PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA · Aprenen a través de les rutines i la repetició d'activitats i...

Programació d´aula 2- 3 anys Llunes 19/20

PROGRAMACIÓ

DIDÀCTICA

D’AULA Annex 3 PGA

Aula de les LLunes

(2-3 anys)

Marisa Forner

Curs 2019-2020

Escola Infantil de Primer Cicle Municipal de Museros


ÍNDEX

O- JUSTIFICACIÓ I MARC LEGISLATIU

1-CONTEXTUALITZACIÓ

1.1 PERSONAL DOCENT

1.2 AULA

1.3 ALUMNAT

1.3.1Característiques del grup-classe

1.3.2Característiques psicoevolutives dels xiquets i xiquetes de 2 a 3 anys

2-OBJECTIUS I CONTINGUTS PER ÀREES

2.1- OBJECTIUS GENERALS DE CICLE

2.2-OBJECTIUS GENERALS PER ÀREES

2.2.1CONEIXEMENT DE SÍ MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL

2.2.1.1 Objectius generals

2.2.1.2 Blocs de continguts

Bloc 1- El cos i la pròpia imatge

Bloc 2- Joc i moviment

Bloc 3- L’activitat i la vida quotidiana

Bloc 4- L’atenció personal i salut

2.2.2-CONEIXEMENT DEL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

2.2.1 Objectius generals

2.2.2 Blocs de contingut

Bloc 1- Medi físic:elements, relacions i mesures

Bloc 2 -Acostament a la naturalesa

Bloc 3- La Cultura i vida en societat

2.2.3 -LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

2.3.1 Objectius generals

2.3.2 Blocs de contingut

Bloc 1- Les llengües i els parlants


Bloc 2 -Aproximació a la llengua escrita

Bloc 3- La llengua com a instrument d’aprenentatge

Bloc 4- El llenguatge audiovisual i les TIC

Bloc 5- El llenguatge plàstic

Bloc 6- El lenguatge musical

Bloc 7- El llenguatge corporal

3. METODOLOGIA GENERAL

Principis metodològics

4. ASPECTES METODOLÒGICS SIGNIFICATIUS

4.1Com treballem el període d’adaptació

4.2 Com treballem el control d'esfínters

4.3 Com treballem la Psicomotricitat i el Joc heurístic

5. ASPECTES ORGANITZATIUS: ESPAI I TEMPS

5.1 Hàbits i rutines

5.2 Horari jornada escolar

5.3 Organització de racons

6. ATENCIO A LA DIVERSITAT

7 .RECURSOS MATERIALS

8. COORDINACIÓ E IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES

9. AVALUACIÓ

10. ACTIVITATS, PROJECTES ANUALS I TRIMESTRALS

10. 1 Temporalització de les activitats

10. 2 Projectes anuals

10. 3 Projectes trimestrals: Aula multisensorial

11- PROGRAMACIÓ DE UNITATS DIDÀCTIQUES

U.1 Benvinguts passeu passeu

U.2 Atenció cavallers

U.3 La Mascota Marieta

U.4 La festa de la taronja

U.5 La meua familia

U.6 Ballem el festival

U.7 Quin fred fa!

U.8 El monstre de colors

U.9 Música i festa

U.10 Formigues al pati


U.11 D`on venen els bebes?

U. 12 Anem a la granja

U. 13 El maquinista del tren

U. 14 Aigua i sorr

0. JUSTIFICACIÓ

Aquesta programació didàctica , fa referencia al últim nivell de concreció curricular,

adaptant el currículum a les característiques de l’alumnat d l’aula , està dirigida a

xiquets i xiquetes de 2 a 3 anys, un període fonamental per a la seua vida i prou

determinant per aprenentatges posteriors.Ens correspon ser el nexe entre l’entorn

familiar del xiquet/a i l’escola. Per tant tractem de posar els fonaments i pilars

adequats per que el desenvolupament dels alumnes esdevinga harmònic . Per altra

banda dir que la programació és flexible , cal anar adaptant-la a la realitat de l’aula

i es pot anant modificant al llarg del curs.

Per desenvolupar la programació s’han tingut en compte els següents referents

legislatius

Marc legislatiu:

● Decret 37/2008 de 28 de març, pel qual s’estableixen els continguts

educatius del primer cicle de l’educació Infantil.

● Ordre21/2019 del 30 d’abril, per la qual se regula l’organització i el

funcionament de les escoles infantils de primer cicle de titularitat pública..

● Ordre de 24 de juny 2008, de la Conselleria d’Educació, sobre l’avaluació en

l’etapa d’Educació Infantil.

● Ordre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la que es

regulen els plans per al foment de la lectura en els centres docents de la Comunitat

Valenciana.

● Decret Llei 3/2017, d’1 de setembre, del Consell, pel qual s'adopten mesures

urgents per a l'aplicació, durant el curs 2017-2018, dels projectes lingüístics de

centre.

