PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEL DEPARTAMENT DE … · IES SANT VICENT PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE 1r ESO...

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DELDEPARTAMENT DE LLENGUA I

LITERATURA.VALENCIÀ

CURS 2015-2016

IES SANT VICENT

1

ÍNDEX

1r ESO....................................................................pàg.3

2n ESO...................................................................pàg.54

3r ESO....................................................................pàg.120

4t ESO....................................................................pàg.251

1r BATXILLERAT.................................................pàg.311

2n BATXILLERAT................................................pàg.397

2

IES SANT VICENTPROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE 1r ESO

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ.LLENGUA I LITERATURA.CURS 2015-2016

1. INTRODUCCIÓ

a) Justificació de la programació

Tot seguit es presenta la proposta d’objectius, competències i continguts seleccionats d’acord ambles disposicions oficials de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la GeneralitatValenciana, que plantegen un currículum per a l’àrea de llengües bàsicament comunicatiu . Cal ferconstar que qualsevol esment a objectius o continguts s´ha déntendre com a esment a un estadidintre del procés constructiu de la formació educativa de l’alumne, mai com una fita definitiva. Dáltra banda, és objectiu prioritari, integrar els coneixements de llengua amb els de la resta dematèries amb les quals lálumne té contacte. La llengua pot ser un objecte immanent déstudi per alsespecialistes, però per a lálumnat serà un valuós instrument de comprensió i actualització del mónque lénvolta.

Aquesta proposta, servirà a lálumnat per a expressar-se oralment i per escrit un poc millor, per asaber interpretar textos, comprendre millor enuncitas, normes gramaticals, ortogràfiques... Totesaquestes propostes, practicades convenientment per lálumnat –amb ajuda del professor- seran degran utilitat tant per al present com per al futur.

Vivim en societat i la llengua del nostre poble és línstrument que ens defineix com un conjuntsocial que ha d’afrontar el segle XXI millorant la salut lingüística personal i del nostre entorn.Només si parlem i escrivim en valencià assegurarem el futur de l’idioma donat que lescircumstàncies actuals discriminen, marginen i empobreixen cada vegada més la nostra llengua, perla situació diglòssica permanent, en què es veu abocada. Malgrat tot, cal lluitar perquè el procés desubstitució lingüística, imminent, no arribe a produir-se.

En començar aquest curs ens plantejam una sèrie d’objectius fonamentals com són: fomentar eldomini bàsic de l'ús oral habitual del valencià entre l'alumnat de tota l'etapa i el gust per la lectura,tasca que ens sembla imprescindible per aconseguir l'assoliment dels coneixements fonamentalsrelacionats amb la llengua que s'haurà d'haver obtingut en finalitzar l'Educació SecundàriaObligatòria, la qual cosa no vol dir que deixem de banda els aspectes de la llengua escrita, comveurem més endavant.

És per aquesta raó que consideram primordial el fet d’insistir en l'aspecte de la llengua oral al 1rcicle, a fi que en arribar al 2n cicle puguem aprofundir en altres aspectes lingüístics i ens puguemdedicar a corregir i perfeccionar l'ús de la llengua escrita. En aquest sentit cobren una importànciacabdal les proves orals a nivell de departament i fora de l’aula que l’any passat ja iniciàrem (senseobviar les diferents activitats d’avaluació oral que ja es fan dins de l’aula).

3

Pel que fa a la lectura, element de pràctica habitual a classe, serà també objecte de treball individualde l'alumnat, ja que els oferirem la possibilitat d'escollir entre algunes obres, sempre adequades acada curs, a l'hora de realitzar les lectures obligatòries o voluntàries i els treballs corresponents; aixífomentarem el criteri personal a l'hora de comentar el tipus de literatura que els sembla mésinteressant, afavorint així l'intercanvi d'opinions i el debat sobre el tema.

Així mateix, la lectura serà un instrument interessant per treballar els temes de lèxic, també inclososen el nostre currículum.També cal destacar la introducció, a diferent nivell en tota l'etapa, de qüestions de tipussociolingüístic, dialectològic i històric, per tal que l'alumnat entenga l'origen del valencià i el sàpigasituar, com una llengua més, dins el context lingüístic europeu.Aquest és un aspecte molt important per poder combatre tot tipus de prejudicis lingüístics i perquècomprenguen la necessitat i la utilitat de dominar la pròpia llengua o, si més no, la llengua del llocon viuen; i més si tenim en compte que el nostre centre té una gran part d’alumnes novalencianoparlants i cada any rep una allau de nouvinguts de diferents punts del món que noconeixen la nostra realitat.

Per aconseguir tots aquests objectius, consideram que és molt útil que els professors de llengua femfeina de manera coordinada, si més no en el tractament igual de l’ortografia i la importància de lalectura per al desenvolupament intel·lectual de l’alumne/a.

b) Contextualització

L’IES Sant Vicent està ubicat a la població de Sant Vicent del Raspeig amb uns 50.000 habitants, ésel primer dels cinc instituts que exixteixen a la localitat, i el que únicament hi havia a l’antic plad’estudis, on es podia estudiar BUP i COU. Aquest fet ha creat una tendència per part de lesfamílies a voler inscriure els seus fills al nostre centre. Malgrat tot, tenim adscrits tres col·legis de primària: CEIP Bec de l’Àguila, CEIP, Raspeig i CEIPMiguel Hernández.El primer i l’últim porten dues línies d’ensenyament, pel que fa al programa lingüístic, PEV i PIP;el CEIP Raspeig aporta dues aules de PIP.De moment, el nostre institut és un dels que continua amb la línia de PEV, fet important per alposterior desenvolupament de la nostra matèria: als alumnes de PEV el nivell de llengua és més altque als de PIP, per tant, haurem de tenir-ho present a l’hora de marcar uns objectius i usar unametodologia.L’extracte social dels nostres alumnes es podria catalogar en un nivell mitjà, la qual cosa ésrellevant perquè una majoria tenen un ventall cultural molt ampli i els facilita l’adquisició de moltsconeixements.Aquest any també s'han incorporal alumnes de L'Almàssera, nou col·legi d'on eixien 5 grups de siséi no tots cabien en el centre adscrit, molts d'ells van voler triar el nostre.Aquesta escola porta alumnes de PEV i PIP, s'han distribuït en les aules corresponents, atenent a laseua modalitat lingüística.Cal remarcar que som el centre més gran de la població, aquest curs estarem al voltant de 1750alumnes.Tindrem 6 unitats de 1r ESO, 7 unitats de 2n ESO, 7 unitats de 3r Eso, 5 unitats 4t ESO, 5 unitats de1r Batx, 5 unitats de 2n BATX, més els cicles formatius, la FPB i les classes del pla ÈXIT.

El Departament de Valencià, durant aquest curs, 2015/2016, continua patint les retallades que estàsofrint el sector de l’educació. Així aquest any som 7 professors, un d'ells a mitja jornada, és a dir6,5 professors, anys passats érem 8.S'han suprimit les quatre hores de l'assignatura de teatre que

4

tenia el departament, així com el PQPI que ha desaparegut.Així cm el Taller de Llengua, que amb lanova llei desapareix com a optativa en aquest curs.

Els primers d'ESO desdoblen. La selecció de cursos es fa atenent l'antiguetat però procuremconsensuar les preferències de tots.

El departament de Llengua i Literatura està format pel següent professorat:

Joan Ramon Guijarro impartirà cinc segons de batxillerat, un d'ells amb tutoria i un quart d'ESO.Perfecte Ripoll impartirà dos primers de batxillerat, dos primers d'ESO i dos quarts d'ESO, und'ells amb tutoria.Sílvia Pastor farà classes a tres primers de batxillerat, un d'ells amb tutoria, dos primers d'ESO,tindrà una hora de repàs als alumnes pendents i portarà la direcció del departament.Cèsar Moreno tindrà classes en quatre tercers d'ESO i tres segons d'ESO.Maria Roig impartirà classes en dos primers d'ESO, dos tercers d'ESO, tres grups de primer deFPB , tres grups de segon de FPB i dues hores del pla èxit.Esther Anduix portarà primersd'ESO, segond'ESO i quart d'ESO.Diana Balsera té un horari reduït de deu hores. Dos segons d'ESO i un tercer d'ESO.

El Departament estableix la reunió de Departament els dimecres a les 16h

2. OBJECTIUS DE L'ETAPA RESPECTIVA VINCULATS AMB LA MATÈRIA.

L’educació secundària obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats queels permetran:

a) Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte alsaltres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-seen el diàleg consolidant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones ihomes, com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadaniademocràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com acondició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà dedesenvolupament personal.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre aquests.Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició ocircumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre homes idones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.

d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacionsamb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, elscomportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a, amb sentitcrític, adquirir nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies,especialment les de la informació i la comunicació.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferentsdisciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos

5

camps del coneixement i de l’experiència.

g) Desenvolupar l’esperit creatiu i emprenedor i, a la vegada, desenvolupar actituds de confiança enun mateix, de participació, de sentit crític, d’iniciativa personal i la capacitat per a aprendre aaprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en valencià i en castellà, textos imissatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de les seues literatures.

i ) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

j ) Valorar la diversitat de cultures i societats i desenvolupar actituds de respecte envers la seuallengua, tradicions, costums, així com el patrimoni artístic i cultural.

k) Conéixer, valorar i respectar la cultura de la qual formen part la Comunitat Valenciana, així comla seua història i el seu patrimoni artístic i cultural.

l ) Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències,consolidar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica del’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conéixer i valorar la dimensióhumana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar críticament els hàbits socialsrelacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, contribuint a laseua conservació i millora.

m)Valorar, gaudir, interpretar críticament i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatgesque utilitzen codis artístics, científics i tècnics amb la finalitat d’enriquir les possibilitats decomunicació i d’expressió.

Els objectius de l'àrea de valencià són:

1. Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d’unmateix, per a participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a l’entesa i mediacióentre persones de procedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus dediscriminació i estereotips lingüístics.

2. Aconseguir la competència comunicativa oral i escrita en castellà i en valencià per acomunicar-se amb els altres, per a aprendre (en la recerca i l’elaboració d’informació i en latransformació dels coneixements), per a expressar les opinions i concepcions personals,apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.

3. Aconseguir la competència en castellà i valencià com a vehicles de comunicació parlada oescrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l’expressió iper a la seua participació en les creacions culturals a fi que siga possible que, al final del’educació secundària obligatòria, s’utilitzen normalment i correctament les dues llengüesoficials.

4. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de lainformació i la comunicació per a obtindre, interpretar, elaborar i presentar en diferents formatsinformacions, opinions i sentiments diversos i per a participar en la vida social.

5. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment o per escrit, de manera coherent i adequadaals contextos acadèmic, social i cultural, i adoptar una actitud respectuosa i de cooperació.

6. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat acadèmica, social icultural, valorar la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’unmateix i del món, i consolidar hàbits lectors.

6

7. Comprendre, interpretar i valorar textos orals i escrits de diferents àmbits, tot tenint en comptefinalitats i situacions en què es produïxen i els elements verbals i no verbals que intervenen enla seua recepció.

8. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bàsics sobre les convencions delsgèneres, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics, i valorar elconeixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar l’experiència individual icol·lectiva.

9. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normesd’ús lingüístic per a comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequació, coherència,cohesió i correcció.

10. Conéixer la realitat plurilingue de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món actual, ivalorar les varietats de la llengua i la diversitat lingüística del món com una riquesa cultural ipersonal.

11. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitatd’aprenentatge i d’ús de les llengües i participar activament en el control i avaluació del propiaprenentatge i el dels altres.

12. Buscar, consultar, citar i aplicar estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos, tant defragments com d’obres completes i d’altres fonts d’informació per a adoptar una visió personali crítica.

13. Utilitzar tant les fonts impreses com les digitals per a obtindre, seleccionar i transmetreinformació i per tal de produir treballs acadèmics amb rigor, claredat i coherència.

14. Reflexionar, reconéixer i analitzar els diferents nivells de la llengua (fonològic, ortogràfic,morfològic, sintàctic, lexicosemàntic i textual) i els elements que hi pertanyen per a laproducció, recepció i autocorrecció de textos.

15. Identificar la intenció comunicativa dels missatges orals i escrits, assenyalar els mecanismes derelació i estructura dins el text i entre el text i el seu context a fi de desenvolupar lecturescrítiques dels missatges que hi apareixen.

16. Valorar la importància d’utilitzar el registre lingüístic adequat a cada situació comunicativa.17. Promoure la capacitat de reflexió sobre la unitat del fet artístic i les relacions que s’establixen

entre la literatura i la resta de disciplines artístiques (cinema, pintura, música...).18. Comprendre els textos representatius de la literatura en valencià des de l’edat mitjana fins a

l’actualitat, reconéixer i valorar la seua intencionalitat, la relació amb el context sociocultural iles convencions dels gèneres com a part del patrimoni comú.

19. Aplicar tècniques i estratègies (resum, esquema, mapa conceptual, esborrany...) per a afavorirl’aprenentatge i optimitzar l’estudi.

3.COMPETÈNCIES

COMPETÈNCIA INDICADORS DESCRIPTORS

7

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Cura de l’entorn mediambiental i dels éssers vius

- Interactuar amb l’entorn natural de manera respectuosa.

- Comprometre’s amb l’ús responsabledels recursos naturals per tal de promoure un desenvolupament sostenible.

- Respectar i preservar la vida dels éssers vius de l’entorn immediat.

- Prendre consciència dels canvis produïts per l’home en l’entorn natural i les repercussions que comporten per a la vida futura.

Vida saludable

- Desenvolupar i promoure hàbits de vida saludable pel que fa a l’alimentació i l’exercici físic.

- Generar criteris personals sobre la relació entre la visió social de l’estètica del cos humà i l’atenció saludable d’aquest.

La ciència en el dia a dia

- Reconéixer la importància de la ciència en la vida quotidiana pròpia.

- Aplicar mètodes d’anàlisi rigorosos per tal de millorar la comprensió de la realitat de l’entorn en distints àmbits (biològic, geològic, físic, químic, tecnològic, geogràfic…).

- Manejar els coneixement sobre ciència i tecnologia per a solucionar problemes, comprendre què passa al nostre voltant i respondre preguntes.

Maneig d’elements matemàtics

- Conéixer i usar els elements matemàtics bàsics: operacions, magnituds, percentatges, proporcions, formes geomètriques, criteris de mesurament i codificació numèrica, etc.

- Comprendre i interpretar la informació presentada en format gràfic.

- Expressar-se amb propietat en el llenguatge matemàtic.

Raonament lògic i resolució deproblemes

- Organitzar la informació emprant procediments matemàtics.

- Resoldre problemes seleccionant les dades i les estratègies apropiades.

- Aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana.

Comunicació lingüística Comprensió: oral i escrita - Comprendre el sentit dels textos escrits i els orals.

- Mantenir una actitud favorable cap a la lectura.

8

Expressió: oral i escrita

- Expressar-se oralment amb correcció, adequació i coherència.

- Usar el vocabulari, les estructures lingüístiques i les normes ortogràfiques i gramaticals adequades per a elaborar textos escrits i orals.

- Elaborar diferents tipus de textos de manera creativa i amb sentit literari.

Normes de comunicació

- Respectar les normes de comunicació en qualsevol context: mantenir el torn de paraula, escoltar atentament l’interlocutor…

- Manejar elements de comunicació noverbal, o en diferents registres, en les diverses situacions comunicatives.

Comunicació en altres llengües

- Entendre el context sociocultural i la història de la llengua per a fer-ne un ús millor.

- Mantenir converses en altres llengües sobre temes quotidians en diferents contextos.

- Usar els coneixements sobre la llengua per a buscar informació i llegir textos en qualsevol situació.

- Produir textos escrits de diversa complexitat per a usar-los en situacions quotidianes o d’assignatures diverses.

Compètencia digital

Tecnologies de la informació

- Emprar fonts diferents per a buscar informació.

- Seleccionar l’ús de les diferents fonts segons la fiabilitat que presenten.

- Elaborar i fer publicitat de la informació pròpia derivada de la informació obtinguda per mitjà dels mitjans tecnològics.

Comunicació audiovisual - Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per a transmetre informació diversa.

- Comprendre els missatges que provenen dels mitjans de comunicació.

9

Ús de ferramentes digitals

- Manejar ferramentes digitals per a la construcció de coneixement.

- Actualitzar l’ús de les noves tecnologies per tal de millorar el treball i facilitar la vida diària.

- Aplicar criteris ètics en l’ús de les tecnologies.

Consciència i expressions culturals

Respecte per les manifestacions culturals pròpies i alienes

- Mostrar respecte pel patrimoni cultural mundial en els diferents vessants (artístic i literari, etnogràfic, cientificotècnic…), i per les persones que han contribuït a desenvolupar-los.

- Valorar la interculturalitat com a fontde riquesa personal i cultural.

- Apreciar els valors culturals del patrimoni natural i de l’evolució del pensament científic.

Expressió cultural i artística

- Expressar sentiments i emocions des de codis artístics.

- Apreciar la bellesa de les expressionsartístiques i de les manifestacions decreativitat i gust per l’estètica en l’àmbit quotidià.

- Elaborar treballs i presentacions ambsentit estètic.

Competències socials i cíviques

Educació cívica i constitucional

- Conéixer les activitats humanes, adquirir una idea de la realitat històrica a partir de fonts divereses, iidentificar les implicacions que té viure en un Estat social i democràtic de dret confirmat per una constitució.

- Aplicar els drets i els deures de la convivència ciutadana en el context de l’escola.

Relació amb els altres

- Desenvolupar la capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i treball i per a la resolució de conflictes.

- Mostrar disponibilitat per a la participació activa en els àmbits de participació establits.

- Reconéixer riquesa en la diversitat d’opinions i d’idees.

Compromís social

- Aprendre a comportar-se des del coneixement dels diferents valors.

- Concebre una escala de valors pròpiai actuar-hi amb conformitat.

- Evidenciar preocupació pels més desfavorits i respecte pels diferents

10

ritmes i potencialitats. - Involucrar-se o promoure accions

amb una finalitat social.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

Autonomia personal

- Optimitzar recursos personals basant-se en les fortaleses pròpies.

- Assumir les responsabilitats encomanades i donar-ne compte.

- Ser constant en el treball superant lesdificultats.

- Dirimir la necessitat d’ajuda en funció de la dificultat de la tasca.

Lideratge

- Gestionar el treball del grup coordinant tasques i temps.

- Encomanar l’entusiasme pel que sʼhade fer i la confiança en la possibilitatd’aconseguir objectius.

- Prioritzar la consecució d’objectius grupals als interessos personals.

Creativitat

- Generar possibilitats noves i divergents des dels coneixements previs del tema.

- Configurar una visió de futur realistai ambiciosa.

- Trobar possibilitats en l’entorn que els altres no aprecien.

Emprenedoria

- Optimitzar l’ús de recursos materialsi personals per a la consecució d’objectius.

- Mostrar iniciativa personal per iniciar o promoure accions noves.

- Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques i elsprojectes.

- Actuar amb responsabilitat social i sentit ètic en el treball.

Aprendre a aprendre Perfil d’aprenent - Identificar potencialitats personals com a aprenent: estils d’aprenentatge, intel·ligències múltiples, funcions executives…

- Gestionar els recursos i les motivacions personals en favor de l’aprenentatge.

- Generar estratègies per a aprendre endiferents contextos d’aprenentatge.

11

Ferramentes per a estimular el pensament

- Aplicar estratègies per a la millora del pensament creatiu, crític, emocional, interdependent…

- Desenvolupar estratègies que afavorisquen la comprensió rigorosa dels continguts.

Planificació i avaluació de l’aprenentatge

- Planificar els recursos necessaris i els passos que s’han de fer en el procés d’aprenentatge.

- Seguir els passos establits i prendre decisions sobre els passos següents en funció dels resultats intermedis.

- Avaluar la consecució d’objectius d’aprenentatge.

- Prendre consciència dels processos d’aprenentatge.

Descripció del model competencial

En la descripció del model competencial, incloem el marc de descriptors competencials ja quesuposen una reflexió i reconfiguració dels continguts des d’una perspectiva d’aplicació quepermet l’entrenament de les mateixes. Les competències no s’estudien ni s’ensenyen; s’entrenen.Hem de generar tasques d’aprenentatge on els alumnes les apliquen al coneixement mitjançantmetodologies d’aula actives.

Abordar cada competència de manera global en cada unitat didàctica és inabastable per la qualcosa cada una es trenca en indicadors, grans pilars que permeten descriure-la d’una manera mésprecisa. Podem trobar entre 3 i 6 indicadors per competència.

L’indicador continua sent encara massa general. Per això el trenquem en allò que hem anomenatdescriptors de la competència, que “descriuen” l’alumne o l’alumna competent en aquest àmbit.Per cada indicador trobarem entre 3 i 6 descriptors redactats en infinitiu.

En cada unitat didàctica concretarem el descriptor en acompliments competencials redactats entercera persona de present indicatiu. L’acompliment serà l’aspecte concret de la competència quepodrem entrenar i avaluar de manera explícita en la unitat, serà concret i objectivable i haurà demarcar què hem d’entrenar i observar en les activitats dissenyades.

Per al seu desenvolupament partim d’un marc de descriptors competencials definit per al projectei aplicable a tota assignatura i curs.

Respectant el tractament específic en algunes àrees, els elements transversals, com ara lacomprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de lainformació i la comunicació, l’emprenedoria i l’educació cívica i constitucional es treballarandes de totes les àrees possibilitant i fomentant que el procés d’ensenyament-aprenentatge delsalumnes siga el més complet possible.

12

D’altra banda, el desenvolupament de valors presents també en totes les àrees ajudarà perquè elsnostres alumnes aprenguen a desenvolupar-se des d’uns determinats valors que construïsquenuna societat ben consolidada en la qual tots puguem viure.

La diversitat d’alumnes amb estils d’aprenentatge diferent, ens durà a treballar des de lesdiferents potencialitats que tenen, basant-nos sempre en les seues fortaleses per a poder donarresposta a les seues necessitats.

En l’àrea de Valencià: llengua i literatura

En l’àrea de Valencià: llengua i literatura incidirem en l’entrenament de totes les competències de manera sistemàtica posant èmfasi en els descriptors més afins a l’àrea.


Des de l’àrea de Valencià: llengua i literatura es poden desenvolupar alguns aspectes d’aquestacompetència en concret l’entrenament del raonament lògic i la cura de l’entorn ambiental. Lautilització del mètode científic per a millorar la comprensió de continguts es també una eina que espot manejar en la matèria.

Els descriptors que treballarem fonamentalment seran: • Comprometre’s amb l’ús responsable dels recursos naturals per tal de promoure un

desenvolupament sostenible. • Aplicar mètodes d’anàlisi rigorosos per tal de millorar la comprensió de la realitat de l’entorn en

distints àmbits (biològic, geològic, físic, químic, tecnològic, geogràfic...).• Organitzar la informació emprant procediments matemàtics.

Comunicació lingüística

La competència en comunicació lingüística s’entrena de forma explícita en el propi àmbitcurricular, per tant, podríem incloure qualsevol dels descriptors d’aquesta competència, encara quevoldríem destacar alguns aspectes més competencials que afavorisquen la transversalitat d’aquests.

Els descriptors que prioritzarem seran: • Comprendre el sentit dels textos escrits i els orals. • Respectar las normes de comunicació en qualsevol context: mantindre el torn de paraula, escoltar

atentament l’interlocutor...• Manejar elements de comunicació no verbal, o en diferents registres, en laes diverses situacions

comunicatives.• Usar els coneixements sobre la llengua per a buscar informació i llegir textos en qualsevol

situació. • Produir textos escrits de diversa complexitat per a usar-los en situacions quotidianes o

d’assignatures diverses.

Competència digital

L’àrea de Valencià: llengua i literatura ha de contribuir a l’entrenament de la competència digital,tan rellevant i necessària en el context actual. La comunicació digital, suposa una forma decomunicació que s’entrenarà dins d’aquesta àrea de forma sistemàtica. El desenvolupament deprocessos comunicatius eficaços en què s’utilitzen els continguts propis de l’assignatura és pilarfonamental per al desenvolupament de la competència digital en els alumnes.

13

Per això, en aquesta àrea, treballarem els següents descriptors de la competència: • Emprar fonts diferents per a buscar informació. • Seleccionar l’ús de les diferents fonts segons la fiabilitat que presenten.• Elaborar i fer publicitat de la informació pròpia derivada de la informació obtinguda per mitjà

dels mitjans tecnològics. • Comprendre els missatges que provenen dels mitjans de comunicació. • Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per a transmetre informació diversa. • Manejar ferramentes digitals per la construcció de coneixement. • Aplicar criteris ètics en l’ús de les tecnologies.


L’expressió de la llengua i el coneixement de diverses expressions culturals a través de la literaturafacilita des de l’àrea el desenvolupament d’aquesta competència. Verbalitzar l’expressió d’emocionsi sentiments i poder descriure i apreciar manifestacions artístiques comporta un coneixement mésprofund i una estima per les diferents expressions artístiques, per tant, la llengua és la forma en laque trobem el plaer i la comprensió.

En aquesta àrea, treballarem els següents descriptors: • Mostrar respecte pel patrimoni cultural mundial en els diferents vessants (artístic, literari,

etnogràfic, cientificotècnic...), i per les persones que han contribuït a desenvolupar-los.• Valorar la interculturalitat com una font de riquesa personal i cultural.• Expressar sentiments i emocions des de codis artístics. • Apreciar la bellesa de les expressions artístiques i les manifestacions de creativitat i gust per la

estètica a l’àmbit quotidià.• Elaborar treballs i presentacions amb sentit estètic.


Treballar amb altres, descobrir les diferències i establir normes per a la convivència afavorix eldesenvolupament de competències socials i cíviques. Des de l’ús de la llengua per a consensuar,establir i seguir normes de funcionament fins al seguiment de les normes de comunicació es potentrenar en l’àrea de Valencià llengua i literatura el desenvolupament d’aquesta competència.

Per aquesta raó, entrenarem els següents descriptors: • Aplicar els drets i els deures de la convivència ciutadana en el context de l’escola.• Mostrar disponibilitat per a la participació activa en els àmbits de participació establits.• Desenvolupar la capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i treball per a la

resolució de conflictes.• Reconéixer riquesa en la diversitat d’opinions i idees. • Involucrar-se o promoure accions amb una finalitat social.


El desenvolupament del sentit crític d’iniciativa i esperit emprenedor és de vital importància enqualsevol context educatiu perquè afavorisca l’autonomia dels alumnes i el desenvolupamentd’habilitats personals per a emprendre accions innovadores en contextos acadèmics que després espodran extrapolar a situacions vitals. En el propi estudi de l’assignatura l’alumne ha de reconéixerels seus recursos i desenvolupar hàbits que puguen permetre superar dificultats en el treball i en laconsecució de metes establides.

14

Els descriptors que entrenarem són: • Optimitzar recursos personals basant-se en les fortaleses pròpies.• Ser constant en el treball superant les dificultats.• Gestionar el treball del grup coordinant tasques i temps.• Assumir les responsabilitats encomanades i donar-ne compte.• Dirimir la necessitat d’ajuda en funció de la dificultat de la tasca.• Mostrar iniciativa personal per iniciar o promoure accions noves.

Aprendre a aprendre

La competència de aprendre a aprendre es pot desenvolupar en l’àrea afavorint tasques quepermeten l’autoconeixement de l’estudiant com a aprenent per a la millora dels seus processosd’aprenentatge. En aquest sentit, l’àrea de Valencià llengua i literatura es presta de forma favorablea realitzar processos metacognitius i d’adquisició de estratègies i estructures d’aprenentatgeextrapolables a altres àrees i contextos. Treballarem els següents descriptors de forma prioritària: • Generar estratègies per a aprendre en diferents contextos d’aprenentatge. • Identificar potencialitats personals com a aprenent: estils d’aprenentatge, intel·ligències múltiples,

funcions executives...• Planificar els recursos necessaris i els passos que s’han de fer durant el procés d’aprenentatge.• Gestionar els recursos i les motivacions personals en favor de l’aprenentatge. • Prendre consciència dels processos d’aprenentatge.

4.CONTINGUTS

Els continguts de l’àrea de Valencià llengua i literatura s’agrupen en diversos blocs. Els continguts,criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge es formulen per al primer cicle d’educaciósecundària, encara que només fem referència a 1r d’ESO.

Bloc 1. Comunicació oral: Escoltar i parlar

Continguts comuns amb llengua castellana i literatura

Gèneres dialogats de la comunicació oral. Diferències entre oralitat i escriptura.

Aplicació de tècniques d’escolta activa i ús del diàleg igualitari.

Responsabilitat i eficàcia en la resolució de tasques.

Assumpció de diferents rols en equips de treball.

Aplicació de les propietats textuals en els intercanvis de comunicació oral (adequació,coherència, cohesió i correcció).

Valoració de la conversa com a eina de les habilitats socials, de mediació, d’expressió de lacreativitat i de respecte per les opinions dels altres.

Creació del pensament de perspectiva.

Foment de la solidaritat i la tolerància i del respecte i l’amabilitat.

Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatiu.

Característiques dels textos orals conversacionals, narratius i descriptius.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels textosconversacionals, narratius i descriptius.

15

Ús de tècniques de memorització i retenció de la informació: prendre notes, paraules clau iresums.

Utilització guiada de diccionaris i fonts d’informació en diferents suports.

Aplicació de tècniques d’avaluació, autoavaluació i coavaluació a les produccions orals.

Selecció raonada dels productes que s’inclouen en el dossier d’aprenentatge.

Coneixement dels entorns laborals, professions i estudis vinculats amb els coneixements del’àrea.

Autoconeixement de fortaleses i debilitats.

Continguts específics

Participació en situacions de comunicació (converses espontànies, discussions i deliberacions denormes de classe, llibres de lectura, viatges, activitats d’adaptació, relació i dinamització,programes de mediació del centre, difusió de les activitats extraescolars, etc.) que desenvolupenles relacions socials en l’entorn acadèmic.

Participació en reformulacions del missatge en contextos multilingües.

Aplicació de les característiques del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat,economia i subjectivitat), dels principis de cooperació (aportar informació certa, de manera clara,breu i ordenada, etc.), de les habilitats socials, especialment en les formes de tractament irespecte, en iniciar, mantindre i acabar els intercanvis comunicatius (saludar i acomiadar-seadequadament al context, disculpar-se i respondre a una disculpa, etc.), en les peticions del tornde paraula, etc.

Utilització del lèxic del nivell educatiu i d’un llenguatge no discriminatori.

Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals conversacionals,narratius i descriptius (converses telefòniques formals i informals, descripcions d’itineraris,relats audiovisuals, cançons, fragments teatrals, poemes, endevinalles, embarbussament,seqüències narratives i descriptives de reportatges, notícies, entrevistes, etc.) i els que generen elsseus aprenentatges i projectes de treball.

Anàlisi de la informació no verbal corporal (gestos, mirada, actitud, contacte físic, etc.) iparalingüística (la dicció, l’accentuació, el ritme i el to de veu).

Utilització de les estratègies de comprensió oral en els textos conversacionals, narratius idescriptius: activació de coneixements previs, anticipació; manteniment de l’atenció,confirmació o rebuig d’hipòtesis; resolució de problemes de comprensió lèxica; reformulació,extracció i selecció d’informacions concretes presents en el text, etc.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals a la producció oral detextos conversacionals, narratius i descriptius.

Producció de textos orals dialogats, narratius i descriptius (lectura en veu alta de contes, poemes,seqüències narratives i descriptives, dramatització de còmics, fragments teatrals, narraciód’experiències viscudes, descripcions de personatges, d’estats, de processos, endevinalles,embarbussament, etc.) i els que generen els seus aprenentatges i projectes de treball.

Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral de textos dialogats,narratius (ordre cronològic i connectors temporals, etc.) i descriptius (abundància d’adjectivació,ús de comparacions, etc.), fent atenció a les interferències lingüístiques.

Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals, corporals iparalingüístics, especialment de la pronúncia i de la gesticulació, amb l’ajuda de companys icompanyes i del professorat.

Bloc 2. Comunicació escrita: Llegir i escriure.

16


Característiques bàsiques dels textos narratius i descriptius: funció comunicativa, estructura,marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals, gèneres.

Reflexió sobre la importància de l’escriptura en el desenvolupament personal, com a instrumentpotenciador de la creativitat.

Selecció raonada dels textos produïts que s’inclouen en el dossier d’aprenentatge.

Ús de fonts de consulta impreses i digitals com a suport per a la revisió ortogràfica, gramatical ilèxica.

Recerca, localització i extracció d’informació en diferents tipus de textos i fonts documentals ino documentals, amb l’ajuda de guies, de companys i companyes i del professorat.

Utilització de diferents tipus de biblioteques (aula, centre, pública, personal, virtual) per aobtindre informació.

Avaluació de processos i resultats.

Valoració de l’error com a oportunitat.

Reflexió sobre la importància de la lectura i l’escriptura com a mitjans lúdics i d’aprenentatge.

Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats

Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i la incertesa i capacitat d’automotivació.

Superació d’obstacles i fracassos. Mostra d’iniciativa per a oferir idees innovadores,perseverança i flexibilitat.

Utilització del pensament alternatiu.

Desenvolupament del sentit crític.

Ús d’eines digitals de recerca en pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies enlínia, bases de dades especialitzades, etc. i visualització d’aquestes. Emmagatzemament de lainformació digital.

Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la recerca i el contrast d’informació.

Disseny de presentacions multimèdia.

Ús de les eines més comunes de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup afi de planificar el treball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees d’altri, etc.

Utilització del correu electrònic i de mòduls cooperatius en entorns personals d’aprenentatgecom blocs, fòrums, wikis, etc.

Adquisició d’hàbits i conductes per a la comunicació i la protecció d’un mateix i per a protegiruns altres de males pràctiques com el ciberassetjament.

Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació a aquest.


Aplicació dels coneixements sobre les característiques bàsiques dels textos narratius i descriptiusa la comprensió, interpretació i anàlisi dels mateixos: identificació de la intenció comunicativa,l’àmbit d’ús i el canal; distinció de la idea principal, les idees secundàries i l’organització delcontingut; identificació dels elements dels textos narratius (narrador, personatges, espai, temps,diàlegs, etc.); localització d’informació explícita i implícita; anàlisi dels mecanismes gramaticals(connexió, referència, eix temporal de passat), del lèxic i dels recursos expressius (comparació,hipèrbole, etc.); interpretació de la informació contextual i no verbal (títol, il·lustracions, etc.),etc.

Ús d’estratègies de planificació com a part del procés d’escriptura, especialment en textosnarratius i descriptius: determinar la intenció, el destinatari, el tipus de text; observar textos

17

model; generar idees (pròpies i de companys i companyes); ordenar les idees seguint esquemestemporals o espacials.

Ús de processadors de textos en l’escriptura: gestió d’arxius i carpetes, edició bàsica(desplaçament, selecció, copiar, enganxar), format de caràcter, alineació, ortografia, inserciód’imatges, etc.

Ús d’estratègies de textualització o escriptura, com a part del procés de producció escrita, ambl’ajuda de guies, de companys i companyes i del professorat: redactar esborranys, utilitzardiccionaris i gramàtiques, controlar la progressió de la informació, reescriure.

Ús de fonts de consulta impreses i digitals com a suport per a la revisió ortogràfica, gramatical ilèxica.

Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos narratius i descriptius.Abans de la lectura: establir els objectius de lectura; formular prediccions sobre el tema, l’acció,els personatges, etc., a partir de la informació paratextual (títol, il·lustracions,capítols, etc.);observar l’estructura externa. Durant la lectura: mantindre l’atenció constant; comprovar lesprediccions i formular-ne de noves; reflexionar al final de cada paràgraf sobre la coherència i laprogressió de l’acció narrativa; formular inferències sobre l’acció, l’estructura, els personatges,etc.; consultar el diccionari per a resoldre problemes de comprensió lèxica. Després de la lectura:determinar l’organització del contingut; resumir l’acció; respondre preguntes sobre els elementstextuals (narrador, personatges, espai, temps, diàlegs, etc.), sobre aspectes formals (connectorstemporals i espacials, temps verbals, sinònims i altres mecanismes de referència, etc.), sobredades explícites i implícites; localitzar i explicar els recursos expressius; valoració de lesprediccions efectuades.

Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (contes, novel·les,rondalles, còmics, cartes personals, etc.), descriptius (seqüències descriptives en textos literarisnarratius, fitxes de dades personals, catàlegs comercials, etc.), instructius (avisos i normes delcentre, instruccions per a realitzar activitats escolars, etc.), expositius (definicions del diccionari,preguntes d’activitats o proves amb resposta breu, etc.), argumentatius (opinions breus en lainteracció escrita en la web, en ressenyes o comentaris de textos literaris, etc.).

Producció de textos escrits narratius (diaris i cartes personals, narracions inventades, còmics,biografies, etc.), descriptius (de personatges de textos literaris, inventades, perfils personals,etc.), instructius (normes de classe, de la biblioteca d’aula, etc.), expositius (definicions, respostabreu a preguntes d’activitats o proves, etc.), argumentatius (justificacions personals breus,valoracions breus sobre llibres llegits, etc.), amb adequació, coherència, cohesió i correcció,d’acord amb les característiques pròpies dels gèneres.

Creació de textos escrits de caràcter narratiu o descriptiu, individuals i col·lectius, a partir depropostes que promoguen la creativitat i el plaer personal, utilitzant recursos lingüístics(comparació, metàfora, hipèrbole, paral·lelisme, etc.), recursos del llenguatge no verbal(il·lustracions, etc.) i utilitzant eines digitals d’edició i presentació a partir de models.

Aplicació del coneixement sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) enl’escriptura de textos narratius i descriptius.

Ús de tècniques de selecció, organització i revisió del lèxic nou.

Revisió de produccions pròpies i alienes, identificant i corregint els errors ortogràfics,gramaticals i lèxics, d’acord amb les normes de correcció determinades per al nivell educatiu.

Reescriptura total o parcial dels textos escrits, corregint els errors en l’adequació, la coherència,la cohesió i la correcció detectats en el procés d’avaluació i revisió.

Planificació i realització, amb ajuda de guies i models i la direcció del professorat, de projectesde treball individuals i en equip, seguint les fases del procés: presentació (coneixement del’objectiu del projecte, activació de coneixements previs, organització i planificació), recerca

18

d’informació (planificació; obtenció, selecció, reorganització i posada en comú de lainformació), elaboració del producte acabat (procés d’escriptura), presentació (exposició delproducte acabat), avaluació (avaluació, autoavaluació i coavaluació del producte acabat i delprocés d’elaboració del projecte).

Actuació eficaç en equips de treball, de manera guiada: participar en la planificació i divisió deltreball, realitzar les tasques personals i el rol assignat, aportar idees constructives, col·laboraramb els companys i acceptar-los, utilitzar el diàleg per a la resolució de conflictes, utilitzarestratègies de supervisió i resolució de problemes, prendre decisions raonades en comú, etc.

Utilització guiada de les TIC en totes les fases del procés d’elaboració d’un projecte: localitzar,seleccionar, tractar, organitzar i emmagatzemar la informació; crear textos escrits o audiovisuals;presentar el treball.

Realització, aplicació d’un format senzill i impressió de documents de text.

Construcció d’un producte o meta col·lectiu, compartint informació i recursos.

Utilització del pensament com un mitjà i un final, per a la reflexió guiada a través de qüestionariso d’un diari, sobre el procés d’aprenentatge i els coneixements de tot tipus adquirits durant larealització d’un projecte de treball.

Avaluació de les produccions pròpies o d’altri, com a part del procés d’escriptura, amb ajuda deguies, del professorat, individualment i en equip, comparant el resultat amb el pla original,jutjant si el text respon a l’objectiu d’escriptura i analitzant l’adequació, la coherència i lacohesió, amb la finalitat de millorar els textos.

Bloc 3. Coneixement de la llengua


Identificació d’enunciats.

Identificació de l’oració simple i dels seus components (subjecte i predicat).

Reconeixement del subjecte i dels seus tipus (el·líptic i múltiple).

Introducció als complements del predicat: complement directe, complement indirecte icomplements circumstancials.

Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les propietats textuals en textosnarratius i descriptius.

Anàlisi de la coherència textual: identificació d’idees principals i secundàries i organització delcontingut, en funció de la intenció comunicativa.

El plurilingüisme i la realitat plurilingüe d’Espanya.

Identificació de les llengües d’Espanya, dels seus trets característics i de la seua distribuciógeogràfica.


Reconeixement i ús de classes de paraules flexives i no flexives:

El nom: gènere, nombre i classes.

L’adjectiu qualificatiu: gènere, nombre, grau i classes; posició de l’adjectiu qualificatiu.

Els determinants: article (gènere i classes; absència) i adjectiu determinatiu (gènere, nombre iclasses: demostratius, possessius, indefinits, numerals).

El pronom: gènere i nombre, classes (personals, demostratius, possessius, numerals, indefinits).

El verb (persona gramatical, nombre, conjugació verbal, mode indicatiu) i tipus (verbs regulars,irregulars i auxiliars). Formes no personals.

19

L’adverbi.

Les preposicions.

Les conjuncions.

Les interjeccions.

Establiment de la concordança nominal i verbal.

L’abecedari. El nom de les lletres i correspondència entre grafemes i fonemes.

Ús de grafemes i seqüències de grafemes especials (c-qu, g-gu, s-ss-c-ç, g-j-tg-tj, b-v, h, tx-ig-x,s-z).

Els dígrafs.

Separació de paraules en síl·labes.

Reconeixement de diftongs, triftongs i hiats.

Aplicació de les regles generals d’accentuació.

Accentuació de monosíl·labs. Accent diacrític.

L’apòstrof.

Ús de la dièresi.

Ortografia dels noms propis.

Ús de les majúscules i accentuació de lletres majúscules.

Ús del punt i de la coma, dels dos punts i dels punts suspensius.

Ús del signe d’interrogació i del d’exclamació.

Identificació dels elements constitutius de la paraula (arrel i afixos) i creació de famílieslèxiques.

Reconeixement i ús dels procediments de formació de paraules: paraules simples, compostes iderivades.

Explicació del significat de neologismes i préstecs lèxics atenent al seu origen i procedència(anglicismes, gal·licismes)

Reconeixement de gentilicis.

Reconeixement de les relacions d’igualtat-semblança (sinonímia, polisèmia i homonímia) id’oposició-contrarietat (antonímia) entre les paraules.

Aproximació a la cohesió textual: explicació de connectors textuals (d’addició, oposició,temporals, etc.); de mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques, família lèxica irelacions semàntiques (sinonímia, antonímia, el·lipsi, etc.); mecanismes de cohesió gramatical(substitució mitjançant pronoms, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

Aproximació a l’adequació textual: àmbit d’ús i finalitat comunicativa, relació entre emissor ireceptor, reconeixement de marques lingüístiques de modalització (adjectius qualificatius i lèxicvaloratiu, etc.) i ús no discriminatori del llenguatge.

Bloc 4. Educació literària


Aproximació al coneixement d’altres mons (reals o imaginaris) a partir de la lectura.

Utilització, de manera progressivament autònoma i responsable, de diferents tipus debiblioteques (d’aula, de centre, pública, virtual).

Coneixement i respecte de les normes de funcionament, consulta guiada de catàlegs digitals i en

20

línia.


Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, adequades al nivell, com a base per a laformació de la personalitat literària i el gaudi personal.

Selecció de lectures de manera autònoma o a proposta del professor, de la biblioteca o d’altresàmbits (intercanvi, préstecs, compra, consulta en línia, etc.)

Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de textos literaris coma font de gaudi i informació i com un mitjà d’aprenentatge i enriquiment personal.

Dramatització de textos literaris adaptats i adequats al nivell.

Anàlisi de les característiques expressives dels textos teatrals, relacionant-los amb el cinema, laràdio i la televisió.

Aplicació de tècniques teatrals i de lectura expressiva en veu alta i en dramatitzacions.

Tècniques d’elaboració de treballs personals, de creació i/o investigació senzilla i supervisadasobre una lectura realitzada.

Creació d’un dossier d’aprenentatge de lectura que incloga una selecció de treballs individuals oen equip (cartells, fotografies, eslògans, video-poemes, fitxes de lectura, infografies, creacions apartir d’eines web, cites i pensaments, etc.) i una fitxa de registre de les creacions (nom deltreball, data i motiu de la seua elaboració, objectius plantejats, context de realització, valoració iavaluació del resultat).

Foment de l’hàbit lector, mitjançant la participació en iniciatives que impulsen la realització delectures amenes (club de lectors, ciberlectures, tertúlies literàries, pla lector del centre, etc.)

Connexió entre la literatura i la resta d’arts (música, pintura, cinema, etc.) relacionant obres,personatges i temes universals: l’espai dels mites, l’amor i la literatura, herois i antiherois, el jocliterari i l’avantguarda.

Pervivència i evolució de personatges-tipus, temes i formes a partir de la comparació d’obres detota la història de la cultura.

Interpretació del sentiment humà implícit en les obres comparades.

Introducció a la literatura a partir de textos d’autoria masculina i femenina.

Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius.

Temes: l’espai dels mites, l’amor i la literatura, herois i antiherois, el joc literari, l’avantguarda,etc.

Tòpics: Carpe diem, etc.

Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d’una selecció detextos en prosa i en vers.

La narració en prosa i en vers. Elements de les narracions.

La lírica i els recursos mètrics en vers.

El teatre en prosa i en vers.

La literatura d’idees: aforismes

Anàlisi senzilla de textos: localització guiada del text en el context social, cultural, històric iliterari; anàlisi senzilla del contingut de l’obra o text (tema, tòpics, argument, personatges,estructura, formes i llenguatge literari i intenció de l’autor); figures retòriques (plalexicosemàntic: prosopografia, etopeia, retrat, topografia, hipèrbole, comparació, antítesi,metàfora, etc.; pla morfosintàctic: paral·lelisme, asíndeton, polisíndeton, derivació, etc.; plafònic: versificació, onomatopeia, etc.).

21

5.UNITATS DIDÀCTIQUES

a)Organització de les unitats didàctiques.

Unitat 1

LECTURA

• Lectura del text Benissers i seniguers. • Lectura del text Sabadell i Terrassa.• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: enunciats verdaders i falsos.• Comprensió d’expressions.• Comprensió del text: idees principals.• Relacionar el contingut del text amb elements quotidians i personals.• Relacionar dites tòpiques.• Reflexió i argumentació crítica de les idees del text.

COMUNICACIÓ

• Tipus de text: el text narratiu• Elements del text narratiu.• El narrador: intern, omniscient i observador.• Ús dels diferents narradors per a la producció de textos escrits.Identificació i transformació del tipus de narrador.• Els personatges: principals i secundaris.• Identificar en un text els tipus de personatges.• Personatges redons i plans. Antagonistes.L’espai i el temps narratiu.• Identificar quins elements descriuen el temps i l’espai.• L’acció:• Identificar el conjunt d’accions d’un text.

Unitat 2LECTURA

• Lectura del text La comunicació.• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Relacionar el contingut del text amb elements quotidians i personals.• Descripció i classificació d’actes comunicatius.• Mapa conceptual i organització de la informació del text.• Escenificació preparada d’un acte comunicatiu per parelles.

ORTOGRAFIA

• L’alfabet.• Ordre i representació de les grafies.• Relació entre grafies i sons. • Dígrafs.• El vocalisme: vocals obertes i tancades.

22

Unitat 3LECTURA

• Lectura del Vicent Andrés Estellés.• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Identificar moments claus de la biografia d’una persona.• Ordenar de manera cronològica uns fets narratius.• Triar i definir els moments més representatius de la vida d’una persona.• Recollir informació clau i redactar la biografia d’un company i un familiar.

MORFOSINTAXI

• Les categories gramaticals.• Mots variables i invariables.• El temps, el gènere i la persona a les oracions.• Tipus de paraules variables: substantius, determinants, pronoms, adjectius i verbs.• Tipus de paraules invariables: adverbis, conjuncions i preposicions.

Unitat 4LECTURA

• Lectura del text El soldat enamorat.• Comprensió del text: idees principals.• Ordenar de manera cronològica uns fets narratius.• Explicar expressions i frases fetes.• Entonar i pronunciar bé un poema.• Escriure un diàleg i representar-ho a classe.• Fer un dibuix descriptiu de personatge seguint indicacions.

COMUNICACIÓ

• Tipus de text: el text teatral.• Estructura: text principal i text secundari.• Tipus d’acotació. Identificació i redacció d’acotacions.• Actes i escenes.• Gèneres principals: la tragèdia, la comèdia i el drama.• Gèneres secundaris.

Unitat 5

LECTURA

• Lectura del text Cada llengua ho diu tot, aquí i a la Terra de foc. • Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Explicar expressions i frases fetes.• Resumir les aportacions clau d’un text.• Comprendre les variacions lingüístiques i relacionar-les amb l’espai quotidià.

23

ORTOGRAFIA

• La síl·laba.• Definició i tipus. Síl·laba tònica i àtona.• Classes de paraules segons el nombre de síl·labes i la posició de la síl·laba tònica.• Els diftongs. Creixents i decreixents.• Els hiats.• Els dígrafs.

Unitat 6

LECTURA

• Lectura del text El meu diari personal.• Inferència del significat de determinades paraules del text. • Comprensió del text: enunciats verdaders i falsos. • Comprensió d’expressions. • Comprensió del text: idees principals. • Relacionar el contingut del text amb elements quotidians i personals. • Relacionar dites tòpiques. • Reflexió i argumentació crítica de les idees del text.

MORFOSINTAXI

• El substantiu. Classificació. • Regles per a la formació del gènere. Gènere invariable. Tret distintiu. • Regles per a la formació del plural. • Substantius invariables.

Unitat 7

LECTURA

• Lectura del text Barricades de paper. • Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: interpretar el text poètic.• Rima i al·legoria de les paraules.• Comprensió del text: idees principals.• Relacionar el contingut del text amb estats d’ànim i sentiments.• Reflexió i aplicació de l’aproximació del text poètic a altres cançons i poemes.

COMUNICACIÓ

• Tipus de text: el text poètic• Definició i mètrica.• Art menor i art major.• Tipus de versos i rima.• Les figures retòriques: comparació, metàfora, hipèrbole, paral·lelisme, personificació i antítesi.

24

Unitat 8LECTURA

• Lectura del text La Muixeranga d’Algemesí.• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió d’expressions.• Reflexió i argumentació crítica de les idees del text.• Produir un text descriptiu d’una festa popular.

ORTOGRAFIA

• L’accentuació• Síl·laba tònica i classes de paraules.• Regles per a accentuar les paraules.• Accent obert i tancat.• Regles per a la formació del plural.• Substantius invariables.

Unitat 9LECTURA

• Lectura del text El doctor Mortimer.• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: enunciats verdaders i falsos.• Ordenar de manera cronològica uns fets narratius.• Interpretació de la comunicació no verbal.• Comprensió d’expressions.• Reflexió i argumentació crítica de les idees del text.• Produir un text descriptiu d’un personatge real o televisiu.

MORFOSINTAXI

• L’adjectiu.Els graus de l’adjectiu.• La formació del gènere de l’adjectiu.• La formació del nombre de l’adjectiu.

Unitat 10LECTURA

• Lectura del text La senyora Pratchett.• Tipus de narrador.• Antònims.• Diftongs, dígrafs i tipus de substantius segons les síl·labes.• Substantius.• Comprensió del text: enunciats certs i falsos.

25

• Normes d’accentuació.• La forma de l’adjectiu.• Redacció d’un text

Unitat 11

LECTURA

• Lectura del text El dimoni fumador.• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Ordenar de manera cronològica uns fets narratius.• Explicar expressions i frases fetes.• Interpretar correctament un text: la rondalla.• Entonar de manera correcta la lectura.• Sintetitzar la informació més rellevant.• Escriure una rondalla.

COMUNICACIÓ

• Tipus de text: les rondalles.• Definició i origen de la rondalla.• Característiques de la rondalla.• Estructura i tipus de llenguatge que s’usa a les rondalles.• Tipologia de les rondalles.• Les faules.

Unitat 12

LECTURA

• Lectura del text La comunicació oral i escrita.• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Interpretar correctament un text expositiu.• Entonar de manera correcta la lectura.• Presentació oral d’un mateix.• Debat amb la resta de la classe.

ORTOGRAFIA

• Els signes de puntuació: el punt, la coma, els dos punts, els punts suspensius.• Ús de les majúscules.

Unitat 13

LECTURA

• Lectura del text El laberint de la memòria.• Inferència del significat de determinades paraules del text.

26

• Comprensió del text: idees principals.Interpretar correctament un text expositiu.• Dramatitzar sentiments.• Redactar un record propi.• Debat amb un company.

MORFOSINTAXI

• L’article, els demostratius, els possessius, els numerals, els indefinits i els quantitatius.• Pronoms determinatius, els pronoms forts i pronoms febles.

Unitat 14

LECTURA• Lectura del text El mirall de Leo.• Comprensió del text: idees principals.• Interpretar correctament el llenguatge escrit i visual d’un còmic.• Comprensió del text: enunciats verdaders i falsos.• Redactar una història fantàstica.• Exposició d’un còmic a la resta de la classe.

COMUNICACIÓ• Tipus de text: el còmic• El llenguatge verbal. Les bafarades.• Onomatopeies i llenguatge icònic.• Les vinyetes. Tipus de plans.• La tira còmica.

Unitat 15

LECTURA• Lectura del text D’entrada, de tu no.• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.Interpretar correctament un text expositiu.• Identificació dels elements d’un acte comunicatiu.• Relacionar el contingut del text amb elements quotidians i personals.• Comprensió del text: enunciats verdaders i falsos.• Improvisació d’una presentació oral.• Redacció d’una carta de queixa.

ORTOGRAFIA• L’apòstrof i la contracció• Ús i normes per a usar l’apòstrof i la contracció.

Unitat 16

LECTURA

27

• Lectura del text Cant dels maulets.• Comprensió del text: idees principals.• Interpretar correctament una cançó.• Recitar una cançó.• Redactar la interpretació d’una cançó.

MORFOSINTAXI• El verb.• Les conjugacions i els morfemes verbals.• Les propietats del verb: el temps, el mode, el nombre i la persona.• L’aspecte i les formes no personals. Verbs irregulars.

Unitat 17

LECTURA• Lectura del text Per la Ribera Alta.• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Resseguir la ruta descrita en un text. • Identificar la informació bàsica d’un paràgraf.• Descriure un paisatge escollit.

COMUNICACIÓ• Tipus de text: el text descriptiu.• Funció. • Descripció objectiva i subjectiva.• Procés per a redactar un text descriptiu.• Estructura d’una descripció.• Recursos lingüístics del text descriptiu.• El retrat. Elements i vocabulari específic.

Unitat 18

LECTURA• Lectura del text La publicitat.• Inferència del significat de productes publicitaris.• Comprensió de la imatge i del text.• Interpretar correctament un producte visual.Identificació dels elements de la publicitat.• Relacionar el contingut dels anuncis amb elements quotidians i personals.• Debatre els límits i la veracitat de la informació publicitària.• Elaboració d’un anunci.

ORTOGRAFIA• Ús de la b/v. Parònims amb b i v.• Consonants oclusives sordes p/t/c i sonores b/d/g.

Unitat 19

28

LECTURA• Lectura del text Sentint el món.• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Interpretar correctament un text expositiu.• Ús de la postdata.• Relacionar el contingut del text amb elements quotidians i personals.• Característiques dels blogs i els diaris personals.• Debat en grup.

MORFOSINTAXI• El verb. Els temps verbals.• Present.• Passat perfet, imperfet, plusquamperfet i perifràstic.• Futur.

Unitat 20

LECTURA• Lectura del text La flor del desert.• Inferir les idees principals del text.• Descripció d’expressions. • Identificació de pronoms i determinants.• Identificació de les propietats dels verbs.• Comprensió del text: enunciats verdaders i falsos.• La forma de l’adjectiu.• Redacció d’un text.

Unitat 21

LECTURA• Lectura del text Sense tacar-se les mans ni usar ganivets.• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Comprensió del text: enunciats certs i falsos.• Relacionar el contingut del text amb elements quotidians i personals.• Escriure una notícia.

COMUNICACIÓ• Tipus de text: la notícia.• Estructura: titular, entrada i cos.• Contingut de la notícia. Les 6 preguntes bàsiques del periodisme.

Unitat 22

LECTURA• Lectura del text Nivells de formalitat.• Inferència del significat de paraules determinades.• Comprensió del text: idees principals.

29

• Relacionar el contingut del text amb elements quotidians i personals.• Identificar diversos graus de formalitat.• Exposar oralment situacions formes i informals.• Escriure una carta de queixa.

ORTOGRAFIA• Les grafies de la essa.• Essa sorda i essa sonora.• Normes ortogràfiques de la essa sonora.• Normes ortogràfiques de la essa sorda.

Unitat 23

LECTURA• Lectura del text Crònica del concert dels Obrint Pas a la platja. • Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.Interpretar correctament un text expositiu.• Ordenar de manera cronològica uns fets narratius.Interpretacions d’una metàfora.• Ús de la postdata.• Relacionar el contingut del text amb elements quotidians i personals.• Presentació oral i escrita d’un esdeveniment.

MORFOSINTAXI• Adverbi. Definició i ús. Les locucions adverbials. Tipologia d’adverbis.• Les preposicions. Definició i ús. Locucions preposicionals.• Les conjuncions. Definició i ús. Coordinants i subordinants.

Unitat 24

LECTURA

• Lectura del text Tocar els instruments musicals retarda l’envelliment. • Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Comprensió del text: enunciats verdaders i falsos.• Sintetitzar el contingut d’una entrevista en un títol i fer una síntesi de la informació més important.• Identificar preguntes directes i la idoneïtat de preguntes proposades.Pensar possibles preguntes sobre l’entrevista proposada.• Preparar i redactar les preguntes d’una entrevista.

COMUNICACIÓ

• Tipus de text: l’entrevista• Tipus segons la informació que s’hi dona i el canal.• Estructura de la noticia: titular, frases destacades, introducció, cos i cloenda.• Tipus de preguntes segons la forma i el contingut.

Unitat 25

30

LECTURA• Lectura del text Digues com parles i et diré qui ets.• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Interpretar correctament expressions.• Relacionar el contingut del text amb elements quotidians i personals.• Comprensió del text: enunciats verdaders i falsos.• Presentació oral d’un hobby. •Argumentar una idea

ORTOGRAFIA

• Les grafies g/j, tg/tj, x, i tx/igÚs i normes per a usar correctament aquestes grafies.

Unitat 26

LECTURA• Lectura del text La visita.• Inferència del significat de determinades paraules del text.Identificar els tipus de descripcions que es fan en el text.• Identificar el vocabulari específic per a descriure un espai i una persona.• Identificar i entendre les expressions que indiquen suposicions.• Relacionar la descripció oral d’un espai amb la seua representació visual.• Descriure una persona.

MORFOSINTAXI• L’oració• El sintagma. Tipologies.• El sintagma nominal. Determinants i Complements Nominals.• El sintagma verbal.

Unitat 27

LECTURA• Lectura del text La festa de Sant Joan.• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals i realització d’un esquema.• Comprensió del text: enunciats verdaders i falsos.Interpretar els símbols que apareixen en la lectura.• Exposar una descripció d’una festa tradicional.

COMUNICACIÓ• Tipus de text: el reportatge.• Estructura del reportatge. Titular, entrada i cos.

Unitat 28

LECTURA

31

• Lectura del text Rosegadors que salven vides.• Comprensió d’una infografia i dels elements que la configuren: gràfics, imatges, nombres, text, taules i mapes.• Definir què és una infografia.• Prefixos per a crear antònims.• Relacionar animals amb el tipus de salvament que poden donar. • Exposició oral d’un cas particular.• Comprensió d’un gràfic i descripció escrita de la informació que conté.• Elaborar una infografia.

ORTOGRAFIA• Les consonants m/n, r/rr, l/l·l i h.Ús i normes per a usar correctament aquestes grafies.

Unitat 29

LECTURA• Lectura del text La mirada de «la bona gent». • Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: enunciats verdaders i falsos.• Sintetitzar la informació del text amb un enunciat.• Buscar sinònims de paraules proposades.• Exposició oral sobre un tema proposat.• Argumentar a favor o en contra una sèrie de temes proposats.

MORFOSINTAXI• L’oració.• Definició i parts de l’oració.• La concordança entre el subjecte i el predicat.• Les modalitats oracionals.• L’estructura del sintagma nominal.• Subjecte gramatical, elidit i impersonals.

Unitat 30LECTURA

• Lectura del text La trobada d’escriptors valencians retrà homenatge a Estellés a Alcoi. • Identificar el tipus de text i la seua estructura.• Trobar sinònims.Comprensió del text: enunciats verdaders i falsos.• Identificar el so de la essa sonora.Identificació d’adverbis i proposicions.• Identificació del sintagma nominal, del subjecte i del predicat.• Redacció d’un text.

b) Distribució temporal de les unitats didàctiques.

El llibre està organitzat en tres volums de 9 unitats cadascun i una final que avalua les competènciesbàsiques.L'organització temporal és que cada trimestre es puga impartir un volum de manera que cada tres

32

classes donem una unitat, que són independents.Cada mes hem de donar tres temes. El primer es refereix a l'apartat de comunicació, el segon a ortografia i el tercer a morfosintaxi.

Procurarem que cada trimestre es facen tres exàmens per poder obtindre més ventall de notes.

6.METODOLOGIA.ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

a) Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius.

Treballar de forma competencial en l’aula suposa un canvi metodològic important; el docent passa aser un gestor de coneixement dels alumnes i l’alumnat adquirix un major grau de protagonisme.

L’àrea de Llengua i literatura és de les anomenades instrumentals, el docent maneja dos objectiusfonamentals: la consecució d’objectius curriculars a través de continguts del currículum i eldesenvolupament d’habilitats que afavorisquen l’aprenentatge dels alumnes en altres àrees.

En aquest procés es necessari l’entrenament individual i el treball reflexiu de procediments bàsicsde l’assignatura: la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita i l’argumentació, que sónextrapolables a altres àrees i contextos d’aprenentatges.

En alguns aspectes de l’àrea, fonamentalment en aquelles àrees que perseguixen les habilitats decomunicació entre iguals i el desenvolupament de l’expressió i la comprensió oral, el treball en grupcol·laboratiu aporta entrenament d’habilitats socials bàsiques i enriquiment personal des de ladiversitat, una plataforma immillorable per a entrenar la competència comunicativa.

Des del coneixement de la diversitat de l’aula i en resposta a les múltiples intel·ligènciespredominants en els alumnes, el desenvolupament d’activitats des de la teoria de les intel·ligènciesmúltiples facilita que tots els alumnes pugen arribar a comprendre els continguts que han d’adquirirper al desenvolupament dels objectius d’aprenentatge.

En l’àrea de Valencià: llengua i literatura és indispensable la vinculació a contextos reals, il’aplicació dels conceptes més abstractes per a millorar el desenvolupament lingüístic de l’estudiant.Per això, les tasques competencials proposades facilitaran aquest aspecte i permetran lacontextualització d’aprenentatges en situacions quotidianes i pròximes als alumnes.

Quan arriba a l’ensenyament secundari, el nostre alumnat té ja conformats una sèrie d’esquemes apropòsit del fet lingüístic i del fet literari. Aquests esquemes poden estar constituïts per:

Coneixements implícits sobre el funcionament del codi lingüístic.Habilitats d’anàlisi i de comprensió de textos, frases, sintagmes i mots.Habilitats i destreses d’expressió oral i escrita.Valoracions i prejudicis sobre la llengua i la literatura.Coneixements sobre la situació en què es donen els missatges lingüístics.Consciència de la relació entre llengua i comunicació, etc.

Partint d’aquests esquemes previs, cal plantejar l’ensenyament-aprenentatge de la llenguad’acord amb un enfocament comunicatiu, és a dir, s’han de relacionar els mecanismes de la llenguaamb les condicions de producció i recepció de missatges. Per tant, caldrà tenir en compte:

a) L’apropiació dels paràmetres del context comunicatiu, tant físics (parlant, interlocutors, lloc itemps de l’enunciació) com socioinstitucionals, susceptibles de deixar empremta en l’enunciat,

33

així com l’apropiació de les regles sociocomunicatives mitjançant les quals s’adequa el discursal context.

b) El coneixement i l’ús reflexiu del codi lingüístic, oral o escrit, pel que fa tant al pla oracional(regles morfosintàctiques i lexicosemàntiques) com al discurs (esquemes globals dels diferentstipus de textos i procediments de cohesió).

c) El desenvolupament d’actituds com la valoració de qualsevol llengua com a mitjà d’identitatcultural i de comunicació, la consideració de qualsevol llengua com a conjunt de varietats d’úsi la valoració i respecte d’aquestes varietats d’acord amb els paràmetres situacionals a quèresponen.

Però la competència comunicativa no és un saber que es puga transmetre des de fora, sinó queels parlants el construeixen moguts per la necessitat de comunicació mitjançant múltiples intercanvis alllarg de tota la vida. Aquest fet exigeix unes estratègies d’ensenyament obertes a la varietat d’estilsd’aprenentatge dels alumnes i a la diversitat de situacions de comunicació. En definitiva, el quel’escola ha de potenciar és l’autonomia de l’aprenent, la capacitat d’aprendre a aprendre.

Una metodologia com la que acabem d’esmentar es concreta en el terreny lingüístic en unaconcepció de l’aula com al marc per a la comunicació interactiva i on es facen arribar una grandiversitat de discursos que servisquen com a instruments pedagògics adients perquè la reflexió sobreels mecanismes de la llengua estiga integrada en les tasques d’anàlisi i producció del discurs.

Aquests aspectes són resolts, d’una banda, per la utilització d’una àmplia i variada gamma detextos i de seqüències textuals, i, de l’altra, per una programació basada en el treball per tasques o perprojectes que facilita la diversitat d’intercanvis comunicatius entre els alumnes, així com el vinclenecessari entre l’ús de la llengua i la reflexió metalingüística.

Pel que fa als recursos didàctics i organitzatius els podrem dividir en:

-Agrupament d’alumnes.

Es podran fer diferents variants d’agrupaments, en funció de les necessitats queplantege la resposta a la diversitat i a les necessitats dels alumnes, i a l’heterogeneïtatde les activitats d’ensenyament/aprenentatge.Així, partint de l’agrupament més comú (grup-classe), i combinat amb el treballindividual, s’acudirà al petit grup quan es vulga buscar el reforç per als alumnes ambun ritme d’aprenentatge més lent o l’ampliació per a aquells que mostren un ritmed’aprenentatge més ràpid; als grups flexibles quan així ho requerisquen les activitatsconcretes o quan es busque la constitució d’equips de treball en els quals el nivell deconeixement dels seus membres siga diferent però hi haja coincidència quant ainteressos; o a la constitució de tallers, que donaran resposta a diferents motivacions.En qualsevol cas, cada professor decidirà, a la vista de les peculiaritats i necessitatsconcretes dels seus alumnes, el tipus d’agrupament que considere més operatiu.

MODALITAT D’AGRUPAMENT NECESSITATS QUE COBREIX

Treball individual- Activitats de reflexió personal.- Activitats de control i avaluació.

Petit grup (suport)- Reforç per a alumnes amb ritme més lent.- Ampliació per a alumnes amb ritme més ràpid.- Treballs específics.

34

Agrupament flexibleRespostes puntuals a diferències en:- Nivell de coneixements.- Ritme d’aprenentatge.- Interessos i motivacions.

Tallers- Resposta puntual a diferències en interessos i motivacions en funció de lanaturalesa de les activitats

Pel seu valor intrínsec en el foment de l’adquisició i el desenvolupament d’habilitatscom l’autonomia, la presa de decisions responsable i el treball en equip, és importantque es conformen grups de treball heterogenis per a fer treballs cooperatius.

Abans d’iniciar els treballs, és imprescindible que es proporcionen a l’alumnat einesque els ajuden a organitzar el treball de manera autònoma i consensuada: distribuirrols en funció de les habilitats i interessos, establir terminis, fer propostes, debatre-lesdesprés d’una escolta activa utilitzant arguments, prendre decisions, consensuarpropostes, triar els materials necessaris i transformar les propostes en productesconcrets. Tot això obligarà l’alumne a reflexionar sobre el seu propi aprenentatge,fomentarà la convivència i potenciarà una de les eines més potents i productives per al’aprenentatge: l’ensenyament entre iguals.

Per a assegurar-se l’eficàcia de la metodologia cooperativa, el docent ha de tenir moltclar que la major part del treball ha de fer-se dins l’aula i sota la seua supervisió. Eldesenvolupament dels treballs fora del centre ha de ser mínim i relegat a tasquesconcretes com ara la cerca o la consulta d’informació no accessible des del centre, aixícom l’ús de mitjans o eines tecnològics puntuals que els alumnes hagen deciditvoluntàriament utilitzar en el seu projecte.

-Organització de l’espai

L’espai haurà d’organitzar-se en condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminaciónecessàries per a garantir la participació de tots els alumnes en les activitats de l’aula idel centre. Aquesta organització anirà en funció dels diferents tipus d’activitats que espoden dur a terme:

Dins de l’aula - Es podran adoptar disposicions espacialsdiverses.

Fora de l’aula - Biblioteca.- Sala d’audiovisuals.- Sala d’informàtica.- Saló d’actes.- Uns altres.

Fora del centre

35

- Visites i actes culturals en la localitat.- Visites i actes culturals fora de la localitat

L’espai a l’aula condiciona l’ús de la metodologia. A banda del model tradicional, esproposen dues distribucions alternatives, sempre que siga possible, cadascunadestinada a una dinàmica diferent:

a) Assemblea, disposició en hemicicle per a exposició de coneixements, participació,diàleg, debat i respecte del torn de paraula. Des de la posició centra de l’aula, elprofessor o els alumnes que hagen d’argumentar o exposar, podran establir contactevisual amb la resta de persones.

b) Agrupacions d’equips cooperatius. Depenent del tipus de projecte o tasca que s’hajaprogramat, els alumnes poden organitzar-se en distints tipus d’agrupació, segonsl’objectiu que es vulga aconseguir:I.- Grups base: per al desenvolupament de projectes entre quatre i cinc membres,normalment amb una durada trimestral o superior.II.- Grups aleatoris: per a activitats puntuals amb dos o tres integrants. És l’agrupacióideal per a tasques curtes de les unitats didàctiques, entre una i cinc sessions.

-Materials i recursos.

Els criteris de selecció dels materials docents curriculars que adopten els equipsdocents s’ajusten a un conjunt de criteris homogenis que proporcionen una respostaefectiva als plantejaments generals d’intervenció educativa i al model abans proposat.De tal manera, s’estableixen vuit criteris o directrius generals que ajuden a avaluar lapertinència de la selecció:

1. Adequació al context educatiu del centre.2. Correspondència dels objectius promoguts amb els enunciats de laprogramació.3. Coherència dels continguts proposats amb els objectius, presència delsdiferents tipus de contingut i inclusió de temes transversals.4. Encertada progressió dels continguts i objectius, la seua correspondènciaamb el nivell i la fidelitat a la lògica interna de cada matèria.5. Adequació als criteris d’avaluació del centre.6. Varietat de les activitats, diferent tipologia i la seua potencialitat per al’atenció a les diferències individuals.7. Claredat i amenitat gràfica i expositiva.8. Existència d’altres recursos que faciliten la tasca educativa.

Entre els recursos didàctics, el professor podrà utilitzar els següents:− Llibre de text com a referència fonamental.1r ESO Valencià:llengua i literatura.Editorial Teide− L’explicació del professor quan siga estrictament necessària; si no ésimprescindible, millor que els alumnes mateixos vagen progressant enl’autoaprenentatge.− Material de reprografia: el caràcter de l’assignatura i el plantejamentmetodològic imposen l’ús constant d’una gran varietat de textos per a anàlisi i

36

comentari, materials que s’obtindran per reprografia (textos, gràfics, quadres, taules...

-Notícies i articles de premsa: a través d’aquests textos es pretén acostar elsalumnes al coneixement, la comprensió i l’anàlisi de notícies i temes d’actualitat, laqual cosa els permetrà ser crítics davant de la realitat que ens envolta.

Diària: periòdics de diferent tipus: provincials, locals, gratuïts, esportius,econòmics, etc.Setmanal: revistes setmanals de diferents tipus: politicosocials, culturals,musicals, esportives, etc.Juvenil: publicacions dedicades especialment a la població adolescent, etc.

– Visionat de programes de televisió sobre temes d’interés per a la matèria.– Llibres de lectura. La seua pretensió és acostar els alumnes al món delsllibres a través de textos atractius, de manera que la seua lectura siga interessant iplaent i es vaja desenvolupant en ells certa afició per aquesta. Així, es partirà de llibresde lectura pròxims als interessos i expectatives dels alumnes (literatura juvenil), per acontinuar la nostra marxa lectora acostant l’alumnat a determinats textos clàssicsadaptats a la seua edat. Tots els llibres que es treballen seran objecte d’observació, dereflexió i de crítica a l’aula.– Projecció i comentari de pel·lícules– Documentals:

Per la seua importància especial, destaquem la utilització habitual de les Tecnologiesde la Informació i la Comunicació (TIC), com un element transversal de caràcterinstrumental que constitueix un recurs didàctic amb unes possibilitats excepcionals.Les TIC estan cada vegada més presents en la nostra societat i formen partde la nostra vida quotidiana, i suposen un valuós auxiliar per a l’ensenyament que potenriquir la metodologia didàctica. Des d’aquesta realitat, considerem imprescindible laseua incorporació en les aules de Batxillerat, com a eina que ajudarà a desenvoluparen l’alumnat diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació, fins a la seuamanipulació, tractament i transmissió en diferents suports, a més de constituir-se comun element essencial de comunicació. Les TIC ofereixen a l’alumnat la possibilitatd’actuar amb destresa i seguretat en la societat de la informació i la comunicació,aprendre al llarg de la vida i comunicar-se sense les limitacions de les distànciesgeogràfiques ni dels horaris rígids dels centres educatius. A més, pot utilitzar-les coma eina per a organitzar la informació, processar-la i orientar-la cap a l’aprenentatge, eltreball i l’oci.Un altre factor d’importància cabdal és la utilització segura i crítica de les TIC, tant peral treball com en l’oci. En aquest sentit, és fonamental informar i formar a l’alumnatsobre les situacions de risc derivades de la seua utilització, i com prevenir-les idenunciar-les.L’ús de les TIC implica aprendre a utilitzar equipaments i eines específics, la qual cosaimplica familiaritzar-se amb estratègies que permeten identificar i resoldre petitsproblemes rutinaris de programari i maquinari. Se sustenta en l’ús de diferents equips(ordinadors, tauletes, booklets, etc.) per a obtenir, avaluar, emmagatzemar, produir,presentar i intercanviar informació, i comunicar-se i participar en xarxes socials i decol·laboració a través d’internet.La incorporació de les TIC a l’aula contempla diverses vies de tractament que han deser complementàries:

37

1. Com a fi en si mateixes: té com a objectiu oferir a l’alumnat coneixements idestreses bàsiques sobre informàtica, maneig de programes i manteniment bàsic(instal·lar i desinstal·lar programes; guardar, organitzar i recuperar informació;formatar; imprimir, etc.).2. Com a mitjà: el seu objectiu és traure tot el profit possible de lespotencialitats d’una eina que es configura com el principal mitjà d’informació icomunicació en el món actual.Amb caràcter general, es potenciaran activitats en les quals calga fer una lectura icomprensió crítica dels mitjans de comunicació (internet, televisió, cinema, vídeo,ràdio, fotografia, materials impresos o en format digital, etc.), en les quals prevalga eldesenvolupament del pensament crític i la capacitat creativa a través de l’anàlisi i laproducció de materials audiovisuals.En finalitzar l’Educació Secundària Obligatòria, els alumnes han de ser capaços decercar, emmagatzemar i editar informació, i interactuar mitjançant diferents eines (blogs, xats, correu electrònic, plataformes socials i educatives, etc.). En Batxillerat,hauran de consolidar i desenvolupar allò que han aprés i aprofundir en el dominid’aquestes eines.Quant a la utilització de les TIC en la matèria de Valencià: Llengua i Literatura, ésaquest un àmbit en què tenen cabuda des de la utilització de diapositives o vídeo, finsa la visualització o realització de presentacions; l’elaboració de treballs individuals ogrupals a partir de recursos multimèdia; la cerca i selecció crítica d’informació eninternet; la utilització de fulls de càlcul, processadors de text i altres programes desuport, fins al desenvolupament de blogs d’aula, el tractament d’imatges, etc.Les principals eines TIC disponibles i alguns exemples de les seues utilitats concretessón:1. Ús de processadors de text per a redactar, revisar ortografia, fer resums,afegir títols, imatges, hipervincles, gràfiques i esquemes senzills, etc.2. Ús de fulls de càlcul senzills de complexitat progressiva per a organitzarinformació (dades) i presentar-la de manera gràfica.3. Utilització de programes de correu electrònic.4. Usos i opcions bàsiques dels programes de navegació.5. Ús d’enciclopèdies virtuals (CD i www).6. Ús de perifèrics: escàner, impressora, etc.7. Ús de programes de presentació de complexitat progressiva (PowerPoint,Prezzi, etc.): treballs multimèdia, presentacions creatives de textos, esquemes orealització de diapositives, com a suport a les exposicions públiques orals.8. Internet: cerca i selecció crítica d’informació.9. Elaboració de documents conjunts mitjançant eines de programes d’ediciósimultània (Drive, etc.).10. Utilització dels innombrables recursos i pàgines web disponibles.Per tant, s’ha d’aprofitar al màxim l’oportunitat que ofereixen les TIC per a obtenir,processar i transmetre informació. Ressaltem ací algunes dels avantatges d’utilització:− Realització de tasques de manera ràpida, còmoda i eficient.− Accés immediat a gran quantitat d’informació.− Realització d’activitats interactives.− Desenvolupament de la iniciativa i les capacitats de l’alumne.− Aprenentatge a partir dels propis errors.− Cooperació i treball en grup.− Alt grau d’interdisciplinarietat.− Flexibilitat horària.

38

− Utilitat com a mesura d’atenció a la diversitat de l’alumnat.

b) Activitats i estratègies d'ensenyament i aprenentatge. Activitats complementàries.

• Les activitats i estratègies d’aprenentage i ensenyança es basen en els principis d’intervencióeducativa d’orientació constructivista i té com a element clau l’aprenentatge significatiu,un factor per a promoure la millora del procés d’ensenyament-aprenentatge.

• Fer un aprenentatge significatiu suposa establir una relació entre allò que s’aprén i algunelement ja existent en l’estructura cognitiva de l’individu i que és rellevant respecte al noumaterial objecte d’aprenentatge.

• Segons la concepció constructivista de l’aprenentatge escolar, és l’alumne qui construeix elspropis esquemes de coneixement. Ara bé, perquè l’aprenentatge d’un contingut nou sigasignificatiu, cal que l’alumne relacione aquest contingut amb els conceptes que ja posseeix iles experiències prèvies. L’atribució de significat donada al material que és objected’aprenentatge té lloc a mesura que l’alumne va relacionant allò que aprén amb allò que ja sapi d’aquesta manera va construint, modificant i reelaborant els seus esquemes de coneixements.

• Els avantatges inherents a l’aprenentatge significatiu, els podríem resumir de la manerasegüent:

El coneixement que s’obté significativament és retingut durant un període més llarg de temps,és a dir, es fixa de manera més estable en l’estructura cognitiva de l’alumne.La informació que s’assimila significativament augmenta la capacitat d’aprendre altresconceptes que hi estan relacionats i en facilita l’aprenentatge.La informació apresa, encara que s’oblide amb el temps, ja ha enriquit l’estructura cognitiva,perquè ha provocat l’ampliació, la diferenciació i la reestructuració de les idees rellevants del’alumne.

• Per això, allò que de veritat interessa en l’acció docent del professorat és que l’aprenentatgeque els alumnes i les alumnes facen siga el més significatiu possible.

• L’aprenentatge significatiu suposa, en l’alumnat:

L’assimilació activa del contingut de l’aprenentatge. És a dir, perquè el discent assimile elsnous coneixements, cal que faça una activitat intensa per a establir relacions entre els nousconeixements i els ja existents en la seua estructura cognitiva.La construcció de nous coneixements i la modificació dels que ja posseeix.La diferenciació progressiva dels continguts que va aprenent. A mesura que l’aprenentatge esporta a terme, es produeix el desenvolupament i la reelaboració dels significats, ja que lainformació adquirida és modificada i, alhora, modifica els conceptes amb els quals esrelaciona. Aquest desenvolupament es facilita quan les idees més generals es presenten primeri es deixa per a després la diferenciació progressiva.La reconciliació integradora dels continguts d’aprenentatge. Quan dos significats conceptualses presenten com a contradictoris, l’alumne/a experimenta un desequilibri cognitiu que elprofessor o la professora ha d’ajudar a superar.

• Aquest nou enfocament del procés d’ensenyament-aprenentatge haurà de modificarnecessàriament la funció del docent. La seua tasca no consistirà ja a transmetre coneixement,sinó a:

Descobrir els coneixements previs i els estadis evolutius de l’alumnat per a enfocar els blocstemàtics des d’aquesta realitat.

39

Ser capaç de suscitar el conflicte cognitiu que provoque en l’estudiant la necessitat demodificar els esquemes mentals amb què es representava el món.Ser capaç de proporcionar a l’alumnat un nou material d’informació que l’ajude a reequilibraraquests esquemes mentals que ell, intencionadament, ha tractat que entraren en conflicte.

• El que acabem de dir significa que el professorat ha de conéixer i saber utilitzar,adequadament, no sols l’estructura lògica dels blocs temàtics, sinó també l’estructurapsicològica de l’alumnat.Pel que fa a l’organització de les activitats, convé assenyalar que el llibre de text de valenciàper a l’ESO les ha programades com a situacions en les quals l’alumnat siga capaç de:

«Sentir» la limitació dels seus sabers previs.«Experimentar» la inconsistència dels seus coneixements.«Descobrir» un nou esquema cognitiu més adequat per a comprendre la realitat.

Un altre aspecte important que cal destacar del nostre projecte és la programació en espiralque s’hi fa tant dels temes com de les activitats, de manera que aquells i aquelles alumnes que puguenno acaben mai de caminar-hi.

Es consideren activitats complementàries les planificades pels docents que utilitzenespais o recursos diferents de la resta d’activitats ordinàries de l’àrea, encara querequerisquen temps addicional de l’horari no lectiu per a la seua realització. Seranavaluables a efectes acadèmics i obligatoris tant per als professors com per alsalumnes. No obstant això, tindran caràcter voluntari per als alumnes les que es facenfora del centre o requerisquen aportacions econòmiques de les famílies, en aquest cases garantirà l’atenció educativa dels alumnes que no hi participen.Entre els propòsits que persegueixen aquest tipus d’activitats destaquen:– Completar la formació que reben els alumnes en les activitats curriculars.– Millorar les relacions entre alumnes i ajudar-los a adquirir habilitats socials ide comunicació.– Permetre l’obertura de l’alumnat cap a l’entorn físic i cultural que l’envolta.– Contribuir al desenvolupament de valors i actituds adequades relacionadesamb la interacció i el respecte cap als altres, i la cura del patrimoni natural i cultural.– Desenvolupar la capacitat de participació en les activitats relacionades ambl’entorn natural, social i cultural.– Estimular el desig d’investigar i saber.– Afavorir la sensibilitat, la curiositat i la creativitat de l’alumne.– Despertar el sentit de la responsabilitat en les activitats en què s’integren i que facen.

Com activitats complementàries tenim previst:

-Tenim previstes algunes eixides relacionades amb la matèria impartida, sobretot als cursos de 2n cicle de secundària: València (Fira del llibre, ciutat medieval...), Elx (Basílica de Santa Maria, banys àrabs...) Gandia (Palau ducal dels Borja, Monestir de la Valldigna...), Xàtiva (castell, nucli històric...) Alcoi (Cercle industrial, nucli històric...).

Les dates dependrien de les avaluacions i del temari.Tant per a 1r cicle com per al 2n cicle:

-Assistència a alguna obra de teatre programada per la UA.-Participar en la campanya Cinema en valencià organitzada per la UA-Promoure la participació en la revista del centre, la qual es publica íntegrament en valencià.

40

-Possibles trobades amb autors d'alguna de les lectures plantejades. (A determinar amb les -editorial.-Viatges interdisciplinars amb els departament d'anglés(Londres).-Participació en concursos de relats i redacció que es programen per al llarg del curs (Sambori,- APA,etc.)- Per al 1r Cicle, és factible alguna eixida, relacionada amb la matèria, sense determinar encara, en la mesura que es vagen oferint per les diverses entitats o en la mesura de les nostres possibilitats. -Depenent de les ofertes culturals que es presenten en el curs, es realitzaran altres eixides o activitats amb la resta dels alumnes.

-Assistència dels cursos de PEV a la Trobada de Secundària de la comarca de L’Alacantí.

7.AVALUACIÓ DE L'ALUMNAT.

a) Criteris d'avaluació

Bloc 1: Escoltar i parlar

Criteris d’avaluació CCBL.1.1. Participar activament i respectuosament en converses, discussions i deliberacions,especialment per a resoldre conflictes interpersonals, seguint instruccions, demanant el torn de paraula, disculpant-se i responent a una disculpa, etc., utilitzant el lèxic adequat al nivell educatiu i les estratègies d’interacció oral.

CCLICAA CSC

BL.1.2. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat; donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions, així com utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

CCLISIEE CSC

BL.1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, especialment conversacionals, narratius i descriptius propis dels àmbits personal, acadèmic i social pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals, utilitzant, seguint models, les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta.

CCLICAA CSC

BL.1.4. Produir de forma oral, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor, textos breus dels àmbits personal, acadèmic i social, de temes pròxims a l’alumne, especialment de tipologia textual narrativa i descriptiva, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, aplicant les propietats textuals i el lèxic adequat al nivell, per a practicar aprenentatges lingüístics iestructurar el pensament.

CCLICAA CSC SIEE

BL.1.5. Avaluar, amb l’ajuda del professorat, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat, i les normes deprosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

CCLICAA

BL.1.6. Reconéixer els estudis i professions vinculats als coneixements del nivell educatiu i identificar els coneixements, les habilitats i competències que demanen per a relacionar-les amb les seues fortaleses i preferències.

CSC SIEE

Bloc 2: Llegir i escriure

Criteris d’avaluació CC

41

BL.2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (especialment narratius i descriptius de manera autònoma, instructius i expositius breus, relacionats amb l’activitat acadèmica, amb l’ajuda del professorat i dels companys, i seqüències argumentatives breus i senzilles), a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell acadèmic, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i per al gaudi personal.

CCLICAA CSC

BL.2.2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos en suports diversos dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (especialment narratius i descriptius, de manera autònoma i creativa, instructius i expositius breus relacionats amb l’activitat acadèmica amb l’ajuda del professorat i dels companys, i justificacions breus i senzilles), aplicant lesestratègies del procés d’escriptura i utilitzant un llenguatge no discriminatori.

CCLICAA CSC SIEE

BL.2.3. Avaluar, amb ajuda de guies i del professorat, individualment i en equip, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu, i resolent els dubtes de manera reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta.

CCLICAA

BL.2.4. Resumir textos orals i escrits narratius i descriptius, seleccionant les informacionsessencials, generalitzant informacions relacionades i elaborant un text coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original, amb la finalitat d’informar del contingut dels textos altres persones.

CCLICAA

BL.2.5. Realitzar amb creativitat tasques o projectes de treball individuals o col·lectius, amb ajuda de guies i models i la direcció del professorat, sobre temes motivadors per a l’alumnat, seguint les fases del procés d’un projecte de treball, per a obtindre un producte final original de caràcter narratiu o descriptiu, fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats; adaptar-lo a canvis i imprevistos transformant les dificultats en possibilitats; avaluar amb ajuda de guies el procés i el producte final, i comunicar de manera personal els resultats obtinguts.

CCLICAASIEE

BL.2.6. Realitzar projectes de treball individuals i en equips cooperatius, sobre temes del currículum (amb especial interés per les obres literàries) o sobre temes socials, científics i culturals, del nivell educatiu, buscant i seleccionant informació en mitjans digitals de manera contrastada; crear continguts per mitjà d’aplicacions informàtiques d’escriptori, i col·laborar i comunicar-se amb altres filtrant i compartint informació i continguts digitals de manera segura i responsable.

CD CAASIEE

BL.2.7. Realitzar amb ajuda de models, de manera eficaç, tasques o projectes; tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats; mostrar curiositat i interés durant el desenvolupament, i actuar amb flexibilitat buscant amb suport solucions alternatives.

SIEE

Bloc 3: Coneixement de la llengua

Criteris d’avaluació CCBL.3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen un enunciat, establint la concordança gramatical entre aquestes, i classificar-les i reconéixer el paper gramatical i semàntic que exerceixen en el discurs, per a utilitzar-les amb correcció en la comprensió i creació de textos narratius i descriptius.

CCLI

BL.3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la CCLI

42

llengua pròpies del nivell educatiu. CAA BL.3.3. Identificar els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu, distingint entre els morfològics i els préstecs d’altres llengües, per a enriquir el vocabulari.

CCLICAA

BL.3.4. Explicar les relacions d’igualtat-semblança i d’oposició-contrarietat que s’estableixen entre les paraules per a captar el sentit global d’un text.

CCLICAA

BL.3.5. Identificar el subjecte, per mitjà de l’establiment de la concordança amb el verb, iel predicat, així com els complements del verb adequats al nivell educatiu, per a expressar-se i redactar textos narratius i descriptius amb major correcció i propietat.

CCLICAA

BL.3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos narratius i descriptius i justificar si compleixen les propietats textuals, atenent principalment la coherència, pròpies del nivell educatiu, per a, després d’un procés de reflexió, realitzar un ús adequat de la llengua.

CCLICAA CSC

BL.3.7. Reconéixer les diferents llengües que conformen la realitat plurilingüe d’Espanya, explicar els seus trets característics i establir la distribució geogràfica d’aqueixes llengües, per a enriquir-se i desenvolupar una actitud respectuosa cap a un entorn plurilingüe i pluricultural.

CCLICSC

Bloc 4: Educació literària

Criteris d’avaluació CCBL.4.1 Realitzar lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos, triades lliurement o aproposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, si és el cas, tècniques expressives i teatrals.

CEC

BL.4.2 Elaborar un portfolio, amb una selecció de documents i creacions realitzats a partir de lectures, literàries i no literàries, pròximes als interessos de l’alumnat, de manerareflexiva i crítica.

CCLISIEECEC

BL.4.3 Exposar, en suports diversos, orals i escrits, de manera guiada, les conclusions crítiques i raonades, sobre les connexions entre la literatura, les arts i la ciència, analitzanti comparant obres, personatges, temes i tòpics universals en creacions de diferent naturalesa.

CCLICAA SIEECEC

BL.4.4 Analitzar, de manera guiada, un corpus de textos literaris, seleccionats entorn d’untema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials de l’època i les característiques del gènere i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulaciód’opinions personals.

CCLICAA CEC SIEE

b)Instruments d'avaluació

Al llarg del curs es poden realitzar proves d'avaluació de tipus diferents:

a) Proves de diagnòstic: al principi de curs per a obtenir una informació mínima delsconeixements lingüístics previs i de la competència en valencià de cada alumne o alumna.b) Proves de progrés: exercicis de comprovació de coneixements orals i escrits sobre l'ús dellengua en un període determinat (en cada avaluació).

43

d) Proves d'assoliment: exercicis orals i escrits per a la comprovació de l'adquisició de lacompetència comunicativa en valencià al final de cada nivell (juny i setembre).Les proves de recuperació es realitzaran al llarg del curs i tindran com a objectiu comprovar

l'assoliment dels objectius mínims previstos per a cada nivell. Al mes de juny/juliol hi haurà programades proves específiques de recuperació per a tots els cursos de l’etapa

Normalment quan es parla d’avaluar, o de l’avaluació, es relaciona amb situacions de neguit, nervis:se sol pensar en els exàmens, les hores d’estudi, els temes que s’han de saber, les notes... Tots aquests conceptes formen part de l’univers de l’avaluació però l’enfocament i la importància que se li dóna a aquest procés pot fer que es visca com un fet angoixant i, per tant, avorrit i poc motivador o com una situació d’aprenentatge integrada en les pràctiques diàries de l’aula.

Tant des del punt de vista de l’estudiant com del professor, l’avaluació de l’aprenentatge dins l’àmbit educatiu es considera necessària i queda justificada per dues funcions:

- Per una banda s’avalua l’aprenentatge dels estudiants perquè el professor puga recollir evidències del seu progrés en el procés d’aprenentatge i puga, així, oferir ajudes molt ajustades a les seues necessitats. Aquesta funció és de tipus pedagògic.

- Per altra banda, s’avalua l’aprenentatge dels estudiants per comprovar que s’han assolit uns coneixements i certificar que es té un nivell de coneixement i que s'està en disposició de passar al nivell educatiu superior. Aquesta funció és de tipus acreditatiu.

Ambdues funcions posen de manifest l’avaluació entesa com un mecanisme que té com a darrera finalitat comprovar que s’estan assolint (o s’han assolit), i en quin grau, els objectius d’aprenentatgeplantejats a l’inici de l’activitat educativa. Aquest mecanisme permet valorar el procés d’aprenentatge introduint quan siga necessari mesures de millora.

Si es té en compte el moment dins el procés d’ensenyament-aprenentatge en què es duu a terme l’avaluació, es poden diferenciar tres tipus d’avaluació que responen a objectius diferents:

- Avaluació inicial (diagnòstica): com el mateix nom indica, aquest tipus d’avaluació es produeix a l’inici de l’assignatura, normalment durant la primera setmana de classe, i té com a principal objectiu identificar els coneixements previs dels estudiants vers els continguts d’aprenentatge.

- Avaluació formativa (continuada, processual): aquest tipus d’avaluació es dóna durant tota l’assignatura. L’objectiu és informar de l’evolució i progrés de l’aprenentatge dels estudiants per tal de poder oferir ajudes i flexibilitzar algunes decisions tenint en compte el ritme d’aprenentatge i les necessitats dels estudiants. Aquest tipus d’avaluació fomenta i potencia la regulació de l’aprenentatge dels estudiants.

- Avaluació final (sumativa): és l’avaluació que es produeix al final de l’assignatura (les avaluacions

44

parcials sovint es poden considerar avaluacions sumatives: tot depèn de com estiga configurat el sistema general d’avaluació de l’assignatura). Es proposa comprovar si els estudiants han realitzat l’aprenentatge que s’havia planificat i que s'esperava que assoliren.

Si es tenen en compte aquests tipus d’avaluació i l’objectiu que es proposen, es poden utilitzar diferents instruments d’avaluació. Així, per exemple, en l’avaluació inicial es poden fer servir qüestionaris, mapes conceptuals, preguntes obertes...

- En l’autoavaluació l’estudiant valora els coneixements que té o que ha adquirit en el procés d’aprenentatge. Ell mateix és el responsable d’avaluar-se i li serveix per conèixer quins temes té benpreparats i quins ha de reforçar.

