PROGRfïMfï OFKIfïL DE FESTES Casal de jubilats de Salt

Es la forma màs sencilla de entenderse sin dinero. Un medio ae paga cómodo y seguro, aceptado en màs de tres millones de

establecimientos en todo el mundo, que le permite comprar y aplazar los pagos, obtener dinero en efectivo en numerosas

ofici nas bancarias y, ademàs, disfrutar de un seguro gratuito de accidente de hasta veinte millones de pts. si se adquieren los

billetes de viaje con la tarjeta VISA HISPANO.

Ofícinas en SALT: Carrer Major, 71-73

Banco HispanoAmcricanoOficinas en GERONA: Plaza Marqués de Camps, 4

C/. Mediodía, 26 ______ C/. Sta. Eugènia, 83________ ___

Un poble per als nostres fillsAra som saltencs i prou! Ara som ciutadans d ’un poble independent.

Aquest poble és l’esforç acumulat de tots, la suma dels esforços de cada un de nosaltres. L ’esforç dels vivents, l’esforç dels morts. L ’esforç dels saltencs atribulats d ’avui i els esforços dels saltencs que acampaven plàcids vora el Ter

fa centúries i centúries!

Som algú que ve de lluny enllà dels segles, sempre petjant aquesta noble terra, i que aspira a perpetuar-se col. lectivament i individualment més enllà, molt més lluny, molt més endins del futur... Els homes passen, els pobles persisteixen!

“Ara és l’hora de dir,ara és l’hora de recordar que el poble persisteixen tots nosaltres,en cada un de nosaltres,i que tot allò que hem feti tot allò que hem desitjatés l’essència mateixa del pobleindestructible” .

(EL POBLE) Miquel Martí i Pol

Ara és l ’hora de dir que entre tots recomencem un poble per als nostres fills, un poble per a viure-hi honradament, discretament, humanament, al llindar de l’any 2 0 0 0 .

M ’hi voleu ajudar?

Jo hi compto amb tots vosaltres, saltencs!

Compteu amb mi i amb l’Ajuntament que us representa-

Gràcies per la vostra confiança i per la vostra col. laboració.

L ’alcalde: SALVADOR SUNYER I A IM ERIC Diputat al Parlament de Catalunya

C/. Joan Maragall, 9-B Telèfon 21.94.50

GIRONA

Carrer Major, 55 Telèfon 23,52.30

SALT

A Q U E S T A N Y , UN ÚNIC PR O G R A M A

DE FESTA M A JO RE n g u a n y per a la Festa M a jo r de Salt, n o m é s hi haurà

una sola publicació literària: la del p ro g ra m a q ue teniu entre m ans...

R ecordeu m olt bé q ue aquests darrers te m p s s 'han v in g u t fent dues publicacions: la del p ro g ra m a oficial de la C o m issió de Festa M a jo r i la q ue editava el Casal de Ju b ila ts de Salt.

D o n c s bé, aq ue st a n y s'ha arribat a una entesa perquè sense perdre c a p de les dues entitats els seus drets i el prestigi g u a n y a t a m b les seves respectives p u blicacio ns sobre la Festa M ajo r, el p ro g ra m a -llib re de la festa sigui únic, g u a n y a n t encara m és en qualitat i solidesa, clarificant i a ju d a n t alhora ta n t als co l·la b o ra d o rs literaris c o m als anunciants q ue d 'u n a m anera desinteressada han v in g u t

•c. 'co l·la b o ra n t a les dues publicacions.

Sens d u b te q ue to th o m hi surt g u a n ya n t, i ta m b é el nostre estim at poble de Salt... U n po ble que e n g u a n y ha torn a t a recuperar l'A ju n ta m e n t, un A ju n ta m e n t q ue ara i anys a venir, ha de tenir una tasca essencial en co n solid a r i fer encara m és brillants els èxits de la nostra Festa M ajor.

B e n vin g u ts a la Festa! A to th o m , saltencs i forasters, que passareu aquests dies entre nosaltres, bo n a Festa M a jo r 1 983!

C O M IS S IÓ "FESTA M A J O R DE SA LT"

C A S A L DE JU B IL A T S S A LT

LO VELL NOU

Anna MaHernàndezCasagran

SportsBolsosCalçats

SALA - 2

-----------S A L T-----------LES FESTES, LES FESTESL’any 1983 passarà a la història de Salt com el de recuperació de

l’Ajuntament, el de la segregació de Girona, l’inici d’una nova estapa en la que l’Ajuntament que els saltencs hem elegit democràticament haurà d’establir noves i enriquides fórmules de col·laboració amb els seus veïns de Girona i Sarrià. D’Ajuntament democràtic a Ajuntament democràtic. Comença un perío­de que ha de fer possible, amb les aportacions de tots, la creació d’una gran entitat urbana (Girona + Salt + Sarrià), en la que els ciutadans trobin els seus nivells de participació més naturals i per tant la possibilitat de participació més immediata.

En aquest contexte se’ns presenta la Festa Major d’enguany. La Festa. Ara més que mai cal que aquesta Festa sigui viscuda i participada pels saltencs. Més enllà dels problemes polítics i socials, d’oposicions i discussions, els saltencs tenim, ara, un objectiu comú: Fer poble. Es fa poble al mercat, a l’Ajuntament, a l’esport, a la comunitat religiosa, a l’escola i... a les festes. Les festes solen ésser l’excusa ideal perquè la gent es conegui i es reconegui part d’un determinat grup. A les festes la gent hi va perquè vol i per tant la comunicació es fa fluïda i relaxada. Aquest any a més de les habituals, hem vist com sorgia —quan tothom la donava per morta—, la Festa de Sant Antoni, amb benedicció d’animals, orquestra, desfilada, concursos a les escoles i tot el que vulgueu. Si la sabem mantenir, les seves possibilitats són enormes. Hem vist també com els veïns del carrer Abat Oliba, El Salvador i Mn. Sebastià Puig, molts d’ells residents a Salt de fa relativament pocs anys, decidien organitzar la festa del seu barri aprofitant les revetlles de juny. Això són bones notícies per a Salt. Això vol dir que més enllà dels edificis, del traçat dels carrers, dels oficis de la gent, hi ha un grup humà amb vitalitat i ganes de donarcaràcter i personalitat al poble on viu.

I ara, al bell mig de l’estiu, la Festa grossa. La primera que s’organitza des de l’Ajuntament de Salt. L’Ajuntament recull i coordina els esforços i la il·lusió d’un grup de ciutadans (que cal incrementar cada any!) i us proposa una festa amb cercaviles, concentració de gegants i focs d’artifici, amb festivals infantils, concerts i sardanes, amb balls de nit a l’envelat, amb teatre pels petits i teatre pels grans, amb cançó catalana, havaneres i vodevils. Una festa que no vol impressionar a ningú però que és oberta a tothom.

Els que hem treballat per fer possible la Festa Major de 1983, regidors, membres de la Comissió, funcionaris municipals, sabem més que ningú que l’èxit de la Festa no depèn de pressupostos espectaculars. La Festa només serà grossa si els saltencs la sentim nostra, si sabem convertir-nos en els autèntics protagonistes d’aquests dies de gresca col·lectiva, si fem de la festa una afirmació de poble que sap divertir-se.

Per demostrar que Salt és un poble seriós:Saltencs, a divertir-se!

MIQUEL BERGA Tinent d’Alcalde de Cultura i Ensenyament

Confeccions Novetats

PasseigMarquès

Camps, 6 Tel. 23.80.23

La Festa Major- va evolucionantELS COMPTES

Alguns Saltencs, pocs per desgràcia, s’han interessat per la manca del, ja habitual, full informatiu de l’estat de comptes de la Festa Major de l’any 1982. Per a tots ells, molt especialment, i per a coneixement general, passem a resumir, donat la manca d’espai, els comptes corresponents a l’edició del 1982, de la Festa Major:

INGRESSOS:Ptes.

Entrades guixetes................................. 2.087.250Abonaments i llotges........................... 1.362.540Bar - Programa Festes........................ 268.234Ajuntament i Subvenció...................... 805.845

4.523.869 PÈRDUA 1982 1.096.822

5.620.691

DESPESES:Orquestres - Conjunts.......................... 3.519.500Sardanes - Actes populars................. 611.311Impostos............................................... 222.096Envelat - Enllumenat........................... 901.705Personal i V ig ilància ........................... 170.202Publicitat i Diversos............................. 195.877

5.620.691

Ctra. Girona - Anglès (Afores Salt) s/n. Tel. 23.69.38 - Apartat 278 - GIRONA

IJosep M.:

Comas i Casals

r • ■L-oncessionariOMEGA

Carrer Major. 83 Telèfon 23.47.70 - SALT

CabrujaMagatzem al major

Objectes escriptori i papereria

Venda exclusivame a detalliste

Travessia Sta. Eugènia, 12 Tel. 23.40.11 - GIRONA

Situació econòmica actual:Ptes.

— Fons disponibles segons estat comptes Setembre-81 499.168— Ingressos Festa 1981 (posteriors Setembre - 81) . . . . 266.732— Despeses Festa 1981 (posteriors Setembre-81)__ — 378.564

Disponible Festa 1982 .................................... 387.336Pèrdua Festa 1982........................................... —1.096.822Deute Actual (1 )................................................ — 709.486

(1) Aquest deute el finança un membre de la Comissió de Festes.

Després d’aquest breu resum, podeu comprendre que uns dels motius definitius per a la no publicació de l’estat de comptes, fou la manca de les 25.000 ptes. que costa aproximadament imprimir i repartir els papers.

ELS MOTIUSLa Comissió de la Festa Major hem analitzat llargament els

diferents motius que ens abocaren al fracàs econòmic de l’edició 1982 de la Festa, i no defugim la nostra responsabilitat, ja que hem coincidit en què un dels factors més negatius va ser l’error de plantejament inicial, amb fallades com les següents:

— Festa massa llarga (sis dies amb només un dia de Festa laboral).

— Contractació d’orquestres i espectacles molt cars, i que, s’ha demostrat, que no generen prou espectació com per a justi­ficar el seu cost.

— Profusió d’actes gratuïts, que no aporten ingressos (es va incrementar en 400.000 ptes. el pressupost del 1981, en aquest capítdl).

— Manca de resposta popular amb disminució molt important en els ingressos d’abonament, motiu que de segur té a veure amb la crisi econòmica que ens va esgarrapant a tots.

LA CONTINUÏTATDavant del desolador resultat de la festa del 1982, el més normal

hauria estat engegar-ho tot en orri, però després de pensar-nos-ho molt vàrem decidir que continuaríem organitzant la Festa Major, almenys un any més, sobretot per dos motius molt concrets.

Porta basculant i correderesAmb acabaments de fusta, xapa galvanitzada o alumini.

C onstrue ix i instal·la:

Carrer Major, 308 - SALT Tallers: camí de V ilablareix

Tels. 44.03.07 - 44.02.76

Varilla R-14Porta construïda de varilla que per­met la visió a través, pe r a botigues, etc.

Ballesta R-13Porta to ta lm ent amagada que p ro ­tegeix el seu àtic, comerç, pis, xalet, etc.

En prim er lloc, perquè davant l’especta tiva que tenien, que sortosam ent ha esdevingut realita t, de ten ir A juntam ent propi, hauria estat un flac servei al poble trenca r la con tinu ïta t de la Festa Major, en un moment d ifíc il pel nou A juntam ent; i tam bé perquè estem conven­çuts que m entre les coses van tiran t (encara que sigu i a em pentes i rodolons) és més fàcil reform ar-les, m odificar-les i fer-les m illorar, que no pas haver d’engegar to ta una organ itzac ió partin t de zero.

Hi ha tam bé un segon motiu, m olt im portant per a nosaltres, i és que el dè fic it de la Festa l’ha pagat de moment, un m embre de la Comissió de Festes de la seva butxaca; aquest dè fic it el va assum ir l’A juntam ent de G irona per boca del seu Alcalde, que es va com pro­metre a sp lucionar-ho en el tem ps més breu possib le i fins avui (13-6- 83) encara és l’hora que el m embre de la Com issió hagi pogut reem borsar-se els d iners que va avançar. L’assum pció per part de l’A juntam ent del possib le dè fic it que es pogués produir, va ser una de les cond ic ions que es pactaren per assegurar la con tinu ïta t de la Comissió de Festes amb el Consell M unicipa l de Salt i amb l’A lcalde de Girona.

LA FESTA MAJOR DEL 1 9 8 3

Escarm entats com estem, el pressupost in ic ia l per a la Festa Major d’enguany no arriba als 4 m ilions, s’ha reduït un dia la durada de la Festa, to t i que aquest any tenim dos dies festius. També hem procurat que aquesta reducció de pressupost no a fecti a la qua lita t global ni al nom bre d’actes previstos.

A partir de la form ació de la G estora M unicipa l i de la constituc ió del nou A juntam ent de Salt, ha passat a p resid ir la Com issió de Festes el T inent d’A lcalde de Cultura, i com ptem tam bé amb la co l·laboració i assessoram ent dels func ionaris de l’A juntam ent.

Esperem i confiem que a partir de l’ed ic ió de la Festa M ajor - 83, es pugui anar p rodu in t una evo lució tant en la qua lita t com en la participació, que to ts desitgem per a la Festa M ajor del nostre poble.

La C o m is s ió d e F es tes

Transports

DALMAUServicio: G erona - Barcelona

Centro de llegada:Torras y Bages, 8 - SALT Particular:Lope de Vega, 14 - Tel. 24 .02 .43 GIRONACentros recogidas en Barcelona: Central Nàpolesc. Almogàvares, 22 - Tel. 30 9 .95 .1 7Central Vilanova 16Avda. Vilanova, 16 - Tel. 30 9 .9 3 .8 3Central PallarsC. Pallars, 129 - Tel. 30 9 .1 8 .2 4Central EscapaC. Alava, 51 - Tel. 30 0 .29 .1 4

LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL 8 DE MAIG DE 1983

Feia gairebé 50 anys (concretament des del 14 de gener de 1934), que no s’havien celebrat en el poble de Salt, eteccions municipals democràtiques.

Les passades eleccions del dia 8 de maig, van significar doncs, un fet trascendent per a la nostra vila. Salt tornava a recuperar el seu Ajuntament, un Ajuntament democràtic elegit lliurement pels saltencs, la immensa majoria dels quals era la primera vegada que votava el seu propi Ajuntament.

CANDIDATURESA les eleccions del 8 de maig hi van concórrer per al municipi de Salt, 5

candidatures:

Alianza Popular- Partido Demòcrata Popular(A.P.-P.D.P.)/Convergència i Unió (CiU) / Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura d’Esquerres (P.S.C.) / Partit Socialista Unificat de Catalunya (P.S.U.C.) / i Partit dels Comunistes de Catalunya (P.C.C.).

A. Guimerà, 10 Tel. 24.19.51

S A L T

VINOS

J. PUIG(Curta)

M

C/. Major, 133 Tel. 23.14.68 SALT

CALZADOS

(Casa Maruja)

Assessoria d’Empreses

Avda. Jaume I, 37, 2.on (Edifici Banc Vitalici)

Tel. 21.06.73-GIRONA

Joan Ribas Josep AlvarezProfessors Mercantils

Passeig d’Olot, 178 Tel. 23.41.22 - SALT

Auto-taller

CanigóReparació i engrassament

de l’automòbil

CENS I VOTSTotal: 13.949Total: 9.205Total: 9.029Total: 105Total: 71

CENS DE VOTANTS.VOTS EMESOS........VOTS VÀLIDS..........VOTS NULS..............VOTS BLANCS.........

El conjunt de vots vàlids es van repartir de la següent manera:

- PARTIT DEL SOCIALISTES DE CATALUNYA (P.S.C- CONVERGÈNCIA I UNIÓ (C i U ) ..................................... 2.891- PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT CATALUNYA (P.S.U.C.)- ALIANZA POPULAR-PARTIDO DEMÓC. POP. (AP-PDP)- PARTIT DELS COMUNISTES DE CATALUNYA (P.C.C.)

Que van donar els següents regidors per partit:

P .S .C . 10 regidors

4.959 vots.2.891 vots

629 vots443 vots

'407 vots

- SALVADOR SUNYER i AIMERIC- MIQUEL BERGA i BAGUÉ- JOSEP VICENS ALHAMBRA i CORNEJO- FRANCESC XAVIER COROMINAS i MAINEGRE- JOSEP SERRA i BAGUÉ- EUSEBI CABEZAS i PÉREZ- DOMÈNEC BOSCH I BONADONA- MARTÍ FITA i CASALS- CARME CARBÓ i CASELLAS- NARCÍS ANGELATS i QUINTANA

C. i U. 6 regidors

- ALFONS MORÉ i PARETAS- MANUEL LLADÓ i MAS- EMILI CROUS i FONT- JOAN CANALS i PIGEM- M.a ISABEL CASAL i FÀBREGA- CARME VIDAL i BURCH

P. S. U. C. 1 regidor

- JOSEP M.a DUBÉ i ANDRÉS .

- A.P. / P.D.P. — (regidor)- P. C. C. — (regidor).

IndependentIndependent

P.S.C.Independent

P.S.C.Independent

P.S.C.P.S.C.

IndependentIndependent

C.D.C.C.D.C.C.D.C.

IndependentIndependent

C.D.C.

Independent

El nombre de regidors de l’Ajuntament de Salt és de 17.

El dia 24 de maig de 1983, es procedí a la constitució del nou consistori, resultant elegit Alcalde per unanimitat, Salvador Sunyer i Aimeric, cap de llista independent del P.S.C. - Candidatura d’Esquerres.

Instal·lacionsElectricitat industrial Aigua Gas Maniobra Sistemes de seguretat

Carles Anglada

i ReigLlarg, 81 -Tel. 2322.71 - SALT

Jamones Serranos

< §à cw led o ·& h m m

Almacén y ofieinas:Àngel Guimerà, 68 - SALT Tels. 23.64.11 - 23.65.61

Almacén en Barcelona:Emilio Roca, 1 1 - 1 5 Tel. 340.23.16

f d S a Transportes Elóctricos

Interurbanos, s.a.

LINIES REGULARS D E TRANSPORTS D E VIATGERS

AUTOCARS D E S E R V E IS D IS C R E C IO N A L S

GIRONASardenya, 16 - Tel. 2 0 .48 .68°

A dm in istracions: G irona Tel. 2 0 .0 2 .7 5

B anyo les Tel. 5 7 .0 0 .5 3 O lo t Tel. 2 6 .0 1 .9 6

Figueres Tel. 5 0 .3 1 .7 5

Construcciones Electromecànicas del Ter, S.A.

a e m fis r .

Maquinaria I para

plàsticos

Camino de Vilablareix, s/n. Tel. 23.13.61 S A L T

ORGANITZACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE SALT

ALCALDE 1 r Tinent d’Alcalde

2n Tinent d'Alcalde 3r Tinent d’Alcalde 4t Tinent d’Alcalde 5è Tinent d’Alcalde 6è Tinent d'Alcalde

SALVADOR SUNYER i AIM ERIC ' MIQUEL BERGA i BAGUÉ

XAVIER COROMINAS i MAINEGRE JOSEP VICENÇ ALHAMBRA JOSEP SERRA i BAGUÉ ALFONS MORÉ i PARETAS MANUEL LLADÓ i MAS

Delegació:Cultura, Ensenyament i Serveis Socials.Govern Local i Participació Urbanisme i Obres Hisenda i Patrimoni Sanitat

La Com issió Perm am entLa constitueixen l’Alcalde més els Tinents d'Alcalde esmentats.

Es reuneixen setmanalment, els dijous, a les 8 del vespre.

CONSELLERS:EUSEBI CABEZAS i PÉREZ JOSEP M.a DUBÉ i ANDRÉS MARTÍ FITA i CASALS NARCÍS ANGELATS i QUINTANA ISABEL CASAL i FÀBREGA DOMÈNEC BOSCH i BONADONA JOAN CANALS i PIGEM EMILI CROUS i FONT CARME CARBÓ i CASELLAS CARME VIDAL i BURCH

Serveis MunicipalsPromoció Ciutadana i Relacions amb Entitats Serveis Socials i Ecologia - Medi Ambient Esports

Relacions Brigades Municipals Serveis Públics Mancomunats

JoventutJardineria

Els Plens M unicipalsEls formen l’Alcalde i tots els regidors. Els Plens Ordinaris tenen

lloc el segon dimecres de cada mes. Són oberts a tot el poble.Periòdicament i en funció de la importància dels temes, se

celebren Plens Extraordinaris.

W i n 11Carrer Major, 131 - Tel. 23.69.59 - SALT .

Ctra. Sta. Eugènia, 208 - Tel. 23.54.03 - GIRONA

Tenim la gamma més completa d’estufes i xemeneies dels mer­cats nacional i d’importació a llenya, carbó, gasoil i gas.Instal·lació i post-venda garantits. Consulteu a Xarpell.

POEMES DES D’UNA H A BITACIÓ

Llegint Martí i Pol

T ot és tant suau i tant dolç!!

M ’abandono en el llit, i tota jo em preparo per a retrobar-te dins d’aquest llibre que m ’em b orratxa el cor...no em sento els peus, ni el pes del m eu cos, un xic cançat de cam inar-te tot avui...els m eus llavis s’adorm eni els ulls t’inventen en un m ar...perfilant-heen un sol de ponent...m entre una càlida brisa ju ga am b m i...

I, tot és tant suau i tant dolç!!

Fent i desfent somnis, on t’espero, et trobo, et perdo... i quan et trobo de nou..., m ’adorm o... com fulles de tardor, es vencen les m ans i el llibre es queda obert en el més volgut poem a...

I, tot és tant suau i tant dolç!!

Cesca

Jaume Cases Martí

Suc. de M. Monteys______________________________________________

Intendentmercantil

C/. Sant Francesc, 21, 2n Telèfon 20.76.06 GIRONA

QiStaleríaS Qeiòqa SZA.c. Lorenzana, 41 - Tel. 20.29.90

Ctra. Sant Feliu, 22 - Tel. 21.38.16 ----- G I R O N A

U n n o r H o l m n o h l o Carrer Major, 46-50 - Tel. 23.33.18 -SALTn u y d l U C I I I IU C U IC c/. Sta. Clara, 53 - Tel. 20.06.93 - GIRONA

Els til·lers de la Rambla

Et despertaré dem à a l’hora en que el cel barreja mil colors indescriptibles... i l’aire està encara per estrenar!!

perquè vull que t’ofeguisamb el perfum que s’espolsenels til·lers de la ram bla...i, vull que vegis,com les garces confonenles nines dels teus ullsamb preciades joies de plata!!i la porcellana del teu cos, ferm,s’esquerda...i s’esllevissa per terra!!... em papada de l’arom a dels til.lers de la ram bla...

Cesca

No fos cas que per agonia d’aquest amor foll despertés en deserts inconeguts...

Foto: Quim Curbet

Per... si m ’arriba!

Passaré en netla m eva vida!!i estaré a puntper si m ’arribala veu llunyanadel qui avui, em fa viure...

no fos cas,que per l’agoniad’aquest am or foll-despertés en desertsinconeguts...o en paradissos incerts...

Per... si m ’arriba!! passaré cada dia, la m eva vida en net!!

Cesca

011)04 D€ PÇNSIONS

”la Caixa”AL VOSTRE SERVEI A SALT Carrer M ajor, 1 6 9 - Tel. 2 3 .7 7 .1 1

SALT I LA SEVA CUINA DE FESTA MAJOR

Fa uns anys vaig escriure sobre un plat típicament saltenc, l’oca amb peres a l’estil de Salt. En aquell cas vaig fer menció de la Comtessa de Pardo Bazàn que en el seu llibre “ La cocina espanola antigua” diu: “ La cocina es uno de los documentos etnogràficos importantes” . Ara, més que mai, quan Salt acaba de recuperar la seva identitat, és important que es posin de manifest una sèrie d’elements, accions, records, etc..., que serveixin per engrandir i fer reviure les arrels d’un poble.

Des de la meva òptica, la gastronomia i la cuina, intentaré, si la memòria no m’és traïdora, aportar el record del que era el menjar, millor dit la cuina d’un poble que celebrava de forma extraordinària la seva Festa Major, romanant lesfam íliesal poble i rebent convidats de diferents llocs. Des de fa uns anys aquesta costum s’ha perdut i no és solament a Salt, sinó a la major part dels llocs, que la gent del poble espera la Festa per anar de viatge o de vacances. Pos­siblement s’ho passin m illor o disfrutin amb diversions artificials, però sí que puc afirmar que no participar a la Festa Major i procurar que la taula sigui centre de reunió, sense necessitat de plats cars, però sí representatius i tradicionals, és deixar oblidat un dels elements, importants, que conformen la identitat d’un poble.

PERRUQUERIA LEO C arrer M ajor, 1 2 8 S A L T

A d m in is tra c iólo teria

N.° 9carrer Esteve Vila, 2 2 T e lè fo n 2 3 .3 1 .7 7s a l t ---------------------------------------------- d e M a C a rm e F a rre - l

A la cu ina ca ta lana has d 'a n a r si no hi vas avui, hi an iràs d e m à

Plats típ ics p er e m p o rta r-s e fo ra

D o c to r F e rra n - C a n to n a d a T o rra s i B ages , 1 6 T e lè fo n 2 4 .0 1 .9 9 - S A L T

Pels més joves o pels qui hagin vingut a viure a Salt fa pocs anys, els meus records comencen als voltants dels anys 60, els diré que la Festa Major de Salt durava pràcticament una setmana. Existien també certes diferències entre el Veïnat i Salt, les seves cosetes, però si bé això era a nivell d’organització, de cap de les maneres es reflectia a la taula. Tampoc explicaré dia a dia el que es m enjava, sinó simplement, recordar, barrejant els àpats i els seus llocs, com si parléssim d’una sola diada gastronòmica.

Cal ten ir en compte que el creixement de població encara no havia començat, per tant es tractava d’un poble força més petit del que és ara. Existien bàsicament dos sectors de població, ben diferenciats, però ambdós amb bon poder adquisitiu. Les famílies tradicionalment agricultores i les famílies obreres distribuïdes en algunes empreses de Girona; botigues, magatzems, bancs, etc... i en les indústries tèxtils de la localitat, que permetien ingressos impor­tants a les famílies, ja que, en ocasions, treballaven en una mateixa indústria, tots els membres de la família.

La bona cuina era coneguda, no pels escrits dels mitjans de comunicació, sinó per la transmissió de coneixements culinaris de les àvies i el que s’aprenia de fora. Els agricultors en les seves sortides als mercats i els obrers i empleats, en les excursions que organitzaven una colla d’amics o bé a la fàbrica, coneixien algun plat nou en una època en la que es podia menjar alguna cosa més que patates, “ farro” , etc... Tothom va descobrir la sarsuela de peix, que una vegada a l’any s’anava a menjar a Ca La Neus de L’Escala, parada obligatòria abans d’anar a la processó de Verges.

Dos personatges influïen també en la bona marxa gastro­nòmica de la Festa Major. La “cuinera” que en el m illor nombre de casos venia d’algun poble veí, i el “ flequer del poble” .

Contractar una cuinera era com portar el restaurant a casa, però apareixia un problema: les cuines domèstiques més petites i menys acondicionades que les actuals, no podien donar abast en la cocció dels diversos plats que es preparaven per un nombre elevat

G a s s o l , * 8 *

Vi''n,T acríU"ass - a .

Gaksolï»188’V à b n c a t e *

GiassolCoW*» ®*F à b r i c a U l

Fàbó ca de V e jid°s

n \3 --h • sx L T c u '21 - Te\éto»« ^

Plaça Ae Sdt 21

d’invitats. Llavors, hi jugava un paper decissiu el forn o els diferents forns de pa del poble, que com a mínim eren els encarregats de coure els canalons de més de la meitat dels veïns, assumint la responsabilitat d’una cocció correcta. Peces de carn que podien ser rostides al forn, també anaven a parar a mans del “ f le q u e r per la seva cocció.

Tant a les cases pairals com a les dels obrers, quines famílies m’honoren amb la seva amistat, i on vaig viure aquestes expe­riències de dinars de festa major, el dia que hi havia menys convidats no baixàvem de deu o dotze comensals a taula.

L’activitat començava al migdia amb una ballada de sardanes i a continuació l’aperitiu, que preníem en les terrasses dels bars, a la vorera, asseguts al voltant de petites taules rodones de marbre, vasos gruixuts i de poca capacitat. El vermut oferia dues opcions, el de garrafa o el de botellí. També alguna cervesa o algun preparat de taronja. Els aperitius actuals, inclòs el “whisky” , no eren habituals i com a cosa excepcional hi havia qui prenia “ picón” . Les tapes eren senzilles, no passant de les patates rosses, les olives farcides, els calamarsos a la romana i accidentalment alguna llauna de cloïses.

Bàsicament prenien l’aperitiu els joves i els homes, ja que les dones es dedicaven a preparar el dinar. Eren poques les cases que una vegada a taula es repetia l’aperitiu. S’iniciava el dinar amb uns canalons o arròs a la cassola, seguia un guisat o un rostit, no mancava la sarsuela de peix, ni el “ p latillo” . Les postres excepcio­nalment s’adquirien a la confiteria, a part de postres casolanes i fruita del temps.

Un dinar normal podia ser: canalons, pollastre o ànec farcit de botifarres, vedella rostida i com que encara quedava una mica de gana calia provar el “ p latillo” , que malgrat seria per sopar, la mestressa de la casa s’empenyava sempre en què l’havíem de provar. Un altre era: arròs, sarsuela de peix, i sempre quedaven ganes de provar alguna cosa del dia abans. Es podien fer múltiples combinacions donat que les cassoles estaven plenes fins dalt de menjar, i l’arribada d’un convidat no esperat no suposava cap problema. Per sopar, un plat de brou per entrar en matèria amb un bon tall de rostit, una mica de guisat del migdia i també una mica de “ platillo” . Les postres com ja hem dit eren diferents, i poc a poc, en pla de sobretaula, es menjava una mica de tot. Els cafès i licors eren el colofó de la sobretaula i sempre hi havien coses curioses com el fet de descobrir algun licor. Crec recordar que en certa ocasió vàrem descobrir el Licor 43, quan un convidat que va aparèixer a l’hora de les postres —això també era comú, que alguna persona vingués només a les postres— obsequià als anfitrions amb aquesta novetat.

T VC H I F I

AutorradiosVideos

§ SANYOD elegació - Servei tècnic:

Major, 383 - Tel. 23.56.61 - SALT

FrutasM ercaderc. Angel Guimerà - SALT

Fusteria Ebenisteria Decoració

JOSEPCASAS

Passeig d’Olot, 220 Tel. 23.79.14 - SALT

En el capítol dels vins, es consumia el vi a granel adquirit al magatzemista habitual que en la major part de les ocasions se

subministrava del Priorat. Al vi no se li donava excessiva importàn­cia, quant a una degustació espe­cífica, però era un element impor­tant dintre el banquet. El que mai podia faltar-hi era el xampany, que ara se’n diu cava, i que en totes les taules culminava els àgapes de la Festa Major, així com també les altres festes i en moltes cases tots els diumenges de l’any.

