementació de les 2 mesures d’estalvi amb períodes de retorn de la inversió inferior a 1 any,

repercutiria en un estalvi del consum d’energia del 15,2% i un estalvi de la despesa energètica del

19,3%. La inversió global per aconseguir aquests objectius s’estima en 499 € i el retorn simple

(sense tenir en compte l’increment futur dels costos energètics) en 0,3 anys.

TOTAL MESURES PROPOSTESAMB PERÍODE DE RETORN DE

LA INVERSIÓ <1 ANY

Consumactual (m3 o

kWh)

Despesaactual

amb IVA(€)


IVA (€)

paybacksimple


TOTAL AIGUA (m3) 3.156 3.018 0 0,0% 0,00 0,0% 0 0,0% 0 -

TOTAL ELECTRICITAT (kWh) 31.871 7.405 4.852 15,2% 1,60 15,2% 1.432 19,3% 499 0,3 anys

TOTAL 35.027 10.423 1,60 15,2% 1.432 14,5% 499 0,3 anys

Taula resum totes les mesures amb un retorn inferior a 1 any

Les propostes d’estalvi endreçades per pay back simple queden reflectides en la següent taula:


6

CODI NOMPay Back

Simple[anys]

MCE1200 Ajust de la potència contractada 0,44

MCE5500 Modificació i posta en marxa de la instal·lació solartèrmica 0,31

MCE6301 Eliminació de l'ACS de la cisterna del WC i les aixetesdels rentamans 3,09

A continuació es presenta la taula de mesures d’estalvi on s’indiquen les dades més significatives

de les mesures estudiades. En aquesta taula s’ha realitzat una avaluació econòmica per a

cadascuna de les mesures independentment de les altres.

A la taula es pot observar el valor actual net (VAN) de les inversions que permet calcular el valor

present d'un determinat nombre de fluxos de caixa generats per una inversió. La metodologia

consisteix en descomptar al moment actual, tots els fluxos de caixa futurs del projecte. EL VAN

representa la diferència entro el que valen les coses i el que costen (Inversió), és a dir, consisteix

en determinar l'equivalència en el temps 0 dels fluxos d'efectiu futurs que genera un projecte i

comparar aquesta equivalència amb el desemborsament inicial.

La fórmula és la següent:

On “r” és el tipus d'interès al qual descomptem els fluxos de caixa. Si es tracta d'un projecte sense

risc, es prendria com a referència el tipus de la renda fixa, de tal manera que amb el VAN s’estima

si la inversió és millor que invertir en alguna cosa segura, sense risc específic. Normalment "r" sol

representar el cost mitjà ponderat de capital (CMPC), és a dir, el cost dels diners per a la

companyia, que mostra el valor que creen les corporacions per als accionistes (rendibilitat del

capital invertit).

I on “t” és el nombre de períodes (normalment anys) sobre el qual s'analitza l'operació.

Mesura descartada

Mesura seleccionada amb Pay Back >1 any

Mesura seleccionada amb Pay Back <1 any


7

Si el VAN és superior a 0 la inversió produirà guanys per sobre de la rendibilitat exigida i el projecte

pot acceptar-se. Si el VAN és 0 no es produeixen guanys ni pèrdues però si és inferior llavors la

inversió donarà guanys per sota de la rendibilitat exigida.

Finalment la taula presenta les inversions endreçades per taxa interna de retorn (TIR). Es defineix

com TIR del Projecte, la taxa de descompte que converteix en VAN a zero, és a dir marca la

frontera entre inversions amb VAN positiu i inversions amb VAN negatiu:


8

A continuació es presenta la taula resum de totes les mesures avaluades en la present auditoria energètica:

CODI NOM TipusCONSUM

Consum totalfont energètica

[kWh]

Consumanual de

referència[kWh]

Consumanual de

referènciadesprés

d'implantació[kWh]

Estalvianual

previst[kWh]

Estalvianual

previst[tCO2]

Percentatged’estalvirespecte

referència[%]

Percentatged’estalvitotal font

energètica[%]

Estalvianual

previstamb

IVA[€]

InversióPECambIVA[€]

PaybackSimple[anys]

TIR[%]

VAN[€]

PeriodeTIR iVAN

CONTRACTACIÓ

MCE1200 Ajust de la potència contractada Electricitat 31.871 31.871 31.871 0 0 0,0% 0,0% 445 196 0,4 127% 227,4 1 any

INSTAL·LACIÓ IL·LUMINACIÓ

MCE4200Substitució fluorescents tl8 vestuaris

antics i incorporar detectors depresencia en vestuaris i banys

Electricitat 31.871 2.756 2.188 568 0 0 0 92 2.305 25,2 -1% -1.269

25anys

ACS

MCE5500 Modificació i posta en marxa de lainstal·lació solar tèrmica Electricitat 31.871 12.541 7.689 4.852 1,60 38,7% 15,2% 988 303 0,3 70% 188,1 1 any

MCE6301 Eliminació de l'ACS de la cisterna delWC i les aixetes dels rentamans Electricitat 31.871 12.541 10.777 1.763 0,58 14,1% 5,5% 104 321 3,1 27% 86,2 3 anys

AIGUA

MCE6302 Substiució cisternes de vàter actualsper altres amb doble descàrrega aigua 3.156 3.156 3.138 18 0 1% 1% 17 1.395 82,4 - - -

Llegenda 1 Llegenda 2Mesura descartada Payback simple Valor resultant de la formula: Inversió /Estalvi

Mesura seleccionada amb Payback >1any TIR Taxa interna de retorn

Mesura seleccionada amb Payback <1any VAN Valor actual net calculat amb una taxa del 5% del descompte

Període TIR i VAN Període en el que s'ha calculat el VAN


9

2 Seguiment energèticAquest apartat te com objecte valorar si s’han produït estalvis des que es va produir la primera

visita al centre el 9/6/2015 fins al final del període de prestació d’aquest servei i determinar quines

han estat les causes.

La descàrrega de dades de consum del comptador junt amb l’accés a la factura elèctrica on-line ha

permès fer aquest seguiment.

2.1. Consum elèctricDe la comparació dels consums mensuals des que tenim dades (gener del 2014) fins l’actualitat es

pot veure que des de l’agost del 2015 s’ha produït un descens sostingut en el consum elèctric

mensual d’entre el 4 i el 15%. Per altra banda a partir del gener del 2016 s’ha detectat un increment

en el consum del 9%.

2014 2015 2015 2016 2016

kWh kWh % variació kWh % variació

Gener 3,443 3,678 7% 3,761 9%

Febrer 2,745 3,151 15%

Març 3,042 3,168 4%

Abril 2,318 2,230 -4%

Maig 2,408 2,620 9%

Juny 2,474 2,476 0%

Juliol 1,509 2,118 40%

Agost 1,588 1,343 -15%

Setembre 3,125 2,602 -17%

Octubre 3,123 2,949 -6%

Novembre 3,286 3,146 -4%

Desembre 2,976 2,723 -9%

TOTALS 32,037 32,204 4% 3,761 -100%


10

La principal acció vinculada al descens del consum elèctric han estat la posada en marxa de la

instal·lació solar tèrmica.

