AJUNTAMENT DE SAGÀS · Catalana, amb un paisatge més planer, territoris suaus, plataformes...

AJUNTAMENT DE SAGÀS

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

(ISA PRELIMINAR)

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SAGÀS

Gener de 2014

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sagàs – ISA PRELIMINAR

1

ÍNDEX DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL (ISA PRELIMINAR) 1. INTRODUCCIÓ ...................................................................................................... Pàg. 3 2. DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L’ÀMBIT DEL PLANEJAMENT ......................................................................................................... Pàg. 4

2.1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL SECTOR I DEL SEU ENTORN ........................................................ Pàg. 4

2.1.1 CLIMA ....................................................................................... Pàg. 4 2.1.2 HIDROLOGIA ............................................................................. Pàg. 6 2.1.3 GEOLOGIA ................................................................................ Pàg. 6 2.1.4 VEGETACIÓ ............................................................................... Pàg. 9 2.1.5 FAUNA ..................................................................................... Pàg. 12 2.1.6 PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I ARQUITECTÒNIC .......................... Pàg. 12 2.1.7 ASPECTES SOCIOECONÒMICS ................................................... Pàg. 13 2.1.8 PAISATGE I USOS DEL SÒL ......................................................... Pàg. 15 2.1.9 QUALITAT DE L’AIRE .................................................................. Pàg. 17 2.1.10 SOROLLS I VIBRACIONS ........................................................... Pàg. 18 2.1.11 CONTAMINACIÓ LLUMINOSA ................................................. Pàg. 18

2.2. RISCOS AMBIENTALS .............................................................................. Pàg. 19 2.3. RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES ........................................... Pàg. 22 2.4. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I ALTRES MESURES DE PROTECCIÓ AMBIENTAL APLICABLES EN EL PLANEJAMENT VIGENT ..................................................... Pàg. 25

2.5. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS ........................................ Pàg. 27


2

3. ORDENACIÓ GLOBAL DEL SECTOR. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES .......Pàg. 29

3.1. DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES .................................. Pàg. 29

3.2. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE CADA ALTERNATIVA .....................................Pàg. 31

3.3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA ....................................................................................................................... Pàg. 32

4. CONCLUSIONS ....................................................................................................... Pàg. 33


3

1. INTRODUCCIÓ El municipi de Sagàs no ha disposat mai de cap figura de planejament urbanístic, fins que a finals de l’any 2009 es van redactar les Normes de Planejament Urbanístic dels municipis sense planejament a Catalunya. És per aquest motiu que l’Ajuntament de Sagàs ha decidit tirar endavant la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), per tal d’ordenar la totalitat del terme municipal. Marc legal Aquest POUM, s’haurà d’ajustar a les disposicions de la legislació urbanística vigent: - Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei

d'urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer.

- Decret 305/2006, de 18 de juliol, Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya. - Directiva 2001/42/CE, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes

en el medi ambient. - Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i

programes en el medi ambient. - Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes. D’acord amb el que s’estableix a l’article 5 i l’annex 1 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, han de ser sotmesos a avaluació ambiental els instruments de planejament urbanístic següents:

a) Els plans d’ordenació urbanística municipal. b) Els plans parcials urbanístics de delimitació. c) El planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable de

construccions destinades a les activitats de càmping i també el planejament urbanístic derivat que es formuli per a la implantació en sòl no urbanitzable d’equipaments i de serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, d’instal∙lacions i d’obres necessàries per a la prestació de serveis tècnics, d’estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis a la xarxa viària.

d) Els plans i programes que estableixen el marc per a la futura autorització de projectes i

d’activitats sotmesos a avaluació d’impacte ambiental. La redacció del POUM del municipi de Sagàs, es troba inclosa en el supòsit previst en la lletra a), per tant, cal sotmetre’l a avaluació ambiental. D’aquesta manera es redacta el present Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar, en el que es determinen els aspectes ambientals rellevants de l’àmbit del Pla, i es justifica l’elecció


4

de l’alternativa proposada, per tal que el Departament de Medi Ambient i Habitatge pugui emetre el Document de Referència. 2. DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L’ÀMBIT DEL PLANEJAMENT 2.1. Descripció dels aspectes ambientalment rellevants de la situació actual del sector i del seu entorn L’actuació objecte del present informe es localitza al sud‐est de la comarca del Berguedà, al municipi de Sagàs. La comarca del Berguedà té una extensió de 1.184,9 km2, està formada per 31 municipis, i la seva capital és Berga. L’any 2012 comptava amb 41.202 habitants. La població es dedica bàsicament als serveis i a la indústria. Els geògrafs coincideixen a distingir en aquesta comarca dos sectors ben diferenciats: l’Alt Berguedà i el Baix Berguedà. El primer té per límit septentrional la carena dels Pirineus, i comprèn dues valls allargades, la de l’inici del Llobregat i la del Bastareny, que s’uneixen a Guardiola de Berguedà. De Berga en avall comença el baix Berguedà, i el territori s’inscriu en la Depressió Central Catalana, amb un paisatge més planer, territoris suaus, plataformes estructurals i relleus d’erosió, fins al punt que es fa difícil marcar una barrera geogràfica entre el Berguedà i el Bages. El terme municipal de Sagàs, de 44,85 km2 de superfície, comptava amb 144 habitants el 2012. Està situat a la vall de la riera de Merlès. Limita al nord amb el municipi de La Quar, a l’oest amb Gironella i Olvan, la riera de Merlès fa de límit pel sector oriental, i Puig‐Reig al sud. La característica del terme és el poblament disseminat en masies, bastides en grans clarianes del bosc i de camps de conreu enmig d'un paisatge harmònic. El terreny és accidentat, destacant per la seva alçada la serra de la Guardia, amb boscos de pi blanc, alzines i garrigues. Les masies disseminades, s’apleguen en antigues parròquies que formen els nuclis de Sagàs (cap del terme, a 738 metres d’altitud), Biure, la Guàrdia, Valloriola i el Carrer de Bonaire. 2.1.1 Clima El clima del Berguedà presenta grans variacions, lligades a la diferència d’altituds. La quantitat d’aigua oscil∙la entre poc més de 500 mm al baix Berguedà i més de 1.200 mm a la base de l’estatge subalpí. La neu, que al baix Berguedà és poc freqüent, comença a tenir una durada considerable per damunt dels 1.200 m.


