PROJECTE BÀSIC - Ajuntament Sagàs · anomenada Mateus de Sagàs per tal d’adaptar-la a...

PROJECTE BÀSIC REHABILITACIÓ DE MASIA PER ADAPTACIÓ A

ALLOTJAMENT RURAL, MODALITAT DE MASOVERIA. MATEUS.

SAGÀS. BERGUEDÀ.

PROMOTOR:

TECNÍBER S.A.

JOAN MANUEL SERAROLS BALLÚS A R Q U I T E C T U R A I U R B A N I S M E

CARRETERA DE SANT FRUITÓS 17, 08600 BERGA. TEL. 656 90 53 76 [email protected]

SETEMBRE-2016 S-1609

JOAN MANUEL SERAROLS BALLÚS A R Q U I T E C T U R A & U R B A N I S M E

PB MATEUS 2

REHABILITACIÓ DE MASIA PER ADAPTACIÓ A ALLOTJAMENT RURAL, MODALITAT DE MASOVERIA.

MATEUS.

1.OBJECTE L’objecte del present document és el de descriure les obres de rehabilitació de la masia anomenada Mateus de Sagàs per tal d’adaptar-la a llotjament rural en la modalitat de masoveria, composada de dos habitatges, el mas i la masoveria, després de la seva rehabilitació, enderroc parcial (de volums secundaris) i resituació dels volums enderrocats. 2.PROMOTOR El promotor de les obres que es descriuen és Tècnica Industrial del Berguedà S.A. (Tecníber SA), amb CIF A-59.346.791 i adreça al Passeig de la Rasa dels Molins 24, 08600 Berga (Berguedà), representada pel Sr. Josep Fígols Escarré. 3. ARQUITECTE REDACTOR DEL PROJECTE I DIRECCIÓ FACULTATIVA L’arquitecte redactor del present document és en Joan Manuel Serarols Ballús, amb núm. de col·legiat 22.474-1, i adreça professional a la ctra. de Sant Fruitós 17, de Berga, comarca del Berguedà. La direcció facultativa anirà a càrrec d’ell mateix i de l’arquitecte tècnic que designi la propietat. 4.EMPLAÇAMENT I NORMATIVA URBANÍSTICA El conjunt edificat anomenat Casa Mateus està situat a la finca del mateix nom al municipi de Sagàs, 08517, a la comarca del Berguedà. Aquest emplaçament està situat en sòl no urbanitzable segons les NN.SS. de Sagàs. La finca té una superfície, segons cadastre (finca 08187A001000130000PD) d’44,97 Ha. La majoria, 31,62 Ha és de bosc de pí (pinassa parcialment incendiada el 1984), unes 12 Ha són camps de conreu de secà, i la resta, improductiu. Si accedeix des del trencant a la carretera C-158 de Vic a Gironella al punt kilomètric 38,300. La distància a aquesta carretera per una pista forestal és de 3,7 km.


PB MATEUS 3

Plànol extret del Visor del SIGPAC. La fletxa indica la posició de Mateus.

Ortofotomapa extret del Visor del SIGPAC. La fletxa indica la posició de Mateus.


PB MATEUS 4

4.1. NORMATIVA URBANÍSTICA La normativa vigent a Sagàs són les normes de planejament urbanístic plurimunicipala la Catalunya Central aprovades el 18 de febrer de 2015 i publicades el 13 de març del mateix any. El plànol d’ordenació del Sòl no Urbanitzable O.1.3 indica que la casa està situada en sòl rústic (clau 20) i s’identifica la casa amb el núm. 22 indicatiu d’elements patrimonials protegits.

Extracte del plànol d’ordenació del Sòl no Urbanitzable O.1.3. Mateus està indicat amb el núm 22.

Extracte del plànol d’ordenació del Sòl no Urbanitzable O.1.3. Llegenda del sò no urbanitzable. La normativa regula en l’article 116 la clau 20 “sòl rústic”. Es regula segons l’establert en els article 47 a 52 del TRLU i el 46 a 60 del RLU i el que disposa l’article 2.11 del Pla territorial Parcial de les Comarques Centrals pel que fa als sòls de protecció preventiva. Les determinacions d’aquests articles admeten la possibilitat de rehabilitar una masia per a destinar-la a turisme rural. El núm. 22 amb asterisc vermell indica que l’existència d’elements d’interès patrimonial.


PB MATEUS 5

4.2. PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES Mateus està inclòs en el Pla Especial del Catèleg de Masies i Cases Rurals en Sòl no urbanitzable de Sagàs, aprovat definitivament el 4 de juliol de 2013 i publicat el 5 de febrer de 2014, a la fitxa núm. 61. Seguidament es transcriu aquesta fitxa:


PB MATEUS 6


PB MATEUS 7


PB MATEUS 8


PB MATEUS 9

4.3. JUSTIFICACIÓ URBANÍSTICA DE LES OBRES A REALITZAR Les obres a realitzar es poden definir com de gran rehabilitació, enderroc parcial i posterior ampliació i establiment de l’ús de turisme rural. La fitxa indica que té un nivell B de classificació, que a la memòria del PEC s’explica que correspon a masies que no compleixen les condicions d’habitabilitat pel que fa a estabilitat o estanquitat, i que per assolir-les cal una rehabilitació que afecti a l’estructura, teulada o façana. Pel que fa a la protecció, s’ha d’estar al que determini l’article 51 “Àrees d’expectativa arqueològica” del PEC:

La fitxa indica que cal preservar l’arc d’entrada i l’esglesiola, el primer dels quals pertany a l’edifici objecte de rehabilitació i que aquest projecte no altera. En tot cas, cal l’informe del Departament de Cultura abans de l’atorgament de la llicència que especifiqui la intervenció arqueològica preventiva necessària ja que s’afecta el subsòl a l’haber de realitzar nova fonamentació.


PB MATEUS 10

Hi ha un petit augment d’alçada (veure plànol núm. 16) que correspon a la confecció de la riostra perimetral i al gruix de l’aïllament que reclama la normativa tècnica que es justifica en aplicació de l’article 46 de la normativa del PEC:

Es resituen els volums secundaris que es justifica d’acord amb l’article 34 de la normativa, tal conm es reprodueix seguidament:

L’article 43 diu:

La qualitat de l’oferta turística al Berguedà, obliga a oferir uns espais de qualitat que garanteixin la rendibilitat de la inversió que requereix la rehabilitació. No obstant, els porxos descoberts que es construeixen, al ser espais oberts s’han contabilitzat la meitat de la seva superfície, pel que no hi ha augment de volum edificat. Veure plànols de planta i quadre de superfícies.


PB MATEUS 11

Pel que fa a l’ús, la fitxa l’admet tant en el volum principal com en els annexos o secundaris. La normativa turística que regula aquesta modalitat de turisme rural, el decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic, en el seu article 57 classifica les modalitats d’allotjaments rurals i defineix la modalitat de “masoveria” com un habitatge unifamiliar que es lloga en règim de casa sencera. Per tant, el projecte ha de donar compliment al decret que regula la materia d’habitabilitat.


PB MATEUS 12

5. DESCRIPCIÓ DE L’ESTAT ACTUAL 5.1. EVOLUCIÓ HISTÒRICA La casa de Mateus està situada a la parròquia de Sant Andreu de Sagàs, dins els antics dominis de la Baronia Baixa de la Portella, la casa està documentada des de la segona meitat del segle XVI. Es tracta d’una gran masia de planta rectangular, amb masoveria adossada i capella pròpia, i fou habitada per la família Mateus d’aquí ve el seu nom. A finals del segle XVII la propietat, de considerable extensió, fou venuda, i passà per mans de diferents pagesos propietaris, fins que a inicis del segle XX fou donada en herència a la Parròquia de Sant Andreu de Sagàs, que l’any 2009 la va vendre als actuals propietaris. 5.2. SOBRE L’EXISTÈNCIA DELS DOS HABITATGES. Tal com s’ha dit a l’apartat anterior, la masia compte amb masoveria que destaca pel tipus de aparell de la mamposteria molt diferenciat del de la masia així com d’un sistema estructural més evolucionat: un pilar central, cavalls i cabirons als sostres i ràfec de teulada de fusta; mentre que la Masia és de murs de càrrega i sostres de cabirons i ràfec de teulada de dues filades mixtes de teula. De tot això es dedueix que la masia és del segle XVI, mentre que la masoveria seria del segle XVII. Cal destacar que la distribució interior de la masoveria és amb envans ceràmics el que implica un avenç tecnològic important respecte a les gruixudes parets de mamposteria del Mas En cap cas es vol obtenir la possibilitat de fer divisió horitzontal de la finca. 5.3. ESTAT CONSTRUCTIU DE LES EDIFICACIONS. L’estat de conservació general és deficient tal com indica la fitxa del PEC al classificar-la amb el nivell B (masies que no compleixen les condicions d’habitabilitat pel que fa a estabilitat o estanquitat, i que per assolir-les cal una rehabilitació que afecti a l’estructura, teulada o façana). Les façanes tenen una bona qualitat constructiva, mentre que els sostres mostren deficiències, sobretot la part corresponent a la masoveria així com les fusteries. Les instal·lacions són completament obsoletes. A data d’avui, cap dels dos habitatges podria obtenir la cèdula d’habitabilitat. És recomanable, dons, realitzar obres de gran rehabilitació, resituant els sostres tal com correspon a les exigències derivades del compliment del decret 141/2012, de 30 d’octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat. Per tant, en referència als habitatges projectats, segons l’annex IV i tenint en compte que es tracta d’una intervenció del grup A (edificació amb enderroc i manteniment de la façana i grup I (augment de superfície útil d’un habitatge existent amb afectació d’estructura), pel que s’aplica, pel primer cas l’annex 1 amb l’excepció que l’alçada mínima és 2,40 m, i pel que fa al segon cas, l’apartat 1 de l’annex I i apartats 2.1, 2.2 i 2.4 d’aquest annex I). Les fotografies següents mostren l’esta actual de les edificacions:


PB MATEUS 13

Façana Nord del volum principal (el mas a l’esquerra i la masoveria a la dret) i el secundari que es conserva en primer terme.

Vista des de ponent de la masoveria.


PB MATEUS 14

Vista des de llevant. Els volums secundaris es resituen per tal de permetre projectar un programa funcional òptim.

Imatge del conjunt des del sud.


PB MATEUS 15

Imarge de l’arc d’entrada del Mas que és objecte de protecció per la fitxa del PEC. Es tracta d’una pedra sorrenca molt deteriorada.


PB MATEUS 16

Evidència de la diferència constructiva i arquitectònica entre els dos habitatges: tipus de ràfec, tipus de mamposteria, d’acabat de façana i de qualitat de fusteries.

Armari empotrat del Mas.


PB MATEUS 17

Llar de foc de la cuina de la Masoveria.

Llar de foc de la cuina del Mas.


PB MATEUS 18

Graner del Mas als laterals de la planta segona.

Escala dels Mas en el tram de planta bias al primer pis.


PB MATEUS 19

Finestra amb festejador del Mas.


PB MATEUS 20

Letrina de la masoveria.


PB MATEUS 21

Sala central del mas, on hi dormia els mossos.


PB MATEUS 22

6. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES A REALITZAR: 6.1. SOSTRES I COBERTA: Com ja s’ha dit, cal ressituar en alçada els sostres del volum principal per adequar l’alçada neta a la normativa d’habitabilitat. El volums secundaris són de planta baixa. Les cobertes del volum principal es refaran aïllant-les convenientment mantenint el ràfec de cada una d’elles: el mas amb ràfec de doble filada de teula i rajola, mentre que la Masoveria amb ràfec de fusta. 6.2. FAÇANES: Cal repicar l’arrebossat del Mas per refer-lo de tal manera que aquest domini respecte a la pedra (semi arrebossat amb morter de calç, sorra i ciment). A la Masoveria es rejuntarà la mamposteria per a deixar-la vista però amb la junta refundida imitant mamposteria de pedra seca. Cal la substitució de totes les fusteries. Algunes obertures cal modificar-les per augmentar la seva superfície per així donar compliment a la normativa d’habitabilitat (ens trobem en un cas de gran rehabilitació, com s’ha explicat en apartats anteriors). 6.3. AMPLIACIÓ: Es realitza una ampliació a la part nord-oest. Això implica treballs de fonamentació amb formigó armat, estructura vertical de parets de càrrega, tancaments de façana, noves fusteries exteriors, revestiments i, com s’ha comentat anteriorment, ampliació de la coberta. 6.4. REDISTRIBUCIÓ INTERIOR: Es redistribueix completament els habitatges pel que també es renovaran les instal·lacions. 6.1 REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT, 6.1.1 CRITERI D’UTILITZACIÓ: El programa dels habitatges ha estat definit juntament amb el promotor: el màxim nombre de dormitoris i banys que siguin possibles sempre que estiguin en proporció amb la superfície destinada a menjador i a sales d’estar, no només en funció dels requeriments de la normativa sectorial, el decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic, sinó per les necessitats que imposa l’alt nivell de qualitat de les instal·lacions de turisme rural del Berguedà. Per tant, la casa del mas disposarà de 7 dormitoris dobles i un de senzill, 8 banys, cuina-menjador, sala d’estar i sala de jocs i un porxo exterior amb barbacoa. La casa que


PB MATEUS 23

correspon a la masoveria disposarà de 4 dormitoris triples i dos de dobles, 7 banys, cuina-menjador, sala d’estar i també d’un porxo exterior amb barbacoa El nombre màxim de places de l’establiment del mas serà de 15, mentre que el de la masoveria de serà de 14. Normativa turística d’aplicació Com s’ha dit anteriorment, la normativa d’aplicació en el cas que ens ocupa és el decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic. Es tracta de donar compliment a les exigències d’aquesta norma per tal de convertir mas i la masoveria, cadascuna, en un allotjament rural de la modalitat b. Masoveria: És aquell habitatge unifamiliar, fora de nucli de població que es lloga en règim de casa sencera, tal com es defineix en l’article 57. Seguidament es transcriuen els requisits tècnics que aquest projecte ha de donar compliment: -De l’article 61: han de complir els apartat a, b, d, i e de l’article 60: a) Calefacció en totes les habitacions i estances comunes. b) Mobiliari suficient i en bon estat de conservació. d) Habitacions dormitoris. Han de disposar de ventilació directa a l’exterior. La seva superfície mínima serà de 8 m2, les habitacions individuals; 12 m2, les dobles; 14 m2, les triples, i, si s’escau, 16 m2, les quàdruples. El mobiliari indispensable inclourà: llits individuals d’amplada mínima de 0,90 metres, o dobles, d'1,35 metres, taula de nit, cadira, armari i un punt de llum amb interruptor al costat del llit. e) L’alçada mínima en metres de la superfície transitable de totes les estances, llevat del bany, haurà de ser de 2,50 metres. Excepcionalment, podran ésser inscrits tot i que no compleixin amb l’alçada establerta quan les característiques d’interès històric o arquitectònic de l’edificació així ho aconsellin. -De l’article 61: a) La superfície útil mínima de la sala d’estar menjador ha de ser de 18 m2 fins a sis places i s’ha d’incrementar 1 m2 més per cada plaça, i ha de comptar amb seients confortables d’acord amb la capacitat de l’allotjament. b) La cuina ha de disposar d’aigua freda i calenta i, com a mínim, de dos focs, microones o forn, aigüera, elements auxiliars, paraments i utensilis necessaris per a la preparació d’aliments, llenceria, frigorífic d’una capacitat mínima de 145 litres i campana amb extracció mecànica de fums i ventilació suficient.

c) Rentadora i estris de neteja a disposició de les persones usuàries.

d) Serveis higiènics. Han de disposar, com a mínim:

I. D’una cambra de bany (amb banyera o dutxa, rentamans i inodor) per cada

quatre places o fracció.