● Resolució de 18 de juliol de 2017, del secretari autonòmic d’Educació i

Investigació, per la que s’aproven les instruccions d’inici de curs en Educació Infantil

de segon cicle i Educació Primària


Segons l’Ordre 21/2019 del 30 d’abril, en l’article 2.5 que parla de la planificació de

les programacions didàctiques, explicità que es desenvoluparan a partir de les

vivències dels infants en contextos reals(coneixement del cos a partir dels moments

de canvi de bolquers, coneixement de l’entorn a partir de les eixides pel poble, de la

interacció dels veïns , de la compra del mercat..)

Aquestes programacions didàctiques s’han de desenvolupar a través de projectes

de treball i d’Unitats globalitzades, respectant els processos educatius dinàmics de

joc, treball i descans de l’alumnat.

Les Unitats didàctiques que seran de caràcter globalitzador han de desenvolupar-

se aprofitant el interès que els xiquets i xiquetes mostren en la seua exploració,

experimentació i interacció amb el seu entorn i amb l’altre a través del joc lliure.

Per altra banda en l’article 8 de la mencionada Ordre, diu que l’activitat educativa

s’organitzarà d’acord amb la perspectiva globalitzadora de l’etapa i de manera que

puga donar resposta a les necessitats biològiques d’alimentació, d’higiene i de

descans, de seguretat i de comunicació, entre altres.

Les primeres relacions que estableix el xiquet i xiqueta amb el seu medi son de

caràcter perceptiu-motriu, i a través d’aquestes experiències, els xiquets/es

d’aquestos anys adquireixen les primeres nocions mitjançant els sentits i sobre les

quals construiran conceptes mes abstractes, explora amb el moviment el seu entorn

immediat, permitent coordinar i sistematitzar progressivament els seus esquemes

d’acció.

La base per la qual es desenvolupa aquesta programació és el coneixement que les

primeres relacions que estableix el xiquet amb el seu medi són de caràcter

perceptiu-motriu, explora mitjançant el moviment el seu entorn immediat, que

permet coordinar i sistematitzar progressivament els seus esquemes d’acció. Amb

aquestes experiències els xiquets i les xiquetes adquiriran i construiran els

conceptes, perquè el xiquet de 2 o 3 anys no adquireix conceptes abstractes, sinó

la noció sensorial, perceptiva i motriu, sobre la qual es basarà, més endavant, una

noció abstracta, en una progressiva abstracció de la realitat. Els xiquets utilitzen les

nocions molt abans de comprendre-les

Per tant partirem d’unes premises educatives que recull alguns principis bàsics:


- El xiquet i la xiqueta construeixen el seu propi aprenentatge; per tant,

l’organització ambiental de l’aula i l’actitud del mestre indicarà al xiquet que confiem

en les seues possibilitats i capacitats.

- L’escola promourà les relacions, i potenciarà el diàleg, la interacció i el treball

cooperatiu en la seua vida quotidiana.

- El xiquet i la xiqueta aprenen de manera global; per tant, les propostes

educatives respectaran aquesta forma d’aprenentatge en el xiquet.

- Respectarem i satisfem les necessitats, els interessos i els ritmes de tots i

cadascun dels xiquets i de les xiquetes.

- El xiquet necessita estar immers en un clima de seguretat afectiva i en un

ambient de tranquil·litat psicològica.

1. CONTEXTUALITZACIÓ

En el moment d’elaborar la programació d’aula, cal tindre en compte alguns

aspectes condicionants de l’acció educativa:

√ El Projecte Educatiu, que inclou la Proposta Pedagògica, el Projecte

Lingüístic de centre, el Pla d’Atenció a la Diversitat, el Pla de foment de la lectura,

el Pla de convivència, etc.

√ L’entorn sociocultural i familiar de l’alumnat.

√ Les capacitats i coneixements previs dels xiquets i xiquetes.

√ Els espais i els recursos materials i personals del centre.

1.1 PERSONAL DOCENT

Segons l’Ordre 21/2019 del 30 d’abril que regula el funcionament i organització del

1r Cicle d’educació Infantil, el personal és el adequat i compta amb una tutora

mestra-especialista en educació infantil i una técnica d’educació infantil, com a

personal de suport d l´aula.

1.2 AULA:

Espais diferenciats per al descans, l'alimentació, la higiene i el joc:

-L´aula acondicionat per a xiquets i xiquetes de 2 any, amb canviador de bolquers,

prestatgeries, armaris, taules, cadires,espill i estores.

-Un bany amb dos vàters, 3 piques per rentar-se a l’alçada dels xiquets i

prestatgeries amb casillers per cada alumne.


-Dos patis exteriors, un d’ells amb l’accés directe des de l´ aula.

-Un saló polivalent, que utilitza per a menjador, dormitori, aula d’audiovisuals i espai

de psicomotricitat.