5

Els climes presents a la comarca es poden resumir en les categories següents:

- Clima mediterrani humit de tendència continental al Baix Berguedà. En realitat es tracta d’una forma extrema del clima mediterrani, que en molts aspectes fa ja la transició als climes submediterranis.

- Clima submediterrani, amb pluja estival abundant però irregular, a l’Alt Berguedà, entre els 900 i 1.600 metres.

- Clima d’alta muntanya, d’afinitat subalpina, per damunt dels 1.600 metres. Posseeix un matís meridional i relativament sec a conseqüència de la irregularitat de les precipitacions i de la intensitat de la insolació.

L’estació meteorològica més propera a la zona estudiada és la situada en el municipi de La Quar, a 873 metres d’altitud. A continuació es presenta el resum de les dades registrades en aquesta estació durant l’any 2012:

PARÀMETRE VALOR

Precipitació acumulada 699,3 mm

Temperatura mitjana 11,9 ºC

Temperatura màxima mitjana 18,6 ºC

Temperatura mínima mitjana 7,0 ºC

Temperatura màxima absoluta 38,4 ºC

Temperatura mínima absoluta ‐11,5 ºC

Velocitat mitjana del vent (a 10 m) 1,5 m/s

Direcció dominant (a 10 m) SW

Humitat relativa mitjana 70 %

Mitjana de la irradiació solar global diària ‐

Font: pàgina web del servei català de meteorologia

DIAGRAMA OMBROTÈRMIC (ANY 2012):

Font: pàgina web del servei català de meteorologia


6

Al municipi de Sagàs, el clima és mediterrani humit amb tendència continental. La temperatura mitjana a l’estiu varia entre 21 i 22ºC, mentre que a l’hivern és de 6‐7ºC. Les pluges són força irregulars, amb valors de 600‐700 mm, i la neu hi és poc freqüent. 2.1.2 Hidrologia Tota la xarxa hidrogràfica del Berguedà es concentra en el riu Llobregat. Aquest riu neix en terres berguedanes, recull tots els seus torrents i rieres, i és l’eix vertebrador de la comarca, que li assegura, a través de la seva vall i congost, una via tradicional de comunicació. Les aigües dels cursos fluvials que voregen el sector oest de la comarca, com el riu de Llinars, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, són afluents del Cardener, que acaba desembocant al Llobregat. Fins arribar a la Baells, el riu va engorjat entre els encavalcaments de les muntanyes calcàries de l’alt Berguedà. el pantà de la Baells es va construir per regular el curs del riu en un congost de conglomerats postpirinencs a partir del qual el riu entra a la Depressió Central, entre els termes d’Avià i Olvan. Sagàs es troba situat enmig de les rieres de Pontarró a l’oest i la riera de Merlès al nord‐est. Les Serres de Biure creuen el municipi, separant la vall de Merlès i la del Llobregat. Cal destacar també la riera de Biure, que desguassa al Llobregat, i el rec de Mateus i el torrent de Regatell, que aporten les seves aigües a la riera de Merlès. 2.1.3 Geologia El Baix Berguedà comprèn el sector situat entre la serra de Queralt i el sector situat al sud dels cims, a partir dels termes de Berga, Vilada i Borredà. El paisatge canvia bruscament un cop passats els grans accidents tectònics que separen la muntanya de la plana. El municipi de Sagàs s’inscriu en el Baix Berguedà, un territori que comprèn una gran explanada de materials oligocènics que formen la Depressió Central Catalana. Aquests plans són capes de conglomerats formades per materials arrossegats que provenen dels Pirineus, més gruixudes i freqüents al nord de la plana, i que es van aprimant fins a desaparèixer al sud. Aquestes capes s’alternen amb altres de bancals gresencs i argilosos, fàcilment erosionables, que presenten roques tendres enmig de sectors o terrasses de terrenys ja erosionats que ofereixen excel∙lents planes per als conreus. Al municipi de Sagàs, els materials predominants són les margues i limolites calcàries de colors grocs, vermells i grisos, amb intercalacions de capes gresoses i esporàdicament microconglomerats de poca continuïtat lateral. Aquests materials s’inclouen en la “formació Molassa de Solsona”, es van formar en ambient fluvial i daten del paleògen. Enmig d’aquests materials, trobem sediments quaternaris més recents dipositats als fons de les valls i rieres, tots ells de poca potència. Al nord‐est del municipi abunden les lutites vermelles, gresos i conglomerats, que formen una sèrie amb tendència estrato i granocreixent. Formades en ambient sedimentari al∙luvial durant el paleògen, constitueixen les fàcies distals del sistema Al∙luvial Mig de Berga.


7

En alguns punts també hi trobem sediments quaternaris recents dipositats al fons de valls, rieres i dipòsits de peu de mont, tots ells de poca potència o entitat cartogràfica. La composició litològica depèn de les àrees font i en general consisteix en còdols més o menys rodats o angulosos. Aquests sediments daten de l'Holocè.

GEOLOGIA DEL TERME MUNICIPAL DE SAGÀS

Margues, limolites i gresos amb intercalacions de conglomerats. Formació Molassa de Solsona. Oligocè

Sediments recents de fons de valls, rieres i peu de mont. Holocè

Lutites vermelles, gresos i conglomerats. Fàcies distals del Sistema Al∙luvial mig de Berga

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. Cartografia (bases Miramon)


8

Al municipi també s’hi localitzen activitats extractives: al nord‐est del terme amb l’activitat ja finalitzada, i al centre del municipi amb l’activitat en actiu i restauració no iniciada.

