Projecte anti bullying cp vara de rey

CP VARA DE REYCP VARA DE REY

Sant Antoni de PortmanySant Antoni de Portmany

CP VARA DE REY (Sant Antoni de Portmany)

2

• Podem considerar l’assetjament escolar com una intimidació i maltractament entre escolars:

• de forma repetida i mantinguda en el temps• sempre lluny de la mirada dels adults o adultes• amb la intenció d’humiliar i sotmetre

abusivament una víctima indefensa per part d’un abusador o grup de perdonavides

• a través d’agressions físiques, verbals i/o socials amb resultats de victimització psicològica i rebuig grupal.


3

• Desig inicial obsessiu per fer mal, dirigit cap algun company/a indefens/a.

• El desig es manifesta en una acció.• L’assetjament es dirigeix contra algú menys

poderós, bé per una desigualtat física o psicològica, o bé perquè els agressors actuen en grup.

• El maltractament manca de justificació.• Té lloc de manera reiterativa.• L’agressor/a gaudeix amb la submissió de la

persona més feble.


4

• MALTRACTAMENT VERBAL :són insults, parlar mal d’algú o difamar, sembrar rumors.

• INTIMIDACIONS PSICOLÒGIQUES: Es tracta d’amenaces per provocar por, per fer-se amb algun objecte o diners i també per obligar a fer coses contra la seva voluntat, xantatge i burles públiques, correus electrònics, notes i cartes amenaçants.

• MALTRACTAMENT FÍSIC: apalliçaments, agressions en forma de patades…

• AÏLLAMENT SOCIAL: Ignorar i no dirigir la paraula, impedir la participació amb la resta del grup, coaccionar a amics i amigues de la víctima per què no interactuen amb la mateixa. Rebuig...


5

PER AL NEN/NENA ASSETJAT: Se sent sol/a, infeliç, amb baixa autoestima i perd la confiança

amb els demés. Pot tenir problemes de salut emocional: ansietat i/o depressió… Fòbia per anar al col·legi. Reaccions agressives i intents de suïcidi. PER AL NEN/A ASSETJADOR: La seva actitud el pot dur a tenir conductes agressives en les

relacions adultes, inclòs a la delinqüència. PER A LA COMUNITAT ESCOLAR: Instaura una creença en l’entorn de què es pot aconseguir èxit

social mitjançant la violència. Els espectadors/as pateixen un procés de pèrdua de

sensibilització.


6

• OBJECTIUS, contemplats al nostre PEC, i que ens poden ajudar a combatre l’assetjament:

• Afavorir la convivència; promovent l’empatia, el respecte i el diàleg, a fi de prevenir i resoldre conflictes dins de l’àmbit escolar.

• Col·laborar en la promoció d’actituds i conductes que rebutgen la discriminació i violència de tot tipus, i desenvolupen relacions positives entre els membres de la comunitat escolar.

• Desenvolupar habilitats de pensament reflexiu, creatiu i crític, així com eines d’anticipació i solució front al conflicte.

• Fomentar la coordinació entre els diferents centres del municipi en relació al funcionament i valoració del programa de mediació i el bullying.

• Facilitar informació als pares/mares sobre aquests programes a fi de proporcionar-los recursos per a la resolució de conflictes dins de l’àmbit familiar.

• Afavorir la formació del professorat.• Fomentar la formació dels pares/mares com a educadors més directes dels

seus fills.


7

• Per fer aquest anàlisi, hem partit de dues actuacions:

o Anàlisi del Projecte Educatiu del Centre.

o Anàlisi de l’assetjament en el nostre centre, partint d’unes enquestes.


8

• OBJECTIU: Veure quina és la situació del nostre centre i de la comunitat educativa, com a punt de partida per fer un projecte anti-BULLYING.


9

ASPECTES QUÈ TENIM A FAVOR PER COMBATRE EL

BULLYING. Postura dels pares/mares:• Pensen què els valors més importants que s’haurien

d’impartir al col·legi són: el respecte, la solidaritat, la tolerància i la sinceritat.

• Una majoria diu que té coneixement del que són les habilitats socials i la mediació com a instruments per a cercar possibles solucions a conflictes.

• Pràcticament tots els pares/mares estarien disposats a col·laborar per ajudar els professors a resoldre conflictes d’assetjament escolar.

• La majoria pensen que els seus fills, si tinguessin algun problema d’assetjament, els hi contarien.

Els nostres alumnes:• El nivell d’assoliment d’hàbits, en la majoria dels grups està

entre normal i bastant positiva.


