Projecte de dinamització i

acolliment lingüístics Mòdul 2. Dinamització i acolliment lingüístics

Màster d’Ensenyament de Català per a l’Acolliment

Lingüístic

Jordina Selva Monfort

31/12/2012

2

Índex

1. Introducció 3

2. Context social i geogràfic 3

3. Objectius 4

4. Descripció de les activitats 5

5. Calendari d’actuacions 6

6. Recursos i pressupost 7

7. Indicadors d’avaluació 8

8. Annex 9

3

1. Introducció

“El te dels dimecres” és un projecte impulsat per la Rosa Masó, educadora de

l’escola Anxaneta, el qual pretén reunir a mares immigrants de l’escola amb

una forta motivació per aprendre català i per tal de ser acceptades per la

societat. A l’any 2011 es va jubilar, i jo, ex alumne de l’escola Anxaneta, vaig

ser l’encarregada de seguir el seu projecte. L’any passat els dimarts i els dijous

es feia classes de llengua i dimecres es prenia el te mentre es realitzaven

activitats com: aeròbic, dansa del ventre, socorrisme bàsic, taller de sexualitat,

etc. Normalment són entre deu i quinze mares.

Pel que fa a les classes de llengua, els dimarts rebo el suport de Enric Correa,

mestre des de fa molts anys, actualment jubilat; dijous les imparteixo tota sola.

Els dimarts l’Enric s’ocupa de fer classes de català de nivell inicial i jo

d’alfabetització. Dijous, al estar tota sola fent classe als dos grups a la vegada,

és complicat crear un punt mig.

A causa d’aquesta situació, de la demanda de les alumnes i de la oportunitat

que se’ns presenta al mòdul II, se’m va ocórrer la idea que a partir de gener i

fins i a final de curs, els dijous es realitzaran activitats que vinculin llengua i

cultura.

Això és un punt molt positiu per a la interculturalitat i la cohesió social, ja que

moltes mares asseguren que el seu factor d’aprenentatge de la llengua és

sentir-se acceptades en el seu entorn, així com conèixer la particularitat del

poble català.

2. Context social i geogràfic

El projecte es durà a terme al municipi de Mataró, capital del Maresme.

Durant aquesta última dècada, la immigració ha tingut un paper molt important.

Mataró és una ciutat amb una gran immigració provinent del Marroc i del

Senegal. Ara bé, a causa del baix pressupost econòmic que tenien quan van

4

arribar, moltes d’elles es van ajuntar en pisos de protecció oficial que ofereix la

Generalitat al barri de Rocafonda.

A partir d’aquests fets, la ciutat ha passat a estar dividida en tres sectors: el

centre, amb població majoritàriament de classe mitjana catalanoparlant; el

nord-oest, amb població classe mitjana castellanoparlant i el nord-est, població

immigrant estrangera, provinent, tal com s’ha dit, del Marroc i del Senegal.

Basant-nos en la perspectiva ecolingüística podríem considerar que s’han creat

tres comunitats totalment paral·leles amb una baixa convivència entre elles. Hi

ha un fort rebuig per part de la societat i poca acceptació de les diferències.

Prejudicis presents a la ciutat:

- Cap a Rocafonda: “No vagis sol al barri dels moros que és perillós”.

- Cap al centre: “Me’n vaig al barri dels “pijos””.

- Cap al nord-oest: “Aquells són uns fatxes i uns “xarnegos” (entès com a

“quillo” 1).

3. Objectius

L’objectiu principal és vincular la llengua amb la cultura catalana. Així mateix, si

s’escau, seria interessant relacionar-ho amb les cultures d’origen de les dones

participants a l’espai (magrebines i subsaharianes).

D’aquesta manera, no només hi ha un intent de familiaritzar-se amb la llengua i

els costums catalans i de la ciutat, sinó que es fomenta la interculturalitat i el

reconeixement de la ciutat; així com el voluntariat lingüístic entre les mares

autòctones i les immigrants per tal d’impulsar la cohesió social.

Com vincular la llengua amb les activitats:

1 Derivat de "chiquillo", amb les seves variants “lolailo”, “jezna”, “calorro” o “cholo”. És un terme

amb connotació pejorativa emprat en català i majorment en masculí relatiu a xicots que a pesar

d'estar immersos en un sistema educatiu totalment en català segueixen parlant castellà a

l'entorn de les seves bandes de carrer. http://ca.wikipedia.org/wiki/Quillo.

5

- 1r. Evidentment el català és la llengua vehicular de totes les activitats.

- 2n. Treball previ del vocabulari i estructures orals bàsiques.

- 3r. Pràctica del vocabulari i estructures durant l'activitat.

- 4t. Conversa entre les mares autòctones i les immigrants.

- 5è. Diari de camp de cada activitat en grup, amb frases, paraules, dibuixos,

que després es recollirà en un llibret a final de curs. A causa de la varietat de

coneixement de les dones, s’intentarà que ha cada grup hi hagi persones de

diferents nivells per tal que cadascuna pugui aportar alguna cosa.