ACTIVITATS EXTRACTIVES

Activitats finalitzades o restaurades en període de garantia

Activitats en actiu i restauració no iniciada


Activitats en actiu i restauració no iniciada: 1a. LA ROQUETA AB BA20060330 1b. LA ROQUETA BA20050033


9

2.1.4 Vegetació El Berguedà és una comarca amb un important gradient altitudinal, que fa possible trobar‐hi un gran nombre de formacions vegetals. Els boscos varien a mesura que avancem cap a les zones més enlairades de la comarca. De nord a sud passa de l’alta muntanya alpina a terres mediterrànies de caràcter ibèric i continental. Aquest caràcter de transició pren especial rellevància en les poblacions que es troben al límit entre l’Alt i el Baix Berguedà. Per la seva vegetació, la plana del Baix Berguedà és encara una terra mediterrània, que en estat natural estaria coberta d’alzinars de carrasca. Però la relativa abundància de les pluges fa que el bosc submediterrani de pinassa (Pinus nigra) i de roures de fulla petita (Quercus cerrioides) ocupi extensions importants en obagues i fondalades. Una gran part del bosc primitiu del Baix Berguedà, sobretot els alzinars de la plana, ha estat destruïda i transformada en camps de conreu, sobretot de cereals. A les terres desforestades i que no es cultiven, el sòl acostuma a ser cobert per una pastura seca de fenàs de marge i jonça (Brachypodio‐Aphyllantheum). La roureda amb boix, sovint degradada a pineda de pi roig o a boixeda, caracteritza el paisatge submediterrani de la part baixa de l’estatge montà. La part alta de l’estatge montà, trobem el pi roig (Pinus sylvestris) i el faig (Fagus sylvatica). La vegetació subalpina creix per damunt dels 1.600 metres, i es caracteritza pel bosc de pi negre (Pinus uncinata), i el ginebró (Juniperus communis), pot ésser freqüent a les clarianes de la pineda. Als cims més alts del Berguedà, a l’estatge alpí, el prat de pastura és la vegetació principal. Sagàs té un paisatge de relleu suau, amb una activitat agrícola intensa i masies disperses. Pel que fa a la vegetació, predomina el roure martinenc. En zones assolellades, hi predominen les alzines, garrics, farigola i argelagues. El territori es va veure molt afectat per l’incendi de 1994. Al municipi de Sagàs podem destacar la presència de diferents hàbitats d’interès comunitari descrits en l’annex de la Directiva 92/43/CEE, modificada per la Directiva 97/62/CE.


10

HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI

9340 ‐ Alzinars 3240 ‐ Rius tipus alpí 92A0 ‐ Bosc ribera

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. Cartografia (bases Miramon) Encara que no són gaire abundants en el municipi, podem trobar‐hi els següents hàbitats:

Codi Descripció de l’hàbitat Prioritat de conservació

9340 Alzinars i carrascars No prioritari

92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera No prioritari

3240 Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya No prioritari


11

Per altra banda, al municipi no hi ha cap individu observat en el Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d'arbres monumentals, ni en els posteriors decrets i ordres que el complementen.

PEIN I XARXA NATURA 2000

PEIN Riera de Merlès i Xarxa Natura 2000

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. Cartografia (bases Miramon) El terme municipal forma part de l’espai d’interès natural de la Riera de Merlès. Comprèn 4,87 Ha. d’aquest espai PEIN, que també està inclòs en la Xarxa Natura 2000, on està classificat com a lloc d’importància comunitària (LIC) i zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA). La Riera de Merlès és un espai fluvial situat a la transició entre les terres pre‐pirinenques i les conques i altiplans centrals. L’interès d'aquest espai rau en el fet d'ésser una mostra representativa dels sistemes naturals fluvials de les conques del riu Llobregat, amb vegetació aigualosa i de ribera, i biocenosis faunístiques de vertebrats i invertebrats associades.


12

2.1.5 Fauna La distribució de la fauna a la comarca segueix, en bona mesura, els canvis d’altitud i la vegetació. És per aquest motiu que hi podem trobar espècies de procedència molt diversa: a les terres baixes podem veure animals mediterranis, a la muntanya mitjana, els típics d’Europa central, i a grans altituds, espècies característiques de muntanya alpina. A la comarca hi ha una gran diversitat d’espècies representatives del Prepirineu oriental meridional. S’hi poden observar espècies típicament pirinenques com el tritó pirinenc (Euproctus asper), la granota roja (Rana temporaria), i la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), entre d’altres. Al Berguedà també podem trobar‐hi representants dels grans ocells rapinyaires, com l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), el voltor (Gyps fulvus) i el trencalòs (Gypaetus barbatus), que poden ser observats a les muntanyes, o dels ocells forestals, com el gall fer (Tetrao urogallus) i el picot negre (Dryocopus martius), que habiten als boscos més extensos. Entre els mamífers cal destacar el porc senglar (Sus scrofa), ens zones de bosc; els isards (Rupicapra rupicapra), a les altes serres del nord de la comarca; i més localment, cérvols (Cervus elaphus), cabirols (Capreolus capreolus) i daines (Dama dama). Finalment els peixos que es poden observar al riu i rieres properes a la zona són: el barb cua‐roig (Barbus haasi), la carpa (Cyprinus carpio) i la bagra comuna (Leuciscus cephalus). Els pescadors hi han introduït la truita comuna (Salmo trutta) i el peix sol (Lepomis gibbosus). Les espècies dels paràgrafs anteriors que apareixen amb un asterisc (*), són espècies catalogades en l’annex del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals. 2.1.6 Patrimoni arqueològic i arquitectònic Pel que fa al patrimoni arqueològic del municipi de Sagàs, en alguns indrets del municipi s’han trobat restes d’èpoques com el neolític, l’edat de bronze i l’època medieval. A continuació es fa una relació dels jaciments que estan inclosos a l’inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya:

Nom Tipus de jaciment Cronologia

Bauma de Can Font Abrics i similars d’enterrament inhumació col∙lectiu

Bronze antic (‐1800/‐1500)

La Guàrdia A l’aire lliure Ferro‐Ibèric final (‐150/‐100)

Mas Palau Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat

Medieval (400/1492)

Pla de Lladern Lloc d’habitació sense estructures Des de Ferro‐Ibèric a Romà (‐650/476)

Salvans nou Lloc d’enterrament inhumació col∙lectiu necròpolis

Medieval (800/1150)

Salvans vell Lloc d’enterrament inhumació col∙lectiu dolmen

Neolític mig‐recent a Calcolític (‐3500/‐1800)


13

Sant Andreu de Sagàs (BCIN)

Edifici religiós església. Lloc d’enterrament inhumació col∙lectiu necròpolis

De medieval a modern (800/1789)

Santa Margarida o Torre de Sagàs

Lloc d’habitació amb estructures conservades poblat

Medieval (800/1150)

Pel que fa al patrimoni arquitectònic, cal destacar, entre d’altres: - L’església de Sant Martí de Biure. Romànic, del segle XII. Cal destacar aquesta petita

església situada dalt d’un turonet, consagrada l’any 903 i substituïda el 1044 per l’actual construcció. D’arquitectura senzilla, té una única nau coberta per una volta de mig punt i acabada amb un absis semicircular.