Crec que alguna cosa m’hauré oblidat, o la memòria haurà modificat l’ordre cronolò­gic, malgrat això aquí està la meva modesta aportació. En definitiva

els qui deuen reviure-ho i poder fer-ho són els habitants autòctons de Salt, que encara recorden, millor que jo mateix, aquests àpats esmentats i possiblement hi ha qui disposa de receptes ancestrals que es poden elaborar de bell nou.

És públic i notori que la tradició gastronòmica de les festes majors ha minvat quan la societat de consum ha ofertat altres alicients a la població, que juntam ent amb els moderns mitjans de comunicació ha disgregat a les famílies i al mateix temps ha fet que els llaços d’amistat es puguin reafirmar en qualsevol moment sense necessitat d’haver d’esperar a veure’s el dia de la Festa.

És patrimoni de cada poble i de cadascun dels seus moradors valorar la importància del ressorgiment gastronòmic i culinari de les festes majors i avaluar la necessitat del seu acoblament a la forma de vida actual, a fi i efecte de revitalitzar i reconstruir la història d’unpoble.

Hi han dues opcions, la de viure immers en els problemes i diversions artificials o bé rescatar qualsevol element etnogràfic que contribueixi a reafirmar la identitat del poble. En els moments actuals, des de fa un parell de mesos, Salt serà, sens dubte, el que els seus veïns vulguin que sigui.

JAUME FONT i ESTIVAL

Bon profit!

Envelats

V entura- F àbreeasTelèfons 2 3 .8 0 .3 9 - 2 3 .9 5 .8 8

Lloguer de cadires Pavellons impermeables Adornaments, pista parquet

Àngel Guimerà, 112 - SALT

Envelats que paren la pluja

J. Barrisde Salt

Telèfon 2 3 .1 3 .6 8

Lloguer de cadires Pavellons impermeables Adornaments, pista parquet

Emili CrousSant Jau m e, 14 - Telèfon 2 4 .1 6 .4 7 - SALT

C arrer M ajor, 119 Tel. 23.93.59 - SALT

La flor

Elisenda Bernatallada i Pla Cassà de la Selva 8 anys

Ai! flor que en el prat et trobo sembles una cuca de colors que bo l’aroma, que bona l’olor que trobo en llurs flors.Quan et veig entre el verd sembles un vestit estampat no m’agrades en el balcó cobert prefereixo en el prat.

El meu pobleEl meu poble és bonic l’església adornada no és gros ni xic hi ha molta mainada.D’edificis n’hi ha molts perquè hi ha molta gent que hi viu i necessita cuidar els seus petits com faria l’ocell al seu niu.

La tempestaPeten llamps i trons, quina por que fan!Cauen pedres grosses com botons i les basses que es fan!Els llamps peten, sembla que es barallen i m’espanten!Però s’han tornat amics perquè ballen.

La mar és bonicaLa mar és molt bonica sempre tan silenciosa es veu una mica la cua de la balena preciosa.Surt de la mar el dofí es llença com una llança que n’és de fi! sembla que a la mar dóna

[esperança.

El cistellEn el cistell estampat i tinc un clavell ben aixafat.Ai carai, com ha sigut no m’ha agradat mai un clavell eixut.

El pagèsM’agradar llaurarsembla que els ocells vull espantar, també m’agrada portar a pasturar, és perquè a les ovelles vull engraixar.Plantar arbres també m’agrada, perers per les peres, albercoquers pels

[albercocs,quan menjo la fruita amb la boca badada també vull tenir ple l’hort.

Accidentes Vida Decesos Robo Incendios Combinado Cosechas

Compartia fundada en el ano 1922

Agencias en todas las capitales y pueblos importantes de Espaha

Agencia en Girona:c. Santa Eugènia, 18, 1.° - Tel. 20.19.88

Juli Garreta, 17 Tel. 20.02.68

GIRONA

M ajor, 323 Tel. 23.78.96

SALT

Mancances de Sa/f...(I després de la Independència... què...?)

La independència de Salt és ja una rea lita t constatab le. D urant els 8 anys d’anexió forçosa a Girona, m olts saltencs van lluitar, en un o a ltre camp, p e r tal que la segregació del nostre pob le esdevingués un fet. De tot això no hi ha dubte;i si no hagués esta t així, d ifíc ilm ent tornaríem a ten ir l'anhelada independènciamunicipal...

C al doncs es ta r satisfe ts p e r aqu est èxit, un èxit lligat am b la dem ocràcia i am b la voluntat del nostre pob le de recup erar el que m olts d ’una m anera escèptica m ai s ’ho havien cregut. No ha esta t així, sinó que e l que era im pensable p e r a m olts saltencs, ara ja és un fet. Tornem a ten ir Ajuntam ent...!

L 'any 1983, passarà a la h istòria de Salt, com l’any de la recuperació municipal, i això sol, ja és positiu. Els llibres d ’actes de l’A jun tam ent a ix í ho reflectiran, i les cròniques c iu tadanes ho faran constar en el passat, com a recordança de la m em òria popular...

No volem aigualir aqu est fet m em orable, ja que els saltencs estem d’enhorabona. Però s í que ca l p lan te jar-se la s ituació del nostre pob le avui, a l’any 1983. Quina és la situació, quins els problem es m és acuciants vistos des d’un prism a objectiu i sense triom falism es?

A nant m és al fons. Q uines són les m ancances m és conflictives en què el nostre pob le es troba, i que de rebot hauria de p lan te jar-se l ’A jun tam ent de lavila?

Volem deixar de banda en aqu est escrit, trets positius, i n ’hi ha molts, que té e l nostre poble: la voluntat col·lectiva d ’ésser poble, e l p ap er que hi han ju g a t les entitats i associacions, tot allò, el treball i la voluntat com una que ha forjat la nostra vila, i li ha donat una perso nalita t d ife renciada d ’a ltres pob les i barris...

Cal consta tar sense am ag a r-se ’n, que S a lt té im portan ts dèficits, greus m ancances, i que cal fer un esforç col·lectiu p er a redreçar aqu est fet...

Si no fos així, am b la independència nom és hauríem aco nsegu it un pas, però no hauríem aco nsegu it tot e l que caldria, p e r avançar m és lluny.

La integració social...A la nostra vila hi han tres sectors d iferenciats de p rocedències d iferents

que cal cohesionar i fer-los unir en un m ateix p ro jecte d ’identificac ió col·lectiva, sense que això vulgui d ir que algun d ’ells hag i de perdre la seva pròpia identitat...

Els nascuts a Salt, els saltencs de tota la vida, els vinguts d ’altres com arques o terres ca ta lanes p e r raons de treball, i els p roceden ts d ’altres terres de l’Estat espanyol, la gran m ajoria de parla caste llana que han arribat al nostre pob le en gran p a rt p e r m otius econòmics...

Avinguda Jaume I, 44, baixos ____ Tel. 20.88.54 - GIRONA

Organització Professional Immobiliària

Agencia de la propietat immobiliària Administració de finques Gestoria administrativa

----------- Declaració de renda -----------Podem solucionar els seus dubtes

Vivendes de protecció oficial: “Préstecs i exempcions d’impostos

Nacional Hispànica Asseguradora, s . a .Assegurances, incendis, robatoris, vehicles, etc.

Nom és si s ’aconsegu ís la cohesió i in terre lació col·lectiva dins una v o lu n ta t d ’integració conjunta podrem dir que la independènc ia haurà estat to ta lm e n t positiva i, ajudarem a redreçar el nostre poble.

El perill de la suburbialitzacióÉs un perill la ten t que p lan te ja com una om bra sobre la nostra vila.El Sa lt dels darrers anys s ’ha suburb ia litza t tant que serà d ifíc il invertir uns

fe ts g a ire b é irreversibles. La degradació urbanística, “els g ra tace ls ’’, els blocs in h u m an s , la p lan ificac ió irrac ional van donar ales als constructors i prop ietaris d e l sòl, i m oltes zones de l’e ixam ple o inclús del Salt vell i de l Veïnat han patit l ’e ro s ió urbanística del m al gust i la falta de sen tim ents p er a fer de Sa lt una p o b la c ió millor, m és hum ana i habitable.

El perill de la suburb ia litzac ió és encara possible. I depèn de l’esforç co l·lec tiu , de l’A juntam ent, i les entitats, d ’ev itar que Sa lt s e ’ns torni m és in h a b ita b le . La pob lac ió que volem no està renyida am b el cre ixem ent racional, sin ó am b la destroncació del teix it urbà, i am b les. greus conseqüències socials, c u ltu ra ls i d ’in tegració que això pot suposar p er al nostre poble.

La manca d’òrgans d’opinióEns falten m itjans d ’inform ació que creïn opinió pública, i que p lanteg in

les necessita ts de la gent. P ràc ticam ent no tenim m itjans de difusió, i LA FARGA, fa un p ap er supletori, lim itat als socis del C asal de Jubilats. No tenim prem sa pública de quiosc o llibreria. Existeixen butlletins d ’en tita ts o associacions, però ens falten, ens falta... revistes i una ràdio...

El perill de la suburbialització i els im portants dèficits d ’infrastructura són un repte im portant per a l’Ajuntament.

Foto: Quim Curbet

Vestits per ambdós sexes i tota la moda en el vestir

Carrer Major, 68 - Telèfon 23.23.56 - SALT

drogueria E l à s t i c s

Perfumeria

L’experiència, ben curta de Ràdio Salt, am b m és "am ateurism e” que professionaiitat, va ten ir una durada escassa. Va durar m enys del que hom pod ia preveure... Es tornarà arrencar?

Si no increm entem els m itjans d ’inform ació col·lectiva d ifíc ilm ent engres­carem gran quan tita t de persones en el pro jecte de redreçam ent socia l i urbà de Salt, que avui n ’estan a l marge.

Els importants dèficits d’infrastructuraEls sabem, els coneixem , i valen m olts de milions... El Pavelló Esportiu, Can

P an xu t, l ’Escola d ’EG .B . al Veïnat, l’am pliació de l’A juntam ent, l’as fa lta t de d iv e rs o s carrers, l’arran jam ent de les nostres places, zones verdes, equ ipa­m e n ts d e tota m ena, a d iferents barris...

Anem, i estem, m olt enrera q u a n ta in fraestructura d ’equipam ents... Tenim greus dèficits!... i Sa lt de m om ent té un A juntam ent pobre, un A juntam ent que s’està o rgan itzant però que trigarà en es ta r to ta lm ent en rodatge... H i ha e l tem a dels traspassos de G irona a Salt, el de l’aportac ió de l’Estat a les econom ies locals. H i han m il coses que no dep enen estric tam en t dels saltencs o dels seus representants a l consistori, sinó de factors externs. A n ar sub sanan t els im­portants dèficits col·lectius ha de ser una tasca tant de les institucions (Estat, Generalitat, A juntam ent...) com de la conscienciació dels veïns p e r tal que es posin en m arxa aquests equ ipam ents que necessitem .

Els lligams amb els pobles de les rodalies Els serveis mancomunats

cQ uins han de ser els serveis m ancom unats am b els pob les i m unicipis del nostre entorn? L ’a igua potab le? La recollida d ’escom braries? La incineradora? El transport públic?... Això exigeix un deb at obert i uns p lan te jam ents clars p e r a saber quins són els serveis que S a lt po t assum ir indep en d en tm en t perqu è són rendables eco nòm icam ent i quins no... la qual cosa vol d ir que ca l fer una m ancom unitat, però am b quins serveis, am b quins pobles i, fins a quines com petències i atribucions?...

La participació ciutadana en les reivindicacions municipalsPodria passar que després de les reivindicacions ciutadanes que Salt ha

plantejat de forma oberta tots aquests darrers anys, essent dia per altre tema a les pàgines dels diaris... creiéssim que en ten ir ja A juntam ent la reivindicació i/o la participació dels veïns ja no fa falta, ja que entre tots hem triat un Ajuntam ent... que ens ho ha de so lucionar tot.

La recuperació m unicipal, i la solució dels prob lem es de S a lt no és ni ara ni mai un tem a exclusiu de l’A juntam ent. És un tem a que p ertany a tots i ca l la participació dels veïns; ca l fo m en tar form es i grups que am b e l seu treball cívic dins el pob le em penyin a l’A juntam ent a p lan te jar-se els prob lem es de cada barri, de cada sec to r social, de cada en tita t esportiva, cu ltural o' recreativa.

Hem recup erat l’A juntam ent. Tornem a ser un m unicipi, però ca l ser conscients que tenim im portan ts prob lem es plantejats... A questa consciència, serà un p rim er pas a reconstru ir e l nostre poble?

PI VERD

HOSTALR IBO T

Passeig d’Olot, s/n. - Tel. 21.59.43 - SALT

Accés Aeroport GIRONA - COSTA BRAVA

Tel. (972) 47.72.25 RIUDELLOTS DE LA SELVA

A LA GRAN FAMÍLIA DEL CASAL

Am b m otiu de ce leb rar la nostra FESTA MAJOR, cada any surt a l carrer aquest program a del C asal i que tots els socis rebeu puntualm ent, e l qual enguany es fa un ificat am b l’a ltre que feia la Com issió de la Festa M a jo r de Salt, el motiu no és a ltre que ab ara tir costos i no abusar dels col·laboradors. A profito aquesta ocasió p er a d irig ir-m e a tota la gran fam ília de l Casal p e r fer-vos arribar a tots els socis i s im patitzan ts els pro jectes que hem rea litza t i els que volem realitzar.

Una de les coses que ja s ’ha fe t i que feia m olta falta, era o rden ar tots els fitxers, ja que p er m otiu del c re ixem ent de l’en tita t i de les seves seccions ens era im prescindible, ara els tenim ordenats p e r entitats, socis i col·laboradors, gràcies a la CAIXA D E B A RCELO NA que ens ha fet el p rogram a d’I.B.M. i la confecció dels rebuts d ’enguany; que de cara els propers anys serà m olt m és sim plificat perquè el p rogram a ja està fet, i nom és posant el disc a la m àquina sortiran fets els rebuts, i a ix í ens estalviem aquella feina feixuga que repre­sentava fer tots els rebuts m anualm ent.

Q uan entrat a dirig ir aqu est Casal, he vist que la jun ta an terio r havia fet tot el que va pogué dins les possib ilitats econòm iques que tenia, doncs com tots sabeu les ajudes oficials que rebem són ben poques, m algrat això tot el que es fa, és gràcies a les a judes dels socis i co l·laboracions de les cases com ercia ls ._ L’anterior jun ta tenia traçades unes línies que pels m otius abans esm en tats no va ser possib le portar-les a terme, i ara nosaltres in ten tarem fer-les realitat. Una d’elles és la instal·lació de la BO M BA DE CA LO R (a ire fresc a l’estiu i ca le facció a l’hivern), que rea lm ent és un pro jecte m olt costós que si haguéssim de fer nosaltres sols no el podríem po rta r a terme, és p e r això que hem sol·licitat a jut econòm ic al D epartam ent d ’Acció S ocia l de la G enera lita t de Catalunya i d ’altres estam ents oficials; p e r ara nom és hem rebut l’a ju t econòm ic de la D iputació de Girona, el qual agraïm aqu est gest p e r aquesta entitat, esp eran t que els altres centres no ens oblidin.

En Salt viviendas individuales con garaje y patio

P R O T E C C IÓ N O FIC IA LEl p re c io y las c o n d ic io n e s de p a g o e s tà n al a lca n ce de to d o s , jV IS ÍT E N O S !S e g u ro q u e Ud. e leg irà y a d q u ir irà la q u e m à s le g u s te . . . dPor qué?

C ré d ito al 11% — Plazo has ta 1 5 a no sIn fo rm a c ió n y v e n ta :.__________________________________________

INCOSASACarrer M ajor, 2 1 0 - Tel. 2 3 .6 6 .1 1 - S A L T

La gran família del Casal és una família ben unida

Un cop havem p og ut fer aquesta instal·lació realitat, si ens queden diners, intentarem ad e cen tar els locals p e r dintre que prou falta li fan, ja que com m olts haureu pogut veure p er fora ja s ’ha fet.

Com tots sabeu el C asal ce lebra anu a lm en t la festa de l ju b ila t de Salt, que es portava a term e el m es d ’octubre, eng uany pensem celebrar-la el dia O N Z E DE SETEMBRE, d iada nac ion al de Catalunya. El m otiu de canviar aqu esta data, està en el fet de que ja feia tem ps el nostre desaparegu t com pany i am ic Joan Santana, volia que e l C asal tingués, no so lam ent escut sinó tam bé senyera, ara que tenim e l disseny de la que ha de s e r ia nostra senyera, fe t p e r en Lluís M ateu, aprofitem aquesta d iada p er a presentar-la als nostres socis, a lhora que espero sigui ben rebuda i a ix í haurem com plert am b e l desig del sem pre recorda t am ic Joan.

Per acabar, vull fe lic ita r i ag ra ir a totes les persones, que d ’una m anera o d ’altra, fan possib le que e l C asal i les seves seccions continuin servint als socis i al poble. Avui dia que és m és còm ode quedar-se a casa a veure la "te le” o escoltar música, aquesta bona gen t p erd hores d ’es ta r am b la fam ília i de dormir, per tal de que els program es d ’activ itats de cad ascun a de les seccions, d’aquesta gran família, con tinu i la seva m arxa normal, sense reg a te ja r esforços ni interessos particulars. Són aquestes persones, treballadores i actives, les que fan que la vida tingui encara algun sentit.

Aprofito p e r desitjar-vos que passeu una bona FESTA MAJOR, i unes felices i esperades vacances a tothom.

JO S E P M.a M A C IA S i C O L O MPRESIDENT DEL CASAL DE JUBILATS DE SALT

O CELLS PEIXOS G ÀBIES A Q U À R IU M S G O S S O S

OcelleriaPasseig d 'O lot, 1 3 0 - S A L T

Josep

MauriciPintor/PintuçsRètol;

C arrer Surroca, 2 T e lè fo n 2 3 .1 4 .7 2 - S A L T

D isseny, deco rac ió , a d a p ­ta c ió i in s ta l·la c io n s de m o b le s de cu in a i g ra n a s s o r tim e n t de ta u le s i

c a d ire s

T rav . S ta . Eugènia, 4 0 Jo s e p M a d e S ag arra , 4 2 -A

Tel. 2 4 .0 0 . 7 4 - S A L T

------- Jordi— Camps

M r í i s i i c a sa

M a rc s e n c à rre c - O lis P o rta fo to s - A q u a re l. les C o rn u c ò p ie s - D ib u ix o s

F u s te s ta llaO b re s O r ig in a ls

E x p o s ic ió i v e n d a Passeig Marquès de Camps, 2

Telèfon 2 3 .6 6 .2 9 - SALT

JOAN SANTANA i PUJOL

L’any 1981 va morir l ’amic Joan Santana, i crec que és just fer un reco­neixement del seu reconegut amor i afecte que tenia envers el poble de Salt.

Va néixer a Sant Feliu de Guíxols l’estiu de l’any 1906 i per motius profes­sionals va desplaçar-se de jove a aquest poble fins a la seva mort.

Era un saitenc de cos i ànima, que va integrar-se plenament en el poble i els seus problemes, sentint-se saitenc des del primer moment.

Fuster d’ofici amb un bon bagatge de coneixements del seu art, la seva fusteria instal.lada a la Plaça Verdaguer, a vegades es convertia en un lloc de tertúlia i la seva botiga en un lloc d’informació ciutadana.

Li agradava parlar en públic, era molt agraït i cuidava els petits detalls, li agradava la pesca i cuidar la seva trivana. Tenia un geni fort i quan se’l contradeia per alguna raó era agressiu i molt cridaner, però li passava aviat i si el seu to havia arribat un xic lluny quan s’havia calmat i amb tota humilitat demanava que se’l perdonés i li sabia molt de greu ofendre la gent, no tenia rancor.

Si seguim una mica l’ordre cronològic que el bon amic Santana va desenvolupar al poble de Salt, podrem valorar amb profunditat el seu esperit generós per a fer coses i portar-les a cap per la seva tossuderia.

QUICK SEC SALTSuperlavado en seco

listo en 1 hora a menor coste

^Por qué?Servicio completo en 1 hora

Con la moderna maquinaria automatizada se eonsigue una reducción de tiempo de trabajo mejorando la calidad del mismo.

^Por qué preciós bajísimos?En base al anterior se consigue un notable ahorro de mano de obra v

administración.

PR EC IÓ S:____________________________________________________

P antalon ..................................... 160 Ptas.Chaqueta..................................... 250 ptas.Falda lisa..................................... 155 ptas.Vestido Sra. liso ....................... 280 ptas.J e r se y ....................................... .. 145 ptas.Abrigo.......................................... 430 ptas.C h aq u etón ................................. 390 ptas.Americana................................... 250 ptas.Gabardina................................... 415 ptas.Mantas..................................... .. . según metrosAlfom bras................................... según metrosCortinas....................................... según metros

ESPECIALIDAD ANTE Y PIEL LAVADO Y PLANCHADO

TALLERES PROPIOS

Dr. Ferran. 16 - S A L T

La primera actuació seva va tenir lloc en els temps de la Cooperativa “La Constancia Saltense”, on essent ell president es va fer la reforma de l’edifici i foren els moments més brillants del coopera­tivisme aconseguint prestigi i bon nombre d'associats. També la mainada va agrair el seu moment a en Joan Santana i al Sr. Francesc Font (A.C.S.) quan l’any 1948 varen organitzar, que jo ho recordi, la primera cavalcada de Reis, que sortint del Mas Ribot arribaren fins el padró. En Santana amb la seva destresa i aprofitant la camioneta que el Sr. Font tenia per a repartir la llet, va adornar-la i muntaren una monumental estrella que portava una llarga cua, i tot seguit els tres mags amb la seva majestuosa indumentària caminaven en passos molt cerimoniosos voltats de la cridòria de la mainada que amb llurs fanals feien les visques als tres Reis, així era la festa sense torxes ni caramels.

Aquests mateixos senyors varen tenir l ’atreviment, i amb molt d’èxit, d’organitzar a la Rambla del poble (avui Passeig Verdaguer) una festa hípica que, com podeu imaginar-vos a l’any 1949 va ésser una autèntica novetat.

Va fer una tasca molt important en la fundació del Patronat Parroquial l’any 1955, va ser un dels primers socis i col·laboradors, que juntament amb el Sr. Lluís Torregrossa (AC.S.), varen tenir cura de l’arranjament d’un local destartalat convertint-lo en un teatre, cons­truint l’escenari i pati de butaques amb pocs recursos econòmics. Malgrat tot, el seu esforç i constància no minvà, i assolien aquesta fita. Fins l’any 1968 varen portar ambdós la feixuga responsabilitat de la tramoia del dit teatre. És curiós que, poc temps abans de morir en Joan, el Club de Futbol Salt, editava un butlletí informatiu i feia palès el seu profunt agraïment del Club a la persona del Sr. Joan Santana perquè feia molts anys que arranjava tot el que calia de fusteria i que mai no havia passat factura.

Amb il.lusió d’infant va acceptar l ’any 1975 el càrrec de membre de junta que jo presidia per a constituir el que més tard va ser el Casal de Jubilats de Salt. Va acompanyar-me en tot moment, primer per la redacció i confecció dels estatuts i més tard per a cercar les ajudes econòmiques que mancaven per la realització dels actuals locals, puc donar testimoni que va ser un membre de junta eficaç, puntual, molt treballador i honrat.

I quan el Casal festejava la festa del Jubilat, acabades les sardanes i en el mateix lloc, a en Joan, acompanyat dels seus, li va sorprendre la mort.

Era un enamorat del Casal fins l’últim alè de la seva vida.EMILI SERRA i SOLER

TARONGES

í SUPER

Plenes de suc, plenes de vida!!!

A SALT:Passeig d’Olot, 166 Telèfon 23.27.08

FOTOCÒPIES CÒPIES DE PLÀNOLS

PAPERERIA TÈCNICA

MATERIAL PER A

DIBUIX I OFICINES

A GIRONA:Avda. Sant Francesc, 4 - Tel. 20.39.44

Migdia, 11 - Tel. 21.35.65

El dia que Salt va semblar Nova York

Eren les vuit del vespre del dia 30 d’octubre del 1938, i el pànic s’havia apoderat de Nova York. A la seva novel.la “Fortuny”, Pere Gimferrer descriu així la situació:

“Amb fusells de raigs mortífers, els habitants de Mart encerclen la nit. Els marcians homicides i verdosos davallen per la Cinquena Avinguda; homes i dones de Nova York, en una llum fluvial d’apocalipsi, s’estimben a l’East River oliós i platejat en la nit submarina de quitrà que fumeja. A l’estudi radiofònic de la CBS, davant el micròfon negre i blanc, Orson Welles, en mànigues de camisa, duu descordat el botó del coll, i una corbata fluixa i torta...”

Tothom coneix aquest episodi, famós en els annals de la radiofonia i de la psicologia de masses. Un guió ben calculat, una interpretació realista i uns bons efectes sonors van convertir la sessió setmanal número disset del teatre radiofònic de la CBS en una orgia de terror col·lectiu. L’obra adaptada per Orson Welles aquell dia era “La guerra dels móns”, la novel.la de ciència-ficció de H. G. Wells.

Tot això s’esdevenia a les portes de la vigília de Tots Sants, equivalent al nostre Dia dels Innocents. El “New York Herald Tribune” del dia 2 de novembre assegurava que “res, en el radiodrama, era creïble”, però el pànic s’havia produït. Els experts van dir que allò que més havia ajudat a crear l’atmosfera de realitat era la menció de noms topogràfics coneguts del públic. L’acció de la novel.la de Wells transcorre a Londres, però Welles la va traslladar a Nova York i als seus voltants, a indrets concrets i perfectament localitzables. I sembla que aquest va ser l’element clau per a desfermar el terror.

Imagineu, doncs, quin havia de ser el pànic a Salt i a la conca del Ter, a dos quarts de deu de la nit del dia 21 d’abril d’enguany, quan Ràdio Girona anunciava, no ja un fet tan improbable com la invasió dels marciants, sinó una catàstrofe perfectament possible i moltes vegades temuda: l’esberlament de la presa de Susqueda:

“ i Atención, por favor! i Atención, por favor! La ciudad debe ser evacuada. No se trata de ningún simulacro. Repetimos, no se trata de ningún simulacro. Salgan sin demora de sus casas, y atiendan las instrucciones que recibiràn de la policia municipal. Acudan a los puntos de concen- tración que se les indicaran. No lleven bultos ni objetos pesados que podrían dificultar la necesaria rapidez de la evacuación”.

Van ser centenars, a Anglès, a Bescanó, a La Cellera, a Salt i a Girona, els qui es van creure la noticia. La zona es va cobrir de corredisses, de fugides a les muntanyes, de trucades als bombers, a la policia municipal i a les forces de seguretat. La ràdio s’afanyava a dir que tot era una ficció, però la gent ja havia tancat els aparells i sortia al carrer la notícia, amplificada, corria de boca en boca.

Tot plegat, ja ho sabeu: una brom a de mal gust, una irresponsabilitat professional, i la utilització indeguda d’una narració de Miquel Fananàs que es volia convertir anticipadament en un “best seller”. Jo c perillós i condemnable, aquest de jugar amb la psicosi col·lectiva.

El sobresalt ja ha passat, però el problema resta viu. La presa d e

S u s q u e d a existeix, i la possibilitat prevista per l’escriptor no és cap utopia:

“Aquella gran onada de quinze metres d’alçada arrossegava arbres, cases, animals i cossos humans i destruïa tot el que trobava al seu davant. No fou tampoc una excepció el gratacels de l’Avinguda Canigó, de Salt, on diverses famílies havien cercat refugi en els pisos superiors. L’impacte d’aquella massa argilosa provocà l’esfondrament de l’edifici en pocs segons... L’aigua s’expandí llavors per tota la plana saltenca i inundà les hortes en el seu camí cap a Girona” .

L’any 1980, el Consell Municipal de Salt va recolzar un acord de l’Ajuntament d’Anglès que demanava la instal·lació a diversos punts d’una alarma conectada directament amb la presa. Però no s’ha fet res de res. El Servei Gironí de Protecció Civil diu que té calculat al segon un Pla d’Evacuació de la Ciutat per si arribés el cas d’emergència, però curiosament manté secrets els seus detalls a fi d’evitar, diu, l’alarma injustificada de la població. El cas és que la gent no sap què hauria de fer ni on hauria d’acudir ni com hauria d’actuar si de debó sobrevingués el desastre. I el Pla, a més, s’hauria de fer extensiu als pobles i a les viles esteses entre la ciutat i la presa, justam ent els llocs que es veurien afectats més aviat

L’any 1959, l’enginyer Benito Izquierdo va redactar el seu famós i dramàtic dictamen sobre els perills que com porta la presa de Susqueda, dipòsit de 2S4 milions de metres cúbics d’aigua —cinc vegades l’estany de Banyoles— sostinguts per una paret de 130 metres d’alçària. Al Centre de Documentació de la Cambra de Com erç de Girona es conserva una gravació magnetofònica del dictamen llegit pel seu propi autor, i acompanyat d’una carta personal al senyor Pere Duran i Farell, Conseller Delegat d’Hidroelèc­trica de Catalunya:

“ La absoluta seguridad de que la presa-cúpula, presa-ojo o presa-papel de Susqueda no se derrumbe ni la derrumben sólo la habrà no haciéndola. Y, porque oigo como muchos respiran, mi consejo leal es que abandones esa delicadísima y peligrosísima construcción, verdadera quimera, por humanidad y bien general o público, y aun por el tuyo propio, terreno y del mas allà” .,

Però l’angoixa de l’oient o del lector creix quan escolta o llegeix la data . del dictamen: 28 de desembre, Dia dels Innocents. En això, altra vegada, Girona i Salt tom en a semblar Nova York.

Narcís-Jordi Aragó

C/. Garbí, 48 Tel. 23.32.72 - SALT

Assessoria CodinaNarcís Codina i SurósProfessor - Intendent Mercantil

Economista Tècnic d’Hisenda Excedent

Agent Propietat Immobiliària

SECCIÓ FISCAL:Joan Roset i Roig

SECCIÓ COMPTABLE: Josep Ma Girbau i VenturaSECCIÓ JURÍDICA:Agustí Codina i Negre

Plaça Bern, 3 - GIRONA Telèfons 20.51.00 - 20.82.54

Passeig d’Olot, 95 Telèfon 23.53.29

GIRONA

Eurokey, servicio general de llaves duplicadas. Artículosde: Bateria cocina, alambres, tornillos, telas metàlicas, herramientas, pequePio material eléctrico,

pilas, bombiiias.Rieles Kirsch y Klein

Ferreteria Domèstica

(J. ANTONER)

C/. Major 119Tel. 23.93.59 - SALT

El dring de les onze ha llevat el tul..A quest sonet fo rm a p art d’un recull titulat “ G aleria de m ites” . E stà basat en un q u ad re de E. H op p er.

Jo s e p M a F on alleras i C od ony

“ Eleven a .m .” , de E. H opper

EL DRING DE LES ONZE HA LLEVAT EL TULde l’estança fosca. La darrera por de la nit és lleu i no fa claror el pàmpol de bronze. Ha insinuat el cul

amb delicadesa, cansament etern i vigília tensa, al racó lilós de la cambra morta, mentre el sol difós deixa en la penom bra un pintor modern.