- Una aula per fer activitats multisensorials i fa servir també com aula de llum.

1.3 ALUMNAT

1.3.1 Característiques del grup-classe:

La present programació va destinada al Primer nivell d’E Infantil, 2 -3 anys, el tercer

curs del 1r Cicle d’Educació Infantil. La ràtio de l´ aula és de 20 alumnes.

Classe de les llunes

√ Cicle: primer cicle de l’Educació Infantil.

√ Nivell: tercer (2-3 anys)

√ Nombre d’alumnes: 20

√ Gènere: 8 xics i 11 xiques.

√ Mes de naixement: Hi ha 8 alumnes del 1r trimestre, 5 del 2n trimestre, 2

d’agost i 5 de novembre.

√ 10 alumnes han estat escolaritzats prèviament en l’Escola Infantil Municipal

de la població i 10 s’incorporen per primera vegada al sistema educatiu.

√ 4 alumnes nascudes a Rumania que a casa parlen en rumanès

√ 1 alumna de pares nigerianos

√ 1 alumne de pares marroquis

√ La gran majoria viu a Museros, i 3 son del municipi del costat, Massamagrell

√ 1 alumne nascut prematurament (setmana 31 de l’embaràs) .

Es tracta doncs d’un grup heterogeni, amb nivells i ritmes diferents.


1.3.2 Característiques psicoevolutives dels xiquets i xiquetes de 2 - 3 anys

Conèixer les característiques psicoevolutives dels xiquets i xiquetes als que es

destina aquesta programació didàctica permet ajustar la planificació a les seues

capacitats i els seus interessos i motivacions. La majoria dels infants es troben en

un nivell de desenvolupament propi de la seua edat i, respectant les peculiaritats

individuals, podem generalitzar les següents característiques:

⮚ Desenvolupament psicomotor.

- Poden menjar a soles, encara que s’embruten una miqueta.

- Caminen amb seguretat i comencen a controlar la marxa i la carrera.

- Salten amb un peu, amb els peus junts i donant passos curts i llargs cap en davant.

- Pugen i baixen escales alternant els peus amb un punt de recolzament.

- Imiten traços verticals i horitzontals amb una certa habilitat.

- Pugen i baixen dels andadors i dels tricicles i comencen a pedalejar.

- Poden atendre a uns altres estímuls mentre caminen.

- Comencen a formar una imatge del seu cos adequada i poden representar-lo

mentalment i comparar-lo amb els dels altres. Estan aprenen les funcionalitats dels

segments del cos i experimenten les seus possibilitats i limitacions.

- Poden intuir els seu cos en relació a l’espai i el temps.

- Habilitats motrius fines: poder enroscar i desenroscar, esquinçar paper, amassar,

manipular objectes xicotets, passar les pàgines d’un llibre, etc.

Desenvolupament cognitiu.


Observen tot allò que els envolta i a poc a poc van construint el seu coneixement,

comparant, classificant i analitzant i, progressivament, establint relacions i

categories. Identifiquen que dos elements són iguals encara que no conega el seu

nom.

Mitjançant el joc simbòlic comprenen la realitat i utilitzen objectes per a representar

una imatge mental. Aprenen a través de les rutines i la repetició d'activitats i

seqüències, accedint al coneixement temporal i espacial. Diferencien els moments

del dia en funció de les activitats que realitzen, les rutines els donen seguretat i els

permeten anticipar fets i situacions.

El seu raonament és transductiu i sincrètic (va de lo particular a lo particular) i el

seu pensament es caracteritza pel egocentrisme. Poden mantindré l’atenció

sostinguda entre 10 i 15 minuts.

El control d’esfínters s’inicia habitualment entre els 2 i els 2 anys i mig.

➢ Desenvolupament afectiu-social.

El desenvolupament afectiu està influenciat pels vincles afectius que estableixen

amb les persones del seu entorn. El afecte i la calidesa en les seues relacions amb

els altres són una necessitat bàsica i decisiva per al seu desenvolupament.

Comencen a establir la seua pròpia identitat i ho fan per oposició als altres, sobre

tot als adults, és una etapa marcada pel oposicionisme, les rabietes, les

confrontacions, etc. Tenen un fort sentiment de la propietat, els agrada jugar junt a

altres xiquets i xiquetes però els costa compartir. “No”, “jo a soles” i “meu” són

expressions molt freqüents en aquesta edat.


Les seues vivències emocionals són d’un alt grau d’intensitat i les reaccions es

desencadenen d’acord amb aquesta magnitud. Apareixen les emocions socials com

la vergonya, els cels, la empatia, el orgull, etc.

Desitgen agradar i rebre compliments, es mostren orgullosos de les seues

produccions i treballs.

⮚ Desenvolupament del llenguatge.