4. Descripció de les activitats.

Enguany seguirà havent-hi tres dies lectius: dimarts, dimecres i dijous. Ara bé,

tot i que les activitats de dimecres seguiran igual, tal i com s’ha mencionat a la

introducció, enlloc de fer classe de llengua dimarts i dijous, aquest any es farà

llengua dimarts i cultura dijous. Les classes seguiran essent d’hora i mitja: de

les tres de la tarda fins a dos quarts de cinc (així es pot compaginar amb

l’horari lectiu dels fills).

Tant les classes de llengua com de cultura van orientades a dones en procés

d’alfabetització o de nivell inicial, per tant, es tindran en compte en tot moment

les seves necessitats lingüístiques i la seva demanda.

A continuació presentaré un recull d’activitats interessants de fer. Tot i així, cal

parlar-ne amb l’altre docent, l’Enric, per tal d’adaptar-ho al temari de classe de

llengua dels dimarts. Per suposat, a causa de la falta de temps, s’escolliran

només les més adients a la situació i a la demanda. Tot i així serien

interessants de dur a terme per al curs 2013 – 20142.

a. Activitats culturals vinculades al calendari festiu: Carnestoltes,

Tió, Reis, Nadal, 11 de setembre, Sant Simó, etc.

b. Activitats culturals vinculades a l'entorn local (Mataró i el barri:

festes de l'Havana, les Santes, etc.).

c. Activitats culturals vinculades a centres culturals del municipi: ca

l'Arenes, Can Palauet, Museu Municipal, Museu Bassat,

exposicions, la biblioteca Pompeu Fabra i la de l'escorxador,

2 Es poden trobar a la propaganda de l'IMAC (mensual), a les revistes Capgròs i Tot Mataró

(setmanal) i a la web de l’ajuntament.

6

Museu Tèxtil Vilaseca, ruta modernista Puig i Cadafalch, ruta de

les cooperatives de Mataró-cafè de Mar, etc.

d. Activitats culturals de la ciutat:

- Música: cicle músiques tranquil·les de la casa de la música,

setmana de música antiga, etc.

- Teatre: Monumental, Foment, art social...

- Exposicions: Ateneu, Can Palauet, Ca l'Arenes...).

e. Activitats culturals vinculades a entitats: castellers, esbart

dansaire, Els Pastorets de la Sala Cabanyes, etc.

5. Calendari d’actuacions

Tenint en compte que les activitats culturals només es podran fer un cop per

setmana, les festes i altres possibles imprevistos, aquest és el calendari

d’actuacions que pretenc dur a terme enguany:

- Gener

o 17: Ruta per les cooperatives Mataró – cafè de Mar: per tal de

familiaritzar-se amb la tradició pescadora de Mataró.

o 24: Veure la obra de teatre del Nadal per excel·lència de Mataró:

Els Pastorets3. A causa de la llarga durada de l’obra (2 hores), els

fills podran anar a l’esplai de l’escola.

o 31: Ruta modernista Puig i Cadafalch de Mataró4.

- Febrer

o 7: Familiaritzar-se amb el Carnestoltes i Dijous Llarder.

o 14: Familiaritzar-se amb la Vella Quaresma i la Setmana Santa.

Visita a la Plaça del Peix, on hi ha situada la Vella Quaresma

oficial de Mataró.

o 28: Explicar la guerra dels Segadors, escoltar l’himne de

Catalunya i familiaritzar-se amb l’estereotip del perfil català5.

3 http://www.salacabanyes.cat/pastorets/

4 http://www.barcelonaesmoltmes.cat/pdfs/ModMaresmecat11.pdf

5 Les activitats del dia 28 de febrer i les del mes de Març han estat concebudes a partir de la

gran demanda que hi va haver l’any passat per tal d’entendre el comportament del poble català

7

- Març

o 7: La guerra civil espanyola i la postguerra. Com afectà al poble

català. Qui era Francisco Franco. Visita d’un testimoni que hagi

viscut la postguerra a Catalunya.

o 14: Situació actual de Catalunya enllaçant-ho amb la

independència. Què significa quan al Camp Nou es crida

“independència” al minut 17:14.

o 21: Museu Municipal.

- Abril

o 4: Visita al museu Can Palauet.

o 18: Sant Jordi. Explicar la llegenda i el significat del llibre i la rosa.

Sant Jordi com a patró de Catalunya.

o 25: Visita als Castellers de Mataró, els Capgrossos.

- Maig

o 2: Visita al museu d’art local Ca l’Arenes.

o 9: Cançons populars catalanes. Visita a la coral mataronina.

o 16: Festes del barri de l’escola, l’Havana. Familiaritzar-s’hi.

o 23: Les festes oficials de Mataró, Les Santes.

o 30: Reflexions finals, entrega del diari de camp.

Tot i que les sessions estan molt pautades, s’han dut a terme a partir de les

demandes de les alumnes. D’aquesta manera, es dóna suport a una motivació

intrínseca (activitats que han demanat o que els hi són properes) i extrínseca

(aprenen la llengua de manera pràctica a partir de l’entorn que les envolta).