10

ASPECTES QUE TENIM EN CONTRA PER COMBATRE EL

BULLYING. Les famílies.• El nivell cultural de les famílies és mig-baix. Açò no afavoreix el diàleg, i

propicia conductes agressives. Els hàbits que inculquen la majoria dels pares/mares no són els més adequats.

• Hem de remarcar que hi ha un percentatge molt elevat de pares estrangers (38,5 %). Els llocs de procedència més importants són: Marroc, Colòmbia, Equador, Argentina i Uruguai. Per una banda enriqueix, per altra produeix un rebuig d’alguns alumnes, per raó de raça o cultura.

• Hi ha algunes famílies en les que treballen el pare i la mare durant tot el dia, restant els nins un poc abandonats. Això fa que els nins passen moltes hores davant la televisió (2-3 hores diàries), o jugant a la consola (entre mitja i una hora).

• Quasi el 50 % de pares/mares reconeix que ha fet servir alguna vegada el càstig físic per resoldre algun problema de conducta del seu fill. I això és el que aprenen els seus fills per resoldre conflictes amb els companys.

• Un factor molt important a tenir en compte és l’augment de parelles separades en els darrers anys.


11

Els alumnes.• La matrícula dels alumnes varia al llarg del curs, en funció

del treball dels pares/mares, que sol ser eventual en la temporada d’estiu. Quan augmenta la ràtio hi ha més problemes de disciplina.

• En 2n i 3r cicle, més del 50% d’alumnes tenen mòvil, i a 1r cicle també hi ha alguns. Ja sabem la problemàtica que porta avui en dia, sobretot els que porten càmera. Lògicament no està permitit portar el mòvil al col.legi.

• Un 20% de l’alumnat té dificultats per continuar el ritme dels seus companys, el que entorpeix el rendiment global del curs, afegit als problemes de comportament adjunts.

Infraestructura.• Els patis no són massa grossos. Açò fa que hi hagi més

contactes i més tensions.


12

Programes i recursos amb què compta el

centre:• HABILITATS SOCIALS, que pretén millorar la relació amb els

demés i la capacitat de raonament crític.

• MEDIACIÓ ESCOLAR, que contribueix a potenciar els recursos personals i socials de que disposa la comunitat educativa, per atendre aquelles necessitats que puguin generar conflicte o malestar entre els seus membres.

• SERVEIS SOCIALS: per poder evitar/solucionar problemes socials i d’altres d’índole familiar, contem amb el recolzament d’aquest servei.

• 1-2 ORDINADORS per aula connectats a INTERNET. Pot servir com a font de recerca d’informació per fer el projecte anti-bullying.


13

ANÀLISI DE LA ENQUESTA SOBRE EL BULLYING.

• Durant el curs 2005-06 es va fer una enquesta als alumnes de primària per conèixer quin és el diagnòstic actual de la convivència al nostre centre, respecte a l’assetjament escolar.

A continuació anem a veure quins foren els resultats.


14

1. Quines són en la teva opinió les formes més freqüents de

maltractament entre companys?• 1. Insultar, posar malnoms.• 2. Riure’s d’algú.• 3. Fer mal físic (apallissar,

pegar coces, empentar)• 4. Parlar malament d’algú.• 5. Amenaçar, fer xantatge,

obligar a fer coses.• 6. Rebutjar, aïllar, no ajuntar-se

amb algú, no deixar participar.• 7. Altres.

0

10

20

30

40

1 2 3 4 5 6 7


15

2. Quantes vegades, en aquest curs, t’han intimidat o maltractat

alguns/algunes dels teus companys/es?

• 1. Mai.• 2. Poques vegades• 3. Bastants vegades.• 4. Quasi tots els dies, quasi sempre.

0

20

40

60

1 2 3 4


16

3. Si els teus companys/es t’han intimidat en alguna ocasió, des de

quant es produeixen aquestes situacions?

• 1. Mai no m’ha intimidat ningú.• 2. Des de fa poc temps, unes setmanes.• 3. Des de fa uns mesos.• 4. Durant tot el curs.• 5. Des de sempre.

0102030405060

1 2 3 4 5


17

4. En quins llocs solen produir-se aquestes situacions

d’intimidació?

• 1. En la classe quan hi ha algun professor.• 2. En la classe quan no hi ha cap professor.• 3. En els passadissos.• 4. En els banys.• 5. En el pati quan vigila algun professor.• 6. En el pati quan no vigila cap professor.• 7. Al sortir de classe.• 8. En el carrer.

0

20

40

1 2 3 4 5 6 7 8


18

5. Si algú t’intimida, parles amb algú del que t’ha succeït?

• 1. Ningú m’intimida.• 2. No parlo amb ningú.• 3. Amb els professors/es.• 4. Amb la meva família.• 5. Amb els companys.