El llenguatge comprensiu progressa ràpidament, coneix el significat de molts verbs,

va comprenent els adjectius, entén algunes preposicions, sobre tot les relacionades

amb les nocions espacials. Coneixen més de 200 paraules i cada dia poden

incorporar-ne al voltant de 10 noves.

Utilitzen frases amb més de dues paraules però amb elements absents, és el

conegut com a “llenguatge telegràfic”. Practiquen el llenguatge amb monòlegs

mentre juguen i quan volen participar en conversacions col·lectives, no poden

esperar el seu torn de paraula, el seu llenguatge és impulsiu.

Comencen a utilitzar les sobregularitzacions del llenguatge: s’ha morit, estic corrint,

etc. Quan estan en contacte amb dues llengües diferents les mesclen,i utilitzen

paraules de qualsevol de les dues indistintament: el meu papa, no quiero taronja,

etc.


2.OBJECTIUS

2.1 OBJECTIUS GENERALS DE CICLE

El decret 37/2008, de 28 de març, del Consell, que estableix els continguts del

primer cicle de l’Educació Infantil, fixa els objectius de Primer cicle:

a) Conéixer el propi cos i el dels altres, les seues possibilitats d’acció i

aprendre a respectar les diferencies.

b) Observar i explorar el seu entorn familiar, natural y social.

c) Adquirir progressivament autonomia en les seues activitats habituals.

d) Desenrotllar les seues capacitats afectives.

e) Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de

convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de

conflictes.

f) Desenrotllar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes

d’expressió.

g) Iniciar-se en les habilitats logicomatemátiques, en la lectoescriptura i en el

moviment, el gest i el ritme.

h) Descobrir l’existència de dos llengües en contacte en l’àmbit de la Comunitat

Valenciana.

i) Descobrir les tecnologies de la informació i comunicació.


2.2 OBJECTIUS GENERALS PER ÀREES

A) CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONAL

Objectius

- Conèixer el seu cos segmentàriament i globalment, les seues possibilitats i

limitacions motrius.

- Descobrir el propi cos com a mitjà de comunicació amb el món.

- Conèixer les característiques externes del propi cos i descobrir les possibilitats

d’acció.

- Desenrotllar les sensacions i percepcions: visuals, auditives, gustatives, olfactives i

tàctils com a canals privilegiats en el procés evolutiu heurístic.

- Desenrotllar, a través dels distints tipus de joc, els aspectes cognitiu,

sensoriomotriu, lingüístic i afectiu.

- Iniciar-se al hora de mostrar autonomia en la realització d’activitats de la vida

quotidiana.

- Reconèixer hàbits de salut i higiene en situacions quotidianes.

- Iniciar-se en la manifestació de sentiments, emocions i de necessitats.

Blocs de continguts

Bloc 1. El cos i la pròpia imatge

– Les parts del cos.

-La relaxació global i segmentària.

- El control i l’autonomia del cos.

- El contacte corporal de la xiqueta i del xiquet amb els altres.

– De l’agarrar inicial a l’agarrar voluntari.

– Les situacions posturals.

– El coneixement i el desenrotllament dels sentits : vista, oïda, olfacte, gust, tacte.

– L’estimulació dels distints sentits.


– El reconeixement i identificació de persones i objectes pròxims al seu entorn.

– El reconeixement dels propis límits i possibilitats de percepció en situacions reals.

– L’àmbit afectiu en l’Educació Infantil: la interacció amb els adults, el contacte

corporal, les emocions positives i negatives, les necessitats biològiques, la veu, la

carícia, el balanceig, els gestos, etc.

– El coneixement de si mateix i dels altres i l’inicio en l’aplicació de valors i normes

elementals: la comunicació amb el gest, amb la mirada, amb el cos, amb la paraula,

la imitació, etc.

- El període d’adaptació. Condicions per a l’adaptació: l’entrevista amb els pares i

mares, l’acceptació del fet que els seus fills i filles se separen d’ells, d’ingrés

escalonat al centre, l’organització de l’espai, etc.

– Adquirir coneixements, hàbits i actituds que afavorisquen el creixement i

desenrotllament personals.

– Promoure experiències per a l’adquisició d’hàbits de vida saludable establint

relacions entre la família, la institució i la comunitat.

– Crear un ambient que afavorisca l’adquisició d’hàbits d’higiene, alimentació i orde.

Bloc 2. Joc i moviment

– El joc motor

– El joc simbòlic

– El joc social/individual

– El joc espontani/dirigit

– Els jocs amb el cos

– Els jocs amb material

Bloc 3. L’activitat i la vida quotidiana

– Les activitats en la vida quotidiana: evolució progressiva de l’autonomia.


– L’adquisició progressiva de les normes bàsiques que regulen la vida quotidiana.

– La interacció i col·laboració a partir d’actituds positives per a establir relacions

afectives amb els altres.

Bloc 4. L’atenció personal i la salut

– La institució escolar, la família i la comunitat com a model

per a l’adquisició d’hàbits de vida saludable.