PB MATEUS 24

II. Un endoll al costat de cada rentamans; un petit armari o prestatge per a poder desar els estris de neteja personal. III. Terres totalment pavimentats, així com les parets enrajolades fins a una alçada mínima de 2,10 metres, o bé revestides de materials que en garanteixin la impermeabilitat. Tots els elements sanitaris han de disposar d’aigua freda i calenta. La superfície útil mínima dels banys ha de ser de 2,50 m2. QUADRE RESUM DEL COMPLIMENT DEL DECRET 159/2012: ALLOTLAMENT RURAL MAS DE MATEUS: DECRET PROJECTE Nombre màx. de places 15 places 15 places Sup. mínima dormitoris individuals 8 m2 8,32 m2 Sup. mínima dormitoris dobles 12 m2 12,10 m2 Alçada mínima dormitoris i estances 2,50 m 2,40m Superfície mínima menjador-estar 18 + 9 = 27 m2 31,61 m2 + 30,15 m2 Nombre mínim de banys 15/4 = 3,75 (4 banys) 7 banys Sup. mínima banys 2,50 m2 3,13 m2 Calefacció, mobiliari, paraments, utensilis, ...

Sí Sí

ALLOTLAMENT RURAL MASOVERIA DE MATEUS: DECRET PROJECTE Nombre màx. de places 15 places 14 places Sup. mínima dormitoris dobles 12 m2 12,72 m2 Sup. mínima dormitoris triples 14 m2 14,45 m2 Alçada mínima dormitoris i estances 2,50 m 2,50m Superfície mínima menjador-estar 18 + 8 = 26 m2 60,60 m2 + 30,05 m2 Nombre mínim de banys 15/4 = 3,75 (4 banys) 7 banys Sup. mínima banys 2,50 m2 3,02 m2 Calefacció, mobiliari, paraments, utensilis, ...

Sí Sí

6.1.2 CRITERI DE COMPOSICIÓ: L’objectiu és que el conjunt edificat no perdi el caràcter propi que el defineix: un volum rectangular de grans dimensions, amb uns acabats de façana i de ràfec que fan que el Mas es distingeixi clarament de la Masoveria. Les obertures continuen sent de petites dimensions dominant clarament el ple sobre el buit, tal com pertoca a edificis d’aquesta època. Mínims d’habitabilitat El projecte compleix els requisits mínims d’habitabilitat del DECRET 141/2012, de 30 d’octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, i en referència als habitatges projectats a l’apartat nº 9 d’aquesta memòria es detalla la superfície útil de cada habitatge així com altres paràmetres a tenir en compte. Cal tenir en compte que el decret turístic diu que l’allotjament és un habitatge unifamiliar que es lloga, pel que semblaria necessari donar compliment a la


PB MATEUS 25

normativa d’habitabilitat. També el promotor considera necessari poder disposar, si es donés el cas, de cèdula d’habitabilitat. Accessibilitat L’edifici és de tipologia UNIFAMILAR pel que NO és d’aplicació el Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques així com SÍ el DB SUA del CTE. Accés als serveis de telecomunicacions: A ser una obra de reforma no és d’aplicació el R.D. Llei 1/98 “Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación” (BOE 28/02/1998). No obstant, els edificis han de disposar obligatòriament dels serveis de Telefonia bàsica (TB) i Televisió terrestre i radiodifusió sonora (RTV). Pel que fa a la Televisió i radiodifusió sonora per satèl·lit (RTVSAT), la instal·lació ha de permetre la distribució dels senyals procedents de dos operadors, encara que no és obligatori la col·locació de les antenes parabòliques. En quan als servei de Telecomunicacions per cable (TLCA) només cal preveure la canalització, fins als punts de presa de l’usuari, que possibiliti en un moment donat la col·locació del cablejat necessari que serà a càrrec dels operadors. L’evolució de les tecnologies i l’augment d’exigències dels usuaris determinen que la previsió d’espais feta d’acord amb els mínims de la normativa autonòmica resulti en alguns casos insuficient. En aquest sentit, és recomanable que les dimensions dels espais siguin més generoses i s’adeqüin al nou RD 401/2003, encara que en cap cas és obligatori. 6.2. DESCRIPCIÓ BÀSICA DELS SISTEMES 6.2.1. SISTEMA ESTRUCTURAL: Es tracta d’un edifici amb estructura de parets de càrrega de mamposteria de pedra i pilars de totxo massís amb estructura de bigues i cavalls de fusta. Les obres d’ampliació, tal com s’explica anteriorment, això implica treballs de fonamentació amb formigó armat, estructura de parets de càrrega ceràmica, estructura horitzontal amb sostres unidireccionals. La coberta del volum secundari es realitza amb cavalls i biguetes de fusta. 6.2.2. SISTEMA ENVOLVENT: Totes les parets de façana nova correponents al porxo seran de fàbrica ceràmica arrebossades. Hi haurà mur de doble full de totxo semiperforat (gero), arrebossat de morter de ciment amb un placa de 8 cm de gruix de poliestirè expandit i envà ceràmic enguixat. En el volum existent es respectarà l’acabat de les façanes de pedra existents, semi-arrebossat al mas i amb aspecte de pedra seca a la masoveria.


PB MATEUS 26

Les fusteries exteriors seran de fusta envernissada tèrmic amb vidre doble tipus Climalit i compliran els requeriments de l’HE1 del CTE. La teulada es realitzarà amb teula àrab ceràmica collada amb escuma sobre El panell de coberta serà Teznocuber , acabat amb encadellat d’avet sense envernissar, làmina acústica Tecsound 100 i 120 mm d’aïllament amb llana de roca densitat D70 entre cabirons de amb acabat superior amb un DM de 19 mm i inferior una placa d’OSB de 10mm amb acabat Bs3-d0. 6.2.3. SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ I ACABATS: A l’interior de l’habitatge el paviment laminat sintètic i gres als banys i cuines. Les fusteries interiors seran de fusta de cedre envernissat, amb portes tipus bloc i manetes, frontisses i demés accessoris de llautó metal·litzat. La porta d’entrada disposarà d’una fulla de seguretat amb pany de seguretat. El envans es realitzaran amb peces ceràmiques per a un gruix total de 9 cm una vegada enguixats. Els sostres de les habitacions 2 i 3, la cuina i una part de la sala s’enguixaran i el passadís i el bany es col·locarà u fals sostre de Pladur. La resta tindrà el sotacoberta vist com acabat. Es pintarà tots els paraments enguixats amb dues capes de pintura plàstica prèvia imprimació. Els armaris de cuina seran de fòrmica sense mobles alts, mentre que el sobre i el frontal serà de granit nacional i aquesta peça i els banys aniran revestits amb ceràmica. Els focs seran de vitroceràmica i es disposarà campana extractora. 6.2.4. SISTEMA D’ACONDICIONAMENT AMBIENTAL I SERVEIS: Subministrament elèctric i característiques de la xarxa de distribució. L’edifici disposarà de subministrament elèctric (amb una tensió d’alimentació de 230 volts en monofàsica i 230/400 volts en trifàsica) i s’adaptarà al que estableix el REBT “Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió” (RD 842/2002) i a les seves instruccions complementàries, garantint la seguretat de les persones i dels béns així com el normal funcionament d’altres instal·lacions i serveis. En general, la xarxa de distribució elèctrica de l’edifici estarà formada per l’escomesa, i la instal·lació d’enllaç, la instal·lació interior de l’habitatge, la xarxa de posta a terra de la instal·lació i els elements metàl·lics necessaris. Pels habitatges instal·lació d’enllaç estarà formada per la Caixa General de Protecció i Mesura, la Derivació Individual, l’Interruptor de Control de Potència i els Dispositius Generals de Comandament i Protecció. La previsió d’espais per a la instal·lació elèctrica i les seves característiques així com l’equipament elèctric de l’interior dels habitatges es realitzarà segons les prescripcions establertes en el REBT i les seves Instruccions Tècniques Complementaries (ITC). Previsió de càrregues de l’edifici:


PB MATEUS 27

La previsió de càrregues de l’edifici s’establirà segons el nombre d’habitatges, considerant la càrrega del conjunt d’aquests (prèvia determinació del seu grau d’electrificació), dels serveis generals, així com de qualsevol altre equip que precisi de subministrament elèctric. (ITC-BT-10) No caldrà fer previsió de local per a Centre de Transformació (RD. 1955/2000 “Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica”) Els captadors solars, un màxim de cinc a cada habitatge, es col·locaran a la part superior de la parcel·la amb orientació a sud. Previsió del cabal de l’edifici:

La previsió de cabal de l’edifici s’establirà segons sigui el nombre d’habitatges, considerant la càrrega del conjunt d’aquests (prèvia determinació del tipus d’equips instal·lats) i aplicant el corresponent coeficient de simultaneïtat. El subministrament d’agua potable provindrà de captació pròpia que serà degudament autoritzada per l’Agència Catalana de l’aigua. El sistema de depuració consistirà en un sistema autònom, també degudament autoritzat per l’ACA. Subministrament de combustible i característiques de la xarxa de distribució: El tipus de combustible previst serà el gasoil, havent la possibilitat que en el projecte executiu es valori la possibilitat de que el combustible utilitzat sigui el pellet. Hi haurà, en funció del combustible finalment utilitzat, captadors solars que contribuïran a la producció de l’ACS.


PB MATEUS 28

7. QUADRE DE SUPERFÍCIES: 7.1. SUPERFÍCIES ÚTILS DE LA PROPOSTA. SUPERFÍCIE ÚTIL MAS

PLANTA BAIXA

VESTÍBUL 34,11 m2 SALA 30,15 m2 PAS 2,81 m2 CUINA-MENJADOR 31,61 m2 DISTRIBUÏDOR 3,76 m2 BANY 3,27 m2 ROBER 2,06 m2 INSTAL·LACIONS 11,18 m2 SALA DE JOCS 47,17 m2

TOTAL S.U. P. BAIXA 166,12 m2

PORXO 25,14 m2

PLANTA PRIMERA

ESCALA 3,67 m2 PASSADÍS 8,01 m2 SALETA 1 12,52 m2 DORMITORI 1 8,32 m2 BANY 1 3,78 m2 BANY 2 3,13 m2 DORMITORI 2 12,02 m2 SALETA 3 11,94 m2 DORMITORI 3 12,10 m2 BANY 3 3,18 m2 DORMITORI 4 14,94 m2 BANY 4 5,78 m2

TOTAL S.U. P. PRIMERA 99,39 m2

PLANTA SEGONA

ESCALA 3,21 m2 PASSADÍS 12,06 m2 SALETA 3 9,45 m2 DORMITORI 5 11,27 m2 BANY 5 3,13 m2 DISTRIBUÏDOR 3,07 m2 DORMITORI 6 12,06 m2 BANY 6 3,13 m2


PB MATEUS 29

SALETA 3 11,96 m2 DORMITORI 7 12,10 m2 BANY 7 3,19 m2 DORMITORI 8 12,24 m2 BANY 8 3,19 m2


TOTAL S.U. HABITATGE MAS 365,57 m2

SUPERFÍCIE ÚTIL MASOVERIA

PLANTA BAIXA

SALA 30,05 m2 CUINA-MENJADOR 60,60 m2 DISTRIBUÏDOR 5,68 m2 BANY 3,30 m2

TOTAL S.U. P. BAIXA 99,63 m2

PORXO 65,91 m2

PLANTA PRIMERA

ESCALA 3,17 m2 SALA 1 16,62 m2 DORMITORI 1 14,11 m2 BANY 1 3,19 m2 DORMITORI 2 14,45 m2 BANY 2 3,02 m2 DORMITORI 3 12,72 m2 BANY 3 4,53 m2


PLANTA SEGONA

ESCALA 3,17 m2 SALA 2 16,45 m2 DORMITORI 4 15,12 m2 BANY 4 3,22 m2 DORMITORI 5 15,95 m2 BANY 5 3,13 m2 DORMITORI 6 13,49 m2 BANY 6 4,57 m2


TOTAL S.U. HABITATGE MASOVERIA 246,54 m2


PB MATEUS 30

7.2 SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA. 7.2.1 SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA ACTUAL. SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA ESTAT ACTUAL

VOLUM PRINCIPAL MAS PLANTA BAIXA 141,95 m2 PLANTA PRIMERA 141,97 m2 PLANTA SEGONA 141,90 m2

TOTAL S.C. VOLUM PRINCIPAL MAS 425,82 m2

VOLUM PRINCIPAL MASOVERIA PLANTA BAIXA 88,52 m2 PLANTA PRIMERA 88,11 m2 PLANTA SEGONA 88,27 m2


VOLUMS SECUNDARIS PALLISSA 81,25 m2 CORRAL 28,65 m2 GALLINER 37,60 m2 COBERT 1 9,26 m2 COBERT 2 26,66 m2

TOTAL VOLUMS SECUNDARIS 183,42 m2

TOTAL CONJUNT EDIFICAT MATEUS 874,14 m2 7.2.2 SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA PROPOSTA. SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA PROJECTE

VOLUM PRINCIPAL MAS PLANTA BAIXA 141,95 m2 PLANTA PRIMERA 141,97 m2 PLANTA SEGONA 141,90 m2


VOLUM PRINCIPAL MASOVERIA PLANTA BAIXA 88,52 m2 PLANTA PRIMERA 88,11 m2 PLANTA SEGONA 88,27 m2


VOLUMS SECUNDARIS PALLISSA 81,25 m2


PB MATEUS 31

AMPLIACIÓ PALLISSA 35,76 m2 PORXO 1 31,88/2 15,94 m2 PORXO 2 73,24/2 36,62 m2

TOTAL VOLUMS SECUNDARIS 169,57 m2

TOTAL CONJUNT EDIFICAT MATEUS 860,29 m2

S. C. HABITATGE MAS 507,07 m2

S. C. HABITATGE MASOVERIA 300,66 m2

TOTAL SOSTRE ENDERROCAT 102,17 m2 TOTAL SOSTRE AMPLIAT 88,32 m2

BALANÇ AMPLIACIÓ-ENDERROC -13,85 m2


PB MATEUS 32

8. PRESTACIONS DE L’EDIFICI: Les solucions adoptades en el projecte tenen com objectiu que l’edifici disposi de les prestacions adequades per garantir els requisits bàsics de qualitat que estableix la Llei 38/99 d’Ordenació de l’Edificació, en funció dels treballs a realitzar. Es milloren les prestacions dels elements constructius en els que s’actua. En compliment del article 1 del Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda, “Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación”, i també en compliment del apartat 1.3 de l’annex del Codi Tècnic de l’Edificació, es fa constar que en el projecte s’han observat les normes sobre la construcció vigents, i que aquestes estan relacionades a l’apartat de Normativa Aplicables d’aquesta memòria. S’estableixen les prestacions de l’edifici per requisits bàsics, en relació a les exigències bàsiques del CTE. S’indiquen específicament les acordades entre promotor i projectista que superin els llindars establerts al CTE. Els requisits bàsics de Seguretat i Habitabilitat es satisfan a traves del compliment del Codi Tècnic d’Edificació, que conté les exigències bàsiques que han de complir els edificis i del compliment del Decret 21/2006 d’ecoeficiència en els edificis. Aquests compliment del CTE es pot fer a través dels Documents Bàsics corresponents, que incorporen la quantificació de les exigències i els procediments necessaris. Les exigències bàsiques també es poden satisfer a través de solucions alternatives, que han de justificar que assoleixen les mateixes prestacions. 8.1. Requisit bàsic de Seguretat (CTE) 8.1.1. SE Seguretat estructural Les sobrecàrregues d’ús específiques pel projecte acordades amb el promotor i no inferiors a les establertes al CTE són:

