PROGRAMACIÓ DEL PRIMER CICLE D’EDUCACIÓ · PDF fileescrit, en les...

PROGRAMACIÓ DEL PRIMER CICLE D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

CEIP SON FERRER

ELABORAT EL CURS 2011/2012 PER LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA APROVAT EN SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE CLAUSTRE AMB DATA DE APROVAT PER CONSELL ESCOLAR AMB DATA DE

1

∗ CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESBÀSIQUESBÀSIQUESBÀSIQUES

∗ ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUSADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUSADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUSADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS

∗ SELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTSSELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTSSELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTSSELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS

∗ ENFOCAMENTS METODOLÒGICSENFOCAMENTS METODOLÒGICSENFOCAMENTS METODOLÒGICSENFOCAMENTS METODOLÒGICS

o Criteris per al disseny de les activitats amb atenció als diferents

nivells d’aprenentatge o Criteris per a l’organització del temps i dels espais. Formes

d’organització de l’aula o Materials i recursos didàctics o Activitats complementàries

∗ AVALUACIÓAVALUACIÓAVALUACIÓAVALUACIÓ

o Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació o Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de l’aprenentatge

de l’alumnat

∗ MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LES MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LES MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LES MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LES ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE.

∗ TRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORSTRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORSTRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORSTRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORS

Trets que configuren la tipologia del centre Titularitat Pública. Depenent de la Conselleria d’Educació i

Cultura del Govern de les Illes Balears Etapes educatives Educació infantil (2n cicle) i Educació primària Nombre d’unitats

6 unitats a infantil i 12 a primària

Jornada lectiva

Jornada continuada (9-14 hores per als alumnes i 9-15 hores per al professorat).

Serveis Servei d’escoleta matinera: 7-9 hores (gestionat per l’APIMA del centre) Servei de menjador: de 14 a 16 hores (gestionat per una empresa concessionària) Servei d’activitats extraescolars: de 16 a 19 hores (gestionat per l’APIMA i l’Ajuntament de Calvià Programa de reforç educatiu: coordinat per l’Ajuntament de Calvià

2

∗ CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUSCONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUSCONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUSCONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS. . . . SELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTSSELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTSSELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTSSELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS

ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB Dimensions

Expressar-se oralment de manera clara, narrant experiències pròpies, idees, situacions reals i imaginàries, etc.

Acceptar les aportacions dels altres, respectant les normes de l'intercanvi comunicatiu.

-Distinció dels temps verbals: present, passat i futur a través de la manipulació de frases i enunciats per observar com s'expressen les accions i la temporalitat d’aquestes. Participació activa i cooperadora en interaccions comunicatives espontànies pròpies de la vida quotidiana i de l'activitat d'aula (avisos, instruccions, converses, narracions de fets vitals o sentiments, etc.) i en altres de més formals i dirigides (assemblees, diàlegs, explicacions, etc.), valorant i respectant les normes que regeixen l’intercanvi comunicatiu oral: escolta atenta, mirada a l'interlocutor, respecte pel torn de paraula, volum de veu i ritme adequat, fórmules de cortesia.

Comprensió i valoració de textos orals de caràcter narratiu, descriptiu i informatiu, propers a l’experiència infantil, procedents dels mitjans de comunicació, captant-ne el sentit global i la

S'expressa de forma oral amb vocabulari adequat, pronunciació correcta i ordre en les idees.

Participa en situacions de comunicació dirigides o espontànies, amb els companys i el professorat, respectant les normes de comunicació: torn de paraula, escoltar, mirar l´interlocutor i mantenir el tema.

1

1

5

8

Posar-se en el lloc de l’altre: escoltar, analitzar i tenir en compte opinions diferents de la pròpia.

Establir vincles constructius amb els altres a través de la conversa.

Tenir confiança en si mateix per expressar-se oralment.

Conèixer els principals tipus d’interacció verbal.

Saber comunicar-se en distints contextos, expressar les idees pròpies i escoltar les dels altres.

Comunicar als altres les pròpies idees i decisions així com valorar les idees dels altres

3

Comprendre les idees expressades en textos orals i escrits, adequats a l’edat, (contes, llegendes, poemes, endevinalles, etc ), relacionant-les amb les pròpies idees i experiències

Utilitzar el llenguatge com instrument d’aprenentatge per a memoritzar, anotar, preguntar, comprendre, respondre

Redactar textos breus (narracions, notes …) amb les grafies adients, els signes de puntuació corresponents, les paraules separades … i presentant l’escrit de forma clara i neta

informació rellevant.

Identificació de sinònims i antònims, famílies de paraules, camps semàntics, mots polisèmics, etc., en relació amb la comprensió i producció de textos.

Inici a la reflexió sobre la llengua mitjançant activitats d’identificació i ús dels termes en la producció i interpretació i aplicant els nous coneixements a la pròpia producció discursiva:

• Denominació dels textos • Enunciat, paraula, síl·laba • Noms: propis, comuns • Gènere: masculí i femení • Nombre: singular i plural

Aplicació d'estratègies per a la comprensió de textos: identificació del títol, anticipació del contingut a partir de les il·lustracions, formulació i comprovació d'hipòtesis i preguntes, relectura, explicació del sentit del text després d’haver-lo llegit.

Comprensió d’informacions en textos molt vinculats a l'experiència, produïts amb finalitat didàctica o d'ús quotidià (fullets, descripcions, instruccions i explicacions) per aprendre i informar-se.

Comprensió, memorització i recitat de poemes amb el ritme, la pronunciació i l’entonació adequats.

Interès per la cura i presentació dels textos escrits (ordre, traç, etc.), així com per la norma ortogràfica natural i per la recerca de recursos personals que afavoreixin l'expressivitat i la creativitat.

Producció de textos escrits utilitzant elements gràfics i paratextuals

Comprèn el sentit global dels textos orals, interpretant els elements verbals i no verbals, i identificant la informació més rellevant.

Memoritza, reprodueix i representa textos senzills.

Produeix textos breus i coherents, respectant l'ortografia natural, la cal·ligrafia, l'ordre i la presentació.

1

1

3

4

7

Comprendre missatges orals en diferents situacions comunicatives

Reconèixer la intenció comunicativa de diferents tipus de textos.

Desenvolupar un judici crític a partir de la lectura.

Comprendre, interpretar i representar la realitat a partir de textos orals i escrits.

Fer observacions directes o indirectes, registrar-les i interpretar-les.

Emprar tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació d’acord amb la font i el suport que s’utilitzi (oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia), en situacions i contextos diversos

Utilitzar diverses habilitats per obtenir informació i transformar-la en coneixement propi

4

Comprendre les idees expressades en els missatges escrits emesos en llengua catalana

Valorar la necessitat d’usar la llengua catalana

que facilitin la comprensió (il·lustracions, subratllats, tipus de lletres, colors, etc.).

Identificació de la paraula com a unitat bàsica amb significat i com a instrument bàsic per a la segmentació de l’escriptura, observant el seu paper dins l’oració.

Coneixement i aplicació de les normes ortogràfiques més senzilles.

Coneixement i ús del codi escrit per a la producció de textos breus per comunicar coneixements, experiències o necessitats (narracions, llistes, notes, missatges, etc.) i com a recurs per a l’expressivitat i la creativitat.

Memorització, escolta i recitació de textos i jocs lingüístics senzills o de tradició oral procedents de la literatura popular de les Illes Balears: dites, contes, endevinalles, cançons, rodolins, embarbussaments, gloses, etc.

Identificació de les característiques bàsiques dels textos narratius, descriptius i explicatius senzills per la comprensió i producció.

Composició de textos propis dels mitjans de comunicació social (titulars, peus de foto, notícies breus, etc.) sobre esdeveniments pròxims a l'experiència infantil utilitzant suports habituals a l'àmbit escolar (murals, diaris escolars, revistes, etc.).

-Creació de textos relacionats amb l'àmbit escolar per obtenir, organitzar i comunicar informació: cartells, murals, qüestionaris, descripcions, explicacions senzilles, llistes d'informació i

Comprèn el sentit global dels textos llegits, emprant les estratègies de comprensió lectora.

Incorpora l'ús personal del català, oral i escrit, en les situacions formals del medi habitual de l'alumnat.

1

1

7

Emprar recursos bàsics per aconseguir produccions correctes i qualitat estètica en l’expressió.

Escriure textos d’intenció literària senzills valorant els recursos expressius bàsics que ofereix aquest ús del llenguatge.

Respectar les normes ortogràfiques naturals en la producció de textos escrits i valorar la seva necessitat.

Reconèixer la intenció comunicativa de diferents tipus de textos en català.

Valorar les llengües com a mostra de riquesa intercultural.

Mostrar interès per participar en la vida cultural

Manifestar interès per aprendre

5

Expressar-se oralment de manera clara, narrant experiències pròpies, idees, situacions reals i imaginàries...

Acceptar les aportacions dels altres respectant les normes de l'intercanvi

Produir missatges verbals i no verbals en diferents intencions

d'aprenentatge, i com a mitjà d'organització i resolució de problemes de la vida quotidiana.

-Participació en jocs lingüístics (embarbussaments, endevinalles, acudits, sopes de lletres, etc.).

Producció de textos orals per expressar idees, sentiments, emocions, desitjos, opinions i vivències i per planificar accions, amb l’ús elements lingüístics i no lingüístics per afavorir la comprensió i l’expressió.

Interès per expressar-se oralment de manera correcta, amb entonació i pronunciació adequades i exposició clara, mantenint el tema i emprant un llenguatge cada cop més precís, no discriminatori i respectuós amb les diferències.

Comprensió i producció de textos orals per aprendre, tant de caràcter quotidià (explicacions de classe, converses, explicacions sobre l’organització de la feina) com de caràcter més formal i

S'expressa evitant els estereotips lingüístics.


Participa en situacions de comunicació dirigides o espontànies, amb els companys i el professorat, respectant les normes de comunicació: torn de paraula, escoltar, mirar l´interlocutor i mantenir el tema.

Identifica, comenta i expressa el significat

1

5

7

Organitzar i autoregular el propi pensament, les emocions i la conducta


Saber comunicar-se en distints contextos, expressar les idees pròpies i escoltar les dels altres

Gaudir escoltant i expressant-se de forma oral i escrita.



Saber posar-se al lloc dels altres i comprendre el seu punt de vista

Aprendre de i amb els altres

Expressar oralment missatges, pensaments, vivències, emocions i

6

comunicatives

Utilitzar la lectura com a mitjà per ampliar el vocabulari

Comprendre missatges verbals i escrits pràctics (receptes de cuina, manual d’instruccions, converses telefòniques …)

didàctic (descripcions senzilles, resums orals, etc.).

Reconeixement de la relació entre so i grafia en el sistema de la llengua.

Observació de les diferències entre llengua oral i escrita a través d’experiències de comunicació en situacions diverses.

Integració de coneixements i informacions procedents de diferents suports (llibres, ràdio, televisió, premsa, etc.), per aprendre, ampliar el vocabulari i contrastar informació comparant, identificant i classificant.

Valoració dels textos escrits com a font d'informació i aprenentatge i com a mitjà de comunicació d'experiències i de regulació de la convivència.

Lectura personal, guiada i expressiva, de textos narratius de literatura infantil i d’altres adequats a l’edat i als interessos.

Comprensió d’informacions concretes de textos de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació, pròxims a l'experiència infantil (cartells, horaris, invitacions, felicitacions, normes, notes, avisos, notícies, etc.) identificant-ne la informació rellevant

dels missatges, explícits i no explícits, en els textos orals d'ús habitual, que comportin doble sentit o sentit humorístic, i també qualsevol tipus de discriminació.

Llegeix amb freqüència com a font de plaer i d'adquisició de nou vocabulari.

Comprèn el sentit global dels textos llegits, emprant les estratègies de comprensió lectora.

1

1

1

1

1

1

1

opinions de manera senzilla .

Escriure textos per expressar idees, sentiments i experiències adequats a la situació i amb intencions comunicatives o creatives diverses.

Iniciar, mantenir i finalitzar converses en diversos contextos comunicatius.

Descobrir a través de la lectura altres entorns del saber i de la fantasia i altres idiomes i cultures, i respectar-los.

Gaudir de la lectura.


Llegir de forma expressiva i comprensiva diferents tipus de textos escrits i textos literaris de gèneres

7

Entendre missatges no verbals (gràfics, icònics, gestuals ...)

Recerca i localització d’informació sobre temes d'interès en textos procedents de diferents suports (diccionaris d'imatges, fitxes d'ortografia, llibres, revistes, etc.).

Producció de textos escrits propis de situacions quotidianes pròximes a l'experiència infantil (invitacions, felicitacions, notes, cartes, avisos, etc.) utilitzant les característiques usuals d'aquests gèneres.

Compren el sentit global dels missatges interpretant els elements verbals i no verbals, i identificant la informació més rellevant.

Produeix textos breus i coherents, respectant l'ortografia, la cal·ligrafia, l'ordre i la presentació.

1

1

diversos.

Generar idees.

Distingir la informació rellevant de la no rellevant i interpretar algunes informacions implícites en els textos que s’escolten i en els que es llegeixen.

Emprar i interpretar codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques de forma activa i efectiva.

Emprar el vocabulari bàsic de l’ordinador

Mostrar curiositat per plantejar-se interrogants


Elaborar textos escrits seguint les passes pròpies de la producció: planificació, elaboració, revisió i correcció de l’escrit.


8

Escriure textos senzills i breus emprant oracions curtes i utilitzant paraules del vocabulari propi de l’edat (narració, descripció, diàleg, cartes) tenint en compte l’estructura del text, el traç, l’ordre i la netedat

Expressar-se per escrit, dominant l’ortografia natural i les normes bàsiques de la llengua escrita.

Utilitzar el correu electrònic i convencional com a mitjà de comunicació

Ús d’estratègies del procés de l’escriptura: planificació (observació de models, funció, destinatari, tipus de text, estructura), redacció d’esborranys, i revisió del text per millorar-lo.

Reconeixement de les síl·labes dins de les paraules i iniciació a l'ordre alfabètic.

Transformació d’enunciats: substitució, inserció, supressió, canvi d’ordre i segmentació d’enunciats per observar el seu funcionament i adquirir nous recursos

Iniciació en l’ús de programes informàtics de processament de textos en tasques senzilles.

Ús dirigit de les tecnologies de la informació i de la comunicació per obtenir informació i models per a la composició escrita.

Produeix textos breus i coherents, respectant l'ortografia, la cal·ligrafia, l'ordre i la presentació.

Es familiaritza amb programes informàtics educatius senzills i d'altres mitjans d'informació.

1

1

4

1

Respectar les normes ortogràfiques en la producció de textos escrits i valorar la seva necessitat.

Respectar les regles pròpies de l'intercanvi comunicatiu de la llengua.

Emprar habitualment els recursos tecnològics disponibles per comunicar-se de manera eficient.

Mostrar una actitud positiva davant les noves TIC, com una font potencial d’enriquiment personal i social.

Treballar en entorns col·laboratius ampliant els entorns de comunicació per participar en comunitats d’aprenentatge formals i informals.

Escriure textos d’intenció comunicativa senzills valorant els recursos expressius bàsics que

9

Conèixer, respectar i interessar-se per la diversitat lingüística de la societat en general, valorant-lo com un fet cultural enriquidor i integrador.

Iniciar-se en l’adquisició de l’hàbit i el gust per la lectura

Llegir textos i valorar-los com a font de plaer, de diversió i d’informació.

Identificació de diferents tipus de situacions comunicatives i socials i reconeixement del seu paper com a factor condicionant dels intercanvis comunicatius.

Identificació dels contextos en què la comunicació es produeix mitjançant textos escrits, valorant la importància de l’escriptura en determinats àmbits.

Valoració positiva de la varietat lingüística existent en el context social i escolar, mostrant interès per la manera en què els parlants d’altres llengües expressen les seves sensacions, experiències i idees.

Escolta de textos literaris i lectura guiada i autònoma, en silenci i en veu alta, d'alguns textos de la tradició popular de la nostra comunitat (endevinalles, refranys, cançons de triar, faules, rodolins, etc.) adequats als interessos infantils.

Ús dels recursos de la biblioteca de l’aula i del centre incloent documents audiovisuals com a mitjà d'aproximació a la literatura pròpia i com a font d’informació i plaer.

Valoració de l’autonomia lectora, interès per l’elecció de temes i textos per a la comunicació de les preferències personals i apreciació del text literari com a recurs de gaudi personal.

Recreació i reescriptura de textos narratius i de caràcter poètic (endevinalles, refranys, etc.) utilitzant models amb imaginació i creativitat.

Identificació cada cop més crítica dels missatges i valors que transmeten els textos, expressant els sentiments i les emocions que provoquen.

Coneix la diversitat lingüística del seu entorn.

Incorpora l'ús personal del català, oral i escrit, en les situacions formals del medi habitual de l'alumnat.

Llegeix en silenci textos senzills.

Llegeix amb freqüència per pròpia iniciativa com a font de plaer.

Llegeix en veu alta textos senzills amb correcció.

Manifesta preferències en la selecció de lectures i expressa les pròpies opinions i

1

1

5

1

1

1

1

ofereix el llenguatge.


Eliminar estereotips i expressions sexistes de la pròpia parla i expressió escrita.


Saber comunicar-se en distints contextos, expressar les idees pròpies i escoltar les dels altres

Descobrir a través de la lectura altres entorns del saber i de la fantasia.


Llegir de forma expressiva i comprensiva diferents tipus de textos escrits i textos literaris de gèneres diversos.

Comprendre, interpretar i representar la realitat a partir de textos escrits.


10

Desenvolupar la sensibilitat estètica i comunicar-se de manera creativa en l’ús personal de la llengua

Ampliació del coneixement fent ús, de manera autònoma de diferent fonts d’informació: llibres, ràdio, televisió, premsa, internet ….

Utilització d’estratègies per comprendre els missatges orals i per potenciar-ne l’expressivitat.

Comparació d’estructures sintàctiques elementals per observar equivalències semàntiques o alteracions de significat.

Dramatització de textos literaris i de situacions de la vida quotidiana.

Valoració dels mitjans de comunicació social com a instrument per aprendre i accedir a informacions i experiències d'altres persones.

Comprensió d'informacions procedents de diferents suports audiovisuals, establint relacions entre elles (identificació, classificació, comparació).

Comprensió d’informació general sobre fets i esdeveniments pròxims a l’experiència infantil en textos dels mitjans de comunicació social, amb especial incidència en la notícia i identificant aspectes no explícits senzills.

gustos personals sobre els textos llegits.


Es familiaritza amb programes informàtics educatius senzills i d'altres mitjans d'informació.

1

1

1

1

1

1

4


Tenir confiança en si mateix per expressar-se oralment i per escrit.

Estructurar i organitzar el propi coneixement en les produccions orals i escrites.

Analitzar el sistema de la llengua i reflexionar-hi per millorar les pròpies produccions.


Accedir a fonts d’informació, comunicació i aprenentatge, en diferents formats.

Cercar, recopilar, seleccionar, processar i comunicar informació.

Distingir la informació rellevant de la no rellevant i interpretar algunes informacions implícites en els textos que s’escolten i en els que es

11

Iniciar-se en la pràctica i estratègies de treball individual, en grup i aprenentatge cooperatiu.

Participació en situacions d'aprenentatge compartit, per recollir i intercanviar informació i opinions, planificar accions conjuntes, resoldre conflictes o arribar a acords, amb una actitud de cooperació i respecte per les aportacions i opinions de les altres persones.

Actitud de cooperació i de respecte en les situacions d’aprenentatge compartit, en grup gran i petit.

Participa en situacions de comunicació amb els companys i el professorat, respectant les normes de comunicació: torn de paraula, escoltar, mirar l´interlocutor i mantenir el tema.

4

8

llegeixen.

Emprar habitualment els recursos tecnològics disponibles per cercar informació de manera eficient.

Utilitzar les eines de navegació per Internet com a element essencials per informar-se i aprendre.

Treballar en entorns col·laboratius ampliant els entorns de comunicació per participar en comunitats d’aprenentatge formals i informals.

Relacionar-se, cooperar i treballar en equip de manera cooperativa i flexible.

Saber organitzar el temps i les tasques.

Ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o col·lectiu

12

ÀREA DE MATEMÀTIQUES

OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB Dimensions Utilitzar espontàniament els nombres naturals i paraules senzillesa relatives a comparacions i operacions (més, menys, igual, major …)

Consolidar els conceptes matemàtics bàsics sobre el nombre, la mesura, les formes geomètriques i la seva utilització en l’espai, i les seves possibilitats operatòries

Utilitza espontàniament els nombres naturals i paraules senzillesa relatives a comparacions i operacions (més, menys, igual, major,etc), quan comunica verbalment experiències pròpies, tant escolars com xtraescolars.

Realitza mesuraments (longitud, capacitat i massa) amb atenció,triant entre les unitats corporals i els instruments de mesura disponibles els que millor s’ajustin a la grandària i a la naturalesa de l’objecte que es desitja mesurar.

Utilitzar el llenguatge tècnic, formal i simbòlic i els diferents sistemes de representació

Utilitzar els procediments matemàtics bàsics i les eines i els instruments de suport.

Adquirir autonomia en l’aprenentatge. Adquirir i aplicar valors i actituds personals

Detectar problemes senzills de l’entorn quotidià per a la resolució del qual es requereixin les operacions i destreses bàsiques del càlcul

Utilitzar l’operatòria elemental per a resoldre situacions problemàtiques de la vida quotidiana

Interpreta missatges, relatius a la vida quotidiana o a la pròpia activitat escolar, que contenen nombres i una operació additiva. Distingint el paper dels termes.

Afronta amb autonomia les situacions problemàtiques, sense demanar ajuda davant la primera dificultat, i no abandona les tasques sense haver intentat concloure-les raonablement.

Disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació

Posar en pràctica els processos propis de la indagació científica

Demostrar curiositat per les distintes representacions duna situació concreta, per altres formes de comptar o mesurar

Valorar la necessitat i importància de les matemàtiques en la vida quotidiana

Mostrar interès i perseverança en la recerca de solucions a senzilles situacions problemàtiques

Comparació i ordenació de nombres en contextos familiars utilitzant diferents representacions simbòliques. Situació dels nombres sobre la recta numèrica.

Descripció de posicions i moviments d’objectes de l’entorn respecte de si mateix i d’altres punts de referència.

Resolució de problemes que impliquin la realització de càlculs, explicant oralment el significat de les dades, la situació plantejada, el procés seguit i les solucions obtingudes.

Expressió de quantitats en situacions de la vida quotidiana.

Curiositat per conèixer i utilitzar la mesura d’alguns objectes i temps familiars i interès per la interpretació de missatges que contenguin informació sobre elles.

-Càlcul de sumes i restes (sense dur-ne) utilitzant

Demostra satisfacció pel progrés dels seus coneixements matemàtics i per l’autonomia que aquestes li proporcionen.

Aprecia el que de positiu tenen els errors comesos en l’àmbit del coneixement matemàtic.

Valora l’esforç invertit en les operacions matemàtiques i no limita el seu interès a

1

2

6

7

6

5

3

2

3

2

8

7

2

7

Pensar, raonar i argumentar

Plantejar i resoldre problemes de la vida quotidiana i del món laboral.

Interactuar amb l’espai físic

13

l’obtenció d’un resultat determinat.

Utilitzar els nombres per a quantificar magnituds petites del seu entorn, de manera exacta o aproximada, comptant o estimant

els algoritmes estàndard.

Expressa correctament les mesures realitzades, indicant la unitat utilitzada.

Utilitzar i construir models matemàtics

Manifestar satisfacció pel progrés dels seus coneixements matemàtics i per l’autonomia que li proporcionen a activitats i situacions lúdiques diverses

Afrontar situacions problemàtiques sense demanar ajudar davant la primera dificultat i apreciant el que de positiu tenen els errors comesos

Manifesta curiositat per conèixer les distintes representacions d’una situació concreta i per altres formes de comptar o mesurar (reorganitzar dades, usant distints materials i instruments, etc.)

Aprecia el que de positiu tenen els errors comesos en l’àmbit del coneixement matemàtic.


Adquirir autonomia en l’aprenentatge

Realitzar mesuraments (longitud capacitat i massa) amb atenció, triant dels instruments de mesura disponibles els que millor s’ajustin a la grandària de l’objecte a mesurar

Expressar correctament les mesures realitzades, indicant la unitat utilitzada

Realitza mesuraments (longitud,capacitat i massa) amb atenció, triant entre les unitats corporals i els instruments de mesura disponibles els que millor s’ajustin a la grandària i a la naturalesa de l’objecte que es desitja mesurar.

Arreplega informació sobre fenòmens molt familiars, obtenint dades per mitjà de tècniques de compteig o observació senzilles, i els organitza en una taula.



Conèixer l’existència de mesures tradicionals a les Illes Balears

Manifesta curiositat per conèixer les distintes representacions d’una situació concreta i per altres formes de comptar o de mesurar (reorganitzant dades, usant distints materials i instruments, etc.)

Apreciar i gaudir amb l’art i amb les manifestacions artístiques

Explorar i utilitzar instruments senzills de càlcul

Ús de diferents materials per explorar els nombres, comprendre les operacions i desenvolupar estratègies de càlcul (àbac, regletes, blocs multibase, jocs de taula...)

Ús dels nombres naturals, les seves relacions i operacions per obtenir i expressar informació, per la interpretació de missatges i per la resolució de problemes en contextos significatius.

Mesura de les diferents magnituds utilitzant unitats no convencionals: cordills, el que cap en una cullera, el que pesa algun objecte usual, etc., i convencionals: el metre, el centímetre, el litre i el quilogram.

Estimació de resultats de mesures (distàncies, mides, pesos, capacitats...) en contextos familiars. Explicació oral del procés seguit i de l’estratègia utilitzada en el mesurament.

Tria un procediment de càlcul numèric adequat

8

3

3

2

8

6

2

7

4

Organitzar i planificar els

14

a l’operació additiva que ha de realitzar (algoritmes de llapis i paper, càlcul mental exacte o aproximat,etc) i ho fa amb correcció.

aprenentatges i la pròpia feina

Utilitzar i construir models matemàtics

Conèixer i utilitzar de forma experimental, les mesures de longitud i de temps per mitjà de l’ús de la calculadora i l’ordinador

Representa dades per mitjà d’un diagrama de barres i interpreta taules i gràfiques semblants contextualitzades.

Conèixer i aplicar les eines TIC

Disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació

-Reconèixer i descriure formes i cossos geomètrics de l’entorn pròxim (circulars, rectangulars quadrats, triangulars cúbics i esfèrics) i classificar-los

Comprendre millor el propi entorn utilitzant els coneixements sobre les formes geomètriques i descrivint apropiadament posicions i trajectòries d’objectes en l’espai

Coneix algunes de les propietats de les formes geomètriques (rodonesa, simetria, etc) i les utilitza en les pròpies composicions utilitàries o estètiques.

Reconeix i descriu, amb llenguatge col·loquial, formes i cossos geomètrics de l’entorn pròxim (cercles, rectangles, quadrats, triangles, cubs i esferes).

1

2

Pensar, raonar i argumentar

Competències lingüístiques comunicatives

Observar i prendre dades sobre fets fenòmens i situacions de la realitat quotidiana per classificar-los, quantificar-los i representar-los gràfica i numèricament

Representar dades per mitjà de diagrames de barres senzills i interpretar taules i gràfiques

Interpretar croquis, plans, mapes i maquetes senzills

Arreplega informació sobre fenòmens molt familiars, obtenint dades per mitjà de tècniques de compteig o observació senzilles, i els organitza en una taula.

Representa dades per mitjà d’un diagrama de barres i interpreta taules i gràfiques semblants contextualitzades.

Identifica la situació d’un objecte en l’espai respecte a ell mateix o a un altre objecte fix i visible, utilitzant termes adequats (daltabaix, davant-darrere, dins-fora, prop-lluny, esquerra-dreta).

Utilitzar el llenguatge tècnic, formal i simbòlic i els diferents sistemes de representació


Definir la pròpia situació i la dels objectes utilitzant diferents punts de vista i sistemes de referència apropiats

Descriu desplaçaments senzills en relació amb els punts de referència triats.

Adquirir i aplicar valors i actituds personals

Comprendre i resoldre problemes matemàtics escrits

Mesurament amb instruments i estratègies no convencionals.

Curiositat per conèixer i utilitzar la mesura d’alguns objectes i temps familiars i interès per la interpretació de missatges que contenguin informació sobre elles.

Ús de les unitats de mesura del temps: el temps cíclic (dia, setmana, mes i anys, lectura del calendari) i els intervals de temps (lectura del rellotge convencional: les hores senceres i les mitges hores).

Descripció de posicions i moviments d’objectes de l’entorn respecte de si mateix i d’altres punts de referència.

Identificació dels cossos geomètrics en objectes familiars: cubs, piràmides, cilindres i esferes. Descripció de la seva forma utilitzant el vocabulari geomètric bàsic.

Interpretació de missatges que continguin informacions sobre relacions espacials.

Iniciació a la representació de dades amb gràfics senzills: pictogrames, barres, etc.

-Afronta amb autonomia les situacions problemàtiques, sense demanar ajuda davant la primera dificultat, i no abandona les tasques

2

7

8

8

8

2

Adquirir i aplicar valors i actituds personals

15

Les figures i els seus elements. Identificació de figures planes en objectes i espais quotidians: triangles, quadrilàters i cercles

Resolució de problemes que impliquin la realització de càlculs, explicant oralment el significat de les dades, la situació plantejada, el procés seguit i les solucions obtingudes.

sense haver intentat concloure-les raonablement.

Transformar les idees en accions

16

ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI

OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB Dimensions Identificar els elements principals de l’entorn natural, partint del més pròxim al més llunyà.

Analitzar la influència de les diferents activitats humanes sobre el món físic de l’entorn natural de la comunitat (paisatge, fenòmens atmosfèrics i animals i plantes més comunes).

Iniciar-se en l’observació guiada dels elements principals de l’entorn natural

Iniciar-se en la recollida d’informació de dades de l’entorn natural.

L'entorn natural pròxim: observació, exploració, recollida d’informació i realització de petits treballs sobre els ecosistemes aquàtics o terrestres presents a l’entorn, sobre les seves característiques i formes de vida.

Observació i percepció d’alguns elements naturals de l’entorn i fruit de la intervenció humana i comunicació de les observacions utilitzant formes de representació bàsiques.

L'aigua: identificació de les característiques i composició i valoració de la seva importància per als éssers vius. Ús responsable de l'aigua en la vida quotidiana.

L'aire: identificació de característiques i composició i valoració de la seva importància per als éssers vius.

La terra: reconeixement d’algunes característiques bàsiques i de la seva importància per als éssers vius.

Observació d’alguns fenòmens atmosfèrics i primeres formes de representació.

Comunicació oral de les experiències realitzades, amb ajuda d’imatges i de textos escrits breus.

Observació de múltiples formes de vida i

Reconeix els afectes, positius i negatius de les actuacions humanes en l’entorn físic i expressa l seva opinió sobre això

Reconeix els elements principals del paisatge de la nostra comunitat autònoma (relleu, aigües...)

Identifica i descriu oralment els fenòmens meteorològics (pluja, neu, tro, llamp...)

Reconeix i descriu amb paraules o amb dibuixos algun animal i alguna planta comuna en el seu entorn

Realitza observacions dels elements principals de l’entorn, seguint les pautes marcades pel professor o la professora

3

5

7

Percebre l’espai físic des de l’entorn immediat fins a gran escala.

Ser conscient dels valors de l’entorn, avaluar-los i reconstruir-los afectivament i racionalment per crear un sistema de valors propi

Relacionar els continguts que s’han d’aprendre amb els aprenentatges previs i amb l’experiència personal

17

identificació de les diferències entre éssers vius i objectes inerts.

Observació directa i indirecta d’animals i plantes i descoberta dels principals animals i plantes de l’entorn.

Identificació de les característiques i formes de vida de diferents tipus d'animals.

Diferenciació de les parts constituents i principals funcions de les plantes.

Associació de característiques físiques i pautes de comportament de plantes i animals amb l’entorn en què viuen (camuflatge, canvi de color, gruix del pelatge, etc.). L’adaptació al medi.

3

3

3

7

Ser conscient de la influència que té la presència de l’espècie humana sobre el medi, les modificacions que hi introdueix i els paisatges que en resulten.

Analitzar la influència de les diferents activitats humanes sobre el món físic.

Interpretar la informació que es rep per predir i prendre decisions amb autonomia i iniciativa personal.

Desenvolupar estratègies que facilitin la comprensió, l’expressió, l’atenció, la concentració, la memorització, el raonament i la motivació

Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com eina per organitzar la informació, processar-la i orientar-la, per aconseguir objectius i finalitats d’aprenentatge, de feina i d’oci

18

prèviament establerts

Conèixer les fases de desenvolupament d’un projecte: planificar, prendre decisions, actuar, avaluar el que s’ha fet i autoavaluar-se, extreure conclusions i valorar les possibilitats de millora

Emprar les estratègies d’aprenentatge i d’estudi de manera cada cop més autònoma

Conèixer globalment el seu cos, refermar la lateralitat, la percepció multi sensorial i desenvolupar la seva autonomia.

Manifestar l’adquisició d’uns hàbits de salut i cura corporal derivats del coneixement dels aspectes bàsics del seu cos (higiene, neteja, descans, …)

Mostrar davant de les diferències d’edat, sexe, una

Identificació de les principals parts i característiques del cos humà. Acceptació del propi cos, del dels altres i de les seves diferències, possibilitats i limitacions.

Identificació de la respiració com a funció vital i realització d’exercicis per respirar correctament.

Reconeixement de la importància de la nutrició en relació al creixement i la prevenció de malalties. Adquisició d’hàbits d'alimentació saludables (dieta equilibrada), identificant aliments diaris necessaris i la seva funció per a l'organisme. Valoració de la higiene personal, el descans, la bona utilització del temps lliure i l'atenció al propi cos, i adopció d’hàbits d'higiene i neteja personal.

Coneix globalment el seu cos, se situa en l’espai, actua amb autonomia en activitats bàsiques i demostra el coneixement dels sentits i de les seves funcions

Manifesta l’adquisició d’hàbits de salut i atenció corporal (es vesteix, desvesteix, demana anar al bany, utilitza articles higiènics, es renta les mans...)

Mostra una actitud d’acceptació i respecte davant de les diferències individuals d’edat i sexe, i per tant no rebutja ni discrimina a ningú en els seus jocs i tasques escolars

Mostra acceptació i respecte per les persones de diferent sexe i edat en les seves

4

8

3

3

7

8

Moure’s en l’espai i resoldre situacions en què intervenen objectes i la seva posició.

Tenir consciència i control del propi cos.

Desenvolupar hàbits d’esforç i responsabilitat en la feina

Adquirir confiança en un mateix i autoestima

Analitzar els hàbits de consum i la seva incidència en el medi.

Demostrar esperit crític en l’observació de la realitat i en l’anàlisi dels missatges

19

actitud d’acceptació i de respecte i, per tant, rebutjar tot tipus de discriminació per raons d’índole personal i en els seus jocs i tasques escolars.

Adopció d’hàbits de prevenció de malalties i accidents domèstics.

Simulació de situacions i conflictes de convivència. Resolució cooperativa de casos.

Consciència dels drets i deures de les persones en el grup. Utilització de les normes bàsiques de l'intercanvi comunicatiu al grup, elaboració de normes de manera consensuada i respecte pels acords adoptats.

Identificació i expressió d’emocions i sentiments propis i respecte davant els dels altres.

conversacions orals.

3

3

3

3

informatius i publicitaris.

Adoptar hàbits de consum responsable en la vida quotidiana.

Adoptar actituds favorables al manteniment d’una vida física i mental saludable.

Considerar la doble dimensió -individual i col·lectiva- de la salut i adoptar actituds de responsabilitat i respecte cap als altres i cap a un mateix.

Valorar les diferències i reconèixer la igualtat entre els distints col·lectius, i en particular entre homes i dones

Reflexionar críticament sobre els conceptes de democràcia, llibertat, igualtat, solidaritat, corresponsabilitat, participació i ciutadania

Resoldre els conflictes amb actitud constructivisme

20

Participar en activitats grupals respectant les normes establertes (torns de paraula, atenció en les intervencions, aportació d’idees i consideració de les decisions i acords presos)

Participa en les activitats grupals de l’escola (jocs, converses,dramatitzacions, posades en comú, festes,...)

Respecta als altres i les normes establertes (escolta les intervencions, espera el moment d’intervenció, aporta idees, fa preguntes amb relació amb el tema ...)

5

5

8

8

Prendre decisions amb autonomia usant una escala de valors construïda amb reflexió crítica i el diàleg

Prendre decisions en els distints nivells de la vida comunitària valorant conjuntament els interessos individuals i els del grup

Relacionar-se, cooperar i treballar en equip de manera cooperativa i flexible

Comunicar als altres les pròpies idees i decisions així com valorar les idees dels altres

Ser conscient de la seva pertinença a certs grups socials (família, col·legi i altres grups iguals) amb característiques i trets propis.

Identificar les característiques d’altres grups socials i mostrar respecte per ells.

La família. Reconeixement de les relacions entre els seus membres. Valoració de la importància del repartiment equilibrat de les tasques de la vida domèstica i adquisició de responsabilitats relacionades amb elles.

Identificació de les principals tasques i responsabilitats dels membres de la comunitat educativa, valorant la importància de la participació de tots en tots els àmbits: familiar, escolar, al barri o a la localitat.

Reconeixement de diferents activitats laborals i professionals comunes d’un poble típic de les Illes Balears.

Reconeix les relacions simples de parentesc, coneix els seus cognoms i expressa el seu reconeixement i apreciació per la pertinença, a un grup classe, a l’escola, a un equip esportiu...

Identifica les diferències i semblances amb els grups de pertinença dels seus iguals (veïns, cosins, companys...)

S’interessa per les característiques d’altres grups socials, respectant les seves peculiaritats i els seus trets (de persones amb qui conviu, de companys, de veïns...

5

5

5

7

Entendre els trets de les societats actuals, la creixent pluralitat i el seu caràcter evolutiu

Exercitar els drets i els deures cívics, les llibertats i les responsabilitats

Practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords com a forma de resoldre els conflictes, tant en l’àmbit personal com en el social


21

5

5

Entendre els trets de les societats actuals, la creixent pluralitat i el seu caràcter evolutiu

Mostrar un sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local

Reconèixer i descriure algunes de les actuacions humanes més visibles en el seu entorn (edificis, cotxes, parcs, etc i expressar la seva opinió sobre els aspectes positius i els negatius d’aquestes intervencions

Valorar i respectar els diferents treballs realitzats en l’entorn pròxim com a mitjà per aconseguir millor qualitat de vida.

Participar en la conservació i millora de l’entorn: mantenir net el seu àmbit espaial, cuidar els objectes materials (personals i comuns) i respectar als animals i les plantes.

Formes d’organització social a l’entorn pròxim: l’escola i el municipi. Reconeixement bàsic de les responsabilitats i tasques de les institucions locals.

Valoració de la conservació del medi ambient i dels riscs de la contaminació de l'aigua, la terra i l’aire.

El temps atmosfèric. Observació i representació bàsica d'alguns fenòmens atmosfèrics.

Identificació de les relacions d’interdependència entre els éssers humans, les plantes i els animals.

Identificació de les necessitats dels animals i plantes de l’entorn, desenvolupant hàbits de cura i respecte.

Identifica i descriu algunes de les actuacions humanes (edificis, cotxes, parcs...) més visibles en el seu entorn

Reconeix els afectes, positius i negatius de les actuacions humanes en l’entorn físic i expressa l seva opinió sobre això

Participa en la conserva i en la millora de l’entorn (arreplega papers i fems, té cura dels objectes personals i dels comuns, respecta els animals i les plantes...)

Participa en la realització de tasques, mostra satisfacció per això, valora la seva execució acurada i manté el quadern net i ben presentat

3

3

3

3

3

7



Identificar i plantejar problemes rellevants i formular preguntes.

Valorar i prendre decisions sobre el món físic.