- El santuari de Santa Maria de la Guàrdia. Barroc, dels segles XVII‐XVIII. Es troba en un cim

de la serra de Biure, a 630 metres d’alçada. Al santuari s’hi venera la imatge de la Mare de Déu de la Guàrdia. Cal destacar el seu esvelt campanar.

- L’església de Sant Andreu de Sagàs. Romànic, del segle XI. Al seu recer es va formar un

petit nucli, que va ser l’origen del poble de Sagàs. És un edifici de planta basilical de tres naus, i al seu interior compta amb una reproducció del frontal i laterals d’altar romànic que contenia.

- L’església de Sant Esteve de Valldoriola. Construïda a l’època medieval, d’estil Barroc, fou

modificada i ampliada al segle XVIII. Consta d’una sola nau, orientada a llevant, té un senzill campanar d’espadanya a ponent. La porta, d’arc de mig punt, està orientada a migdia.

També cal destacar les nombroses masies que hi ha al territori, d’aspecte imponent, que donen al municipi el caràcter d’un vell territori carregat d’història. La majoria són d’obra popular, d’entre els segles XV i XVIII, dels quals en són exemples: el mas Salvans de Dalt, cal Teixidor, mas Armengol, mas Biure, mas Canelles, mas Gamissans, mas la Batllia, mas la Rovira... 2.1.7 Aspectes socioeconòmics El Berguedà Des de principis del segle XX l’economia de l’Alt Berguedà es basava en la mineria. L’any 1989 l’empresa Carbons de Berga, SA. anunciava públicament la fi de les explotacions carboníferes, cosa que provocà una forta sotragada a l’economia de la comarca. Al Baix Berguedà en canvi, les colònies tèxtils han marcat l’evolució econòmica, social i cultural d’aquesta meitat de la comarca des de fa 150 anys. Però el sector ha patit diverses crisis. Tot i la forta davallada del sector industrial que suposà aquest fet, les indústries es reconvertiren, i el sector es manté en segona posició darrere dels serveis. L’agricultura, en el conjunt de la comarca ocupa el darrer lloc.


14

Sagàs La població del municipi, establerta en 144 habitants l’any 2012, té una densitat de població molt baixa, degut a que trobem la major part de la població disseminada. L’activitat econòmica principal és l’agricultura i la ramaderia. Els cultius predominants són els cereals, farratges, patates, blat i blat de moro. Pel que fa a la ramaderia, es dedica al sector porcí i al boví. Cal destacar el desenvolupament de l’agroturisme en els últims anys, i també la restauració de moltes cases com a segones residències. En el gràfic que es presenta a continuació, podem observar els canvis que hi ha hagut en la població del municipi de Sagàs durant els últims 10 anys:

Font: Elaboració pròpia segons dades d’IDESCAT Situat en ple Baix Berguedà, l’economia del municipi és bàsicament rural. El seu poblament queda disseminat en masies de llarga tradició històrica que es dediquen bàsicament a l’agricultura i la ramaderia. Una part de les cases de Sagàs han estat restaurades per destinar‐les a turisme rural o utilitzar‐les com a segones residències. Per sectors podem construir la següent taula, on es poden observar les diferències entre Sagàs i la resta del país:

Agricultura Indústria Construcció Serveis Sagàs 38,5 15,4 4,6 41,5 Berguedà 5,4 25,2 17,2 52,2 Catalunya 2,5 25,2 10,4 62,0

Aquestes dades corresponen a l’any 2001 i s’han obtingut de la pàgina web d’idescat.


15

Al Berguedà la població es dedica bàsicament als serveis i a la indústria, amb un 52,2% i un 25,2%, respectivament. La construcció suposa el 17,2% i l’agricultura tan sols el 5,4%. Si comparem aquestes dades amb les de Catalunya s’observa que no hi ha gaire diferència, però si fem el mateix amb Sagàs veiem que en aquest municipi la dedicació a l’agricultura és molt superior, amb un 38,5% de la població. Infraestructures El municipi de Sagàs està envoltat pels municipis de La Quar al nord, Olvan a l’oest, Puig‐reig al sud, Santa Maria de Merlès a l’est i Lluçà (comarca d’Osona) al nord‐est. Està situat a uns 17 km de Berga i a uns 100 km de Barcelona. La carretera C‐154 travessa el municipi d’est a oest. Des d’aquesta carretera s’accedeix a totes les vies d’accés a altres punts del municipi: a través de la carretera BV‐4346 es comunica Sagàs amb Sant Maurici de la Quar, a través de la BV‐4406 es comunica amb Puig‐Reig, i la carretera de Sagàs a La Guàrdia té connexió amb Gironella. 2.1.8 Paisatge i Usos del sòl

MAPA DELS USOS DEL SÒL

Bosquines i prats

Conreus de secà

Boscos d’aciculifolis



16

El relleu del municipi és suau, amb una alçada mitjana de 730 metres, i ple de petites planes i turons amb una esplèndida panoràmica sobre el Baix Berguedà. Els usos del sòl predominants al terme municipal són les bosquines i prats i les conreus herbacis de secà, ja que el juliol de 1994 Sagàs es va veure afectat pel gran incendi que fa afectar el sud de la comarca, i es va cremar tota la superfície forestal. Sagàs té un paisatge de relleu suau, amb una activitat agrícola intensa i masies disperses, típic del baix Berguedà. Pel que fa a la vegetació, predomina el roure martinenc. En zones assolellades, hi predominen les alzines, garrics, farigola i argelagues. La principal característica del terme és el poblament disseminat en masies, bastides en grans clarianes del bosc i de camps de conreu enmig d’un paisatge harmònic. Degut a que té un alt risc d’incendi, gairebé la totalitat del municipi pertany a un perímetre de protecció prioritària per a la prevenció d’incendis forestals (unitat B10 Moianès‐Lluçanès). Els terrenys afectats pels incendis forestals que no s’han regenerat de manera natural, són objecte de declaració de Zona d’Actuació Urgent mitjançant el Decret 171/2003. Al terme municipal de Sagàs s’hi inclouen 497,96 Ha. SUPERFÍCIE CREMADA L’ANY 1994 ZONES D’ACTUACIÓ URGENT

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. Cartografia (bases Miramon) Carta del Paisatge del Berguedà Segons la Carta del Paisatge del Berguedà, el territori de Sagàs forma part de dues subunitats. La meitat est del municipi, forma part de la subunitat “els paisatges agroforestals de la riera del Merlès”, i la meitat oest, de la subunitat “els paisatges agroforestals de la riera de la Portella, de la Riba i de Biure”.