– Els hàbits d’alimentació

– Els hàbits d’higiene.

– Els hàbits d’orde.


.

B) . MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

Objectius generals

- Descobrir algunes característiques diferencials entre les persones.

- Participar en els grups socials respectant normes bàsiques de convivència i

relació.

- Exercitar la resolució pacífica dels conflictes.

- Explorar, descobrir i respectar els animals i les plantes de l’entorn.

- Observar els canvis que es produeixen en l’entorn en funció del clima.

- Gaudir de festes i celebracions i conèixer les característiques bàsiques

d’aquestes.

- Conéixer elements quotidians de l’entorn immediat.

- Descobrir propietats dels objectes: colors, textures, grandària, pes, etc.

- Adquirir nocions logicomatemàtiques senzilles: formes bàsiques,

quantificadors molts-pocs, memoritzar la seqüencia numèrica fins al 10, identificar

les grafies de l’1,2 i 3.

- Experimentar i discriminar la posició dels objectes en l’espai: lluny-prop,

damunt-davall, dins-fora..


Blocs de contingut

Bloc 1- Medi físic: elements, relacions i mesures

-Identificació de propietats i d’atributs dels objectes: la grandària, el color i les

qualitats.

-Observació, exploració i manipulació d’objectes i d’elements del seu entorn; fer-hi

accions: estrényer, calfar, refredar…

-Ús dels primers nombres ordinals: 1, 2 i 3.

-Aproximació a la quantificació: molts-pocs.

-Utilització de nocions espacials: dins-fora, dalt-baix, davant-darrere, prop-lluny.

-Discriminació de formes planes: el cercle, el quadrat.

-Iniciar-se en l’experimentació d’objectes a través dels sentits.

-Iniciació al coneixement dels temps de la vida quotidiana: alçar-se, menjar,

dormir…

Bloc 2 La cultura i la vida en societat

-Identificació de la família, l’escola i la casa com a primers grups socials de

pertinença.

-Coneixement d’activitats, d’ocupacions i de serveis de la vida en comunitat: les

professions, els mitjans de transport.

-Pràctica de normes bàsiques de convivència i d’habilitats de comportament social.

-La no-discriminació per raons de sexe.

-Participar en festes, en celebracions i en activitats culturals de la Comunitat

Valenciana.

Bloc 3 Acostament a la naturalesa

-Discriminació d’éssers vius (animals i plantes).

-Estima, respecte i cura dels elements del medi natural.

-Gaudi per la realització d’activitats a l’aire lliure.

-Observació de fenòmens naturals relacionats amb les estacions: la pluja, la calor,

el fred.


C) LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

Objectius generals

- Progressar en el desenvolupament del llenguatge oral.

- Iniciar-se en la comprensió oral de contes amb el suport de les imatges.

- Expressar emocions, sentiments i desitjos a través de diversos llenguatges.

- Desenvolupar l’atenció i la discriminació auditiva.

- Observar algunes qualitats dels sons: presència-absència, ritme, to i

intensitat.

- Expressar-se plàsticament utilitzant diferents tècniques i materials.


- Iniciar el desenvolupament de la sensibilitat artística.

- Potenciar la seua capacitat creativa.

- Gaudir de la música i les cançons.

- Iniciar-se en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació

Blocs de contingut

Bloc 1 Les llengües i els parlants

-Utilització de la llengua oral per a expressar-se i comunicar-se amb els altres.

-Ús de vocabulari correcte, variat i d’acord amb la seua edat i lligat a l’assoliment de

coneixements.

-Aproximació amb actitud positiva a una llengua estrangera: l’anglés.

-Utilització adequada de les normes lingüístiques; respectar el torn de paraula i

escoltar amb interés.

Bloc 2 Aproximació a la llengua escrita

-Iniciació a les paraules escrites a través d’imatges, en un nivell molt elemental.

-Observació i manipulació de documents impresos.

Bloc3 La llengua com a instrument d’aprenentatge

-Audició de textos senzills, de contes i de narracions curtes com a font

d’aprenentatge.

-Audició i recitació de textos literaris de caràcter popular o folklòric (cançons de

bressol, tirallongues, poesies, endevinalles).

-Descobriment de la diversitat lingüística i cultural de l’entorn, respecte dels valors i

de les normes de la pròpia cultura.

Bloc 4 El llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i de la

comunicació

-Iniciació en l’ús i el coneixement d’instruments tecnològics com a font d’informació

i comunicació.

Bloc 5 El llenguatge plàstic


-Utilització del dibuix i d’altres tècniques plàstiques com a mitjà d’expressió; ús de

distints materials.

-Descobriment dels elements del llenguatge plàstic: el color, la forma, la textura…

-Observació d’obres d’art.

Bloc 6 El llenguatge musical

-Experimentació de les possibilitats sonores de la veu, del cos i dels instruments

musicals.