La causa de l’increment en el consum elèctric des del gener del 2016 sembla tenir a veure a la

incorporació de 2 calefactors nous en els vestidors vells.

2.2. Consum d’aiguaNo es disposa de dades


11

3 Abast de l’estudi i dades del centre

3.1. Abast de l’estudiEl present estudi energètic abasta el comportament energètic del camp de futbol de la Granada.

3.2. Objectius de l’estudiEl present estudi energètic té com a principals objectius:

Reconeixement i descripció bàsica de l’equipament i de les seves instal·lacions tècniques

(estat actual de conservació i funcionament).

Estudi de consums a partir de dades existents (es preveuen dades d’electricitat,

combustibles i aigua dels darrers dos anys) i mesures in situ.

Pla d’actuació a curt termini (1 any) per aconseguir estalvis superiors al 10 % de la

despesa energètica sense necessitat d’inversió. Plans d’actuació a mig i llarg termini amb

inversions.

Seguiment energètic des de la visita fins la finalització del contracte per tal de detectar

puntes de consum ineficients i/o verificar els estalvis aconseguits amb la implementació

d’algunes de les mesures propostes.

3.3. Monitoratge de consums elèctricsUn sistema de monitoratge te com a objectiu proveir d’informació sobre paràmetres energètics

d’una instal·lació, edifici o industria,... per la optimització de la gestió dels consums energètics.

Alhora el monitoratge permet prendre consciencia a l’usuari sobre els consums energètics vinculats

a la seva activitat.

Per la prestació d’aquest servei Greenstorm va incloure com a millora la implantació d’un sistema

de monitoratge en capçalera del consum elèctric. Degut a problemes de cobertura del comptador

no s’ha pogut fer un monitoratge en temps real. El que s’ha fet són descàrregues de consums

elèctrics horaris que s’han penjat i es poden visualitzar a la plataforma DEXCELL.

Aquesta descàrrega a efectes pràctics permet fer un estudi més detallat del patró de consum

elèctric de l’usuari alhora que permet fer un seguiment dels estalvis aconseguits a partir de la

implementació de mesures d’estalvi proposades.


12

4 Dades generals del centre estudiat

4.1. Descripció del centreL’activitat esportiva del camp de futbol es desenvolupa en dos edificis bàsicament i un cobert que fa

de bar. Un edifici més antic destinat a vestidor i a espai social del club construït a l’any 1984, i un

edifici més recent construït al 2009.

L’edifici antic disposa d’una envolupant tèrmica sense aïllament tèrmic i finestres amb vidres

simples i fusteria metàl·lica.

L’edifici nou va ser construït amb posterioritat a l’aplicació CTE-HE1 (2006) i compta amb uns

tancaments amb aïllament tèrmic i una instal·lació solar tèrmica.

Fotografia àrea del centre

4.2. Programa de funcionamentTot i que els horaris de funcionament del camp de futbol poden variar cada temporada, durant l’any

2014 l’horari de funcionament fa ser el següent:

HORARI TEMPORADA ESPORTIVA1 h 2 h 3 h 4 h 5 h 6 h 7 h 8 h 9 h 10

h11h

12h

13h

14h

15h

16h

17h

18h

19h

20h

21h

22h

23h

24h

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

DISSABTE

DIUMENGE


13

CALENDARI 2014

Gener Febrer Març1 2 3 4 5 1 2 1 2

6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9 3 4 5 6 7 8 9

13 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 16 10 11 12 13 14 15 16

20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23 17 18 19 20 21 22 23

27 28 29 30 31 24 25 26 27 28 24 25 26 27 28 29 30

31

Abril Maig Juny1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 1

7 8 9 10 11 12 13 5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 8

14 15 16 17 18 19 20 12 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 15

21 22 23 24 25 26 27 19 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 22

28 29 30 26 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28 29

30

Juliol Agost Setembre1 2 3 4 5 6 1 2 3 1 2 3 4 5 6 7

7 8 9 10 11 12 13 4 5 6 7 8 9 10 8 9 10 11 12 13 14

14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 17 15 16 17 18 19 20 21

21 22 23 24 25 26 27 18 19 20 21 22 23 24 22 23 24 25 26 27 28

28 29 30 31 25 26 27 28 29 30 31 29 30

Octubre Novembre Desembre1 2 3 4 5 1 2 1 2 3 4 5 6 7

6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9 8 9 10 11 12 13 14

13 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 16 15 16 17 18 19 20 21

20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23 22 23 24 25 26 27 28

27 28 29 30 31 24 25 26 27 28 29 30 29 30 31

TEMPORADA ESPORTIVA SENSEACTIVITAT


14

5 Anàlisi de consums

5.1. Consideracions prèviesPer a la realització de l’anàlisi de consums es disposen dades referents a la facturació energètica

recopilada i entregada pel client dels subministraments gas ( anys 2012 al 2014) i d’aigua (2013 a

2015). En el cas de l’electricitat les dades facilitades no semblen correspondre a aquest equipament

i ja s’ha informat d’aquesta incidència. Tant aviat com es disposi d’aquesta dada es completarà el

present document, fins al moment s’utilitzaran les dades descarregades del comptador que van des

del 6 d’octubre del 2014 fins l’actualitat.

S’han estudiat les corbes de consum associades a la facturació real i la seva evolució en el temps.

A partir del consum durant aquests períodes s’ha establert un consum de referència anual, que

servirà com a període base per calcular els estalvis de les diferents mesures.

L’objecte de la corba de consum de referència és determinar quin perfil de consum tindria el centre

durant un any amb les condicions actuals (de l’envolupant de l’edifici, les seves instal·lacions, i

programa funcional i ús), i els costos associats amb les condicions econòmiques actuals dels

subministraments.

És per això que la corba de consum de referència és teòrica i en aquest cas s’ha considerat com a

la mitjana de consums mensuals del període en que disposem de factures fiables.

Pel que fa al cost econòmic associat a la corba de referència, s’ha tingut en compte un cost estàtic

associat a l’última factura disponible de cadascun dels subministraments.

Els preus, incloent despeses fixes (com el terme de potència en el cas de l’electricitat) sense IVA,

considerats en el present estudi pels diferents subministraments es justifiquen en cadascun dels

apartats pertinents i es resumeixen en la taula següent:

ELECTRICITAT AIGUA

0,1920 €/kWh 0,79020 €/m³

Preus de referència dels subministraments amb despeses incloses

El terme variable de les factures energètiques i d’aigua excloent impostos és el següent:

ELECTRICITAT AIGUA

0,1062 €/kWh 0,79020 €/m³

Preus de referència dels subministraments

En el cas de l’electricitat s’ha extret la dada en base a un estudi dels consums per tram de tarifació.


15

PREU €/kWh P1 P2 P3 Preu mig

2014 0,129931 0,106233 0,073064 0,106174

El preu del kWh s’ha deduït en funció dels consums ens els diferents períodes al llarg dels últims

anys per cada tram.