17

La subunitat dels paisatges agroforestals de la riera del Merlès comprèn els terrenys de la conca de la riera de Merlès des del seu aiguabarreig amb el Llobregat fins al límit amb el Ripollès. Dins aquest tram de la conca del Merlès trobem petites variacions paisatgístiques, que ens delimiten tres sectors. Al final de la vall és un territori molt abrupte, i majoritàriament forestal (que s’està refent dels efectes del foc). Al voltant de Santa Maria de Merlès la vall té la seva màxima amplitud i és on trobem els espais agraris més importants. Des del molí de Vilalta al cobert de Puigcercós la vall del Merlès va força encaixada entre serrats, i només trobem camps de conreu al fons de la vall, amb els vessants coberts de boscos o matollars. La subunitat dels paisatges agroforestals de la riera de la Portella, de la Riba i de Biure, comprèn el conjunt de territoris que hi ha al marge esquerre del Llobregat, entre la serra de Picancel i la conca de la Riera de Merlès. Dins aquest espai hi trobem dues conques hidrogràfiques amb més entitat: la de la riera de la Portella i la de la riera de Biure. En conjunt es tracta d’un territori on predomina el poblament disseminat. El municipi de Sagàs està format per un extens mosaic agroforestal, amb un gran atractiu cromàtic a la tardor, on els tons marronosos dels roures contrasten amb el verd intens dels alzinars i el verd més suau de les pinedes de pinassa. Al nord‐est del municipi també cal destacar els valors ecològics i estètics que presenta el paisatge fluvial de la riera de Merlès, que van generar que fos inclosa en el PEIN. Riera de Merlès El terme municipal forma part de l’espai d’interès natural de la Riera de Merlès. Comprèn 4,87 Ha. d’aquest espai PEIN, que també està inclòs en la Xarxa Natura 2000, on està classificat com a lloc d’importància comunitària (LIC) i zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA). La Riera de Merlès és un espai fluvial situat a la transició entre les terres pre‐pirinenques i les conques i altiplans centrals. L’interès d'aquest espai rau en el fet d'ésser una mostra representativa dels sistemes naturals fluvials de les conques del riu Llobregat, amb vegetació aigualosa i de ribera, i biocenosis faunístiques de vertebrats i invertebrats associades. 2.1.9 Qualitat de l’aire La qualitat atmosfèrica es pot veure alterada tant per fonts naturals com per fonts antropogèniques. L’estació de la XVPCA més propera es troba ubicada al terme de Berga (poliesportiu), a 661 metres d’altitud. L’estació es va posar en funcionament el dia 2 de maig de 2007. Els compostos analitzats es presenten a la taula següent:


18

2007 2008 2009 2010 2011 2012 SO2 (mitj.anual) µg/m3 6 5 8 7 2 4

CO (mitj.anual) µg/m3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,2 NO2 (mitj.anual) µg/m3 20 22 23 22 17 16

NO2 (P98) µg/m3 54 62 64 ‐ ‐ ‐ PM10 (mitj.anual) µg/m3 31 25 21 17 17 17

PM10 (P90) µg/m3 51 40 33 26 24 25

O3 (mitj.anual) µg/m3 57 53 59 55 62 64

Font: pàgina web del Departament de Territori i Sostenibilitat (XVPCA) En relació al diòxid de sofre, no cal fer esment de cap incidència per superació dels valors límit d’aquest contaminant. Pel que fa al diòxid de nitrogen, els valors d’aquest contaminant són relativament baixos, en cap moment es superen els valors guia. 2.1.10 Sorolls i vibracions El municipi encara no ha desenvolupat cap Ordenança municipal relativa als sorolls i les vibracions tal i com regula la Llei 16/2002, de 12 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i el reglament que la desenvolupa, aprovat pel Decret 176/2009. L’estat actual de l’ambient fònic a la zona d’estudi és excel∙lent, ja que no s’hi desenvolupa cap activitat industrial i les carreteres són gairebé inexistents. L’agricultura intensiva tampoc hi és present. Aquest seguit de consideracions fa que l’ambient fònic del municipi sigui excel∙lent.

2.1.11 Contaminació lluminosa Segons el mapa de zonificació per la protecció envers la contaminació lluminosa elaborat per la Generalitat de Catalunya, a Sagàs hi trobem tres tipus de zones: - Els principals nuclis de població zona E3 (protecció moderada)

- La zona de la riera de Merlès zona E1 (protecció màxima)

- La resta del territori zona E2 (protecció alta)


19

ZONIFICACIÓ PROTECCIÓ ENVERS LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. Cartografia (bases Miramon) 2.2. Riscos ambientals Inundacions Segons el Pla INUNCAT Sagàs no està obligat a fer un Pla d’Actuació Municipal (PAM) per inundacions, ja que el risc municipal enfront les inundacions és baix. El Pla INUNCAT, no disposa de modelització hidràulica pels cursos fluvials del terme municipal de Sagàs. Segons la delimitació geomorfològica no hi ha cap zona potencialment inundable al municipi, i el risc d’inundació en tot el terme municipal és baix. Tot i no tenir cap zona delimitada com a potencialment inundable en el municipi, cal dur a terme un bon manteniment i neteja de les lleres dels torrents i rieres per tal de no deixar obstacles per èpoques de grans avingudes.