Dos llibres anglesos, un tapet vermell, cortines, cadires i un bufet de pi, envolten la nua, llarga absència d’ell.

Ja no plovineja. No ha tornat en Bob.I malgrat l’espera, el vestit de lli encara es manté una mica xop.

I això perquè un raig de sol que hi havia en aquell volt, procedent d’un cel rosella, li caigué dins la ribella

Josep Carner

R o s t is s e r ia d e : Cabrits - Porquets Xais - "P a v o s "(se serveixen en troços de quart)

Pollastres de pagès F a is a n s - Pintades Perdius - Conills...

V arie tat de mariscs Vins nous i vells

Espumosos nacionals i d’exportació

Obrim tots els dies

C a rre r M a jo r, 2 2 0 - T e lè fo n 2 3 .1 1 .6 9 - S A L T

Si ha pensat en aprendre a conduir, recordi aquesta Auto-Escola,

LA DEL BON CONDUCTOR

LGIRONACtra. Sta. Eugènia, 50 - Tel. 21.47.37 Av. Sant Narcís, 85 - Tel. 23.31.56

S A L TAv. Menéndez i Pelayo, 11 - Tel. 24.01.90 Passeig d’Olot, 58 - Tel. 2 3 . 2 9 . 4 1 ^ ^ =

PARLEM DEL TRENA l'anterior programa, just ara fa un any, donàvem coneixement del que varen representar

els trens petits — tres— pel desenvolupament del tros de la província de Girona dintre la que estem inclosos. Aquelles breus pinzellades ens portaven a la conclusió de què sens dubte els carrilets de via estreta foren uns bons servidors que dintre el context de circumstàncies que a cada un d’ells voltava, compliren amb la feina i el servei pels que s'havien creat, i ja que la complexa evolució dels temps ha sentenciat la seva desaparició, així ho hem d’acceptar guardant d’ells, però, el bon record que mereixen.

Pel servei de la nostra comarca en tenim un altre de tren, en plena activitat, el que durant molt de temps es coneixia com “ el tren gros”, al que avui dedicarem unes ratlles per donar-se a conèixer l’origen i curiositats fins al seu pas per la veïna Girona, i el que els saltencs hem utilitzat des de sempre. Per cert que fa poc es compliren 157 anys de la circulació del primer tren viable del món, ja que el 27 de setembre de 1825 va començar un servei sobre carrils a Anglaterra, amb la línia Stockton-Darlington. Vagi, doncs, aquest petit treball com homenatge a aital mitjà de transport i a totes’ les persones que el fan possible.

Donem-nos compte, en primer lloc, que durant molts anys gaudírem de quatre trens, cas potser únic a l’estat espanyol per una ciutat de l’entitat de Girona. Recordem tan sols que les dificultats de comunicacions que llavors hi havia, convertiren en molt afortunades i privilegiades les poblacions que disposaven d'estació de ferrocarril.

Anem, doncs, a veure les circumstàncies, particularitats i alguna curiositat de que tenim coneixement a l’entorn de l’arribada a Girona del que s’anomenà “ tren gros” i que segueix servint a les relacions humanes d’una de les més boniques províncies de la pell de brau.

* * *

L’invent de la màquina de tren, com la majoria de les novetats que sempre es van perfeccionant, no va ser cosa d’un dia ni d’un sol investigador, sinó la culminació d’una llarga sèrie d’idees per a fer útil i rendable la utilització del vapor. De la caldera de James Watt a la primera màquina que corregué sobre carrils de Richard Trewitich, hi ha molts noms de nombroses nacions que si bé no varen atinaramb la solució que es cercava, sí que cada un d’ells hi posava el seu granet de magí que d’altres recollien per a millorar un sistema d’aprofitament del vapor que tantes dificultats presentava, essent Stephenson qui va tenir l’encert de trobar la manera de fer-los viables amb la seva indubtable imaginació i mitjançant el recull d’idees de molts altres inventors.

James Watt havia arribat a la seva màquina de vapor a partir de l’estudi i millorament d'una altra màquina, que el 1705 havia construït Tomàs Newcomen, que per falta de força no donava prou rendiment per treure l’aigua de les mines. L’aplicació dels seus coneixements — cada millora era un veritable invent— va fer-se en primer lloc a la indústria tèxtil i mésendavant a la tracció sobre rodes.

A fi de treure més profit d'aquesta tracció, Stephenson va utilitzar, també per primera vegada, carrils de ferro, ja que fins llavors les proves s’havien fet sobre llistons gruixuts de fusta, i així eren els que havien servit el febrer del 1 804 , en què la màquina ideada per Richard Trewitich va arrossegar algunes plataformes buides entre Pemyndarren - Merthyr - Tidfil i Abercynon, però malgrat la notable millora aconseguida, davant els nombrosos perills que presentava, va optar-se per abandonar el projecte.

Calle Màrtires, 2 Tel. 23.07.84

Particular: JOSE VALL-LLOVERA

Calle A. Guimerà, 7

eiect i

REGOVANOS.A.

Servicio oficial:

SauberRUMOdl

C / P a c h e c o , 17 Tel. 2 3 .4 7 .0 7 - S A L T

M àquines d ’oficina

MADOFVenda i reparac ió de màquines d ’escriure,

calcular, enregis tradores i mobles d ’of ic ina

P la c a A n to n i G au d i, 1 T e lè fo n 2 3 .1 0 .7 9 - S A L T

FLECA

C u f ih iu À

S A LT (Girona)

L larg , 4 - T e lè fo n 2 3 .8 3 .7 1 '

L'estació del \eïnat també ens recorda que pel Passeig d'Olot hi passava el tren...

Fot»: Quim Curbet

Molts d'altres noms posen fites al llarg camí de la tracció a vapor. Als ja nomenats, no és possible deixar d’afegir-hi el francès Nicolàs Cugnot, que entre els anys 17 6 0 i 1771 , amb una gran caldera sobre rodes, va aconseguir una acceptable força d’arrossegament, però com hem dit abans, va ser Stephenson l'heroi de fer útil l'invent que havia de representar una autèntica revolució dintre els sistemes de transport de la seva època. Perfer-nos-en una idea, permeteu-me que transcrigui el deliciós relat que de l’aconteixement en fa l’historiador anglès J. K. Bridges:

“El 27 de setembre de 182 5, data memorable dins la història del ferrocarril, la Stockton- Darlington Railway Company, societat per accions fundada per Pease, va vendre el seu primer bitllet ferroviari i el primer tren de viatgers de la història va començar a moure’s, amb grans bufets i xerrics, davant la incrèdula mirada dels meravellats espectadors. E l tren, precedit per un home a cavall a manera de batedor, el menava el primer maquinista del món: el mateix Stephenson en persona. La màquina que l’inventor anglès havia preparat per aital ocasió tenia una potència extraordinària, per això va poder arrossegar sis vagons carregats amb ferro i carbó, trenta-cinc diligències i vint-i-una carrosses amb 4 0 0 passatgers i, a més, un vagó especial per als directius, a la velocitat de 2 0 quilòmetres per hora, passant al davant, durant el trajecte, a una diligència de cavalls que corria per una carretera paral·lela al ferrocarril” .

Amb aquest èxit i d’altres que se succeïren, va començar el progrés del nou mitjà de transport a tot el món. Tècnics, enginyers i inventors de diferents països trobaven noves idees i la construcció de màquines i material ferroviari aviat va deixar de ser una exclusiva anglesa, essent alemanys i belgues els qui més sobressortiren per la qualitat dels seus productes.

Donada, com a proemi, aquesta ràpida pinzellada que ens acosta una mica al coneixement de l’evolució per l’aprofitament de la força del vapor, un cop vençudes tantes i tantes dificultats com es presentaven, el nou sistema de transport anà estenent-se arreu del món i no va ser el nostre país dels últims en posseir-lo, puix que l’estrenàvem el 28 d’octubre de 1848 , amb la Unia deBarcelona a Mataró.

í

Son los Talbot Honzon. Una gama de coches económicos, potentes, fiables. Conózcalos.

■ J j Atractlvos por sus diversos motores y modelos dejU W gasolina normal, super o diesel desde 589.900 Ptas. F. F.---- Atractivos por sus bajos consumos. Sólo 5,5 litros a los100 Km. en los modelos de gasolina y 4,5 litros en los de gas-oil*

Admirarlos es normal. Conducirlos es un placer.

Porque vale la pena con- ducir el Horizon LS y disfrutar del ahorro que supone usar gasolina normal, la menos cara. O llegar a los 83 C. V. de potencia con el modelo GLS. Incluso, acercarse a los 160 Km h. con los diesel LD. GLD o EXD.

También hay un Talbot Horizon con ordenador de viaje para el control instantàneo del consumo.

Entre las distintas cajas de cambios de los Horizon, hay modelos de 4 6 5 velocidades y automàticos.

TALBOT HORIZONUtittzamos soto lubricantes i

CONCESIOHARIOS TALBOT:ACELERAMOS

GERAUTOCtra. Vilablareix, s/n.- Tel. 23.28.11 SALT Sta. Eugènia, 7 - Tel. 20.65.35 - GIRONA

Per haver-ne estat en certa manera el seu origen, hem de fer esment, però, que el primer ferrocarril espanyol s’havia estrenat el 10 de novembre de 1837 a l’illa de Cuba, que servia el traiecte des de L’Havana a El Bejucal (19 quilòmetres) que al cap d’un any es va allargar fins aGiiines, a fi d’atendre les necessitats de les plantacions sucreres.

D’entre els nombrosos catalans que havien emigrat a Cuba, cosa que llavors es portava molt, hi havia el mataronès en Miquel Biada i Bunol, que pel seu bon fer com a persona i treballador mereixé l’amistat i confiança del general Facón. qui el va convidar a la inauguració del nou i progressista mitjà de transport. Aquest va ser el motiu de que el primer tren espanyol fos a Catalunya i en el trajecte de Barcelona a Mataró. He der fer constar, però, que abans s’havia sol licitat concedit i deixat perdre tres altres concessions d’establiment de ferrocarril a Espanya. La primera, sol·licitada pel senyor Josep Díaz Imbrechs, per una h'nia de Jerez de la Frontera al moll del Portal, que tenia per objecte l’aprofitament del transport que generava el dipòsit franc creat a Càdis el 1829 , però la manca de recursos va obligar al senyor Díaz a transmetre els seus drets al senyor Marcel·lí Calero i Portocarrero, que el 18 3 0 aconseguia un altre permís per la construcció d’una altra línia des de Jerez de la Frontera a Port de Santa Maria i Sanlúcar de Barrameda.

E l tren cada dia evoluciona més.

A desgrat de les avantatges donades pel rei a l’empresa sobre ús<de terrenys particulars i comunals i eliminació d’impostos pel material que s’havia d’importar, l’intent va fracassar el 1838, després d’haver-se cedit els drets al senyor Francesc Fasió el 1834 . La tercera concessió va correspondre a Catalunya i va ser atorgada el primer d’octubre de 1834 , al nomenat senyor Fasió, per una línia de Tarragona a Reus. Aquesta concessió va caducar el 18 3 8 sense ni tan sols haver-se començat les obres.

Donada la dificultosa situació en que Espanya es trobava, l’estat, si bé donava algunes facilitats, no hi posava diners, i tractant-se d’unes obres molt costoses és natural que es repetissin els fracassos a desgrat de les bones intencions i bones .voluntats que les feien néixer.

La compra d’un pis, és un pas molt important. Abans de donar-lo, cal ens visiti i vegi les nostres realitats d’avui...

/ 4 R F I X S KMenéndez i Pelayo, 20 - SALT - Tel. 23.81.90

CONSTRUÏM I VENEM PISOS BEN FETS!

C O N S T R U C T O R A - P R O M O T O R A

Tot aquest preàmbul ve al cas per ajudar a comprendre la il·lusió, constància i sacrifici foren necessaris per part del senyor Biada per portar a bon terme i fer realitat el desig de

comunicar per tren Barcelona amb la seva ciutat natal, Mataró. El primer èxit del senyor Biada fou interessar en l’assumpte al seu amic en Josep Maria Roca i Cabanes, industrial, que per raons del seu ofici vivia llavors a Londres i coneixia les avantatges de disposar d’un mitjà de transport com era el ferrocarril, qui el 30 de juny de 1843 va presentar a l’estat la sol·licitud de concessió, essent-li atorgada el 23 d’agost del mateix any. El senyor Roca va morir a Barcelona l’any 1885 .

D’aquestes dificultats pel començament de l'obra que s’intentava, en dóna una idea l'article aparegut al Diari de Barcelona el 14 de setembre de 1848 , del que en trec el següent paràgraf: "D e la vjsita de ta comissió reial delegada pel govern de S.M. per a inspeccionar el creixement i veritable situació de la indústria nacional, no era possible deixar aquest país sense haver vist el primer camí de ferro que s'ha establert a Espanya, a despit de ser el menys protegit i el que més enemics s’ha vist obligat a combatre, el que éí? prova de la constància i geni emprenedor del caràcter català, que ha arribat a aixecar un monument que ha de perpetuar la seva memòria fins les últimes generacions venideres. Aquest monument és el camí de ferro que des de Mataró porta a Barcelona i viceversa”.

Faré un petit parèntesi per a recordar, tal com abans queda dit, que el primer ferrocarril del món s’havia inaugurat a Anglaterra l’any 1825 , entre Stockton i Darlington. Tot just, les primeres màquines de vapor llavors es començaven a instal·lar a les noves fàbriques tèxtils de Catalunya, essent l’aprofitament del vapor pel transport del tot desconegut, tenint-se’n sols les bones referències que es donaven a conèixer per mitjà de la premsa o explicaven les persones que havien vist córrer algun d’aquells “rapidíssims” trens.

Tomant a la nostra Unia de Barcelona a Mataró, direm que fou escripturada la societat el 6 de juny de 1845 , amb un capital d’un milió de duros, repartit en deu mil accions de dos mil rafe cada una, subscrites per meitats entre catalans i anglesos per a la seva construcció i explotació. Tenia una llargària de 28 ,6 quilòmetres, triant-se l’ample de via d l , 671 metres per consell dels enginyers, a raó de les dificultats orogràfiques del país. El nom oficial de la societat era GRAN COMPANÍA ESPANOLA DEL CAMINO DE HIERRO DE BARCELONA A MATARÓ Y VICEVERSA, BAJO LA PROTECCIÓN DE S.M. LA REINA MADRE, DONA MARÍA CRISTINA DE BORBÓN.

Al gran nombre d’actes festius amb què va celebrar-se la inauguració, es tingué el sentiment de què no hi pogués assistir el seu noble promotor, el senyor Miquel Biada, que havia mort a Mataró, el 2 d'abril de 1848 .

Diari de Barcelona del diumenge 10 de setembre de 1848 . deia: “ Es troben ja ací a Barcelona tjts els aparells loco-motors pel ferro-carril de Mataró, i segueixen sense parar els treballs encaminats a acabar-lo, esperant-se encara que pugui començar a funcionar d’avui a demà, en què acompleix anys S.M. Hem vist preparats a l’acreditada fàbrica del senyor Garona els rellotges que d’ací a pocs dies s'han d’instal.lar a totes les estacions” .

Pel retruc que més endavant va tenir en l’arribada del tren a Girona, hem de fer esment de la fundació d’una altra línia, la de Barcelona a Granollers, de 28 ,5 quilòmetres, encapçalada per la firma “ Girona Germans, Clavé i Cia”, que va començar el servei el 23 de juliol de 1854 . Els seus promotors havien sol·licitat l’ample que més endavant se’n diria europeu (d’ l ,43 5 m.) per la possibilitat d’enllaçar amb França, però aquest desig no es pogué fer realitat per la negativa del govern que, per no considerar-ho a bé va emetre informe desfavorable. Per aquesta decisió sens dubte també degué pesar el que estés fent servei la línia de Mataró, que tal com ja s’ha dit, era d 1,671 m. Mentrestant, aquesta línia de Mataró s’allargava fins a Arenys, on va arribar el 10 de gener de 1857 , després de vèncer moltes dificultats, tant per part del terreny com de l’oposició dels pescadors i de la Comandància de Marina de la zona, que es consideraven perjudicats a l’instal.lar-se els carrils en part de les platges.

B odega

La Tòria

C arrer M ajo r, 1 1 0 T e lè fo n 2 3 .4 0 .9 3 S A L T

BAR

VILANOVA

Carrer Major, 113 Telèfon 2 3 .3 0 .2 6

S A L T

Des d’ací i perquè arribi el tren a Girona es produeix un notable retard degut a les inacabables discussions entre les dues concessionàries, Barcelona - Mataró i Barcelona - Granollers, puix que ambdues pretenien el dret d’execució i propietat de l'obra. A aital litigi va

osar-hi fi una ordre del govern disposant que les dues entitats allarguessin la seva línia fins a trobar-se a la Rambla de Santa Coloma (actual Massanet - Massanas), i des d'aquest enllaç, que se‘n va dir Empalme, fos construïda en comú una sola h'nia fins a Girona, essent les despeses repartides a mitges.

Arribaren a un acord el 8 de febrer de 1857 i arran d'aquest i en previsió de noves desavenències, també acordaren la seva fusió el 8 d’agost de 1860 , que va tenir efectivitat des del primer de gener de 1861 , prenent llavors el nom de COMPANÍA DE LOS CAMINOS DE HIERRO DE BARCELONA A GERONA. i entre les dues ciutats va quedar en disposició de servei el dia 3 de març de 1862 .

Altres contrarietats fins arribar el tren a la frontera i que per aquest apunt no fan al cas, obligaren el canvi de nom pel de COMPANÍ A DE LOS FERROC ARR1LES DE TARRAGONA A BARCELONA Y FRANCIA (T.B.F.) i més endavant, el 2 de maig de 1 891 , per absorció, fou la COMPANÍ A DE FERROCARRILES DE MADRID A Z ARAGOZA Y A ALIC ANTE (M.Z.A.). El daltabaix de la guerra civil va enfonsar les explotacions ferroviàries, i per disposició del govern totes les línies de via ampla passaren a anomenar-se RED NACIONAL DE LOS FERROCA- RRILES ESPANOLES (R.È.N .F.E.) i amb aquestes sigles ens segueixen servint amb les contínues millores que tots podem veure.

Ja tenim explicat el fet de l’arribada del “tren gros” a Girona, gràcies a la força de voluntat d’un català que amb el seu treball i sacrifici va aconseguir que la nació no es quedés enrera en un aspecte tan important com és el transport Ara, a títol sols de curiositat, podrem llegir un retall del comentari que de la inauguració feia Diari de Barcelona a l’endemà dia 2 9 d’octubre de 1848 : “Ahir va tenir lloc el memorable succés que havíem anunciat. Ja està solemnement inaugurat el primer ferro-carril d’Espanya, i Barcelona i Mataró ja no són més que un sol poble. En molt poques, potser en cap ocasió, hem assistit a un espectacle tan sorprenent com nou, tan grandiós com interessant..

...i no hem de passar per alt una curiosa observació. Quan el tren corre per la via fèrria, fugen espantats els cavalls, els bous, els ramats que van pels camins i camps veïns, com per a donar un testimoni de la debilitat de les seves forces davant el poder humà. Les aus fugen també, però el domini de l’aire que elles utilitzen, l’home ha provat inútilment fins avui de travessar-lo en direcció determinada. Qui pot assegurar si multiplicant esforços no ho aconseguirà algun dia?”.

* * *

Per satisfacció dels aficionats a conèixer dates importants en la història de la humanitat o sols per curiositat acabarem contestant la pregunta d’aquell cronista, dient que el primer vol humà en direcció determinada i vehicle més pesat que l aire, va tenir lloc a les 10 hores i 35 minuts del dia 17 de desembre de l'any 1903 . El succés es va produir aKitty Hawks, Carolina del Nord. i l'avió, pilotat per Orville W rigt va volar una distància de 36 metres i per un espai de temps de dotze segons.

E mili T orrent í Algans

Hdio

ATS

A L T A F I D t L l i H . a m p l i f i c a c i ó e l e c t r o d o m è s t ic s

PETITS DOMÈSTICS DISCS I CASSETTES

Distribuïdor de:

TVC HI-FI

VIDEOS CAMERES TVC

S a l Sp r o ° essTiI n a l

C arrer A ngel G u im erà , 6 3 - Te l. 2 3 .5 2 .1 5 - SALT

U N A A G R U P A C IÓ FO TO G R À FIC A A SALT?

Sí! a ix ò é s e l q u e e n s p r o p o s e m u n g r u p d e jo v e s , i d 'a lt re s n o ta n jo v e s — s o c is d e " S A L T S A R D A N IS T A " , a f i­c io n a ts a la f o t o g r a f ia — q u e a la n o s t ra V ila h i h a g i u n a A g r u p a c ió F o to g rà f ic a o b e r ta a t o t a q u e ll q u e e s t ig u i in te ­re s s a t e n a q u e s t a rt.

El p o b le d e S a lt, d 'u n s a n y s e n ç à , h a c r e s c u t m o lt e n n o m b re d 'h a b ita n ts , p e rò , e n c a n v i, e n l 'a s p e c te d 'a s s o c ia ­c io n s c u ltu ra ls , c re ie m q u e e n c a ra n o e n s h e m p o s a t a l d ia , s i e n re a l i ta t v o le m f e r u n S A L T E N D A V A N T , c a ld rà q u e e n t re to ts e n s p r o p o s e m o m p l i r a q u e s t b u i t c u ltu r a l q u e te n im al n o s tre p o b le . S o m c o n s c ie n ts d e q u è a ix ò é s m o lt d if íc i l e n u n a s o c ie ta t q u e e s p a s s a m a s s e s e s to n e s e n d o r m is c a d a d a v a n t d 'a q u e s ta " C a ix e ta " q u e g a ire b é to ts te n im a c a s a n o s t ra (D O N Y A T E L E ), p e r ò m a lg r a t le s d i f ic u l ta ts q u e b e n s e g u r t r o b a re m , v o le m in te n ta r -h o .

Us d e s i t ja bona f e s t a

" S A L T S A R D A N IS T A " , q u e a m b t r e s a n y s d e v id a , ha d o n a t p ro v e s d e la s e v a m a d u r e s a i c a p a c i ta t d 'o r g a n itz a c ió , i q u e le s s e v e s s u c c e s s iv e s ju n te s d ir e c t iv e s h a n s a b u t d o n a r - l i u n s e g e ll d e s e r ie ta t , c o lo c a n t - la e n t re le s s o c ie ta ts c a p d a - v a n te re s d e la n o s t ra V ila , a ra e s d is p o s a a d o n a r c a b u d a d in tre l 'e n t i ta t (s i e l s o c i h o re c o lz a ) a u n g r u p fo to g r à f ic , a te n e n t e l s u g g e r im e n t d 'u n s q u a n ts s o c is a im a n ts d e la n o s tra d a n s a i a lh o ra d e la fo to g r a f ia .

P o ts e r q u e a lg ú e s p r e g u n t i q u è p in ta u n g r u p fo to g r à f ic d in tr e d 'u n a a g r u p a c ió s a rd a n is ta ? , d e p in ta r , n o h i p in ta re s , p e rò sí q u e h i p o t f o t o g r a f ia r m o lt , jo p e r e x p e r iè n c ia p u c d ir , q u e d in t r e e l m ó n d e la s a rd a n a , la f o to g r a f ia h i té u n c a m p m o lt a m p li. S i la s a rd a n a é s c u ltu ra , i c u ltu r a é s la fo to g r a f ia , c re c q u e é s lò g ic q u e e s d o n in le s m a n s i c a m in in ju n te s .

La n o s t ra i l . lu s ió é s la d e p o d e r o r g a n itz a r u n g r u p fo to g r à f ic o b e r t a t o th o m , u n g r u p o n e n s h i p o d é s s im fe r in te r c a n v is d 'id e e s i d 'e x p e r iè n c ie s , o r g a n itz a r x e r ra d e s , c o n -

Exposició a les Bernardes de les fotografies del 2n Concurs Foto­gràfic de Salt Sardanista.

Foto: Antoni Bonadona

Electricitat de l’automòbil.

Electromotor

Passeig d’Olot, 340 Tel. 23.25.61 (Davant zona esportiva) S A L T-----------------------

JOIERIA - RELLOTGERIA TROFEUS - GRAVATS PLAQUES HOMENATGE TALLER PROPIESPECIALITAT EN PECES D’ENCARREC

Rambla Verdaguer, 7 (PI. Catalunya) Tel. 20.40.43 - GIRONA

MADEPSAC. Processó, 43 - TeL 23.21.99 - SALT

Palet 4 entrades 90 x 90 100 x 100

etc. fins a 120x 100Fustes - Serrador- Fàbrica d’embalatges i palets- Em­balatges marítims per a exportació - Explotacions

forestals

2 n C oncurs F o to g rà fic d e S a lt S a rd a n is ta . El B atlle d e S a lt, Sr. S a lv a d o r S u n y e r lliurant el p rim er p rem i en b lanc i n e g re del te m a : "S a rd a n a i fo lk lo re d e C a ta lu n y a " al

Sr. M a n u e l M ira lles d e C assà d e la S e lva .

Foto: M a rtí

cursos i expos ic ions, és a dir, ap rendre l'a rt de fe r fo to g ra fie s ; i si fos possib le d isposa r d 'una pe tita b ib lio teca am b llibres del ram, i d 'un m o de s t labora tori, m illo r que m illor, que po tse r som niem tru ites? ta l vegada.

Podeu esta r segurs que nosa ltres estem d isp osa ts a fe r el que calgui pe r ta l que la cosa vag i endavant, tru ca re m les portes que sigu in necessàries, si aquestes ens són obertes. Salt tind rà ju n ta m e n t am b la recobrada independència , una agrupació fo to g rà fica . La ge n t del pob le té la paraula!

En nom de la fu tu ra (?) ag rupac ió fo to g rà fica de "S A L T S A R D A N IS TA ", B O N A F E S T A M A J O R A T O T H O M !

A N T O N I B O N A D O N A i CAPELL Soci p ro m o to r

reverteriF M ü m m •

Àngel Guimerà, 86 - Telèfon 2 3 .05 .09 - S A L T

Rda. Pare Ma Claret, 19 - Telèfon 21 .60 .01 - GIRONA

EL CARRER MAJOR DE SALTEn voler parlar d’un tema que afecti a Salt, em trobo amb dificultats

perquè, no sé si explicar les intervencions dels Marquesos de Camps (Pelagi i Carles) en el Senat Espanyol durant el seu mandat senatorial, o exposar l’evolució que ha sofert el Carrer Major quant a nomenclatura. Finalment he considerat parlar de la carretera per ser un tema molt important a Salt.

CARRETERA DE G IR O N A

Salt està atravessat de dalt a baix pel carrer Major. Aquest carrer és l’espinada del teixit urbà de Salt. En aquests moments aquest vial encara és una carretera, malgrat que darrerament no sentim tantes protestes. Abans se n’havien fet moltes campanyes, quan era Batlle Ignasi de Ribot, perquè es treiés del centre del poble, i se’n fes una derivació o desviament. En canvi ara han minvat les queixes públiques i el problema és idèntic al d’abans.

Doncs bé, seria interessant de saber què va ser primer, si la carretera o el poble. És a dir, es va fer passar la carretera per allà on hi havia el carrer més important de Salt, o més aviat, va ser l’inrevés. Que de primer es va construir la carretera d’anar a Anglès o El Pasteral, i un cop feta s’anà poblant de noves cases fins a fer un “continuum” en tota la tirada de la carretera, de forma que de la Plaça Marquès de Camps fins a Can Pixera, es convertís en un carrer llarguíssim i amb paral·lel al Rec o Sèquia Monar.

Aquesta carretera, oficialment s’anómena de Girona a Lleida, i té molta categoria (cosa que no es veu enlloc), ja que és carretera nacional. Abans s’havia dit de Girona a Manresa passant per Vic. És gairebé segur que aquest nom i aquesta categoria la va assolir quan es modernitzaren les carreteres el segle passat, ja que abans la carretera de Girona a Vic passava pel Pla de Girona.

Quan es projectà l’Eix Transversal hi havia la possibilitat de resoldre aquesta carretera. Ara ha estat transferida a la Generalitat en el tram que va del Pasteral fins a la Intersecció de la N-ll a Girona, en conseqüència la resolució dels problemes depenen del Govern Català.

Després d'aquesta explicació, no és estrany que l’Ajuntament de Salt bategés aquesta carretera amb el nom de Girona. Ben segur que el nom de “Carretera de Girona” va sorgir de la veu popular, perquè era la via que els comunicava amb Girona. Aquest nom va durar fins l’arribada de la República enel 1931.

V e n d a i re p a ra c ió d e b ic ic le te s , v e lo m o to rs i m o to s

M o n te s a ☆ D u c s o n ☆ D e rb i ☆ H o n d a ☆ G im s o n D u c a ti ☆ V e s p in o ☆ P e u g e o t ☆ P uch

MOTOS CATALUNYAPERE TEIXIDOR

C a rre r M a jo r, 3 0 7 T e lè fo n 2 3 .9 3 .6 7

S A L T

-----LA TECAJOSEP M.a DUBÉ

ENCARREGUEU AMB ANTELACIÓ:Sarsueles i paelles

Pollastres a l’ast Conills a l’ast

Ànecs a l’ast Canelons

Calamars a la romana Plats cuinats

Tripades, cargols, etc.EXTENS ASSORTIT DE VINS I ESPUMOSOS

C a rre r M a jo r, 9 T e lè fo n 2 3 .9 4 .7 9 S A L T

CARRER pi i MARGALLQuan a la segona República es configuraren els Ajuntament Consti­

tucionals, i els edils de Salt varen acordar que el carrer més important del poble s’anomenés “ Pi i Margall” , era el carrer principal i va ser natural que se li posés un nom republicà clàssic.

Francesc Pi i Margall, gaudia de gran predicament entre els republicans dels anys trenta, per considerar-lo un històric en els antecedents de la primera república, i ser un federal convençut. Però sobretot, és segur que el seu nom va ser proposat perquè Pi i Margall va ser un polític molt honest i honrat. És coneguda la seva actitud respecte al Fons de rèptils de governació quan va ser Ministre de l’Interior, que no va utilitzar-los mai per pagar als confidents, ni per altres despeses inconfessables.

Pi i Margall era un teòric molt estimat entre els catalanistes d’esquerra per les seves idees federalistes, i al mateix temps, els anarquistes se’l consideraven seu per la seva concepció de l’Estat. És a dir, aquest nom gaudia de general acceptació per gairebé tot l’espectre polític.CARRER GENERALÍSIMO

Després de la maltempsada que provocà la guerra civil, els republicans hagueren de marxar de l’Ajuntament, per l’entrada dels Militars en el 1939.

Una de les primeres feines que feren els que entraren al govern del Municipi, va ser canviar els noms posats pels republicans. I com és evident, varen suprimir el de Pi i Margall, polític vell del segle passat, home honest i honrat, mort feia temps, per un nom d’un nou vingut, d’una persona viva, del qual només se’n coneixia la seva actuació en una guerra cruel i incivil.

És actualment quan el carrer té el nom que més li escau, el nom de Carrer Major.