Actuar per millorar la conservació dels recursos i de la diversitat natural

Conèixer i valorar els elements clau que milloren la qualitat de vida de les persones.

Actuar per millorar la conservació dels recursos i de la diversitat natural.

Manifestar interès per la feina

22

ben feta

Presentar els treballs amb cura i ordre

Ordenar cronològicament alguns fets rellevants de la seva vida personal i utilitzar per a això les unitats de temps bàsiques: hora, dia, mes i any, així com conèixer l’evolució que, amb el pas del temps, es produeix en alguns aspectes de la seva vida (canvis corporals, roba, col·legi, jocs, vacances,…)

Utilitzar les nocions temporals que expressen durada, successió i simultaneïtat i observar les manifestacions més palpables d’aquests canvis

Iniciació a la reconstrucció de la memòria del passat pròxim a partir de les fonts familiars: fonts orals, imatges, objectes i materials.

Alguns esdeveniments rellevants del passat i del present i la relació d’aquests amb aspectes històrics propers a la seva experiència

Utilització de les nocions bàsiques de temps (abans-després, passat-present-futur, durada), de les seves unitats de mesura (dia, setmana, mes i any) i del calendari per assenyalar fets de la vida quotidiana.

Expressa verbalment el seu coneixement sobre l’evolució d’algun aspecte significatiu de la seva vida (canvis corporals, roba, jocs, escola, vacances...) i aporta dades que demostren la comprensió d’aquesta evolució

Ordena cronològicament alguns fets rellevants de la seva vida personal i utilitza per això les unitats bàsiques de temps:hora, dia, mes, any

2

2

3

3

3

2

5

Aplicar procediments i elements de la lògica per identificar la validesa dels raonaments, així com valorar el grau de certesa associat als resultats que en deriven.

Identificar situacions quotidianes i del món laboral que poden resoldre’s utilitzant els elements i raonaments matemàtics.

Interpretar la informació que es rep per predir i prendre decisions amb autonomia i iniciativa personal


Localitzar, obtenir, analitzar i representar informació qualitativa i quantitativa.

Integrar el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixement per comprendre i resoldre situacions.

Entendre els trets de les societats actuals, la creixent pluralitat i el seu caràcter

23

evolutiu Conèixer i interpretar fets de la vida quotidiana a través de codis senzills

Utilitzar correctament les nocions topològiques bàsiques de posició i proximitat (dalt-baix, dins-fora, dreta-esquerra, interior-exterior,…) i expressar-les amb dibuixos, situacions i jocs sobre espais limitats o coneguts.

Orientació d’elements del medi físic en relació amb el sol. Nocions bàsiques d'orientació espacial.

Percepció i descripció d’alguns elements i fenòmens naturals: les estrelles, el sol, la Terra i la lluna, la successió del dia i la nit, la successió estacional.

Recollida de dades i d’informació senzilla sobre l’entorn social pròxim a partir de l’observació directa, qüestionaris, lectura d’imatges, etc

Observació, descripció i classificació dels mitjans de transport. Explicació raonada de la responsabilitat en el compliment de les normes bàsiques com a vianants i usuaris i valoració dels avantatges de la mobilitat en la vida quotidiana.

Reconeix els elements principals del paisatge de la nostra comunitat autònoma (relleu, aigües...)

Identifica i descriu oralment els fenòmens meteorològics (pluja, neu, tro, llamp...)

Reconeix i descriu amb paraules o amb dibuixos algun animal i alguna planta comuna en el seu entorn

Utilitza correctament les nocions topològiques bàsiques de posició i proximitat (dalt-baix,dins-fora, dreta-esquerra, interior-exterior...)

Utilitza correctament les nocions topològiques bàsiques amb dibuixos, situacions i jocs sobre espais limitats i coneguts

Col.loca en dibuixos que representen espais molt coneguts (habitació aula...) i rutes habituals (camí a l’escola, al parc...) objectes que prèviament a explorat a través dels sentits per identificar formes i colors

2

5

2

3

Seguir processos de pensament (inductiu, deductiu ...).

Realitzar raonaments crítics sobre situacions reals i dialogar per millorar col·lectivament la comprensió de la realitat

Descodificar, codificar, traduir, interpretar, distingir i comunicar diverses formes de representació d’objectes i situacions matemàtiques.


Generar interès i l’autonomia requerits per cercar, arreplegar i analitzar la informació necessària per a plantejar-la i resoldre problemes senzills de l’entorn pròxim.

Manifestar la seva capacitat d’observació i l’ús que fa de tots els sentits per a identificar formes i grandàries en els objectes i per a diferenciar els éssers vius dels inerts, reconeixent les seves

Ús bàsic de les tecnologies de la informació i la comunicació, de recursos audiovisuals i de textos senzills per a la recerca d’informació, valorant els continguts obtinguts.

Observació, descripció i diferenciació dels materials i de les propietats d’aquests relacionant-les amb els seus usos i classificant-los segons criteris elementals: estat d’agregació, textura,

Realitza observacions dels elements principals de l’entorn, seguint les pautes marcades pel professor o la professora

Manifesta la capacitat d’observació i l’ús que fa dels sentits per diferenciar els éssers vius d’allò inert davant la presència de diversos objectes i

2

3

2

Planificar i aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana i del món laboral.


24

funcions bàsiques i superant els preconceptes pels quals identifica l’ésser viu amb que es mou

color, forma, plasticitat, etc. éssers

Reconèix amb ajuda de la mestra, les funcions bàsiques que caracteritzen els éssers vius i supera els preconceptes pels quals identifica tals éssers amb el que es mou

3

Aplicar procediments i elements de la lògica per identificar la validesa dels raonaments, així com valorar el grau de certesa associat als resultats que en deriven.

Valorar i prendre decisions sobre el món físic.

Manipular aparells senzills emprant procediments bàsics, demostrant suficient destresa i utilitzant els instruments adequats

Observació dels efectes de l’aplicació d’una força. Forces en la mateixa direcció. Forces de contacte i a distància.

Observació dels efectes de l’aplicació d’una força. Forces en la mateixa direcció. Forces de contacte i a distància.

Participa en la realització de tasques, mostra satisfacció per això, valora la seva execució acurada i manté el quadern net i ben presentat

Manipula aparells senzills o joguines emprant procediments bàsics com perforar, enroscar, muntar, desmuntar, estrènyer, afluixar, tancar... i mostra destresa suficient en aquestes operacions

4

3

Emprar habitualment els recursos tecnològics disponibles per resoldre problemes reals de manera eficient

Usar els valors associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic.

Identificar alguns objectes i recursos tecnològics significatius en el medi

Reconèixer la finalitat de l’ús d’aparells i màquines pròxims a la seva experiència (electrodomèstics, utensilis de la llar i escolars, cotxes,…) i valorar els aspectes positius d’aquets recursos tecnològics)

Manifestar la seva capacitat d’observació i d’anàlisi per arribar a una hipòtesi i/o solució a una situació plantejada.

Desenvolupament d’estratègies per al muntatge i desmuntatge d'objectes simples.

Ús adequat i curós de materials, substàncies i eines, adoptant mesures de seguretat personal.

Adopció de comportaments associats a la seguretat personal i a l’estalvi energètic.

Identificació dels components bàsics d'un ordinador, iniciant-se en l’ús d’aquests i tenint cura dels mitjans informàtics.

Observació, descripció i anàlisi d’una situació.

Utilitza instruments adients per realitzar diverses activitats amb objectes i materials diferents

Descriu el treball de les persones del seu entorn i identifica les activitats familiars i escolars i les professions més freqüents, relacionant el nom d’algunes professions amb el tipus de treball que realitzen

Valora els aspectes positius de l’ús d’aparells i màquines, com l’ajuda que presten en el treball i les dificultats que planteja la seva carència

Mostra interès per la situació

4

4

3

Comprendre l’efecte dels canvis dels sistemes tecnològics en el món personal i socio-laboral

Mostrar una actitud positiva davant les noves TIC, com una font potencial d’enriquiment personal i social

Usar els valors associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic.

Mostrar curiositat per tot el que ens envolta.

25

Descriu les parts d’allò plantejat i anticipa el resultat.

Emprar els coneixements i l’experiència per descriure i anticipar hipòtesis.

Participar de forma activa en l’hort escolar (despedregar, preparar el terreny, sembrar, mantenir, recollir…)

Realitzar des de l’aula treballs de reciclatge per tal d’afavorir des de l’escola la conservació del medi.

Participar amb les accions solidàries que des de l’escola es puguin dur a terme i avaluar-ne les seves conseqüències

Desenvolupament d’actituds conscients, individuals i col·lectives, davant problemes del medi ambient: reducció, reutilització i reciclatge d'objectes i materials i aplicació de mesures d’estalvi energètic i de protecció del medi ambient.

Identificació de màquines i aparells habituals de l’entorn, de les seves funcions i de les parts que els formen, reconeixent l’energia que utilitzen.

Observació i anàlisi del funcionament d’objectes i màquines d’ús en l’àmbit domèstic i escolar, identificant els elements que poden generar risc.

Representació i participació en manifestacions culturals presents en l’entorn: tradicions, festes, jocs, cançons, danses, etc., valorant la cultura com a riquesa.

Utilitza instruments adients per realitzar diverses activitats amb objectes i materials diferents

Reconeix la utilitat d’aparells i màquines pròxims a la seva experiència, per ex. Electrodomèstics, grapadores, tisores, , cotxes, vaixells, estris de l’hort escolar...


Participa en les activitats grupals de l’escola (jocs, converses,dramatitzacions, posades en comú, festes,...)


3

7

5

7

7

5

7

Ser conscient de la influència que té la presència de l’espècie humana sobre el medi, les modificacions que hi introdueix i els paisatges que en resulten.

Iniciar-se en el coneixement de les pròpies possibilitats, dificultats i mancances, del que es pot fer sol o amb ajuda

Responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades

Tenir confiança en si mateix i perspectives d’èxit

Relacionar els continguts que s’han d’aprendre amb els aprenentatges previs i amb l’experiència personal

Realitzar raonaments crítics sobre situacions reals i dialogar per millorar col·lectivament la comprensió de la realitat


26

ÀREA DE LLENGUA CASTELLANA

OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ CCBB Dimensions Comprendre les idees expressades en textos orals (contes, llegendes poemes, endevinalles…) relacionant-les amb les pròpies idees i experiències.

Comprendre un text adient a l’edat

Escoltar i comprendre l’expressió oral dels altres

Comprendre i utilitzar adientment el vocabulari adient a la seva edat en diferents situacions

Comprensió i producció de textos orals per aprendre i organitzar el treball, tant de caràcter quotidià (exposicions de classe, converses, explicacions sobre l’organització de la feina, etc.) com de caràcter més formal i didàctic (descripcions senzilles, resums orals, etc.).

Participació en situacions comunicatives habituals de la vida quotidiana i escolar (avisos, instruccions, converses, planificació d'activitats, explicació de fets, sentiments, vivències, etc.) i en altres de més dirigides (assemblees, diàlegs, explicacions, etc.), de manera activa i cooperadora.

Comprensió d’informacions en textos de la vida quotidiana propers a l'experiència infantil (cartells, horaris, invitacions, felicitacions, notes, avisos, etc.).



Comprendre l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució i progrés de la humanitat

Mostrar un sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local.

1

1

5

5

Comprendre les idees expressades en textos orals (contes, llegendes poemes, endevinalles…) relacionant-les amb les pròpies idees i experiències.

Comprendre un text adient a l’edat

Escoltar i comprendre l’expressió oral dels altres

Comprendre i utilitzar adientment el vocabulari adient a la seva edat en diferents situacions

Distingir i pronunciar tots els sons correctament

Representar i recitar textos orals amb l’articulació, l’entonació i el ritme adients, de forma comprensiva i expressiva i d’acord amb els usos i les normes de la modalitat lingüística de la comunitat autònoma

Usar correctament les estructures lingüístiques bàsiques

Escriure textos senzills i breus utilitzant oracions

Ús d’elements lingüístics i no lingüístics (gest, entonació, intensitat, postura, simbologia) a les produccions orals per tal d’afavorir la comprensió i potenciar l’expressivitat.

Producció de textos escrits propis de situacions quotidianes properes a l'experiència infantil, com a consolidació del sistema de lectoescriptura, per comunicar coneixements, experiències i necessitats (invitacions, felicitacions, notes, cartes, avisos, etc.), utilitzant les característiques

Comprendre missatges orals en diferents situacions comunicatives. -Desenvolupar estratègies bàsiques per recolzar la comprensió oral.


Identificar i assolir objectius.

Adquirir confiança en un mateix i autoestima.

1

1

8

8

Distingir i pronunciar tots els sons correctament

Representar i recitar textos orals amb l’articulació, l’entonació i el ritme adients, de forma comprensiva i expressiva i d’acord amb els usos i les normes de la modalitat lingüística de la comunitat autònoma

Usar correctament les estructures

27

curtes i paraules del vocabulari propi de l’edat usuals d'aquests gèneres.

lingüístiques bàsiques

Escriure textos senzills i breus utilitzant oracions curtes i paraules del vocabulari propi de l’edat

Conèixer, respectar i interessar-se per la diversitat lingüística de l’estat espanyol, valorant-lo com un fet cultural enriquidor i integrador.

Identificació de diferents situacions comunicatives i dels contextos en els quals es produeix la comunicació mitjançant textos escrits i valoració de la importància de l'escriptura en determinats àmbits.


Respectar les regles pròpies de l'intercanvi comunicatiu en diferents situacions.

Saber posar-se al lloc dels altres i comprendre el seu punt de vista.

1

1

5

Conèixer, respectar i interessar-se per la diversitat lingüística de l’estat espanyol, valorant-lo com un fet cultural enriquidor i integrador.

Utilitzar la llengua oral per intercanviar idees, experiències i sentiments, adoptant una actitud respectuosa davant les decisions dels demés i atenent a les regles pròpies de l’intercanviï comunicatiu

Expressar-se oralment de manera clara, narrant experiències pròpies , idees, situacions reals i imaginàries

Utilització i valoració de les normes que regeixen l'intercanvi comunicatiu oral: escolta atenta, respecte pel torn de paraula, mirada cap a l’interlocutor, to de veu, ritme adequat, etc., tenint esment a les expressions de cortesia i de relació social.


Organitzar i autoregular les pròpies accions.

Aplicar els nous coneixements i capacitats a situacions semblants i contextos diversos.


1

1

7

7

Utilitzar la llengua oral per intercanviar idees, experiències i sentiments, adoptant una actitud respectuosa davant les decisions dels demés i atenent a les regles pròpies de l’intercanviï comunicatiu

Expressar-se oralment de manera clara, narrant experiències pròpies , idees, situacions reals i imaginàries

Utilitzar en situacions relacionades amb l’escola i la seva activitat, les diferents classes d’escrits tant amb les institucions publiques o privades

Utilització de diferents classes d’escrits tant amb les institucions públiques com privades.

Acceptar els errors i aprendre d’ells.

Ser capaç d’autoavaluar-se i d’autorregular-se.

Acceptar i realitzar crítiques amb esperit constructiu.


7

7

1

1

Utilitzar en situacions relacionades amb l’escola i la seva activitat, les diferents classes d’escrits tant amb les institucions publiques o privades

Conèixer i utilitzar les noves tecnologies de la informació.

Iniciació a la utilització dirigida de les tecnologies de la informació i la comunicació i de les biblioteques per obtenir informació i models per

Emprar recursos (notes, esquemes...) per comprendre, processar i presentar textos orals i escrits.

1

Conèixer i utilitzar les noves tecnologies de la informació.

28

a la composició escrita.


Conèixer, respectar i complir les normes de seguretat i manteniment.

Saber organitzar el temps i les tasques

1

8

8

Utilitzar el llenguatge com instrument d’aprenentatge per memoritzar, anotar, demanar, comprendre, respondre

Redactar textos breus (narracions, notes, endevinalles , embarbussaments, dites, rodolins…) amb les grafies adients, els signes de puntuació corresponents, les paraules separades… i presentant l’escrit de forma clara i neta.


Manipular la llengua oral i escrita de manera simple: transformar oracions (afirmatives en negatives), ordenar frases, reconèixer paraules que expressen accions, noms, qualitats…

Familiaritzar-se amb algunes reflexions elementals sobre la importància del llenguatge, del seu correcte ús i de les seves regles

Escolta, memorització i recitat de textos curts i de jocs lingüístics senzills o de tradició oral.

Producció de textos escrits propis de situacions quotidianes properes a l'experiència infantil, com a consolidació del sistema de lectoescriptura, per comunicar coneixements, experiències i necessitats (invitacions, felicitacions, notes, cartes, avisos, etc.), utilitzant les característiques usuals d'aquests gèneres.

Creació de textos relacionats amb l'àmbit escolar per obtenir, organitzar i comunicar informació: cartells, murals, qüestionaris, descripcions, explicacions simples, llistes utilitzades com a resum o esquema, etc.



Iniciar-se en el coneixement de les pròpies possibilitats, dificultats i mancances, del que es pot fer sol o amb ajuda.


1

1

7

7

Utilitzar el llenguatge com instrument d’aprenentatge per memoritzar, anotar, demanar, comprendre, respondre

Redactar textos breus (narracions, notes, endevinalles , embarbussaments, dites, rodolins…) amb les grafies adients, els signes de puntuació corresponents, les paraules separades… i presentant l’escrit de forma clara i neta.


Manipular la llengua oral i escrita de manera simple: transformar oracions (afirmatives en negatives), ordenar frases, reconèixer paraules que expressen accions, noms, qualitats…

Familiaritzar-se amb algunes reflexions elementals sobre la importància del llenguatge, del seu correcte ús i de les seves regles

Llegir textos amb l’articulació, el ritme, la fluïdesa, l’expressivitat i la seguretat necessaris i

Participació en jocs lingüístics per millorar la lectura comprensiva: embarbussaments,

Mostrar un sentiment de ciutadania global 5 Llegir textos amb l’articulació, el ritme, la fluïdesa, l’expressivitat i la

29

ser capaç d’extreure’n alguna informació específica: identificar personatges, explicar l’argument, interpretar les instruccions de les tasques…

endevinalles, acudits, tirallongues, sopes de lletres, jeroglífics, etc.

Lectura personal, guiada i expressiva, de textos narratius de literatura infantil i d’altres adequats a l’edat i als interessos.

compatible amb la identitat local.

Comprendre l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució i progrés de la humanitat.

Valorar la llibertat d’expressió, el dret a la diversitat cultural i la importància del diàleg intercultural.

5

6

seguretat necessaris i ser capaç d’extreure’n alguna informació específica: identificar personatges, explicar l’argument, interpretar les instruccions de les tasques…

Iniciar-se en l’adquisició de l’hàbit i el gust per la lectura utilitzant obres de tradició literària

Lectura guiada i autònoma, silenciosa i en veu alta, de textos adequats a l'edat i als interessos (endevinalles, refranys, faules, etc.). Valoració de l'autonomia lectora, mostrant interès per l'elecció de temes i de textos i per a la comunicació de les preferències personals, apreciant el text literari com a recurs de goig personal.

Posar-se en el lloc de l’altre: escoltar, analitzar i tenir en compte opinions diferents de la pròpia. Respectar les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions. Saber posar-se al lloc dels altres i comprendre el seu punt de vista.

1 1 5

Iniciar-se en l’adquisició de l’hàbit i el gust per la lectura utilitzant obres de tradició literària

Iniciar-se en el coneixement de textos literaris com la poesia a través de la seva comprensió, recursos mètrics i jocs poètics

Escolta de textos de la literatura de tradició oral i escrita per aprendre, divertir-se i com a inici de l’hàbit de lectura.

Organitzar i autoregular el propi pensament, les emocions i la conducta. Estructurar i organitzar el propi coneixement en les produccions orals i escrites. Estimar, jutjar i comunicar la lògica i la validesa d’argumentacions. Seleccionar tècniques adequades per representar i interpretar la realitat segons les situacions i els objectius

1 1 2 2

Iniciar-se en el coneixement de textos literaris com la poesia a través de la seva comprensió, recursos mètrics i jocs poètics

Escoltar, reproduir i representar expressions del llenguatge oral tradicional Valorar aquestes expressions com un fet cultural enriquidor

Audició, comprensió, memorització i recitat de poemes amb el ritme, la pronunciació i l'entonació adequades.