CONSUM PER PERÍODES P1 % P1 P2 % P2 P3 % P3 TOTAL

2015 1.490 41% 1.467 40% 721 20% 3.678

2014 8.658 27% 16.566 52% 6.813 21% 32.037

2013 987 41% 932 39% 489 20% 2.408

TOTALS kWh 11.135 29% 18.965 50% 8.023 21% 38.123

5.2. Comportament energètic actual

5.2.1. Consum de subministres energètics i d’aigua del centreDel repartiment del consum per subministres es pot veure que l’aigua representa un 29% del cost

total tot i disposar d’una tarifa econòmica. Això és degut a que l’escomesa de l’aigua és comuna a

les piscines.

Despeses Despeses

€ %

ELECTRICITAT 6.120 71%

AIGUA 2.494 29%

TOTAL 8.614

El repartiment del consum d’energia (kWh/any) del centre auditat, per àmbit de consum, es potveure a les taules i gràfiques següents:

CombustibleConsum Consum Despeses Despeses Emissions

CO2Emissions

CO2

kWh % € % tCO2 %IL·LUMINACIÓ

PISTES ELECTRICITAT 16.574 52% 3.182 52% 5 52%

IL·LUMINACIÓINTERIOR ELECTRICITAT 2.756 9% 529 9% 1 9%

ALTRES EQUIPS ELECTRICITAT 12.541 39% 2.408 39% 4 39%

TOTAL 31.871 100% 6.120 100% 11 100%


16

5.2.2. Consum d’electricitatPer l’obtenció del consum de referència l’estudi s’ha basat en el consum d’electricitat des del

desembre del 2013 fins gener del 2015.

2013 2013 2014 2014 2015 2015 REFERÈNCIA REFERÈNCIA

kWh € kWh € kWh € kWh €

Gener 3.443 622 3.678 706,24 3.561 683,68

Febrer 2.745 583 2.745 527,09

Març 3.042 515 3.042 584,12

Abril 2.318 452 2.318 445,10

Maig 2.408 458 2.408 462,38

Juny 2.474 498 2.474 475,05

Juliol 1.509 378 1.509 289,75

Agost 1.588 359 1.588 304,92

Setembre 3.125 588 3.125 600,05

Octubre 3.123 553 3.123 599,67

Novembre 3.286 600 3.286 630,97

Desembre 2.408 514 2.976 730 2.692 516,91

TOTALS 2.408 514,17 32.037 6.335,87 3.678 706,24 31.871 6.119,69


17

El consum d’electricitat del centre està vinculat als següents usos:

Il·luminació exterior. Bàsicament considera la il·luminació de la pista.

Il·luminació interior Inclou la il·luminació dels vestidors, bar i sala.

Resta d’equips consumidors. Inclou la resta d’equips consumidors d’electricitat com ara:

bombes, neveres, calefactors, acumuladors,...

ELECTRIC.

IL·LUMINACIÓPISTES

IL·LUMINACIÓINTERIOR

ALTRESEQUIPS TOTAL COST

kWh kWh kWh kWh €

Gener 1.694,11 244,07 1.622,32 3.560,50 683,68

Febrer 1.619,55 233,33 892,13 2.745,00 527,09

Març 1.794,78 258,57 988,65 3.042,00 584,12

Abril 1.120,37 231,80 965,83 2.318,00 445,10

Maig 1.420,72 204,68 782,60 2.408,00 462,38

Juny 1.406,88 217,71 849,41 2.474,00 475,05

Juliol 438,58 191,79 878,63 1.509,00 289,75

Agost 461,54 201,83 924,63 1.588,00 304,92

Setembre 1.777,08 275,00 1.072,92 3.125,00 600,05

Octubre 1.842,57 265,46 1.014,98 3.123,00 599,67

Novembre 1.938,74 279,31 1.067,95 3.286,00 630,97

Desembre 1.058,85 152,55 1.480,60 2.692,00 516,91

TOTALS 16.574 2.756 12.541 31.871 6.120

Gràficament els consums es reparteixen aproximadament de la següent manera.


18

Si s’analitza el consum per períodes de tarifació és pot veure com el principal consum d’energia es

produeix en el tram P2 (52%). D’aquesta dada es desprèn que tot i la dificultat, tots els consums

que puguem traslladar a la franja horària P3 i/o eliminar de la franja P1 ens suposaran un estalvi

econòmic (no de consum).


19

5.2.2.1. Consum d’electricitat diariEl monitoratge del centre i el posterior estudi de les dades extretes ha permès realitzar la distribució

dels consums elèctrics amb certa fiabilitat. Amb aquest objectiu s’han estudiat diferents períodes

del centre on es poden extreure diferents conclusions.

Aquests períodes d’interès son:

Setmana del 15/8/2015. Setmana festiva de l’agost

Setmana del 29/12/2015. Setmana típica festes nadalenques..

Setmana del 19/1/2015. Setmana típica temporada esportiva d’hivern.

Setmana del 25/05/2015. Setmana típica temporada esportiva estiu.

De la superposició de 3 d’aquests períodes podem extreure les següents conclusions:

5.2.2.1.1. Setmana del 15/08/2015. Setmana festiva de l’agostDe l’observació del consum d’aquesta setmana es pot veure com el consum es entre 1 i 3kWh i que

només dos dies puntualment s’ha produït un major consum (dia 11 i 14 d’agost) degut a l’encesa


20

dels focus de la pista. El fet que la punta de consum arribi fins al 13kWh indica que durant aquest

període només es va encendre la meitat dels focus.

Corba de consum setmanal

Si ens centrem concretament en un dia festiu d’estiu (15/8/2015) podem veure que els consums

oscil·len entre 1kW o 3kW i això és degut a l’encesa i apagada d’equips elèctrics com neveres, o

termos elèctrics que es van apagant i encenent en diferents moments del dia.

Corba de consum diària


21

5.2.2.1.2. Setmana del 19/1/2015. Setmana típica de temporada esportivad’hivern

El consum d’aquesta setmana representativa s’adapta perfectament a l’horari de funcionament del

centre, és a dir entrenaments per les tardes de dimarts a divendres i partits dissabte al llarg de tot el

dia i diumenge pel matí.


Si ens centrem en els consums diaris de dimarts a divendres podem veure un patró de consum

constant consistent en una encesa progressiva de la instal·lació a partir de les 16:00, un major

consum des de les 18:00 fins les 22:00 fruit de la il·luminació del camp (punta de 24kW) i un

consum constant des de les 23:00 fins les 4:00 del matí corresponent a l’enllumenat exterior.

Aquestes comportament queda exemplificat a la següent gràfica:


S’ha detectat que entre les 12:00 i les 4:00 del matí hi ha un increment en el consum elèctric degut

a que el termo elèctric torna a escalfar l’aigua consumida durant l’últim entrenament del dia.


22

5.2.2.1.3. Setmana del 25/5/2015. Setmana típica de temporada esportivad’estiu

El consum d’aquesta setmana representativa també s’adapta perfectament a l’horari de

funcionament del centre com en la setmana d’hivern amb la particularitat de que la punta de

consum de la nit és més afilada (dura menys) i és inferior (15-17kW).