- L’avaluació entre iguals requereix de la participació de tots els estudiants (pot ser que estiguin agrupats o per parelles), que es converteixen en avaluadors dels treballs, proves escrites... dels seus companys. Els criteris d’avaluació poden ser decidits pel professor o pels mateixos estudiants. Aquest sistema d’avaluació permet a l’estudiant posar-se en el rol d’avaluador i conèixer què suposa corregir, valorar i comunicar els resultats a un company de l’aula.

L’avaluació, en l’àmbit educatiu, és una presa de decisions que té en compte uns objectius d’aprenentatge i que ha de partir d’uns criteris explicitats i coneguts tant per l’avaluador com per l’avaluat.

c)Criteris de qualificació

6

1r curs d'ESO

• CONCEPTES: 60%• PROCEDIMENTS: 30 % ( 15% dels deures, treballs, activitats de classe,... i 15% del

llibre de lectura)• ACTITUDS: 10% ( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de

classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient per suspendre l'avaluació)

1. La nota global de l'avaluació serà la suma de tots els apartats anteriors, sempre i quanestiguen aprovats, amb un mínim de 5, cadascun dels apartats anteriors (conceptes, procediments iactitud)

2. En cada avaluació es farà un examen per tema o cada dos temes, a criteri del professor, ambun mínim de 5 preguntes.

3. En cada examen de conceptes es farà obligatòriament una prova de dictat, que suposarà el10% del valor total de la nota mitjana de l'avaluació. Es podrà incloure dins del mateix examen o enun altre moment, a criteri del professor/a. Llevarem 0'1 punts per cada errada i 0'05 per accent.

45

Control de la Matèria:a) 1a Avaluació: divendres 4 de desembre del 2015b) 2a Avaluació: divendres 4 de març del 2016c) 3a Avaluació: divendres 27 de maig del 2016

4. Les lectures obligatòries per a 1r ESO són:

a) 1r trimestre. LLuna i la pluja, de Llucià Vallés, Editorial Bromeraa. Divendres 6 de novembre del 2015

b) 2n trimestre: Joan el Cendrós, Carles Alberola Editorial Bromeraa. Divendres 5 de febrer del 2016

c) 3r trimestre: L'ull de la mòmia, de Jesús Cortés, Editorial Bromeraa. Divendres 6 de maig del 2016

5. Les lectures s'avaluaran a través d'una prova de tipus test,de múltiple elecció o de respostacurta, la qual tindrà un mínim de 10 preguntes . Cada 2 preguntes mal contestades, de les demúltiple elecció, descomptarem una bé. Les que es deixen en blanc no descomptaran i les deresposta curta tampoc. També es podrà avaluar de manera oral.

6. La nota final serà el resultat d'una avaluació contínua i s'obtindrà de la mitjana aritmètica deles tres avaluacions.

7. Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels ofertats pelprofessor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El màxim que es podrà apujar serà 1punt.

8. Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en la revistade l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5 punts.

9. Els alumnes que vagen a la prova extraordinària hauran d'examinar-se de tots els continguts.L'examen serà igual que els realitzats durant el curs, també hi haurà un dictat. La prova inclourà 10preguntes, 6 referides als continguts impartits, un dictat i 3 relacionades amb els llibres de lecturaobligatòria durant el curs. Cada pregunta valdrà 1 punt, s'haurà de traure un 5 com a mínim per aconsiderar aprovada l'assignatura.

10. La nota màxima amb la qual es qualificarà la prova de setembre serà un 5.

d) Activitats de reforç i ampliació.

PROGRAMA ÈXIT Objectius : - Millorar l’adquisició de coneixements i destreses en les àrees instrumentals.- Facilitar el desenrotllament i l’adquisició de les competències bàsiques de l’etapa per a millorarles possibilitats de graduació de l’alumnat.- Fomentar l’hàbit lector.- Oferir una guia i una orientació personalitzada a l’alumnat després del seu horari lectiu per a lamillora de les seues estratègies d’aprenentatge.- Desenrotllar actitud i hàbits d’organització del temps i de constància en el treball.

46

- Potenciar l’autoestima en l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge per facilitar-li la integracióescolar i augmentar les seues expectatives.

Quan pogueren sorgir dificultats d’aprenentatge hem de preparar activitats que han detenir les següents premisses:

• Disminució del volum de treball.• Divisió en seqüències de l’aprenentatge en qüestió.• Canvi d’estratègia d’aprenentatge, passant del plantejament global a un de mésanalític.• Canvi de plantejament didàctic, optant per aprenentatge entre iguals,monitoratge, aprenentatge cooperatiu

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORTEDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

Descripció del grup després de l’avaluació inicial

A l’hora de plantejar les mesures d’atenció a la diversitat i inclusió hem de tindre, en primer lloc,informació diversa sobre cada grup d’alumnes; como a mínim hem de conéixer:

El nombre d’alumnes.

El funcionament del grup (clima de l’aula, nivell de disciplina, atenció...).

Les fortaleses que s’identifiquen en el grup quant al desenvolupament de continguts curriculars.

• Les necessitats que s’hi hagen pogut identificar; convé pensar en aquesta fase com es podenabordar (planificació d’estratègies metodològiques, gestió de l’aula, estratègies de seguiment del’eficàcia de mesures, etc.).

• Les fortaleses que s’identifiquen en el grup quant als aspectes competencials. • Els acompliments competencials prioritaris que cal practicar en el grup en aquesta matèria.• Els aspectes que cal tindre en compte a l’hora d’agrupar l’alumnat per als treballs cooperatius. • Els tipus de recursos que cal adaptar al nivell general per a obtindre un assoliment òptim del grup.

Necessitats individuals

L’avaluació inicial ens facilita no sols coneixement sobre el grup com a conjunt, sinó que també ensproporciona informació sobre aspectes individuals diversos del nostre alumnat; a partir d’questa avaluació podrem: • Identificar els estudiants que necessiten més seguiment o personalització d’estratègies en el seu

procés d’aprenentatge. (Cal tindre en compte aquell alumnat amb necessitats educatives, amb altes capacitats i altres necessitats no diagnosticades però que requerixen atenció específica per estar en risc, per la seua història familiar...).

• Saber les mesures organitzatives que s’adoptaran. (Planificació de reforços, ubicació d’espais, gestió de temps grupals per a afavorir la intervenció individual…).

• Establir conclusions sobre les mesures curriculars que s’adoptaran i sobre els recursos que s’empraran.

• Analitzar el tipus de seguiment que es farà servir amb cada un.

47

• Acotar l’interval de temps i la manera en què s’avaluaran els progressos d’aquests estudiants. • Fixar la manera en què es compartirà la informació sobre cada cas amb la resta de docents que

intervenen també en el seu itinerari d’aprenentatge; especialment, amb el tutor.

Les necessitats educatives especials motivades per deficiències psíquiques o físiques greus d'algunalumne o alumna s’han de tenir en compte per a oferir-li la possibilitat d'assolir els objectius mínimsmitjançant unes altres vies previstes en aquesta programació. La planificació d'actuacions en aquestscasos requereixen un tractament coordinat amb la resta de departaments i molt especialment amb eld'Orientació. A partir de l'anàlisi de la situació concreta de l'alumne s’ha de programar, si és el cas, unaadequació curricular individual (ACI) on han de participar totes les àrees.

En la nostra àrea la diversitat és present com en la resta d'àrees. Aquesta diversitat, però, obeeixa raons diverses, i el seu tractament, per tant, també demana l'ús d'estratègies adequades en cada cas.

Pel que fa a la presència de la diversitat en la nostra àrea podem concretar-la en les situacionssegüents.

8.1 Incorporació tardana al sistema educatiu valencià

Es tracta d'alumnat que no ha cursat l'assignatura Valencià: llengua i literatura amb anterioritat. Aquestalumnat, tant si ha sol·licitat l'exempció de qualificació com si no ho ha fet, ha de rebre una atencióespecífica pel que fa al grau d'exigència i pel que fa al tipus d'activitats que haurà de realitzar aclasse. En termes generals, l'alumnat que es troba en aquesta situació haurà de tenir una atencióindividualitzada mentre el seu grau de comprensió oral i escrita estiga per davall dels mínims, amb laintenció que puga incorporar-se progressivament a la realització de les tasques proposades a la restade la classe, si bé amb un grau d'exigència adaptat a les seues capacitats. Cada cas, però, necessitauna atenció que s’haurà de concretar després de mantenir una entrevista amb l'alumne i els seuspares o tutors.

La millor forma d’oferir un tractament educatiu adequat a l’alumnat nouvingut és mitjançant unprograma de compensació educativa per desconeixement de les llengües oficials, la planificaciódidàctica del qual s’ha de fer en funció de l’anàlisi de la realitat de cada centre, de cada aula i fins i totde cada individu. A més a més d’aquest programa, la Conselleria d’Educació ha dissenyat el programad’acollida al sistema educatiu (PASE), un programa temporal d’adaptació lingüística per al’alumnat estranger de nova incorporació al sistema educatiu que desconeix la llengua base delprograma d’educació bilingüe (PEB) a què quede adscrit. Així mateix, hi ha la possibilitat desol·licitar la participació en el programa d’acompanyament escolar i en el de suport i reforç (lafinalitat dels quals és millorar els aprenentatges i l’èxit escolar dels alumnes, propiciar la seuaintegració escolar i ampliar la participació de les famílies).

8.2 Adaptacions curriculars

En la nostra àrea, i especialment en determinats contextos sociolingüístics, és freqüent trobar-nos ambsituacions de diversitat quant al grau de competència comunicativa inicial, quant a la capacitat per aarribar a una competència mínima o quant a la capacitat per a relacionar-se comunicativament amb elgrup.

Després de fer una avaluació inicial, és molt probable que aquesta diversitat siga una realitat ique calga emprar adequacions específiques que asseguren l'assoliment dels objectius mínims. Per aixòproposem les adequacions següents:

Adequacions organitzatives: configuració de grups de treball heterogenis; treball per parelles ambun nivell d'interacció compensatori; tallers d'escriptura.Adequacions didàctiques: recursos didàctics de reforçament; atenció individualitzada.

48

Si s’hi donaren les circumstàncies, el departament hauria d’elaborar i d’aplicar les adaptacionscurriculars significatives (ACIS) que hi corresponguessen. Aquestes adaptacions s'elaboraran a partird'una avaluació psicopedagògica i implicarien una adequació d'objectius i una modificació dels criterisd'avaluació.

En qualsevol cas és imprescindible preveure que aquestes situacions de diversitat (amb uníndex elevat d'estrangers, un percentatge considerable del qual pot tenir deficiències comunicatives envalencià, i alguns altres també en castellà) seran cada any més generalitzades. Això exigeix que des delpunt de vista organitzatiu -i pel que fa a la nostra àrea de forma particular- es formen grups d'atenció aaquestes persones. Les iniciatives del departament s’han d’emmarcar dins les propostes del programad’acollida del centre.

El desdoblament de grups és una forma de treballar més personalitzada amb l’alumnatd’incorporació tardana al sistema educatiu, si el centre no disposa del programa de compensacióeducativa. Hi treballaríem aspectes bàsics de la llengua, amb un tractament específic com a llenguasegona i/o com a llengua estrangera. Això demana que els continguts siguen els actes de parla, lesestructures lingüístiques necessàries per a la comunicació formal i informal, les situacionscomunicatives i sobretot l'aprenentatge de lèxic. La formació d'aquests grups de desdoblament esrealitzaria a partir d'una prova inicial de diagnòstic que serviria al professorat del departament perconéixer la competència inicial de l'alumnat, les mancances i les necessitats.

8.3 L'avaluació de les adaptacions curriculars

L'alumnat de cada grup d’ESO que necessite una adaptació curricular (majoritàriament perincorporació tardana al sistema educatiu valencià) obtindrà una valoració positiva en funció delsaspectes següents:La integració de l'alumne/a en la dinàmica general de funcionament del grup.La resposta positiva a l'actitud cap a l'aprenentatge.L’assoliment d'hàbits de treball bàsics.L’assoliment de les capacitats bàsiques relacionades amb les habilitats de comprendre, llegir, parlar iescriure que permetran la integració amb les màximes garanties d'èxit lingüístic i comunicatiu envalencià en cursos posteriors.

8.4 Alumnes amb la matèria pendent de cursos anteriors.

Els alumnes que porten la matèria pendent de cursos anteriors lapodran aprovar si superen les dues primeres avaluacions de l’assignatura del curs en el qual estan. La llengua té continuïtat a tota l’ESO i per tant es pot aplicar aquest criteri. El professor del curs actual serà l’encarregat de recordar-li-ho i de notificar al cap de departament si ha superat l’assignatura pendent o no.Els alumnes pendents de primer de batxillerat faran una prova al mes de gener i una segona oportunitat

al mes de maig.

9.ELEMENTS TRANSVERSALS

a) Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita.

El Departament de valencià sempre ha considerat bàsic el fet que l’alumnat llija i a més és pilar bàsic en els seus criteris de qualificació, els objectius a aconseguir són:

• Augmentar l’interés de l’alumnat per la lectura.

49

• Ampliar el lèxic i el coneixement de la llengua.• Estimular la capacitat creativa de l’alumnat.• Contribuir a la millora de l’escriptura.• Fer que descobrisquen en la lectura una font de gaudi personal.• Fomentar una actitud reflexiva i crítica.• Fomentar l’ús de la biblioteca per a l’aprenentatge.

Les propostes per aconseguir-ho són:

-Valorar la possibilitat de poder apujar nota llegint llibres d’una sèrie que li proposa el/la professor/a, fins a un màxim de 1’5 punts (apareéis reflectit als criteris de qualificació)

- Participar en la revista del centre Ascla, incita els/les alumnes a llegir les publicacions dels seus companys/es.

- Fer que els alumnes es recomanen obres de caràcter literari. Convé fomentar la confiança en les seues recomanacions.

- Incidir en la importància del plaer de la lectura i, per tant, en el valor de les lectures no prescrites.

- Oferir lectures de temàtica diversa, amb el treball didàctic corresponent, perquè el professorat en faça la selecció que considere oportuna en cada trimestre.

- Anar a la biblioteca del centre o de la població i fer que els alumnes es recomanen els uns als altres obres de LIJ.

- Lectura de textos de LIJ, per a después veure la pel·lícula, si és el cas.

- Reconéixer obres dels diferents gèneres literaris estudiats.

- Portar a classe antologies poètiques adequades a l’edat dels estudiants.

- Llegir una rondalla d’Enric Valor i completar-la en una excursió per a conéixer millor el paisatgedescrit. A més a més, la riquesa lèxica que la caracteritza donarà peu a treballar el text des delpunt de vista de la sinonímia.

L'alumne ha de ser capaç de:

- Comprendre el sentit dels textos escrits i els orals. - Mantenir una actitud favorable cap a la lectura.- Expressar-se oralment amb correcció, adequació i coherència. - Usar el vocabulari, les estructures lingüístiques i les normes ortogràfiques i gramaticals

adequades per a elaborar textos escrits i orals. - Elaborar diferents tipus de textos de manera creativa i amb sentit literari.- Respectar les normes de comunicació en qualsevol context: mantenir el torn de paraula, escoltar

atentament l’interlocutor…- Manejar elements de comunicació no verbal, o en diferents registres, en les diverses situacions

comunicatives.- Entendre el context sociocultural i la història de la llengua per a fer-ne un ús millor.- Mantenir converses en altres llengües sobre temes quotidians en diferents contextos.

50


- Produir textos escrits de diversa complexitat per a usar-los en situacions quotidianes od’assignatures diverses.

b) Comunicació audiovisual.Tecnologies de la informació i de la comunicació.

Per desenvolupar la competència digital, l'alumne ha de:

- Emprar fonts diferents per a buscar informació.- Seleccionar l’ús de les diferents fonts segons la fiabilitat que presenten.- Elaborar i fer publicitat de la informació pròpia derivada de la informació obtinguda per mitjà

dels mitjans tecnològics.- Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per a transmetre informació diversa.- Comprendre els missatges que provenen dels mitjans de comunicació.- Manejar ferramentes digitals per a la construcció de coneixement. - Actualitzar l’ús de les noves tecnologies per tal de millorar el treball i facilitar la vida diària. - Aplicar criteris ètics en l’ús de les tecnologies.

c) Emprenedoria.

- Optimitzar recursos personals basant-se en les fortaleses pròpies. - Assumir les responsabilitats encomanades i donar-ne compte. - Ser constant en el treball superant les dificultats.- Dirimir la necessitat d’ajuda en funció de la dificultat de la tasca.- Gestionar el treball del grup coordinant tasques i temps.- Encomanar l’entusiasme pel que sʼha de fer i la confiança en la possibilitat d’aconseguir

objectius.- Prioritzar la consecució d’objectius grupals als interessos personals.- Generar possibilitats noves i divergents des dels coneixements previs del tema.- Configurar una visió de futur realista i ambiciosa.- Trobar possibilitats en l’entorn que els altres no aprecien.- Optimitzar l’ús de recursos materials i personals per a la consecució d’objectius.- Mostrar iniciativa personal per iniciar o promoure accions noves. - Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques i els projectes. - Actuar amb responsabilitat social i sentit ètic en el treball.

d)Educació cívica i constitucional.

- Conéixer les activitats humanes, adquirir una idea de la realitat històrica a partir de fonts divereses, i identificar les implicacions que té viure en un Estat social i democràtic de dret confirmat per una constitució.

- Aplicar els drets i els deures de la convivència ciutadana en el context de l’escola.- Desenvolupar la capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i treball i per a la resolució

de conflictes.- Mostrar disponibilitat per a la participació activa en els àmbits de participació establits.- Reconéixer riquesa en la diversitat d’opinions i d’idees.

51

- Aprendre a comportar-se des del coneixement dels diferents valors.- Concebre una escala de valors pròpia i actuar-hi amb conformitat.- Evidenciar preocupació pels més desfavorits i respecte pels diferents ritmes i potencialitats. - Involucrar-se o promoure accions amb una finalitat social.

10.AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D'ASSOLIMENT.

Els diferents professors del Departament farem ús dels següents indicadors d'assoliment per avaluar el treballpropi:

REGISTRE PER A L’AUTOAVALUACIÓ DEL PROFESSORAT: PLANIFICACIÓ

INDICADORS VALORACIÓ PROPOSTES DE MILLORA

1. Programa l’assignatura tenint en compte els estàndards d’aprenentatge previstos en les lleis educatives.

2. Programa l’assignatura tenint en compte el temps disponibleper al desenvolupament de l’assignatura.

3. Selecciona i seqüencia de forma progressiva els continguts de la programació d’aula tenint en compte les particularitats de cadascun dels grups d’estudiants.

4. Programa activitats i estratègiesen funció dels estàndards d’aprenentatge.

5. Planifica les classes de manera flexible, preparant activitats i recursos ajustats a la programació d’aula i a les necessitats i als interessos de l’alumnat.

6. Establix els criteris, els procediments i els instruments d’avaluació i autoavaluació que permeten fer el seguiment del progrés d’aprenentatge de l’alumnat.

7. Es coordina amb el professorat d’uns altres departaments que puguen tindre continguts afinsa la seua assignatura.

REGISTRE PER A L’AUTOAVALUACIÓ DEL PROFESSORAT: MOTIVACIÓ DE L’ALUMNAT

52


1. Proporciona un pla de treball alprincipi de cada unitat.

2. Planteja situacions que introduïsquen la unitat (lectures, debats, diàlegs...).

3. Relaciona els aprenentatges amb aplicacions reals o amb la seua funcionalitat.

4. Informa dels progressos assolits i de les dificultats trobades.

5. Relaciona els continguts i les activitats amb els interessos de l’alumnat.

6. Estimula la participació activa dels estudiants a classe.

7. Promou la reflexió dels temes tractats.

REGISTRE PER A L’AUTOAVALUACIÓ DEL PROFESSORAT: DESENVOLUPAMENT DE L’ENSENYAMENT


1. Resumix les idees fonamentals discutides abans de passar a una nova unitat o tema amb mapes conceptuals,esquemes...

2. Quan introduïx conceptes nous, els relaciona, si és possible, amb els ja coneguts; intercala preguntes explicatives; posa exemples...

3. Té predisposició per a aclarir dubtes i oferir assessories dins i fora de les classes.

4. Optimitza el temps disponible per al desenvolupament de cada unitat didàctica.

5. Usa ajuda audiovisual o d’un altre tipus per a donar suport als continguts a l’aula.

53

6. Promou el treball cooperatiu i manté una comunicació fluidaamb els estudiants.

7. Desenvolupa els continguts d’una forma ordenada i comprensible per a l’alumnat.

8. Planteja activitats que permeten l’adquisició dels estàndards d’aprenentatge i deles destreses pròpies de l’etapa educativa.

9. Planteja activitats grupals i individuals.

REGISTRE PER A L’AUTOAVALUACIÓ DEL PROFESSORAT: SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELPROCÉS D’ENSENYAMENT APRENENTATGE


1. Realitza l’avaluació inicial al principi de curs per a ajustar la programació al nivell dels estudia

2. Detecta els coneixements previs de cada unitat didàctica.

3. Revisa, sovint, els treballs proposats a l’aula i fora d’ella.

4. Proporciona la informació necessària sobre la resolució de les tasques i com pot millorar-les.

5. Corregix i explica de forma habitual els treballs i les activitats de l’alumnat, i dóna pautes per a millorar-ne els aprenentatges.

6. Usa criteris d’avaluació suficients que atenguen de manera equilibrada l’avaluació dels diferents continguts.

7. Afavorix els processos d’autoavaluació i de coavaluació.

8. Proposa activitats noves que

54

faciliten l’adquisició d’objectius quan aquests no han sigut assolits suficientment.

9. Proposa activitats noves de més nivell quan els objectius han estat assolits amb suficiència.

10. Utilitza tècniques d’avaluació diferents segons els continguts, el nivell dels estudiants, etc.

11. Fa servir mitjans diversos per a informar dels resultats els estudiants i els pares.

55

IES SANT VICENTPROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE 2n ESO


1. INTRODUCCIÓ






És per aquesta raó que consideram primordial el fet d’insistir en l'aspecte de la llengua oral al 1rcicle, a fi que en arribar al 2n cicle puguem aprofundir en altres aspectes lingüístics i ens puguem

56

dedicar a corregir i perfeccionar l'ús de la llengua escrita. En aquest sentit cobren una importànciacabdal les proves orals a nivell de departament i fora de l’aula que l’any passat ja iniciàrem (senseobviar les diferents activitats d’avaluació oral que ja es fan dins de l’aula).







Així mateix, la lectura serà un instrument interessant per treballar els temes de lèxic, també inclososen el nostre currículum.També cal destacar la introducció, a diferent nivell en tota l'etapa, de qüestions de tipussociolingüístic, dialectològic i històric, per tal que l'alumnat entenga l'origen del valencià i el sàpigasituar, com una llengua més, dins el context lingüístic europeu.Aquest és un aspecte molt important per poder combatre tot tipus de prejudicis lingüístics i perquè

57

comprenguen la necessitat i la utilitat de dominar la pròpia llengua o, si més no, la llengua del llocon viuen; i més si tenim en compte que el nostre centre té una gran part d’alumnes novalencianoparlants i cada any rep una allau de nouvinguts de diferents punts del món que noconeixen la nostra realitat.

Per aconseguir tots aquests objectius, consideram que és molt útil que els professors de llengua femfeina de manera coordinada, si més no en el tractament igual de l’ortografia i la importància de lalectura per al desenvolupament intel·lectual de l’alumne.



El Departament de Valencià, durant aquest curs, 2015/2016, continua patint les retallades que estàsofrint el sector de l’educació. Així aquest any som 7 professors, un d'ells a mitja jornada, és a dir6,5 professors, anys passats érem 8.S'han suprimit les quatre hores de l'assignatura de teatre quetenia el departament, així com el PQPI que ha desaparegut.Així cm el Taller de Llengua, que amb lanova llei desapareix com a optativa en aquest curs.



Joan Ramon Guijarro impartirà cinc segons de batxillerat, un d'ells amb tutoria i un quart d'ESO.Perfecte Ripoll impartirà dos primers de batxillerat, dos primers d'ESO i dos quarts d'ESO, und'ells amb tutoria.Sílvia Pastor farà classes a tres primers de batxillerat, un d'ells amb tutoria, dos primers d'ESO,

58

tindrà una hora de repàs als alumnes pendents i portarà la direcció del departament.Cèsar Moreno tindrà classes en quatre tercers d'ESO i tres segons d'ESO.Maria Roig impartirà classes en dos primers d'ESO, dos tercers d'ESO, tres grups de primer deFPB , tres grups de segon de FPB i dues hores del pla èxit.Esther Anduix portarà primersd'ESO, segond'ESO i quart d'ESO.Diana Balsera té un horari reduït de deu hores. Dos segons d'ESO i un tercer d'ESO.


59

2.OBJECTIUS

a) Objectius generals d’etapa i, en el seu cas, cicle.

OBJECTIUS GENERALSDE L’ESO

PRIMER CICLE SEGON CICLE

1.Comprendre i produirmissatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en valencià i en castellà, i almenys en una llengua estrangera, utilitzant-los per a comunicar-se i per a organitzar els propis pensaments i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge i alhora respectar les distintes formes d’expressió.

1.1.Comprendre i produir missatges oralsi escrits amb propietat iautonomia tant en valencià com en castellà, i almenys en una llengua estrangera, utilitzant-los com a vehicle de comunicaciói d’organització del propi pensament i com a vehicle de comunicació i obertura a altres cultures.1.2.Reconéixer el contingut explícit i implícit en missatges orals i escrits d’ús habitual.1.3.Reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge que permeten la comunicació i el respecte a altres formesd’expressió.

1.1.Comprendre i produir missatges orals iescrits amb propietat, autonomia i creativitat en valencià, en castellà, i almenys en una llengua estrangera, utilitzant-los per a comunicar-se, organitzarel propi pensament, coma instrument d’adaptaciósocial i com a vehicle decomunicació i obertura a altres formes d’entendre la realitat.1.2.Interpretar el contingut explícit i implícit en missatges orals i escrits d’ús habitual.1.3.Reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge i en els mecanismes de la llengua que permeten la comunicació i el respecte a distintes formes d’expressió.

2.Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics, per tal d’enriquir les seues possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en elseu ús.

2.1.Interpretar i produiramb propietat i autonomia missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics, per a assimilar l’entorn de manera reflexiva i crítica, i enriquir les possibilitats de comunicació.2.2.Distingir els trets propis dels llenguatges que s’utilitzen en diferents situacions comunicatives.

2.1.Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics, per a desenvolupar l’actitud reflexiva i el sentit crític, i enriquir la competència comunicativa.2.2.Distingir els trets propis de diferents llenguatges i de les situacions en què s’esdevenen per a

2.3.Analitzar la realitat de manera reflexiva i adoptar una postura crítica.

produir-ne.2.3.Analitzar la realitat de manera reflexiva i sistemàtica per adoptar una postura crítica.

3.Obtenir i seleccionar informació utilitzant les fonts adequades disponibles, tractar-la de manera autònoma i crítica, amb una finalitat prèviament establida i transmetre-laals altres de manera organitzada i intel·ligible.

3.1.Obtenir la informació necessària per a allò que es desitja en les fonts habituals, analitzar-la de manera crítica i seleccionar-la per a la finalitat establida.3.2.Transmetre la informació elaborada de manera

3.1.Obtenir i seleccionar la informació utilitzant lesfonts habituals on es troba disponible, analitzar-la críticament, valorant l’adquisició de coneixements com a enriquiment personal i amb repercussions socials.

rigorosa, organitzada i intel·ligible.

3.2.Utilitzar els coneixements adquirits, les tècniques de selecciói tractament de la informació en l’organització, elaboració i presentació de les informacions i elsmissatges de manera intel·ligent.

4.Elaborar estratègies d’identificació i resolució de problemes en els diversos camps del coneixement i l’experiència, mitjançant procediments intuïtius i de raonament lògic, contrastant-les i reflexionant sobre el procés seguit.

4.1.Elaborar estratègies d’identificació i resolució de problemes, situats en contextos propers a l’alumne i quetinga possibilitat d’experimentar en els diversos camps del coneixement i l’experiència, utilitzant procediments intuïtius i de raonament lògic senzills, destacant els aspectes interpretatius que permeten desenvolupar estratègiespersonals per a resoldre problemes.4.2.Fomentar la sistematització en la revisió i el contrast de les diferents possibilitats i en la reflexió sobre el procés

4.1.Elaborar estratègies d’identificació i resolució de problemes,situats en contextos mésallunyats de l’alumne, en els diversos camps del coneixement i l’experiència, utilitzant procediments intuïtius i de raonament lògic, destacant els aspectes constructius i formals, que desenvolupen estratègies més rigoroses per a analitzari resoldre problemes.4.2.Fomentar l’exhaustivitat i la precisió en la revisió i el contrast de les diferents possibilitats i en la reflexió sobre el procés seguit en la resolució de problemes.

seguit en la resolució deproblemes.

5.Formar-se una imatgeajustada de si mateix, tenint en compte les seues capacitats, necessitats i interessos per a prendre decisions, valorant l’esforç necessari per a la superació de les dificultats.

5.1.Formar-se una imatge ajustada de si mateix tenint en compte les pròpies capacitats i limitacions i les opinions dels altres; acceptant positivament i constructivament els canvis físics i emocionals que travessa.5.2.Desenvolupar les activitats habituals de manera autònoma i equilibrada; conscienciar-se de la necessitat de l’esforç personal i manifestar interés per superar les dificultats, com a elements bàsics per a lamaduració i formació de la personalitat.

5.1.Formar-se una imatge ajustada de si mateix, de les seues característiques i possibilitats, consolidant l’autoestima i afavorint el desenvolupament de criteris personals i la implicació responsable en l’activitat quotidiana.5.2.Desenvolupar activitats de manera autònoma, amb equilibrientre la immediatesa i l’actuació amb mètode, valorant de manera positiva l’esforç personal i adquirir una actitud perseverant davant de les dificultats,confiant en la pròpia capacitat per a fer un treball ben fet.

6.Adquirir i desenvolupar hàbits de respecte i disciplina coma condició necessària per a una realització eficaç de les tasques educatives i desenvolupar actituds solidàries i tolerants davant les diferències socials,

6.1.Relacionar-se amb altres persones de manera sincera, respectuosa i receptiva,establint relacions d’amistat i participant en activitats de grup, acceptant la diversitat d’opinions, i acceptant positivament les valoracions

6.1.Relacionar-se amb altres persones, valorar la importància de la pau, la tolerància, i la sinceritat en la convivència humana. Participar en activitats de grup valorant el treball en equip com a mitjà per

religioses, de gènere i deraça superant els prejudicis amb esperit crític, obert i democràtic.

crítiques sobre les pròpies actuacions.6.2.Identificar els usos socials i estereotips queimpliquen actituds de marginació, rebutjar-los i evitar qualsevol tipus de discriminació; oferir alternatives solidàries i tolerants.

aconseguir una major objectivitat i eficàcia, per la seua contribució a l’enriquiment personal i social.6.2.Desenvolupar actituds solidàries i tolerants, adquirint compromisos personals de rebuig a qualsevol forma de marginació o discriminació i donant

suport a aquelles iniciatives que afavorisquen la convivència pacífica.

7.Conéixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostra tradició valorant-los críticament.

7.1.Conéixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostra tradició i patrimoni cultural, mostrar inquietud per informar-se, respectar-los i adoptar una posturacrítica sobre aquests.7.2.Respectar les persones i institucions que transmeten les creences, actituds i valors bàsics de la nostra tradició i patrimoni cultural, així com les altres cultures com a mostra de la varietat existent.

7.1.Conéixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostra tradició i patrimoni cultural, identificar-los en les seues manifestacions quotidianes i apreciar l’herència cultural rebuda i mantenir-la.7.2.Escollir de manera coherent aquelles opcions que propicien millor el desenvolupament integral com a persones,i respectar altres manifestacions legítimes distintes.

8.Analitzar els mecanismes i valors queregeixen el funcionament de les societats, en especial els relatius a drets i deures dels ciutadans i adoptar judicis i actituds personals respecte a aquests.

8.1.Assabentar-se dels drets i deures socials dels ciutadans i prendreconsciència de la responsabilitat individual i social que implica assumir-los peral correcte funcionament de la societat.8.2.Valorar els avantatges que implica la participació en les decisions democràtiques.

8.1.Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de la societat, en especial els relatius a drets i deures, que permeten a l’alumne participar de manera responsable en la convivència democràtica.8.2.Elaborar judicis i criteris personals que permeten participar, amb autonomia, coherència i iniciativa, en l’anàlisi i resolució de problemes socials.

9.Analitzar les lleis i els processos bàsics que regeixen el funcionament de la natura, valorar les repercussions positives i negatives que hi tenen

9.1.Reconéixer els efectes directes i indirectes que l’acció humana fa sobre el medi, i aprendre a evitar-los i a buscar les opcions alternatives.

9.1.Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen el funcionament del medi físic i les agressions que rep per tal d’evitar-les i corregir els desequilibris

les activitats humanes i contribuir a la seua conservació i millora.

9.2.Assumir la defensa,conservació i millora del medi físic com a element determinant dela qualitat de vida.

mediambientals.9.2.Prendre consciència de la seua responsabilitat individual i col·lectiva en problemes mediambientals que afecten la qualitat de vida i donar suport a les iniciatives de persones i institucions que defensen la seua millora i conservació.

10.Valorar el desenvolupament científic i tecnològic i laseua incidència en el medi físic i social.

10.1.Conéixer i valorarel desenvolupament científic i tecnològic, interessar-se per les contínues innovacions iobrir-se a la seua utilització en l’activitat quotidiana i com a contribució positiva pera l’obtenció d’una major qualitat de vida.10.2.Analitzar amb sentit crític la incidència negativa que l’ús incorrecte del desenvolupament científic i tecnològic pot generar sobre les persones i el medi ambient.

10.1.Conéixer i valorar el desenvolupament científic i tecnològic com un procés en contínua evolució i que requereix un mètode de treball i investigació constant que pot servir per a potenciar les aptituds intel·lectuals i el model d’aprenentatge.10.2.Distingir els aspectes positius i les possibles repercussions negatives que impliquen els descobriments científicsper a la humanitat.

11.Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos d’ensenyament-aprenentatge.

11.1.Incorporar les tecnologies de la informació al procés d’ensenyament-aprenentatge, tot fent-ne un ús adequat.11.2.Valorar els aspectes positius i negatius de les noves tecnologies.

11.1.Utilitzar les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el propiprocés d’ensenyament-aprenentatge.11.2.Valorar l’aportacióde les noves tecnologiesa la societat actual.

12.Conéixer i apreciar el patrimoni cultural i lingüístic i contribuir a la seua conservació i millora; desenvolupant una actitud d’interés i respecte envers la dimensió pluricultural iplurilingüística entesa com un dret dels poblesi dels individus.

12.1.Conéixer els elements que configuren el patrimonicultural, apreciar-los, defensar-los, i conservar-los com a mostra de la riquesa cultural.12.2.Entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret

12.1.Conéixer i situar en el context històric, social i cultural el patrimoni cultural, valorar-lo com a element definidor de la identitat dels pobles i mantenir-lo.12.2.Entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret i un

dels pobles i dels individus i desenvolupar actituds de respecte envers la diversitat i interés per conéixer els elements culturals que impliquen.

deure dels pobles i dels individus; valorar-la com un element enriquidor que permet l’intercanvi amb persones que pertanyen a altres cultures i llengües i col·laborar en el seu manteniment.

13.Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric,social i lingüístic propi.

13.1.Conéixer i situar en el context històric, social i lingüístic els elements que configuren el patrimoninatural, social i culturalde la nostra comunitat, apreciar-los, defensar-los, i conservar-los com a mostra de la riquesa cultural.

13.1.Conéixer i situar enel context històric, sociali lingüístic el patrimoni natural, social i cultural de la nostra comunitat, valorar-lo com a elementdefinidor de la identitat del poble valencià i mantenir-lo.

14.Conéixer els diferents elements bàsics del cos humà i comprendre’n el funcionament, així comles conseqüències de l’exercici

14.1.Conéixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propicos i les relacions entrefuncionament i salut.

14.1.Conéixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos, analitzar les seues funcions i les seues relacions amb els

físic, la higiene, l’alimentació i la vida sana per a la salut.

14.2.Valorar els beneficis de l’exercici físic, de la higiene i d’una alimentació equilibrada sobre la pròpia imatge i la salut;analitzar les actituds que no col·laboren al desenvolupament de la salut, raonant les causes que les expliquen i plantejar alternatives per a una vida sana.

hàbits d’higiene i alimentació.14.2.Fomentar i consolidar els hàbits d’exercici, higiene i alimentació per a ser responsable del propi cos i aconseguir una major qualitat de vida i rebutjar les pressions publicitàries despersonalitzadores del’aspecte i estil de vida propis.

b). Objectius específics de l'àrea o matèria

L’adequació dels objectius generals de l’àrea a les característiques dels cicles es presentaescrita a dues columnes en les pàgines següents. Els objectius generals de l’àrea hiapareixen en la columna de l’esquerra i en la columna de la dreta s’expressa l’adequacióde cadascun dels objectius a les característiques de cada cicle.

OBJECTIUS GENERALS D’ÀREAOBJECTIUS ESPECÍFICS DE PRIMER

CICLE D’ESO

1.Comprendre discursos orals i escrits reconeixent-ne les diferentsfinalitats i les situacions de comunicació en què es produeixen.

1.1.Comprendre discursos senzills orals i escrits, amb una forma narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa, argumentativa, conversacional i poètica, reconeixent les seues finalitats diferents i les característiques més generals de les diverses situacions de comunicació en què es produeixen.

2.Expressar-se oralment i per escrit amb coherència i correcció, d’acord amb les diferents finalitats i situacions comunicatives i adoptant un estil expressiu propi.

2.1.Expressar-se oralment i per escrit respectant els principis de coherència (versemblança i no-contradicció), relacionant les distintes parts del text mitjançant l’ús correcte de connectors, procurant la unitat semàntica del mateix text mitjançant procediments de cohesió textual, utilitzant les formes lingüístiques més adequades per a la consecució de la intenció comunicativa i adoptant un estil expressiu propi.

3.Conéixer i valorar la realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i les variants de cada llengua, considerant els problemes que plantegen les llengües en contacte.

3.1.Conéixer la realitat plurilingüe d’Espanya i de la societat i les variants de cada llengua.

4.Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat culturali mitjà irrenunciable per a entendrela realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.

4.1.Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística,la necessitat de recuperar l’ús normalitzat del valencià en tots els àmbits.

5.Conéixer i utilitzar en les pròpies produccions les normes lingüístiques, amb especial atencióa les ortogràfiques.

5.1.Conéixer les normes ortogràfiques, queindiquen els continguts del primer cicle d’ESO5.2.Aplicar les normes ortogràfiques en les produccions personals.5.3.Valorar positivament la importància quetenen les normes ortogràfiques per a regularl’ús de la nostra llengua en tots els àmbits.

6.Reconéixer i analitzar els elements i les característiques delsmitjans de comunicació, desenvolupar actituds crítiques davant dels seus missatges, valorant la importància de les seues manifestacions en la cultura contemporània.

6.1.Reconéixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació, en les seues seccions, programes o espais més senzills, des del punt de vista del contingut, forma i context de producció, amb la finalitat d’ampliar les destreses discursives i desenvolupar actituds crítiques davant dels missatges, reconeixent la importànciade les seues manifestacions en la cultura contemporània.

7.Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i de l’escriptura com a formes de comunicació i com a fonts d’enriquiment cultural i de plaer personal.

7.1.Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i l’escriptura de textos adequats a les característiques evolutives del cicle (pel que fa als interessos i coneixements propis de l’edat), escrits en forma narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa, argumentativa i poètica; com a formes de comunicació i com a fonts d’enriquiment cultural i de plaer personal.

8.Conéixer i diferenciar els principals gèneres de la tradició literària occidental. Les característiques de les principals èpoques (artístiques i literàries), i els autors i les obres més representatius de cadascuna.

8.1.Conéixer els principals gèneres de tradició literària: rondalles, contes, novel·les, poemes, textos dramàtics i assagístics.8.2.Diferenciar les característiques dels principals moviments artístics i literaris.8.3.Identificar alguns autors destacats de lanostra literatura, i de la literatura universal,així com les obres més representatives.8.4.Gaudir de la lectura de textos adequatsa les característiques textuals de cada curs.

9.Interpretar i produir textos literaris i d’intenció literària, oralsi escrits, des de postures personals crítiques i creatives, valorant les obres rellevants de la tradició literària com a mostres destacadesdel patrimoni cultural, amb especial incidència en les literatures presents en l’entorn.

9.1.Interpretar i produir textos literaris orals i escrits que pertanyen als gèneres narratiu, poètic i dramàtic, des de posturespersonals crítiques i creatives.

10.Conéixer i analitzar les unitats i els mecanismes de la llengua en els plans fonològic, morfosintàctic,lexicosemàntic i textual, i les seuesestructures discursives, amb la finalitat de desenvolupar la capacitat per a regular les pròpies produccions.

10.1.Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua en els seus plans:

a)fonològic: reconeixent el valor significatiu dels sons o fonemes i la seua funció dins de la llengua.b)morfosintàctic: coneixent la forma i funció dels fets lingüístics que donen lloc a l’oració gramatical simple, a les oracions gramaticals compostes i a les relacions de coordinació i juxtaposició.c)lexicosemàntic: coneixent les relacions existents entre les paraules que constitueixen famílies lèxiques i camps semàntics.d)textual: coneixent les propietats formals del text (cohesió, connexió i mitjans lingüístics d’ús més comú per aarticular i proporcionar unitat als textos), els principis de coherència, de versemblança i no-contradicció, així com les condicions de producció dels missatges en els contextos socials de comunicació pròxims a l’experiència de l’alumnat.

Tot açò amb la finalitat de desenvolupar lacapacitat per a regular les pròpies produccions.

11.Analitzar i jutjar críticament els diferents usos socials de les llengües, evitant els estereotips lingüístics que comporten judicis de valor, mitjançant el reconeixement del contingut ideològic del llenguatge pel que fa especialment al fenomen social, a la llengua que es parla i a les consideracions racistes i classistes.

11.1.Identificar i jutjar críticament els usossocials de les llengües que suposen judicisde valor i prejudicis (classistes, racistes, sexistes…) que denoten rebuig o menyspreu pels valors objectius d’una societat democràtica (respecte, tolerància, acceptació de les diferències, igualtat de drets…).

12.Utilitzar la llengua com un instrument per a l’adquisició de nous coneixements i per a aprendre i utilitzar tècniques senzilles d’ús de la informació a través dels mitjans tradicionals i de la tecnologia informàtica.

12.1.Utilitzar la llengua com un instrument per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i anàlisi de la realitat, per a la fixació i el desenvolupament del pensament i per a la regulació de la pròpia activitat, mitjançant la consulta de fonts de documentació i mitjançant l’elaboració de guions, resums,esquemes, mapes conceptuals, agenda d’activitats…

3.COMPETÈNCIES BÀSIQUES.RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES IELS OBJECTIUS DE L’ÀREA O MATÈRIA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ.

a) Competència en comunicació lingüística- Comprendre l’estructura dels textos narratius, predictius, descriptius, instructius i

argumentatius.- Elaborar descripcions de persones tant des del punt de vista objectiu com subjectiu.- Utilitzar els recursos expressius per a elaborar una biografia d’un personatge famós.- Analitzar i produir textos instructius com ara les receptes de cuina.- Expressar l’opinió pròpia sobre temes d’interés personal o social.- Valorar l’expressió oral en públic pròpia i dels altres.

b) Competència matemàtica- Interpretar dades numèriques que tinguen relació amb la competència comunicativa.- Aplicar les estratègies de deducció, inferència i resolució de problemes matemàtics als

processos d’aprenentatge lingüístic.

c) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic- Assolir un esperit crític respecte a temes socials, culturals, lingüístics i de medi ambient. - Fer prediccions i valoracions sobre l’ús dels recursos naturals com a tema d’exposició.- Conéixer la relació entre llengua i territori i aplicar aquests conceptes a la nostra llengua.

d) Tractament de la informació i competència digital- Saber interpretar dades procedents de fonts d’informació diverses.- Saber utilitzar els cercadors a Internet.- Identificar la informació principal i la supèrflua en les fonts d’informació digitals.- Consultar fonts d’informació digital per a elaborar la biografia d’un personatge famós.- Elaborar treballs acadèmics escrits d’acord a un esquema donat.- Valorar positivament la presentació acurada de treballs acadèmics.

e) Competència social i ciutadana- Reconéixer les llengües com a manifestacions diverses del llenguatge.- Identificar la variació lingüística com a l’ús de llengua en funció dels parlants i en funció de

les situacions de comunicació.- Ser conscient de la importància de saber parlar bé en públic.

f) Competència cultural i artística- Ser conscient de la importància de la literatura com a manifestació cultural d’un poble.- Valorar positivament les produccions literàries elaborades en els diferents gèneres.- Explicar les característiques bàsiques de la narrativa, la poesia i el teatre.- Valorar el teatre com a gènere literari complex que combina el text escrit amb la

representació escènica.- Fruir de la lectura extensiva de textos en valencià com a forma de promoure el creixement

personal i l’autoestima.

g) Competència per a aprendre a aprendre- Aplicar el codi ortogràfic amb criteris de correcció.- Aplicar els conceptes de sinonímia, polisèmia i monosèmia com a mecanismes per a

l’augment de la competència lèxica.- Ser conscient de l’estructura oracional i de les funcions sintàctiques com a procés per al

desenvolupament de la competència sintàctica.

19

- Valorar positivament l’ús dels signes de puntuació com a elements de cohesió textual.- Ser conscient de la importància de les tècniques de treball en l’elaboració de lesproduccions lingüístiques.

h) Autonomia i iniciativa personal- Acceptar i relativitzar les limitacions personals pròpies en situacions comunicatives orals

determinades.- Ser conscient del treball en equip per a la resolució de tasques complexes relacionades amb

la producció lingüística.- Saber utilitzar les estratègies comunicatives orals i escrites més adequades per a cada

situació de producció.- Fomentar la iniciativa en l’expressió de l’opinió pròpia.- Saber utilitzar amb autonomia la biblioteca escolar, les fonts d’informació tradicionals i les

digitals. Adequació dels objectius generals

En acabar el curs els aprenents hauran d’haver assolit les capacitats següents expressades com aobjectius específics de cadascun dels blocs de continguts. a) Objectius específics de comunicació

1. Interpretar i elaborar textos com ara fullets d'informació, programes d'activitats esportives,quaderns i relats de viatges.

2. Analitzar l'estructura de textos predictius, com ara els horòscops i els butlletins meteorològics.3. Descriure oralment i per escrit les característiques físiques i psicològiques (positives i

negatives) de persones. 4. Analitzar les marques lingüístiques del textos descriptius: el retrat.5. Distingir en el retrat la descripció objectiva, la caricaturesca i la idealitzada.6. Elaborar retrats segons el tipus de descripció.7. Conéixer i valorar el diari personal com a text personal i com a gènere literari.8. Identificar els elements lingüístics característics del diari personal.9. Redactar un fragment d’un diari personal.10.Analitzar i caracteritzar la biografia com a gènere textual narratiu.11. Deduir, sintetitzar i verbalitzar informació partint de dades rebudes oralment, escrites o a

través d’una imatge. 12.Escriure la biografia d’algú a partir de l’obtenció de dades de fonts diverses.13.Conéixer les característiques de les receptes de cuina com a textos instructius: enumeració

d’ingredients i descripció del procés.14.Elaborar textos instructius com ara una recepta de cuina.15.Expressar l’opinió pròpia sobre temes d’actualitat i d’interés per als joves.16.Analitzar les característiques formals dels textos argumentatius com ara els articles d’opinió.17.Elaborar textos argumentatius sobre temes diversos.18.Observar i descriure la pròpia actuació oral en públic.19.Valorar la importància de l’expressió oral en públic.20.Expressar-se oralment en públic amb una consciència adequada i amb un control suficient

del llenguatge corporal.21.Avaluar la competència comunicativa de diferents parlants en situacions concretes

mitjançant l’aplicació d’una fitxa d’observació.

b) Objectius específics de llengua i societat 22.Reconéixer les diferències entre llenguatge i llengua.23.Analitzar diferents situacions comunicatives atenent els elements que participen en cada acte de

20

comunicació. 24.Conéixer els diferents tipus de variació lingüística: la variació geogràfica, la variació social, la

variació temporal o diacrònica i la variació funcional.25.Valorar positivament que les llengües, i especialment la nostra, són un conjunt de varietats

geogràfiques.26.Conéixer els territoris on es parla la nostra llengua. 27.Valorar la varietat estàndard de la llengua com a la varietat superadora de la variació

lingüística.

c) Objectius específics de coneixement de la llengua 28.Utilitzar el vocabulari relacionat amb els continguts temàtics de cada unitat didàctica. 29. Identificar els conceptes de polisèmia i monosèmia i aplicar-los en l’ús de la llengua.30. Identificar el concepte de sinonímia com a mecanisme per a enriquir la capacitat de

comunicació i de precisió en l’expressió i fer-lo servir en contextos donats.31.Aplicar mecanismes de correcció lèxica per a evitar la introducció de barbarismes en

contextos socials de minorització lingüística.32. Identificar i analitzar les categories gramaticals o classes de mots.33.Conéixer i analitzar els components de l’oració34. Identificar i analitzar les classes d’oracions35.Conéixer l’alfabet i distingir-hi les lletres, els dígrafs i les lletres compostes.36.Conéixer la correspondència entre el so i la grafia corresponent a les vocals i les consonants.37.Utilitzar els pronoms personals forts i febles.38.Utilitzar els interrogatius què, qui, quin, quina, quins, quines, quant (de), quanta, quants,

quantes, on, quan, com i per què.39.Analitzar i utilitzar els complements verbals.40.Conéixer els conceptes de síl·laba, síl·laba àtona i tònica, diftong i hiat, les normes

d’accentuació i l’ús de la dièresi i aplicar-los d’acord amb les normes ortogràfiques.41.Aplicar les normes de l’apostrofació i la contracció.42.Utilitzar els adverbis i les locucions adverbials.43.Utilitzar les normes ortogràfiques del guionet.44.Utilitzar els fenòmens de fonètica sintàctica (els enllaços, els emmudiments i les

sonoritzacions).45.Sistematitzar l’ús de les formes del present d’indicatiu dels verbs irregulars, les formes del

passat46.Utilitzar els signes de puntuació (el punt, la coma, el punt i coma, els dos punt i els punts

suspensius; el parèntesi i el guió; la interrogació i l’exclamació).47.48.Objectius específics d’educació literària 49.Distingir les característiques més rellevants dels gèneres literaris: poesia, narrativa, teatre i

assaig.50.Conéixer les característiques de diferents gèneres narratius: el conte, la novel·la, la faula i la

rondalla.51.Familiaritzar-se amb l'estructura narrativa de diferents tipus de contes: les rondalles o contes

tradicionals i els contes literaris o d'autor.52.Distingir entre poesia èpica i poesia lírica.53.Conéixer les característiques de la poesia narrativa en vers: la poesia èpica i els romanços.54. Identificar els principals recursos formals i tradicionals de la poesia lírica: les regles

mètriques, les estròfiques i les rítmiques.55.Conéixer i valorar la lírica popular valenciana com a part integrant de la cultura i la llengua

popular.

21

56.Reconéixer el teatre com a obra literària que consta de text i d’espectacle.57.Elaborar peces teatrals a partir d’un guió donat.58.Conéixer l’evolució del teatre des dels orígens fins a l’actualitat.59.60.Objectius específics de tècniques de treball61.Afavorir actituds positives cap a la investigació mitjançant l'accés a fonts de documentació

escrita i audiovisual.62.Utilitzar estratègies de lectura adequades.63.Fer servir les tècniques narratives en el quadern de viatge, el resum, la recerca d’informació, la

descripció objectiva i subjectiva, el retrat, la planificació del temps, l’entrevista i la biografia.64.Promoure l’expressió de l’opinió pròpia: ús d’arguments a favor i en contra com a estratègies

comunicatives.65.Presentar textos redactats correctament i amb un tractament informàtic adequat.

Concreció dels criteris d’avaluació de 2n curs d’ESO

Oferim en aquest apartat els criteris d’avaluació d’àrea de 2n curs d’ESO que estableix el decretcurricular (enunciat general) i tot seguit les concrecions que en fem al material curricular de segoncurs (subapartats de cada criteri).

1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distintnivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar lallengua per a adquirir nous coneixements.

1.1 Distingir entre idees principals i secundàries en els textos orals de qualsevol gènere i deformalitats diferents.

1.2 Identificar la intenció comunicativa dels textos orals de qualsevol gènere i deformalitats diferents.

1.3 Aplicar el reconeixement d’idees essencials i les intencions comunicatives dels textosorals a la producció de textos orals i escrits.

1.4 Emprar la llengua com a vehicle per a l’adquisició de coneixements.

2. Aplicar els coneixements sobre el valencià [i el castellà] i les normes de l'ús lingüísticper a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a compondre irevisar, de manera progressivament autònoma, els textos propis d'aquest curs.

2.1 Comprendre textos orals i escrits a partir dels coneixements lingüístics adquirits.2.2 Produir textos orals i escrits d’acord amb la normativa lingüística.2.3 Emprar tècniques adequades per a la revisió dels textos propis produïts.

3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normesde la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporarles intervencions dels altres.

3.1 Tenir en compte les intervencions dels interlocutors en la producció de discursosplanificats i espontanis.

3.2 Respectar les regles de comportament lingüístic que generen les diferents situacions decomunicació.

4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament ensituacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d'ús de lallengua, especialment a l'àmbit acadèmic, com a vehicle d'aprenentatge.

4.1 Conéixer l’ús del valencià als diferents àmbits de producció (interpersonal, acadèmic,administratiu, mitjans de comunicació, etc.).

22

4.2 Fer servir el valencià en tots els contextos de comunicació, tant formals com informals.4.3 Utilitzar el valencià com a llengua vehicular en l’adquisició de coneixements a l’àmbit

acadèmic.

5. Fer ús de la mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar coma intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa.Utilitzar la interpretació oral, fent resums de la llengua de l’emissor, quan el receptorno comprén el missatge original.

5.1. Conéixer els recursos de la llengua que asseguren l’eficàcia comunicativa.5.2. Emprar els recursos més adequats de la competència estratègica que permeten una

comunicació eficaç.5.3. Entendre i fer-se entendre en situacions de malentesos o d’interrupció de la

comunicació.

6. Reconéixer en un text les diferents funcions del llenguatge.6.1. Conéixer les diferents funcions del llenguatge 6.2. Reconéixer les funcions del llenguatge en un text.

7. Reconéixer i ser capaç d'utilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius,descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les seues estructures formals.

7.1 Identificar les estructures formals dels diferents tipus de textos: expositius, narratius,descriptius i dialogats.

7.2 Produir textos orals i escrits que responguen a estructures expositives, narratives,descriptives i dialogades.

8. Reconéixer, junt amb el propòsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en textosorals d'àmbits socials pròxims a l'experiència de l'alumnat i de l'àmbit acadèmic;captar la idea global i la rellevància d'informacions sentides en ràdio o en televisió iseguir instruccions per a realitzar autònomament tasques d'aprenentatge.

8.1 Identificar la intenció comunicativa i la idea general dels textos i discursos de caràcterinterpersonal i de l’àmbit acadèmic.

8.2 Comprendre la informació global de textos produïts pels mitjans de comunicació orals iescrits.

8.3 Interpretar adequadament les instruccions per a la realització de tasques d’aprenentatgea l’àmbit acadèmic.

9. Fer exposicions orals senzilles sobre temes que tinguen interés per a l'alumnat i quesiguen pròxims al seu entorn, amb l'ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies dela informació i la comunicació, de manera ordenada i fluida, ajustant-se a un pla o guióprevi; seguir un orde lògic en la presentació d’informacions i arguments; adequar elllenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa; mantindre l'atenció delreceptor.

9.1 Conéixer el funcionament dels mitjans audiovisuals i de les TIC com a recursosauxiliars per a realitzar exposicions orals senzilles.

9.2 Elaborar guions previs per a la producció d’exposicions sobre un tema d’interés per al’alumnat.

9.3 Aplicar les regles d’ordenació lògica en la presentació d’informacions iargumentacions.

9.4 Emprar els recursos lingüístics més adequats per a la comunicació oral i escrita públicai efectiva, adequada als participants, al tema i al context de comunicació.

23

9.5 Aplicar les estratègies comunicatives adequades per a mantenir l’atenció del receptoren una exposició.

10.Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius,identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixerpossibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.

10.1. Comprendre informacions donades mitjançant l’estructura dels textosexpositius i argumentatius.

10.2. Analitzar i sintetitzar la intenció comunicativa dels textos expositius iargumentatius.

10.3. Identificar i resoldre adequadament les incoherències i ambigüitats de lainformació donada mitjançant textos expositius i argumentatius.

10.4. Expressar opinions personals fonamentades sobre informacions donadesmitjançant textos expositius i argumentatius.

11.Elaborar el resum d'una exposició o argumentació oral sobre un tema específic iconegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.

11.1. Identificar la informació essencial d’una exposició o argumentació oral.11.2. Resumir una exposició o argumentació oral sobre un tema específic i conegut

que reflectisca els arguments principals i els punts de vista dels participants.

12.Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d'elaborar untext de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i punts de vistatrobats com el punt de vista propi.

12.1 Cercar informació sobre un mateix tema en fonts d’informació diferents.12.2 Identificar els punts de vista dels emissors en informacions diferents sobre un tema

determinat.12.3 Sintetitzar informacions sobre un mateix tema procedents de fonts d’informació

diverses.12.4 Expressar el punt de vista propi sobre la informació obtinguda.

13.Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d'àmbitssocials pròxims a l'experiència de l'alumnat; seguir instruccions de certa extensió enprocessos poc complexos; identificar el tema general i els temes secundaris; i distingircom està organitzada la informació. Aplicar tècniques d'organització d'idees, com araesquemes jeràrquics o mapes conceptuals.

13.1. Identificar informacions concretes i la intenció comunicativa de textos escritsde l’àmbit interpersonal.

13.2. Aplicar ordes donades a partir d’instruccions senzilles.13.3. Identificar la idea general d’un enunciat i distingir-ne les parts.13.4. Emprar tècniques per a l’organització d’idees, fonamentalment esquemes i

mapes conceptuals.

14.Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar en suport de paper i digital; usar elregistre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüèncieslineals cohesionades; respectar les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.Valorar la importància de planificar i revisar el text. Redactar cròniques periodístiquesbreus organitzant la informació de manera jeràrquica.

14.1. Produir per escrit, en paper i en suport digital, narracions, exposicions, resums icomentaris d’informacions.

24

14.2. Adequar el registre a cada situació de comunicació.14.3. Aplicar les estratègies adequades per a l’organització de les idees en un text.14.4. Emprar els connectors i mots d’enllaç més adequats per a la cohesió textual.14.5. Aplicar els criteris de correcció gramatical, ortogràfica i tipogràfica

corresponent als continguts dels curs.14.6. Valorar la planificació i la revisió dels textos com a fases de la producció

escrita.14.7. Elaborar cròniques periodístiques breus redactades amb una organització

jeràrquica de la informació.

15.Conéixer la diversitat lingüística d'Europa, la realitat plurilingüe i pluriculturald'Espanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar aquesta diversitat com un patrimonique ens enriqueix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen lesllengües en contacte.

15.1. Conéixer la diversitat lingüística i cultural d’Europa.15.2. Conéixer la realitat plurilingüística i pluricultural de l’Estat espanyol i de la

nostra comunitat autònoma.15.3. Valorar el patrimoni lingüístic i cultural propi com a forma d’engrandiment de

la diversitat cultural.15.4. Analitzar les situacions comunicatives que es produeixen en els contextos de

llengües en contacte.

16.Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de lallengua, per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccions diverses.

16.1. Identificar les variacions dialectals i de registres.16.2. Analitzar contextos de comunicació reals amb presència de variació dialectal i

de registre.

17.Conéixer una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l'ús.Conéixer i aplicar correctament les normes d'accentuació vigents. Conéixer l'estructurade l'oració i les diferents classes d'oració. Esbrinar les principals relacions de significat.

17.1. Identificar els termes metalingüístics bàsics corresponents a aquest segon curs.17.2. Aplicar els coneixements metalingüístics a la reflexió lingüística i a la millora

de l’ús lingüístic.17.3. Conéixer i aplicar les normes d’accentuació.17.4. Conéixer l’estructura de l’oració i les diferents classes oració.17.5. Esbrinar les diferents relacions de significat.

18. Incorporar la lectura i l'escriptura com a mitjans d'enriquiment personal.18.1. Promoure l’hàbit de la lectura com a forma d’adquirir coneixements nous

mitjançant una activitat intel·lectual engrescadora.18.2. Fomentar l’escriptura com a habilitat personal per a millorar l’autoestima

personal.19.Conéixer els gèneres literaris. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit

en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus derecursos lingüístics i emetre una opinió personal. Aprendre a classificar els textos llegitsper gèneres literaris.

19.1. Conéixer les característiques formals i de contingut dels gèneres literaristradicionals.

25

19.2. Distingir els diferents gèneres literaris, l’estructura i els recursos lingüísticsmés habituals.

19.3. Analitzar textos literaris i valorar-los.19.4. Classificar els textos llegits segons els gènere literari corresponent.

20.Exposar una opinió sobre la lectura personal d'una obra completa adequada a l'edat;reconéixer l'estructura de l'obra i els elements del gènere; valorar l'ús del llenguatge i elpunt de vista de l'autor; diferenciar contingut literal i sentit de l'obra, i relacionar elcontingut amb la pròpia experiència.

20.1. Comentar textos literaris diversos.20.2. Analitzar el gènere literari, l’estructura, l’ús del llenguatge, el punt de vista de

l’autor i la intenció literària d’una obra completa adequada a l’edat.20.3. Relacionar el contingut literari amb l’experiència pròpia.20.4. Valorar la lectura d’una obra literària completa.

21.Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus ofragments, considerant els temes i motius de la tradició, la caracterització delssubgèneres literaris, la versificació, l'ús del llenguatge i la funcionalitat dels recursosretòrics en el text.

21.1. Aplicar els coneixements literaris per a l’anàlisi de textos breus i fragments.21.2. Comprendre i valorar els temes, la caracterització dels subgèneres literaris, la

versificació, l'ús del llenguatge i la funcionalitat dels recursos retòrics en textosliteraris.

22.Compondre textos, en suport de paper i digital, prenent com a model textos literarisllegits i comentats en l'aula, o realitzar-hi algunes transformacions. Conéixer el procésque porta del text dramàtic a la representació teatral.

22.1. Produir textos literaris o amb intenció literària en suports diversos a partir d’unmodel donat.

22.2. Aplicar tècniques de manipulació textual per a la producció de textos literaris oamb intenció literària.

22.3. Emprar mecanismes adequats per a la canalització de la creativitat en laproducció de textos literaris o amb intenció literària.

22.4. Conéixer les característiques literàries de les produccions dramàtiques com atextos literaris que es representen damunt un escenari.

23.Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració ipresentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l'aplicació de les noves tecnologies.Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionarisespecialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d'investigació.Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzillsd'investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases dedades, CD-ROM, processadors de textos, etc.).

23.1. Conéixer les tècniques tradicionals i de les TIC bàsiques per a la recerca,elaboració i presentació de la informació.

23.2. Consultar diccionaris generals i especialitzats i fonts d’informació diversa per al’elaboració de treballs d’investigació adequats a l’edat.

23.3. Emprar els processadors de textos per a la redacció de treballs d’investigacióadequats a l’edat.

26

23.4. Emprar les eines informàtiques més habituals per a la consulta de fonts digitalsi per a l’elaboració de textos escrits.

24.Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma dediscriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús iutilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

24.1. Identificar les expressions lingüístiques, gràfiques i icòniques que denotenformes discriminatòries envers els dos sexes, envers els grups social o ètnics ilingüístics.

24.2. Emprar els mecanismes lingüístics més adequats per a esmenar la utilització defórmules discriminatòries.

24.3. Utilitzar el llenguatge com a mitjà per a la resolució de conflictes.

24.4. 4.CONTINGUTS DE SEGON CURS

La comunicació

Elements de la comunicació.a) Elements lingüístics de la situació de comunicació:Emissor i destinatari.Lloc i temps de la comunicació lingüística.b) Elements contextuals:Temps i lloc de la comunicació lingüística.c) Elements informatius:Domini referencial (persones, objectes, fets, història, conceptes…).Temes i subtemes.Coherència del contingut informatiu.d) Les funcions del llenguatge.La intenció comunicativa: informar, explicar, persuadir, opinar, convéncer, prescriure, predir,qüestionar, divertir, recrear, expressar-se…

Comprensió i producció de textos que pertanyen a les tipologies textuals narrativa,explicativa i argumentativa.a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius.La narració en els gèneres literaris:en vers: poesia narrativa.en prosa: novel·la.La narració en els gèneres no literaris:àmbit privat: la carta.àmbit públic: l’anunci.

b) Els gèneres explicatius. Característiques generals. Tipus de textos explicatius.− L’explicació en els textos expositius: el mural.− L’explicació en els textos instructius: les regles d’un joc.− L’explicació en els textos predictius: l’horòscop i la predicció meteorològica.− L’explicació en els textos literaris i científics.

c) Els gèneres argumentatius. Característiques generals. Tipus de textos argumentatius.− La carta de protesta.

27

− La venda per telèfon.− L’assemblea i l’acta de reunió.

L’assaig.

Llengua i societat

La família romànica.o Les llengües romàniques.

La varietat lingüística. La llengua i els dialectes.o Les varietats orientals i occidentals.o Les característiques del valencià.o Els subdialectes del valencià.

La variació lingüística. Usos formals i informals de la llengua.o Els registres lingüístics.o El llenguatge estàndard.o La varietat popular: el llenguatge col·loquial.o El llenguatge tècnic o científic.o El llenguatge literari.

La situació lingüística del valencià.o El valencià i la societat valenciana del segle XX

o Situació del valencià abans de la Guerra Civil.o Les Normes Ortogràfiques de Castelló, 1932.o El valencià durant la postguerra.o El valencià a les institucions.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

28

Estudi de la llengua

Fonètica i Ortografia. Sons i grafies. Principals normes fonètiques iortogràfiques (I). Ús de l’accent gràfic i de la dièresi en combinacionsvocàliques. La puntuació. El guionet.o Pronúncia i escriptura. L’ortografia.o L’alfabet.o Les vocals.o Els diftongs i els triftongs.o L’accent tònic i l’accent gràfic.o L’apòstrof.o L’accent diacrític.o La dièresi.o Lletres i dígrafso La separació de síl·labes.o Els fonemes /b/ i /p/.o Els fonemes /t/ i /d/.o Els fonemes /k/ i /g/.o Els fonemes /s/ i /z/.o Les grafies g, j, tg, tj, x, tx, ig.o Les grafies l, ll.o Les grafies r, rr.o Les grafies m, n, ny i l’aplec mp.o La grafia h.o Ús del guionet.o Ús del punt. Ús dels signes d’interrogació i d’exclamació.o Ús de la coma.o Ús del guió, les cometes i els parèntesis.o Ús del punt i coma, dels dos punts i dels punts suspensius.o Ús de les majúscules.o Ús de les abreviatures més freqüents.o La correcció ortogràfica.

Morfosintaxi. Pronoms personals tònics. Interrogatius. El adverbi. L’oraciósimple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes d’oracions.o Les categories gramaticals.o Els pronoms personals tònics.o Els pronoms febles.o La combinació de pronoms febles.o L’adverbi (I): els adverbis de manera.o L’adverbi (II): els adverbis de lloc.o L’adverbi (III): els adverbis de temps.o L’adverbi (IV): els adverbis d’afirmació, de negació i de dubte.o El verb (I): els verbs regulars.o El verb (II): els temps verbals (l’infinitiu, el gerundi i el participi).o El verb (III): els temps verbals (el present, l’imperfet, el futur i el

condicional).o El verb (IV): els verbs irregulars.o La preposició (I): les preposicions febles.

La preposició (II): les preposicions fortes.o L’oració: categories, estructures i funcions.

o L’oració simple.o L’estructura del subjecte.o L’estructura del predicat.o L’atribut.o El predicat verbal.o El complement directe i l’indirecte.o El complement circumstancial.o El complement de règim verbal. Canvi i caiguda de les proposicions.o La modalitat de l’oració (I): les oracions actives i passives.o La modalitat de l’oració (II): les oracions atributives i predicatives.o La modalitat de l’oració (III): les oracions negatives i interrogatives.o La modalitat de l’oració (IV): les oracions imperatives i exclamatives.

Lèxic. Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia. Dialectalismes.o La polisèmiao Els mots contraris.o Adjectius amb contraris diferents per a cada accepció.o Els homònims.o Els diversos significats d’un mot: les accepcions.o El context: selecció d’un dels significats d’un mot.o Sentit propi i sentit figurat.o Els mots sinònims.o La precisió del significato Sinonímia i antonímia.o Els sinònims dialectals.o L’argot i el llenguatge especialitzat.o L’argot i els grups socials.o Hiperonímia i hiponímia.o Els camps lèxics.o Endevinalles, refranys i frases fetes.o Mots tècnics.o Diccionaris especialitzats.o La derivació: els prefixos.o La derivació: els sufixos.o Els diccionaris de definicions.o Els diccionaris d’equivalències, de sinònims i antònims.

Text. Les propietats textuals en la narració, l’exposició i l’argumentació.

TEXT NARRATIUEstructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps,dins del domini cognitiu dels fets.

a) Característiques.− El tema, les idees secundàries o subtemes.− L’argument. − Tipus de narrador (intern i extern).− Punt de vista del narrador.− Els personatges. Tipus i caracterització.

b) El gènere narratiu literari en prosa (I): la novel·la − Característiques. Tipus.− Estructura externa i interna.

− El temps narrat i el temps narratiu.− L’espai real i l’espai imaginari. − Tipus de novel·les.− Autors de novel·les.

c) El gènere narratiu (II): les cartes.− Característiques. − La carta formal i la carta informal:

→ Estructura.→ Recursos.→ Les abreviatures i les sigles.

− Les cartes i la literatura. → El gènere epistolar.→ Les cartes i els diaris personals.→ Les cartes i la novel·la.→ Les cartes i la poesia.

− Autors de textos que incloguen cartes: Agustín Fernández, Glòria Llobet, OvidiMontllor…

d) El gènere narratiu literari en vers (III): el poema.− Característiques. Tipus.− Poemes i cançons.− Estructura interna i externa.− La mesura dels versos.− La rima. − Les figures retòriques.− Autors de poemes: Miquel Duran, Carles Salvador, Pere Quart, Vicent Andrés

Estellés, Josep Ballester… − Autors de cançons: Rafael Estrada, Ovidi Montllor, Al Tall, Serrat…

e) Característiques de la morfosintaxi:− Classes d’oracions utilitzades i la seua funció. − Els connectors. Tipus i funcions.− Tipus de registres utilitzats pels personatges en cada situació de comunicació.− Coherència, cohesió i adequació del text a la situació de comunicació.

f) Característiques del vocabulari:− Els camps semàntics.− Llenguatges específics propis de cada situació i nivell de llengua.

TEXT EXPOSITIU Estructura expositiva: mostrar i explicar els continguts, les funcions i lescaracterístiques de temes diversos.a) L’explicació en un text expositiu: el mural.

− Estructura.− Recursos gràfics i textuals.− L’esquema.− Els mots clau.− Els signes gràfics.− El mapa conceptual.

b) L’explicació en un text instructiu: les instruccions d’un joc− Característiques.− Estructura.− Recursos lingüístics: ordres i prohibicions.−

c) L’explicació en un text predictiu:− Les prediccions en la narració.− La predicció científica: l’informe meteorològic.− La predicció fantàstica: l’horòscop.

d) Característiques de morfosintaxi:− La nominalització.− Les perífrasis d’obligació, imminència i probabilitat.− Els connectors explicatius, enumeratius i d’ordre.− Les oracions imperatives i dubitatives.

e) Característiques del vocabulari:− Monosèmia i polisèmia.− Els neologismes.− La derivació i la composició.− Els camps semàntics.− Els diccionaris de sinònims, especialitzats, ideològics…− TEXT ARGUMENTATIU

Estructura argumentativa: establir relacions entre conceptes, les manifestacionsde l’emissor sobre els esmentats conceptes i els arguments que donen suport ales manifestacions. a) Els textos i la situació de comunicació:

− Relació existent entre els interlocutors.− Tipus de canal i de codi.− Tipus de textos argumentatius.− L’adequació del text a la situació de comunicació: formal i informal.

b) Característiques de l’argumentació:− Tesi i arguments.− Ordenació dels arguments.− Idea principal o tema.− Idees secundàries.− Contingut ideològic.− La conclusió.

c) El text argumentatiu escrit: La carta d’opinió.− Característiques.− Estructura.− La lletra argumentativa d’una cançó.

d) El text argumentatiu oral: la venda per telèfon− Característiques.− Arguments i contraarguments.− Recursos lingüístics i no lingüístics.

e) El text argumentatiu oral i escrit: l’acta de reunió.− Característiques.− Estructura.− Documents expositius administratius.− Els nivells de llengua formal i informal.− Tipus d’actes de reunió.− La síntesi o el resum.

f) L’argumentació i la literatura:− L’assaig.− L’aforisme.

Autors de textos assagístics: Joan Fuster, Joan Francesc Mira…

g) Característiques de la morfosintaxi:− Classes de paraules predominants i la seua funció (verbs, substantius,

adjectius…).− La dixi de persona (pronoms, possessius, morfema verbal…).− Les fórmules de tractament.− Els connectors per ordenar idees i relacionar-les.− Els connectors causals i explicatius.− Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (simples, juxtaposades,

coordinades i subordinades).− Les preguntes retòriques.− Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes.

h) Característiques del vocabulari:− Llenguatges específics (identificar els llenguatges de la varietat d’activitats

socials que puguen aparéixer en el text: llenguatge dels oficis, del’administració, del comerç…).

Recursos gràfics en la publicitat (tipus de lletra, color, transgressions de les normesortogràfiques…).

Tècniques de treball

L’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta.a) Situació de lectura funcional:

− Per a extraure informació sobre un tema determinat.− Per a confrontar dades.

b) Situació de lectura recreativa:− Lectura amb finalitat recreativa.

c) Ampliació de l’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta:− La localització de la informació.− El diccionari.− Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases fetes, de

barbarismes, refranys, especialitzats (de novel·la negra, mèdic, informàtica,etc.).

− L’enciclopèdia.− El corrector de textos i els programes multimèdia d’aprenentatge de la llengua.− Introducció a Internet.

Tècniques de treball (II). Anàlisi. Síntesi. Ampliació.− El subratllat.− Idees principals i secundàries.− L’exemple.− L’esquema.− Tipus d’esquema.− El mural− El mapa conceptual.− El resum.− L’examen.− La memorització.− El treball monogràfic.− Organització d’una explicació.− Presentació d’instruccions.− Presentació d’opinions.

Prendre notes i apunts.Literatura

Introducció als gèneres literaris mitjançant la lectura de fragmentsrepresentatius. Anàlisi dels seus trets més característics.a) Els gèneres literaris.

− Concepte de discurs literari en forma narrativa.− Els gèneres literaris.− Orígens dels gèneres literaris.− Els gèneres literaris actuals.

b) La narrativa: estructura. L’èpica, el conte i la novel·la.− Subgèneres narratius.− Elements constitutius del gènere (tema, argument, personatges, accions, lloc i

temps de l’acció).− Les tècniques narratives:

→ Tipus de narrador (narrador extern, narrador protagonista, narrador personatgemenor).

→ L’espai narratiu (obert, tancat…).→ El temps de l’acció narrada.

− Obres destacades del gènere narratiu.− La narrativa: la novel·la i el conte.− Autors de narrativa.− La novel·la negra.− La novel·la romàntica.− El romanticisme a Europa.− La novel·la d’aventures. Antecedents. Protagonistes. Temes. Autors.

c) La poesia.− Concepte de discurs literari en forma poètica.− La poesia lírica i la poesia èpica.− La poesia social. Autors.− Obres destacades del gènere líric.− Estructures formals de la poesia: el vers, l’estrofa, el poema.

→ Idea expressada en cada part o estrofa. → Versos que expressen la idea principal i versos que la desenvolupen. → Accent rítmic.→ Ritme del vers.→ Repeticions d’estructures morfosintàctiques en llocs equivalents.→ Combinacions de paraules atenent l’accent rítmic.

− El llenguatge literari: trets creatius.− Procediments retòrics i estilístics:

→ En la paraula (onomatopeia, rima, al·literació).→ En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora).→ De canvi de sentit (comparació, metàfora).→ De pensament (hipèrbole).→ La cançó. La Nova Cançó. Cantautors.

d) L’assaig.− L’assaig. Característiques.− Estructura del text assagístic.− Autors.− Els aforismes. Joan Fuster.

e) El teatre.− Concepte de discurs literari en forma dramàtica.

− Origen del teatre. Aspectes de la tragèdia i de la comèdia.− Elements constitutius del gènere:

→ Pla textual: diàlegs, rèpliques.→ Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d’actuació.→ Pla de la representació: actes.

− L’espectacle teatral:→ L’escenografia (decorats, objectes, mobles, vestuaris, efectes lluminosos, efectes

sonors).→ Procediments retòrics de la representació dramàtica (onomatopeia, contrast,

exageració).− La tragèdia: característiques, autors.− La comèdia: característiques, autors.

Obres destacades del gènere dramàtic.

5. UNITATS DIDÀCTIQUES

a) Organització de les unitats didàctiques.

Unitat 1: I tu, què lliges?A. Objectius didàctics

• Conéixer les característiques i els diferents tipus de novel·la, i també alguns autors.• Identificar l’estructura interna d’una novel·la i els elements que la formen.• Conéixer les categories gramaticals.• Reconéixer el substantiu i les classes de substantius.• Conjugar el present i els passats dels verbs regulars.• Conéixer l’alfabet valencià.• Reconéixer i separar els dígrafs.• Avançar en el coneixement i l’ús de l’ortografia de la b i la v.• Millorar els recursos lèxics mitjançant la sinonímia i l’antonímia.• Explicar la situació de la nostra llengua dins del context de les llengües romàniques.• Reconéixer les interferències lingüístiques amb el castellà.• Explicar els gèneres literaris principals i distingir-ne els trets bàsics.• Conéixer les característiques principals de la novel·la fantàstica i alguns autors.

B. Continguts

Conceptes Procediments Actituds

• Característiques de lanovel·la.

• Classes de novel·les.• Estructures externa i interna

de la novel·la.• Elements que formen la

novel·la: personatges, espai,temps, trama i tema.

• Les paraules: lexemes imorfemes.

• Les categories gramaticals.• El verb.

• Lectura de fragments dediverses novel·les.

• Identificació de lescaracterístiques dels textosnarratius novel·lats.

• Identificació de l’estructurade les paraules.

• Classificació de les paraulesper categories gramaticals.

• Ordenació alfabètica deparaules.

• Escriptura de paraules amb

• Valoració de les novel·les perles vivències que aporten desd’una anàlisi de la vidaquotidiana.

• Valoració de la creativitat apartir de la ficció novel·ladao de qualsevol gènere literari.

• Valoració positiva del fet decompartir un mateix origenlingüístic amb molts països.

• Presa de consciència de lesinterferències lingüístiques

• Els temps de l’indicatiu (I).Present i passat.

• Les lletres de l’alfabet.• Els dígrafs i la separació

sil·làbica.• La lletra b.• La lletra v.• La sinonímia.• L’antonímia.• Les interferències

lingüístiques.• Les llengües romàniques.• Els gèneres literaris.• La novel·la fantàstica.

dígrafs. • Aplicació de les regles

ortogràfiques de la b i la v.• Consideració semàntica de

sinònims i antònims, i de laprecisió lèxica.

• Consulta de diccionaris desinònims.

• Visita guiada a la biblioteca iles llibreries.

• Situació de les llengüesromàniques sobre un mapa.

• Identificació del gènereliterari d’un text.

amb el castellà i esforç perevitar-les.

• Foment de la lectura denovel·les de tot tipus.

C. Criteris d’avaluació

• Saber reconéixer les característiques de la novel·la.• Reconéixer l’estructura d’una novel·la.• Identificar els elements que formen una novel·la.• Analitzar correctament l’estructura de les paraules.• Classificar les paraules segons la categoria gramatical a què pertanyen.• Separar el lexema i els morfemes de les paraules.• Conjugar els temps de present i de passat dels verbs regulars.• Ordenar paraules alfabèticament.• Reconéixer síl·labes amb dígrafs.• Escriure correctament paraules amb b o v.• Enriquir i/o modificar el lèxic d’un text amb l’ús de sinònims i antònims.• Distinguir les interferències lingüístiques.• Identificar i situar les llengües romàniques més conegudes.• Reconéixer el gènere literari d’una obra.• Enumerar les característiques de la novel·la fantàstica, i esmentar alguns autors i obres.

Unitat 2: compta amb miA. Objectius didàctics

• Conéixer les característiques i els elements principals d’un conte.• Reconéixer l’estructura d’un conte.• Identificar diferents tipus de contes. • Conéixer les diferents maneres de presentar l’ordre dels fets en una narració.• Conéixer i emprar els determinants.• Conéixer el futur i el condicional del verbs.• Distingir les síl·labes d’una paraula i separar-les.• Classificar les paraules segons el nombre de síl·labes.• Refermar l’ortografia de les lletres m i n, i de l’aplec mp.• Millorar la comprensió i l’expressió lèxica amb la polisèmia i la monosèmia.• Distingir hem, ham, bé i ben.• Adquirir un coneixement fonamentat de les variacions dialectals del català.• Distingir les característiques principals del romanticisme i de la novel·la romàntica.• Conéixer alguns autors de novel·les romàntiques.

B. Continguts


• Característiques del conte.• Tipus de contes.• Estructura del conte.• Recursos emprats en la

narració breu.• El temps del discurs.• Els determinants.• El futur i el futur perfet

d’indicatiu.• El condicional i el condicional

perfet d’indicatiu.• La separació de síl·labes.• Ortografia de les lletres m i n, i

de l’aplec mp.• Polisèmia i monosèmia.• Camp semàntic: els insectes i

els arbres. • Ús de: hem, ham, bé i ben.• Els dialectes.• Les varietats oriental i

occidental del català.• La novel·la romàntica.• El romanticisme.• Autors i títols de novel·les

romàntiques.

• Anàlisi de les característiques iels elements d’un conte.

• Identificació de les parts d’unconte.

• Lectura i classificació decontes.

• Escriptura de contes a partirdels epílegs.

• Maneig dels diferentsrecursos lingüístics per apresentar l’ordre dels fets en unrelat.

• Reconeixement i ús delsdeterminats.

• Conjugació dels futurs i elscondicionals de verbs regulars iirregulars.

• Classificació de paraulessegons el nombre de síl·labes.

• Separació de síl·labes atenentels casos particulars.

• Aplicació de la norma d’ús deles lletres m i n, i del’aplec mp.

• Ampliació del vocabularirelacionat amb insectes iarbres.

• Identificació de paraulespolisèmiques i monosèmiques.

• Identificació de les varietats dela llengua a partir dels tretsmés significatius.

• Comentari de fragments denovel·les romàntiques.

• Sensibilització per llegir,escoltar i redactar contes.

• Importància de la lectura com amitjà d’enriquiment cultural ipersonal.

• Estima pels nostres autors i lesseues obres.

• Valoració positiva del’originalitat per a presentar elsfets d’un relat.

• Valoració del paisatge, la faunai la flora de les comarquesvalencianes.

• Actitud positiva per a usarcorrectament la llengua escrita.

• Valoració de la lectura com unhàbit positiu i divertit.

• Respecte per les varietatsdialectals de la llengua.

• Promoció i participació enconcursos literaris.


• Reconéixer les característiques del conte.• Conéixer l’estructura del conte.• Identificar els recursos emprats en un conte.• Aplicar els recursos per a presentar l’ordre dels fets.• Analitzar i classificar les paraules segons la categoria gramatical a què pertanyen.• Aplicar correctament l’ús dels determinants.• Separar síl·labes i classificar paraules d’acord amb el nombre de síl·labes.• Omplir buits de paraules amb m, n i mp.• Identificar l’accepció d’algunes paraules polisèmiques.

• Diferenciar entre paraules polisèmiques i monosèmiques.• Emprar correctament hem, ham, bé i ben.• Distingir les varietats oriental i occidental del català a partir dels trets essencials.• Esmentar algunes característiques de la novel·la romàntica, alguns autors i algunes obres.

Unitat 3: Ha arribat el correu?

A. Objectius didàctics

• Conéixer l’estructura d’una carta.• Distingir entre una carta formal i una d’informal.• Utilitzar els recursos gramaticals per a redactar diferents tipus de carta.• Conéixer els pronoms febles.• Substituir complements per pronoms febles.• Conjugar l’imperatiu de verbs regulars i irregulars.• Accentuar gràficament les paraules d’un text.• Dominar l’ortografia de les consonants p/b, t/d i c/g al final de paraula.• Identificar les abreviatures i emprar-les.• Distingir aleshores, a les hores, alhora, i a l’hora.• Distingir els trets essencials del valencià i dels subdialectes valencians.• Conéixer les característiques de la novel·la de misteri i de terror.

B. Continguts


• Característiques de la carta.• Estructura de la carta formal i

informal.• Fórmules de cortesia:

salutacions i acomiadaments.• Els pronoms febles:

característiques i formes.• La substitució del

complement directe i elcomplement indirecte perpronoms febles.

• L’imperatiu.• Síl·laba tònica i àtona. Regles

de l’accent gràfic.• Les lletres p/b, t/d i c/g al final

de paraula.• Les abreviatures.• Ús de: aleshores, a les hores,

alhora i a l’hora.• El valencià: característiques.• Subdialectes del valencià.• Les comarques valencianes.• La novel·la de misteri i de

terror.• Autors de novel·les de terror..

• Lectura i classificació de diferentstipus de carta.

• Redacció de diferents tipus de carta.• Maneig dels recursos lèxics i gra-

maticals que intervenen en laredacció d’una carta.

• Pràctiques de correspondència ambl’alumnat d’altres instituts.

• Escriptura correcta dels pronomsfebles, considerant-ne lescaracterístiques i les formes.

• Expressió oral i escrita d’ordres:l’imperatiu.

• Identificació de la síl·laba tònica.• Accentuació segons les regles.• Escriptura de p/b, t/d i c/g al final de

paraula.• Identificació i ús de les abreviatures

i de les sigles.• Reconeixement dels subdialectes

del valencià.• Elaboració d’un mapa de les

comarques valencianes: topònims.• Audició de textos i cançons en

diversos subdialectes valencians.• Lectura i comentari de novel·les de

misteri i de terror.

• Valoració de la importànciad’escriure cartes per aestablir o mantenirrelacions personals,professionals oinstitucionals.

• Sensibilització per integrarla carta com un recursliterari i per difondre elgènere epistolar.

• Conscienciació de laimportància d’emprar unnivell de llengua adequat,més o menys formal,segons el destinatari d’unacarta.

• Valoració de lacomunicació epistolar en lanostra llengua i foment del’intercanvi decorrespondència entrel’alumnat de diferentscentres.

• Respecte per lacorrespondència i, mésencara, per la personal.

• Reconeixement de les

• Projecció de pel·lícules basades ennovel·les de terror.

varietats geogràfiques isocials d’una llengua.

• Valoració positiva de lalectura de novel·les deterror com a mitjà per adivertir-se i aprendre.


• Conéixer les característiques de la carta formal i de la informal.• Analitzar com és una carta: estructura i recursos.• Redactar una carta amb coherència, cohesió i adequació.• Identificar el nivell de formalitat i informalitat en les cartes.• Usar en les cartes les fórmules de salutació i de comiat i les sigles i les abreviatures més

usuals.• Aplicar els pronoms febles correctament.• Substituir el complement directe i el complement indirecte per pronoms febles.• Conjugar l’imperatiu de verbs regulats i irregulars.• Accentuar paraules gràficament.• Escriure correctament les consonants p/b, t/d i c/g al final de paraula.• Identificar les abreviatures.• Emprar correctament aleshores, a les hores, alhora, a l’hora.• Identificar els subdialectes del valencià.• Conéixer els elements d’una novel·la de misteri o de terror.• Esmentar autors i títols de novel·les de misteri o de terror.

Unitat 4: Jo et conec!


• Aprendre a descriure persones.• Conéixer els tipus de descripcións de les persones.• Conéixer l’estructura i els recursos lingüístics i gramaticals del retrat.• Identificar i emprar l’adjectiu en diferents graus.• Conéixer l’estructura de l’oració copulativa.• Aprendre a substituir l’atribut per un pronom feble.• Usar la dièresi adientment.• Aprendre i aplicar l’ortografia de les lletres g i j, i dels dígrafs tg i tj.• Distingir els hipònims i els hiperònims.• Distingir que i què.• Identificar les característiques del llenguatge estàndard.• Distingir els elements propis d’una novel·la històrica.

B. Continguts


• El retrat: característiques• Tipus de descripció.• Recursos descriptius.• L’adjectiu.• Els graus de l’adjectiu.• L’oració copulativa.• La substitució de l’atribut per

pronoms febles.• La dièresi.• Ortografia de les lletres g i j, i

dels dígrafs tg i tj.• Hipònims i hiperònims.• Vocabulari de les parts del cos.• Diferències ortogràfiques i d’ús

entre que i què.• Els registres.• L’estàndard.• La novel·la històrica.• Autors i títols de novel·les

històriques.

• Lectura i anàlisi de descripcionsde persones.

• Realització de descripcions dediferents tipus.

• Distinció dels elements lèxicsque intervenen en la descripcióde persones.

• Maneig dels diferentsrecursos lingüístics en la creaciód’un retrat.

• Anàlisi d’oracions copulatives.• Substitució de l’atribut per

pronoms febles.• Reconeixement de les paraules

que fan la funció de predicatnominal.

• Escriptura de paraules amb lesconsonants g i j o els dígrafs tg itj.

• Localització en textos deparaules i expressions pròpies delllenguatge col·loquial.

• Relació d’expressions en elnivell estàndard i en elcol·loquial.

• Classificació de paraules enhipònims i hiperònims.

• Treball amb diccionaris visuals,temàtics i generals.

• Lectura de fragments denovel·les històriques.

• Projecció de pel·lícules basadesen novel·les històriques.

• Valoració de la importànciade la descripció depersones en la produccióliterària.

• Foment d’actituds en quèno s’empren descripcionsdiscriminatòries per motiusde raça, cultura, sexe oreligió.

• Valoració de la importànciade saber descriure personesamb objectivitat icorrecció.

• Actitud positiva per aaprendre i usar el registreestàndard de la llengua.

• Ús del registre adequat acada situació decomunicació.

• Valoració de la lectura comun hàbit positiu, divertit ienriquidor.

• Interés per conéixer obresrepresentatives de lanovel·la històrica.


• Descriure una persona usant diversos recursos lingüístics.• Reconéixer els recursos emprats en un retrat.• Fer descripcions de diferents tipus.• Reconéixer les descripcions en textos orals i escrits.• Identificar l’adjectiu.• Mostrar els graus d’un adjectiu.• Analitzar sintàcticament oracions copulatives.• Aplicar correctament l’ús dels pronoms personals febles en la substitució de l’atribut. • Omplir buits de paraules amb g i j o tg i tj.• Col·locar la dièresi adientment.• Reconéixer els hipònims i els hiperònims.• Completar textos amb hipònims i hiperònims.• Distingir l’ús de que i què.

• Explicar què són els registres.• Identificar les característiques del registre estàndard.• Enumerar característiques de la novel·la històrica.• Esmentar autors i títols de novel·les històriques.

Unitat 5: Terra a la vista!


• Conéixer les característiques de la descripció d’espais i d’objectes.• Distingir els diferents tipus de descripció.• Saber emprar els recursos lingüístics en la descripció d’espais.• Conéixer i emprar les preposicions.• Distingir les oracions actives i les passives.• Conjugar i emprar el present de subjuntiu.• Usar els signes de puntuació –punt, coma, punt i coma– d’una manera adient.• Aprendre i aplicar l’ortografia de la lletra x, i dels dígrafs tx i ig, per a representar el so

[ ].• Identificar i emprar les endevinalles, els refranys i les frases fetes.• Distingir cap i cap a.• Identificar les característiques del llenguatge col·loquial.• Distingir els elements propis d’una novel·la d’aventures.

B. Continguts

Conceptes Procediments Actituds• Característiques de la

descripció d’espais.• Classes d’espais.• Recursos lingüístics emprats

en la descripció.• Estructura d’un text descriptiu.• Les descripcions en la

narració.• Les preposicions.• Les oracions actives i passives.• El present de subjuntiu.• Les oracions imperatives

negatives.• Els signes de puntuació: el

punt i la coma.• Ortografia d’x, ix, tx i ig.• Endevinalles, refranys i frases

fetes.• Ús de cap i cap a.• El llenguatge col·loquial.• La novel·la d’aventures.• Autors i titols de novel·les

d’aventures.

• Anàlisi de l’estructura d’un textdescriptiu.

• Lectura i anàlisi de diferents tipusde descripcions.

• Ús dels recursos lingüístics en ladescripció d’espais i d’objectes.

• Identificació de les preposicions.• Classificació de les preposicions i

les locucions preposicionals.• Anàlisi de l’estructura de les

oracions actives i passives.• Identificació de les oracions

imperatives negatives.• Conjugació del present de

subjuntiu de verbs de les tresconjugacions.

• Puntuació de textos segons laintencionalitat expressiva.

• Escriptura de paraules amb laconsonant x i els dígrafs tx i ig.

• Aprenentatge d’endevinalles i iden-tificació de refranys i frases fetes.

• Identificació de frases fetesrepresentades amb fotografies.

• Localització en textos de paraules iexpressions pròpies del llenguatgecol·loquial.

• Treball amb textos de novel·les

• Valoració positiva de lacapacitat per a descriureespais, objectes, persones,etc.

• Respecte cap a les opinionsd’altri.

• Sensibilització perdescriure d’una maneradetallada, imaginativa ieficaç.

• Valoració de la presa dedecisions, reflexionades iargumentades, ensituacions de conflicte.

• Valoració positiva de l’úsde refranys i frases com amostra de competèncialingüística.

• Ús d’un nivell de llenguaadequat al context i a laintencionalitat.

• Interés per viatjar com unmitjà d’enriquimentpersonal i professional.

• Foment de l’interés per lalectura de novel·lesd’aventures.