Donar coherència i cohesió al discurs. Comprendre, interpretar i representar la realitat a partir de textos orals i escrits.

1 1

Escoltar, reproduir i representar expressions del llenguatge oral tradicional

Valorar aquestes expressions com un fet cultural enriquidor

Rbutjar els usos discriminatoris en l’ús de la Interès i respecte per les sensacions, les Tenir confiança en si mateix per expressar-se 4 Rebutjar els usos discriminatoris en

30

llengua oral i escrita Utilitzar la llengua per destacar els valors de les diferents cultures de l’entorn

experiències i les idees expressades pels parlants d’altres llengües. Reconeixement del paper de les situacions socials com a factor condicionant dels intercanvis comunicatius.

oralment i per escrit. Estructurar i organitzar el propi coneixement en

4 1 1

l’ús de la llengua oral i escrita

Utilitzar la llengua per destacar els valors de les diferents cultures de l’entorn


Actitud de cooperació i de respecte en les situacions d’aprenentatge compartit, en gran i petit grup.

Acceptar els errors i aprendre d’ells Manifestar interès per aprendre. Accedir a fonts d’informació, comunicació i aprenentatge, en diferents formats, en llengua pròpia i estrangera. Emprar recursos (notes, esquemes...) per comprendre, processar i presentar textos orals i escrits.

7 7 1 1


31

ÀREA D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA

OBJECTIUS CONTINGUTS CCBB CRITERIS D’AVALUACIÓ Dimensions

Utilitzar les possibilitats del so, la imatge i moviment com a elements de diferents tipus de representació i comunicació.

Conèixer diferents estils de representació per expressar emocions i vivències.

Conèixer i utilitzar diferents tipus de manifestacions artístiques per utilitzar-los amb finalitats expressives ,comunicatives, lúdiques i creatives.

Explorar diferents imatges relacionades amb l’entorn per analitzar situacions i objectes de la vida quotidiana relacionats amb les diferents manifestacions artístiques.

Reflexionar sobre les diferents manifestacions artístiques, posant de manifest la seva percepció, imaginació indagació i sensibilitat.

Forma, color traç.

Ús de codis personals per escriure missatges

Realització de diversos tipus de traç amb fins expressius

Exploració de diferents materials i tècniques per completar un dibuix

Utilitzar diferents tècniques i materials

El punt de vista de l’espectador

Realització de diversos tipus de traç amb finalitats expressives


Variació de formes sobre un mateix tema

6

8

5

6

7

6

3

Tenir un coneixement bàsic de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics per interpretar les manifestacions artístiques

Tenir iniciativa, imaginació i creativitat per expressar-se a través de codis artístics

Identificar i assolir objectius

Mostrar un sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local

Tenir consciència dels propis pensaments, valors, sentiments, emocions i accions, controlar-los i autoregular-los

Conèixer la importància representativa, expressiva i comunicativa que els factors estètics tenen en la vida quotidiana de les persones i de les societats

Ser conscient dels processos i de les estratègies necessàries per desenvolupar les pròpies possibilitats


Apreciar la creativitat implícita en l’expressió d’idees, d’experiències o de sentiments a través de diferents mitjans artístics: música, literatura, arts visuals i escèniques, arts populars...

Adquirir habilitats i actituds per gaudir amb l’art i les

Utilitzar les possibilitats del so, la imatge i moviment com a elements de diferents tipus de representació i comunicació.

Conèixer diferents estils de representació per expressar emocions i vivències.

Conèixer i utilitzar diferents tipus de manifestacions artístiques per utilitzar-los amb finalitats expressives ,comunicat¡ves, lúdiques i creatives.

Explorar diferents imatges relacionades amb l’entorn per analitzar situacions i objectes de la vida quotidiana relacionats amb les diferents manifestacions artístiques.

Reflexionar sobre les diferents manifestacions artístiques, posant de manifest la seva percepció, imaginació indagació i sensibilitat.

Mantenir una actitud positiva davant l’expressió musical i les seves representacions musicals (cantar, escoltar, ballar i interpretar).

Utilitzar i conèixer les diferents

32

Mantenir una actitud positiva davant l’expressió musical i les seves representacions musicals (cantar, escoltar, ballar i interpretar).

Utilitzar i conèixer les diferents possibilitats dels mitjans audiovisuals i tecnologies com a recursos d’observació, recerca d’informació i elaboració de produccions pròpies.

Conèixer, valorar i gaudir de les diferents manifestacions artístiques i intervencions artístiques urbanes de l’entorn (la nostra barriada).

Manifestar autonomia a l’hora de realitzar les pròpies produccions , així com respectar la dels altres acceptant opinions constructives.

Realitzar produccions artístiques de manera individual i col·lectiva, mostrant interès i col·laboració a l’hora de realitzar el producte final satisfactòriament.

Conèixer professions del nostre entorn, interessant-se per les seves característiques per l’observació de les seves produccions.

Mostrar interès per les obres musicals i plàstiques, actuant de manera adequada en l’audició i observació de les manifestacions artístiques.

Tècniques de representació


Utilització de tècniques mixtes per inventar figures

Utilització de textures visuals per enriquir una imatge

Creació de diferents tipus d’imatge

El color i la llum en la fotografia

Constància perceptiva: parts d’un tot

Utilització de diferents recursos plàstics per obtenir volums

La col·locació dels elements en el dibuix


Distribució dels elements a la superfície de treball

Realització de diferents

1

1

1

1

5

manifestacions culturals


Mostrar una actitud oberta, respectuosa i crítica cap a la diversitat d’expressions artístiques




Adquirir habilitats de pensament, perceptives i comunicatives, de sensibilitat i sentit estètic per comprendre i valorar les manifestacions artístiques.


Adquirir habilitats i actituds per gaudir amb l’art i les manifestacions culturals

Tenir un coneixement bàsic de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics per a la pròpia expressió

Tenir una actitud positiva cap al canvi i la innovació i entendre aquests canvis com a oportunitats, amb capacitat d’adaptar-s’hi de manera crítica i constructiva

possibilitats dels mitjans audiovisuals i tecnologies com a recursos d’observació, recerca d’informació i elaboració de produccions pròpies.

Conèixer, valorar i gaudir de les diferents manifestacions artístiques i intervencions artístiques urbanes de l’entorn (la nostra barriada).

Manifestar autonomia a l’hora de realitzar les pròpies produccions , així com respectar la dels altres acceptant opinions constructives.

Realitzar produccions artístiques de manera individual i col·lectiva, mostrant interès i col·laboració a l’hora de realitzar el producte final satisfactòriament.

Conèixer professions del nostre entorn, interessant-se per les seves característiques per l’observació de les seves produccions.

Mostrar interès per les obres musicals i plàstiques, actuant de manera adequada en l’audició i observació de les manifestacions artístiques.

33

tipus de creacions

Selecció de diferents materials i tècniques per l’expressió plàstica

Reciclatge de materials

Les titelles i el teatre


La contrallum

Les màscares

1

3

6

7

6

6

8

4

4

4

4

6

6

6

6

Manejar bàsicament aparells i programes multimèdia

Avaluar i seleccionar noves fonts d’informació i innovacions tecnològiques a mida que apareixen, segons la seva utilitat per abordar tasques o objectius específics

Emprar tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació d’acord amb la font i el suport que s’utilitzi (oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia), en situacions i contextos diversos

Generar produccions responsables i creatives

Mostrar una actitud oberta, respectuosa i crítica cap a la diversitat d’expressions artístiques


Mostrar interès per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic de la pròpia comunitat i d’altres llocs

Identificar les relacions bàsiques existents entre les manifestacions artístiques i la societat que les genera


Tenir iniciativa i creativitat per expressar-se a través de codis artístics.

Mostrar una actitud oberta, respectuosa i crítica cap a la diversitat d’expressions artístiques.

Valorar la realització d’experiències artístiques compartides

34

Identificar i representar les qualitats del so (escoltant, imitant i reconeixent els sons i les seves qualitats): durada, altura, intensitat i timbre amb grafia no convencional i convencional. Identificar i imitar els sons i sorolls de l'entorn, dels animals i del mitjà més pròxim als infants. Descobrir les possibilitats tímbriques, sonores i de coordinació del propi cos i dels instruments de percussió (orff) per a interpretar cançons i acompanyaments Aprendre i saber escriure els noms dels instruments de percussió i de l’orquestra, saber classificar-los per famílies i distingir-los visualment i auditivament.

Identificació i representació de les qualitats del so amb grafia no convencional i convencional. Identificació i representació de les qualitats de sons de l’entorn natural i social més pròxim als infants. Audició activa i reconeixement d’una selecció de peces musicals breus, de diferents estils i cultures. Audició i reconeixement de peces vocals i identificació de veus femenines, masculines i infantils.

7

6

6

5

6

6

2,3,6

1,6

Mostrar interès per participar en la vida cultural

Ser conscients dels valors de l’entorn, avaluar-los i reconstruir-los afectivament i racionalment per crear un sistema de valors propi

Percebre, comprendre i enriquir-se amb diferents realitats i produccions del món de l’art i de la cultura

Adquirir habilitats i actituds per gaudir amb l’art i les manifestacions culturals

Apreciar la creativitat implícita en l’expressió d’idees, d’experiències o de sentiments a través de diferents mitjans artístics: música, literatura, arts visuals i escèniques, arts populars …

Descriu qualitats i característiques de materials, objectes i instruments presents a l’entorn natural, cultural i artístic. Empra termes senzills per comentar les obres musicals escoltades. Identifica i expressa mitjançant diferents llenguatges alguns dels elements (timbre, velocitat, intensitat, caràcter) d’una obra musical. Reprodueix esquemes rítmics i melòdics amb la veu, el cos i els instruments, i patrons de moviment. Selecciona i combina sons produïts per la veu, el cos, els objectes i els instruments per sonoritzar de manera individual o col·lectiva relats o imatges.

Conèixer i valorar els elements clau que milloren la qualitat de vida de les persones. Ser conscient dels valors de l’entorn, avaluar-los i reconstruir-los afectivament i racionalment per crear un sistema de valors propi Adquirir habilitats i actituds per gaudir amb les manifestacions culturals Posar-se en el lloc de l’altre: escoltar, analitzar i tenir en compte opinions diferents de la pròpia. Tenir confiança en si mateix per expressar-se oralment i per escrit.

35

Realitzar moviments amb el cos seguint el ritme o la lletra d'una cançó o bé per a utilitzar el cos per a percussió corporal. Crear ritmes per ser interpretats amb instruments de percussió. Practicar i memoritzar danses senzilles i tècniques de moviments i jocs motors, acompanyats de seqüències sonores, cançons i peces musicals. Reconèixer, relacionar i crear grafies no convencionals i convencionals per a diferents sons i les seves qualitats. Aprendre els conceptes elementals del llenguatge musical: dues corxeres, negra, blanca, silenci de negra i de blanca, pentagrama, clau de sol, classificació dels instruments de percussió per famílies, lectura de les notes mi, sol , la, re do. Llegir, escriure i fer exercicis rítmics i esquemes rítmics i melòdics de quatre pulsacions a fi de conèixer els elements bàsics del llenguatge musical. Identificar l'estructura senzilla de les cançons i obres musicals senzilles com la repetició AA, i el contrast AB. Valorar el bon ús de la veu esforçant-se en no cridar. Ampliar la sensibilitat personal i el gust per les arts potenciant el plaer i gaudir de la música.

Reconeixement visual i auditiu i denominació d’alguns instruments musicals de l’aula, de l’orquestra o de l’entorn de l’alumnat. Identificació de la repetició (AA) i el contrast (AB) en cançons i obres musicals senzilles. Curiositat per descobrir sons de l’entorn i gaudir amb l’audició d’obres musicals de diferents estils i cultures (audicions, espectacles, festes, etc.). Coneixement i compliment de les normes de comportament en audicions i altres representacions musicals. Valoració del silenci com a element indispensable per a l’exercici de l’atenció. Valoració de l’estètica expressiva del moviment. Exploració i escolta dels recursos i les possibilitats sonores del silenci, del so i les seves qualitats, de la veu, del cos i de l’entorn. Sensacions vibratòries segons els diferents sons emesos.

1,2,6

3,6,7

4,6,7

Identifica diferents formes de representació de l’espai mitjançant l’observació per afavorir la comprensió del significats observats. Prova en les produccions pròpies les possibilitats que adopten les formes, les textures i els colors Realitza composicions sonores o coreogràfiques que representin el món imaginari, afectiu i social. Emprendre processos de creació i producció artística i desenvolupar-los amb confiança, satisfacció i respecte cap a la diversitat.

Tenir un coneixement bàsic de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics per interpretar les manifestacions artístiques Expressar-se i comunicar-se en el llenguatge musical oralment i per escrit, incorporar-lo a l’expressió habitual i fer-ne un ús precís. Tenir consciència i control del propi cos. Desenvolupar estratègies que facilitin la comprensió, l’expressió, l’atenció, la concentració, la memorització, el raonament i la motivació Utilitzar les eines de navegació per Internet com a element essencial per informar-se i aprendre. Adquirir habilitats i actituds per gaudir amb les manifestacions culturals. Iniciar-se en el coneixement de les pròpies possibilitats, dificultats i mancances, del que es pot fer sol o amb ajuda Expressar-se i comunicar-se en el llenguatge musical oralment i per escrit, incorporar-lo a l’expressió habitual i fer-ne un ús precís.

36

Exercitar la imaginació relacionant obres musicals a imatges. Esforçar-se a adequar síl·labes, paraules i texts a diferents ritmes i viceversa per tal de facilitar la comprensió interior rítmica. Exercitar la memòria i l'audició interior. Gaudir de la pràctica del cant, la interpretació de percussions, l'audició i la realització de moviments. Cantar individual o col·lectivament cançons populars, jocs ballats o danses infantils o populars, amb especial atenció a les tradicionals de les Illes Balears i d’altres països. Interpretar les cançons i tirallongues populars aprenent les lletres i interactuar amb moviments o acompanyaments rítmics segons el significat de la lletra. Habituar-se a l'audició musical en suports digitals i audiovisuals. Utilitzar l'ordinador com a eina complementària i alternativa als instruments. Interpretar, comprendre i memoritzar cançons populars i tradicionals de les Illes Balears i d'altres països a l'uníson. Interpretar individual o en col·lectiu jocs ballats i danses populars i tradicionals de les Illes Balears i d'altres cultures, Desenvolupar la capacitat de reconèixer els conceptes elementals del llenguatge musical i

Interpretació, comprensió i memorització de tirallongues i cançons populars i tradicionals de les Illes Balears a l’uníson. Interès i respecte per les manifestacions artístiques produïdes pels altres i de l’entorn. Utilització de la veu, la percussió corporal i els instruments com a recursos per a l’acompanyament de textos recitats, cançons i danses. Lectura de partitures senzilles amb la grafia convencional. Gust per l’expressió vocal, instrumental i corporal. Pràctica de tècniques bàsiques del moviment i jocs motors, acompanyats de seqüències sonores, cançons i peces musicals, i interpretació de danses senzilles. Interpretació, individual o col·lectiva de jocs ballats, cançons, danses infantils o populars, amb especial atenció a les tradicionals de les Illes Balears i d’altres països.

2,3

3,4

1,5,6

5,6,8

Moure’s en l’espai i resoldre situacions en què intervenen objectes i la seva posició. Manejar bàsicament aparells i programes multimèdia Posar-se en el lloc de l’altre: escoltar, analitzar i tenir en compte opinions diferents de la pròpia. Saber comunicar-se en distints contextos, expressar les idees pròpies i escoltar les dels altres Tenir iniciativa, imaginació i creativitat per expressar-se a través de codis artístics Prendre decisions en els distints nivells de la vida comunitària valorant conjuntament els interessos individuals i els del grup. Tenir iniciativa, imaginació i creativitat per expressar-se a través de codis artístics.

Comunicar als altres les pròpies idees i decisions així com valorar les idees dels altres.

37

saber utilitzar-los per a la improvisació. Acompanyar cançons amb instruments de percussió fusta, membrana i metall o amb la veu. Esforçar-se en la interpretació conjunta de cançons i sonoritzar relats breus i imatges amb acompanyaments per coordinar totes les parts. Construir instruments senzills amb objectes d'ús quotidià. Despertar la curiositat per l'audició i coneixement d'obres musicals breus i compositors de diferents estils i cultures. Escoltar i reconèixer peces vocals i identificar les veus femenines, masculines i infantils. Participar en situació de contacte directe amb obres musicals (concerts) i saber comportar-se de manera correcta i respectuosa.

Apreciar o mostrar interès per l'observació i audició directa de les manifestacions culturals i artístiques.

Construcció d’instruments senzills amb objectes d’ús quotidià. Ús de l’ordinador com a eina complementària i alternativa als instruments. Improvisació d’esquemes rítmics i melòdics de quatre temps. Selecció de sons vocals, objectes i instruments per a la sonorització de situacions, relats breus i imatges. Confiança en les pròpies possibilitats de producció musical.

Improvisació de moviments com a resposta a diferents estímuls sonors, adequant el moviment al so i a l’espai.

38

ÀREA DE LLENGUA ANGLESA

OBJECTIUS CONTINGUTS CCBB CRITERIS D’AVALUACIÓ Dimensions Comprendre, interpretar i representar la realitat a partir de textos orals i escrits.

Comprendre missatges orals i escrits en diferents situacions comunicatives.


Comprendre missatges orals i escrits en diferents situacions comunicatives.

Emprar les estratègies d’aprenentatge i d’estudi de manera cada cop més autònoma

Emprar tècniques i hàbits de treball individual i cooperatiu.

Comprendre els elements rellevants d’un missatge oral o escrit, encara que se’n desconeguin algunes estructures o paraules.

Comprendre textos orals i escrits senzills, utilitzant la informació que transmeten amb finalitats diverses.

Predir el significat a través de l’ús del context visual.

Utilitzar els recursos expressius no lingüístics (gestos, postura corporal, sons diversos, dibuixos, etc.) a fi d’intentar comprendre i fer-se comprendre per mitjà de l’ús de la llengua anglesa.

Respectar i valorar les opinions dels altres.

Produir frases i textos orals amb finalitats diferents i adequats a situacions de comunicació diverses.

Produir frases i textos escrits amb finalitats diferents i adequats a situacions de comunicació

Escriure missatges senzills, breus i útils per a la vida quotidiana diverses.

Identificar el sentit global i els elements

Comprensió de missatges breus, senzills i propers a la realitat dels alumnes per elaborar tasques a l’aula.

Audició atenta i comprensió de textos orals breus i molt senzills procedents de suport audiovisuals i informàtics diferents.

Expressió de les necessitats bàsiques i fórmules de cortesia dins l’aula: saludar i acomiadar-se, identificar-se i presentar-se,donar les gràcies, demanar disculpes, demanar permís…

Reconeixement i ús d’algunes formes i estructures habituals pròpies de la llengua estrangera utilitzades prèviament.

Desenvolupament d’estratègies bàsiques per donar suport a la comprensió i a l’expressió oral:ús del context visual i no verbal. Repetició. Coneixements previs sobre el tema o sobre la situació transferits des de les llengües que coneix.

Respondre davant d’instruccions senzilles i preguntes per donar informació sobre la localització d’objectes, persones i animals.

1

1

1

1

7

7

1

11

1

1

Compren i produeix missatges orals referits a les intencions comunicatives que es duen a terme en cada situació

Capta la idea global i identifica alguns elements oral, amb l’ajuda d’elements lingüístics i no lingüístics relacionats amb activitats de l’aula i de l’entorn de l’alumnat.

Reconeix i produeix els diferents sons i les estructures pròpies de la llengua anglesa

Llegeix i identifica paraules i frases senzilles presentades prèviament de forma oral sobre temes familiars i d’interès, mitjançant activitats lúdiques i comunicatives i amb el suport d’elements visuals, gestuals i verbals.

Empra algunes estratègies per aprendre a aprendre com ara demanar ajuda, acompanyar la comunicació amb gestos, utilitzar diccionaris visuals i identificar alguns aspectes personals que ajudin a aprendre millor.