SOBRECÀRREGUES D’ÚS SUPERFICIALS PUNTUALS Ús residencial (A) Habitatges, habitacions d’hospitals i hotels : 2,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània Trasters : 3,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània Escales i accés públic: 3,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània Ús administratiu (B) Oficines: 2,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània Escales i accés públic: 3,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània Ús comercial(D): Locals comercials: 5,00 kN/m2 (1) 4,00 kN (1) no simultània Supermercats, grans superfícies: 5,00 kN/m2 (1) 7,00 kN (1) no simultània Zones accessibles a vehicles de bombers: 20,00 kN/m2 (3) 50,00 kN (3,4) no simultàniaCalçades i garatges vehicles < 30 kN : 2,00 kN/m2 (1) 2 x 10 kN (1) SimultàniaCalçades i garatges vehicles > 30 kN < 160 kN: 5,00 kN/m2 (2) 2 x 45 kN (2) Simultània Cobertes transitables (F): Terrats accessibles privadament: 1,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània Terrats accessibles al públic: segons ús (1) Cobertes accessibles per a conservació (G):


PB MATEUS 33

Pendent < 36% (G1): 1,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània Pendent > 84% (G2): 0,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània Pendent entre 36% i 84%: interpolació lineal entre els valors G1 i G2 (1)

(1) DB SE-AE Accions a l’edificació (2) EHE-98 (3) DB SI –Secció SI 5

A l’annex de la memòria de càlcul, del projecte constructiu es detallaran el conjunt de les accions considerades planta a planta, i es determinarà els pes propi dels diferents elements constructius. Accions sísmiques:

Segons la norma de construcció sismorresistent NCSE-02, l’acceleració sísmica bàsica ab en funció de la situació del municipi és 0,05g. No La classificació de l’edifici és d’importància normal i l’acceleració sísmica bàsica ab menor de 0,04g, pel que no cal aplicar la norma sismorresistent al edifici. Sí La classificació de l’edifici és d’importància normal i l’acceleració sísmica bàsica ab és menor de 0,08g, i l’estructura disposarà de pòrtics arriostrats en les dues direccions i no es fonamenta sobre terrenys potencialment inestables, pel que no cal aplicar la norma al edifici. No La classificació de l’edifici és d’importància normal i l’acceleració sísmica bàsica ab és , igual o superior a 0,08 g, pel que cal aplicar-li la norma sismorresistent al edifici. SE 2 Aptitud de servei Es comprovarà el compliment d’aquesta exigència bàsica considerant els estat límits de servei amb els valors límits establerts a SE 4.3 d’acord amb el tipus d’edifici i els elements implicats en la deformació. Integritat del element constructius. Quan es considera la integritat dels elements constructius o la compatibilitat entre la estructura i els elements constructius, una estructura horitzontal és prou rígida quan les deformacions acumulades dels elements des del moment de la posta en obra (fletxa activa) compleixen:

Sostre amb envans fràgils o paviments rígids sense juntes: L/500 (1) L/1000 + 0,5cm. (2)

Sostre amb envans ordinaris o paviments rígids amb juntes: L/400 (1) (3) 1 cm (3)

Sostres sense envans L/300 (1) (1) DB SE 4.3 (2) EFHE-2002,art.15.2.1 (3) EHE, art. 50

Si el cantell del forjat compleix l’article 15.2.2 de la EFHE-2002, no cal comprovar la fletxa Si la relació “Llum/cantell útil” de les bigues compleixen les limitacions de la taula 50.2.2.1 de la EHE no cal comprovar la fletxa.


PB MATEUS 34

També és considera que una estructura horitzontal és prou rígida quan la fletxa total màxima a terme infinit compleix:

Tots els sostres L/250 (2) (3) L/500 + 1 cm (2)

(2) EFHE-2002,art.15.2.1 (3) EHE, art. 50

Confort dels usuaris. Quan es considera el confort del usuaris o les vibracions de l’estructura horitzontal, aquesta és prou rígida quan considerant només les accions de curta duració, la fletxa relativa és menor de L/350. Aspecte de l’obra. Quan es considera l’aspecte estètic o l’aspecte de l’obra, l’estructura horitzontal és prou rígida quan considerant qualsevol combinació de les accions quasi permanents, la fletxa relativa és menor de L/300. 8.1.2. SI Seguretat en cas d’incendi El projecte per garantir el requisit bàsic de “Seguretat en cas d’incendi” i protegir els ocupants del edifici dels riscs originats per un incendi, complirà, amb els paràmetres objectius i procediments del Document Bàsic DB-SI, per a totes les exigències bàsiques, MILLORANT SEMPRE, les condicions actuals:

SI 1 Propagació interior, per limitar el risc de propagació del incendi pel seu interior. SI 2 Propagació exterior, per limitar el risc de propagació del incendi pel seu exterior. SI 3 Evacuació dels ocupants, per disposar dels mitjans d’evacuació adequats per que els ocupants puguin abandonar l’edifici. SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendis, per disposar dels equips i instal·lacions adients per a possibilitar la detecció, el control i l’extensió del incendi. SI 5 Intervenció dels bombers, per facilitar la intervenció dels equips de rescat i d’extinció SI 6 Resistència estructural al incendi, per garantir la resistència al foc de l’estructura durant el temps necessari per a fer possible tots els paràmetres anteriors.

Veure apartat al final de la memòria. SI 5 Intervenció dels bombers: 1 Aproximació als edificis: Els vials d’aproximació dels edificis amb una alçada d’evacuació descendent inferior a 9 metres han de complir les següents condicions:


PB MATEUS 35

Condicions dels vials d’aproximació

Normativa Projecte Amplada útil:

Mínim 3,00 m. (2) = 12,00 m. Façanes accessibles > 10 m. 4,00 m. (2)

Carrers amplada total >12m. 6,00 m. (2) Carrers amb trams corbats 7,20 m. (2)

Alçada de pas 3,70 m. (2) = 3,70 m. Capacitat portant = 20,00 kN/m2 (2) = 20,00 kN/m2

vehicle = 150,00 kN (2) = 150,00 kN Pendent < 15,00 % (2) = 15,00 %

2 Entorn dels edificis: Els edificis amb una alçada d’evacuació descendent inferior a 9 metres han de disposar d’un espai de maniobra al llarg de les façanes dels accessos principals, que compleixi les següents condicions:

Condicions de l’entorn davant de les façanes

Normativa Projecte Amplada total 8,00 m. (2) = 12,00 m. Amplada útil 4,00 m. (2) = 11,00 m. Sep. màxima vehicle-edifici 20,00 m. (2) 1,00 m. Distància màxima a accés principal 30,00 m. 1,00 m. Pendent < 10,00 % (2) 4% % Capacitat portant = 20,00 kN/m2 = 20,00 kN/m2

vehicle = 150,00 kN = 150,00 kN

8.1.3. SU Seguretat d’utilització S’actua a l’interior dels habitatges i als elements comuns de la planta baixa. Ës en aquests llocs que es donarà compliment a aquest DB. SU 1 Seguretat enfront el risc de caigudes

Les discontinuïtats i la resistència al lliscament dels paviments, la protecció dels desnivells, les característiques de les rampes i de les escales, i la neteja de vidres compliran el DB SU 1. Les característiques de les rampes necessàries per a eliminació de barreres arquitectòniques també compliran el Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, els habitatges unifamiliars queden exclosos del seu compliment. No s’actua sobre l’escala. SU 2 Seguretat enfront el risc d’impacte o quedar enganxat. Es limitarà el risc de que els usuaris puguin impactar o enganxar amb elements fixes o practicables de l’edifici complint el DB SU 2.


PB MATEUS 36

SU 3 Seguretat enfront de quedar tancat. Es limitarà el risc de que els usuaris puguin quedar accidentalment tancats dins d’un recinte complint el DB SU 3. SU 4 Seguretat enfront d’il·luminació inadequada A les zones e circulació dels edificis es limitarà el risc de danys a les persones per il·luminació inadequada complint els nivells d’il·luminació assenyalats i disposant un enllumenat d’emergència d’acord amb DB SU 4, els nivells mínims d’iluminació seran:

Zona Iluminancia mínima [lux]

Exterior Exclusiva per a persones

Escales 10 Resta de zones 5

Per a vehicles o mixtes 10 Interior Exclusiva per a persones Escales 75 Resta de zones 50 Per a vehicles o mixtes 50 factor d’uniformitat mitjà fu ≥ 40%

Aquest apartat es compleix gràcies al projecte de l’ascensor esmentat al primer apartat. SU 5 Seguretat per alta ocupació. Aquesta exigència bàsica no és aplicable per edificis d’habitatges, només ho és a edificis previstos per a més de 3000 espectadors drets. SU 6 Seguretat enfront del risc d’ofegament Aquesta exigència bàsica no és aplicable per edificis d’habitatges, només ho és per a piscines d’ús col·lectiu, i en queden excloses les piscines d’habitatges unifamiliars. SU 7 Seguretat enfront del risc de vehicles en moviment No hi ha aparcament. SU 8 Seguretat enfront del risc de llamps Es limitarà el risc d’electrocució i incendi causat pels llamps complint el DB SU 8.


PB MATEUS 37

8.2. Requisit bàsic d’Habitabilitat (CTE)

8.2.1. HS Salubritat (Higiene, salut i medi ambient).

HS1 Protecció de la humitat:

Es limitarà el risc previsible de presencia inadequada d’aigua o humitat a l’interior dels edificis i als seus tancaments complint el DB HS 1 en els elements constructius de l’ampliació.

HS2 Recollida i evacuació de residus:

L’edifici disposarà d’espais individuals a l’interior de cada habitatge per a contenidors selectius.

HS3 Qualitat de l’aire interior:

L’edifici disposarà dels mitjans de ventilació que compleixin els paràmetres de condicions de disseny d’acord amb el DB HS 3.

HS 4 Subministrament d’aigua:

L’edifici disposarà dels medis adequats pel subministrament d’aigua i equipament higiènic d’acord amb el DB HS 4.

HS 5 Evacuació d’aigües:

Les instal·lacions d’evacuació d’aigües residuals i pluvials compliran les condicions de dissenys, dimensionats, execució i materials previstos al DB HS 5 i també els paràmetres de l'article 3 del Decret d'ecoeficiència 21/2006.

8.2.2. HR Protecció enfront del soroll.

Es complira amb el DB HR Protecció enfront del soroll, per protegir els ocupants dels edificis de les molèsties que ocasiones els sorolls, i aconseguir un nivell acústic acceptable. D’aplicació als edificis de nova planta destinats a usos residencial privat o públic, sanitari i docent. A la memòria constructiva del projecte d’execució constaran els càlculs justificatius del compliment de la normativa.

Normativa de Catalunya.

També compliran els paràmetres ambientals en edificis d'habitatges de l'article 5 del Decret d'ecoèficiencia 21/2006, pel que els elements de separació dels habitatges amb espais comunitaris o habitatges d'altres tindran unes solucions constructives que comportin un aïllament mínim de 48 dBA. D'aplicació per edificis de nova construcció, procedents de reconversió d’antigues edificacions o obres de gran rehabilitació.


PB MATEUS 38

8.2.3. HE Estalvi d’energia.

HE 0 Limitació del consum energètic Encara que l’àmbit d’aplicació inclogui les ampliacions, en el cas que ens ocupa no ho és ja que es tracta d’un edifici existent. HE1 Limitació de la demanda energètica:

Segons la norma reglamentària d’edificació sobre aïllament tèrmic NRE.AT-87, la categoria climàtica corresponent al municipi és D, pel fet d’estar establerta per aquesta norma, l’altitud sobre el nivell del mar 762 m, pel que la classe de clima que afecta a l’edifici és 4. El tipus de calefacció és de Combustibles líquids.

Valors previstos del coeficient mitjà de transmissió tèrmica Km, i de la part massissa del tancament i de les seves obertures: TANCAMENT w/h m2 C Paret exterior 1,24

Coberta inclinada 0,69

Fusteria 3,40 Envolvent tèrmica. Segons el DB HE Estalvi d’energia la zona climàtica corresponent al municipi és D1 , pel fet d’estar establerta a l’apèndix D d’aquest Document Bàsic. La demanda energètica serà inferior a la corresponent a un edifici en el que els paràmetres característics dels seus tancaments i particions interiors de la envolvent tèrmica siguin els següents:

Transmitància límit de murs de façana i tancaments en contacte amb el terreny UMlim 0,66 W/m2K

Transmitància límit de sóls USlim 0,49 W/m2K

Transmitància límit de cobertes UClim 0,38 W/m2K

Factor solar modificat lluernaris F Llim 0,36

Transmitància de forats (1) UClim W/m2K Factor solar modificat límit de forats FHlim Baixa carrega interna Alta carrega interna

% de forats N E/O S SE/SO E/O S SE/SO E/O S SE/SO de 0 a 10 3,5 3,5 3,5 3,5 - - - - - - de 11 a 20 3,0 (3,5) 3,5 3,5 3,5 - - - - - - de 21 a 30 2,5 (2,9) 2,9 (3,3) 3,5 3,5 - - - - - - de 31 a 40 2,2 (2,5) 2,6 (2,9) 3,4 (3,5) 3,4 (3,5) - - - 0,54 - 0,58


PB MATEUS 39

de 41 a 50 2,1 (2,2) 2,5 (2,6) 3,2 (3,4) 3,2 (3,4) - - - 0,45 - 0,49 de 51 a 60 1,9 (2,1) 2,3 (2,4) 3,0 (3,1) 3,0 (3,1) - - - 0,40 0,57 0,44 (1) En els casos en que la transmitància mitja dels murs de façana UMm, definida a l'apartat 3.2.2.1, sigui inferior a 0,47 es podrà prendre el valor de UHlim indicat entre parèntesis per a la zona climàtica D1.