Si ens centrem en els consums diaris de dimarts a divendres podem veure com a partir de la 1:00 el

consum és constantment baix (entre 1-2kWh) fins les 5:00 en que s’obren els vestidors i el consum

pateix un petit increment (fins els 5kWh) fins les 21:00 en que s’encén el 50% dels focus.


23


5.2.2.1.4. Importància de la il·luminació exteriorLa importància de la il·luminació del camp de futbol es pot veure clarament comparant diferents

setmanes de mesos successius és a dir: 2/2/2015, 27/3/2015, 27/4/2015 i 25/5/2015.

Corbes de consum setmanal

De la comparació d’aquestes quatre setmanes podem veure com la setmana de febrer el seu

consum és un 41,8% superior a la de maig, un 29% superior que la d’abril, i un 14% respecte la de

març. Podem veure que les corbes de consum al llarg d’aquestes 4 setmanes són molt semblants

amb l’única diferència que les puntes de màxim consum són més elevades a l’hivern que a l’estiu.

En la gràfica posterior en que es comparen els dimarts d’aquestes 4 setmanes podem veure com la

punta de màxim consum es produeix a les 21:00 però al febrer i al març aquesta punta és molt


24

superior (24kWh) als dies d’abril i maig (18 i 14kh respectivament).


Aquesta punta de consum coincideix amb l’encesa dels focus del camp de futbol i ens indica que

els mesos d’hivern, amb menys hores de llum natural, s’encenen abans els focus (al voltant de les

18:30) i en més número (24kW). Per contra veiem que a mida que ens apropem a l’estiu la

il·luminació del camp s’encén més tard (al voltant de les 20:00) i en menor nombre (18-14kW).

Aquesta gradació en el consum de electricitat vinculat a les hores de llum natural indica quees fa un ús racional de l’encesa dels focus adaptant l’encesa a les demandes de cadamoment.

5.2.3. Consum d’aiguaPer l’obtenció del consum de referència l’estudi s’ha basat en el consum d’aigua des de gener del

2014 fins al febrer del 2015.

GENÈRIC 2014 2014 2015 2015 REFERÈNCIA REFERÈNCIA

m3 € m3 € m3 €

Gener 195,1 149,9 61,4 48,6 128,3 101,3

Febrer 176,2 135,4 35,7 28,2 105,9 83,7

Març 259,7 199,5 259,7 205,2

Abril 465,6 357,8 465,6 367,9

Maig 481,2 369,7 481,2 380,2

Juny 368,2 287,5 368,2 290,9

Juliol 330,1 260,8 330,1 260,8

Agost 330,1 260,8 330,1 260,8

Setembre 319,5 252,4 319,5 252,4

Octubre 229,6 181,4 229,6 181,4

Novembre 104,1 82,3 104,1 82,3

Desembre 34,2 27,0 34,2 27,0

TOTALS 3.293 2.564,66 97 76,76 3.156 2.494,15


25

En el cas de l’aigua és difícil fer el repartiment del consum degut a que només tenim un comptador

d’aigua pel camp de futbol i la piscina. Tot i així, es pot veure com hi ha un increment de consum a

mida que s’apropa l’estiu vinculat a un major reg de la gespa natural de la piscina i artificial del

camp de futbol, però també fruit de l’acondicionament de l’aigua de la piscina i la reposició de part

de l’aigua que es perd per evaporació.


26

6 Anàlisi de la contractació energètica

6.1. Contractació elèctricaPer a la realització de l’anàlisi de consums es disposa de dades referents a la facturació energètica

recopilada i entregada pel client dels subministraments d’electricitat ( anys 2013 al 2014).

L’anàlisi de la contractació es centrarà en els costos derivats de la potència elèctrica i reactiva,

deixant a banda el cost de l’energia activa.

6.1.1. Anàlisi energia reactivaEl cost generat per consums de reactiva és sempre una penalització que trasllada la companyia a la

factura. Quan existeix aquesta penalització cal realitzar un estudi de la viabilitat tècnica econòmica

de muntar una bateria de condensadors per eliminar aquesta penalització amb un retorn de la

inversió raonable.

En aquest cas, les factures que comprenen els períodes d’abril del 2014 fins a octubre del2014 presenten una despesa vinculada de 117,37€ (iva inclòs).

6.1.2. Anàlisi potència elèctricaPer l’anàlisi de la potència cal realitzar un estudi de la potència òptima a contractar per cada un dels

tres períodes. En els subministraments de tarifes 3.0A, el control de la potència consumida es

realitza mitjançant maxímetres, de manera que l'obtenció de la potència contractada òptima se

simplifica respecte altres tarifes inferiors. L’ajust de la potència contractada és sensible a totes

aquelles futures modificacions d'aparells de consum i a canvis en els horaris de funcionament

d’aquests. Per tant es considera necessari realitzar un estudi puntual de la contractació cada cop

que es realitzin algunes de les modificacions comentades, quan tinguem modificacions rellevants

en les normatives i, a nivell periòdic, mínim un estudi anual.

S’ha realitzat el registre de maxímetres a partir de les factures de companyia i, en el cas de no

tenir-les, a través de les simulacions de factures realitzades per Dexcell. A continuació es mostren

dos gràfics: un de registre horari de potències realitzat per la monitorització sense la distinció del

període tarifari i, seguidament, un gràfic amb les potències màximes d’un any i la potència

contractada actualment.


27

Potències màximes mensuals per períodes i potència contractada actual

Les potències màximes registrades es troben lleugerament per sobre de la potència contractada

(30kW,30kW,30kW) en els períodes P1 i P2 i molt per sobre en el P3.

6.1.3. Estudi nova potència contractadaPer la selecció de la potència òptima de contractació pels diferents períodes s’han realitzat

iteracions amb diferents potències per realitzar un estudi de sensibilitat dels costos i estalvis

respecte potències contractades. Aquestes iteracions es generen per a cadascun dels períodes,

doncs són independents, tal i com ja s’ha comentat amb anterioritat. Els preus per realitzar els

càlculs dels estalvis potencials són el darrer preu disponible, el qual ens permet tenir un escenari de

futur sense considerar cap augment del preu de la potència contractada.

A continuació es mostren les gràfiques de sensibilitat dels estalvis respecte les diferents possibles

potències contractades per a cada un dels períodes.


28


29

P1 P2 P3POTÈNCIA MÀXIMA 39 kW 38 kW 12 kWPOTÈNCIA MÍNIMA 9 kW 24 kW 8 kWPOTÈNCIA MITJANA 23 kW 32 kW 10 kWPOTÈNCIA MÀX ESTALVI 33 kW 35 kW 15 kW ESTALVI TOTALMÀXIM ESTALVI 11,31 € 76,98 € 215,34 € 367,40 €

D’aquest estudi es pot extreure que la potència contractada està molt ajustada als valors del

maxímetre, però que s’arriba a pagar penalització en alguns mesos en que se supera (en molt) la

potència contractada de 30kW.