Mostra interès i curiositat per aprendre la llengua estrangera i reconeix la diversitat lingüística com a element enriquidor.

Emprar i interpretar codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques de forma activa i efectiva.

Utilitzar un vocabulari adequat per expressar-se oralment i per escrit amb claredat i precisió en situacions concretes


Expressar oralment missatges, pensaments, emocions i opinions de

39

més significatius de frases i textos senzills.

Mostrar interès per la lectura de frases i textos, desenvolupant la capacitat de valorar-los.

Utilitzar les noves tecnologies com a eina per practicar les diverses habilitats lingüístiques

Interactuar amb les noves tecnologies com un mitjà d’aprenentatge lúdic i motivant

Participar en intercanvis lingüístics senzills amb finalitats lúdiques (representacions, jocs, utilització de la mímica, etc.).

Utilitzar missatges bàsics apresos (fórmules de cortesia, felicitacions, salutacions i altres expressions habituals), adequats a cada situació específica de comunicació.

Mostrar una actitud positiva i optimista respecte de la capacitat personal per aprendre una llengua diferent de la pròpia.

Utilitzar, en l’aprenentatge de la llengua anglesa, els coneixements i les experiències prèvies amb altres llengües i desenvolupar progressivament les estratègies d’aprenentatge autònom.

Utilitzar el coneixement de la llengua materna per predir el significat de paraules noves.

Producci

Introducció d’estratègies, habilitats i procediments que facilitin l’adquisició del lèxic i les estructures habituals, com per exemple la repetició, el context visual i no verbal. L’associació paraula i imatge. Els coneixements previs, la memorització i l’observació de models.

Respostes verbals i no verbals davant situacions reals o simulades amb l’ajuda de rutines comunicatives.

Expressió de missatges breus i senzills relacionats amb els camps semàntics treballats.

Identificació i ús de lèxic i d’estructures elementals pròpies de la llengua estrangera,prèviament utilitzades: colors,nombres,formes, mesures,noms d’objectes…fórmules de cortesia, i altres conceptes d’interès per als alumnes.

Respondre de forma breu preguntes senzilles sobre gustos. Sentiments i habilitats bàsiques.

Ús de les normes socials que regeixen l’intercanvi comunicatiu.

Reconeixement i ús d’expressions i fórmules bàsiques de relació social en

4

1

5

1

7

7

5

7

7

7

1

1

Respecte i valora l’ús d’altres llengües

Mostra interès i curiositat per aprendre la llengua estrangera i reconeix la diversitat lingüística com a element enriquidor.

Empra algunes estratègies bàsiques per aprendre a aprendre com ara demanar ajuda, acompanyar la comunicació amb gestos, utilitzar diccionaris visuals i identificar alguns aspectes personals que ajudin a aprendre millor

Reconeix i reprodueix alguns aspectes sonors i rítmics, d’accentuació i entonació d’expressions que apareixen en contextos comunicatius o en activitats de la lectura en veu alta, sempre a partir de models.

Mostra interès i curiositat per aprendre la llengua estrangera i reconeix la diversitat lingüística com a element enriquidor

Reprodueix cançons i escenificacions preparades dins l’aula

manera senzilla.

Construir, acceptar i practicar normes de convivència d’acord amb els valors democràtics.



Utilitzar un vocabulari adequat per expressar-se oralment i per escrit amb claredat i precisió en situacions concretes.


Emprar i interpretar codis i habilitats lingüístiques de forma activa i efectiva.


Comunicar la informació i els coneixements adquirits en diferents suports i emprant recursos expressius que incorporin diferents llenguatges i tècniques específiques aprofitant les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.

Mostrar una actitud positiva davant les

40

una llengua estrangera.

1

7

7

7

7

7

Associar so, representació i significat en les paraules.

Reconèixer i reproduir els sons, el ritme i l’entonació característics de la llengua anglesa.

Participar en intercanvis lingüístics senzills amb finalitats lúdiques (representacions, jocs, utilització de la mímica, etc.).

Mostrar interès per l’aprenentatge de la llengua estrangera valorant positivament la millora de les diferents habilitats.

Producció de textos orals breus treballats prèviament a través de rutines, representacions. Cançons, rimes, dramatitzacions i relats molt senzills amb suports visuals o gestuals.

Escriptura dirigida. Ús de vocabulari bàsic i frases molt senzilles, conegudes prèviament pels alumnes des d’un punt de vista oral i amb una intenció informativa , lúdica, comunicativa o com a part de la realització d’una tasca.

Familiarització amb l’ús d’estratègies senzilles per produir textos, a partir sempre d’un model i comparant-les amb les tècniques que s’utilitzen en la llengua pròpia.

L’estructura de paraules i frases molt senzilles presentades dins un context i prèviament conegudes en interaccions orals reals o simulades. Com a part de la realització d’una tasca o pel gust i interès de llegir.

Associació global de grafia, pronunciació i significat a partir de models escrits que representin expressions orals conegudes pels alumnes.

Lectura de textos realitzats o completats pels alumnes amb una

noves TIC, com una font potencial d’enriquiment personal i social.

Adaptar la comunicació al context social i cultural: Produir textos adaptats a cada situació de comunicació, en diferents registres i intencions.

Saber comunicar-se en distints contextos, expressar les idees pròpies i escoltar les dels altres.


Ser conscient d’allò que sap i del que cal aprendre.

Tenir confiança en si mateix.

Acceptar els errors i aprendre d’ells.


Aprendre de i amb els altres.

Construir acceptar i practicar normes de convivència d’acord amb els valors democràtics

Desenvolupar estratègies que facilitin la comprensió, l’expressió, l’atenció, la concentració, la memorització, el raonament i la motivació.

Aplicar els nous coneixements i capacitats a situacions semblants i

41

contextos diversos.

Relacionar els continguts que s’han d’aprendre amb els aprenentatges previs i amb l’experiència personal,

Emprar i interpretar codis i habilitats

lingüístiques i no lingüístiques de forma activa i efectiva.


Adaptar la comunicació al context social i cultural:produir textos adaptats a cada situació de comunicació en diferents registres i intencions.

Manifestar interès per aprendre.

Mostrar curiositat per plantejar-se interrogants.

Manifestar interès per la feina ben feta.

Presentar els treballs amb cura i ordre.

Aprendre de i amb els altres.

finalitat lúdica i comunicativa.

Iniciació a la utilització de programes informàtics educatius per llegir i escriure missatges senzills.

Actitud oberta vers les persones que parlen la llengua estrangera.

Realització d’activitats de caràcter sociocultural representatives de la llengua estrangera.

Valoració de la importància de la llengua estrangera com a instrument de comunicació.

Interès per utilitzar la llengua estrangera en situacions diverses.

Actitud positiva i de confiança en la pròpia capacitat per aprendre un altre idioma i gust pel treball cooperatiu.

Iniciació en l’ús d’estratègies bàsiques de lectura:context visual i verbal, coneixements previs, situacions conegudes o properes a l’alumnat, transferides des de les llengües que coneix.

Associació de grafia, significat i pronunciació del vocabulari bàsic per mitjà d’activitats dirigides, jocs, rimes i cançons amb l’ajut de suport audiovisual.

42

Introducció d’alguns aspectes fonètics diferents de l'idioma a través de paraules i estructures significatives.

Acostament a pautes de ritme, accentuació i entonació característiques. mitjançant rutines. Cançons i encadenaments.

Interès per la presentació i cura dels textos.

Gaudir de l’aprenentatge de la llengua estrangera.

.

43

ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA

OBJECTIUS CONTINGUTS CCBB CRITERIS D’AVALUACIÓ

Dimensions

Conèixer i valorar el propi cos i les seves possibilitats motrius.

Identificació de les parts del cos i la seva relació amb el moviment.

Coordinació dinàmica general i segmentària.

Experimentació, exploració i discriminació de diverses possibilitats sensorials (vista, oïda, tacte).

Presa de consciència del propi cos en relació amb la tensió, la relaxació i la respiració.

Experimentació de postures corporals diferents.

Afirmació de la lateralitat.

Acceptació i valoració de la pròpia realitat corporal augmentant la confiança en les seves possibilitats, autonomia i autoestima.

Reaccionar corporalment davant estímuls visuals, auditius i tàctils, donant respostes motrius que s’adaptin a les característiques dels estímuls esmentats.

3 Moure's en l'espai i resoldre situacions en què intervenen objectes i la seva posició.


Gaudir de l’activitat física. Gaudi mitjançant l’expressió a través del propi cos.

Valoració del joc com a desenvolupament de l’activitat física, com a mitjà de gaudi, de relació amb els altres i d’ús del temps lliure.

Participar i gaudir de jocs ajustant la seva actuació, tant referent a aspectes motors com a aspectes de relació amb els companys.

7 Desenvolupar hàbits d'esforç i responsabilitat en la feina.

Aprendre amb els altres.

Ser capaç d'autoavaluar-se i d’autoregular-se.

Apreciar els efectes beneficiosos de l’activitat física cap a un mateix.

Relació de l’activitat física amb el benestar i el gust per a la cura del cos.

Orientació de la mobilitat corporal cap a la salut.

Mostrar interès per complir les normes referents a la cura del cos amb relació a la higiene i a la consciència del risc en l’activitat física.

3 Conèixer i valorar els elements clau que milloren la qualitat de vida de les persones.

Adoptar actituds favorables al

44

Respecte per les normes d’ús de materials i espais en la pràctica d’activitat física establint mesures bàsiques de seguretat i prevenció d’accidents.

Apreciar els efectes de l’higiene, l’alimentació i els hàbits posturals sobre la salut.

Adquisició d’hàbits bàsics d’higiene corporal, alimentaris i de postura relacionats amb l’activitat física.

manteniment d'una vida física i mental saludable.

Adaptar les seves capacitats físiques i habilitats bàsiques a les condicions de cada situació.

Experimentació de situacions d’equilibri i desequilibri estàtic i dinàmic: sense objectes, sobre objectes estables, portant un objecte en situacions simples.

Percepció i expressió de relacions espacials i temporals (velocitat, trajectòries, intercepció, control del ritme d’execució de les tasques motrius).

Apreciació de dimensions espacials i temporals.

Realització de jocs lliures i organitzats en què s’hagin d’emprar les habilitats bàsiques.

Desplaçar-se, girar i saltar de manera diversa, variant punts de suport, amplituds i freqüències, amb coordinació i bona orientació a l’espai.



Reconèixer l’estructura bàsica de funcionament del cos.

Percepció, identificació i representació del propi cos. Equilibrar el cos adoptant diferents postures, amb control de la tensió, la relaxació i la respiració.

3 Tenir consciència i control del propi cos.

Adquirir els principis per resoldre problemes motors.

Resolució de problemes motors senzills en el maneig d’objectes i en la manipulació d’instruments habituals en la vida quotidiana i en les activitats d’aprenentatge escolar.

Realitzar llançaments, recepcions i altres habilitats que impliquin maneig d’objectes, amb coordinació dels segments corporals i situant el cos de forma apropiada.



Desenvolupar l’iniciativa individual en el treball d’equip.

Adquisició d’autonomia i confiança en les pròpies habilitats motrius en situacions habituals.


7 Emprar tècniques i hàbits de treball cooperatiu

Realitzar activitats físiques que exigeixin esforç en

Experimentació de diferents formes d’execució i control de les habilitats motrius bàsiques.

Desplaçar-se, girar i saltar de manera diversa, variant punts de suport,

3 Percebre l'espai físic des de l'entorn immediat

45

l’habilitat i la destresa. Pràctica de la marxa, cursa, salts i girs d’una forma natural.

Desenvolupament i control de la motricitat fina i la coordinació.

Valoració de l’esforç, per aconseguir una major autoestima i autonomia.

amplituds i freqüències, amb coordinació i bona orientació a l’espai.

Moure's en l'espai i resoldre situacions en què intervenen objectes i la seva posició

Tenir consciència i control del propi cos

Regular l’esforç d’acord amb les seves possibilitats.

Confiança en les pròpies possibilitats i esforç personal en els jocs.

Millorar, de manera global, les capacitats físiques bàsiques.

7 Iniciar-se en el coneixements de les pròpies posssibilitats, dificultats i mancances, del que es pot fer sol o amb ajuda.

Desenvolupar actituds de tolerància cap a les pròpies possibilitats i limitacions.

Disposició favorable a participar en activitats diverses acceptant l’existència de diferències en el nivell d’habilitat.


5 Tenir consciència dels propis pensaments, valors, sentiments, emocions i accions, controlar-los i autorregular-los.

Utilitzar els recursos expressius del cos i del moviment de forma creativa per comunicar sensacions.

Descobriment, exploració i experimentació de les possibilitats expressives del cos i del moviment.

Sincronització del moviment amb pulsacions i estructures rítmiques senzilles.

Exteriorització d’emocions i de sentiments mitjançant el cos, el gest i el moviment, amb desinhibició.

Imitació de personatges, objectes i situacions.

Valoració i utilització de la dramatització com a mitjà per desenvolupar l’expressió corporal i l’expressió no verbal.

Valoració dels recursos expressius i comunicatius del cos, propis i dels companys.

Reproduir corporalment o amb instruments una estructura rítmica.

Simbolitzar personatges i situacions mitjançant el cos i el moviment amb desinhibició i facilitat en l’activitat.

6 Adequar la utilització de recursos artístics d'expressió i representació per realitzar produccions pròpies.

Tenir interès i voluntat de cultivar la pròpia capacitat estètica, tècnica i creadora.

46

Exploració i reconeixement de les possibilitats expressives amb objectes i materials.

Experimentació de tasques lúdiques i motrius amb base musical.

Participar en activitats físiques establint relacions de cooperació.

Descobriment de la cooperació i l’oposició amb relació a les regles de joc.

Acceptació de diferents rols al joc.

7 Emprar tècniques i hàbits de treball individual i cooperatiu

Resoldre conflictes per mitjà del diàleg evitant discriminacions per qüestions personals.

Actitud de col·laboració, tolerància i no discriminació durant els jocs i activitats esportives.

Resolució de conflictes de forma pacífica en la realització dels jocs i activitats esportives.


8 Relacionar-se cooperar i treballar en equip de manera cooperativa i flexible.

Respectar les normes del joc. Comprensió i compliment de les normes de joc. Participar i gaudir de jocs ajustant la seva actuació, tant referent a aspectes motors com a aspectes de relació amb els companys.

7 Aprendre de i amb els altres

Ser capaç d'autoavaluar-se i d'autorregular-se.

Reconèixer la diversitat d’activitats físiques i lúdiques com a elements culturals.

Reconeixement del joc com a activitat comuna a totes les cultures.

6 Adquirir habilitats i actituds per gaudir amb l'art i les manifestacions culturals.

Experimentar amb respecte situacions d’actor i d’espectador.

Participació i respecte davant situacions que suposin comunicació corporal. Reconeixement de les diferències en la manera d’expressar-se.

Reconeixement, valoració i acceptació vers les persones que participen en el joc.

Participar i gaudir de jocs ajustant la seva actuació, tant referent a aspectes motors com a aspectes de relació amb els companys. 5 Saber posar-se en els lloc dels

altres i comprendre el seu punt de vista

Realitzar activitats en el medi natural contribuint a la seva protecció.

Preparació i realització d’alguna activitat fora del recinte escolar, aprenent a conèixer, valorar, gaudir i respectar el medi natural.

Mostrar interès per complir les normes referents a la cura del cos amb relació a la higiene i a la consciència del risc en l’activitat física.

3 Percebre l'espai físic des de l'entorn fins a gran escala.

Moure'ns en l'espai i resoldre situacions en què intervenen objectes i la seva posició.

47

Valorar la incidència de l'acció humana sobre l’ecosfera i utilitzar de forma responsable els recursos naturals

Adoptar hàbits de consum responsable en la vida quotidiana

Utilitzar recursos d’intercanvi d’informació (lectura i audiovisuals).

Comprensió d’informació senzilla sobre jocs, tradicionals o actuals, instruccions... en petits textos o a través dels mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació.

4 Comprendre la informació, analitzar-la de forma crítica i reflexiva i integrar-la en els esquemes previs de coneixement

Practicar jocs tradicionals de les Illes Balears.

Coneixement i gaudi dels jocs tradicionals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears com a element per conèixer els nostres costums i història.


6 Mostrar interès per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic de la pròpia comunitat i d'altres llocs

48

* ENFOCAMENTS METODOLÒGICS

o Criteris per al disseny de les activitats amb atenció als diferents nivells d’aprenentatge

� Planificar les activitats tenint en compte els diferents ritmes d’aprenentatge. És

molt important que les activitats del primer cicle d’educació primària siguin el més experimentals i manipulatives possible. D’aquesta manera, es garanteix la plena participació de tots els alumnes independentment de les seves capacitats, al seu ritme i desenvolupant al màxim les seves potencialitats.

� Recollir a la programació d’aula les mesures per atendre els diferents ritmes d’aprenentatge. És molt important que la programació d’aula reculli possibles mesures de diversificació de la programació. Això significa que, com més tancada sigui l’activitat, més necessària es farà aquesta tasca de preveure i planificar els diferents nivells d’activitat per als diferents ritmes d’aprenentatge. La consecució dels diferents objectius ha d’estar recollida a la programació.

És de gran rellevància que la figura de suport que està adscrita al primer cicle participi de manera activa en les reunions de nivell per tal d’orientar en el procés de diversificació curricular i que estigui assabentada de les tasques que es duran a terme dins l’aula. A més, els tutors/es tindran en compte que, a les hores que rebin suport, realitzaran activitats diversificades en què sigui necessària la intervenció de dos professionals (desdoblaments, tallers, racons, etc.) evitant explicacions magistrals o desenvolupament de proves escrites.

� Utilitzar els grups cooperatius per garantir les màximes oportunitats a tots els

alumnes.

La primera fase de l’aprenentatge cooperatiu, consistent a crear una cohesió de grup forta i estable, serà la premissa bàsica a l’hora de treballar aquest àmbit al nostre cicle durant tot el curs. A la segona fase, els alumnes treballaran diferents continguts curriculars a través de l’aprenentatge cooperatiu sense establir uns equips estables. A la tercera fase, s’establiran els equips base tenint en compte que han de ser heterogenis en relació a la capacitat de donar ajut. En aquesta fase es treballarà:

La presa de consciència l’equip (nom, logotip, normes de funcionament).

Autoregulació del funcionament de l’equip (pla de l’equip, diari sessions).

Planificació i responsabilitat (càrrecs).

� Utilitzar diferents estratègies metodològiques i diferents models de pensament per adaptar les activitats als diferents estils cognitius i d’aprenentatge. L’horari

49

setmanal de cada grup ha d’esdevenir un clar exemple de diversificació metodològica. Això implica que hi ha d’haver activitats sistematitzades en les quals es garanteixin els diferents models de pensament associats a diferents estratègies metodològiques.

� Combinació de diferents tipus d’activitats: visuals, auditives i kinestèsiques.

Molt en relació amb el punt anterior, és fonamental que les activitats siguin presentades combinant les diferents vies sensorials a través de les quals copsem la informació. Aquest aspecte és imprescindible per garantir una igualtat d’oportunitats.

� Elaborar les adaptacions curriculars pertinents per tal de garantir l’adaptació

del currículum ordinari a la realitat dels nostres alumnes. La millor adaptació curricular que es pot fer al nostre cicle és fer les activitats el més obertes possible, amb l’objectiu de poder oferir una programació oberta i diversificada a tots els alumnes. Només en el cas d’aquells infants que necessitin, donades les seves característiques, una adaptació curricular significativa, aquesta es durà a terme d’acord als models de centre i amb la col·laboració de l’equip de suport.

� Potenciar al màxim les adaptacions d’accés per tal d’obrir al màxim el

currículum i evitar adaptacions significatives innecessàries. Aquest punt, molt lligat a l’anterior, tracta de posar l’èmfasi en la necessitat de potenciar les adaptacions d’accés per tal d’evitar adaptacions que empobreixin el currículum ordinari. La figura del suport serà clau en tot allò que fa referència a facilitar l’accés de tots els infants a les activitats programades.

� Introduir i potenciar diferents modalitats d’avaluació: observació, elaboració de

projectes, experiments, demostracions, productes escrits, recerques, debats, revisió i discussió de documents, observació directa de l’aplicació dels coneixements, valoració del treball fet, autoavaluació, rúbriques d’avaluació, exàmens orals, valoració de dossiers,...