R EPAR A C IO N DE E LE C T R O D O M E S T IC O S C A LEFA C C IÓ N - R E FR IG E R A C IO N

AIR E AC O N D IC IO N AD O

J. CHAVARRIACtra. Girona a Palamós, s/n.

"Can Pau" - Tel. 20.29.61 CAM PDO RÀ

Servicio Oficial Autorizado de:

V VestfrostQ s te r 7

SCANDINOVA

Rowente.hytirnrrrurtrLx

CALDERAS M UR A LES A GAS

Especializados en las marcas: Garza, Junkers, Climagas, Oertli, Master, Grahuer, Norge, Philco, Calorex,

Garantizamos nuestras reparaciones

SNACK- BAR

CANDILEJASVariedades en tapas de cocina

GranizadosRepública Argentina, 9 - Tel. 23.51.46 - SALT

Heus ací, que aquest nom de “Generalísimo” va durar molt de temps, tot el temps que el General va ser viu. I com ja ho diu ben clar l’adagi, “ morta la cuca, mort el verí” , un cop traspassat el General, també es canvià el nom. No hi ha més cera que la que crema. Els sistemes polítics que s’aguanten sobre una persona s'esllavissen tan bon punt cau aquell home. I quan ell cau també marxen els npms dels carrers.

CARRER MAJORAmb la reinstauració de la democràcia, també s’ha arribat a la normalitat. I

ara no cal fer el gara-gara a ningú, ni respallar a cap governant, per por de ser perseguits o represaliats.

La gent de Salt en aquell moment, potser varen pensar que es podria tornar al nom original de Carrer de Girona. Però com que jurídicament s’estava dins de l’Ajuntament de Girona no es pogué fer.

Per altra banda, era ben clar que l’antiga carretera N-141 que ens portava a Girona i imaginativament a Manresa, a Vic, i a Lleida, ja no era una carretera com cal i com ara s’estila.També era un carrer, a trams una rambla, i un bon troç un boulevard comercial, amb la qual cosa, era evident que amb els anys s’havia transformat totalment.

Però aquesta transformació operada a tot Salt, no va ser capaç de construir un nou vial alternatiu, com podia ser el Passeig d’Olot. I per aquesta rao, la carretera continua essent el carrer més principal, el més important, i en conseqüència el carrer major.

★ ★ ★

Un cop examinada l’evolució que la nomenclatura ha sofert en la carretera de Salt, podem treure’n algunes conclusions. En primer lloc que actualment és quan el carrer té el nom que més li escau, carrer Major, per tradició catalana, per principal, per llarg, i per vertebrador del poble.

També es pot concloure que els noms de persones no són prou aptes per duraren el temps, i que perquè en els nostres carrers hi perdurin s’ha de ser molt mediocre, per tal de què no facis nosa a ningú.

En definitiva conèixer l’evolució dels noms al carrer Major, és conèixer la història del País, la qual cosa ens hauria d’ajudar a evitar-ne els problemes passats, i a projectar-nos cap a l’esdevenidor, nets de tot inconvenient viscut.

FRANCESC FERRER i GIRONÈS Senador per Girona

Del mar a la taula passant per

MARISQUERIA

JHON MAIKEL■ Dr. Ferran, 13 Telèfon 23.07.45 S A L T

FESTA MAJOR DE SALTDies 22,23,24,25 i 26 de juliol 83

Programa d’actesDivendres, dia 28

A les 7 de la tarda, pregó a càrrec de l’Alcalde de Salt en sessió publica a la Sala de Sessions de l'Ajuntament

A 8 /4 de 8 de la tarda, Sortint de l'Ajuntament, cercavila, obertura de la Festa Major, animada pel Grup Setrill, que desfilarà per diversos carrers del poble. Traca final.

A 8 /4 de 18 de la nit, a l’envelat, extraordinari ball, inici de la festa amb la presentació a Salt de l’Orquestra Plateria

De 7 a 11 del vespre, al Club Tramontana, elimina­tòries Júnior de Fútbol Sala

Dissabte, dia 23A les 10 del mati, exhibició de Tae Kwon-do i de

HapM-do a càrrec del gimnasi Choi’s-lee de Salt.A 8 / 4 d’l del mati, a l’envelat, magnífic concert que

ens oferirà l’Orquestra Marina: primera part, Suite Espanola de Albéniz, Granados i Falla, Sar- das de Monti. Segona part, Historia de Catalunya d’Antoni Ros Marbà (A l’entrada s’oferirà pro­grama de mà detallat).

A les6 de la tarda, al Casal de Jubilats “Les Bernardes”, representació teatral “Els perjudicis del Tabac” a cura d’en Xicu Masó.

A les 7 de la tarda, a la plaça del Padró de Salt, audició completa de sardanes per l’Orquestra Marina

A les 8 de la tarda, a la plaça Guimerà espectacle infantil “La comèdia de l’olla”. Cloenda Casal de Mini-Basquet al carrer.

A les 9 del vespre, a la sala d’actes del Casal de ] Jubilats, projecció de la pel·lícula “Expedició al l’Hindu-Kus (Himalaya), presentada per Josej Aliu i organitzat pel C.E.S.

A les 10 del vespre, a la Plaça del Mercat, audició completa de sardanes per la Cobla Farnense.

A les 10 del vespre, a Can Panxut “Si vols viure un j gran amor”.

A les 10 del vespre, a la plaça del Veïnat, cantada ] d’havaneres pel grup “Els Pescadors de L’Escala”, j

A les 11 de la nit, a l’envelat, extraordinari ball de fi de festa que serà animat pels Conjunts de màxima! actualitat Cimarron i Slalom

Dimarts, dia 26Mati, a les deveses del Ter, Feixina, organitzada pel

Club Petanca Salt i patrocinada per la Comissió de Festes i l’Ajuntament de Salt. (Hi haurà servei de bar i entrepans).

A les 8 de la tarda, actuació a la Feixina de Xesco Boix i audició de sardanes per la Cobla Maxim’s.

A les 10 del vespre, a la zona esportiva i per primera vegada a Salt, gran castell de focs artificials.

A 3 /4 d’ 11 de la nit, com a cloenda de la Festa Major, espectacle fi de festa, Ricard Ardevol presentarà el Show “Toma Risa” amb José Luis Moreno, Lita Claver “La Mana” i un estol de figures del món de l’espectacle i revista

De 10 a 1 del mati, al Club Tramontana, triangular de Handbol i lliurament de trofeus Marxa Popular.

NOTES:— El dia 31 de juliol, a 2/4 de 9 del matí Concurs Internacional de

Petanca — trofeu Festa Major—, a la zona esportiva del Club Petanca de Salt

— Sala Municipal, plaça del Pi, Exposició Antològica Homenatge a Fornells Vila. Horaris: Feiners de 6 a 8 i festius de 12 a 2. :

— Les Bernardes, exposició de fotografies de l’Agrupació Foto­gràfica de Salt Sardanista

— Casal de Jubilats, dies 23, 24 i 25, I mostra de Ràdio-Aíició. Hores de visita d’l 1 a 1 i de 4 a 7, organitza Comissió Gestora de Ràdio Club Salt

— A l’escola de Belles Arts, exposició dels Treballs del curs, cada dia a partir de les 7 de la tarda

PRODUCTOS CÀRNICOSParatge La Farga Teléfono 44.80.01

LES PLANES (Girona)

PRODUCTOS CÀRNICOSSALT (Girona)

Fàbrica de Embutidos Teléfonos 23.75.31

23.74.29

AJUNTAMCNT DC LA VILA DC SALT

CSCOLA MUNiCÍPAL DC BCLLCS ARTS

CLASSES DE

DÍBUÍX ARTÍSTIC I

DÍBUÍX LÍNCALCARR-ER Dr FERRAN Nií*. 21 BAIXOS

HORA DQ 7 A 8 ^ NÍT

DC L'1 D’OCTUBR-E AL 15 DC JUNYN./ M.

/ AJUNTAMCNT

passcíg droLor

* □ □ □ □ □ □ □ \ • Ig f 1 I ||— | H 1 I 1 \ CSCOLA MUNÍCÍRAI DC

\ BCLLCS ARTS

EL PEIX DE RIU I LA FESTA MAJOR

Parlar de Festa Major és parlar de bona taula, ja que molt sovint han anat aparellats i a una bona taula que no hi faltés el rostit. Amb tot ara no tothom pensa igual, serà per a conservar la línia o pel maleït “colesterol” que tantes preocupacions ocasiona a les per­sones que els agrada atipar-se de bona carn i el picant que no hi fa lti és motiu de que el peix vagi ocupant un lloc preferent en les taules de la Festa Major.

Quan es parla de peix tothom s ’entén, vol d ir peix de mar. No és que el peix de riu no sigui peix, no és que el peix de riu sigui diferent, però tothom quan parla de peix vol dir de mar. La moda, les comunicacions i el nivell econòmic han fet possible que el peix de riu hagi perdut interès, no trobem cap peixateria que en vengui.

No és que el peix de riu, a casa nostra, hagi estat un plat predilecte de cap festa major, però amb tot tampoc era desestimat i una bona fregida, amb amanida, servia pera fer algun berenar-sopar en més d ’una ocasió. A Salt tenim el Ter a prop i algun cop d ’enfila subministrava el peix necessari per a satisfacció dels membres de més d’una família o colla d ’amics. Més d’un, si llegeix aquests comentaris, farà una contracció de boca i dirà ECS!!, menjar peix de riu.

Les vostres vacances són importants no les deixeu a Vatzar.Us preparem tota mena de viatges, creuers, viatges organitzats, o si ho preferiu, us lloguem apartaments, us reservem hotels, bitlles d ’avió, de tren, d ’autocar; lloguem autocars, cotxes...Tenim ofertes especials.Veniu a veure’ns, ens trobareu a

Encara que el peix de mar s’emporti la fama no podem oblidar que el peix de riu ben condimentat no té perquè envejar-lo, el peix petit fregit n ’hi ha prou i el més gros, amb suc, és de molt bon passar. Explicaré una anècdota: Ve a Girona una família, el cap de la qual és un alt càrrec de l ’Administració Central, parlant un dia amb la seva dona, m’explicava amb nostàlgia els suculents plats de carpa que menjava a la seva terra, un poble atravessat pel Tajo i com sabia que m’agradava la pesca em digué, quina llàstima que no n ’hi hagin de carpes aquí; li vaig explicarque sí que n ’hi havien, però que la gent no en feien cas, que si volia li ’n portaria de la mida que em digués, de 200 grs., de 350, de quilo, de tres quilos... al prim er concurs de pesca que fem a l ’Onyar l i ’n vaig portar dues, vives encara, les quals em volia pagar; no cal senyora, n’hem agafat més de quaranta i si un altre dia en vol només té que dir-m’ho i l i ’n portaré deu. Més tard em digué que les havia trobat tan bones, que les havia fet amb suc i no sé quantes coses m és. Vàrem perdre el contacte i a partir d ’aquell dia les carpes una vegada pescades tornen al riu.

Els temps van canviant, els rius s’havien em brutit molt i la gent ha agafat una mania al peix de riu, segurament que també per aquest motiu moltes enfiles s’han anat endreçant a les golfes. Que consti que estic contra de les enfiles i de tota classe de pesca que no sigui amb canya, cada vegada som més habitants per metre quadrat de riu i amb les enfiles s ’arrassa tot. Amb canya pesques quan el peix vol picar, és la manera més fraternal (encara que amb engany) de les possibles relacions persona-peix, que són aliment de boca.

Poc a poc els rius tornen a ser nets, parlo de l ’Onyar i del Ter fins a l ’entrada de Girona. Al seu pas per Salt l ’aigua del Ter és transparent com feia temps no es veia, però el riu no té acceptació perquè el mar està de moda, els pescadors de canya en diem bé perquè estem més tranquils encara que continuem tornant a l ’aigua moltes de les espècies de peix que hi agafem, si s ’ha desvaloritzat encara sort, no n’hi hauria pas per a tots i aniríem a estira cabells.

No em féu cas si no voleu, però el que no ha menjat un “p la tillo ” d’anguiles amb tomàquet, no pot parlar de menjars excel·lents i assequibles que no desdiu del m illor plat de cap festa major.

RAMON TORRAMADÉ

CarnisseriaCansaladeria

U s d e s it ja b o n a fe s ta m a jo r

NC arrer

VICENSM a jo r 2 6 3

x 8 3 9 8T e lè fo n 2 3 . o j -S A L T

LlocsTelèfon

Plaça M e rc a t6 8 a' 7 2

2 3 .0 7 .1 6

M aq u in ària per a m anipu la ts del p ap er

C /. Lluís M illet, 1 -Tels. 2 0 .3 1 . 2 2 - 2 0 .1 9 .5 5

FusteriaMecànica

À ngel G u im erà , 96 T e lè fo n 23 .62 .52

S A L T

CARTA D ’UN RECTOR AL SEU ALCALDE

D is t in g it i benvolgut amic:És la prim era carta que li adreço, senyor Batlle, des de que Sa lt torna a ser

Salt. I no puc m enys de felic itar-lo i fe lic ita r-m e’n: hem reestren at el nostre Poble.Aquesta recuperació del p rop i pols transcendeix, a l m eu entendre, el

simple problem a polític. Jo, senyor Alcalde, de política, ni en faig, ni en sé, ni dec, ni vull fer-ne. Però em sem bla que aquesta retrobada id en tita t té unes con nota ­cions que s ’arrelen en els m és clars principis de la D octrina S ocia l de l’Església: una entitat m ajor no ha de fer allò que és a l’ab as t d ’una de m és petita ; i aqu e ll que viu m és de prop els problem es està en m illors condicions de solucionar-los que el que n ’està m és lluny. Són els principis de subsid iarie tat i el princip i d’im m ediatesa.

Per això, senyor Alcalde, estic content. La im m ed iatesa fa que ens co­neixem pe l nom, pels cognom s i pels “motius". Ara, a Salt, una aud iència m unicipal pot tenir lloc a peu dret, en una cantonada. Allà, si s ’escau, podré parlar-li d ’aquell vellet solitari que s ’hauria d ’inscriure al padró de beneficència,o contar-li que els objectius edu catius del C asal d ’Estiu tam bé són susceptib les d'interessar al Consistori, o bé p lan te ja r el prob lem a d ’una m és eficaç coope­ració de serveis assistencials. Ara, la vida podrà tenir, fàcilm ent, d im ensions m és col·loquials, m és hum anes.

És cert, també, senyor Alcalde, que d ’ençà que Salt torna a ser Salt, les coses han canviat. Vostè és pres iden t d ’un A juntam ent aconfessional, i jo, col·laborador del Bisbe en una porció de territori saltenc. La història, tanm ateix, no pot ser ignorada, i la sim biosi Poble-Església o fic ia l form a p art de la configuració de la nostra fesom ia com a Poble. R ecordi l’últim núm ero de ‘‘La Farga", on e l nostre Arxiprest, M ossèn Lluís, pub lica una relació in in terrom puda de rectors i vicaris, de fa m és de 4 0 0 anys. Però tam bé és cert que estrenem un nou estil de convivència, em m arcat en uns principis juríd ics extrem adam en t interessants: els recents Acords entre la Santa Seu i l’Estat Espanyol. En les línies orientatives d ’aqu esta relació hi destaquen la “m útua independència, en el seu propi camp", i una “sana col·laboració".

Estic pensant, senyor A lcalde, que la reestrena del nostre Poble és, psicològicam ent, un m om ent dolç p e r tal d ’ap ro fund ir en la fide lita t a aquests dos principis, p lens de fecund ita t p e r a la vida col·lectiva. La im m ed iatesa fa impossible l’ignorar-se. La proxim itat no deixa caure e l diàleg. El respecte creixerà am b la distinció de les autonom ies dels respectius nivells d ’influència. L’expressió de la llibertat relig iosa serà tu te lada pels responsables del bé comú. El gran Bisbe Torras i B ages feia l ’e log i del d ret que sorgeix, no de les cam bres legislatives, sinó de la vivència popular.

Els grans principis serien vans sense aquesta experiència quotid iana que s'ofereix, als saltencs, com una nova i apassionant singladura. Jo volia dir-li, senyor Alcalde, am b tot l'afecte, que en aqu est desafiam ent històric, l’Església i els catòlics hi tenen un lloc de servei.

À N G E L CALDAS

mPRESTECS PER A L'HABITATGEACCES O CONSTRUCCIO PROPIA

CONDICIONS LLIURE

INTERESSOS 16 50%y

IMPORT Fins al 70% del valor de l'habitatge.

TERMINI Finsa 21 ANYS.AMORTITZACIÓLLIURE Quan i com vulgui, fins i tot al final del termini.

ASSEGURANÇA DE VIDA

Totalment gratuïta per a l'amortització del préstec, complint condicions.

’ s irC A IXA DT5TALVI5 DE CATALUNYA

laCAIXA DE TOTS

CATALOGUEM TAMBÉ EL PATRIMONI INDUSTRIAL d e SALT

El D e p a r ta m e n t de P o lític a T e rrito ria l i O b re s P ú b liq u e s de la G e n e ra lita t d e C a ta lu n y a ha p u b lic a t re c e n tm e n t un llib re t on es recu llen les n o rm es s u b s id ià r ie s d e p la n e ja m e n t d e ls m u n ic ip is de Fornells de la Selva , G iro n a (a m b S a lt i S arrià ), Q u a rt d ’O nyar, S a n t Gregori, S a n t Ju lià de R a m is i V ilab lare ix . En a q u e s te s p à g in e s h i s u rt tam bé una re la c ió -c a tà le g d e ls ed ific is m e re ix e d o rs d e p ro te c c ió p e l seu va lor artístic , h is tò ric i a rq u ite c tò n ic .

El n o m b re d ’e d ific is o c o n ju n ts a rq u ite c tò n ic s in c lo s o s és d e 14 7, i S a lt n ’h i a p o rta un to ta l de 14. S ó n e ls s e g ü e n ts :

L ’e s g lés ia p a rro q u ia l d e S a n t C ugat.El c o n ju n t de c a s e s q u e fo rm e n la p la ç a d e Salt.Les c a s e s i la p la ç a d e l g ru p S a n t C ugat.El M a n ic o m i Prov inc ia l.La m as ia d e l C lu b P e tan ca .La m as ia fo rtific a d a d e La Farga, q u e h i és b a te ja d a am b un n om

in c o m p re n s ib le : Torre d e Fagès, q u e no h a t in g u t m a i a q u e s ta d en o m ica c ió .

La m as ia d e l S itjar.C an D evesa.La C a sa d e l M a rq u è s d e C a m p s (M a s R ibot).L ’e d if ic i q u e fou de les B e rn a rd e s (C a n Tarrés).C an M ut.C an Pous, d e l Veïnat.El M a s L lorenç.La Torre M irona .El le c to r p e rp ic a ç qu e c o n te m p la a q u e s ta llis ta h i tro b a rà sen s

dub te m a n c a n c e s im p o rta n ts : p e r exe m p le , l ’e s g lé s ia de S a n t Jau m e . Però en a q u e s t p a p e r vo ld ríem c r id a r l ’a te n c ió s o b re un tip u s d ’e d if i­cac ió qu e ha p a s s a t p e r a lt a ls sav is q u e h an c o n fe c c io n a t la llis ta reprodu ïda.

S i tra iem l ’e s g lé s ia de S a n t C u g a t i a lg u n a ltre cas, e ls e d ific is c ita ts com a m e re ix e d o rs de p ro te c c ió són a n tig u e s m a s ie s o c a s e s de pagès, qu e en s p a rle n d e l p a s s a t a g ra r i de la p o b lac ió .

P erò la n o s tra vila no ha e s ta t n o m é s un n u c li ru ra l i cam p e ro l. S a lt ha e s ta t ta m b é un c e n tre in d u stria l, d ’un a c a te g o ria p ro u s ig n ific a tiv a dins la c o m a rc a d e l G ironès. Les fà b riq u e s tèx tils — d es de la m e ita t d e l seg le p a s s a t— han tin g u t un a im p o rtà n c ia t ra n s c e n d e n ta l en e l d e s e n ­vo lu p a m e n t s o c ia l d e l p o b le sa lten c . P e r tant, o b lid a r a q u e s ts e d ific is és un e rro r im p e rd o n a b le i in co m p ren s ib le .

F lL O S O P Jfl -^ S S A 1(3-iíoy<£i:La -Poes a -LLIBftC IHF/s)nTÍL-

- PflPGRcSRÍA- LLIBRÇ "DG SUTXACa- CKsHCKSS SOCIALS- erc .......

CENTRAL DE GESTIONS

G. CANIGÓCia. assegurances G.A.N.

Subdirecció:Gran Via Jaume I, 82, 20n Tel. 20.60.50*-GIRONA

Fàbrica de miralls Col·locació i instal·lació Especialitat en vidrieres artístiques Finestres de Celosia Mampares per a BanyC/. Bolívia s/n. (Cant. Passeig d’Olot)Tel. 23.58.11 - SALT

É O L A R s .a .r r o · is jéphs·v •••**••' *

DISTRIBUÏDOR Z i/f / / r / / r / j/? À t

jfy f/vr/A '/À /p l C

Aquest oblit resulta encara més sorprenent a hores d’ara en què l’a rq u e o lo g ia industrial —disciplina preocupada per salvar i refer el p a tr im o n i industrial del país: fàbriques, màquines, barris obrers, sis­tem es de transport, etc — ha aconseguit d’introduir-se a Catalunya i ha e n g re s c a t una colla de professors universitaris a constituir una as­s o c ia c ió . I això amb força anys de retard en relació amb alguns països e s tra n g e rs com Gran Bretanya, on l’arqueologia industrial és una a s s ig n a tu ra a la universitat.

Edificis com les fàbriques Coma i Cros, Gassol, la central del Molí, l’estació del ferrocarril d’Olot, l’escorxador,... són, a nivell de Salt, elements indispensables del paisatge urbà que cal respectar amb el mateix entusiasme que hom es preocupa per la vella masia o l’església parroquial. Perquè són també monuments —monuments industrials—, testimonis excepcionals d’un temps i d’unes formes de vida, i pos­seeixen també la seva estètica, el seu encant, el seu sentit peculiar en un conjunt urbà massa despersonalitzat per edificacions monstruoses i especuladors empedreïts que només valoren els interessos particulars.

No deixem perdre, doncs, el patrimoni industrial del poble i cataloguem-lo també a l’hora de planificar i dictar normes.

JO SEP CLARA

RADIO GIRBAUDistribuidor PHILIPS desde 1928

Televisores color Videos

Alta fidelidad Frigoríficos Lavavajillas Lavadoras

CocinasVisítenos sin co m p ro m iso en: C/. Major, 89 - SALT

Pl. Calvet i Rubalcaba, 12 Ram bla, 37 - GIRONA

Desde 62.900 PTAS. ó 3.011 PTAS. AL MES

MOSSECS D'ENYORIR E N E M O R A T Ó és u n a jo v e a p re n e n t d e p o e ta ( l 'a p re n e n ta tg e é s

p e rs is te n t, in a c a b a b le ) q u e a c a b a d 'o b te n ir un a c c è s s it al 2 n C e r ta m e n d e N a rra c ió i P o e s ia S a n t J o rd i, o rg a n itz a t p e r la G e n e ra lita t, a m b u n recu ll t itu la t " M o s s e c s d 'e n y o r" .

És d e P a la fru g e ll i e s tu d ia F ilo lo g ia C a ta la n a .

La s e v a é s u n a p o e s ia in tim is ta , q u e a r ra p a les v iv è n c ie s q u o tid ia n e s i n 'e x tre u un d is c u rs lúc id i tè rb o l a la v e g a d a . C e rtif ic a u n a re a lita t c o n c re ta a m b p u lcritu d i a fa n y m ic ro s c ò p ic , i el. la b o ra un m ó n re d u ït d 'e x p e r iè n c ie s q u e oscil·la e n tre l 'a n y o ra n ç a i l 'e s p e ra n ç a , e n tre l'a v e n tu ra c o m p a r t id a i la re f le x ió ind iv idual, c o n s c ie n tm e n t, v o lg u d a m e n t d is ta n c ia d a .

T e n im a q u í u n a p e tita m o s tra d e l s e u tre b a ll. R e fe rè n c ie s c o n s ta n ts a la n it (q u e e s d e v é m a re d e q u a s i to te s les im a tg e s , i re c e p ta c le d e l'e v o lu c ió è tic a d e l p o e m a ), a ls " s u g g e s tiu s n a rc ò tic s " , a la m e la n g ia p e r t o t a llò q u e ja s 'h a p e rd u t c o n fo rm e n un m ic ro c o s m o s d e v e rs o s c is e lla ts e n e c o n o m ia , a s p riu s , p e n e ­tra n ts , q u e a c o s tu m e n a a c a b a r e n un d ire c te a la m a n d íb u la d e l lec to r, u n a m e n a d e fa d o p u n y e n t, co n c ís , s e m p re d e fin itiu .

D'aquella nit, de la que pendolen cançons i paraules amb l'alba oblidades, vull fer-ne

testimoni del tan poc frangible amor meu.

A q u e s ta ta r d a , d o rm ias o ta e ls x ip re rs d e la m e m ò r ia , q u a n , v i a m b p o e s ia — g in f la m a n t , s u g g e s t iu n a rc ò t ic — s o ta d is f re s s a d 'e n y o r d e l v id re b ru d 'u n c o s a m a n t , h a n c la m a t: m a le ïts s ie n e ls d ie sd e ls lla v is t ím its q u e l 'a lc o h o l e n tre o b r ia !

El so l,f in s f a u n in s ta n t , e m d is tre ia e ls s e n t its q u a n ,a s s e g u d a a l b a lc ó , lle g ia .

A r a , fo s c , i d e s p r é s d e d u e s n its d e fo r ç a n a rc ò t ic s i p o c d o r m ir , d 'u n p o c d e p o e s ia la n it p r im e r a , i d 'u n m o lt d e vi la d a r r e r a e m s u p u r a la s ó n e n fo rp n ad e fa ls a m e la n g ia .

D is p e r s a r é a m b s u b t ile s a , u n s p e n s a m e n t s to ts ro v e lla ts p e r u n e s ja c a ig u d e s llà g r im e s , e n u n s p a r a n y s m a s s a a n tic s .I p o d r é d ir: t 'h e o b lid a t

p e r fi.

Encuadernaciones de libros y revistas

C/. Indústria, 28 Tel. 23.51.86 - SALT

T o t per regal

Juanita

c. À n g e l G u im erà , T e lè fo n 2 3 .4 8 .2 9 S A L T

31

S A L TE steve V ila , 1 0 À n g e l G u im e rà , 6 9 A v d a . O lo t, 1 2 8

M i

am ta oCENTRE COMERCIAL

G I R O N AS è q u ia , 9

Pere C o m p te , 5 M a lu q u e r S a lv a d o r, 6

S a n t Ignas i, 2 9 T ra v . d e la C reu , 15

C/. Em ili G ra h it

Recordeu que... si voleu estalviar aneu a VALVI a comprar

Els dits de les mansA quest és el pare, aquest és la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes, aquest fa piu, piu, qui no treballa, no viu.

M A N E R E S D 'A N O M E N A R -L O SG a ire b é s e m p re e n d ie m d its , p e rò q u a n p a r le m d 'u n d it

g ro s , g ru ix u t , l la rg ... l la v o rs d ie m q u e é s u n : d ità s , d ita r ro , d ito t , d ita rrà s , d ita r ro t. I q u a n e l d it é s p e t it . . . d ite t , d itó , d ito i, d it in g o , d ito n e t, d ito n e tx o , d ito n e u , d ita r ró , d ita r r i, d ita r r in g o , d ita r ro i, d ita r ro n e t, d ita r ro je t .

C a d a u n d e ls c in c d its d e le s m a n s te n e n , p e rò , a m é s , e ls s e u s n o m s p a r t ic u la rs .

N O M S D E P ILA I DE P R O FE S S IÓEls d its d e les n o s tre s m a n s s ó n , ca l fe r ju s tíc ia , fo rç a

e d u c a ts . N o u s hi h e u f ix a t m a i, a m b q u in a fe c te , a m b q u in re s p e c te , a m b q u in a m o r e s tre n y e n e ls d its d e le s a ltre s m a n s ?

B é, n o p u c e s ta r -m e 'n d e p re s e n ta r -v o s -e ls .

Dedicada a la construcció de:

X ale tsH abitatges unifam iliars Naus industrials Blocs de pisos Reform es

Smpresa de Construcció [Borrell & ^alenti,S.fl.

Per construir: BORRELL & VALENTÍ, s.a.Demaneu pressupost

Vendes

Construïm cases individuals a Quart de protecció oficial. Hipoteques a V11% i la resta a convenir.

Un àtic a la carretera de Barcelona, al costat de la telefònica.

Estudis a la Platja d’Aro amb aparcament. Facilitats de pagament.

Passeig d ’Olot, 225 - Telèfon 23.83.61 - SALT

C o m e n c e m p e l d it g ro s . T a m b é té d u e s m a n e re s d e d ir-s e : p o lze i d it p o ls . És u n d it im p o r ta n t i h u m il a lh o ra . S 'h a d it_p e rd o n e u q u e in te r ro m p i la p re s e n ta c ió , n o to q u e m 'e s tàe s c o lta n t— d e ia , d o n c s , q u e s 'h a d it q u e é s e l m é s im p o r ta n t d e to ts . Sí, p e rq u è iq u è p a s s a r ia si e ll, h u m ilm e n t i a m b a fa n y d 'a ju d a r, n o a n é s c o n t ín u a m e n t a a u x i l ia r e ls a ltre s q u a tre ? Els a ltres s e m p re l'e s p e re n , s e 'n re fie n . S i c a d a v e g a d a q u e h a n d 'a g a fa r a lg u n a c o s a , e ll n o h i a n é s , c o m s 'h o fa r ie n ? .

I p a s s e m a l'ín d e x . T a m b é té m é s m a n e re s d e d ir-s e : d it a p u n ta d o r , d it s a lu d a d o r , d it m e s tre . És, c o m to th o m s a p , m o lt tre b a lla d o r , m o lt d in à m ic . Q u a n te s v e g a d e s , e ll t o t so l, n o e n s ha e s ta lv ia t u n a lla rg a e x p lic a c ió ? S i n o s a lt re s d ie m a q u í o allí, p e r e x e m p le , ja s 'e n c a r re g a e ll d 'a c a b a r -h o d 'a c la r ir a s s e n y a la n t el llo c q u e h e m in d ic a t. I t o th o m h o e n té n . Ell n o fa lla m a i.

A lg u n e s v e g a d e s , p e rò , l 'e s p a n te m , el p o b re . N e n , t re u - te el d it d e l n as ! se s e n t a d ir. I e ll, s e n s e s e r c u lp a b le , li s a p u n g r e u . . .I és q u e e ls n e n s — i e ls g ra n s !— s e m p re e l fa n s e rv ir , p re c is a m e n t a ell, p e r a q u e s ta fe in a ta n lle t jo ta .

I a ra v e el g r a n d o td e la c o lla , el d e l m ig . N o sé si li a g ra d a q u e li d ig u in e l d it d e l m ig . S i n o té s s iu , a lg u n a v e g a d a , q u e se us e n fa d a , ta m b é li p o d e u d ir: e l d it g ra n , el d it d e l c o r, e l d it llè p o l, el d it m itg e r , e l d it m it ja n c e r , e l d it lla rg ... V o s a lt re s m a te ix o se s c o llire u .