-El soroll i el so en la música.

-Participació en la interpretació de danses, cançons i audicions musicals.

Bloc 7 El llenguatge corporal

-Exploració de gestos i de moviments com a recursos expressius del cos.

-Participació en dramatitzacions, en danses i en altres jocs d’expressió corporal.

-Iniciar-se en el descobriment de l’espai per a fer desplaçaments amb moviments

diferents.


3. METODOLOGIA GENERAL

Segons l’Ordre21/2019 del 30 d’abril, per la qual se regula l’organització i el

funcionament de les escoles infantils de primer cicle de titularitat pública, en l’article

8 d’Ensenyaments, concretament en el 8.1.4 diu que la metodología es basarà en

les experiències. Les activitats que es realitzen i el joc es desenvoluparan en un

ambient d’afecte i de confiança per a potenciar la seua autoestima i integració social,

tenint en compte les característiques psicoevolutives dels xiquets i xiquetes del

primer cicle.Les metodologies que s’apliquen han de ser actives, això és, han de

cedir a l’infant la iniciativa, per tal que puga experimentar el plaer de la descoberta i

desenvolupar per ell mateix el procés cognitiu que s’hi posa en marxa a partir

d’aquest moment.

Les Unitats didàctiques suposaran una guia per al mestre, si bé s’intentarà que el

desenvolupament d’aquestes parteixca de les vivències reals i dels interessos

manifestats pels infants i les necessitats bàsiques dels alumnes que tenim a l’aula.

Hem d’entendre per necessitats bàsiques no sols les relacionades amb la higiene,

l’alimentació i el descans, sinó també les necessitats d’afecte, d’estima,

d’estimulació, de joc i de ser tractat com un ésser individual que té els seus propis

sentiments i ritme.

D’acord amb les idees anteriors, desenvolupem aquest projecte a partir d’uns

principis bàsics que caracteritzen el procés d’ensenyament-aprenentatge en

educació infantil, sempre per oferir, als xiquets, experiències que els faciliten el

desenvolupament de totes les capacitats i els aprenentatges que els permeten

adoptar una conducta cada vegada més autònoma.

PRINCIPIS METODÒLOGICS

-Activitat i autonomia: els xiquets i xiquetes aprenen manipulant, investigant,

explorant, observant i utilitzant el assaig i error. Com deia Emmi Pikler “ l’infant que

aconsegueix alguna cosa pels seus propis mitjans adquireix una altra classe de

coneixement que aquell que rep la solució feta”. Considerem als xiquets i xiquetes

com a éssers actius, agents del seu propi aprenentatge.

-Motivació i curiositat: propiciaré situacions i experiències que capten l’interès dels

xiquets i xiquetes intentant estimular la seua curiositat innata. Com afirma el

neurocientífic Francisco Mora, “el cervell únicament pot aprendre si hi ha emoció”,

l’atenció s’alimenta de la novetat. Per tant, planificarem activitats i situacions


innovadores per als xiquets i xiquetes, sorprenent el seu cervell a partir dels

seus interessos.

-Individualització i diversitat: partiré dels coneixements i habilitats previs dels

alumnes, dels seus interessos, del seu bagatge emocional, de les seues

circumstancies familiars, socials i personals, de l’estil d’aprenentatge predominant

de cadascun per tal d’adequar el procés d’ensenyança i aprenentatge i aconseguir

aprenentatges significatius, respectant sempre els diferents ritmes de cada infant.

-Socialització i afectivitat: afavorir les relacions entre els iguals i amb els adults,

desenvolupar l’ús de les normes de convivència bàsiques, iniciar el desenrotllament

de les habilitats socials, etc. és primordial per potenciar el desenvolupament social

de les xiquetes i xiquets i afavorir el creixement del grup. Planificarem

experiències d’aprenentatge que fomenten la interacció interpersonal, la

integració i el treball col·laboratiu amb diferents tipus d’agrupació. Cal crear

un ambient afectuós, acollidor i segur, perquè si el xiquet se sent volgut i abrigat

estarà disposat a explorar i conéixer al món que l’envolta. En aquesta edat, és

imprescindible que l’educador tracte d’establir un vincle afectiu amb cada xiquet, i li

transmeta la confiança i la seguretat bàsiques que necessita per al seu

desenvolupament. Els companys també són una font d’experiències, constitueixen

un objectiu educatiu i un recurs metodològic clau. La interacció amb els iguals facilita

el progrés intel·lectual, afectiu i social de l’individu.

-Intuïció i enfocament vivencial: utilitzarem els sentits i l’experiència personal com

les principals vies perquè l’enteniment capte la realitat i per tant, els

aprenentatges.Partirem, sempre que siga possible, de l’observació,

l’exploració i la manipulació directa de la realitat.