� Potenciar les activitats intercicles i la figura de l’aula germana com a

instruments a l’hora de promoure l’ajuda entre iguals.

� Treballar diferents tècniques d’estudi que facilitin la comprensió i la interiorització dels aprenentatges, així com garantir la inclusió d’activitats sistematitzades de caire memorístic que permetin als infants desenvolupar aquesta capacitat d’una forma lúdica.

� Adaptar les feines de casa als diferents nivells d’aprenentatge: adaptacions

d’accés, ampliacions, reduccions, etc. Les feines de casa seran el més significatives possible i relacionades amb allò que en aquell moment s’estigui treballant a l’aula. La finalitat màxima d’aquestes tasques és mostrar a les famílies allò que es fa a l’escola i introduir hàbits de feina a la llar.

� Introduir a la programació d’aula les adaptacions curriculars necessàries en

cada cas, de manera que, si un mestre falta, el mestre substitut conegui les adaptacions que ha de fer als alumnes amb NESE.

50

o * Metodologia general del cicle i treball per competències Competència en comunicació lingüística

Competència matemàtica

Competència social i ciutadana

Competència per aprendre a aprendre

Competència cultural i artística

Competència en el tractament de la informació i digital

Competència en la interacció amb el

medi físic

Competència en autonomia i

iniciativa personal Assemblees a nivell de grup-classe o amb els dos nivells.

Taller de problemes de Matemàtiques.

Assemblees de resolució de conflictes

Desenvolupament de diferents tasques al llarg del curs en estreta col·laboració amb la família i el barri.

Teatre a les sessions d’Alternativa.

Programa d’informàtica. Sortides i visites pel barri Racons internivell en què els alumnes trien i participen en el muntatge d’aquests.

Tallers de català oral duts a terme per la mestra d’audició i llenguatge amb estreta coordinació amb el tutor/a.

Feinetes diverses per treballar les matemàtiques

Aules germanes Experiments Treball de l’art a totes les aules

Blocs d’aula Hort escolar Treball dels hàbits d’iniciativa i autonomia personal

Trifàsic: Dividir el grup en tres per poder dur a terme una atenció individualitzada.

Introducció a l’estadística i l’anàlisi gràfica.

Projecte de mediació Racons internivell Sortides a diferents museus

Introducció a l’estadística i l’anàlisi gràfica

Reciclatge i conscienciació mediambiental

Els encarregats de la setmana


Autogestió dels doblers de les sortides (figura del secretari).

Programa de berenars solidaris

Aprenentatge cooperatiu Racó de teatre Desenvolupament de diferents tasques al llarg del curs en estreta col·laboració amb la família i el barri.


Carpeta d’aprenentatge en què els alumnes expliquen el que han fet durant la setmana a l’aula i realitzen una autoavaluació.

Experiments Material específic per treballar la competència matemàtica

Programa d’educació viària

Programa d’informàtica. Música Experiments Participació de les famílies en el tema de la setmana cultural.

Aprenentatge cooperatiu


Racons internivell Reciclatge i conscienciació mediambiental


Taller de matemàtiques Setmana cultural

Bon dia per megafonia Set i Mig Aprenentatge cooperatiu Treball de les festes i altres commemoracions

Activitats relacionades amb la setmana cultural amb la col·laboració de les famílies.


Intercanvi de cartes amb altres classes i bústia rosa

Contes Projecte de jocs de pati Feinetes diverses per treballar la lectoescriptura

Activitats de cohesió de grup del primer àmbit de l’aprenentatge cooperatiu.

Blocs d’aula Tutoria Anglès Tasques relacionades i

obertes a la comunitat.

Fulletó i bústia rosa Pla de suport a la lectoescriptura (2n curs)

51

* ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS

a) Conèixer els valors i les normes de convivència, així com diferents estratègies de

resolució de conflictes, respectant els drets dels altres i la diversitat pròpia del nostre entorn.

b) Desenvolupar una actitud responsable i solidària que afavoreixi un clima de convivència

positiu per a l’aprenentatge i el desenvolupament personal.

c) Desenvolupar hàbits de treball individual i col·lectiu, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, responsabilitat, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge.

d) Adquirir habilitats per a la prevenció i la resolució pacífica de conflictes, que li permetin

actuar amb autonomia en l’àmbit familiar i domèstic, així com en els grups socials amb els quals es relaciona.

e) Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les

persones, la igualtat de drets i oportunitats de dones i homes, i la valoració positiva de les persones amb discapacitat.

f) Conèixer i utilitzar adequadament la llengua catalana i la llengua castellana, tant

oralment com per escrit, de manera que puguin ser emprades com a llengües de comunicació i d’aprenentatge.

g) Adquirir la competència comunicativa necessària en una llengua estrangera per

desenvolupar-se en situacions quotidianes.

h) Adquirir l’hàbit de la lectura com una via d’accés a la informació, al coneixement i al plaer.

i) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història, el patrimoni

artístic i cultural, especialment els corresponents a les Illes Balears, iniciant un apropament al sentiment de pertinença a l’àmbit cultural i lingüístic català, i entendre i acceptar la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i dels individus.

j) Valorar la tasca ben feta com a condició necessària per a l’aprofitament eficaç dels

aprenentatges.

k) Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requereixin la realització d’operacions elementals de càlcul, el tractament de la informació i coneixements geomètrics i estimacions, a fi d’aplicar-los a les situacions de la vida quotidiana.

l) Conèixer i valorar l’entorn natural, social i cultural i així contribuir a despertar actituds i

hàbits positius per aplicar-los a l’entorn immediat i mediat.

m) Iniciar-se en la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació, i desenvolupar un esperit crític davant els missatges que rep i elabora, fent-ne un ús

52

adaptatiu i responsable.

n) Iniciar-se en la valoració i en la producció de les diverses manifestacions artístiques i culturals (tradicions, història del municipi,...), com a mitjà d’expressió i comprensió per desenvolupar la sensibilitat estètica i la comunicació en aquests llenguatges.

o) Valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferències

i utilitzar diferents recursos per afavorir el desenvolupament personal i social (sortides, esports, activitats de pati, tutories,...).

p) Conèixer i valorar els altres éssers vius i adoptar maneres de comportament que

afavoreixin la seva cura.

q) Desenvolupar les capacitats socioafectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.

r) Adquirir els elements bàsics i les actituds adequades per a una correcta educació viària,

i promoure comportaments responsables com a possibles futurs conductors, vianants i ciclistes

53

* Criteris per a l’organització del temps i dels espais. Formes d’organització de l’aula

L’organització de l’aula al primer cicle serà, sempre, en grup , tenint en compte la idiosincràsia pròpia d’aquesta etapa, així com l’objectiu general de centre que determina que l’aprenentatge cooperatiu serà un dels eixos metodològics bàsics. Les classes estaran distribuïdes per racons, estratègia metodològica que permet treballar determinats continguts curriculars mitjançant espais planificats prèviament i que tenen com a finalitat bàsica la relació inequívoca de joc-treball en aquesta etapa. Els alumnes triaran els racons i s’implicaran activament en el seu muntatge i desenvolupament. A més, aquests seran internivell per tal que els alumnes puguin gaudir d’un ventall més ample de racons i es puguin relacionar amb els seus companys/es de nivell.

Tots els espais de les aules, els banys, els passadissos i els vestíbuls són considerats espais educatius, per la qual cosa l’equip de mestres vetllarà per la seva cura estètica i pedagògica. Els vestíbuls i els passadissos seran espais comunicatius, en els quals els infants i els mestres mostraran allò que es treballa a l’aula i transmetran la nostra filosofia educativa. Es parteix de la base que la documentació és essencial per crear un bon projecte d’escola. També s’aprofitaran els espais comuns per muntar racons o per realitzar diferents activitats en equips. Tot i que els espais esdevenen els espais comunicatius per excel·lència, el primer cicle disposa d’un espai virtual imprescindible per mostrar a la comunitat educativa la feina del dia a dia a les aules: els blocs d’aula. Cada aula disposa d’un bloc que va “creixent” amb els infants, de manera que es crea una biblioteca virtual de la vida acadèmica de cada grup. Aquests espais virtuals representen uns espais fonamentals en la nostra manera d’entendre l’educació i la documentació que d’ella se’n deriva. Propiciarem que els infants i les famílies participin activament en els blocs fent comentaris i participant en la redacció d’alguna entrada (sobretot a partir de segon). El primer cicle utilitzarà tots els espais que necessita per al desenvolupament de la present programació. Aquests espais són:

• Sala de psicomotricitat, per a les activitats dedicades a aquest moment, així com per a totes aquelles activitats que requereixin d’un espai ampli.

• Aula de música, per al desenvolupament d’aquesta àrea. • Aula d’anglès, per al desenvolupament d’aquesta àrea. • Aula d’informàtica, per al desenvolupament d’aquesta àrea. • Biblioteca, per al desdoblament de les sessions d’informàtica i per a l’ús

de la pissarra digital interactiva, quan calgui. • Pati d’educació primària, per al moment d’esplai i per a d’altres activitats

en què sigui necessari disposar d’un espai ampli a l’aire lliure • Aules i vestíbuls, per a desdoblaments, treballs en petits grups, entre

d’altres.

54

És important assenyalar que els espais esmentats anteriorment són els que el cicle utilitza de manera sistemàtica, però que es pot utilitzar qualsevol espai del centre, sempre i quan romangui disponible per al seu ús. Al mateix temps, cal esmentar que el cap d’estudis elaborarà una proposta d’assignació d’espais a principi de curs per aquells desdoblaments o tallers fixes ja previstos a la programació de principi de curs. Així mateix, en el cas que es programin noves modalitats organitzatives que requereixin nous espais, aquests es poden reservar al tauló d’espais ubicat a la sala de professors. Quant a l’organització del temps, cal dir que l’horari serà totalment flexible i s’adaptarà a les necessitats de l’alumnat. L’horari està organitzat de tal manera que les sessions amb els especialistes estan concentrades abans o després del pati. Aquest fet propicia que el tutor/a pugui realitzar dues o tres sessions seguides amb el seu grup classe facilitant així el desenvolupament de tasques competencials, interdisciplinàries i globals. En relació a aquest darrer aspecte, de cada vedada estam més convençuts que dividir l’horari en àrees de coneixement no té sentit dins d’un currículum competencial. L’eix vertebrador de totes les sessions serà la temàtica de la tasca que s’està treballant i, a partir d’aquesta, l’alumne/a anirà desenvolupant les diferents competències bàsiques. Per aquesta raó, dins de l’horari, podem trobar les següents sessions: - Sessions amb les famílies relacionades amb la temàtica de la Setmana

Cultural. - Tasques competencials, com per exemple: “El berenar més sa del món”, “La

mostra de mascotes més gran del món”, “ La diada pels padrins/es més gran del món”, etc, relacionades amb la Setmana Cultural (sempre que sigui possible). Esdevindrà l’eix vertebrador de la majoria de sessions.

- Experiments relacionats amb la tasca.

- Racons. Aquest seran escollits,muntats i gestionats pels alumnes.

- L’hora del conte. Es treballaran diferents contes relacionats amb la tasca i es

desenvoluparan activitats relacionades amb aquests. A partir de segon s’introdueixen els llibres de lectura.

- Trifàsic: en aquesta sessió es treballen diferents tipus de text relacionats

amb la tasca que s’està treballant en aquell moment dividint la classe en tres grups (a cada grup hi ha dos equips de base).

- Problemes: Aquests estaran relacionats amb la tasca que s’està treballant i

estaran presentats en la línia de les “històries matemàtiques”, és a dir, basats en problemes que els alumnes es poden trobar a la seva vida quotidiana. En aquesta sessió també es duran a terme diferents tipus de tallers de Matemàtiques.

- Jocs orals desenvolupats per la mestra d’audició i llenguatge del centre en

55

estreta coordinació amb els tutors/es i relacionats amb la tasca que s’està desenvolupant.

- Carpeta d’aprenentatge en què l’alumne/a podrà reflexionar sobre el que ha

après durant la setmana i durà a terme una autoavaluació. A més, cada setmana, la família i el tutor/a també avaluaran el seu procés d’aprenentatge.

- Plàstica a partir de diferents iniciatives relacionades amb la tasca.

- Informàtica en què l’eix vertebrador serà la gestió i la participació en el

nostre bloc de l’aula.

Les Matemàtiques continuen essent una assignatura pendent en el nostre cicle pel fet que no hem trobat la via per integrar-les plenament dins de les diferents tasques que desenvolupam. Per aquesta raó, es treballen d’una manera una mica desvinculada a través del llibre de text i dels quadernets del “Set i Mig”. En relació a les especialitats, es determinen les sessions següents:

• Anglès: l’assignació del temps per aquesta àrea és de dues sessions setmanals.

• Educació Física / Psicomotricitat: Es dedicarà una sessió per al

desenvolupament de les sessions d’Educació Física al pati i una altra sessió a la sala de Psicomotricitat. Al tercer trimestre, s’introdueix el programa de natació escolar.

• Música: es dedicarà una sessió a la setmana.

• Religió/ Alternativa: Una sessió setmanal.

56

o Materials, recursos didàctics i activitats complementàries

Els materials i els recursos didàctics que guiaran l’actuació dels mestres i dels alumnes són els següents:

� Qualsevol material proper, interessant i atractiu per als infants. Qualsevol material pot ser objecte d’aprenentatge, i aquesta és la premissa bàsica que guiarà la nostra actuació docent.

� Totes les feinetes que es facin han de tenir un sentit i han d’estar encaminades a un objectiu plenament definit i conegut per mestres i infants. La significativitat dels aprenentatges serà l’eix clau a l’hora de programar les feines i tasques que duguin a terme els infants.

� Cada nivell programarà, a principi de curs, atenent a la metodologia

pròpia del cicle i al fil conductor que es decideixi com a eix vertebrador de les diferents propostes (Setmana Cultural o altres).

� No és imprescindible que qualsevol procés didàctic conclogui amb una

tasca escrita. Existeixen altres maneres de representar el procés d’aprenentatge, les quals cal potenciar i estimular (llenguatge oral, representacions plàstiques, TIC, etc.).

� Els materials i els recursos didàctics propis dels racons de joc/treball

tindran una importància cabdal. És vital tenir cura del manteniment d’aquests racons, creant espais atractius i educatius. El material dels racons s’ha d’anar renovant fent les tasques cada cop més complexes, de manera que aquestes s’adeqüin al nivell maduratiu dels infants del grup - classe. Com ja hem dit abans, els alumnes s’implicaran en el muntatge dels diferents racons duent objectes de casa i fent un llistat dels materials que manquen.

� Tot i que es partirà, sempre, de la significativitat dels aprenentatges i de

material que parteixi d’elements reals i coherents amb aquest plantejament, també es disposarà d’uns quadernets de matemàtiques (Set i Mig) i d’un llibre de Matemàtiques que potenciaran i complementaran la feina que fem al voltant d’aquesta àrea. A més, els alumnes tindran un llibre d’Anglès i un de Religió.

� Els alumnes també compten amb un dossier de Música, dos quaderns

(un de quadres i un de retxes) i un cartapaci per a la carpeta d’aprenentatge.

� Les tasques que plantegem relacionades amb la Setmana Cultural

esdevindran el guió, el fil conductor de la nostra proposta didàctica, de manera que l’elaboració de material que se’n derivi serà vital per crear propostes d’aprenentatge eficaces. Els tutors/es i els mestres de suport

57

del cicle es repartiran la programació de les tasques incloent les diferents competències bàsiques. Intentarem que els especialistes també s’uneixin programant les seves sessions relacionant-les amb la tasca.

� Les sortides complementàries seran un recurs didàctic clau. En aquest

aspecte, però, diferenciarem entre les sortides a l’entorn més proper, i les sortides fora de l’abast del nucli de Son Ferrer. Quant a les primeres, cal esmentar que es potenciaran al màxim. En aquest sentit, el primer cicle de Primària és clau per potenciar i dinamitzar el coneixement de l’entorn proper, crear vincles estables amb aquest entorn, aprendre a tenir-ne cura, gaudir de la seva riquesa natural, social i cultural, entre d’altres. Es faran sortides periòdiques per Son Ferrer amb la finalitat d’obrir l’escola a l’exterior i aprofitar l’entorn com a recurs didàctic de primer ordre. Els diferents serveis educatius, esportius, culturals i sociocomunitaris esdevindran objecte de coneixement i se’n potenciarà l’accés educatiu.

Pel que fa a les sortides didàctiques més enllà de Son Ferrer, els objectius que les guiaran estaran sempre en consonància amb l’interès dels infants, i intentaran potenciar la cultura i els valors propis. Durant el cicle tots els infants visitaran alguna manifestació artística (museu, teatre, etc.). A més a més d’aquestes visites, es potenciaran totes les sortides que tenguin l’experimentació com a eix clau i la natura com a context de referència. Finalment, en acabar el cicle es programaran unes colònies de dos dies o una sortida conjunta de tot el cicle, aspecte a decidir en funció del percentatge d’alumnes inscrits a les colònies, el qual no pot abaixar, en cap cas, del 85%.

� Les famílies esdevenen, també, un recurs de primer ordre per apropar la

realitat als nostres infants. És per aquest motiu, que la seva inclusió a l’aula resulta fonamental si volem eliminar l’artificiositat que, sovint, envolta el món escolar. Els pares i mares dels nostres infants participaran, plenament, d’activitats programades de forma sistemàtica al llarg del curs, un cop per setmana.

� Els diferents agents educatius presents a l’entorn també es converteixen

en recursos molt valuosos. Així, mantindrem un contacte periòdic amb els responsables de la biblioteca municipal (visites i contacontes), el servei de policia local (educació viària), l’IMEB (diferents activitats que s’oferten a principi de curs) i altres serveis de la comunitat que es relacionin amb la tasca que estam desenvolupant en aquell moment.

� Finalment, les festes són, possiblement, el recurs que configura d’una

forma més clara i pautada allò que fem a l’aula. Així, partirem de les festes pròpies per treballar els continguts que es detallen en aquest document i que configuren el currículum propi del cicle. Les festes són, per definició, objecte d’interès per part dels infants i, per tant, la seva vessant lúdica i cultural fa que esdevinguin un dels eixos clau d’aquesta

58

programació. Les festes que es treballaran anualment són: o Nadales (concert per als infants de l’escoleta i concert

per a les famílies) o Sant Antoni (torrada popular amb les famílies) o Dia de la Pau (festa conjunta a nivell de centre) o Setmana cultural o Festa de fi de curs (gran festa l’horabaixa amb les

famílies)

59

∗ AVALUACIÓ

o Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació

Els següents criteris s’han establert tenint en compte la necessitat d´educar en competències, així doncs es posa especial atenció a aspectes on es puguin posar en pràctica els aprenentatges que es van adquirint. Els següents criteris són prou amplis perquè cada alumne pugui anant evolucionant en funció de les seves possibilitats , acotant si cal els criteris a casos més concrets i específics amb la finalitat de donar una resposta educativa el més adient possible.

1. Saber explorar i reconèixer les parts,les possibilitats i característiques del seu propi cos. 2. Expressar-se amb les pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació. 3. Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l’espai i al

temps i amb una comprensió progressiva de la necessitat d’unes normes. 4. Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia

cura, a les tasques escolars i en la relació amb els altres 5. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i

emocions. 6. Escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i

d’aprenentatge amb l’ús d’un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües.

7. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el tex toral i l’escrit. 8. Iniciar-se en l’ús funcional de la lectura i l’escriptura. 9. Crear de manera individual i col·lectiva petits textos i dibuixos. 10. Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els

diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).

11. Identificar característiques i regularitats en l’entorn natural, social i cultural, i utilitzar els recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions.

12. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les mesures adequades i la seva representació gràfica.

13. Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar , reconèixer patrons i verbalitzar-ho. 14. Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions afectives

positives mútues.