La demanda energètica serà inferior a la corresponent a un edifici en el que els paràmetres característics dels seus tancament i particions interiors de la envolvent tèrmica siguin els següents: Cada un dels tancaments i divisions interiors de la envolvent tèrmica tindran una transmitància no superior als valors indicats:

ZONA D Murs de façana, particions interiors en contacte amb espais no habitatbles, primer metre del perímetre del terres sobre el terreny

0,86

Terres 0,64 Cobertes 0,49 Vidres i marcs 3,50 Mitgeres 1,00 Particions interiors entre diferents unitats d‘us d’habitatges 1,20

Conformitat amb la opció simplificada : Façanes Tancame

nt Forats Total Area Forats

Nord 36,85 m2 1,65 m2 38,50 m2 19,75 % 4,29 % Est 45,60 m2 0,00 m2 45,60 m2 23,40 % 0 % Sud-est m2 m2 m2 % % Sud 34,65 m2 29,15 m2 63,80 m2 32,74 % 45,69 % Sud-oest m2 m2 m2 % % Oest 46,97 m2 0,88 m2 47,85 m2 24,11 % 1,84 % 148,00 m2

Conformitat amb la opció simplificada : Cobertes Coberta Lluerne

s Total Lluerne

s

- m2 - m2 - m2 - % Opció simplificada: El % de forats a cada façana serà < 60%. En façanes amb àrees <10% s’admet que sigui > del 60%. El % de lluernes serà inferior al 5% de la superfície total de la coberta. El percentatge de forats a cada façana, i el de lluernes de tota la coberta compleix les condicions d’aplicabilitat de l’article 3.2.1.2 de HE1, pel que es pot aplicar la opció simplificada de comprovació de la demanda energètica de la envolvent tèrmica, pel que es justificaran els seus paràmetres, la transmissió amb zones comuns no calefactades, el control de les condensacions intersticials i superficials, i les limitacions de permeabilitat a l’aire en forats i lluernes. HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques:


PB MATEUS 40

Es regularà el rendiment de les instal·lacions tèrmiques i dels seus equips, d’acord amb el vigent Reglament de Instal·lacions Tèrmiques als Edificis (RITE) HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació: S’aplicarà el DB HE 3 a les instal·lacions de il·luminació interior de l’edifici projectat, excepte a l’interior dels habitatges. La lluminància mitja horitzontal mantinguda (Em) com l’índex d’enlluernament unificat (UGR) i l’índex de rendiment del color (Ra) s’adequarà al es necessitats d’il·luminació dels usuaris de cada zona. L’eficiència energètica es garantirà limitant el valor de VEEI a 7,5 w/m2 x 100 lux a les zones comuns: vestíbul i escala; i 5 w/m2 x 100 lux ala aparcaments. Les zones d’ús esporàdic disposaran d’un control d’encesa i apagat per sistema de detecció de presència o sistema de temporització. En cap cas es realitzarà exclusivament des del quadre elèctric. HE4 Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària: Una part de les necessitats d’aigua calenta sanitària, es cobrirà amb sistemes de captació emmagatzemant i utilització d’energia solar, el nombre de persones serà:

Habitacions Nº Persones DB HE

Dos habitatges

1x1, 9x2, 3x3

29

Total 29

Segons el DB HE Estalvi d’energia la zona climàtica corresponent al municipi és II , pel fet d’estar establerta a la taula 3.3 d’aquest document bàsic. Els paràmetres de les necessitats d’aigua calenta sanitària a cobrir amb sistemes de captació emmagatzemant i utilització d’energia solar són: Habitatge plurifamiliar:

Ús : Habitatge plurifamiliar Energia complementària General Demanda de referència a 60º 30 l/p persona Nº real de persones 29 Càlcul de la demanda total real 870 l/d Contribució solar mínima 50% 435 l/d

Normativa de Catalunya. Segons el Decret 21/2006 d’ecoeficiència en els edificis una part de les necessitats d’aigua calenta sanitària, es cobrirà amb sistemes de captació emmagatzemant i utilització d’energia solar, el nombre de persones serà


PB MATEUS 41

Habitacions Nº Persones Decret 21/2006

dos habitatges

1x1, 9x2, 3x3 Total 29

29

Segons l’article 4.4 del Decret 21/2006 d’ecoeficiència en els edificis, la zona climàtica corresponent al municipi és III , pel fet d’estar establerta a l’annex 3 d’aquest decret. Els paràmetres de les necessitats d’aigua calenta sanitària a cobrir amb sistemes de captació emmagatzemant i utilització d’energia solar són: Habitatge únic:

Ús : Habitatge unifamiliar Energia complementària General Demanda de referència a 60º 28 l/p persona Nº real de persones 29 Càlcul de la demanda total real 812 l/d Contribució solar mínima 50% 406 l/d

Es pot disminuir la contribució solar mínima en els casos i condicions de l’article 1.2 de HE 4, i del art 4.4 del Decret d’ecoeficiència 21/2006 Normativa de municipal. No n’hi ha. HE 5 Contribució fotovoltaica mínima d'energia elèctrica: Els edificis d’habitatges estan exclosos de la obligació d’incorporar sistemes de captació i transformació d’energia solar en energia elèctrica per procediments fotovoltaics. 8.3. DECRET D’ECOEFICIÈNCIA: No és d’aplicació a no ser una obra nova i gran rehabilitació.


PB MATEUS 42

9. COMPLIMENT DEL DECRET 141/2012, de 30 d’octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, i en referència als habitatges projectats, segons l’annex IV i tenint en compte que es tracta d’una intervenció del grup A (edificació amb enderroc de l’edifici i manteniment de la façana i grup I (augment de superfície útil d’un habitatge existent amb afectació d’estructura, pel que s’aplica, pel primer cas l’annex 1 amb l’excepció que l’alçada mínima és 2,40 m, i pel que fa al segon cas, l’apartat 1 de l’annex I i apartats 2.1, 2.2 i 2.4 d’aquest annex I), els habitatges tindran les següents característiques: .HABITATGE planta 1ª de 365,47 m2 de superfície útil, consta de Sala-Cuina, 8 Cambres higièniques, 1 Habitació de 8 a 12 m2, 7 habitacions de més de 12 m2 i 13 altres peces i la seva ocupació màxima recomanada és de 23 persones. .HABITATGE planta 2ª de 246,54 m2 de superfície útil, consta de Sala-Cuina, 7 Cambres higièniques, 6 Habitacions de mès de 12 m2, i 4 altres peces i la seva ocupació màxima recomanada és de 18 persones.


PB MATEUS 43

10. PRESSUPOST: El resum de pressupost per capítols del present projecte és el següent: 10.1. EXCAVACIONS I MOVIMENT DE TERRES 5.000,00 10.2. FONAMENTACIÓ 12.500,00 10.3. ESTRUCTURA 27.450,00 10.4. PARETS D’ESTRUCTURA I TANCAMENT I DIVISÒRIES INTERIORS

21.450,00

10.5. COBERTA 68.200,00 10.6. EVAQUACIÓ 8.800,00 10.7. REVESTIMENTS EXTERIORS I AÏLLAMENTS 18.700,00 10.8. AJUTS DE PALETA 10.800,00 10.9. REVESTIMENTS INTERIORS: ENGUIXATS, PAV. I ENRAJOLAT 36.900,00 10.10. TANCAMENTS PRACTICABLES EXTERIORS 27.800,00 10.11. FUSTERIA INTERIOR I MOBILIARI DE CUINA 23.600,00 10.12. TREBALLS DE SERRALLERIA 7.800,00 10.13. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES 22.300,00 10.14. INSTAL·LACIONS DE LAMPISTERIA 15.000,00 10.15. INSTAL·LACIONS DE CALEFACCIÓ 23.600,00 10.16. TREBALLS DE PINTURA 10.200,00 TOTAL PRESSUPOST EXECUCIO MATERIAL 340.100,00 Per tant, el pressupost d’execució material del present projecte puja a: TRES-CENTS QUARANTA MIL CENT EUROS. (340.100,00 €) Berga, setembre de 2016 L’arquitecte: Joan Manuel Serarols Ballús


PB MATEUS 44

11. NORMATIVA VIGENT:

Normativa tècnica general aplicable als projectes d'edificació d’acord al CTE

El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que en la memòria i en el plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l'observança de les normas de la presidencia del gobierno i les del ministerio de la vivienda sobre la construcció vigents.

És per això convenient que en la memòria figuri un paràgraf que faci al·lusió a l'esmentat decret i especifiqui que en el projecte s'han observat les normes vigents aplicables sobre construcció.

Així mateix, en el plec de prescripcions tècniques particulars s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes.

A l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació, CTE, es deroguen diverses normatives i per donar compliment a les noves exigències bàsiques s’han d’aplicar els documents bàsics, DB, que composen la part II del CTE.

Degut a l’ampli abast del CTE, aquest es referència tant en l’àmbit general com en cada tema indicant el document bàsic o la secció del mateix que li sigui d’aplicació A més, els productes de construcció (productes, equips i materials) que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció de l’ús previst, duran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcció, transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte.

Àmbit general

Ley de Ordenación de la Edificación.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Codi Tècnic de l’Edificació

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71) Requisits bàsics de qualitat


PB MATEUS 45

REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT

Funcionalitat

Normativa en funció de l’ús: Habitatge

Acreditació de determinats requisits prèviament a l'inici de la construcció d'habitatges

D 282/91 (DOGC: 15/1/92)

Llei de l'habitatge

Llei 24/91 (DOGC: 15/1/92)

Llibre de l'edifici

D 206/92 (DOGC: 7/10/92)

Es regula el llibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges

D 158/97 (DOGC: 16/7/97)

Requisits mínims d’ habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat

D 259/2003 (DOGC: 30/10/03) correcció d’errades: DOGC: 6/02/04)

Accessibilitat

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D 135/95 DOGC: 24/3/95

Ley de integración social de los minusválidos

Ley 13/82 BOE 30/04/82

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT


PB MATEUS 46

Seguretat estructural

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei


Seguretat en cas d’incendis

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi


Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91

D 241/94 (DOGC: 30/1/95)

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Seguretat d’utilització

CTE DB SU Seguretat d’Utilització

SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT

Estalvi d’energia

CTE DB HE Estalvi d’Energia

HE-1 Limitació de la demanda energètica

HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)

HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació


PB MATEUS 47

HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d’ells

Salubritat

CTE DB HS Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Protecció enfront del soroll

NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios

O 29/9/88 BOE: 8/10/88

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002

Ley del ruido

Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Sistemes estructurals

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 Aptitud al servei

SE AE Accions en l’edificació

SE C Fonaments

SE A Acer

SE M Fusta

SE F Fàbrica


PB MATEUS 48


NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02)

EHE Instrucción de Hormigón Estructural

RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat


Materials i elements de construcció

RB-90 pliego general de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción

O 4/7/90 (BOE: 11/07/90)

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

RC-03 Instrucción para la recepción de cementos

RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)

RY-85 pliego general de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción

O 31/5/85 (BOE: 10/6/85)

RL-88 pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción

O 27/7/88 (BOE: 3/8/88)

Instal·lacions

Instal·lacions de protecció contra incendis

Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI)

RD 1942/93 (BOE:14/12/93)


PB MATEUS 49

Instal·lacions de parallamps

CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Instal·lacions d’electricitat

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió

Instrucció 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

Reglamento de líneas aéreas de alta tensión

D 3151/1968

Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació


CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada



PB MATEUS 50

Instal·lacions d’ascensors

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención

Instrucciones Técnicas Complementarias

(Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23)

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90)

ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos.

(Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats)

O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91)

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas

derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas

Resolució ¾/97 (BOE: 23/4/97)correcció d’errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso

Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes


PB MATEUS 51

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Instal·lacions de fontaneria

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Regulación de los contadores de agua fría

O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)

Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües


Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus


Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aier interior


Instal·lacions de telecomunicacions


PB MATEUS 52

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones.

(deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica).

RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres serveis per cable als edificis.

D. 172/99 (DOGC: 07/07/99)

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable

D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit.

D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)

Instal·lacions tèrmiques

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)


RITE Reglamento de Insal·laciones Térmicas en los Edificios

RD 1751/1998 (BOE: 6/8/98) modificat pel RD 1218/2002 (BOE: 3/12/02)

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries.

O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)

Directiva 2002/91/CE Eficiencia Energética de los edificios

(DOCE 04.01.2003)


PB MATEUS 53

Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas

RD 275/1995

Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión.

(deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad)

RD 769/99 (BOE: 31/06/99)

Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias

(en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)

RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)

Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006) en vigor el 4/3/2007

Reglamento de instalaciones de gas en locales destinados a usos domésticos, colectivos o comerciales

RD 1853/93 (BOE: 24/11/93) quedarà derogat pel RD 919/2006

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat pel RD 919/2006

Instrucción sobre documentación y puesta en servicio de las instalaciones receptoras de gases combustibles

O 17/12/85 (BOE: 9/1/86)correcció d'errades (BOE: 26/4/86) quedarà derogat pel RD 919/2006

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84) quedarà derogat pel RD 919/2006

Reglamento sobre instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (glp) en depósitos fijos

O 29/1/86 (BOE: 22/2/86)correcció d'errades (BOE: 10/6/86) quedarà derogat pel RD 919/2006

Normes per a instal·lacions de gasos liquats del petroli (glp) amb dipòsits mòbils de capacitat superior a 15 kg

Resolució 24/07/63 (BOE: 11/09/63)

Extracte de les normes a les quals s'han de sotmetre els dipòsits mòbils amb capacitat no superior als 15 kg de gasos liquats del petroli (glp) i la seva instal·lació

Resolució 25/02/63 (BOE: 12/03/63)


PB MATEUS 54

Reglamento de aparatos que utilizan combustibles gaseosos. Instrucciones técnicas complementarias

RD 494/88 (BOE: 25/5/88)correcció d'errades (BOE: 21/7/88) quedarà derogat pel RD 919/2006

Aparatos a gas

RD 1428/1992 (BOE: 2/12/1992) correcció errades (BOE:23/1/1993)

Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)

Control de qualitat

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificació

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació.

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes

D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

Residus d’obra i enderrocs

Residus

Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.


PB MATEUS 55

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04)


PB MATEUS 56

12. FITXES JUSTIFICATIVES: Referides a la part que s’amplia o es reforma completament.

12.1 DB SI Seguretat en cas d’incendi. Edifici plurifamiliar 12.2 DB SI Seguretat en cas d’incendi. Aparcament. 12.3 DB SI Seguretat en cas d’incendi. Edifici unifamiliar. 12.4 DB SU Seguretat d’utilització. Residencial Habitatge plurifamiliar. 12.5 DB SU Seguretat d’utilització. Residencial Habitatge unifamiliar. 12.6 DB SU-6 Seguretat d’utilització. Piscines. 12.7 DB SU-7 Seguretat d’utilització. Aparcament. 12.8 DB SU Seguretat d’utilització. Zones d’ús restringit. 12.9 DB SU Seguretat d’utilització. Annex traster. 12.10 Decrets 135/1995 i Llei 20/1991 de Promoció d’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i aprovació del codi d’accessibilitat.

12.11 DB HR Protecció enfront el soroll. 12.12 Decret RD 842/2002 BT-100 de previsió de càrregues per a subministraments en baixa tensió (Primera pàgina).

12.13 Previsió d’espais per a instal·lacions de telecomunicacions. 12.14 Decret 21/2006 sobre adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

12.15 DB HS Salubritat en el projecte bàsic. 12.16 DB HS2 Salubritat contenidors en el projecte bàsic. 12.17 DB HS2 Evacuació de residus. 12.18 DB HE0 Estalvi d’energia. 12.19 Certificació energètica.