• Reconéixer les característiques d’una descripció.• Analitzar l’estructura d’un text descriptiu.• Redactar descripcions amb coherència, cohesió i adequació.• Emprar els recursos lingüístics necessaris en la descripció d’un espai i d’un objecte.• Conéixer i emprar les preposicions.• Conjugar el present de subjuntiu.• Identificar els components d’una oració activa i una de passiva.• Usar el signes de puntuació per a donar el significat adient a un text.• Aplicar les regles d’ús de les grafies x, tx i ig.• Conéixer endevinalles, frases fetes i refranys.• Emprar cap i cap a.• Identificar el registre col·loquial d’un text.• Reconéixer les característiques de les novel·les d’aventures.• Esmentar autors de novel·les d’aventures i les seues obres.

Unitat 6: Parlant la gent s’entén


• Expressar oralment idees, sentiments i opinions.• Reconéixer les característiques pròpies dels textos dialogats.• Conéixer l’estructura del diàleg.• Identificar els recursos lingüístics que es fan servir en un text dialogat. • Saber emprar recursos lingüístics en l’elaboració de diàlegs teatrals.• Expressar-se oralment utilitzant les formes lingüístiques més adequades per a la

consecució de la intenció comunicativa.• Conéixer els pronoms interrogatius. • Aprendre a combinar els pronoms febles.• Identificar i emprar les oracions juxtaposades.• Usar els signes de puntuació –dos punts, punts suspensius, cometes– adientment.• Aprendre i aplicar l’ortografia de les lletres que representen els fonemes de la esse

sorda i la esse sonora.• Conéixer i evitar els barbarismes.• Distingir: medi, mig i mitjà.• Identificar les característiques del llenguatge literari.• Distingir les característiques del text teatral.• Conéixer alguns autors i obres de teatre de diferents èpoques, cultures i gèneres.

B. Continguts


• La conversa.• Característiques i

estructura del text dialogat.• Tipus de textos dialogats.• Els recursos lingüístics i

tipogràfics del textdialogat.

• Els pronoms interrogatius.• Les combinacions

pronominals.• Les oracions juxtaposades.• Els signes de puntuació:

dos punts, punts suspensiusi cometes.

• Ortografia de la esse sordai la esse sonora.

• Els barbarismes.• Ús de medi, mig i mitjà.• El llenguatge literari.• El teatre actual.• Gèneres teatrals.• Autors i companyies

• Identificació dels procedimentsemprats en la descripció d’un espai.

• Identificació de les parts d’unaconversa.

• Anàlisi de l’estructura que presenta untext dialogat.

• Ús adequat dels recursos lingüístics enl’elaboració de textos teatrals.

• Combinació correcta dels pronomsfebles.

• Reconeixement de les oracionsjuxtaposades.

• Puntuació de textos segons laintencionalitat expressiva.

• Coneixement i aplicació de l’ortografiade la /s/ i de la /z/.

• Coneixement i identificació delsbarbarismes més freqüents, isubstitució per paraules normatives.

• Identificació del llenguatge literari.• Lectura i comentari de textos teatrals.• Lectura i anàlisi de còmics.

• Participació respectuosa iresponsable en conversesi dramatitzacions.

• Respecte per les normes queregeixen l’intercanvicomunicatiu basat endiferències de criteri.

• Valoració positiva de lalectura de textos teatrals.

• Potenciació de l’assistènciaal teatre com un recurs pera gaudir i aprendre.

• Valoració de la importànciade respectar les normes quehan de regir una conversa.

• Actitud crítica respecte al’ús generalitzat debarbarismes.

• Interés per l’ús delllenguatge literari.


• Analitzar l’estructura d’un text dialogat.• Reconéixer els elements propis dels actes comunicatius.• Reconéixer i emprar les característiques tipogràfiques dels textos dialogats teatrals.• Emprar els recursos lingüístics necessaris en l’elaboració d’un text dialogat.• Identificar els components i la funció de cada pronom feble en una combinació de

pronoms.• Usar els signes de puntuació per a donar el significat adient a un text.• Aplicar les regles d’ús de la esse sorda i la sonora.• Reconéixer i usar eficaçment els pronoms interrogatius.• Reconéixer i usar alguns adjectius i adverbis que poden fer la funció d’un pronom

interrogatiu.• Identificar la juxtaposició entre oracions.• Diferenciar els barbarismes dels préstecs lingüístics.• Emprar medi, mig i mitjà.• Conéixer les paraules adequades en valencià i evitar els barbarismes.• Reconéixer les característiques del llenguatge literari.• Esmentar algunes característiques del teatre actual.• Conéixer alguns dramaturgs i algunes obres de teatre actuals.

Unitat 7: Seguim les normes


• Reconéixer les característiques pròpies del text instructiu.• Conéixer l’estructura del text instructiu.• Identificar els recursos lingüístics que es fan servir en les instruccions.• Saber emprar aquests recursos per a elaborar ordres, instruccions i consells.• Conéixer els adverbis i les locucions adverbials, i emprar-los en diferents contextos de

comunicació.• Distingir el complement circumstancial de la resta de complements en l’estructura del

predicat.• Reconéixer les oracions coordinades. • Saber escriure en lletra els numerals.• Aprendre i aplicar l’ortografia de r i rr.• Augmentar el cabal lèxic a partir de l’ús de prefixos.• Distingir entre: només i no més.• Identificar un text tècnic o científic i el camp semàntic a què pertany.• Identificar el llenguatge literari com un dels registres cultes de la llengua.• Identificar el tipus de poesia lírica i de poesia èpica.• Conéixer alguns poetes actuals.

B. Continguts


• Les característiques deltext instructiu.

• La recepta de cuina.• L’estructura del text

instructiu.• Els recursos lingüístics del

text instructiu.

• Identificació de les característiquesque apareixen en diferents textosinstructius.

• Anàlisi de l’estructura d’un textinstructiu.

• Ús adequat dels recursos lingüístics enl’elaboració de les instruccions, les

• Valoració positiva de laclaredat i l’ordre enl’exposiciód’instruccions, ordres iconsells.

• Actitud crítica respecteal contingut d’alguns

• Les perífrasis d’obligació.• L’adverbi.• Les locucions adverbials.• El complement

circumstancial.• Les substitucions

pronominals delscomplementscircumstancials.

• Les oracions coordinades.• Escriptura dels numerals.• Ortografia de r i rr.• La derivació: els prefixos.• Ús de: no més i només.• El llenguatge tècnic o

científic.• La poesia. Tipus.• Poetes actuals.

normes i els consells.• Elaboració de les instruccions d’un joc

amb l’aplicació dels elements instructiusnecessaris.

• Reconeixement i ús dels adverbis i leslocucions adverbials.

• Identificació i ús dels complementscircumstancials.

• Substitució dels cc pels pronoms febles.• Redacció d’oracions coordinades.• Revisió de l’ortografia de la consonant r. • Formació de paraules noves a partir de

prefixos amb un significat específic.• Identificació d’un text científic i el seu

àmbit de coneixement.• Recitar poemes.• Escriure i escoltar poemes i cançons en

valencià.• Reconeixement del tipus de composició

poètica a partir d’un model o d’uncomentari crític.

jocs electrònics.• Valoració positiva de la

dieta mediterrània ipromoció d’alternativesal menjar poc saludables.

• Valoració positiva delsrètols públics escritscorrectament envalencià.

• Interés per expressar-seoralment i per escrit ambcoherència, adequació icohesió.

• Interés i admiració per labellesa del llenguatgepoètic.

• Valoració dels poemes ide l’estètica de laparaula.

• Interés per l’audició decançons i poemesmusicats.


• Reconéixer les característiques del text instructiu.• Analitzar l’estructura d’un text instructiu. • Emprar els recursos lingüístics necessaris en l’elaboració de textos instructius.• Emprar les perífrasis d’obligació en textos instructius, consells i ordres.• Identificar i usar els adverbis i les locucions adverbials.• Identificar els complements circumstancials.• Substituir els cc pels pronoms febles corresponents.• Identificar els diferents tipus d’oracions coordinades.• Escriure en lletra els numerals.• Aplicar les regles d’ús de r i rr.• Formar paraules amb prefix i classificar-les segons el significat.• Emprar només i no més.• Identificar les paraules científiques o tècniques.• Conéixer les característiques bàsiques d’un text científic.• Reconéixer les característiques de certes composicions poètiques.• Esmentar els tipus de poesia.• Esmentar poetes.

Unitat 8: Amb raó!


• Expressar oralment arguments i opinions.• Comprendre i produir discursos orals amb finalitat argumentativa.• Distingir les característiques pròpies dels textos orals produïts amb finalitat

argumentativa.• Conéixer l’estructura d’un text argumentatiu.• Saber emprar els recursos lingüístics i no lingüístics necessaris en l’argumentació oral

i en la publicitat gràfica.• Conéixer i emprar les conjuncions.• Reconéixer les oracions subordinades causals i finals.• Escriure en majúscula les paraules que n’han de dur.• Aprendre i aplicar l’ortografia de la ele geminada.• Formar paraules derivades mitjançat sufixos.• Distingir per què i perquè.• Identificar els camps semàntics.• Conéixer les relacions que impliquen les llengües en contacte.• Distingir els elements propis de l’assaig.• Conéixer obres de Joan Fuster i d’altres assagistes actuals.

B. Continguts


• L’article d’opinió.• Característiques de

l’argumentació.• Estructura del text

argumentatiu.• Recursos lingüístics i no

lingüístics de l’argumentació.• L’anunci publicitari.• Les conjuncions coordinants.• Les conjuncions subordinants.• Les oracion s subordinades

causals.• Les oracions subordinades

finals.• L’ús de les majúscules.• Ortografia de l·l.• La derivació: els sufixos.• Hipònims i hiperónims.• El camp semàntic.• Ús de perquè i per què.• Les llengües en contacte:

bilingüisme i diglòssia.• Característiques de l’assaig.• Autors d’assaig: Joan Fuster.

• Identificació del recursosemprats en un textargumentatiu oral i escrit.

• Lectura i anàlisi d’articlesd’opinió.

• Anàlisi dels recursos lingüísticsi gràfics en un anunci.

• Elaboració d’un articled’opinió amb l’aplicació delselements argumentalsnecessaris.

• Identificació de les conjuncionsen textos.

• Classificació de lesconjuncions.

• Anàlisi d’oracions causals ifinals.

• Compleció de paraules amb l·l.• Ús de la majúscula.• Correcció de textos en què hi

ha un ús incorrecte de lesmajúscules.

• Classificació de paraules encamps semàntics.

• Consulta de diccionaristemàtics, visuals iespecialitzats.

• Participació lliure, responsablei respectuosa en situacions decomunicació.

• Respecte per les opinionsd’altri.

• Respecte per les normes queregeixen l’intercanvicomunicatiu basat endiferències de criteri.

• Actitud crítica pel que fa a lesinformacions rebudes.

• Valoració de la presa dedecisions, reflexionades iargumentades, en situacions deconflicte.

• Prevenció davant d’ofertes ipromocions comercials queinciten al consum.

• Valoració crítica de l’ús de laviolència.

• Interés per fomentar lacorrecció lèxica, gramatical iortogràfica.

• Foment de l’augment delvocabulari.

• Actitud positiva en la defensade l’ús de la nostra llengua en

• Formació de paraules derivadesamb sufixos.

• Comentari dels conflictes deles llengües en contacte.

• Recerca d’informació sobreassagistes.

• Treball amb textos assagístics afi d’identificar els elements iels recursos propis d’aquestgènere.

qualsevol situació.• Valoració positiva de l’obra

dels nostres assagistes.• Foment de l’interés per

expressar les opinions d’unamanera adequada.


• Reconéixer les característiques d’un text argumentatiu.• Analitzar l’estructura d’un text argumentatiu.• Redactar un text argumentatiu amb coherència, cohesió i adequació.• Identificar els recursos argumentatius en un anunci gràfic.• Conéixer i emprar les conjuncions coordinants.• Conéixer i emprar les conjuncions subordinants.• Distingir les oracions subordinades causals i les finals.• Escriure en majúscula les paraules que calga.• Aplicar les regles d’ús de la ele geminada.• Escriure paraules derivades mitjançant sufixos.• Conéixer el significat d’alguns sufixos.• Distingir els hipònims i els hiperònims.• Usar correctament per què i perquè.• Identificar els conflictes que generen les llengües en contacte.• Exposar les característiques de l’assaig.• Conéixer autors d’assaig actuals.

Unitat 9: Si l’encerte, l’endevine


• Expressar i raonar oralment qüestions relacionades amb les prediccions que es fan delfutur.

• Reconéixer les característiques i els recursos lingüístics dels textos predictius.• Identificar textos predictius inserits en narracions i explicacions.• Conéixer l’estructura dels horòscops i els butlletins meteorològics.• Elaborar textos predictius.• Reconéixer textos predictius inserits en novel·les i unes altres narracions.• Distingir les oracions impersonals.• Distingir les oracions subordinades de temps, de lloc i de manera.• Conéixer l’ús de l’apòstrof i del guionet en els pronoms febles.• Conéixer l’ortografia de c, q i el dígraf qu.• Millorar el cabal lèxic a partir de la composició de paraules.• Distingir fins i fins a.• Conéixer la situació actual de la nostra llengua.• Conéixer les característiques de la cançó.

B. Continguts


• Característiques i classes detextos predictius.

• Recursos lingüístics delstextos predictius.

• Estructura del text predictiu.• Vocabulari relacionat amb la

meteorologia i les tècniquesendevinatòries.

• Les oracions impersonals.• Les oracions subordinades de

lloc, de temps i de manera.• El guionet i els pronoms

febles.• L’apòstrof i els pronoms

febles.• Les combinacions de pronoms

febles.• Ortografia de c, q i el dígraf

qu.• La composició.• Ús de fins i fins a.• El valencià i la societat

valenciana actual.• L’Acadèmia Valenciana de la

Llengua.• La cançó.• Els cantautors.

• Identificació de lescaracterístiques dels textospredictius.

• Anàlisi de l’estructura dediversos textos predictius.

• Reconeixement dels recursoslingüístics emprats en aquesttipus de text.

• Elaboració de prediccionscientífiques i no científiques.

• Jocs d’endevinalles.• Reconeixement i diferenciació

de les oracions segons el verb iel subjecte.

• Aplicació de l’ortografia de leslletres c i q, i del dígraf qu, enparaules amb el fonema /k/.

• Formació de paraulesmitjançant la composició.

• Reflexió sobre la situació delvalencià en l’ensenyament i lasocietat.

• Audició i comentari de cançons.• Traducció de cançons a

valencià.• Comentari de l’aportació dels

cantautors a la normalitzaciólingüística.

• Valoració de les prediccionsper a aconseguir determinadesmetes basades en unaprogramació d’activitats.

• Valoració dels textos predictiuscom a eina capaç d’aconseguiruns resultats a partir d’unarecollida de dades.

• Presa de consciència de laimportància i el caràctercientífic que poden tenir lesprediccions si es basen endades objectives icomprovables.

• Anàlisi crítica de lesprediccions basades eninstruments i dades de caràcterpopulista i sense cap suportobjectiu ni científic.

• Valoració de certes prediccionsatenent només el caràcter d’en-treteniment que tenen.

• Interés per la lectura denovel·les i textos científics queinclouen prediccions.

• Presa de consciència de lanecessitat de mantenir ifomentar l’ús del valencià en lacançó.


• Reconéixer les característiques dels textos predictius.• Identificar diferents tipus de text predictiu.• Analitzar l’estructura d’un text predictiu.• Elaborar un text predictiu a partir de les característiques i els recursos lingüístics

necessaris.• Identificar les oracions impersonals.• Identificar i emprar les oracions subordinades adverbials de temps, de lloc i de manera.• Emprar l’apòstrof i el guionet en els pronoms febles.• Substituir complements per combinacions de pronoms febles.• Conéixer el lèxic de la meteorologia i unes quantes tècniques endevinatòries.• Escriure la grafia correcta per a representar el fonema /k/.• Formar paraules compostes i classificar-les segons la categoria.• Emprar correctament fins i fins a.• Reconéixer els factors que afecten la normalització de la nostra llengua.• Esmentar les característiques de la cançó en valencià i alguns autors.

b)Distribució temporal de les unitats didàctiques

En aquest curs es treballarà amb el llibre Valencià: Llengua i Literatura 2n ESO(Projecte ONA) de l’editorial Bromera i les unitats es dividiran de la següent manera:

1a avaluació: unitats 1, 2, 32a avaluació: unitats 4, 5, 63a avaluació: unitats 7, 8,9


a) Metodologia general i específica de l’àrea o matèria.

Quan arriba a l’ensenyament secundari, el nostre alumnat té ja conformats una sèried’esquemes a propòsit del fet lingüístic i del fet literari. Aquests esquemes poden estarconstituïts per:

d) Coneixements implícits sobre el funcionament del codi lingüístic.e) Habilitats d’anàlisi i de comprensió de textos, frases, sintagmes i mots.f)Habilitats i destreses d’expressió oral i escrita.g) Valoracions i prejudicis sobre la llengua i la literatura.h) Coneixements sobre la situació en què es donen els missatges lingüístics.i) Consciència de la relació entre llengua i comunicació, etc.

Partint d’aquests esquemes previs, cal plantejar l’ensenyament-aprenentatge de lallengua d’acord amb un enfocament comunicatiu, és a dir, s’han de relacionar elsmecanismes de la llengua amb les condicions de producció i recepció de missatges. Pertant, caldrà tenir en compte:

a) L’apropiació dels paràmetres del context comunicatiu, tant físics (parlant,interlocutors, lloc i temps de l’enunciació) com socioinstitucionals, susceptibles dedeixar empremta en l’enunciat, així com l’apropiació de les reglessociocomunicatives mitjançant les quals s’adequa el discurs al context.

b) El coneixement i l’ús reflexiu del codi lingüístic, oral o escrit, pel que fa tant al plaoracional (regles morfosintàctiques i lexicosemàntiques) com al discurs (esquemesglobals dels diferents tipus de textos i procediments de cohesió).

c) El desenvolupament d’actituds com la valoració de qualsevol llengua com a mitjà

d’identitat cultural i de comunicació, la consideració de qualsevol llengua com aconjunt de varietats d’ús i la valoració i respecte d’aquestes varietats d’acord ambels paràmetres situacionals a què responen.

Però la competència comunicativa no és un saber que es puga transmetre des defora, sinó que els parlants el construeixen moguts per la necessitat de comunicaciómitjançant múltiples intercanvis al llarg de tota la vida. Aquest fet exigeix unes estratègiesd’ensenyament obertes a la varietat d’estils d’aprenentatge dels alumnes i a la diversitat desituacions de comunicació. En definitiva, el que l’escola ha de potenciar és l’autonomiade l’aprenent, la capacitat d’aprendre a aprendre.

Una metodologia com la que acabem d’esmentar es concreta en el terrenylingüístic en una concepció de l’aula com al marc per a la comunicació interactiva i on esfacen arribar una gran diversitat de discursos que servisquen com a instrumentspedagògics adients perquè la reflexió sobre els mecanismes de la llengua estiga integradaen les tasques d’anàlisi i producció del discurs.

Aquests aspectes són resolts, d’una banda, per la utilització d’una àmplia i variadagamma de textos i de seqüències textuals, i, de l’altra, per una programació basada en eltreball per tasques o per projectes que facilita la diversitat d’intercanvis comunicatiusentre els alumnes, així com el vincle necessari entre l’ús de la llengua i la reflexiómetalingüística.

b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.

Les activitats i estratègies d’aprenentage i ensenyança es basen en els principisd’intervenció educativa d’orientació constructivista i té com a element claul’aprenentatge significatiu, un factor per a promoure la millora del procésd’ensenyament-aprenentatge.

Fer un aprenentatge significatiu suposa establir una relació entre allò que s’aprén ialgun element ja existent en l’estructura cognitiva de l’individu i que és rellevantrespecte al nou material objecte d’aprenentatge.

Segons la concepció constructivista de l’aprenentatge escolar, és l’alumne quiconstrueix els propis esquemes de coneixement. Ara bé, perquè l’aprenentatge d’uncontingut nou siga significatiu, cal que l’alumne relacione aquest contingut amb elsconceptes que ja posseeix i les experiències prèvies. L’atribució de significat donada almaterial que és objecte d’aprenentatge té lloc a mesura que l’alumne va relacionant allòque aprén amb allò que ja sap i d’aquesta manera va construint, modificant i reelaborantels seus esquemes de coneixements.

Els avantatges inherents a l’aprenentatge significatiu, els podríem resumir de lamanera següent:

j) El coneixement que s’obté significativament és retingut durant un període mésllarg de temps, és a dir, es fixa de manera més estable en l’estructura cognitiva del’alumne.

k) La informació que s’assimila significativament augmenta la capacitatd’aprendre altres conceptes que hi estan relacionats i en facilita l’aprenentatge.

l) La informació apresa, encara que s’oblide amb el temps, ja ha enriquitl’estructura cognitiva, perquè ha provocat l’ampliació, la diferenciació i lareestructuració de les idees rellevants de l’alumne.

Per això, allò que de veritat interessa en l’acció docent del professorat és quel’aprenentatge que els alumnes i les alumnes facen siga el més significatiu possible.

L’aprenentatge significatiu suposa, en l’alumnat:

m) L’assimilació activa del contingut de l’aprenentatge. És a dir, perquè el

discent assimile els nous coneixements, cal que faça una activitat intensa per aestablir relacions entre els nous coneixements i els ja existents en la seuaestructura cognitiva.

n) La construcció de nous coneixements i la modificació dels que ja posseeix.o) La diferenciació progressiva dels continguts que va aprenent. A mesura que

l’aprenentatge es porta a terme, es produeix el desenvolupament i la reelaboració delssignificats, ja que la informació adquirida és modificada i, alhora, modifica elsconceptes amb els quals es relaciona. Aquest desenvolupament es facilita quan les ideesmés generals es presenten primer i es deixa per a després la diferenciació progressiva.

p) La reconciliació integradora dels continguts d’aprenentatge. Quan dossignificats conceptuals es presenten com a contradictoris, l’alumne/a experimenta undesequilibri cognitiu que el professor o la professora ha d’ajudar a superar.

b.1). L’aprenentatge significatiu i la funció del professorat

Aquest nou enfocament del procés d’ensenyament-aprenentatge haurà de modificarnecessàriament la funció del docent. La seua tasca no consistirà ja a transmetreconeixement, sinó a:

q) Descobrir els coneixements previs i els estadis evolutius de l’alumnat per aenfocar els blocs temàtics des d’aquesta realitat.

r)Ser capaç de suscitar el conflicte cognitiu que provoque en l’estudiant la necessitat demodificar els esquemes mentals amb què es representava el món.

s)Ser capaç de proporcionar a l’alumnat un nou material d’informació que l’ajude areequilibrar aquests esquemes mentals que ell, intencionadament, ha tractat queentraren en conflicte.

El que acabem de dir significa que el professorat ha de conéixer i saber utilitzar,adequadament, no sols l’estructura lògica dels blocs temàtics, sinó també l’estructurapsicològica de l’alumnat.

b.2). L’aprenentatge significatiu i l’organització de les activitats d’ensenyament-aprenentatge

Pel que fa a l’organització de les activitats, convé assenyalar que el llibre de text devalencià per a l’ESO les ha programades com a situacions en les quals l’alumnat sigacapaç de:

t) «Sentir» la limitació dels seus sabers previs.u) «Experimentar» la inconsistència dels seus coneixements.v) «Descobrir» un nou esquema cognitiu més adequat per a comprendre la realitat.

Un altre aspecte important que cal destacar del nostre projecte és la programacióen espiral que s’hi fa tant dels temes com de les activitats, de manera que aquells iaquelles alumnes que puguen no acaben mai de caminar-hi.

7. AVALUACIÓ

a) Criteris d’avaluació.

Els criteris d'avaluació d'un curs mantenen una relació d'interdependència amb l'opció didàctica imetodològica i amb els objectius mínims fixats. Nosaltres partim ací dels criteris establits per laGeneralitat Valenciana en el currículum de l’educació secundària obligatòria per a la matèria Valencià:llengua i literatura.

L'avaluació d'una tasca -de qualsevol empresa- implica prendre en consideració tots elselements que hi intervenen, que en el cas de l'ensenyament serien els següents: l'objecte d'aprenentatge,l'aplicació metodològica d'aquest objecte, l'agent que l'aplica (el docent), el receptor-destinatari-participant (el discent), el material curricular, el mateix procés d'ensenyament-aprenentatge i fins i totels sistemes i el procés d'avaluació. Hi haurem de tenir present, per tant, que al llarg de tot el curs l'èxito el fracàs de la pràctica docent (el progrés en l'adquisició de la competència comunicativa en valenciàde l'alumnat) dependrà de molts factors, i que l'harmonia d'aquests factors és imprescindible per al'obtenció de resultats satisfactoris i eficaços.

b) Instruments d’avaluació.


a) Proves de diagnòstic: al principi de curs per a obtenir una informació mínima delsconeixements lingüístics previs i de la competència en valencià de cada alumne o alumna.b) Proves de progrés: exercicis de comprovació de coneixements orals i escrits sobre l'ús dellengua en un període determinat (en cada avaluació).d) Proves d'assoliment: exercicis orals i escrits per a la comprovació de l'adquisició de lacompetència comunicativa en valencià al final de cada nivell (juny i setembre).Les proves de recuperació es realitzaran al llarg del curs i tindran com a objectiu comprovar

l'assoliment dels objectius mínims previstos per a cada nivell. Al mes de setembre hi haurà programades proves específiques de recuperació per a tots els cursos de l’etapa

c) Tipus d’avaluació.




33






- Avaluació final (sumativa): és l’avaluació que es produeix al final de l’assignatura (les avaluacionsparcials sovint es poden considerar avaluacions sumatives: tot depèn de com estiga configurat el sistema general d’avaluació de l’assignatura). Es proposa comprovar si els estudiants han realitzat l’aprenentatge que s’havia planificat i que s'esperava que assoliren.




34

L’avaluació, en l’àmbit educatiu, és una presa de decisions que té en compte uns objectiusd’aprenentatge i que ha de partir d’uns criteris explicitats i coneguts tant per l’avaluador com perl’avaluat.

35

d)Criteris de qualificació.

CONCEPTES 60%PROCEDIMENTS 30 % ( 15% dels deures, treballs, activitats de classe,... i 15% del llibre de lectura)ACTITUDS 10%( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient per suspendre l'avaluació)

La nota global de l'avaluació serà la suma de tots els apartats anteriors, sempre i quan estiguen aprovats, amb un mínim de 5, cadascun dels apartats anteriors (conceptes, procediments i actitud)

En cada avaluació es farà un examen per tema o cada dos temes, a criteri del professor, amb un mínim de 5 preguntes.

En cada examen de conceptes es farà obligatòriamnet una prova de dictat, que suposarà el 10% del valor total de la nota mitjana de l'avaluació. Es podrà incloure dins del mateix examen o en un altre moment, a criteri del professor/a. Llevarem 0'1 punts per cada errada i 0'05 per accent.

Les lectures obligatòries per a 2n ESO són:

a) 1r trimestre.Marina, Gemma Pasqual, de. Voramar.... examen es farà 3 de novembre/ 4 novembre

b) 2n trimestre: Diari de la Neus, Glòria LLobet Ed. Bromera....examen es farà 2 març/3 març c)3r trimestre La mansió del terror , Jesús Cortés Ed. Bromera...examen es farà 3 maig/ 4 maig

Lectures de segon d’Eso. Almenys triar una per trimestre: (professor Cèsar Moreno)

La mansió del terror Ed. Bromera.Diari de la Neus Ed. Bromera..Marina, Gemma Pasqual, de. VoramarQuan un toca el dos, Anna-Greta Winberg, La Magrana. Dràcula, Bram Stoker, Bromera. Històries de por, Angela Sommer-Bodenburg, Bromera. Relats de terror, Edgar Allan Poe, Editorial. Bromera. Un estiu a Borneo, Pilar Garriga, Editorial Barcanova. El món sobre rodes, Albert Casals, Edicions 62.Rondalles, Enric Valor, Editorial Bullent. Nirvana, Pere Formiguera, Editorial Barcanova.

Les lectures s'avaluaran a través d'una prova de tipus test,de múltiple elecció o de resposta curta, la qual tindrà un mínim de 10 preguntes . Cada 2 preguntes mal contestades, de les demúltiple elcció,descomptarem una bé. Les que es deixen en blanc no descomptaran i les de resposta curta tampoc. També es podrà avaluar de manera oral.

La nota final serà el resultat d'una avaluació contínua i s'obtindrà de la mitjana

36

aritmètica de les tres avaluacions.

Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El màxim que es podrà apujar serà 1 punt.

Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en la revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5 punts.

Els alumnes que vagen a juliol hauran d'examinar-se de tots els continguts. L'examen serà igual que els realitzats durant el curs, també hi haurà un dictat. La prova inclourà 10preguntes, 7 referides als continguts imaprtits i 3 relacionades amb els llibres de lectura obligatòria durant el curs. Cada pregunta valdrà 1 punt, s'haurà de traure un 5 com a mínim per a considerar aprovada l'assignatura.

La nota màxima amb la que es qualificarà la prova de juliol serà un 5.

Criteris per als alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO amb la matèria pendent de cursos anteriors.

Els alumnes que tinguen la matèria pendent de cursos anteriors podran superar-la atenent als següents criteris:

a)Si l'alumne/a aprova les dues primeres avaluacions del curs en el qual està, es considerarà la matèria pendent aprovada.b)Si no es dóna la condició anterior es farà una prova escrita de pendents a principis del mes de maig.c)Si no supera tampoc la prova referida en el punt 2, ja haurà de presentar-se a les provesde juliol.

w) Professor Cèsar Moreno

ELS SEGÜENTS CRITERIS S'APLICARAN ALS CURSOS DE 2n D'ESO QUE IMPARTEIXEL PROFESSOR CÈSAR MORENO.

Baremació CURS 2015-2016. 2n d’EsoTots els alumnes comencen el curs amb la nota de 10.L’alumne haurà de procurar mantenir aquesta nota al llarg del curs. Per conservar aquesta nota, aquests són els aspectes que es valoraran:

1. Comportament i actitud.2. Treball diari a classe (qüestionari o activitats del llibre, preguntes suplementàries, elaboració del’examen...)3. Treballs d’investigació i/o creació.4. Examen oral de lectura.5. Examen escrit del tema.6. Examen oral del tema.

(1) El comportament ha de ser considerat i respectuós, i l’actitud ha de contribuir a millorar el desenvolupament normal de la classe.(2) El treball diari de classe és molt important. Si centrem l’atenció en el treball, ens trobarem millor i el matí se’ns farà més curt. EL NOSTRE LLOC DE TREBALL ÉS L’INSTITUT.

37

(3) Farem almenys un treball d’investigació i/o creació per trimestre sobre algun tema que ens interesse. (4) Podreu treballar per parelles. (5) Cada alumne ha de triar un llibre de lectura a partir d’una llista que se li proporcionarà, i llegir-lo en el termini de temps que s’indique. Se li farà una prova oral, que també podrà realitzar-se per parelles. Però cada alumne ha de llegir el llibre complet. (6) L’examen oral del tema ens servirà per verificar que hem comprés bé el que hem escrit en la partescrita. Aquest examen oral té molta importància.

Cada alumne haurà d’administrar-se i procurar mantenir aquesta nota fins al final del curs. Si un l’alumne no manté un nivell acceptable en el treball mínim exigit anirà perdent la nota.Si l’alumne manté un nivell de treball regular mantindrà la nota i fins i tot la podrà millorar. Si un alumne llig un llibre suplementari, tindrà més nota.Si un alumne escriu algun article susceptible de ser publicat a la revista Ascla, tindrà més

nota. Si un alumne fa treballs d’investigació o creació suplementaris, tindrà més nota. Seria molt adequat que aquestes propostes de treball de l’assignatura es completaren amb

aportacions dels alumnes.Per poder traure la nota superior a 5 al final de cada trimestre, en cada apartat ha d’haver una

nota mínima de 5. L’alumne començarà cada nou trimestre amb la nota del trimestre anterior.

Si un alumne té la matèria pendent del curs anterior però aprova les dues primeres avaluacions del curs present, es considerarà que té recuperada la matèria. Si no, s’haurà d’examinar a principis del mes de maig, en les proves de recuperació d’assignatures pendents.

Els alumnes que no aproven el curs, hauran d’examinar-se en les proves de recuperació de juliol o setembre.

Material necessariLlibre de text. Fundes de plàstic (tres almenys, una per trimestre) on figure el nom de l’alumne i el grup en una etiqueta.Fulls blancs. Cada full ha d’anar numerat i contenir el nom de l’alumne, data i grup. Un fitxer o carpeta, per anar guardant les fundes amb els fulls.

Lectures , almenys una per trimestre. Dràcula, Bram Stoker, Bromera. Històries de por, Angela Sommer-Bodenburg, Bromera. Relats de terror, Edgar Allan Poe, Editorial. Bromera. La mansió del terror, Jesús Cortés, Edicions Bromera.Un estiu a Borneo, Pilar Garriga, Editorial Barcanova. Quan un toca el dos, Anna-Greta Winberg, La Magrana. El diari de la Neus, Gloria Llobet, Edicions Bromera.El món sobre rodes, Albert Casals, Edicions 62.Rondalles, Enric Valor, Editorial Bullent. Nirvana, Pere Formiguera, Editorial Barcanova.

Tots els alumnes han de comunicar al professor amb antelació, quin llibre han decidit llegir. Si algun alumne vol llegir un llibre que no siga a la llista anterior, a més de comunicar-ho al professor, li haurà mostrar (físicament) el llibre que vol llegir.

38

e) Activitats de reforç i ampliació

Els alumnes amb necessitats de reforç se'ls proporcionarà les fitxes que tenim com a material didàctic i els que tinguen un nivell més alt podran ampliar els seus coneixements amb treballs de major nivell als mínims exigits.

PROGRAMA ÈXIT Objectius : - Millorar l’adquisició de coneixements i destreses en les àrees instrumentals.- Facilitar el desenrotllament i l’adquisició de les competències bàsiques de l’etapa per a millorarles possibilitats de graduació de l’alumnat.- Fomentar l’hàbit lector.- Oferir una guia i una orientació personalitzada a l’alumnat després del seu horari lectiu per a lamillora de les seues estratègies d’aprenentatge.- Desenrotllar actitud i hàbits d’organització del temps i de constància en el treball.- Potenciar l’autoestima en l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge per facilitar-li la integracióescolar i augmentar les seues expectatives.



f) Avaluació del procés d'ensenyament i aprenentatge.

En aquest apartat pretenem promoure la reflexió docent i l’autoavaluació de la realització i desenvolupament de programacions didàctiques. Per això en acabar cada unitat didàctica es proposauna seqüència de preguntes que permetran al docent avaluar el funcionament d’allò programat a l’aula i establir estratègies de millora per a aquesta unitat.

De la mateixa manera proposem una eina per a l’avaluació de la programació didàctica en el seuconjunt. Es pot realitzar al final de cada trimestre per a recollir-ne les millores en el següent.

ASPECTES QUES’AVALUEN

CALDESTACAR…

CALMILLORAR…

PROPOSTES DEMILLORA

PERSONAL

39

Temporització de les unitats didàctiques

Desenvolupament dels objectius didàctics

Maneig dels continguts en la unitat

Descriptors i acompliments competencials

Realització de tasques

Estratègies metodològiques seleccionades

Recursos

Claredat en els criteris d’avaluació

Ús de diverses eines d’avaluació

Dossier d’evidències dels estàndards d’aprenentatge

Atenció a la diversitat

Interdisciplinarietat




2. Programa l’assignatura tenint en compte el temps disponible per al desenvolupament de l’assignatura.

3. Selecciona i seqüencia de forma progressiva els continguts de la programació d’aula tenint

40

en compte les particularitats de cadascun dels grups d’estudiants.

4. Programa activitats i estratègies en funció dels estàndards d’aprenentatge.

5. Planifica les classes de manera flexible, preparant activitats i recursos ajustatsa la programació d’aula i a les necessitats i als interessos de l’alumnat.


7. Es coordina amb el professorat d’uns altres departaments que puguen tindre continguts afins a la seua assignatura.



1. Proporciona un pla de treball al principi de cada unitat.




5. Relaciona els continguts i

41

les activitats amb els interessos de l’alumnat.





1. Resumix les idees fonamentals discutides abans de passar a una nova unitat o tema amb mapes conceptuals, esquemes...


3. Té predisposició per a aclarirdubtes i oferir assessories dins i fora de les classes.



6. Promou el treball cooperatiui manté una comunicació fluida amb els estudiants.

7. Desenvolupa els contingutsd’una forma ordenada i comprensible per a l’alumnat.

8. Planteja activitats que

42

permeten l’adquisició dels estàndards d’aprenentatge ide les destreses pròpies de l’etapa educativa.


REGISTRE PER A L’AUTOAVALUACIÓ DEL PROFESSORAT: SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT APRENENTATGE






5. Corregix i explica de formahabitual els treballs i les activitats de l’alumnat, i dóna pautes per a millorar-ne els aprenentatges.



8. Proposa activitats noves quefaciliten l’adquisició d’objectius quan aquests nohan sigut assolits suficientment.

43




8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORTEDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.

Les necessitats educatives especials motivades per deficiències psíquiques o físiques greus d'algunalumne o alumna s’han de tenir en compte per a oferir-li la possibilitat d'assolir els objectius mínimsmitjançant unes altres vies previstes en aquesta programació. La planificació d'actuacions en aquestscasos requereixen un tractament coordinat amb la resta de departaments i molt especialment amb eld'Orientació. A partir de l'anàlisi de la situació concreta de l'alumne s’ha de programar, si és el cas, unaadequació curricular individual (ACI) on han de participar totes les àrees.




Es tracta d'alumnat que no ha cursat l'assignatura Valencià: llengua i literatura amb anterioritat. Aquestalumnat, tant si ha sol·licitat l'exempció de qualificació com si no ho ha fet, ha de rebre una atencióespecífica pel que fa al grau d'exigència i pel que fa al tipus d'activitats que haurà de realitzar a classe.En termes generals, l'alumnat que es troba en aquesta situació haurà de tenir una atenció individualit-zada mentre el seu grau de comprensió oral i escrita estiga per davall dels mínims, amb la intenció quepuga incorporar-se progressivament a la realització de les tasques proposades a la resta de la classe, sibé amb un grau d'exigència adaptat a les seues capacitats. Cada cas, però, necessita una atenció ques’haurà de concretar després de mantenir una entrevista amb l'alumne i els seus pares o tutors.

La millor forma d’oferir un tractament educatiu adequat a l’alumnat nouvingut és mitjançant unprograma de compensació educativa per desconeixement de les llengües oficials, la planificaciódidàctica del qual s’ha de fer en funció de l’anàlisi de la realitat de cada centre, de cada aula i fins i totde cada individu1. A més a més d’aquest programa, la Conselleria d’Educació ha dissenyat elprograma d’acollida al sistema educatiu (PASE), un programa temporal d’adaptació lingüística pera l’alumnat estranger de nova incorporació al sistema educatiu que desconeix la llengua base delprograma d’educació bilingüe (PEB) a què quede adscrit2. Així mateix, hi ha la possibilitat desol·licitar la participació en el programa d’acompanyament escolar i en el de suport i reforç (la1 ORDRE de 4 de juliol de 2001, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es regula l’atenció a l’alumnatamb necessitats de compensació educativa (DOGV - Núm. 4.044, 17-07-2001) https://www.docv.gva.es/portal/portal/2001/07/17/pdf/doc/2001_6756.pdf

44

https://www.docv.gva.es/portal/portal/2001/07/17/pdf/doc/2001_6756.pdf

finalitat dels quals és millorar els aprenentatges i l’èxit escolar dels alumnes, propiciar la seuaintegració escolar i ampliar la participació de les famílies)3.




6 Adequacions organitzatives: configuració de grups de treball heterogenis; treball per parelles ambun nivell d'interacció compensatori; tallers d'escriptura.

7 Adequacions didàctiques: recursos didàctics de reforçament; atenció individualitzada.





L'alumnat de cada grup d’ESO que necessite una adaptació curricular (majoritàriament perincorporació tardana al sistema educatiu valencià) obtindrà una valoració positiva en funció dels

2 Programa PASE: RESOLUCIÓ de 15 d’abril de 2008, de la Direcció General d’Ordenació i Centres Docents, per laqual s’estableixen els criteris i el procediment per a l’autorització del funcionament durant el curs acadèmic 2008-2009,del Programa d’Acollida al Sistema Educatiu (PASE) en centres docents sostinguts amb fons públics que impartisqueneducació primària o educació secundària obligatòria(https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/28/pdf/2008_5175.pdf; DOCV núm. 5751, 28-04-2008).

3 Programa PAE i PSR: RESOLUCIÓ de 14 d’abril de 2008, de la Direcció General d’Ordenació i Centres Docents, perla qual s’estableixen els criteris i el procediment per a l’autorització del funcionament durant el curs acadèmic 2008-2009, del Programa d’Acompanyament Escolar en col·legis públics d’educació primària i en instituts d’educaciósecundària i del Programa de Suport i Reforç a instituts d’educació secundària.

(https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/28/pdf/2008_5176.pdf; DOCV núm. 5751, 28-04-2008)

45

https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/28/pdf/2008_5176.pdf


aspectes següents:x) La integració de l'alumne/a en la dinàmica general de funcionament del grup.y) La resposta positiva a l'actitud cap a l'aprenentatge.z) L’assoliment d'hàbits de treball bàsics.aa) L’assoliment de les capacitats bàsiques relacionades amb les habilitats de comprendre,

llegir, parlar i escriure que permetran la integració amb les màximes garanties d'èxitlingüístic i comunicatiu en valencià en cursos posteriors.

8.4 Alumnes amb la matèria pendent de cursos anteriors.Els alumnes que porten la matèria pendent de cursos anteriors la podran aprovar si superen l’assignatura del curs en el qual estan. La llengua té continuïtat a tota l’ESO i per tant es pot aplicar aquest criteri. El professor del curs actual serà l’encarregat de recordar-li-ho i de notificar al cap de departament si ha superat l’assignatura pendent o no.

9.FOMENT DE LA LECTURA


8 Augmentar l’interés de l’alumnat per la lectura.9 Ampliar el lèxic ie l coneixement de la llengua.10 Estimular la capacitat creativa de l’alumnat.11 Contribuir a la millora de l’escriptura.12 Fer que descobrisquen en la lectura una font de gaudi personal.13 Fomentar una actitud reflexiva i crítica.14 Fomentar l’ús de la biblioteca per a l’aprenentatge.

Les propostes per a aconseguir-ho són:









46


- Llegir una rondalla d’Enric Valor i completar-la en una excursió per a conéixer millor el paisatge descrit. A més a més, la riquesa lèxica que la caracteritza donarà peu a treballar el text des del punt de vista de la sinonímia.

10.UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ.

- Ús del CD d’àudio.

- Visita de pàgines web de biblioteques, com ara < http://xlpv.cult.gva.es/absysnetopac/vindex.htm>

- Consulta de diccionaris en línia.

- Consulta del material digital complementari al llibre de text. Farem ús de la pissarra digital.

- Visita de pàgines web sobre LIJ o d’autors de LIJ que continguen fòrums on puguen participar elsalumnes.

- Enregistrament de la lectura de poemes en veu alta per a promoure que els alumnes s’escolten amb actitud crítica i constructiva.

- Enregistrament d’una lectura dramatitzada amb l’objectiu de treballar els diàlegs i les diferents veus que apareixen en una narració.

- Els programes de presentacions digitals, com ara el Microsoft Power Point o l’Impress permeten elaborar mapes conceptuals. A banda, hi ha diferents aplicacions en línia dedicades a la creació d’aquesta mena d’esquemes, com ara Cmap Tools (http://cmap.ihmc.us/). L’ús d’aquestes eines habitualment és molt intuïtiu, tot i que estan en anglés.

- Ús del processador de textos per a elaborar diferents treballs.

- A partir del treball dut a terme ( podem haver enregistrat lectures dramatitzades del alumnes) podem plantejar la realització d’un esquetx per a enregistrar-lo en vídeo. Es pot prendre com a punt de partida qualsevol dels textos conversacionals que apareixen al llarg del llibre de text.

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.Pel que fa als recursos didàctics i organitzatius els podrem dividir en:


Es podran fer diferents variants d’agrupaments, en funció de les necessitats queplantege la resposta a la diversitat i a les necessitats dels alumnes, i a l’heterogeneïtatde les activitats d’ensenyament/aprenentatge.Així, partint de l’agrupament més comú (grup-classe), i combinat amb el treballindividual, s’acudirà al petit grup quan es vulga buscar el reforç per als alumnes amb

47

http://xlpv.cult.gva.es/absysnetopac/vindex.htm

un ritme d’aprenentatge més lent o l’ampliació per a aquells que mostren un ritmed’aprenentatge més ràpid; als grups flexibles quan així ho requerisquen les activitatsconcretes o quan es busque la constitució d’equips de treball en els quals el nivell deconeixement dels seus membres siga diferent però hi haja coincidència quant ainteressos; o a la constitució de tallers, que donaran resposta a diferents motivacions.En qualsevol cas, cada professor decidirà, a la vista de les peculiaritats i necessitatsconcretes dels seus alumnes, el tipus d’agrupament que considere més operatiu.







Abans d’iniciar els treballs, és imprescindible que es proporcionen a l’alumnat einesque els ajuden a organitzar el treball de manera autònoma i consensuada: distribuirrols en funció de les habilitats i interessos, establir terminis, fer propostes, debatre-lesdesprés d’una escolta activa utilitzant arguments, prendre decisions, consensuarpropostes, triar els materials necessaris i transformar les propostes en productesconcrets. Tot això obligarà l’alumne a reflexionar sobre el seu propi aprenentatge,fomentarà la convivència i potenciarà una de les eines més potents i productives per al’aprenentatge: l’ensenyament entre iguals.



48




Fora del centre - Visites i actes culturals en la localitat.- Visites i actes culturals fora de la localitat






1. Adequació al context educatiu del centre.2. Correspondència dels objectius promoguts amb els enunciats de la

49

programació.3. Coherència dels continguts proposats amb els objectius, presència delsdiferents tipus de contingut i inclusió de temes transversals.4. Encertada progressió dels continguts i objectius, la seua correspondènciaamb el nivell i la fidelitat a la lògica interna de cada matèria.5. Adequació als criteris d’avaluació del centre.6. Varietat de les activitats, diferent tipologia i la seua potencialitat per al’atenció a les diferències individuals.7. Claredat i amenitat gràfica i expositiva.8. Existència d’altres recursos que faciliten la tasca educativa.

Entre els recursos didàctics, el professor podrà utilitzar els següents:− Llibre de text com a referència fonamental.1r ESO Valencià:llengua i literatura.Editorial Teide− L’explicació del professor quan siga estrictament necessària; si no ésimprescindible, millor que els alumnes mateixos vagen progressant enl’autoaprenentatge.− Material de reprografia: el caràcter de l’assignatura i el plantejamentmetodològic imposen l’ús constant d’una gran varietat de textos per a anàlisi icomentari, materials que s’obtindran per reprografia (textos, gràfics, quadres, taules...



– Visionat de programes de televisió sobre temes d’interés per a la matèria.– Llibres de lectura. La seua pretensió és acostar els alumnes al món delsllibres a través de textos atractius, de manera que la seua lectura siga interessant iplaent i es vaja desenvolupant en ells certa afició per aquesta. Així, es partirà de llibresde lectura pròxims als interessos i expectatives dels alumnes (literatura juvenil), per acontinuar la nostra marxa lectora acostant l’alumnat a determinats textos clàssicsadaptats a la seua edat. Tots els llibres que es treballen seran objecte d’observació, dereflexió i de crítica a l’aula.– Projecció i comentari de pel·lícules– Documentals:

Per la seua importància especial, destaquem la utilització habitual de les Tecnologiesde la Informació i la Comunicació (TIC), com un element transversal de caràcterinstrumental que constitueix un recurs didàctic amb unes possibilitats excepcionals.Les TIC estan cada vegada més presents en la nostra societat i formen partde la nostra vida quotidiana, i suposen un valuós auxiliar per a l’ensenyament que potenriquir la metodologia didàctica. Des d’aquesta realitat, considerem imprescindible laseua incorporació en les aules de Batxillerat, com a eina que ajudarà a desenvoluparen l’alumnat diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació, fins a la seuamanipulació, tractament i transmissió en diferents suports, a més de constituir-se com

50

un element essencial de comunicació. Les TIC ofereixen a l’alumnat la possibilitatd’actuar amb destresa i seguretat en la societat de la informació i la comunicació,aprendre al llarg de la vida i comunicar-se sense les limitacions de les distànciesgeogràfiques ni dels horaris rígids dels centres educatius. A més, pot utilitzar-les coma eina per a organitzar la informació, processar-la i orientar-la cap a l’aprenentatge, eltreball i l’oci.Un altre factor d’importància cabdal és la utilització segura i crítica de les TIC, tant peral treball com en l’oci. En aquest sentit, és fonamental informar i formar a l’alumnatsobre les situacions de risc derivades de la seua utilització, i com prevenir-les idenunciar-les.L’ús de les TIC implica aprendre a utilitzar equipaments i eines específics, la qual cosaimplica familiaritzar-se amb estratègies que permeten identificar i resoldre petitsproblemes rutinaris de programari i maquinari. Se sustenta en l’ús de diferents equips(ordinadors, tauletes, booklets, etc.) per a obtenir, avaluar, emmagatzemar, produir,presentar i intercanviar informació, i comunicar-se i participar en xarxes socials i decol·laboració a través d’internet.La incorporació de les TIC a l’aula contempla diverses vies de tractament que han deser complementàries:1. Com a fi en si mateixes: té com a objectiu oferir a l’alumnat coneixements idestreses bàsiques sobre informàtica, maneig de programes i manteniment bàsic(instal·lar i desinstal·lar programes; guardar, organitzar i recuperar informació;formatar; imprimir, etc.).2. Com a mitjà: el seu objectiu és traure tot el profit possible de lespotencialitats d’una eina que es configura com el principal mitjà d’informació icomunicació en el món actual.Amb caràcter general, es potenciaran activitats en les quals calga fer una lectura icomprensió crítica dels mitjans de comunicació (internet, televisió, cinema, vídeo,ràdio, fotografia, materials impresos o en format digital, etc.), en les quals prevalga eldesenvolupament del pensament crític i la capacitat creativa a través de l’anàlisi i laproducció de materials audiovisuals.En finalitzar l’Educació Secundària Obligatòria, els alumnes han de ser capaços decercar, emmagatzemar i editar informació, i interactuar mitjançant diferents eines (blogs, xats, correu electrònic, plataformes socials i educatives, etc.). En Batxillerat,hauran de consolidar i desenvolupar allò que han aprés i aprofundir en el dominid’aquestes eines.Quant a la utilització de les TIC en la matèria de Valencià: Llengua i Literatura, ésaquest un àmbit en què tenen cabuda des de la utilització de diapositives o vídeo, finsa la visualització o realització de presentacions; l’elaboració de treballs individuals ogrupals a partir de recursos multimèdia; la cerca i selecció crítica d’informació eninternet; la utilització de fulls de càlcul, processadors de text i altres programes desuport, fins al desenvolupament de blogs d’aula, el tractament d’imatges, etc.Les principals eines TIC disponibles i alguns exemples de les seues utilitats concretessón:1. Ús de processadors de text per a redactar, revisar ortografia, fer resums,afegir títols, imatges, hipervincles, gràfiques i esquemes senzills, etc.2. Ús de fulls de càlcul senzills de complexitat progressiva per a organitzarinformació (dades) i presentar-la de manera gràfica.3. Utilització de programes de correu electrònic.4. Usos i opcions bàsiques dels programes de navegació.5. Ús d’enciclopèdies virtuals (CD i www).

51

6. Ús de perifèrics: escàner, impressora, etc.7. Ús de programes de presentació de complexitat progressiva (PowerPoint,Prezzi, etc.): treballs multimèdia, presentacions creatives de textos, esquemes orealització de diapositives, com a suport a les exposicions públiques orals.8. Internet: cerca i selecció crítica d’informació.9. Elaboració de documents conjunts mitjançant eines de programes d’ediciósimultània (Drive, etc.).10. Utilització dels innombrables recursos i pàgines web disponibles.Per tant, s’ha d’aprofitar al màxim l’oportunitat que ofereixen les TIC per a obtenir,processar i transmetre informació. Ressaltem ací algunes dels avantatges d’utilització:− Realització de tasques de manera ràpida, còmoda i eficient.− Accés immediat a gran quantitat d’informació.− Realització d’activitats interactives.− Desenvolupament de la iniciativa i les capacitats de l’alumne.− Aprenentatge a partir dels propis errors.− Cooperació i treball en grup.− Alt grau d’interdisciplinarietat.− Flexibilitat horària.− Utilitat com a mesura d’atenció a la diversitat de l’alumnat.

12.ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Tenim planificades les següents:-Tenim previstes algunes eixides relacionades amb la matèria impartida, sobretot als cursos de 2n cicle de secundària: València (Fira del llibre, ciutat medieval...), Elx (Basílica de Santa Maria, banys àrabs...) Gandia (Palau ducal dels Borja, Monestir de la Valldigna...), Xàtiva (castell, nucli històric...) Alcoi (Cercle industrial, nucli històric...).


-Assistència a alguna obra de teatre programada per la UA.-Participar en la campanya Cinema en valencià organitzada per la UA-Promoure la participació en la revista del centre, la qual es publica íntegrament en valencià. -Possibles trobades amb autors d'alguna de les lectures plantejades. (A determinar amb les -editorial.-Viatges interdisciplinars amb els departament d'anglés(Londres).-Participació en concursos de relats i redacció que es programen per al llarg del curs (Sambori,- APA,etc.)- Per al 1r Cicle, és factible alguna eixida, relacionada amb la matèria, sense determinar encara, en la mesura que es vagen oferint per les diverses entitats o en la mesura de les nostres possibilitats. -Depenent de les ofertes culturals que es presenten en el curs, es realitzaran altres eixides o activitats amb la resta dels alumnes.


52

IES SANT VICENTPROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE 3r ESO


1. INTRODUCCIÓ





53




Així mateix, la lectura serà un instrument interessant per treballar els temes de lèxic, també inclososen el nostre currículum.

També cal destacar la introducció, a diferent nivell en tota l'etapa, de qüestions de tipussociolingüístic, dialectològic i històric, per tal que l'alumnat entenga l'origen del valencià i el sàpigasituar, com una llengua més, dins el context lingüístic europeu.Aquest és un aspecte molt important per poder combatre tot tipus de prejudicis lingüístics i perquècomprenguen la necessitat i la utilitat de dominar la pròpia llengua o, si més no, la llengua del llocon viuen; i més si tenim en compte que el nostre centre té una gran part d’alumnes novalencianoparlants i cada any rep una allau de nouvinguts de diferents punts del món que noconeixen la nostra realitat.

Per aconseguir tots aquests objectius, consideram que és molt útil que els professors de llengua femfeina de manera coordinada, si més no en el tractament igual de l’ortografia i la importància de lalectura per al desenvolupament intel·lectual de l’alumne/a.En començar aquest curs ens plantejam unasèrie d’objectius fonamentals com són: fomentar el domini bàsic de l'ús oral habitual del valencià entrel'alumnat de tota l'etapa i el gust per la lectura, tasca que ens sembla imprescindible per aconseguirl'assoliment dels coneixements fonamentals relacionats amb la llengua que s'haurà d'haver obtingut enfinalitzar l'Educació Secundària Obligatòria, la qual cosa no vol dir que deixem de banda els aspectes de lallengua escrita, com veurem més endavant.

És per aquesta raó que consideram primordial el fet d’insistir en l'aspecte de la llengua oral al 1r cicle, a fique en arribar al 2n cicle puguem aprofundir en altres aspectes lingüístics i ens puguem dedicar a corregir iperfeccionar l'ús de la llengua escrita. En aquest sentit cobren una importància cabdal les proves orals anivell de departament i fora de l’aula que l’any passat ja iniciàrem (sense obviar les diferents activitatsd’avaluació oral que ja es fan dins de l’aula).

Pel que fa a la lectura, element de pràctica habitual a classe, serà també objecte de treball individual del'alumnat, ja que els oferirem la possibilitat d'escollir entre algunes obres, sempre adequades a cada curs, al'hora de realitzar les lectures obligatòries o voluntàries i els treballs corresponents; així fomentarem el criteripersonal a l'hora de comentar el tipus de literatura que els sembla més interessant, afavorint així l'intercanvid'opinions i el debat sobre el tema.

54

Així mateix, la lectura serà un instrument interessant per treballar els temes de lèxic, també inclosos en elnostre currículum.També cal destacar la introducció, a diferent nivell en tota l'etapa, de qüestions de tipus sociolingüístic,dialectològic i històric, per tal que l'alumnat entenga l'origen del valencià i el sàpiga situar, com una llenguamés, dins el context lingüístic europeu.Aquest és un aspecte molt important per poder combatre tot tipus de prejudicis lingüístics i perquècomprenguen la necessitat i la utilitat de dominar la pròpia llengua o, si més no, la llengua del lloc on viuen;i més si tenim en compte que el nostre centre té una gran part d’alumnes no valencianoparlants i cada any repuna allau de nouvinguts de diferents punts del món que no coneixen la nostra realitat.

Per aconseguir tots aquests objectius, consideram que és molt útil que els professors de llengua fem feina demanera coordinada, si més no en el tractament igual de l’ortografia i la importància de la lectura per aldesenvolupament intel·lectual de l’alumne/a.


L’IES Sant Vicent està ubicat a la població de Sant Vicent del Raspeig amb uns 50.000 habitants, és el primerdels cinc instituts que exixteixen a la localitat, i el que únicament hi havia a l’antic pla d’estudis, on es podiaestudiar BUP i COU. Aquest fet ha creat una tendència per part de les famílies a voler inscriure els seus fillsal nostre centre. Malgrat tot, tenim adscrits tres col·legis de primària: CEIP Bec de l’Àguila, CEIP, Raspeig i CEIP MiguelHernández.El primer i l’últim porten dues línies d’ensenyament, pel que fa al programa lingüístic, PEV i PIP; el CEIPRaspeig aporta dues aules de PIP.De moment, el nostre institut és un dels que continua amb la línia de PEV, fet important per al posteriordesenvolupament de la nostra matèria: als alumnes de PEV el nivell de llengua és més alt que als de PIP, pertant, haurem de tenir-ho present a l’hora de marcar uns objectius i usar una metodologia.L’extracte social dels nostres alumnes es podria catalogar en un nivell mitjà, la qual cosa és rellevant perquèuna majoria tenen un ventall cultural molt ampli i els facilita l’adquisició de molts coneixements.Aquest any també s'han incorporal alumnes de L'Almàssera, nou col·legi d'on eixien 5 grups de sisé i no totscabien en el centre adscrit, molts d'ells van voler triar el nostre.Aquesta escola porta alumnes de PEV i PIP, s'han distribuït en les aules corresponents, atenent a la seuamodalitat lingüística.Cal remarcar que som el centre més gran de la població, aquest curs estarem al voltant de 1750 alumnes.Tindrem 6 unitats de 1r ESO, 7 unitats de 2n ESO, 7 unitats de 3r Eso, 5 unitats 4t ESO, 5 unitats de 1r Batx,5 unitats de 2n BATX, més els cicles formatius, la FPB i les classes del pla ÈXIT.




Joan Ramon Guijarro impartirà cinc segons de batxillerat, un d'ells amb tutoria i un quart d'ESO.Perfecte Ripoll impartirà dos primers de batxillerat, dos primers d'ESO i dos quarts d'ESO, und'ells amb tutoria.Sílvia Pastor farà classes a tres primers de batxillerat, un d'ells amb tutoria, dos primers d'ESO,tindrà una hora de repàs als alumnes pendents i portarà la direcció del departament.

55

Cèsar Moreno tindrà classes en quatre tercers d'ESO i tres segons d'ESO.Maria Roig impartirà classes en dos primers d'ESO, dos tercers d'ESO, tres grups de primer deFPB , tres grups de segon de FPB i dues hores del pla èxit.Esther Anduix portarà primersd'ESO, segond'ESO i quart d'ESO.Diana Balsera té un horari reduït de deu hores. Dos segons d'ESO i un tercer d'ESO.



L’educació secundària obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats que elspermetran:

a) Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als altres,practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàlegconsolidant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com a valorscomuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condiciónecessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupamentpersonal.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre aquests. Rebutjar ladiscriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal osocial. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre homes i dones, així com qualsevolmanifestació de violència contra la dona.

d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb elsaltres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes iresoldre pacíficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a, amb sentit crític,adquirir nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialmentles de la informació i la comunicació.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines, aixícom conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixementi de l’experiència.

g) Desenvolupar l’esperit creatiu i emprenedor i, a la vegada, desenvolupar actituds de confiança en unmateix, de participació, de sentit crític, d’iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre,planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en valencià i en castellà, textos i missatgescomplexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de les seues literatures.

i ) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

j ) Valorar la diversitat de cultures i societats i desenvolupar actituds de respecte envers la seua llengua,tradicions, costums, així com el patrimoni artístic i cultural.

k) Conéixer, valorar i respectar la cultura de la qual formen part la Comunitat Valenciana, així com la seuahistòria i el seu patrimoni artístic i cultural.

l ) Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, consolidar elshàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per a afavorir eldesenvolupament personal i social. Conéixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seuadiversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers

56

vius i el medi ambient, contribuint a la seua conservació i millora.

Els objectius de l'assignatura de valencià: llengua i literatura per aquest curs són: 1. Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d’un mateix,

per a participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a l’entesa i mediació entre persones deprocedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminació i estereotipslingüístics.

2. Aconseguir la competència comunicativa oral i escrita en castellà i en valencià per a comunicar-se ambels altres, per a aprendre (en la recerca i l’elaboració d’informació i en la transformació delsconeixements), per a expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre lesriqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.

3. Aconseguir la competència en castellà i valencià com a vehicles de comunicació parlada o escrita, per ala construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l’expressió i per a la seuaparticipació en les creacions culturals a fi que siga possible que, al final de l’educació secundàriaobligatòria, s’utilitzen normalment i correctament les dues llengües oficials.

4. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de lainformació i la comunicació per a obtindre, interpretar, elaborar i presentar en diferents formatsinformacions, opinions i sentiments diversos i per a participar en la vida social.

5. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment o per escrit, de manera coherent i adequada alscontextos acadèmic, social i cultural, i adoptar una actitud respectuosa i de cooperació.

6. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat acadèmica, social i cultural,valorar la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’un mateix i del món, iconsolidar hàbits lectors.

7. Comprendre, interpretar i valorar textos orals i escrits de diferents àmbits, tot tenint en compte finalitatsi situacions en què es produïxen i els elements verbals i no verbals que intervenen en la seua recepció.

8. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bàsics sobre les convencions dels gèneres,els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics, i valorar el coneixement del patrimoniliterari com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva.

9. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes d’úslingüístic per a comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequació, coherència, cohesió icorrecció.

10. Conéixer la realitat plurilingüe de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món actual, i valorar lesvarietats de la llengua i la diversitat lingüística del món com una riquesa cultural i personal.

11. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’úsde les llengües i participar activament en el control i avaluació del propi aprenentatge i el dels altres.

12. Buscar, consultar, citar i aplicar estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos, tant de fragmentscom d’obres completes i d’altres fonts d’informació per a adoptar una visió personal i crítica.

13. Utilitzar tant les fonts impreses com les digitals per a obtindre, seleccionar i transmetre informació i pertal de produir treballs acadèmics amb rigor, claredat i coherència.

14. Reflexionar, reconéixer i analitzar els diferents nivells de la llengua (fonològic, ortogràfic, morfològic,sintàctic, lexicosemàntic i textual) i els elements que hi pertanyen per a la producció, recepció iautocorrecció de textos.

15. Identificar la intenció comunicativa dels missatges orals i escrits, assenyalar els mecanismes de relació iestructura dins el text i entre el text i el seu context a fi de desenvolupar lectures crítiques dels missatgesque hi apareixen.

16. Valorar la importància d’utilitzar el registre lingüístic adequat a cada situació comunicativa.17. Promoure la capacitat de reflexió sobre la unitat del fet artístic i les relacions que s’establixen entre la

literatura i la resta de disciplines artístiques (cinema, pintura, música...).18. Comprendre els textos representatius de la literatura en valencià des de l’edat mitjana fins a l’actualitat,

reconéixer i valorar la seua intencionalitat, la relació amb el context sociocultural i les convencions delsgèneres com a part del patrimoni comú.

19. Aplicar tècniques i estratègies (resum, esquema, mapa conceptual, esborrany...) per a afavorirl’aprenentatge i optimitzar l’estudi.

57

3. COMPETÈNCIES

COMPETÈNCIA INDICADORS DESCRIPTORS


Cura de l’entorn mediambiental i dels éssers vius

- Interactuar amb l’entorn natural de manera respectuosa.

- Comprometre’s amb l’ús responsabledels recursos naturals per tal de promoure un desenvolupament sostenible.

- Respectar i preservar la vida dels éssers vius de l’entorn immediat.

- Prendre consciència dels canvis produïts per l’home en l’entorn natural i les repercussions que comporten per a la vida futura.

Vida saludable

- Desenvolupar i promoure hàbits de vida saludable pel que fa a l’alimentació i l’exercici físic.

- Generar criteris personals sobre la relació entre la visió social de l’estètica del cos humà i l’atenció saludable d’aquest.

La ciència en el dia a dia

- Reconéixer la importància de la ciència en la vida quotidiana pròpia.

- Aplicar mètodes d’anàlisi rigorosos per tal de millorar la comprensió de la realitat de l’entorn en distints àmbits (biològic, geològic, físic, químic, tecnològic, geogràfic…).

- Manejar els coneixement sobre ciència i tecnologia per a solucionar problemes, comprendre què passa al nostre voltant i respondre preguntes.

Maneig d’elements matemàtics

- Conéixer i usar els elements matemàtics bàsics: operacions, magnituds, percentatges, proporcions, formes geomètriques, criteris de mesurament i codificació numèrica, etc.

- Comprendre i interpretar la informació presentada en format gràfic.

- Expressar-se amb propietat en el llenguatge matemàtic.

Raonament lògic i resolució deproblemes

- Organitzar la informació emprant procediments matemàtics.

- Resoldre problemes seleccionant les dades i les estratègies apropiades.

- Aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida

58

quotidiana.


Comprensió: oral i escrita

- Comprendre el sentit dels textos escrits i els orals.

- Mantenir una actitud favorable cap a la lectura.

Expressió: oral i escrita

- Expressar-se oralment amb correcció, adequació i coherència.

- Usar el vocabulari, les estructures lingüístiques i les normes ortogràfiques i gramaticals adequades per a elaborar textos escrits i orals.

- Elaborar diferents tipus de textos de manera creativa i amb sentit literari.

Normes de comunicació

- Respectar les normes de comunicació en qualsevol context: mantenir el torn de paraula, escoltar atentament l’interlocutor…

- Manejar elements de comunicació noverbal, o en diferents registres, en les diverses situacions comunicatives.

Comunicació en altres llengües

- Entendre el context sociocultural i la història de la llengua per a fer-ne un ús millor.

- Mantenir converses en altres llengües sobre temes quotidians en diferents contextos.


- Produir textos escrits de diversa complexitat per a usar-los en situacions quotidianes o d’assignatures diverses.

Competència digital Tecnologies de la informació - Emprar fonts diferents per a buscar informació.


- Elaborar i fer publicitat de la informació pròpia derivada de la informació obtinguda per mitjà dels mitjans tecnològics.

59

Comunicació audiovisual

- Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per a transmetre informació diversa.


Ús de ferramentes digitals



- Aplicar criteris ètics en l’ús de les tecnologies.


Respecte per les manifestacions culturals pròpies i alienes

- Mostrar respecte pel patrimoni cultural mundial en els diferents vessants (artístic i literari, etnogràfic, cientificotècnic…), i per les persones que han contribuït a desenvolupar-los.

- Valorar la interculturalitat com a fontde riquesa personal i cultural.

- Apreciar els valors culturals del patrimoni natural i de l’evolució del pensament científic.

Expressió cultural i artística

- Expressar sentiments i emocions des de codis artístics.

- Apreciar la bellesa de les expressionsartístiques i de les manifestacions decreativitat i gust per l’estètica en l’àmbit quotidià.

- Elaborar treballs i presentacions ambsentit estètic.


Educació cívica i constitucional

- Conéixer les activitats humanes, adquirir una idea de la realitat històrica a partir de fonts diverses, i identificar les implicacions que té viure en un Estat social i democràtic de dret confirmat per una constitució.


Relació amb els altres - Desenvolupar la capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i treball i per a la resolució de conflictes.

- Mostrar disponibilitat per a la participació activa en els àmbits de participació establits.

- Reconéixer riquesa en la diversitat d’opinions i d’idees.

60

Compromís social

- Aprendre a comportar-se des del coneixement dels diferents valors.

- Concebre una escala de valors pròpiai actuar-hi amb conformitat.

- Evidenciar preocupació pels més desfavorits i respecte pels diferents ritmes i potencialitats.

- Involucrar-se o promoure accions amb una finalitat social.


Autonomia personal



- Ser constant en el treball superant lesdificultats.


Lideratge


- Encomanar l’entusiasme pel que s’hade fer i la confiança en la possibilitatd’aconseguir objectius.


Creativitat


- Configurar una visió de futur realistai ambiciosa.


Emprenedoria

- Optimitzar l’ús de recursos materialsi personals per a la consecució d’objectius.


- Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques i elsprojectes.


Aprendre a aprendre Perfil d’aprenent

- Identificar potencialitats personals com a aprenent: estils d’aprenentatge, intel·ligències múltiples, funcions executives…

- Gestionar els recursos i les motivacions personals en favor de l’aprenentatge.

- Generar estratègies per a aprendre endiferents contextos d’aprenentatge.

61

Ferramentes per a estimular el pensament

- Aplicar estratègies per a la millora del pensament creatiu, crític, emocional, interdependent…

- Desenvolupar estratègies que afavorisquen la comprensió rigorosa dels continguts.

Planificació i avaluació de l’aprenentatge

- Planificar els recursos necessaris i els passos que s’han de fer en el procés d’aprenentatge.

- Seguir els passos establits i prendre decisions sobre els passos següents en funció dels resultats intermedis.

- Avaluar la consecució d’objectius d’aprenentatge.

- Prendre consciència dels processos d’aprenentatge.

En la descripció del model competencial, incloem el marc de descriptors competencials ja que suposenuna reflexió i reconfiguració dels continguts des d’una perspectiva d’aplicació que permet l’entrenamentde les mateixes. Les competències no s’estudien ni s’ensenyen; s’entrenen. Hem de generar tasquesd’aprenentatge on els alumnes les apliquen al coneixement mitjançant metodologies d’aula actives.

Abordar cada competència de manera global en cada unitat didàctica és inabastable per la qual cosa cadauna es trenca en indicadors, grans pilars que permeten descriure-la d’una manera més precisa. Podemtrobar entre 3 i 6 indicadors per competència.

L’indicador continua sent encara massa general. Per això el trenquem en allò que hem anomenatdescriptors de la competència, que “descriuen” l’alumne o l’alumna competent en aquest àmbit. Per cadaindicador trobarem entre 3 i 6 descriptors redactats en infinitiu.

En cada unitat didàctica concretarem el descriptor en acompliments competencials redactats en tercerapersona de present indicatiu. L’acompliment serà l’aspecte concret de la competència que podrementrenar i avaluar de manera explícita en la unitat, serà concret i objectivable i haurà de marcar què hemd’entrenar i observar en les activitats dissenyades.

Per al seu desenvolupament partim d’un marc de descriptors competencials definit per al projecte iaplicable a tota assignatura i curs.

Respectant el tractament específic en algunes àrees, els elements transversals, com ara la comprensiólectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i lacomunicació, l’emprenedoria i l’educació cívica i constitucional es treballaran des de totes les àreespossibilitant i fomentant que el procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes siga el més completpossible. D’altra banda, el desenvolupament de valors presents també en totes les àrees ajudarà perquè els nostresalumnes aprenguen a desenvolupar-se des d’uns determinats valors que construïsquen una societat benconsolidada en la qual tots puguem viure.

La diversitat d’alumnes amb estils d’aprenentatge diferent, ens durà a treballar des de les diferentspotencialitats que tenen, basant-nos sempre en les seues fortaleses per a poder donar resposta a les seuesnecessitats.

En l’àrea de Valencià: llengua i literatura incidirem en l’entrenament de totes les competències de manera sistemàtica posant èmfasi en els descriptors més afins a l’àrea.

62


Des de l’àrea de Valencià: llengua i literatura es poden desenvolupar alguns aspectes d’aquesta competènciaen concret l’entrenament del raonament lògic i la cura de l’entorn ambiental. La utilització del mètodecientífic per a millorar la comprensió de continguts es també una eina que es pot manejar en la matèria.

Els descriptors que treballarem fonamentalment seran: • Prendre consciència dels canvis produïts per l’ésser humà en l’entorn natural i les repercussions per ala vida futura. • Manejar els coneixements sobre ciència i tecnologia per a solucionar problemes, comprendre el que ocorre

al nostre voltant i respondre preguntes.• Aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana.


La competència en comunicació lingüística s’entrena de forma explícita en el propi àmbit curricular, per tant,podríem incloure qualsevol dels descriptors d’aquesta competència, encara que voldríem destacar algunsaspectes més competencials que afavorisquen la transversalitat d’aquests.

Els descriptors que prioritzarem seran: • Mantindre una actitud favorable cap a la lectura.• Expressar-se oralment amb correcció, adequació i coherència.• Utilitzar el vocabulari adequat, las estructures lingüístiques i les normes ortogràfiques i gramaticals per a

elaborar textos escrits i orals. • Manejar elements de comunicació no verbal, o en diferents registres en les diverses situacions

comunicatives.• Entendre el context sociocultural i la història de la llengua per a fer-ne un ús millor.• Mantindre converses en altres llengües sobre temes quotidians en diferents contextos. • Utilitzar els coneixements sobre la llengua per a buscar informació i llegir textos en qualsevol situació.• Produir textos escrits de diversa complexitat per a usar-los en situacions quotidianes o en assignatures

diverses.

Competència digital

L’àrea de Valencià: llengua i literatura ha de contribuir a l’entrenament de la competència digital, tanrellevant i necessària en el context actual. La comunicació digital, suposa una forma de comunicació ques’entrenarà dins d’aquesta àrea de forma sistemàtica. El desenvolupament de processos comunicatiuseficaços en què s’utilitzen els continguts propis de l’assignatura és pilar fonamental per al desenvolupamentde la competència digital en els alumnes.

Per això, en aquesta àrea, treballarem els següents descriptors de la competència: • Emprar fonts diferents per a buscar informació. • Seleccionar l’ús de les diferents fonts segons la fiabilitat que presenten.• Elaborar i fer publicitat de la informació pròpia derivada de la informació obtinguda per mitjà dels mitjans

tecnològics. • Comprendre els missatges elaborats en codis diversos. • Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per a transmetre informació diversa. • Manejar ferramentes digitals per la construcció de coneixement. • Aplicar criteris ètics en l’ús de les tecnologies.


L’expressió de la llengua i el coneixement de diverses expressions culturals a través de la literatura facilitades de l’àrea el desenvolupament d’aquesta competència. Verbalitzar l’expressió d’emocions i sentiments ipoder descriure i apreciar manifestacions artístiques comporta un coneixement més profund i una estima per

63

les diferents expressions artístiques, per tant, la llengua és la forma en la que trobem el plaer i la comprensió.

En aquesta àrea, treballarem els següents descriptors: • Mostrar respecte pel patrimoni cultural mundial en els diferents vessants (artístic, literari, etnogràfic,

cientificotècnic...), i per les persones que han contribuït a desenvolupar-los.• Valorar la interculturalitat com una font de riquesa personal i cultural.• Expressar sentiments i emocions des de codis artístics. • Apreciar la bellesa de les expressions artístiques i les manifestacions de creativitat i gust per la estètica a

l’àmbit quotidià.• Elaborar treballs i presentacions amb sentit estètic.


Treballar amb altres, descobrir les diferències i establir normes per a la convivència afavorix eldesenvolupament de competències socials i cíviques. Des de l’ús de la llengua per a consensuar, establir iseguir normes de funcionament fins al seguiment de les normes de comunicació es pot entrenar en l’àrea deValencià llengua i literatura el desenvolupament d’aquesta competència.

Per aquesta raó, entrenarem els següents descriptors: • Aplicar els drets i els deures de la convivència ciutadana en el context de l’escola.• Mostrar disponibilitat per a la participació activa en els àmbits de participació establits.• Desenvolupar la capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i treball per a la resolució

de conflictes.• Reconéixer riquesa en la diversitat d’opinions i idees. • Concebre una escala de valors pròpia i actuar conforme a aquesta. • Involucrar-se o promoure accions amb una finalitat social.


El desenvolupament del sentit crític d’iniciativa i esperit emprenedor és de vital importància en qualsevolcontext educatiu perquè afavorisca l’autonomia dels alumnes i el desenvolupament d’habilitats personals pera emprendre accions innovadores en contextos acadèmics que després es podran extrapolar a situacionsvitals. En el propi estudi de l’assignatura l’alumne ha de reconéixer els seus recursos i desenvolupar hàbitsque puguen permetre superar dificultats en el treball i en la consecució de metes establides.

Els descriptors que entrenarem són: • Assumir les responsabilitats encomanades i donar-ne compte. • Ser constant en el treball superant les dificultats.• Gestionar el treball del grup coordinant tasques i temps.• Trobar possibilitats en l’entorn que altres no aprecien. • Dirimir la necessitat d’ajuda en funció de la dificultat de la tasca.• Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques.

Aprendre a aprendre

La competència de aprendre a aprendre es pot desenvolupar en l’àrea afavorint tasques que permetenl’autoconeixement de l’estudiant com a aprenent per a la millora dels seus processos d’aprenentatge. Enaquest sentit, l’àrea de Valencià llengua i literatura es presta de forma favorable a realitzar processosmetacognitius i d’adquisició de estratègies i estructures d’aprenentatge extrapolables a altres àrees icontextos. Treballarem els següents descriptors de forma prioritària: • Generar estratègies per a aprendre en diferents contextos d’aprenentatge. • Identificar potencialitats personals com a aprenent: estils d’aprenentatge, intel·ligències múltiples,

funcions executives...• Desenvolupar estratègies que afavorisquen la comprensió rigorosa dels continguts. • Gestionar els recursos i les motivacions personals en favor de l’aprenentatge.

64

• Avaluar la consecució d’objectius d’aprenentatge.

4.CONTINGUTS

Bloc 1: Escoltar i parlar

Continguts comuns amb llengua castellana i literatura • Gèneres dialogats de la comunicació oral, formals i espontanis, dels mitjans de comunicació social (col·loquis, debats d’opinió, taules redones, entrevistes, etc.). • Aplicació de tècniques d’escolta activa i ús del diàleg igualitari. • Responsabilitat i eficàcia en la resolució de tasques. • Assumpció de distints rols en equips de treball.• Adequació dels usos formals i informals al context. • Valoració de la conversa com a ferramenta de les habilitats socials, de mediació, d’expressió de la creativitat i de respecte per les opinions dels altres.• Creació del pensament de perspectiva. Foment de la solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat. • Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatius.• Característiques dels textos orals argumentatius. • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels textos expositius i argumentatius. • Ús de les tècniques de memorització i retenció de la informació: esquemes, resums i comentaris personals. • Utilització autònoma de diccionaris impresos i de manera guiada d’altres fonts d’informació. • Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la producció oral de textos expositius i argumentatius. • Aplicació de tècniques d’avaluació, autoavaluació i coavaluació en les produccions orals. • Utilització de guies i gravacions. • Selecció raonada dels productes que s’incloguen en el portfolio.• Coneixement dels estudis i professions vinculats als coneixements de l’àrea. • Autoconeixement d’aptituds i interessos. Procés estructurat de presa de decisions.

Continguts específics • Estudi, anàlisi i pràctica del debat: estructura habitual i moderador, tema, arguments, posicions inicials i finals, etc.• Estudi i aplicació dels procediments lingüístics de l’argumentació: tipus d’arguments, la refutació, la modalització, la reformulació, emfatització, etc.• Participació en intercanvis comunicatius dels àmbits acadèmic i social, especialment dels gèneres periodístics (col·loquis, debats d’opinió, taules redones, entrevistes, activitats de relació i dinamització, programes de mediació del centre, difusió de les activitats extraescolars, etc.). • Participació en reformulacions del missatge en contextos multilingües. • Aplicació de les característiques del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, economia i subjectivitat), dels principis de cooperació (aportar informació certa, de manera clara, breu i ordenada, etc.), de les habilitats socials en les formes de tractament i respecte apreses, especialment en situacions que propicien l’entrenament de l’assertivitat en el manteniment de les pròpies opinions, en la identificació dels estats d’ànim, etc. • Aplicació i avaluació de les propietats textuals en els intercanvis de comunicació oral (adequació, coherència, cohesió i correcció).• Aplicació, anàlisi i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals, corporals i paralingüístics: gesticulació, mirada, to, dicció, espai, etc.• Utilització de l’estàndard i d’un llenguatge no discriminatori. • Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals argumentatius (debats, col·loquis, tertúlies, taules redones, etc.).

65

• Anàlisi de la informació no verbal corporal (gestos, mirada, postura, contacte físic, etc.) i paralingüística (ladicció, l’accentuació, el ritme i el to de veu). • Aplicació de les estratègies de comprensió oral en els textos argumentatius (activació de coneixements previs, anticipació; manteniment de l’atenció, confirmació o rebuig d’hipòtesis; resolució de problemes de comprensió lèxica; reformulació, extracció i selecció d’informacions concretes presents en el text, etc.). • Producció de textos orals expositius i argumentatius (exposicions i explicacions a altres grups del mateix nivell educatiu o inferior, presentacions d’actes relacionats amb la vida acadèmica, debats d’opinió, assemblees de classe, entrevistes, etc.) i els que generen els aprenentatges i projectes de treball. • Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral en textos expositius i argumentatius: ordre, claredat i rigor en l’exposició, riquesa expressiva, tipus d’arguments, recursos d’emfatització, etc., prestant atenció a les interferències lingüístiques. • Detecció d’incoherències, repeticions de connectors, etc. Estudi i aplicació de l’estàndard oral formal.• Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals, corporals i paralingüístics (gestos, moviments, mirada, gestió de temps, espai, prosòdia i elocució). • Elaboració de presentacions orals: planificació (activació de coneixements previs i guió), documentació(fonts variades i en altres llengües), selecció i reorganització de la informació, textualització i avaluació (del’organització del contingut, dels recursos, dels elements no verbals corporals i paralingüístics i del procés).

Criteris d’avaluació.

BL1.1. Participar activament i respectuosament en intercanvis comunicatius reals o dramatitzats del’àmbit acadèmic i social sobre temes de l’actualitat pròxims als seus interessos, aportant argumentsraonats per a defensar les opinions pròpies de manera clara i ordenada, prestant atenció a lapronunciació i a la gestualitat, utilitzant el registre formal, les normes de cortesia i les estratègiesd’interacció oral.

BL1.2. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rols ambeficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent lesseues aportacions, així com utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, amb especialatenció als expositius (de manera autònoma) i als argumentatius (de manera guiada), propis del’àmbit personal, acadèmic i social, analitzant les característiques formals i de contingut i elselements no verbals, i utilitzant de manera autònoma les estratègies de comprensió oral adequades altext i al propòsit de l’escolta, per a formar-se una opinió pròpia.

BL1.4. Produir de forma oral, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professorat, textos formals delsàmbits acadèmic i social de temes relacionats amb el currículum i l’actualitat, especialment detipologia textual expositiva i argumentativa, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elementsno verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, i aplicant les propietatstextuals i la riquesa lèxica, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament.

BL1.5. Avaluar, amb la supervisió del professorat i la utilització de guies i enregistraments, lesproduccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència iclaredat, i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

BL1.6. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats alsconeixements del nivell educatiu, analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàriesper al desenvolupament i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generaralternatives davant de la presa de decisions vocacional.

Estàndards d’aprenentatge avaluables.

BL1.1.1. Participa en intercanvis comunicatius dels àmbits acadèmic i social sobre temes de l’actualitat opròxims als seus interessos.

BL1.1.2. Participa en intercanvis comunicatius utilitzant el registre formal, les normes de cortesia i elsestratègies d’interacció oral.

BL1.1.3. Participa en intercanvis comunicatius aportant arguments raonats per a defensar les opinionspròpies de manera clara i ordenada.

66

BL1.1.4. Participa en intercanvis comunicatius prestant atenció a la pronunciació i a la gestualitat.

BL1.2.1. Participa en equips de treball per a aconseguir metres comunes assumint diversos rols ambeficàcia i responsabilitat.

BL1.2.2. Participa en equips de treball per a aconseguir metes comunes donant suport a companys icompanyes, demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions.

BL1.2.3 Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes utilitzant el diàleg igualitari per aresoldre conflictes i discrepàncies.

BL1.3.1. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, amb especialatenció als expositius (de manera autònoma) i als argumentatius (de manera guiada), propis del’àmbit personal, acadèmic i social per a formar-se una opinió pròpia.

BL1.3.2. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents analitzant lescaracterístiques formals i de contingut i els elements no verbals

BL1.3.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents utilitzant demanera autònoma les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta.

BL1.4.1. Produïx, de forma oral, textos breus de diferents tipologies, dels àmbits personal, acadèmic isocial, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament.

BL1.4.2. Produïx, de forma oral, textos breus utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements noverbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat.

BL1.4.3. Produïx, de forma oral, textos breus aplicant les propietats textuals.

BL1.4.4. Produïx, de forma oral, textos breus amb riquesa lèxica.

BL1.5.1. Avalua, amb supervisió i ajuda, les produccions orals, atenent la quantitat, qualitat, rellevància,pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

BL1.6.1. Busca i selecciona informació rellevant sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculatsals coneixements del nivell educatiu.

BL1.6.2. Analitza els coneixements, habilitats i competències dels estudis i professions vinculats alsconeixements del nivell educatiu.

BL1.6.3. Compara les habilitats i competències que requerixen els estudis i professions vinculats alsconeixements del nivell educatiu amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternativesdavant de la presa de decisions vocacional.

Bloc 2: Llegir i escriure

Continguts comuns amb llengua castellana i literatura • Característiques bàsiques dels textos argumentatius: funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques,recursos verbals i no verbals, gèneres.• Reflexió sobre la importància de l’escriptura en el desenvolupament personal com a organitzador del pensament que facilita l’aprenentatge. • Selecció raonada dels textos produïts que s’inclouen en el portfolio. • Ús de tècniques de síntesi de la informació: mapa conceptual i resum de textos expositius. • Actuació eficaç en equips de treball: gestionar el temps, sentir-se motivat pels objectius compartits, intercanviar materials, assumir compromisos individuals, usar estratègies de supervisió i resolució de problemes, realitzar observacions i avaluacions del procés i del resultat, comunicar-se amb confiança, etc. • Recerca, localització i extracció d’informació en diferents tipus de textos i fonts documentals, en llengües diverses, i utilització de procediments per a la citació bibliogràfica. • Utilització de diferents tipus de biblioteques (aula, centre, pública, personal, virtual) per a obtindre

67

informació. • Utilitzar el pensament com un mitjà i un fi, per a la reflexió sobre la importància de la lectura i l’escriptura com a mitjans d’aprenentatge i de desenvolupament del sentit crític i de la creativitat. • Valoració de l’error com a oportunitat. Autoconeixement. • Valoració de fortaleses i debilitats. • Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. • Superació d’obstacles i fracassos. • Mostrar iniciativa, idees innovadores, perseverança i flexibilitat. • Utilització del pensament alternatiu. • Desenvolupament del sentit crític. • Ús de ferramentes digitals de recerca en pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades, etc., i visualització. • Aplicació d’estratègies de filtratge en la recerca de la informació. Emmagatzematge de la informació digitalen dispositius informàtics i serveis de la xarxa. • Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la recerca i el contrast d’informació. • Organització de la informació seguint diferents criteris. Disseny de presentacions multimèdia. • Escalat, rotació i retallada d’imatges. • Coneixement i ús de drets d’autor i llicències de publicació. • Ús de les ferramentes més comunes de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes, etc. • Utilització del correu electrònic i de mòduls cooperatius en entorns personals d’aprenentatge. Ús de servicisde la web social com ara blogs, wikis, fòrums, etc. • Adquisició d’hàbits i conductes per a la comunicació i la protecció de l’individu i per a protegir els altres deles males pràctiques com el ciberassetjament. • Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció d’aquest.

Continguts específics• Aplicació dels coneixements sobre les característiques bàsiques dels textos argumentatius a la comprensió, interpretació i anàlisi d’aquests: anàlisi de la situació comunicativa; identificació de la tipologia textual; identificació o generació de la tesi, els arguments i l’organització del contingut; localització o deducció d’informació explícita i implícita; identificació de punts de vista i distinció entre informació i opinió; anàlisi dels mecanismes gramaticals (modalització, etc.), de les relacions lèxiques i dels recursos expressius (paradoxa, hipèrbaton, etc.); interpretació de la informació contextual i no verbal, etc. • Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).• Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de lalectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre elcontingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) id’una ullada ràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia il’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar leshipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previsamb la informació del text); controlar la coherència interna del text (del contingut i de l’estructura, a travésde la reflexió al final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectesformals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats;resoldre problemes de comprensió lèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la formade la paraula, etc.). Després de la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor il’organització del contingut; sintetitzar la informació a través de resums i mapes conceptuals; localitzar odeduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícitai implícita, etc.); extraure conclusions sobre el sentit global del text. • Producció de textos escrits narratius (textos personals en un blog, etc.), descriptius (endevinalles, poemes descriptius, etc.), instructius (manual d’ús sobre ortografia i gramàtica, etc.), expositius (actes, treballs d’investigació, etc.), argumentatius (comentaris en blogs i altres llocs interactius en línia, valoracions dels llibres llegits, etc.), amb adequació, coherència, cohesió i correcció, d’acord amb les característiques pròpies

68

dels gèneres. • Ús d’estratègies de textualització o escriptura com a part del procés de producció escrita, amb la supervisió del professorat: redactar esborranys, usar diccionaris i gramàtiques, controlar la progressió de la informació, reescriure. Creació de textos escrits de caràcter argumentatiu, individuals i col·lectius, a partir de propostes que promoguen la creativitat i el gaudi personal, usant recursos lingüístics (paradoxa, hipèrbaton, etc.) i recursos del llenguatge no verbal (gràfics, etc.), i utilitzant ferramentes digitals d’edició i presentació de manera reflexiva i dialogada. • Aplicació del coneixement sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en l’escriptura de textos argumentatius. Ús d’estratègies de planificació com a part del procés d’escriptura, especialment en textos argumentatius: expressar com es vol que siga el text; generar idees i informacions (pròpies i de fonts documentals), ordenar la informació en paràgrafs amb tècniques diverses (mapes conceptuals, etc.), fer plansd’escriptura de manera guiada. • Ús de tècniques de selecció, organització i revisió del lèxic nou. • Ús de processadors de textos en l’escriptura: format de paràgraf; encapçalament, peu, notes, numeració; inserció de gràfics, etc. • Avaluació de les produccions pròpies o alienes com a part del procés d’escriptura, amb la supervisió del professorat, comparant el resultat amb el pla original, jutjant si el text respon a l’objectiu d’escriptura i analitzant l’adequació, coherència i cohesió, amb la finalitat de millorar els textos. • Revisió de produccions pròpies i alienes, identificant i corregint els errors ortogràfics, gramaticals i lèxics, d’acord amb les normes de correcció determinades per al nivell educatiu.• Reescriptura total o parcial dels textos escrits, corregint els errors en l’adequació, coherència, cohesió icorrecció detectats en el procés d’avaluació i revisió. • Ús de fonts de consulta impreses i digitals com a suport per a la revisió ortogràfica, gramatical i lèxica. • Planificació i realització, de manera reflexiva i dialogada, de projectes de treball individuals i en equip, sobre temes del currículum, amb especial interés per les obres literàries, o sobre temes socials, científics, culturals i literaris motivadors per a l’alumnat seguint les fases del procés: presentació (coneixement de l’objectiu del projecte, activació de coneixements previs, organització i planificació), recerca d’informació (planificació; obtenció, selecció, reorganització i posada en comú de la informació), elaboració del producte final (procés d’escriptura), presentació (exposició del producte final), avaluació (avaluació, autoavaluació i coavaluació del producte final i del procés d’elaboració del projecte). • Utilització, amb la supervisió del professorat, de les TIC en totes les fases del procés d’elaboració d’un projecte: localitzar, seleccionar, tractar, organitzar i emmagatzemar la informació; crear textos escrits o audiovisuals sense copiar els enunciats literals de les fonts; presentar el treball. • Reflexió, a través de l’escriptura d’un diari, sobre el procés d’aprenentatge i els coneixements de qualsevoltipus adquirits durant la realització d’un projecte de treball. Realització, formatat senzill i impressió dedocuments de text. Construcció d’un producte o d’una meta col·lectiu compartint informació i recursos.

Criteris d’avaluació

BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologiesdiverses (narratius, descriptius, instructius i, en especial, expositius de forma autònoma iargumentatius amb ajuda del professorat i dels companys), a través de l’anàlisi dels elements formalsi de contingut propis del nivell acadèmic, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequadesal text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i com suport a lestasques d’aprenentatge.

BL2.2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica i gramatical ilèxica del nivell educatiu, textos, en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, dediverses tipologies (narratius, descriptius, instructius i, en especial, expositius de forma autònoma iargumentatius amb ajuda del professorat i dels companys), aplicant les estratègies del procésd’escriptura, utilitzant un llenguatge no discriminatori.

BL2.3. Avaluar i revisar, amb la supervisió del professorat, els textos escrits propis o aliens, com a partdel procés d’escriptura, identificant els errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivelleducatiu, i resolent els dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos odigitals i altres fonts de consulta.

BL2.4. Sintetitzar textos orals i escrits expositius i argumentatius, utilitzant mapes conceptuals i resums,

69

seleccionant les informacions essencials, generalitzant informacions relacionades i elaborant un textcoherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original ni incloga interpretacionspersonals, per a usar la informació amb finalitats diverses segons la situació de comunicació.

BL2.5. Realitzar amb creativitat tasques i projectes de treball individuals o col·lectius, de forma reflexivai dialogada, sobre temes del currículum (amb especial interés per les obres literàries) o sobre temessocials, científics, culturals, seguint les fases del procés d’un projecte de treball, per a obtindre unproducte final original de caràcter expositiu o argumentatiu, contrastant les fonts d’informació,detallant les referències bibliogràfiques; fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectiusproposats, adaptar-lo a canvis i imprevistos transformant les dificultats en possibilitats, avaluar ambajuda de guies el procés i el producte final i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.

BL2.6. Realitzar projectes de treball individuals i en equips cooperatius, sobre temes del currículum (ambespecial interés per les obres literàries) o sobre temes socials, científics, culturals, buscant iseleccionant informació en mitjans digitals de forma contrastada; crear continguts per mitjàd’aplicacions informàtiques d’escriptori, i col·laborar i comunicar amb altres filtrant i compartintinformació i continguts digitals de forma segura i responsable.