60

o Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de l’aprenentatge de l’alumnat

Els procediments d’avaluació que s’utilitzen per avaluar l’aprenentatge de l’alumnat són varis , de manera que ens permetin una major amplitud per poder valorar la resposta dels infants:

Observació directa i participant: aquest és un instrument prou valuós. L’observació va més enllà d’una simple mirada. Es tracta de fer una escolta activa d’allò que viu l’infant, dels seus processos d’aprenentatge, de la interacció amb els seus iguals, del mode en què copsa i interioritza els aprenentatges escolars, entre d’altres. Per dur a terme aquesta observació, disposem de múltiples moments:

• Moments de joc reglat: joc per racons i simulacions o representacions.

• Moments de joc lliure: jocs de pati • Moments d’aprenentatge pautat • Moments de feina en grup • Moments de feina individual • Altres

L’observació esdevé, doncs, fonamental en el nostre dia a dia. És important enfocar progressivament la mirada, passant d’una observació més natural a observacions cada cop més pautades i estructurades. Al mateix temps, resulta d’una gran utilitat contrastar les nostres observacions amb altres agents educatius implicats: famílies, reforç de l’Ajuntament, especialistes, figures de suport, etc.

Rúbriques: les rúbriques són un instrument d’avaluació en el qual s’estableixen criteris per nivells, mitjançant la disposició d’escales, que permeten determinar la qualitat de l’execució dels alumnes en unes tasques específiques. Es potenciarà l’avaluació a partir d’aquests instruments per tal de tenir els criteris el més consensuats possible i objectivar l’avaluació. I més quan dins l’activitat intervenen diferents professionals, com ocorre en el trifàsic. Aquestes rúbriques s’utilitzaran, en les activitats esmentades a fi de tenir una major coherència i objectivitat a l’hora d’avaluar.

Proves de nivell: en finalitzar cada curs, les mestres tutores duran a terme unes proves estàndard d’avaluació elaborades pel propi cicle atenent als objectius de l’etapa. Aquestes proves recullen els aprenentatges adquirits a les àrees de llengua i matemàtiques i el recull d’informació que s’extreu és fonamental per establir les prioritats del següent curs, així com per fer un traspàs òptim d’informació al tutor/a del curs vinent.

61

Juntes d’avaluació i reunions d’equip educatiu: aquestes reunions són moments de trobada i reflexió professional conjunta per consensuar i clarificar els criteris de qualificació de l’aprenentatge de l’alumnat. Es tracta de posar en comú els punts forts i febles del grup, en general, i de determinats casos particulars en què calgui incidir-hi especialment.

Participació del mestre de suport d’educació primària a les reunions setmanals de l’equip de suport: el mestre de suport del primer cicle participarà, setmanalment, a les reunions que programa l’equip de suport de manera que pugui aportar la informació necessària per avaluar i fer les propostes d’intervenció necessàries amb els alumnes amb NESE. A més a més, serà l’encarregat de transmetre les demandes d’intervenció que els mestres tutors/es facin a l’Equip d’Orientació Educativa i Psicopedagògica.

Anàlisi de treballs i feinetes dels alumnes: les feinetes i demés treballs que realitzi l’alumne/a a l’escola i/o a casa seran una font d’informació important a l’hora d’avaluar el seu progrés, però mai l’única. Aquest font d’informació ha de ser complementada amb les comentades anteriorment.

Augmentar les eines d’avaluació no basant-nos exclusivament en proves escrites, s’obrirà el ventall a l’expressió en altres llenguatges quan calgui a fi de poder donar la possibilitat que l’alumne es pugui expressar i donar a conèixer els seus aprenentatges.

Valorar les tasques que es realitzen a l’aula i fora d’ella , ja que serà un indicador clau de la capacitat d’expressió i d’adquisició de coneixements amb una finalitat real i dins la comunitat (exposicions, mostres, incidència i interrelació d’allò après dins el medi proper,....)

Quadern d’avaluació d’equip .Aquest quadern esdevindrà una eina prou vàlida a l’hora d’avaluar la tasca com equip dins un marc cooperatiu. En ell exposaran els resultats de les seves tasques, les relacions que es produeixen i la pròpia avaluació com a equip. Es tracta d’un dossier on quinzenalment queda constància dels càrrecs dins el grup, els objectius que es volen aconseguir i l’avaluació dels mateixos amb la finalitat de millorar tant les relacions com els aspectes de tipus organitzatiu com conceptual.

62

∗ MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LES MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LES MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LES MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LES ADAPTACIONS PERADAPTACIONS PERADAPTACIONS PERADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT AMB NESE. A L’ALUMNAT AMB NESE. A L’ALUMNAT AMB NESE. A L’ALUMNAT AMB NESE.

Partint de la lògica de l’heterogeneïtat i dels principis de l’escola inclusiva, el nostre centre parteix de la base que els criteris que contribueixen a millorar l’èxit escolar han de ser oberts, flexibles i universals. Partint d’aquesta premissa, el treball en xarxa i el suport contextualitzat i generalitzat, són les eines bàsiques que posam a disposició de l’alumnat per millorar i arribar a assolir l’èxit escolar. Entenem el suport de la següent manera:

o Els suports es repartiran, equitativament, entre els diferents grups de primer cicle d’educació primària.

o Durant cada trimestre, a les sessions de les juntes d’avaluació, es farà una valoració de l’organització dels suports i, si s’escau, es reorganitzaran de manera que cobreixin les demandes de tots els grups.

o L’equip de suport és l’òrgan encarregat de vetllar pel bon funcionament dels suports i per proposar i dur a terme les modificacions necessàries.

o Els membres de l’equip de suport es repartiran per cicles, de manera que cada cicle tengui el seu referent de suport. El/la mestre/a d’audició i llenguatge intervindrà a tots els cicles de manera preventiva i, ocasionalment, de forma més individualitzada quan l’avaluació psicopedagògica així ho determini.

o El suport és generalitzat, és a dir els seus destinataris són tots els alumnes. o El model de suport està d’acord amb una concepció del currículum com un element

comú i de cohesió, però a la vegada obert i flexible. o La metodologia i la filosofia del suport han d’anar estretament lligats. o Emfasitzam el caire preventiu del suport (mai recuperador). o Per tal de garantir aquest caire preventiu, el suport partirà de propostes inclusives

que impliquin el mestre de suport en la dinàmica de l’aula. Algunes estratègies adequades segons el nostre model de suport són:

∗ Desdoblaments ∗ Tridesdoblaments ∗ Tallers ∗ Grups cooperatius ∗ Tutoria compartida ∗ Petits grups heterogenis ∗ Altres estratègies inclusives

Per altra banda, el protocol a seguir quan el tutor/a detecta que un infant presenta dificultats en el procés d’aprenentatge, és el següent:

o Fer la demanda d’intervenció per a l’equip d’orientació educativa i psicopedagògica (segons el model del centre)

o Lliurar aquesta demanda al membre de l’equip de suport que intervé al cicle o Aquest membre de l’equip de suport posarà en coneixement de la resta de l’equip

aquesta demanda a fi d’articular les mesures adients al cas o La demanda serà recollida per la persona competent en cada cas, segons es

consignin unes necessitats o unes altres (avaluació del llenguatge, avaluació psicopedagògica o intervenció sociofamiliar)

o També durant la reunió, l’equip de suport emplenarà l’apartat per emplenar a la

63

reunió de l’equip de suport, consignant, així mateix els professionals que intervindran inicialment

o Un cop l’equip de suport ha rebut la demanda, s’inicia el procés d’avaluació i suport per tal d’afavorir l’èxit escolar de l’alumne/a en qüestió

Per altra banda, les adaptacions per a l’alumnat amb NESE es faran segons el model que la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears disposa per als centres educatius sostinguts amb fons públics. Aquest document s’haurà d’elaborar a principi de curs i haurà de recollir el nivell de competència curricular de l’alumnat, les mesures de suport necessàries i la proposta d’intervenció. A més a més, cada trimestre el tutor/a haurà d’emplenar l’apartat trimestral relatiu al progrés de l’alumne. En el cas que l’adaptació sigui significativa, s’hauran d’adaptar, eliminar o substituir els objectius i continguts de referència curricular que sigui necessari. S’intentarà, sempre que sigui possible, prioritzar les adaptacions no significatives, a fi de no empobrir el currículum. En tot cas, si l’informe psicopedagògic considera que cal fer una adaptació curricular significativa, aquesta serà fruit del consens de tots els membres que intervenen amb l’infant i serà revisada periòdicament atenent a l’evolució del propi alumne/a. En ambdós casos, és prescriptiu que la família estigui assabentada del procés d’intervenció i així ho autoritzi mitjançant el model que el centre posa a disposició de tots els mestres implicats.

64

∗ TRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORSTRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORSTRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORSTRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORS

Lectura A l’hora de parlar de la lectura i en conseqüència també de l’escriptura, ens plantejam aquest aprenentatge com una eina bàsica per accedir al coneixement, per gaudir i per expressar-se però no ho podem concebre com a un aprenentatge homogeni, on tots han d’aprendre el mateix i a la mateixa vegada. Per aquesta raó apostam per un tractament funcional on tot allò que es faci pugui respondre a una necessitat real de l’alumne. I on l’alumne pugui ser el màxim protagonista de la seva evolució. Per a alguns, la lectura és una tasca de l'escola, una obligació o una necessitat, però per a la Isabel Solé és «una companya discreta, callada, que sempre és a prop», entre d'altres coses; una companya que t'ajuda a entrar en móns fascinants, però que també t'obre les portes del coneixement i el pensament, i afegiríem que no exclusiva de l’escola si no també de l’entorn, família ,barri... Seguint les directrius del constructivisme, per tal que l’alumne assoleixi un aprenentatge significatiu , l’adquisició de la lectura i l’escriptura ha de partir d’allò que l’alumne sap i basar-se en la seva experimentació. També requereix partir de situacions properes, reals i funcionals, és a dir, que han de tenir un motiu per fer-se, no ha de ser una mera exercitació.

Cal que el mestre respecti les etapes evolutives i parteixi dels coneixements previs dels alumnes. Això implica un canvi radical respecte a enfocaments anteriors. La tria de les frases o de les lletres que s’utilitzen per a l’aprenentatge del codi i de la lectura i l’escriptura no ve donada per criteris lingüístics com ara major o menor freqüència, estructures sil·làbiques més senzilles... sinó que parteix de l’ interès de l’alumne/a i d’allò que li és més proper. Per tant, serà diferent en cada cas.

El paper del mestre/a varia en altres sentits. Fonamentalment actua com un model, és un facilitador de l’aprenentatge, però no és l'única font de coneixement perquè els companys i l’entorn també aporten informació. Cal que faci propostes de treball que s’ajustin als diferents nivells de coneixement dels alumnes i que, per tant, puguin resoldre's a diferents nivells

A l’hora de decantar-nos per un model teòric cal esmentar que hem de tenir presents més d’un model, ja que no hi ha cap nin que aprengui de la mateixa manera de manera que s’haurà de tenir en compte el model global en el qual el lector utilitza els coneixements previs per realitzar anticipacions sobre el contingut del text que, posteriorment, verifica. Les propostes d’ensenyament a què ha donat peu aquest model han emfasitzat el reconeixement global de paraules; però també un model decodificador i més fonològic , encara que no ho posem sempre en pràctica hem de reconèixer que ens pot ser útil per alguns alumnes. Però en la majoria dels casos farem especial inferència en un model interactiu. Aquest model recull aportacions dels anteriors i és el que actualment està en vigència. Segons aquest enfocament, el lector utilitza simultàniament el seu coneixement del món i els seus coneixements del text, i actua a diferents nivells: el de les lletres, el de les paraules, el del text... de manera que la informació que obté en cadascun d’ells genera un input per al nivell següent. Així

65

doncs, per llegir són necessàries tant les habilitats de descodificació com les estratègies que faciliten la comprensió. A primer cicle no podem pretendre que els alumnes esdevenguin bon lectors per art de màgia, i és que s’aprèn a ser bon lector amb els temps i en situacions de lectura diverses i és aquí on haurem de posar especial èmfasi. Les seves produccions i provocar la necessitats de llegir per entendre i gaudir haurà de ser la nostra senyera. Oferirem doncs, en la pràctica diària aquestes situacions on l’interès per saber i la motivació esdevinguin en si mateixes l’objectiu primordial i no tan sols dins l’escola . Com a cicle oferirem la participació de les famílies , amb conta contes o altres possibles activitats, també el dia a dia ofereix la possibilitat de llegir les pròpies produccions i la dels companys. També tindrem present l’obertura dins els serveis de la comunitat , com pugui ser mantenir una relació periòdica amb la biblioteca del barri. Ofertar setmanalment la possibilitat d’emprar la biblioteca escolar, amb la finalitat d’oferir diferents tipus de textos i lectures a fi que les capacitats de lectura s’ampliïn, adquirint nou vocabulari , estructures,etc.. En qualsevol cas com a mestres haurem de vetllar perquè la lectura i els continguts siguin accessibles als nostres lectors , la qual cosa pot implicar adaptar-les en els casos que sigui necessari. TIC El treball de les TIC al primer cicle de Primària tractarà de donar resposta a la necessitat de fer competents els nostres alumnes digitalment, al mateix temps que els fem competents socialment i aprofitam els múltiples avantatges de l’aprenentatge cooperatiu. Les sessions d’informàtica es duran a terme un cop per setmana mitjançant un desdoblament. Tres equips d’aprenentatge cooperatiu es quedaran a l’aula fent català oral amb la mestra d’AL i els altres tres equips aniran amb el tutor/a a l’aula d’informàtica. El treball a l’aula d’informàtica es durà a terme per parelles, sempre seguint criteris d’heterogeneïtat. L’eix vertebrador de les classes d’informàtica, en la majoria d’ocasions, serà el bloc de cada classe. A partir d’aquesta eina tan engrescadora pels infants, es treballaran els següents continguts:

- Diferents programes educatius, activitats Jclic i altres webs educatives que estaran penjades al bloc sobre la temàtica que s’està treballant en aquell moment.

- Publicació de diferents comentaris a les diferents entrades i utilització del xat

del nostre bloc.

- Possibilitat de publicar alguna entrada, explicant alguna notícia o esdeveniment important de l’aula (sobretot a partir de segon).

66

- Encendre i apagar l’ordinador correctament.

- Impressió d’alguna producció o informació utilitzant la icona.

- Recerca d’informació a través del cercador Google sobre la temàtica que

s’està treballant.

- Producció d’alguna tipologia textual a través d’un processador de textos i inserció d’alguna imatge (conte, cartell, carta, ...).

A més a més de les sessions d’informàtica, l’equip de cicle pot fer ús de les diferents pissarres digitals interactives disponibles al centre, així com de l’equip de canó projector. És un objectiu prioritari per al cicle acabar de dotar les aules del primer cicle de Primària d’un ordinador per aula, a fi de poder crear un racó específic per al treball de les TIC. Actualment, disposen d’ordinador les aules de segon. Valors El treball dels valors és una àrea prioritària al nostre cicle, la qual es treballa diàriament a les aules i, de forma més sistematitzada a través d’uns hàbits fixes. Possiblement, el moment idoni per al treball dels valors sigui l’assemblea que, totes les aules, duen a terme després del pati, durant la qual es tracten els conflictes succeïts durant el temps de joc lliure en el moment d’esplai. El temps de pati, tot i estar cada cop més regulat a través del projecte de jocs de pati creat ja fa tres cursos, resulta el moment més conflictiu i alhora més ric per al treball de les normes i els valors. Resulta fonamental fer reflexionar als infants sobre els jocs que desenvolupen, les pautes que s’hi estableixen i, sobretot, les pautes de resolució d’aquests conflictes. Per resoldre’ls disposen, al pati, d’alumnes mediadors del 3r cicle d’educació primària que tracten de resoldre petits conflictes d’interessos, i dels mestres que resolen els conflictes que es consideren més difícils de resoldre o que vénen acompanyats de petites agressions físiques o verbals. Com hem dit, aquestes assemblees són vitals per al coneixement i interiorització de les normes del centre, per a la resolució d’aquests conflictes, i per a la recerca de noves pautes de comportament associades a valors positius com el respecte, la solidaritat, l’ajuda entre iguals, o el diàleg. Per corregir possibles conductes contràries a les normes bàsiques de convivència, el cicle i el centre en el seu conjunt disposa de tot un seguit de projectes enumerats i explicats a la seva concreció curricular i a la present programació, la posada en funcionament dels quals resulta vital per al desenvolupament de conductes cada cop més adequades i més en consonància amb els models socials establerts:

o Aules germanes: coneixement i respecte entre companys del mateix centre o Mediació: aprendre a resoldre petits conflictes a partir del diàleg

67

o Berenars solidaris: iniciar-se en el coneixement de la solidaritat com a valor, a partir de petites aportacions que després redundin en benefici de determinats col·lectius socials

o Educació viària: iniciació en l’aprenentatge de les normes bàsiques del vianant o Reciclatge i consciència mediambiental o Aprenentatge cooperatiu, per tal de partir d’un model social en què el grup n’ha

de ser la base i el referent o Jocs de pati, per regular i normativitzar aquest moment de joc lliure o Intercanvi de cartes i bústia rosa, per crear un model lingüístic basat en les

“paraules dolces” i en el reconeixement dels altres. o Diferents dinàmiques de cohesió de grup. o Encarregats, per assumir petites responsabilitats consensuades pel grup

Tots aquests projectes van acompanyats, necessàriament, d’un treball diari, continu i constant dels diferents valors que defensem com a centre. El respecte envers les diferències individuals, l’ajuda mútua, la col·laboració, la no discriminació per raons de qualsevol tipus, entre d’altres seran els nostres referents durant tota l’etapa de manera que els infants interioritzin les pautes de comportament que necessiten per ser persones competents a nivell social. Cal recordar que, a més d’aquests projectes a nivell de centre, els mestres del primer cicle de Primària treballaran els valors durant totes les sessions però, serà a les classes de tutoria on s’aprofitarà per desenvolupar diferents dinàmiques de cohesió de grup i de resolució de conflictes. En el cas dels infants que, per raons diverses, tenen més dificultats per interioritzar i acomplir les normes, tot l’equip educatiu s’implicarà de forma coordinada amb l’objectiu de sumar esforços i no estigmatitzar els infants més vulnerables. Se seguiran protocols establerts per l’equip a fi que l’infant percebi una resposta unificada i coherent amb els plantejaments que se li transmeten. En aquest mateix sentit, la família haurà de sumar-se a aquest plantejament i seguir les pautes que se li transmetin des de l’escola, facilitant-li tot el material i les estratègies que siguin necessàries per corregir possibles conductes disruptives. L’escola de pares i mares, i el bloc destinat a tal efecte, seran bons instruments i moments d’intercanvi de pautes parentals adequades. Finalment, quant a aquest punt, cal destacar la importància d’enfocar la mirada sota l’òptica de la prevenció, amb l’objectiu d’evitar l’aparició de conductes contràries a les normes de convivència, entenent el treball dels valors com a una inversió de futur i com a una manera de fer competents els nostres alumnes per afrontar els múltiples reptes amb què es trobaran al llarg de la seva vida.

68

ANNEX 1: EXEMPLE ACTIVITAT TRIFÀSIC Nom de l’equip: Data:

NOM NOM NOM NOM DELDELDELDEL MEDICAMENT MEDICAMENT MEDICAMENT MEDICAMENT::::

_______________________________

Llegeix atentament aquest prospecte i, en cas de tenir algun dubte, consulteu amb el teu grup.Llegeix atentament aquest prospecte i, en cas de tenir algun dubte, consulteu amb el teu grup.Llegeix atentament aquest prospecte i, en cas de tenir algun dubte, consulteu amb el teu grup.Llegeix atentament aquest prospecte i, en cas de tenir algun dubte, consulteu amb el teu grup.

1111.... COMPOSICIÓ ( De què està fet aquest medicament?): : COMPOSICIÓ ( De què està fet aquest medicament?): : COMPOSICIÓ ( De què està fet aquest medicament?): : COMPOSICIÓ ( De què està fet aquest medicament?): :

2222.... PER QUÈ SERVEIX?:PER QUÈ SERVEIX?:PER QUÈ SERVEIX?:PER QUÈ SERVEIX?:

3333.... CONTRAINDICACIONS: No pots prendre aquest medicament si... CONTRAINDICACIONS: No pots prendre aquest medicament si... CONTRAINDICACIONS: No pots prendre aquest medicament si... CONTRAINDICACIONS: No pots prendre aquest medicament si...