És s e r ió s , e n ig m à t ic . S e m b la q u e s ig u i el c a p d e ls a ltre s . Q u i h o sap? D e fe t , n o fa c a p fe in a e s p e c ia l. U n a m ic a b ro m is ta , sí q u e ho s e m b la . Ell i e l s e u v e í — l'ín d e x — a v e g a d e s im ite n les p e rs o n e s q u a n c a m in e n .

I a ra u s p re s e n to , m il lo r d it — c o m q u e é s m o lt p re s u m it—■, t in c e l g o ig d e p re s e n ta r -v o s : l'a n u la r . S i e l v o le u fe r c o n te n t , p o d e u d ir- li e l d it d e l'a n e ll i, s i e l v o le u fe r e n fa d a r , d ig u e u - li e l d itg a n d u l.

Q u e é s u n p re s u m it , n o e s p o t n e g a r. S e m p re p o r ta a lg u n ane ll. F in s s e m b la q u e se s e n t i n e g u itó s q u a n n o e n p o r ta c a p .

I d e g a n d u l ta m b é n 'é s , si h e m d e d ir la v e r ita t . N o v o l tre b a lla r . Ell n o e s tà p e r o rg u e s . És in d ò m it. S i e s t ra c ta d 'e s c r iu re a m à q u in a , p e r e x e m p le , i n o l'h i h e u a c o s tu m a t d e s d e l p r im e r m o m e n t, p o b re ts d e ls s e u s c o m p a n y s p e rq u è s 'h a u ra n d e p a s s a r la v id a to c a n t le s s e v e s te c le s .

Bona Festa Major#

BANCA CATALANA

I f in a lm e n t , e l p e t i t d e la c o lla , e l m e n u t, e l x ic , e l m e n o v e ll, e l m e n u e l l , el g o r r i, e l g o r r in e t , e l g o r r in x e t . .. Sí, d e to te s a q u e s te s m a n e r e s l 'a n o m e n e n . Q u è se n 'h a d e d ir, d e l m é s p e tit? Ell s e m b la q u e , p o b re t, fa el q u e p o t. Q u a n ta g e n t n o t ro b a c o n s o l, q u a n e s ta n p re o c u p a ts , m o s s e g a n t- li l 'u n g la .

I P A R L A N T DE D ITS...N o u s p e n s e u , p e rò , q u e e ls d its n o m é s s e rv e ix e n p e r

a g a fa r le s c o s e s , p e r a a s s e n y a r- le s , p e r a fe r - le s . N o , e ls d its ta m b é s e rv e ix e n p e r a p a r la r -n e , d e les c o s e s .

Q u a n u n é s p o b re , p e r e x e m p le , ha d e d ir: " N o t in c m é s q u e els c in c d its d e la m à p e r a t re b a lla r " . T o th o m l'e n te n d rà d e s e g u id a . El q u e n o s 'h a d e fe r m a i, p e r p o b re q u e se s ig u i, é s " f e r c ó rre r e ls d its " , o s ig u i, ro b a r . I si h o s a p a lg ú , ja s e m p re m é s li d ira n q u e "é s lla rg d e d its " . E ls p o b re s d its h a n d e fe r el q u e e ls m a n e n , s ig u i b o o d o le n t , p e rò e lls , d e fe t , n o s ó n m a i c u lp a b le s .

S i a lg u n a v e g a d a s e n t iu a d ir: " D o n a r ia u n d it d e la m à " , b e n s e g u r q u e la p e rs o n a q u e h o d iu e s tà d is p o s a d a a fe r u n g ra n s a c r if ic i p e r o b te n ir a lg u n a c o s a .

U n a c o s a q u e ta m p o c s 'h a d e fe r m a i é s " f ic a r e l d it a la b o c a " a a lgú , p e rq u è a ix ò v o l d ir q u e e l p ro v o q u e u q u e u s e x p l iq u i a lg u n a c o s a q u e e ll v o l g u a r d a r e n s e c re t. S i a lg u n a v e g a d a , p e rò , ho fe u s e n s e a d o n a r -v o s -e n , li h e u d e d ir: " p o s a 't e l d it a la b o c a " , p e rq u è a ix ò v o ld rà d ir q u e ha d e c a lla r.

I si, m e n tre e s te u p a r la n t s e n t iu q u e a lg ú d iu al s e u ve í: "S i és c o m e l d it, p o s a -m 'h i b ra ç i to t " , é s q u e e l q u e h o d iu p e n s a q u e e s te u e x p l ic a n t a lg u n s o p a r d e d u ro .

I " e m v e c o m a n e ll al d it " d ir -v o s q u e si c o n e ix e u a lg ú q u e us s e m b la q u e n o é s m a s s a lle s t, n o li d ig u e u p a s q u e " n o s a p q u a n ts d its té a la m à " p e rq u è s e u s e n fa d a r ia i p o ts e r " u s e s ta m p a r ia e ls c in c d its a la c a ra " . S o b re to t , s i " u s té e l d it f ic a t a l'u ll" .

Josep Ferrer i Costa

Distribuïdor

TELEVISIÓALTA FIDELITAT

ELECTRODOMÈSTICS PETITS DOMÈSTICS

DISCS I CASSETTES

Carrer Àngel Guimerà, 63 - Tel. 23.52.15 - SALT

LES B IB L IO T E Q U E S I E L P O B L EElogi de les Biblioteques PopularsEntenem la Biblioteca Popular com una entitat cultural al servei del Poble. La

Cultura és prou rica i inabastable per a poder-la assolir tot d’una i de cop. Si no s’aprèn prim er en les vivències quotidianes i a l'abast del País i del Poble, rarament s’aconsegueix mai. Es una porta oberta al Món, a les idees, on només de sortir al seu llindar ja s’albira l’horitzó insondable i inabastable. S’ha de començar a caminar sentint el bategar proper i càlid de la Terra a través del medi que ens envolta, la família, els costum s, els homes, el pensament, la història.

Entenem la Biblioteca Popular com una Escola de convivència, pluralisme, tolerància i respecte. Des del moment en què es trien els llibres — si sabéssiu amb quina il·lusió, quin sentit de responsablitat i equanimitat han estat triats tots i cada un d’ells!— fins quan es posen a l’abast del lector, que els pot escollir lliurement, sense cap entrebanc, segons necessitat o preferència. 0 quan es demana silenci a la sala de lectura per tal de respectar el treball dels companys, o responsabilitat, a l’hora de tomar un llibre deixat en préstec.

Entenem la Biblioteca Popular com una entitat prompta a desvetllar inquietuds culturals, el gust per la lectura, per les arts, els coneixements tots en general. Quin misteri de fecunditat d’idees! Quin devessall d’imaginació! Quanta saviesa i riquesa a l’abast del Poble!

Entenem la Biblioteca Popular com un esplai per a l’esperit: hi podem trobar una bona novel·la, un llibre d’espiritualitat, un atinat article sobre la societat de consum, un fascinant llibre de viatges!

Entenem la Biblioteca com una eina de servei a les necessitats del Poble. Volem que la gent hi trobi una recepta de cuina. Els patrons per fer-se un vestit. Una guia de pediatria. Les lleis de la propietat horitzontal... o com criar un canari!

Entenem la Biblioteca Popular com una font d’informació i treball per a estudiants i estudiosos. Compte, però, no ha de suplir la Biblioteca Escolar!

A les Biblioteques dels pobles hi ha d'haver suficient documentació sobre la població i els seus habitants. Hom hi ha de poder descobrir les arrels profundes de la història dels avantpassats i poder-ne seguir les seves passes fins als nostres dies, és per això, i recordant-ho, que la Biblioteca de Salt, enguany, el primer de febrer, va convocar el Primer Concurs de Monografies sobre el Poble.

A Salt tenim una Biblioteca Pública. Intenta d’ésser popular. De tots plegats depèn que sigui lloc de convivència, eina de treball, esplai per l’Esperit, font d'informació, CASA I ESCOLA DE LA CULTURA DEL POBLE.

CARME BOVER i CALVO

Promoció, venda i lloguer de pisos, locals i plantes baixes.

TRACTE DIRECTE

Camí antic de Vilablareix, s/n.

Tel. 23.18.90 S A L T

■

Talleresmecànicos

Sotor, s.a.

Camí antic de Vilablareix, s/n.Tel. 24.03.60S A L T

ESPORTS

Articles d’esports, fotografia i joguines

Menéndez i Pelayo, 10 Xamfrà Guimerà

Tel. 20.76.51 S A L T

FUSTERIA - EBENISTERIA

Pedra AliuPrudenci Bertrana, s/n. - Tel. 23.59.72 - SALT

IMPRESSIONS DE C U B A

C elebració del l r d e m aig, L’H avana

Cuba, l’illa més gran del Caribe és com 3 vegades Catalunya, allargassada i prima, dóna la mà a tot un altre reguitzell d’illes, totes molt grans: Les Antilles.

Es pot anar a Cuba per molts motius i de moltes maneres, però actualment el més lògic és anar-hi per les vacances i en avió.

Si voleu amb Cubana de Aviación, ja estareu en la salsa abans de sortir de Madrid. Algunes cues als taulells de la companyia i les camareres de l’avió amb el seu accent característic, els seus uniformes i sobretot la marca de l’aparell: un ILHUSHIM soviètic, acabaran de posar-vos a punt.

Si teniu unes vacances, per Nadal o durant l’hivern, aneu-hi, el clima és temperat, el sol us torrarà de ple i les platges us esperen'.netes, immenses iacollidores.

Però no hi aneu per judicar una forma de vida, un sistema polític fent comparacions amb Catalunya o amb la vostra pròpia vida.

Vàrem anar amb molts turistes que feien una crítica demolidora de Cuba, només basant-se en el servei que els hi havia ofert Cubatur, la companyia turística Cubana. Que si el menjar, la neteja, la lentitud, etc.

G a le rie s B e llm ira rentre Passatge Marquès de Camps, 8

i Plaça 11 de setembre, 7 - SALT

.V-UF'- t V - ; ^è s * 'cS

Pàd^ ecVod°e\ec

T e '23 .22 Pe

,w®s£*

Te'

f u e c »

i Te'

U » 0 ®8 »

V s / \ a r ' ?

Quan hom va a un país estranger, cal que s’adapti al seu sistema i accepti de bon grat les limitacions i modes de vida propis. Si no, que es quedi a casao, com a màxim: Canàries.

Les ànsies de conèixer i aprofitar al màxim el temps de les vacances, oogueren més que el cansament del viatge i a l’hora d’haver arribat a Villa B a c u ra n a o i haver-nos instal·lat en la nostra habitació en un bungalow, ja eren al centre de L’Havana.

La primera sensació és estranya, una immensa zona colonial, mal conser­vada però molt bonica, molta gent pels carrers, els nens i nenes amb els seus uniformes i fulards al coll, la gent fent cua en algunes botigues abans d’obrir, els cotxes, velles “haigas” americanes dels anys 50, destartalades i un fum i una olor a la qual costarà adaptar-se. La del ‘‘petroli” que deixen anar a escap lliure les centenars de guaguas que corren per L’Havana, a tot drap i plenes de gom a gom.

L’observació meticulosa de la vida al carrer, permet veure’n els trets' essencials de la vida cubana i dels 70% de blancs, 12,4% de negres i 17,6% de mestissos que formen la població.

Tothom té feina, això no vol dir que tothom treballi, el treball dins les societats socialistes és d’uns ritmes més suaus que els nostres. Hi ha molta més gent de l’estrictament necessària per feines concretes, i evidentment es nota perquè tota la vida esdevé més reposada. La seguretat de tenir un lloc de treball, no angoixa a la gent.

M ecanització de la collita de la canya

Central:GIRONA - Pont Major, s/n. Oficines i tallers: Tel. 21.45.50 Pedrera i plantes: Tel. 20.96.62 _

Delegació:BARCELONA - Parets del Vallès C/. Evaristo Juncosa, s/n.Tels. 562.08.52 i 562.09.98 ____

Domicili social: C/. Comerç, 42 FLASSÀ (Girona)

/ /CGNSTRUCCIONES

RUBAU-SA

“ Els seus ulls són la seva vida”

JA U M E TARR.US GALTER

Màxima varietat i qua­litat en models de montures — Graduació de la vista — Adaptació de Lents de Contacte — Lents de Potència Progressiva — Vidres Zeiss.

Llicenciat en Ciències Físiques Òptic Diplomat

OPTICA TflftftUS,s.n.Santa Clara, 54 - Tel. 21.37.50 - GIRONA Dr. Ferran, 1 - Tel. 23.06.61 - SALT

Descompte del 10% per a jubilats socis del “ Casal de Jubilats”

Una característica de les nostres societats capitalistes són els aparadors, les botigues plenes de productes, els anuncis lluminosos i la publicitat. Tot això no hi és a L’Havana. Ni els mercats setmanals dels nostres pobles, es poden veure.

UNA PINZELLADA HISTÒRICA

Després de la revolució del 59 i la impossibilitat de continuar amb l’existència d un capitalisme progressiu, ja que els nord-americans ho varen impedir amb els seus intents d’assalt a l’illa (durant l’època del progressista? Kennedv) que foren fustrats pel poble cubà. Fidel Castro, El Che Guevara, etc. no tingueren més remei que cercar mercats per vendre el seu sucre i comprar els productes industrials que necessitava el país. La Unió Soviètica fou i era l’únic país que podia substituir els nord-americans, i així va passar, però tot això tingué com a conseqüència que la població estigué durant molts anys amb l’alimentació mínima i calgué fer un gran canvi de forma de vida. Per un altre costat augmentà la dependència Cubana enfront la Unió Soviètica (militar, econòmica, cultural) que ha arribat a notar una gran presència russa pels carrers de Cuba i un cert descontentament de la població d’aquests russos altius, que menyspreen el poble cubà.

Cal tenir en compte aquesta sèrie de fets per comprendre el que dèiem més amunt.

Ingeni sucrer. Gravat del segle X IX

En definitiva avui a Cuba no hi ha atur, l’índex de mortalitat infantil és més baix que l’espanyol i no hi ha analfabets. Si aquestes tres coses no són importants, comparem-ho amb els països de l’àrea caribenya on, per exemple a Haití, els nens encara es moren pel carrer. Tornem després d’aquest breu repàs històric a la vida del carrer.

La presència catalana a Cuba havia estat molt gran i la prova són els noms dels carrers i algunes botigues.

Sopant un dia amb uns amics en una terrassa a l’aire lliure s’acostaren uns músics, ja grandets, però molt bons, que cantaven per als clients. Els hi vàrem dir que erem catalans i un d’ells, de cognom Forcada, ens digué, amb accent cubà, que la seva mare era de Tarragona. Molts catalans hi feren fortuna, d’altres només hi deixaren el nom. A la guia telefònica de L’Havana hi ha moltíssims noms d’aquí.

LA BODEGUITA DEL MEDIOLA HABAHA. COSA

t$PK3AUO*BÉS EN

MOJttO CRfOttO

CHAPARRA CU»A 9CUA CU8AN MANHATTAN M A fttm 800€GUTfA CUBA WHZ TOM COUJNS RON c o u rn sDAIOUIWcmcurr«ftMOÜTH BATffiO UMONADA ClARETt

£SPEOALH>AO EN COMtOA CfaOliA

FRUOtES «GROS PtERNA ASADA LECHON ASAOO MASAS 06 RUERCO FRfTAS « X tO CACEROtA PtCAOHXO A l JUGO APOfiREADO 0£ TASAJO MOROS Y CRíSTiANOS ARR02 8LANCO

ENSAiADA OE EST AC(ON OUtCCS EN AlMtBAR CON OUESO PAN V MANTEQUJUA CAFE CRKX10

BQNtS HAVANA CUMt «NOS DE tMfORTAOON

CARTA StASCA CWÍTAOfiÓ AN£JO EXTRA SECO

T » roROSAOO8LANCO

a p fiA ÍMPORTACtON

TRÍPIE « cCACAOMENTACAfEPiATANO9*ÜA

El món cubà' també pateix greus problemes que s’observen al carrer. Passejant per la zona moderna, se t’acosten xicots joves i et diuen: “ Cambio, cambio a 4” . És el mercat negre, el canvi oficial del “ peso cubano” equival a 1 dòlar, però al carrer te n’ofereixen 4 ó 5 pesos per un dòlar. I, què en fan d’aquests dòlars els cubans?. Doncs, compren a través d’algun amic estranger en les botigues per a turistes dels hotels, els objectes que per a ells són inaccessibles: texans, espardenyes d’esport, radiocassettes, roba occidental, licors i també els havans de bona marca.

Aquest fet molt generalitzat a les ciutats, és un problema molt difícil de s o lu c io n a r , a.menys que el govern augmentí el consum i permetí un mínim d’implantació de l’economia individual.

L’altre gran problema pels cubans, és el control ideològic i polític. Molts tenen una doble personalitat, al carrer diuen una opinió que a casa seva, amb tranquil.litat'serà diferent.

Una bona part de la població té família als Estats Units i això marca moltl’estil de vida.

La vida cubana, diguin el que diguin, ha millorat molt si ho comparem amb 30 anys enrera. Tenen grans i greus problemes que si no els resolen (mercat negre, vigilància ideològica, baix nivell de vida, ...) poden portar molts maldecaps en el futur.

Cal però, per tenir una visió molt més ampla de Cuba, que aquest petit article llegiu i, si podeu, anar-hi. Allà, si sabeu fugir de les rutes oficials per a turistes i fer la vostra pròpia ruta, coneixereu la vertadera Cuba i els Cubans tal com són. I us agradarà la seva amabilitat i us fareu amics de seguida.

I el dia de marxar no sabreu el com ni el perquè, marxareu amb recança i poques ganes, perquè haureu començat a estimar aquesta illa com si fos una mica la vostra terra.

Xavier Coromines Estudiant d’Història Moderna

Fa poc temps va fer un viatge a Cuba del que ens ha narrat les seves impressions i formes de vida

Carta als Ministres de l’O.P.E.P.Excms. senyors:Ara farà 10 anys, va co m en çaria crisi de l petroli. Una crisi im portantíssim a

en la que la vostra o rgan ització h i té m olt a veure. Era, si no recordo m alam ent, l’octubre de l ’any 1973. A questa crisi encara l ’està p atin t tot el món, però d ’una m anera m és acusada el m ón occ identa l en el que ca l incloure-h i Espanya.

Sabeu: N ingú dels m ilions d ’espanyols que aleshores es guanyaven força bé la vida, pod ia esperar de vosaltres una cosa així.

Eren tem ps en els que tothom parlava del m iracle espanyol: les hores extres perm etien la com pra de la televisió, els “sis-cents" o l’“O nd ine”, les lletres a “plaços", l’adquisició d ’una parcel·la en alguna urban ització de m untanya; els electrodom èstics, l ’espectativa d ’un xa let o un bungalow a la costa, les vacances passades p e r prim era vegada a l’estranger, e l canvi sovint de vivenda, la capacita t de la pesseta en la inversió, e l negoci re n d ib le a c u rt termini... tantes i tantes coses que s e ’n van anar en orri aqu e ll octubre de 1973, quan esc latà la crisi energètica, i la vostra organització, unilateralm ent, sense com ptar am b els altres, va decid ir tot de cop dob lar els preus del petro li i dels seus derivats...

O O OM és tard els preus es triplicaren, i m esos després tornarien a pujar... i a ix í

fins avui. Si llavors la gasolina no arribava a les 2 0 pessetes, i això, la súper...!O O O

Senyors de l’O.P.E.P., la vostra política sobre el petroli, que dèieu s ’esgo­tava va acabar am b e l som ni dau ra t de m ilions de fam ílies i e l "boom econòm ic" espanyol va fer fallida.

Van co m en çaries veritables d ificu ltats econòm iques, el “c rack” de m oltes empreses, l ’aco m iadam ent de cen tenars de treballadors, el fantasm a de l’atur... les cues a l ’oficina d ’“em pleo" p er a cercar treball i les cues a la m ateixa oficina per a cobrar el “desem p leo ”... i van com en çar els tancam en ts de cen tenars d’empreses, i para litzac ió de la inversió industrial.

Entrava en contrad icció tot un pu ixan t m odel de vida... Havia es ta t tot allò un sim ple m iratge? El desenvo lupam ent de l'econom ia espanyola estava assentada sobre peus de fang?

Les inefab les estad ístiques d ’inform ació i turisme, van fer fallida també. El triom fal creixem ent anual de l p roducte nac ional brut, es va traduir en estad ís­tiques de creixem ent zero i d ’aug m ent incessant de la corba d ’aturats...

I es va posar en qüestió tot allò de l turisme... e l turism e com a pan acea del creixem ent espanyol... Recordeu, que com ptàvem els turistes, els rics i els d’espardenya... El turista “25 m ilions" i després el turista “3 0 m ilions”... Després de la vostra decisió, els turistes, senyors de l’OPEP, ja no van venir tant!

I els m ilers d ’im m igrats que a Catalunya o a l’es tranger cercaven un futur més estable, i que s ’hi havien tras lladat am b els m obles a coll, a rrib an t am b el “Sevillano", tram pejant les despeses perqu è havien d ’a lim en tar a ltres boques, tam bé van veure ta llades les seves il·lusions...

Molts, no sé si ho sabeu, havien deixat un p e tit hort, o una gran finca com a jornalers, i de l’àrida Extrem adura o de la seca Andalusia (el vostre Al-Andalus), havien vingut a les nostres c iu tats p er oferir-se com a m anobres de ia construcció o com a m ecàn ics en cam í aprenentatge, dins qualsevol dels engranatges industria ls de les nostres fàbriques...

I avui m olts d ’ells han tornat ja a les seves terres o bé m alden d ’em presa a em presa a la recerca d ’un lloc de treball... Tal vegada es troben cobrant uns baixos subsidis de desocupació — si és que en cobren—, dins l’incert futur econòm ic que preveuen gris o negre... 1

O O O

Ben cert que dins la vostra organ ització hi han hag u t sem pre postures i faccions diferents... És veritat que uns països han es ta t m és falcons i que uns altres m és temeraris... Però els falcons sem pre, gairebé han guanyat. I la postura agressiva d ’arru ïnar com fos, el m ón occ identa l va perdu rar a cadascuna de les vostres in term inab les con ferències negociadores.

C ada cop que us reuníeu, teníeu el m ón industria litza t am b l’a i a l cor! Les ràdios i els diaris, tothom , estava p en d en t de les vostres decisions... Aquesta vegada, a quants dòlars e l barril, pujaria e l petro li? A i la... la decisió era im portant!

En els països subdesenvolupats, si bé tam bé estaven p en d en t dels vostres acords, la p reocupac ió no era tan angoixosa com la dels països industrials... I és que, ja se sap, la crisi en e l tercer món, encara no ha arribat com a tal crisi, perqu è la p e rm an en t misèria, d ifíc ilm ent els pod ia fe r tastar l ’abun­dor... La m isèria i la pobresa ja la viuen cada dia...

Tot i que les grans m ultinacionals petro leres (!'Exxon, la Shell, la Texaco, la G ulf O il o la British Petroleum ...) no han de ixat de guanyar grans diners, im portan ts diners, la veritat és que teníem els líders occ identa ls preocupats... En C arter o en Reagan, la Thatcher, l’Smith, els fè ieu tronto llar de neguits i preocupacions... La seva con tinu ïta t po lítica perillava... els prob lem es econò­m ics els posaven malalts... No els deixàveu dormir...

I vàreu estendre la fortalesa dels petro-dòlars... i e l tam bé m ite de la prosperitat i la riquesa dels àrabs... la in fluència dels xecs, d irigents àrabs a les terres occidentals era un fet... S ’invertia im portantíssim es sum es en altres països... El rovell del món es traslladava p er m om ents als països del go lf pèrsic... El petro li de Kuwait, de Qatar, de l'Aràbia S a u d í vessava gen erosam ent de les canonades i les grans flam arades dels pous (els pous de riquesa negra) no s’extingia ni de nit ni de dia... Eren les m il i una nit fetes realitat.

I els països que teníeu riquesa petro lífera vàreu con èixer el boom econòmic... l ’abundor... el ràpid progrés material... I en canvi la recessió eco­nòmica era evident al món occidental... Vosaltres, ja ho intuíeu!...

O O O

Ara, deu anys després encara no hem sortit d ’aqu ella crisi, i la vostra organització ha decidit ú ltim am ent ba ixar en p art els preus del cru...

S ’ha dit que els països industria litzats no pod ien p ag ar l’a lt cost del producte, i havent de reduir les im portacions, en el m ercat hi havia stock abundant de petro li sense exportar...

Qe totes m aneres els preus encara són exorbitants, i a l nostre país ben poc s’ha conegut... la gasolina està à l m ate ix preu... i no la baixaran pas!

De totes m aneres darreram ent no heu esta t gaire de sort... A lguns països de la vostra organització, tam bé han en tra t en la crisi general; Nigèria, Veneçuela, i m olt especialm ent Mèxic, que ha hagut de fer suspensió de pagaments, p er l’enorm e deute am b l’exterior...

Altres països de la vostra òrbita com l’iran i l’Irak es troben enfrontats des de fa tem ps en una guerra brutal, p e r qüestions de fronteres i p e r raons religioses propiciades p e r l ’ayato llah Jomeini... I altres països han exp lorat nous recursos energètics o inclús han trobat grans bosses de petro li com les del M ardel Nord.

O O O

La vostra organització p e r prim era vegada trontolla i es torna inestable. Ja no hi ha aquella fèrria disciplina... l ’acab am en t d ’una voluntat unànim e, en pu jar i pujar el preu del petroli... Ara és el dò lar el que es dispara... e l que cada dia estableix un nou rècord de cotització.

De totes maneres, encara teniu m olt de poder. Penso que massa. Gran part de la reactivació econòm ica m undial passa encara p e r vosaltres...

Espero, doncs que sereu m és raonables i que el preu de l’“or neg re” (petroli) resti estab ilitzat p er una tem porada. S i no és a ix í tots sortirem perdent. Ja ho sabem que el petro li s ’acaba, i que ca l buscar noves fonts energètiques, però no es pot abusar en els m om ents delicats...

Ah! Desitjo que trigueu a reunir-vos i a dec id ir coses i m és coses. Ben segur que en els vostres països tam bé teniu problem es dins a casa, i ara cal que hi poseu fil a l’agulla. Us dem ano que no ens falleu i ens deixeu un tem ps en calma. Us ho agrairem...

Res més... Amb tot respecte...Salam...M A R T Í FITA i CASALS

MECANICA - XAPISTERIA - PINTURA RENTAT - GREIXATGE - CANVI D’OLID epartam ent especia litza t de reparació RENAULT

AUTOMÒBILS!

JUNGA s/aCOMPRA-VENDA D’AUTOMÒBILS

Travessia Sta. Eugènia, 18-22 - Tels. 23.44.32 - 23.63.71 - GIRONA

ENGUIXATS DECORACIÓ

Travessera de laCreu, 13,2.on, 1.a- Telèfon 21.83.51 GIRONA

Agencia de seguros

Passeig Verdaguer, 11, pral. 1 ,a t ~. o o . o SALT

Parramon Maurici

Salt Sardanista Secció curset de sardanes

- w

en el món de la sardana

La sardana en el m ón infantil ha de tenir una im portància vital envers la form ació de l’infant cares a ajudar a conèixer la seva pròpia identitat. D’aquí ve la im portància de l’ensenyam ent de la sardana, sigui m itjançant cursets, a l’escola, etc.

Salt sardanista cada any fa un curset de sardanes per a nens i nenes, això vol dir que a Salt hi ha m olta m ainada que sap ballar, en canvi a les audicions no es gaudeix mai de la presència dels infants. No us sem bla que hauríem d’estim ular una m ica a la m ainada que quan hi ha ballades

PRODUCTES CÀRNICS

Brugués s/aR.S.I. núm. 10 4 2 6 5 /C A T

Carrer Pere Coll, núm . 1 Telèfon 2 3 .8 4 .2 4 - S A L T

Talleres

C. OrdonezReparación

de blanchistería

Pintura* ica

Turó , 1 1 M a s s a n a s/n .Tel. 2 3 .3 3 .8 8

S T A . E U G E N IA DE TER G irona

■*

AIGUAVIVA-Tel. 24.19.11

...quan volen entrar en una rotllana els hi hauríem de deixar posar... la sardana és una

cosa de tots.

Foto: Antoni Bonadona

La sardana és una cosa de tots i per això quan algú dem ana per entrar en una rot­llana tant si és petit com gran, tant si en sap m olt com poc té tot el dret de posar-s’hi.

La sardana és quelcom més que una dansa ballada al só d’una cobla, conèixer là sardana és esdm ar el nostre país i el nostre poble.

Salt Sardanista Monitors del curset de sardanes

Juliol 1983

de sardanes anessin a la plaça i que quan volen en­trar en una rotllana els hi hauríem de deixar posar?; no com m oltes vegades que quan un nen dem ana per ballar, se li diu que no, perquè tenim por que no en sàpiga prou o que no ens deixi ballar am b els braços enlairats.

IXè curset de sardanes de Salt Sardanista en el pati de les Dominiques.

...a Salt hi ha molta mainada que sap ballar sardanes...

Foto: Josep Pons

Li ofereixen Recollida de rodets (servei 24 hores)

Venda de tota classe de material fotogràfic Fotografies carnet Fotografies estudi

Especialitzat en reportatges Casaments - Bateigs - Comunions - / a domicili

€&atftor

Càrnicas Gerona, s.a.

i 9

José Vila Planella

P a s e o d e Olot, s /n . - Tel. 2 3 .7 4 .2 9 - S A L T

a n a n t p e r AQ UESTS MONS DE DÉU, QUE SÓN ELS NOSTRES

A la raconada de Sant Aniol de Finestres hi trobem, a fe meva, un grapat de bocins de paradís. Un d’ells és la Font dels Sucals (per si vingués de suc) o dels Socals(persi vingués de soc). No sé com s’escriu. Només l’he sentit dir. >er atènyer-la podeu anar fins a cal Sastre, un dels hostals del poble, o fins a can Tura, l’hostal de Baix. Podríeu anar amb el cotxe, si ho preferiu, un xic més enllà, però va més bé deixar-lo aquí per mor de poder fer un vol com d’una anella. Amb el cotxe a l’ombra del campanar de la parròquia, podeu començar la caminada. Tres o quatre hores si us afanyeu i no us entreteniu; quatre o cinc, si us agrada fer parades intermitents per tal de gaudir de la panoràmica feréstega dels cingles de Finestres, i quedareu plenament satisfets de l’excursió.

Molt aviat, a peu de carretera veïnal, trobareu un casalot. Sembla més una cort que un habitatge mig passador. Molt menut. Esquerdat i abrigat de romagueres i d’altra malesa. A poques passes d’aquí us sorprendrà una casa amb vidrieres al Sud, gran, tota blanca, amb unes alzines de molts anys i un roure amb mil braços estesos per a saludar-vos cordialment. La seva pell reguerada de cos, mans i dits us dirà riallera que fa segles que vigila i assenyala el trencament del camí cap a la Font dels Sucals, el camí que passa per la part del bac, fins a les Canaletes, un altre mas feixat que es troba més amunt, al peu del cingle. A la part soleia, a la banda dreta del riu, hi passa un altre viarany que enllaça amb el de l’obaga, sota mateix de les Canaletes. També es podria pujar pel llit del riu, però té tants saltants i gorgues, que quan van plenes, fan molt difícil l’ascensió.