6. Recursos i pressupost

A l’activitat hi participaré jo com a docent principal, la directora del centre com a

suport i com a voluntària per la llengua i l’Enric Correa per impartir les classes

de llengua dels dimarts i alguns dijous puntuals.

i la seva historia de submissió a Espanya. S’intentarà ser molt genèric, evitant noms i dates i

donar importància als fets. Seria interessant que ells ho equiparessin a situacions o fets que

hagin passat al seu poble.

8

L’escola es responsabilitza del cost del material escolar i informàtic. Moltes de

les activitats seran gratuïtes; tot i així, si hi ha alguna que suposi algun cost

(com és el cas de l’obra de teatre), l’escola també se’n responsabilitzarà.

Ara bé, per tal de mostrar que hi ha compromís, les activitats que s’hagin de

pagar, el participant donarà una quantitat simbòlica estipulada (un euro, per

exemple).

7. Indicadors d’avaluació

Es tindran en compte tant els indicadors de quantitat com de qualitat.

Pels que fa als de quantitat:

- De procés:

o Grau d’implicació de les alumnes.

- De seguiment:

o Grau de participació.

o Grau d’interès: nombre d’activitats resumides en el diari de camp.

o Interès cultural propi: nombre de dones que participen en

activitats fora de l’horari de l’espai.

- D’impacte:

o Grau d’acceptació de les activitats.

o Grau d’impacte: nombre de dones que s’han apuntat a alguna de

les activitats cursades.

També és interessant tenir en compte el voluntariat lingüístic, si s’ha aconseguit

una bona xarxa social. Tot i que durant els anys anteriors apareixien

puntualment algunes mares autòctones, aquest any es pretén fonamentar el

voluntariat. A partir del calendari d’activitats variades i enriquidores que es

repartirà a totes les mares, pretenem atraure la seva atenció i així augmentar la

seva participació.

Pel que fa als de qualitat:

- La relació mantinguda entre les participants és bona.

9

- Hi ha bona comunicació entre els participants i el professor.

- Els assistents mostren interès pels temes tractats i participen

activament.

8. Annex

a. Informació de la ciutat6

Mataró

Població (2011) 123.868

Superfície (Km2) 22,5

Altitud (m) 28

Longitud (º) 2,445308

Latitud (º) 41,541194

Població Mataró Maresme Catalunya

Població. Per grups d'edat. 2011

De 0 a 14 anys 20.055 71.582 1.167.830

De 15 a 64 anys 85.002 296.438 5.106.329

De 65 a 84 anys 16.279 57.477 1.085.796

De 85 anys i més 2.532 9.400 179.663

Total 123.868 434.897 7.539.618

6 Extreta de Idescat: http://www.idescat.cat/emex/?id=081213#h800000890244.

10

Població. Per nacionalitat. 2011

Espanyola 102.617 380.673 6.353.766

Estrangera 21.251 54.224 1.185.852

Total 123.868 434.897 7.539.618

Població de 10 anys i més. Per nivell d'instrucció. 2007

Sense titulació 15.000 34.600 568.900

Primer grau 18.600 81.700 1.578.200

Segon grau 64.400 207.000 3.303.000

Ensenyament

universitari 11.400 53.100 1.015.000

Total 109.400 376.300 6.465.200

Moviment de la població Mataró Maresme Catalunya

Immigració exterior. Per lloc de procedència. 2011

UE 92 483 15.196

Resta del món 1.329 3.421 102.950

Total 1.421 3.904 118.146

Habitatges i llars Mataró Maresme Catalunya

Habitatges familiars. Per tipus. 2001

Principals 37.850 125.622 2.315.856

Secundaris 1.040 28.813 514.943

Vacants 7.571 23.988 452.921

Altres 259 1.161 30.435

Total 46.720 179.584 3.314.155

11

Llars. Per tipus de nucli. 2001

Una persona 7.046 23.334 484.624

Dues persones o més

sense nucli 1.384 4.467 92.378

Parella sense fills 8.527 27.981 519.040

Parella amb fills 16.613 55.518 948.348

Pare o mare amb fills 3.549 11.546 219.411

Dos nuclis o més 731 2.776 52.055

Total 37.850 125.622 2.315.856

Cultura i esports Mataró Maresme Catalunya

Població de 2 anys i més. Per coneixement del català. 2007

L'entén 105.200 386.100 6.610.200

El sap parlar 83.800 320.400 5.331.000

El sap llegir 82.700 311.600 5.143.100

El sap escriure 65.300 247.600 3.967.500

No l'entén 13.300 21.200 439.600

Total 118.500 407.300 7.049.900

12

b. Voluntariat lingüístic i activitats

D’esquerra a dreta: Mercè Montlleó, directora de l’escola i Jordina Selva, docent. Activitat de la

dansa del ventre que ens van ensenyar les mares africanes.

D’esquerra a dreta: Sònia, mare autòctona i Fatou, mare immigrant.