20

DELIMITACIÓ GEOMORFOLÒGICA DE ZONES POTENCIALMENT INUNDABLES

Font: Pla INUNCAT Nevades i glaçades El Pla NEUCAT de la Generalitat de Catalunya, estableix que el municipi de Sagàs té un nombre mitjà anual de 5 dies de precipitació en forma de neu. Els valors màxims anuals de precipitació diària en forma de neu (l/m2) són d’uns 20 cm per un període de retorn de 10 anys i van de 10 a 20 cm per un període de retorn de 5 anys. Des del Pla NEUCAT s’obliga a fer un Pla d’Actuació Municipal per nevades a tots els municipis que tinguin més de 20.000 habitants o que es trobin a una altitud superior a 400 metres (Sagàs es troba a 738 m). I també recomana fer‐ho a tots els municipis susceptibles de patir nevades excepcionals. Segons aquestes dades, el municipi de Sagàs ha de desenvolupar un Pla d’Actuació Municipal per nevades, ja que es troba per damunt dels 400 metres i té nuclis de població aïllats. L’efectivitat d’un pla per nevades en alguns municipis, majoritàriament de pocs habitants, pot millorar si es considera la realització i l’aplicació d’un pla de nevades d’àmbit supramunicipal.


21

Incendis forestals

Segons el Pla INFOCAT Sagàs està inclòs en l’annex 1 de municipis i comarques amb risc forestal, on pel perill, s’obliga al municipi fer un Pla d’Actuació Municipal (PAM) per incendis forestals. Els plans d'actuació municipal (PAM) s’han d’elaborar d’acord amb el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i l’homologació dels plans de protecció civil municipals. (Seran elaborats en la fase d’implantació de l’INFOCAT). El mapa bàsic de perill d’incendis forestals, diferencia àrees dins el municipi amb diferents graus de risc: la major part del terme municipal té un risc moderat‐alt, i les zones amb camps de conreu i poca vegetació un risc baix.

MAPA BÀSIC DE PERILL D’INCENDIS FORESTALS



22

Moviments sísmics Segons el Pla SISMICAT de la Generalitat de Catalunya, el municipi de Sagàs està obligat a redactar un Pla d’Actuació Municipal per risc sísmic, ja que té una intensitat sísmica igual o superior a VII per un període de retorn de 500 anys. Aquest pla, com la resta, es pot fer amb un enfocament supramunicipal. Si s’activa el Pla, hi ha un seguit de fases segons la zona on es troba el municipi i la intensitat del moviment sísmic:

Nivells d’actuació del Pla segons la zona i el grau d’intensitat percebuda (Font: SISMCAT)

Zona

C

Zona

B

Zona

A

III III‐IV IV IV‐V V V‐VI VI VI‐VII

VII VII‐VIII

VIII VIII‐IX

IX

INTENSITAT (M.S.K.)

Pre‐alerta ZONA A: Densitat > 100 hab/km2

Alerta ZONA B: Densitat 10‐100 ham/km2 Emergència 1 ZONA C: Densitat < 10 hab/km2

Emergència 2 2.3. Relació amb altres plans i programes Pla Territorial General de Catalunya La Llei 1/1995, de 16 de març, va aprovar el Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), com a instrument per definir els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya. Bàsicament, els objectius del PTGC són potenciar el desenvolupament, equilibrar el territori i ordenar el creixement. Per assolir aquests objectius el PTGC, planteja, mitjançant estratègies territorials, mediambientals i econòmiques, un seguit de propostes i directrius per a la formulació de plans territorials d’àmbit menor: Plans Territorials Parcials, Plans Territorials Sectorials o Planejament General Urbanístic.


23

Mitjançant els sistemes de proposta, s’identifiquen diferents zones del territori català. Aquests sistemes poden ser formats per un o més sistemes urbans existents, o simplement per nuclis, centres d’un sistema urbà incipient o feble. El terme municipal de Sagàs, degut a ser un territori amb poca presència d’urbanització, i amb una morfologia del territori complicada, no queda inclòs en cap sistema de proposta. Les polítiques globals dels espais no inclosos en cap sistema de proposta s’encaminen cap a la preservació dels seus valors naturals, ambientals i culturals, i la potenciació de la utilització adequada dels seus recursos naturals.

ÀMBITS FUNCIONALS TERRITORIALS

Font: Pla Territorial General de Catalunya El PTGC diferencia 7 àmbits funcionals territorials, que constitueixen un nivell territorial supracomarcal definit a partir dels sistemes urbans existents i de les relacions i funcionalitats establertes entres aquests. Sagàs forma part de l’àmbit de les Comarques Centrals. Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals El Pla Territorial General de Catalunya, deixa en mans dels Plans Territorials Parcials la definició i fixació dels paràmetres urbanístics bàsics, la distribució indicativa dels usos del sòl, i la localització indicativa dels elements de les diferents xarxes d’infrastructures, equipaments i espais verds. El Pla territorial parcial de les Comarques Centrals (PTPCC), es redactà d’acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, que estableix que els plans territorials parcials han de desplegar les determinacions del PTGC. L’estratègia de desenvolupament que el PTPCC estableix per Sagàs és de manteniment del caràcter rural.


24

SISTEMA D’ESPAIS OBERTS ‐ CATEGORIES DEL SÒL

Font: Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals El PTPCC estableix que el sòl de protecció especial ha de mantenir la condició d’espai no urbanitzat i, per tant, ha de ser classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal. El sòl de protecció especial del municipi de Sagàs, també inclou la zona delimitada pel PEIN Riera de Merlès. El sòl de protecció territorial comprèn aquell sòl que el Pla no considera necessari que formi part de la xarxa de sòl de protecció especial, però que té valors que motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació. El sòl de protecció preventiva està constituït per aquells sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic vigent, i que no han estat inclosos en la protecció especial o territorial.