És per això que es proposa augmentar lleugerament la potència contractada del període P1 i P2 a

33kW i 35kW respectivament i baixar la del període P3 a 15kW (ara que és possible).

A aquestes potències poden ser inferiors als valors màxims, la qual cosa vol dir que en un o

diversos mesos la potència registrada en el maxímetre serà superior, i per tant en un o diversos

mesos es cobrarà una penalització per l'excés. Però en el còmput total anual, aquesta penalització

quedarà compensada per la menor facturació de la resta de mesos, sent major l'estalvi al final

d'any.


30

7 Justificació de la viabilitat tècnica i econòmica de lesmesures d’estalvi proposades

7.1. Taula resum de les actuacionsEl centre té un consum elèctric anual de referència de 31.871 kWh i d’aigua de 3.156 m3. La

despesa vinculada al consum elèctric és de 7.450 €/any i d’aigua de 3.018 €/any.

En la present auditoria s’han estudiat 5 mesures d’estalvi energètic de les quals 3 es consideren

d’interessant aplicació, de les que 2 tenen un període de retorn de la inversió inferior a 1 any.

La implementació de les 5 mesures d’estalvi, repercutiria en un estalvi del consum d’energia del

22,5% i d’aigua d’un 0,6%, però un estalvi de la despesa energètica i d’aigua del 15,8%. La inversió

global per aconseguir aquests objectius s’estima en 4.520 € i el retorn simple (sense tenir en

compte l’increment futur dels costos energètics) de 2,7 anys.

TOTAL MESURES PROPOSTESConsum

actual (m3 okWh)

Despesaactual

amb IVA(€)


IVA (€)paybacksimple


TOTAL AIGUA (m3) 3.156 3.018 18 0,6% 0,01 0,6% 17 0,6% 1.395 82,4anys

TOTAL ELECTRICITAT (kWh) 31.871 7.405 7.183 22,5% 2,37 22,5% 1.628 22,0% 3.125 1,9 anys

TOTAL 35.027 10.423 2,38 22,5% 1.645 15,8% 4.520 2,7 anys

Taula resum totes les mesures estudiades

La implementació de les 2 mesures d’estalvi amb períodes de retorn de la inversió inferior a 1 any,

repercutiria en un estalvi del consum d’energia del 15,2% i un estalvi de la despesa energètica del

19,3%. La inversió global per aconseguir aquests objectius s’estima en 499 € i el retorn simple

(sense tenir en compte l’increment futur dels costos energètics) en 0,3 anys.

TOTAL MESURES PROPOSTESAMB PERÍODE DE RETORN DE

LA INVERSIÓ <1 ANY

Consumactual (m3 o

kWh)

Despesaactual

amb IVA(€)


IVA (€)

paybacksimple


TOTAL AIGUA (m3) 3.156 3.018 0 0,0% 0,00 0,0% 0 0,0% 0 -

TOTAL ELECTRICITAT (kWh) 31.871 7.405 4.852 15,2% 1,60 15,2% 1.432 19,3% 499 0,3 anys

TOTAL 35.027 10.423 1,60 15,2% 1.432 14,5% 499 0,3 anys

Taula resum totes les mesures amb un retorn inferior a 1 any

Les propostes d’estalvi endreçades per payback simple queden reflectides en la següent taula:


31

CODI NOMPay Back

Simple[anys]

MCE1200 Ajust de la potència contractada 0,44

MCE5500 Modificació i posta en marxa de la instal·lació solartèrmica 0,31

MCE6301 Eliminació de l'ACS de la cisterna del WC i les aixetesdels rentamans 3,09

A continuació es presenta la taula de mesures d’estalvi on s’indiquen les dades més significatives

de les mesures estudiades. En aquesta taula s’ha realitzat una avaluació econòmica per a

cadascuna de les mesures independentment de les altres.

A la taula es pot observar el valor actual net (VAN) de les inversions que permet calcular el valor

present d'un determinat nombre de fluxos de caixa generats per una inversió. La metodologia

consisteix en descomptar al moment actual, tots els fluxos de caixa futurs del projecte. EL VAN

representa la diferència entro el que valen les coses i el que costen (Inversió), és a dir, consisteix

en determinar l'equivalència en el temps 0 dels fluxos d'efectiu futurs que genera un projecte i

comparar aquesta equivalència amb el desemborsament inicial.

La fórmula és la següent:

On “r” és el tipus d'interès al qual descomptem els fluxos de caixa. Si es tracta d'un projecte sense

risc, es prendria com a referència el tipus de la renda fixa, de tal manera que amb el VAN s’estima

si la inversió és millor que invertir en alguna cosa segura, sense risc específic. Normalment "r" sol

representar el cost mitjà ponderat de capital (CMPC), és a dir, el cost dels diners per a la

companyia, que mostra el valor que creen les corporacions per als accionistes (rendibilitat del

capital invertit).

I on “t” és el nombre de períodes (normalment anys) sobre el qual s'analitza l'operació.

Mesura descartada

Mesura seleccionada amb Pay Back >1 any

Mesura seleccionada amb Pay Back <1 any


32

Si el VAN és superior a 0 la inversió produirà guanys per sobre de la rendibilitat exigida i el projecte

pot acceptar-se. Si el VAN és 0 no es produeixen guanys ni pèrdues però si és inferior llavors la

inversió donarà guanys per sota de la rendibilitat exigida.

Finalment la taula presenta les inversions endreçades per taxa interna de retorn (TIR). Es defineix

com TIR del Projecte, la taxa de descompte que converteix en VAN a zero, és a dir marca la

frontera entre inversions amb VAN positiu i inversions amb VAN negatiu:


A continuació es presenta la taula resum de totes les mesures avaluades en la present auditoria energètica:

CODI NOM TipusCONSUM

Consum totalfont energètica

[kWh]

Consumanual de

referència[kWh]

Consumanual de

referènciadesprés

d'implantació[kWh]

Estalvianual

previst[kWh]

Estalvianual

previst[tCO2]


referència[%]

Percentatged’estalvitotal font

energètica[%]

Estalvianual

previstamb

IVA[€]

InversióPECambIVA[€]

PaybackSimple[anys]

TIR[%]

VAN[€]

PeriodeTIR iVAN

CONTRACTACIÓ

MCE1200 Ajust de la potència contractada Electricitat 31.871 31.871 31.871 0 0 0,0% 0,0% 445 196 0,4 127% 227,4 1 any

INSTAL·LACIÓ IL·LUMINACIÓ

MCE4200Substitució fluorescents tl8 vestuaris

antics i incorporar detectors depresencia en vestuaris i banys

Electricitat 31.871 2.756 2.188 568 0 0 0 92 2.305 25,2 -1% -1.269

25anys

ACS

MCE5500 Modificació i posta en marxa de lainstal·lació solar tèrmica Electricitat 31.871 12.541 7.689 4.852 1,60 38,7% 15,2% 988 303 0,3 70% 188,1 1 any

MCE6301 Eliminació de l'ACS de la cisterna delWC i les aixetes dels rentamans Electricitat 31.871 12.541 10.777 1.763 0,58 14,1% 5,5% 104 321 3,1 27% 86,2 3 anys