Pendent de complimentar No cal complimentar en aquesta tipologia edificatòria o en el Projecte Bàsic Complimentat

o

o

x

o

x

o

o

o

o

o

o

o

o

o

x

x

x

x

o

P

O

x

CTE Paràmetres del DB SI per donar compliment a les exigències de Seguretat en cas d’Incendi Habitatge unifamiliar aïllat SI

Ref. del projecte

À M B I T D ’ A P L I C A C I Ó (art. 2 de la LOE, art. 2 de la Part I del CTE, Introducció del DB SI)

Nova construcció Ampliació Rehabilitació Reforma Canvi d’ús

- Es manté l’ús: S’aplica als elements afectats per la reforma sempre que allò suposi una més gran adequació a les condicions del DB SI.

Reforma

- En qualsevol cas: Les obres de reforma no podran reduir les condicions de seguretat preexistents, quan aquestes siguin menys estrictes que les del DB SI.

Canvi d’ús - Afecta a una part de l’edifici: El DB SI s’aplica únicament a aquesta part.

Edificis protegits

- Si les obres són incompatibles amb el grau de protecció de l’edifici:

Es poden aplicar solucions alternatives que permetin el major grau d’adequació possible des del punt de vista tècnic i econòmic. En la documentació final d’obra es faran constar les limitacions d’ús, si n’hi ha.

- Compleixen els paràmetres i procediments del CTE DB SI Solucions adoptades en el projecte

- Es proposen solucions diferents a les establertes en el DB SI, justificant la seva necessitat i adequació. * (S’indicarà si s’hi ha solució diferent en la casella corresponent i es justificarà a part).

P A R À M E T R E S D E S E G U R E T A T E N C A S D ’ I N C E N D I

SI 1 Propagació interior

CONDICIONS DE COMPARTIMENTACIÓ

SECTORS D’INCENDI CONDICIONS

Habitatge unifamiliar (1) - Constitueix un sector d’incendi respecte dels altres edificis.- Compartimentació dels locals de risc especial d’incendi

respecte de l’habitatge.

- Es compartimenten amb elements constructius de resistència al foc no inferior a la dels locals de risc. L’àmbit de la pròpia escala es pot incorporar a la zona d’habitatge o bé a la del local de risc.

Escala i ascensor que comuniquen l’aparcament de l’habitatge o altres zones de risc especial d’incendi amb l’habitatge:

- Comunicació de l’aparcament amb l’ascensor:- vestíbul d’independència amb una porta EI2 30-C5

SECTORS D’INCENDI

CTE DB SI 1.1 (1) S’hi poden integrar els establiments o zones d’ús administratiu, docent o residencial públic que tinguin una superfície construïda 500 m2.

CLASSIFICACIÓ segons superfície construïda, S i volum construït, V

ÚS PREVIST RISC BAIX RISC MIG

Aparcament d’habitatge unifamiliar En qualsevol cas -

Magatzem de residus (escombraries) 5 < S 15 m2 15 < S 30 m2

Trasters 50 < S 100 m2 100 < S 500 m2

Magatzems d’elements combustibles (mobiliari, neteja, etc.), tallers de manteniment, etc. 100 < V 200 m3 200 < V 400 m3

Sala de maquinària de ascensor (1), Sala de grup electrogen En qualsevol cas -

Sala de caldera, amb potència útil nominal P, 70< P 200 kW -

Magatzem de combustible sòlid per a calefacció S 3 m2 S > 3 m2

CONDICIONS - Resistència al foc de l’estructura R 90 R 120 - Resistència al foc de parets i sostres

compartimentadors EI 90 EI 120

- Vestíbul d’independència - Sí

- Portes de pas (2) EI2 45-C5 2 x EI2 30-C5 - Recorregut màxim fins a alguna sortida del local

(a l’exterior o a la porta de comunicació amb l’habitatge) 25 m 25 m

LOCALS I ZONES DE RISC ESPECIAL

- Reacció al foc dels materials - Parets i sostres: B-s1,d0 i Terres: BFL-s1

CTE DB SI 1.2

(1) El recinte d’ascensor amb maquinària incorporada no es considera sala de màquines a efectes de seguretat en cas d’incendi. Tampoc té consideració de sala de màquines un armari de maquinària d’ascensor oleodinàmic.

(2) No cal que les portes obrin en sentit d’evacuació.

PASSOS D’INSTAL·LACIONS (Cables, canonades, conduccions, conductes de ventilació, etc.)PASSOS D’INSTAL·LACIONS CTE DB SI 1.3

Quan travessen elements compartimentadors d’incendi (excloses penetracions secció 50 cm2)

a) Mecanisme d’obturació automàtica, o bé, b) Element passant amb la mateixa resistència al foc, EI t, que

l’element travessat

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006,

RD

137

1/20

07, O

VIV

/984

/200

9 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d’

erra

des

(BO

Es

20/1

2/07

i 25

/1/0

8, 2

3.04

.09)

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

· Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

SI R

h_u

v.2

s

etem

bre

2009

C

diT

èi

dl’E

difi

ióR

D31

4/20

06R

D13

71/

200

7O

VIV

/984

/200

9il

id’

d(B

OE

20/1

2/07

i25/

1/08

2304

09)

Ofi

iC

ltT

èi

Cll

id’A

itt

dC

tl

SIR

h2

tb

2009

✔ ✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

s-1609

s-1609Ref. del projecte

CTE Paràmetres del DB Seguretat en cas d’Incendi Habitatge unifamiliar aïllat SI 2 / 4

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006,

RD

137

1/20

07,O

VIV

/984

/200

9 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d’

erra

des

(BO

Es

20/1

2/07

i 25

/1/0

8, 2

3.04

.09)

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

· Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

SI R

h_u

v.2

s

etem

bre

2009

JUSTIFICACIÓ DE LA RESISTÈNCIA AL FOC a) S’adopten les classes de resistència al foc que s’obtenen a partir de les taules i/o mètodes simplificats dels

Annexes del CTE DB SI (Annex C: Formigó, Annex E: Fusta, Annex F: Fàbrica). b) Referència a la classe de resistència al foc del marcatge CE dels elements constructius que en disposin. c) Referència a certificats d’assaigs dels elements emesos per laboratoris acreditats.

(Els assaigs corresponents s’especifiquen al RD 312/2005 i RD 110/2008 i a les normes UNE, EN de l’Annex G del CTE DB SI)

JUSTIFICACIÓ DE LA REACCIÓ AL FOC

JUSTIFICACIÓ DE LA RESISTÈNCIA I LA REACCIÓ AL FOC

CTE DB SI 1.1 i SI 1.4

a) S’adopten les classes de reacció al foc que especifica el RD 312/2005 i RD 110/2008 per alguns materials. b) Referència a la classe de reacció al foc que apareix en el marcatge CE dels materials que en disposin. c) Referència a certificats d’assaigs dels materials emesos per laboratoris acreditats.

(Els assaigs corresponents s’especifiquen als RD 312/2005 i RD 110/2008 i a les normes UNE, EN de l’Annex G del CTE DB SI)

SI 3 Evacuació d’ocupants

ÚS PREVIST Zona Densitat d’ocupació m2 superfície útil/ persona

Superfície útil m2

Ocupació P = sup. útil/ densitat

Residencial habitatge Plantes d’habitatge 20

Aparcament habitatge unifam. Aparcament 40

Ocupació ocasional o a efectes de manteniment

Trasters, locals instal·lacions, material neteja, etc.

Ocupació nul·la

CÀLCUL DE L’OCUPACIÓ

CTE DB SI 3 Altres

TOTAL EDIFICI

DE L’HABITATGEa) Porta de sortida directa a l’exterior.

b) Recorregut d’evacuació des de la porta de l’habitatge (origen d’evacuació) fins a l’exterior: pot incloure portes, passadissos, escala,... (1). Disposarà d’enllumenat d’emergència segons DB SU 4.2.1.

DE L’APARCAMENT I D’ALTRES LOCALS DE RISC a) Porta de sortida directa a l’exterior. El local disposarà d’enllumenat d’emergència segons DB SU 4.2.1.

RECORREGUTS D’EVACUACIÓ

b) Recorregut d’evacuació des de qualsevol punt del local (origen d’evacuació) fins a la porta de comunicació amb

l’habitatge o bé fins a l’exterior: pot incloure portes, passadissos, escala,... Disposarà d’enllumenat d’emergència segons DB SU 4.2.1.

CTE DB SI A (1) L’evacuació de l’habitatge no es pot fer de forma exclusiva a través de l’aparcament ni de cap altre local de risc.

PORTES

- Batents amb eix de gir vertical. Tipus:

Amb dispositiu de fàcil i ràpida obertura des del costat de l’evacuació, sense utilitzar clau i sense actuar en més d’un mecanisme. (maneta o polsador, UNE-EN 179:2008)

Sentit d’obertura: - No hi ha requisits per seguretat en cas d’incendi

SI 3.6

SI 3.4De sortida de l’habitatge, de l’aparcament i d’altres locals de risc

Amplada mínima: - 0,80 m - 0,80 m A porta d’una fulla 1,23 m; - 0,60 m A cada fulla en porta de dues fulles 1,23 m

(0,80 m, fulla de la porta de l’habitatge segons D 55/2009)

PASSADISSOSSI 3.4 Amplada mínima: - 1,00 m

- 0,80 m en passadissos amb ocupació 10 persones que siguin usuaris habituals.

RAMPES

Amplada mínima: - 1,00 m - 0,80 m en passadissos amb ocupació 10 persones que siguin usuaris habituals.

Pendents, trams, replans - Condicions segons DB SU 4.3

SI 3.4

SU 1 4.3

Passamans - Condicions segons DB SU 4.3

ESCALA NO PROTEGIDA (1)

Amplada mínima: - 1,00 m - 0,80 m, per a ús restringit (ocupació 10 persones que siguin usuaris habituals)

Escala no protegida COMPARTIMENTADA: (2)

- Porta EI2 45 C5 - Parets i sostres de separació amb l’aparcament: EI2 90

Esglaons, trams, replans:

SI 3.4

SU 1 4.1

Passamans: - Condicions segons DB SU 1 4.1

DISSENY DELS ELEMENTS D’EVACUACIÓ

(1) Es refereix a les escales dels recorreguts d’evacuació. No afecta a l’escales de l’interior de l’habitatge. (2) Per exemple l’escala de comunicació de l’habitatge amb l’aparcament o altres locals de risc. L’àmbit de la pròpia escala es pot incorporar a la

zona de l’habitatge o bé a l’aparcament o altres locals de risc.

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

612 310

642 31

30



Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006,

RD

137

1/20

07,O

VIV

/984

/200

9 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d’

erra

des

(BO

Es

20/1

2/07

i 25

/1/0

8, 2

3.04

.09)

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

· Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

SI R

h_u

v.2

s

etem

bre

2009

SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendi

INSTAL·LACIONS CONDICIONS

- Eficàcia: 21A – 113B - Col·locació: 1,70 m sobre el nivell del terra, segons RIPCI

- exterior del local: un proper a la porta d’accés que podrà servir a diversos locals o zones.

- Ubicació

- interior del local: L 15 m, des de qualsevol punt a un extintor.

- Senyalització - en general: UNE 23033-1 - fotoluminiscent: UNE 23035-4: 2003

Extintors portàtils

Locals i zones de risc especial segons SI 1 (aparcament d’habitatge unifamiliar, trasters, locals d’instal·lacions,...)

- Enllumenat d’emergència:

- Visibles inclòs si falla l’enllumenat normal. * Han de quedar il·luminades amb enllumenat

d’emergència segons CTE DB SU 4.

DOTACIÓ

Altres:

DISSENY I EXECUCIÓ CTE DB SI 4.1

- Es complimenta el “Reglament d’instal·lacions de Protecció contra incendis”, RIPCI, les seves disposicions complementàries i qualsevol altra documentació específica que li sigui d’aplicació.

SI 5 Intervenció de bombers i Decret 241/94 “Condicionants urbanístics i de protecció contra incendi complementaris de la NBE-CPI/91” (1)

ESPAI D’APROXIMACIÓ (2)

- en general: - 3,50 m (4) - en trams corbats: - 7,20 m, delimitada pel traçat d’una corona circular que tingui radis

mínims de 5,30 m i 12,50 m

Amplada lliure mínima:

- vials sense sortida: - Si L > 20 m, han de disposar d’un espai suficient per a la maniobra dels equips d’extinció. (5)

Altura lliure mínima: - 4,5 m

Pendent màxim: - 15 %

Capacitat portant: - 20 kN/m2

ESPAI DE MANIOBRA (2)

(Ha de permetre l’accés dels bombers a la façana accessible mitjançant escales portàtils extensibles)

Distància màxima des de l’espai de maniobra a l’accés a peu a l’interior de l’habitatge:

- 50 m

Amplada mínima de pas a partir del vial d’aproxim.: - 1,80 m

Accés a hidrants d’incendi de la via pública: - Hidrant a 100 m de qualsevol punt de la façana accessible

ZONES EDIFICADES LIMÍTROFS O INTERIORS A ÀREES FORESTALS (2)

Franja de separació: - De 25 m d’amplada, permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb la massa forestal aclarida i branques baixes esporgades.

a) Dues vies d’accés alternatives (preferentment) Vies d’accés: (Compleixen les condicions dels vials d’aproximació)

b) Accés únic (si no és possible l’opció anterior): acaba en cul de sac on es pugui inscriure un cercle de 12,50 m de radi.

CONDICIONS D’APROXIMACIÓI ENTORN (2)

D 241/94 i Instruccions Tècniques complementàries (SP) de la DGPEIS de la Generalitat de Catalunya

(1) D’aplicació també per habitatges unifamiliars. Podeu consultar les Instruccions tècniques de DGSPEIS de la Generalitat de Catalunya http:www.gencat.cat/interior/esc/docs/esc_prevencio_et.htm

(2) Només dels espais que formen part del projecte d’edificació. Condicions a tenir en compte en el planejament urbanístic. (3) Es comprovarà la seva existència a la via pública. Aquesta instal·lació s’hauria de tenir en compte en el planejament i en el projecte

d’urbanització. Si es preveu en el projecte d’edificació, caldrà indicar-ho. (4) En vials sense sortida, l’amplada mínima caldria que fos de 5 m per permetre el pas simultani de dos vehicles. (5) Segons la SP 113 s’ha de poder inscriure un circumferència D 15 m, permanentment lliure de vehicles, obstacles o elements urbans.

FAÇANA ACCESSIBLE (Aquella que pot ser usada pels serveis de socors en la seva intervenció)

Nombre de façanes accessibles: Una, com a mínim.

ACCESSIBILITATPER FAÇANA

D 241/94

Forats per a l’accés dels bombers

- Ubicació:

- Ampit:

- Dimensions:

- Accessibilitat:

- Operabilitat:

- Identificació:

A cada planta i separació 25 m entre eixos de dos forats consecutius.

Altura 1,20 m

Amplada 0,80 m; - Altura 1,20 m

Sense elements que dificultin l’accés a l’interior de l’edifici.

Fàcilment operables amb estris de bombers tant per l’exterior com per l’interior.