0

20

40

60

1 2 3 4 5


19

6. Qui sol parar les situacions d’intimidació?

• 1. Ningú.• 2. Algun professor.• 3. Alguna professora.• 4 Altres adults.• 5. Alguns companys.• 6. No ho sé.

0

5

10

15

20

25

30

1 2 3 4 5 6 7


20

7. Has intimidat o maltractat algun company/a?

• 1. Mai no en fico amb ningú.• 2. Alguna vegada.• 3. Amb certa freqüència.• 4. Quasi tots els dies.

0

20

40

60

80

1 2 3 4


21

8.Si t´han intimidat en alguna ocasió.Per què creus que ho han fet?• 1. Ningú no m´ha intimidat mai.• 2. No ho sé.• 3. Per què els vaig provocar.• 4. Per què sóc diferent a ells.• 5. Per què sóc més feble.• 6. Per molestar-me.• 7. Per gastar-me una broma.• 8. Per què m’ho mereixia.• 9. Altres

01020304050

1 2 3 4 5 6 7 8 9


22

9. Si has participat en situacions d’intimidació cap als teus companys,

per què ho has fet?• 1. Mai no he intimidat a cap company.• 2. Per què em varen provocar.• 3. Per què a mi m’ho fan altres.• 4 Per què són diferents (gitanos , deficients, estrangers, paios…)• 5. Per què eren més febles.• 6. Per molestar.• 7. Per gastar una broma.• 8. Altres.

0

20

40

60

80

1 2 3 4 5 6 7 8


23

10. Per què creus que alguns nens/es intimiden a altres?

• 1. Per molestar.• 2. Per què a ells també els hi molesten.• 3. Per que són més forts.• 4. Per gastar una broma.• 5. Altres raons.

0

20

40

60

1 2 3 4 5


24

11. Amb quina freqüència han ocorregut intimidacions (posar malnoms, deixar en ridícul, pegar, donar patades, empentar,

amenaçar, rebutjar, no juntar-se) en el teu col.legi durant el trimestre?

• 1. Mai.• 2. Menys de 5 vegades.• 3. Entre 5 i 10 vegades.• 4. Entre 10 i 20.• 5. Més de 20 vegades.• 6. Tots els dies

0

10

20

30

40

50

1 2 3 4 5 6


25

12. Què hauria de succeir per què es solucionés aquest

problema?• 1. No es pot solucionar.• 2. No ho sé.• 3. Què facin alguna cosa els/les professors/es.• 4. Què facin alguna cosa les famílies.• 5. Què facin alguna cosa els/les companys/es.

010203040

1 2 3 4 5


26

Actuacions al col·legi:• Potenciar en les tutories l’educació per la convivència

(activitats PAT, dossiers, resultats de l’enquesta, internet…). • Planificar activitats de sensibilització (xerrades,

exposicions, testimonis, taller de premsa, elaboració de fulls explicatius, projecció de vídeos amb debat, obres de teatre…)

• Incloure en les programacions d’aula les habilitats socials. • Seguir amb el programa de mediació.• Donar pautes d’intervenció als pares/mares dels nens

assetjats i dels assetjadors.• Supervisar les actituds dels alumnes a l’aula i al pati.• Informar i donar pautes d’actuació als pares/mares (dossiers ,

tauler informatiu).• Valorar en cada CCP l’aplicació d’aquestes estratègies.


27

Actuacions en la família.• Inculcar normes• Supervisar i controlar la conducta dels fills

fora del col·legi.• Evitar una disciplina massa dura.• No ser permissius.• Mostrar afectivitat als fills/filles.• Augmentar la comunicació amb els

fills/filles.• Evitar tensions i baralles en la família.


28

• PROPTOCOL D’ACTUACIÓ:

1. El primer pas serà comunicar la situació d’assetjament en el centre escolar (a un professor, equip directiu, bústia…).

2. Un professor quan s’entera ho comunica a la comissió de convivència.

3. Recollida d’informació, procedent de varies fonts: observació directa, professorat, alumnes i família. Per facilitar la recollida d’informació s’ha de seguir i emplenar un “full de recollida d’informació”.

4. Anàlisi de la informació i mesures a adoptar amb els agressors i amb l’assetjat.

5. Pla d’intervenció: utilització del mètode Pikas amb els agressors i víctima, on signaran uns acords, propostes per la tutoria,...

6. Entrevistes amb les famílies de la víctima i dels agressors/es.7. Informe escrit sobre les mesures preses i registre dels acords signats

pels alumnes.


29


30

RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

• Quan li arriba un cas a la comissió de convivència, aquesta decidirà sobre la conveniència de la intervenció de l’EOEP i coordinarà la recollida d’informació.