AIGUA

MCE6302 Substiució cisternes de vàter actualsper altres amb doble descàrrega aigua 3.156 3.156 3.138 18 0 1% 1% 17 1.395 82,4 - - -

Llegenda 1 Llegenda 2Mesura descartada Payback simple Valor resultant de la formula: Inversió /Estalvi

Mesura seleccionada amb Pay Back >1any TIR Taxa interna de retorn

Mesura seleccionada amb Pay Back <1any VAN Valor actual net calculat amb una taxa del 5% del descompte

Període TIR i VAN Període en el que s'ha calculat el VAN


7.2. Mesures d’estalvi

7.2.1. MCE 1200. Ajust de la potència contractada

Estalvi anual Inversió Pay Back

TipusCONSUM kWh tCO2

%Respectereferència

%Respecte

fontenergètica

€ amb IVA € (amb iva) anys

Electricitat 0 0 0,00% 0,00% 444,5 192,0 0,44

Concepte de la millora

La facturació del terme de potència, és una quantitat fixa mínima , el valor depèn de la potència

contractada per l'usuari . La potència contractada és la potència que l'empresa està obligada a

subministrar en tot moment i per la qual va a cobrar com a mínim.

L'import que cal abonar per aquest concepte , s'obté multiplicant la potència contractada pel període

de facturació i pel terme de potència ( que depèn del tipus de tarifa ).

En el cas que s'utilitzi un maxímetre per controlar la potència, la potència a facturar es calcularà de la

següent manera :

Si la potència registrada pel maxímetre està compresa dins l'interval del 85 al 105 %

respecte a la potència contractada , aquesta potència registrada serà la potència a facturar.

En aquest cas podem considerar que la potència contractada està ajustada a les necessitats

de l’usuari.

Si la potència registrada és superior al 105% de la potència contractada , la potència a

facturar serà igual al valor registrat més el doble de la diferència entre el valor registrat i el

valor corresponent al 105% de la potència contractada . En aquest cas es paga una

penalització per excés de potència.

Si la potència registrada és inferior al 85% de la potència contractada , la potència a facturar

serà igual al 85% de la potència contractada . En aquest cas es paga més potència de la

que es necessita.

Per aquesta raó convé ajustar la potència contractada a les necessitats de l’usuari.


Descripció de la mesura

La mesura consisteix en pujar la potència contractada que actualment és de 30kW en els tres

períodes. Es creu que aquesta potència contractada que està per sota de les necessitats que indica el

maxímetre es va produir en el moment que es van instal·lar els actuals focus que il·luminen les pistes.

A continuació es justifica la potència òptima a contractar.

Justificació de l’estalvi

La mesura es tracta d’analitzar quina és la millor inversió per la millora de la contractació elèctrica

considerant els valors de la taula de màxim estalvi, els valors límits amb els equips actuals i el valor

de les inversions per la substitució d’equips.

A continuació es presenten els estalvis i inversions que cal realitzar per a la proposta de màxim estalvi

contractant la potència P1 a 33kW, P2 a 35kW i P3 a 15kW.

P1 P2 P3POTÈNCIA CONTRACTADA 30 kW 30 kW 30 kWPOTÈNCIA MÀXIMA 39 kW 38 kW 12 kWPOTÈNCIA MÍNIMA 9 kW 24 kW 8 kWPOTÈNCIA MITJANA 23 kW 32 kW 10 kWPOTÈNCIA MÀX ESTALVI 33 kW 35 kW 15 kW ESTALVI TOTALMÀXIM ESTALVI 11,31 € 76,98 € 215,34 € 367,40 €

Pressupost de la mesura

ud Descripció Preu Amidament Import

ud Revisió potència a contractar i gestió amb companyia distribuïdora 150,00 1,00 150,00

ud Despeses distribuïdora pel canvi de potència 12,00 1,00 12,00

PEM. PREU EXECUCIÓ MATERIAL 162,00

PEC AMB IVA. PREU EXECUCIÓ PER CONTRATA (IVA inclòs) 196,02

Amb aquestes dades el quadre resum dels estalvis de la mesura resulta:

Tipus CONSUMEstalvi anual

previst[kWh]


referència[%]

Estalvi anualprevist

[€]

Inversió PECsense iva

[€]

Pay BackSimple[anys]

Electricitat 0 0,00% 444,5 196,0 0,44


7.2.2. MCE 4200 Substitució de lluminàries amb fluorescents tl8 per altres detecnologia led i detectors de presència en vestidors




%Respecte

fontenergètica

€ € anys

Electricitat 568 0,19 20,61% 1,78% 91,9 2.305,1 25


Una altra opció per reduir la despesa energètica en instal·lacions d'il·luminació és reemplaçar els

llums i lluminàries de major nombre d'hores d'il·luminació per equivalències en LED. Amb aquesta

solució es redueix notablement el consum dels circuits d'enllumenat, i es minimitza la despesa en

manteniment per l'increment de la vida útil del nou enllumenat.

El principal problema de la substitució de làmpades de fluorescència per làmpades LED és el seu

menor Índex de Reproducció cromàtica.

L’avantatge principal és l'estalvi energètic, que pot arribar a ser del 50%. Cal assenyalar que el

consum d'un tub convencional, a part del propi consum, necessita d'una reactància, el consum oscil·la

entre 3 i 8 Watts per tub (en funció de la qualitat de la reactància). Altres dels avantatges és l'estalvi

en manteniment (substitució d'encebadors, reactàncies, i tubs ...). El tub LED no necessita

reactàncies ni encebadors. Un tub convencional té una vida útil aproximada de 10.000 hores, enfront

de la duració aproximada del tub LED de 50.000. Aquestes dades varien en funció de la qualitat de

qualsevol dels tubs.

Hores de vida: Els tubs LED duren més de 50.000 hores, enfront de les 10.000 d'un bon tub

fluorescent

Resistència: Els tubs de LED poden aguantar molt més els cops o vibracions que els tubs

fluorescents. De fet són desmuntables i reparables, cosa que per als tubs fluorescents és

impensable.

Consum: Els tubs LED consumeixen menys que els tubs fluorescents (un 50% menys en

fluorescents TL8). Un tub fluorescent de 600mm-18W amb reactància i encebador pot arribar a

consumir el doble de la seva potència nominal a causa de la reactància. Estem parlant d'un

consum de 36W enfront dels 8 o 12 W del consum del tub LED de 600mm.

Arrancades: Els tubs LED són d'arrencada instantània i no els afecta les seves hores de vida. En

canvi un tub fluorescent triga a arrencar i el nombre d'encesos diaris afecta la seva vida. Per


exemple molts fabricants de tubs fluorescents estimen la vida del tub en 10.000 hores tenint en

compte únicament 2 enceses al dia.

Medi ambient: Els tubs LED no necessiten de cap gas per encendre, els tubs fluorescents estan

fabricats amb vapor de mercuri i els compostos de mercuri, són productes químics altament

perillosos per a la salut humana i el medi


En aquest cas, atès que se’ns va informar que la il·luminació dels vestidors està encesa des que

comença l’activitat fins que marxen s’ha estudiat la substitució dels actuals fluorescents per una

tecnologia més eficient.