BL2.7. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tindre iniciativa per a emprendre i proposar accionssent conscient es les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés durant el seudesenvolupament i actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives.


BL2.1.1. Interpreta textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, detipologies diverses per a construir el significat global del text i com suport a les tasquesd’aprenentatge.

BL2.1.2. Interpreta textos escrits a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis delnivell acadèmic.

BL2.1.3. Interpreta textos escrits utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i al’objectiu de la lectura.

BL2.2.1. Aplica les estratègies de planificació en el procés d’escriptura de textos de diverses tipologies,de forma autònoma o amb ajuda.

BL2.2.2. Escriu, amb adequació, coherència i cohesió pròpies del nivell educatiu, textos, en suportsdiversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies, de forma autònoma o ambajuda.

BL2.2.3. Escriu amb correcció ortogràfica i gramatical pròpies del nivell educatiu, textos, en suportsdiversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies, de forma autònoma o ambajuda.

BL2.2.4. Escriu amb correcció lèxica pròpia del nivell educatiu, textos, en suports diversos, dels àmbitspersonal, acadèmic i social, de diverses tipologies, de forma autònoma o amb ajuda.

BL2.2.5. Escriu textos utilitzant un llenguatge no discriminatori.

BL2.3.1. Avalua, amb ajuda, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés de revisió del’escriptura, identificant els errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu.

BL2.3.2. Avalua, amb ajuda, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés de revisió del’escriptura, identificant els errors de correcció (ortogràfica o gramatical) del nivell educatiu.

BL2.3.3. En el procés de revisió de textos escrits, resol els dubtes de forma reflexiva i dialogada, ambl’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta.

BL2.4.1. Sintetitza, utilitzant els procediments de síntesi adequats al nivell educatiu i a la tipologiatextual, seleccionant les informacions essencials, generalitzant informacions relacionades, textosorals i escrits expositius i argumentatius per a usar la informació amb finalitats diverses segons la

70

situació de comunicació.

BL2.4.2. Elabora un text coherent i cohesionat que no reproduïx literalment parts del text original niinclou interpretacions personals.

BL2.5.1. Realitza amb autonomia, sentit crític i originalitat projectes de treball de caràcter expositiu oargumentatiu, individuals o en equips cooperatius, sobre temes del currículum, seguint les fases delprocés d’elaboració (planificació, supervisió, avaluació i comunicació).

BL2.5.2. Contrasta la validesa de les fonts d’informació que utilitza en projectes de treball i detalla lesreferències bibliogràfiques;

BL2.5.3. Fa una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats, l’adapta a canvis iimprevistos i transforma les dificultats en possibilitats.

BL2.5.4. Avalua amb ajuda de guies, el procés i el producte final, i comunica de forma personal elsresultats obtinguts.

BL2.6.1. Realitza projectes de treball buscant i seleccionant informació en mitjans digitals a partir d’unaestratègia de filtratge de forma contrastada, la registra en paper de forma acurada o l’emmagatzemadigitalment en dispositius informàtics i servicis de la xarxa.

BL2.6.2. Col·labora i es comunica per a construir un producte o tasca col·lectiva, compartint informació icontinguts digitals i utilitzant les eines de comunicació TIC i entorns virtuals d’aprenentatge.

BL2.6.3. Realitza projectes de treball i crea continguts digitals (documents de text i presentacionsmultimèdia) per mitjà d’aplicacions informàtiques d’escriptori aplicant els diferents tipus dellicències.

BL2.6.4. Aplica bones formes de conducta en la comunicació en entorns virtuals, preveu i denuncia malespràctiques com el ciberassetjament i en protegix els altres.

BL2.7.1. Té iniciativa per a proposar i emprendre accions que contribuïsquen a realitzar, amb supervisió,de forma eficaç, tasques o projectes individuals o col·lectius.

BL2.7.2. Reconeix, amb supervisió, les seues fortaleses, les utilitza adequadament, identifica les seuesdebilitats i s’esforça per superar-les.

BL2.7.3. Manté, amb supervisió, la curiositat i l’interés durant tot el procés de realització de tasques oprojectes.

BL2.7.4. Actua amb flexibilitat davant d’obstacles i dificultats i busca, amb supervisió, solucions.

Bloc 3: Coneixement de la llenguatge

Continguts comuns amb llengua castellana i literatura• Ús del parèntesi, dels claudàtors, de la ratlla i de les cometes. • Ús de la cursiva. • Anàlisi morfosintàctica del subjecte agent, pacient i causa. • Anàlisi morfosintàctica del predicat i dels complements del verb: complement predicatiu, del complement de règim i del complement agent. • Classificació de l’oració simple segons la naturalesa del predicat: oracions atributives i predicatives actives (transitives –reflexives i recíproques– i intransitives), i passives; i segons l’actitud del parlant (modalitats oracionals). • Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les propietats textuals en textos argumentatius. • Anàlisi de la coherència textual: parts temàtiques constitutives dels textos argumentatius fonamentalment, i de la progressió temàtica; identificació d’idees principals i secundàries; resum, destacant la tesi explícita o

71

implícita defesa per l’autor i els arguments utilitzats; justificació de la progressió temàtica i de l’estructura, en funció de la intenció comunicativa. • Els orígens històrics de les llengües d’Espanya. • Reconeixement de les varietats geogràfiques de la llengua i dels trets diferencials bàsics.

Continguts específics • Els pronoms: reflexius i recíprocs. • Combinació de pronoms enclítics i proclítics. • El verb. Tipus (verbs transitius i intransitius, pronominals i preposicionals). • Les locucions i perífrasis verbals. • Valors del present. • Establiment del plural de noms propis, d’abreviatures, sigles i acrònims.• Incorreccions en formes de verbs impersonals. • L’escriptura d’abreviatures i sigles. • Ortografia de veus d’altres llengües. • Reconeixement i ús dels procediments de formació de paraules: composició, derivació, parasíntesi, sigles, acrònims i abreviatures. • Significat de neologismes i de préstecs lèxics atenent l’origen i procedència (veus ameríndies, basquismes, castellanismes, galleguismes, altres llengües.) i la manera d’incorporació en la llengua (xenismes, calcs semàntics).• El canvi semàntic. Causes i mecanismes (metàfora, metonímia). • Reconeixement de les relacions d’igualtat-semblança (camp semàntic i camp associatiu) i d’inclusió (hiperonímia i hiponímia) entre les paraules. • Anàlisi de la cohesió textual: connectors textuals d’explicació, causals, consecutius, condicional, etc.), mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques i relacions semàntiques (sinonímia; antonímia; hiponímia; hiperonímia; substitució lèxica per metàfores, metonímies, eufemismes, etc.), mecanismes de cohesió gramatical (repetició de construccions sintàctiques, dixi espacial i temporal, anàfores i catàfores, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics. • Anàlisi de l’adequació textual: tipologia textual, en funció de la finalitat del text i de la intenció del’emissor (funcions del llenguatge); relació existent entre l’emissor i el receptor; marques lingüístiques demodalització (dixi personal i social, impersonalització, verbs modals, adjectius qualificatius i lèxicconnotatiu, quantificació, grau de certesa, modalitat oracional, figures literàries valoratives –hipèrboles,ironia–, variació del registre, etc.) i de l’ús d’un llenguatge no discriminatori, en funció dels elements de lasituació comunicativa. Criteris d’avaluació

BL3.1. Identificar les diferents categories gramaticals que componen un text, establint la concordançaentre aquestes, classificar-les, analitzar-les morfològicament, reconeixent el paper gramatical,sintàctic i semàntic que exercixen en el discurs, i utilitzar-les correctament per a avançar en lacomprensió i creació de textos argumentatius.

BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpiesdel nivell educatiu.

BL3.3. Identificar els diferents procediments de creació del lèxic, propis del nivell, distingint entre elsmorfològics, els préstecs d’altres llengües, així com sigles, acrònims i abreviatures, per a enriquir elvocabulari.

BL3.4. Explicar el canvi semàntic que afecta el significat de les paraules i les seues causes, identificantels seus mecanismes (metàfora, metonímia) per a diferenciar els usos connotatius i denotatius delllenguatge; així com reconéixer les relacions d’igualtat-semblança (camp semàntic i camp associatiu)i d’inclusió (hiperonímia i hiponímia) que s’establixen entre les paraules per a captar el sentit globald’un text.

BL3.5. Analitzar morfosintàcticament l’oració simple, i classificar-la segons la naturalesa del predicat(oracions atributives, predicatives, actives, transitives, reflexives, recíproques, intransitives, passives,perifràstiques, reflexes i mitjanes) per a, de forma autònoma, expressar-se i redactar textosargumentatius de diverses modalitats oracionals amb més correcció i propietat.

BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos argumentatius i justificar si

72

complixen les propietats textuals adequades al nivell, per a, després d’un procés de reflexió, realitzarun ús adequat de la llengua.

BL3.7. Explicar els orígens històrics de les llengües d’Espanya i reconéixer les seues varietatsgeogràfiques, per a enriquir-se i desenvolupar una actitud respectuosa cap a la diversitat de la llenguai un entorn plurilingüe i pluricultural.


BL3.1.1. Identificar les diferents categories gramaticals que componen un text narratiu, descriptiu,instructiu, expositiu i argumentatiu; estabix la concordança entre aquestes i les classifica.

BL3.1.2. Identificar les diferents categories gramaticals les analitza morfològicament i reconeix el papergramatical, sintàctic i semàntic que exercixen en el discurs.

BL3.1.3. Crea i revisa textos narratius, descriptius, instructius, expositius i argumentatius utilitzantcorrectament les categories gramaticals.

BL3.2.1. Crea i revisa textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpiesdel nivell educatiu.

BL3.3.1. Identifica els diferents procediments de creació del lèxic, propis del nivell, per a enriquir elvocabulari.

BL3.4.1. Explicar el canvi semàntic que afecta el significat de les paraules i les seues causes, i identificaels seus mecanismes per a diferenciar els usos connotatius i denotatius del llenguatge

BL3.4.2. Reconéix les relacions d’igualtat-semblança i d’inclusió que s’establixen entre les paraules per acaptar el sentit global d’un text.

BL3.5.1. Identifica l’estructura de l’oració simple: subjecte, predicat i complements del verb, per a, deforma autònoma, expressar-se i redactar textos argumentatius de diverses modalitats oracionals ambmés correcció i propietat.

BL3.5.2. Analitza morfosintàcticament l’oració simple i la classifica segons la naturalesa del predicat pera, de forma autònoma, expressar-se i redactar textos argumentatius de diverses modalitats oracionalsamb més correcció i propietat.

BL3.6.1. Reconeix els elements de la comunicació que intervenen en textos narratius, descriptius,instructius, expositius i argumentatius.

BL3.6.2. Justifica si els textos complixen les propietats textuals pròpies del nivell educatiu, per a, desprésd’un procés de reflexió, realitzar un ús adequat de la llengua.

BL3.7.1. Reconeix les diferents llengües que conformen la realitat plurilingüe d’Espanya i d’Europa.BL3.7.2. Explica els trets de les llengües d’Espanya i d’Europa i n’establix la distribució geogràfica en la

lectura i l’audició de textos de diferents tipologies i àmbits.BL3.7.3. Explica els orígens històrics de les llengües d’Espanya i en reconeix les varietats geogràfiques

en la lectura i l’audició de textos de diferents tipologies i àmbits.

Bloc 4: Educació literària

Continguts comuns amb llengua castellana i literatura • Aproximació al coneixement d’altres mons (reals o imaginaris) a partir de la lectura. • Utilització, de manera progressivament autònoma i responsable, de diferents tipus de biblioteques (d’aula,

73

centre, pública, virtual). • Coneixement i respecte de les normes de funcionament, i consulta guiada de catàlegs digitals i en línia.

Continguts específics• Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, concordes amb el nivell, com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal. • Selecció de lectures de manera autònoma o a proposta del professor, de la biblioteca o d’altres àmbits (intercanvi, préstecs, compra, consulta en línia, etc.). • Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de textos literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjà d’aprenentatge i enriquiment personal.• Dramatització de textos literaris adaptats i adequats al nivell. • Anàlisi de les característiques expressives dels textos teatrals, relacionant-los amb el cine, la ràdio i la televisió. • Aplicació de tècniques teatrals i de lectura expressiva en veu alta i en dramatitzacions.• Tècniques d’elaboració de treballs personals, de creació i/o d’investigació senzilla i supervisada sobre una lectura realitzada. • Creació d’un portfolio de lectura que incloga una selecció de treballs individuals o en equip (cartells, fotografies, eslògans, videopoemes, fitxes de lectura, infografies, creacions a partir de ferramentes web, citacions i pensaments, etc.) i una fitxa de registre de les creacions (nom del treball, data i motiu de l’elaboració, objectius plantejats, context de realització, valoració i avaluació del resultat). • Foment de l’hàbit lector per mitjà de la participació en iniciatives que impulsen la realització de lectures amenes (club de lectors, ciberlectures, tertúlies literàries, pla lector del centre, etc.). • Connexió entre la literatura i la resta d’arts (música, pintura, cine, etc.) relacionant obres, personatges i temes universals: l’home en la naturalesa, el cant a la bellesa, el goig de viure, el temps fugitiu, estereotips femenins. Pervivència i evolució de personatges tipus, temes i formes a partir de la comparació d’obres, amb especial dedicació als relacionats amb la història de la cultura des de l’edat mitjana fins al segle XVIII. • Interpretació del sentiment humà implícit en les obres comparades. Introducció a la literatura de l’edatmitjana al Segle d’Or a partir dels textos d’autoria masculina i femenina. • Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius. Temes: l’home en la naturalesa, el cant a la bellesa, el goig de viure, el temps fugitiu, estereotips femenins, etc. Tòpics: locus amoenus, descriptio puellae, carpe diem, tempus fugit, ubi sunt?, etc. La literatura medieval. Característiquesgenerals. La lírica. La poesia trobadoresca. Les quatre grans cròniques. El teatre. El Misteri d’Elx. El Segle d’Or. Característiques generals. La lírica. Ausiàs Marc. La literatura religiosa i moralitzadora. La prosa humanista. La novel·la. Tirant lo Blanc. La poesia satírica. La valenciana prosa. La literatura de l’edat moderna. Renaixement, manierisme i barroc. Joan de Timoneda, Joaquim Aierdi i Lluís Galiana. • Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d’una selecció de textos en prosa i en vers. • La narració en prosa i en vers. • La lírica i els recursos mètrics en vers.• El teatre en prosa i en vers. • La literatura d’idees: aforismes i assaig. • Anàlisi senzilla de textos: localització del text en el seu context social, cultural i històric; identificació del’època literària; trets presents en el text; contingut (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes illenguatge literari i intenció de l’autor); figures retòriques: pla lexicosemàntic (al·legoria, oxímoron,paradoxa, apòstrofe, etc.), pla morfosintàctic (equívoc o dilogia, reduplicació, hipèrbaton, quiasme, etc.), plafònic (versificació, etc.).

Criteris d’avaluació

BL4.1. Realitzar lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos, triades lliurement o a proposta delprofessor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequatsal nivell, i aplicant-hi, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals.

BL4.2. Elaborar un dossier d’aprenentatge, amb una selecció de documents i creacions realitzats a partirde lectures, literàries i no literàries, pròximes als interessos de l’alumnat, de forma reflexiva i crítica.

BL4.3. Exposar, en suports diversos, orals i escrits, les conclusions crítiques i raonades sobre lesconnexions entre la literatura, les arts i la ciència, analitzant i comparant obres, personatges, temes i

74

tòpics universals, des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, en creacions de diferent naturalesa.

BL4.4. Analitzar un corpus de textos literaris, de l’edat mitjana al segle XVIII, seleccionats entorn d’untema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials delcontext sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere i realitzant un comentari deforma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació dejudicis personals.


BL4.1.1. Realitza lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos, triades lliurement o a proposta delprofessor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequatsal nivell, i aplicant-hi, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals.

BL4.2.1. Elabora un dossier d’aprenentatge, amb una selecció de documents i creacions realitzats a partirde lectures pròximes als interessos de l’alumnat, adequades al nivell, de forma reflexiva i crítica.

BL4.3.1. Exposa, en suports diversos, orals i escrits, les conclusions crítiques i raonades, sobre lesconnexions entre la literatura, les arts i la ciència, i analitzat i compara obres, personatges, temes itòpics universals, des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, en creacions de diferent naturalesa.

BL4.4.1. Analitza un corpus de textos literaris, de l’edat mitjana al segle XVIII, seleccionats entorn d’untema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura.

BL4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiquesdel gènere dels textos de l’edat mitjana al segle XVIII analitzats.

BL4.4.3. Realitza un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretesde l’anàlisi de textos literaris de l’edat mitjana al segle XVIII, per mitjà de la formulació de judicispersonals.


a) Organització de les unitats didàctiques

Unitat 1: ContingutsEstructura Continguts del currículum oficial Continguts del llibre Competències

de la unitat

Lectura BL.1. Producció de textos orals expositius i argumentatius (exposicions i explicacions a altres grups del mateix nivell educatiu o inferior, presentacions d’actes relacionats amb la vida acadèmica, debats d’opinió, assemblees de classe, entrevistes, etc.) i els que generen els aprenentatges i projectes de treball.BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre el contingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ullada

• Lectura del text: Ambel cor a la mà.• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Interpretar frases fetes.• Estructura d’un conte.Identificar plantejament, nuc i desenllaç.• Identificar sinònims.• Exposar un argument.

• Competència comunicació lingüística• Competència aprendre a aprendre• Consciència i expressions culturals• Competència

socials i cíviques

75

ràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtesde comprensió, contrastar els coneixements previs amb la informació del text); controlarla coherència interna del text (del contingut i de l’estructura, a través de la reflexió al final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensió lèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Després de la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informació a través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraure conclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries,fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre el contingut a través de la informació paratextual i d’una ullada ràpida a algunes parts del text; identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular; controlar la coherència interna del text; formular inferències i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensió lèxica amb ajuda del diccionari o sense. Després de la lectura:identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informació a través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes; extraure conclusions sobre el sentit global del text.

• Escriptura d’un conte.

76

BL.2. Producció de textos escrits narratius.Morfosintaxi BL.3. Anàlisi morfosintàctica del predicat i

dels complements del verb: complement predicatiu, complement de règim i complement agent.BL.3. Classificació de l’oració simple segons la naturalesa del predicat: oracions atributives i predicatives actives (transitives –reflexives i recíproques– i intransitives), i passives; i segons l’actitud del parlant (modalitats oracionals).

• Les categories gramaticals.• Mots variables i invariables.• El temps, el gènere, lapersona, el nombre i el mode de les paraules variables.• Tipus de paraules variables: substantius, determinants, pronoms,adjectius i verbs.• Tipus de paraules invariables: adverbis, conjuncions, preposicions i interjeccions.• Els sintagmes: sintagma nominal, complement nominal, sintagma adjectival, sintagma verbal, sintagma adverbial i sintagma preposicional.• L’oració: subjecte i predicat.• Tipus d’oracions:

copulatives, transitives i intransitives.

77

Unitat 1: RúbricaCriteri d’avaluació adaptat al contingut del llibre

Bàsic En progrés Competent

BL.2. Comprendre les idees principals i deduir la informació a partir del text.

Identifica el tema i les idees principals.

Identifica el tema, la relació entre les idees i laintenció del text.

Identifica el tema, la relació entre les idees i laintenció del text, ubicant-lo en relació a les característiques de la tipologia de text a la qualpertany.

BL.3. Aplicar els criteris de coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical i lèxica en l’elaboració de textos.

Aplica amb dificultats els criteris de coherència i cohesió bàsics amb algunes errades ortogràfiques i gramaticals. Incorpora algunes de les paraules noves treballades.

Aplica els criteris de coherència i cohesió ambpoques errades ortogràfiques i gramaticals, tot i que ambalguns dubtes. Incorpora progressivament les paraules noves treballades.

Aplica els criteris de coherència i cohesió ambcorrecció. Intenta incorporar de manera conscient les paraules noves treballades.

BL.3. Comprendre què són les categories gramaticals i ser capaç de transformar-les en un text.

Defineix amb dubtes lesdiferents categories i només és capaç de fer canvis puntuals en frases senzilles.

Defineix les diferents categories i és capaç d’aplicar alguns canvis en diferents tipus de textos.

Defineix amb claredat les diferents categories i les identifica i transforma en qualsevol tipus de text.

BL.3. Definir i identificar els diferents tipus de paraules en textos.

És capaç d’identificar lameitat o més de les paraules d’un text.

És capaç d’identificar la majoria de paraules d’un text.

És capaç d’identificar pràcticament totes les paraules d’un text.

BL.3. Identificar el sintagma nominal i verbal en frases i textosi els seus complements.

Té problemes per a identificar el sintagma nominal i verbal. Puntualment és capaç de relacionar els nuclis dels sintagmes amb els seus complements.

Identifica el sintagma nominal i verbal a frases itextos. Té dubtes per a relacionar els seus nuclis amb els complements.

Identifica els sintagma nominal i verbal a frases i textos. Relaciona els seus nuclis amb els complements que l’acompanyen, entenen la seua funció.

78

Unitat 2: ContingutsESTRUCTU

RACONTINGUTS DEL

CURRÍCULUM OFICIALCONTINGUTS DEL

LLIBRECOMPETÈN

CIES DELA UNITAT

Lectura BL.1. Producció de textos orals expositius i argumentatius (exposicions i explicacions a altres grups del mateix nivell educatiu o inferior, presentacions d’actes relacionats amb la vida acadèmica, debats d’opinió, assemblees de classe, entrevistes, etc.) i els que generen els aprenentatges i projectes de treball.BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre elcontingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ulladaràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previsamb la informació del text); controlar la coherència interna deltext (del contingut i de l’estructura, a través de la reflexióal final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensiólèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Desprésde la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del

• Lectura del text La variació diafàsica o funcional: els registres lingüístics.• Lectura del text Penja els guants, Butxana!• Inferència del significat de determinades paraulesdel text.• Comprensió del text:idees principals.• Exposar diferent tipus de situacions on s’usa el registre formal i informal.• Escriure un plantejament i un desenllaç d’un text proposat.

• Competènciacomunicació lingüística• Competènciaaprendre a aprendre• Competènciasocial i cívica

79

contingut; sintetitzar la informacióa través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraureconclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).BL.2. Producció de textos escrits narratius.

Lèxic i ortografia

BL.3. Ús del parèntesi, dels claudàtors, de la ratlla i de les cometes.BL.3. Reconeixement i ús dels procediments de formació de paraules: composició, derivació, parasíntesi, sigles, acrònims i abreviatures.

• Formació de paraules: derivació.• Definició. Família lèxica.• Prefixos gramaticals i lèxics.• Sufixos gramaticals ilèxics.• Formació de paraules: composició.• Tipus i categories decomposicions.• L’ús del guionet en els mots compostos.• El sistema vocàlic:Posició tònica i posició àtona.• Dígrafs, diftongs i hiats.

80





Identifica el tema, la relació entre les idees i la intenció del text.


BL.3. Identificar les diferents situacions comunicatives i els trets distintius de cada registre.

Identifica amb dificultats tots els elements dels diferents tipus de registre i en produeix exemples bàsics.

Identifica tots els elements dels diferents tipus de registre. És capaç d’elaborar actes comunicatius adaptats acada tipus de registre seguint un model.

Identifica tots els elements dels diferents tipus de registre sense cap tipus de dificultat. Éscapaç d’elaborar actes comunicatius diversificats atenent al tipus de registre propi delcontext en què es dóna.

BL.3. Reconéixer i usar els procediments de formació de paraules propis de la composició i la derivació.

Reconeix amb dificultats els sufixos i prefixos d’una mateixa família lèxica. Coneix els criteris i tipus de composició de paraulesperò dubta a l’hora d’aplicar-los.

Reconeix sense dificultats quasi tots els sufixos i prefixos d’una mateixa família lèxica. Coneix els criteris i tipus de composició de paraules i sap elaborar-ne exemples senzills.

Reconeix sense dificultats els sufixos i prefixos d’una mateixa família lèxica. Coneix elscriteris per a elaborar paraules mitjançant la composició i els aplica amb pocs dubtes.

BL.3. Reconéixer tots elstipus de grafies i la seua correspondència amb els sons. Saber distingir i pronunciar totes les vocals.

Reconeix amb dificultats totes les grafies i les relaciona amb els seus sons amb dubtes. Li costa pronunciar i distingir les vocals obertes de les tancades.

Reconeix totes les grafies i les relaciona amb els seus sons, amb algunes errades. Sap identificar les vocals obertes, tot i que li costa pronunciar-les.

Reconeix totes les grafiesi les relaciona amb els seus sons. Sap identificari pronunciar totes les vocals.

BL.3. Identificar i aplicara la separació sil·làbica els usos dels diftongs, hiats i dígrafs.

És capaç d’identificar iaplicar els usos dels diftongs, hiats i dígrafs amb molts dubtes.

És capaç d’identificar i aplicar els usos dels diftongs, hiats i dígrafs a la majoria de paraules.

És capaç d’identificar i aplicar els usos dels diftongs, hiats i dígrafs.

BL.3. Reconéixer tots elstipus de grafies i la seua correspondència amb els sons. Saber distingir i pronunciar totes les vocals.

Reconeix amb dificultats totes les grafies i les relaciona amb els seus sons amb dubtes. Li costa pronunciar i distingir les vocals obertes de les tancades.

Reconeix totes les grafies i les relaciona amb els seus sons, amb algunes errades. Sap identificar les vocals obertes, tot i que li costa pronunciar-les.

Reconeix totes les grafiesi les relaciona amb els seus sons. Sap identificari pronunciar totes les vocals.

81

Unitat 3: ContingutsEstructura Continguts del currículum

oficialContinguts del llibre Competèncie

s de la unitat

Lectura BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre elcontingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ulladaràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previsamb la informació del text); controlar la coherència interna deltext (del contingut i de l’estructura, a través de la reflexióal final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensiólèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Desprésde la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informacióa través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraureconclusions sobre el sentit global del text.

• Lectura del text La rebel·lió dels animals.

• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: enunciats verdaders i falsos.• Comprensió del text: idees principals.• Buscar mots a partir de definicions.• Trobar sinònims a paraules proposades.• Elaborar un argumenten relació amb un tema proposat.• Pensar i escriure un discurs argumentatiu antagònic.

• Competència comunicació lingüística

• Competència aprendre a aprendre

• Consciènciai expressions culturals

Comunicació BL.2. Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries,

• Tipus de text: el text narratiu. El tema.• L’estructura:

82

fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).BL.2. Producció de textos escrits narratius.BL.4. Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, concordes amb el nivell,com a base per a la formació de lapersonalitat literària i el gaudi personal.

plantejament, nuc i desenllaç.• Tipus de personatges:principals, protagonistes, antagonistes i secundaris.• El narrador: extern i intern.• El temps: lineal o discontinu.• L’espai.• Els gèneres: conte, rondalla, faula, llegenda i novel·la.



BL.2. Interpretar textos escrits de tipologia social a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivellacadèmic.

Identifica els elements bàsics del text narratiu i els descriu amb algunes incorreccions.

Identifica els elements del text narratiu i els descriu amb seguretat.

Identifica i classifica els elements del text narratiu i els aplica a les produccions pròpies.

BL.2. Distingir els tipus de narrador i la seua funció en el desenvolupament de l’acció narrativa.

Identifica els diferents tipus de narrador en textos senzills i és capaçde reproduir l’estil amb l’ajuda d’un model.

Identifica els diferents tipus de narrador en qualsevol text i utilitza els diferents estils de manera molt autònoma.

Identifica els diferents tipus de narrador i la intenció de cada estil i els aplica de manera creativa a les seues produccions pròpies.

BL.2. Descriure els tipus de personatges d’un text i saber construir cada tipologia per a enriquir un text.

Distingeix entre personatges principals, secundaris i antagònics iels construeix de manerabàsica en el propi text.

Distingeix entre personatges principals, secundaris i antagònics i els construeix de manera elaborada en el propi text.

Distingeix entre personatges principals secundaris i antagònics i els construeix de manera elaborada en el propi text, diferenciant també entre personatges redons i plans en funció de les necessitats narratives.

83



s de la unitat

Lectura BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre elcontingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ulladaràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previsamb la informació del text); controlar la coherència interna deltext (del contingut i de l’estructura, a través de la reflexióal final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensiólèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Desprésde la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informacióa través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraureconclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries,

• Lectura del text Història de la llengua.

• Inferència del significat de determinades paraules del text. • Comprensió del text: idees principals. • Relacionar el contingut del text amb elements quotidians i personals. • Identificació i reflexió sobre l’origen de les paraules.• Identifica en un mapal’espai geogràfic d’ús d’un seguit de llengüesromàniques.

• Competència comunicació lingüística• Competència aprendre a aprendre• Consciènciai expressions culturals•

Competència social i cívica

84

fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).BL.2. Revisió de produccions pròpies i alienes, identificant i corregint els errors ortogràfics, gramaticals i lèxics, d’acord amb les normes de correcció determinades per al nivell educatiu.

Morfosintaxi BL.3. Anàlisi morfosintàctica del predicat i dels complements del verb complement predicatiu, del complement de règim i del complement agent.

• El sintagma verbal.• Estructura i tipus de predicats. Tipus de complements. • Gramàtica del verb. Tipus de morfemes i temps verbals.• Les conjugacions i les perífrasis verbals.

Unitat 4: Rúbrica

Criteri d’avaluació adaptat al contingut del llibre


BL.2. Comprendre les idees principals i deduir la informació a partir deltext.




BL.3. Identificar en una oració el sintagma verbal, el nucli i les característiques gramaticals del verb.

Té problemes per a identificar el sintagma verbal i descriure tota lainformació gramatical del verb. Puntualment és capaç de relacionar els nuclis dels sintagmes amb els seus complements.

Identifica el sintagma verbal a frases i textos i descriu la majoria d’informació gramaticaldel verb sense problemes. Té dubtes per a relacionar els seus nuclis amb els complements.

Identifica el sintagma verbal a frases i textos i descriu la informació gramatical del verb. Relaciona els seus nuclisamb els complements que l’acompanyen, entenent la seua funció.

BL.3. Conjugar correctament el verb atenent a la seua ortografia i ús en el text.

Conjuga els verbs amb bastantes errades i té dificultats per a extraure’n les normes regulars.

Conjuga els verbs amb algunes errades i segueix les normes regulars.

Conjuga els verbs amb errades puntuals i anticipa les normes regulars.

85



s de la unitat

Lectura BL.1. Producció de textos orals expositius i argumentatius (exposicions i explicacions a altres grups del mateix nivell educatiu o inferior, presentacions d’actes relacionats amb la vida acadèmica, debats d’opinió, assemblees de classe, entrevistes, etc.) i els que generen els aprenentatges i projectes de treball.BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre elcontingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ulladaràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previsamb la informació del text); controlar la coherència interna deltext (del contingut i de l’estructura, a través de la reflexióal final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats;

• Lectura del text Cançó estiuenca.

• Lectura del text La mort, contada al nen del veïnat.• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió d’expressions.• Comprensió del text: interpretar el text poètic.• Rima i al·legoria de les paraules.• Debat en grup sobre la mort.• Escriure un poema.

• Competència comunicació lingüística• Competència aprendre a aprendre• Consciènciai expressions culturals

86

resoldre problemes de comprensiólèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Desprésde la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informacióa través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraureconclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).BL.2. Producció de textos escrits narratius.

Lèxic i ortgrafia

BL.3. Reconeixement de les relacions d’igualtat-semblança (camp semàntic i camp associatiu)i d’inclusió (hiperonímia i hiponímia) entre les paraules.BL.3. Aplicació de les regles generals d’accentuació.

• Els camps semàntics.• Definició i diferènciaamb la família de paraules.• Hipònims i hiperònims.• L’accentuació i la dièresi.• Tipus de paraules segons la síl·laba tònica.• Regles d’accentuació

i ús de la dièresi.



BL.1. Participar en converses i argumentar les opinions, tot respectant les opinions dels altres.

Participa escassament endebats o converses, amb opinions poc argumentades. No respecta les regles de cortesia sempre.

Participa en el debat o en la conversa, amb opinions poc argumentades. Respecta les regles de cortesia.

Participa en el debat o en la conversa i anima a participar als altres. Ofereix opinions argumentades. Respecta i ajuda a mantindre les regles de cortesia.

87

BL.2. Atribució de significat a l’escriptura poètica.

Reconeix la intenció literària del poema.

Reconeix i atribueix significat a la intenció literària del poema.

Fa inferències i hipòtesissobre el sentit del poema.

BL.3. Aplicar les normes d’accentuació i de la dièresi en exercicisi textos propis.

Coneix les normes d’accentuació i de la dièresi i vacil·la en la seua aplicació.

Coneix les normes d’accentuació i de la dièresi i les aplica a paraules aïllades i a textos, i les incorpora amb certes dificultats.

Coneix les normes d’accentuació i de la dièresi i les aplica a paraules aïllades i a textos, i les incorpora a la producció escrita espontània.

Unitat 6: ContingutsEstructura Continguts del currículum oficial Continguts del

llibreCompetències

de la unitat

88

Lectura BL.1. Elaboració de presentacions orals: planificació (activació de coneixements previs i guió), documentació (fonts variades i en altres llengües), selecció i reorganització de la informació, textualització i avaluació (de l’organització del contingut, dels recursos, dels elements no verbals corporals i paralingüístics i del procés).BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre el contingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ullada ràpida a algunes parts del text (principi i final,inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-nede noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previs amb la informació del text); controlar la coherència interna del text (del contingut i de l’estructura, a través dela reflexió al final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensió lèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Després de la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informació a través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraure conclusions sobre el sentit global del text.

• Lectura del text Dones saudites surten al volant per reclamar el seu dret a conduir.• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: identificar les idees principals.• Exposició oral sintetitzada d’una notícia escrita.• Redacció d’una noticia.

• Competència comunicació lingüística• Competència aprendre a aprendre• Consciència i expressions culturals• Competències

socials i cíviques

89

Comunicació

BL.2. Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escritsnarratius (memòries, fragments narratius en un blog, etc.), descriptius(descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió,fullets publicitaris, etc.).BL.2. Producció de textos escrits narratius (textos personals en un blog, etc.), descriptius (endevinalles, poemes descriptius, etc.), instructius (manual d’ús sobre ortografia i gramàtica, etc.), expositius (actes, treballs d’investigació, etc.), argumentatius (comentaris en blogs i altres llocs interactius en línia, valoracions dels llibres llegits, etc.), amb adequació, coherència, cohesió icorrecció, d’acord amb les característiques pròpies dels gèneres.

• Tipus de text: la notícia.• Gèneres i llenguatge periodístic.• Estructura d’una notícia.• Contingut d’una notícia. Les sis preguntes bàsiques del periodisme.• Estructura narrativa

d’una notícia: titular, entrada, cos.



BL.1. Presentar oralment una notícia demanera clara i ordenada.

És capaç de presentar una notícia seguint una pauta clara, tot i que no controla la mirada ni el volum de la veu. Gesticula poc amb algunes errades ortogràfiques i gramaticals.

És capaç de presentar unanotícia de manera bastantlliure, exposant les idees més importants i tenint un cert control de la mirada i la veu. Gesticulacorrectament i comet poques errades ortogràfiques i gramaticals.

És capaç de parlar sobre una notícia de manera autònoma, exposant clarament les idees principals i secundàries i controlant la mirada i la veu. Gesticula correctament i parla amb correcció.





BL.2. Identificar l’estructura i el contingut de la notícia iaplicar-ho a les produccions pròpies.

Identifica amb dificultats l’estructura i alguns dels continguts de diferents notícies i només les aplica de manera senzilla seguint un model donat.

Identifica l’estructura i lamajoria de continguts de diferents notícies i les aplica inspirant-se en un model donat.

Identifica l’estructura i els continguts de diferents notícies i les aplica de manera creativaa les produccions pròpies.

90

BL.3. Aplicar els criteris de coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical i lèxica en l’elaboració d’una notícia.

Aplica amb dificultats els criteris de coherència i cohesió bàsics amb algunes errades ortogràfiques i gramaticals. Respecta l’estructura narrativa d’una notícia i usa un llenguatge periodístic bàsic.

Aplica els criteris de coherència i cohesió ambpoques errades ortogràfiques i gramaticals, tot i que ambalguns dubtes. Respecta l’estructura narrativa d’una notícia i incorpora progressivament un llenguatge propi del periodisme.

Aplica els criteris de coherència i cohesió ambcorrecció. Respecta l’estructura narrativa d’una notícia i desenvolupa un llenguatge periodístic eficaç i adaptat a la intenció i la temàtica del text.



s de la unitat

91


• Lectura del text De la traïció que Na Renard tractà contra el rei.

• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Relacionar adjectius amb animals.• Seleccionar la millor síntesi del text.• Entonar i pronunciar bé un poema.• Escriure un diàleg i representar-lo a classe.• Fer un dibuix descriptiu de personatge seguint indicacions.

• Competència comunicació lingüística• Competència aprendre a aprendre• Consciència

i expressions culturals

Literatura BL.4. Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, concordes amb el nivell,com a base per a la formació de lapersonalitat literària i el gaudi personal.BL.4. Pràctica de diversos tipus

• Ramon Llull. Vida.• Obra: característiques, context històric i intenció.• Obres narratives, obres religioses i en

92

de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de textos literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjà d’aprenentatge i enriquiment personal. BL.4. Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius.Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d’una selecció de textos en prosa i en vers.BL.4. La narració en prosa i en vers.BL.4. La lírica i els recursos mètrics en vers.BL.4. Anàlisi senzilla de textos: localització del text en el seu context social, cultural i històric; identificació de l’època literària; trets presents en el text; contingut (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de l’autor); figures retòriques: pla lexicosemàntic (al·legoria, oxímoron, paradoxa, apòstrofe, etc.), pla morfosintàctic (equívoc o dilogia, reduplicació, hipèrbaton, quiasme, etc.), pla fònic (versificació, etc.).

vers.

Unitat 7: RúbricaCriteri d’avaluació adaptat al contingut delllibre


BL.4. Entendre el context històric i la intenció artística i personal de Ramon Llull,així com els trets característics de la seua obra literària.

Coneix els trets generals històrics i personals de Ramon Llull i sap classificar la seua obra segons que siga en prosa, religiosa o en vers.

Coneix la majoria de trets històrics i personals de Ramon Llull i sap classificar i definir els estils de cada tipus d’obra.

Coneix el context històric i la importància de l’obra de Ramon Llull i ho relaciona amb la seua intenció artística i personal a través dels diferents estils que va desenvolupar.

BL.4. Interpretar l’obra de Ramon Llull mitjançant el context històric i el seu estil personal, explicant-ne i situant les inferències de temes, personatges i

Té problemes per a explicar els elements bàsics de qualsevol obra de Ramon Llull amb el seu context històric i l’estil que el defineix.

Identifica els elements bàsics que situen les produccions de Ramon Llull en el seu context històric i en relació a les seues característiques com a autor inequívoc.

Identifica i relaciona els elements principals i secundaris de les produccions de Ramon Llull en el seu context històric i amb el seu estilpersonal.

93

característiques narratives.



s de la unitat

Lectura BL.1. Elaboració de presentacionsorals: planificació (activació de coneixements previs i guió), documentació (fonts variades i en altres llengües), selecció i reorganització de la informació, textualització i avaluació (de l’organització del contingut, dels recursos, dels elements no verbals corporals i paralingüístics i del procés).BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre elcontingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ulladaràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previsamb la informació del text); controlar la coherència interna deltext (del contingut i de l’estructura, a través de la reflexióal final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre

• Lectura del text La batalla de Muret ila mort del rei EnPere.

• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Relacionar adjectius amb personatges.• Fer una síntesi del text.• Preparar una crònica d’un succés i contar-la oralment.• Escriure una crònica.



94

aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensiólèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Desprésde la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informacióa través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraureconclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Producció de textos escrits narratius.

Literatura BL.4. Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, concordes amb el nivell,com a base per a la formació de lapersonalitat literària i el gaudi personal.BL.4. Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de textos literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjà d’aprenentatge i enriquiment personal. BL.4. Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius.BL.4. Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d’una selecció de textos en prosa i en vers.BL.4. La narració en prosa i en vers.BL.4. La lírica i els recursos mètrics en vers.BL.4. Anàlisi senzilla de textos: localització del text en el seu context social, cultural i històric; identificació de l’època literària; trets presents en el text; contingut (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de

• Les cròniques. Definició, precedents icaracterístiques.• Jaume I: característiques i intenció de la seua obra.• Bernat Desclot: característiques i intenció de la seua obra.• Ramon Muntaner: característiques i intenció de la seua obra.• Pere el Cerimoniós: característiques i intenció de la seua obra.

95

l’autor); figures retòriques: pla lexicosemàntic (al·legoria, oxímoron, paradoxa, apòstrofe, etc.), pla morfosintàctic (equívoc o dilogia, reduplicació, hipèrbaton, quiasme, etc.), pla fònic (versificació, etc.).BL.4. Les quatre grans cròniques.



BL.1. Presentar oralment una crònica de manera clara i ordenada.

És capaç de presentar una crònica seguint una pauta clara, tot i que no controla la mirada ni el volum de la veu. Gesticula poc amb errades ortogràfiques i gramaticals.

És capaç de presentar una crònica de manera bastant lliure, exposant les idees més importantsi tenint un cert control de la mirada i la veu. Gesticula correctament icomet poques errades ortogràfiques i gramaticals.

És capaç de parlar sobre una crònica de manera autònoma, exposant clarament les idees principals i secundàries icontrolant la mirada i la veu. Gesticula correctament i parla ambcorrecció.




Identifica el tema, la relació entre les idees i la intenció del text, ubicant-lo en relació a les característiques de la tipologia de text a la qual pertany.

BL.4. Identificar el tema, l’estructura i l’organització de la poesia.

Identifica el tema, l’estructura i l’organització de la poesia.

Reconeix i expressa el tema, distingeix l’estructura i l’organització de la poesia.

Reconeix i aplica estratègies per a comprendre el tema, l’estructura i l’organització de la poesia. Mostra interés per aquesta tipologia de text.

BL.4. Entendre el context històric i la intenció artística i personal dels diferents cronistes, així com els trets característiques de la seua obra literària.

Coneix els trets generalshistòrics i personals delsdiferents cronistes.

Coneix la majoria de trets històrics i personalsdels diferents cronistes.

Coneix el context històric i la importància de l’obra dels diferents cronistes.

BL.4. Interpretar l’obra dels cronistes mitjançantel context històric i el seu estil personal, explicant-ne i situant lesinferències de temes, personatges i característiques narratives.

Té problemes per a explicar els elements bàsics dels diferents cronistes amb el seu context històric i l’estil que els defineix.

Identifica els elements bàsics que situen les produccions dels diferents cronistes en el seu context històric i en relació a les seues característiques com a autors diferenciats.

Identifica i relaciona els elements principals i secundaris de les produccions dels diferents cronistes en el seu context històric i amb cada estil personal.

96



s de la unitat


• Lectura del text Plaer i amor, d’on gran desig s’origina.

• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Comprensió del text: enunciats verdaders i falsos.• Comprensió del text: interpretar el text poètic.• Entendre expressionsen sentit figurat.• Recitar un poema. • Escriure una carta poètica.



Literatura BL.4. Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, concordes amb el nivell,

• La literatura trobadoresca. Definició, precedents i

98

com a base per a la formació de lapersonalitat literària i el gaudi personal.BL.4. Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de textos literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjà d’aprenentatge i enriquiment personal.BL.4. Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius.BL.4. Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d’una selecció de textos en prosa i en vers.BL.4. La narració en prosa i en vers.BL.4. La lírica i els recursos mètrics en vers.BL.4. Anàlisi senzilla de textos: localització del text en el seu context social, cultural i històric; identificació de l’època literària; trets presents en el text; contingut (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de l’autor); figures retòriques: pla lexicosemàntic (al·legoria, oxímoron, paradoxa, apòstrofe, etc.), pla morfosintàctic (equívoc o dilogia, reduplicació, hipèrbaton, quiasme, etc.), pla fònic (versificació, etc.).BL.4. Aplicació de tècniques teatrals i de lectura expressiva en veu alta i en dramatitzacions.BL.2. La poesia trobadoresca. BL.2. Ausiàs March.

característiques.• El tema central: l’amor cortés.• Els gèneres trobadorescos.• Ausiàs March. Biografia i context històric.• Grups temàtics de la seua poesia: poemes d’amor, poemes morals, cants de mort ipoemes espirituals.

99



BL.2. Atribució de significat a l’escriptura poètica.

Reconeix la intenció literària del poema.

Reconeix i atribueix significat a la intenció literària del poema.

Fa inferències i hipòtesissobre el sentit del poema.

BL.4. Identificar el tema, l’estructura i l’organització de la poesia.

Identifica el tema, l’estructura i l’organització de la poesia.

Reconeix i expressa el tema, distingeix l’estructura i l’organització de la poesia.

Reconeix i aplica estratègies per a comprendre el tema, l’estructura i l’organització de la poesia. Mostra interés per aquesta tipologia de text.

BL.4. Entendre el context històric i les temàtiques pròpies de la poesia trobadoresca.

Coneix els trets generalshistòrics i personals de la poesia trobadoresca.

Coneix la majoria de trets històrics i personalsde la poesia trobadoresca.

Coneix el context històric i la importància de l’obra de la poesia trobadoresca.

BL.4. Interpretar l’obra d’Ausiàs March mitjançant el context històric i el seu estil personal, explicant-ne i situant les inferències detemes, personatges i característiques narratives.

Té problemes per a explicar els elements bàsics d’Ausiàs March amb el seu context històric i l’estil que el defineix en cadascun dels seus cicles temàtics.

Identifica els elements bàsics que situen les produccions d’Ausiàs March en el seu context històric i en relació a lesseues característiques a cadascun dels seus cicles temàtics.

Identifica i relaciona els elements principals i secundaris de les produccions d’Ausiàs March en el seu context històric i amb cadascun dels seus cicles temàtics.

100



s de la unitat

Competències bàsiques

BL.3. Reconeixement de les relacions d’igualtat-semblança (camp semàntic i camp associatiu)i d’inclusió (hiperonímia i hiponímia) entre les paraules.BL.3. Reconeixement i ús dels procediments de formació de paraules: composició, derivació, parasíntesi, sigles, acrònims i abreviatures.BL.3. Anàlisi morfosintàctica del predicat i dels complements del verb: complement predicatiu, complement de règim i complement agent.BL.3. Classificació de l’oració simple segons la naturalesa del predicat: oracions atributives i predicatives actives (transitives –reflexives i recíproques– i intransitives), i passives; i segons l’actitud del parlant (modalitats oracionals).BL.4. Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius.

• Identificar categories variables i invariables.• Definició de sintagma i derivació.• Identificar paraules compostes.• Estructura del text narratiu.• Identificar afixos i lexemes.• Identificar el narrador omniscient.• Comprendre una expressió de probabilitat.• Identificar verbs transitius.• Identificar hipònims.• Identificar errades d’accentuació.• Definició de notícia.• Identificar les afirmacions que es relacionen millor amb el tema del Llibre de les bèsties de Ramon Llull.• Identificar enunciats

falsos sobre la vida de Ramon Llull.

• Competència comunicació lingüística• Competència aprendre a aprendre• Consciènciai expressions culturals• Competència social i cívica• Sentit

d’iniciativa i esperit emprenedor

101



BL.3. Aplicar les normes ortogràfiques i morfosintàctiques treballades anteriorment.

Aplica les normes a la meitat de les activitats proposades.

Aplica les normes a més de la meitat de les activitats proposades.

Aplica les normes a la majoria de les activitats proposades.

BL.4. Identificar les definicions i propostes temàtiques que més s’aproximen a les tipologies de textos i temàtiques literàries treballades.

Identifica amb dificultats les definicions correctes enla meitat dels casos.

Identifica quasi totes les definicions i temàtiques proposades, relacionant-les amb els continguts presentats amb anterioritat.

Identifica les definicions i temàtiquesproposades, relacionant-les amb els continguts presentats amb anterioritat.

102

Unitat 11: ContingutsEstructura Continguts del currículum oficial Continguts del llibre Competències

de la unitat

Lectura BL.1. Producció de textos orals expositius i argumentatius (exposicions i explicacions a altres grups del mateix nivell educatiu o inferior, presentacions d’actes relacionats amb la vida acadèmica, debats d’opinió, assemblees de classe, entrevistes, etc.) i els que generen els aprenentatges i projectes de treball.BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura:establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre el contingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ullada ràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificarla tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previs amb la informació del text); controlar la coherència interna del text (del contingut i de l’estructura,a través de la reflexió al final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals)i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensió lèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Després de la lectura: identificar o deduir latesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informació a través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done

• Lectura del text Diccionari per a ociosos.

• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Interpretar correctament un text expositiu.• Identificar l’estructura d’un text narratiu.• Identificar les idees que pertanyen a la introducció i a les conclusions de cada text proposat.• Argumentar oralmentuna opinió pròpia.• Desenvolupar una opinió argumentada seguint un model donat.

• Competència comunicació lingüística• Competència aprendre a aprendre• Competènciessocials cíviques• Consciència i

expressions culturals

103

resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraure conclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).BL.2. Revisió de produccions pròpies i alienes, identificant i corregint els errors ortogràfics, gramaticals i lèxics, d’acord amb les normes de correcció determinades per al nivell educatiu.BL.2. Producció de textos escrits narratius.

Morfosintaxi

BL.3. El verb. Tipus (verbs transitius i intransitius, pronominals i preposicionals).BL.3. Anàlisi morfosintàctica del predicat i dels complements del verb: complement predicatiu, del complement de règim i del complement agent.

• Complement directe. Definició i atribucions pròpies. Substitució pronominal.• Complement indirecte.Definició i substitució pronominal.• L’atribut. Definició i tipologia. Substitució pronominal.

104



BL.1. Exposar oralment amb claredat una idea pròpia de manera ben argumentada i clara.

És capaç de parlar d’unaidea pròpia seguint una pauta clara, tot i que no controla la mirada ni el volum de la veu. Gesticula poc i comet errades ortogràfiques i gramaticals.

Exposa amb claredat, usant lèxic nou i exemplifica les raons d’una idea pròpia usant exemples útils per a refermar la seua posició.

Exposa amb adequació i coherència a l’objectiu establit i té cura dels aspectes no verbals en laseua exposició.Argumenta les raons d’una idea pròpia, anticipant i responent lesposicions contràries, usant exemples útils i concrecions adients.





BL.3. Aplicar els criterisde coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical i lèxica en l’elaboració de textos.

Aplica amb dificultats els criteris de coherènciai cohesió bàsics amb algunes errades ortogràfiques i gramaticals. Incorpora algunes de les paraules noves treballades.

Aplica els criteris de coherència i cohesió amb poques errades ortogràfiques i gramaticals, tot i que amb alguns dubtes. Incorpora progressivament les paraules noves treballades.

Aplica els criteris de coherència i cohesió amb correcció. Intenta incorporar de manera conscient les paraules noves treballades.

BL.3. Identificar els complements del verb i substituir-los pel pronom adequat.

Té problemes per a identificar els complements del verb. Puntualment és capaç derelacionar els complements amb el tipus de pronom que el pot substituir.

Identifica els complements del verb a frases i textos. Té dubtesper a relacionar els complements amb el tipus de pronom que el pot substituir.

Identifica els complements del verb a frases i textos. Relacionaels complements amb els pronoms que els poden substituir.

105

Unitat 12: ContingutsEstructur

aContinguts del currículum oficial Continguts del llibre Competències

de la unitat

Lectura BL.1. Aplicació de les característiques del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, economia i subjectivitat), dels principis de cooperación (aportar informació certa, de manera clara, breu i ordenada, etc.), de les habilitats socials en les formes de tractament i respecte apreses, especialment en situacions que propicien l’entrenament de l’assertivitat en el manteniment de les pròpies opinions, en la identificació dels estats d’ànim, etc.BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre el contingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ullada ràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificarla tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular(recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previs amb la informació del text); controlar la coherència interna del text (del contingut i de l’estructura, a través de la reflexió al final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensió lèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Després de la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de

• Lectura del text El Penyagolosa i el Montgó.

• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Interpretar correctament un text expositiu.• Completar afirmacions a partir deltext.• Situar en un mapa indrets geogràfics.• Descriure un paisatgeoralment.• Buscar i explicar mitjançant un text escrit els tipus de parcsnaturals que hi ha a la Comunitat Valenciana.

• Competència comunicació lingüística• Competència aprendre a aprendre• Competènciessocials cíviques• Competència

digital

106

l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informació a través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraure conclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).BL.2. Producció de textos escrits narratius.BL.2. Utilització del correu electrònic i de mòduls cooperatius en entorns personals d’aprenentatge. Ús de servicis de la web social com ara blogs, wikis, fòrums, etc. BL.2. Producció de textos escrits narratius.BL.3. Anàlisi de la cohesió textual: connectors textuals d’explicació, causals, consecutius, condicional, etc.), mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques i relacions semàntiques (sinonímia; antonímia; hiponímia; hiperonímia; substitució lèxica per metàfores, metonímies, eufemismes, etc.), mecanismes de cohesió gramatical (repetició de construccions sintàctiques, dixi espacial i temporal, anàfores i catàfores, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

Lèxic i ortografia

BL.3. Ús de les majúscules i accentuació de lletres majúscules.BL.3. Ús del punt i de la coma, delsdos punts i dels punts suspensius.

• La sinonímia. Definició i tipologia. Sinonímia parcial i total.• L’antonímia. Definició i tipologia. Antonímia complementària, gradual i recíproca.

107

• Ús de les majúscules i la puntuació.



BL.1. Descriure oralment un paisatge de manera clara i ordenada.

És capaç de parlar sobre un paisatge seguint una pauta clara, tot i que no controla la mirada ni el volum de la veu. Gesticula poc i comet errades ortogràfiques i gramaticals.

És capaç de parlar sobre un paisatge de manera bastant lliure, exposant les idees més importantsi tenint un cert control de la mirada i la veu. Gesticula correctament icomet poques errades ortogràfiques i gramaticals.

És capaç de parlar sobre un paisatge de manera autònoma, justificant elspunts forts i febles i controlant la mirada i la veu. Gesticula correctament i parla ambcorrecció.





BL.3. Aplicar els criterisde coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical i lèxica en l’elaboració de textos a partir de la informació proporcionada per un web.

Aplica amb dificultats els criteris de coherènciai cohesió bàsics amb algunes errades ortogràfiques i gramaticals. Incorpora lainformació obtinguda d’un web de manera pocclara.

Aplica els criteris de coherència i cohesió amb poques errades ortogràfiques i gramaticals, tot i que amb alguns dubtes. Incorpora la informació obtinguda d’un web de manera clara.

Aplica els criteris de coherència i cohesió amb correcció. Sintetitza, organitza i exposa la informació obtinguda d’un web de manera clara i coherent.

BL.3. Reconéixer les relacions d’igualtat-semblança i d’oposició-contrarietat entre paraules.

Identifica sinònims i antònims amb dificultatsi els usa puntualment per a enriquir les produccions textuals pròpies.

Identifica sinònims i antònims i els usa progressivament per a enriquir les produccions textuals pròpies.

Anticipa els possibles sinònims i antònims de paraules donades o que necessita i els usa progressivament per a enriquir les produccions textuals pròpies.

BL.3. Identificar i aplicar les normes de puntuació i d’ús de majúscules en exercicis i textos propis.

Identifica les normes de puntuació i les aplica amb dubtes als textos propis. Aplica amb correcció les normes d’ús de les majúscules a més de la meitat dels casos.

Identifica les normes de puntuació i les aplica alstextos, incorporant-les amb dificultats a la producció escrita espontània. Aplica amb correcció les normes d’ús de les majúscules a la majoria dels casos.

Identifica les normes de puntuació i les aplica a paraules aïllades i a textos, i les incorpora sense molts problemes a la producció escrita espontània. Aplica amb correcció les normes d’ús de les majúscules a tots els casos.

108



s de la unitat

Lectura BL.1. Producció de textos orals expositius i argumentatius (exposicions i explicacions a altres grups del mateix nivell educatiu o inferior, presentacions d’actes relacionats amb la vida acadèmica, debats d’opinió, assemblees de classe, entrevistes, etc.) i els que generen els aprenentatges i projectes de treball.BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre elcontingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ulladaràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previsamb la informació del text); controlar la coherència interna deltext (del contingut i de l’estructura, a través de la reflexióal final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensiólèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Desprésde la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informació

• Lectura del text Ací no paga ni Déu!.

• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Ordenar de manera cronològica uns fets narratius.• Debatre les implicacions de l’argument d’un text.• Escriure la continuació de l’obra proposada.


109

a través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraureconclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Producció de textos escrits narratius.

Comunicació BL.2. Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).BL.4. El teatre en prosa i en vers.

• Tipus de text: el text teatral.• Característiques i tipus de text dialogat.• Estructura. Actes, escenes. Introducció, nuc i desenllaç.• Tipus de personatges.Principal, col·laborador, decoratiu i simbòlic.• Elements que defineixen una representació. Director, actor i escenografia.• Els gèneres teatrals.

La tragèdia, la comèdia i el drama.











BL.2. Identificar els trets distintius que caracteritza el teatre i aplicar-los en les

Identifica els trets distintius que caracteritza el teatre i elsaplica puntualment a les

Identifica la majoria delstrets distintius que caracteritza el teatre i elsaplica progressivament a

Identificar els trets distintius que caracteritza el teatre i elsaplica a les produccions

110

produccions pròpies. produccions pròpies. les produccions pròpies. pròpies.

BL.3. Aplicar els criterisde coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical i lèxica en l’elaboració de textos teatrals.

Aplica amb dificultats els criteris de coherènciai cohesió bàsics amb algunes errades ortogràfiques i gramaticals. Incorpora alguns dels elements distintius de l’obra de teatre.

Aplica els criteris de coherència i cohesió amb poques errades ortogràfiques i gramaticals, tot i que amb alguns dubtes. Incorpora progressivament els elements distintius de l’obra de teatre.

Aplica els criteris de coherència i cohesió amb correcció. Intenta incorporar de manera conscient els elements distintius de l’obra de teatre.

111



s de la unitat

Lectura BL.1. Aplicació de les característiques del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, economia i subjectivitat), dels principis de cooperació (aportar informació certa, de manera clara, breu i ordenada, etc.), de les habilitats socials en les formes de tractament i respecte apreses, especialment en situacions que propicien l’entrenament de l’assertivitat en el manteniment deles pròpies opinions, en la identificació dels estats d’ànim, etc. BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre elcontingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ulladaràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previsamb la informació del text); controlar la coherència interna deltext (del contingut i de l’estructura, a través de la reflexióal final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensiólèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la

• Lectura del text La llengua dels valencians.• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Interpretar correctament un text expositiu.• Debat en grup sobre el contingut del text.• Recerca d’informacióper Internet i explicar-la mitjançant un text narratiu.



112

forma de la paraula, etc.). Desprésde la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informacióa través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraureconclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Producció de textos escrits narratius.BL.2. Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).BL.2. Utilització del correu electrònic i de mòduls cooperatiusen entorns personals d’aprenentatge. Ús de serveis de la web social com ara blogs, wikis, fòrums, etc.

Morfosintaxi BL.3. Anàlisi morfosintàctica del predicat i dels complements del verb: complement predicatiu, complement de règim i complement agent.

• El complement predicatiu. Definició i característiques. Pronoms que el substitueixen.Estructures lingüístiques del complement predicatiu.• El complement de règim verbal. Definició i característiques. Pronoms que el substitueixen. Estructures lingüístiques del complement predicatiu.• El complement circumstancial. Definició i característiques.

113

Pronoms que el substitueixen.Estructures lingüístiques del complement predicatiu.

114




Participa escassament endebats o converses, ambopinions poc argumentades. No respecta les regles de cortesia sempre.


Participa en el debat o enla conversa i anima a participar als altres. Ofereix opinions argumentades. Respecta i ajuda a mantindre les regles de cortesia.





BL.3. Aplicar els criteris de coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical ilèxica en l’elaboració detextos a partir de la informació proporcionada per un web.

Aplica amb dificultats els criteris de coherènciai cohesió bàsics amb algunes errades ortogràfiques i gramaticals. Incorpora la informació obtinguda d’un web de manera pocclara.

Aplica els criteris de coherència i cohesió amb poques errades ortogràfiques i gramaticals, tot i que amb alguns dubtes. Incorpora la informació obtinguda d’un web de manera clara.

Aplica els criteris de coherència i cohesió ambcorrecció. Sintetitza, organitza i exposa la informació obtinguda d’un web de manera clara i coherent.

BL.3. Identificar els diferents complements del verb, reconéixer la seua estructura i saber substituir-los pel pronom adequat.

Té problemes per a identificar els diferents complements del verb. Puntualment és capaç derelacionar els complements amb la seua estructura i amb el tipus de pronom que el pot substituir.

Identifica els diferents complements del verb a frases i textos. Té dubtesper a relacionar els complements amb la seua estructura i el tipus de pronom que el pot substituir.

Identifica els diferents complements del verb a frases i textos. Relacionaels seus diferents complements amb la seua estructura i el pronom que el pot substituir.

115


aContinguts del currículum oficial Continguts del llibre Competències

de la unitat

Lectura BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre el contingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ullada ràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificarla tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular(recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previs amb la informació del text); controlar la coherència interna del text (del contingut i de l’estructura, a través de la reflexió al final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensió lèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Després de la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informació a través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraure conclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Producció de textos escrits narratius.BL.2. Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries,

• Lectura del text El registre estàndardi el registre col·loquial.

• Lectura del text Fi deculs a Mallolca.

• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Interpretar correctament un text expositiu.• Comprensió del text: enunciats verdaders i falsos.• Escriure característiques del registre estàndard i formal.• Pensar en situacions en què s’use cada registre.• Redacció d’una història breu on hi hajapersonatges que usen registres diferents.

• Competència comunicació lingüística• Competència aprendre a aprendre• Competènciessocials i cíviques

116

fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).BL.3. Anàlisi de l’adequació textual: tipologia textual, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); relació existent entre l’emissor i el receptor; marques lingüístiques de modalització (dixi personal i social, impersonalització,verbs modals, adjectius qualificatius i lèxic connotatiu, quantificació, grau de certesa, modalitat oracional, figures literàries valoratives –hipèrboles, ironia–,variació del registre, etc.) i de l’ús d’un llenguatge no discriminatori, en funció dels elements de la situació comunicativa.

Lèxic i ortografia

BL.1. Utilització autònoma de diccionaris impresos i de manera guiada d’altres fonts d’informació.BL.2. Ús de ferramentes digitals derecerca en pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades, etc., i visualització.BL.3. L’escriptura d’abreviatures i sigles.BL.3. Reconeixement i ús dels procediments de formació de paraules: composició, derivació, parasíntesi, sigles, acrònims i abreviatures.

• El diccionari. Organització de la informació en un diccionari i les seues parts. Tipus i formats de diccionaris.• Les sigles, les abreviatures i els símbols.Definició i tipologia.• L’apòstrof i la contracció. Definició i normes d’ús.

117



BL.2. Comprendre les idees principals i deduirla informació a partir del text.




BL.3. Aplicar els criteris de coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical ilèxica en l’elaboració de textos.


Aplica els criteris de coherència i cohesió ambpoques errades ortogràfiques i gramaticals, tot i que amb alguns dubtes. Incorpora progressivament les paraules noves treballades.

Aplica els criteris de coherència i cohesió ambcorrecció. Intenta incorporar de manera conscient les paraules noves treballades.

BL.3. Entendre l’organització dels diccionaris i saber usar-los segons la seua tipologia i format.

Sap buscar paraules en el diccionari amb alguns dubtes. L’usa de manera puntual i nomésde suport a la comprensió lectora.

Sap buscar paraules en eldiccionari. L’usa sovint per a buscar paraules de la lectura i puntualment per a millorar l’expressió escrita.

Sap buscar paraules en eldiccionari. L’usa tant per a buscar paraules com per a millorar l’escriptura. Empra diferents tipus de diccionaris segons les seues necessitats.

BL.3. Identificar i aplicar les normes de l’apòstrof i la contracció en exercicis i textos propis.

Identifica les normes del’apòstrof i la contracció i les aplica amb dubtes a paraules aïllades.

Identifica les normes de l’apòstrof i la contracció iles aplica a paraules aïllades i als textos, incorporant-les amb dificultats a la producció escrita espontània.

Identifica les normes de l’apòstrof i la contracció i les aplica a paraules aïllades i a textos, i les incorpora sense molts problemes a la produccióescrita espontània.

118


oficialContinguts del llibre Competències

de la unitat

Lectura BL.1. Aplicació de les característiques del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, economia i subjectivitat), dels principis de cooperació (aportar informació certa, de manera clara, breu i ordenada, etc.), de les habilitats socials en les formes de tractament i respecte apreses, especialment en situacions que propicien l’entrenament de l’assertivitat en el manteniment de les pròpies opinions, en la identificació dels estats d’ànim, etc. BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de lalectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre elcontingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ullada ràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologiai l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previs amb la informació del text); controlar la coherència interna del text (del contingut i del’estructura, a través de la reflexióal final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensió lèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel

• Lectura del text Causes dels incendis forestals.

• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Comprensió del text: enunciats verdaders i falsos.• Realitzar un esquema amb la informació clau del text.• Exposició en grup del tema que tracta el text.• Redactar un text expositiu.

• Competència comunicació lingüística• Competència aprendre a aprendre• Competènciessocials i cíviques• Sentit


119

context, per la forma de la paraula, etc.). Després de la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informació a través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraure conclusions sobre el sentit global del text.

Comunicació

BL.2. Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).BL.2. Producció de textos escrits narratius.

• Tipus de text: el text expositiu. Definició i intenció comunicativa: informació i component didàctic.• Estructura dels textos expositius: introducció, desenvolupament i conclusió.• Tipus d’enfocament: comparatiu, descriptiu, de seqüència temporal o narratiu, de causa-efecte.• Recursos típics dels textos expositius: subtítols, lèxic especialitzat, gràfics…• Recursos lingüístics:

connectors, parèntesis, reformulacions, oracions de relatiu explicatives, aposicions, exemplificacions.

120



BL.1. Organitzar-se en grup i preparar una exposició on es facen aportacions, de manera clara i ordenada.

Li costa treballar en equip i respectar el torn de paraula a l’hora d’exposar en grup.

Treballa bé en equip i escoordina amb la resta per acotar la seua intervenció.

Treballa i ajuda als membres de l’equip. Sapcoordinar-se de manera dinàmica, improvisant sical per millorar la presentació o donar suport.





BL.3. Aplicar els criterisde coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical i lèxica en l’elaboració d’un text expositiu.

Aplica amb dificultats els criteris de coherènciai cohesió bàsics amb algunes errades ortogràfiques i gramaticals. Incorpora pocs dels recursos propis del text expositiu.

Aplica els criteris de coherència i cohesió amb poques errades ortogràfiques i gramaticals, tot i que amb alguns dubtes. Incorpora progressivament tots els tipus de recursos propis del text expositiu.

Aplica els criteris de coherència i cohesió amb correcció. Intenta incorporar de manera conscient els tipus de recursos propis del text expositiu.

121



s de la unitat

Lectura BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre elcontingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ulladaràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previsamb la informació del text); controlar la coherència interna deltext (del contingut i de l’estructura, a través de la reflexióal final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensiólèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Desprésde la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informacióa través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraureconclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Producció de textos escrits narratius.

• Lectura del text Lo crestià.

• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Aplicar el contingut del text a l’experiènciapersonal i quotidiana.• Debatre en un grup un tema proposat.• Preparar una crònica d’un succés i contar-la oralment.• Escriure un text sobre la joventut.



122

Literatura BL.4. Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, concordes amb el nivell,com a base per a la formació de lapersonalitat literària i el gaudi personal.BL.4. Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de textos literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjà d’aprenentatge i enriquiment personal.BL.4. Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius.BL.4. Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d’una selecció de textos en prosa i en vers.BL.4. La narració en prosa i en vers.BL.4. La lírica i els recursos mètrics en vers.BL.4. Anàlisi senzilla de textos: localització del text en el seu context social, cultural i històric; identificació de l’època literària; trets presents en el text; contingut (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de l’autor); figures retòriques: pla lexicosemàntic (al·legoria, oxímoron, paradoxa, apòstrofe, etc.), pla morfosintàctic (equívoc o dilogia, reduplicació, hipèrbaton, quiasme, etc.), pla fònic (versificació, etc.).BL.4. La literatura religiosa i moralitzadora.

• La literatura religiosai moralitzadora.• Definició, precedentsi característiques.• Francesc Eiximenis. Biografia i trets de la seua obra.• Sant Vicent Ferrer. Biografia i trets de la seua obra.

123











BL.4. Entendre el context històric i la intenció artística i personal dels diferents autors, així com els tretscaracterístiques de la seua obra literària.

Coneix els trets generalshistòrics i personals delsdiferents autors.

Coneix la majoria de trets històrics i personalsdels diferents autors.

Coneix el context històric i la importància de l’obra dels diferents autors.

BL.4. Interpretar l’obra de Francesc Eiximenis i sant Vicent Ferrer mitjançant el context històric i el seu estil personal, explicant-ne i situant les inferències detemes, personatges i característiques narratives.

Té problemes per a explicar els elements bàsics de l’obra de Francesc Eiximenis i sant Vicent Ferrer amb el seu context històric i l’estil que els defineix.

Identifica els elements bàsics que situen l’obra de Francesc Eiximenis i sant Vicent Ferrer en el seu context històric i en relació a les seues característiques com a autors diferenciats.

Identifica i relaciona els elements principals i secundaris de l’obra de Francesc Eiximenis i sant Vicent Ferrer en el seu context històric i amb cada estil personal.

124



s de la unitat

Lectura BL.1. Producció de textos orals expositius i argumentatius (exposicions i explicacions a altres grups del mateix nivell educatiu o inferior, presentacions d’actes relacionats amb la vida acadèmica, debats d’opinió, assemblees de classe, entrevistes, etc.) i els que generen els aprenentatges i projectes de treball. BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre elcontingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ulladaràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previsamb la informació del text); controlar la coherència interna deltext (del contingut i de l’estructura, a través de la reflexióal final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensiólèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Desprésde la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informació

• Lectura del text Espill o Llibre de les dones.

• Inferència del significat de determinades paraules del text.

• Escriure un text sobre el tema del poema.

• Comprensió del text: interpretació del llenguatge poètic.



125

a través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraureconclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Producció de textos escrits narratius.

Literatura BL.4. Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, concordes amb el nivell,com a base per a la formació de lapersonalitat literària i el gaudi personal.BL.4. Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de textos literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjà d’aprenentatge i enriquiment personal.BL.4. Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius.BL.4. Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d’una selecció de textos en prosa i en vers. BL.4. Anàlisi senzilla de textos: localització del text en el seu context social, cultural i històric; identificació de l’època literària; trets presents en el text; contingut (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de l’autor); figures retòriques: pla lexicosemàntic (al·legoria, oxímoron, paradoxa, apòstrofe, etc.), pla morfosintàctic (equívoc o dilogia, reduplicació, hipèrbaton, quiasme, etc.), pla fònic (versificació, etc.).BL.4. La poesia satírica.

• La literatura satírica imisògina. • L’escola Satírica Valenciana: context històric i trets característics.• Jaume Roig. Biografia i obra.• Sor Isabel de Villena.

Biografia i obra.

126

Unitat 18: RúbricaCriteri d’avaluació adaptat al contingut delllibre






BL.4. Entendre el context històric i la intenció artística i personal de Jaume Roig iSor Isabel de Villena, així com els trets característiques de la seua obra literària.

Coneix els trets generals històrics i personals de Jaume Roig i Sor Isabel de Villena.

Coneix la majoria de trets històrics i personals de Jaume Roig i Sor Isabel de Villena.

Coneix el context històric i la importància de Jaume Roig i Sor Isabel de Villena.

BL.4. Interpretar l’obra de Jaume Roig i Sor Isabel de Villena mitjançant el context històric i el seu estil personal, explicant-ne i situant les inferències de temes i característiques narratives.

Té problemes per a explicar els elements bàsics de l’obra Francesc Eiximenis i sant Vicent Ferrer ambel seu context històric i l’estil que els defineix.

Identifica els elements bàsics que situen l’obra de Francesc Eiximenis i sant Vicent Ferrer en el seu context històric i en relació a les seues característiques com a autors diferenciats.

Identifica i relaciona els elements principals i secundaris de l’obra de Francesc Eiximenis i santVicent Ferrer en el seu context històric i amb cada estil personal.

127



s de la unitat

Lectura BL.1. Aplicació de les característiques del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, economia i subjectivitat), dels principis de cooperació (aportar informació certa, de manera clara, breu i ordenada, etc.), de les habilitats socials en les formes de tractament i respecte apreses, especialment en situacions que propicien l’entrenament de l’assertivitat en el manteniment deles pròpies opinions, en la identificació dels estats d’ànim, etc.BL.1. Producció de textos orals expositius i argumentatius (exposicions i explicacions a altres grups del mateix nivell educatiu o inferior, presentacions d’actes relacionats amb la vida acadèmica, debats d’opinió, assemblees de classe, entrevistes, etc.) i els que generen els aprenentatges i projectes de treball.BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre elcontingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ulladaràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previsamb la informació del text); controlar la coherència interna deltext (del contingut i de

• Lectura del text Tirant lo Blanc.• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: argument.• Parlar sobre una situació de conflicte amb un company o una companya.• Escriure un text sobre un heroi real.



128

l’estructura, a través de la reflexióal final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensiólèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Desprésde la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informacióa través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraureconclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Producció de textos escrits narratius.

Literatura BL.2. Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de textos literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjà d’aprenentatge i enriquiment personal.BL.4. Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, concordes amb el nivell,com a base per a la formació de lapersonalitat literària i el gaudi personal.BL.4. Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius.BL.4. Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d’una selecció de textos en prosa i en vers.BL.4. Anàlisi senzilla de textos: localització del text en el seu context social, cultural i històric; identificació de l’època literària; trets presents en el text; contingut (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de

• La literatura cavalleresca.• Context històric: la narrativa de cavalleriesi la narrativa cavalleresca.• Curial i Güelfa. Autor, estructura i característiques.• Tirant lo Blanc. Autor, estructura i característiques.

129

l’autor); figures retòriques: pla lexicosemàntic (al·legoria, oxímoron, paradoxa, apòstrofe, etc.), pla morfosintàctic (equívoc o dilogia, reduplicació, hipèrbaton, quiasme, etc.), pla fònic (versificació, etc.).BL.4. Tirant lo Blanc.







BL.4. Saber diferenciar els relats de cavalleries de la literatura cavalleresca.

Té dubtes per a diferenciar tots els elements dels relats de cavalleries i la literatura cavalleresca.

Coneix i identifica la majoria de trets històrics i propis dels diferents estils.

Coneix i identifica els trets històrics i propis dels diferents estils.

BL.4. Identificar els trets característics i la temàtica de les obres Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc i relacionar-lo amb el seu context històric i estil literari.

Té problemes per a explicar els elements bàsics en les obres Curial e Güelfa i Tirantlo Blanc amb el seu context històric i l’estil que els defineix.

Identifica els elements bàsics que situen les obres Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc en el seu context històric i en relació a les seues característiques com a textos únics.

Identifica i relaciona els elements principals i secundaris en les obres Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc en el seu context històric i la seua aportació única.

130



s de la unitat


BL.3. Reconeixement i ús dels procediments de formació de paraules: composició, derivació, parasíntesi, sigles, acrònims i abreviatures.BL.3. Anàlisi morfosintàctica del predicat i dels complements del verb: complement predicatiu, complement de règim i complement agent.BL.3. Classificació de l’oració simple segons la naturalesa del predicat: oracions atributives i predicatives actives (transitives –reflexives i recíproques– i intransitives), i passives; i segons l’actitud del parlant (modalitats oracionals).BL.3. Anàlisi de la cohesió textual: connectors textuals d’explicació, causals, consecutius,condicional, etc.), mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques i relacions semàntiques (sinonímia; antonímia; hiponímia; hiperonímia; substitució lèxica permetàfores, metonímies, eufemismes, etc.), mecanismes de cohesió gramatical (repetició de construccions sintàctiques, dixi espacial i temporal, anàfores i catàfores, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.BL.4. Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius. BL.4. La literatura religiosa i moralitzadora.

• Identificar les substitucions pronominals correctes.Identificar atributs, geosinònims i falsos sinònims.• Identificar informació correcta sobre el text teatral.• Identificar complements predicatius i substitucions pronominals.• Definició d’entrada de diccionari.• Ús de l’article.• Definició i característiques del text expositiu.• Característiques de laliteratura cavalleresca.• Característiques de laliteratura religiosa i moral.• Intenció i trets distintius de Francesc Eiximenis i sant VicentFerrer.



131





Aplica les normes a mésde la meitat de les activitats proposades.


BL.4. Identificar i les definicions i propostes temàtiques que més s’aproximen a les tipologies de textos i temàtiques literàries treballades.

Identifica amb dificultats les definicions correctes en la meitat dels casos.

Identifica quasi totes les definicions i temàtiques proposades, relacionant-les amb els continguts presentats amb anterioritat.

Identifica les definicionsi temàtiques proposades,relacionant-les amb els continguts presentats amb anterioritat.

132



s de la unitat

Lectura BL.1. Producció de textos orals expositius i argumentatius (exposicions i explicacions a altres grups del mateix nivell educatiu o inferior, presentacions d’actes relacionats amb la vida acadèmica, debats d’opinió, assemblees de classe, entrevistes, etc.) i els que generen els aprenentatges i projectes de treball.BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre elcontingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ulladaràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previsamb la informació del text); controlar la coherència interna deltext (del contingut i de l’estructura, a través de la reflexióal final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensiólèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Desprésde la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informació

• Lectura del text I araquè?

• Lectura de text L’horòscop.• Comprensió del text: idees principals.Interpretar correctament un text expositiu.• Expressió oral: comunicar hipòtesis sobre el futur.• Redactar una predicció.

• Competència comunicació lingüística• Competència aprendre a aprendre

133

a través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraureconclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).

Morfosintaxi BL.3. Combinació de pronoms enclítics i proclítics.

• Combinació de pronoms febles. Ordre general. Regles de col·locació.• Particularitats ortogràfiques.• Quadre de

combinacions de dos pronoms.



BL.1. Presentar oralment una predicció de manera clara i ordenada.

És capaç presentar una predicció seguint una pauta clara, tot i que no controla la mirada ni el volum de la veu. Gesticula poc i comet errades ortogràfiques i gramaticals.

És capaç de presentar una predicció de manerabastant lliure, exposant les idees més importantsi tenint un cert control de la mirada i la veu. Gesticula correctament icomet poques errades ortogràfiques i gramaticals.

És capaç de parlar sobre una predicció de maneraautònoma, exposant clarament les idees principals i secundàries icontrolant la mirada i la veu. Gesticula correctament i parla ambcorrecció.





134

BL.3. Comprendre les regles i l’ortografia de lacombinació de pronoms febles correctament i aplicar-ho a les produccions pròpies.

Sovint es confon amb les regles per combinar pronoms i comet erradesortogràfiques i gramaticals. Només les aplica a exercicis proposats.

Té algunes dificultats a l’hora de combinar els pronoms tot i que ho fa amb poques errades ortogràfiques i gramaticals. Incorpora aquest coneixement progressivament a les produccions pròpies.

Només comet errades puntuals a l’hora de combinar els pronoms i ho fa amb molt poques errades ortogràfiques. Usa aquestes regles de manera natural en les produccions pròpies.



s de la unitat

Lectura BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre elcontingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ulladaràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previsamb la informació del text); controlar la coherència interna deltext (del contingut i de l’estructura, a través de la reflexióal final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensiólèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Després

• Lectura del text Els registres formals.

• Inferència del significat de paraules determinades.• Comprensió del text: idees principals.• Relacionar el contingut del text amb elements quotidians i personals.• Omplir una sol·licitud.

• Competència comunicació lingüística• Competència aprendre a aprendre• Consciènciai expressions culturals• Sentit


135

de la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informacióa través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraureconclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).BL.2. Producció de textos escrits narratius.

Lèxic i ortografia

BL.3. Significat de neologismes i de préstecs lèxics atenent a l’origen i la procedència (veus ameríndies, basquismes, castellanismes, galleguismes, altres llengües.) i la manera d’incorporació en la llengua (xenismes, calcs semàntics).

• Neologismes de forma i de significat.• Manlleus i calcs.• Barbarismes.• Normes ortogràfiques de la essa sorda.• Consonantisme i consonants oclusives• Regles ortogràfiques d’ús.







BL.3. Aplicar els criteris de coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical ilèxica en l’elaboració detextos. Exposar amb el

Aplica amb dificultats els criteris de coherència i cohesió bàsics amb algunes errades ortogràfiques i gramaticals. Incorpora

Aplica els criteris de coherència i cohesió ambpoques errades ortogràfiques i gramaticals, tot i que amb alguns dubtes.


136

registre adequat una sol·licitud.

algunes de les paraules noves treballades. Exposa una sol·licitud barrejant registres diferents.

Incorpora progressivament les paraules noves treballades. Exposa amb claredat usant majoritàriament el registre adequat.

Exposa amb claredat usant el registre adequat.

BL.3. Identificar els neologismes i barbarismes d’un text i reconéixer el seu origen i/o procés de formació.

Identifica gran part dels neologismes i barbarismes d’un text però sovint té dubtes delseu origen i/o procés de formació.

Identifica els neologismes i barbarismes d’un text amb pocs dubtes sobre elseu origen i/o procés de formació.

Identifica els neologismes i barbarismes d’un text totreconeixent el seu origeni/o procés de formació.

BL.3. Identificar i aplicar les normes ortogràfiques del consonantisme en exercicis i textos propis.

Identifica les normes del consonantisme i les aplica amb dubtes a paraules aïllades.

Identifica les normes del consonantisme i les aplica a paraules aïlladesi als textos, incorporant-les amb dificultats a la producció escrita espontània.

Identifica les normes delconsonantisme i les aplica a paraules aïlladesi a textos, i les incorporasense molts problemes a la producció escrita espontània.



s de la unitat

Lectura BL.1. Aplicació de les característiques del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, economia i subjectivitat), dels principis de cooperació (aportar informació certa, de manera clara, breu i ordenada, etc.), de les habilitats socials, especialment en les formes de tractament i respecte, en iniciar, mantindre i concloure els intercanvis comunicatius (saludar i acomiadar-se adequadament al context, disculpar-se i respondre a una disculpa, etc.), en les peticions deltorn de paraula, etc.BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre elcontingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules

• Lectura del text Decàleg de l’alimentació saludable.

• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.Interpretar correctament un text expositiu.• Debatre en grup i exposició col·lectiva.• Redacció sobre la dieta personal.


137

destacades, context) i d’una ulladaràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previsamb la informació del text); controlar la coherència interna deltext (del contingut i de l’estructura, a través de la reflexióal final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensiólèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Desprésde la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informacióa través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraureconclusions sobre el sentit global del text.

Comunicació BL.2. Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).BL.2. Producció de textos escrits narratius (textos personals en un blog, etc.), descriptius (endevinalles, poemes descriptius,etc.), instructius (manual d’ús sobre ortografia i gramàtica, etc.),

• El text instructiu. Definició i intenció deltext instructiu.• Característiques: brevetat, ordre, organització, claredat.

138

expositius (actes, treballs d’investigació, etc.), argumentatius (comentaris en blogs i altres llocs interactius en línia, valoracions dels llibres llegits, etc.), amb adequació, coherència, cohesió i correcció, d’acord amb les característiques pròpies dels gèneres.

139



BL.1. Organitzar-se en grup i preparar una exposició on es facen aportacions, de manera clara i ordenada.

Li costa treballar en equip i respectar el torn de paraula a l’hora d’exposar en grup.

Treballa bé en equip i es coordina amb la resta per acotar la seua intervenció

Treballa i ajuda als membres de l’equip. Sap coordinar-se de manera dinàmica, improvisant si cal per millorar la presentació odonar suport.




Identifica el tema, la relació entre les idees i la intenció del text, ubicant-lo en relació a les característiques de latipologia de text a la qual pertany.

BL.3. Aplicar els criteris de coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical ilèxica en l’elaboració d’un text expositiu.

Aplica amb dificultats els criteris de coherència i cohesió bàsics amb algunes errades ortogràfiques i gramaticals. Incorpora pocs dels recursos propis del text expositiu.

Aplica els criteris de coherència i cohesió amb poques errades ortogràfiques i gramaticals, tot i que ambalguns dubtes. Incorpora progressivament tots els tipus de recursos propis del text expositiu.

Aplica els criteris de coherència i cohesió amb correcció. Intenta incorporar de manera conscient els tipus de recursos propis del text expositiu.

140



s de la unitat

Lectura BL.1. Aplicació de les característiques del llenguatge conversacional (cooperació, espontaneïtat, economia i subjectivitat), dels principis de cooperació (aportar informació certa, de manera clara, breu i ordenada, etc.), de les habilitats socials, especialment en les formes de tractament i respecte, en iniciar, mantindre i concloure els intercanvis comunicatius (saludar i acomiadar-se adequadament al context, disculpar-se i respondre a una disculpa, etc.), en les peticions deltorn de paraula, etc.BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre elcontingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ulladaràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previsamb la informació del text); controlar la coherència interna deltext (del contingut i de l’estructura, a través de la reflexióal final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensiólèxica amb ajuda del diccionari o

• Lectura del text Per què els valencians parlem valencià?• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.Interpretar correctament un text expositiu.• Debatre en grup sobre un tema derivat del contingut del text.• Fer una redacció sobre el tema del text.



141

sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Desprésde la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informacióa través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraureconclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).BL.2. Producció de textos escrits narratius.

Morfosintaxi BL.3. Analitzar morfosintàcticament oracions coordinades, juxtaposades i oracions subordinades substantives, adjectives, adverbials pròpies i d’implicació lògica.

• L’oració composta. Definició.• Coordinació i tipus d’oracions coordinades.• Subordinació. Substantives, de relatiui adverbials.• Juxtaposició.

142






Identifica el tema, la relació entre les idees ila intenció del text, ubicant-lo en relació a les característiques de la tipologia de text a laqual pertany.

BL.3. Aplicar els criteris de coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical i lèxica en l’elaboració de textos.




BL.3. Analitzar morfosintàcticament oracions coordinades, juxtaposades i d’oracions subordinades per expressar-se i redactar textos amb major correcció i propietat.

Té dubtes per a analitzar morfosintàcticament oracions compostes i classificar-les segons la seua funció.

Identifica gran part de les oracions compostes i les classifica correctament. Incorpora aquest coneixement progressivament a les produccions pròpies.

Identifica les oracions compostes i les classifica correctament. Incorpora aquest coneixement a les produccions pròpies demanera acurada.

143


aContinguts del currículum

oficialContinguts del llibre Competències

de la unitat

Lectura BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre elcontingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ulladaràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previsamb la informació del text); controlar la coherència interna deltext (del contingut i de l’estructura, a través de la reflexióal final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensiólèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Desprésde la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informació a través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraure conclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries,

• Lectura del text Entrevista a Joan Garcés.

• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Interpretar correctament un text expositiu.• Comprensió del text: enunciats verdaders i falsos.• Buscar informació i ferun resum sobre el 25 d’Abril.• Elaborar un guió d’entrevista, transcriure’l i redactar un text per a recollir-ne la informació.

• Competència comunicació lingüística• Competència aprendre a aprendre• Competènciessocials i cíviques• Competència

digital

144

fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).BL.2. Producció de textos escrits narratius.BL.2. Utilització del correu electrònic i de mòduls cooperatiusen entorns personals d’aprenentatge. Ús de serveis de la web social com ara blogs, wikis, fòrums, etc.

Lèxic i ortografia

BL.3.4. Explicar el canvi semàntic que afecta el significat de les paraules i les seues causes, identificant els seus mecanismes (metàfora, metonímia) per a diferenciar els usos connotatius i denotatius del llenguatge; reconéixer les relacions d’igualtat-semblança (camp semàntic i camp associatiu) i d’inclusió (hiperonímia i hiponímia) que s’estableixen entreles paraules per a captar el sentit global d’un text.

• Comparacions: definició, estructura i tipus. • Locucions i frases fetes. Definició i tipologia.• Refranys. Definició i ús.• Les alveolars. Tipus: sordes i sonores. Normes ortogràfiques.

145



BL.2. Comprendre una infografia i els elements que la configuren: gràfics, imatges, nombres, text, taules i mapes.

Identifica el tema i la informació principal de la infografia.

Identifica el tema, la informació principal i la secundària explicada en els diferents elements que conformen la infografia.

Identifica el tema i tota la informació que exposa la infografia, aixícom la intenció i la relació entre els diferents elements que en formen part.

BL.2. Identificar l’estructura i el contingut de l’entrevistai elaborar un qüestionariadequat al tipus de persona entrevistada i la intenció de l’entrevista.

Identifica amb dificultats l’estructura i el contingut d’una entrevista. Només les aplica de manera senzilla seguint un model donat.

Identifica l’estructura i la majoria dels continguts d’una entrevista i les aplica en l’elaboració d’un qüestionari inspirant-se en un model donat.

Identifica l’estructura i els continguts d’una entrevista i les aplica de manera creativa en la preparació d’un qüestionari.





BL.3. Identificar i saber usar comparacions, locucions, frases fetes i refranys per a enriquir les produccions pròpies.

Li costa identificar els refranys i les frases fetes. Incorpora puntualment comparacions i locucions en el seus textos.

Li costa identificar alguns refranys i frases fetes. Incorpora progressivament comparacions, frases fetes i locucions en els seus textos.

Li costa identificar alguns refranys. Incorpora de manera conscient tot aquest lèxic a les produccions pròpies.

BL.3. Conéixer i aplicarles normes ortogràfiquessobre l’ús de les consonants alveolars en exercicis i textos propis.

Coneix les normes d’ús de les consonants alveolars i les aplica amb dubtes a paraules aïllades.

Identifica les normes de les consonants alveolars i les aplica a paraules aïllades i als textos, incorporant-les amb dificultats a la produccióescrita espontània.

Identifica les normes de les consonants alveolars i les aplica a paraules aïllades i a textos, i les incorpora sense molts problemes a la producció escrita espontània.

146

Unitat 26: ContingutsEstructura Continguts del currículum oficial Continguts del

llibreCompetències

de la unitatLectura BL.1. Producció de textos orals

expositius i argumentatius (exposicions i explicacions a altres grups del mateix nivell educatiu o inferior, presentacions d’actes relacionats amb la vida acadèmica, debats d’opinió, assemblees de classe, entrevistes, etc.) i els que generen els aprenentatges i projectes de treball. BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre el contingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ullada ràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificarla tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previs amb la informació del text); controlar la coherència interna del text (del contingut i de l’estructura,a través de la reflexió al final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals)i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensió lèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Després de la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informació a través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes

• Lectura del text Existeix la perfecció?

• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: idees principals.• Comprensió del text: enunciats verdaders i falsos.• Explicar el significat d’expressions donades.• Exposar oralment un consell.• Redacció sobre una opinió personal.

• Competència comunicació lingüística• Competència aprendre a aprendre• Competències socials i cíviques• Sentit


147

(aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraure conclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Producció de textos escrits narratius (textos personals en un blog, etc.), descriptius (endevinalles, poemes descriptius, etc.), instructius (manual d’ús sobre ortografia i gramàtica, etc.), expositius (actes, treballs d’investigació, etc.), argumentatius(comentaris en blogs i altres llocs interactius en línia, valoracions dels llibres llegits, etc.), amb adequació, coherència, cohesió i correcció, d’acord amb les característiques pròpies dels gèneres.

Comunicació

BL.2. Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).BL.2. Producció de textos escrits narratius (textos personals en un blog, etc.), descriptius (endevinalles, poemes descriptius, etc.), instructius (manual d’ús sobre ortografia i gramàtica, etc.), expositius (actes, treballs d’investigació, etc.), argumentatius(comentaris en blogs i altres llocs interactius en línia, valoracions dels llibres llegits, etc.), amb adequació, coherència, cohesió i correcció, d’acord amb les característiques pròpies dels gèneres.

• Gèneres periodístics d’opinió.Finalitat i característiques.• Gèneres: opinió, editorial, carta al director, crítica.• L’article d’opinió: estructura, tema, tesi i tipus d’arguments.• Recursos

discursius.

148



BL.1. Presentar oralment un consell de manera clara i ordenada.

És capaç de presentar un consell seguint una pauta clara, tot i que no controla la mirada ni el volum de la veu. Gesticula poc i comet errades ortogràfiques i gramaticals.

És capaç de presentar un consell de manera bastantlliure, exposant les idees més importants i tenint uncert control de la mirada ila veu. Gesticula correctament i comet poques errades ortogràfiques i gramaticals.

És capaç de parlar sobreun consell de manera autònoma, exposant clarament les idees principals i secundàries i controlant la mirada i la veu. Gesticula correctament i parla amb correcció.

BL.2. Entendre i usar els diferents tipus d’arguments i recursos discursius de l’article d’opinió per a enriquir la capacitat expressiva dels textos propis.

Usa un nombre limitat de tipus d’arguments i recursos discursius en les seues produccions.

Usa els diferents arguments i recursos discursius amb ajuda de models, tot i que els incorpora progressivament de manera espontània.

Usa molts dels diferents arguments i recursos discursius de manera espontània i conscient.




Identifica el tema, la relació entre les idees i la intenció del text, ubicant-lo en relació a les característiques de latipologia de text a la qual pertany.

BL.3. Aplicar els criteris de coherència, cohesió, correcció ortogràfica, gramatical ilèxica en l’elaboració de textos. Argumentar de manera clara i respectuosa una opinió.

Aplica amb dificultats els criteris de coherència i cohesió bàsics amb algunes errades ortogràfiques i gramaticals. Incorpora algunes de les paraules noves treballades. Descriu les raons d’una opinió sense aclarir de manera concreta en què es basa.

Aplica els criteris de coherència i cohesió amb poques errades ortogràfiques i gramaticals, tot i que ambalguns dubtes. Incorpora progressivament les paraules noves treballades. Exposa i exemplifica les raons d’una opinió concretant idees i posant exemples.

Aplica els criteris de coherència i cohesió amb correcció. Intenta incorporar de manera conscient les paraules noves treballades. Argumenta les raons d’una opinió, de maneradetallada i amb exemples i avança possibles contra-rèpliques.

149



s de la unitat


• Lectura del text Lo somni.

• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: interpretació del llenguatge poètic.• Resum de les idees principals.• Conversar amb un company o una companya sobre el tema del text.• Argumentar per escrituna idea pròpia.