-Creativitat: propiciaré situacions que creen la necessitat de plantejar nous

problemes i de resoldre’ls buscant diferents alternatives, planificaré activitats

obertes en les que cada xiquet i cada xiqueta puga actuar de forma singular i

original amb total llibertat per tal de desenrotllar la seua capacitat imaginativa,

creadora i transformadora.

-Joc: com varen expressar Laguía i Vidal, el joc és més que un plaer, és una

necessitat vital i la primera eina de l’infant per conèixer-se a si mateix i al món que

li envolta. El joc simbòlic, els jocs de construcció, el joc motor i els jocs

d’experimentació són els tipus de joc predominants en aquesta edat. L’organització

i ambientació dels espais propiciarà situacions en les que es desenvolupen

aquests tipus de joc lliurement i espontàniament.


-Atenció a la diversitat

Hem de partir del fet que els xiquets són diferents i tenen capacitats diverses, per la

qual cosa hem d’aconseguir que cadascú puga progressar quant a les seues

possibilitats i limitacions.

4- ASPECTES METODOLÒGICS SIGNIFICATIUS

4.1 COM TREBALLEM EL PERÍODE D’ADAPTACIÓ

En aquest apartat expliquem de forma general quina metodologia emprem per

aquest període tan important.

L' acollida en els primers dies d'escola es fonamental perquè els xiquets/es

visquen l' escola d'una forma positiva i agradable, i no com una pèrdua: cada

xiquet i xiqueta ha de sentir-se valorat per ell/ella mateix, i membre d'un grup

d'iguals, amb els mateixos drets i deures.

L' entrada a l'escola, per crear un ambient de seguretat i afectuós es realitzarà de

forma progressiva: al llarg de la primera setmana entraran en grups reduïts i amb

el pares/mares que romandran una estona a l'aula Al principi els ritmes

personals son diferents: hem d'intentar que tots i totes tinguen parcel.les de

protagonisme, i anar conjugant les necessitats individuals amb les col·lectives.

Coneixerem les particularitats de cada xiquet i xiqueta, i incorporar les dades que

anem arreplegant a les situacions de grup, per a que tots i totes es senten

estimats: qualitats, gustos, habilitats

La família ha de saber la importància d'aquesta dinàmica, i estar informats de

l'evolució dels deus fills i filles, per recolzar aquests període.

La incorporació dels alumnes al centre se farà de manera esglaonada de forma

progressiva, al llarg d’una setmana:

- Cada dia entraran 2 xiquets d’incorporació nova i dos del curs anterior de 9h a

12,30h.

-S’aconsella que algun familiar romanga amb els menuts al centre, almenys el

primer dia

En juny es passarà a la família, l'entrevista inicial per escrit on recollim tota la

informació necessària del xiquet/a i caldrà tindre en compte l’experiència del

xiquet/xiqueta en altres centres i la superació de la separació familiar


-En setembre, es fará una reunió individual en cada família on explicarem:

.Com serà el procés d'adaptació. Transmetre confiança en l'escola I tranquil·litzar-

los en cas necessari. Per fer-ho,cal oferir-los la informació necessària sobre les

mesures a prendre i proporcionar-los prou detalls sobre l’estada del fill al centre. El

fet que l’escola tinga una actitud receptiva permet que la família expresse les

inquietuds i les canalitze.(reduir l’ansietat)

4.2 COM TREBALLEM EL CONTROL D’ESFINTERS

-Quan ens avisa que li canvien el bolquer

-Quan el bolquer el porta sec després d’un llarg temps i l’anem asseient al w.c

Com ho fem?

-La primera vegada que li lleven el bolquer cal començar a casa, en un ambient

Alguns alumnes en aquest curs, comencen el control d’esfinters, per això es

important quan i de quina manera el treballem.

Controlar els esfínters suposa el pas d’un comportament reflex automàtic a una

conducta voluntària i controlada, els músculs es manegen a volutat i retenen o

alliberen l’orina o els excrements.

Aquest és un pas de gran importància en el desenvolupament mental, emocional i

social del xiquet o de la xiqueta.

Quan observem que un xiquet o xiqueta están preparats per començar el procés?

Com cada xiquet o xiqueta madura a un ritme diferent, no podem parlar d’una edat

exacta per llevar el bolquer, però la majoria están preparats entre els 24 i els 36

mesos. Des de l’escola fem un control d’esfinters individualitzat, segons anem

observant a cada alumne.

Els indicis que fan pensar que potser haja arribat el moment es quan:

- Ell o ella mateixa se vol llevar el bolquer i se baixa els pantalons ...

-Vol anar a seure al w.c

-No coincidir en cap canvi significatiu per al xiquet/a

-Una vegada pressa la decisió de llevar el bolquer ha de fer-se definitivament


-Convidar al xiquet i xiqueta a fer les seues necessitats cada 15 min o 20 min els

primers dies i anar ampliant el temps, fins que siga autònom

- El temps que ha de seure al inodor no ha d’exedir als 5 0 10 min

-Hem de tindre paciència i comprensió i cal al donar-los afecte i seguretat.