Aquest és un camí d’aventures o de persones a les que agrada de fer camins extraordinaris. Nosaltres hem seguit per la part obaga. Uns metres per sobre mateix del riu, fins a uns camins escalonats des del bosc fins a la margenera amb avellaners, boixos i didortes que s’estimba fins el riu. A la punta d'una d’aquestes feixes, de les del mig, comença a enfilar-se molt suaument el camí. El terra és molt fressat, segons a quins indrets, però els brucs, les romagueres, els arboços i d’altres lilaines boscanes, que creixen a banda i banda del camí, s’arramben tant unes contra les altres que a voltes et cal caminar de quatre grapes per a poder avançar. No et descuidis d’un tallant ben esmolat. No portar aquest estri company ens ha costat més d’una hora saltar un petit caire de muntanya que no val la pena gastar-hi més de vint minuts. A trossos, dret com un home, a trossos, fent el gat i larata,esgarrinxatsde braços i amb els cabells barrejats amb tota mena de menudalles d’esbarsers i brucs,

AJUNTAMENT DE LA VILA DE SALT

ESCOLA MUNÍCiPAL DE BELLES ARTS

C L A S 5 C S D £ O iB U iX

ARTÍSTÍC i LÍNCAL

ÉXPOSÍCÍ0 DE TREBALLSCARRER Dr FERRAN Nú»21 BAÍXOS

DICS 2 2 -2 3 -2 4 -2 5 -2 6 DE JU L IO L

HORES D £ 7 A 9 TA R D /V

A N Y 1 9 8 3N/M.

■AJUNTAMÉNT

PASSdG Dl OLOT

$ □ □ □ □ □ □ □ ! 1 g l | I ||— |l I r 1 \ tSCOLA MUNÍCÍBAL D£

\ B£LL4S ARTS

hem sortit al que en altre temps eren les feixes de les Canaletes. Ara és una estora de llistó alt, planter menut, i no tan menut, de trèmols, castanyers, matolls rasposos d’alsinots nualluts amb un enterenyinat de didortes, i romagueres farsides de móres, i reganyant les pues de cap a peus. Sobretot romagueres pessigants. A voltes les atuïm a cops de vara de freixe. En una clariana del bosc ens n’havíem proveït d’una cada u. Del contrari hauríem hagut de claudicar miserablement. A voltes no ens quedava altre remei que doblegar el genoll i morrejar el terra, com aquell qui diu. Amb aquestes, hem passat per sota les branques d’uri cirerer. N’hem gaudit d’una fresca reconfortant. No hi hem apagat la set perquè el temps de les cireres ja havia passat, però més tard ens han dit que eren de les grosses i d’aquelles tan dolces.

1i

Molt aviat a peu de carretera veïnal, trobareu un casalot.

Mirant de no deixar el rastre que les guilles, senglars i d’altres habitants del bosc tenien ben petjat, hem arribat a les parets de la part del darrera de les Canaletes. En saltar unes lloses que tapaven un rec d’escorrialles, ens han fregat els nassos, per entre les branques d’un pressaguer i unes falgueres, uns penjolls de raïm. Hem fet un salt i hem engegat un “carai” sonor i a una sola veu. Però la coral no ha pres volada. El so desmaiat d’un “són verdes”, ha tirat, com aquell qui diu, músics i berra tot per terra. S’estroncà la salivera que ens havia provocat el pensament de menjar i xupar del fruit de la parra. Què hi farem! Ja beurem aigua més enlaire. Seguidament s’arriba al corriolet que et porta fins al riu i al bon camí. Bo, certament. Les romagueres s’han quedat enrera, a la part obaga. Ara ja enfilem el camí dret i encabriolatcom una serp llarga, recargolada i amb el cap que li arriba fins al forat de bassalt d’on surt un doll d’aigua fresca i regalada. Quasibé al mig del riu es donen les mans els camins germans, el de l’obaga i el del solei. La següent vegada agafarem aquest. No hi ha espines i ens

Distribuidoroficiatpara Girona:

C a rre te ra V e lo m o to r T o t te rre n y Tria l - C ro ss

Benelli - Laverda - MoriniHarley-DavidsonMotobi - Lambreta - Merlin

BVIMImportador para Espaha

Hernàn Cortes, 121 Tel. 23.10.61 SALT - Girona

RamónyCajal,4-Tel.24.00.61 -SALT

VENDA RECANVIS TALLER REPARACIÓ

Im portador per a Espanya

CHIARAVALULA CORONA DEI CAMPIONI

RLASiniCA mm

ariete

BUZZETTI

/

han dit que és molt ben fressat i ample. Es pot fertot dret i àmb el cap ben alt, que és com dóna gust d’anar pel món. A més s’enflaira millor l’aroma del romaní mesclada amb la dels plançons d’alzina.

L’última pitrada és per eixerreir-te les glàndules del suar i escrostonar-te els ronyons. Pots arribar a quedar-te com un còdol del riu: xop per fora i ressec per dins. És com un camí de cabres que diu la gent del país. Més que estirat per terra es pot dir que està estintolat a l’esquena de la llenca de lava rogenca i bassalt d’un blau fort que es va aturar allí, qui sap els segles que fa, tot baixant dels cràters de les Medes, germans bessons dels d’Olot. Mitja hora d’anar trepitjant el camí-serp i d’arrapar-te pels arboços de les vores quan has de pujar els peus als tres o quatre escalons que de tant en tant trobes, i comences a sentir la cantarel.la de l’aigua fresca que cau pedres avall. Això t’anima a aixecar el cap i tibar l’espinada com una ballesta per a disparar amb força les cames que ja es comencen a fer “figa” —s’ha de tenir en compte que passant de la mitja centúria les molles grinyolen i ja han perdut la viriordels quinze anys—. Però, ací un bufet i allà un saltiró i t’estasses de boca terrosa al doll de la font dels Sucals. Ningú aniria a cercar aquell bé de Déu de l’aigua de la vida en aquells clotarals encinglerats. Serviria d’escenari d’un conte d’aquells que per casar-te amb una princesa, de les d’abans de la Maria Castanya, havies de portar la flor de l’alegria, després d’haver atuït dracs amb set caps folrats d’ullals decantats cap el defora de la boca i que formaven una trampa de doble serra obrint-se i tancant-se contínuament i petant com un fuet de carreter.

En un girar d’ulls, fas el pas d’un forn a un frigorífic; de l'infern al cel que diria un predicador ben intencionat. Certament, arribar a dalt, sembla un salt del dolor al goig a desdir. Si no us ho creieu, us convido a anar-hi. Sabreu de quina terra som fills. Us ho deixareu dir tot mentre no us distreguin de la verdor, ni del sol, ni de l’aigua, ni de les pujades i baixades d’aquestes nostres muntanyes regalades. Us parlo dels jardins empedrats, enflorats i ruixats, que són a tocar els nostres nassos i, sovint, en desconeixem la seva existència. El dia que se n’enamori segons qui, d’aquests indrets, serem a l’olla: els empastifaran de pega negra. Llavors, adéu tartana. Aneu-hi abans que no us estripin la postal feta de rocs, d’ombres, de colors, d’alts i baixos amb espines al natural, que tampoc mosseguen tant com per morir-hi. Encara s’espavilen.

Un cop refets de l’embardissada i dels camins de cabres, hem anat a fer una petita exploració. Cap dels dos no ho coneixia de debò. Solament hi havia sospites —més tard confirmades per l’hostaler de Sant Aniol— que aquell camí, ara molt fressat i ombrejat, ondulava suaument, com un vol ras d’oreneta per sobre d’uns camps de blat, fins a Font Pobra. Ens han dit que amb tres o quatre hores podíem anar a can Xel a fer-hi una capbussada a la piscina i una xafada de costelles de xai al menjador dels bateigs i casaments. L’exploració s’ha acabat amb el suc de tres peres de colló de frare (remenudes i molt dolces) que hem abastat d’un perer de les feixes de la Plana. Un mas que, a jutjar per la terra, ara prats naturals, per la cabanya amb arcs i pel pou d’uns seixanta metres de fons i amb aigua i tot, deuria ser un mas dels de dos mossos, criades, ramats d’ovelles i vaques, potser dida i tot, i molts fills i filles per anar pujant la casa i fer fort l’exèrcit del rei.

Hem retornat a la Font dels Sucals i hem seguit cap a Sant Aniol de Finestres vorejant la cinglera que esguarda i encercla els camps, masos i cases del poble, a la part oposada del Santuari de la Mare de Déu de Finestres, que es retallava sobre la cresta a l’altre costat de la fondalada. Una carretera de carros,

Gestoria

S anta C lara, 15 C arrer Nou, 18, Pra^Tels. 20.83.58-21.58.04 G I R O N A

F incas - S eg u ro s

Oficina tècnica automovilista

Teixidor

Especialitats carbòniques

□Promptitut en el servei □

Bosa CostaC / Torras i Bages, 3 5 Tel. 23 .63 .81 - SALT

H e la d o sBombonería

P a s te le ría

ArmengolAngel G uim erà, 57 R am ón Sam bola, 2 Tel. 2 3 .77 .01 - SALT

C o n stru cc io n es

X ifr a ^ s ^Passeig d’OI°t, 2 5 0 Tel. 2 3 .7 9 .2 9 - SALT

vinguda a menys en passar a camí enroquissat, amb moltes ombres i de molt bona petja, ens va acostant cap al poble. Sovint trepitges, durant una bona estona, llargues Ilosardes piquellades, per l’erosió de l’aigua, d’un ruixim de granets com de sucre tirant a cendra. És molt maco i de bon fer. De tant en tant es veuen, ben lluentes encara, unes fletxes pintades amb groc. Deixem el camí ample i tan ben pintat i ens enfonsem per un corriolet estret que s’esmuny cap avall. De seguida arribem al clatell d’un collet amb dues vessants: l’una cap a la dreta, pel solei, i l’altra cap a l’esquerra, per l’obaga. La del solei ja la coneixem. Hi ha el camí que s’estira, ara amb revolts, ara amb saplanets i graonades, fins a la carretera de bosc que empalma amb la d’asfalt, on hi hem deixat el cent trenta-tres. Com que avui estem de “ bagues” i anem per camins nous, després d’un intercanvi de preguntes i respostes, ens hem decidit pel camí de vaques que s’endinsava per l’esquerra de la muntanya. Al cap de poc, ja fèiem el geperut per sota i per entre les mates de bruc, d’arboços i d’altres vegetals grossos i petits. Allò semblava un formiguer de plantes. Cap no pessigava. Totes et volien amaganyar. Però tenien una pell aspra a més no poder. Ésclar, la rosada i l’aigua batent de les tronades no tenen aquests ungüents finolis i greixosos dels nostres xampús. Elles es renten al natural. Si no plou, hofan amb la pròpia saliva,0 no ho fan.

Per allà aquells sotes, encara hi hem collit unaflotaradadebeqúetes — en d’altres indrets en diuen rossinyols— que han anat a raure al sarró a cantar amb les que portàvem de l’embardissada del matí. Les manyagueries rasposes han durat poca estona. Ha sigut com un somni ben natural i sense ensurts grossos. Només algun panxec espasmòdic i alguna estrabada sense complicacions de mala llei.

Al cap de poc, el cingle ens ha tallat el camí que, a clapes a clapes, anàvem baixant. El pensament de tornar enrera ens ha afinat la vista i hem començat a examinar els relleixos, plens de plançons retorts, fins que ens hem quedat amb el que es retirava més amb una escala; estrafeta i mal escalonada, però suficientment apta i segura per despenjar-nos avall. Al cap de pocs minuts ja rossolàvem per un caminet que ens ha menat de dret a un safareig d’aigua verdelosa, amb una goma que gitava aigua clara, però no tan fresca com la que havíem deixat a dalt dels cingles. Però Déu n’hi do. Hem descarregat els matxos1 hem cremat un parell de celtes mentre ens amaràvem d’un airet ressuscitador d’allò més. Mitja hora més de carretera planera, fresca, ombrejada i pendent en avall i ens seguérem al menjador reconfortant de Cal Sastre. Acabàvem de cloure l’anella i recomponíem la trescada amb les dades i referències que ens anava donant l’hostaler mentre ens mesurava el vi al porró i ens capbussava una Sant Miquel al got. L’hostalera, a la cuina, anava per l’amanida, el xai i els bolets que ja tenia a la cassola. Fantàstic! D’onze a quatre de la tarda es podèn fer moltes coses sense fer cap mal a ningú i deixar l’esperit més esponjat que una màrfaga de pallons.

La següent podria ser: sortida del poble de les set fonts, cal Sastre, la Font dels Sucals, la Plana, Ventós, can Tià, can Bernadella, Font pobra (que no en té res de pobra), can Xel. I pels valents i amb dèries geològiques, el volcà de Santa Margarida, un embut de mig quilòmetre de diàmetre clavat a la gorja del monstre de foc adormit.

Qui s’hi apunta!

IEMTHEELLBP A S T IS S E R IA

Ctra. d e P a lam ós , 3 0 T e lè fo n 81 .9 6 .9 7 L A P L A T J A D A R O

C a rre r M a jo r , 1 6 T e lè fo n 2 3 . 3 5 . 3 3

S A L T

El meu Cinema de Salt_______

No em sap cap greu confessar que tota, o pràcticam ent tota, la meva cultura general i fins i tot la meva fantasia o el meu ésser o la meva personalitat, digueu-ho com volgueu, és c ine­matogràfica.

Per a mi el cinem a Núria de Salt, va ésser la meva escola de la vida. I estic molt d’acord, amb una frase del d irector francès, François Truffaut, quan diu que el “cinem a és més im portant que la vida”. Fins i tot n’hi ha una altra, que varen fer fam osa els empresaris del C inem a M odern, en la seva primera època — i que un d’ells és el m ateix em presari dels dos cinem es de Salt— i que dèia “Qui estim a la vida, va al c inem a”.

Ara no em posaré nostàlgic ni “carrossa”, evocant aquells dium enges després de dinar, a les tres de la tarda i després d’haver recollit els diners necessaris —set pessetes— i anar corrents cap el cinem a Núria a fer cua per entrar primers i poder veure els program es dobles am b “N o-Do” incluït, i que a la mitja part ens en portàvem “El Capitàn Trueno”, “El Jabato”, “El M endoza Coit” o “El Cachorro” i ens posàvem a llegir, esperant el com ençam ent de la “bona”.

No voldria pas, però, oblidar que per aquella època hi havia el c inem a de Can Panxut i que es fe ia després de què en Junquera, en Torragrossa, en Sori i altres hom es im portants del patronat d’aquella època, sortissin de “Funció” a l’església de Salt. He de dir, però, que mai em va agradar el c inem a del Patronat, eren velles i no ererí bones, a més no hi havien ni “quadres” ni “program es”. Per a mi el c inem a era “El N úria”.

Però he dit que no em volia p osar“nostàlgic” i aniré a parlar del cinem a, ara a Salt, partint de les dues sales com ercials que hi ha actualm ent. El Núria i l’Esplai. D eixeu-m e fer un incís, el cinem a Esplai crec que mai ha arribat a identificar-se com el cinem a de Salt, ja eren altres tem ps i com que al principi.era una Sala de Ball, sem pre ha quedat com l’altre c inem a de Salt i llavors jo ja anava a Girona, que en el fons era la meva il.lusió.

A ctualm ent tenim , he dit, aquests dos cinem es, que estan ben acondiciats, cal recordar que l’Esplai va ésser el primer cinem a am b aire condicionat, abans que qualsevol de Girona capital, am b una program ació podríem dir per adults, encara que per un bon cinèfil de vegades les pel·lícules ten ien molt que desitjar, aclarint que no és ben bé culpa de l’em presari, perquè per exem ple am b la pel·lícula “L’hom e e le fan t” hi varen anar-hi

El cinema Núria, avui...

dotze persones i no parlem de “La Plaça del D iam ant”, així com d’altres, m oltes altres, com per exem ple ara últim am ent “La Mujer del Lado”, una pel·lícula “exquisita”, en canvi quan fan “El Manolo Escobar”, “Els Kun-Fus” i “Todos al suelo”, necessiten posar-hi més cadires. L’altra, el de sem pre, des de fa molt de temps està portant una program ació de C inem a Infantil-Jove- nívol, i que de vegades fan pel·lícules d’una gran qualitat.

He de dir que, ara fa pocs dies, en aquest cinem a, el Núria, ha estat de reform es tècn iques M ’explicaré, la pantalla que hi havia, tenia cap a 2 0 anys o més i ja no sé si era una pantalla o un drap brut. Finalm ent ara s’hi ha posat una pantalla — encara que de segona mà— però com cal i de les bones, així com el sistem a de projecció de carbons — i que moltes vegades no s’hi arribava a veure del fosc que quedava la pantalla— i s’hi ha posat el sistem a actual de làm pares, així com el c inem a continu i sense canviar tant “els rotlles”.

Resum int i concretant, a Salt, tenim dues sales de cinem a, una infantil i l’altra per a adults, am b unes condicions gens envidiables dels cinem es de Girona, i que no els saben aprofitar. Amb això vull dir que no hem de deixar que aquests cinem es esdevinguin cinem es de barriada, sinó d’un poble viu i que estima el c inem a i aprofitem la sort de tenir-ne un per als joves, perquè aprenguin a estim ar-lo, cosa que a G irona no tenen.

P. D. D em anaria als em presaris dels cinem es, que rotu- lessin els dos cinem es, ja que la gent de Salt sabem quin són el Núria i l’Esplai, però la gent de fora, no.

GUILLEM TERRIBAS

Construcciones

FRIGOLÉ,Avda. Generalísimo, 50

Teléfono 44.02.08 BESCANÓ

Cerrajería y carpintería metàlica de hierro y acero inoxidable

MOBRA, S.A.C a n a le s p a ra la c o n s tru c c ió n y la m p is ta s D o b la d o d e c h a p a y c o rte

TALLER:

Camino Antiguo de Salt a Vilablareix, s/n. - Tel. 23 53 17 - SALT

a c t i v i t a t s DEL CASAL

EXCURSION S: Les excursions que organitza el Casal, és de les a c t i v i t a t s que més hi participen els nostres socis, val a dir que el fet de que tinguin tant d’èxit és degut a que darrera d’aquesta programació, hi han uns homes que treballen ordenadament perquè tot surti bé, sigui buscant llocs a l’agrat de tothom, i a l'hora econòmics.

Un d’aquests hòmes era el malaurat company en Joan Roig. que durant anys ha estat al front d aquesta tasca, últimament com que la salut ja no li permetia de dur a terme la programació, l’ajudava el seu amic Josep GassioL que des de llavors fins ara, és l’organitzador d'aquestes sortides.

Les excursions que ja s’han fet són moltes i diverses, la prova d això és l’elevat nombre de participació que tenen totes i cadascuna d’elles, ja que sempre s’emplena l'autocar, i que ara i aquí nombrar-les totes se ns faria molt llarg, però sí que voldria deixar constància d’una que es féu a Navàs, a la comarca del Bergadà, que hi assistiren cent disset persones.

Esperem que les que ja tenim programades siguin del mateix agrat de tothom i que l'assistència sigui tan nombrosa com fins avui.

CINEMA: E l Casal organitza també dues sessions de cinema al mes, i com molts sabeu, es feien els dissabtes a la tarda, però ara es fan els dijous a dos quarts de set de la tarda, ja que sembla que aquest dia té més audiència. Algunes de les projectades i que han tingut més acceptació han sigut: Río Grande, La Huida, E l jorobado de nuestra Senora de París, Las largas vacaciones del 36, Sopa de Ganso. Us avancem que el mes de juliol i agost estan programades per fer les següents: La Isla del Tesoro, Sol de sangre, Furtivos, i E l autobús atómico.

Agraïm al company Guillem Terribes la seva col·laboració per tal de passar-nos aquestes pel·lícules i la seva bona elecció.

Us fem saber que les sessions són gratuïtes per a tots els socis! Us hi esperem!

La buena esencia• • •

En la nueva versión LX del Autobianchi A-l 12 todo un lujoso equipamiento de serie se guarda en su reducido tamarïo:• 5 velocidades• Encendido electrónico• Elevalunas eléctrico

• Reloj digital• Vacuómetro• Cristales atérmicos.

Autobianchi

A112 LX de LANCIA

a n n a

CONCESSIONARI OFICIAL

anna lancia-PER A GIRONA I PROVÍNCIA

CONCESSIONARI OFICIAL FIAT - LANCIAPer a Girona i Província:Avda. Sant Narcís, 28 - Tel. 24 12 12 G I R O N A

SERVEI OFICIAL GARATGE INTERNACIONAL

Ctra. Girona - Anglès Tel. 23 15 61

S A L T (Girona)

CONCURS DE TR EBA LLS MANUALS: La Junta va encetar aquesta nova activitat especialment dedicada als jubilats, per tal de poder fer l'estada més curta, alhora que és una distracció per la gent de la tercera edaL Els tfeballs poden ser fets en qualsevol tipus de matèria i tècnica, com per exemple ganxet punt fotografia, dibuix, pintura, llumins, escuradents, taps i d’altres, en definitiva qualsevol tècnica és vàlida, ja que el que es tractava era fer que aquestes persones presentessin uns treballs manuals d’artesania.

Amb aquests treballs presentats, s’organitzarà una exposició, on seran guardonats els millors treballs en diferents premis, a criteri del ju ra t que es nombrarà a l’efecte. Els treballs s’exposaran a la sala d’actes del Casal la setmana de la Festa Major.

INSTAL·LACIONS I M ILLO RES AL CASAL: Com ja heu pogut veure els qui freqüenteu el Casal, el mes de maig passat, es procedí a la pintada de les façanes, treball que calia fer-lo i que ha millorat molt l’aspecte exterior del mateix.

També ens convé molt agençar l interior. però estem esperant solu­cionar l’aire condicionat que ja fa temps que s’hi dóna voltes, però no ens acaben d’arribar els diners, un cop instal·lat aquest, que portarà bastant d’enrenou, ho pintarem, ja que sinó seria llençar els “calers” .

També hem instal·lat una nova il·luminació dintre els locals, que hi feia molta falta, ja que l’anterior era precària, a la sala d’actes s’han instal·lat uns nous altaveus, per la millor sonorització de la sala i concretament de cares al cinema, i per al que calgui.

Volem deixar constància en nom de tots els socis del Casal, agrair a la família Moré, la seva desinteressada col·laboració a l’assistència sanitària, que estan portant a terme durant molts anys a tots els socis que ho necessiten, esperem que aquesta valuosa aportació per molts anys la puguin fer.

JOAN ROS

--------------------------- Optica---------------------------

AMADEU AGUSTÍÒptic diplomat

R am bla V erdaguer, 8 - Telèfon 20.42.28 - G IRON A

ENGUIXATS I DECORACIO

JORDI POU

Garbí, 47, 2.on Telèfon 23.68.68 SALT

Patinatge artístic a Salt

Amb motiu de la Festa Major de Salt i celebrant el 2n Aniversari de l’Agrupació Esportiva Salt, (Secció Patinatge), es portarà a terme a la Pista Municipal, el Diumenge 24 de juliol a les 7 de la tarda un Festival de Patinatge amb l’actuació dels següents Clubs:

C.H. Girona S.H.U.M. MaçanetC.P. Lloret C.O. FarnésU.E. Sarrià C.P. PalafrugellA.E.S. Salt C.H. Blanes

C. Soler

# ^

^ M M G E N A T >Telèfon 23 0 6 79

S&freccaCifat e*t yeíafoAbad Olíba, 10 (Plaça Veïnat)

^ VEÏNAT DE SALTO . (Girona) C ?

° a d a

CAFETERIA - G R A N JACarrer M ajor, 57

Q u a n e m ja lo la m a d a le n aUn e n ve la t és la p rim era im a tg e q u e e m retorna reco rd an t la Festa

M a j o r de Salt. D 'A ixò deu fe r uns d eu anys: to rn a n t d 'una excursió fam ilia r i a m b una calor q u e retinc a m b incertesa, vaig o b se rva r fo rça m erave lla t com unes nenes s 'enfilaven als laterals d e la lona (verda?) p er v eu re de prop l'ídol joven ívo l d 'aq ue lla te m p o ra d a , en C am ilo S esto .

Un altre dels records d 'a lesh o res és l'es tranya sensació q u e e m va produir escoltar a ritm e d e vals, a m b tota la tranqu il·lita t, a m b to ta la deixadesa d 'una nit d 'estiu , l'e x -c a n ç ó d e revolta q u e en Lluís Llach c an tav a am b m età fo res e xp resses i poc en la irades re ferènc ies a e s taq u es cor­cades.

El negu it d 'aq ue lles noietes, el brogit de l'equ ip d e veu s d 'en C am ilo , l'avi S iset a V ien a , i la fressa d ispersa d e parad es , p a rad e te s i tó m b o les són aquelles coses q u e p e rm e te n a g en t com Fellini re fe r la seva in fan tesa a m b notes de N ino R ota. C a d e n c io s a m e n t lànguid, com in ten tan t re tro b ar a la cantonada un d 'aquells am o rs d e cucu ru txo d e vainilla i xoco la ta a m b cirereta al d am u n t. C onsc ien t q u e in ven tar "A m arco rd " ja és im possib le , i refer el m eu exigu p assa t a base d 'en llustrades d a m e s fran c es es de berenars delicats m 'és una e m p re s a , ara p er ara, d ificu ltosa, el m eu particular exercici "cam p " passa, in d e fu g ib lem en t p er tard a -n its d e S a n t Jau m e, a m b olors d e p o m es en su crad es i flocs d e cel barats i eng an xo sos .

Si voleu és una m em ò ria m insa, d ispersa, d e fla ixos reta llats i poca consistència. Potser és la d esco b erta d 'una v a rie ta t lúdica, l'arribada d e la qual una G irona enc lau strad a s 'estes teva en d em o rar.

Potser són aquelles vetllad es d e difícil e m b o ira m e n t q u an te n íe m la pretensió d e p o rta r n ú m ero s d e B ro a d w a y (?) a Salt, o q u an in ten tàv em

_aca b a rc an ç o n e tes italianes q u e h av íem c o m e n ç a t a m b n o tab les esgarips, garlandes de p a p e r i cam ises b lanques.

És un cam í e n ta tx o n a t de ballades e m o tives (allò q u e algú va dir dels boleros,

— " iP o r q u é te g u stan tanto?"— "P o rq u ed ic en las verd ad es , M o lin a"), Estrelles D au ra d es i x a fo g o rs

discretes.

És una m ad a len a d e Proust q u e ara m 'estic ja la n t m e n tre e m d isposo a convidar-vos, a m b els m eu s c o m p a n y s del T a lle re td e Salt, a un M us ic - Hall — "Si vols v iure un g ran am o r"— q u e ten ca el cercle c o m e n ç a t a m b Cam ilos S estos, noies enfo llides pels p an ta lon s estrets i p a ta te s del xurrero, o le ioses, tan salades.

J o s e p M a Fonalleras i C o d o n y

Construccions

AURICH, S.A.Construcció de xalets i obres de paleta en general

comercial

josep altarribaelectrodomèstics lampisteria làmpares

C a r r e r T o rra s i B a g e s , 8 T e lè fo n 2 3 .7 4 .1 5

S A L T

"O TÉMPORA! O MORES!"

L 'e n c e r t a d a i p la u s ib le in ic ia t iv a d e la c o m is s ió d e la F e s t a M a jo r , d e c e le b r a r d e m a n e r a p o p u la r , g e r m a n ív o la , la t r a d ic io n a l f a ix in a , a le s d e v e s e s d e le s F o n ts , a m b l 'in fa l ib le a g lu t in a n t d 'u n a b o n a a u d ic ió d e s a r d a n e s i a l t r e s e s p la is , h a s u p o s a t p e r m o l t a g e n t , s o b r e t o t , p e ls

in q u ie ts m e n ja - q u i lò m e t r e s , e n a m o r a t s d e le s r u t e s a s f a l t a d e s , e l f e l iç d e s c o b r im e n t d ’ u n s p a r a t g e s in è d its , m a lg r a t t e n i r - lo s a l 'a b a s t d e la

m à , d 'u n r e c o n f o r t a n t r e p ò s s o t a e l t à l e m v e r d d e la n a t u r a . P e r ò , p e ls q u e d e s d e p e t i t s v à r e m f e r d e le s F o n ts , c o m u n a m e n a d e p r o lo n g a c ió d e la n o s t r a c a s a , r e p r e s e n t a l 'h a b i t u a l t r o b a d a e n t r e v e l ls a m ic s .

Q u a n a m b e l p a s d e l t e m p s e ls c a r r e r s d e l p o b le e s d e v in g u e r e n e s t r e t s p e l n o s t r e e s b a r jo , p e r q u è s o m n ià v e m u n h o r i t z ó m é s d i la ta t , el v e ll p o n t d e l r e c c o m u n p o r ta l s e n s e b a t e n t s e n s o b r ia e l c a m í d e le s f o n t s a m b le s d e v e s e s , le s h o r t e s , e l T e r p e t i t . B e n a v ia t t o t p le g a t s e 'm f é u t a n f a m i l i a r c o m e l p a q u e c a d a d ia p a s t a v a e l m e u p a r e .

Q u a n a l 'E s c o la N a c io n a l e l m e s t r e L lu ís M o r e n o e n s e x p l ic a v a

c iè n c ie s n a t u r a ls i m o lt s d e n o s a l t r e s e n s s e n t íe m u n a m ic a e n t o m ò le g s , a la n o s t r a m a n e r a , é s c la r , le s d e v e s e s f o r e n le s m a g n à n i m e s p r o v e ïd o ­re s d 'a q u e l le s r ú s t e g u e s c a p s e s d e c a r t r ó r e p le n e s d e t r è m o le s i in f o r t u n a d e s p a p e l lo n e s q u e o m p l ie n la c a s a d 'u n a e s c a n d a lo s a f e r u m d e n a f t a l in a .

A l 'e s t iu , s o b r e t o t a l m e s d 'a g o s t , ú n ic m e s o f ic ia l d e le s v a c a n c e s e s c o la r s , la n o s t r a v id a a le s v o r e s d e l T e r g r o s , e r a g a i r e b é d 'a n f ib is .

L e s d u e s b r a n q u e s d e l T e r e r e n , c o m ja e s c o s a s a b u d a , la b if u r c a c ió d e l riu a p a r t i r a p r o x i m a d a m e n t d e l P a s d 'e n P r a ts i la n o v a u n ió e s f e ia p o t s e r u n q u i lò m e t r e m é s l lu n y . A l m ig q u e d a v a u n a e x t e n s a i à m p l ia illa r o b le r t a e n m o l t a p a r t d 'e x u b e V a n t v e g e t a c ió .

L a s e g o n a b r a n c a e r a p r ò d ig a e n e x t e n s e s p la t g e s d e s o r r a n e t a i f in a q u e h a u r ia e n v e j a t q u a ls e v o l b a d ia m e d i t e r r à n ia , i u n e s g o r g u e s d 'a ig u a c la r a i t r a n s p a r e n t q u e p e r m e t ia v e u r e e l f o n s n e t i s o r r e n c m a lg r a t le s f o n d à r ie s .