4444.... DOSIDOSIDOSIDOSI (Cada quan ho hem de prendre i durant quants dies?): (Cada quan ho hem de prendre i durant quants dies?): (Cada quan ho hem de prendre i durant quants dies?): (Cada quan ho hem de prendre i durant quants dies?):

5555.... COM S’ADMINISTRA? (Com es pren?)COM S’ADMINISTRA? (Com es pren?)COM S’ADMINISTRA? (Com es pren?)COM S’ADMINISTRA? (Com es pren?) DIBUIX DEL MEDICAMENT:DIBUIX DEL MEDICAMENT:DIBUIX DEL MEDICAMENT:DIBUIX DEL MEDICAMENT:

ANNEX 2: EXEMPLE PROBLEMES

69

Quan anam a comprar al supermercat, ens trobam la següent oferta. Quant ens costaran 4 kg de pomes amb l’oferta?

Sabeu anar a l’Eroski? En Nofre, na Marga i na Carme no saben molt bé com arribar-hi. Fes un plànol des de l’escola fins a l’Eroski.

ANNEX 3: EXEMPLE TASCA

OFERTA: LES POMES COSTAVEN 3 EUROS EL KG I ARA ESTAN A

2 EUROS

70

TASCA: I SI PREPARAM EL BERENAR MÉS SA DEL MÓN PER A LES NOSTRES FAMÍLIES?

Cicle: 1r Nivell: 1r i 2n

Professor/a: Marga Forteza Cortès

Curs:2011/2012

ANÀLISI, DISSENY I AVALUACIÓ DE LA TASCA

1.- TÍTOL DE LA TASCA

I SI PREPARAM EL BERENAR MÉS SA DEL MÓN PER A LES NOSTRES FAMÍLIES?

2.- SITUACIÓ PROBLEMA

A partir del tema de la setmana cultural “Récord Guinnes”, sorgirà la necessitat de fer el berenar més sa del món per a les nostres famílies. La nostra aula es convertirà, per uns moments, en un restaurant per als pares i mares en què els alumnes seran els cambrers i les cambreres. Però per a arribar a aquest producte final, hi ha un llarg camí a recórrer...

3.- OBJECTIUS GENERALS DE LA TASCA - Reconèixer la importància de la nutrició en relació al creixement

i la prevenció de malalties. - Adquirir d’hàbits d’alimentació saludables (dieta equilibrada),

identificant aliments diaris necessaris i la seva funció per a l’organisme.

- Fomentar la participació de les famílies en la dinàmica de l’aula.

- Conèixer l’origen dels aliments i la seva posició en la piràmide alimentària.

- Saber identificar en els envasos: la data de caducitat, els ingredients, les marques, etc.

- Conèixer les diferències entre mercat i supermercat valorant les avantatges d’aquest primer en relació als aliments de temporada.

- Treballar amb monedes i bitllets per a la compra d’aliments. - Treballar diferents tipologies textuals: menú, horari del

supermercat, invitació, receptes, anuncis d’aliments, poemes, endevinalles, entrevista a les famílies, ...

- Fomentar la cooperació i el treball en equip.

71

4.- ACTIVITATS/ EXERCICIS QUE INTEGREN LA TASCA

1.Primera sessió: Llegim una carta que haurà enviat na Miquela Rodamón (annex 1) i proposem organitzar el berenar més sa del món per a les nostres famílies. Fem una primera proposta de menú sa i equilibrat en parelles per avaluar els coneixements previs del alumnes (annex 2). Demanem als alumnes que per a la propera sessió duguin informació sobre els tipus d’aliments que hi ha per tal de fer un berenar sa i equilibrat i que ens diguin qui ens podria donar informació sobre com fer el berenar més sa del món (el metge del centre de salut, algun familiar que domina la temàtica, el que fa el menú del menjador, ...). També els demanarem que duguin envasos d’aliments (buits).

2. Segona sessió: Per parelles, faran una anàlisi de la informació que han dut i faran un llistat dels aliments que existeixen (fruites, lactis, ...). Ho posem en comú i analitzem entre tots la piràmide dels aliments per veure quins són els més importants. Si cap alumne/a ha dut la piràmide dels aliments a classe mostrarem la nostra (annex 3).

3. Tercera sessió: Organitzem una xerrada del dietista del menú del menjador, del pediatre del centre de salut o d’un altre professional o familiar que els infants hagin proposat perquè ens expliquin quins aliments hi ha d’haver per fer el berenar més sa del món. Podrem preparar una entrevista i que algun encarregat prengui nota de la informació més important. (TRIFÀSIC).

4. Quarta sessió: Els/les alumnes elaboraran una enquesta per a les famílies perquè ens diguin quins aliments sans els agradem més. Podem pensar les preguntes entre tots i, després , en petits grups, pensaran diferents opcions de resposta per a cada pregunta. Ho duran a casa i passaran l’enquesta a les seves famílies. Analitzarem les seves respostes per veure quins aliments els agraden més a través d’un gràfic i ho tindrem en compte a l’hora d’elaborar el menú del berenar. (TRIFÀSIC).

5. Cinquena sessió: Analitzarem en parelles o petits grups els envasos que han dut. Els explicarem que si hem d’anar a comprar al supermercat per fer el berenar ens hem de fixar en una sèrie d’aspectes en els envasos. Hauran d’omplir una fitxa en la que escriuran la data de caducitat del producte, la marca de l’aliment, algun ingredient i la seva procedència (annex 4).

6. Sisena sessió: Per grups, faran el menú definitiu amb la condició que ha de ser el més sa del món integrant tot el que hem après (podem utilitzar fitxa annex 1). Entre tots, decidirem quin menú és el més saludable per fer a les nostres famílies. Poden ser plats inventats amb la condició que siguin saludables.

7. Setena sessió: Després d’elegir el menú definitiu, farem les receptes del berenar que volem fer. Per parelles o petits grups, pensaran la recepta de cada plat. Cada grup es pot encarregar d’una recepta diferent. Parlarem de quines parts ha de tenir la recepta i omplirem la fitxa corresponent (annex 5). (TRIFÀSIC).

8. Vuitena sessió: Parlarem d’on podem anar a comprar els ingredients i de les diferències entre el mercat i el supermercat fent referència a les avantatges del mercat en relació als aliments de temporada. Els mateixos grups que han elaborat les receptes faran una llista de la compra en relació a la recepta que han elaborat. Després, consultaran el catàleg d’un supermercat per fer una estimació del que ens costarà (poden mirar el preu sense tenir en compte els cèntims). El primer divendres que vingui, anirem tota la classe al mercat a comprar el

72

necessari (Les famílies han d’omplir la pàgina 11 de l’agenda). Un altre dia, un grup reduït anirà a comprar amb l’AD la resta d’aliments necessaris al supermercat. Per anar al supermercat, haurem de consultar l’horari d’aquest.

9. Novena sessió: Visita a un restaurant per veure com és per dins i quins materials hem d’elaborar. Els alumnes apuntaran el que van veient al restaurant (Possiblement algun familiar fa feina a algun restaurant de Son Ferrer).

10. Desena sessió: Els alumnes elaboraran el que han vist a la visita al restaurant: la carta del menú per posar damunt les taules quan venguin les famílies, algun element per disfressar-se de cambrers, cartell amb el nom del restaurant, etc. Alguns alumnes seran els responsables de donar la benvinguda a les famílies, explicar el menú que hem preparat i per què és el més sa del món, ... Si algú vol realitzar alguna actuació entre plat i plat que tengui a veure amb l’alimentació, també ho podrà fer. Poden fer grups i que cada grup s’encarregui d’una feina diferent.

11. Onzena sessió: Elaborarem una invitació per a les famílies. (TRIFÀSIC).

12. Dotzena sessió: Elaborarem les receptes que hem pensat i les famílies vindran a berenar a l’escola.

5.- CONTEXT EN EL QUE ES DESENVOLUPA LA TASCA

Personal/individual

-Treball a l’aula.

Familiar -Participació de les famílies durant el procés i en el producte final.

Escolar - Xerrada de la dietista de l’empresa del menjador, pediatre, familiar, ...

Social/comunitari

- Possible visita a un restaurant del barri per veure la seva organització.

- Visita al mercat i al supermercat.

- Xerrada pediatre, pediatre, ...

6.- RECURSOS I MATERIALS

Espais: Temps destinat

Escolars:

Aula, biblioteca, aula d’informàtica, ...

Materials: - Catàleg

supermercat. - Horari

supermercat. - Fitxes annexos - Material

fungible (fulls, retoladors,

Familiars:

Nº Sessions: Es realitzaran 12 sessions a repartir entre tres setmanes (Aquesta programació és flexible).

Agrupament i dinàmica de treball:

-Treball individual i en grup

- Gran grup

- Assemblea

73

Les famílies venen a l’aula.

Els alumnes fan una entrevista a les seves famílies.

cartolines, ...)

- Envasos d’aliments buits.

- Quaderns. - Calculadora

per anar a comprar.

Entorn:

Restaurant del barri.

Mercat

Supermercat

Les activitats proposades es poden realitzar a l’hora de català, medi, plàstica, matemàtiques, tutoria, ... depenent del seu contingut ja que es treballen objectius de totes les àrees.

7.- PRESÈNCIA DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES A LES QUE CONTRIBUEIX LA TASCA

1. COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

X

2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

X

3. C. EN CONEIXEMENTS I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSICA

X

4. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL

X

5.- C. SOCIAL I CIUTADANA

X

6. C. CULTURAL I ARTÍSTICA

X

7. C. PER APRENDRE A APRENDRE

X

8. AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

X

8.- RÚBRICA PER AVALUAR LA TASCA

* Sap en què consisteix una alimentació saludable.

* Coneix l’origen dels aliments i la seva posició en la piràmide.

* Sap identificar en els envasos: la data de caducitat, els ingredients, etc.

*Coneix les diferències entre mercat i supermercat.

*Treballa en equip de manera cooperativa.

*Coneix la utilitat de les tipologies textuals treballades.

74

INSUFICIENT SUFICIENT BÉ NOTABLE EXCEL·LENT

75

9.- CONTINGUTS DE LES ÀREES NECESSARIS PER A REALITZAR LA TASCA.

CASTELLÀ CATALÀ LL. ESTRANG. MATEMA. C. DEL MEDI EDUC. FISICA ARTÍSTICA

Contes d’aliments ( aprofitar el llibre d’aliments amb sentiments)

Utilització de diferent tipologia textual:

- Receptes - Menú - Horari - Entrevista - Invitació

Vocabulari relacionat amb aliments.

Preparació d’un discurs per a donar la benvinguda a les famílies o de diferents actuacions. Es poden preparar endevinalles d’aliments, poemes, etc. Podem aprofitar l’hora de catal oral.

*A consensuar amb la mestra d’anglès.

Ús de monedes i bitllets

Problemes relacionats amb la compra i venda de productes.

Estimació d’un pressupost.

Tractament de la informació a través d’una gràfica.

Alimentació sana i saludable.

Piràmide dels aliments.

Origen dels aliments.

Data de caducitat dels aliments.

Coneixement recursos de l’entorn: restaurant, supermercat, mercat, etc.

*A consensuar amb el mestre d’Educació Física.

Realització d’elements decoratius per a la classe per quan venguin les famílies i disfressa de cambrers/res.

76

10. ANNEXOS

ANNEX 1 : Carta

ANNEX 2 : Menú

ANNEX 3 : Piràmide aliments

ANNEX 4 : Fitxa envasos (data de caducitat del producte, si està caducat o no, la marca de l’aliment, algun ingredient i la seva procedència).

ANNEX 5: Recepta

ANNEX 4: FITXA D’EXPERIMENTS

77

ANNEX 5: GRAELLA D’AVALUACIÓ TRIFÀSIC

78

DATA:

MESTRE/A:

NOM DE L'EQUIP:

ACTIVITAT:

ALUMNE/A PARTICIPA

1, 2, 3 AJUDA 1, 2, 3

ES DEIXA AJUDAR 1, 2, 3

OBSERVACIONS DE COM FA LA FEINA

OBSERVACIONS DE COM TREBALLA EN

EQUIP

1: POC 2: REGULAR 3: MOLT

ANNEX 6: CARPETA D’APRENENTATGE INICIAL

79

AIXÍ SOM JO…AIXÍ SOM JO…AIXÍ SOM JO…AIXÍ SOM JO…

JO SOM EN/ NA ________________________________________________ .

M’AGRADA______________________________________________________________

__________________________________________________.

ELS MEUS AMICS I AMIGUES SÓN______________________________________

____________________________________________________________.

LA MEVA FAMÍLIA ÉS _____________________________________________

____________________________________________________________.

EN AQUEST CURS M’AGRADARIA_____________________________________

______________________________________________________________________

__________________________________________________.

80

AIXÍ ÉS EL MEU FILL/A…AIXÍ ÉS EL MEU FILL/A…AIXÍ ÉS EL MEU FILL/A…AIXÍ ÉS EL MEU FILL/A…

((((Com és el teu fill/a? Quines coses destacaries d’ell/a? Què és el que més li agrada? Com és el seu caràcter?...)

81

DATA:__________________________________________

FFFOOOTTTOOO DDDEEE LLLAAA SSSEEETTTMMMAAANNNAAA

82

DATA:__________________________________________

JO PENSO QUE__________________ ______________________________________________ _______________________

LA MEVA MESTRA PENSA QUE_____________ ______________________________________________

_______________________

LA MEVA FAMÍLIA PENSA QUE_____________ ______________________________________________ _______________________

CCCOOOMMM HHHOOO HHHEEE FFFEEETTT AAAQQQUUUEEESSSTTTAAA SSSEEETTTMMMAAANNNAAA????????????

83

DATA:__________________________________________

JO PENSO QUE__________________ ______________________________________________ _______________________

EL MEU MESTRE PENSA QUE_____________ ______________________________________________

_______________________

LA MEVA FAMÍLIA PENSA QUE_____________ ______________________________________________ _______________________

CCCOOOMMM HHHOOO HHHEEE FFFEEETTT AAAQQQUUUEEESSSTTTAAA SSSEEETTTMMMAAANNNAAA????????????

84

DATA:__________________________________________

AQUESTA SETMANA HE ______________________________

_______________________________________________________

_______________________________________________________

_______________________________________________________

_______________________

_______________________________________________

DDDIIIAAARRRIII DDDEEE LLLAAA SSSEEETTTMMMAAANNNAAA

85

DATA:__________________________________________ QQQUUUÈÈÈ ÉÉÉSSS EEELLL QQQUUUEEE MMMÉÉÉSSS MMM’’’HHHAAA AAAGGGRRRAAADDDAAATTT DDD’’’AAAQQQUUUEEESSSTTTAAA FFFEEEIIINNNEEETTTAAA???_______________ _______________________________________________________

_______________________________________________________

_______________________________________________________

_______________________

QQQUUUÈÈÈ CCCAAANNNVVVIIIAAARRRIIIAAA DDDEEE LLLAAA FFFEEEIIINNNEEETTTAAA SSSIII LLLAAA TTTOOORRRNNNÀÀÀSSS AAA FFFEEERRR???__________________________________________________________________

_______________________________________________________

_______________________________________________________

_______________________________________________________

_______________________

LLLAAA FFFEEEIIINNNEEETTTAAA DDDEEE LLLAAA SSSEEETTTMMMAAANNNAAA

86

ANNEX 7: GRUP COOPERATIU

NOM DE L’EQUIP:

PERÍODE:

CÀRREC QUE EXERCIRÀ CADASCÚ:

CoordinadorCoordinadorCoordinadorCoordinador/a a a a

AnimadorAnimadorAnimadorAnimador/a a a a ---- portaveuportaveuportaveuportaveu

SecretariSecretariSecretariSecretari/aaaa

Responsable de Responsable de Responsable de Responsable de l’ordrel’ordrel’ordrel’ordre

OBJECTIUS DE L’EQUIP:

1. Ajudar1. Ajudar1. Ajudar1. Ajudar----nos entre nosaltres. nos entre nosaltres. nos entre nosaltres. nos entre nosaltres. 2. 3. 4. 5.

LOGOTIP

87

---------------------------- REVISIÓ QUINZENAL ---------------------------- COM HA EXERCIT CADASCÚ EL SEU CÀRREC:

Coordinador

Animador- Portaveu

Secretari/a

Responsable de l’ordre

VALORACIÓ GLOBAL DEL TREBALL EN EQUIP:

Hem acabat les feines a temps?

Ens hem ajudat entre nosaltres?

Tots els membres de l’equip hem fet feina?

QUÈ ÉS EL QUE HEM FET MOLT BÉ? QUÈ ÉS EL QUE HEM DE MILLORAR?

SIGNATURA DE TOTS ELS MEMBRES DEL GRUP:

88

---------------------------- REVISIÓ MENSUAL ---------------------------- COM HA EXERCIT CADASCÚ EL SEU CÀRREC:

Coordinador

Animador- Portaveu

Secretari/a

Responsable de l’ordre

VALORACIÓ GLOBAL DEL TREBALL EN EQUIP:

Hem acabat les feines a temps?

Ens hem ajudat entre nosaltres?

Tots els membres de l’equip hem fet feina?

QUÈ ÉS EL QUE HEM FET MOLT BÉ? QUÈ ÉS EL QUE HEM DE MILLORAR?

SIGNATURA DE TOTS ELS MEMBRES DEL GRUP:

89

CÀRRECS COORDINADORCOORDINADORCOORDINADORCOORDINADOR/AAAA

- Escolta molt bé el que diuen els mestres i ho explica als seus companys/es.

- Estableix els torns de paraula. - Controla el temps.

ANIMADOR ANIMADOR ANIMADOR ANIMADOR ---- PORTAVEU PORTAVEU PORTAVEU PORTAVEU

- Explica la feina del grup davant de tota la

classe. - Anima a tots els membres del grup fent que

ningú no es despisti i els anima a fer feina.

SECSECSECSECRETARIRETARIRETARIRETARI/AAAA - Escriu els acords presos al pla de l’equip. - S’encarrega de tenir el quadern de l’equip

ben ordenat i organitzat.

RESPONSABLE DE LRESPONSABLE DE LRESPONSABLE DE LRESPONSABLE DE L’ORDREORDREORDREORDRE

- Controla el to de veu dels membres del

grup. - Recorda als companys/es el material que han

de dur i manté les taules netes i ordenades.

90

SECRETARISECRETARISECRETARISECRETARI/AAAA

ANIMADOR ANIMADOR ANIMADOR ANIMADOR ---- PORTAVEU PORTAVEU PORTAVEU PORTAVEU

RESPONSABLE DE RESPONSABLE DE RESPONSABLE DE RESPONSABLE DE

LLLL’ORDREORDREORDREORDRE

AJUDANT DEL COORDINADORAJUDANT DEL COORDINADORAJUDANT DEL COORDINADORAJUDANT DEL COORDINADOR/AAAA

COORDINADORCOORDINADORCOORDINADORCOORDINADOR/AAAA

91

ANNEX 8: EXEMPLE HORARI (FRANJES HORÀRIES)

DILLUNSDILLUNSDILLUNSDILLUNS DIMARTSDIMARTSDIMARTSDIMARTS DIMECRESDIMECRESDIMECRESDIMECRES DIJOUSDIJOUSDIJOUSDIJOUS DIVENDRESDIVENDRESDIVENDRESDIVENDRES

9:00 a

10:00

Família

Problemes(5 anys B) Conte E.F Trifàsic

10:00 a

10:45

Tasca (AD)

EF (Suport 2n B) Tasca (AD) Religió/Alternativa

Experiments (AD) Tasca (AD)

LInf/CBarri (AD)Barri

Jocs orals en castellà(AD) Experiments

12:00 a

13:00

Set i mig

Carpeta aprenentatge Anglès (Suport Trifàsic) Plàstica Música

NOM MESTRE/A __________________________________________ SETMANA DEL_______AL________ DE 201__

PROGRAMACIÓ DEL PRIMER CICLE D’EDUCACIÓ · PDF fileescrit, en les...

Documents

Transcript of PROGRAMACIÓ DEL PRIMER CICLE D’EDUCACIÓ · PDF fileescrit, en les...