Fàcilment identificables pels bombers o estar senyalitzats

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔



Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006,

RD

137

1/20

07,O

VIV

/984

/200

9 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d’

erra

des

(BO

Es

20/1

2/07

i 25

/1/0

8, 2

3.04

.09)

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

· Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

SI R

h_u

v.2

s

etem

bre

2009

SI 6 Resistència al foc de l’estructura

EDIFICI, R t (R: Resistència mecànica; t: temps exigit en minuts)

ÚS DE L’EDIFICI RESISTÈNCIA AL FOC (1)

Habitatge unifamiliar aïllat R 30

LOCALS O ZONES DE RISC ESPECIAL, R t

RESISTÈNCIA AL FOC (1) ÚS DEL LOCAL O ZONA

baix mig

Local o zona de risc especial d’incendi R 90 R 120

ELEMENTS ESTRUCTURALSPRINCIPALS Forjats, bigues i suports de plantes i de cobertes CTE DB SI 6.2

(1) La resistència al foc R d’un sostre que separa sectors o locals de risc és funció del sector o local de risc inferior. Els sostres d’un mateix sector tindran la resistència al foc que s’exigeix a aquest sector. Qualsevol sostre que hagi de garantir una resistència al foc, R, ha de ser accessible, com a mínim, per una escala que garanteixi aquesta mateixa R.

CONDICIONS RESISTÈNCIA AL FOCELEMENTS ESTRUCTURALSSECUNDARIS Sobre llindes, altells o entreplantes. CTE DB SI 6.2

Quan el seu col·lapse davant l’acció directa de l’incendi no pugui ocasionar danys als ocupants, ni comprometre l’estabilitat global de l’estructura, l’evacuació o la compartimentació en sectors d’incendi de l’edifici, com és el cas de petites entreplantes o terres o escales de construcció lleugera, etc.

No cal complir cap exigència de resistència al foc

DETERMINACIÓ DE LA RESISTÈNCIA AL FOC, R t - Annex C: Estructures de formigó armat

- Annex D: Estructures d’acer

- Annex E: Estructures de fusta

a) S’adopten les classes de resistència al foc obtingudes a partir de les Taules i/o mètodes simplificats dels Annexes del CTE DB SI (1)

- Annex F: Elements de fàbrica (maó, ceràmica alleugerida, bloc formigó)

b) Referència als resultats d’assaigs emesos per laboratoris acreditats:

- Assaigs especificats al RD 312/2005 i al RD 110/2008 i a les normes UNE, EN de l’Annex G del CTE DB SI.

DETERMINACIÓDE LA RESISTÈNCIA AL FOC CTE DB SI 6.6 i Annexes DB SI

(1) Podeu consultar a www.coac.net/coditècnic el Manual del DB SI 6 on trobareu exemples de determinació de la resistència al foc de diferents tipus d’elements estructurals aplicant els Annexes corresponents del DB SI.

✔

✔

✔✔

✔

✔

✔


CTE Paràmetres del DB Seguretat d’Utilització i accessibilitat RESIDENCIAL HABITATGE unifamiliar sense elements comunitaris SUA 1 / 2

Ref. del projecte

Cod

i Tèc

nic

del’E

dific

ació

RD

314

/200

6 ,R

D 1

371/

2007

ile

sse

ves

corr

ecci

ons

d’e

rrad

es (

BO

Es

20/1

2/20

07,

25/1

/200

8 i 2

3/4/

2009

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v.4

m

arç

2011

Ref. del projecte

AMBIT D ’APLICACIÓ

Nova construcció Ampliació (1) Reforma (2) Rehabilitació Canvi d’ús (3)

1 ENVOLVENT (pell de l’edifici)

2.1 Circulació exterior vinculada exclusivament a l’accés a l’edifici 2 EDIFICI2.2 INTERIOR DE L’HABITATGE (Annex A “Terminologia” del DB SUA s’especifica que és ús restringit)

3 INSTAL·LACIÓ DE PROTECCIÓ AL LLAMP Veure fitxa específica SUA-8

Petits Recintes aparcament i trasters Veure document annex

APARCAMENT exclusiu unifamiliar NO és d’aplicació el DB SUA-7 (Risc causat per vehicles en moviment)

CONJUNT EDIFICI

4 USOS associats a l’habitatge:

PISCINA exclusiva unifamiliar NO és d’aplicació el DB SUA-6 (Risc d’ofegament)

1 ENVOLVENT (pell de l’edifici) Contemplat en projecte

- H 0,55m No cal barrera de protecció

- 0,55m < H 6m h 0,90m

ALTURA de les barreres(h), segons desnivell ( H)a protegir:

- H > 6m h 1,10m

CONFIGURACIÓ No són escalables (4) i es limita la mida de les obertures al pas d’una esfera de < 0,10m (5)

* Resistiran una força horitzontal qk 0,8 kN/m (6)

* Cobertes accessibles només per a conservació força horitzontal qk 0,8 kN/m( 6)

BARRERES DE PROTECCIÓ, Característiques

SUA1

RESISTENCIAde les barreres deprotecció

* Cobertes transitables accessibles només privadament força horitzontal qk 1,6 kN/m (6)

* Vidres practicables o fàcilment desmuntables, o bé SUA1 NETEJAEn vidres transparents, auna alçada > 6m sobre rasant, cal garantir-la mitjançant:

* Es permet la neteja des de l’interior en les següents condicions:

- es garanteix l’accessibilitat de les superfícies de vidre (7)

- vidres reversibles: dispositiu de bloqueig amb posició invertida

* Disposició de barreres de protecció que n’impedeixin l’impacte, o bé

H < 0,55m classe “1,2 ó 3 (B ó C) qualsevol ” (9) 0,55m H 12m classe “qualsevol (B ó C) 1 ó 2 ” (9)

SUPERFICIES DE VIDRE EXTERIOR

SUA2 PROTECCIÓ AIMPACTES Identificar les àrees de risc d’impacte -a les portes i paraments fixes (8)- i protegir-les, mitjançant:

* Resistir, sense trencar, un nivelld’impacte -x (y) z- (9) en funció deldesnivell ( H) existent entre els doscostats de la superfície de vidre: H > 12m classe “qualsevol (B ó C) 1” (9)

* Portes corredisses d’accionament manual es garanteix distància 0,20m a qualsevol element fix

* Portes de vianants automàtiques tindran marcatge CE ELEMENTS PRACTICABLES

SUA2 PROTECCIÓ AENGANXADES

* Elements d’obertura i tancament automàtic disposaran dispositius adequats al tipusd’accionament, compliran amb les especificacions tècniques pròpies i tindran marcatge CE

2. EDIFICI 2.1. Circulació EXTERIOR vinculada a l’accés a l’habitatge (entorn immediat)Contemplat en

projecte

* 0,55m No cal barrera de protecció PROTECCIÓ dels desnivells col·locant una barrera de protecció, o bé

SUA1 DESNIVELLS * > 0,55m

La disposició constructiva fa molt improbable la caiguda * Altura i configuració de les barreres de protecció es garanteixen els mateixos

valors definits a l’apartat de l’envolvent

- Circulació de persones: força horitzontal qk 0,8 kN/m

SUA1 BARRERES DE PROTECCIÓdels desnivells

* Resistència:

- Circulació de persones i vehicles: força horitzontal qk 1,6 kN/m

* Elements fixes que sobresurtin de les façanes: altura de col·locació 2,10m

* Altura lliure de pas 2,10m; portes 2,00m

SUA2 CONFIGURACIÓ DELSESPAIS DE CIRCULACIÓ:protecció a impactes

* Protecció dels elements volats d’altura < 2m limitant-ne l’accés a ells

SUA2 ELEMENTS PRACTICABLES:protecció a impactes ienganxades

* Portes corredisses d’accionament manual, portes de vianants automàtiques i elements d’obertura i tancament automàtic es garanteixen els mateixos paràmetres definits a l’apartat de l’envolvent

CONDICIONS GENERALS

SUA4 IL·LUMINACIÓ Enllumenat normal en zones de circulació vinculades a l’accés il·luminància, E 20 lux(valors mesurats a nivell de terra i factor d’uniformitat mig 40%)

SUA1 Es garantiran els mateixos paràmetres que a les escales de l’interior de l’habitatgeCONDICIONS PARTICULARS · ESCALES

SUA4 IL·LUMINACIÓ * Enllumenat normal en escales vinculades a l’accés il·luminància, E 20 lux(valors mesurats a nivell de terra i factor d’uniformitat mig 40%)

· RAMPES No hi ha especificacions

✔

✔ ✔

✔

✔

S-1609

S-1609

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

CTE Paràmetres del DB Seguretat d’Utilització i accessibilitat RESIDENCIAL HABITATGE unifamiliar sense elements comunitaris SUA 2 / 2

Ref. del projecte

Cod

i Tèc

nic

del’E

dific

ació

RD

314

/200

6 ,R

D 1

371/

2007

ile

sse

ves

corr

ecci

ons

d’e

rrad

es (

BO

Es

20/1

2/20

07,

25/1

/200

8 i 2

3/4/

2009

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v.4

m

arç

2011

2. EDIFICI 2.2. Interior de l’HABITATGE (ús restringit) Contemplat en projecte

* 0,55m no cal barrera de protecció PROTECCIÓ dels desnivells col·locant una barrera de protecció, o bé

DESNIVELLS interiors (Balcons i finestres ja contemplats a l’envolvent)

SUA1 * > 0,55m

La disposició constructiva fa molt improbable la caiguda

* 0,55m < H 6m h 0,90m

* H > 6m h 1,10m

ALTURA de les barreres (h): en funció del desnivell ( H) a protegir:

* H > 6m i ull d’escala d’amplada < 0,40m h 0,90m

CONFIGURACIÓ * no són escalables (4) ies limita la mida de les obertures al pas d’una esfera de < 0,10m (5)

BARRERES DE PROTECCIÓ

SUA1

RESISTENCIA de les barreres de protecció Resistiran una força horitzontal qk 0,8 kN/m(6)

* Altura lliure de pas: 2,10m; portes 2,00mSUA2 IMPACTES* Protecció dels elements volats d’altura < 2m

* Disposició de barreres de protecció que n’impedeixin l’impacte, o bé

H < 0,55m classe “1,2 ó 3 (B ó C) qualsevol ” (9)

0,55m H 12m classe “qualsevol (B ó C) 1 ó 2 ” (9)

SUA2 SUPERFICIES DE VIDRE:protecció a impactes Identificar les àrees de risc d’impacte -a les portes i paraments fixes (8)- i protegir-les, mitjançant:

* Resistir, sense trencar, un nivell d’impacte -x (y) z- (9) en funció del desnivell ( H) existent entre els dos costats de la superfície de vidre: H > 12m classe “qualsevol (B ó C) 1” (9)

* Portes corredisses d’accionament manual es garanteix distància 0,20m a qualsevolelement fix

CONDICIONS GENERALS

SUA2 ENGANXADES

* Elements d’obertura i tancament automàtic disposaran dispositius adequats al tipusd’accionament i compliran amb les especificacions tècniques pròpies.

Amplada dels trams: 0,80m (D. /20 “Condicions d’Habitabilitat” fixa una amplada 0,90m)

Graons: - frontal 0,20m - estesa 0,22m - s’admeten graons sense frontal (10)

Replans: s’admeten partits amb graons a 45º

Barreres de protecció: els costats oberts disposaran de baranes configuració segons definició anterior

* graons el costat més estret 0,05m el costat més ample 0,44m

CONDICIONS PARTICULARS

· ESCALES

SUA1

Escales de traçat corbat:

* mesura de l’estesa: trams amplada <1m a l’eix trams amplada 1m a 0,50m del costat més estret

· RAMPES No hi ha especificacions per a l’ús restringit

SUA2 Dutxes i banyeres la superfície vidrada de les seves portes i tancaments seran elements laminats o trempats queaguantin sense trencar un impacte nivell 3 (11)BANYS I CAMBRES

HIGIÈNIQUESSUA3 Si tenen dispositiu de bloqueig des de l’interior disposaran d’un sistema de desbloqueig des de l’exterior

Estan equipats amb un sistema de protecció amb suficient rigidesa i resistènciaDIPÒSITS, POUS SUA6Disposen d’un sistema de tancament utilitzable, només, per “personal autoritzat”

LOCALS DE RISC Trasters, etc. Veure l’apartat d’usos associats a l’habitatge

(1) En ampliacions d’edificis existent, aquest DB només s’aplicarà a les parts ampliades (2) En obres de reforma en les quals es mantingui l’ús, aquest DB només s’aplicarà als elements modificats per la reforma, sempre que això n’augmenti la seguretat segons DB SU (3) Quan un canvi d’ús afecti només a part d’un edifici, aquest DB només s’aplicarà a la part afectada pel canvi d’ús (4) Baranes no escalables: En l’altura compresa entre 30 i 50cm sobre el nivell del terra o sobre la línia d’inclinació de l’escala no existiran punts de recolzament,

inclosos sortints sensiblement horitzontals amb més de 5cm de sortint. En l’altura compresa entre 50 i 80cm sobre el nivell del terra no existiran elements sortints que tinguin una superfície sensiblement horitzontal amb més de 15cm de fondària

(5) S’exceptuen les obertures triangulars que formen el frontal i l’estesa dels graons amb el límit inferior de les baranes, sempre que aquest estigui a 0,05m de la línia d’inclinació de l’escala

(6) Força horitzontal, qk, aplicada a 1,20m o sobre l’extrem superior de l’element, si aquest és d’alçada inferior (7) Neteja de vidres des de l’interior: tota la superfície exterior d’envidrament estarà compresa en un radi de 0,85m des d’algun punt dels costats de la zona practicable

situat a una alçada 1,30m(8) Àrees de risc d’impacte: Portes: àrea compresa entre el nivell de terra, alçada 1,50m i amplada la de la porta més o,30m per cada costat; Paraments fixes: àrea

compresa entre el nivell de terra i alçada 0,90m (9) Nivell d’impacte segons norma d’assaig UNE EN 12600:2003 “Vidrio para la edificación. Ensayo pendular, método de ensayo al impacto y clasificación para vidrio

plano”, en la que es fixen 3 paràmetres diferents per classificar els vidres: ( ) - que el DB SU anomena x (y) z. (“y” segons DB SU) indica el tipus de ruptura (A, B ó C), que la mateixa norma UNE classifica: p.ex. la ruptura tipus B és la típica del vidre laminat, tipus C del vidre trempat, etc.

i (“x” i “z” segons DB SU) indiquen la classe més alta d’alçada de caiguda (1,2 ó 3) a la qual el producte no trenca o ho fa en les condicions fixades perl’assaig. Les condicions d’assaig que s’especifiquen per a (“z” segons DB SU) són més restrictives que per a (“x” segons DB SU)

(10) Graons sense frontal (ús restringit): La projecció de l’estesa es superposarà, com a mínim, 25mm. La mesura de l’estesa no inclourà la projecció vertical de l’estesa del graó superior

(11) Tot i que s’ha canviat la manera de definir els vidres, la nomenclatura antiga es manté per a les portes i tancaments de dutxes i banyeres. Interpretem però, que el nivell d’impacte exigit correspon al més baix, és a dir el que pertoca per a un desnivell entre els dos costats del vidre de H < 0,55m ( classe “1,2 ó 3 (B ó C) qualsevol ” )

S-1609

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

Limitació del consum HE 0 Pro jecte bàs ic

habitatge i a l tres usos©

2014

OficinaCo

nsultora

Tècnica

Collegid'Arquitectes

deCatalunya

maig2014

Re fe rènc ia de pro jecte :

DADES

T ipus d ’ intervenc ió : Obra nova Ampl iac ió d ’ed i f i c i ex is tent

Ús de l ’ed i f i c i : Hab i tatges Sup. Útil = m2

A l t re ús :

Zona c l imàt ica h ivern : A B C D E

EXIGÈNCIA

Ed i f i c i s d ’ús hab i ta tge

El consum energètic d’energia primària no renovable de l’edifici o de la part ampliada no ha de superar elvalor límit Cep,lim en funció de la zona climàtica

C l ima Consum energèt ic d ’energ ia pr imàr ia , Cep

A CepS

100040 kW h/m2 any

B CepS

100045 kW h/m2 any

C CepS

150050 kW h/m2 any

D CepS

300060 kW h/m2 any

E CepS

400070 kW h/m2 any

Ed i f i c i s d ’ús d i ferent a l d ’hab i ta tge

La qualificació energètica per a l’indicador “consum energètic d’energia primària no renovable” de l’edifici o lapart ampliada ha de ser d’una eficiència igual o superior a la classe B, d’acord al procediment bàsic per a lacertificació d’eficiència energètica dels edificis.