A ra fa 5 0 an ys hi havia a q u e s te s recollides p la tg es en el T e r petit. En aquell te m p s la casa n o rd -a m e ric a n a "J a n tze n " inu n dà to te s les

p la tg es d 'E u ro p a d e vestits d e b a n y a legres i m ulticolors.

D e la g ra n colla d 'a p re n e n ts d e p e ix , s o b re s o rtia e n tre to ts l 'A g u s t í S a m b o la , un noi d 'e n v e g a b le c o m p le x ió a tlè tica i d o ta t d 'u n a c a ix a to rà x ic a c a p a ç d 'e m m a g a tz e m a r o x ig e n p e r resistir qu i s a p q u a n t s o ta l'a igua . Era l'únic q u e tra v e s s a v a d e c a p a c a p la g o rg a del "C e rv e ll d e l G a t ” , s e n s e sortir a resp ira r. P ocs a n y s m é s ta rd , e n o c a s ió d 'u n a d e les m é s in te n s e s riu ad es , es llençà a les a ig ü e s b o g e s i b ra m u la n ts d 'u n T e r e ix i t d e m a re o rg u llo s a m e n t, q u e a rro s s e g a v a a rb res , ca ira ts , a n im a ls m o rts i in fla ts c o m un b o t, ta u le s i cad ire s , p e r s a lv a r la v id a a un m a t r im o n i solitari q u e v iv ia e n u n a c a s o ta v o ra el riu a n o m e n a d a la b a r r a c a d 'e n G e n u ra . La rev is ta q u in z e n a l "El P o b le d e S a lt" , q u e sortia l la v o rs a la V ila , es fé u ressò a m b p a ra u le s la u d a tò r ie s d 'a q u e lla g e s ta .

Sí. N o e n s h a u ríe m m o g u t m a i del riu. D e v e ­g ad e s e n s hi a tra p a v a la v e s p ra d a i la lluna c o m un gran fa n a l e n s g u ia v a p e r corriols e s tre ts i s e rp e ja n ts fins a rrib ar el T e r p e tit d 'a i­gua m a n s a i p o c p ro fu n d a , ta lm e n t fe t a p o s ta p e r m a in ad a i g e n t m o lt g ra n . I ja tro b à v e m les h o rte s u b èrrim es c u ro s a m e n t m i­m ad es , q u e e n a q u e lla hora fo s c a n t e n g o lie n àvi- d a m e n t l'a ig u a d e les re- g u eres , d e s p ré s d 'u n a ta r ­da d e fo c . T o t s e g u it les d e v e s e s a m a ra d e s d 'h u ­m ida fre s c o r, im m e rg id e s to tes en u n a im p re s s io n a n t foscor. El p o n t d e l rec en s re in te g rav a a ltra v o lta als c o n v e n c io n a lis m e s i lim ita ­cions d e la v id a c iu ta d a n a , am b l'an g ú n ia d e ls c a rre rs i cases re v e rv e ra n t e n c a ra l'e n g a n x o s a e s c a lfo r can i- cular.

A m b el te m p s , la gran colla d e ls e n a m o ra ts del sol i el riu i l'a ire lliure, s 'anà red ü ín t. En a q u e lla èp o c a , m e s d e m a ig d e

L'illa que hi havia entre les dues branques del riu Ter era un deliciós, encara que petit, parc natural. A questa fotografia d'ara fa mig segle

n'és una bona mostra.

Q uan vulgueu ser ben atesos... Pressupostos sense cap compromís...

Disseny de marques i anagrames... Impresos de qualitat...

L liuram ent al vostre domicili... Tot això i més ho trobareu a Can

W J

Gr\czi£A-s·\Exzu™J"INDUSTRIÀ CREATIVA G R A FICA

Societat Anònima

Ctra. Barcelona, 425 (Avellaneda) Km. 720'800 ® 21.38.58/21.38.62 - Apartat 204 - GIR O N A

m ig seg le e n d a rre ra , es c o m e n ç a v a a v ia t a tre b a lla r, g e n e ra lm e n t als 1 4 an ys . U n its p e r a fin ita ts d iv e rs e s i p e r ra o n s d e v e ïn a tg e , q u e d à re m tres am ics: En G re g o ri P a rd o , e n M a r ià C o m a s i jo , e n y o ra d is s o s im p e n ite n ts d a q u e lle s ta rd e s a b ra b d a d e s , d ’a q u e lla in te n s a v id a d 'a n im a le ts e n llib erta t. V à re m d ec id ir u n a p r im a v e ra p ra c tic a r l'a tle ­tism e e n c a ra q u e fo s d 'u n a m a n e ra m o lt m o d e s ta , m o lt d 'e s ta r p e r casa. B on p u n t sortia el sol a n à v e m c a d a d ia a les p la tg e s d e l T e r p e tit i d a m u n t la so rra fre s c a i e s p o n jo s a q u e fre n a v a d rà s t ic a m e n t el n o s tre ím p e tu ju ven il, fè ie m salts d 'a lç a a a , d e lla rg a d a , sa lts a m b la p e rx a , e ls c e n t m e tre s , e tc . D e s p ré s c o rr íe m u n a lla rg a e s to n a p e r d in tre les d eveses . F è ie m , d o n cs , a llò q u e a ra e n P e re T à p ie s e n s ha c a n ta t a m b fo rça ass id u ïta t: A n à v e m fe n t fo o tin g , fo o tin g , a n à v e m fe n t fo o tin g , foo ting . A c a b à v e m a m b u n a b o n a c a p b u s s a d a al riu. Els p rim e rs d ies q u e d à re m c a m a -tre n c a ts i les c u ix e s d o lo rid e s . P e rò fò r e m d 'u n a c o n stàn c ia e x e m p la r . U n m a tí, ja m o lt e n tra d a la ta rd o r, e n s e s p e ra v e n .

A questa fotografia d'ara fa 5 0 anys, m ostra tota l’espectacular bellesa d'una de les platges

del T er gros al seu pas per Salt.

fan tasm als , unes grosses llenques de boira co m parracs escam pats arreu. A quell m atí to t sem b lava so b ta d a m e n t canviat, resultava to t poc acollidor. Era com si no ens haguéssim an a t d o n a n t co m p te del lent d esp u llam en t de la natura fins ara. Per aquell a n y v à re m dir adéu a les activitats atlètiques vora el Ter. C ada d iu m en g e al m atí, però, els tres am ics d o n à v e m una llarga passejada per les d eveses d esp rés d 'haver escollit am b les am igues, la pel. lícula que aniríem a veure a la tarda. Era a les acaballes del c inem a m ut, però aq u es t no va pas despedir-se sense deixar-nos, en tre altres, una obra m estre del c inem a universal: "A m an ecer", del d irector a le m a n y F. W . M u rn au , resident llavors a N ordam èrica , am b G eo rg e O brien, J a n e t G ainor i M a rg a re t Livingsto- ne, co m a pro tagonistes principals. T o t un bell p o em a en im atges, una reixida conjunció de direcció, d 'a rt in terpretatiu , de ritm e c inem a­togràfic , d 'am bien tac ió , d 'express iv ita t fo togràfica .

Un tercet amical. En M arià Com as, en Gregori Pardo ( ) i en Pau M asó en un bell escenari: les

deveses ara fa 5 0 anys.

El prim er en deixar aq u est te rce t am ical per­durab le al llarg d e molts anys i d e m oltes contin­gències ja h istòriques, fou en Gregori Pardo. M o rí a G irona el se tem b re de l'any 1 9 7 7 , i en M arià C o m as i jo l'aco m p an yàrem en el dar­rer v ia tge l'endem à al m atí, un d iu m en g e de blava se­renor. Era l'1 1 d e se te m ­bre, D iada N acional d e C a­ta lunya, i un sol flam e jan t fe ia gusp irar l'or i la sang de cen tenars de b anderes ca­ta lanes posades en bal­cons i finestres. A en G re­gori li hauria a g rad a t de veu re -h o p erq u è sem p re havia es tim a t m olt a C a­ta lunya. S e m p re havia esta t ta m b é un d evo t de la nostra dansa. D e m o lt jove ja c o m p ta v a i repartia la sardana am b una perfec ­ció absoluta. I era el seu, un ballar natural, equilibrat, sense estridències ni e x a ­geracions q u e no fan m és q ue es tra fe r i en lletg ir la

s a rd a n a . T re b a lla v a d 'im p r e s s o r i d u r a n t la d ic ta d u ra p r im o r iv e r is ta v a c o n fe c c io n a r , d 'a m a g a to t is , é s c la r , i n o m é s p e r a u n s a m ic s m é s d ü e c te s , m it ja d o tz e n a d e t ir e s d e p a p e r o n s o b re e l fo n s d e le s q u a tre b a r re s s 'h i lle g ia u n in f la m a t c la m d e p ro te s ta : V is c a C a ta lu n y a lliu re . S ig ilo s a m e n t m e 'n v a l l iu ra r u n a i d u r a n t te m p s i te m p s v a ig te n ir - la d a m u n t la m e v a ta u le ta d e n it, a l p e u d 'u n r e t r a t d e l p o e ta À n g e l G u im e rà , q u e fe ia a n y s h a v ia re ta l la t d e l s e tm a n a r i "E n P a tu fe t " i q u e jo m a te ix h a v ia a c o lo r i t a m o ro s a m e n t .

E n aquell te m p s la censura era severa. T o ts els diaris i revistes a n a v e n plens d 'espais en blanc, am b una nota ben vistent: "A q u e s t n ú m e r o ha passat per la prèvia censura". Encara no he p o g u t com prendre m ai com va p o d er sortir indem ne del ced aç verm ell de la c e n s u ra una gran il·lustració del d ibu ixant Opisso, a la doble pàgina c e n tra l del se tm anari "L 'Esquella de la T o rra txa". Hi havia un h o m e blanca, uns quan ts personatges del "D irectorio M ilitar" li anaven arrancant peces de la boca. U na represen tava el d re t d 'expressió , l'altra el d r e t d'associació, l'altra el d re t de vaga, etc. Estoic l'hom e de ixava fer, però a l peu del dibuix deia tex tu a lm en t: "A rrenquin to t el q ue vulguin, però vagin am b co m p te am b la llengua".

Es fe ia córrer m olt llavors "sotto voce", és clar, q u e en un v ia tge que el rei A lfons XIII va e fe c tu a r a B arcelona, a c o m p a n y a t del G eneral Primo de Rivera, aq u es t to t cofoi va dir-li: "V e ieu M agestat? , abans quan vos ven íeu a la C iutat C om tal, sem p re h avíem de fe r tractes am b els catalanistes, p erquè al co sta t de la bandera cata lana hi posessin la nacional. En canvi ara nom és es veu en banderes nacionals a per tot". Però el m onarca, que en la qüestió cata lana tocava m és de peus a terra que no pas el genera l d ictador, li respongué: "Sí, M iq u e l, però en tota aquesta colla de balcons i finestres h e rm èticam e n t tancats , sense em blem a de cap m ena, jo nom és hi veig la bandera cata lana".

La m a ltem sad a ta m b é arrep legà al P atronat de S a n t Lluís. A m b l'excusa de q u è l'O rfeó R ossinyolenc, fu n d a t i dirigit pel m a la g u a n y a t Dídac Bover, havia can ta t en un concert "El C an t de la S en yera", el governador civil d e G irona, el Sr. R odríguez C ham orro , va d ecre ta r la clausura del local social p e rte m p s indefinit. Era una m esura dracon iana que es veia ven ir p erq u è am b an terio rita t quan l'estrena de "La Balanguera", varen sorgir d ificultats de to ta m ena. C om a m uda però eloqüent p rotesta , jo vaig sentir la necessita t vital de treu re aquell crit vindicatiu de l'interior de la m eva habitació, pro jectant-lo espais enlaire vers l'infinit i en un p an y de pared d 'una galeria d e casa q u e d o n ava a l'exterior vaig pintar-hi un gran escut de C ata lu n ya i aquelles parau les anti-opressió.

Succeí en aquells dies que en Jo sep G ironès, m és co n eg u t per en Panxut, h o m e dinàm ic, cordial i com unicatiu , co m p rà el tros de terra que an ava des de les parets de darrera casa, fins el carrer de S ant J a u m e , per bastir-hi un esta tg e am b botiga i m a g a tze m de vins. L 'arqu itecte en carreg a t de l'obra era un senyor castellà, m olt am ic pel que es veia del g o vern ad o r civil. Es deia Echevarría.

Un dia, re m e n a n t per l'obra s 'adonà de l’escut i les lletres que d estacaven rutilants d a m u n t la b lancor de la pared . Es posà les m ans al cap, esgarrifat, i es dirigí inquisitoria lm ent a en Panxut: "ciPero quién es este loco separatista? — C o m o yo dé parte .a l g o b ern ad o r civil ya vera usted co m o le van a zurrar la badana". En Panxut, q ue sem p re m 'havia d em o stra t m olta am istat, ve ien t un brill d ife ren t en els ulls d 'aquell hom e h ab itu a lm en t te m p e ra t i am ab le i p reve ien t una p ed reg ad a , intentà restar im portància a la cosa, aclarint m alífluam ent: "V a , Sr. Echevarría, no en faci cas, es tracta d 'una criaturada. Si el seu pare se n 'hagués d o n at co m p te , aq u est vailet hauria rebut una bona estirada d'orelles". L 'arqu itecte insistí encara q ue no tan im p etu o sam en t: "Pues diga usted a este m o za lb e te q u e lo qu ite cuan to an tes o q u e se a ten g a a las consecuencias". Força p reo cu p at en P anxu t v ingué a tro b ar-m e. Ell creia m olt conven ien t esborrar l'escut. Jo, o b s tin ad am en t, am b tos­suderia g a irebé fem en in a , q ue ja és dir, anava fe n t que no am b el cap. En P an xu t es m ig en fadà: "Q u e ta n t dellonses, aquí. H o m e, Pau, no siguis ruc, a tu com q u e ets m en o r d 'edat, és clar, ningú e t dirà res. Però al teu pare, si s'hi posen, el poden m are jar de valent". I am b cert aire de com plic itat a feg í m aqu iavè licam ent: "Si ta n t e t dol no el treguis. Pots tap ar-lo ben ta p a d e t am b un llençol blanc i des de casa ni es notarà. I reblà am b casolana filosofia: "P ecat a m a g a t és m ig perdonat". C o m p ta t i d e b a tu t vaig creure que era el millor.

Q uan passat m olt de tem p s, les obres m ai s 'acabaven , en Panxut i la seva fam ília estrenaren la casa, jo vaig córrer cap a la galeria i d 'una revolada vaig d e s tap ar l'escut, o ferint-lo de bell nou a la vivificadora llum del dia, al bes e n a m o ra t del sol.

Si jo hagués esta t un bon fu m a d o r hauria encès un gros cigar havà d 'aquells de fu m arom àtic i b lavós i tan espès q ue ta lm e n t sem bla que tingui m andra de fondre 's en l'aire. O bé si hagués sigut un bevedor sibarita hauria en la irat una copa de flairós vi ranci, clar i tran sp aren t igual que un m atí de tram o n tan a . Però als 1 5 anys jo no era m és q ue un m íser i p ecad o r llam iner, i així doncs vaig en ce ta r un p o td e préssecs tan grocs i lluents q u e sem b laven una col·lecció d 'unces b en am ad es . I dret d avan t l'escut, en una m ena d e brindis insòlit, m e'ls vaig an ar cruspint a poc a poc to t xa rro p a n t d e ta n t en ta n t una m ica de suc, un nèctar dolç com una dona en am o rad a .

Pocs dies m és tard, en Panxut, to t p icant l'ullet i am b inflexions de c a p i t à e x p e rt en la veu , e m deia: "V eus , Pau, operac ió perfecta . M issió c o m p l i d a . R ecorda-ho sem pre. P ecat a m a g a t és m ig perdonat".

O tem p s!, O costum s!, e x c la m e m am b el nostre am ic M a rc T u lio Cicerón, el rom à, però aqu esta veg ad a , nosaltres, en to nostàlgic. Tem p s i costum s del que, per cert, no h em pas d 'an ar a la seva recerca, perquè estan presents encara en qualsevol racó de la casa, en qualsevol indret del poble, de les deveses , del riu. Et criden, t'an o ­m enen. L lastim osam ent, és clar, que aq u es t riu d ep au p era t, trist aprenent de c laveguera , no és aquell T e r m ajestuós, de veg ad es agressiu, d 'aigua clara i nítida. T a m p o c l'erm p e d re g a m sem i-desèrtic recorda res del q u e ha sucum bit m íse ram e n t sota el pas del "progrés" i la hum ana desídia.

V isq u em p erò am b l'esperança de q uè la N atura , tan sàvia, tan pròdiga, am b el te m p s ens restituirà el p erd u t esp len d o r vegeta l d'abans, q ue convertia aquells para tges en petits parcs naturals, am b m enuda però activa vida anim al. A vui per avui, però, sota el cel im m utab le a fo rtu n ad am en t, encara hi han les D eveses c o n s tan tm en t renovades. I a fo rtu n a d a m e n t tam b é , per ara, encara hi som nosaltres. Tan t de bo D éu vulgui q u e d 'aq u í 5 0 anys els jo ves d 'avui puguin repetir el m ateix.

P A U M A S Ó i F À B R E G A

1901 - 1983

FLECA ]MgÓtancarem per vacances des del diumenge dia 24 de juliol al

diumenge dia 21 d'agost.

Salt, juliol del 1983Carrer Llarg, 14 Telèfon 2 3 .4 2 .8 6

Festa Major de Salt, per Sant Jaume, com calGosem la gran festa d’aquest any — bella etapa— dels que enrera han quedat retuts, i avant la carrera, que el dia s’escapa llevant la fumera del record dels temps perduts...

Com l’aire que oreja l’ofec de la vida, com flama que aviva el caliu del record,FE en nostre INDEPENDÈNCIA que no s’es esvaïda, fidels a treballar per ella fins a la mort.

Trescant per les rutes de passades anyades, la rella amb m à ferma hem emprès plegats, treballant sense pausa per SALT en aquestes jornades la collita abundosa serà de roselles i blat...

Tothom cap a casa que és franca la porta,quan més gent s’hi aplegui, més cors diran,la volta que aguanta la casa i la fa forta,és la unió d’ànimes nobles per fer un bell poble i gran.

La força del roure i el llor de la glòria,— imatges i símbols que es donen les mans—escrivint en OR el full d’històriad’aquest homenatge a SALT dels seus estadants.

Any 1983 Tevlac

Transportes Uaurado, s l AT 327

AGENCIA EL RAYO

FIGUERES: San Antonio, 93 Tels. 50.17.29 y 50.19.85BARCELONA: Tànger, 34 Tels. 300.88.61 y 300.89.01

SALT: Pio XII, 21 Tels. 23.66.80 y 23.66.81

ROSAS: Julio Garreta, 4 Tel. 25.60.80

Servicios regulares de mercandas

Recogiday entrega diaria a domicilio

Servicios directos para toda Espana

Construccions

FraixinóPrudenci Bertrana, 2 Telèfon 23.14.69 S A L T

C/. Prudenci Bertrana, 1 Telèfon 23.19.10

S A L T

Delegados para G irona y provincià de

Comercial BlascoEquipos, productos y m aquinaria para la lim pieza industria l

DOSI FIC ADORES SECADORAS

PORTARROLLOS PARA LAVABOS

C/. Montnegre, 2 Teléfono 23.31.91

GIRONA

LA SENSIBILITAT, UN DRET DE TOTS

La sensibilitat és una facultat que tots la tenim, però que crec no la fem servir massa, no cal dir que si fóssim més sensibles al que passa al nostre entom, potser no ens caldria penedir'nos tant, del que està passant arreu del món.

El nostre poble és i ha estat un poble sensible per diverses raons, una d’elles fou el fet de reconèixer que encara podíem tomar ésser independents, fet que s’ha aconseguit gràcies a la sensibilització de la majoria de ciutadans de diverses condicions, els polítics, que crec són els que més facilitat tenen per fer-ho, varen ser els primers i més endavant vindrien o els acompanyarien les entitats, que juntament amb la gent que va a peu han aconseguit per a Salt el que es veia com un somni impossible.

Però les coses no es fan soles, ha calgut l’esforç de molta gent, en diversos camps, la premsa, ràdio, TV., han jugat un paper molt important a sensibilitzar als que tenen el poder a les seves mans, les entitats saltenques hi han posat el seu suport, els estaments oficials la seva comprensió, i la comissió, el seu esforç.

Tota aquesta barreja de sensibilitat, germanor i solidaritat que s’ha fet a Salt cal que no es perdi mai; al contrari, convé que s’engrandeixi, hi han encara moltes coses a fer per al nostre poble, la nostra Nació i aquest món on vivim. Hi ha una infinitat de notícies que llegim, veiem o escoltem cada dia, en els diversos mitjans de comunicació, injustícies que no podem deixar passar de llarg, com si no ens afectessin, l'atrefegament, la comoditat o el passotisme no són excuses vàlides, no ens quedem asseguts a casa. Aixequem-nos i anem a plantar o sembrar com diu la cançó d’en Lluís Llach (“Cal que neixin flors a cada instant”).

Què podem fer per al poble?. Demanar al nostre Ajuntament que no quedi cap nen sense escola, que s’intenti treure l’atur, que ens facin un poble més humà i habitable.

Què podem fer per al nostre país? Reivindicar la nostra cultura, la nostra llengua, millors serveis en tots els aspectes, protegir la nostra ecologia, una televisió autònoma, etc...

Què podem fer per aquest món on vivim i que és nostre? Lluitar per la pau i el desarmament, defensar els drets humans, aturar la fam del tercer món, intentar radicar el terrorisme, i fer desaparèixer l’egoïsme que tots portem.

Tots aquests problemes i d’altres que s'han quedat al tinter els veiem o sentim cada dia, però per una orella ens entra i per l’altra ens surt, i ja no en fem ni cas, tot és començar a sensibilitzar als demés a que participin, la unió fa la força i fa poble, i de ben segur que si tots empliéssim un parell d’hores a la setmana a defensar aquestes injustícies tots apreciaríem i estimaríem molt més el que tenim perquè estaríem més orgullosos de viure en el poble, país i en un món més solidari, humà i natural.

Però no vull amargar la festa a ningú amb aquest sermó, que són dies d’esclat i de joia, encara que les dues coses són ben compatibles, la Festa Major que és un motiu de germanor és ben compatible amb l'alegria i la diversió, solidaritzem-nos tots per celebrar-la, que és la nostra FESTA MAJOR.

NARCÍS BURCH - Salt

E U G E S AConstructora immobiliària

Compri al millor preu el seu pis

2.850.000 ptes.i pagui'l en les millors condicions:

a) 18.287 ptes. mensuals durant el primer any.21.808 ptes. mensuals durant els 4 anys següents. 25.283 ptes. mensuals durant els 8 anys restants. (Corresponen al préstec oficial del 8% i 1 1% d'interès).

b) 300.000 ptes. d'entrada i la resta a convenir.

— Pisos de tres i q u a tre habitacions.— A m p li m e n ja d o r-e s ta r .— C u ina to ta lm e n t m o b la d a .— B a n y c o m p le t.— T e rra s s e s sa la e s ta r i cu in a .— T e rra s s a a la c o b e rta p e r e s te n d re roba .— A s c e n s o r.— A p a rc a m e n t in d iv id u a l ta n c a t o p c io n a l.

PROTECCIOO FIC IA L

PROPERLL IU R A M E N T

Carrer M ajor, 1 8 2 Telèfon 2 3 .5 5 .6 1

(4 línies) S A L T

iOJO CON LA RENTA!Q u e r id o J u b i la d o :

C u a n d o l le g u e n a tu s m a n o s e s ta s l íneas , ya h a b r à p a s a d o e l p la z o d e p r e s e n t a c ió n d e la d e c la r a c ió n d e l Im p u e s t o s o b re la R e n ta d e las P e r s o n a s F ís icas , y q u ie r a D io s q u e n o g u a r d e s un m a l r e c u e r d o d e l m ism o, a u n q u e , p o r d e s g ra c ia , la e x p e r ie n c ia m e p e r m i ta d u d a r lo . Y m e p e rm ito d u d a r lo p o r q u e s é q u e e l E s ta d o y su h i ja p r e d i le c ta , la S e g u r id a d S o c ia l, n o s o n g e n e r o s o s c o n t ig o , las p e n s io n e s s o n e s c a - sas, los p r e c ió s s u b e n y s u b e n s in p a r a r y c a d a aho , iq u é digo!, c a d a mes, s e h a c e m à s d if íc i l l le g a r a l t re in ta y m à s s i te c o g e la R e n ta p o r m edio .

j

P o r q u e la d e c la r a c ió n d e la R e n ta , s e d ig a lo q u e s e d iga , es c o m p l ic a d a y, d e a lg u n a m a n e r a , d is c r im in a tò r ia c o n e l ju b i la d o .

L o p r i m e r o n o n e c e s i ta e x p l ic a c ió n . S a l ta a la vista, g e n e r a lm e n t e c a n s a d a ya, d e l c o n tr ib u y e n te . Y m e n o s m a l q u e e n la d e le g a c ió n d e H a c ie n d a y gratis , u n o s c u a n to s fu n c io n a r io s d e b u e n a fe s e d e s v iv e n p o r h a c e r la c o m p r e n s ib le a los q u e p o r a q u e l la c a s a s e d e ja n c a e r c o n sus du d as , s u s c e r t i f ic a d o s , s u s fo to c o p ia s y, to d o h a y q u e dec ir lo , c o n sus p r e v e n c io n e s y s u s m ie d o s que, la s m à s d e las veces, s u e le n c r is ta l iz a r c o n u n a d e c la r a c ió n p o s it iv a n o p o r s o s p e c h a d a m e n o s d e s a g r a d a b le .

P e ro tú e r e s va l ien te , h o n r a d o y d ig n o y te vas c o n tus p a p e le s d e b a jo d e l b r a z o a v e r q u é d e b e h a c e r s e y e s e n t o n c e s c u a n d o a p a r e c e la d is c r im in a c ió n , es decir , te e n t e r a s d e q u e t ie n e s q u e p a g a r p o r q u e la e d a d n o e s un pr iv ileg io , p o r q u e tu p e n s ió n e s tà s u je ta a l Im p u e s t o y p o rq u e , a d e m à s , n o e s tà s u je ta a r e t e n c ió n c u a n d o e s m e n o r d e 3 5 0 . 0 0 0 p e s e ta s , o a u n a r e t e n c ió n tan p e q u e n a , c u a n d o e s l ig e ra - m e n te su p e r io r , que, lo q u e n o te d e d u je r o n e n s u d ía y tú i n g e n u a m e n t e c re is te tuyo, c o m o u n a m e jo r a d e tu p e n s ió n , r e s u l ta q u e e s d e l E s ta d o y q u e t ie n e s q u e p a g a r lo a h o ra , d e g o lp e o, a lo m às, e n d o s in c ó m o d o s p la z o s : u n o ah o ra , d e l 6 0 % y o tro d e l 4 0 % a n t e s d e l 1 0 d e n o v ie m b re .

H a c ie n d a s o m o s t o d o s y n o q u e r e m o s d e ja r t e f u e r a d e e s te j u e g o p o r q u e e n e s te p o b r e p a ís to d o s s o m o s un p o c o p o b re s , u n p o c o e n v id io s o s y u n p o c o ta c a h o s , a m e n u d o , c o n lo s d e m à s .

Y m e n o s m a l s i te c o g e n c o n e l r ih ó n c u b ie r to ; p o r q u e a lo p e o r te a g a r r a n e s p e r a n d o a c o b r a r o c o n d e u d a s d e r iv a d a s d e a n t ic ip o s (ó p o r q u é t a r d a r a n ta n to e n t r a m i ta r s e las c o s a s ? ) o p e o r s i tu c a s o e s e l d e l i n c a p a c i t a d o p o r in v a l id e z p e r m a n e n t e p a rc ia l , to ta l o a b s o lu ta y p a s a s d e n o e s t a r s u je to a l Im p u e s t o n i a s u s r e t e n c io n e s a c u m p l i r 6 5 a n o s y, p a r a c e le b ra r lo , te o b l ig a n a d e c la r a r y p a g a r , o m u c h ís im o p e o r s i e s tà s c a s a d o y tu e s p o s a , c o m o tú, p e r c ib e o t ra p e n s ió n p e q u e h i ta , d e las q u e n o l le g a n a la s 3 5 0 . 0 0 0 p e s e t a s o la s s o b r e p a s a n p o r p o c o . Ya tú s a b e s lo q u e p a s a e n to n c e s , s e a c u m u la n los in g re s o s , s u b e la b as e , s u b e la c u o ta y... c a t a c r a c ! c Q u é te vo y a c o n t a r q u e tú n o s e p a s ya p o r d e s g r a c ia ?

P u e s p r e p à r a t e p a r a e l a n o q u e viene, ya d e s d e éste , p u e s e l n u e v o R e a l D e c r e t o 1 . 2 6 1 / 1 9 8 3 , d e l 2 7 d e abril, p a r a h a c e r t e un favor, h a e x c e p t u a d o d e r e t e n c ió n la s p e n s io n e s h a s ta 4 0 0 . 0 0 0 p e s e ta s , y d e s p u é s h a e s t a b le c id o u n o s t ip o s im p o s i t iv o s b a j i to s y e n c o r v a d o s p a r a q u e t e p a r e z c a q u e c o b r a s m à s y l u e g o , c u a n d o l le g u e la p r im a v e r a d e l a n o q u e viene, c o m o la s e n r e d a d e r a s , v o lv e rà n a le v a n t a r s e y c r e c e r c o n t r a tu e x ig u a p e n s ió n , d e jà n d o t e e l b o ls i l lo e s c a s o y u n a ra ra s e n s a c ió n d e n ih o a l q u e le h a n q u i t a d o s u c a r a m e lo d e fresa.

P e ro tú e r e s fu e rte , tú h a s c r e a d o e n a h o s p a s a d o s c o n tu t ra b a jo y tu s u d o r e l m u n d o e n q u e viv imos. Tú h a s c r ia d o hijos, los h a s e d u c a d o y c o n v e r t i d o e n h o m b r e s d e p r o v e c h o . T ú h a s c o n s t r u i d o y p la n t a d o , h a s s e m b r a d o y re c o g id o , d e jà n d o t e los ah o s , la s a l u d y l a v ida e n e l c a m in o , y aho ra , c u a n d o c r e ía s q u e h a b ía l le g a d o la h ó r a d e l d e s c a n s o , d e la t ra n q u i l id a d y d e los n ie tos , la s e g u n d a ju v e n tu d , o c o m o s e l la m a a h o ra : la te rc e ra e d a d , te e n c u e n t r a s c o n q u e a ú n e s p r e c is a tu a y u d a , tu a p o y o y tu sudor, c o m o s i e s te p a ís q u e e s e l tu yo y q u e tú c r e ía s te rm in a d o , s e h u b ie ra r e s q u e b r a ja d o y n e c e s i ta r a d e n u e v o d e t ip a r a s e g u i r a d e la n te , p a ra c u r a r s u s h e r id a s y s u s d o le n c ia s , t a p a r s u s f isuras, c o n s t r u i r s e d e n u e v o o t ra vez.