Literatura BL.4. Lectura guiada i • La transició a l’edat

150

comprensió de textos i obres literàries, concordes amb el nivell,com a base per a la formació de lapersonalitat literària i el gaudi personal.BL.4. Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de textos literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjà d’aprenentatge i enriquiment personal.BL.4. Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius.BL.4. Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d’una selecció de textos en prosa i en vers.BL.4. Anàlisi senzilla de textos: localització del text en el seu context social, cultural i històric; identificació de l’època literària; trets presents en el text; contingut (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de l’autor); figures retòriques: pla lexicosemàntic (al·legoria, oxímoron, paradoxa, apòstrofe, etc.), pla morfosintàctic (equívoc o dilogia, reduplicació, hipèrbaton, quiasme, etc.), pla fònic (versificació, etc.).BL.4. La valenciana prosa. La literatura de l’edat moderna.

moderna: el Renaixement. Context històric i característiques.• Bernat Metge. Biografia i trets de la seua obra.• Joan Roís de Corella.Biografia i trets de la seua obra.










Identifica el tema, la relació entre les idees i la intenció del text, ubicant-lo en relació a les característiques de la tipologia de text a la

151

qual pertany.

BL.4. Interpretar l’obra de Bernat Metge i Joan Roís de Corella mitjançant el context històric i el seu estil personal, explicant-ne i situant les inferències detemes, personatges i característiques narratives.

Té problemes per a explicar els elements bàsics de l’obra de Bernat Metge i Joan Roís de Corella amb el seu context històric i l’estil que els defineix.

Identifica els elements bàsics que situen l’obra de Bernat Metge i Joan Roís de Corella en el seucontext històric i en relació a les seues característiques com a autors diferenciats.

Identifica i relaciona els elements principals i secundaris de l’obra de Bernat Metge i Joan Roís de Corella en el seucontext històric i amb cada estil personal.



s de la unitat

152


• Lectura del text Flor d’enamorats.

• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: interpretació del llenguatge poètic.• Resum de les idees principals.• Comentar amb el company la temàtica dels poemes. • Redacció sobre la nostra capacitat de controlar els sentiments.



Literatura BL.2. Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, concordes amb el nivell,com a base per a la formació de lapersonalitat literària i el gaudi

• La literatura durant els segles XVI, XVII i XVIII.• Context històric i característiques:

153

personal.BL.4. Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de textos literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjà d’aprenentatge i enriquiment personal.BL.4. Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius.BL.4. Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d’una selecció de textos en prosa i en vers.BL.4. Anàlisi senzilla de textos: localització del text en el seu context social, cultural i històric; identificació de l’època literària; trets presents en el text; contingut (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de l’autor); figures retòriques: pla lexicosemàntic (al·legoria, oxímoron, paradoxa, apòstrofe, etc.), pla morfosintàctic (equívoc o dilogia, reduplicació, hipèrbaton, quiasme, etc.), pla fònic (versificació, etc.).BL.4. Renaixement, manierisme i barroc.

renaixement, Barroc, Il·lustració i Neoclassicisme.• La decadència i les seues causes.• Les manifestacions de la cultura popular.

154



BL.1. Argumentar de manera clara i respectuosa una opinió.

Descriu les raons d’una opinió sense aclarir de manera concreta en què es basa.

Exposa i exemplifica lesraons d’una opinió concretant idees i posantexemples.

Argumenta les raons d’una opinió, de manera detallada i amb exemples i avança possibles contra-rèpliques.









BL.4. Conéixer les característiques històriques del Renaixement, el Barroc,el Neoclassicisme i la Il·lustració, explicant-nei situant l’estil i els temes dels diferents autors d’aquests segles.

Té problemes per a explicar les produccions dels diferents autors d’aquests segles amb el seu context històric i els estils narratius.

Identifica els elements bàsics que situen les produccions dels diferents autors d’aquests segles amb el seu context i els estils narratius.

Identifica i relaciona els elements principals i secundaris que situen lesproduccions dels diferents autors d’aquests segles amb el seu context i els estils narratius.

155



s de la unitat

Lectura BL.2. Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argumentatius. Abans de la lectura: establir els objectius de la lectura; activar els coneixements previs; formular hipòtesis sobre elcontingut a través de la informació paratextual (títol, subtítols, il·lustracions, paraules destacades, context) i d’una ulladaràpida a algunes parts del text (principi i final, inici de paràgrafs); identificar la tipologia i l’estructura del text. Durant la lectura: controlar i regular (recapitular allò que s’ha llegit, comprovar les hipòtesis i formular-ne de noves, rellegir, aclarir dubtes de comprensió, contrastar els coneixements previsamb la informació del text); controlar la coherència interna deltext (del contingut i de l’estructura, a través de la reflexióal final de cada paràgraf, el subratllat i les anotacions); formular inferències (sobre aspectes formals i de contingut, a partir d’elements textuals, contextuals i paratextuals) i interpretar sentits figurats; resoldre problemes de comprensiólèxica amb ajuda del diccionari o sense (deduir pel context, per la forma de la paraula, etc.). Desprésde la lectura: identificar o deduir la tesi, els arguments, la intenció de l’autor i l’organització del contingut; sintetitzar la informacióa través de resums i mapes conceptuals; localitzar o deduir informació específica que done resposta a preguntes concretes (aspectes formals, informació explícita i implícita, etc.); extraureconclusions sobre el sentit global del text. BL.2. Producció de textos escrits narratius.BL.4. Aplicació de tècniques

• Lectura del text Misteri d’Elx.

• Inferència del significat de determinades paraules del text.• Comprensió del text: interpretació del llenguatge poètic.• Interpretació de símbols.• Recitar i entonar ambto teatral el fragment proposat.• Fer la transcripció de goigs de poblacions locals.



156

teatrals i de lectura expressiva en veu alta i en dramatitzacions.

Literatura BL.4. Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, concordes amb el nivell,com a base per a la formació de lapersonalitat literària i el gaudi personal.BL.4. Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de textos literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjà d’aprenentatge i enriquiment

• La literatura popular.• El teatre religiós.• El cicle de Nadal i el cicle de Pasqua.• El Misteri d’Elx.

157

personal.BL.4. Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció de textos significatius.BL.4. Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d’una selecció de textos en prosa i en vers.BL.4. Anàlisi senzilla de textos: localització del text en el seu context social, cultural i històric; identificació de l’època literària; trets presents en el text; contingut (tema, tòpics, argument, personatges, estructura, formes i llenguatge literari i intenció de l’autor); figures retòriques: pla lexicosemàntic (al·legoria, oxímoron, paradoxa, apòstrofe, etc.), pla morfosintàctic (equívoc o dilogia, reduplicació, hipèrbaton, quiasme, etc.), pla fònic (versificació, etc.).








Aplica amb dificultats els criteris de coherènciai cohesió bàsics amb algunes errades ortogràfiques i gramaticals.

Aplica els criteris de coherència i cohesió amb poques errades ortogràfiques i gramaticals, tot i que amb alguns dubtes.

Aplica els criteris de coherència i cohesió amb correcció.

BL.4. Conéixer les característiques pròpies del teatre medieval i la temàtica del cicle de Nadal i de Pasqua i de l’obra El Misteri d’Elx.

Coneix els trets bàsics del teatre medieval i explica amb bastantes vacil·lacions les temàtiques del cicle de Nadal i de Pasqua i de l’obra El Misteri d’Elx.

Coneix i identifica els trets bàsics del teatre medieval i explica amb algunes vacil·lacions lestemàtiques del cicle de Nadal i de Pasqua i de l’obra El Misteri d’Elx.

Coneix, identifica i valora els trets propis del teatre medieval i explica les temàtiques del cicle de Nadal i de Pasqua i de l’obra El Misteri d’Elx.

158



s de la unitat


BL.3. Analitzar morfosintàcticament oracions coordinades, juxtaposades i d’oracions subordinades substantives, adjectives, adverbials pròpies i d’implicaciólògica.BL.3. Significat de neologismes i de préstecs lèxics atenent a l’origen i la procedència (veus ameríndies, basquismes, castellanismes, galleguismes, altres llengües.) i la manera d’incorporació en la llengua (xenismes, calcs semàntics).BL.3. Combinació de pronoms enclítics i proclítics.BL.4. Tractament evolutiu de temes i tòpics en una selecció detextos significatius.BL.4. Renaixement, manierismei barroc.La valenciana prosa. La literatura de l’edat moderna.

• Identificar les combinacions pronominals correctes.• Identificar neologismes i corregir barbarismes.• Identificar errades ortogràfiques en relació amb les consonants oclusives.• Identificar característiques del text instructiu.• Identificar oracions compostes coordinades isubordinades.• Explicar frases fetes.• Identificar consonants alveolars sonores.• Reconéixer les característiques dels gèneres d’opinió i dels arguments que usa.• Definir l’humanisme com a corrent cultural i ideològic.• Identificar autors i característiques literàriesdel Renaixement.• Identificar les característiques principals de la producció literària entre el segle XVI i el XVIII.







Aplica les normes a més de la meitat de les activitats proposades.


BL.4. Identificar les definicions i propostes temàtiques que més s’aproximen a les tipologies de textos i

Identifica amb dificultats les definicions correctes enla meitat dels casos.

Identifica quasi totes les definicions i temàtiques proposades, relacionant-les amb els continguts presentats

Identifica les definicions i temàtiquesproposades, relacionant-les amb els continguts presentats

159

temàtiques literàries treballades.

amb anterioritat. amb anterioritat.

b) Distribució temporal de les unitats didàctiques

El llibre està organitzat en tres volums de 9 unitats cadascun i una final que avalua les competències bàsiques.L'organització temporal és que cada trimestre es puga impartir un volum de manera que cada dos dies donemuna unitat, que són independents. La primera es refereix a l'apartat de comunicació, la segona a ortografia i latercera a morfosintaxi. Els temes de literatura anirem incloent-los conforme acabem l'apartat de morfosintaxi.En cada volum hi ha tres temes de literatura.

Cada tres unitats més una de literatura farem un examen perquè puguen valorar-se tots els apartats: procurarem que cada trimestre es facen tres exàmens per poder obtindre més ventall de notes.

6.METODOLOGIA.ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.

a) Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius.

Treballar de forma competencial en l’aula suposa un canvi metodològic important; el docent passa aser un gestor de coneixement dels alumnes i l’alumnat adquirix un major grau de protagonisme.

L’àrea de Llengua i literatura és de les anomenades instrumentals, el docent maneja dos objectiusfonamentals: la consecució d’objectius curriculars a través de continguts del currículum i eldesenvolupament d’habilitats que afavorisquen l’aprenentatge dels alumnes en altres àrees.

En aquest procés es necessari l’entrenament individual i el treball reflexiu de procediments bàsics del’assignatura: la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita i l’argumentació, que són extrapolables aaltres àrees i contextos d’aprenentatges.

En alguns aspectes de l’àrea, fonamentalment en aquelles àrees que perseguixen les habilitats decomunicació entre iguals i el desenvolupament de l’expressió i la comprensió oral, el treball en grupcol·laboratiu aporta entrenament d’habilitats socials bàsiques i enriquiment personal des de ladiversitat, una plataforma immillorable per a entrenar la competència comunicativa.

Des del coneixement de la diversitat de l’aula i en resposta a les múltiples intel·ligènciespredominants en els alumnes, el desenvolupament d’activitats des de la teoria de les intel·ligènciesmúltiples facilita que tots els alumnes pugen arribar a comprendre els continguts que han d’adquirirper al desenvolupament dels objectius d’aprenentatge.

En l’àrea de Valencià: llengua i literatura és indispensable la vinculació a contextos reals, il’aplicació dels conceptes més abstractes per a millorar el desenvolupament lingüístic de l’estudiant.Per això, les tasques competencials proposades facilitaran aquest aspecte i permetran lacontextualització d’aprenentatges en situacions quotidianes i pròximes als alumnes.


160

Coneixements implícits sobre el funcionament del codi lingüístic.Habilitats d’anàlisi i de comprensió de textos, frases, sintagmes i mots.Habilitats i destreses d’expressió oral i escrita.Valoracions i prejudicis sobre la llengua i la literatura.Coneixements sobre la situació en què es donen els missatges lingüístics.

Consciència de la relació entre llengua i comunicació, etc.

• Partint d’aquests esquemes previs, cal plantejar l’ensenyament-aprenentatge de la llenguad’acord amb un enfocament comunicatiu, és a dir, s’han de relacionar els mecanismes de lallengua amb les condicions de producció i recepció de missatges. Per tant, caldrà tenir encompte:

• a) L’apropiació dels paràmetres del context comunicatiu, tant físics (parlant,interlocutors, lloc i temps de l’enunciació) com socioinstitucionals, susceptibles de deixarempremta en l’enunciat, així com l’apropiació de les regles sociocomunicatives mitjançant lesquals s’adequa el discurs al context.

• b) El coneixement i l’ús reflexiu del codi lingüístic, oral o escrit, pel que fa tant al plaoracional (regles morfosintàctiques i lexicosemàntiques) com al discurs (esquemes globalsdels diferents tipus de textos i procediments de cohesió).c) El desenvolupament d’actituds com la valoració de qualsevol llengua com a mitjàd’identitat cultural i de comunicació, la consideració de qualsevol llengua com a conjunt devarietats d’ús i la valoració i respecte d’aquestes varietats d’acord amb els paràmetressituacionals a què responen.






Es podran fer diferents variants d’agrupaments, en funció de les necessitats queplantege la resposta a la diversitat i a les necessitats dels alumnes, i a l’heterogeneïtatde les activitats d’ensenyament/aprenentatge.Així, partint de l’agrupament més comú (grup-classe), i combinat amb el treballindividual, s’acudirà al petit grup quan es vulga buscar el reforç per als alumnes ambun ritme d’aprenentatge més lent o l’ampliació per a aquells que mostren un ritmed’aprenentatge més ràpid; als grups flexibles quan així ho requerisquen les activitatsconcretes o quan es busque la constitució d’equips de treball en els quals el nivell deconeixement dels seus membres siga diferent però hi haja coincidència quant a

161

interessos; o a la constitució de tallers, que donaran resposta a diferents motivacions.En qualsevol cas, cada professor decidirà, a la vista de les peculiaritats i necessitatsconcretes dels seus alumnes, el tipus d’agrupament que considere més operatiu.







Abans d’iniciar els treballs, és imprescindible que es proporcionen a l’alumnat einesque els ajuden a organitzar el treball de manera autònoma i consensuada: distribuirrols en funció de les habilitats i interessos, establir terminis, fer propostes, debatre-lesdesprés d’una escolta activa utilitzant arguments, prendre decisions, consensuarpropostes, triar els materials necessaris i transformar les propostes en productes

concrets. Tot això obligarà l’alumne a reflexionar sobre el seu propi aprenentatge,fomentarà la convivència i potenciarà una de les eines més potents i productives per al’aprenentatge: l’ensenyament entre iguals.




162



Fora del centre - Visites i actes culturals en la localitat.- Visites i actes culturals fora de la localitat






1. Adequació al context educatiu del centre.2. Correspondència dels objectius promoguts amb els enunciats de laprogramació.3. Coherència dels continguts proposats amb els objectius, presència delsdiferents tipus de contingut i inclusió de temes transversals.4. Encertada progressió dels continguts i objectius, la seua correspondència

163

amb el nivell i la fidelitat a la lògica interna de cada matèria.5. Adequació als criteris d’avaluació del centre.6. Varietat de les activitats, diferent tipologia i la seua potencialitat per al’atenció a les diferències individuals.7. Claredat i amenitat gràfica i expositiva.8. Existència d’altres recursos que faciliten la tasca educativa.

Entre els recursos didàctics, el professor podrà utilitzar els següents:− Llibre de text com a referència fonamental.3r ESO Valencià:llengua i literatura.Editorial Teide− L’explicació del professor quan siga estrictament necessària; si no ésimprescindible, millor que els alumnes mateixos vagen progressant enl’autoaprenentatge.− Material de reprografia: el caràcter de l’assignatura i el plantejamentmetodològic imposen l’ús constant d’una gran varietat de textos per a anàlisi icomentari, materials que s’obtindran per reprografia (textos, gràfics, quadres, taules...



– Visionat de programes de televisió sobre temes d’interés per a la matèria.– Llibres de lectura. La seua pretensió és acostar els alumnes al món delsllibres a través de textos atractius, de manera que la seua lectura siga interessant iplaent i es vaja desenvolupant en ells certa afició per aquesta. Així, es partirà de llibresde lectura pròxims als interessos i expectatives dels alumnes (literatura juvenil), per acontinuar la nostra marxa lectora acostant l’alumnat a determinats textos clàssicsadaptats a la seua edat. Tots els llibres que es treballen seran objecte d’observació, dereflexió i de crítica a l’aula.– Projecció i comentari de pel·lícules– Documentals:Per la seua importància especial, destaquem la utilització habitual de les Tecnologiesde la Informació i la Comunicació (TIC), com un element transversal de caràcterinstrumental que constitueix un recurs didàctic amb unes possibilitats excepcionals.Les TIC estan cada vegada més presents en la nostra societat i formen partde la nostra vida quotidiana, i suposen un valuós auxiliar per a l’ensenyament que potenriquir la metodologia didàctica. Des d’aquesta realitat, considerem imprescindible laseua incorporació en les aules de Batxillerat, com a eina que ajudarà a desenvoluparen l’alumnat diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació, fins a la seuamanipulació, tractament i transmissió en diferents suports, a més de constituir-se comun element essencial de comunicació. Les TIC ofereixen a l’alumnat la possibilitatd’actuar amb destresa i seguretat en la societat de la informació i la comunicació,aprendre al llarg de la vida i comunicar-se sense les limitacions de les distànciesgeogràfiques ni dels horaris rígids dels centres educatius. A més, pot utilitzar-les coma eina per a organitzar la informació, processar-la i orientar-la cap a l’aprenentatge, el

164

treball i l’oci.Un altre factor d’importància cabdal és la utilització segura i crítica de les TIC, tant peral treball com en l’oci. En aquest sentit, és fonamental informar i formar a l’alumnatsobre les situacions de risc derivades de la seua utilització, i com prevenir-les idenunciar-les.L’ús de les TIC implica aprendre a utilitzar equipaments i eines específics, la qual cosaimplica familiaritzar-se amb estratègies que permeten identificar i resoldre petitsproblemes rutinaris de programari i maquinari. Se sustenta en l’ús de diferents equips(ordinadors, tauletes, booklets, etc.) per a obtenir, avaluar, emmagatzemar, produir,presentar i intercanviar informació, i comunicar-se i participar en xarxes socials i decol·laboració a través d’internet.La incorporació de les TIC a l’aula contempla diverses vies de tractament que han deser complementàries:1. Com a fi en si mateixes: té com a objectiu oferir a l’alumnat coneixements idestreses bàsiques sobre informàtica, maneig de programes i manteniment bàsic(instal·lar i desinstal·lar programes; guardar, organitzar i recuperar informació;formatar; imprimir, etc.).2. Com a mitjà: el seu objectiu és traure tot el profit possible de lespotencialitats d’una eina que es configura com el principal mitjà d’informació icomunicació en el món actual.Amb caràcter general, es potenciaran activitats en les quals calga fer una lectura icomprensió crítica dels mitjans de comunicació (internet, televisió, cinema, vídeo,ràdio, fotografia, materials impresos o en format digital, etc.), en les quals prevalga eldesenvolupament del pensament crític i la capacitat creativa a través de l’anàlisi i laproducció de materials audiovisuals.En finalitzar l’Educació Secundària Obligatòria, els alumnes han de ser capaços decercar, emmagatzemar i editar informació, i interactuar mitjançant diferents eines (blogs, xats, correu electrònic, plataformes socials i educatives, etc.). En Batxillerat,hauran de consolidar i desenvolupar allò que han aprés i aprofundir en el dominid’aquestes eines.Quant a la utilització de les TIC en la matèria de Valencià: Llengua i Literatura, ésaquest un àmbit en què tenen cabuda des de la utilització de diapositives o vídeo, finsa la visualització o realització de presentacions; l’elaboració de treballs individuals ogrupals a partir de recursos multimèdia; la cerca i selecció crítica d’informació eninternet; la utilització de fulls de càlcul, processadors de text i altres programes desuport, fins al desenvolupament de blogs d’aula, el tractament d’imatges, etc.Les principals eines TIC disponibles i alguns exemples de les seues utilitats concretessón:1. Ús de processadors de text per a redactar, revisar ortografia, fer resums,afegir títols, imatges, hipervincles, gràfiques i esquemes senzills, etc.2. Ús de fulls de càlcul senzills de complexitat progressiva per a organitzarinformació (dades) i presentar-la de manera gràfica.3. Utilització de programes de correu electrònic.4. Usos i opcions bàsiques dels programes de navegació.5. Ús d’enciclopèdies virtuals (CD i www).6. Ús de perifèrics: escàner, impressora, etc.7. Ús de programes de presentació de complexitat progressiva (PowerPoint,Prezzi, etc.): treballs multimèdia, presentacions creatives de textos, esquemes orealització de diapositives, com a suport a les exposicions públiques orals.8. Internet: cerca i selecció crítica d’informació.

165

9. Elaboració de documents conjunts mitjançant eines de programes d’ediciósimultània (Drive, etc.).10. Utilització dels innombrables recursos i pàgines web disponibles.Per tant, s’ha d’aprofitar al màxim l’oportunitat que ofereixen les TIC per a obtenir,processar i transmetre informació. Ressaltem ací algunes dels avantatges d’utilització:− Realització de tasques de manera ràpida, còmoda i eficient.− Accés immediat a gran quantitat d’informació.− Realització d’activitats interactives.− Desenvolupament de la iniciativa i les capacitats de l’alumne.− Aprenentatge a partir dels propis errors.− Cooperació i treball en grup.− Alt grau d’interdisciplinarietat.− Flexibilitat horària.− Utilitat com a mesura d’atenció a la diversitat de l’alumnat.

b) Activitats i estratègies d'ensenyament i aprenentatge. Activitats complementàries

• Les activitats i estratègies d’aprenentage i ensenyança es basen en els principis d’intervencióeducativa d’orientació constructivista i té com a element clau l’aprenentatge significatiu,un factor per a promoure la millora del procés d’ensenyament-aprenentatge.

• Fer un aprenentatge significatiu suposa establir una relació entre allò que s’aprén i algunelement ja existent en l’estructura cognitiva de l’individu i que és rellevant respecte al noumaterial objecte d’aprenentatge.

• Segons la concepció constructivista de l’aprenentatge escolar, és l’alumne qui construeix elspropis esquemes de coneixement. Ara bé, perquè l’aprenentatge d’un contingut nou sigasignificatiu, cal que l’alumne relacione aquest contingut amb els conceptes que ja posseeix iles experiències prèvies. L’atribució de significat donada al material que és objected’aprenentatge té lloc a mesura que l’alumne va relacionant allò que aprén amb allò que ja sapi d’aquesta manera va construint, modificant i reelaborant els seus esquemes de coneixements.

• Els avantatges inherents a l’aprenentatge significatiu, els podríem resumir de la manerasegüent:

El coneixement que s’obté significativament és retingut durant un període més llarg de temps,és a dir, es fixa de manera més estable en l’estructura cognitiva de l’alumne.La informació que s’assimila significativament augmenta la capacitat d’aprendre altresconceptes que hi estan relacionats i en facilita l’aprenentatge.La informació apresa, encara que s’oblide amb el temps, ja ha enriquit l’estructura cognitiva,perquè ha provocat l’ampliació, la diferenciació i la reestructuració de les idees rellevants del’alumne.

• Per això, allò que de veritat interessa en l’acció docent del professorat és que l’aprenentatgeque els alumnes i les alumnes facen siga el més significatiu possible.

• L’aprenentatge significatiu suposa, en l’alumnat:

L’assimilació activa del contingut de l’aprenentatge. És a dir, perquè el discent assimile elsnous coneixements, cal que faça una activitat intensa per a establir relacions entre els nousconeixements i els ja existents en la seua estructura cognitiva.La construcció de nous coneixements i la modificació dels que ja posseeix.La diferenciació progressiva dels continguts que va aprenent. A mesura que l’aprenentatge esporta a terme, es produeix el desenvolupament i la reelaboració dels significats, ja que lainformació adquirida és modificada i, alhora, modifica els conceptes amb els quals esrelaciona. Aquest desenvolupament es facilita quan les idees més generals es presenten primer

166

i es deixa per a després la diferenciació progressiva.La reconciliació integradora dels continguts d’aprenentatge. Quan dos significats conceptualses presenten com a contradictoris, l’alumne/a experimenta un desequilibri cognitiu que elprofessor o la professora ha d’ajudar a superar.

• Aquest nou enfocament del procés d’ensenyament-aprenentatge haurà de modificarnecessàriament la funció del docent. La seua tasca no consistirà ja a transmetre coneixement,sinó a:

Descobrir els coneixements previs i els estadis evolutius de l’alumnat per a enfocar els blocstemàtics des d’aquesta realitat.Ser capaç de suscitar el conflicte cognitiu que provoque en l’estudiant la necessitat demodificar els esquemes mentals amb què es representava el món.Ser capaç de proporcionar a l’alumnat un nou material d’informació que l’ajude a reequilibraraquests esquemes mentals que ell, intencionadament, ha tractat que entraren en conflicte.

• El que acabem de dir significa que el professorat ha de conéixer i saber utilitzar,adequadament, no sols l’estructura lògica dels blocs temàtics, sinó també l’estructurapsicològica de l’alumnat.Pel que fa a l’organització de les activitats, convé assenyalar que el llibre de text de valenciàper a l’ESO les ha programades com a situacions en les quals l’alumnat siga capaç de:

«Sentir» la limitació dels seus sabers previs.«Experimentar» la inconsistència dels seus coneixements.«Descobrir» un nou esquema cognitiu més adequat per a comprendre la realitat.

Un altre aspecte important que cal destacar del nostre projecte és la programació en espiralque s’hi fa tant dels temes com de les activitats, de manera que aquells i aquelles alumnes que puguenno acaben mai de caminar-hi.

Es consideren activitats complementàries les planificades pels docents que utilitzenespais o recursos diferents de la resta d’activitats ordinàries de l’àrea, encara querequerisquen temps addicional de l’horari no lectiu per a la seua realització. Seranavaluables a efectes acadèmics i obligatoris tant per als professors com per alsalumnes. No obstant això, tindran caràcter voluntari per als alumnes les que es facenfora del centre o requerisquen aportacions econòmiques de les famílies, en aquest cases garantirà l’atenció educativa dels alumnes que no hi participen.Entre els propòsits que persegueixen aquest tipus d’activitats destaquen:– Completar la formació que reben els alumnes en les activitats curriculars.– Millorar les relacions entre alumnes i ajudar-los a adquirir habilitats socials ide comunicació.– Permetre l’obertura de l’alumnat cap a l’entorn físic i cultural que l’envolta.– Contribuir al desenvolupament de valors i actituds adequades relacionadesamb la interacció i el respecte cap als altres, i la cura del patrimoni natural i cultural.– Desenvolupar la capacitat de participació en les activitats relacionades ambl’entorn natural, social i cultural.– Estimular el desig d’investigar i saber.– Afavorir la sensibilitat, la curiositat i la creativitat de l’alumne.– Despertar el sentit de la responsabilitat en les activitats en què s’integren i que facen.Treballar de forma competencial en l’aula suposa un canvi metodològic important; el docent passa aser un gestor de coneixement dels alumnes i l’alumnat adquirix un major grau de protagonisme. Com activitats complementàries tenim previst:

167

-Tenim previstes algunes eixides relacionades amb la matèria impartida, sobretot als cursos de 2n cicle de secundària: València (Fira del llibre, ciutat medieval...), Elx (Basílica de Santa Maria, banys àrabs...) Gandia (Palau ducal dels Borja, Monestir de la Valldigna...), Xàtiva (castell, nucli històric...) Alcoi (Cercle industrial, nucli històric...).




7. AVALUACIÓ DE L'ALUMNAT


Els criteris d'avaluació d'un curs mantenen una relació d'interdependència amb l'opció didàctica i metodològica iamb els objectius mínims fixats. Nosaltres partim ací dels criteris establits per la Generalitat Valenciana en elcurrículum de l’educació secundària obligatòria per a la matèria Valencià: llengua i literatura.

L'avaluació d'una tasca -de qualsevol empresa- implica prendre en consideració tots els elements que hiintervenen, que en el cas de l'ensenyament serien els següents: l'objecte d'aprenentatge, l'aplicació metodològicad'aquest objecte, l'agent que l'aplica (el docent), el receptor-destinatari-participant (el discent), el materialcurricular, el mateix procés d'ensenyament-aprenentatge i fins i tot els sistemes i el procés d'avaluació. Hihaurem de tenir present, per tant, que al llarg de tot el curs l'èxit o el fracàs de la pràctica docent (el progrés enl'adquisició de la competència comunicativa en valencià de l'alumnat) dependrà de molts factors, i quel'harmonia d'aquests factors és imprescindible per a l'obtenció de resultats satisfactoris i eficaços.

Bloc1. Escoltar i parlar

Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge CCBL.1.1. Participar activament i respectuosament en intercanvis comunicatiusreals o dramatitzats dels àmbits acadèmic i social sobre temes de l’actualitat pròxims als seus interessos, aportant arguments raonats per a defendre les pròpies opinions de manera clara i ordenada, prestant atenció a lapronunciació i a la gestualitat i utilitzant el registre formal, les normes de cortesia i les estratègies d’interacció oral.

BL.1.1.1. Participa en intercanvis comunicatius dels àmbits acadèmic i social sobre temes de l’actualitat o pròxims als seus interessos.

CCLI CAA CSC

BL.1.1.2. Participa en intercanvis comunicatius utilitzant el registre formal, les normes de cortesiai les estratègies d’interacció oral. BL.1.1.3. Participa en intercanvis comunicatius aportant arguments raonats per a defendre les opinions pròpies de manera clara i ordenada. BL.1.1.4. Participa en intercanvis comunicatius prestant atenció a la pronunciació i a la gestualitat.

168

BL.1.2. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversosrols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions, així com utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

BL.1.2.1. Participa en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rolsamb eficàcia i responsabilitat.

CCLI SIEE CSC

BL.1.2.2. Participa en equips de treball per a aconseguir metes comunes i dóna suport a companys i companyes, demostra empatia i reconeix les seues aportacions.BL.1.2.3. Participa en equips de treball per a aconseguir metes comunes utilitzant el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

BL.1.3. Interpretar textos orals i audiovisualsde gèneres, tipologies i registres diferents, amb especial atenció als expositius (de manera autònoma) i als argumentatius (de manera guiada), propis dels àmbits personal, acadèmic i social, analitzant les característiques formals i de contingut i els elements no verbals, i utilitzant de manera autònoma les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta, per a formar-se una opinió pròpia.

BL.1.3.1. Interpreta textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, amb especial atenció als expositius (de manera autònoma) i als argumentatius (de manera guiada), propis dels àmbits personal, acadèmic i social, per a formar-se una opinió pròpia.

CCLI CAA CSC

BL.1.3.2. Interpreta textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents i analitza les característiques formals i de contingut i els elements no verbals. BL.1.3.3. Interpreta textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents i utilitza, de manera autònoma, les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta.

BL.1.4. Produir de manera oral, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor, textos formals dels àmbits acadèmic i social de temes relacionats amb el currículum i l’actualitat, especialment de tipologia textual expositiva i argumentativa, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, i aplicant les propietats textuals i la riquesa lèxica, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament, amb el suport de les TIC i l’ajudadel professor.

BL.1.4.1. Produeix, de manera oral, textos breus de diferents tipologies i registres, dels àmbits personal, acadèmic i social, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament.

CCLI CAA CSC SIEE

BL.1.4.2. Produeix, de manera oral, textos breus iutilitza les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu. BL.1.4.3. Produeix, de manera oral, textos breus iaplica les propietats textuals. BL.1.4.4. Produeix, de manera oral, textos breus amb riquesa lèxica.

BL.1.5. Avaluar, amb la supervisió del professorat i la utilització de guies i gravacions, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat, i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

BL.1.5.1. Avalua, amb supervisió i ajuda, les produccions orals, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

CCLI CAA

BL.1.6. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu; analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al desenvolupament i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

BL.1.6.1. Recerca i selecciona informació rellevant sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu.

CSC SIEE

BL.1.6.2. Analitza els coneixements, habilitats i competències dels estudis i professions vinculats als coneixements del nivell educatiu.BL.1.6.3. Compara les habilitats i competències

169

que requereixen els estudis i professions vinculatsals coneixements del nivell educatiu amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

Bloc 2. Llegir i escriure

Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge CCBL.2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (narratius, descriptius, instructius i, en especial, expositius de manera autònoma i argumentatius amb ajuda del professorat i dels companys) a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell educatiu, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i com a suport a les tasques d’aprenentatge.

BL.2.1.1. Interpreta textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses, per a construir el significat global del text i com a suport a les tasques d’aprenentatge.

CCLICAA CSC

BL.2.1.2. Interpreta textos escrits a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell educatiu. BL.2.1.3. Interpreta textos escrits utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura.

BL.2.2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció ortogràfica i gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos,en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (narratius, descriptius, instructius i, en especial, expositius de manera autònoma i argumentatius amb ajuda del professorat i dels companys), aplicant les estratègies del procés d’escriptura i utilitzant un llenguatge no discriminatori.

BL.2.2.1. Aplica les estratègies de planificació en el procés d’escriptura de textos de diverses tipologies, de manera autònoma o amb ajuda.

CCLI CAA CSC SIEE BL.2.2.2. Escriu, amb adequació, coherència,

cohesió, pròpies del nivell educatiu, textos, en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic isocial, de diverses tipologies, de manera autònoma o amb ajuda. BL.2.2.3. Escriu, amb correcció ortogràfica i gramatical pròpies del nivell educatiu, textos, en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic isocial, de diverses tipologies, de manera autònoma o amb ajuda. BL.2.2.4. Escriu, amb correcció lèxica pròpia del nivell educatiu, textos, en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies, de manera autònoma o amb ajuda.BL2.2.5. Escriu textos utilitzant un llenguatge no discriminatori.

BL.2.3. Avaluar, amb la supervisió del professorat, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu, i resolent els dubtes de manera reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta.

BL.2.3.1. Avalua, amb ajuda, els textos escrits propis o aliens com a part del procés de revisió del’escriptura, i identifica errors d’adequació, coherència i cohesió del nivell educatiu.

CCLI CAA

BL.2.3.2. Avalua, amb ajuda, els textos escrits propis o aliens com a part del procés de revisió del’escriptura i identifica els errors de correcció (ortogràfica i gramatical) del nivell educatiu. BL.2.3.3. En el procés de revisió de textos escrits,resol els dubtes, de manera reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta.

BL.2.4. Sintetitzar textos orals i escrits expositius i argumentatius utilitzant mapes

BL.2.4.1. Sintetitza, utilitzant els procediments desíntesi adequats al nivell educatiu i a la tipologia

CCLI CAA

170

conceptuals i resums, seleccionant les informacions essencials, generalitzant informacions relacionades i elaborant un text coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original ni incloga interpretacions personals, per a usar la informació amb finalitats diverses segons la situació de comunicació.

textual, seleccionant les informacions essencials i generalitzant informacions relacionades, textos orals i escrits argumentatius, per a usar la informació amb finalitats diverses segons la situació de comunicació.BL.2.4.2. Elabora un text coherent i cohesionat que no reprodueix literalment parts del text original ni inclou interpretacions personals.

BL.2.5. Realitzar amb creativitat tasques o projectes de treball individuals o col·lectius, de manera reflexiva i dialogada, sobre temes del currículum (amb especial interés per les obres literàries) o sobre temes socials, científics i culturals, seguint les fases del procés d’un projecte de treball, per a obtindreun producte final original de caràcter expositiu o argumentatiu, contrastant les fonts d’informació, detallant les referències bibliogràfiques, fent una previsió de recursosi temps ajustada als objectius proposats; adaptar-lo a canvis i imprevistos transformant les dificultats en possibilitats; avaluar amb ajuda de guies el procés i el producte final, i comunicar de manera personal els resultats obtinguts.

BL.2.5.1. Realitza amb autonomia, sentit crític i originalitat projectes de treball de caràcter expositiu o argumentatiu, individuals i en equips cooperatius, sobre temes diversos, seguint les fases del procés d’elaboració (planificació, supervisió, avaluació i comunicació).

CCLI CAASIEE

BL.2.5.2. Contrasta la validesa de les fonts d’informació que utilitza en projectes de treball i detalla les referències bibliogràfiques. BL.2.5.3. Fa una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats, l’adapta a canvis i imprevistos i transforma les dificultats en possibilitats.BL.2.5.4. Avalua, amb ajuda de guies, el procés i el producte final, i comunica de manera personal els resultats obtinguts.

BL.2.6. Realitzar projectes de treball individuals i en equips cooperatius, sobre temes del currículum (amb especial interés per les obres literàries) o sobre temes socials,científics i culturals, del nivell educatiu, buscant i seleccionant informació en mitjans digitals de manera contrastada; crear continguts per mitjà d’aplicacions informàtiques d’escriptori, i col·laborar i comunicar amb altres filtrant i compartint informació i continguts digitals de manera segura i responsable.

BL.2.6.1. Realitza projectes de treball buscant i seleccionant informació en mitjans digitals a partir d’una estratègia de filtratge de manera contrastada; la registra en paper de manera acurada o l’emmagatzema digitalment en dispositius informàtics i serveis de la xarxa.

CD CAASIEE

BL.2.6.2. Col·labora i es comunica per a construirun producte o tasca col·lectiva compartint informació i continguts digitals i utilitzant les ferramentes de comunicació TIC i entorns virtualsd’aprenentatge. BL.2.6.3. Realitza projectes de treball i crea continguts digitals (documents de text i presentacions multimèdia) per mitjà d’aplicacionsinformàtiques d’escriptori aplicant-hi els diferentstipus llicències.BL.2.6.4. Aplica bones formes de conducta en la comunicació en entorns virtuals, preveu i denuncia males pràctiques com el ciberassetjament, i en protegeix els altres.

BL.2.7. Realitzar amb supervisió, de manera eficaç, tasques o projectes, tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés durant el desenvolupament i actuar amb flexibilitat buscant amb supervisió solucions alternatives.

BL.2.7.1. Té iniciativa per a proposar i emprendreaccions que contribuïsquen a realitzar, amb supervisió, de manera eficaç, tasques o projectes individuals o col·lectius.

SIEE

BL.2.7.2. Reconeix, amb supervisió, les seues fortaleses i les utilitza adequadament, identifica les seues debilitats i s’esforça per superar-les.BL.2.7.3. Manté, amb supervisió, la curiositat i l’interés durant tot el procés de realització de tasques o projectes.

171

BL.2.7.4. Actua amb flexibilitat davant d’obstacles i dificultats, i busca, amb supervisió, solucions.

Bloc 3. Coneixement de la llenguatge

Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge CCBL.3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen un text establint la concordança entre aquestes; classificar-les,analitzar-les morfològicament, reconeixent elpaper gramatical, sintàctic i semàntic que exerceixen en el discurs; utilitzar-les correctament per a avançar en la comprensió i la creació de textos argumentatius.

BL.3.1. Identifica les distintes categories gramaticals que componen un text narratiu, descriptiu, instructiu, expositiu i argumentatiu, i estableix la concordança entre aquestes i les classifica.

CCLI

BL.3.1.2. Identifica les categories gramaticals, lesanalitza morfològicament, i reconeix el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exerceixen en el discurs. BL.3.1.3. Crea i revisa textos narratius, descriptius, instructius, expositius i argumentatiusutilitzant correctament les categories gramaticals.

BL.3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu.

BL.3.2.1. Crea i revisa textos escrits aplicant-hi correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu.

CCLI CAA

BL.3.3. Identificar els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu, distingint entre els morfològics, els préstecs d’altres llengües, així com sigles, acrònims i abreviatures, per a enriquir el vocabulari.

BL.3.3.1. Identifica els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell educatiu, per a enriquir el vocabulari.

CCLI CAA

BL.3.4. Explicar el canvi semàntic que afectael significat de les paraules i les seues causes, identificant els seus mecanismes (metàfora, metonímia) per a diferenciar els usos connotatius i denotatius del llenguatge; reconéixer les relacions d’igualtat-semblança(camp semàntic i camp associatiu) i d’inclusió (hiperonímia i hiponímia) que s’estableixen entre les paraules per a captar el sentit global d’un text.

BL.3.4.1. Explica el canvi semàntic que afecta el significat de les paraules i les seues causes, i identifica els seus mecanismes per a diferenciar els usos connotatius i denotatius del llenguatge.

CCLI CAA

BL3.4.2. Reconeix les relacions d’igualtat-semblança i d’inclusió que s’estableixen entre les paraules, per a captar el sentit global d’un text.

BL.3.5. Analitzar morfosintàcticament l’oració simple i classificar-la segons la naturalesa del predicat (oracions atributives, predicatives, actives, transitives, reflexives, recíproques, intransitives, passives, perifràstiques, reflexes i mitjanes) per a, de manera autònoma, expressar-se i redactar textos argumentatius de diverses modalitats oracionals amb major correcció i propietat.

BL.3.5.1. Identifica l’estructura de l’oració simple: subjecte, predicat i els complements del verb, per al, de manera autònoma, expressar-se i redactar textos argumentatius de diverses modalitats oracionals amb major correcció i propietat.

CCLI CAA

BL.3.5.2. Analitza morfosintàcticament l’oració simple i la classifica segons la naturalesa del predicat per a, de manera autònoma, expressar-sei redactar textos argumentatius de diverses modalitats oracionals amb major correcció i propietat.

BL.3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos argumentatius i justificar si compleixen les propietats textuals adequades al nivell, per a,

BL.3.6.1. Reconeix els elements de la comunicació que intervenen en textos narratius, descriptius, instructius, expositius i argumentatius.

CCLI CAA CSC

172

després d’un procés de reflexió, realitzar un ús adequat de la llengua.

BL.3.6.2. Justifica si els textos compleixen les propietats textuals pròpies del nivell educatiu per a, després d’un procés de reflexió, realitzar un ús adequat de la llengua.

BL.3.7. Explicar els orígens històrics de les llengües d’Espanya i reconéixer les seues varietats geogràfiques, per a enriquir-se i desenvolupar una actitud respectuosa cap a ladiversitat de la llengua i un entorn plurilingüe i pluricultural.

BL.3.7.1 Reconeix les diferents llengües que conformen la realitat plurilingüe d’Espanya i Europa.

CCLI CSC

BL.3.7.2. Explica els trets de les llengües d’Espanya i Europa i n’estableix la distribució geogràfica en la lectura i l’audició de textos de diferents tipologies i àmbits. BL.3.7.3. Explica els orígens històrics de les llengües d’Espanya i en reconeix les varietats geogràfiques en la lectura i l’audició de textos de diferents tipologies i àmbits.

Bloc 4. Educació literària

Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge CCBL.4.1. Realitzar lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos, triades lliurement oa proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, amb supervisió, tècniques expressives i teatrals.

BL.4.1.1. Realitza lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos, triades lliurement o a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant-hi tècniques expressives i teatrals.

CEC

BL.4.2. Elaborar un portfolio, amb una selecció de documents i creacions realitzats apartir de lectures, literàries i no literàries, pròximes als interessos de l’alumnat, de manera reflexiva i crítica.

BL.4.2.1. Elabora un portfolio, amb una selecció de documents i creacions realitzats a partir de lectures pròximes als seus interessos, adequades al nivell, de manera reflexiva i crítica.

CCLI SIEECEC

BL.4.3. Exposar, en suports diversos, orals i escrits, les conclusions crítiques i raonades sobre les connexions entre la literatura, les arts i la ciència, analitzant i comparant obres,personatges, temes i tòpics universals, des del’edat mitjana fins al segle XVIII, en creacionsde diferent naturalesa.

BL.4.3.1. Exposa, en suports diversos, orals i escrits,les conclusions crítiques i raonades, sobre les connexions entre la literatura, les arts i la ciència, analitzant i comparant obres, personatges, temes i tòpics universals, des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, en creacions de diferent naturalesa.

CCLI CAA SIEECEC

BL.4.4. Analitzar un corpus de textos literaris, de l’edat mitjana al segle XVIII, seleccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiques del gènere, i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per mitjà de la formulació d’opinions personals.

BL.4.4.1. Analitza un corpus de textos literaris, de l’edat mitjana al segle XVIII, seleccionats entorn d’untema o tòpic comú, com a manera d’aproximació a laliteratura.

CCLI CAA CEC SIEE

BL.4.4.2. Identifica els trets essencials del context sociocultural i literari de l’època i les característiquesdel gènere dels textos de l’edat mitjana al segle XVIII analitzats. BL.4.4.3. Realitza un comentari de forma i contingutper a expressar raonadament les conclusions extretes de l’anàlisi dels textos literaris de l’edat mitjana al segle XVIII, per mitjà de la formulació d’opinions personals.

b) Instruments d'avaluació


173

a) Proves de diagnòstic: al principi de curs per a obtenir una informació mínima dels coneixementslingüístics previs i de la competència en valencià de cada alumne o alumna.b) Proves de progrés: exercicis de comprovació de coneixements orals i escrits sobre l'ús de llengua enun període determinat (en cada avaluació).d) Proves d'assoliment: exercicis orals i escrits per a la comprovació de l'adquisició de la competènciacomunicativa en valencià al final de cada nivell (juny i setembre).Les proves de recuperació es realitzaran al llarg del curs i tindran com a objectiu comprovar l'assoliment

dels objectius mínims previstos per a cada nivell. Al mes de juny/juliol hi haurà programades proves específiques de recuperació per a tots els cursos de l’etapa

Normalment quan es parla d’avaluar, o de l’avaluació, es relaciona amb situacions de neguit, nervis: se sol pensar en els exàmens, les hores d’estudi, els temes que s’han de saber, les notes... Tots aquests conceptes formen part de l’univers de l’avaluació però l’enfocament i la importància que se li dóna a aquest procés pot fer que es visca com un fet angoixant i, per tant, avorrit i poc motivador o com una situació d’aprenentatge integrada en les pràctiques diàries de l’aula.




Ambdues funcions posen de manifest l’avaluació entesa com un mecanisme que té com a darrera finalitat comprovar que s’estan assolint (o s’han assolit), i en quin grau, els objectius d’aprenentatge plantejats a l’inici de l’activitat educativa. Aquest mecanisme permet valorar el procés d’aprenentatge introduint quan siga necessari mesures de millora.



- Avaluació formativa (continuada, processual): aquest tipus d’avaluació es dóna durant tota l’assignatura. L’objectiu és informar de l’evolució i progrés de l’aprenentatge dels estudiants per tal de poder oferir ajudes iflexibilitzar algunes decisions tenint en compte el ritme d’aprenentatge i les necessitats dels estudiants. Aquest tipus d’avaluació fomenta i potencia la regulació de l’aprenentatge dels estudiants.

- Avaluació final (sumativa): és l’avaluació que es produeix al final de l’assignatura (les avaluacions parcials

174

sovint es poden considerar avaluacions sumatives: tot depèn de com estiga configurat el sistema general d’avaluació de l’assignatura). Es proposa comprovar si els estudiants han realitzat l’aprenentatge que s’havia planificat i que s'esperava que assoliren.


- En l’autoavaluació l’estudiant valora els coneixements que té o que ha adquirit en el procés d’aprenentatge.Ell mateix és el responsable d’avaluar-se i li serveix per conèixer quins temes té ben preparats i quins ha de reforçar.


L’avaluació, en l’àmbit educatiu, és una presa de decisions que té en compte uns objectius d’aprenentatge i que ha de partir d’uns criteris explicitats i coneguts tant per l’avaluador com per l’avaluat.

c) Criteris de qualificació

CONCEPTES 60%PROCEDIMENTS 35 % ( 15% dels deures, treballs, activitats de classe,... i 20% del llibre de lectura)ACTITUDS 5%( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient per suspendre l'avaluació)

• La nota global de l'avaluació serà la suma de tots els apartats anteriors,sempre i quan estiguen aprovats, amb un mínim de 5, cadascun dels apartats anteriors (conceptes, procediments i actitud).

• En cada avaluació es farà, com a mínim, un examen de conceptes, amb un mínim de 6 preguntes.

• Es farà un control dels llibres de lectura i la qualificació d'APTE, mínim un 5, serà requisit imprescindible i necessari per tal d'aprovar la matèria en cada trimestre. L'alumne tindrà l'oportunitatde recuperar els controls de lectura, NO APTE, durant el tercer trimestre.

• Les lectures obligatòries per a 3r ESO són:

Primer trimestre: Les urpes del diable, Silvestre Vilaplana, Bromera. O Roger lo Pelat , de Gemma Pasqual, Barcanova

Segon trimestre: Xènia, tens un WhatsApp, Gemma Pasqual, Barcanova

Tercer trimestre: La fàbrica, Gemma Pasqual, Alfaguara Voramar.

Professor Cèsar Moreno:

3r d’Eso

175

Lectures , almenys una per trimestre.

Iqbal Masih, Miguel Griot, editorial Oxford.Contes d’amor, Hermann Hesse, editorial La Magrana. El vescomte migpartit, Italo Calvino, Edicions 62. Paraules que curen, Àlex Rovira, Plataforma Editorial.Joc brut, Manuel de Pedrolo, Edicions 62.Nirvana, Pere Formiguera, Edicions Barcanova. Rondalles valencianes, Enric Valor, Edicions del Bullent. (Triar un volum).Rondalles del Baix Vinalopó, Joaquim González i Caturla, Editorial Aguaclara.Rondalles de l’Alacantí, Joaquim González i Caturla, Editorial Aguaclara.Tirant lo Blanc, Joanot Martorell, Ed. BromeraMare terra, pare cel, E. S. Curtis, J.E. Brown, J: J. Olañeta Editor. El collar de la coloma, Ibn Azm de Córdoba, Edicions Bullent.Les urpes del diable, Silvestre Vilaplana, Bromera.

Roger lo Pelat , de Gemma Pasqual, Barcanova

Xènia, tens un WhatsApp, Gemma Pasqual, Barcanova

La fàbrica, Gemma Pasqual, Alfaguara Voramar.

• Les lectures s'avaluaran a través d'una prova de tipus test,de múltiple elecció, o de resposta curta, la qual tindrà 20 preguntes . Cada 2 preguntes de resposta múltiple mal contestades, descomptarem unabé. Les que es deixen en blanc no descomptaran i les de resposta curta tampoc. També es podrà avaluar de manera oral.

• La nota final serà el resultat d'una avaluació contínua i s'obtindrà de la mitjana aritmètica de les tres avaluacions.

• Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels ofertats pel professor,i presentant un treball dins la data límit marcada. El màxim que es podrà apujar serà 1 punt, 0'5 cada treball,sempre i quan estiga l'avaluació amb un mínim de 5.

• Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en la revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5 punts.

• .Els alumnes que vagen a la prova extraordinària amb els continguts i alguna o vàries lectures,s'aplicarà el següent criteri per tal de valorar la prova: 80% continguts i 20% lectures. Si, en un altre cas, només va a setembre amb les lectures o només amb els continguts , tant en una opció com en l'altra,l'examen valdrà el 100%. és requisit imprescindible arribar a un 5 en les lectures i a un5 en la matèria, per poder aprovar, en cas contrari, no s'aplicaran els percentatges.

• La nota màxima amb la qual es podrà qualificar a un alumne en la prova extraordinària de juliol serà un 5.


Els alumnes que tinguen la matèria pendent de cursos anteriors podran superar-la atenent als següents

176

criteris:

• Si l'alumne/a aprova les dues primeres avaluacions del curs en el qual està, es considerarà la matèria pendent aprovada.

• Si no es dóna la condició anterior es farà una prova escrita de pendents a principis del mes de maig.• Si no supera tampoc la prova referida en el punt 2, ja haurà de presentar-se a les proves

extraordinàries de juliol.

177

Baremació CURS 2015-2016. 3r d’Eso PROFESSOR CÈSAR MORENOTots els alumnes comencen el curs amb la nota de 10.L’alumne haurà de procurar mantenir aquesta nota al llarg del curs. Per conservar aquesta nota, aquests són els aspectes que es valoraran:

1. Comportament i actitud.2. Treball diari a classe (qüestionari o activitats del llibre,

preguntes suplementàries, elaboració de l’examen...)3. Treballs d’investigació i/o creació.4. Examen oral de lectura.5. Examen escrit del tema.6. Examen oral del tema.

(1) El comportament ha de ser considerat i respectuós, i l’actitud ha de contribuir a millorar el desenvolupament normal de la classe.

(2) El treball diari de classe és molt important. Si centrem l’atenció en el treball, ens trobarem millor i el matí se’ns farà més curt. EL NOSTRE LLOC DE TREBALL ÉS L’INSTITUT.

(3) Farem almenys un treball d’investigació i/o creació per trimestre sobre algun tema que ens interesse. Podreu treballar per parelles.

(4) Cada alumne ha de triar un llibre de lectura a partir d’una llista que se li proporcionarà, i llegir-lo en el termini de temps que s’indique. Se li farà una prova oral, que també podrà realitzar-se per parelles. Però cada alumne ha de llegir el llibre complet.

(5) L’examen oral del tema ens servirà per verificar que hem comprés bé el que hem escrit en la part escrita. Aquest examen oral té molta importància.

Cada alumne haurà d’administrar-se i procurar mantenir aquesta nota fins al final del curs. Si un l’alumne no manté un nivell acceptable en el treball mínim exigit anirà perdent la nota.Si l’alumne manté un nivell de treball regular mantindrà la nota i fins i tot la podrà millorar. Si un alumne llig un llibre suplementari, tindrà més nota.Si un alumne escriu algun article susceptible de ser publicat a la revista Ascla, tindrà més

nota. Si un alumne fa treballs d’investigació o creació suplementaris, tindrà més nota. Seria molt adequat que aquestes propostes de treball de l’assignatura es completaren amb

aportacions dels alumnes.Per poder traure la nota superior a 5 al final de cada trimestre, en cada apartat ha d’haver una

nota mínima de 5. L’alumne començarà cada nou trimestre amb la nota del trimestre anterior. Si un alumne té la matèria pendent del curs anterior però aprova les dues primeres

avaluacions del curs present, es considerarà que té recuperada la matèria. Si no, s’haurà d’examinar a principis del mes de maig, en les proves de recuperació d’assignatures pendents.

Els alumnes que no aproven el curs, hauran d’examinar-se en les proves de recuperació de juliol o setembre.

Material necessariLlibre de text. Fundes de plàstic (tres almenys, una per trimestres) on figure el nom de l’alumne i el grup en una etiqueta.Fulls blancs. Cada full ha d’anar numerat i contenir el nom de l’alumne, data i grup.

178

Un fitxer o carpeta, per anar guardant les fundes amb els fulls.

Lectures , almenys una per trimestre. Les urpes del diable, Silvestre Vilaplana, Bromera. Xènia, tens un wassap, Gemma Pasqual, Barcanova. Iqbal Masih, Miguel Griot, editorial Oxford.Contes d’amor, Hermann Hesse, editorial La Magrana. *Aloma, Mercé Rodoreda, Edicions 62. El crim de Lord Arthur Savile. El fantasma dels Cantervile, Oscar Wilde, Bromera.Rondalles del Baix Vinalopó, Joaquim González i Caturla, Editorial Aguaclara.Rondalles de l’Alacantí, Joaquim González i Caturla, Editorial Aguaclara.Tirant lo Blanc, Joanot Martorell, Ed. BromeraMare terra, pare cel, E. S. Curtis, J.E. Brown, J: J. Olañeta Editor. El collar de la coloma, Ibn Azm de Córdoba, Edicions Bullent.Paraules que curen, Àlex Rovira, Plataforma Editorial.

Tots els alumnes han de comunicar al professor amb antelació, quin llibre han decidit llegir. Si algun alumne vol llegir un llibre que no siga a la llista anterior, a més de comunicar-ho al professor, li haurà mostrar (físicament) el llibre que vol llegir.

d) Activitats de reforç i ampliació


• Disminució del volum de treball.• Divisió en seqüències de l’aprenentatge en qüestió.• Canvi d’estratègia d’aprenentatge, passant del plantejament global a un de mésanalític.• Canvi de plantejament didàctic, optant per aprenentatge entre iguals, monitoratge, aprenentatge cooperatiu.


Descripció del grup després de l’avaluació inicial

A l’hora de plantejar les mesures d’atenció a la diversitat i inclusió hem de tindre, en primer lloc, informaciódiversa sobre cada grup d’alumnes; como a mínim hem de conéixer:

El nombre d’alumnes.

El funcionament del grup (clima de l’aula, nivell de disciplina, atenció...).

Les fortaleses que s’identifiquen en el grup quant al desenvolupament de continguts curriculars.

179

• Les necessitats que s’hi hagen pogut identificar; convé pensar en aquesta fase com es poden abordar(planificació d’estratègies metodològiques, gestió de l’aula, estratègies de seguiment de l’eficàcia demesures, etc.).

• Les fortaleses que s’identifiquen en el grup quant als aspectes competencials. • Els acompliments competencials prioritaris que cal practicar en el grup en aquesta matèria.• Els aspectes que cal tindre en compte a l’hora d’agrupar l’alumnat per als treballs cooperatius. • Els tipus de recursos que cal adaptar al nivell general per a obtindre un assoliment òptim del grup.

Necessitats individuals

L’avaluació inicial ens facilita no sols coneixement sobre el grup com a conjunt, sinó que també ens proporcionainformació sobre aspectes individuals diversos del nostre alumnat; a partir d’aquesta avaluació podrem: • Identificar els estudiants que necessiten més seguiment o personalització d’estratègies en el seu procés

d’aprenentatge. (Cal tindre en compte aquell alumnat amb necessitats educatives, amb altes capacitats i altres necessitats no diagnosticades però que requerixen atenció específica per estar en risc, per la seua història familiar...).

• Saber les mesures organitzatives que s’adoptaran. (Planificació de reforços, ubicació d’espais, gestió de temps grupals per a afavorir la intervenció individual…).

• Establir conclusions sobre les mesures curriculars que s’adoptaran i sobre els recursos que s’empraran.• Analitzar el tipus de seguiment que es farà servir amb cada un.• Acotar l’interval de temps i la manera en què s’avaluaran els progressos d’aquests estudiants. • Fixar la manera en què es compartirà la informació sobre cada cas amb la resta de docents que intervenen

també en el seu itinerari d’aprenentatge; especialment, amb el tutor.

Les necessitats educatives especials motivades per deficiències psíquiques o físiques greus d'algun alumne oalumna s’han de tenir en compte per a oferir-li la possibilitat d'assolir els objectius mínims mitjançant unes altresvies previstes en aquesta programació. La planificació d'actuacions en aquests casos requereixen un tractamentcoordinat amb la resta de departaments i molt especialment amb el d'Orientació. A partir de l'anàlisi de lasituació concreta de l'alumne s’ha de programar, si és el cas, una adequació curricular individual (ACI) on hande participar totes les àrees.

En la nostra àrea la diversitat és present com en la resta d'àrees. Aquesta diversitat, però, obeeix a raonsdiverses, i el seu tractament, per tant, també demana l'ús d'estratègies adequades en cada cas.

Pel que fa a la presència de la diversitat en la nostra àrea podem concretar-la en les situacions següents.


Es tracta d'alumnat que no ha cursat l'assignatura Valencià: llengua i literatura amb anterioritat. Aquest alumnat,tant si ha sol·licitat l'exempció de qualificació com si no ho ha fet, ha de rebre una atenció específica pel que faal grau d'exigència i pel que fa al tipus d'activitats que haurà de realitzar a classe. En termes generals, l'alumnatque es troba en aquesta situació haurà de tenir una atenció individualitzada mentre el seu grau de comprensióoral i escrita estiga per davall dels mínims, amb la intenció que puga incorporar-se progressivament a larealització de les tasques proposades a la resta de la classe, si bé amb un grau d'exigència adaptat a les seuescapacitats. Cada cas, però, necessita una atenció que s’haurà de concretar després de mantenir una entrevistaamb l'alumne i els seus pares o tutors.

La millor forma d’oferir un tractament educatiu adequat a l’alumnat nouvingut és mitjançant unprograma de compensació educativa per desconeixement de les llengües oficials, la planificació didàctica delqual s’ha de fer en funció de l’anàlisi de la realitat de cada centre, de cada aula i fins i tot de cada individu. A mésa més d’aquest programa, la Conselleria d’Educació ha dissenyat el programa d’acollida al sistema educatiu(PASE), un programa temporal d’adaptació lingüística per a l’alumnat estranger de nova incorporació alsistema educatiu que desconeix la llengua base del programa d’educació bilingüe (PEB) a què quede adscrit.Així mateix, hi ha la possibilitat de sol·licitar la participació en el programa d’acompanyament escolar ien el de suport i reforç (la finalitat dels quals és millorar els aprenentatges i l’èxit escolar dels alumnes,propiciar la seua integració escolar i ampliar la participació de les famílies).

180


En la nostra àrea, i especialment en determinats contextos sociolingüístics, és freqüent trobar-nos amb situacionsde diversitat quant al grau de competència comunicativa inicial, quant a la capacitat per a arribar a unacompetència mínima o quant a la capacitat per a relacionar-se comunicativament amb el grup.

Després de fer una avaluació inicial, és molt probable que aquesta diversitat siga una realitat i que calgaemprar adequacions específiques que asseguren l'assoliment dels objectius mínims. Per això proposem lesadequacions següents:

Adequacions organitzatives: configuració de grups de treball heterogenis; treball per parelles amb un nivelld'interacció compensatori; tallers d'escriptura.Adequacions didàctiques: recursos didàctics de reforçament; atenció individualitzada.

Si s’hi donaren les circumstàncies, el departament hauria d’elaborar i d’aplicar les adaptacionscurriculars significatives (ACIS) que hi corresponguessen. Aquestes adaptacions s'elaboraran a partir d'unaavaluació psicopedagògica i implicarien una adequació d'objectius i una modificació dels criteris d'avaluació.

En qualsevol cas és imprescindible preveure que aquestes situacions de diversitat (amb un índex elevatd'estrangers, un percentatge considerable del qual pot tenir deficiències comunicatives en valencià, i alguns altrestambé en castellà) seran cada any més generalitzades. Això exigeix que des del punt de vista organitzatiu -i pelque fa a la nostra àrea de forma particular- es formen grups d'atenció a aquestes persones. Les iniciatives deldepartament s’han d’emmarcar dins les propostes del programa d’acollida del centre.

El desdoblament de grups és una forma de treballar més personalitzada amb l’alumnat d’incorporaciótardana al sistema educatiu, si el centre no disposa del programa de compensació educativa. Hi treballaríemaspectes bàsics de la llengua, amb un tractament específic com a llengua segona i/o com a llengua estrangera.Això demana que els continguts siguen els actes de parla, les estructures lingüístiques necessàries per a lacomunicació formal i informal, les situacions comunicatives i sobretot l'aprenentatge de lèxic. La formaciód'aquests grups de desdoblament es realitzaria a partir d'una prova inicial de diagnòstic que serviria al professoratdel departament per conéixer la competència inicial de l'alumnat, les mancances i les necessitats.


L'alumnat de cada grup d’ESO que necessite una adaptació curricular (majoritàriament per incorporaciótardana al sistema educatiu valencià) obtindrà una valoració positiva en funció dels aspectes següents:La integració de l'alumne/a en la dinàmica general de funcionament del grup.La resposta positiva a l'actitud cap a l'aprenentatge.L’assoliment d'hàbits de treball bàsics.L’assoliment de les capacitats bàsiques relacionades amb les habilitats de comprendre, llegir, parlar i escriure quepermetran la integració amb les màximes garanties d'èxit lingüístic i comunicatiu en valencià en cursosposteriors.

8.4 Alumnes amb la matèria pendent de cursos anteriors.

Els alumnes que porten la matèria pendent de cursos anteriors lapodran aprovar si superen les dues primeres avaluacions de l’assignatura del curs en el qual estan. La llengua té continuïtat a tota l’ESO i per tant es pot aplicar aquest criteri. El professor del curs actual serà l’encarregat de recordar-li-ho i de notificar al cap de departament si ha superat l’assignatura pendent o no.Els alumnes pendents de primer de batxillerat faran una prova al mes de gener i una segona oportunitat al mes demaig.

bb) 9.ELEMENTS TRANSVERSALS

a) Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita


181

• Augmentar l’interés de l’alumnat per la lectura.• Ampliar el lèxic i el coneixement de la llengua.• Estimular la capacitat creativa de l’alumnat.• Contribuir a la millora de l’escriptura.• Fer que descobrisquen en la lectura una font de gaudi personal.• Fomentar una actitud reflexiva i crítica.• Fomentar l’ús de la biblioteca per a l’aprenentatge.

Les propostes per aconseguir-ho són:










- Llegir una rondalla d’Enric Valor i completar-la en una excursió per a conéixer millor el paisatge descrit. Amés a més, la riquesa lèxica que la caracteritza donarà peu a treballar el text des del punt de vista de la sinonímia.

b) Comunicació audiovisual.Tecnologies de la informació i de la comunicació

L'alumne ha de ser capaç:

- Emprar fonts diferents per a buscar informació.- Seleccionar l’ús de les diferents fonts segons la fiabilitat que presenten.- Elaborar i fer publicitat de la informació pròpia derivada de la informació obtinguda per mitjà dels mitjans

tecnològics.- Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per a transmetre informació diversa.- Comprendre els missatges que provenen dels mitjans de comunicació.- Manejar ferramentes digitals per a la construcció de coneixement. - Actualitzar l’ús de les noves tecnologies per tal de millorar el treball i facilitar la vida diària. - Aplicar criteris ètics en l’ús de les tecnologies.

Ho posaran en pràctica realitzant les següents tasques:

182





- Visita de pàgines web sobre LIJ o d’autors de LIJ que continguen fòrums on puguen participar els alumnes.






c) Emprenedoria.

En aquest apartat tenim com a indicadors del sentit d'iniciativa i esperit emprenedor:

-Autonomia personal:

- Optimitzar recursos personals basant-se en les fortaleses pròpies. - Assumir les responsabilitats encomanades i donar-ne compte. - Ser constant en el treball superant les dificultats.- Dirimir la necessitat d’ajuda en funció de la dificultat de la tasca.

-Lideratge:

- Gestionar el treball del grup coordinant tasques i temps.- Encomanar l’entusiasme pel que s’ha de fer i la confiança en la possibilitat d’aconseguir objectius.- Prioritzar la consecució d’objectius grupals als interessos personals.

-Creativitat:

- Generar possibilitats noves i divergents des dels coneixements previs del tema.- Configurar una visió de futur realista i ambiciosa.- Trobar possibilitats en l’entorn que els altres no aprecien.

-Emprenedoria:

- Optimitzar l’ús de recursos materials i personals per a la consecució d’objectius.- Mostrar iniciativa personal per iniciar o promoure accions noves. - Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques i els projectes. - Actuar amb responsabilitat social i sentit ètic en el treball.

183


d) Educació cívica i constitucional.

-Educació cívica i constitucional:

- Conéixer les activitats humanes, adquirir una idea de la realitat històrica a partir de fonts diverses, i identificar les implicacions que té viure en un Estat social i democràtic de dret confirmat per una constitució.


-Relació amb els altres:

- Desenvolupar la capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i treball i per a la resolució de conflictes.

- Mostrar disponibilitat per a la participació activa en els àmbits de participació establits.- Reconéixer riquesa en la diversitat d’opinions i d’idees.

-Compromís social:

- Aprendre a comportar-se des del coneixement dels diferents valors.- Concebre una escala de valors pròpia i actuar-hi amb conformitat.- Evidenciar preocupació pels més desfavorits i respecte pels diferents ritmes i potencialitats. - Involucrar-se o promoure accions amb una finalitat social.


Els diferents professors del Departament farem ús dels següents indicadors d'assoliment per avaluar el treballpropi:




2. Programa l’assignatura tenint en compte el temps disponibleper al desenvolupament de l’assignatura.


4. Programa activitats i estratègiesen funció dels estàndards d’aprenentatge.

5. Planifica les classes de manera

184

flexible, preparant activitats i recursos ajustats a la programació d’aula i a les necessitats i als interessos de l’alumnat.


7. Es coordina amb el professorat d’uns altres departaments que puguen tindre continguts afinsa la seua assignatura.



1. Proporciona un pla de treball alprincipi de cada unitat.









1. Resumix les idees fonamentals discutides abans de passar a una nova unitat o

185

tema amb mapes conceptuals,esquemes...


3. Té predisposició per a aclarir dubtes i oferir assessories dins i fora de les classes.



6. Promou el treball cooperatiu i manté una comunicació fluidaamb els estudiants.

7. Desenvolupa els continguts d’una forma ordenada i comprensible per a l’alumnat.

8. Planteja activitats que permeten l’adquisició dels estàndards d’aprenentatge i deles destreses pròpies de l’etapa educativa.


REGISTRE PER A L’AUTOAVALUACIÓ DEL PROFESSORAT: SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELPROCÉS D’ENSENYAMENT APRENENTATGE





4. Proporciona la informació necessària sobre la resolució

186

de les tasques i com pot millorar-les.

5. Corregix i explica de forma habitual els treballs i les activitats de l’alumnat, i dóna pautes per a millorar-ne els aprenentatges.



8. Proposa activitats noves que faciliten l’adquisició d’objectius quan aquests no han sigut assolits suficientment.




187

IES SANT VICENTPROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE 4t ESO


1. INTRODUCCIÓ





188








Pel que fa a la lectura, element de pràctica habitual a classe, serà també objecte de treball individualde l'alumnat, ja que els oferirem la possibilitat d'escollir entre algunes obres, sempre adequades acada curs, a l'hora de realitzar les lectures obligatòries o voluntàries i els treballs corresponents; així

189

fomentarem el criteri personal a l'hora de comentar el tipus de literatura que els sembla mésinteressant, afavorint així l'intercanvi d'opinions i el debat sobre el tema.

Així mateix, la lectura serà un instrument interessant per treballar els temes de lèxic, també inclososen el nostre currículum.

També cal destacar la introducció, a diferent nivell en tota l'etapa, de qüestions de tipussociolingüístic, dialectològic i històric, per tal que l'alumnat entenga l'origen del valencià i el sàpigasituar, com una llengua més, dins el context lingüístic europeu.Aquest és un aspecte molt important per poder combatre tot tipus de prejudicis lingüístics i perquècomprenguen la necessitat i la utilitat de dominar la pròpia llengua o, si més no, la llengua del llocon viuen; i més si tenim en compte que el nostre centre té una gran part d’alumnes novalencianoparlants i cada any rep una allau de nouvinguts de diferents punts del món que noconeixen la nostra realitat.

Per aconseguir tots aquests objectius, consideram que és molt útil que els professors de llengua femfeina de manera coordinada, si més no en el tractament igual de l’ortografia i la importància de lalectura per al desenvolupament intel·lectual de l’alumne.



El Departament de Valencià, durant aquest curs, 2015/2016, continua patint les retallades que estàsofrint el sector de l’educació. Així aquest any som 7 professors, un d'ells a mitja jornada, és a dir6,5 professors, anys passats érem 8.S'han suprimit les quatre hores de l'assignatura de teatre que

190

tenia el departament, així com el PQPI que ha desaparegut.Així cm el Taller de Llengua, que amb lanova llei desapareix com a optativa en aquest curs.





2.OBJECTIUS

a) Objectius generals d’etapa i, en el seu cas, cicle.

OBJECTIUS GENERALSDE L’ESO

PRIMER CICLE SEGON CICLE

1.Comprendre i produirmissatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en valencià i en castellà, i almenys en una llengua estrangera, utilitzant-los per a comunicar-se i per a organitzar els propis pensaments i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge i alhora respectar les distintes formes d’expressió.

1.1.Comprendre i produir missatges oralsi escrits amb propietat iautonomia tant en valencià com en castellà, i almenys en una llengua estrangera, utilitzant-los com a vehicle de comunicaciói d’organització del propi pensament i com a vehicle de comunicació i obertura a altres cultures.1.2.Reconéixer el contingut explícit i implícit en missatges orals i escrits d’ús habitual.

1.1.Comprendre i produir missatges orals iescrits amb propietat, autonomia i creativitat en valencià, en castellà, i almenys en una llengua estrangera, utilitzant-los per a comunicar-se, organitzarel propi pensament, coma instrument d’adaptaciósocial i com a vehicle decomunicació i obertura a altres formes d’entendre la realitat.1.2.Interpretar el contingut explícit i implícit en missatges orals i escrits d’ús

191

1.3.Reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge que permeten la comunicació i el respecte a altres formesd’expressió.

habitual.1.3.Reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge i en els mecanismes de la llengua que permeten la comunicació i el respecte a distintes formes d’expressió.

2.Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics, per tal d’enriquir les seues possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en elseu ús.

2.1.Interpretar i produiramb propietat i autonomia missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics, per a assimilar l’entorn de manera reflexiva i crítica, i enriquir les possibilitats de comunicació.2.2.Distingir els trets propis dels llenguatges que s’utilitzen en diferents situacions comunicatives.2.3.Analitzar la realitat de manera reflexiva i adoptar una postura crítica.

2.1.Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics, per a desenvolupar l’actitud reflexiva i el sentit crític, i enriquir la competència comunicativa.2.2.Distingir els trets propis de diferents llenguatges i de les situacions en què s’esdevenen per a produir-ne.2.3.Analitzar la realitat de manera reflexiva i sistemàtica per adoptar una postura crítica.

3.Obtenir i seleccionar informació utilitzant les fonts adequades disponibles, tractar-la de manera autònoma i crítica, amb una finalitat prèviament establida i transmetre-laals altres de manera organitzada i intel·ligible.

3.1.Obtenir la informació necessària per a allò que es desitja en les fonts habituals, analitzar-la de manera crítica i seleccionar-la per a la finalitat establida.3.2.Transmetre la informació elaborada de manera

3.1.Obtenir i seleccionar la informació utilitzant lesfonts habituals on es troba disponible, analitzar-la críticament, valorant l’adquisició de coneixements com a enriquiment personal i amb repercussions socials.

rigorosa, organitzada i intel·ligible.

3.2.Utilitzar els coneixements adquirits, les tècniques de selecciói tractament de la informació en l’organització, elaboració i presentació

192

de les informacions i elsmissatges de manera intel·ligent.

4.Elaborar estratègies d’identificació i resolució de problemes en els diversos camps del coneixement i l’experiència, mitjançant procediments intuïtius i de raonament lògic, contrastant-les i reflexionant sobre el procés seguit.

4.1.Elaborar estratègies d’identificació i resolució de problemes, situats en contextos propers a l’alumne i quetinga possibilitat d’experimentar en els diversos camps del coneixement i l’experiència, utilitzant procediments intuïtius i de raonament lògic senzills, destacant els aspectes interpretatius que permeten desenvolupar estratègiespersonals per a resoldre problemes.4.2.Fomentar la sistematització en la revisió i el contrast de les diferents possibilitats i en la reflexió sobre el procés seguit en la resolució deproblemes.

4.1.Elaborar estratègies d’identificació i resolució de problemes,situats en contextos mésallunyats de l’alumne, en els diversos camps del coneixement i l’experiència, utilitzant procediments intuïtius i de raonament lògic, destacant els aspectes constructius i formals, que desenvolupen estratègies més rigoroses per a analitzari resoldre problemes.4.2.Fomentar l’exhaustivitat i la precisió en la revisió i el contrast de les diferents possibilitats i en la reflexió sobre el procés seguit en la resolució de problemes.

5.Formar-se una imatgeajustada de si mateix, tenint en compte les seues capacitats, necessitats i interessos per a prendre decisions, valorant l’esforç necessari per a la superació de les dificultats.

5.1.Formar-se una imatge ajustada de si mateix tenint en compte les pròpies capacitats i limitacions i les opinions dels altres; acceptant positivament i constructivament els canvis físics i emocionals que travessa.5.2.Desenvolupar les activitats habituals de manera autònoma i equilibrada; conscienciar-se de la necessitat de l’esforç personal i manifestar

5.1.Formar-se una imatge ajustada de si mateix, de les seues característiques i possibilitats, consolidant l’autoestima i afavorint el desenvolupament de criteris personals i la implicació responsable en l’activitat quotidiana.5.2.Desenvolupar activitats de manera autònoma, amb equilibrientre la immediatesa i l’actuació amb mètode, valorant de manera positiva l’esforç

193

interés per superar les dificultats, com a elements bàsics per a lamaduració i formació de la personalitat.

personal i adquirir una actitud perseverant davant de les dificultats,confiant en la pròpia capacitat per a fer un treball ben fet.

6.Adquirir i desenvolupar hàbits de respecte i disciplina coma condició necessària per a una realització eficaç de les tasques educatives i desenvolupar actituds solidàries i tolerants davant les diferències socials,

6.1.Relacionar-se amb altres persones de manera sincera, respectuosa i receptiva,establint relacions d’amistat i participant en activitats de grup, acceptant la diversitat d’opinions, i acceptant positivament les valoracions

6.1.Relacionar-se amb altres persones, valorar la importància de la pau, la tolerància, i la sinceritat en la convivència humana. Participar en activitats de grup valorant el treball en equip com a mitjà per

religioses, de gènere i deraça superant els prejudicis amb esperit crític, obert i democràtic.

crítiques sobre les pròpies actuacions.6.2.Identificar els usos socials i estereotips queimpliquen actituds de marginació, rebutjar-los i evitar qualsevol tipus de discriminació; oferir alternatives solidàries i tolerants.

aconseguir una major objectivitat i eficàcia, per la seua contribució a l’enriquiment personal i social.6.2.Desenvolupar actituds solidàries i tolerants, adquirint compromisos personals de rebuig a qualsevol forma de marginació o discriminació i donant suport a aquelles iniciatives que afavorisquen la convivència pacífica.

7.Conéixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostra tradició valorant-los críticament.

7.1.Conéixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostra tradició i patrimoni cultural, mostrar inquietud per informar-se, respectar-los i adoptar una posturacrítica sobre aquests.7.2.Respectar les persones i institucions que transmeten les creences, actituds i valors bàsics de la nostra tradició i

7.1.Conéixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostra tradició i patrimoni cultural, identificar-los en les seues manifestacions quotidianes i apreciar l’herència cultural rebuda i mantenir-la.7.2.Escollir de manera coherent aquelles opcions que propicien millor el desenvolupament

194

patrimoni cultural, així com les altres cultures com a mostra de la varietat existent.

integral com a persones,i respectar altres manifestacions legítimes distintes.

8.Analitzar els mecanismes i valors queregeixen el funcionament de les societats, en especial els relatius a drets i deures dels ciutadans i adoptar judicis i actituds personals respecte a aquests.

8.1.Assabentar-se dels drets i deures socials dels ciutadans i prendreconsciència de la responsabilitat individual i social que implica assumir-los peral correcte funcionament de la societat.8.2.Valorar els avantatges que implica la participació en les decisions democràtiques.

8.1.Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de la societat, en especial els relatius a drets i deures, que permeten a l’alumne participar de manera responsable en la convivència democràtica.8.2.Elaborar judicis i criteris personals que permeten participar, amb autonomia, coherència i iniciativa, en l’anàlisi i resolució de problemes socials.

9.Analitzar les lleis i els processos bàsics que regeixen el funcionament de la natura, valorar les repercussions positives i negatives que hi tenen les activitats humanes i contribuir a la seua conservació i millora.

9.1.Reconéixer els efectes directes i indirectes que l’acció humana fa sobre el medi, i aprendre a evitar-los i a buscar les opcions alternatives.9.2.Assumir la defensa,conservació i millora del medi físic com a element determinant dela qualitat de vida.

9.1.Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen el funcionament del medi físic i les agressions que rep per tal d’evitar-les i corregir els desequilibris mediambientals.

9.3.Prendre consciència de la seua responsabilitat individual i col·lectiva en problemes mediambientals que afecten la qualitat de vida i donar suport a les iniciatives de persones i institucions que defensen la seua millora i conservació.

10.Valorar el desenvolupament científic i tecnològic i laseua incidència en el medi físic i social.

10.1.Conéixer i valorarel desenvolupament científic i tecnològic, interessar-se per les contínues innovacions iobrir-se a la seua utilització en l’activitat quotidiana i com a contribució positiva pera l’obtenció d’una

10.1.Conéixer i valorar el desenvolupament científic i tecnològic com un procés en contínua evolució i que requereix un mètode de treball i investigació constant que pot servir per a potenciar les aptituds intel·lectuals i

195

major qualitat de vida.10.2.Analitzar amb sentit crític la incidència negativa que l’ús incorrecte del desenvolupament científic i tecnològic pot generar sobre les persones i el medi ambient.

el model d’aprenentatge.10.2.Distingir els aspectes positius i les possibles repercussions negatives que impliquen els descobriments científicsper a la humanitat.

11.Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos d’ensenyament-aprenentatge.

11.1.Incorporar les tecnologies de la informació al procés d’ensenyament-aprenentatge, tot fent-ne un ús adequat.11.2.Valorar els aspectes positius i negatius de les noves tecnologies.

11.1.Utilitzar les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el propiprocés d’ensenyament-aprenentatge.11.2.Valorar l’aportacióde les noves tecnologiesa la societat actual.

12.Conéixer i apreciar el patrimoni cultural i lingüístic i contribuir a la seua conservació i millora; desenvolupant una actitud d’interés i respecte envers la dimensió pluricultural iplurilingüística entesa com un dret dels poblesi dels individus.

12.1.Conéixer els elements que configuren el patrimonicultural, apreciar-los, defensar-los, i conservar-los com a mostra de la riquesa cultural.12.2.Entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i dels individus i desenvolupar actituds de respecte envers la diversitat i interés per conéixer els elements culturals que impliquen.

12.1.Conéixer i situar en el context històric, social i cultural el patrimoni cultural, valorar-lo com a element definidor de la identitat dels pobles i mantenir-lo.12.2.Entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret i undeure dels pobles i dels individus; valorar-la com un element enriquidor que permet l’intercanvi amb persones que pertanyen a altres cultures i llengües i col·laborar en el seu manteniment.

13.Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric,social i lingüístic propi.

13.1.Conéixer i situar en el context històric, social i lingüístic els elements que configuren el patrimoninatural, social i culturalde la nostra comunitat, apreciar-los, defensar-

13.1.Conéixer i situar enel context històric, sociali lingüístic el patrimoni natural, social i cultural de la nostra comunitat, valorar-lo com a elementdefinidor de la identitat del poble valencià i

196

los, i conservar-los com a mostra de la riquesa cultural.

mantenir-lo.

14.Conéixer els diferents elements bàsics del cos humà i comprendre’n el funcionament, així comles conseqüències de l’exercici

14.1.Conéixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propicos i les relacions entrefuncionament i salut.

14.1.Conéixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos, analitzar les seues funcions i les seues relacions amb els

físic, la higiene, l’alimentació i la vida sana per a la salut.

14.2.Valorar els beneficis de l’exercici físic, de la higiene i d’una alimentació equilibrada sobre la pròpia imatge i la salut;analitzar les actituds que no col·laboren al desenvolupament de la salut, raonant les causes que les expliquen i plantejar alternatives per a una vida sana.

hàbits d’higiene i alimentació.14.2.Fomentar i consolidar els hàbits d’exercici, higiene i alimentació per a ser responsable del propi cos i aconseguir una major qualitat de vida i rebutjar les pressions publicitàries despersonalitzadores del’aspecte i estil de vida propis.

197

b). Objectius específics de l'àrea o matèria

L’adequació dels objectius generals de l’àrea a les característiques dels cicles es presentaescrita a dues columnes en les pàgines següents. Els objectius generals de l’àrea hiapareixen en la columna de l’esquerra i en la columna de la dreta s’expressa l’adequacióde cadascun dels objectius a les característiques de cada cicle.

OBJECTIUS GENERALS D’ÀREAOBJECTIUS ESPECÍFICS DE SEGON

CICLE D’ESO

1.Comprendre discursos orals i escrits reconeixent-ne les diferentsfinalitats i les situacions de comunicació en què es produeixen.

1.1.Comprendre discursos complexos orals i escrits, amb una forma narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa, argumentativa, conversacional i poètica, reconeixent les seues diferents finalitats i les característiques més específiques de les diferents situacions de comunicació en què es produeixen.

2.Expressar-se oralment i per escrit amb coherència i correcció, d’acord amb les diferents finalitats i situacions comunicatives i adoptant un estil expressiu propi.

2.1.Expressar-se oralment i per escrit respectant els principis de coherència textual (versemblança, no-contradicció, represa i progressió temàtica), relacionant les distintes parts del text mitjançant l’ús correcte i variat de connectors, procurant la unitat semàntica del mateix text mitjançant procediments variats de cohesió textual, utilitzant les formes lingüístiques més adequades per a la consecució de la intenciócomunicativa i adoptant un estil expressiu propi.

3.Conéixer i valorar la realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i les variants de cada llengua, considerant els problemes que plantegen les llengües en contacte.

3.1.Conéixer i valorar la realitat plurilingüe d’Espanya i de la societat i les variants de cada llengua, superant estereotips sociolingüístics i considerant els problemes que plantegen les llengües en contacte.

4.Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat culturali mitjà irrenunciable per a entendrela realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.

4.1.Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística,la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.

5.Conéixer i utilitzar en les pròpies produccions les normes lingüístiques, amb especial atencióa les ortogràfiques.

5.1.Conéixer les normes ortogràfiques, que indiquen els continguts de tercer i quart curs d’ESO.5.2.Aplicar les normes ortogràfiques en les produccions personals.5.3.Valorar positivament la importància que tenen les normes ortogràfiques per a regular l’ús de la nostra llengua en tots els àmbits.

6.Reconéixer i analitzar els elements i les característiques delsmitjans de comunicació, desenvolupar actituds crítiques davant dels seus missatges, valorant la importància de les seues manifestacions en la cultura contemporània.

6.1.Reconéixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació, en les seues seccions, programes o espais més complexos, des del punt de vista del contingut, forma i context de producció, amb la finalitat d’ampliar les destreses discursives i desenvolupar actituds crítiques davant dels missatges, reconeixent la importànciade les seues manifestacions en la cultura contemporània.

7.Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i de l’escriptura com a formes de comunicació i com a fonts d’enriquiment cultural i de plaer personal.

7.1.Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i l’escriptura de textos adequats a les característiques evolutives del cicle (pel que fa als interessos i coneixements propis de l’edat), escrits en forma narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa, argumentativa i poètica; com a formes de comunicació i com a fonts d’enriquiment cultural i de plaer personal.

8.Conéixer i diferenciar els principals gèneres de la tradició literària occidental, les característiques de les principals èpoques (artístiques i literàries), i els autors i les obres més representatius de cadascuna.

8.1.Conéixer els principals gèneres de tradició literària: contes, novel·les, poemes, textos dramàtics i assagístics.8.2.Diferenciar les característiques dels moviments artístics i literaris des dels orígens de la nostra llengua i literatura finsa l’actualitat.8.3.Identificar autors destacats de la nostraliteratura, i de la literatura universal, així com les obres més representatives.8.4.Gaudir de la lectura de textos representatius de la història de la literatura.

9.Interpretar i produir textos literaris i d’intenció literària, oralsi escrits, des de postures personals crítiques i creatives, valorant les obres rellevants de la tradició literària com a mostres destacadesdel patrimoni cultural, amb especial incidència en les literatures presents en l’entorn.

9.1.Interpretar i produir textos literaris orals i escrits que pertanyen als gèneres narratiu, poètic, dramàtic i assagístic des de postures personals crítiques i creatives, valorant les obres rellevants de la tradició literària com a mostres destacades del patrimoni cultural.

10.Conéixer i analitzar les unitats i els mecanismes de la llengua en els plans fonològic, morfosintàctic,lexicosemàntic i textual, i les seuesestructures discursives, amb la finalitat de desenvolupar la capacitat per a regular les pròpies produccions.

10.1.Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua enels seus plans: - fonològic: reconeixent el valor

significatiu dels sons o fonemes i la seua funció dins la llengua.

- morfosintàctic: coneixent la forma i funció dels fets lingüístics que donen lloc a les oracions gramaticals complexes i a les relacions de subordinació.

- lexicosemàntic: coneixent els mecanismes de la llengua i les fonts lèxiques per a la creació de paraules, diferenciant els conceptes d’homonímia, polisèmia, antonímia i sinonímia, i reconeixent els modismes, locucions i frases fetes quepuguen trobar-se en determinats contextos verbals.

- textual: coneixent les propietats formals del text (cohesió, connexió i mitjans lingüístics d’ús més comú per a articular i proporcionar unitat als textos), els principis de coherència, deversemblança, no-contradicció, represa i progressió temàtica, així comles condicions de producció dels missatges en els contextos socials de comunicació menys familiars a l’experiència de l’alumnat.

Tot açò amb la finalitat de desenvolupar la capacitat per a regular les pròpies produccions.

11.Analitzar i jutjar críticament els diferents usos socials de les llengües, evitant els estereotips lingüístics que comporten judicis de valor, mitjançant el reconeixement del contingut ideològic del llenguatge pel que fa especialment al fenomen social, a la llengua que es parla i a les consideracions racistes i classistes.

11.1.Analitzar i jutjar críticament els usossocials de les llengües que suposen judicis de valor i prejudicis (classistes, racistes, sexistes…) que denoten rebuig omenyspreu pels valors objectius d’una societat democràtica (respecte, tolerància,acceptació de les diferències, igualtat de drets…) i reconéixer-hi el contingut ideològic dels seus missatges.

12.Utilitzar la llengua com un instrument per a l’adquisició de nous coneixements i per a aprendre i utilitzar tècniques senzilles d’ús de la informació a través dels mitjans tradicionals i de la tecnologia informàtica.

12.1.Utilitzar la llengua com un instrument per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i l’anàlisi de la realitat, per a la fixació i el desenvolupament del pensament i per a la regulació de la pròpia activitat, mitjançant la consulta de fonts de documentació i mitjançant l’elaboració de guions, resums,esquemes, mapes conceptuals, agenda d’activitats, diagrames, taules de dades, plans de treball…

3.COMPETÈNCIES BÀSIQUES.RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIESBÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA O MATÈRIA I ELS CRITERISD’AVALUACIÓ.

Competència en comunicació lingüísticaComprendre l’ús de les estructures expositives i argumentatives en contextosdonats.Aplicar l’ús dels gèneres corresponents als textos expositius i argumentatius,fonamentalment el treball acadèmic expositiu i l’article d’opinió.Conéixer el paràgraf com a unitat textual bàsica per a l’estructuració de les idees enels textos expositius i argumentatius.Distingir els tipus d’arguments i incloure’ls en els textos que expressenl’opinió del’autor.Utilitzar recursos expressius adequats a textos expositius i argumentatius.Saber adequar els recursos argumentatius orals en l’expressió de l’opinió pròpia.

Competència matemàticaInterpretar dades numèriques que tinguen relació amb la competència comunicativa.Aplicar les estratègies de deducció, inferència i resolució de problemes matemàticsals processos d’aprenentatge lingüístic.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicConsolidar l’esperit crític respecte a temes socials, culturals, lingüístics i de mediambient. Valorar la llengua com a element emprat per a la interpretació del món.Conéixer la relació entre la variació dialectal i la diversitat territorial.

Tractament de la informació i competència digitalSer conscient de la necessitat d’ús de les TIC en l’àmbit acadèmic com a instrument

per a la millora de la competència comunicativa.Aprofundir en l’ús de les tècniques digitals de recerca d’informació.Afavorir l’ús i el coneixement del funcionament dels traductors automàtics en laredacció de treballs acadèmics.Aprofundir en l’ús dels diccionaris d’especialitat.Afavorir l’ús de diferents fonts d’informació, tradicionals i digitals, per al’elaboració de textos acadèmics.Afavorir l’esperit crític en l’ús de les TIC.Promoure l’elaboració informàtica dels treballs acadèmics.Despertar l’interés a presentar els treballs acadèmics de forma acurada i correctalingüísticament.

Competència social i ciutadanaSer conscient de la necessitat de fomentar actuacions cíviques per a la inclusió degrups socials marginals, marginats o minoritzats.Promoure l’acceptació de les diferències entre les persones com a tretenriquidor dela diversitat humana.Valorar positivament la diversitat lingüística del món, d’Europa i de l’Estatespanyol.Valorar positivament la història de la nostra llengua.Conéixer la variació dialectal de la nostra llengua.Valorar la varietat estàndard com a varietat supradialectal i necessària en qualsevolllengua que tinga accés a tots els àmbits de comunicació.

Competència cultural i artísticaEstablir relacions entre el context històric i les produccions literàries decada època ide cada autor.Conéixer les obres i els autors més representatius en la nostra llengua des del segleXIX fins als nostres dies.Conéixer les tècniques literàries relacionades amb cada gènere com a forma degaudir de la lectura de textos.Analitzar críticament els prototips culturals que promouen els missatgespublicitaris.Gaudir amb la lectura extensiva de textos literaris.Promoure inquietuds estètiques en les produccions lingüístiques amb intencióliterària.

Competència per a aprendre a aprendreAplicar les estratègies més adequades per a l’ampliació del vocabulari bàsic iespecialitzat.Fomentar l’autonomia en l’elaboració de les tasques acadèmiques.Adquirir estratègies per a la utilització de les tècniques de treball en funciódelsobjectius del treball acadèmic i segons les necessitats comunicatives.Conéixer l’estructura sintàctica de l’oració composta, dels pronoms relatius, delspronoms febles i del sistema verbal.Aplicar les normes d’estil de les abreviatures, els acrònims, les sigles, els símbols idels tipus de lletra.Valorar positivament la necessitat de la correcció lingüística, tant l’ortogràfica, comla fonètica i la lèxica i semàntica.Conéixer els procediments per a la generació de neologismes i per a lesconstruccions semàntiques genuïnes, especialment les solidaritats lèxiques.

Autonomia i iniciativa personal

Saber consultar les fonts d’informació amb autonomia i criteri de selecció en funciódels objectius previstos.Estimular l’autonomia en la recerca d’informació per a l’elaboració de treballsacadèmics.Assimilar l’ús de les tècniques de treball per a la realització de tasques de recerca iinvestigació individuals.Realitzar activitats que permeten la presa de decisions consensuades entre elsmembres d’un equip de treball.Conéixer tècniques específiques per a la preparació i la realització d’exàmens.Utilitzar estratègies orals adequades en les exposicions i argumentacions realitzadesdavant el públic.