25

Pla comarcal de muntanya (Berguedà) Els plans comarcals de muntanya són el principal instrument que la Llei d’alta muntanya (llei 2/1983, de 9 de març), preveu per al seu desenvolupament. Aquests documents de planificació es configuren com un pla integral de desenvolupament socioeconòmic on es coordinen les actuacions i les inversions dels diversos agents de l’Administració de la Generalitat i de l’Estat a cadascuna de les comarques de muntanya. Pel que fa al darrer pla aprovat (2009‐2012), no es contempla cap actuació concreta en el terme municipal de Sagàs, encara que, de forma indirecta es pot veure beneficiat per algunes de les actuacions previstes a nivell comarcal. Programa de gestió de dejeccions ramaderes Aprovat el 23 de desembre de 1996, aquest programa estableix les línies bàsiques per racionalitzar la gestió d’aquesta tipologia de residus. Així, es preveu equilibrar la generació de productes orgànics residuals en relació amb les extraccions que en fan els cultius, a fi d’evitar l’acumulació al sòl de substàncies que poden perjudicar la productivitat agrícola i evitar la contaminació de les aigües pels excessos de nitrogen i fòsfor. La tradició agrícola i ramadera de Sagàs, i el fet que tot el terme municipal estigui catalogat com a zona vulnerable per contaminació de nitrats de fonts agràries (acord GOV/128/2009), fa que aquest programa tingui especial rellevància en el municipi. 2.4. Definició dels objectius i altres mesures de protecció ambiental aplicables en el planejament vigent El Text refós de la Llei d’Urbanisme, en el seu article 9, especifica les següents directrius a seguir en el planejament urbanístic: 1. Les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar perquè les

determinacions i l'execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics.

2. És prohibit d'urbanitzar i d'edificar en zones inundables i en altres zones de risc per a la

seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs.

3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d'interès especial, el sòl

d'alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d'incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal∙lacions s'adaptin a l'ambient on estiguin situades o bé on s'hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l'entorn.

4. El planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent

superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.


26

5. La pèrdua dels valors forestals o paisatgístics de terrenys com a conseqüència d'un incendi no pot fonamentar la modificació de la seva classificació com a sòl no urbanitzable, la qual s'ha de mantenir durant el termini previst a la legislació en matèria de sòl, llevat que el canvi de classificació estigués previst en un instrument de planejament urbanístic pendent d'aprovació que ja hagués estat objecte d'avaluació ambiental favorable.

6. Si l'avaluació d'impacte ambiental és preceptiva, el planejament urbanístic ha de contenir

les determinacions adequades per a fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent.

7. Les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori dels

àmbits destinats a espais lliures i a equipaments s'ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col∙lectivitat.

A falta de planejament urbanístic en el municipi de Sagàs, s’adopten els objectius existents en el planejament supramunicipal. El Pla Territorial de les Comarques Centrals, adopta a mode d’objectius generals, els criteris següents: - Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica. - Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de

l’ordenació del territori. - Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori. - Moderar el consum de sòl. - Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes. - Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. - Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada. - Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la

implantació de polígons industrials o terciaris. - Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència. - Els nous creixements han de ser compactes i en continuïtat. - El creixement urbà ha de reforçar una estructura nodal del territori. - La mobilitat és un dret i no una obligació. - Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes

d’assentaments. - Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments

urbans.


27

- Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees mitjançant infraestructures concordants amb la matriu territorial.

2.5. Objectius i criteris ambientals adoptats Al reglament de la Llei d’Urbanisme (D. 305/2006), es defineix el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible, que tal com s’especifica en l’article 3, té com a objectiu la utilització racional del territori, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures, això vol dir tenir en compte els següents principis: - Utilització racional del territori i el medi ambient, atenent a la seva naturalesa de recurs

natural no renovable. - Preservació dels recursos naturals (recursos hídrics, sòl agrícola, patrimoni natural,

biodiversitat...) i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals. - Configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin

la cohesió social, i considerin la rehabilitació i renovació de construccions existents. - Preservació i millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals. - Consolidar un model de territori globalment eficient. Els objectius que el Consistori de Sagàs pretén assolir amb la redacció i aprovació del POUM són: - Redactar un planejament urbanístic pel municipi de Sagàs sostenible i adequat a les

necessitats del municipi.

- Preservar el patrimoni natural, històric, arqueològic i cultural de Sagàs. - Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic i arquitectònic que vertebra el territori. - Manteniment de la identitat i la qualitat paisatgística del municipi. - Adequar el planejament a les singularitats ecològiques del municipi. - Afavorir la biodiversitat i la connectivitat ecològica del territori. - Moderar el consum del sòl. - Controlar i ordenar el consum del sòl. - Reduir el risc d’incendi associat a la presència humana. - Prevenir riscos naturals (zones inundables, inestables, etc.) - Prevenir i corregir totes les formes de contaminació.

- Facilitar una política d’habitatge eficaç.


28

Els criteris adoptats pel Consistori per tal d’aconseguir aquests objectius són: - La preservació, abans que el creixement.

- Considerar tot el sòl del municipi de Sagàs com a sòl no urbanitzable. - Considerar la no existència de sòl urbà ni de sòl urbanitzable de cap tipus. - No previsió de sòl industrial. - Tractament com a sòl no urbanitzable de les activitats que es puguin sol∙licitar. - Compactar i optimitzar els habitatges existents. - Mesures de regulació de la segona residència. - Millorar la mobilitat sostenible i la connexió dels diferents punts del municipi. - Potenciar itineraris de passejada en l’entorn natural i rural. - Definir els equipaments, serveis i infraestructures necessàries pel futur.


29

3. ORDENACIÓ GLOBAL DEL SECTOR. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES 3.1. Descripció de les alternatives considerades L’objectiu d’aquest apartat és l’anàlisi i comparació de diverses alternatives a l’ordenació del territori proposada pel POUM, per tal de decidir quina és l’opció més adequada. La metodologia per tal d’obtenir la solució més adequada es basa en una fase inicial de recollida de la informació existent, una diagnosi sobre el terreny i presa de dades per a l’anàlisi ambiental de les diverses opcions. L’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental, es realitza de forma paral∙lela a la redacció del POUM, i és en aquest apartat on es plantegen diferents opcions i s’avaluen els possibles impactes en cada cas. Els aspectes que s’han tingut en compte a l’hora de proposar i valorar les diferents alternatives són: - Planejament vigent - Distribució actual de la població - Xarxa viària i serveis existents - Espais naturals d’interès - Usos del sòl actuals Alternativa 0 Seria aquella que tindria lloc en el cas que no es dugués a terme cap tipus d’ordenació del territori. Aquesta alternativa suposaria continuar sense cap figura de planejament i sense unes normes urbanístiques que serveixin de guia pel desenvolupament del municipi. Amb l’alternativa 0 no existeix cap tipus de classificació del sòl, cosa que fa impossible regular els usos del sòl i protegir els indrets de gran valor històric, natural o ecològic del municipi. Alternativa 1 Aquesta alternativa classifica la totalitat del municipi com a sòl no urbanitzable. No es contempla l’existència de sòl urbà ni de sòl urbanitzable de cap tipus. Aquesta proposta compleix amb l’objectiu de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida, d’acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible. Es proposa mantenir així la característica de població disseminada del municipi, amb la possibilitat de creixement amb les masies rurals existents, doncs la normativa del Catàleg de Masies dóna flexibilitat per tenir aquests creixements.