S-1609

✔

✔ 612,00

✔

✔

64,90

✔

Condicions d’habitabilitat D.141/2012 ANNEX 4 INTERVENCIONS EN EDIFICIS EXISTENTS

Grups A, B, D i F

EDIFICI – Zones comunes. Intervencions en edificis existents grups ABDF

DE

CR

ET

141

/20

12

“C

on

dic

ion

s m

ínim

es

d’h

ab

ita

bil

ita

t d

els

ha

bit

atg

es

ila

cè

du

la d

’ha

bit

ab

ilit

at”

no

vem

bre

de

2012

Ofic

ina

Con

sulto

raTè

cnic

a.C

OA

C Referència del projecte:

Àmbi t d ’ap l i cac ió :

Grup A Enderroc de l’edifici amb manteniment de la façana Grup D Canvi d’ús d’un edifici (> 50% de la superfície construïda sobre o sota rasant)

Grup B Canvi d’ús total d’un edifici (sobre o sota rasant) Grup F Augment del nombre d’habitatges per divisió d’habitatge preexistent (> 50% de la totalitat dels habitatges)

CONDICIONS DELS EDIFICIS PLURIFAMILIARS (zones comunes): Annex 1, apartat 2

Accessibilitat (apartat 2.1)

A, B, D

disposar d’un itinerari accessible (1) per accedir a cadascun dels habitatges

excepció: en cas de impossibilitat tècnica i que l’entorn existent no ho permeti: garantir itinerari practicable, o bé

preveure espais suficients per poder instal·lar en el futur els productes necessaris per disposar d’un itinerari practicable

Accés a l’habitatge (apart.2.2.1)

A, B, D, F

es realitza a través de espai d’ús públic, espai comú o espai annex al mateix habitatge al qual es té accés de la mateixa manera

Espais comuns de circulació(apartat 2.2.2)

A, B, D, F

inscripció d’un cercle de 1,50m als espais que estan situats davant de la porta de l’ascensor

excepció: en edificis PB+2 que no tinguin cap habitatge accessible s’admet la inscripció d’un cercle de 1,20m davant de la porta de l’ascensor (2)

Escales (apartat 2.3)

A, B, D, F

el nombre, les dimensions, la ventilació i les característiques de les escales seran segons el CTE DB SI Seguretat en cas d’incendi i el CTE DB SUA Seguretat d’Utilització i Accessibilitat

1 ascensor si els habitatges no són directament accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. S’admeten supòsits d’impossibilitat tècnica o econòmica per a:

* edificis amb nombre d’habitatges 4 (3)

* desnivell entre la cota d’entrada a l’edifici i l’accés a qualsevol habitatge 8m (PB +2)

previsió d’espai per a ascensor (4)

* edificis amb nombre d’habitatges (3)

* desnivell entre la cota d’entrada a l’edifici i l’accés a qualsevol habitatge PB +2

previsió d’espai per a plataforma elevadora vertical (5) ó

escala d’amplada mínima 1,20m per admetre plataforma elevadora inclinada

* solars en sòl urbà consolidat amb L de façana < 6,5m * màxim PB+2

previsió d’espai per a plataforma elevadora vertical (5)

2 ascensors quan:

Ascensors (apartat 2.4)

A, B, D, F

núm. plantes PB +3 PB+4 PB+5 PB+6 PB+7 PB+8 PB+9

núm. habitatges (6) >32 >28 >26 >24 >21 >16 sempre

habitacions cuines – banys - escales

3 P 3m ; S 9m2 2,5m ; S 6m2

> 3 P 3m ; Sup 1,90 m2 / P de més 2,5m ; Sup 0,90 m2 / P de més

Dimensions: segons les peces

que hi ventilen i el

núm. de plantes (P)

del pati: (7) 10% de reducció en les superfícies (obres del grup B, D, F)

Característiques generals:

- més de 2 plantes d’altura han de disposar de presa d’aire des de l’exterior (8)

- si es cobreixen amb claraboia es garanteix una sortida d’aire en el seu coronament de superfície 2/3 superfície del pati en planta

Patis de ventilació (apart. 2.5)

A, B, D, F

- els patis de ventilació o relacionats amb l’ús de l’habitatge no es podran utilitzar per a la ventilació directa d’aparcaments col·lectius ni locals amb activitats industrials o sorolloses

Espais per a ús de lacomunitat (apartat 2.6)

A, B, D, F

Edificis de 8 habitatges disposen d’un espai, en les següents condicions:

- accessible des de l’exterior o zones comunes

- dimensions mínimes: 1,20 x 0,80m (+ 0,05 m2 / habitatge a partir de 12 habitatges); h 2,20m

- si l’espai té amplada >1,20m es pot utilitzar com a cambra (pot donar servei a altres usos)

- disposa de desguàs, presa d’aigua i punt de llum

Infraestr. comuna de telecom.(apart. 2.7) A, B, D, F

És conforme a la normativa vigent en matèria de telecomunicacions

Altres condicions Sens perjudici del que es preveu en el Decret, tots els habitatges han de complir també les condicions que s’estableixen a la resta de les normes sectorials aplicables

S-1609

1/4

✔


Grups A, B, D i F

HABITATGE – Intervencions en edificis existents grups ABDF

DE

CR

ET

141

/20

12

“C

on

dic

ion

s m

ínim

es

d’h

ab

ita

bil

ita

t d

els

ha

bit

atg

es

i l

a c

èd

ula

d’h

ab

ita

bil

ita

t”

nove

mbr

e de

201

2

Ofic

ina

Con

sulto

ra Tè

cnic

a. C

OA

C

CONDICIONS DE L’HABITATGE : Annex 1, apartats 1 i3 Caracter íst iques generals

SUPERFÍCIE Súperfície útil Interior

36 m2

E-M-C 20 m2 ESPAIS D’ÚS COMÚ

Sala d’estar: E

Menjador: M

Cuina: C

Espais practicables

EQUIP DE CUINA: dotació practicable

- una aigüera, - un aparell de cocció - sistema d’extracció mecànica connectat per a

l’evacuació de bafs i fums fins a la coberta

H-1 S 6 m2 Practicable Permet inscripció quadrat 2,00 x 2,00m

H-2 S 6 m2 Permet inscripció quadrat 2,00 x 2,00m

H-3 S 6 m2 Permet inscripció quadrat 2,60 x 2,60m

HABITACIONS (H)

H-4 i següents S 6 m2 Permet inscripció quadrat 2,00 x 2,00m

espais per a emmagatzematge

Personal (ep)

pot estar situat dins o fora de les habitacions

(fons x amplada x alçada)

habitació 6 m2 ep mínim 0,60 x 1,00 x 2,00m

habitació 8 m2 ep mínim 0,60 x 1,50 x 2,00m

CAMBRES HIGIÈNIQUES (CH)

dotació obligatòria mín. practicable

- vàter - rentamans - dutxa o banyera

EQUIP rentat de roba Instal·lació completa per a un equip de rentat de roba. Si la rentadora s’integra en una CH és dotació fixa a efectes d’accessibilitat

ESTENEDOR S’ha de preveure una solució (individual o col·lectiva) per a l’assecat natural de la roba, protegit de les vistes des d’espai públic.

Excepcionalment, es preveurà l’eixugada mecànica:

- si s’acredita impossibilitat de l’assecat natural per normativa o OOMM, o

- en cas d’habitatge accessible quan la solució per a l’eixugada natural siguin estenedors col·lectius en coberta no accessibles

Porter electrònic o sistema similar

Facilita l’entrada i permet la comunicació interactiva des de l’accés a l’edifici amb l’habitatge.

altres EQUIPS

Sistema d’accés als serveis de Telecomunicacions

L’habitatge disposa, com a mínim, els serveis especificats a la normativa que regula les infraestructures comunes de telecomunicacions.

Habitabilitat i Ocupació

Composició mínima: una estança (E), una cambra higiènica (CH), un equip de cuina, admetre directament la instal·lació d’un equip de rentat roba i preveure una solució per a l’assecat natural de la roba

Quan l’estança sigui un únic espai haurà de permetre la compartimentació d’una habitació de 8m2, sense que la sala d’estar ni l’habitació perdin els seus requisits obigatoris

Façana mínima:

- disposen, com a mínim, d’una façana oberta a l’espai lliure exterior a l’edifici

- Perímetre de façana, L (m)

Alçada mínima habitable:

h lliure 2,50m

h lliure 2,40m (Obres dels grups A, B, D i F)

- h lliure 2,20m en CH, cuina i e. circulació

Accessibilitat Els habitatges són practicables.

Habitatges desenvolupats en un nivell: garanteixen a les persones amb mobilitat reduïda, l’accés i la utilització, de manera autònoma d’un espai d’ús comú, una habitació, la dotació higiènica mínima i l’equip de cuina. Habitatges desenvolupats en dos nivells:serà practicable, l’accés, 1CH, la cuina i l’espai comú o 1 habitació

- porta d’accés habitatge: 0,80 x 2,00m

- espais de circulació que: * connecten l’accés amb els espais

practicables amplada 1,00m

- peces practicables: * inscripció d’un cercle de Ø 1,20m:

- davant de la porta d’accés i - a l’interior

* recorreguts interiors amplada 0,80m

(1) Itinerari accessible: Els paràmetres de disseny es regulen a l’apartat 2.3 de l’Annex 2 del “Codi d’accessibilitat de Catalunya” (D. 135/1995) (2) Aquest valor entra en contradicció amb el CTE DB SUA-9 (apartat 1.1.3 i Annex Terminologia) que fixa un cercle de 1,50m (3) No es consideren els habitatges de la planta d’accés (4) Previsió d’espai per a ascensor: el Decret fixa com a dimensions mínimes 1,60 x 1,60m (embarcament simple o doble a 180º) o 1,90 x 1,60m

(embarcament doble a 90º) i preveure la connexió amb les zones comunes i els habitatges d’acord amb el codi d’accessibilitat vigent (5) Previsió d’espai per a plataforma elevadora vertical: el Decret fixa com a dimensions mínimes 1,50 x 1,50m (6) Habitatges per sobre de planta baixa (7) S’admetrà la inscripció d’un cercle 1,80m en patis per ventilar i il·luminar caixes d’escala i cambres higièniques fins a un màxim de 3 plantes d’altura, el

diàmetre s’incrementarà 0,10m per cada planta de més (8) Presa d’aire des de l’exterior en patis

: sup. sup. pati /100, situada entre la part inferior del pati i el primer forjat immediatament superior

L 9

Su

✔

✔

2/4


Grups A, B, C, D, E, F

ESPAIS – Intervencions en edificis existents grups A, B, C, D, E, F

DE

CR

ET

14

1/2

01

2 “

Co

nd

icio

ns

mín

ime

s d

’ha

bit

ab

ilit

at

de

ls h

ab

ita

tge

s i

la

cè

du

la d

’ha

bit

ab

ilit

at”

no

vem

bre

de 2

012

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. CO

AC

ESTAR-MENJ ADOR-CUINA (E -M-C) , espa i d ’ús comú espai pract icab le

Superfície útil

S 20 m2 (1)

Ventilació / il·luminació

- natural directa des de l’exterior (2)

- es garanteixen les llums directes (3)

- sup. obertures (4) : Sv 8

S espaiu

EQUIP DE CUINA

Configuració - alçada útil mínima 2,50m (5)

Excepció rehabilitació: (6) alçada lliure entre paviment acabat i el sostre ha de ser 2,40m

- admet la inscripció d’un cercle de 2,80m

- contacte amb la façana 2,20m

- no hi ha estrangulacions en planta < 1,60m

- superfície vertical oberta 3,50m2 a la zona d’integració de la cuina amb l’estar i/o menjador

- espai lliure entre el taulell de treball de la cuina i la resta d’equipament o paraments 1m

Dotació mínima - aigüera i aparell de cocció

- sistema específic d’extracció mecànica sobre l’aparell de cocció connectat que permet l’extracció de bafs i fums fins a la coberta

Accessibilitat - porta d’accés : 0,80m x 2,00m

- inscripció d’un cercle de 1,20m: * davant de la porta d’accés, i * a l’interior: lliure d’afectació del gir de portes i

equipament fix fins a 0,70m d’alçada

S AL A D’ESTAR-MENJ ADOR (EM) , espa is d ’ús comú espais pract icab les

Superfície útil El conjunt d’ espais d’ús comú (estar+menjador+cuina) S 20 m2 (1)



- admet la inscripció d’un cercle de 2,80m - contacte amb la façana 2,20m - no hi ha estrangulacions en planta < 1,60m





S espaiu


- inscripció d’un cercle de 1,20m: * davant de la porta d’accés, i * a l’interior: lliure d’afectació del gir de portes i

equipament fix fins a 0,70m d’alçada

CUIN A (C) , espa i d ’ús comú espai pract icab le

Superfície útil El conjunt d’espais d’ús comú (estar+menjador+cuina) S 20 m2 (1)


- espai lliure entre el taulell de treball i la resta d’equipament o paraments 1m




S cuinau

EQUIP DE CUINA

Dotació mínima - aigüera i aparell de cocció

- sistema específic d’extracció mecànica sobre l’aparell de cocció connectat que permet l’extracció de bafs i fums fins a la coberta


- inscripció d’un cercle de 1,20m:

* davant de la porta d’accés, i * a l’interior: lliure d’afectació del gir de portes i

equipament fix fins a 0,70m d’alçada - recorreguts interiors d’amplada 0,80m

H ABIT ACIONS (H)

Superfície útil S 6m2 (1)





S habitacióu

Accessibilitat - habitació practicable, una com a mínim: * porta d’accés : 0,80m x 2,00m * inscripció d’un cercle de 1,20m:

· a l’exterior: davant de la porta d’accés, i · a l’interior: lliure d’afectació del gir de

portes i equipament fix fins a 0,70m d’alçada

* amplada de pas 0,80m en recorregut int.

- hab. no practicable: * porta d’accés: 0,70m x 2,00m

Flexibilitat / compartiment.