Adequació dels objectius generals

En acabar el curs els aprenents hauran d’haver assolit les capacitats següentsexpressades com a objectius específics de cadascun dels blocs de continguts. Objectius específics de comunicació Conéixer les característiques dels textos expositius acadèmics (esquemes, resums,exàmens, etc.).Conéixer diferents gèneres del text expositiu (l'entrada o article d'un diccionari, lapàgina de crèdits i l'índex d'un llibre, documents explicatius d'Internet, gràfics, etc.).Realitzar exposicions orals sobre temes treballats en les unitats.Conéixer les característiques dels textos expositius acadèmics (esquemes, resums,exàmens, etc.) Conéixer l’estructura i la presentació d’un text expositiu acadèmic: el treball declasse.Valorar i identificar l’estructura del paràgraf com a unitat significativa dins delstextos expositius.Escriure paràgrafs expositius sobre una idea donada.Conéixer les formes de la comunicació planificada: l’exposició oral.Elaborar per escrit i exposar oralment un text expositiu de caràcter acadèmic.Reconéixer les marques textuals i lingüístiques i l’estructura del text argumentatiu.Analitzar i escriure textos argumentatius.Conéixer les marques textuals d’un article d’opinió (estructura, expressions demodalització, marcadors lògics).Elaborar articles d’opinió relacionats amb el tema de la unitat.Valorar amb actitud crítica i creativa el món de la publicitat.Analitzar críticament els estereotips culturals que promou la publicitat.Elaborar textos publicitaris.Valorar positivament els debats com l’argumentació oral per excel·lència.Conéixer i participar en la preparació i l’execució d’un debat.Expressar l’opinió pròpia sobre temes d’actualitat

Objectius específics de llengua i societat Desenvolupar una actitud crítica positiva entorn de la realitat plurilingüe i culturaldel planeta i de l’Estat espanyol.Conéixer la pluralitat lingüística de l'Estat espanyol a partir de la lectura d'articlesconstitucionals i de textos en cadascuna de les diferents llengües. Conéixer la localització, l'extensió, l'origen i el parentiu de les diferents llengüesromàniques que es parlen a la península Ibèrica. Conéixer l'extensió territorial i l'origen de les diferents llengües romàniques oneollatines així com el lloc que hi correspon a la llengua catalana.

Conéixer els fets més rellevants que caracteritzen l'origen i l'evolució de la nostrallengua. Conéixer els factors que posen de manifest el procés de minorització lingüísticadel valencià: exclusió dels àmbits de prestigi, augment de les diferènciesdialectals, disminució del nombre de parlants i interferència del castellà.Conéixer els factors que concorren en un procés de minorització lingüística, iespecialment, en el valencià.Valorar positivament i críticament el procés de normalització lingüísticadelvalencià.Identificar els principals trets fonètics dels blocs dialectals i d’altrescaracterístiques secundàries de la variació geogràfica dels nostres parlars.Conéixer la realitat lingüística valenciana on conviuen dues llengües oficials,repartides de manera diversa, i les subvarietats del valencià.Valorar positivament la varietat estàndard com a vehicle de comunicacióinterdialectal.

Objectius específics de coneixement de la llengua Utilitzar el vocabulari relacionat amb els continguts tractats en cada tema. Identificar i fer servir els sinònims de verbs d’ús bàsic.Utilitzar el gènere dels substantius i dels adjectius.Fer servir les perífrasis verbals d’obligació i diferenciar l’obligació personal i laimpersonal; les perífrasis de probabilitat i les d’imminència. Analitzar l’orde dels components de l’oració i la concordança.Distingir i utilitzar tan i tant; quan i quant; si no i sinó; si, sí i s’hi; per i per a;doncs i perquè; perquè, per què i per a què. Discriminar fonèticament les consonants i aplicar les regles ortogràfiquescorresponents.Entendre el concepte de sinonímia i aplicar-lo en verbs que tenen un significatpròxim fent servir el diccionari.Conéixer els vocabularis d’especialitat.Distingir l’oració simple i la composta i conéixer els diferents tipus d’oracionscompostes.Analitzar sintàcticament les oracions simples i compostes (coordinades,subordinades substantives, de relatiu i adverbials).Distingir i utilitzar sistemàticament les normes d’accentuació –especialment lesno coincidents entre valencià i castellà- les de la dièresi i de l’hiat.Utilitzar els pronoms relatius, el relatiu possessiu i el relatiu neutre.Conéixer i aplicar les regles gramaticals sobre l’ús de les lletres majúscules iminúscules.

Conéixer i aplicar les regles gramaticals sobre l’ús de les abreviatures, els acrònims, lessigles i els símbols com a procediment d’abreviacióSistematitzar l’ús de les conjugacions verbals regulars i irregulars.Utilitzar les formes i les funcions dels pronoms febles i sistematitzar-ne la combinació.Utilitzar els procediments onomasiològics (la derivació, la composició, la siglació i elsmanlleus) i semasiològics (la metàfora) per a generar neologismes.Utilitzar les unitats fraseològiques com a construccions semàntiques genuïnes,especialment les solidaritats lèxiques.Fer servir les recomanacions sobre els tipus de lletra redona, cursiva i negreta.

Objectius específics d’educació literària Identificar els elements més destacats del context cultural, social i històric dels segles XIX,XX i XXI.

Distingir les característiques més rellevants del Romanticisme i de la Renaixença com amoviments literaris del s. XIX.Conéixer els aspectes més destacats de la vida i de l'estil literari d'autors com JacintVerdaguer, Teodor Llorente i Àngel Guimerà a partir de la lectura, comprensió, recitació idramatització de fragments de les seues obres.Diferenciar les característiques dels principals gèneres literaris: l'assaig, la narració, lapoesia i el teatre.Conéixer les característiques més rellevants del Realisme-Naturalisme com a movimentsliteraris del s. XIX a partir de la lectura d’autors com Narcís Oller i Eduard Escalante.Reconéixer les característiques del sainet com a gènere teatral que reflecteix aspectesimportants de les classes populars i de la vida quotidiana de la València del segle XIX.Conéixer les característiques i els autors més rellevants del Modernisme i delNoucentisme.Conéixer les característiques dels moviments artisticoliteraris que s’engloben sotal’epítet “les avantguardes” de principis del s.XX.Explicar l’aportació de Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu, Joan Brossa i MariaMercè Marçal a la nostra literatura.Conéixer les característiques més rellevants de la narrativa de postguerra i d’autorsrepresentatius com Mercè Rodoreda i Enric Valor a partir de la lectura de fragments deles seues obresConéixer les característiques generals i les dificultats de la literatura assagística a casanostra.Reconéixer i valorar l’obra assagística de Joan Fuster.

Objectius específics de tècniques de treballElaborar esquemes utilitzant correctament els elements gràfics pertinents, com ara lletresmajúscules i minúscules, claus, fletxes, abreviatures, números, parèntesis, guionets, etc.Familiaritzar-se amb adreces electròniques relacionades amb vocabularis especialitzats.Utilitzar els diferents tipus de diccionaris (generals, bilingües, de barbarismes, etc.) i elscorrectors informàtics com a eines de correcció lèxica.Afavorir la necessitat de recórrer a diverses fonts d'informació per a l'elaboració de textosexpositius sobre un tema específic, interpretant correctament les referènciesbibliogràfiques tradicionals i de tecnologia informàtica (diccionaris, manualsenciclopèdies, premsa escrita, recursos audiovisuals i multimèdia). Afavorir actituds positives per a la recerca d’informació en fonts tradicionals i entecnologies d’informació i comunicació (TIC) en l’elaboració de treballs d'investigació.Valorar la necessitat de recórrer als esquemes i als resums com a tècniques d'estudiindispensables en la preparació d'un examen.Afavorir actituds positives cap a treballs d'investigació sobre la recerca de materialrelacionat amb temes diversos.

Concreció dels criteris d’avaluació de 4t curs d’ESO

Oferim en aquest apartat els criteris d’avaluació d’àrea de 4t curs d’ESO queestableix el decret curricular (enunciat general) i tot seguit les concrecions que en femal material curricular de quart curs (subapartats de cada criteri).

Captar i extraure les idees essencials, les intencions i les dades rellevants de textosorals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, com ara presentacionsd'una certa extensió o conferències no massa extenses; identificar el propòsit, la

tesi i els arguments de declaracions o de debats públics en mitjans de comunicacióo en el marc escolar; reproduir-ne el contingut en textos escrits.Distingir entre idees principals i secundàries en els textos orals de gèneres diferents i degraus de formalitat divers.Identificar la intenció comunicativa, la tesi i els arguments dels debats públics.Aplicar el reconeixement d’idees essencials, les intencions comunicatives la tesi i elsarguments dels textos orals a la producció de textos orals i escrits.

Aplicar els coneixements sobre el valencià [i el castellà] i les normes de l'úslingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per ala composició i la revisió autònoma dels textos.Comprendre textos orals i escrits a partir dels coneixements lingüístics adquirits.Produir textos orals i escrits d’acord amb la normativa lingüística.Emprar tècniques adequades per a l’autorevisió de les produccions textuals pròpies.

Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant lesnormes de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar iincorporar les intervencions dels altres.Tenir en compte les intervencions dels interlocutors en la producció de discursosplanificats i espontanis.Intervenir en situacions d’intercanvi d’informació respectant les normes de comunicacióRespectar les regles de comportament lingüístic que generen les diferents situacions decomunicació.

Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament ensituacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d'ús de lallengua, especialment a l'àmbit acadèmic com a vehicle d'aprenentatge.Conéixer l’ús del valencià als diferents àmbits de producció (interpersonal, acadèmic,administratiu, mitjans de comunicació, etc.).Fer servir el valencià en tots els contextos de comunicació, tant formals com informals.Emprar el valencià com a llengua per a l’adquisició de coneixements a l’àmbit acadèmic

Fer ús de la mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuarcom a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de maneradirecta. Utilitzar la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber ferresums i paràfrasis de la llengua de l’emissor quan el receptor no comprén elmissatge original. Utilitzar els elements no verbals de la comunicació per a lacomprensió perfecta de qualsevol interlocutor.Conéixer els recursos de la llengua que asseguren l’eficàcia comunicativa.Emprar els recursos més adequats de la competència estratègica que permeten unacomunicació eficaç.Intervenir en les situacions comunicatives com a mediador lingüístic.Facilitar la interpretació de missatges a persones que desconeixen la llengua.Fer servir els elements de comunicació no verbal com a suport per a resolució deproblemes de comprensió d’una llengua.

Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits, de diferent tipus i distintnivell de formalització, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principalsi les secundàries, reconéixer-hi possibles incoherències o ambigüitats en elcontingut, i aportar una opinió personal.Comprendre informacions donades mitjançant qualsevol tipus de text de nivells deformalitat diferents.Analitzar i sintetitzar la intenció comunicativa de qualsevol tipus de text.

Distingir les idees principals i les secundàries de qualsevol tipus de text.Identificar i resoldre adequadament les incoherències i ambigüitats de la informació.Expressar opinions personals fonamentades sobre informacions donades mitjançanttextos de tipus i formalitat diferents.

Elaborar el resum d'una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut;reflectir els principals arguments i punts de vista dels participants.Identificar la informació essencial d’una exposició o debat oral.Resumir una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut que reflectisca elsarguments principals i els punts de vista dels participants.

Fer presentacions orals clares, ordenades i ben estructurades, sobre temesrelacionats amb l'activitat acadèmica o l'actualitat social, política o cultural, queadmeten diferents punts de vista i diverses actituds sobre aquests, amb l'ajuda demitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació. Ajustar-se a un pla o guió previ, seguir un orde lògic en la presentació de les informacions iarguments. Adequar el llenguatge utilitzat a la situació comunicativa i al contingut,i mantindre l'atenció del receptor.Conéixer el funcionament dels mitjans audiovisuals i de les TIC com a recursosauxiliars per a realitzar explicacions orals clares, ordenades i ben estructurades, sobretemes relacionats amb l'activitat acadèmica o l'actualitat social, política o cultural.Elaborar guions previs per a la producció d’exposicions sobre un tema determinat.Aplicar les regles d’ordenació lògica en la presentació d’informacions i argumentacions.Emprar els recursos lingüístics més adequats per a la comunicació oral i escrita pública iefectiva, adequada als participants, al tema i al context de comunicació.Aplicar les estratègies comunicatives adequades per a mantenir l’atenció del receptor enuna exposició.

Identificar i contrastar el propòsit en textos escrits de l'àmbit públic i dels mitjansde comunicació; comprendre instruccions que regulen la vida social i processosd'aprenentatge complexos; inferir el tema general i els temes secundaris; distingircom s'organitza la informació; contrastar explicacions i arguments i valorarl'eficàcia dels procediments lingüístics usats.Identificar informacions concretes i la intenció comunicativa de textos escrits de l’àmbitpúblic i dels mitjans de comunicació.Conéixer les instruccions més habituals que regulen la vida social i els processosd’aprenentatge complexos.Inferir el tema principal i els secundaris d’un text escrit.Emprar tècniques de treball per a l’organització de la informació.Valorar l’eficàcia de les argumentacions emprades en les produccions lingüístiques.

Elaborar missatges en què s'integren el llenguatge verbal i llenguatges no verbals(icònic, gestual i musical), tenint en compte la situació de comunicació i compararels procediments expressius d’aquests llenguatges.Integrar el llenguatge verbal i el no verbal en la producció de missatges.Produir missatges que barregen el llenguatge verbal i el no verbal i que s’adapten a lasituació de comunicació.Analitzar i comparar els procediments expressius del llenguatge verbal i del no verbalsIdentificar, en textos orals i escrits de distint tipus, imatges i expressions quedenoten alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grupètnic, etc.); explorar alternatives que eviten aquest ús i utilitzar-les en lesproduccions pròpies.

Identificar les expressions lingüístiques, gràfiques i icòniques que denoten formesdiscriminatòries envers els dos sexes, envers els grups social o ètnics i lingüístics.Emprar les alternatives més adequades per a esmenar la utilització de fórmulesdiscriminatòries.Utilitzar el llenguatge com a mitjà per a la resolució de conflictes.

Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, amb lafinalitat d’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les principalsinformacions i punts de vista trobats com el punt de vista propi.Cercar informació sobre un mateix tema en fonts d’informació diferents.Identificar els punts de vista dels emissors en informacions diferents sobre un temadeterminat.Sintetitzar informacions sobre un mateix tema procedents de fonts d’informaciódiverses.Expressar el punt de vista propi sobre la informació obtinguda.

Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius iargumentatius), en suport de paper i digital; adequar el registre a la situaciócomunicativa; utilitzar-ne l’estructura organitzativa per a ordenar les idees ambclaredat i de manera coherent; enllaçar els enunciats en seqüències linealscohesionades, amb un vocabulari ric i variat; respectar els criteris de correcciógramatical i ortogràfica. Valorar la importància de planificar i revisar el text.Produir textos escrits de tipus diferent, en paper i en suport digital: narracions,descripcions, exposicions i argumentacions.Adequar el registre a cada situació de comunicació.Aplicar les estratègies més adequades per a l’organització de les idees en un text.Emprar els connectors i mots d’enllaç més adequats per a la cohesió textual.Fer servir un vocabulari ric i variat en la producció de textos.Aplicar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica corresponent als continguts delscurs.Valorar la planificació i la revisió dels textos com a fases de la producció escrita.

Conéixer la diversitat lingüística d'Europa, d'Espanya i de la ComunitatValenciana; valorar aquesta diversitat com un patrimoni que ens enriqueix a tots ia totes. Identificar i localitzar les varietats dialectals actuals [del castellà (incloent-hi l'espanyol d'Amèrica) i] del valencià. Identificar i localitzar les llengüesconstitucionals.Conéixer la diversitat lingüística i cultural d’Europa.Conéixer la realitat plurilingüística i pluricultural de l’Estat espanyol i de la nostracomunitat autònoma.Valorar el patrimoni lingüístic i cultural propi com a forma d’enriquiment de ladiversitat cultural.Véncer prejudicis envers la diversitat lingüística.Promoure actituds positives cap a l’ús del valencià en tots els àmbits de comunicació.Identificar i localitzar les varietats dialectals de la nostra llengua.Identificar i localitzar les llengües constitucionals.

Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilísticsdel valencià [i del castellà,] per mitjà de l'observació directa i la comparació deproduccions diverses.Identificar les variacions dialectals i de registres.Analitzar contextos de comunicació reals amb presència de variació dialectal i deregistre.

Conéixer i usar una terminologia lingüística adequada en les activitats de reflexiósobre l'ús.Identificar els termes metalingüístics bàsics corresponents a aquest segon curs.Aplicar els coneixements metalingüístics a la reflexió lingüística i a la millora de l’úslingüístic.

Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas,la relació entre aquestes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre lallengua i les normes de l'ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió detextos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera autònoma.Identificar les unitats fonètiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques i semàntiques dela llengua, les seues combinacions i la relació de significats.Comprendre textos orals i escrits a partir dels coneixements lingüístics adquirits.Produir textos orals i escrits d’acord amb la normativa lingüística.Emprar tècniques adequades per a la revisió autònoma dels textos propis.

Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat;reconéixer-ne els elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursoslingüístics; emetre una opinió personal; utilitzar aquests coneixements en laproducció de textos d'intenció literària.Identificar el gènere d’obres literàries completes.Analitzar i valorar fragments i textos literaris complets.Produir textos literaris o amb intenció literària d’acord amb els coneixements adquirits.

Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus ofragments, amb especial atenció a les innovacions dels gèneres i de les formes (en laversificació i en el llenguatge) en la literatura contemporània.Aplicar els coneixements literaris per a l’anàlisi i valoració de textos breus i fragments.Comprendre i valorar especialment les innovacions en els gèneres i en les formes de laliteratura contemporània.Aplicar els coneixements adquirits en la producció de textos literaris o amb intencióliterària.

Exposar una opinió ben argumentada sobre la lectura personal de relats d’unacerta extensió i de novel·les des del segle XIX fins a l'actualitat; avaluar-nel'estructura i l'ús dels elements del gènere, del llenguatge, del punt de vista i del'ofici de l'autora o autor; relacionar el sentit de l'obra amb el seu context i amb lapròpia experiència.Valorar críticament textos literaris narratius des del segle XIX fins a l’actualitat.Analitzar l'estructura i l'ús dels elements del gènere, del llenguatge, del punt de vista ide l'ofici de l'autora o autor.Relacionar l’obra literària en el context històric de producció.Relacionar el contingut literari amb l’experiència pròpia.

Explicar relacions entre les obres llegides i comentades, el context històric i literarien què apareixen i les autores i els autors més rellevants des del segle XIX fins al'actualitat, per mitjà d’un treball personal d'informació i de síntesi, en quès’expose una valoració personal, o d'imitació i recreació, en suport de paper idigital.Conéixer el context històric de producció de les obres literàries més rellevant de lanostra literatura des dels segle XIX fins a l’actualitat. Relacionar el context històric amb l’estil i les característiques dels autors i autores.

Elaborar un treball d’investigació a partir d ela recerca d’informació en diferents fontsd’informació de caire tradicional i digital.

Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus ofragments, atenent especialment a les innovacions dels gèneres i de les formes (enla versificació i en el llenguatge) en la literatura contemporània.Comprendre i valorar l’evolució de les noves produccions literàries, sobretot pel que faa les innovacions formals i en el llenguatge.Aplicar els coneixements literaris per a l’anàlisi i valoració de textos breus i fragments,especialment les produccions literàries més innovadores de la literatura contemporània.

Establir relacions entre obres, autores i autors, i moviments que constitueixen unreferent clau en la història de la literatura dels segles XIX i XX –incloent-hi els deles llengües constitucionals i de la literatura occidental– i els elements mésdestacats del context cultural, social i històric en què apareixen.Relacionar les produccions literàries pròpies des del segle XIX fins als nostres dies ambles literatures veïnes.Analitzar la relació entre la pertinença a una comunitat lingüística determinada i lapercepció d’un mateix context històric viscut.

Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fontsd'informació, per mitjà de l’ús d'índexs, de fitxes i de diversos sistemes declassificació de fonts, aplicant mitjans tradicionals i noves tecnologies de lainformació i la comunicació, en el marc de treballs d'investigació. Utilitzar elsprincipis fonamentals del funcionament dels processadors de textos i ser capaçd'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, fent ús dels mitjans informàticscomplementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).Aplicar, individualment i en equip, les tècniques tradicionals i de les TIC per a larecerca, elaboració i presentació de la informació.Consultar diccionaris generals i especialitzats i fonts d’informació diversa per al’elaboració de treballs d’investigació adequats a l’edat.Emprar els processadors de textos per a la redacció i la revisió de treballs d’investigacióadequats a l’edat.Emprar les eines informàtiques més habituals per a la consulta de fonts digitals i per al’elaboració de textos escrits.

Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten algunaforma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.),evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.Identificar les expressions lingüístiques, gràfiques i icòniques que denoten formesdiscriminatòries envers els dos sexes, envers els grups social o ètnics i lingüístics.Emprar els mecanismes lingüístics més adequats per a esmenar la utilització defórmules discriminatòries.Utilitzar el llenguatge com a mitjà per a resoldre conflictes.

Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació pera elaborar i difondre informacions i opinions.

Conéixer els mecanismes de producció dels diferents gènres periodístics.Analitzar els recursos que fan servir els mitjans de comunicació per a elaborar i difondreinformacions i opinions.Analitzar críticament els missatges publicitaris com a produccions lingüístiques portadoresde valors explícits i implícits.

4.CONTINGUTS DE QUART CURS

La comunicació

Els mitjans de comunicació audiovisuals: ràdio i televisió.– Manifestacions del llenguatge de la imatge en interacció amb el llenguatge

verbal (cartell, premsa, televisió, mapes, publicitat, cinema, dibuixos,diagrames).

– Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge musical(televisió, publicitat, dramatitzacions, recital de poemes i cançons).a) Llenguatges en interacció:

− Llenguatge verbal escrit (títol, text del narrador, diàlegs).− Llenguatge icònic (fotografies, enquadraments i perspectives; detalls; joc de

llums i ombres; caracterització de personatges).b) Funció del llenguatge verbal respecte dels llenguatges no verbals (fixar

significats, interpretar).− Llenguatge iconogràfic (enquadrament, angulació, il·luminació).− Llenguatge verbal oral (ús dramàtic; entonació, veu).− Llenguatge musical i sorolls.

c) La televisió i la ràdio:− Canal (so, imatge).− Llenguatges en interacció (verbal oral i escrit, musical, icònic, tipogràfic).− Subgèneres informatius (el reportatge, la crònica, l’enquesta, el comentari, la

crítica, els col·loquis, les tertúlies i els debats).d) La publicitat gràfica i la publicitat audiovisual.

− Tipus d’imatges (fixes, mòbils).− Elements tècnics (enquadrament, color, angulació, moviment, il·luminació).− Llenguatge topogràfic (mida dels anuncis, disposició del text denotatiu i

connotatiu, l’eslògan, logotips) − Llenguatge tipogràfic (rètols, mides de lletra).− Procediments retòrics de la imatge (repetició, contrast, hipèrbole, metonímia,

sinècdoque, paral·lelisme, analogia, metàfora, símbol).− L’articulació del llenguatge verbal i no verbal: el muntatge.− L’el·lipsi com a procediment d’economia discursiva.

e) Components situacionals del mitjà:− Tipus d’emissor (particular, estatal).− Característiques de l’emissor (sociològiques, culturals i ideològiques).− Tipus de destinatari (plural i indefinit).− Circumstàncies de lloc i de temps.

f) Funcions dels mitjans de comunicació social (informar, formar, entretenir, interpretar i transmetre models culturals).

Comprensió i producció de textos pertanyents als gèneres narratius (conte,novel·la, assaig, cartes, diari personal, etc), expositius (exàmens, treballsd’investigació, exposicions orals, memòries, etc.) i argumentatius (debats,articles d’opinió, reclamacions, etc.).a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius.

− La narració en els gèneres literaris:d) en vers: poesia lírica, poesia narrativa, la cançó, el cal·ligrama, la poesia

visual…

e) en prosa: conte, novel·la, diari personal…f) en teatre: diàlegs, monòlegs, converses (acudit, xat, conversa…)

− La narració en els gèneres no literaris:g) didàctica: carta literària, assaig, aforisme…h) història: biografia, memòria…i) periodisme: article, carta al director, reportatge…

b) Els gèneres expositius. Característiques generals. Tipus de textos expositius.− La descripció en l’exposició:

j) la carta, l’examen, el treball d’investigació, l’anunci…k) text científic especialitzat i divulgatiu.l) el fullet informatium) l’exposició oral, la conferència i la ponència.

− El text instructiu:n) les normes i els consells.o) les regles de joc i de funcionament.

− El text predictiu:p) les hipòtesis i les prediccions.q) la predicció en la narració, en el diàleg i en l’exposició.

c) Els gèneres argumentatius. Característiques generals. Tipus de textos argumentatius.

r) la carta al director, l’escrit de protesta, les reclamacions, el pamflet, lapancarta…

s) l’anunci publicitari (gràfic, àudio, audiovisual).t) el debat, l’assemblea, el fòrum, el simposi, el col·loqui…u) el text literari: l’assaig, l’aforisme, l’article d’opinió, el dietari…

. Llengua i societat

Situació actual del valencià.− La llengua del 1900 al 1975.− Situació legal del valencià actualment.− Els mitjans de comunicació audiovisuals i la normalització lingüística.−

Trets principals de les varietats lingüístiques.− La divisió dialectal (oriental i occidental).− Les varietats geogràfiques.− Les característiques del valencià.− El valencià septentrional i el castellonenc.− El valencià aptixat.− El valencià meridional i l’alacantí.− La varietat central.− Les varietats balear i nord-occidental.− El valencià i les institucions.− El valencià, llengua de present i de futur.

. Estudi de la llengua

Fonètica i ortografia. Abreviatures, acrònims i sigles. Ús de correctorsortogràfics en processadors de textos.

− Les unitats de la llengua.− El sistema vocàlic.

− Les vocals e i o obertes.− El sistema consonàntic.− Els fonemes oclusius.− Fenòmens consonàntics.− L’escriptura dels numerals.− Els signes de puntuació (II): ús de la barra obliqua, els claudàtors, l’asterisc…− Ús de les majúscules i les minúscules.− Les abreviacions: abreviatures, sigles i símbols.− Pronúncia i escriptura dels noms derivats i dels noms compostos.− Ortografia dels homòfons.− Indicadors microtipogràfics: negreta, cursiva, majúscules i versaletes.− Indicadors macrotipogràfics: sagnat, títols, subtítols, alineació,

compaginació…

Morfosintaxi. Els relatius. Els pronoms personals àtons (II). Principalsproblemes morfològics i sintàctics. La concordança i l’ordre.

− Les oracions compostes. Classificació.− Les oracions subordinades substantives.− Les oracions subordinades adjectives.− Les oracions subordinades adverbials.− Les oracions de gerundi i de participi.− Els pronoms relatius.− Els pronoms febles. Combinacions de pronoms.− La substitució de sintagmes per pronoms febles.− Ús i caiguda de preposicions.− La concordança i l’ordre.

Lèxic. Formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs, neologismes. Locucionsi frases fetes.

− Les locucions.− Les frases fetes.− Els refranys.− Monosèmia i polisèmia.− L’homonímia.− Les abreviatures.− Les sigles, els acrònims i els símbols.− La sinonímia i l’antonímia.− Elements lèxics grecollatins.− Les interferències amb altres llengües.− La precisió del significat.− Els nivells de llengua i de parla.− Els diccionaris de llengua: de definicions, d’equivalències, de sinònims i

antònims, ideològics, especialitzats…−

− Text. Les propietats textuals en la narració, en l’exposició i enl’argumentació (II).Trets lingüístics.

− TEXT NARRATIU− Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el

temps, dins del domini cognitiu dels fets.

− a) Característiques.

− El tema, les idees secundàries o subtemes.− L’argument. Línia argumental (nuclis, subnuclis i relacions entre ambdós).− Tipus de narrador (intern i extern).− Punt de vista del narrador.− Els personatges. Tipus i caracterització.− L’espai i el temps dels fets narrats.− Continguts circumstancials (informació històrica, artística, política…).− b) El gènere narratiu literari en prosa (I): el diari personal.− Característiques. Tipus.− Estructura externa i interna.− Recursos narratius.− Recursos temporals:− L’ordre en què es desenvolupen els esdeveniments (cronològic i no cronològic).− La durada dels fets (resum, el·lipsi i extensió).− Autors de diaris personals i dietaris. − c) El gènere narratiu literari dialogat (III): el teatre.

Característiques. − La conversació escrita:− en vers: textos dramàtics.− en prosa: conte, novel·la, acudit, xat…− en teatre: comèdia, tragèdia, drama…− en els mitjans audiovisuals: el guió radiofònic, el còmic.− La conversació oral:− la tertúlia, el debat, l’enquesta…− els diàlegs teatrals− Estructura interna.− Recursos textuals: estil directe i estil indirecte. − Autors de teatre.− d) El gènere narratiu literari en vers (III): el poema.− Característiques. Tipus.− Poemes i cançons.− Estructura interna i externa.− Recursos: les persones gramaticals.− Recursos: les figures retòriques:− El gènere epistolar.− En la paraula (onomatopeia, al·literació).− En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, inversió,

paral·lelisme…).− De canvi de sentit (comparació, metàfora, sinestèsia, metonímia, sinècdoque,

símbol…).− De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi, al·legoria…).− Autors de poemes i de cançons.−− e) Característiques de la morfosintaxi:− Classes d’oracions utilitzades i la seua funció. − Els connectors. Tipus i funcions.− Trets morfosintàctics del llenguatge oral reflectits en les seqüències dialogades.− Tipus de registres utilitzats pels personatges en cada situació de comunicació.− Coherència, cohesió i adequació del text a la situació de comunicació.− f) Característiques del vocabulari:

− Trets semàntics de les paraules.− Llenguatges específics propis de cada situació i nivell de llenguatge.

− TEXT EXPOSITIU − Estructura expositiva: mostrar i explicar els continguts, les funcions i les

característiques de temes diversos.− a) L’explicació de processos, fenòmens, projectes., instruccions i

conflictes.− b) Tipus d’explicacions:− General / detallada.− Objectiva / subjectiva.− Divulgativa / especialitzada.− Científica / no científica o fantàstica.− c) L’explicació en la narració:− L’anunci de premsa, ràdio i televisió.− El text científic.− El fullet informatiu.− L’exposició oral.− La ponència.− La conferència.− d) L’explicació en les instruccions:− Les regles.− Les normes, els consells, les lleis.− e) L’explicació en les prediccions:− Les prediccions en la narració.− Les hipòtesis.− La predicció científica: l’informe meteorològic.− La predicció fantàstica: l’horòscop.− f) Estructura del gènere expositiu:− La jerarquització de la informació.− L’ordre en què es presenten els elements. − Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura expositiva (nucli, elements

bàsics, complementaris…).− g) Característiques de morfosintaxi:− La nominalització.− La no-reiteració.− Les perífrasis d’obligació, imminència i probabilitat.− Expressió de la condició.− Els connectors explicatius, lògics, enumeratius i d’ordre.− Les oracions subordinades adjectives, substantives i adverbials.− h) Característiques del vocabulari:− Monosèmia i polisèmia.− Les sigles, les abreviatures, els acrònims i els símbols.− Els neologismes.− Els cultismes.− La derivació i la composició.− Els camps semàntics.− Els diccionaris de sinònims, especialitzats, ideològics…− TEXT ARGUMENTATIU − Estructura argumentativa: establir relacions entre conceptes, les manifestacions de

l’emis-sor sobre els esmentats conceptes i els arguments que donen suport a lesmanifestacions.

− a) Els textos i la situació de comunicació:− Procés de legitimització de l’emissor.− Presència del receptor del text.− Relació existent entre els interlocutors.− Coherència del contingut argumentatiu.− Tipus de canal i de codi.− L’adequació del text a la situació de comunicació: formal i informal.− Els registres lingüístics.− b) Característiques de l’argumentació:− Tesi i arguments.− Ordenació dels arguments.− Estructures textuals diverses al servei de l’argumentació.− Idea principal o tema.− Idees secundàries o subtemes.− Contingut nocional i circumstàncies (informació històrica, artística, científica,

política…).− Contingut ideològic.− Estructura seqüencial dominant.− Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura seqüencial dominant.− c) Estructura de l’argumentació:− Assumpte.− Introducció (exordium).− Exposició dels fets (narratio).− Exposició dels arguments (argumentatio).− Conclusió (peroratio).− d) Tipus d’arguments:− Identificació de situacions.− De causa / de conseqüència.− Fal·làcies.− Arguments amagats: sobreentesos i pressuposicions.− e) Característiques de la morfosintaxi:− Classes de paraules predominants i la seua funció (verbs, substantius, adjectius…).− La dixi de persona (pronoms, possessius, morfema verbal…).− Les fórmules de tractament.− La impersonalització.− La modalització.− La interrogació retòrica.− Els connectors per a ordenar idees i relacionar-les.− Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (simples, juxtaposades, coordinades i

subordinades).− Oracions adjectives especificatives i explicatives: valor pressuposicional.− Enunciats no oracionals (interpretació de girs, modismes…).− Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, els guionets, les cometes.− f) Característiques del vocabulari:− Trets semàntics de les paraules (associacions de significats, connotacions

sensorials).− Llenguatges específics (identificar els llenguatges de la varietat d’activitats socials

que puguen aparéixer en el text: llenguatge dels oficis i de les professions, de la

tècnica, de la ciència, llenguatge burocràtic, llenguatge de les finances, llenguatgejurídic…).

− Usos lingüístics sexistes.− Usos socials del llenguatge presents en el text.− g) Procediments retòrics i estilístics:− Elements que apareixen en els textos connotatius i denotatius així com en el

llenguatge icònic de la publicitat gràfica, àudio i audiovisual (cartell, pancarta,pintada…).

− Recursos gràfics en la publicitat (tipus de lletra, color, transgressions de les normesortogràfiques…)

− En la frase (enumeració, encadenament lògic, anàfora, el·lipsi, repetició,paral·lelisme,…).

− De canvi de sentit (comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque, antítesi…).− De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi…).− h) Models de textos per a expressar els arguments:− La conversa.− L’assemblea.− El debat.− El fòrum.− La carta de protesta.− La carta al director.− La carta de reclamació.− La publicitat.− L’assaig.− L’aforisme.− L’article d’opinió.− i) Autors de textos assagístics: Joan Fuster, Joan Francesc Mira, Josep

Vicent Marqués, Enric Sòria, Toni Mollà…−

Tècniques de treball

− Tècniques d’estudi.− El treball monogràfic.− La biblioteca: fitxer d’autors i fitxer de matèries.− Les fitxes: la fitxa bibliogràfica i la fitxa de contingut.− L’estructura i presentació d’un treball escrit.− El resum.− El mapa conceptual.− La lectura comprensiva.− Test de velocitat lectora.

− Tècniques de recerca d’informació en suports tradicionals.− Situació de lectura funcional per a extraure informació sobre un tema i per a

confrontar dades.− Situació de lectura amb finalitat recreativa (obres literàries, diaris… adequades als

interessos dels lectors).− Localitzar la documentació que es necessite per a fer una tasca determinada o un

projecte de treball en relació amb un tema.− Prendre notes i apunts.

− Tècniques de recerca d’informació en suports informàtic (CD-ROM,Internet, etc.).

− Utilització de processadors de textos.− El gènere epistolar.− En la producció i revisió dels propis escrits.− Per a transformar textos modificant-ne alguns dels elements: intenció comunicativa,

situació de comunicació, estructura seqüencial de base…− Per a transportar textos…− Utilització de programes de disseny assistit per ordinador.− Per a elaborar esquemes, mapes conceptuals…− Per a maquetar.− Utilització de diccionaris generals de tipus lingüístic per a buscar-hi informació

ortogràfica, gramatical, etimològica, semàntica.− Utilització de diccionaris generals de tipus lingüístic i d’enciclopèdics per a resoldre

problemes relacionats, bé amb les característiques de la llengua, bé amb accepcionso conceptes.

− Utilització de diccionaris especialitzats per a informar-se sobre un tema determinat(diccionaris de dubtes, llatinismes i expressions clàssiques), i vocabularisespecialitzats (ciències, administratiu, informàtic, literatura, comerç…).

− Utilització del llenguatge escrit en la realització de tasques d’aprenentatge: elaborarun guió previ a una exposició oral, a un comentari oral, a la redacció d’un treball.

− Utilització de la tècnica del subratllat en la lectura personal, tot servint-se de signesper a diferenciar les idees principals de les secundàries, així com per a indicar dadesconcretes d’interés segons la finalitat de la lectura.

− Utilització de la tècnica del resum per a expressar per escrit el contingut d’un textoral prèviament escoltat, l’argument d’un conte, d’una novel·la curta, d’un relat, aixícom la informació més important continguda en textos no literaris adequats a lespròpies capacitats de comprensió lectora.

− Realització d’un esquema a partir d’un text llegit o escoltat, tot servint-se de claus inombres per diferenciar les idees principals de les secundàries, distribuintadequadament l’espai.

− Elaboració de mapes conceptuals, diagrames, taules de dades.− Utilització del llenguatge escrit en la resolució de problemes quotidians; redactar

una instància, elaborar un curriculum vitae, fer un organigrama que reflectisca unaorganització administrativa.

− Utilització del llenguatge escrit en l’organització de la pròpia activitat.− Preparar l’agenda d’activitats o tasques que s’han de fer cada dia.− Elaborar un pla de treball (personal o d’equip) atenent la temporalització,

l’organització i els mitjans.− Internet, CD-ROM, disquets i telefonia mòbil.

− Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (II).− Escriptura de dates, nombres i altres expressions numèriques.− Indicadors microtipogràfics: negreta, cursiva, majúscules i versaletes.− Indicadors macrotipogràfics: sagnat, títols, subtítols, alineació, compaginació…− El codi gràfic al servei de la comunicació.− La representació de la realitat: dibuixos, icones i símbols.− La presentació de dades: quadres, taules i gràfiques.− La informació jerarquitzada: els diagrames.− El treball monogràfic.− La memòria.

− La ponència.− L’exposició oral.−

− Literatura

− Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de laliteratura occidental.

− a) La literatura del segle XIX:− Característiques generals.− El romanticisme a Europa. − La Renaixença.− Els Jocs Florals.− Jacint Verdaguer.− La Renaixença valenciana: postures renaixentistes (poetes de guant i poetes

d’espardenya). − La poesia: Teodor Llorente.− El teatre culte: Frederic Soler.− El teatre popular: Eduard Escalante.− Àngel Guimerà.− b) El modernisme.− Característiques generals.− El modernisme a Europa.− El modernisme: cronologia i característiques.− Tendències modernistes.− La narrativa modernista.− El costumisme: Narcís Oller.− Prudenci Bertrana.− El teatre modernista a Europa: Henrik Ibsen.− La poesia modernista: Joan Maragall.− La generació del 1909.− L’Escola Mallorquina.− El teatre modernista: el teatre regeneracionista i el teatre esteticista.− Santiago Rusiñol.− c) La literatura del segle XX (I):− El noucentisme.− El dadaisme.− El futurisme.− Característiques generals.− Els gèneres literaris. La poesia. Josep Carner. Carles Riba.− L’avantguardisme. Joan Salvat-Papasseit.− La generació del 1930. Carles Salvador.− d) La literatura del segle XX (II):− La literatura i la societat durant la postguerra.− La narrativa de postguerra.− La novel·la psicològica: Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga. − La novel·la realista: Enric Valor.− El conte: Pere Calders.− La poesia de postguerra: la poesia de tradició simbolista. Salvador Espriu.− La poesia d’avantguarda: Joan Brossa.

− El realisme històric: Pere Quart. Miquel Martí i Pol.− La poesia valenciana: Vicent Andrés Estellés.− La Nova Cançó: Joan Manuel Serrat. Raimon. Al Tall.− e) La literatura del segle XX (III):− Breu història de l’assaig.− Josep Pla.− Joan Fuster.− Manuel Sanchis Guarner.− Joan Francesc Mira.− El teatre de postguerra. Samuel Beckett.− Josep M. de Segarra. Salvador Espriu. Joan Oliver.− El teatre valencià de postguerra: Martí Domínguez. Francesc de P. Burguera.− El teatre independent. Grups de teatre.− Dramaturgs actuals: Manuel Molins, Rodolf i Josep Lluís Sirera, Pasqual Alapont,

Carles Alberola, Josep M. Benet i Jornet.

5. UNITATS DIDÀCTIQUES

UNITAT 1:Fantàsticaimaginació

CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS,NORMES IVALORS

COMUNICACIÓ d) El text expositiu(1): estructura

e) Identificació iproducció detextos expositius

f) Creaciód’actitudscomunicativesper a l’ús del’esquematextual expositiu

LLENGUA ISOCIETAT

g) Som iguals somdiferents (1): ladiversitatlingüística

h) Anàlisi de ladiversitatlingüística almón

i) Actitud positivacap a diversitatlingüística almón

CONEIXEMENTDE LA LLENGUA

j) Lèxic del mónfantàstic

k) Els verbs d’úsbàsic i sinònims(1)

l) El gènere:substantius iadjectius

m) Repàsmorfologiaverbal (1): elpassat perifràstic

n) Les perífrasisd’obligació

o) L’oració (1):L’orde dels

r) Ús del diccionaride sinònims

s) Discriminaciófonètica de sons,ús de lesconvencionsortogràfiques,aplicació delscontingutsconceptuals encontextoscomunicatius ien la produccióde textos orals iescrits

t) Valoraciópositiva de l’úsdel diccionari desinònims com aeina per a lamillora de lacompetèncialèxica

u) Actitud ivaloraciópositiva de lesconvencionsfonètiques, or-togràfiques,morfosintàctiques i

components del’oració i laconcordança

p) Tan/tantq) Les oclusives

finals

lexicosemàntiques

TÈCNIQUES DETREBALL

v) La documentaciói la recercad’informació

w) Ús autònom deles fontsd’informaciótradicionals i deles TIC

x) Interés per labona presentacióde treballsacadèmics, enformat paper i ensuport digital

EDUCACIÓLITERÀRIA

y) Els gèneresliteraris

z) El Romanticismei la Renaixença

aa) Jacint Verdaguer,Teodor Llorente,ConstantíLlombart, ÀngelGuimerà

bb) Diferenciaciódels gèneresliteraris

cc) Lectura i anàliside textos delRomanticisme ila Renaixença

dd) Actitudafavoridora per al’acceptació delsdiferents gèneresliteraris

ee) Adquisiciód’hàbits delectura

ff) Valoraciópositiva delperíode de laRenaixença coma moment derecuperació de latradició literàriaen la nostrallengua

UNITAT 2: Res noés el que sembla


COMUNICACIÓ 4 El textexpositiu (2):fontsd’informació

5 Aplicaciód’estratègiesper a larecercad’informacióen fonts

6 Promociód’estratègiesper a laconsulta defontsd’informació

LLENGUA ISOCIETAT

7 Som igualssom diferents(i 2): ladiversitatlingüística

8 Anàlisi de ladiversitatlingüística al’Estatespanyol

9 Actitudpositiva cap adiversitatlingüística al’Estatespanyol


10 El lèxic del’esport

11 El vocabularid’especialitat

12 El nombre:substantius iadjectius

13 Repàsmorfologiaverbal (2):passatperifràstic ipassat simple

14 Les perífrasisdeprobabilitat iimminència

15 L’oració (2):oració simplei composta.Tipus decompostes.Anàlisisintàctica

16 Quan / quant17 L’accentuaci

ó divergent;dièresi i hiat

18 Interpretaciód’informaciódelsvocabularisd’especialitat, sobretot enformat digital

19 Discriminació fonètica desons, ús delesconvencionsortogràfiques, aplicaciódelscontingutsconceptualsen contextoscomunicatiusi en laproducció detextos orals iescrits

20 Valoraciópositiva del’ús delsdiccionarisd’especialitat, sobretot enformatdigital, com aeina per a lamillora de lacompetèncialèxica

21 Actitud ivaloraciópositiva delesconvencionsfonètiques,ortogràfiqu-es,morfosintàctiques ilexicosemàntiques


22 La recercad’informacióper al’elaboracióde treballsacadèmics

23 Ús detècniques derecercad’informacióen fontstradicionals iTIC

24 Sentit críticen la seleccióde lainformacióobtinguda através defontsdiferents

EDUCACIÓLITERÀRIA

25 Els gèneresnarratiu i elgèneredramàtic

26 El Realismei elNaturalisme:Narcís Oller iEduardEscalante

27 El sainet

28 Anàlisi delescaracterístiques del gènereteatral i delnarratiu

29 Lectura ianàlisi detextos

30 Valoració delgènere teatralper arepresentarhistòries i dela narracióper a contar-les

31 Adquisiciód’hàbits delectura

32 Valoraciópositiva de

les obres deNarcís Oller id’EduardEscalante

UNITAT 3: Elsmoderns


COMUNICACIÓ • El text expositiu(3): esquema iresum

• Elaboraciód’esquemes iresums

• Afavoriment del’ús de tècniquesper a lacondensaciód’informació

LLENGUA ISOCIETAT

• Les llengüesromàniques

• Identificació delvalencià com allengua romànica

• Valoraciópositiva delprocés dediversificació deles llengüesromàniques


• Lèxic de les arts

• Verbs d’ús bàsic(3)

• Repàsmorfologiaverbal (3):present indicatiui subjuntiu (1aconjugació)

• Els pronomsrelatius (1)

• L’oració (3):oracionssubordinades.Les subordinadessubstantives

• Si no/sinó

• Les majúscules iles minúscules

• Ampliació de lacompetèncialèxicaespecialitzada

• Discriminaciófonètica de sons,ús de lesconvencionsortogràfiques,aplicació delscontingutsconceptuals encontextoscomunicatius ien la produccióde textos orals iescrits

• Foment de laprecisió lèxica enl’expressió oral iescrita

• Actitud ivaloraciópositiva de lesconvencionsfonètiques, or-togràfiques,morfosintàctiques ilexicosemàntiques


• L’esquema i elresum

• Aplicació del’esquema i elresum enl’elaboració detextos expositiusde l’àmbit

• Autonomia enl’elaboració detreballsacadèmics

acadèmic

EDUCACIÓLITERÀRIA

• Els versos:síl·labes i rima

• El Modernisme iel Noucentisme:Joan Maragall iEugeni d’Ors

• Anàlisi de larima i la mètrica

• Lectura i anàliside textos

• Promociód’actitudsestètiques en laliteratura

• Adquisiciód’hàbits delectura

• Valoraciópositiva de lesobres de JoanMaragall id’Eugeni d’Ors.

UNITAT 4: Allòque l’ull no veu


COMUNICACIÓ 10. El text expositiu(i 4): el paràgraf

11. Elaboració deparàgrafs

12. Utilització deprocediments pera redactartreballs classe ifer exposicionsorals

13. Foment de lestècniques per al’elaboració detreballs iexposicions orals

LLENGUA ISOCIETAT

14. La història de lallengua (1): desdels orígens finsal segle XV

15. Anàlisi de lahistòria de lallengua des delsorígens fins alsegle XV

16. Foment del’estudi de lahistòrialingüística


17. El vocabularipatrimonial i elspréstecs

18. Els relatius (i 2):relatiu possessiui neutre

19. Repàsmorfologiaverbal (4): la 2aconjugació

20. L’oració (4):subordinades derelatiu

21. Si / sí / s’hi

24. Distinció entrelèxic patrimoniali préstecslingüístics omanlleus

25. Discriminaciófonètica de sons,ús de lesconvencionsortogràfiques,aplicació delscontingutsconceptuals encontextos

26. Promoció de lareflexió sobrel’origen delsmots

27. Actitud ivaloraciópositiva de lesconvencionsfonètiques, or-togràfiques,morfosintàctiques ilexicosemàntiques

22. L’abreviació (1):les abreviatures

23. Repàs defonètica id’ortografia: j, g,tj, tg, x, tx, ig

comunicatius ien la produccióde textos orals iescrits


28. L’exposició oralformal

29. Elaboració detextos expositiuscom a suport pera les exposicionsorals formals

30. Adquisiciód’estratègies pera l’exposició oralde treballsacadèmics

EDUCACIÓLITERÀRIA

31. La metàfora i lacomparació

32. LesAvantguardes

33. Identificació iaplicació de lestècniques de lametàfora i lacomparació

34. Lectura i anàliside textos

35. Valoració de lestècniquesliteràries en l’úsde la llengua

36. Adquisiciód’hàbits delectura

37. Valoraciópositiva de lesavantguardescom a movimentrenovador iinnovador de leslletres europees icatalanes

UNITAT 5: Colze acolze, pas a pas


COMUNICACIÓ • El textargumentatiu (1):estructura

• Els arguments.Tesi i antítesi

• Identificació delsarguments i del’estructuraargumentativa

• Promociód’actitudsafavoridores pera l’expressió del’opinió pròpia

LLENGUA ISOCIETAT

• La història d elallengua (2):segles XVI iXVII

• Anàlisi de lahistòria de lallengua delssegles XVI iXVII

• Foment del’estudi de lahistòrialingüística


• Lesinterferèncieslèxiques i

• Ús de diccionarisconvencionals i

• Promoció de l’úsde sistemes

semàntiques

• Els pronomsfebles (1): el CD

• Repàsmorfologiaverbal (5): laterceraconjugació

• L’oració (5): lessubordinadesadverbialscircumstancials

• Per / per a

• L’abreviació (2):els acrònims

• Repàs defonètica id’ortografia: [z] i[s]

digitals en lacorrecció detreballsacadèmics

• Discriminaciófonètica de sons,ús de lesconvencionsortogràfiques,aplicació delscontingutsconceptuals encontextoscomunicatius ien la produccióde textos orals iescrits

convencionals idigitals per a lacorrecciólingüística

• Actitud ivaloraciópositiva de lesconvencionsfonètiques, or-togràfiques,morfosintàctiques ilexicosemàntiques


• L’argumentacióoral formal

• Elaboraciód’argumentacions per a la defensai refutació detemes diversos

• Adquisiciód’estratègies pera l’argumentacióoral en l’àmbitacadèmic

EDUCACIÓLITERÀRIA

• El ritme poètic

• La poesia des dela Guerra Civilfins a l’actualitat:Vicent AndrésEstellés,Salvador Espriu,Joan Brossa iMaria MercèMarçal

• Anàlisi iproducció detextos amb ritmepoètic

• Lectura i anàliside textos

• Valoració delritme en lapoesia

• Adquisiciód’hàbits delectura

• Valoraciópositiva de lesobres poètiquesdes de la GuerraCivil fins al’actualitat

UNITAT 6: Serjove, quina moguda


COMUNICACIÓ − El textargumentatiu (i 2):l’article

− Anàlisi iproducciód’articlesd’opinió

− Fomentde lesestratègiesper al’expressi

d’opinió ó del’opiniópròpia

LLENGUA ISOCIETAT

− Lahistòria dela llengua(3): ss.XIX i XX

− Anàliside lahistòria dela llenguadels ss.XIX i XX

− Fomentde l’estudide lahistòrialingüística


− Elsneologismes

− Elspronomsfebles (2):CI i lacombinació CD i CI(1)

− Repàsmorfologia verbal(6): elsverbsirregularsmésfreqüents(ser, estar,tenir, fer,voler,poder,anar, eixiri viure)

− L’oració(6):subordinadesadverbialsfinals,causal iconsecutives

− Doncs /perquè

− L’abreviació (3): lessigles

− Repàs defonètica i

− Aplicaciódelsmecanismes decreació demots nous

− Discriminaciófonèticade sons,ús de lesconvencionsortogràfiques,aplicaciódelscontingutsconceptuals encontextoscomunicatius i en laproduccióde textosorals iescrits

− Adquisició d’hàbitsper a l’úsde laprecisiólèxica enl’expressió oral iescrita

− Actitud ivaloraciópositivade lesconvencionsfonètiques, ortogràfi-ques,morfosintàctiques ilexicosemàntiques

d’ortografia: j, tj, g,tg, ll, i


− Elsdiccionaris deneologismes

− Úsautònomdediccionarisconvencionals i decorrectorslingüísticsdigitalscom ainstruments per a lacorrecciólingüística

− Fomentd’actitudspositivesper a lapresentació detreballsacadèmicscorrecteslingüísticament

EDUCACIÓLITERÀRIA

− Les veusde lanarració

− Lanarrativadepostguerra: MercèRodoredai EnricValor

− Identificació ielaboraciódeseqüènciestextualsonapareixendiferentveusnarratives

− Lectura ianàlisi detextos

− Fomentd’estratègies per a laredacció

− Adquisició d’hàbitsde lectura

− Valoraciópositivade lesobres deMercèRodoredai d’EnricValor

UNITAT 7: Lapublicitat, una

qüestió de llengua iimatge


COMUNICACIÓ 4 El textpublicitari: elsargumentspersuasius

5 Anàlisi iproducciód’anuncis id’eslògans

6 Promoció del’actitud críticadavants elsmissatgespublicitaris

LLENGUA ISOCIETAT

7 La planificaciólingüística

8 Anàlisi de laplanificació

9 Actitud positivadavant lespolítiques de

lingüística de lesllengüesminoritzades,especialment delvalencià

planificació deles llengüesminoritzades, enespecial delvalencià


10 La fraseologia(1): lessolidaritatslèxiques; Verbsd’ús bàsic,antònims isinònims

11 Els pronomsfebles (3): elspronoms atribut ipredicatiu.Combinació depronoms (2)

12 Repàsmorfologiaverbal (7):derivats de batre,cloure, fondre,metre i rompre

13 L’oració (7):subordinadesadverbialscondicionals iconcessives

14 Perquè/ per què/per a què

15 L’abreviació (i4): els símbols

16 Repàs defonètica: [λ]/[j];ortografia: tl, tll,l·l, mb, mpt, mm,nn, nv

17 Aplicaciód’estratègies delectura demanuals decorrecció lèxica isemàntica

18 Discriminaciófonètica de sons,ús de lesconvencionsortogràfiques,aplicació delscontingutsconceptuals encontextoscomunicatius ien la produccióde textos orals iescrits

19 Foment del’actitud positivaper a lapresentació detextos acadèmicsamb precisiólèxica isemàntica

20 Actitud ivaloraciópositiva de lesconvencionsfonètiques, or-togràfiques,morfosintàctiques ilexicosemàntiques


21 El tractament dela informació: laprecisió lèxica isemàntica

22 Ús autònom dediccionaris desinònims iantònims, enformatconvencional idigital

23 Adquisiciód’estratègiescrítiques per al’ús de les TICen la correcciólingüística

EDUCACIÓLITERÀRIA

24 El text teatral: larepresentació

25 El teatre actual

26 Anàlisi de lestècniques derepresentacióteatral

28 Foment de lesrepresentacionsteatrals com atècniques de

27 Lectura i anàliside textos teatrals

producció textual29 Adquisició

d’hàbits delectura

30 Valoraciópositiva de lesobres teatralscontemporànies

UNITAT 8: Undebat, de bat a bat


COMUNICACIÓ 25 El debat: larefutació i laconcessió

26 Ús delsarguments per arebatre i refutaropinions

27 Foment de lesestratègies per arebatre opinions

LLENGUA ISOCIETAT

28 Unitat idiversitat: lavariaciólingüística il’estàndard

29 Identificació i úsde la variaciólingüística

30 Valoració de lavariaciólingüística i del’estàndard coma varietatsupradialectal


31 La fraseologia (i2): locucions irefranys

32 Els verbs dedicció: dir,parlar, etc.

33 Els pronomsfebles (i 4): elspronoms CC iCR. Lacombinació depronoms (i 3)

34 Repàsmorfologiaverbal (i 8): lesformes nopersonals delverb

35 L’oració (i 8):subordinadesadverbialscomparatives

36 L’ús de ser i

39 Aplicaciód’estratègies delectura demanuals decorrecció lèxica isemàntica

40 Discriminaciófonètica de sons,ús de lesconvencionsortogràfiques,aplicació delscontingutsconceptuals encontextoscomunicatius ien la produccióde textos orals iescrits

41 Foment del’actitud positivaper a lapresentació detextos acadèmicsamb precisiólèxica isemàntica

42 Actitud ivaloraciópositiva de lesconvencionsfonètiques, or-togràfiques,morfosintàctiques ilexicosemàntiques

estar endeterminacionscircumstancialsde lloc

37 El tipus de lletra:redona, cursiva inegreta

38 Repàs defonètica id’ortografia: elssons de gendre iioga


31 El tractament dela informació: laprecisió lèxica isemàntica

32 Ús autònom dediccionaris delocucions ifrases fetes i derefranys, enformatconvencional idigital

33 Adquisiciód’estratègiescrítiques per al’ús de les TICen la correcciólingüística

EDUCACIÓLITERÀRIA

43 Els subgèneresde l’assaig

44 L’assaig: JoanFuster

45 Identificació delssubgèneres del’assaig

46 Lectura i anàliside textos

47 Valoració del’assaig com agènere de laliteratura depensament

48 Adquisiciód’hàbits delectura

49 Valoraciópositiva de lesobres de JoanFuster

b)Distribució temporal de les unitats didàctiques

Expressem el temps dedicat als continguts d'una forma global; ho fem a partir del'organització del material curricular de 4t d’ESO en vuit unitats didàctiques.

Unitat Temps

Unitat 1: Fantàstica imaginació setembre-octubre

Unitat 2: Res no és el que sembla novembre

Unitat 3: Els moderns desembre

Unitat 4: Allò que l’ull no veu gener

Unitat 5: Colze a colze, pas a pas febrer

Unitat 6: Ser jove, quina moguda! març

Unitat 7: La publicitat, una qüestió de llengua i imatge

abril

Unitat 8: Un debat, de bat a bat maig-juny



Quan arriba a l’ensenyament secundari, el nostre alumnat té ja conformats una sèried’esquemes a propòsit del fet lingüístic i del fet literari. Aquests esquemes poden estarconstituïts per:

cc) Coneixements implícits sobre el funcionament del codi lingüístic.dd) Habilitats d’anàlisi i de comprensió de textos, frases, sintagmes i mots.ee) Habilitats i destreses d’expressió oral i escrita.ff) Valoracions i prejudicis sobre la llengua i la literatura.gg) Coneixements sobre la situació en què es donen els missatges lingüístics.hh) Consciència de la relació entre llengua i comunicació, etc.

Partint d’aquests esquemes previs, cal plantejar l’ensenyament-aprenentatge de lallengua d’acord amb un enfocament comunicatiu, és a dir, s’han de relacionar elsmecanismes de la llengua amb les condicions de producció i recepció de missatges. Pertant, caldrà tenir en compte:

a) L’apropiació dels paràmetres del context comunicatiu, tant físics (parlant,interlocutors, lloc i temps de l’enunciació) com socioinstitucionals, susceptibles dedeixar empremta en l’enunciat, així com l’apropiació de les reglessociocomunicatives mitjançant les quals s’adequa el discurs al context.

b) El coneixement i l’ús reflexiu del codi lingüístic, oral o escrit, pel que fa tant al plaoracional (regles morfosintàctiques i lexicosemàntiques) com al discurs (esquemesglobals dels diferents tipus de textos i procediments de cohesió).

c) El desenvolupament d’actituds com la valoració de qualsevol llengua com a mitjàd’identitat cultural i de comunicació, la consideració de qualsevol llengua com aconjunt de varietats d’ús i la valoració i respecte d’aquestes varietats d’acord ambels paràmetres situacionals a què responen.

Però la competència comunicativa no és un saber que es puga transmetre des defora, sinó que els parlants el construeixen moguts per la necessitat de comunicaciómitjançant múltiples intercanvis al llarg de tota la vida. Aquest fet exigeix unes estratègiesd’ensenyament obertes a la varietat d’estils d’aprenentatge dels alumnes i a la diversitat desituacions de comunicació. En definitiva, el que l’escola ha de potenciar és l’autonomiade l’aprenent, la capacitat d’aprendre a aprendre.

Una metodologia com la que acabem d’esmentar es concreta en el terrenylingüístic en una concepció de l’aula com al marc per a la comunicació interactiva i on esfacen arribar una gran diversitat de discursos que servisquen com a instrumentspedagògics adients perquè la reflexió sobre els mecanismes de la llengua estiga integradaen les tasques d’anàlisi i producció del discurs.

Aquests aspectes són resolts, d’una banda, per la utilització d’una àmplia i variadagamma de textos i de seqüències textuals, i, de l’altra, per una programació basada en eltreball per tasques o per projectes que facilita la diversitat d’intercanvis comunicatiusentre els alumnes, així com el vincle necessari entre l’ús de la llengua i la reflexiómetalingüística.


Les activitats i estratègies d’aprenentage i ensenyança es basen en els principisd’intervenció educativa d’orientació constructivista i té com a element claul’aprenentatge significatiu, un factor per a promoure la millora del procésd’ensenyament-aprenentatge.

Fer un aprenentatge significatiu suposa establir una relació entre allò que s’aprén ialgun element ja existent en l’estructura cognitiva de l’individu i que és rellevantrespecte al nou material objecte d’aprenentatge.

Segons la concepció constructivista de l’aprenentatge escolar, és l’alumne quiconstrueix els propis esquemes de coneixement. Ara bé, perquè l’aprenentatge d’uncontingut nou siga significatiu, cal que l’alumne relacione aquest contingut amb elsconceptes que ja posseeix i les experiències prèvies. L’atribució de significat donada almaterial que és objecte d’aprenentatge té lloc a mesura que l’alumne va relacionant allòque aprén amb allò que ja sap i d’aquesta manera va construint, modificant i reelaborantels seus esquemes de coneixements.

Els avantatges inherents a l’aprenentatge significatiu, els podríem resumir de lamanera següent:

ii) El coneixement que s’obté significativament és retingut durant un període mésllarg de temps, és a dir, es fixa de manera més estable en l’estructura cognitiva del’alumne.

jj) La informació que s’assimila significativament augmenta la capacitatd’aprendre altres conceptes que hi estan relacionats i en facilita l’aprenentatge.

kk) La informació apresa, encara que s’oblide amb el temps, ja ha enriquitl’estructura cognitiva, perquè ha provocat l’ampliació, la diferenciació i lareestructuració de les idees rellevants de l’alumne.

Per això, allò que de veritat interessa en l’acció docent del professorat és quel’aprenentatge que els alumnes i les alumnes facen siga el més significatiu possible.


ll) L’assimilació activa del contingut de l’aprenentatge. És a dir, perquè eldiscent assimile els nous coneixements, cal que faça una activitat intensa per aestablir relacions entre els nous coneixements i els ja existents en la seuaestructura cognitiva.

mm) La construcció de nous coneixements i la modificació dels que ja posseeix.nn) La diferenciació progressiva dels continguts que va aprenent. A mesura que

l’aprenentatge es porta a terme, es produeix el desenvolupament i la reelaboració delssignificats, ja que la informació adquirida és modificada i, alhora, modifica elsconceptes amb els quals es relaciona. Aquest desenvolupament es facilita quan les ideesmés generals es presenten primer i es deixa per a després la diferenciació progressiva.

oo) La reconciliació integradora dels continguts d’aprenentatge. Quan dossignificats conceptuals es presenten com a contradictoris, l’alumne/a experimenta undesequilibri cognitiu que el professor o la professora ha d’ajudar a superar.


Aquest nou enfocament del procés d’ensenyament-aprenentatge haurà de modificarnecessàriament la funció del docent. La seua tasca no consistirà ja a transmetre

coneixement, sinó a:

pp) Descobrir els coneixements previs i els estadis evolutius de l’alumnat per aenfocar els blocs temàtics des d’aquesta realitat.

qq) Ser capaç de suscitar el conflicte cognitiu que provoque en l’estudiant lanecessitat de modificar els esquemes mentals amb què es representava el món.

rr) Ser capaç de proporcionar a l’alumnat un nou material d’informació que l’ajudea reequilibrar aquests esquemes mentals que ell, intencionadament, ha tractat queentraren en conflicte.

El que acabem de dir significa que el professorat ha de conéixer i saber utilitzar,adequadament, no sols l’estructura lògica dels blocs temàtics, sinó també l’estructurapsicològica de l’alumnat.


Pel que fa a l’organització de les activitats, convé assenyalar que el llibre de text devalencià per a l’ESO les ha programades com a situacions en les quals l’alumnat sigacapaç de:

ss) «Sentir» la limitació dels seus sabers previs.tt) «Experimentar» la inconsistència dels seus coneixements.uu) «Descobrir» un nou esquema cognitiu més adequat per a comprendre la realitat.

Un altre aspecte important que cal destacar del nostre projecte és la programacióen espiral que s’hi fa tant dels temes com de les activitats, de manera que aquells iaquelles alumnes que puguen no acaben mai de caminar-hi.

7. AVALUACIÓ

a) Criteris d’avaluació.

Els criteris d'avaluació d'un curs mantenen una relació d'interdependència amb l'opció didàctica imetodològica i amb els objectius mínims fixats. Nosaltres partim ací dels criteris establits per laGeneralitat Valenciana en el currículum de l’educació secundària obligatòria per a la matèria Valencià:llengua i literatura.

L'avaluació d'una tasca -de qualsevol empresa- implica prendre en consideració tots elselements que hi intervenen, que en el cas de l'ensenyament serien els següents: l'objecte d'aprenentatge,l'aplicació metodològica d'aquest objecte, l'agent que l'aplica (el docent), el receptor-destinatari-participant (el discent), el material curricular, el mateix procés d'ensenyament-aprenentatge i fins i totels sistemes i el procés d'avaluació. Hi haurem de tenir present, per tant, que al llarg de tot el curs l'èxito el fracàs de la pràctica docent (el progrés en l'adquisició de la competència comunicativa en valenciàde l'alumnat) dependrà de molts factors, i que l'harmonia d'aquests factors és imprescindible per al'obtenció de resultats satisfactoris i eficaços.









33










34


35

d)Criteris de qualificació.

• CONCEPTES: 60%• PROCEDIMENTS: 35 % ( 15% dels deures, treballs, activitats de classe,... i 20% del

llibre de lectura)• ACTITUDS: 5% ( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de

classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient persuspendre l'avaluació)

33 La nota global de l'avaluació serà la suma de tots els apartats anteriors, sempre i quanestiguen aprovats, amb un mínim de 5, cadascun dels apartats anteriors (conceptes,procediments i actitud)

34 En cada avaluació es farà, com a mínim, un examen de conceptes, amb un mínim de 6preguntes.

12 1a Avaluació: dimecres 2 de desembre del 201513 2a Avaluació: dimecres 2 de març del 201614 3a Avaluació: dimecres 18 de maig del 2016

35 Es farà un control dels llibres de lectura i la qualificació d'APTE, mínim un 5, serà requisitimprescindible i necessari per tal d'aprovar la matèria en cada trimestre. L'alumne tindràl'oportunitat de recuperar els controls de lectura, NO APTE, durant el tercer trimestre.

36 Si un alumne té la lectura suspesa, farà una recuperació al llarg de la tercera avaluació, per tal de poder aprovar l’apartat de lectures abans dels exàmens extraordinaris, ja que és requisit imprescindible tenir-le aprovades, per tal de superar l’assignatura.

37 Les lectures obligatòries per a 4t ESO són:

− 1r trimestre. Terra baixa Àngel Guimerà, Editorial Teide520. Control: dimecres 28 d’octubre del 2015− 2n trimestre: Històries marginals , Josep Lozano, Ed.: 3 i 4522. Control: dimecres 27 de gener del 2016− 3r trimestre L'últim vaixell, Gemma Pasqual, Ed.: Voramar 524. Control: dimecres 27 d’abril del 2016

RECUPERACIÓ DE LES LECTURES OBLIGATÒRIES:

. Dimecres 25 de maig del 201638 Les lectures voluntàries per a 4t ESO són:

• 1r trimestre: Simó, Isabel-Clara, Júlia, Editorial: Bromera• 2n trimestre:

o Mercè Rodoreda, Aloma, Edicions 62• 3r trimestre:

o Tusón, Jesús, Una imatge no val més que mil paraules, Empúries

– Les lectures s'avaluaran a través d'una prova de tipus test, de múltiple elecció, o de resposta

36

curta, la qual tindrà com a mínim 20 preguntes . Cada 2 preguntes de resposta múltiple malcontestades, descomptarem una bé. Les que es deixen en blanc no descomptaran i les deresposta curta tampoc. També es podrà avaluar de manera oral.

– Aquell alumne que tinga 10 faltes d’assistència sense justificar de manera adequada enuna avaluació, tindrà l’actitud insuficient (-5 %), així com també tindrà insuficientl’apartat de procediments en tot allò que es refereix al treball de l’alumne en classe:deures, activitats diáries... (-15% de procediments). D’acord amb el que estipula elReglament de Règim Intern del Centre les faltes a classe hauran de ser justificades perpart dels pares o tutors legals en el termini màxim de tres dies des de la incorporació del’alumne al Centre i si les faltes són previsibles s’hauran de comunicar amb antelació alsprofessors.

– La nota de l’avaluació final del curs serà la mitjana aritmètica dels conceptes, procedimentsi actitud de les tres avaluacions. Per tal de superar el curs per tant l’alumne haurà d’haveraprovat totes les lectures, el resultat de la nota mitjana de l’apartat de conceptes ha d’aprovar-se i també s’ha de superar l’apartat d’actitud. La no suficiència en algun dels apartatsesmentats anteriorment comportarà la INSUFICIÈNCIA en l’assignatura.

– Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels ofertats pelprofessor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El màxim que es podrà apujarserà 1 punt, sempre i quan estiga l'avaluació amb un mínim de 5.

– Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en la revistade l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5 punts.

– Els alumnes que vagen a setembre amb els continguts i alguna o vàries lectures, s'aplicarà elsegüent criteri per tal de valorar la prova: 80% continguts i 20% lectures. Si, en un altre cas,només va a setembre amb les lectures o només amb els continguts , tant en una opció com enl'altra, l'examen valdrà el 100%. és requisit imprescindible arribar a un 5 en les lectures i a un5 en la matèria, per poder aprovar, en cas contrari, no s'aplicaran els percentatges.

– La nota màxima amb la qual es podrà qualificar a un alumne en setembre serà un 5.


Els alumnes que tinguen la matèria pendent de cursos anteriors podran superar-la atenent alssegüents criteris:

v) Si l'alumne/a aprova les dues primeres avaluacions del curs en el qual està, esconsiderarà la matèria pendent aprovada.

w) Si no es dóna la condició anterior es farà una prova escrita de pendents a principis delmes de maig.

x) Si no supera tampoc la prova referida en el punt 2, ja haurà de presentar-se a les provesde setembre.


Els alumnes amb necessitats de reforç se'ls proporcionarà les fitxes que tenim com a material

37

didàctic i els que tinguen un nivell més alt podran ampliar els seus coneixements amb treballs de major nivell als mínims exigits.







CALDESTACAR…

CALMILLORAR…

PROPOSTES DEMILLORA

PERSONAL







Recursos


38













39




1. Proporciona un pla de treball al principi de cada unitat.










40







8. Planteja activitats que permeten l’adquisició dels estàndards d’aprenentatge ide les destreses pròpies de l’etapa educativa.






41











Les necessitats educatives especials motivades per deficiències psíquiques o físiques greus d'algunalumne o alumna s’han de tenir en compte per a oferir-li la possibilitat d'assolir els objectius mínimsmitjançant unes altres vies previstes en aquesta programació. La planificació d'actuacions en aquests

42

casos requereixen un tractament coordinat amb la resta de departaments i molt especialment amb eld'Orientació. A partir de l'anàlisi de la situació concreta de l'alumne s’ha de programar, si és el cas, unaadequació curricular individual (ACI) on han de participar totes les àrees.




Es tracta d'alumnat que no ha cursat l'assignatura Valencià: llengua i literatura amb anterioritat. Aquestalumnat, tant si ha sol·licitat l'exempció de qualificació com si no ho ha fet, ha de rebre una atencióespecífica pel que fa al grau d'exigència i pel que fa al tipus d'activitats que haurà de realitzar a classe.En termes generals, l'alumnat que es troba en aquesta situació haurà de tenir una atenció individualit-zada mentre el seu grau de comprensió oral i escrita estiga per davall dels mínims, amb la intenció quepuga incorporar-se progressivament a la realització de les tasques proposades a la resta de la classe, sibé amb un grau d'exigència adaptat a les seues capacitats. Cada cas, però, necessita una atenció ques’haurà de concretar després de mantenir una entrevista amb l'alumne i els seus pares o tutors.

La millor forma d’oferir un tractament educatiu adequat a l’alumnat nouvingut és mitjançant unprograma de compensació educativa per desconeixement de les llengües oficials, la planificaciódidàctica del qual s’ha de fer en funció de l’anàlisi de la realitat de cada centre, de cada aula i fins i totde cada individu4. A més a més d’aquest programa, la Conselleria d’Educació ha dissenyat elprograma d’acollida al sistema educatiu (PASE), un programa temporal d’adaptació lingüística pera l’alumnat estranger de nova incorporació al sistema educatiu que desconeix la llengua base delprograma d’educació bilingüe (PEB) a què quede adscrit5. Així mateix, hi ha la possibilitat desol·licitar la participació en el programa d’acompanyament escolar i en el de suport i reforç (lafinalitat dels quals és millorar els aprenentatges i l’èxit escolar dels alumnes, propiciar la seuaintegració escolar i ampliar la participació de les famílies)6.




4 ORDRE de 4 de juliol de 2001, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es regula l’atenció a l’alumnatamb necessitats de compensació educativa (DOGV - Núm. 4.044, 17-07-2001) https://www.docv.gva.es/portal/portal/2001/07/17/pdf/doc/2001_6756.pdf 5 Programa PASE: RESOLUCIÓ de 15 d’abril de 2008, de la Direcció General d’Ordenació i Centres Docents, per laqual s’estableixen els criteris i el procediment per a l’autorització del funcionament durant el curs acadèmic 2008-2009,del Programa d’Acollida al Sistema Educatiu (PASE) en centres docents sostinguts amb fons públics que impartisqueneducació primària o educació secundària obligatòria(https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/28/pdf/2008_5175.pdf; DOCV núm. 5751, 28-04-2008).

6 Programa PAE i PSR: RESOLUCIÓ de 14 d’abril de 2008, de la Direcció General d’Ordenació i Centres Docents, perla qual s’estableixen els criteris i el procediment per a l’autorització del funcionament durant el curs acadèmic 2008-2009, del Programa d’Acompanyament Escolar en col·legis públics d’educació primària i en instituts d’educaciósecundària i del Programa de Suport i Reforç a instituts d’educació secundària.

(https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/28/pdf/2008_5176.pdf; DOCV núm. 5751, 28-04-2008)

43



https://www.docv.gva.es/portal/portal/2001/07/17/pdf/doc/2001_6756.pdf

Adequacions organitzatives: configuració de grups de treball heterogenis; treball per parelles ambun nivell d'interacció compensatori; tallers d'escriptura.Adequacions didàctiques: recursos didàctics de reforçament; atenció individualitzada.





L'alumnat de cada grup d’ESO que necessite una adaptació curricular (majoritàriament perincorporació tardana al sistema educatiu valencià) obtindrà una valoració positiva en funció delsaspectes següents:

vv) La integració de l'alumne/a en la dinàmica general de funcionament del grup.ww) La resposta positiva a l'actitud cap a l'aprenentatge.xx) L’assoliment d'hàbits de treball bàsics.yy) L’assoliment de les capacitats bàsiques relacionades amb les habilitats de comprendre,

llegir, parlar i escriure que permetran la integració amb les màximes garanties d'èxitlingüístic i comunicatiu en valencià en cursos posteriors.

8.4 Alumnes amb la matèria pendent de cursos anteriors.Els alumnes que porten la matèria pendent de cursos anteriors la podran aprovar si superen l’assignatura del curs en el qual estan. La llengua té continuïtat a tota l’ESO i per tant es pot aplicar aquest criteri. El professor del curs actual serà l’encarregat de recordar-li-ho i de notificar al cap de departament si ha superat l’assignatura pendent o no.



Augmentar l’interés de l’alumnat per la lectura.Ampliar el lèxic ie l coneixement de la llengua.Estimular la capacitat creativa de l’alumnat.

44

Contribuir a la millora de l’escriptura.Fer que descobrisquen en la lectura una font de gaudi personal.Fomentar una actitud reflexiva i crítica.Fomentar l’ús de la biblioteca per a l’aprenentatge.


















45







11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.

Diàlegs-4. Editorial MarfilA més s’usaran aquells recursos que es creguen convenients en cada cas com per exemple: l’ús del diccionari, els llibres de lectura obligatoris que apareixen als criteris de qualificació, alguna projecció sobre temes explicats a classe,..També es podran reforçar molts continguts amb fitxes o fotocòpies que porte el professor.






46

IES SANT VICENT

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE 1r BATXILLERAT

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ.LLENGUA I LITERATURA.

CURS 2015-2016

1. INTRODUCCIÓ

El departament de Llengua i Literatura. Valencià està format pel següent professorat:

Joan Ramon Guijarro impartirà cinc segons de batxillerat, un d'ells amb tutoria i un quart d'ESO.

Perfecte Ripoll impartirà dos primers de batxillerat, dos primers d'ESO i dos quarts d'Eso, un d'ells amb tutoria.

Sílvia Pastor farà classes a tres primers de batxillerat, un d'ells amb tutoria, dos primers d'ESO, tindrà una hora de repàs als alumnes pendents i portarà la direcció del departament.

Cèsar Moreno tindrà classes en quatre tercers d'ESO i tres segons d'ESO.

Maria Roig impartirà classes en dos primers d'ESO, dos tercers d'ESP tres grups de primer de FPB , tres grups de segon de FPB i dues hores del pla èxit.

Esther Anduix té primer d’ESO, segon i quart d’ESO.

Diana Balsera té un horari reduït de deu hores

48


El RD 1105/2014, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat, en el seu preàmbul exposa que “El currículum estarà integrat pels objectius de cada ensenyament i etapa educativa; les competències, o capacitats per a activar i aplicar de manera integrada els continguts propis de cada ensenyament i etapa educativa, per a aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos; els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa i a l’adquisició de competències; la metodologia didàctica, que comprén tant la descripció de les pràctiques docents com l’organització del treball dels docents; els estàndards i resultats d’aprenentatge avaluables, i els criteris d’avaluació del grau d’adquisició de les competències i de l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa”. Per tant, els objectius i les competències seran la font inspiradora de la resta d’elements de la nostra programació didàctica i el punt de partida en la seua elaboració.

Quant als continguts i als responsables d’elaborar-los, queden clarament definits per a la Comunitat Valenciana en l’article 2 del Decret 1105/2014, pel qual s’estableix el currículum i esdesenvolupa l’ordenació general de l’educació secundària a la nostra comunitat. Al llarg d’aquest document es respon àmpliament als apartats que ha de contenir tota programació didàctica, i s’especifica que ha de ser funció de l’equip docent conformat pels professors i professores que impartisquen docència en el mateix curs de l’etapa, coordinats per la prefectura d’estudis, elaborar i/o adaptar els diferents punts a la seua realitat escolar. En la seua elaboració s’haurà de tenir molt en compte la lògica i necessària coordinació entre les diferents àrees del mateix nivell, i també una estratègia educativa comuna d’aquesta àrea per a tota l’etapa. Parlem d’una coordinació pedagògica horitzontal i vertical, canalitzada i promoguda pels diferents òrgans de coordinació docent del centre. Un aspecte molt important que ha de quedar reflectit en la programació seran els elements transversals del currículum que es concreten en l’article 10 del RD 126/2014.

Dins de les tres dimensions de concreció curricular, estratègica, tàctica i operativa, la programació didàctica es trobaria en la segona. En la dimensió estratègica, parlaríem de tota la normativa educativa que l’Estat espanyol i la nostra comunitat autònoma legisla; en l’operativa, es trobaria la programació docent o d’aula, on es concreten les activitats que hauran de fer els nostres alumnes en cada unitat, i en la tàctica, veurem com desenvolupar tots els elements curriculars que assenyala el nostre currículum i que suposen els fonaments de la nostra intervenció educativa. En aquesta línia, autors com Imbernón defineixen programar com “establir una sèrie d’activitats, en un context i temps determinats per a ensenyar uns continguts amb la pretensió d’aconseguir uns objectius”.

Les funcions que persegueix la nostra programació seran les següents: la planificació, la independència i protagonisme del professorat en la seua realització i posada en

49

pràctica; la reflexió i innovació com a base de la nostra intervenció a l’aula; la programació també ha de ser el comprovant empíric del nostre treball; ha de propiciar l’adaptació de tots els seus elements a les característiques i necessitats particulars de l’alumnat, dotant-la d’una praxi coherent, i com a funció clau, aquella que resumeix les anteriors, la millora de la qualitat de l’educació.

Tot això sustentat en quatre principis: la millora de la pràctica docent, la coordinació de tot el professorat (especialment el que impartisca la mateixa àrea), la millora en la qualitat, equitat i eficàcia de l’acció educativa i, finalment, es tracta que la nostra programació didàctica arribe a ser un document realista, factible i operatiu.


L’IES Sant Vicent està ubicat a la població de Sant Vicent del Raspeig amb uns 50.000 habitants, és el primer dels cinc instituts que exixteixen a la localitat, i el que únicament hi havia a l’antic pla d’estudis, on es podia estudiar BUP i COU. Aquest fet ha creat una tendència per part de les famílies a voler inscriure els seus fills al nostre centre.

Malgrat tot, tenim adscrits tres col·legis de primària: CEIP Bec de l’Àguila, CEIP, Raspeig i CEIP Miguel Hernández.

El primer i l’últim porten dues línies d’ensenyament, pel que fa al programa lingüístic, PEV i PIP; el CEIP Raspeig aporta dues aules de PIP.

De moment, el nostre institut és un dels que continua amb la línia de PEV, fet important per al posterior desenvolupament de la nostra matèria: als alumnes de PEV el nivell de llengua és més alt que als de PIP, per tant, haurem de tenir-ho present a l’hora de marcar uns objectius i usar una

50

metodologia.

L’extracte social dels nostres alumnes es podria catalogar en un nivell mitjà, la qual cosa és rellevant perquè una majoria tenen un ventall cultural molt ampli i els facilita l’adquisició de molts coneixements.

Aquest any també s'han incorporal alumnes de L'Almàssera, nou col·legi d'on eixien 5 grups de siséi no tots cabien en el centre adscrit, molts d'ells van voler triar el nostre.

Aquesta escola porta alumnes de PEV i PIP, s'han distribuït en les aules corresponents, atenent a la seua modalitat lingüística.

Cal remarcar que som el centre més gran de la població, aquest curs estarem al voltant de 1750 alumnes.

Tindrem 6 unitats de 1r ESO, 7 unitats de 2n ESO, 7 unitats de 3r Eso, 5 unitats 4t ESO, 5 unitats de1r Batx, 5 unitats de 2n BATX, més els cicles formatius, la FPB i les classes del pla ÈXIT.

Quant a les característiques psicoevolutives de l’alumne i seguint Piaget, els nostres alumnes es troben en el període de les operacions concretes, caracteritzat per l’arribada del realisme a les seues vides, un desenvolupament i una comprensió més avançada dels conceptes espacials i temporals i de la causalitat. Un altre aspecte important és el desenvolupament de la categorització, fonament peral desenvolupament del pensament lògic. La categorització inclou altres habilitats com la seriació, imprescindible per a ordenar objectes en funció d’una dimensió (p. ex., del més gran al més xicotet); la inferència transitiva, com a capacitat per a relacionar dos objectes partint de la relació establida entre un d’aquests i un tercer, i finalment, la inclusió de classe, com a habilitat per a veure la relació entre el tot i les seues parts. Tot això basat en el raonament deductiu i inductiu.

Des del punt de vista socioafectiu, aquest període és relativament tranquil i de grans èxits, com ara la consolidació de la seua identitat, l’acceptació de les normes, l’adopció de comportaments cooperatius, el desenvolupament d’actituds i de comportaments de participació, respecte recíproc i tolerància. Finalment, es produeix el pas de l’heteronomia moral a l’autonomia.


51

En el marc de la LOMQE, el Batxillerat té com a finalitat proporcionar a l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetran desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. Així mateix, capacitarà l’alumnat a accedir a l’educació superior.

El Batxillerat contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que els permetran:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola així com pels drets humans, que fomente la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en l’expressió oral com en l’escrita, el valencià i el castellà.

f ) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar de forma solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i ) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j ) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com consolidar la sensibilitat i el respecte envers el medi ambient.

52

k) Consolidar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l ) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i d’enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

n) Consolidar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

Així mateix, aquesta concreció del currículum s’orientarà a la consecució de les finalitats següents:

a) Aprofundir en l’acció educativa, per a proporcionar a l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.

b) Capacitar l’alumnat per a accedir a l’educació superior.

c) Dotar l’alumnat d’una formació i uns coneixements generals en relació amb les competències de caràcter més transversal; junt amb una preparació especialitzada, en el marc de la modalitat, i si és el cas via, de Batxillerat triada.

d) Consolidar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució pacifica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres.

e) Consolidar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacifica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere.

f) Potenciar la participació activa i democràtica de l’alumnat en l’aula i en el centre, així com en l’exercici de drets i obligacions.

g) Desenvolupar metodologies didàctiques actives i innovadores que incloguen l’ús de

53

mètodes i tècniques d’investigació per part de l’alumnat per a aprendre per si mateix, el treball autònom i en equip, l’aplicació dels aprenentatges en contextos reals, i l’ús sistemàtic de les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació educativa i en l’avaluació de la pròpia pràctica docent.

i) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyament i l’aprenentatge basats en l’adquisició de competències.

j) Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes aquestes.

- La matèria de Valencià llengua i literatura, troncal a les tres modalitats de Batxillerat, té com a finalitat consolidar i ampliar els aprenentatges adquirits per l’alumnat al llarg de l’ensenyament secundari. A la vegada, aprofundeix en el procés de maduració que ha de servir perquè afronten amb garantia d’èxit tant els estudis superiors (universitaris o de formació professional) com la inserció en l’àmbit social i laboral si no continuen amb la seua formació en el món acadèmic.

- És evident que l’eix de la matèria és el lingüístic i que l’objectiu últim és que l’alumnat siga capaç d’analitzar, explicar i produir textos orals i escrits, de diversos àmbits, amb correcció, coherència, cohesió i adequació. Amb aquesta finalitat, el coneixement de les categories gramaticals, de les unitats sintàctiques, del significat i les relacions de les paraules i de la norma ortogràfica s’han de consolidar i ampliar. En tot cas, els aprenentatges lingüístics només tenen sentiten el moment del seu ús. En definitiva, es tracta que l’alumnat reflexione i faça servir aquells mecanismes que se li proporcionen no només a l’aula sinó també a les interaccions comunicatives fora de l’àmbit acadèmic.

- Aquesta competència comunicativa, però, estaria incompleta sense el fet literari, entés no només com a estudi de moviments, autors, obres i gèneres sinó també com a procés creador, com a consolidació de l’hàbit lector i, en els dos últims sentits, com a font de gaudi. A través del coneixement de la literatura s’adquireixen destreses que permeten explicar el món i expressar sentiments, vivències, experiències i emocions per refermar el procés maduratiu de l’estudiant.

- Per altra banda, amb la introducció de treballs de recerca, tècniques i mètodes d’investigació acadèmica, s’afavoreix la capacitat de l’alumnat com a emissor i receptor d’interaccions comunicatives de caire científic. Dins dels àmbits discursius a què s’ha fet referència abans, el text acadèmic esdevé, en Batxillerat, cabdal perquè l’alumnat puga interaccionar i construir altres coneixements. La iniciació a la consulta bibliogràfica (ja siga a través de les noves

54

tecnologies o fent servir mitjans tradicionals), la correcta citació de fonts, els aspectes formals, les convencions..., en definitiva, totes les característiques que conformen allò que s’ha considerat i que encara es considera un treball acadèmic òptim, s’han d’haver assumit al final de l’etapa.

- En resum, es tracta que l’alumnat adquirisca els coneixements lingüístics necessaris per a l’elaboració i sistematització personals que possibiliten la correcta comprensió i elaboració de tot tipus de textos, i afavorisquen el seu aprenentatge autònom, tant col·lectiu com individual, l’aplicació de mètodes d’investigació adequats i la consciència de les possibilitats que les llengües ofereixen.

3.COMPETÈNCIES.

Abans de concretar com contribueix la matèria Valencià: Llengua i Literatura al desenvolupament de les competències clau, analitzarem, en primer lloc, què són, quantes són i quins elements fonamentals les defineixen.

S’entén per competència la capacitat de posar en pràctica de manera integrada, en contextos i situacions diferents, les habilitats, les actituds personals i els coneixements adquirits durant l’etapa educativa amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.

Les competències tenen tres components: un saber (un contingut), un saber fer (un procediment, unahabilitat, una destresa, etc.) i un saber ser o saber estar (una actitud determinada).

Les competències clau tenen les característiques següents:

- Promouen el desenvolupament de capacitats, més que l’assimilació de continguts, encara que aquests estan sempre presents a l’hora de concretar els aprenentatges.

- Tenen en compte el caràcter aplicatiu dels aprenentatges, ja que s’entén que una persona competent és aquella capaç de resoldre els problemes propis del seu àmbit d’actuació.

- Es basen en el seu caràcter dinàmic, ja que es desenvolupen de manera progressiva i poden ser adquirides en situacions i institucions formatives diferents.

- Tenen un caràcter interdisciplinari i transversal, ja que integren aprenentatges procedents de diferents disciplines.

55

- Són un punt de trobada entre la qualitat i l’equitat, ja que pretenen garantir una educació que done resposta a les necessitats reals de la nostra època (qualitat) i que servisca de base comuna a tots els ciutadans (equitat).

En acabar Batxillerat, els alumnes hauran d’haver adquirit, en un grau adequat, les anomenades competències clau, és a dir, els coneixements, les destreses i les actituds que els individus necessiten per a desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència, i estar capacitats per a un aprenentatge al llarg de la vida i per a accedir, amb garantiesd’èxit, a l’educació superior.

La competència en comunicació lingüística, la competència matemàtica i les competències bàsiquesen ciència i tecnologia són els tres blocs competencials el desenvolupament dels quals ha de potenciar-se en l’etapa de Batxillerat. Vegem, en tot cas, quins elements fonamentals constitueixen cadascuna de les set competències clau que s’han d’adquirir en finalitzar l’etapa.

56

1. Competència en comunicació lingüística (CCL)

Definició

Habilitat en l’ús del llenguatge per a la comunicació, la representació, la comprensió i la interpretació de la realitat, la construcció del coneixement i l’organització del pensament, les emocions i la conducta.

Coneixements

Component lingüístic.

Component pragmaticodiscursiu.

Component sociocultural.

Component estratègic.

Component personal.

Destreses

Llegir i escriure.

Escoltar i respondre.

Dialogar, debatre i conversar.

Exposar, interpretar i resumir.

57

Elaborar creacions pròpies.

Actituds

Respecte a les normes de convivència.

Desenvolupament d’un esperit crític.

Respecte als drets humans i al pluralisme.

Concepció del diàleg com a eina primordial per a la convivència, la resolució de conflictes i el desenvolupament de les capacitats afectives.

Actitud de curiositat, interés i creativitat.

Reconeixement de les destreses inherents a aquesta competència com a fonts de plaer.

2. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCT)

Definició

La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seues eines per a descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context.

Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic i a la interacció responsable amb aquest des d’accions, tant individuals com col·lectives, orientades a conservar i millorar el medi natural, decisives per a la protecció i manteniment de la qualitat de vidai el progrés dels pobles.

Coneixements

- Nombres, mesures i estructures.

- Operacions i representacions matemàtiques.

58

- Comprensió dels termes i conceptes matemàtics.

- Sabers o coneixements científics relatius a la física, la química, la biologia, la geologia, les matemàtiques i la tecnologia, que es deriven de conceptes, processos i situacions interconnectades.

Destreses

- Aplicació dels principis i processos matemàtics en diferents contextos, per a emetre judicis fundats i seguir cadenes argumentals en la realització de càlculs, anàlisis de gràfics i representacions matemàtiques i manipulació d’expressions algebraiques, incorporant els mitjans digitals quan calga.

- Creació de descripcions i explicacions matemàtiques que porten implícites la interpretació de resultats matemàtics i la reflexió sobre la seua adequació al context, igual que la determinació de si les solucions són adequades i tenen sentit en la situació en què es presenten.

- Utilitzar els conceptes, els procediments i les eines en la resolució dels problemes que puguen sorgir en una situació determinada al llarg de la vida.

- Utilitzar i manipular eines i màquines tecnològiques.

- Utilitzar dades i processos científics per a aconseguir un objectiu.

- Identificar preguntes.

- Resoldre problemes.

- Arribar a una conclusió.

- Prendre decisions basades en proves i arguments.

Actituds

- Rigor, respecte a les dades i veracitat.

59

Assumpció de criteris ètics associats a la ciència i a la tecnologia.

Interés per la ciència, el suport a la recerca científica i la valoració del coneixement científic.

Sentit de la responsabilitat en relació a la conservació dels recursos naturals i a les qüestions mediambientals, i a l’adopció d’una actitud adequada per a aconseguir una vida física i mental saludable en un entorn natural i social.

3. Competència digital (CD)

Definició

Habilitat per a buscar i processar informació mitjançant un ús creatiu, crític i segur de les TIC.

Coneixements

Tècniques i estratègies d’accés a la informació.

Eines tecnològiques.

Maneig de diferents suports: oral, escrit, audiovisual, multimèdia, digital.

Destreses

Accedir, buscar i seleccionar críticament la informació.

Interpretar i comunicar informació.

Eficàcia tècnica.

Actituds

Autonomia.

60

Responsabilitat crítica.

Actitud reflexiva.

4. Competència per a aprendre a aprendre (CAA)

Definició

Habilitat per a iniciar, organitzar i persistir en l’aprenentatge.

Coneixements

Coneixement de les capacitats personals.

Estratègies per a desenvolupar les capacitats personals.

Atenció, concentració i memòria.

Motivació.

Comprensió i expressió lingüístiques.

Destreses

Estudiar i observar.

Resoldre problemes.

Planificar projectes.

Recollir, seleccionar i tractar diferents fonts d’informació.

Ser capaç d’autoavaluar-se.

61

Actituds

Confiança en un mateix.

Reconeixement ajustat de la competència personal.

Actitud positiva davant de la presa de decisions.

Perseverança en l’aprenentatge.

Valoració de l’esforç i la motivació.

5. Competències socials i cíviques (CSC)

Definició

- Habilitat per a utilitzar els coneixements i actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seua concepció dinàmica, canviant i complexa, per a interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; per a elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes, així com per a interactuar amb altres persones i grups conforme a normes basades en el respecte mutu i en les conviccions democràtiques.

Coneixements

Coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils.

Coneixement dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en les històries nacional, europea i mundial.

Comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals en el món globalitzat.

Coneixements que permeten comprendre i analitzar de manera crítica els codis de conducta i els usos generalment acceptats en les diferents societats i entorns, així com les seues tensions i processos de canvi.

62

Conceptes bàsics relatius a l’individu, al grup, a l’organització del treball, a la igualtat i lano discriminació entre homes i dones i entre diferents grups ètnics o culturals, a la societat i a la cultura.

Comprendre les dimensions intercultural i socioeconòmica de les societats europees, i percebre les identitats culturals i nacionals com un procés sociocultural dinàmic i canviant en interacció amb l’europea, en un context de creixent globalització.

Destreses

Capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals.

Mostrar tolerància, expressar i comprendre punts de vista diferents.

Negociar sabent inspirar confiança i sentir empatia.

Habilitat per a interactuar eficaçment en l’àmbit públic i manifestar solidaritat i interés per resoldre els problemes que afecten la comunitat.

Reflexió crítica i creativa.

Participació constructiva en les activitats de la comunitat.

Presa de decisions, en particular, mitjançant l’exercici del vot i de l’activitat social i cívica.

Actituds

Seguretat en un mateix, integritat i honestedat.