En primer lloc es consideren les següents hores de funcionament anual:


ACTUAL

Espaih/dia

TIPUSA

DiesTIPUS

Aanuals

h/diaTIPUS B

DiesTIPUS

Banuals

h/diaTIPUS

C

DiesTIPUS Canuals

HORESANUALS

Vestuaris antics 4,0 80 6,0 120 3 80 1.280

Zona administració 4,0 80 6,0 120 3 80 1.280

wc 1,3 80 2,0 120 1,0 80 427

PROPOSTA

Espaih/dia

TIPUSA

DiesTIPUS

Aanuals

h/diaTIPUS B

DiesTIPUS

Banuals

h/diaTIPUS C

DiesTIPUS

Canuals

HORESANUALS

Vestuaris antics 2,0 80,0 3,0 120,0 1,5 80,0 640

Zona administració 4,0 80,0 6,0 120,0 3,0 80,0 1.280

wc 0,3 80,0 0,4 120,0 0,2 80,0 85

En base a les hores de funcionament i al tipus de lluminàries existents i propostes es calcula l’estalvianual:

ACTUAL PROPOSTA

Espai Unitats Làmpadaactual

POTÈNCIA[W]

Consumactual(kWh)

Unitats Propostalàmpada

POTÈNCIA[W]

Consumproposta

(kWh)

Estalviconsum(kWh)

Vestuarisantics 8 tl8

magnètic 45 461 8 Led 19 97 364

Zonaadministració 4 tl8

magnètic 45 230 4 Led 19 97 134

wc 4 tl8magnètic 45 77 4 Led 19 6 70

12 TOTAL 768 12 194 568

Cal afegir un estalvi per reposició en cas de la tecnologia led que te més hores de funcionament:


ESTALVI PER REPOSICIÓ

Espai unitats horesfuncionament Cost unitats hores

funcionamentReposicióanterior

vs. Futura

Estalviper

reposiciótot el

cicle (€)

Estalviper

reposicióanual (€)

Vestuaris antics 8 10.000 10 8 50.000 5 400 10

Zona administració 4 10.000 10 4 50.000 5 200 5

wc 4 10.000 10 4 50.000 5 200 2

15


UA Descripció Preu Amidament Import

u Lluminària amb làmpada DISANO model 927 Echo -LED bilàmpada.de 36W instal·lada superficialment al sostre 93,27 12,00 1.119,24

UdDetector de moviment de infrarrojos automàtic, per a una potènciamàxima de 300W, 230V i 50Hz, angle de detecció 130°, abast de 8 m,amb temporizador y luminancia regulables.

28,01 7,00 196,07

Ud Caixa empotrament universal, enllaç pels 2 costats 0,25 7,00 1,75

h Oficial 1a electricista 25,98 10,50 272,79

h Ajudant electricista. 22,28 10,50 233,94

udCable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, ambdesignació RV-K, tripolar, de secció 3 x 1,5 mm2, amb coberta delcable de PVC

0,83 70,00 58,10

h Ajudant electricista 22,28 1,05 23,39

PEM. PREU EXECUCIÓ MATERIAL 1.905,28

PEC AMB IVA. PREU EXECUCIÓ PER CONTRATA (IVA inclòs) 2.305,39

Conclusió


previst[kWh]


referència[%]

Estalvi anualprevist amb

IVA[€]

Inversió PECamb IVA

[€]

PaybackSimple[anys]

Electricitat 568 20,61% 91,9 2.305,1 25

Per tractar-se d’un espai que està poques hores funcionant al llarg de l’any no resulta la millor opció el

canvi de lluminàries.


7.2.3. MCE 5500. Modificació i posada en marxa de la instal·lació solartèrmica




%Respecte

fontenergètica

€ amb IVA € amb IVA anys

Electricitat 4.852 1,60 38,69% 15,22% 623,1 302,5 0,49


És un fet habitual en equipaments amb instal·lacions solars tèrmiques aquestes no es trobin en

funcionament. Habitualment ens trobem davant d’un conjunt d’errades que parteixen de la fase de

disseny on es realitzen suposicions poc ajustades a la realitat del consum d’aigua calenta sanitària

(ACS). A aquest errors l’acompanyen errades en l’execució i el manteniment de les instal·lacions

solars.

És per això que es planteja la rehabilitació de la instal·lació solar per poder treure profit a una

important inversió realitzada en el passat. És només en aquests casos on les instal·lacions solars

tèrmiques tenen retorns de la inversió reduïts i per tant molt interessants.

Es recorda que abandonar les instal·lacions solars durant llargs períodes de temps poden malmetre

de forma permanent els principals elements de la instal·lació i per tant fer poc atractiva la seva

rehabilitació. Això depèn de diversos factors i caldrà veure en cada cas la seva afectació.


Segons el pla funcional les instal·lacions tenen un consum d’aigua calenta sanitària (ACS) elevat

majoritàriament en les dutxes. L’acumulador solar de es troba connectat en sèrie amb el acumulador

auxiliar, aquest no mostra clares senyals d’un deteriorament interior. El camp solar, conformat per 3

panells solars, no s’ha pogut visitar, però les proves de funcionament realitzades no mostren cap

problema aparent. Es per això que sense poder conèixer l’estat dels panells i per l’estimació de la

mesura es realitzarà la consideració que tenim un 100% del camp solar en correcte estat.

Es coneix l’estat de la bomba de primari i els equips de seguretat, vas expansió i vàlvula de seguretat,

i per tant la mesura no es considerarà la seva substitució.

Es consideren les següents accions a realitzar per la rehabilitació de l’energia solar.

1. Re-configuració de la ubicació de les sondes del acumulador solar per tal d’eliminar falseslectures i poder així tenir un funcionament correcte del bombeig solar.

2. Augment de la pressió del circuit primari a través de la càrrega de fluid anticongelant.


3. Modificació de la pressió del aire dels vasos d’expansió per tal de treballar amb pressionsadequades per la instal·lació existent.

4. Posada en marxa de la instal·lació solar i posada a punt de la resta d’element, per garantir elcorrecte funcionament.

Justificació

Per realitzar el càlcul de l’estalvi d’aquesta mesura s’ha considerat el consum actual extret de l’anàlisi

de consums de l’edifici de l’aigua calenta. Les dades climàtiques per realitzar el càlcul són les

següents:

El consum considerat en els vestidors nous seguint el model del darrer any és (MJ/mes):

La fracció d’aportació energètica:

Atès que el consum té lloc durant hores concentrades i en hores de baixa radiació solar, la instal·lació

solar tèrmica no és capaç d’aportar el 100% de la demanda ja que no disposa de suficient

acumulació.

S’ha suposat una parada total de la instal·lació durant els mesos de juliol i agost.