- han de poder independitzar-se Configuració - alçada útil mínima 2,50m (5)


- es pot inscriure un quadrat de 2,00m de costat

- en habitatges de 3 hab.: almenys en una hab. es pot inscriure un quadrat de 2,60m de costat

- previsió d’espai individual d’emmagatzematge

S-16093/4

✔

✔

Referència:


Grups A, B, C, D, E, F

ESPAIS – Intervencions en edificis existents grups A, B, C, D, E, F

DE

CR

ET

14

1/2

01

2 “

Co

nd

icio

ns

mín

ime

s d

’ha

bit

ab

ilit

at

de

ls h

ab

ita

tge

s i

la

cè

du

la d

’ha

bit

ab

ilit

at”

no

vem

bre

de 2

012

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. CO

AC

ESPAIS DESTIN ATS A CIRCUL ACIÓ

Portes - accés habitatge: 0,80m x 2,00m - accés espais practicables: 0,80m x 2,00m

- accés espais no practicables: 0,70m x 2,00m

Caract. generals

- alçada útil mínima 2,20m (5) - si connecten l’accés amb els espais

practicables: * amplada 1,00m * inscripció d’un cercle de 1,20m

davant de la porta d’accés dels espais practicables

- resta d’espais de circulació: amplada 0,90m

Escales - amplada lliure 0,90m

- tindran baranes no escalables d’alçada 0,90m

- les diferents plantes d’un habitatge s’han de comunicar sempre per una escala interior, encara que s’instal·lin mitjans de comunicació mecànica

C AMBRES HIGIÈNIQUES (CH)


- la dutxa o banyera ha de tenir impermeabilitzat el seu terra i paraments fins a una alçada de 2,10m (7)

Dotació d’aparells - dotació mínima obligatòria en funció del nombre d’habitacions dels habitatges:

* fins a 3 habitacions 1wc-1rm-1dx/bny * 4 habitacions 2wc-2rm-1dx/bny

- dotació mínima practicable: wc-rm-dx/bny

Flexibilitat / Compartimentació

- els aparells destinats a la higiene es situen a les CH (excepte el rentamans que pot estar en un espai de circulació)

- l’agrupació dels aparells és lliure

- les CH són recintes independents i no serveixen de pas obligat a la resta de peces que integren l’habitatge

Accessibilitat - cambra higiènica practicable, una com a mínim: * porta d’accés : 0,80m x 2,00m * inscripció d’un cercle de 1,20m:

· davant de la porta d’accés, i · a l’interior: lliure d’afectació del gir de

portes i equipament fix fins a 0,70m d’alçada (8)

* amplada de pas 0,80m en recorregut int.

- CH no practicable: * porta d’accés: 0,70m x 2,00m

Ventilació - mecànica o híbrida d’acord al DB HS-3

ESPAIS D ’EMMAG ATZEM ATGE (EP)

Configuració - s’admeten espais fraccionats d’amplada 0,30m

- es pot reduir l’alçada a 1,50m si s’augmenta l’amplada per obtenir un volum equivalent

Superfície útil

- dimensions mínimes: (fons, amplada, alçada) * hab. 6m2 0,60 x 1,00 x 2,20m

* hab. 8m2 0,60 x 1,50 x 2,20m

- la sup. computa a partir d’1,50m d’alçada. Si s’ubica a l’habitació comptabilitza com a superfície de la mateixa

Flexibilitat / compartiment.

- poden estar situats fora de les habitacions

ESPAI PER RENT AR L A ROB A

Flexibilitat / Compartimentació

- si la rentadora de roba està integrada en CH practicable:

* la seva col·locació ha de garantir que es mantinguin les condicions d’accessibilitat de la dotació higiènica practicable

ESPAI PER A L ’ ASSEC AT N ATUR AL DE LA ROB A

Característiques - estarà protegit de vistes de l’espai públic

- sense interferir en les llums directes d’obertures de sales/habitacions

- si és un espai interior ha de tenir un sistema de ventilació permanent

- s’admeten patis per eixugar la roba Ø 1,80m

Estenedors - poden ser:

* coberts o descoberts * individuals o col·lectius

si són col·lectius i donen servei a algun habitatge accessible:

garantir l’accessibilitat a l’estenedor, ó preveure sistema d’eixugada a l’int. de l’habitatge accessible o a les zc

ESPAIS INTERMEDIS AMB L ’EXTERIOR (E I ) ( g a l e r i es , t r i bu n es , p o r xo s i t e r r a s s es c ob e r t e s )

Configuració - si són tancats la superfície vidriada serà 60% superfície de la façana

Ventilació / Il·luminació

- superfície d’il·luminació i ventilació superfícies d’il·luminació i ventilació de les

estances que s’obrin a l’exterior (2)

(1) Superfície útil: superfície interior amb alçada lliure 1,90m; en espais sota coberta amb pendent 45º es computa a partir d’una alçada lliure. 1,50m (2) Espais intermedis: tenen consideració d’espais exteriors (3) Llums directes: s’exclouen d’aquesta exigència, prèvia justificació, els edificis que s’implanten en nuclis urbans antics amb carrers d’amplada < 3m (4) Superfície d’obertures: comptabilitzada entre 0 i 2,50m d’alçada des del paviment (5) Alçada útil mínima: alçada lliure entre el paviment acabat i el sostre. Per a cobertes inclinades es tracta d’un valor mitjà que es calcula sobre la sup. habitable. (6) h 2,30m: aquesta reducció s’admet per al pas tècnic d’instal·lacions i elements estructurals (7) Obligatorietat d’impermeabilitzar terra i paraments de dutxes i banyeres: prescripció derivada del compliment de l’annex 2 (8) Si la dutxa és enrasada amb el terra, la seva superfície computa a l’efecte de permetre el cercle interior de maniobra.

S-16094/4

✔

✔

✔

✔

✔

✔

Referència:


PB MATEUS 57

13. FITXA JUSTIFICATIVA COMPLIMENT DELS DECRETS REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició i DECRET 201/1994 i DECRET 161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció i DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis.

Obra:Situació:Municipi :

Codificació residus LER Pes Volum

Ordre MAM/304/2002grava i sorra compacta 6,00 3,00

grava i sorra solta 0,00 0,00argiles 0,00 0,00

terra vegetal 0,00 0,00pedraplè 0,00 0,00

terres contaminades 170503 0,00 0,00altres 0,00 0,00

totals d'excavació 6,00 t 3,00 m3

si no

Pes/m2Pes Volum aparent/m2

Volum aparent(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

obra de fàbrica 170102 0,542 19,440 0,512 13,770

formigó 170101 0,084 0,000 0,062 0,000

petris 170107 0,052 6,450 0,082 9,598

metalls 170407 0,004 0,000 0,001 0,000

fustes 170201 0,023 17,600 0,066 20,300

vidre 170202 0,001 0,000 0,004 0,000

plàstics 170203 0,004 0,000 0,004 0,000

guixos 170802 0,027 0,000 0,004 0,000

betums 170302 0,009 0,000 0,001 0,000

fibrociment 170605 0,010 0,432 0,018 0,240

definir altres: - 0,000 - 0,000

altre material 1 0,000 0,000 0,000 0,000

altre material 2 0,000 0,000 0,000 0,000

0,7556 43,92 t 0,7544 43,91 m3

Codificació res Pes/m2Pes Volum aparent/m2

Volum aparentOrdre MAM/304/2 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,0500 49,8133 0,0896 51,9506

obra de fàbrica 170102 0,0150 21,2477 0,0407 23,6060formigó 170101 0,0320 21,1491 0,0261 15,1090

petris 170107 0,0020 4,5588 0,0118 6,8440guixos 170802 0,0039 2,2777 0,0097 5,6376altres 0,0010 0,5800 0,0013 0,7540

embalatges 0,0380 2,4749 0,0285 16,5474

fustes 170201 0,0285 0,7001 0,0045 2,6100plàstics 170203 0,0061 0,9164 0,0104 6,0030

paper i cartró 170904 0,0030 0,4814 0,0119 6,8904metalls 170407 0,0004 0,3770 0,0018 1,0440

totals de construcció 52,29 t 68,50 m3

- altres---

Codificació residus LER

Ordre MAM/304/2002

-

especificarespecificar -

-Terres contaminadesResidus que contenen PCB

REHABILITACIÓ MATEUS

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

Destí de les terres i materials d'excavació

no es considera residureutilització

mateixa obra altra obra

Residus de construcció

abocador

Residus d'enderroc

CASA MATEUSSAGÀS

no

Comarca : BERGUEDÀ

Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS.

Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altresresidus

Materials de construcció que contenen amiantResidus que contenen hidrocarburs

especificarespecificar -

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, Ampliació

REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroctipus

quantitatsDECRET 89/2010, Regulador de la producció i gestió de residus de la construcció,i enderroc codificació

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o enuna altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seunou ús pugui ser acreditat. En una mateixa obra poden coexistirterres reutilitzades i terres portades a abocador

totals d'enderroc

és residu

1 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·leg

i d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a f

ebre

r de

2011

. V4

( F

ont:

"Gui

a d

'ap

lica

ció

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC"

)

------

------

8,50 t 10,88 m3

9,10 t 9,42 m3

0,00 t 0,00 m3

altres : 0,00 t 0,00 m3

Total d'elements reutilitzables 17,60 t 20,30 m3

Excavació / Mov. terres Volum m3 (+20%) a altra autoritzada

terra vegetal 0graves/ sorres/ pedraplè 3,6argiles 0altres 0terres contaminades 0

Total 3,6

R.D. 105/2008 tones ProjecteFormigó 80 21,15Maons, teules i ceràmics 40 40,69Metalls 2 0,38Fusta 1 18,30Vidres 1 0,00Plàstics 0,50 0,48Paper i cartró 0,50 0,48Especials* inapreciable inapreciable

projecte*Contenidor per Formigó no si

Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) si si

Contenidor per Metalls no noContenidor per Fustes si siContenidor per Plàstics no no

No especials Contenidor per Vidre no noContenidor per Paper i cartró no noContenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu esp si si

Terres per a l'abocador

* A la cel·la projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorarla gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.

Enderroc, Rehabilitació, Ampliació

minimització

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

gestió dins obra

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

MINIMITZACIÓ

PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres

5.-

5.-6.-

1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

4.-

4.- El sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus

2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc.

fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables

acer en perfils reutilitzables

6.-

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

tipus de residucal separar

si inertno no especial

no inert

si no especialno no especialno no especialno no especialsi especial

* Dins els residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materialsque hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus al'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus

R.D. 105/2008

0,000,00

a la mateixa obra

Terres

reutilizació

GESTIÓ (obra)

0,000,00

(m3)0,003,60

0,000,00

fusta en bigues reutilitzables

0,000,000,000,00

0,00

2 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·leg

i d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

des

emb

re d

e 20

11. V

5 (

Fon

t: "G

uia

d'a

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rog

ram

a L

IFE-

ITEC

" )

0,00 3,600,00

-

-

-

tipus de residuFerrallaPaper i cartróRestes vegetalsResidus especialsResidus inertsPlàsticsFustesRunes

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :

12,00 Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 5,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km 4,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. 15,00 Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 0 Lloguer de contenidors inclòs en el preu 5,00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** 70,00

RESIDU Volum

Excavació m3 (+20%) 12,00 €/m3 5,00 €/m3 5,00 €/m3 70,00 €/m3

Terres 3,60

Terres contaminades 0,00 0,00

runa bruta

Construcció m3 (+35%) 4,00 €/m3 15,00 €/m3

Formigó 20,40 -

Maons i ceràmics 50,46 -

Petris barrejats 22,20 332,95

Metalls 1,41 21,14

Fusta 30,93 -

Vidres 0,00 0,00

Plàstics 8,10 121,56

Paper i cartró 9,30 139,53

Guixos i no especials 8,63 129,43

Altres 0,00 -

Perillosos Especials 0,32

757,57Elements Auxiliars

0,000,000,000,000,000,00

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : €

m3

euros

El volum dels residus és de : 119,07

El pressupost de la gestió de residus és de : 3.279,54

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc.)

3.279,54

pressupost

GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus lesrealitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat

Matxucadora de petris

Casetes d'emmagatzematge


gestió fora obra

1.225,29 857,12 439,57

Compactadores

- 40,52 -

-

- 46,51 -

- 43,14

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

Containers del BerguedSerra Farriols 137 P.I. Valldan Berga E-753.01

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització

Containers del Bergued

Tipus de residu i Nom, adreça i codi de gestor del residu gestor adreça codi del gestor

Serra Farriols 137 P.I. Valldan Berga E-753.01

Serra Farriols 137 P.I. Valldan Berga

-

E-753.01Containers del BerguedSerra Farriols 137 P.I. Valldan Berga E-753.01

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)

Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Especials**: num. transports a 200 €/ transport

E-753.01

E-753.01E-753.01

Containers del BerguedSerra Farriols 137 P.I. Valldan Berga

Containers del BerguedSerra Farriols 137 P.I. Valldan BergaContainers del BerguedSerra Farriols 137 P.I. Valldan BergaContainers del Bergued

-

Costos*Les previsions de separació de l'apartat de gestió i : Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la sevacorrecta gestió*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents(dins el cost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1.000 euros)

Transport

1077,84 100,00 32,43

Valoritzador / Abocador

-

12,96

runa neta

7,05 -

252,29 201,83

-

81,59

-

3,89

-

605,49

244,77 101,99

3 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·leg

i d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a fe

bre

r 201

1 V

4

( Fon

t: "G

uia

d'a

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rog

ram

a L

IFE-

ITEC

" )

Gestor terres: entre 5-15 €/m3

Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3

* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

PRESSUPOST

Containers del BerguedSerra Farriols 137 P.I. Valldan Berga E-753.01

Classificació

0,00 - -

- 110,98

371,14 154,64 123,71

-

unitats -

unitats -

unitats -

Contenidor 1000 L . Apte per a paper i cartró, plàsticsunitats - unitats -

--

A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal·lacions com :

Casetes d'emmagatzematge

Compactadores

Matxucadora de petris

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..)

--

----

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal·lacions previstes per a emmagatzematge, maneig, separació i altres operacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.

Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes són a:

documentació gràfica

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

Contenidor 9 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris i fust

Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus

Contenidor 5 m3 . Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

Contenidor 5 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls

Bidó 200 L .Apte per a residus especials


Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució,previ acord de la direcció facultativa.

Estudi de Seguretat i Salut

4 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reh

ab

ilita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Ca

talu

nya

fe

bre

r 201

1 V

4

( Fon

t: "G

uia

d'a

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rog

ram

a L

IFE-

ITEC

" )

CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

Aquest Pla ha estat elaborat en base a l'Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat.

plec de condicionstècniques

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al

que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i

acceptat per la Propietat.

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació,

5 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reh

ab

ilita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Ca

talu

nya

feb

rer 2

011

V4

( F

ont:

"Gui

a d

'ap

lica

ció

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC"

)


PB MATEUS 57

13. FITXA JUSTIFICATIVA COMPLIMENT DELS DECRETS REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició i DECRET 201/1994 i DECRET 161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció i DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis.

PROJECTE BÀSIC - Ajuntament Sagàs · anomenada Mateus de Sagàs per tal d’adaptar-la a...

Documents

Transcript of PROJECTE BÀSIC - Ajuntament Sagàs · anomenada Mateus de Sagàs per tal d’adaptar-la a...