Interés pel desenvolupament socioeconòmic i la seua contribució a un major benestar social.

Comunicació intercultural, diversitat de valors i respecte a les diferències, comprometent-se a la superació de prejudicis.

63

Ple respecte dels drets humans.

Voluntat de participar en la presa de decisions democràtiques.

Sentit de la responsabilitat.

Comprensió i respecte dels valors basats en els principis democràtics.

Participació constructiva en activitats cíviques.

Suport a la diversitat i la cohesió socials i al desenvolupament sostenible.

Voluntat de respectar els valors i la intimitat dels altres, i la recepció reflexiva i crítica de la informació procedent dels mitjans de comunicació.

6. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEE)

Definició

Capacitat per a adquirir i aplicar una sèrie de valors i actituds, i de triar amb criteri propi, transformant les idees en accions.

Coneixements

Autoconeixement.

Establiment d’objectius.

Planificació i desenvolupament d’un projecte.

Habilitats socials i de lideratge.

Destreses

64

Responsabilitat i autoestima.

Perseverança i resiliència.

Creativitat.

Capacitat per a calcular i assumir reptes responsablement.

Actituds

Control emocional.

Actitud positiva davant del canvi.

Flexibilitat.

7. Consciència i expressions culturals (CEC)

Definició

Habilitat per a comprendre, apreciar i valorar, amb esperit crític i actitud oberta i respectuosa, diferents manifestacions culturals, i interessar-se en la seua conservació com a patrimoni cultural.

Coneixements

Llenguatges i manifestacions artístiques.

Tècniques i recursos específics.

Destreses

Comprendre, apreciar i valorar críticament.

Elaborar creacions pròpies.

65

Actituds

Curiositat, interés i creativitat.

Reconeixement de les manifestacions culturals i artístiques com a fonts de plaer i gaudi personal.

Valoració responsable i actitud de protecció del patrimoni.

La inclusió de l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura en el currículum del Batxillerat respona la necessitat de consolidar la competència comunicativa de l’alumnat, entesa en tots els vessants: pragmàtic, lingüístic, sociolingüístic i literari. Així, d’una banda, ha d’aportar-li ferramentes i coneixements necessaris per a moure’s satisfactòriament en qualsevol situació comunicativa de la vida acadèmica, familiar, social i professional, i, d’una altra banda, ha de servir per a la consolidació de la competència comunicativa necessària en tots els àmbits de la vida adulta. Té, per tant, un paper rellevant perquè l’alumnat assolisquen els objectius de l’etapa i adquirisquen les competències clau perquè:

En primer lloc, i atés el caràcter instrumental, aquesta assignatura contribuirà de manera decisiva a l’adquisició de la competència en comunicació lingüística. I si la comunicació és un dels pilars de la convivència social, el desenvolupament de la competència comunicativa ha d’anar estretament lligat al desenvolupament de la competència social i ciutadana. El plantejament bàsicament procedimental de l’assignatura implica que l’aprenentatge de les habilitats lingüístiques necessàries perquè es produïsca la comunicació contribuïsca a la comprensió de les experiències col·lectives i de l’organització i el funcionament del passat i present de les societats. A més, en molts casos, es plantegen situacions d’aprenentatge estretament lligades a la realitat social del món actual, els seus conflictes i motivacions, els elements que són comuns i els que són diferents, així com els espais i territoris en què es desenvolupa la vida dels grups humans, i els seus èxits i problemes, per a comprometre’s personalment i col·lectivament a millorar-los, i participar així, de manera activa, eficaç i constructiva, en la vida social i professional. Així doncs, per mitjà de l’organització d’equips de treball cooperatius s’hi incorporen formes de comportament individual que capaciten les persones per a conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa. L’alumnat, alhora que aprén a comunicar-se, aprén a cooperar, a comprometre’s i a afrontar els conflictes, a prendre perspectiva, a desenvolupar la percepció de l’individu en relació a la seua capacitat per a influir en l’àmbit social i a elaborar argumentacions basades en evidències. És a dir, aprén a posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres.

A més, l’assignatura també contribueix a l’adquisició de la competència d’aprendre a aprendre, ja que des de tots els blocs de contingut es desenvolupen tècniques i estratègies que afavoreixen el coneixement dels processos mentals a què s’entreguen les persones quan aprenen, a més del coneixement sobre els processos d’aprenentatge, així com el desenvolupament de la destresa de regular i controlar l’aprenentatge que es du a terme.

66

L’adquisició de la competència digital es fa patent a través del l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) aplicades a l’aprenentatge, la inclusió i laparticipació en la societat. Implica, a més, l’adquisició d’una sèrie de coneixements, habilitats i actituds derivats dels canvis produïts sobre la lectura i l’escriptura per l’aplicació de les TIC i la generació d’entorns virtuals, no sols d’aprenentatge, sinó també d’interacció social. En aquest sentit, els continguts de l’assignatura es relacionen amb coneixements del llenguatge específic bàsic: textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor, així com les seues pautes de descodificació i transferència. A més, s’incideix en el coneixement i ús de les principals aplicacions informàtiques necessàries per a l’accés a les fonts i el processament de la informació, i, com a conseqüència d’aquests, també s’aborda el coneixement dels drets i les llibertats que assisteixen a les persones en el món digital. El treball de les habilitats de comprensió oral i lectora inclou el desenvolupament de destreses relacionades amb la busca, l’accés i el processament de la informació. Per la seua banda, les habilitats d’expressió oral i escrita impliquen el domini de destreses bàsiques d’ús de la informació i creació de continguts en l’àmbit personal, acadèmic, social i professional. En tots els casos s’incideix en el coneixement dels riscos associats a l’ús de les tecnologies i de recursos en línia i les estratègies actuals per a evitar-los. És a dir, s’ensenya a identificar els comportaments adequats en l’àmbit digital per a protegir la informació, pròpia i d’altres persones, així com conéixerels aspectes addictius de les tecnologies.

També aquesta matèria contribueix a l’adquisició de la competència en el sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, la qual implica la capacitat de transformar les idees en actes. La comunicació es basa justament en la transmissió d’idees i coneixements a través d’actes comunicatius que tenen lloc en determinats àmbits d’ús (personal, acadèmic, social i professional). Per tant, si plantegem cada situació de comunicació com un problema o un repte a què s’ha d’enfrontar l’usuari de la llengua, podem afirmar que en cada cas s’ha de prendre consciència de la situació en la qual s’ha d’intervenir o que cal resoldre. Per tant, el parlant ha de saber triar, planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, a fi d’aconseguir l’objectiu previst. En la realització de les activitats comunicatives es promou el desenvolupament d’actituds que afavoreixen la iniciativa emprenedora, la capacitat de pensar de forma creativa, de gestionar el risc i de manejar la incertesa per mitjà del desenvolupament de destreses o habilitats com la capacitat d’anàlisi; la capacitat de planificació, organització, gestió i presa de decisions; la capacitat d’adaptació al canvi i de resolució de problemes; la comunicació, presentació, representació i negociació efectives; l’habilitat per a treballar, tant individualment com dins d’un equip; la participació; la capacitat de lideratge i delegació; el pensament crític i el sentit de la responsabilitat; l’autoconfiança; l’avaluació, i l’autoavaluació.

D’altra banda, la competència en consciència i expressió cultural implica conéixer, comprendre, apreciar i valorar amb esperit crític, amb una actitud oberta i respectuosa, les diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi personal, i considerar-les com a part de la riquesa i patrimoni dels pobles, als quals contribueixen els continguts del bloc “Educació literària”. A més de l’aprenentatge dels elements literaris, es proposa el desenvolupament de la creativitat, que es relaciona amb la capacitat estètica i creadora, i el domini d’aquelles capacitats relacionades amb els diferents codis artístics i culturals, per a poder utilitzar-les com a mitjà de comunicació i expressió personals. Tot això per a despertar en l’alumnat l’interés per la participació en la vida cultural i per contribuir a la conservació del patrimoni culturali artístic, tant de la comunitat pròpia com d’unes altres comunitats.

67

4.CONTINGUTS

CONTINGUTS CRITERISD’AVALUACIÓ

ESTÀNDARDSD’APRNENTATGE

AVALUABLES

UNITAT

CC

BLOC 1: Escoltar i parlarCONTINGUTS COMUNS AMB LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

Estudi, anàlisi i avaluació dels textos orals formals, expositius i argumentatius, de l’àmbit acadèmic i de divulgació científica i cultural (conferències, classes, xarrades, videoconferències, etc.), dels gèneres informatius, d’opinió i publicitaris procedents dels mitjans de comunicació social (debats, tertúlies, entrevistes, anuncis de ràdio i televisió, noticiaris, concursos, musicals, esportius, promocionals, sèries, notícies, rodes de premsa, reportatges, etc.); de les característiques formalsi de contingut, dels recursos verbals i no verbals, tenint en compte la qualitat, rellevància, pertinència i claredat, així com les normes de cortesia que

BL1.1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la informació no verbal de textos orals expositius i argumentatius, propis de l’àmbit acadèmic i de divulgació científica, cultural i dels gèneres periodístics, informatius i d’opinió, procedents dels mitjans de comunicació social, utilitzant les estratègies de comprensió oral i tècniques de retenció de la informació per a sintetitzar el contingut per escrit i reflexionar críticament.

BL1.1.1 Analitza els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i lainformació no verbal de textos orals expositius i argumentatius propis de l’àmbit acadèmic ide divulgació científica, cultural i dels gèneres periodístics, informatius i d’opinió, procedents dels mitjans de comunicació social.

Totes les unitats.

CCLCAACSC

BL1.1.2. Sintetitza per escrit de forma crítica el contingut detextos orals expositius i argumentatius utilitzant les estratègies de comprensió oral i les tècniques de retenció de la informació.

Totes les unitats.

BL1.2. Elaborar presentacions oralsajustades al propòsit, el contingut i la situació comunicativa, sobre temes

BL1.2.1. Elabora presentacions orals ajustades al propòsit, al contingut i a la situació comunicativa, sobre temes relacionats amb el currículum,

Totes les unitats.

CCLI

CAA

CSC

68

regulen els intercanvis formals.

Escolta, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos orals expositius i argumentatius dels àmbits acadèmic i periodístic.

Aplicació dels coneixements sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica dels textos expositius i argumentatius orals.

Aplicació dels coneixements adquirits sobre estratègies de comprensió oral (abans:anticipant, fent hipòtesis; durant: presa d’apunts, preguntar per a aclarir dubtes; després: resums).

Síntesi oral de textos expositius i argumentatius: ús del registre formal oral i aplicació dels recursos no verbals (entonació, dicció, control del ritme, les pauses), evitant la recitació literal de textos memoritzats, falques o comodins lingüístics.

relacionats amb el currículum, amb especial incidènciaen els temes, obresi autors literaris, utilitzant fonts d’informació diverses i amb suport de les TIC, un lèxic especialitzat, seguint les fases del procés d’elaboració de lesexposicions orals i exposar-les utilitzant les estratègies i recursos de l’expressió oral delnivell educatiu.

amb especial incidència en els temes, obres i autors literaris, i utilitza fonts d’informació diverses i amb suport de les TIC.

SIEE

BL1.2.2. Elabora presentacions orals utilitzant un lèxic especialitzat.

Totes les unitats.

BL1.2.3. Elabora presentacions orals seguint les fases del procés d’elaboració de les exposicions orals (planificació, textualització i avaluació).

Totes les unitats.

BL1.2.4. Exposa el contingut de presentacions prèviament elaborades utilitzant les estratègies i els recursos de l’expressió oral del nivell educatiu.

Totes les unitats.

BL1.3. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu;analitzar els coneixements, habilitats i competències necessaris per a desenvolupar-ho i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davantde la presa de

BL1.3.1. Busca i selecciona informaciórellevant sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu.

Unitats 5, 6 i 7.

CSCSIEE

BL1.3.2. Analitza els coneixements, habilitats i competències dels estudis i professions vinculats als coneixements del nivell educatiu.

Unitats 5, 6 i 7.

BL1.3.3. Compara leshabilitats i competències que requereixen els estudis i professions vinculats amb els

Unitats 5, 6 i 7.

69

Estudi, anàlisi i avaluació dels gèneres discursius formals des d’un

enfocament integrador de les habilitats lingüístiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) en l’àmbit d’ús acadèmic i de divulgació científica (conferències, classes, xarrades, videoconferències, etc.).

Estudi, aplicació i avaluació de les estratègies del procés d’elaboració de la presentació oral (planificació, documentació i bibliografia, textualització i avaluació).

Aplicació dels criteris d’ordenació del contingut i dels recursos audiovisuals en les presentacions orals d’acord amb la tipologia textual expositiva, la intenció i l’auditori (interés, importància, lògica, cronològica, etc.).

Aplicació dels recursos no verbals (imatge, gestualitat, mirada, entonació, dicció, control del ritme, les

decisions vocacional.

coneixements del nivell educatiu amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant dela presa de decisions vocacional.

70

pauses, el temps i la duració del discurs).

Estudi i ús dels mecanismes de citació.

Valoració de l’escolta activa i del fet de parlaren públic com a font d’aprenentatge, de comunicació i de relació.

Coneixement dels estudis i professions vinculats als coneixements de l’àrea.

Autoconeixement d’aptituds i interessos.

Coneixement del procésestructurat de presa de decisions.

CONTINGUTS ESPECÍFICS

Aplicació de les estratègies d’expressió oral i recursos propis del text expositiu evitant la recitació literal de textos memoritzats, col·loquialismes, falques o comodins lingüístics; utilització de connectors discursius que organitzen, relacionen i cohesionen el contingut

71

i les parts del discurs (per a iniciar intervencions, introduir incisos o exemples, etc.).

Ús de l’estàndard formal i de lèxic especialitzat.



AVALUABLES

UNITAT

CC

BLOC 2: Llegir i escriureCONTINGUTS COMUNS AMB LLENGUA CASTELLANA I

LITERATURA

Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos escrits expositiusi argumentatius de l’àmbit acadèmic: funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals i gèneres.

Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos escrits dels mitjans de comunicaciósocial (gèneres periodístics informatiusi d’opinió i textos publicitaris): funció comunicativa, estructura, marques

BL2.1. Interpretar textos expositius i argumentatius especialitzats de l’àmbit acadèmic, periodístics i publicitaris a travésde l’anàlisi dels elements de la situació comunicativa i de les característiques pròpies del tipus detext i del gènere, aplicant les estratègies de comprensió lectora,amb la finalitat de sintetitzar el contingut i interpretar-los críticament.

BL2.1.1. Analitza els elements de la situació comunicativai de les característiques pròpies del tipus de text i del gènere de textos expositius i argumentatius especialitzats de l’àmbit acadèmic, periodístics i publicitaris.

Unitats 8 i 9.

CCLI

CAA

CSC

BL2.1.2. Sintetitza deforma crítica el contingut de textos expositius i argumentatius especialitzats utilitzant les estratègies de comprensió lectora del nivell educatiu.

Unitats 8 i 9.

BL2.2. Escriure, amb adequació, coherència, cohesiói correcció, textos expositius de l’àmbit acadèmic sobre temes

BL2.2.1. Escriu, ambadequació, coherència, cohesió i correcció, textos expositius de l’àmbit acadèmic sobre temesrelacionats amb el

Totes les unitats.

CCLICAA

72

lingüístiques, recursos verbals i no verbals i gèneres.

Aplicació dels coneixements adquirits sobre estratègies de comprensió lectora en la lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica dels textos escrits expositiusi argumentatius, de l’àmbit acadèmic i delstextos escrits dels mitjans de comunicaciósocial (gèneres periodístics informatiusi d’opinió i textos publicitaris).

Reflexió sobre la importància de la lectura com a font d’informació i d’aprenentatge.

Aplicació dels coneixements sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en l’escriptura de textos expositius de l’àmbit acadèmic.

Estudi de les diverses estructures dels textos expositius: comparació,problema-solució, enumeració, causa-consequència, ordenació cronològica, etc., i aplicació d’aquests coneixements

relacionats amb el currículum, utilitzant estructures pròpies de la tipologia i els recursos expressiusadequats a la situació de comunicació i aplicant les estratègies del procés de producció escrita.

currículum.BL2.2.2. Escriu textos expositius utilitzant estructures pròpies de la tipologia i els recursos expressius adequats a la situació de comunicació.

Totes les unitats.

BL2.2.3. Escriu textos expositius aplicant les estratègies del procésde producció escrita.

Totes les unitats.

BL2.3. Planificar tasques o projectes,individuals o col·lectius, descrivint accions, recursos materials, terminis i responsabilitats pera aconseguir els objectius proposats; adequar el pla durant el seu desenrotllament considerant diverses alternatives per a transformar les dificultats en possibilitats; avaluar el procés i el producte final, i comunicar de forma creativa els resultats obtinguts amb el suport dels recursos adequats.

BL2.3.1. Planifica tasques o projectes, individuals o col·lectius, descrivintaccions, recursos materials, terminis i responsabilitats per a aconseguir els objectius proposats.

Totes les unitats.

CCLI

CAA

SIEE

BL2.3.2. Adequa el pla durant el seu desenrotllament considerant diversesalternatives per a transformar les dificultats en possibilitats.

Totes les unitats.

BL2.3.3. Avalua el procés i el producte final.

Totes les unitats.

BL2.3.4. Comunica de forma creativa els resultats obtinguts amb el suport dels recursos adequats.

Totes les unitats.

BL2.4. Realitzar projectes d’investigació acadèmica sentit crític i creativitat, sobre temes del currículum o de l’actualitat, seguint les fases del procés d’elaboració d’un

BL2.4.1. Realitza projectes d’investigació acadèmica amb sentitcrític i creativitat, sobre temes del currículum o de l’actualitat, per a obtindré com a producte final un text

Totes les unitats.

CCLI

CAA

SIEE

73

a l’escriptura de textos.

Estudi dels elements noverbals dels textos escrits expositius de l’àmbit acadèmic i aplicació d’aquests coneixements en l’escriptura de textos.

Ús autònom de processadors de textos en l’escriptura.

Reflexió sobre la importància de l’escriptura en el procés d’aprenentatge personal com a instrument que organitza el pensament.

Realització de projectes d’investigacióacadèmica, amb imaginació i creativitat,seguint les fases del procés: planificar; buscar, obtenir, reorganitzar i posar en comú en l’equip la informació de fonts orals i escrites impreses, audiovisuals i digitals; aplicar el procés d’escriptura per a l’elaboració del producte final; presentar el treball de forma oral amb suportsaudiovisuals; avaluar tant el procés de treballcom el resultat aconseguit.

projecte d’investigació, per a obtenir com a producte final un text escrit adequat, coherent, cohesionat, amb correcció, amb un lèxic precís i especialitzat, en el qual predominen les seqüències textuals expositivesi argumentatives i que respecte les normes de presentació de treballs escrits, contrastant les fonts d’informació i detallant les referències bibliogràfiques.

escrit adequat, coherent, cohesionat, amb correcció, en el qual predominen les seqüències textuals expositives i que respecte les normes de presentació de treballs escrits.BL2.4.2. Realitza projectes d’investigació acadèmica amb sentitcrític i creativitat, sobre temes del currículum o de l’actualitat, seguint les fases del procés d’elaboració d’un projecte d’investigació (planificació supervisió, avaluació i comunicació).

Totes les unitats.

BL2.4.3. Escriu, coma producte final d’un projecte d’investigació, un text expositiu utilitzant un lèxic precís i especialitzat, contrasta les fonts d’informació i detallales referències bibliogràfiques.

Totes les unitats.

BL2.5. Gestionar amb supervisió de forma eficaç tasques o projectes,fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre decisions raonades assumint riscos i

BL2.5.1. Fa propostes creatives i organitza actuacions que contribuïsca a gestionar amb supervisió, de forma eficaç, tasques o projectes individuals o col·lectius.

Totes les unitats.

CAASIEE

BL2.5.2. Confia en les seues possibilitats, utilitza amb supervisió adequadament les seues fortaleses i

Totes les unitats.

74

Busca, localització i obtenció d’informació en diferents tipus de textos i fonts documentals, incloent-hi els mitjans de comunicació, en llengües diverses; valorar críticament i contrastar aquestes fonts.

Ús de ferramentes digitals de busca en pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades, etc., o per mitjà de la sindicació de fonts de continguts (RSS) i la visualització.

Utilització autònoma de les TIC en totes les fases del procés d’elaboració d’un projecte: localitzar, seleccionar, tractar, organitzar i emmagatzemar la informació; crear textos escrits o audiovisuals; presentar el treball, amb especial incidència en la utilització d’entorns col·laboratius.

Aplicació, amb ajuda de guies i models, de les normes de presentació de textos escrits en els treballs

responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències.

s’esforça per superar les seues debilitats.BL2.5.3. Manté, ambsupervisió, la seua energia i entusiasme durant tot el procés de realització de tasques o projectes i motiva els membres del seu grup.

Totes les unitats.

BL2.5.4. Pren amb supervisió decisions raonades assumint riscos i responsabilitzant-se de les accions pròpiesi de les seues conseqüències.

Totes les unitats.

BL2.6. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seusmembres hi participen i aconseguisquen les metes comunes; influir positivamenten els altres generant implicacióen la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes idiscrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.

BL2.6.1. Organitza un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionantrecursos perquè tots els seus membres hi participen i aconseguisquen les metes comunes.

Totes les unitats.

CSCSIEE

BL2.6.2. Influeix positivament en els altres, genera implicació en la tascai utilitza el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.

Totes les unitats.

BL2.7. Realitzar projectes de treball individuals i en equips cooperatius sobre temes del currículum (amb especial interés per les obres literàries) o sobre temes socials, científics i culturals, buscant i

BL2.7.1. Realitza projectes de treball buscant i seleccionantinformació en mitjansdigitals a partir d’unaestratègia de filtratge de forma contrastada,registrant-la en paper de forma acurada o emmagatzemant-la digitalment en

Totes les unitats.

CD

CAA

SIEE

CSC

75

d’investigació: índex, organització del contingut en epígrafs, procediments de citació, notes a peu de pàgina, bibliografia.

Aplicació del procés estructurat de presa de decisions. Calibratge d’oportunitats i riscos.

Aplicació d’estratègies de supervisió i resolució de problemes.

Avaluació, autoavaluació i coavaluació del producte final i del procés

d’elaboració d’un projecte per a millorar l’expressió escrita.

Reflexió sobre la importància de la lectura i l’escriptura com a fonts d’informació i d’organització de l’aprenentatge, i sobre la necessitat d’organitzar la resolució de tasques complexes.

Foment de l’autoconeixement; del sentit crític; de l’autoconcepte positiu; de la proactivitat,

seleccionant informació en mitjans digitals de forma contrastada; editar continguts per mitjà d’aplicacions informàtiques d’escriptori o servei web, i col·laborar i comunicar amb altres filtrant i compartint informació i continguts digitals de forma segura i responsable.

dispositius informàtics i serveis de la xarxa.BL2.7.2. Col·labora ies comunica per a construir un producteo tasca col·lectivafiltrant i compartint informació i continguts digitals i seleccionant la ferramenta de comunicació TIC, serveis de la web o mòdul en entorns virtuals d’aprenentatge més apropiat.

Totes les unitats.

BL2.7.3. Realitza projectes de treball editant continguts digitals amb sentit estètic (documents detext, presentacions multimèdia i produccions audiovisuals) per mitjà d’aplicacions informàtiques d’escriptori o serveis de la web, aplicant els diferentstipus llicències.

Totes les unitats.

BL2.7.4. Aplica bones formes de conducta en la comunicació en entorns virtuals i preveu i denuncia males pràctiques comel ciberassetjament, i en protegeix els altres.

Totes les unitats.

76

perseverança i flexibilitat; de la responsabilitat, i del pensament alternatiu, causal i consequencial.

Valoració de fortaleses i debilitats, i de l’error com a oportunitat.

Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació, de superació d’obstacles i fracassos.

Assumpció de distints rols en equips de treball.

Adquisició d’habilitats relacionades amb el lideratge.

Foment del pensament de perspectiva, de la solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.

Aplicació d’estratègies de motivació i automotivació.

Estudi de tècniques d’escolta activa i posada en pràctica del diàleg igualitari.

Coneixement

77

d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatiu.

Aplicació d’estratègies de filtratge en la busca de la informació.

Emmagatzematge de lainformació digital en dispositius informàtics i serveis de la xarxa.

Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la busca i el contrast d’informació.

Organització de la informació seguint diferents criteris.

Realització, formatat senzill i impressió de documents de text.

Disseny de presentacions multimèdia.

Tractament de la imatge.

Producció senzilla d’àudio i vídeo.

Ús de ferramentes de producció digital en la web.

78

Coneixement i ús de drets d’autor i llicències de publicació.

Ús de les ferramentes més comunes de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup amb la finalitat de planificar eltreball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes, etc.

Construcció d’un producte o meta col·lectiu, compartint informació i recursos.

Utilització del correu electrònic i de mòduls cooperatius en entorns personals d’aprenentatge.

Ús de serveis de la websocial com ara blogs, wikis, fòrums, etc.

Adquisició d’hàbits i conductes per a filtrar la font d’informació més completa i compartir-la amb el grup.

Adquisició d’hàbits i conductes per a la comunicació i la protecció de l’individu i d’altres de les males

79

pràctiques com el ciberassetjament.

Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció d’aquest.


Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits expositiusi argumentatius de l’àmbit acadèmic: situació comunicativa (tema, intenció, destinatari, gènere), contingut (organització de la informació, idea principal i secundàries)i recursos verbals i no verbals.

Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits dels mitjans de comunicaciósocial (gèneres periodístics informatiusi d’opinió i textos publicitaris): situació comunicativa (tema, intenció, destinatari, gènere), contingut (organització de la informació, idea principal i secundàries)i recursos verbals i no verbals.

80

Aplicació dels coneixements sobre els elements bàsics dels textos expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic per a la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica d’aquests.

Aplicació dels coneixements sobre els elements bàsics dels textos escrits dels mitjans de comunicaciósocial (gèneres periodístics informatiusi d’opinió i textos publicitaris) per a la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica d’aquests.

Ús de tècniques de síntesi de la informació(esquema, resum, mapaconceptual, etc.) en textos expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic i en textos periodístics d’informació i opinió, seleccionant la informació rellevant, generalitzant i globalitzant la informació relacionada i escrivint amb una expressió personal, sense reproduir literalment les paraules del text.

Interpretació i

81

valoració crítica dels textos publicitaris: intenció, distinció entreinformació i persuasió, recursos verbals i no verbals, idees discriminatòries.

Estudi, anàlisi i valoració crítica dels mitjans de comunicació.

Producció de textos escrits expositius de l’àmbit acadèmic, amb adequació, coherència, cohesió i correcció.

Aplicació dels coneixements adquirits sobre les estratègies delprocés de producció escrita (planificació, escriptura, avaluació i revisió) en l’escriptura de textos expositius de l’àmbit acadèmic.

Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals en la revisió i millora de les produccions escrites, prenent consciència de la importància del coneixement de les normes per a l’ús correcte de la llengua.

Coneixement i ús d’un vocabulari formal i precís en les produccions escrites

82

adequat al nivell educatiu, i reconeixement de la importància d’enriquir el repertori lèxic personal amb termes d’especialitat.

Ús de fonts de consultaimpreses i digitals (diccionaris, gramàtiques, correctors, glossaris, etc.) com a suport per ala revisió ortogràfica, gramatical i lèxica.

Adquisició i utilització en la lectura i escriptura de textos d’un lèxic formal i especialitzat, rebutjant col·loquialismes i barbarismes.

Utilització, en els textos escrits, d’estructures sintàctiques complexes,pròpies dels textos expositius per a expressar relacions lògiques i jeràrquiques:oracions subordinades iconnectors causals, consecutius, finals, condicional, concessius, etc.

Realització de projectes d’investigacióacadèmica sobre temes del currículum, amb especial incidència en els temes, obres i autors literaris.

83



AVALUABLES

UNITAT

CC

BLOC 3: Coneixement de la llenguaCONTINGUTS COMUNS AMB LLENGUA CASTELLANA I

LITERATURA

Reconeixement i explicació d’estructures sintàctiques simples (grups de paraules) i complexes (oració simple i composta: coordinada, juxtaposada, subordinada) i dels seus nexes, així com de les funcions sintàctiques que exerceixen les paraules i els grups de paraules que les componen.

Classificació de l’oració composta segons la naturalesa del predicat: oracionsatributives i predicatives (actives-transitives -reflexives i recíproques- i intransitives-, passives i mitjanes) i segons l’actitud del parlant (modalitats oracionals).

BL.3.1. Caracteritzar morfològicament, sintàcticament i semànticament les categories gramaticals flexives per a identificar-ne les formes, funcions isignificats, utilitzant la terminologia gramatical adequada en l’explicació lingüística; aplicar les regles gramaticalsde concordança entre les paraules per a usar correctament la llengua; explicar els procediments morfològics de formació de paraules (derivació, composició, parasíntesi), per a enriquir el vocabularii millorar la producció de textos.

BL.3.1.1. Caracteritza morfològicament les categories gramaticals flexives per a identificar-ne les formes utilitzant la terminologia gramatical adequada enl’explicació lingüística.

Totes les unitats.

CCLI

BL.3.1.2. Caracteritza sintàcticament les categories gramaticals flexives per a identificar-ne les funcions utilitzantla terminologia gramatical adequada en l’explicació lingüística.

Totes les unitats.

BL.3.1.3. Caracteritza semànticament les categories gramaticals flexives per a identificar-ne els significats utilitzant la terminologia gramatical adequada en l’explicació lingüística.

Totes les unitats.

BL3.1.4. Aplica les regles gramaticals de concordança entre lesparaules per a usar correctament la llengua.

Totes les unitats.

84

Explicació dels distints nivells de significat de paraules i expressions en el discurs oral i escrit, en funció de la intenció comunicativa (significat connotatiu i denotatiu).

Anàlisi de la coherència textual permitjà de la descripció i l’explicació de les parts temàtiques constitutives del text, fonamentalment expositiu i argumentatiu, i de la progressió temàtica, distingint idees principals i secundàries, resumint, destacant latesi explícita o implícita defesa per l’autor i els arguments utilitzats; així com per mitjà de la justificació de la progressió temàtica i l’estructura i organització estructural (analitzant, sintetitzant, paral·lelística, enquadrada, circular, etc.), en funció de la intenció comunicativa.

Aplicació del coneixement intertextual en la realització de l’anàlisi

BL3.1.5 Explica els procediments morfològics de formació de paraules (derivació, composició, parasíntesi) per a enriquir el vocabularii millorar la producció de textos.

Totes les unitats.

BL3.2. Analitzar morfosintàcticament oracions compostes i classificar-les segons la naturalesa dels seus predicats i segons les seues modalitats oracionalsper a millorar la comprensió, i expressar-se, amb correcció i propietat, de forma oral i escrita.

BL3.2.1. Analitza morfosintàcticament oracions compostes i les classifica segons la naturalesa dels seus predicats per a millorar la compressió i expressar-se, amb correcció i propietat, de forma oral i escrita.

Unitats 3-9.

CCLICAA

BL3.2.2. Analitza morfosintàcticament oracions compostes i les classifica segons les seues modalitats oracionals per a millorar la compressió i expressar-se, amb correcció i propietat, de forma oral i escrita.

Unitats 3-9.

BL3.3. Analitzar les propietats textuals per mitjà del comentari pragmàtic de textos expositius i argumentatius procedents dels àmbits acadèmic, periodístic, professional i empresarial, per a aplicar-les en l’elaboració de textosi millorar l’expressió oral i escrita.

BL3.3.1. Analitza lespropietats textuals per mitjà del comentari pragmàtic de textos expositius i argumentatius procedents dels àmbits acadèmic, periodístic, professional i empresarial, per a aplicar-les en l’elaboració de textosi millorar l’expressió oral i escrita.

Totes les unitats.

CCLI

CAA

BL3.4. Explicar BL3.4.1. Explica Unitats CCL

85

de textos de diferents gèneres i àmbits textuals.


Identificació de la tipologia i funcions de categories gramaticals (adverbi, preposicions, conjuncions i interjeccions).

Explicació dels procediments morfològics de formació de paraules (derivació, composició, parasíntesi), reconeixent el significat d’afixos, especialment d’origen grecollatí; i dels procediments no morfològics de formació de paraules (acurtaments, abreviatures, sigles i acrònims).

Explicació de la transcategorització (substantivació, adjectivació i adverbialització).

Anàlisi de l’adequació textual per mitjà de la descripció i explicació de la

l’origen i evolució deles distintes llengües d’Espanya i les seuesprincipals varietats diatòpiques; analitzarels seus trets característics a travésde manifestacions orals i escrites, de forma progressivament autònoma, per a reconéixer en produccions lingüístiques de contextos formals i no formals la diversitat lingüística com a part del patrimoni cultural delnostre país.

l’origen i l’evolució de les distintes llengües d’Espanya i les seues principals varietats diatòpiques.

1-3, i 6-9.

ICSC

BL3.4.2. Analitza elstrets característics de les distintes llengües d’Espanya a través de manifestacions orals i escrites, de forma progressivament autònoma, per a reconéixer la diversitat lingüística en produccions lingüístiques de contextos formals i no formals.

Unitats 1 i 6-9.

BL3.5. Explicar les varietats de la llengua, atenent els registres lingüístics i la utilització de l’estàndard, reconeixent col·loquialismes, imprecisions, expressions clixés i prejuís i estereotips lingüístics, en produccions lingüístiques de contextosformals i no formals.

BL3.5.1. Explica les varietats de la llengua atenent els registres lingüístics i la utilització de l’estàndard en produccions lingüístiques de contextos formals i no formals.

Unitat 6 CCLICSC

BL3.5.2. Reconeix col·loquialismes, imprecisions, expressions clixé i prejuís i estereotips lingüístics en produccions lingüístiques de contextos formals i no formals.

Unitat 6

86

tipologia textual, del gènere i àmbit d’ús (acadèmic, periodístic, professional i empresarial), del to del discurs, de la forma d’elocució, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); així com per mitjà de la descripció i l’explicació de la relació existent entre l’emissor i el receptor, de les marques lingüístiquesde modalització (dixi,verbs modals, qualificació i quantificació, modalitats oracionals,complements oracionals valoratius, procediments de citació, figures literàries valoratives, humor, variació del registre, etc.) i del registre idiomàtic; en funció dels elements de la situació comunicativa.

Anàlisi de la cohesió textual per mitjà de ladescripció i l’explicació d’elements de connexió, nexes i connectors (d’orde, addició, oposició, causalitat, reformulació, etc.); de mecanismes lexicosemàntics com

87

ara repeticions lèxiques i relacions semàntiques (camps semàntics, associatius, sinonímia, antonímia,polisèmia i contrastos, hiperonímia i hiponímia, figures literàries de reiteració: metàfora i metonímia, etc.); de mecanismes de cohesió gramatical com ara paral·lelismes, correlacions, figures literàries de reiteració(polisíndeton, concatenació, anàfora, polipot, bimembració, gradació, etc.), dixi espacial i temporal, anàfores, catàfores i relacions de l’eix temporal; així com demecanismes paralinguístics i elements gràfics.



AVALUABLES

UNITAT

CC

BLOC 4: LiteraturaCONTINGUTS ESPECÍFICS

Anàlisi i interpretació crítica de la literatura de l’edat mitjana al segle XIX a partir d’obres narratives,

BL4.1 Analitzar críticament textos lírics, narratius, dramàtics i didàctics, en prosa ien vers, d’autoria masculina o femenina, per a explicar l’evolució

BL4.1.1. Analitza críticament textos lírics d’autoria masculina o femenina,per a explicar l’evolució diacrònica de les formes literàries des de l’edat mitjana fins al segle

Totes les unitats.

CCLI

SIEE

CSC

88

líriques, dramàtiques i didàctiques completes o fragments, en prosa ien vers, d’autoria masculina i femenina. Temes, personatges i tòpics universals.

Dels orígens al segle XV: Les primeres manifestacions literàries.

La poesia trobadoresca: els trobadors i les trobadores o trobairitz.

La creació de la prosa literària.

La historiografia. Les quatre grans cròniques.

La Cancelleria Reial.

La literatura religiosa imoralitzador.

L’Humanisme.

Formes dramàtiques medievals: El Misteri d’Elx.

El Segle d’Or: La poesia lírica i la poesiasatírica.

diacrònica de les formes literàries des de l’edat mitjana fins al segle XIX, per mitjàde la realització de treballs de síntesi, creatius i documentats, que presenten la literatura com un producte lligat al seu context històrici cultural, capaç d’acostar-nos a altres mons i pensaments.

XIX, per mitjà de la realització de treballs de síntesi, creatius i documentats, que presenten la literatura com un producte lligatal seu context històric i cultural, capaç d’acostar-nos a altres mons i pensaments.

CEC

BL4.1.2. Analitza críticament textos narratius en prosa i envers, d’autoria masculina o femenina,per a explicar l’evolució diacrònica de les formes literàries des de l’edat mitjana fins al segle XIX, per mitjà de la realització de treballs de síntesi, creatius i documentats, que presenten la literatura com un producte lligatal seu context històric i cultural, capaç d’acostar-nos a altres mons i pensaments.

Totes les unitats.

BL4.1.3. Analitza críticament textos dramàtics, en prosa i en vers, d’autoria masculina o femenina,per a explicar l’evolució diacrònica de les formes literàries des de l’edat mitjana fins al segle XIX, per mitjà de la realització de treballs de síntesi, creatius i documentats, que presenten la literatura com un producte lligatal seu context històric i cultural, capaç d’acostar-nos a altres mons i pensaments.

Totes les unitats.

89

La literatura religiosa: sor Isabel de Villena.

La novel·la cavalleresca: Curial e Guelfa i Tirant lo Blanc.

La valenciana prosa. Roís de Corella.

La literatura de l’edat moderna:

El Renaixement del segle XVI: Joan Lluís Vives.

El barroc en el segle XVII.

La Il·lustració i el neoclassicisme en el segle XVIII.

La Renaixença: la poesia, el teatre, el sainet.

La novel·la del segle XIX.

Anàlisi i interpretació d’obres completes o

BL4.1.4. Analitza críticament textos didàctics, en prosa i en vers, d’autoria masculina o femenina,per a explicar l’evolució diacrònica de les formes literàries des de l’edat mitjana fins al segle XIX, per mitjà de la realització de treballs de síntesi, creatius i documentats, que presenten la literatura com un producte lligatal seu context històric i cultural, capaç d’acostar-nos a altres mons i pensaments.

Totes les unitats.

BL4.2 Interpretar, utilitzant les tècniques del comentari literari, obres completes o fragments de l’edat mitjana al segle XIX, justificant la vinculació del text amb el seu context, la pertinença a un gènere literari determinat, analitzant la forma i el contingut, descobrint la intenció de l’autor ireconeixent l’evolució de temesi tòpics en relació amb altres disciplines; i expressar raonadament les conclusions

BL4.2.1. Justifica la vinculació del text al seu context, la pertinença a un gènereliterari determinat en obres completes o fragments de l’edat mitjana al segle XIX.

Totes les unitats.

CCLI

CAA

CSC

CECBL4.2.2. Analitza la forma i el contingut d’obres completes o fragments de l’edat mitjana al segle XIX.

Totes les unitats.

BL4.2.3. Descobreix la intenció de l’autor en obres completes o fragments de l’edat mitjana al segle XIX.

Totes les unitats.

BL4.2.4. Reconeix l’evolució de temes i tòpics en relació amb altres disciplines en obres completes o fragments de l’edat mitjana al segle XIX.

Totes les unitats.

90

fragments tenint en compte els aspectes següents:

-Vinculació del text amb el context social, cultural i històric.

-Reconeixement de lescaracterístiques del gènere literari aplicades al text.

-Anàlisi de la forma i el contingut. El llenguatge literari. Intenció de l’autor.

-Tractament evolutiu de temes i tòpics. Relació amb altres disciplines.

Temes universals: l’amor, la mort, el goig de viure, herois i antiherois, la mitologia, el cant a la bellesa, la naturalesa, el temps fugitiu, la llibertat, la visió de l’insòlit, el destí, estereotips femenins, etc.

Tòpics: captatio benevolentiae, carpe diem, collige virgo rosas, beatus ille, locus amoenus, descriptio puellae; tempus fugit; menosprecio de la corte y alabanza de

extretes per mitjà de l’elaboració de textos estructurats, orals o escrits.

BL4.2.5. Expressa raonadament les conclusions extretes per mitjà de l’elaboració de textos estructurats.

Totes les unitats.

91

aldea; homo viator, vita flumen, etc.

92


a) Organització de les unitats didàctiques.

93

Unitat 1 | Amb molt d’amor 1 Llengua i Literatura 1r BATXILLERAT

Programacions d’aula del projecte Saba

Unitat 1 Amb molt d’amor

OBJECTIUS D’UNITAT COMPETÈNCIES 1. Llegir textos literaris i no literaris i aplicar les tècniques del comentari de textos per

a millorar la comprensió.

2. Utilitzar la lectura com a font de plaer i d’enriquiment personal.

3. Entendre els conceptes de comunicació, text i signe lingüístic.

4. Reconéixer els elements de la comunicació i les funcions del llenguatge en diverses situacions comunicatives.

5. Conéixer els factors que intervenen en el procés de formació de les llengües romàniques.

6. Identificar les característiques de la poesia trobadoresca i valorar-ne la importància i influència en la literatura posterior.

7. Reconéixer les diferències entre els sistemes vocàlics tònic i àton i recordar les normes ortogràfiques dels signes gràfics que afecten les vocals.

8. Diferenciar les classes de paraules, les categories variables i les invariables.

9. Flexionar el nombre i el gènere dels substantius i adjectius i reconéixer-ne els tipus.

10. Diferenciar els diferents grups de paraules i les funcions sintàctiques del grup nominal.

11. Reconéixer els mecanismes de creació de paraules, tant els interns com els externs.

Competència comunicació lingüística (Objectius 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11)

Competència digital (Objectius 1, 5, 6)

Competència aprendre a aprendre (Objectius 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11)

Competències socials i cíviques (Objectius 1, 3, 5)

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (Objectiu 4)

Consciència i expressions culturals (Objectius 1, 2, 5, 6)

BLOC CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE DESCRIPTORS / INDICADORS

B.1

. Com

unic

ació

ora

l:

esco

ltar i

par

lar

Escolta, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos orals poètics, expositius i argumentatius.

1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la informació no verbal de textos orals.

2. Recitar textos poètics amb l’entonació, el ritme i l’expressivitat apropiats.

1.1. Comprén i interpreta el sentit global dels textos orals. (CCLI, CAA)

1.2. Reté informació rellevant, extrau informació concreta i analitza l’acte comunicatiu. (CCLI, CAA, CD)

2.1. Recita poemes amb l’entonació, el ritme i l’expressivitat apropiats. (CCLI, CAA, CEC)

(

• Escolta textos poètics, n’extrau informació i la interpreta, analitza i valora. Act. 2, pàg. 9. Act. 1, pàg. 17.

• Analitza actes comunicatius orals. Act. 1, 2, 3, pàg. 10. Act. 4, 5, pàg. 11.

• Identifica funcions del llenguatge en actes comunicatius orals. Act. 4, 5, pàg. 11.

• Produeix textos escrits que en reprodueixen d’orals. Act. 7, pàg. 11.

• Assaja i recita el poema proposat. Act. 8, pàg. 9.

B.2

. Com

unic

ació

esc

rita:

lleg

ir i e

scriu

re

Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos escrits poètics, expositius i argumentatius.

Cerca, localització i obtenció d’informació en diferents tipus de textos i fonts documentals.

Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals en la revisió i millora de les produccions escrites.

Ús de fonts de consulta impreses i digitals com a suport per a la revisió ortogràfica, gramatical i lèxica.

3. Interpretar textos poètics, expositius i argumentatius a través de l’anàlisi dels elements de la situació comunicativa i de les característiques pròpies del tipus de text i del gènere.

4. Escriure, amb adequació, coherència, cohesió i correcció, textos expositius de l’àmbit acadèmic sobre temes relacionats amb el currículum.

3.1. Posa en pràctica diverses estratègies de comprensió lectora en funció de l’objectiu i el tipus de text. (CCLI, CAA, SIEE)

3.2. Comprén el significat de les paraules pròpies del nivell formal de la llengua i les incorpora al seu repertori lèxic. (CCLI, CAA)

4.1. Utilitza de manera autònoma diverses fonts d’informació i integra els coneixements adquirits en les seues composicions escrites. (CCLI, CD, CAA)

4.2. Escriu textos adequats per a una situació comunicativa donada i amb diferents intencions. (CCLI, SIEE)

4.3. Resumeix textos literaris o expositius de l’àmbit acadèmic. (CCLI, CEC, CSC)

• Utilitza estratègies de comprensió lectora. Act. 1-11, pàg. 9. Act. 1-9, pàg. 17.

• Escriu textos expositius de l’àmbit acadèmic. Act. 10, 11, pàg. 9. Act. 4, pàg. 15.

• Escriu un text narratiu a partir d’una imatge. Act. 7, pàg. 11.

• Resumeix un text expositiu de l’àmbit acadèmic. Act. 1, pàg. 15.

94

Unitat 1 | Amb molt d’amor 1 Llengua i Literatura 1r BATXILLERAT


B.3

. Con

eixe

men

t de

la ll

engu

a Anàlisi de situacions comunicatives i de les funcions del llenguatge que s’hi donen.

Reconeixement dels elements del signe lingüístic i de la doble articulació del llenguatge.

Reconeixement de la pluralitat lingüística d’Espanya, dels orígens històrics comuns de les llengües romàniques i de l’evolució de les llengües peninsulars.

Coneixement del sistema vocàlic.

Identificació de les categories gramaticals i caracterització morfològica, sintàctica i semàntica d’aquestes.

Reconeixement i explicació d’estructures sintàctiques simples (grups de paraules), així com de les funcions sintàctiques que exerceixen les paraules i els grups de paraules.

Reconeixement i explicació dels processos de creació lèxica.

5. Analitzar situacions comunicatives i reconéixer els elements del signe lingüístic, la importància de la doble articulació del llenguatge i les unitats de la llengua.

6. Explicar l’origen comú de les llengües romàniques de la Península i reconéixer la diversitat lingüística com a part del patrimoni cultural del nostre país.

7. Conéixer els sistemes vocàlics tònic i àton.

8. Identificar categories gramaticals i caracteritzar morfològicament substantius i adjectius.

9. Caracteritzar sintàcticament el grup nominal.

10. Explicar els procediments morfològics de formació de paraules.

5.1. Reconeix les diferents funcions del llenguatge en diferents situacions comunicatives. (CCLI, CAA)

5.2. Analitza els elements del signe lingüístic i les relacions que s’hi estableixen. (CCLI, CAA)

6.1. Valora la importància de la diversitat lingüística. (CCLI, CSC)

6.2. Reconeix els orígens comuns de les llegües romàniques. (CCLI, CSC)

7.1 Coneix les característiques dels sistemes vocàlics tònic i àton. (CCLI, CAA)

7.2. Aprofita el coneixement dels sistemes vocàlics en l’aplicació de les normes ortogràfiques. (CCLI, CAA)

8.1. Identifica substantius i adjectius i explica el gènere i nombre que tenen. (CCLI, CAA)

9.1. Coneix i explica les funcions sintàctiques del grup nominal. (CCLI, CAA)

10.1. Explica els mecanismes de creació lèxica. (CCLI, CAA)

(

• Identifica funcions del llenguatge. Act. 4-7, pàg. 11. Act. 5, pàg. 17.

• Reconeix i analitza signes lingüístics. Act. 8-11, pàg. 13.

• Reconeix la importància de la doble articulació del llenguatge. Act. 12, pàg. 13.

• Reconeix les unitats que conformen les llengües. Act. 13, pàg. 13.

• Reconeix la diversitat lingüística com un fet natural. Act. 1, 2, 3 i 7, pàg. 15.

• Coneix i explica el procés de romanització i les relacions del català amb la resta de llegües romàniques. Act. 4, 5, 6 i 8, pàg. 15.

• Coneix els sistemes vocàlics tònic i àton i les normes ortogràfiques que afecten les vocals. Act. 1-4, pàg. 23.

• Coneix les classes de paraules i distingeix entre variables i invariables. Act. 1 i 2, pàg. 24.

• Coneix la flexió de gènere i nombre de substantius i adjectius i les relacions de concordança. Act. 3-5, pàg. 25.

• Identifica els grups de paraules i la funció sintàctica que fa el grup nominal. Act. 1-3, pàg. 26. Act. 4 i 5, pàg. 27.

• Reconeix paraules primitives i derivades i els diferents mecanismes de creació lèxica. Act. 1-4, pàg. 28. Act. 5-7, pàg. 29.

B.4

. Edu

caci

ó lit

eràr

ia

Anàlisi i interpretació crítica de la poesia trobadoresca.

11. Analitzar críticament textos escrits per trobadors i trobairitz.

12. Interpretar, mitjançant tècniques del comentari literari, poesies trobadoresques completes o fragments.

13. Buscar i seleccionar informació en mitjans digitals.

11.1. Llig, comprén i valora obres literàries. (CCLI, CEC)

12.1. Aplica les tècniques del comentari de text a la interpretació de textos literaris. (CCLI, CAA, CEC)

13.1. Selecciona informació en mitjans digitals i l’aplica al comentari de textos literaris. (CCLI, CD, CEC)

(

• Llig, comprén i analitza textos poètics amb recursos literaris. Act. 1-9, pàg. 17.

• Identifica i explica els elements que caracteritzen la poesia trobadoresca. Act. 1-3, pàg. 19; 4-6, pàg. 20. Practiquem el comentari, pàg. 21.

95

Unitat 2│Fem memòria 1 Llengua i Literatura 1r BATXILLERAT


Unitat 2 Fem memòria

OBJECTIUS D’UNITAT COMPETÈNCIES 1. Llegir textos literaris i no literaris i aplicar les tècniques del comentari de textos per

a millorar-ne la comprensió.


3. Entendre el text com a unitat de comunicació regida pel principi de cooperació.

4. Reconéixer les característiques que defineixen els textos orals i escrits.

5. Conéixer els factors històrics que intervenen en l’origen del català, la importància del procés de repoblació i els primers textos escrits.

6. Identificar les característiques de les quatre grans cròniques i de l’obra de Ramon Llull i valorar-ne la importància i influència en la literatura posterior.

7. Identificar els contextos en què apareixen les vocals obertes.

8. Identificar els diferents tipus d’especificadors i les seues característiques.

9. Reconéixer els elements que componen el grup verbal.

10. Reconéixer els diferents tipus de derivació i la importància d’aquest procediment de creació de paraules.

Competència en comunicació lingüística (Objectius 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10)

Competència digital (Objectius 1,5, 6)

Competència per a aprendre a aprendre (Objectius 1, 2, 3, 4, 8, 9, 10)

Competències socials i cíviques (Objectius 1, 3, 5)

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (Objectiu3)

Consciència i expressions culturals (Objectius 1, 2, 5, 6)


B.1

. Com

unic

ació

ora

l:

esco

ltar i

par

lar

Escolta, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos orals narratius, expositius i argumentatius.

Aplicació de les màximes conversacionals en la millora de les estratègies d’expressió oral.

Estudi i anàlisi de textos orals procedents dels mitjans de comunicació i d’altres àmbits.

1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la informació no verbal de textos orals.

2. Aplicar les màximes conversacionals a les produccions orals.

1.1. Comprén i interpreta el sentit global dels textos orals. (CCLI, CAA, CEC)

1.2. Reté informació rellevant, extrau informació concreta i analitza l’acte comunicatiu. (CCLI, CAA, CD)

2.1. Aplica les màximes conversacionals quan exposa un tema o participa en un debat. (CCLI, CAA,)

• Escolta textos narratius, n’extrau informació i la interpreta. Act. 3, pàg.35. Act. 3, pàg. 43.

• Analitza actes comunicatius orals. Act. 4 i 5, pàg. 36.

• Identifica la tipologia textual d’un text oral. Act. 4, pàg. 37.

B.2

. Com

unic

ació

esc

rita:

lleg

ir i e

scriu

re

Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos escrits narratius, expositius i argumentatius.

Recerca, localització i obtenció d’informació en diferents tipus de textos i fonts documentals.

Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals en la revisió i millora de les produccions escrites.

Ús de fonts de consulta impreses i digitals com a suport per a la revisió ortogràfica, gramatical i lèxica.

3. Interpretar textos narratius, expositius i argumentatius através de l’anàlisi dels elements de la situació comunicativa i de la tipologia textual.


3.1. Posa en pràctica diverses estratègies de comprensió lectora en funció de l’objectiu i el tipus de text. (CCLI, CAA)

3.2. Comprén el significat de les paraules pròpies del nivell formal de la llengua i les incorpora al seu repertori lèxic. (CCLI, CAA, CSC, SIEE)

4.1. Utilitza de manera autònoma diverses fonts d’informació i integra els coneixements adquirits en les seues composicions escrites. (CCLI, CD, CAA, SIEE)

4.2. Escriu textos adequats per a una situació comunicativa donada i amb diferents intencions. (CCLI, SIEE, CSC, CEC)

• Utilitza estratègies de comprensió lectora. Act. 1-12, pàg. 35. Act. 1-13, pàg. 43.

• Escriu textos expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic. Act. 11, pàg. 35.

• Escriu un text narratiu a partir d’una imatge. Act. 11, pàg. 35.

• Escriu un text expositiu relacionat amb els continguts del currículum. Act. 12, pàg. 43.

96

Unitat 2│Fem memòria 1 Llengua i Literatura 1r BATXILLERAT

Programacions d’aula del projecte Saba B

.3. C

onei

xem

ent d

e la

llen

gua

Anàlisi de situacions comunicatives i de les tipologies textuals que s’hi donen.

Estudi i anàlisi de textos publicitaris, periodístics còmics i d’altres tipologies, orals i escrites, i dels elements paratextuals que els acompanyen.

Estudi dels factors històrics que intervenen en l’origen del català, la importància del procés de repoblació i els primers textos escrits.

Coneixement del sistema vocàlic.

Identificació i anàlisi d’especificadors.

Identificació dels tipus de predicat i dels complements que els integren.

Reconeixement i explicació dels processos de derivació.

5. Analitzar situacions comunicatives i reconéixer les tipologies textuals.

6. Conéixer les característiques dels textos orals.

7. Explicar el procés històric de formació i expansió del català, la importància que hi va tenir la repoblació i conéixer els primers textos escrits.

8. Conéixer els sistemes vocàlics tònic i àton.

9. Identificar categories gramaticals i caracteritzar morfològicament els especificadors.

10. Caracteritzar sintàcticament els predicats i els seus complements.

11. Explicar els procediments d’afixació en laderivació de paraules.

5.1. Reconeix tipologies textuals en diferents situacions comunicatives. (CCLI, CEC CSC)

5.2. Analitza els elements lingüístics i no lingüístics que intervenen en diverses situacions comunicatives. (CCLI, CAA, CSC)

6.1. Valora la importància de les màximes conversacionals en la comunicació. (CCLI, CAA, CSC)

7.1. Coneix les dades històriques fonamentals del procés de formació del català. (CCLI, CEC, CSC)

7.2. Reconeix el valencià com a modalitat del català, producte d’un procés de repoblació. (CCLI, CSC, SIEE, CEC)

8.1 Coneix les característiques dels sistemes vocàlics tònic i àton. (CCLI, CAA, CD, CSC)

8.2. Pronuncia correctament la e i la o obertes quan correspon. (CCLI, CAA, CSC, CD)

9.1. Identifica els especificadors, els classifica i els utilitza correctament. (CCLI, CAA)

10.1. Coneix i explica les funcions sintàctiques dels predicats i dels seus complements. (CCLI, CAA)

11.1. Explica els mecanismes de creació lèxica mitjançant afixos. (CCLI, CD CAA)

• Identifica el tipus de text. A c t. 1 , p à g . 3 6 .

• Analitza la informació que aporten imatges o textos orals i escrits i la compara. Act. 2-5, pàg. 36.

• Analitza l’aplicació de màximes conversacionals . Act. 6-9, pàg. 37.

• Identifica les característiques que diferencien els textos orals i els escrits. Act. 10-12, pàg. 39.

• Classifica textos orals. Act. 13 i 14, pàg. 39.

• Coneix i explica la formació i expansió del català i deles altres llengües romàniques. Act. 1-4, pàg. 40 i 41.

• Analitza la situació sociolingüística de l’antic Regne de València i la relació amb l’actualitat. Act. 3, 4 i 7, pàg. 41.

• Coneix els primers textos escrits en català. Act. 5 i 6, pàg. 41.

• Coneix el sistema vocàlic català. Act. 1-5, pàg. 51.

• Coneix els especificadors i els utilitza correctament. Act. 1-4, pàg. 53.

• Analitza oracions identificant tant el tipus de predicat com els complements. Act. 1-6, pàg. 54 i 55.

• Analitza paraules derivades distingint entre arrels i els diferents tipus d’afixos. Act. 1-9, pàg. 57.

B.4

. Edu

caci

ó lit

eràr

ia

Anàlisi i interpretació crítica de les quatre grans cròniques medievals.

Anàlisi i interpretació crítica de l’obra de Ramon Llull.

12. Analitzar críticament fragments de les quatre grans cròniques medievals i de les obres de Ramon Llull.

13. Interpretar, mitjançant tècniques del comentari literari, textos medievals de diferents tipologies i intencions.

14. Buscar i seleccionar informació en mitjans digitals.

12.1. Llig, comprén i valora obres literàries. (CCLI, CEC, CAA)

13.1. Aplica les tècniques del comentari de text a la interpretació de textos literaris. (CCLI, CAA, CEC)

14.1. Selecciona informació en mitjans digitals i l’aplica al comentari de textos literaris. (CCLI, CD, CAA)

• Llig, comprén i analitza textos narratius amb recursos literaris. Act. 1-12, pàg. 43.

• Identifica i explica els elements que caracteritzen les cròniques medievals. Act. 1 i 2, pàg. 45

• Coneix les característiques i la importància de l’obra de Ramon Llull. Act. 3-9, pàg. 46 i 47; 10-11, pàg. 48. Practiquem el comentari, pàg. 49.

97

Unitat 3 | El món sobrenatural 1 Llengua i Literatura 1r BATXILLERAT


Unitat 3 El món sobrenatural

OBJECTIUS D’UNITAT COMPETÈNCIES 1. Llegir textos literaris i no literaris i aplicar les tècniques del comentari de

textos per a millorar-ne la comprensió.


3. Millorar la competència comunicativa a partir del coneixement de les propietats textuals.

4. Conéixer els factors històrics que afavoreixen l’expansió i el prestigi del català durant els segles XIV i XV.

5. Identificar les característiques de la literatura doctrinal i d’idees dels segles XIV i XV i valorar-ne la importància.

6. Identificar els contextos lingüístics en què es produeixen elisions vocàliques i millorar tant la pronúncia com l’ortografia d’aquest fenomen vocàlic.

7. Identificar els diferents tipus de pronoms i conéixer les normes ortogràfiques de l’escriptura de les combinacions de pronoms febles.

8. Definir oracions, identificar-ne les característiques i els elements i classificar-les segons diversos criteris.

9. Reconéixer els diferents tipus de composició de paraules.

Competència en comunicació lingüística (Objectius 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9)

Competència digital (Objectius 1, 4 i 5)

Competència per a aprendre a aprendre (Objectius 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8 i 9)

Competències socials i cíviques (Objectius 1, 3, 4 i 5)

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (Objectiu 3)

Consciència i expressions culturals (Objectius 1, 2, 4 i 5)


B.1

. Esc

olta

r i p

arla

r

Escolta, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos orals narratius, amb fragments dialogats.

Aplicació de les propietats textuals en la millora de la competència comunicativa.

1. Analitzar les propietats textuals i les competències que es posen en joc en la producció de textos orals.

2. Produir textos orals adequats, coherents i cohesionats.

1.1. Analitza els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la informació no verbal de textos orals narratius. (CCLI, CAA, CSC)

2.1. Elabora textos orals ajustats al propòsit, al contingut i a la situació comunicativa, sobre temes relacionats amb el currículum. (CCLI, CAA, CEC)

• Escolta textos literaris narratius, n’extrau informació i la interpreta. Act. 4, pàg. 63. Act. 12, pàg. 73. Act. 9, pàg. 77.

• Reconeix les competències que es posen en joc en la producció de textos orals. Act. 3, pàg. 64. Act. 1, pàg. 94.

B.2

. Lle

gir i

esc

riure

Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos escrits narratius amb fragments dialogats.

Cerca, localització i obtenció d’informació en diferents tipus de textos i fonts documentals.

Aplicació dels coneixements sobre les propietats textuals en la redacció de textos expositius de l’àmbit acadèmic.

Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals en la revisió i la millora de les produccions escrites.

3. Interpretar textos narratius a través de l’anàlisi dels elements de la situació comunicativa i de la tipologia textual.

4. Escriure, amb adequació, coherència, cohesió i correcció, textos narratius.


3.1. Interpreta els elements de la situació comunicativa i de les característiques pròpies dels textos narratius. (CCLI, CAA, CSC)

4.1. Sintetitza, de manera crítica, el contingut de textos narratius, utilitzant estratègies de comprensió lectora. (CCLI, CAA, CSC)

5.1. Escriu, amb adequació, coherència, cohesió i correcció, textos expositius de l’àmbit acadèmic sobre temes relacionats amb el currículum. (CCLI, CAA)

• Utilitza estratègies de comprensió lectora. Act. 1-12, pàg. 63. Act. 1-12, pàg. 73. Act. 1-3, pàg. 95. Act. 1, pàg. 96. Act. 1, pàg. 97.

• Escriu un text narratiu. Act. 12, pàg. 63. Act. 3b, pàg. 96.

• Escriu textos expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic. Act. 7, pàg. 71. Act. 11, pàg. 77. Act. 16, pàg. 79. Act. 2 i 4, pàg. 94. Act. 10, pàg. 95. Act. 3b, pàg. 96. Act. 3, pàg. 97.

• Reescriu un text informatiu amb adequació, coherència i cohesió. Act. 6, pàg. 65.

98

BLO


B.3

. Con

eixe

men

t de

la ll

engu

a

Reconeixement de les competències comunicatives i de les propietats textuals.

Estudi dels factors històrics que afavoreixen la consolidació d’un model lingüístic unitari del català i l’esplendor literària durant els segles XIV i XV.

Coneixement dels contextos en què es produeix l’elisió vocàlica i les conseqüències ortogràfiques d’aquest fenomen.

Identificació, anàlisi i ortografia de pronoms.

Definició, caracterització i classificació de les oracions.

Reconeixement i explicació dels processos de composició.

6. Analitzar textos de diferents situacions comunicatives i reconéixer-hi les propietats textuals.

7. Coneix la situació sociolingüística del català durant els segles XIV i XV.

8. Saber quan i per què es produeixen les elisions vocàliques.

9. Identificar i caracteritzar morfològicament i ortogràficament els pronoms.

10. Definir i caracteritzar l’oració des de diferents punts de vista.

11. Explicar els procediments de composició de paraules.

6.1. Analitza les propietats textuals per mitjà del comentari pragmàtic de textos per a aplicar-les en l’elaboració de textos i millorar l’expressió oral i escrita. (CCLI, CAA)

7.1. Explica la situació sociolingüística del català durant els segles XIV i XV. (CCLI, CSC)

8.1. Identifica les elisions vocàliques. (CCLI)

9.1. Caracteritza morfològicament els pronoms per a identificar-ne les formes utilitzant la terminologia gramatical adequada en l’explicació lingüística. (CCLI)

10.1. Classifica oracions segons les modalitats oracionals i els principis sintàctics per a millorar la comprensió, i expressar-se, amb correcció i propietat, de manera oral i escrita. (CCLI)

11.1. Explica el procediment morfològic de formació de paraules per composició per a enriquir el vocabulari i millorar la producció de textos. (CCLI, CSC)

• Identifica i classifica les competències que constitueixen la competència comunicativa. Act. 1-3, pàg. 64. Act. 1 i 2, pàg. 94.

• Identifica les característiques que determinen l’adequació d’un text. Act. 4-6, pàg. 65.

• Redacta textos adequats al context lingüístic i extralingüístic. Act. 6, pàg. 65. Act. 4, pàg. 95.

• Identifica les característiques que determinen la coherència d’un text. Act. 7-10, pàg. 66.

• Identifica les característiques que determinen la cohesió d’un text. Act. 11-16, pàg. 67. Act. 1d, pàg. 96. Act. 1d, pàg. 97.

• Coneix els factors que contribueixen a configurar un model de llengua unitari durant els segles XIV i XV. Act. 1-5, pàg. 69. Act. 6-11, pàg. 71. Act. 5, pàg. 94. Act. 3a, pàg. 97.

• Compara l’extensió geogràfica del català en els segles XIV i XV amb l’actual. Act. 2, pàg. 69.

• Valora el prestigi i la vitalitat del català en els segles XIV i XV. Act. 7-10, pàg. 71.

• Indica les vocals que s’elideixen en un text i en fa la pronúncia correcta. Act. 1-3, pàg. 83. Act. 7, pàg. 94. Act. 5, pàg. 95. Act. 2a, pàg. 96.

• Aplica les normes ortogràfiques de l’apostrofació. Act. 4 i 5, pàg. 83.

• Identifica pronoms, els analitza i en determina la funció sintàctica. Act. 1-3, pàg. 85. Act. 5, pàg. 86. Act. 8, pàg. 94. Act. 7, pàg. 95. Act. 2c, pàg. 96.

• Utilitza el pronom feble adequat en un text aplicant les normes ortogràfiques. Act. 4, pàg. 85. Act. 6-9, pàg. 86 i 87.

• Analitza oracions de diferents modalitats i característiques sintàctiques. Act. 1 i 2, pàg. 89. Act. 5-7, pàg. 91. Act. 9, pàg. 94. Act. 6 i 8, pàg. 95.

• Escriu oracions de diferents modalitats i característiques sintàctiques donades. Act. 3, pàg. 89. Act. 4 i 5, pàg. 91.

• Classifica paraules compostes segons el tipus de composició. Act. 1-9, pàg. 92 i 93. Act. 10, pàg. 94. Act. 9, pàg. 95.

NTINGUTERIS D’AVALUACIÓTÀNDARDS D’APRENENTATGE

99

D


B.4

. Lite

ratu

ra

Anàlisi i interpretació crítica de la literatura doctrinal i d’idees dels segles XIV i XV.

Anàlisi i interpretació crítica de l’obra de Bernat Metge.

12. Analitzar críticament fragments de les obres literàries doctrinals i d’idees i de Bernat Metge.

13. Interpretar, mitjançant tècniques del comentari literari, textos medievals de diferents tipologies i intencions.

14. Identificar tòpics literaris.

12.1. Analitza críticament textos de les obres doctrinals i d’idees i de Bernat Metge per a explicar l’evolució diacrònica de les formes literàries de l’edat mitjana. (CCLI, SIEE, CSC, CEC)

13.1. Justifica la vinculació del text al seu context i la pertinença al gènere de fragments de textos amb intenció moralitzadora. (CCLI, CAA, CSC, CEC)

13.2. Descobreix la intenció de l’autor en fragments d’obres medievals amb intenció moralitzadora. (CCLI, CAA, CSC, CEC)

14.1. Reconeix l’evolució de temes i tòpics en relació amb altres èpoques de la literatura catalana. (CCLI, CAA, CSC, CEC)

• Llig, comprén i analitza textos narratius amb recursos literaris. Act. 1-12, pàg. 73. Act. 1 i 2, pàg. 81. Act. 1, pàg. 95. Act. 1, pàg. 96.

• Analitza la intenció, el destinatari i el contingut ideològic de textos literaris medievals. Act. 1 i 2, pàg. 74. Act. 4, pàg. 75. Act. 6 i 7, pàg. 76. Act. 8-10, pàg. 77. Act. 13 i 14, pàg. 78. Act. 15-17, pàg. 78. Act. 19, pàg. 80.

• Identifica i explica l’obra i l’estil literari dels autors estudiats. Act. 3, pàg. 75. Act. 5, pàg. 76. Act. 11, pàg. 77. Act. 12, pàg. 78. Act. 18, pàg. 80. Act. 6, pàg. 94.

ESCRIPTORS / INDICADORS

Més avant afegirem les sis unitats restants, és un material que proporciona l’editorial i està encara elaborant-se

b)Distribució temporal de les unitats didàctiques.

L’organització temporal de la impartició del currículum ha de ser particularment flexible: d’unabanda, ha de respondre a la realitat del centre educatiu, ja que ni l’alumnat ni e claustre deprofessors ni, en definitiva, el context escolar és el mateix per a tots; d’altra banda, ha d’estarsubjecte a una revisió permanent, ja que la realitat de l’aula no és immutable. Amb caràcterestimatiu, tenint en compte que el calendari escolar per a primer de Batxillerat a la ComunitatValenciana és de 32 setmanes, hem de comptar amb 96 sessions de classe per a aquesta matèria.Podem, per tant, fer una proposta de repartiment de temps dedicat a cada unitat a partir del que sesuggereix en la taula següent:

UNITAT DIDÀCTICA TEMPORITZACIÓUNITAT 1: Amb molt d’amor 10 sessionsUNITAT 2: Fem memòria 10 sessionsUNITAT 3: El món sobrenatural 10 sessionsUNITAT 4: Amb la ment oberta 10 sessionsUNITAT 5: Saps de nota? 10 sessions

100

UNITAT 6: La volta al món en vint-i-sis lletres 10 sessionsUNITAT 7: Passat, present i futur 10 sessionsUNITAT 8: Els paisatges de l’ànima 10 sessionsUNITAT 9: Un poble de soca-rel 10 sessions

TOTAL 90 sessions


L’etapa de Batxillerat ha de contribuir a consolidar i assolir el desenvolupament ple del pensamentabstracte formal, com també a enfortir i consolidar unes altres capacitats socials i personals. Lametodologia educativa en Batxillerat afavorirà el treball autònom de l’alumnat i, alhora, estimularàles seues capacitats per al treball en equip, potenciarà les tècniques d’indagació i investigaciópròpies del mètode científic i les transferències i aplicacions d’allò aprés a la vida real.

La metodologia didàctica s’entén com el conjunt d’estratègies, accions i procediments organitzats iplanificats pel professorat, amb la finalitat de possibilitar l’aprenentatge de l’alumnat i l’assolimentdels objectius plantejats.

a)Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius.

Els nous currículums per a Batxillerat pretenen actualitzar els programes des d’una perspectivacientífica, social i didàctica, i es desenvolupen a partir dels principis psicopedagògics generalsproposats per les teories sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge, que, alhora, se desprenen delmarc teòric o paradigma que les empara. L’enfocament del nostre projecte curricular es fonamentaen els principis generals o idees-eix següent:

- Partir del nivell de desenvolupament de l’alumne. Aquest principi exigeix atendresimultàniament el nivell de competència cognitiva corresponent al nivell de desenvolupament en elqual es troben els alumnes, d’una banda, i els coneixements previs que aquests tenen en relació ambel que es vol que aprenguen, d’una altra.

Qualsevol aprenentatge escolar nou ha de començar a partir dels conceptes, les representacions i elsconeixements que l’alumne ha construït en les experiències d’aprenentatge prèvies. La investigació

101

psicopedagògica desenvolupada en aquest terreny ha demostrat que les capacitats característiquesdel pensament abstracte es manifesten de manera molt diferent depenent dels coneixements previsdels quals parteix l’alumnat. Per això, l’estímul al desenvolupament de l’alumne exigeixcompaginar el sentit o significació psicològica i epistemològica. Es tracta d’harmonitzar el nivell decapacitat, els coneixements bàsics i l’estructura lògica de la disciplina. Per a fer-ho, caldrà que elscontinguts siguen rellevants, significatius i es presenten ben organitzats i seqüenciats.

- Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius i l’aplicació delsconeixements a la vida. Per a assegurar un aprenentatge significatiu han de complir-se diversescondicions. En primer lloc, el contingut ha de ser potencialment significatiu (significativitat), tantdes del punt de vista de l’estructura lògica de la matèria que es treballa com de l’estructurapsicològica de l’alumne. En segon lloc, és necessari que l’alumne tinga una actitud favorable per aaprendre significativament, és a dir, que estiga motivat per a connectar les coses noves que estàaprenent amb el que ell ja sap, amb la finalitat de modificar les estructures cognitives anteriors.

Si es produeixen aprenentatges veritablement significatius, s’aconsegueix un dels objectiusprincipals de l’educació: assegurar la funcionalitat del que s’aprén; és a dir, que els coneixementsadquirits puguen ser utilitzats en les circumstàncies reals en què els alumnes els necessiten(transferència). Només així es pot garantir l’adquisició de les diverses competències, enteses, comja hem comentat, com les capacitats per a aplicar de manera integrada els continguts (conceptuals,procedimentals i actitudinals) amb l’objectiu d’aconseguir la realització adequada de les activitats ila resolució eficaç de problemes complexos.

- Facilitar la realització d’aprenentatges significatius per si mateixos. És necessari queels alumnes siguen capaços d’aprendre a aprendre. Per a això, cal prestar especial atenció al’adquisició d’estratègies de planificació de l’aprenentatge mateix i al funcionament de la memòriacomprensiva. La memòria no és solament el record del que s’ha aprés, sinó també el punt de partidaper a fer nous aprenentatges. Com més rica siga l’estructura cognitiva on s’emmagatzema lainformació i els aprenentatges adquirits, més fàcil serà poder fer aprenentatges significatius per unmateix.

En aquest sentit, és molt important propiciar un espai perquè l’alumne reflexione sobre el seu propimodel d’aprenentatge, i siga capaç d’identificar les seues debilitats i fortaleses, per a ser capaçd’optar per diverses estratègies quan tinga dificultats.

- Modificar esquemes de coneixement. L’estructura cognitiva dels alumnes es concepcom un conjunt d’esquemes de coneixement que recullen una sèrie d’informacions, que poden estarorganitzades en major o menor grau i, per tant, ser més o menys adequades a la realitat. Durant elprocés d’aprenentatge, l’alumne hauria de rebre informacions que entren en contradicció amb elsconeixements que fins llavors té i que, així, trenquen l’equilibri inicial dels seus esquemes deconeixement. Una vegada superada aquesta fase, tornarà el reequilibri, la qual cosa suposa una novaseguretat cognitiva, gràcies a l’acomodació de nous coneixements, ja que solament així es potaprendre significativament.- Entrenar diferents estratègies de metacognició. Una manera d’assegurar que elsalumnes aprenen a aprendre, a pensar, és facilitar-los eines que els permeten reflexionar sobre allòque els funciona bé i allò que no aconsegueixen fer com volien o com se’ls demanava; d’aquestamanera consoliden maneres d’actuar reeixides i descarten les altres. A més, mitjançant lametacognició, els alumnes són conscients de què saben i, per tant, poden aprofundir en aquest

102

coneixement i aplicar-lo amb seguretat en situacions noves (transferència), tant d’aprenentatge comde la vida real.- Potenciar l’activitat i interactivitat en els processos d’aprenentatge. L’activitatconsisteix a establir relacions riques i dinàmiques entre el nou contingut i els coneixements previsque l’alumne ja té. No obstant això, cal considerar que, encara que l’alumne és el vertader artífexdel procés d’aprenentatge, l’activitat educativa és sempre interpersonal, i hi existeixen dos pols:l’alumne i el professor.

En Batxillerat, és la matèria la forma bàsica d’estructuració dels continguts. Aquesta formad’organització curricular facilita, d’una banda, un tractament profund i rigorós dels continguts icontribueix al desenvolupament de la capacitat d’anàlisi dels alumnes. No obstant això, lafragmentació del coneixement pot dificultar-ne la comprensió i aplicació pràctica. Per això, convémostrar els continguts relacionats, tant entre els diversos blocs de components de cada matèria, comentre les diverses matèries. Això es pot dur a terme prenent com a referència el desenvolupament deles competències bàsiques a què ja hem al·ludit; també, i més concretament, per mitjà delscontinguts comuns-transversals, construint conceptes comuns i subratllant el sentit d’algunestècniques de treball que facen possibles solucions conjuntes a determinats problemes deconeixement.

- Contribuir a l’establiment d’un clima d’acceptació mútua i de cooperació.Investigacions sobre l’aprenentatge subratllen el paper del medi socionatural, cultural i escolar en eldesenvolupament dels alumnes. En aquest procés, la tasca del docent com a mediador entre elscontinguts i l’activitat de l’alumne és essencial. La interacció entre alumnes influeix decisivament en elprocés de socialització, en la relativització de punts de vista, en l’increment de les aspiracions i delrendiment acadèmic.

En els objectius de l’etapa, els objectius de les matèries i els criteris d’avaluació s’insisteix en aquestaspecte. Caldrà, doncs, dissenyar experiències d’ensenyament-aprenentatge orientades a crear imantindré un clima d’acceptació mútua i de cooperació, promovent l’organització d’equips de treball ila distribució de tasques i responsabilitats entre ells.

Podem dir que la intervenció educativa és un procés d’interactivitat professor-alumne o alumne-alumne, en el qual convé distingir entre allò que l’alumne és capaç de fer i d’aprendre per si mateixi el que és capaç d’aprendre amb l’ajuda d’altres persones. La zona que es configura entre aquestsdos nivells (zona de desenvolupament pròxim) delimita el marge d’incidència de l’acció educativa.El professor ha d’intervenir en aquelles activitats que un alumne no és capaç de fer per si mateix,però que pot arribar a solucionar si rep l’ajuda pedagògica convenient. En la interacció alumne-alumne, hem de dir que les activitats que afavoreixen els treballs cooperatius, aquelles en les qualses confronten diferents punts de vista o en les quals s’estableixen relacions de tipus tutorial d’unsalumnes amb uns altres, afavoreixen molt significativament els processos d’aprenentatge.

Principis didàctics

103

Aquests principis psicopedagògics impliquen o es concreten en una sèrie de principis didàctics, através dels quals s’especifiquen nous condicionants en les formes d’ensenyament-aprenentatge, queconstitueixen un desenvolupament més detallat dels principis metodològics establits en elcurrículum:

1. Assegurar la relació de les activitats d’ensenyament i aprenentatge amb la vida realde l’alumnat, partint, sempre que siga possible, de la seua pròpia experiència.2. Dissenyar activitats d’ensenyament-aprenentatge que permeten als alumnes establirrelacions substantives entre els coneixements i les experiències prèvies i els nousaprenentatges, de manera que es facilite la construcció d’aprenentatges significatius.3. Organitzar els continguts entorn d’eixos que permeten abordar els problemes, lessituacions i els esdeveniments dins d’un context i en la seua globalitat.4. Afavorir la interacció alumne-professor i alumne-alumne, perquè es produïsca laconstrucció d’aprenentatges significatius i l’adquisició de continguts de clar component cultural isocial.5. Potenciar l’interés espontani dels alumnes en el coneixement dels codisconvencionals i instruments de cultura, fins i tot sabent que les dificultats que aquestsaprenentatges comporten poden desmotivar-los; és necessari preveure-les i graduar les activitats enconseqüència.6. Tenir en compte les peculiaritats de cada grup i els ritmes d’aprenentatge de cada alumneen concret, per a adaptar els mètodes i recursos a les diferents situacions.7. Proporcionar contínuament informació a l’alumne sobre el moment del procésd’aprenentatge en el qual es troba, aclarint els objectius que ha d’aconseguir, fent-li prendreconsciència de les seues possibilitats i de les dificultats que ha de superar, i propiciant la construcciód’estratègies d’aprenentatge innovadores.8. Impulsar les relacions entre iguals proporcionant pautes que permeten la confrontació imodificació de punts de vista, la coordinació d’interessos, la presa de decisions col·lectives, l’ajudamútua i la superació de conflictes mitjançant el diàleg i la cooperació.9. Dissenyar activitats per a aconseguir la plena adquisició i consolidació de contingutstenint en compte que molts d’aquests no s’adquireixen únicament a través de les activitatsdesenvolupades en el context de l’aula, però que el funcionament de l’escola com aorganització social sí que pot facilitar: participació, respecte, cooperació, solidaritat, tolerància,llibertat responsable, etc.

En el plantejament de la matèria Valencià: Llengua i Literatura destaquen els aspectes següents desdel punt de vista didàctic:

38. Quines mancances tenen els alumnes en l’àmbit lingüístic?39. Quins coneixements i destreses de caràcter lingüístic han d’haver adquirit al final de Batxillerat?

Les respostes a aquestes preguntes ens situen davant d’allò essencial com a constituent fonamentaldel currículum i condueixen a la utilització de materials que fomenten l’adquisició progressiva d’unconjunt de conceptes i destreses (mètodes, tècniques, estratègies) imprescindibles per aldesenvolupament personal, social, acadèmic i professional dels alumnes.

Conjuguem, així, quatre perspectives complementàries, que es converteixen en els quatre gransreferents del projecte:

104

- La perspectiva instrumental: la llengua com a instrument i vehicle dels altresaprenentatges.

Es pretén promoure el domini de la llengua oral i escrita com a base de l’aprenentatge, del propidesenvolupament personal i de la inserció social i professional

- La perspectiva social: la llengua com a producte social i conjunt de normes.

La seua finalitat és fomentar el respecte al codi i a les seues normes com a garantia de l’intercanvicomunicatiu.

- La perspectiva cultural: la llengua com a vehicle de la literatura.

L’objectiu és que tots coneguem i compartim el patrimoni lingüístic i literari que ens pertany com amembres d’una comunitat.

- La perspectiva ètica: la llengua com a suport del pensament i vehicle de valors.

Es fomenta la formació del judici des d’uns valors intel·lectuals i morals assumits críticament.

• Comunicació, informació, raonament i coneixement

La finalitat última que perseguim és, com no podia ser d’una altra manera, incrementar lacompetència comunicativa de l’alumnat, entenent per competència comunicativa la capacitatindividual de participar en intercanvis orals o escrits d’una manera correcta i adequada a lescaracterístiques de la situació i del context. Però també són objectius prioritaris millorar lacapacitat per a accedir a la informació d’una manera comprensiva i crítica, augmentar lacapacitat de raonament verbal i iniciar en el coneixement de la llengua i la literatura.

• Realitat lingüística de la Comunitat Valenciana i d’Espanya

Es presenta la realitat lingüística de la Comunitat Valenciana com una part fonamental de la realitatplurilingüe d’Espanya. Es tracta que els alumnes perceben que Espanya és un país plurilingüe, en elqual el castellà actua com a llengua comuna, però que conviu amb altres llengües cooficials en lesautonomies que així ho reconeixen. Així mateix, es tracta que constaten que, a més, tant el castellàcom el valencià no són llengües uniformes, sinó que, dins de la seua unitat, existeixen diversesvarietats de caràcter geogràfic. En síntesi, l’objectiu és donar a conéixer aquesta riquesa lingüísticaque ens caracteritza perquè tots la respectem i la valorem. Per a arribar a aquest objectiu, doncs,caldrà treballar els conceptes sociolingüístics que permeten als alumnes analitzar tant la realitatlingüística valenciana com d’altres.

105

• La comunicació

Atén els usos i formes de la comunicació oral i de la comunicació escrita. Té, doncs, un caràcterinstrumental i està centrada en el treball sistemàtic de les quatre destreses lingüístiques bàsiques:llegir, parlar, escriure i escoltar.

Consta de dues parts:

− Lectura i comprensió de textos

Els textos, que són tant literaris com no literaris, se seleccionen en funció de la qualitat, l’interés il’adequació als alumnes, i es treballa una tipologia textual molt variada: contes, fragments denovel·les, entrevistes, textos expositius, etc.

Després de la lectura, es fan unes activitats sobre els aspectes més rellevants del text que s’ha llegit.Aquestes activitats estan agrupades entorn de les categories següents: comprensió, anàlisi delspersonatges, anàlisi de l’organització, anàlisi de l’expressió, situació de la comunicació, opinió ijudici, i creació.

− Anàlisi del discurs:

Es presenten els continguts que permeten treballar l’anàlisi dels textos des de la lingüística textuals.D’aquesta manera, s’ofereixen diverses situacions de comunicació que mostren les convencionsd’un determinat gènere o forma de comunicació: el format, el to, la manera d’expressió.

En aquest camp interessa treballar les habilitats de l’expressió oral o escrita de textos per a analitzarels aspectes que s’hi treballen: ordenar la informació, construir un paràgraf amb cada idea,relacionar idees, evitar repeticions, etc.

• L’estudi de la llengua

L’objectiu d’aquest bloc és l’aprofundiment en la comprensió dels conceptes bàsics adquirits enl’etapa de l’Educació Secundària Obligatòria i proporcionar un vocabulari metalingüístic adequat.El coneixement d’aquests conceptes i d’altres fenòmens de caràcter gramatical contribueix,

106

indubtablement, a la millora de la qualitat de les produccions lingüístiques de l’alumnat, tant oralcom escrites.

• La literatura

L’alumne ja ha tingut un primer contacte amb l’estudi de la literatura com a forma en l’etapaanterior, que buscava oferir una base metodològica ferma en la qual es treballà, els primers cursos,els gèneres literaris i en els darrers la Història de la literatura. Es tracta, ara, de desenvolupar ambmés profunditat aquest darrer aspecte.

En el tractament dels textos literaris s’ha de destacar dos aspectes molt rellevants: els textos hand’atraure, de manera que la lectura siga interessant i plaent perquè consolide en l’alumne l’aficióper la lectura; i, a banda dels possibles jocs i destreses verbals, el text ha de dir coses, ha de mostraridees, sentiments, formes d’actuar i de comportar-se, que són objecte d’observació, de reflexió i decrítica. Ambdues funcions ens remeten a una concepció de la literatura com a contingut. Aquestaconcepció domina en la selecció dels textos i està present també en les activitats proposades.

A més, com a suport per a fomentar la lectura, se suggereix la implantació de lectures obligatòriesper trimestre, a més d’altres lectures opcionals, a elecció de l’alumne. La selecció ha de serrepresentativa del període estudiat, i l’elecció es basarà en dos criteris: la qualitat intrínseca il’interés que puguen suscitar entre els alumnes.

El tractament dels continguts es duu a terme, doncs, des de les consideracions següents:

− La seua necessària funcionalitat per a satisfer les necessitats de comunicació delsalumnes en el medi social, cultural i acadèmic, per la qual cosa es derivaran del treball sobre textosorals i escrits, tant literaris com no literaris.− La introducció dels continguts ha de dur-se a terme mitjançant l’anàlisi de realitzacionsconcretes, avançant des d’allò personal i espontani cap a allò normatiu i formal.− La selecció dels continguts ha d’atendre no solament la valoració dels nivells normatiuscultes de la llengua, sinó també les variants idiomàtiques i els registres o usos marcats per laprocedència social dels alumnes, que seran analitzats i modificats quan siga necessari, però sempreamb una actitud respectuosa.− Han d’incorporar-se com a continguts propis de la matèria aquells que faciliten el treballinterdisciplinari amb la resta de les matèries curriculars, atenent especialment la interrelació ambaltres sistemes i codis de comunicació (plàstic, musical, gestual, corporal, gràfic, etc.).− El desenvolupament de les capacitats lingüístiques i, conseqüentment, el tractamentprogressiu dels continguts responen a un model que exigeix treballar a cada moment tots elsaspectes implicats, encara que amb diferents graus d’amplitud i profunditat.− En el desenvolupament cognitiu de l’alumne té influència decisiva, no solament l’estudide continguts, sinó també l’exercici de la seua competència lingüística, de manera que, com mésrica siga l’expressió lingüística d’un alumne, més recursos i matisos tindrà el seu pensament, ja queparlar millor implica pensar millor.

107

Des d’una perspectiva interdisciplinària, el desenvolupament d’aquesta matèria es materialitzaràmitjançant procediments encaminats al desenvolupament de les habilitats lingüisticocomunicatives,és a dir, per a l’expressió i comprensió oral i escrita en contextos socials significatius, així com enl’àmbit de la comunicació literària. L’adquisició i desenvolupament d’aquestes habilitats implica lareflexió sobre els mecanismes de funcionament de la llengua i les seues condicions d’ús il’adquisició d’una terminologia que permeta la comunicació sobre la llengua. Així mateix,l’educació literària implica l’aplicació de coneixements sobre el context historicocultural a lalectura i interpretació de textos literaris.

De la mateixa manera, el desenvolupament de la matèria des d’una perspectivainterdisciplinària també es durà a terme a través d’actituds i valors com el rigor i la curiositat científica;la conservació i valoració del patrimoni cultural, artístic, institucional i històric; la tolerància respecte ales idees, opinions i creences d’altres persones i societats; la valoració i defensa de la pau mundial i dela societat democràtica, i la responsabilitat davant dels problemes col·lectius i el sentit de la solidaritat.

La concreció de les experiències de treball a l’aula, des d’una fonamentació teòrica oberta i desíntesi, buscarà l’alternança entre els dos grans tipus d’estratègies: expositives i d’indagació.Aquestes estratègies es materialitzaran en tècniques com ara:

− El diàleg.− L’estudi dirigit.− La recerca bibliogràfica.− El seminari.− L’exposició oral.− L’anàlisi i comentari de textos.− La paràfrasi de textos.− El col·loqui i el debat.− La declamació.− La dramatització.− La composició i redacció guiada.− El taller literari.

En síntesi, es proposa la utilització de diversos mètodes didàctics entremesclant-los:

− Interrogatiu: preguntar freqüentment als alumnes a mesura que avancem en eldesenvolupament de cada unitat. És una bona manera de conéixer el punt de partida i animar-los aparticipar.− Inductiu: partint de l’anàlisi de fenòmens o manifestacions particulars, arribem a lageneralització.− Deductiu: aplicar a fenòmens concrets proposicions de caràcter general.

108

− Investigatiu: propiciar processos de cerca i elaboració d’informacions per a afavorir laconstrucció de nous coneixements.− Dialèctic: arribar a conclusions després de successives fases d’anàlisi i síntesi entre tots.



Es podran fer diferents variants d’agrupaments, en funció de les necessitats que plantege la respostaa la diversitat i a les necessitats dels alumnes, i a l’heterogeneïtat de les activitatsd’ensenyament/aprenentatge.

Així, partint de l’agrupament més comú (grup-classe), i combinat amb el treball individual,s’acudirà al petit grup quan es vulga buscar el reforç per als alumnes amb un ritme d’aprenentatgemés lent o l’ampliació per a aquells que mostren un ritme d’aprenentatge més ràpid; als grupsflexibles quan així ho requerisquen les activitats concretes o quan es busque la constitució d’equipsde treball en els quals el nivell de coneixement dels seus membres siga diferent però hi hajacoincidència quant a interessos; o a la constitució de tallers, que donaran resposta a diferentsmotivacions. En qualsevol cas, cada professor decidirà, a la vista de les peculiaritats i necessitatsconcretes dels seus alumnes, el tipus d’agrupament que considere més operatiu.

MODALITATD’AGRUPAMENT

NECESSITATS QUE COBREIX

Treball individual8 Activitats de reflexió personal.9 Activitats de control i avaluació.

Petit grup (suport)

10 Reforç per a alumnes amb ritme més lent.11 Ampliació per a alumnes amb ritme més ràpid.

12 Treballs específics.

Agrupament flexible

Respostes puntuals a diferències en:

13 Nivell de coneixements.14 Ritme d’aprenentatge.

15 Interessos i motivacions.

Tallers16 Resposta puntual a diferències en interessos imotivacions en funció de la naturalesa de lesactivitats.

Pel seu valor intrínsec en el foment de l’adquisició i el desenvolupament d’habilitats coml’autonomia, la presa de decisions responsable i el treball en equip, és important que es conformengrups de treball heterogenis per a fer treballs cooperatius. Abans d’iniciar els treballs, ésimprescindible que es proporcionen a l’alumnat eines que els ajuden a organitzar el treball de

109

manera autònoma i consensuada: distribuir rols en funció de les habilitats i interessos, establirterminis, fer propostes, debatre-les després d’una escolta activa utilitzant arguments, prendredecisions, consensuar propostes, triar els materials necessaris i transformar les propostes enproductes concrets. Tot això obligarà l’alumne a reflexionar sobre el seu propi aprenentatge,fomentarà la convivència i potenciarà una de les eines més potents i productives per al’aprenentatge: l’ensenyament entre iguals.

Per a assegurar-se l’eficàcia de la metodologia cooperativa, el docent ha de tenir molt clar que lamajor part del treball ha de fer-se dins l’aula i sota la seua supervisió. El desenvolupament delstreballs fora del centre ha de ser mínim i relegat a tasques concretes com ara la cerca o la consultad’informació no accessible des del centre, així com l’ús de mitjans o eines tecnològics puntuals queels alumnes hagen decidit voluntàriament utilitzar en el seu projecte.


L’espai haurà d’organitzar-se en condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació necessàriesper a garantir la participació de tots els alumnes en les activitats de l’aula i del centre. Aquestaorganització anirà en funció dels diferents tipus d’activitats que es poden dur a terme:

ESPAI ESPECIFICACIONSDins de l’aula 17 Es podran adoptar disposicions espacials diverses.Fora de l’aula 18 Biblioteca.

19 Sala d’audiovisuals.20 Sala d’informàtica.21 Saló d’actes.22 Uns altres.

Fora del centre 23 Visites i actes culturals en la localitat.

24 Visites i actes culturals fora de la localitat.

110

L’espai a l’aula condiciona l’ús de la metodologia. A banda del model tradicional, es proposen duesdistribucions alternatives, sempre que siga possible, cadascuna destinada a una dinàmica diferent:

a) Assemblea, disposició en hemicicle per a exposició de coneixements, participació, diàleg, debat irespecte del torn de paraula. Des de la posició centra de l’aula, el professor o els alumnes que hagend’argumentar o exposar, podran establir contacte visual amb la resta de persones.b) Agrupacions d’equips cooperatius. Depenent del tipus de projecte o tasca que s’haja programat,els alumnes poden organitzar-se en distints tipus d’agrupació, segons l’objectiu que es vulgaaconseguir:

I.- Grups base: per al desenvolupament de projectes entre quatre i cinc membres, normalment ambuna durada trimestral o superior.

II.- Grups aleatoris: per a activitats puntuals amb dos o tres integrants. És l’agrupació ideal per atasques curtes de les unitats didàctiques, entre una i cinc sessions.


Els criteris de selecció dels materials docents curriculars que adopten els equips docents s’ajusten aun conjunt de criteris homogenis que proporcionen una resposta efectiva als plantejaments generalsd’intervenció educativa i al model abans proposat. De tal manera, s’estableixen vuit criteris odirectrius generals que ajuden a avaluar la pertinència de la selecció:

34 Adequació al context educatiu del centre.35 Correspondència dels objectius promoguts amb els enunciats de la programació.36 Coherència dels continguts proposats amb els objectius, presència dels diferents tipus decontingut i inclusió de temes transversals.37 Encertada progressió dels continguts i objectius, la seua correspondència amb el nivell i lafidelitat a la lògica interna de cada matèria.38 Adequació als criteris d’avaluació del centre.39 Varietat de les activitats, diferent tipologia i la seua potencialitat per a l’atenció a les diferènciesindividuals.40 Claredat i amenitat gràfica i expositiva.41 Existència d’altres recursos que faciliten la tasca educativa.