N u n c a s e d e s c a n s a e n e s te m u n d o . A tus a c h a q u e s te n d r à s q u e a h a d ir e l n u e v o ‘‘s i n o fos... p e r la R e n d a ”, q u e e s u n a fo r m a d e s e g u i r vivo, m à s o m e n o s d e m ilag ro , y c o n t r ib u i r a l c a m b io , a l n u e v o c a m b io , a l c a m b io d e s ie m p re , p o r q u e to d o lo q u e vive c a m b ia c o n t i n u a m e n t e y c u a n d o t in a lm e n t e p a ra , e s q u e e s tà m u e r to . Tú ya lo sab ías , ò v e rd a d ?

Q u e r id o ju b i la d o , p r e p à r a te , s i p u e d e s a h o r a q u e e s tà s a t ie m p o p a ra e l a n o q u e v iene, a h o r r a n d o c o m o la h o r m ig a d e la fà b u la , o p id ié n d o le a tu H a b i l i t a d o q u e te r e t e n g a un p o c o m à s d e R e n ta , a l m e n o s p a r a q u e c u a n d o v u e lv a la p r im a v e r a d e l a n o q u e viene, n o te la e n c u e n t r e s c o m o u n a a b e ja e n t r e las f lo re s a f i l a n d o su a g u i jó n , n i s e te q u e d e la b o c a s e c a c u a n d o te d ig a n la c i fra q u e t ie n e s q u e a b o n a r , c o m o s i te h u b ie r a n v u e lto a q u i t a r e l c a r a m e lo d e fresa . P o r q u e s i la n u e v a L e y d e P r e s u p u e s to s d e l E s ta d o n o lo re m e d ia , e s o e s lo q u e e l fu tu ro te t ie n e p r e p a r a d o , a n o s e r q u e e l c a m b io f in a lm e n t e se p r o d u z c a o tu p r e v is ió n te ó o n v ie r ta e n u n o d e e s o s p r iv i le g ia d o s a los q u e H a c ie n d a , tod av ía , d e v u e lv e d in e ro s , c la ro q u e e s o s ó lo s u c e d e c u a n d o H a c ie n d a s e h a q u e d a d o c o n m à s d e lo q u e le c o r r e s p o n d ía . Y es q u e e s te p a ís que, c o m o H a c ie n d a , s o m o s to d o s y q u e l la m a m o s E spaha , s ig u e s ie n d o p o b re .

E s p e r a n d o que, a l m e n o s , te e n c u e n t r e s b ie n d e s a lu d y d e àn im os , r e c ib e un fu e r te a b r a z o d e un a m ig o q u e v u e lv e a r e c o r d a r te : iO jo c o n la R e n ta !

B E D O Y A

ggoioU I S

T E L E V I S I Ó A L T A F I D E L I T A T

A M P L I F I C A C I Ó ELECTRODOMÈSTICS

PETITS DOMÈSTICS DISCS I CASSETTES

Distribuïdor de:CUINES

NEVERESRENTADORES

White-Westinghouse

Carrer Àngel Guimerà, 63 - Tel. 23.52.15 - SALT

L’Andreu de l’Alt EmpordàEn la Festa M ajor de la vida unes coses pesen més que les altres.

El dia de Santjordi d’enguany, em trobava passant les de Caín a la Residència Sanitària, estava afectat per un còlic nefrític o vulgarm ent anom enat “mal de pedra”. De Padoloram ent no m e’n voldria recordarmés.

En la m ateixa cam bra de dos llits hi havia un hom e de l’Alt Em pordà, terra que cada dia estim o més, just de la m ateixa quinta del meu pare. No cal dir que hi vaig fer una bona amistat. L ’hom e el varen operar de catarates, prim er d’un ull i després de l’altre, la qual cosa el va tenir uns dies am b tots dos ulls tapats. Tafanejant am b bona intenció m’explicava coses i fets, em deia que havia fet de carboner, jo li preguntava què li semblava d’aquests boscos que es crem en ara tant sovint. Em contestava, noi això és la m ala llet, pensa que jo sóc hom e de bosc i am b tristesa així ho he de reconèixer. Si anem per aquest camí, d’aquí uns anys farà pena anar al bosc. Parlàrem del vinyar, el feixuc que és cuidar-lo, de la m anera que es fan els empels, que és un fruit que està a la terra nou mesos, que hi ha vinyes joves i vinyes velles. Tam bé parlàrem d’un arbre per a mi envoltat d’un cert m isteri, que és el suro. Doncs el despullen de tant en tant, feina que vol atenció ja que necessita d’uns catorze anys per a to m a r a estar en condicions de tom ar-lo a despullar. Les explicacions dintre la congoixa que es passa en aquests casos, les estones de conversa am b aquell vailet de vuitanta anys de la terra em pordanesa m ’om plien de satisfacció.

Però la cosa que em va deixar més m eravellat de tot fou el seu fill, l’Andreu, xicot de més de cinquanta anys, encara per m erèixer, am b un caràcter dolç a no poder més, la m anera que cuidava el seu pare, des d’afeitar-lo a donar-li el m enjar, passant per acom panyar-lo al excusat fins a rentar-li la cara, i la cosa que engrescava més era la brom a que es feien entre ells.

La feixuga no era tan grossa veient el com portam ent d’aquests homes, fills d’una com arca de la que jo cada dia hi descobreixo fets i coses noves, totes em m arcades en la Festa M ajor del Tem ps i de la vida. El respecte entre persones és cosa gran i im portant.

Lluís M olins

Sport Garatge, s.a.Josep Casals

Reparacions — Engrassament — Neteja

Q & pPasseig Marquès de Camps, 5 - Tel. 23.33.11 - SALT

Subm inis tres Catalunya,, s.l.

V O L V OCamiones y Autobuses

] [

Passeig Marquès de Camps, 3 - Tels. 23.33.11 - 23.78.83 - SALT

PE TA N C A • •L’inici del joc de Petanca a Salt, es remonta a l’any 1970; és a

dir, que els practicants d’aquest joc, ja fa tretze any que hi juguen. Al principi amagats al pati de la Rectoria i després per la calor, es decideix jugar a la Plaça Verdaguer (Plaça dels Peixos).

L’any següent i gràcies als bons desitjós del senyor Rector que els hi cedeix el pati de la Rectoria, on ara hi ha ubicat el Casal de Jubilats, s’organitza el Club Petanca Salt. Des de llavors fins ara han passat vàries Juntes Directives amb diferentes persones, que moguts per aquest joc han intentat sempre serviral Club. Enguany la Junta ha canviat de nou, però els homes que en formen part, ja són veterans perquè havien estat en Juntes anteriors; esperem que aquesta experiència serveixi per engrandir el Club, tant en nombre de socis com en trofeus guanyats.

Aquests homes són: PRESIDENT, Eusebi Cabezas: VICE- PRESIDENT, Antoni Echave; SECRETARI, Lluís Mateu; TRESORER, Manuel Ros; DELEGAT DEL CLUB, Francesc Gonzàlez; DELEGAT DE PREMSA, Narcís Burch; VOCAL, Joaquim León. Actualment, el Club compta amb 237 socis, de diferentes edats.

El nostre Club organitza cada any, diferents concursos i trofeus; n’hi ha per tots els gustos: per a jubilats, amistosos, locals, provincials, nacionals i internacionals; p e ra totes les categories, és adir: sèniors, dames, juvenils i infantils. L’any com ença o acaba amb la Lliga Social, Concurs de Sant Esteve, el mes de març; Campionat Provincial per Jubilats, el mes de maig; el Concurs del Club,Trofeu Eugesa, per Sant Pere; el trofeu social més important amb medalla d’argent, sufragat pel Fundador del Club, en Pere Vila Masachs; el mes de juliol, Campionat Inter­nacional Festa Major; per l’agost, les Nits del Club, de caràcter social durant varis dies; aprimers de setem bre les tradicionals 2 4 d e to th o m i q u e cal prom o- hores i 6 hores dames, de caràcter nacional; c ion ar.per l’octubre en la Festa del Jubilat, Concurs per Jubilats; tot això barrejat amb els que ja organitzen els altres Clubs de tot Catalunya, on els nostres jugadors ja són molt coneguts; tam bé es participa amb els de la Federació, que donen opció a participar als Cam­pionats d’Espanya.

No seria lògic, deixar-nos els primers Premis aconseguits pels nostres jugadors, en les diferentes Competicions en què han participat, des de l’estiu passat fins ara: El trofeu Pere Vila Mas- sachs, l’aconseguiren els jugadors J. Anglada, N. Bohigas i J. Torras, i que el sorteig els va aparellar. Les 24 hores de Petanca, la sisena edició, la Cinqueta formada per l’Eusebi Cabezas, els germans Mateu, en Munoz i en Gigi, aconseguiren el primer lloc amb tot mereixement. Als Campionats Provincials Individuals, una de les nostres fèmines aconseguia el títol, és l’Araceli Calvo. A Olot, per les Fires de Sant Lluc, la tripleta formada per E. Cabezas, A. Munoz i M. Ros, també fan el primer lloc. El Trofeu Eugesa d’enguany, la final de sèniors la disputaren dos equips de casa, guanyant-la la tripleta formada per A. Duran, F. Munoz i F. Gonzàlez, el mateix els passaria els infantils, i les campiones foren les nenes J. Anglada, M. Cabezas i M. A. Torras. En el concurs Provincial de Montilivi els infantils D. Ros, J. Ros i M. Ribot, s’emportaren cap a Salt el títol. El Concurs Festa Major dels Germans Sàbat i de caràcter provincial, també va venir cap a Salt, en la categoria sèniors, disputant la final amb una altra tripleta de Salt, els guanyadors foren J. León, F. Gonzàlez i F. M. Munoz. A la Copa President que organitza la Federació, els nostres

Petanca, un esport a l’abas t

ju g a d o rs A. Peruga, A. Roca, A. Munoz, aconsegueixen guanyar la final als sotscampions d’Espanya d’enguany.

Aquí només hem destacat els jugadors que només han aconsegu it algun primer lloc, reconeixent que tam bé s’han fet molts segons premis o tercers, i també són importants pel Club, a tots aquests bons jugadors, la més sincera felicitació per part del Club.

PROPERES I INTERESSANTS COM PETICIONS

TROFEU FESTA MAJOR DE SALT, per primera vegada, enguany aquest concurs serà de caràcter professional, és a dir, per poder-lo jugar s’haurà de pagar una quantitat de pessetes que revertirà en premis per als primers classificats, ja sol ésser normal aquests tipus de concursos a fora d’aquí, i el nostre Club vol comprovar l’interès que pot despertar.

VII EDICIÓ XXIV HORES DE PETANCA, que enguany crec es presenta interessant, ja que es pensa organitzar una festa en torn aquest maratonià Trofeu, per tal de fer-lo més alegre i disputat, alhora que comptarem amb participació de clubs importants de Catalunya, i de les nostres comarques, és possible que aquest trofeu es jugui a les pistes de la zona esportiva, i els participants puguin fer alguna capbussada a la piscina.

FESTA DEL JUBI LATA SALT, que enguany es farà el dia Onze de Setembre, diada nacional de Catalunya, i que per primera vegada serà de caràcter provincial, en participació dels millors Clubs de les nostres Comarques. Aquest Concurs és exclusivament per a jubilats.

NITS DE CLUB, aquest popular campionat social, que cada any té més acceptació, i que ja l’any passat es va fer en tres setmanes, aquest any es pensa començar el mes de juliol i tot l’agost, esperem que el temps ens acompanyi en les caloroses nits d’estiu que sota els arbres de les nostres pistes del Casal s’hi està molt bé.

CLUB PETANCA SALT El Delegat Narcís Burch

frigorífieos del ters. o.

ESCORXADOR GENERAL FRIGORÍFICSala d’especejar

Repartiment diari

Carrer Major, 419 - Telèfon 23.31.11 - SALT

Carns de porc i Boví major

VACANCES AMB LLIBRESLa Biblioteca, pensant en les hores de lleure que ens

proporcionen les vacances, us ofereix una tria dels millors llibres que al llarg d’aquest any han passat a incrementar el seu fons.

LLIBRES DE CONEIXEMENTSFilosofia— Abbagnano, Nicolàs: “ Historia de la filosofia” . Ed. Hora, S. A., 1981. 3 vol.— Col·lecció: “Textos filosòfics” . Ed. Laia.

Religió— Brandon S.G.E.: “ Diccionario de religiones comparadas” . Ed. Cristiandad,

1975. 2 vol.— Llimona, Jordi: “Com entendre la Bíblia” . Pub. de l’Abadia de Montserrat,

1979.— Vilanova, Evangelista: “ El coratge de creure”. Pub. de l’Abadia de Montser­

rat, 1978.— “ Pren-te temps”. Material de pregària i reflexió per a infants, adolescents i

joves. Ed. Claret, 1981.

Economia— León, Pierre: “ Historia econòmicay social del mundo”. Ed. Encuentro, 1979.

6 vol.

Dret i Administració— “ Formulari de documentació municipal” . Escola d’Administració Pública de

Catalunya, 1982.— García de Enterría, Eduardo y Fernàndez, Tomàs-Ramón: “Curso de dere-

cho administrativo” . Ed. Civitas, 1982. 2 vol.

Folklore— Amades, Joan: “Costumari català” . Ed. Salvat/Edicions 62, 1982.

Llengua i lingüística— Alarcos Llorach, E.: “ Estudis de lingüística catalana” . Ed. Ariel, 1983.— Nadal, Josep M. i Prats, Modest: “ Història de la llengua catalana” . Edicions

62, 1982— Sanchis Guarner, Manuel: “Aproximació a la història de la llengua cata­

lana” . Ed. Salvat, 1980.— “ Diccionari de la llengua catalana” . Ed. Enciclopèdia Catalana, S. A., 1982.

Ciències pures i aplicades— Bologna, Gianfranco: “ Guia de aves”. Ed. Grijalbo, 1981.— Collazo, JavierL.:“ Diccionarioenciclopédicodetérminostécnicos” . Inglés-

Esparïol. Espanol-lnglés. Mc Graw-Hill Book Company, 1981. 3 vol.— Dextreit, Raymondy Abehsera, Michel:“ Nuevotratadode medicina natural.

EDAF, 1981.— Estévez Somolinos, Segundo: “ El motor de gasolina” . Ed. CEAC, 1981.— Hessayon, D.G.: “ L’expert en plantes d’interior” . Ed. Blume, 1982.— Lewis, H.L.: “ Las mariposas del mundo” . Ed. Omega, 1975.— Stuart, Malcom: “ Enciclopèdia de hierbas y herboristería”. Ed. Omega,

1981.— “ Las ciencias naturales”. Ed. Hora, S. A, 1982. 7 vol.— “ La vida en el planeta Tierra”. Ed. Muntaner y Simón, 1978. 20 vol.

Art— Cirici, Alexandre: “ L’art gòtic català”. Edicions 62, 1974. 2 vol.

Història— Nadal i Farreras, Joaquim i Woff, Philippe: “ Història de Catalunya”. Ed.

Oikos-Tau, 1983.— Pirenne, Jacques: “ Historia del Antiguo Egipto” . Ed. Océano, 1982. 3 yol.— Pirenne, Jacques: “ Historia Universal” . Ed. Acéano-Éxito. 10 vol.

Viatges— Armengou, Josep M.: “ Itineraris per Catalunya i les Illes Balears” . Edicions

62,1982.— Col·lecció de mqnografies de diferents països. Ed. Castell. 14 vol.— “Guia de Hoteles”. Espana, 1983.

Biografies— Cambó, Francesc: “ Memòries i Meditacions”. Ed. Alpha. 3 vol.— Col·lecció “Gent Nostra”. Ed. Nou Art Thor.

LLIBRES PER A L’ESPLAI

AdultsPoesia

— Aleixandre, Vicente: “ Historia del corazón”, Ed. Espasa-Calpe, 1977.— Martí i Pol, Miquel: “Antologia poètica” . Ed. Universitat de Barna, 1982.— Riba, Carles: “Antologia poètica” . Ed. Proa, 1980.

Prosa— Aragó, Narcís-Jordi: “Girona ara i sempre” . Diputació de Girona, 1982.— Camus, Albert: “ L’estrany” . Ed.T’roa, 1981.— Delibes, Miguel: “ El camino”. Ed. Destino, 1981.— Eco, Umberto: “ El nombre de la rosa” . Ed. Lumen, 1983.— Fananàs, Miquel: “Susqueda” . Ed. del Pèl, 1983.— Pla, Josep: “Cinc històries del mar” . Ed. Destino, 1981.— Sagarra, Josep M. de: “ Els ocells amics” . Ed. Juventud, 1981.— Urbano, Pilar: “Con la venia... yo indagué el 23 F” . Ed. Argos-Vergara, 1982.— Vargas Llosa, Mario: “ La guerra del fin del mundo” . Ed. Seix Barral, 1981.— Col·lecció: “ La Cua de Palla” , dirigida per Manuel de Pedrolo (Novela

policíaca). Edicions 62.infants— “Viatge poètic per Catalunya” . Ed. Teide, 1982.— Beckman, Thea: “Tinc el pare al Brasil” . Ed. La Galera, 1982.— Canizo, José Antonio del: “ Las fantàsticas aventuras del caballito gordo”.

Ed. Noguer, 1982. t— Fofch i Torres, Josep M. “ Pàgines festives”. Pub. de l’Abadia de Montserrat,

1982.— Janer Manila, Gabriel: “ La serpentina” : Ed. La Galera, 1983.— Preussler, Otfried: “ El pequeno fantasma” . Ed. Noguer, 1975.— Unnerstad, Edith: “Vacaciones en Suecia”. Ed. Noguer, 1980.— Vergés Oriol: “ Els herois de la selva” : Ed. Joventut, 1983.— Vries, Anke de: “ El carrer de casa” . Ed. La Galera, 1983.— Wòlfel, Ursula: “Zapatos de fuego y sandalias de viento”. Ed. Noguer, 1982.

Joves— Holman, Felices: “ El Robinson del metro” . Ed. La Magrana, 1982.— Manzi, Alberto: “ El loco” . Història d’una revolta. Ed. La Galera, 1982.— Pedrolo, Manuel de: “7 relats d’intriga i ficció” . Ed. L’Atzar, 1981.— Salgari, Emilio: “ El corsari negre”. Ed. La Magrana, 1981.— Verdaguer, Pere: “ L’altra ribera” . Ed. Pòrtic, 1982.— Verdaguer, Pere: “Quaranta-sis quilos d’aigua” . Ed. Barcanova, 1983.

ANTÒNIA GIMBERNAT

CAIXA D’ESTALVIS PROVINCIAL DE GIRONA

CENTRAL A GIRONA:Avda. Sant Francesc, 34-36 Telèfon 20.62.00

A SALT: Carrer Major, 164 Telèfon 23.34.1 1

Passeig Marquès de Camps, 10 Telèfon 23.40.99

------REFLEXIONS------Com cada any, al mes de juliol arriba la nostra i gran FE ST A MAJOR, la

calor ja apreta de valent, però no és problema perquè ens visitin els forasters, ja que la nostra festa és prou coneguda arreu de les nostres comarques, només voldria que aquesta gent trobi en el poble la cordialitat, a fi i a efecte que segueixin guardant a dins seu, un gran record d’aquesta immillorable Festa Major.

Disposo de poc espai, enguany es fa un sol programa de Festa Major, i voldria ser com sempre una mica criticon. Els que tenen ara la paella pel mànec, siguin del partit que siguin, que s'han de complir les promeses fetes, doncs una promesa, si no es compleix, són paraules passatgeres allunyades pel vent, i això no és gens ètic.

Demano més vigilància de nit i feta a peu, ja que amb el cotxe i precisament a l’hivern, els vidres s’entelen i no es veu gaire res. Demano, també, un parell de ROURES més, com el que teníem abans, per guardar les places i les deveses, que prou falta li fan. Demano que es pintin els passos cebra més sovint, perquè hi ha molts cotxes que no els deuen veure, doncs no els saben respectar. I deixo de demanar, perquè em consta que els nostres regidors treballen i fan coses per tal de solucionar molts defecte ,̂ però els vilatans mai en tenim prou, ja que el que volem és el millor per al poble.

Ara que ja tenim dos Casals o dues llars per als jubilats, són necessaris? Ja que tots aspirem a arribar a vells, sembla ser normal que la societat ens podria reservar quelcom més que uns refugis, on només hi esperem l’hora d’anar a dinar o a sopar. Penso que no és just que arribi el moment de no tenir res a fer, jo crec que mentre es pugui valdre un mateix, treballar menys o molt menys però treballar un xic, d’una forma equilibrada, i així ens faríem vells sense adonar-nos tant, de que ja som un estorp o uns acabats, el treball fàcil i el lleure tot dossificat, faria adonar a moltes persones que no fan falta tans casals o llars, que normalment jiomés serveixen per fer discussions que l’edat i els anys porten. No ens queda més remei que acceptar-los, ja que a molts les cames ens fan “figa’’ i un lloc per seure a fora de casa tampoc és tan dolent

Per últim vull fer menció a la gent que organitza la festa, que encara que siguin criticats per algunes persones, són encoratjats per moltes més, a que continuin, amb voluntat i tant d’encert, en fer per a tots nosaltres la tradicional i sempre benvinguda FE ST A MAJOR DE SALT.

E. P. V.

M o ld e s p a r a m a t e r ia s p là s t ic a s y d e g o m a C o q u i l la s y m o ld e s p a r a fu n d ic ió n d e m e ta le s

M a t r ic e s c o r t a r y e m b u t i r G r a b a d o s s o b r e to d a c la s e d e m e t a l e s '

M e c a n i z a d o s p o r e le c t r o -e r o s ió n

Taller mecànicoREVERTER

TALLERCamino Antiguo de Vilablareix (Bescanó) Teléfono 23.90.02

\ \ \

DIRECCIÓN POSTAL C/. Màrtires, 1

S A L T '\

Carns

Rigau

C/. Major, 155 Tel. 23.59.23 SALT

LES PERSONES GRANSAra tindria uns 80 anys. Era elegant, però senzill. Era En Benet.L’havia vist pa tir molt, fins i tot n ’arribava a saber; acceptava

però, la sofrensa pel cantó més fàcil.I, això no obstant, era molt còmic; li agradava fer gresca, mai en

doble sentit. Ho feia tot amb naturalitat, sense ofendre la sensibilitat de les persones que l ’envoltaven; ni que estiguessin absents els criticats.

I anava de dret al gra.Home de llar es desvivia per a la muller i els fills. La seva mare

no podia anar a raure a l ’asil. N i en la pensa.Es llegia d ’una manera clara el seu pensament i el seu cor.El seu rostre n ’era l ’expressió vivent. No sabia fingir.El mateix vestir era reflex del seu tarannà.Tot un senyor, tot un home. Bon exemple de senzillesa!Em porta uns records amb un ciste ll de conclusions.Quan era petit els avis explicaven rondalles a la vora del foc

joliu. Parlaven de pàgines viscudes del Patufet (molta qualitat pel preu de 10 ets.). Sortien al carrer a parar la fresca tot fent petar la xerrada! Entraves i sorties d’una casa a l ’altra i ningú es trobava a faltar res.

Salt, igualment que Sarrià de Ter, Sant Daniel, El Veïnat, El Pont Major, Palau Sacosta o Santa Eugènia. Eren uns pobles familiars on els veïns s ’ajudaven, els infants jugaven pels carrers, l ’hospita lita t no hi mancava i eren uns poblets oberts per gaudir-hi plenament.

Però els joves i els infants que ara neixen els hi ha tocat viure dins la vida urbana, que té com a model un tancament de les cases. Creixen dins una societat tancada i egoista que intenta manipular tothom per mitjà del diner, la despersonalització, el consumisme, l’hedonisme, etc.

Posts i accessoris per a tanques i tancats

urbanitzacions finques, càmping

APLICACIONSpiscines

HIVERNACLE MODEL “ TUNEL familiar de 3,70 mts.” (Model patentat)

c/. Dr. Castany, 7 Tels. 23.26.69 - 23.69.61

S A L T

Els grans ens compreneu perquè sabeu molt bé que tots errem i sofrim I que estem sotmesos a la mateixa lle i i amenaçats per uns mateixos temors. Per això ens parleu de paciència, sinònim de fortalesa, puix heu de ser molt forts per aguantar certes coses.

És una manera imparcial i real de veure’ns.Així és com senio una corrent d’afecte i apreci envers vosal­

tres, ancians. Més, us necessitem. Escoltant-vos, podem m illorar la nostra capacitat: L ’ús de la intel·ligència general, la possib ilitat de totalitzar els problemes sense perdre’ns en detalls... La utilització del coneixement són superiors als de la joventut.

Es diu que s ’envelleix com s’ha viscut, i s ’aguditzen més les falles si hom no n ’és conscient. Però hi ha persones grans que se senten útils i, ben pagats, perquè diuen que fa més feliç donar que rebre. Hi ha persona gran que sap viure amb el que viu, animar el qui veu que s ’esforça, agrair el qui l ’ajuda. Això el fa sentir més acompanyat. La nostra societat els roba vida, no deixen però de viure.

Escoltem m olt sovint la frase “justícia socia l”. Seria, doncs, molt bo que aconseguíssim unes relacions socials on les diferències de funcionament o rendiment de la persona gran no suposessin inferioritat o exclussió, sinó la plena integració en una societat a la vegada enriquida i transformada per l ’experiència de l ’ancianitat.

Hem de fer un treball honest i clar amb la persona gran.S’ha de saber com binar el coneixement científic amb un gran

afecte, la comprensió dels seus fracassos, debilitats i odis, amb el reconeixement de les seves facultats a fi de trobar també fortalesa i capacitat d ’amor.

Les persones grans em demostren molt objectivament que la vida val la pena de ser viscuda: que hem de viure, fer viure i deixar viure. I per això, i moltes altres coses, val la pena de seguir sempre llu itant perquè el món, també el de les persones grans, esdevinguimillor.

NARCÍS CADENA i MASÓ

Matadero Frigorífico n.° 93

FRIPOLCno. Viejo Vilablareix, s/n.

Tel. 23.46.67 - SALT

Construcciones Mecànicas XIFRA, S.A.Tels. 21.54.08-20.50.64

— COMEXI --------- s.a.Maquinaria para artes gràficas y manipulados papel y plàstico

Avda. San Narciso, 106 Tel. 23.72.11 -Telex57110 G I R O N A

El Casal de Jubilats necessita protectors.

Ajuda’l fes-te soci

WCALÇATS

FERRERCarrer Major, 62

Tels. 23.27.70 - 24.06.95 I S A L T

Í N D E X

Un poble per als nostres f i l ls ..........................................Aquest anv, un únic program a de Festa Major. . . .Salt, les festes, les festes......................................................La Festa M ajor va evolucionant.....................................Les eleccions municipals del 8 de maig de 1983 .........Organització de l’A juntam ent de Salt..........................Poemes des d’una h ab itació ............................................Salt i la seva cuina de Festa M a jo r ..............................P o em es......................................................................................Mancances de Salt.................................................................La gran família del c a s a l...................................................Joan Santana i P u jo l............................................................El dia que Salt va semblar Nova Y o r k .......................El dring de les onze ha llevat el t u l ............................Parlem del t r e n ......................................................................Una agrupació fotogràfica a S a l t ? .................................El carrer M ajor de S a l t .....................................................El peix de riu i la Festa M a jo r........................................Carta d’un rector al seu alcalde.....................................Cataloguem tam bé el patrimoni industrial de Salt. . .Mossecs d’e n v o r ...................................................................Els dits de les m a n s .............................................................Les biblioteques i el p o b le ...............................................Impressions de C u b a..........................................................Carta als ministres de l’O .P .E .P ......................................La mainada i el món de la sardana. . . ........................Anant per aquests mons de Déu que són els n ostres.El meu cinema de Salt. ......................................................Activitats del casal.................................................................Patinatge artístic a Salt........................................................Quan em ja lo la m ad alen a...............................................O témpora! o m o res!..........................................................Festa M ajor de Salt, per Sant Jaum e, com cal.........La sensibilitat, un dret de tots . ......................................“ O jo con la renta” ...............................................................L’Andreu de l’Alt E m p ord à............................................Petanca ......................................................................................Vacances amb ll ib re s ..........................................................Reflexions..................................................................................Les persones g ran s...............................................................

Salvador Sunyer i Aimeric Comissió Editora Miquel Berga i Bagué Comissió de Festes Ajuntament de Salt Ajuntament de Salt CescaJau m e Font i Estival Elisenda Bernatallada i Pla Pi VerdJosep Ma Macias i Colom Emili Serra i Soler Narcís-Jordi Aragó Josep Ma Fonalleras Emili Torrent i Algans Antoni Bonadona i Capell Francesc Ferrer i Gironès Ram on Torram adé Àngel Caldas Josep Clara Irene Morató Josep Ferrer i Costa Carme Bover i Calvo Xavier Corominas Martí Fita i Casals Salt Sardanista Lluís Caritg Guillem Terribas Jo an Ros C. SolerJosep Ma Fonalleras Pau Masó i Fàbrega TevlacNarcís Burch Bedoya Lluís Molins Narcís Burch Antònia Gimbernat E. P. V.Narcís Cadena i Masó

La il.lustració de la portada és obra de Jordi Gispert, que correspon al

cartell guanyador del concurs sobre la

Festa Major convocat per l’Ajuntament

de Salt.

N O T A D E LA R E D A C C IÓ :

Els escrits n o m és re fle c te ix e n l’o p in ió del seu au tor. E ls ed ito rs no n e cessà ria m en t se so lid aritzen a m b el seu co n tin g u t. E ls escrits s’han p u b lica t ín te g ra m e n t en resp ecte a la llib erta t d ’ex p ressió de llurs au tors.

L a C o m issió ed ito ra d ’a q u e st p ro g ram a vol agrair de m a n era p ú b lica a totes les p erso n es q u e han fet p o ssib le la seva p u b lica c ió : als co l·la b o ra d o rs literaris , a n u n cian ts, red acto rs , co m p a g in a d o rs i altres p erso n es q u e sense el seu esfo rç no h au ria estat p o ssib le la seva ed ició .

A tots m o ltes gràcies.Salt, ju lio l 1983

Grafis/Sant, s.a. - C tra. Barcelona, 425 T elèfo n 2 1 .3 8 .5 8 - G IR O N A

Dip. Legal G I-722/83

CAIXA DE BARCELONA

Oficines a Salt:Carrer Major, 163 - Tel. 23.93.88Mércasalt, PI. Marquès de Camps s/n. - Tel. 23.50.85

Oficines a Girona:Central: Carrer Nou, 14 - Tel. 20.51.58 Onyar: C/. Maluquer Salvador, 21 - Tel. 21.37.11 Sant Narcís: Avda. Sant Narcís, 32-34 - Tel. 23.05.12 Mercat de Girona, Parada 204 - Tel. 21.68.98

V /is i/ iu /u t IM À C fiO U S

Carrer Major, 243 - Telèfon 23.29.71 - SALT

Audio/V ideo

Radiola