30

El sòl no urbanitzable es dividirà en quatre sub‐categories, segons definien les Normes de planejament urbanístic dels municipis sense planejament de les comarques centrals:

- Espais naturals protegits (protecció especial)

- Sòls de valor natural i de connexió (protecció especial) - Sòl de valor agrícola (protecció territorial) - Sòl rústic (protecció preventiva) Alternativa 2 Una altra alternativa possible seria desenvolupar un model d’ordenació diferent, definint una zona de sòl urbanitzable on agrupar el futur creixement del municipi. En aquest cas es diferenciaria entre sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable. El sòl no urbanitzable també segueix les categories fixades per les Normes de planejament urbanístic dels municipis sense planejament de les comarques centrals:

- Espais naturals protegits (protecció especial)

- Sòls de valor natural i de connexió (protecció especial) - Sòl de valor agrícola (protecció territorial) - Sòl rústic (protecció preventiva) El fet de definir una àrea de sòl urbanitzable suposaria la necessitat de noves infraestructures i recursos, ja que caldria portar tots els serveis a la zona, per donar servei a la zona residencial i/o industrial que es pogués delimitar.


31

3.2. Avaluació ambiental de cada alternativa A continuació es presenta una taula amb els principals objectius ambientals a assolir pel planejament i l’avaluació dels possibles impactes ambientals que es poden derivar de cada alternativa:

Objectius ambientals Impactes ambientals

Alt. 0 Alt. 1 Alt. 2 Redactar un planejament urbanístic sostenible i adequat a les necessitats del municipi de Sagàs. ‐ ++ +

Preservar el patrimoni natural, històric, arqueològic i cultural de Sagàs. + ++ +

Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic i arquitectònic que vertebra el territori. + + +

Manteniment de la identitat i la qualitat paisatgística del municipi. +/‐ ++ ‐‐

Adequar el planejament a les singularitats ecològiques del municipi. + + ‐

Afavorir la biodiversitat i la connectivitat ecològica del territori. + ++ +

Moderar el consum del sòl. +/‐ ++ ‐

Controlar i ordenar al consum del sòl. +/‐ ++ +

Reduir el risc d’incendi associat a la presència humana. +/‐ + +

Prevenir riscos naturals (zones inundables, inestables, etc.) +/‐ + +

Prevenir i corregir totes les formes de contaminació. ‐ + ‐

Facilitar una política d’habitatge eficaç. +/‐ ++ ‐

Per tal de determinar els nivells d’impacte en cada objectiu ambiental, s’ha utilitzat la simbologia següent:

++ Impacte molt positiu + Impacte positiu +/‐ Impacte neutral ‐ Impacte negatiu ‐‐ Impacte molt negatiu

Pel que fa als impactes ambientals que es poden derivar del desenvolupament de cada alternativa, podem considerar que l’alternativa 1 tindria un impacte positiu, ja que suposa la regulació dels usos permesos i no permesos en el territori, i assegura la protecció del patrimoni natural i cultural del municipi. L’alternativa 2, al concentrar el creixement del municipi en un indret concret, definit una zona de sòl urbanitzable, i oferir la possibilitat de sòl industrial, no prioritza els objectius i criteris fixats per l’Ajuntament i suposaria un major impacte ambiental.


32

L’alternativa 0 suposaria la no actuació en la situació actual, cosa que implica continuar sense una figura de planejament, i sense una protecció concreta del patrimoni natural i cultural del municipi. 3.3. Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada El POUM de Sagàs s’ha redactat adoptant els criteris de sostenibilitat ambiental continguts en la legislació vigent. Amb la intenció de garantir la utilització racional del territori i de la qualitat de vida, d’acord amb el model de desenvolupament sostenible, es considera tot el sòl del municipi de Sagàs com a sòl no urbanitzable, i es considera la no existència de sòl urbà ni urbanitzable de cap tipus, donant compliment així al principal objectiu del POUM, de redactar un planejament sostenible i adequat a les necessitats del municipi. Amb la normativa del Catàleg de Masies existent, queda regulada la possibilitat de petits creixements de les masies existents, garantint la protecció del patrimoni arquitectònic existent. Amb l’alternativa escollida es garanteix que no es transformi ni canviï l’aspecte global del municipi, conservant el concepte rural disseminat, complint amb l’objectiu de mantenir la identitat i qualitat paisatgística del territori. Pel que fa a la mobilitat el POUM tindrà en consideració les propostes de variants de Sagàs, definint l’opció que més s’adeqüi a les necessitats del municipi i als criteris de mobilitat sostenible.


33

4. CONCLUSIONS El present informe de sostenibilitat ambiental preliminar és una eina que serveix per determinar els aspectes ambientalment rellevants del territori, així com per justificar l’elecció de l’alternativa adoptada. Aquest informe preliminar ha de servir de base perquè el Departament de Medi Ambient i Habitatge emeti el document de referència que permeti continuar amb la redacció de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Sagàs.

Sagàs, gener de 2014 Autora de l’ISA Preliminar Montse Colomer Vergés Llicenciada en Ciències Ambientals Col∙legiada número 666

AJUNTAMENT DE SAGÀS · Catalana, amb un paisatge més planer, territoris suaus, plataformes...

Documents

Transcript of AJUNTAMENT DE SAGÀS · Catalana, amb un paisatge més planer, territoris suaus, plataformes...