Unitats Descripció Preu Amidament Import

U Revisió, carrega d'anticongelant i posta en marxa 250 1 250



Estalvi


previst[kWh]


referència[%]

Estalvi anualprevist amb

IVA[€]

Inversió PECamb IVA

[€]

PaybackSimple[anys]

Electricitat 4.852 38,69% 623,1 302,5 0,49

7.2.4. MCE 6301. Desconnexió de l’ACS a la cisterna del WC i les aixetes delsrentamans




%Respecte

fontenergètica

€ amb IVA € amb IVA anys

electricitat 1.763 0,36 14,06% 5,53% 104,1 320,6 3,09


Durant la visita es va detectar que les cisternes dels inodors dels vestidors antics disposaven d’ACS

cosa que és del tot innecessari.


Passar un tub de coure vist fins la cisterna del WC i dels rentamans per tal que abasteixi aigua freda i

no ACS com fa a l’actualitat.



Per realitzar el càlcul de l’estalvi d’aigua i energia associat a la mesura ens hem basat en les

següents dades de consum:

Consum actual estimat d'electricitat per ACS 9.901 kWh

Consum d'aigua vinculat a ACS 284 m3/any

Usuaris del centre a l'any 9.720 usuaris

Estimació usuaris que utilitzen el rentamans 3.888 usuaris

Estimació usuaris que utilitzen el WC 3.888 usuaris

Estimació usuaris que utilitzen dutxes 3.888 usuaris

Consum aigua rentamans 4 dm3/ús

Consum WC 9 dm3/ús

Consum dutxa 60 dm3/ús

Estimació consum aigua rentamans 16 m3

Estimació consum aigua WC 35 m3

Rati kWh/m3 233 m3

A partir d’aquestes dades s’ha calculat el consum d’ACS i energia desprès de la implementació de la

mesura i d’aquesta manera el seu estalvi.

ConsumACS actual Consum actual

ConsumACS

propostaConsum

actual Estalvi

m3/any kWh/any m3/any kWh/any kWh/anyconsum

rentamans 16 543 0 0 543

consumWC 35 1.221 0 0 1.221

Total 1.763



m

Subministrament i col·locació de tub de coure R220 (recuit) de 8mm de diàmetre nominal, d'1 mm de gruix, segons norma UNE-EN

1057, soldat per capil·laritat, amb grau de dificultat alt i col·locatsuperficialment

18,95 14,00 265,30


DESPESES GENERALS 0 0% 0

BENEFICI 0 0% 0

SEGURETAT I SALUT 0 0% 0

PEC. PREU EXECUCIÓ PER CONTRACTA (sense IVA) 265,30

IVA 56 21% 38



Els estalvis aconseguits en relació a la inversió és:


previst[kWh]


referència[%]


[€]Inversió PEC

[€]Pay Back

Simple[anys]

electricitat 1.763 14,06% 86 265 3,09

Tot i que la mesura te un període de retorn de la inversió no immediat, subministrar ACS als inodors

és una situació tant anormal i irracional energèticament parlant que la converteix en una intervenció

prioritària.

7.2.5. MCE 6302. Substitució de cisternes de vàter actuals per altres de dobledescàrrega


TipusCONSUM M3 tCO2


%Respecte

fontenergètica

€ senseIVA

€ senseIVA anys

AIGUA 17,9 0 1% 1% 14,14 1.153,17 81,5


La demanda d’aigua en edificis públics varia considerablement segons l’ús a què es destina l’edifici:

des d’oficines i escoles o centres culturals, únicament causat per serveis de rentamans a centres

d’atenció primària i hospitals amb consums variats, fins poliesportius amb elevats consums degut a

serveis de dutxes o piscines.

A partir d’aquí l’estratègia per reduir el consum d’aigua es basa en tres conceptes bàsics i pel següent

ordre:

Reduir la demanda d’aigua

Aprofitar les aigües pluvials

Reutilitzar les aigües grises

Un dels principals aparells consumidors d’aigua són els WC, que representen un consum d’aigua

d’entre un 30% (en habitatges) fins a un 55% (en oficines).


Hi ha diversos mecanismes per reduir el volum de descàrrega de la cisterna del vàter dels habituals

10-12 litres com , per exemple, cisternes de capacitat reduïda (6 l), cisternes de doble polsadors (un

accionant la descàrrega completa de 6 litres i una altra de més curta de 3 litres), o de sistemes de flux

interromput. Aquests mecanismes poden proporcionar un estalvi de fins a 50% davant de cisternes de

vàters convencionals.


Substitució de cisternes actuals i el seu mecanisme de descàrrega única per altres sistemes de doble

descàrrega. En aquest cas la intervenció inclou la substitució de la cisterna penjada per altra inferior.


Per la justificació dels estalvis s’ha fet una estimació de l’ús dels wc amb els mecanismes actuals i la

proposta:

Estat actual

Distribució d'equips ud.Utilitzades % consum

equip (l)freqüència

usoconsum

(l)consum(m3/any)

Vàter, descàrrega convencional. Motxilla alta 9,0 100% 9,0 1,0 34.992 35,0

Vàter, descàrrega convencional. Motxilla baixa 0,0 0% 9,0 1,0 0 0,0

Vàter, doble descàrrega / pressuritzats 0,0 0% 4,4 1,0 0 0,0

Vàter, descàrrega de sis litres 0,0 0% 6,0 1,0 0 0,0

Urinari convencional 0,0 0% 3,0 1,0 0 0,0

Total Vàters i urinaris 9,0 34.992 35,0


Justificació Proposta

Distribució d'equips ud % consumequip (l) freqüència consum

(l)consum(m3/any)

estalvi(m3)

Vàter, descàrrega convencional. Motxillaalta 0,0 0% 9,0 1,00 0 0,0 35,0

Vàter, descàrrega convencional. Motxillabaixa 0,0 0% 9,0 1,00 0 0,0 0,0

Vàter, doble descàrrega / pressuritzats 9,0 100% 4,4 1,00 17.107 17,1 -17,1

Vàter, descàrrega de sis litres 0,0 0% 6,0 1,00 0 0,0 0,0

Urinari convencional 0,0 0% 3,0 1,00 0 0,0 0,0

Total Vàters i urinaris 9,0 17.107 17,1 17,9



ud Desmuntatge de cisterna actual 20,00 9,00 180

ud Subministres i col· locació de cisterna de PVC, de color blanc,col· locada amb fixacions murals. 90,00 9,00 810

ud Subministres i instal· lació de mecanismes de doble descàrrega. 18,13 9,00 163,17

PEM. PREU EXECUCIÓ MATERIAL 1.153,17

PEC AMB IVA. PREU EXECUCIÓ PER CONTRATA (IVA inclòs) 1.395,33


previst[m3]


referència[%]


[€]

Inversió PECsense iva

[€]

Pay BackSimple[anys]

AIGUA 17,9 1% 14,14 1.153,17 81,5

Econòmicament no és viable aplicar aquesta mesura.

Estudi Energètic, monitoratge elèctric i certificació …Esports Estudi Energètic, monitoratge...

Documents

Transcript of Estudi Energètic, monitoratge elèctric i certificació …Esports Estudi Energètic, monitoratge...