• Serà necessari realitzar una observació sistemàtica en: Entrades i sortides del centre, passadissos, canvis

de classe, banys… En classe, que és on es produeix l’aïllament, la

intimidació, les burles… En l’autobús. En les sortides extraescolars.


31

FULL DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ EN CASOS D’ASSETJAMENT.


32

ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ

• Es reuneix la comissió de convivència per analitzar els fets i proposar mesures d’urgència si el cas és greu: Mesures per protegir l’alumne/a que ha estat

agredit/a: increment vigilància, canvi de grup… Mesures disciplinàries per a l’agressor/es: aplicació

RRI. Informació a les famílies. Es realitzarà una

entrevista individual amb cada una de les famílies de l’alumnat implicat garantint la confidencialitat.


33

MÈTODE PIKAS• El mètode consisteix en una successió

d’entrevistes amb els agressors i agressores del cas d’assetjament escolar que es tracta i també amb la víctima, a fi de conscienciar aquells de la situació. A la part final es produeix una reunió conjunta en què agressors i víctima es comprometen a posar fi a l’assetjament escolar.

• Al final de cada entrevista es pretén que cada alumne arribi a un compromís d’acció per fer més fàcil la vida de la víctima.

• El mètode s’estructura a través d’unes etapes descrites per Pikas.


34

Etapes del mètode Pikas.

• ETAPA 1a: Entrevistes individuals (5-10 minuts) amb cada persona del grup implicat. Es comença pel líder del grup i es continua amb la resta d’agressors i agressores. S’acaba entrevistant la víctima.

• ETAPA 2a: Entrevistes de seguiment amb cada persona implicada (3 minuts).

• ETAPA 3a: Trobada de grup (mitja hora).


35

Sobre les entrevistes…

• El local ha de ser privat i aillat d’interrupcions.• Ordre de les entrevistes: primer amb els

agressors, començant pel líder i en últim lloc amb la víctima.

• A l’hora de l’entrevista cada agressor o agressora és tret de la seva aula, sense previ avís. Les entrevistes s’han de fer consecutivament.


36

Fases de l’entrevista:

• 1. CONTA’M.“M’agradaria parlar amb tu perquè he sentit que… (víctima) té problemes, què saps sobre això?”

• 2. ACLARIR EL PROBLEMA.L’objectiu és identificar en què consisteix el conflicte.

• 3. PROPOSAR SOLUCIONS.“Què podem fer, què suggereixes per ajudar a…?

• 4. ARRIBAR A UN ACORD O COMPROMISSOS.Cada nen entrevistat ha de signar uns acords per millorar la situació.


37

ORIENTACIONS D’INTERVENCIÓ AMB ELS AFECTATS


38

ENTREVISTES AMB LES FAMÍLIES• Amb la família de la víctima: Presentació del problema. Dades aportades per la família. Mesures que ha pres el centre. Com pot col.laborar la família (dossier). Pla d’actuació del centre.

• Amb la família dels agressors/es: Presentació del problema. Grau d’implicació i conductes observades en el seu

fill/a. Mesures que ha pres el centre. Com pot col.laborar la família (dossier). Pla d’actuació del centre.


39


40

REGISTRE ESCRIT D’ACORDS SOBRE LES MESURES

DECIDIDES.Ha de recollir els següents apartats:

Actuacions amb l’alumnat implicat (víctima, agressors/es, espectadors/es, grup de classe, tot l’alumnat).

Actuacions amb les famílies.Col·laboració externa.Recursos utilitzats.Temporalitat.Seguiment i avaluació.


41

ESTRATÈGIES DE SEGUIMENT DE LA EFECTIVITAT DEL

PROJECTE

• El centre ha d’estar atent a determinats indicadors que ens van a informar si el projecte funciona i està donant els fruits esperats.

• Una de les estratègies de seguiment podrien ser les llistes de revisió.


42

Llistes de revisió


43

VALORACIÓ DEL PROJECTE ANTI-BULLYING

• QUI AVALUA?– El claustre de professors

• Quan avalua?– Es pot fer una valoració trimestral.– Es farà un calendari a principi de curs.

• Com avaluar? Criteris– Grau d’utilitat del projecte.– Grau de sensibilització dels membres de la c. educativa.– Si s’ha après a arribar a acords.– Nivell de participació i col·laboració en el programa.– Si s’ha fomentat el diàleg.– Si hem aconseguit dels nostres alumnes una actitud de respecte.– Grau de satisfacció personal en el treball delsprofessors.– Implicació dels tutors en la sensibilitzaciódels alumnes front als

casos d’assetjament.

Projecte anti bullying cp vara de rey

Education

Transcript of Projecte anti bullying cp vara de rey