Entre els recursos didàctics, el professor podrà utilitzar els següents:

− Llibre de text com a referència fonamental. − L’explicació del professor quan siga estrictament necessària; si no és imprescindible,millor que els alumnes mateixos vagen progressant en l’autoaprenentatge. − Material de reprografia: el caràcter de l’assignatura i el plantejament metodològicimposen l’ús constant d’una gran varietat de textos per a anàlisi i comentari, materials que

111

s’obtindran per reprografia (textos, gràfics, quadres, taules, etc.)

– Notícies i articles de premsa: a través d’aquests textos es pretén acostar els alumnes alconeixement, la comprensió i l’anàlisi de notícies i temes d’actualitat, la qual cosa els permetrà sercrítics davant de la realitat que ens envolta.

11. Diària: periòdics de diferent tipus: provincials, locals, gratuïts, esportius, econòmics, etc.12. Setmanal: revistes setmanals de diferents tipus: politicosocials, culturals, musicals,esportives, etc.13. Juvenil: publicacions dedicades especialment a la població adolescent, etc.

– Visionat de programes de televisió sobre temes d’interés per a la matèria. – Llibres de lectura. La seua pretensió és acostar els alumnes al món dels llibres a través detextos atractius, de manera que la seua lectura siga interessant i plaent i es vaja desenvolupant enells certa afició per aquesta. Així, es partirà de llibres de lectura pròxims als interessos iexpectatives dels alumnes (literatura juvenil), per a continuar la nostra marxa lectora acostantl’alumnat a determinats textos clàssics adaptats a la seua edat. Tots els llibres que es treballen seranobjecte d’observació, de reflexió i de crítica a l’aula. – Projecció i comentari de pel·lícules– Documentals:

y) AMANDA GASCÓ: Una llengua que camina, Vilaweb, 2011: un retrat de la situaciólingüística valenciana.z) CESC MULET: Phantasticus. El cant de Ramon, Televisió de Catalunya, 2013.aa) Ausiàs March, cor d’acer, de carn i de fusta, Canal 9, 2009.bb) Joanot i Tirant, lletres i batalles, Canal 9, 2011.

– Ús de les activitats, animacions, vídeos, autoavaluacions, etc., de l’entorn de Sabadigital: smsabadigital.com, com eines que permeten atendre diverses necessitats i amb distintesfinalitats:

reforçar i consolidar els conceptes i aprenentatges bàsics; ampliar continguts i aprofundir-hi; desenvolupar els estàndards més procedimentals del currículum, com ara l’escolta activa,l’empatia, el debat, a través de tasques competencials properes als interessos dels alumnes; investigar sobre problemes reals associats a la matèria de Valencià: Llengua i Literatura através de l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP); activar estratègies i mecanismes de comprensió lectora a partir de textos literaris i noliteraris afins a la matèria: cercar informació, interpretar i relacionar dades, i reflexionar sobre elcontingut i la forma.

– Ús de l’entorn Saba digital per a la interacció professor-alumne de maneraindividualitzada. – Debat, com una eina que estimula l’interés i la capacitat dels alumnes de reflexionar,consolidar coneixements, recapitular, ordenar, respectar opinions i extraure conclusions.– Bibliografia de consulta a l’aula i a la biblioteca escolar.

• Ús habitual de les TIC, fent servir algunes de les adreces web existents, com ara:

50 http://librosvivos.net.

112

http://librosvivos.net/

51 http://www.secundaria.profes.net/52 http://www.smconectados.com/53 http://www.cece.gva.es/polin/val/publicacions54 http://xtec.cat/fadults/recursos/didactics/catala/index.htm

Per la seua importància especial, destaquem la utilització habitual de les Tecnologies de laInformació i la Comunicació (TIC), com un element transversal de caràcter instrumental queconstitueix un recurs didàctic amb unes possibilitats excepcionals.

Les TIC estan cada vegada més presents en la nostra societat i formen part de la nostravida quotidiana, i suposen un valuós auxiliar per a l’ensenyament que pot enriquir la metodologiadidàctica. Des d’aquesta realitat, considerem imprescindible la seua incorporació en les aules deBatxillerat, com a eina que ajudarà a desenvolupar en l’alumnat diferents habilitats, que van des del’accés a la informació, fins a la seua manipulació, tractament i transmissió en diferents suports, amés de constituir-se com un element essencial de comunicació. Les TIC ofereixen a l’alumnat lapossibilitat d’actuar amb destresa i seguretat en la societat de la informació i la comunicació,aprendre al llarg de la vida i comunicar-se sense les limitacions de les distàncies geogràfiques nidels horaris rígids dels centres educatius. A més, pot utilitzar-les com a eina per a organitzar lainformació, processar-la i orientar-la cap a l’aprenentatge, el treball i l’oci.

Un altre factor d’importància cabdal és la utilització segura i crítica de les TIC, tant per al treballcom en l’oci. En aquest sentit, és fonamental informar i formar a l’alumnat sobre les situacions derisc derivades de la seua utilització, i com prevenir-les i denunciar-les.

L’ús de les TIC implica aprendre a utilitzar equipaments i eines específics, la qual cosa implicafamiliaritzar-se amb estratègies que permeten identificar i resoldre petits problemes rutinaris deprogramari i maquinari. Se sustenta en l’ús de diferents equips (ordinadors, tauletes, booklets, etc.)per a obtenir, avaluar, emmagatzemar, produir, presentar i intercanviar informació, i comunicar-se iparticipar en xarxes socials i de col·laboració a través d’internet.

La incorporació de les TIC a l’aula contempla diverses vies de tractament que han de sercomplementàries:

1. Com a fi en si mateixes: té com a objectiu oferir a l’alumnat coneixements i destresesbàsiques sobre informàtica, maneig de programes i manteniment bàsic (instal·lar i desinstal·larprogrames; guardar, organitzar i recuperar informació; formatar; imprimir, etc.).2. Com a mitjà: el seu objectiu és traure tot el profit possible de les potencialitats d’una einaque es configura com el principal mitjà d’informació i comunicació en el món actual.

Amb caràcter general, es potenciaran activitats en les quals calga fer una lectura i comprensiócrítica dels mitjans de comunicació (internet, televisió, cinema, vídeo, ràdio, fotografia, materials

113

http://www.smconectados.com/

http://www.secundaria.profes.net/

impresos o en format digital, etc.), en les quals prevalga el desenvolupament del pensament crític ila capacitat creativa a través de l’anàlisi i la producció de materials audiovisuals.

En finalitzar l’Educació Secundària Obligatòria, els alumnes han de ser capaços de cercar,emmagatzemar i editar informació, i interactuar mitjançant diferents eines (blogs, xats, correuelectrònic, plataformes socials i educatives, etc.). En Batxillerat, hauran de consolidar idesenvolupar allò que han aprés i aprofundir en el domini d’aquestes eines.

Quant a la utilització de les TIC en la matèria de Valencià: Llengua i Literatura, és aquest un àmbiten què tenen cabuda des de la utilització de diapositives o vídeo, fins a la visualització o realitzacióde presentacions; l’elaboració de treballs individuals o grupals a partir de recursos multimèdia; lacerca i selecció crítica d’informació en internet; la utilització de fulls de càlcul, processadors de texti altres programes de suport, fins al desenvolupament de blogs d’aula, el tractament d’imatges, etc.

Les principals eines TIC disponibles i alguns exemples de les seues utilitats concretes són:

15 Ús de processadors de text per a redactar, revisar ortografia, fer resums, afegir títols, imatges,hipervincles, gràfiques i esquemes senzills, etc.16 Ús de fulls de càlcul senzills de complexitat progressiva per a organitzar informació (dades) ipresentar-la de manera gràfica.17 Utilització de programes de correu electrònic.18 Usos i opcions bàsiques dels programes de navegació.19 Ús d’enciclopèdies virtuals (CD i www).20 Ús de perifèrics: escàner, impressora, etc.21 Ús de programes de presentació de complexitat progressiva (PowerPoint, Prezzi, etc.): treballsmultimèdia, presentacions creatives de textos, esquemes o realització de diapositives, com a suporta les exposicions públiques orals.22 Internet: cerca i selecció crítica d’informació.23 Elaboració de documents conjunts mitjançant eines de programes d’edició simultània (Drive,etc.).24 Utilització dels innombrables recursos i pàgines web disponibles.

Per tant, s’ha d’aprofitar al màxim l’oportunitat que ofereixen les TIC per a obtenir, processar itransmetre informació. Ressaltem ací algunes dels avantatges d’utilització:

38.1 Realització de tasques de manera ràpida, còmoda i eficient.38.2 Accés immediat a gran quantitat d’informació.38.3 Realització d’activitats interactives.38.4 Desenvolupament de la iniciativa i les capacitats de l’alumne.38.5 Aprenentatge a partir dels propis errors.38.6 Cooperació i treball en grup.38.7 Alt grau d’interdisciplinarietat.38.8 Flexibilitat horària.38.9 Utilitat com a mesura d’atenció a la diversitat de l’alumnat.

114

b)Activitats i estratègies d'ensenyament i aprenentatge. Activitats complementàries.

Es consideren activitats complementàries les planificades pels docents que utilitzen espais orecursos diferents de la resta d’activitats ordinàries de l’àrea, encara que requerisquen tempsaddicional de l’horari no lectiu per a la seua realització. Seran avaluables a efectes acadèmics iobligatoris tant per als professors com per als alumnes. No obstant això, tindran caràcter voluntariper als alumnes les que es facen fora del centre o requerisquen aportacions econòmiques de lesfamílies, en aquest cas es garantirà l’atenció educativa dels alumnes que no hi participen.

Entre els propòsits que persegueixen aquest tipus d’activitats destaquen:

– Completar la formació que reben els alumnes en les activitats curriculars.– Millorar les relacions entre alumnes i ajudar-los a adquirir habilitats socials i decomunicació.– Permetre l’obertura de l’alumnat cap a l’entorn físic i cultural que l’envolta.– Contribuir al desenvolupament de valors i actituds adequades relacionades amb lainteracció i el respecte cap als altres, i la cura del patrimoni natural i cultural.– Desenvolupar la capacitat de participació en les activitats relacionades amb l’entornnatural, social i cultural.– Estimular el desig d’investigar i saber. – Afavorir la sensibilitat, la curiositat i la creativitat de l’alumne.– Despertar el sentit de la responsabilitat en les activitats en què s’integren i que facen.

Proposta d’activitats complementàries:

També tenim planificades les següents activitats complementàries:

115

-Tenim previstes algunes eixides relacionades amb la matèria impartida, sobretot als cursos de 2n cicle de secundària i 1r de batxillerat: València (Fira del llibre, ciutat medieval...), Elx (Basílica de Santa Maria, banys àrabs...) Gandia (Palau ducal dels Borja, Monestir de la Valldigna...), Xàtiva (castell, nucli històric...) Alcoi (Cercle industrial, nucli històric...).

Les dates dependrien de les avaluacions i del temari.

Tant per a 1r cicle com per al 2n cicle i batxillerat:

-Assistència a alguna obra de teatre programada per la UA.

-Participar en la campanya Cinema en valencià organitzada per la UA

-Promoure la participació en la revista del centre, la qual es publica íntegrament en valencià.

-Possibles trobades amb autors d'alguna de les lectures plantejades. (A determinar amb les -editorial.

-Viatges interdisciplinars amb els departament d'anglés(Londres).

-Participació en concursos de relats i redacció que es programen per al llarg del curs (Sambori,- APA,etc.)

-Depenent de les ofertes culturals que es presenten en el curs, es realitzaran altres eixides o activitats amb la resta dels alumnes.


7.AVALUACIÓ DE L'ALUMNAT.

L’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes de Batxillerat ha de reunir aquestes propietats:

– Ser contínua, perquè ha d’entendre l’aprenentatge com un procés contrastant diversos

116

moments o fases.– Diferenciada per matèries.– Tenir caràcter formatiu, perquè ha de tenir un caràcter educatiu i formador i ha de ser uninstrument per a la millora tant dels processos d’ensenyament com dels processos d’aprenentatge.– Garantir mesures adequades perquè les condicions de realització de les avaluacions(inclosa la final de l’etapa) s’adapten a les necessitats dels alumnes amb necessitat específica desuport educatiu, sense que en cap cas aquestes adaptacions produïsquen la minoració de lesqualificacions obtingudes.– Ser objectiva. – Ser individualitzada, perquè se centra en l’evolució personal de cada alumne.– Ser qualitativa, en la mesura que aprecia tots els aspectes que incideixen en cada situacióparticular i avalua de manera equilibrada diversos aspectes de l’alumne, no solament els de caràctercognitiu.

En el desenvolupament de l’activitat formativa, definida com un procés continu, hi ha diversosmoments clau que incideixen d’una manera concreta en el procés d’aprenentatge:

117

MOMENT

CaracterístiquesRelació amb el procésd’ensenyament-aprenentatge

INIC

IAL

– Permet saber quina és lasituació de partida i actuar des delprincipi de manera ajustada a lesnecessitats, els interessos i lespossibilitats de l’alumnat.– Es fa al principi del curs ode la unitat didàctica, per a orientarsobre la programació, la metodologiaque s’utilitzarà, l’organització del’aula, les activitats recomanades,etc.

– Utilitza diferents tècniquesper a establir la situació i la dinàmicadel grup-classe en conjunt i de cadaalumne individualment.

25 Afectarà més directament lesprimeres fases del procés:diagnòstic de les condicions prèviesi formulació dels objectius.

FO

RM

AT

IVA

C

ON

TÍN

UA

– Valora el desenvolupamentdel procés d’ensenyament-aprenentatge al llarg d’aquest.– Orienta les diferentsmodificacions que s’han de fer sobrela marxa en funció de l’evolució decada alumne i del grup, i de lesdiferents necessitats que vagenapareixent.

– Té en compte la incidènciade l’acció docent.

26 S’aplica a allò que constitueix elnucli del procés d’aprenentatge:objectius, estratègies didàctiques iaccions que fan possible el seudesenvolupament.

SU

MA

TIV

AF

INA

L

→ Consisteix en la síntesi del’avaluació contínua i constata coms’ha fet tot el procés.→ Reflecteix la situació finaldel procés.

→ Permet orientar laintroducció de les modificacionsnecessàries en el projecte curricular ila planificació de noves seqüènciesd’ensenyament-aprenentatge.

27 S’ocupa dels resultats, unavegada ha conclòs el procés, i tractade relacionar-les amb lesmancances i necessitats que en elseu moment van ser detectades en lafase del diagnòstic de lescondicions prèvies.

118

Així mateix, es preveu en el procés l’existència d’elements d’autoavaluació i coavaluació, demanera que els alumnes s’impliquen i participen en el seu propi procés d’aprenentatge. D’aquestamanera, l’avaluació deixa de ser una eina que se centra a ressaltar els errors comesos, per aconvertir-se en una guia perquè l’alumne comprenga què li falta per aconseguir i com potaconseguir-ho.

a) Criteris d'avaluació.

En l’epígraf 4 s’han establit els criteris d’avaluació que han de servir com a referent per al’avaluació, i que es concreten en els estàndards d’aprenentatge avaluables, que són la referènciaconcreta fonamental a l’hora d’avaluar. Les eines d’avaluació que es proposen, per tant, no hand’intentar mesurar el grau de consecució dels continguts en si mateixos, sinó dels estàndardsd’aprenentatge proposats que, intrínsecament, sempre implicarà l’adquisició dels contingutsassociats.

Per a mesurar el grau de consecució de cada competència clau, la comissió pedagògica del centre ha de consensuar un marc comú que establisca el pes del percentatge de la qualificació obtinguda encada matèria per al càlcul de l’avaluació de cadascuna de les competències.

b)Instruments d'avaluació.

Entre altres instruments d’avaluació, convé esmentar-ne els següents:

– Exploració inicial

Per a conéixer el punt de partida, resulta de gran interés fer un sondeig previ entre els alumnes.Aquest procediment servirà al professor per a comprovar els coneixements previs sobre el tema iestablir estratègies d’aprofundiment, i a l’alumne, per a informar-lo sobre el seu grau deconeixement de partida. Pot fer-se mitjançant una breu enquesta oral o escrita, a través d’una fitxad’avaluació inicial.

– Quadern del professor

És una eina crucial en el procés d’avaluació. Ha de constar de fitxes de seguiment personalitzat, ons’anoten tots els elements que s’han de tenir en compte: assistència, rendiment en tasquesproposades, participació, conducta, resultats de les proves i treballs, etc.

119

Per a completar el quadern del professor serà necessària una observació sistemàtica i anàlisi detasques:

• Participació de cada alumne o alumna en les activitats de l’aula, que són un momentprivilegiat per a l’avaluació d’actituds. L’ús de la correcta expressió oral serà objecte permanentd’avaluació en tota classe d’activitats realitzades per l’alumne.• Treball, interés, ordre i solidaritat dins del grup. • Quadern de classe, en el qual l’alumne anota les dades de les explicacions, les activitatsi els exercicis proposats.

– Anàlisis de les produccions dels alumnes

o Monografies.o Resums.o Treballs d’aplicació i síntesi, individuals o col·lectius.o Textos escrits.

L’ús de l’expressió escrita i oral correctes serà objecte d’avaluació permanent en tota classed’activitats que faça l’alumne.

– Intercanvis orals amb els alumnes Exposició de temes. Diàlegs. Debats. Posades en comú.

– Proves objectives

Han de ser el més variades possibles, perquè tinguen una major fiabilitat. Poden ser orals o escritesi, al seu torn, de diversos tipus:

66. D’informació: amb aquestes es pot mesurar l’aprenentatge de conceptes, la memorització dedades importants, etc.

zz) D’elaboració: avaluen la capacitat de l’alumne per a estructurar amb coherència lainformació, establir interrelacions entre factors diversos, argumentar lògicament, etc. Aquestestasques competencials persegueixen la realització d’un producte final significatiu i pròxim al’entorn quotidià. aaa) De recerca: aprenentatges basats en problemes (PBL).

67. Treballs individuals o col·lectius sobre un tema qualsevol.

120

– Fitxes d’observació d’actituds del grup-classe.– Rúbriques d’avaluació:

a) Rúbriques per a l’avaluació: de cada unitat didàctica, de la tasca competencial, del treball feten els PBL i de comprensió lectora.b) Rúbriques per a l’autoavaluació de l’alumne: de la tasca competencial, de treball en equip,d’exposició oral i de comprensió lectora.c) Fitxes-registre per a la valoració de l’expressió oral i escrita.

Els alumnes que tinguen pendent de recuperació alguna avaluació anterior rebran activitats extra derecuperació, que han de ser motivadores, significatives i adaptades a la manera d’aprenentatge decada alumne, i que han d’ajudar-los a aconseguir els objectius. A tall d’exemple, es proposa que larealització d’aquestes activitats, en els terminis i forma que s’establisquen, podria explicar un 25 %de la nota de recuperació, que es completaria en el 75 % restant amb la nota obtinguda en una provaobjectiva.

Un procediment similar ha d’establir-se amb els alumnes que han de recuperar la matèria pendentde l’any anterior. Per a això, ha d’organitzar-se un calendari de lliurament d’activitats i de provesobjectives que els permeten recuperar la matèria.

També per als alumnes que perden el dret a l’avaluació contínua en funció del que estableix elReglament de Règim Interior, ha d’establir-se un procediment d’actuació, preferiblement comú pera tot el centre.

c) Criteris de qualificació

CONCEPTES 70% ( 35% Literatura i Història de la Llengua –sempre inclourà una redacció- i 35 % Comunicació i Coneixement de la Llengua – sempre inclourà un dictat)

PROCEDIMENTS 25 %/(15% llibre de lectura i 10% deures, i treball de classe)

ACTITUD 5 %( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal declasse i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient per suspendre l'avaluació)

121

1. Els exàmens de continguts es faran un per avaluació de tipus test, dividint la matèria en dos proves d’un mínim de 20 preguntes cadascuna. Una prova correspon als apartats del llibre Història de la literatura i La llengua en el seu contex, i l'altra a l'apartat de Normativa –inclourà un dictat . Les preguntes seran de múltiple elecció o de contestar breument. Les de múltiple elecció quesiguen contestades incorrectament, a efectes de la nota, descomptaran una bé cada dues mal. Les de resposta curta no. Les que queden en blanc tampoc descomptaran.

Control 1a Avaluació:dimecres 25 de novembre (Comunicació i coneixement de la llengua)

Dimecres 2 de desembre (Literatura i Història de la Llengua)

Control 2a Avaluació: dimecres 2 de març (Comunicació i coneixement de la llengua)

Dimecres 9 de març (Literatura i Història de la Llengua)

Control 3a Avaluació:dimecres18 de maig (Comunicació i coneixement de la llengua)

Dimecres 25 de maig (Literatura i Història de la Llengua)

En cada examen de Comunicació i Coneixement de la Llengua es farà obligatòriament una prova de dictat, que suposarà el 10% del valor total de la nota de Comunicació i Coneixement de la Llengua. Es podrà incloure dins del mateix examen o en un altre moment, a criteri del professor/a. Es descomptarà 0,1 punts per cada errada i 0,05 punts per cada falta d’accentuació (Amb 10 errades la puntuació del Dictat seria un 0)

En cada examen de Literatura i Història de la Llengua es farà obligatòriament una prova de redacció d’unes 200 paraules. Amb 20 faltes d’ortografia o més la nota global de la Redacció

122

serà d’un 0. Per a la puntuació es tindrà en compte l’adequació, la coherència i la cohesió del text. Es podrà incloure dins del mateix examen o en un altre moment, a criteri del professor/a.

La nota de l'apartat de conceptes serà la suma de les dues proves, que tindran el mateix valor.

L'apartat de procediments queda dividit de la següent manera: 15 % al llibre de lectura obligatori i 10% a les redaccions, deures de casa que es demanen durant el curs i treball de classe.

Del llibre de lectura es farà una prova escrita tipus test, en la qual les preguntes contestades incorrectament descomptaran una bé cada dues que estiguen mal. Les que queden en blanc no descomptaran. Tindrà un mínim de 20 preguntes. És obligatori aprovar la lectura per poderaprovar l'avaluació.

Si un alumne té la lectura suspesa, farà una recuperació al llarg de la tercera avaluació, per tal de poder aprovar l’apartat de lectures abans dels exàmens extraordinaris, ja que és requisit imprescindible tenir-les aprovades, per tal de superar l’assignatura.

Si un alumne no assisteix el dia acordat per a realitzar la prova de lectura o qualsevolde les proves programades, haurà de justificar la falta degudament –certificat mèdic original- en el moment de la seua reincorporació a classe i el professor decidirà si és adequat realitzar-li la prova, ono.

Si un alumne falta a classe el dia de la prova de lectura, si així ho decideix el professor, larecuperació podrà fer-se a través d'una prova oral, on el docent li formularà diverses preguntes i l'examinand haurà de respondre adequadament i amb un nivell estàndard sense incorreccions, haurà de demostrar la capacitat comunicativa adient al nivell de 1r de batxillerat. Es valorarà la fonologia, elocució, lèxic, semàntica, morfologia i sintaxi. Valorarem amb 50% l'exposició oral i amb 50% elscontinguts.

Si un alumne falta a classe el dia de la prova de redacció o de dictat, se li aplicarà la mitjana a les proves que tinga fetes, no podrà repetir-les. Si no en fa ninguna, pels motius que siguen, la nota no computarà dins l'avaluació.

Si un alumne falta a classe el dia de la prova de continguts, i justifica la falta degudament, si el professor creu oportú li repetirà la prova, però aquesta ja no serà obligatòriament tipus test, podrà fer el professor la prova que considere adequada.

123

La nota de l'avaluació serà el resultat de la suma de conceptes i procediments i l'actitud , sempre i quan estiguen tots els apartats aprovats.

Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada o realitzant una prova un diaconcret. El màxim que es podrà apujar serà 1 punt, sempre i quan estiga l'avaluació amb un mínim de 5.

Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en la revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5 punts.

La nota de l’avaluació final del curs serà la mitjana aritmètica dels conceptes, procediments i actitud de les tres avaluacions. Per tal de superar el curs per tant l’alumne haurà d’haver aprovat totes les lectures, el resultat de la nota mitjana de l’apartat de conceptes ha d’aprovar-se i també s’ha de superar l’apartat d’actitud. La no suficiència en algun dels apartats esmentats anteriorment comportarà la INSUFICIÈNCIA en l’assignatura.

Aquell alumne que tinga 10 faltes d’assistència sense justificar de manera adequada en una avaluació, tindrà l’actitud insuficient (-5 %), així com també tindrà insuficient l’apartat de procediments en tot allò que es refereix al treball de l’alumne en classe: deures, activitats diáries... (-15% de procediments). D’acord amb el que estipula el Reglament de Règim Intern del Centre les faltes a classe hauran de ser justificades per part dels pares o tutors legals en el termini màxim de tres dies des de la incorporació de l’alumne al Centre i si les faltes són previsibles s’hauran de comunicar amb antelació als professors.

Els alumnes que hagen de recuperar el curs mitjançant la realització d’una prova extraordinària, poden tenir sense superar:

Continguts i lectures: l'examen serà igual que els realitzats durant el curs, tipus test, amb un mínim de 20 preguntes de Literatura i d’Història de la llengua , i 20 de Comunicació i coneixement de la Llengua. A més d'un dictat, i dels llibres de lectura que no haja superat. La puntuació serà la següent: si té tres, dos o un llibre de lectura (conceptes 70%, lectures 20% i dictat 10%). Serà condició imprescindible per poder aprovar la matèria que l'alumne tinga les lectures aprovades, en cas contrari la qualificació, encara que els altres apartats estiguen aprovats, serà insuficient.

Continguts: l'examen serà igual que els realitzats durant el curs, tipus test, amb un mínim de 20 preguntes de Literatura i d’Història de la llengua , i 20 de Comunicació i coneixementde la Llengua. A més d' un dictat,( conceptes 80% dictat 20%).

Lectures: l'examen tindrà, com a mínim, 5 preguntes de cada lectura no superada.Cada lectura ha d'estar aprovada (amb un 5).Serà condició imprescindible per poder

124

aprovar la matèria que l'alumne tinga totes les lectures aprovades, en cas contari la qualificació,encara que els altres apartats estiguen aprovats, serà insuficient.

La màxima nota amb la qual es podrà qualificar a la prova de setembre serà un 5.

Llibres de lectura obligatoris en 1r de Batxillerat:

a) 1r trimestre: El somriure del diable, Jordi Sierra i Fabra, Editorial Bromera

Control: dimecres 21 d’octubre del 2015

b) 2n trimestre L'estany de foc, Silvestre Vilaplana, Editorial Bromera

Control: dimecres 27 de gener del 2016

c) 3r trimestre. Ací no paga ni Déu, Dario Fo, Editorial Bromera

Control: dimecres 4 de maig del 2016

Llibres de lectura voluntaris en 1r de Batxillerat:

Joseph Bédier, Tristany i Isolda, Quaderns Crema

Dimecres 9 de desembre

Jordi Sierra i Fabra, Pel·lícula verge. Contes perversos, Perifèric Edicions

Dimecres 9 de març

Jesús Tuson, Patrimoni natural, Edit.: Empúries

125

Dimecres 8 de juny

RECUPERACIÓ DE LES LECTURES OBLIGATÒRIES:

. Dimecres 1 de juny del 2016

d)Activitats de reforç ampliació

Quan pogueren sorgir dificultats d’aprenentatge hem de preparar activitats que han de tenir lessegüents premisses:

− Disminució del volum de treball.− Divisió en seqüències de l’aprenentatge en qüestió.− Canvi d’estratègia d’aprenentatge, passant del plantejament global a un de més analític.− Canvi de plantejament didàctic, optant per aprenentatge entre iguals, monitoratge,aprenentatge cooperatiu.− Uns altres.

En l’epígraf 8 aportarem informació més detallada d’aquest tipus d’activitats.

8.MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.

El Batxillerat pertany a l’etapa postobligatòria de l’educació secundària, però n per això desapareixl’obligatorietat d’organitzar-se sota el principi de l’educació comuna, i cal prestar una atencióespecial a la diversitat dels alumnes, més en particular a l’alumnat amb necessitats específiques desuport educatiu. Per això, l’atenció a la diversitat ha de convertir-se en un aspecte essencial de lapràctica docent diària, també en Batxillerat.

126

En el nostre cas, l’atenció a la diversitat es preveu en tres àmbits o plans: en la programació, en lametodologia i en els materials.

• Atenció a la diversitat en la programació

La programació ha de tenir en compte que cada alumne té les seues pròpies necessitats i que en unaclasse coincidiran rendiments molt diferents. La pràctica i la resolució de problemes exerceix unpaper fonamental en el treball que es faça, però això no impedeix que s’utilitzen diferents tipusd’activitats i mètodes en funció de les necessitats del grup d’alumnes.

De la mateixa manera, el grau de complexitat o de profunditat que s’aconseguisca no serà sempre elmateix. Per això s’aconsella disposar de dos tipus d’activitats: de reforç i d’ampliació, de maneraque puguen treballar sobre el mateix contingut alumnes de necessitats diferents.

La programació ha de tenir també en compte que no tots els alumnes progressen a la mateixavelocitat, ni amb la mateixa profunditat. Per aquest fet, la programació ha d’assegurar un nivellmínim per a tots els alumnes al final de l’etapa, i ha de donar oportunitats perquè es recuperen elscontinguts que van quedar sense consolidar en el seu moment, i per a aprofundir en aquells que mésinteressen a l’alumne, o en els quals puga desenvolupar una major capacitat intel·lectual. Aquest ésel motiu que aconsella elaborar una programació cíclica o en espiral, mètode que consisteix aprescindir dels detalls en el primer contacte de l’alumne amb un tema i preocupar-se d’oferir-ne unavisió global, entorn de la qual s’anirà constituint el tema, en funció de les particularitats i interessosde l’alumnat.

• Atenció a la diversitat en la metodologia

Des del punt de vista metodològic, l’atenció a la diversitat implica que el professor:

Detecte els coneixements previs, per a proporcionar ajuda quan es detecte una llacunaanterior. Procure que els continguts nous enllacen amb els anteriors, i siguen els adequats al nivellcognitiu. Intente que la comprensió de cada contingut siga suficient perquè l’alumne en puga feruna mínima aplicació, i puga enllaçar amb altres continguts similars.

• Atenció a la diversitat en els materials utilitzats

Com a material essencial s’utilitzarà el llibre de text. L’ús de materials de reforç o d’ampliació, comles fitxes de consolidació i d’aprofundiment que el professor pot trobar en Saba digital, permetatendre la diversitat en funció dels objectius que es vulguen traçar.

127

De manera més concreta, s’especifiquen a continuació els instruments per a atendre la diversitatd’alumnes que s’han previst:

- Varietat metodològica.- Varietat d’activitats de reforç i aprofundiment: s’ha de disposar d’activitats de reforç noestereotipades, sinó ajustades a les necessitats concretes de cada alumne i que millor s’ajusten al seutipus d’aprenentatge.- Multiplicitat de procediments en l’avaluació de l’aprenentatge.- Diversitat de mecanismes de recuperació.- Treball en petits grups.- Treballs voluntaris.

Aquests instruments poden completar-se amb altres mesures que permeten una atenció de ladiversitat adequada, com ara:

– Dur a terme una avaluació inicial detallada.– Afavorir l’existència d’un bon clima d’aprenentatge a l’aula.– Insistir en els reforços positius per a millorar l’autoestima.– Aprofitar les activitats fora de l’aula per a aconseguir una bona cohesió i integració delgrup.

En el cas dels alumnes amb necessitats educatives especials, s’han d’establir condicionsd’accessibilitat i disseny universal i recursos de suport que afavorisquen l’accés al currículum, iadaptar els instruments, i si escau, els temps i els suports. Si totes aquestes previsions no forensuficients, caldrà recórrer a procediments institucionals, imprescindibles quan la diversitat té uncaràcter extraordinari, com puga ser deficiències significatives o dificultats originades perincapacitat física o psíquica.

9.ELEMENTS TRANSVERSALS

a) Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita.

Sense perjudici del seu tractament específic en algunes de les matèries de l’etapa, i en complimentdel que es disposa en el Decret 87/2015, de 5 de juny, en aquesta assignatura es treballaran diferentselements transversals de caràcter instrumental, un dels quals posa l’accent en l’adopció de mesuresper a estimular l’hàbit de la lectura i millorar la capacitat d’expressar-se correctament en públic.

L’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura I és, intrínsecament, la més íntimament relacionadaamb el desenvolupament de la competència en comunicació lingüística, en tots els seuscomponents: expressió i comprensió lectora i escrita. A més, exigeix la configuració i la transmissiód’idees i informacions, per a la qual cosa és fonamental la cura en la precisió dels termes, en

128

l’encadenament adequat de les idees i en l’expressió verbal. El domini de la terminologia específica,és a dir, la funció metalingüística de la llengua, contribueix a conéixer en profunditat l’eina bàsicade comunicació i, per tant, a incidir en una millor comprensió i expressió orals i escrites.

L’ús sistemàtic del debat sobre diferents aspectes (per exemple, al voltant de diferents dilemesmorals), contribueix també al desenvolupament d’aquesta competència, perquè exigeix exercitar-seen l’escolta, l’exposició i l’argumentació. De la mateixa manera, el fet de comunicar i defensar ambarguments i dades idees i opinions, respectant en tot moment la visió del contrari, és imprescindibleper a aconseguir els objectius relacionats (en aquest cas) amb una visió crítica de les diferentssituacions analitzades, la qual cosa ajudarà, col·lateralment, a fomentar l’ús del llenguatge, tantverbal com escrit.

També la valoració crítica dels missatges explícits i implícits en els mitjans de comunicació (com,per exemple, en la premsa), estableix com a punt de partida la lectura d’articles, tant en els periòdicscom en la premsa especialitzada, la qual cosa pot contribuir a estimular l’hàbit per la lectura.

El domini i el progrés de la competència lingüística en les seues quatre dimensions (comunicacióoral: escoltar i parlar; i comunicació escrita: llegir i escriure), haurà de comprovar-se a través de l’úsque l’alumnat fa en situacions comunicatives diverses, insistint, particularment, en la consolidacióde l’hàbit lector i l’expressió en públic. Poden servir d’exemple els següents models de situacions,activitats i tasques (la majoria, realitzades diàriament) que han de ser tingudes en compte per aavaluar el grau de consecució d’aquesta competència:

a) L’interés i l’hàbit de lectura

– Realització de tasques de recerca en les quals siga imprescindible llegir documents dediferent tipus i suport.– Lectura d’instruccions escrites per a la realització d’activitats lúdiques.– Lectures recomanades: divulgatives, etc.– Pla lector i participació en tertúlies literàries sobre llibres del seu interés relacionats ambesdeveniments o personatges històrics.– Elaboració en comú de diferents projectes de classe: un debat televisiu, un estudisociolingüístic, una enquesta, un còmic, etc.– A partir de la lectura de l’enunciat de les activitats que s’han de dur a terme, obtenir la ideaprincipal i parafrasejar la qüestió que es proposa de la qüestió principal, per a poder donar laresposta adequada; això és particularment important en la lectura dels enunciats de les activitatsescrites.– A partir de la lectura d’un text determinat (periòdic, revista, etc.), indicar la imatge, el titular,el títol o la gràfica, entre diversos possibles, s’ajusta més al conjunt del text complet o a alguna part,i extraure’n conclusions; comprendre i establir relacions cronològiques o de causa-efecte entre unasèrie d’accions; considerar alternatives; elaborar hipòtesis, diferenciar fets d’opinions i suposicions,etc.– Ús de diferents suports i tipologies textuals (textos tècnics, dades, diccionaris, atles,enciclopèdies, manuals, premsa, internet, etc.).– Ús de les TIC.– Lectura en alta veu i en silenci.

129

b) Expressió oral: expressar-se en públic correctament

Dur a terme, amb caràcter quotidià, activitats que permeten a l’alumne exercitar-se en l’expressió enpúblic, com ara:

− Exposició de temes davant del grup, amb suport (si s’escau) d’imatges o altres eines(PPT, esquemes, guions, etc.), de les produccions elaborades personalment o en grup, sobre algundels temes que poden tractar-se a classe.− Debat constructiu, respectant i acceptant les opinions dels altres, com a resposta apreguntes concretes o a qüestions més generals, com poden ser: Què saps de…?, Què penses de…?,Quin valor dónes a…?, Quin consell donaries en aquest cas?, etc. − Discussions raonades sobre qüestions que contenen els textos.− Comunicar oralment el que han llegit, parafrasejant, reelaborant o interpretantcorrectament els continguts.− Interaccions orals en petit grup o en treball per parelles.− Resumir oralment el que han llegit.− Producció d’esquemes i/o dibuixos.− Elaboració d’un guió per a presentar el text davant d’un grup de companys, itransformació de l’estructura del text.− Activitats de treball cooperatiu per a aprendre dels altres i amb els altres, i, sobretot, per apropiciar situacions d’intercanvis i interaccions orals.− Parafrasejar oralment els enunciats de les activitats utilitzant les seues pròpies paraules.− Dramatitzacions.− Explicacions i informes orals.− Entrevistes.− Presentació de diapositives, dibuixos, fotografies, mapes, etc., perquè l’alumne,individualment o en grup, descriga, narre, explique, raone, justifique i valore el propòsit de lainformació que ofereixen aquests materials.− Enregistrament en vídeo de les exposicions orals dels alumnes, per a la projeccióposterior, que permetrà a l’alumne observar els aspectes millorables en el seu llenguatge corporal ien la prosòdia de la seua exposició.

b)Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i de la comunicació.

- Emprar fonts diferents per a buscar informació.


- Elaborar i fer publicitat de la informació pròpia derivada de la informació obtinguda per mitjà

130

dels mitjans tecnològics.

- Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per a transmetre informació diversa.




- Aplicar criteris ètics en l’ús de les tecnologies

c)Emprenedoria.

A més, es pararà esment al desenvolupament d’habilitats que estimulen l’adquisició i eldesenvolupament de l’esperit emprenedor, a partir d’aptituds com la creativitat, l’autonomia, lainiciativa, el treball en equip, la confiança en un mateix, la capacitat de comunicació, l’adaptabilitat,l’observació i l’anàlisi, la capacitat de síntesi, la visió emprenedora i el sentit crític. A aquest efecte,es proposaran activitats que ajuden a:

-Adquirir estratègies que ajuden a resoldre problemes: identificar les dades i interpretar-les,reconéixer quines dades falten per a poder resoldre el problema, identificar la pregunta i analitzarquè és el que se’ns pregunta.

-Desenvolupar exercicis de creativitat col·lectiva entre els alumnes que ajuden a resoldre unanecessitat quotidiana.

-Tenir iniciativa personal i prendre decisions des del seu esperit crític.

-Aprendre a equivocar-se i oferir les seues pròpies respostes.

-Treballar en equip, negociar, cooperar i construir acords.

-Desenvolupar habilitats cognitives (expressió i comunicació oral, escrita i plàstica; aplicació derecursos TIC a l’aula, etc.) i socials (comunicació; cooperació; capacitat de relació amb l’entorn;empatia; habilitats directives; capacitat de planificació; presa de decisions i assumpció deresponsabilitats; capacitat organitzativa, etc.)

131



- Ser constant en el treball superant les dificultats.



- Encomanar l’entusiasme pel que s?ha de fer i la confiança en la possibilitat d’aconseguir objectius.



- Configurar una visió de futur realista i ambiciosa.


- Optimitzar l’ús de recursos materials i personals per a la consecució d’objectius.


- Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques i els projectes.


d) Educació cívica i constitucional.

En l’apartat d’educació en valors, ja s’ha posat de manifest el compromís d’aquestaassignatura amb l’educació cívica i constitucional, basada en el coneixement i el respecte pelsvalors constitucionals de llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític, amb una atenció especial alsdrets i deures fonamentals: igualtat davant la llei, dret a la vida, llibertat religiosa i ideològica,

132

llibertat personal, llibertat d’expressió, dret de reunió, associació i participació, dret a l’educació, altreball, etc.

Podem vincular aquesta assignatura amb l’educació moral, cívica, per a la pau i per a laigualtat d’oportunitats entre sexes per mitjà del foment del desenvolupament d’actituds com ara:

• La tolerància intel·lectual per a acceptar i estar oberts a obres, opinions, interpretacions i punts devista diferents dels propis, assumint que la discrepància és necessària per a aconseguir solucionsmés riques i integradores.

• Crítica davant missatges que denoten una discriminació sexual, racial, social, etc.

• Disposició oberta a cercar part de l’explicació de successos actuals.

• Reconeixement dels assoliments aconseguits per la democràcia en la conquesta de la llibertat i elrespecte als drets humans.

• Valoració crítica dels prejudicis sexistes que hi ha en els nostres costums i recuperació i integraciódel patrimoni cultural protagonitzat per dones.

• Disposició oberta a cercar part de l’explicació de successos actuals en els seus antecedentshistòrics.

• Valoració dels drets humans com una conquesta històrica i rebuig de qualsevol forma de violaciód’aquests, així com de tot tipus de discriminació per raons d’edat, sexe, raça, nacionalitat i religió.

De la mateixa manera, es propiciarà el coneixement, la valoració i el respecte perl’organització territorial d’Estat en comunitats autònomes, així com la reflexió sobre els drets(igualtat de gènere, protecció de la família, drets dels menors i majors, dret a l’educació, a lesprestacions socials, dret de les persones amb discapacitat o minusvalidesa, etc.) i deures ciutadans(responsabilitat en l’ús dels recursos públics, compliment de les obligacions fiscals, participació enla vida civil, etc.).

Per la seua especial rellevància, també es prestarà particular atenció a la realitzaciód’activitats que potencien la igualtat efectiva entre homes i dones i ajuden a prevenir la violència degènere. És també d’una importància cabdal que els alumnes adquirisquen formació en prevenció iresolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social, basada en elsvalors que sustenten la llibertat, la justícia i la igualtat, i la prevenció del terrorisme i de qualsevoltipus de violència. En les sessions de classe, es durà a terme una presa de postura conscient per aeliminar els prejudicis en l’assignació dels rols de gènere, propiciant en tot moment un tractamentabsolutament igualitari entre xics i xiques. Així mateix, s’evitarà qualsevol actitud, comentari,comportament o contingut que comporte elements sexistes o es fonamente en estereotips quesuposen discriminació deguda a les diferents orientacions sexuals o a l’assignació sexista de rols i,en definitiva, s’adoptarà una postura decidida a favor de la prevenció de la violència de gènere, dela violència terrorista i de qualsevol forma de violència, racisme o xenofòbia.

La reflexió sobre la varietat lingüística en el nostre país és en realitat una reflexió sobre ladiferència, i la necessitat de respectar-la i imposar justícia, la qual cosa pot ser el fil argumental que

133

porte a la reflexió sobre els drets humans, des d’un punt de vista polític, econòmic i social.

Un altre objectiu relacionat amb l’anterior és la valoració positiva de la diversitat humana, afi d’impedir el sorgiment de conductes xenòfobes o intolerants. Es tracta de fomentar en elsalumnes la valoració positiva de la diversitat cultural del món, com a factor d’enriquiment personal.

També en l’apartat d’educació en valors s’ha comentat la incorporació d’elementscurriculars relacionats amb el desenvolupament sostenible i el medi ambient, i el seu compromísamb la col·laboració per a aconseguir un desenvolupament harmònic amb el medi natural.


L’avaluació de la pràctica docent ha d’enfocar-se almenys en relació amb moments del’exercici:

15 Programació.

16 Desenvolupament.

17 Avaluació.

Com a model, es proposa el següent exemple de fitxa d’autoavaluació de la pràctica docent:

MATÈRIA: CLASSE:

PROGRAMACIÓ

INDICADORS D’ÈXITPuntuacióde l’1 al

10Observacions

Els objectius didàctics s’han formulat enfunció dels estàndards d’aprenentatgeavaluables que concreten els criterisd’avaluació.

La selecció i temporització de continguts iactivitats s’han ajustat.

La programació ha facilitat la flexibilitat deles classes, per a ajustar-se a les necessitats iels interessos dels alumnes tant com s’hapogut.

Els criteris d’avaluació i qualificació hansigut clars i els alumnes es coneixien, i hanpermés fer un seguiment del seu progrés.

134

La programació s’ha fet en coordinació ambla resta del professorat.

DESENVOLUPAMENT


10Observacions

Abans d’iniciar una activitat, s’ha fet unaintroducció sobre el tema per a motivar elsalumnes i saber els seus coneixementsprevis.

Abans d’iniciar una activitat, s’ha exposat ijustificat el pla de treball (importància,utilitat, etc.), i s’ha informat els alumnessobre els criteris d’avaluació.

Els continguts i activitats s’han relacionatamb els interessos dels alumnes i s’hanconstruït sobre els seus coneixementsprevis.

S’ha oferit als alumnes un mapa conceptualdel tema perquè sempre estiguen orientatsen el procés d’aprenentatge.

Les activitats proposades han sigut variadesen la seua tipologia i tipus d’agrupament, ihan afavorit l’adquisició de lescompetències clau.

La distribució del temps a l’aula ésadequada.

S’han utilitzat recursos variats(audiovisuals, informàtics, etc.).

S’han facilitat estratègies per a comprovarque els alumnes entenen i que, si cal, sabendemanar aclariments.

S’han facilitat als alumnes estratègiesd’aprenentatge: lectura comprensiva, combuscar informació, com redactar i organitzarun treball, etc.

S’ha afavorit l’elaboració conjunta denormes de funcionament a l’aula.

135

Les activitats grupals han sigut suficients isignificatives.

L’ambient de la classe ha sigut adequat iproductiu.

S’ha proporcionat a l’alumne informaciósobre el seu progrés.

S’han proporcionat activitats alternativesquan l’objectiu no s’ha aconseguit enprimera instància.

Hi ha hagut coordinació amb altresprofessors.

AVALUACIÓ


10Observacions

S’ha fet una avaluació inicial per a ajustar laprogramació a la situació reald’aprenentatge.

S’han utilitzat de manera sistemàticadiferents procediments i instrumentsd’avaluació, que han permés avaluarcontinguts, procediments i actituds.

Els alumnes han disposat d’einesd’autocorreció, autoavaluació i coavaluació.

S’han proporcionat activitats i procedimentsper a recuperar la matèria als alumnes ambalguna avaluació suspesa o amb la matèriapendent del curs anterior o en l’avaluaciófinal ordinària.

Els criteris de qualificació proposats hansigut ajustats i rigorosos.

S’ha informat adequadament els pares sobreel procés d’avaluació: criteris dequalificació i promoció, etc.

A més, sempre resulta convenient escoltar també l’opinió dels usuaris. En aquest sentit, ésinteressant proporcionar als alumnes una via perquè puguen manifestar la seua opinió sobre alguns

136

aspectes fonamentals de l’assignatura. Per a això, pot utilitzar-se una sessió informal en la quals’intercanvien opinions, o bé passar una senzilla enquesta anònima perquè els alumnes puguenopinar amb total llibertat.

IES SANT VICENTPROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE 2n BATXILLERAT


1. INTRODUCCIÓ



137









138







139

2.OBJECTIUS

a)Objectius generals de l'etapa.

b)Objectius específics de l'àrea

OBJECTIUS GENERALSDE L’ÀREA

PRIMER CURS SEGON CURS

1. Comprendre diferentstipus de textos, orals iescrits, i les seuesdistintes estructuresformals, i, especialmenten l’àmbit acadèmic i enels mitjans decomunicació, posaratenció en els elementsdel context que encondicionen unaadequada interpretació

1.1. Comprendrediscursos orals del’àmbit literariatenent els elementsdel context deproducció i recepció.

1.2. Comprendrediscursos escrits del’àmbit literariatenent els elementsdel context deproducció i recepció.

1.1. Comprendre discursosorals i escrits socialmentsignificatius, propis del’àmbit acadèmic, delsdiscursos orientadors del’opinió i la conducta(mitjans de comunicació,àmbit institucional i àmbitpublicitari), aquells queregulen la vida social(àmbit administratiu) ipropis del discurs literari.

2. Expressar-se oralment iper escrit, especialmenten l’àmbit acadèmic,per mitjà de discursosadequats, coherents,cohesionats i correctes,sabent utilitzar i valorarla llengua oral i lallengua escrita com amitjans eficaços per a lacomunicacióinterpersonal,l’adquisició deconeixements nous, lacomprensió i anàlisi dela realitat il’organització racionalde l’acció.

2.1. Produir textos oralsi escrits amb intencióliterària fent ús, encada cas, de lavarietat lingüísticaadequada al projectecreatiu.

2.1. Produir textos orals iescrits propis de l’àmbitacadèmic, periodístic,publicitari i administratiu,utilitzant les normeslingüístiques isociocomunicativesadequadament.

3. Conéixer la realitatplurilingüe ipluricultural del mónactual, especialment dela ComunitatValenciana, de l’Estatespanyol i d’Europa idels estats americanscastellanoparlants,valorant la diversitat

3.1. Conéixer i valorar larealitat pluridialectalde l’àmbit lingüísticpropi.

3.2. Conéixer elsdiferents momentshistòrics que hancondicionat laconfiguració interna iexterna de la llengua i

3.1. Conéixer i valorar larealitat pluridialectal del’àmbit lingüístic propi.

3.2. Conéixer i valorar larealitat plurilingüe del’Estat espanyol amb lafinalitat de superarprejudicis relatius a lesllengües i evitar actitudsdiscriminatòries envers els

140

lingüística com amanifestació de lanaturalesa social de lesllengües i afavorint unaactitud respectuosa capa totes les llengües i elsseus parlants, coneixentels distints orígens ihistòries, i valorantespecialment, laimportància de lanormalització delvalencià per aaconseguir la seua plenaincorporació en tots elsàmbits d’ús.

les seuesmanifestacionsliteràries.

3.3 Valorar laimportància de lanormalització delvalencià com asímbol d’identitatcultural i mitjà per aentendre la realitat iper a accedir alpatrimoni culturalpropi.

seus parlants.3.3. Respectar la diversitat

plurilingüe i pluricultural. 3.4 Conéixer els diferents

moments històrics que hancondicionat laconfiguració interna iexterna de la llengua.

3.5 Valorar la importància dela normalització delvalencià com a símbold’identitat cultural i mitjàper a entendre la realitat iper a accedir al patrimonicultural propi.

4. Adquirir unsconeixementsgramaticals,sociolingüístics idiscursius per a serutilitzats en lacomprensió, l’anàlisi i elcomentari de textos i enla planificació, lacomposició i la correccióde les pròpiesproduccions.

4.1. Sistematitzar elconeixement reflexiude l’estructura internade la llengua i de lesseues condicions d’úsen funció delsdiscursos relacionatsamb l’àmbit literari.

4.2. Aplicar aquestareflexió lingüística ala producció de textosrelacionats ambl’àmbit literari.

4.1. Ampliar i sistematitzar elconeixement reflexiu del’estructura interna de lallengua i de les seuescondicions d’ús en funciódels diferents tipus detextos objecte d’estudid’aquest curs.

4.2. Aplicar aquesta reflexiólingüística a la produccióde textos propisrelacionats amb els àmbitsacadèmic, el propi delsmitjans de comunicació –periodístic i publicitari– il’administratiu.

5. Analitzar críticamentels discursosorientadors de l’opinió iels discursos reguladorsde la vida social, ivalorar la importànciade l’apropament alsdiscursos per alconeixement de larealitat.

5.1. Analitzarcríticament discursosprocedents de l’àmbitliterari.

5.2. Analitzarcríticament els tòpicsliteraris universals.

5.1. Analitzar críticamentdiscursos procedents del’àmbit dels mitjans decomunicació: notícia,editorial, article d’opinió,cròniques, reportatges,publicitat…

5.2. Analitzar críticamentdiscursos propis de l’àmbitadministratiu, tant elsprocedents del’administració com elsproduïts pels ciutadans:lleis, Decrets, instàncies,resolucions, reglaments…

5.3. Valorar la importànciadel coneixement dels dostipus de discursos

141

esmentats.5.4. Valorar la importància

d’assolir la capacitatcrítica suficient davantd’aquests discursos per ainterpretar adequadamentla realitat.

6. Utilitzar adequadamentla llengua com ainstrument per al’adquisició deconeixements nous i pera produir i interpretartextos propis de l’àmbitacadèmic, obtenint,interpretant i valorantinformacions dediferents tipus iprocedències, sent capaçd’emprar tècniques debusca, elaboració ipresentació de lainformació, utilitzant,amb autonomia i esperitcrític, mitjanstradicionals i les novestecnologies.

6.1. Fer serviradequadament lallengua com ainstrument per al’adquisició de nousconeixements,especialment elsreferits a l’àmbitliterari.

6.2. Produir i interpretartextos orals i escritsrelacionats ambl’àmbit literari: críticaliterària, comentari detextos literaris,recensions,ressenyes…

6.3. Emprar tècniques derecerca i tractamentde la informació, tanttradicionals comprocedents de lesnoves tecnologies.

6.1. Fer servir adequadamentla llengua com ainstrument per al’adquisició de nousconeixements.

6.2. Interpretar textos orals iescrits propis de l’àmbitacadèmic.

6.3. Produir textos orals iescrits propis de l’àmbitacadèmic: planificar i dur aterme treballs monogràficsorals o escrits; emprarprocediments per a obtenir,emmagatzemar ireformular informació;elaborar esquemes, resums,recensions, comentariscrítics de textos…

7. Interpretar i valorarcríticament les obresliteràries a partir delconeixement de les seuesformes convencionalsespecífiques (gèneres,procediments retòrics,etc.) i de la informaciópertinent sobre elcontexthistoricocultural deproducció, així comsobre les condicionsactuals de recepció, idels trets identificadorsdels grans períodes envalencià i castellà, aixícom d’obres i autorssignificatius, utilitzantde manera crítica les

7.1. Conéixer lescaracterístiques delsdiferents gèneresliteraris.

7.2. Conéixer elsprocediments retòricsi altres recursosd’anàlisi literàriapresents en el discursliterari.

7.3. Conéixer lainformació pertinentsobre el contexthistoricocultural deproducció i recepcióde les obres literàries.

7.4. Reflexionar sobreles condicions actualsde recepció de lesobres literàries.

7.1. Conéixer lescaracterístiques peculiarsdel discurs assagístic.

7.2. Reflexionar sobre lescondicions actuals derecepció dels textosassagístics.

7.3. Interpretar i valorarcríticament els textospropis del discursassagístic a partir delsconeixements adquiritssuara esmentats.

7.4. Conéixer els tretsdefinidors dels gransperíodes de la nostraliteratura al llarg del segleXX: modernisme,noucentisme,avantguardes, període de

142

fonts bibliogràfiques idocumentals adequadesper al seu estudi.

7.5. Interpretar i valorarcríticament les obresliteràries.

7.6 Conéixer els tretsidentificadors delsgrans períodes de lanostra literatura desdels inicis fins elsegle XIX.

7.7 Conéixer els autors iles obres méssignificatives de cadaperíode

7.8 Utilitzar les fontsbibliogràfiques idocumentals sobreperíodes, autors iobres amb la finalitatd’ampliar lainformació literàriaadequada alsobjectius del curs id’augmentar lacapacitat crítica.

7.9 Gaudir de la lecturadels grans autors iobres del segle XX.

postguerra i literaturaactual.

7.5 Utilitzar de manera críticales fonts bibliogràfiques idocumentals per tald’ampliar la informaciósobre autors i obres mésrellevants del gènere.

8. Llegir i valorar les obresliteràries com a manerad’enriquiment i detrobar plaer, com amanifestacions de lasensibilitat artística del’ésser humà i com aexpressió de la identitatcultural dels pobles,apreciant el que el textliterari té derepresentació iinterpretació del món

8.1. Valorar les obresliteràries com a mitjàd’aprofundimentintel·lectual i com aaproximació amúltiplesperspectivesd’observació irecreació de larealitat.

8.2. Valorar les obresliteràries com adiscursospotenciadors de lasensibilitat i com afactor, alhora,d’enriquimentpersonal.

8.3. Valorarpositivament lesobres literàriesproduïdes en la nostrallengua com a

8.1. Llegir i valorar les obresliteràries com a mitjàd’enriquiment personal:mitjà d’aprofundimentintel·lectual id’aproximació a múltiplesperspectives d’observacióde la realitat.

8.2. Llegir i valorar les obresliteràries com a discursospotenciadors de lasensibilitat artística.

8.3. Llegir i valorarpositivament les obresliteràries produïdes en lanostra llengua com apatrimoni cultural propi icom a símbol d’identitatcol·lectiva.

143

patrimoni culturalpropi i com a símbold’identitat col·lectiva.

9. Analitzar críticament elsusos socials de lesllengües i evitar, en lesproduccions pròpies,aquells que manifestenactitudsdiscriminatòries od’abús de poder, evitantestereotips lingüísticsque suposen judicis devalor o prejudicis.

9.1. Analitzarcríticament, i evitaren les pròpiesproduccions, els usosde la llengua quemanifesten actitudsdiscriminatòries od’abús de poder enrelació amb el gèneresocial, amb la llenguaque es parla o ambgrups socialsmarginats en el nostreentorn.

9.1. Analitzar críticament, ievitar en les pròpiesproduccions, els usos de lallengua que manifestenactituds discriminatòries od’abús de poder en relacióamb el gènere social, ambla llengua que es parla oamb grups socialsmarginats en el nostreentorn.

4.CONTINGUTS,ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ.

D’acord amb els objectius fixats per a l’ensenyança i l’aprenentatge de la llengua i literatura enel batxillerat, s’estableixen tres tipus de continguts:

*a) Procediments que es refereixen a destreses per a la producció i interpretació del discurs, aixícom per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la sistematització i aplicaciódels coneixements gramaticals i literaris.

*b)Conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre les unitats lingüístiques i el seufuncionament en el discurs, sobre la variació en la llengua i en els usos, i sobre lesconvencions del discurs literari i els seus contextos de producció i recepció.

*c) Actituds afavoridores de la normalització de l’ús del valencià, d’un comportament lingüísticno discriminador i, en general, de la interacció comunicativa satisfactòria. Aquests tres tipusde continguts recorren els quatre nuclis següents:1. ESTUDI DEL DISCURS2. ESTUDI DE LA LLENGUA3. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ4. EL DISCURS LITERARI

La interrelació dels continguts és un factor que s’haurà de tindre en compte en la seuaseqüenciació al llarg d’aquesta etapa educativa, en l’elaboració de materials didàctics, en laplanificació de les activitats i tasques per a l’aula i en l’avaluació dels processos d’ensenyança iaprenentatge.

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II1. Estudi del discurs

Els continguts que corresponen a aquest nucli són:Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre de textos de caràcter expositiu iargumentatiu, procedents de l’àmbit acadèmic.Composició de textos expositius orals i escrits propis de l’àmbit acadèmic, a partir de models,atenent les condicions de la situació i utilitzant adequadament els esquemes textuals.Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre dels textos periodístics i

144

publicitaris.Composició de textos periodístics, prenent com a model els textos analitzats.

2. Estudi de la LlenguaEls continguts que corresponen a aquest nucli són:Reconeixement i ús de connectors, marcadors (conjuncions, adverbis, locucions conjuntives,prepositives o adverbials i expressions de funció adverbial) i procediments anafòrics quecontribueixen a la cohesió del text.Coneixement de les relacions que s’estableixen entre les formes verbals com a procedimentsde cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels temps verbals.Reconeixement i anàlisi de les relacions semàntiques entre les paraules en relació amb lacoherència dels textos i de la seua adequació al context, amb especial atenció als contextosacadèmics i socials.Valoració de la importància de les terminologies dels distints coneixements acadèmics.Coneixement i ús reflexiu de les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques, apreciant-ne el valor social.Reconeixement i ús de procediments lingüístics i paralingüístics d’inclusió del discurs d’altresen els propis.Aplicació reflexiva d’estratègies d’autocorrecció i autoavaluació per a progressar enl’aprenentatge autònom de la llengua.

3. Tractament de la informacióEls continguts que corresponen a aquest nucli són:Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport paper com digital, i estimaper la necessitat social de cenyir-se a les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.

4. El discurs literariEls continguts que corresponen a aquest nucli són:Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació itransmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, deconeixement d’altres mons, temps i cultures.Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments representatius de lesdistintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes literàriescaracterístiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i de l’evolució en lamanera de tractar-los.Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir dels models llegits i comentats.Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de biblioteques virtuals.Les formes narratives des del Modernisme fins a l’actualitat. Martí Domínguez i Enric Valor.La poesia des del segle XX fins a l’actualitat. Carles Salvador, Xavier Casp, Vicent AndrésEstellés i María Beneyto.Evolució de les formes dramàtiques durant el segle XX fins als nostres dies.L’assaig i el periodisme. Des dels orígens fins a l’actualitat. Joan Fuster.”

5.UNITATS DIDÀCTIQUES.

a) Organitzaciñó de les unitats didàctiques.

OBJECTIUS GENERALS

145

PARLAR, ESCOLTAR, LLEGIR I ESCRIURE

En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:1. Entendre l’aprenentatge lingüístic com a activitat humana complexa.2. Analitzar les habilitats comunicatives de comprendre, de parlar i conversar, de llegir i

d’escriure com a capacitats humanes vinculades a l’aprenentatge lingüístic i aldesenvolupament d’una competència comunicativa plena.

3. Conéixer les activitats de comprensió i de producció oral i escrita com a eines que ajuden aentendre la societat del nostre entorn.

4. Caracteritzar el text com a unitat comunicativa bàsica.5. Explicar les diferències entre la comunicació oral i l’escrita.6. Identificar i caracteritzar els diversos tipus de textos.7. Identificar les propietats textuals bàsiques: adequació, coherència i cohesió.8. Conéixer els aspectes artístics i sobretot literaris relacionats amb el Noucentisme i el

Modernisme.9. Conéixer els fets històrics, socials i culturals que contextualitzen el període literari del

Modernisme i del Noucentisme.10. Explicar les característiques i les tendències que defineixen els moviments modernista

i noucentista.11. Conéixer els autors i les obres més representatives del Modernisme i del Noucentisme.12. Explicar les conseqüències sociolingüístiques del procés d’estandardització d’una

llengua.13. Fer servir amb propietat termes bàsics per a l’anàlisi de la realitat sociolingüística com

ara estandardització, codificació i normativització.14. Caracteritzar el procés d’estandardització lingüística seguit entre nosaltres.15. Entendre la normativització com a tasca en procés constant, en la mesura que la norma

lingüística ha de donar resposta a les necessitats dels parlants.16. Discriminar auditivament i articular les vocals obertes i les tancades.17. Aplicar els procediments bàsics de formació de mots: la derivació i la composició.18. Conéixer els tipus de sintagmes i els formants.19. Utilitzar correctament el vocabulari relacionat amb el camp semàntic del paisatge.20. Distingir els usos i les precisions semàntiques dels verbs trencar o rompre, esguellar o

esquinçar, espatlar, esmicolar i desbaratar.

CONSTRUCCIÓ DEL SENTIT

OBJECTIUS GENERALS

En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:1. Entendre el llenguatge com a instrument per al coneixement del món.2. Desenvolupar la capacitat d’observar i interpretar obres d’art (pintura, escultura, text, etc.)

146

tenint en compte la influència de l’experiència cultural sobre la representació que cadasocietat construeix del món i com aqueixa experiència es reflecteix en la llengua.

3. Analitzar els aspectes que conformen la coherència d’un text: enunciació del tema, títol, tesi,finalitat comunicativa, paràgraf, resum, estructura externa i interna en textos donats.

4. Identificar els cinc tipus d’estructures textuals: expositiva, argumentativa, narrativa,descriptiva i instructiva o direccional.

5. Fer resums de textos.6. Realitzar una exposició oral sobre els continguts literaris de la unitat (les trajectòries personals

i literàries d’alguns autors avantguardistes...) tenint en compte l’estructura de textosexpositius, així com les pauses i les modulacions de la línia melòdica que caracteritzenl’oralitat del discurs.

7. Conéixer els principals ismes del moviment avantguardista i les seues manifestacionsartístiques en pintura, cinema i literatura.

8. Produir textos literaris de caràcter avantguardista.9. Conéixer els autors i les obres més representatives de l’Avantguardisme en poesia, narrativa i

teatre.10. Desenvolupar la imaginació tot creant textos narratius relacionats amb retalls

de les experiències personals en primera persona.

11. Explicar les conseqüències sociolingüístiques del procés de normativització id’estandardització d’una llengua.

12. Fer servir amb propietat termes bàsics per a l’anàlisi de la realitatsociolingüística com ara: estandardització, codificació, normativització, etc.

13. Caracteritzar el procés d’estandardització lingüística seguit entre nosaltres (desdels primers precedents s. XV fins a l’actualitat).

14. Conéixer les aportacions dels diversos autors al procés de codificació, amb atencióespecial a l’obra de Pompeu Fabra i dels gramàtics valencians (Carles Salvador, ManuelSanchis Guarner i Enric Valor).

15. Analitzar la realitat sociolingüística d’un període històric concret a partir dedocuments textuals concrets.

16. Discriminar auditivament i pronunciar vocals tòniques obertes: [E] i [O] enmots donats i en textos relacionats amb la unitat.

17. Aplicar la normativa ortogràfica de l’accentuació en mots amb vocals tòniquesobertes.

18. Identificar els diferents tipus de diftong creixent i decreixent, així com l’hiattot realitzant el còmput sil·làbic de paraules.

19. Conéixer i aplicar la normativa ortogràfica de la dièresi.20. Identificar i escriure correctament els quantificadors numerals, quantitatius i

indefinits en contextos donats.21. Identificar la funció de sintagmes diversos tot substituint-los pels pronoms

febles corresponents i aplicant correctament la normativa de l’apòstrof i del guionet.22. Identificar els diferents tipus d’oracions predicatives tot analitzant els

constituents bàsics (subjecte, predicat).23. Reconéixer els diferents tipus d’oracions segons la modalitat (asseveratives,

interrogatives, exclamatives...)

147

24. Ampliar el vocabulari mitjançant la sinonímia i l’antonímia.25. Classificar i organitzar el camp semàntic corresponent a les fruites i a les

verdures.26. Aplicar els conceptes d’hipònim, hiperònim i geosinònim en el camp semàntic

relacionat amb les fruites i les verdures.27. Conéixer frases fetes i modismes relacionats amb el camp semàntic de les

fruites i de les verdures.

CONSTRUCCIÓ DEL SENTIT (i II)

OBJECTIUS GENERALS

En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:1. Analitzar els aspectes que conformen la coherència d’un text.2. Analitzar la progressió temàtica d’un text.3. Analitzar l’organització de la informació en textos de tipologia diversa.4. Analitzar la isotopia d’un text.5. Resumir un text.6. Analitzar el context social i polític en què es va trobar la literatura escrita en la nostra llengua

durant la dictadura franquista, a conseqüència de la repressió i de la prohibició a què van sersotmeses les llengües i les cultures no castellanes.

7. Conéixer la situació de la narrativa en la nostra llengua durant la postguerra.8. Conéixer el panorama literari i, específicament, narratiu de la Postguerra fins al 1975.9. Conéixer l’obra de Mercè Rodoreda i d’Enric Valor, com a representants de la narrativa

d’aqueix període.10. Analitzar l’obra narrativa de Mercè Rodoreda: circumstàncies personals, obra escrita,

característiques del seu estil narratiu…11. Explicar el procés de minorització lingüística lligat a la situació de llengües en

contacte.12. Fer servir amb propietat termes bàsics per a l’anàlisi de la realitat sociolingüística com

ara: bilingüisme (social i territorial), diglòssia, prejudici lingüístic, normes d’ús social,transculturació o aculturació, drets lingüístics, cooficialitat, lleialtat lingüística, àmbits d’ús,etc.

13. Analitzar situacions comunicatives quotidianes i contemporànies des d’unaperspectiva sociolingüística.

14. Explicar el concepte de planificació lingüística i aplicar-lo al disseny d’estratègies de

148

redreçament de l’ús social de llengües minoritzades.15. Analitzar el present i les necessitats de futur de la nostra llengua, especialment en les

comarques valencianes.16. Discriminar auditivament i articular les consonants oclusives i el parell [v] i [b].17. Fer servir correctament les preposicions, específicament en el contextos de

complement de règim que demanen canvi o caiguda de preposició.18. Aplicar el concepte d’oració composta, concretament en la distició d’oracions

juxtaposades i coordinades.19. Aplicar criteris de correcció lingüística en la distinció de barbarismes lèxics.20. Aplicar els conceptes de sinonímia, polisèmia i homonímia.

VARIETATS MANERES DE DIR (I)

OBJECTIUS GENERALS

En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:1. Entendre la capacitat comunicativa dels parlants com a tria constant entre el repertori de

possibilitats expressives que forneix el sistema lingüístic. 2. Adequar la competència a les necessitats i al context comunicatiu.3. Conéixer i aplicar els factors que condicionen la nostra manera d’expressar-nos.4. Distingir els conceptes de correcció i d’adequació.5. Conéixer i aplicar la relació que hi ha entre comprensió i producció d’un text i el coneixement

enciclopèdic.6. Ser conscients de la variació lingüística en el propi ús. 7. Conéixer les tendències poètiques i els escriptors que van marcar el període de la postguerra. 8. Comprendre i analitzar textos poètics d’estètica simbolista avantguardista i realista.9. Comprendre les diferències que hi ha entre l’estètica simbolista i la poesia influïda pel corrent

del realisme històric (Vicent Andrés Estellés).10. Conéixer l’obra de Salvador Espriu, Joan Brossa i Vicent Andrés Estellés.11. Conéixer i valorar positivament la diversitat lingüística d’Espanya.12. Analitzar i valorar des d’una òptica sociolingüística el desigual reconeixement legal de

les diverses llengües parlades a Espanya.13. Analitzar les propietats dels sons vibrants i nasals.14. Aplicar les normes ortogràfiques dels sons vibrants i nasals.15. Pronunciar correctament els sons nasals a final de mot.16. Utilitzar les preposicions a, per i per a, fins i fins a i com i com a segons els valors i

les funcions que tinguen.17. Analitzar els tipus d’oracions subordinades substantives.18. Conéixer els orígens del nostre lèxic, concretament del procedent del contacte amb

l’àrab, el castellà i l’aragonés.19. Utilitzar correctament els doblets lèxics del tipus doblar/doblegar, nombre/número,

149

bossa/borsa, etc.20. Analitzar el vocabulari relacionat amb la manera de ser de les persones.

VARIETATS MANERES DE DIR (i II)

OBJECTIUS GENERALS

En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:1. Valorar la llengua com a producte social sotmés a un procés de reelaboració constant, derivat

de les necessitats del grup humà.2. Explicar la llengua com a instrument comunicatiu i cognitiu, estratificador i cohesionador

social, i de transmissió d’una tradició cultural.3. Entendre la capacitat comunicativa dels parlants com a tria constant entre el repertori de

possibilitats expressives que forneix el sistema lingüístic.4. Adequar la competència a les necessitats i al context comunicatiu.5. Distingir els conceptes de correcció i d’adequació.6. Classificar les manifestacions de la variació lingüística segons les coordenades geogràfica,

diacrònica, social i individual.7. Caracteritzar l’estàndard com a varietat comuna compartida i com a model de referència d’ús.8. Identificar els factors que condicionen la variació diafàsica o per registres.9. Identificar les veus que participen en una situació comunicativa i conéixer el concepte de

polifonia.10.Saber i aplicar el concepte de discurs reportat i la intertextualitat.11.Conéixer la situació de l’assaig i el teatre durant l’etapa de la postguerra.12.Valorar i conéixer l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.13.Valorar l’obra assagística de Joan Fuster com un dels representants més importants de la

literatura d’idees durant el període de la postguerra.14.Manifestar una actitud d’acceptació i de comprensió de la diversitat lingüística com a mostra

de la diversitat humana: com a producte de les respostes adaptatives que cada cultura haproduït.

15.Conéixer les propostes de classificació de les diverses famílies lingüístiques i situar-hi lallengua catalana.

16.Conéixer les relacions de parentiu que lliguen les llengües indoeuropees i, dins aquestes, lesromàniques.

17.Conéixer la diversitat lingüística mundial i europea.18.Analitzar els vincles que han lligat històricament l’exercici del poder econòmic i polític amb

la difusió de les llengües.19.Practicar la pronúncia de les consonants alveolars fricatives [s] i [z] i africades [tz] i [dz].20.Conéixer la conjugació verbal irregular i els usos de l’imperatiu.21.Conéixer les oracions subordinades adjectives i diferenciar les especificatives de les

explicatives.22. Reconéixer el fenomen de la interferència lingüística i eliminar barbarismes.

150

LA COHESIÓ I LA COMUNICACIÓ (I)

OBJECTIUS GENERALS

En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:

1. Entendre la importància de la propietat de la cohesió en la significació dels textos. 2. Analitzar i fer servir en contextos comunicatius elements que conformen la cohesió textual

com són els mecanismes de referència (sintacticosemàntics i lèxics), la connexió, la modalitatoracional i la modalització i la impersonalització.

3. Conéixer les tendències literàries més actuals en teatre i en poesia.4. Explicar les característiques que defineixen la poesia des dels anys 70 fins a l’actualitat.5. Reconéixer la voluntat innovadora i la varietat de la literatura d’aquests darrers anys.6. Analitzar l’estil i les característiques de l’obra Miquel Martí i Pol.7. Conéixer l’embranzida viscuda pel panorama teatral: grups i tendències més avantguardistes.8. Analitzar i conéixer l’obra de Josep Maria Benet i Jornet i la seua vinculació amb el món

audiovisual.9. Distingir els conceptes de variació i canvi lingüístic.10. Identificar els canvis lingüístics en els diversos nivells del sistema (fònic, lèxic i

morfosintàctic) al llarg del temps.12. Valorar la variació i el canvi lingüístic com a respostes adaptatives a les necessitats

dels parlants. 13. Identificar i reproduir adequadament mots que continguen les consonants laterals o

líquides [l], [l:] i [].14. Fer servir les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi).15. Analitzar els tipus d’oracions subordinades adverbials circumstancials (de temps, de

lloc i de manera o mode).16. Aprendre i fer servir una part del lèxic i la fraseologia relacionada amb el camp

semàntic de la mar i del món mariner.

LA COHESIÓ I LA COMUNICACIÓ (i II)

OBJECTIUS GENERALS

151

En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:1. Conéixer els aspectes treballats en aquesta unitat vinculats amb la cohesió (i II),

concretament, els procediments de condensació i d’ampliació de la informació, i els tempsverbals.

2. Identificar els procediments d’ampliació i condensació de la informació en un text.3. Valorar la manera com es redacta o verbalitza la condensació i l’ampliació de la informació en

funció del context comunicatiu i el tipus de text.4. Reconéixer i analitzar els temps verbals díctics i anafòrics d’un text.5. Valorar l’ús predominant dels temps verbals absoluts o relatius depenent del tipus de text.6. Conéixer els factors externs o interns que causen canvis lingüístics en una llengua.7. Valorar la relació entre la minorització d’una llengua i el fenomen de canvi lingüístic.8. Distingir entre el concepte de barbarisme i el de préstec o manlleu.9. Fer servir amb propietat termes bàsics per a l’anàlisi de la realitat sociolingüística com ara:

llengües en contacte, canvi lingüístic, minorització, substitució lingüística, préstec o manlleu,analogia, interferència lingüística, planificació lingüística.

10. Explicar el concepte de planificació lingüística i aplicar-lo al disseny d’estratègies deredreçament de l’ús social de llengües minoritzades.

11. Conéixer les característiques de l’època de la postmodernitat i els principals fetshistòrics ocorreguts d’ençà de la dècada del 70.

12. Conéixer les tendències literàries més actuals en narrativa i assaig.13. Explicar les característiques que defineixen la narrativa i l’assaig des dels anys 70 fins

a l’actualitat.14. Reconéixer la voluntat innovadora i la varietat de la literatura d’aquests darrers anys.15. Analitzar l’estil i les característiques de l’obra de Quim Monzó.16. Explicar les característiques que defineixen l’assaig des del anys 70 fins a l’actualitat.17. Analitzar l’estil i les característiques de l’obra de assagística de Joan Francesc Mira.18. Explicar la funció de la terminologia en la planificació lingüística, especialment dins

una situació de llengües en contacte i de minorització lingüística.19. Valorar la importància de la creació de centres de producció i de difusió terminològica

perquè la llengua minoritzada puga ampliar els àmbits d’ús.20. Conéixer les perífrasis verbals modals i aspectuals.21. Distingir les perífrasis verbals d’obligació, les de probabilitat, les d’imminència i les

de continuïtat o reiteració i fer-les servir en contextos donats.22. Conéixer els connectors de les oracions subordinades adverbials no circumstancials o

interordinades.23. Analitzar els tipus de subordinades adverbials no circumstancials en un context donat.24. Utilitzar amb propietat els connectors adverbials no circumstancials en funció del tipus

d’oració subordinada.25. Discriminar entre els sons palatal fricatiu sord, palatal fricatiu sonor, palatal africat

sord i palatal africat sonor i pronunciar correctament aquests sons.

b) Distribució temporal de les unitats didàctiques.

152

1ª AVALUACIÓ39 LITERATURA

39.1 El context sociopolític de la postguerra fins als anys 70 i la producció narrativa de l’època.

39.2 L’obra literària d’Enric Valor.39.3 La producció literària de Mercè Rodoreda i la novel·la psicològica.39.4 La narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat.39.5 La narrativa curta de Quim Monzó i la societat contemporània.

40 COMUNICACIÓc) El món fet amb paraules.d) Coherència i sentit del texte) Estructura externa i estructura interna. Tipus de text.

41 SOCIOLINGÜÍSTICA− El procés d’estandardització i de normativització.− El present de l’ús social de la llengua.

42 PARAULES• Pronúncia dels sons vocàlics.• Pronúncia de les consonants oclusives i [v] i [b].• Morfologia. Formació de mots. Quantificadors. Preposicions (canvi i caiguda).• Sintaxi. Sintagmes i combinacions. Combinació de pronoms febles. Oració simple i

oració composta (juxtaposició i coordinació).• Lèxic. Els camps semàntics. Fraseologia. Sinonímia i antonímia. Barbarismes.

Polisèmia i homonímia.2ª AVALUACIÓ 1. LITERATURA40. La poesia des de la postguerra fins a finals dels anys 70.41. Les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.42. Les característiques més importants de la producció poètica de salvador Espriu.43. Les característiques bàsiques de la poesia actual.44. La poesia de Miquel Martí i Pol i el seu ressò social.45. La renovació teatral des de la postguerra fins als anys 70.46. L’obra teatral de Manuel de Pedrolo. 2. COMUNICACIÓ

− Variació lingüística i adequació. Varietats lingüístiques. L’estàndard.− Les veus del discurs.

3. SOCIOLINGÚÍSTICA− La diversitat lingüística a Espanya i a Europa.

4. PARAULES− Pronúncia de les consonants vibrants, nasals, alveolars fricatives i africades.− Morfologia. Preposicions fins a, com a, per a. Conjugació verbal irregular. Usos de

l’imperatiu. − Sintaxi. Oracions subordinades substantives. Subordinades adjectives.− Lèxic. Etimologia. La interferència lingüística.

3ª AVALUACIÓ 1. LITERATURA14. Les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.15. L’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.16. La repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.

153

17. L’assaig de Joan Francesc Mira i la nostra realitat contemporània.- COMUNICACIÓ

28 La cohesió textual.15. Mecanismes de referència exofòrics i endofòrics.16. La connexió.17. La modalitat oracional.18. La modalització i la impersonalitat.19. Condensació i ampliació d’informació.20. Els temps verbals.- SOCIOLINGÚÍSTICAcc) El canvi lingúístic i els neologismes.- PARAULESdd) Pronúncia de les consonants laterals i palatalsee) Morfologia. Infinitiu, gerundi i participi. Perífrasis verbals.ff) Sintaxi. Les oracions subordinades adverbials.gg) Lèxic. Fraseologia. Terminologia.




bbb) Coneixements implícits sobre el funcionament del codi lingüístic.ccc) Habilitats d’anàlisi i de comprensió de textos, frases, sintagmes i mots.ddd) Habilitats i destreses d’expressió oral i escrita.eee) Valoracions i prejudicis sobre la llengua i la literatura.fff) Coneixements sobre la situació en què es donen els missatges lingüístics.ggg) Consciència de la relació entre llengua i comunicació, etc.

Partint d’aquests esquemes previs, cal plantejar l’ensenyament-aprenentatge de la llenguad’acord amb un enfocament comunicatiu, és a dir, s’han de relacionar els mecanismes de la llenguaamb les condicions de producció i recepció de missatges. Per tant, caldrà tenir en compte:

a) L’apropiació dels paràmetres del context comunicatiu, tant físics (parlant, interlocutors, lloc itemps de l’enunciació) com socioinstitucionals, susceptibles de deixar empremta en l’enunciat,així com l’apropiació de les regles sociocomunicatives mitjançant les quals s’adequa el discursal context.

b) El coneixement i l’ús reflexiu del codi lingüístic, oral o escrit, pel que fa tant al pla oracional(regles morfosintàctiques i lexicosemàntiques) com al discurs (esquemes globals dels diferentstipus de textos i procediments de cohesió).

c) El desenvolupament d’actituds com la valoració de qualsevol llengua com a mitjà d’identitatcultural i de comunicació, la consideració de qualsevol llengua com a conjunt de varietats d’úsi la valoració i respecte d’aquestes varietats d’acord amb els paràmetres situacionals a quèresponen.


154




Les activitats i estratègies d’aprenentage i ensenyança es basen en els principis d’intervencióeducativa d’orientació constructivista i té com a element clau l’aprenentatge significatiu, un factorper a promoure la millora del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Fer un aprenentatge significatiu suposa establir una relació entre allò que s’aprén i algunelement ja existent en l’estructura cognitiva de l’individu i que és rellevant respecte al nou materialobjecte d’aprenentatge.

Segons la concepció constructivista de l’aprenentatge escolar, és l’alumne qui construeix elspropis esquemes de coneixement. Ara bé, perquè l’aprenentatge d’un contingut nou siga significatiu,cal que l’alumne relacione aquest contingut amb els conceptes que ja posseeix i les experiènciesprèvies. L’atribució de significat donada al material que és objecte d’aprenentatge té lloc a mesura quel’alumne va relacionant allò que aprén amb allò que ja sap i d’aquesta manera va construint,modificant i reelaborant els seus esquemes de coneixements.

Els avantatges inherents a l’aprenentatge significatiu, els podríem resumir de la manerasegüent:

hhh) El coneixement que s’obté significativament és retingut durant un període més llarg detemps, és a dir, es fixa de manera més estable en l’estructura cognitiva de l’alumne.

iii) La informació que s’assimila significativament augmenta la capacitat d’aprendre altresconceptes que hi estan relacionats i en facilita l’aprenentatge.

jjj) La informació apresa, encara que s’oblide amb el temps, ja ha enriquit l’estructuracognitiva, perquè ha provocat l’ampliació, la diferenciació i la reestructuració de les idees rellevantsde l’alumne.

Per això, allò que de veritat interessa en l’acció docent del professorat és que l’aprenentatgeque els alumnes i les alumnes facen siga el més significatiu possible.


kkk) L’assimilació activa del contingut de l’aprenentatge. És a dir, perquè el discent assimileels nous coneixements, cal que faça una activitat intensa per a establir relacions entre els nousconeixements i els ja existents en la seua estructura cognitiva.

lll) La construcció de nous coneixements i la modificació dels que ja posseeix.mmm) La diferenciació progressiva dels continguts que va aprenent. A mesura que l’aprenentatge

es porta a terme, es produeix el desenvolupament i la reelaboració dels significats, ja que lainformació adquirida és modificada i, alhora, modifica els conceptes amb els quals es relaciona.Aquest desenvolupament es facilita quan les idees més generals es presenten primer i es deixa per adesprés la diferenciació progressiva.

155

nnn) La reconciliació integradora dels continguts d’aprenentatge. Quan dos significatsconceptuals es presenten com a contradictoris, l’alumne/a experimenta un desequilibri cognitiu queel professor o la professora ha d’ajudar a superar.


Aquest nou enfocament del procés d’ensenyament-aprenentatge haurà de modificar necessàriament lafunció del docent. La seua tasca no consistirà ja a transmetre coneixement, sinó a:

ooo) Descobrir els coneixements previs i els estadis evolutius de l’alumnat per a enfocar elsblocs temàtics des d’aquesta realitat.

ppp) Ser capaç de suscitar el conflicte cognitiu que provoque en l’estudiant la necessitat demodificar els esquemes mentals amb què es representava el món.

qqq) Ser capaç de proporcionar a l’alumnat un nou material d’informació que l’ajude areequilibrar aquests esquemes mentals que ell, intencionadament, ha tractat que entraren enconflicte.

El que acabem de dir significa que el professorat ha de conéixer i saber utilitzar,adequadament, no sols l’estructura lògica dels blocs temàtics, sinó també l’estructura psicològica del’alumnat.


Pel que fa a l’organització de les activitats, convé assenyalar que el llibre de text de valencià per al’ESO les ha programades com a situacions en les quals l’alumnat siga capaç de:

rrr) «Sentir» la limitació dels seus sabers previs.sss) «Experimentar» la inconsistència dels seus coneixements.ttt) «Descobrir» un nou esquema cognitiu més adequat per a comprendre la realitat.

Un altre aspecte important que cal destacar del nostre projecte és la programació en espiralque s’hi fa tant dels temes com de les activitats, de manera que aquells i aquelles alumnes quepuguen no acaben mai de caminar-hi.

7.AVALUACIÓ


Analitzar, interpretar i valorar textos pertanyents a situacions de comunicació formals, tot teninten compte la funció social que exerceixen, la tradició cultural en què s’inscriuen, la seua estructura(narrativa, descriptiva, expositiva, argumentativa, etc.) i els valors que transmeten.

• Produir textos escrits pertanyents a situacions de comunicació de caràcter formal(exposicions, argumentacions, instruccions, etc.), coherents, cohesionats i adequats a les convencionsdel context social de comunicació.

• Reconéixer el contingut ideològic (manifest o implícit) de les obres literàries, relacionant-loamb el context actual de recepció, amb l’objecte d’establir-ne un judici crític sobre llur significació enla societat actual

. • Utilitzar, reflexivament i autònomament, en la interpretació de textos i en la regulació de lespròpies produccions, els coneixements sobre els mecanismes i les unitats de la llengua que inscriuen

156

al text en la situació de comunicació i contribueixen a la cohesió dels seus enunciats.

• Explicar aspectes sistemàtics de l’ús de la llengua, significatius per a la comprensió i laproducció de discursos, fent servir procediments i conceptes propis de les disciplines lingüístiques

. • Analitzar críticament els mecanismes d’incorporació d’elements fònics, morfosintàctics ilèxics com a conseqüència de les relacions entre llengüe

s. • Analitzar en activitats discursives diverses les varietats lingüístiques emprades i les actitudssociolingüístiques que s’hi manifesten, i també els diferents sentits que pot tenir l’elecció en unasituació de contacte de llengües o l’alternança de codis en un mateix discurs

. • Analitzar i valorar els aspectes que intervenen en la consolidació d’una llengua en elsdiferents àmbits d’ús, les raons que motiven intervencions normalitzadores d’instàncies polítiques oculturals i també els factors que determinen la pèrdua o la substitució de llengüe









157










158


d)Criteris de qualificació

25 CONCEPTES: 70% (EXAMEN)26 PROCEDIMENTS: 30% (20% COMENTARIS I EXERCICIS I 10% LECTURA)27 ACTITUD: l’ACTITUD (INCLOSA LA SOCIOLINGÜÍSTICA) PODRÀ AUGMENTAR O

MINVAR FINS A UN 5% LA NOTA FINAL.27.1 La nota global de l’avaluació serà la suma dels tres apartats anteriors.27.2 En cada avaluació es farà un examen l’estructura del qual serà la següent:

2.1 Comprensió del text (tema, parts, resum i qüestions relatives a la caracterització)Valoració: 3 punts sobre 10. les preguntes seran del tipus següent:a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text.b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.c) Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen altext.c’) Identificar el registre (formal / informal) o la varietat geogràfica (català central,valencià o balear) especificant els trets corresponents que apareixen al text.c’’) Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora,metonímia, hipèrbole, ús de la cursiva, del parèntesi, de les cometes, etc.d) Identificar les veus del discurs.d’) Identificar i justificar les marques de modalització del text.d’’) Identificar i analitzar els mecanismes de referència externs i interns, connectors,etc.2.2 Anàlisi lingüística del text: identificació i anàlisi d’estructures gramaticals(pronúncia, sintaxi i lèxic). Valoració: 3 punts sobre 10. 2,3 Expressió i reflexió crítica. Avaluació de la capacitat de l’estudiant d’elaborardos textos en registre formal i de valorar críticament un text mitjançant senglesredaccions d’unes 150 paraules. La qüestió se centraràen la literatura contemporània i podrà tenir un dels 16 enunciats següents.1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la guerracivil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia delspersonatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració ? Explica per què.4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societatcontemporània i amb quins recursos ho fa.6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de lapostguerra fins a finals dels anys 70.7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de SalvadorEspriu.9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho iraona-ho.

159

11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys70.12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de pedrolo.13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el mónaudiovisual.15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitatcontemporània. Explica-ho.

En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran méspositivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees iconceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) idemostren un bon domini gramatical i de l’expressió lèxica.

Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0,05 puns per error. Lesfaltes repetides no es comptaran. El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta eldescompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.

LECTURESLes lectures, així com el comentari de text faran d’exercicis d’ensinistrament de cara a la provad’avaluació, per tant, contindran qüestions relacionades amb el model d’examen descrit.

1ª AVALUACIÓuuu) Mercè RODOREDA, La plaça del diamant, Bromera.vvv) Enric VALOR, La idea del’emigrant, Tàndem.

2ª AVALUACIÓ Quim MONZÓ, Uf, va dir ell, Quaderns Crema.3ª AVALUACIÓ Joan Francesc MIRA, Una biblioteca en el desert. Bromera.

La nota global serà el resultat dels percentatges següents: 1ª avaluació (25%), 2ª avaluació (25%), 3ªavaluació (50%).

La prova extraordinària de juny / juliol respondrà a l’estructura i als criteris de l’examen descritsmés amunt.Alumnes pendents amb la matèria de 1r de Batxillerat

Tenen una hora de repàs els dijous a 6a hora. Se’ls dóna fitxes i apunts de repàs.Tindran una prova el 21 de gener i una altra el 5 de maig. Aquestes proves són eliminatòries.


Els alumnes amb necessitats de reforç se'ls proporcionarà les fitxes que tenim com a material didàctici els que tinguen un nivell més alt podran ampliar els seus coneixements amb treballs de majornivell als mínims exigits.

Els alumnes amb la matèria pendent disposen d'una hora setmanal per repassar la matèria I tindrandues oportunitats per aprovar l'assignatura.

160





CALDESTACAR…

CALMILLORAR…

PROPOSTES DEMILLORA

PERSONAL







Recursos








161










1. Proporciona un pla de

162

treball al principi de cada unitat.












4. Optimitza el temps disponible per al desenvolupament de cada

163

unitat didàctica.




8. Planteja activitats que permeten l’adquisició dels estàndards d’aprenentatge ide les destreses pròpies de l’etapa educativa.









164








Quant al tractament de la diversitat, en estudiar els processos d’ensenyament-aprenentatge,hom sol coincidir en el fet que els aprenentatges depenen de les característiques singulars de cadaaprenent, de les experiències que ha viscut –diferents centres, professorat, materials didàctics, graud’exigències…– i dels seus interessos, motivacions i capacitats. En Batxillerat, sembla mésraonable exigir de l’alumnat que, majoritàriament, tinga voluntat d’assolir, com a mínim, un nivellmitjà de coneixements dins del grup. Això implica que cal esperar que l’actitud dels discents sigaestructurada, homogènia i positiva de cara a l’activitat acadèmica, per tal com es tracta d’una etapapostobligatòria adreçada als estudis posteriors, i perquè els anys i la superació de l’ESO hauranmarcat un procés de selecció i de més maduresa. Però, de tota manera, pensem que no cal descuidarun enfocament pedagògic que, també en Batxillerat, contemple l’atenció a la diversitat de l’alumnatcom un eix de la seua actuació.

D’acord amb el que acabem de dir, el currículum ha de ser obert, flexible i diversificat is’ha de regir pels principis d’unitat, de diversificació i d’especialització en alguns dels gransàmbits del saber, de la cultura i de la professionalització, el projecte que concreta la nostra propostaper a Batxillerat presenta els trets següents:• Es guia pel principi d’unitat ja que, pel que fa als continguts, sobretot amb relació als conceptuals,

abasta els mínims requerits pel currículum oficial i, a més, contempla un conjunt d’elements

165

bàsics, assumibles per la pràctica totalitat dels alumnes i de les alumnes d’aquest nivell.• Al mateix temps, és obert, flexible i diversificat, sense que hi falten els continguts bàsics establits,

possibilita diverses ordenacions didàctiques i selecció de les activitats i la matèria curricular.• Moltes activitats possibiliten el treball en grup. Aquest sistema pot continuar sent una eina per a

facilitar la interacció entre alumnes amb diferents capacitats i coneixements i pot millorar lamotivació i la competència dels més febles, afavorint l’aprenentatge per la imitació de lesestratègies i dels recursos utilitzats pels companys i companyes.

En conclusió, les nostres propostes pretenen adequar el procés d’ensenyament-aprenentatgea les característiques específiques de cada alumne. Amb aquesta intenció es plantegen formesd’intervenció educativa que facen compatibles els interessos del grup i els de l’individu de maneraque el motiven a esforçar-se, a emprendre alguna de les diverses vies de treball que se li proposena fi d’aconseguir, com a objectiu prioritari, una preocupació personal per la nostra llengua i lanostra literatura, tant en el seu vessant comunicatiu i sociolingüístic com en la seua faceta estètica.Però açò ho aconseguirem si, a partir del coneixement, som capaços de provocar canvis en elscomportaments lingüístics –individuals i col·lectius– i que aquests esdevinguen hàbits permanentsde respecte al patrimoni lingüístic i cultural dels valencians, per damunt de l’assignaturització i comalguna cosa més profunda que el legítimament desitjat aprovat.


Estimular la capacitat creativa de l’alumnat.Contribuir a la millora de l’escriptura.Fer que descobrisquen en la lectura una font de gaudi personal.Fomentar una actitud reflexiva i crítica.Fomentar l’ús de la biblioteca per a l’aprenentatge.









166















11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.

Diàlegs-4. Editorial MarfilA més s’usaran aquells recursos que es creguen convenients en cada cas com per exemple: l’ús del diccionari, els llibres de lectura obligatoris que apareixen als criteris de qualificació, alguna projecció sobre temes explicats a classe,..També es podran reforçar molts continguts amb fitxes o fotocòpies que porte el professor.

167







168

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEL DEPARTAMENT DE … · IES SANT VICENT PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE 1r ESO...

Documents

Transcript of PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEL DEPARTAMENT DE … · IES SANT VICENT PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE 1r ESO...