-La motivació positiva és molt important

-Mai no renyir ni ridiculitzar el xiquet o la xiqueta quan se li escape el pipi o els

excrements

- Una vegada el xiquet o xiqueta controla totalment durant el dia , podem llevar-li el

bolquer durant la migdiada i posteriorment per la nit.

-Si tenen por a l’inodor no els forçarem i retardem l’inici de control d’esfinters.

-Cal tindre coordinació entre les tutores i la família.

4.3 COM TREBALLEM LA PSICOMOTRICITAT I JOC HEURISITIC

Al llarg del curs treballem estes dos activitats de forma continua integrades en les

diferents U. D. Per a treballar la Psicomotricitat s'inspirem en la Pràctica Psicomotriu

Vivenvial de Aucouturier,combinat amb el Joc d'exploració (Creació d'instalacions

de joc) i també el joc heurisitic relacionat també en Loose parts (peces soltes) de

l'enfoque de Reggio Emilia.Algunes de les sessions de psicomotricitat utilitzarem els

dos mètodes junts i altres els realitzarem de forma diferenciada. Contarem amb la

mestra reforç i desdoblarem el grup en dos sessions.

Psicomotricitat Acouturier Creació d'instal.lacions de joc exploratori Les sessions

d'exploració son molt variades i diferents. La proposta de base és una xicoteta

instal·lació artística en un espai limitat, ampli i segur, amb múltiples materials,

sobretot de rebuig, amb els quals els xiquets poden interaccionar. Les sessions

d'exploració consisteixen en que els xiquets i xiquetes entren en un espai on

combinen lliurement els diferents materials, sobretot de rebuig, buscant totes les

possibilitats sense que els mestres intervinguen. En alguna sessió incloem el joc

"loose parts" per 3 anys, que té relació amb el joc heurístic de Elionor Goldchmied(


2 anys). El "loose parts" o peces soltes consisteix en un joc amb objectes solts i

de diversos orígens que ofereix al xiquet/a la possibilitat d'expressarse, conèixer,

aprendre i explorar el món, mitjançant la construcció, la classificació , el art..., no

tenen un límit, ja que no tenen una funció especifica., estan al servei de l'imaginació

i percepció del xiquet/a.

L’objectiu d’aquest mètode es afavorir el desenvolupament global i harmònic dels

xiquets/es, i així afavorir la funció simbòlica, dels processos d’asseguració, i el

descentrament. Aquesta Pràctica psicomotriu es basa en el joc lliure, és una activitat

espontània i permissiva que s'organitza progressivament a partir dels objectes

disposats pel joc dels xiquets/es. Es tracta de deixar desenvolupar al grup un joc

espontani, sense ser jutjats i sense tenir consignes precises. Basant-se en el cos,

el moviment i l’espai. Cada sessió tindrà unes fases que seguirem: -ritual d’entrada

-fase de expressivitat motriu -fase de historia o de expressivitat plàstica i gràfica i

ritual d’eixida.


5-ASPECTES ORGANITZATIUS: ESPAI I TEMPS

5. 1 Hàbits i rutines

En la vida diària de l’escola es genera una sèrie de rutines que el xiquet i xiqueta

repeteix constantment i son molt importants, fet que incideix directament en la

seguretat i estabilitat que el alumnat necessita per el autocontrol i avançar de forma

global en el seu desenvolupament. Dins de cada Unitat didàctica se integren els

hàbits com activitats que es realitzen diàriament i que es treballen al llarg de tot el

curs. Els hàbits que treballem estan instaurats dins d’unes rutines organitzades en

l’horari de la jornada escolar.

HIGIENE I ALIMENTACIÓ

- Menjar assegut i de forma autonoma

- Rentar-se les mans abans i després de dinar

- Esmorzar de forma saludable

- Beure aigua sol

- Anar al bany sol

- Control d’esfinters

SOCIABILITAT

- Rebudes i acomiadaments, salutacions

- L’assemblea

- Celebració d’aniversaris

- Respectar als companys

- Respectar el torn

- Compartir espais, joguines i materials

ORDE I AUTONOMIA

- Llevar-se xaquetes

- Estris al seu lloc


- Al acabar qualsevol activitat , tasques de recollir i orde.


5.2 Horari jornada escolar


5.3 Organització de Racons

La distribució dels espais de l’aula és flexible i dinàmica, a mesura que els xiquets i

xiquetes creixen i evolucionen, l’aula s’adaptarà a les noves demandes i necessitats

dels infants. Per tant, aniré afegint nous racons i espais i eliminant, modificant o

canviant aquells als que ja no presten atenció segons siga necessari, tenint sempre

en completa necessitat de moviment dels xiquets i xiquetes d’aquesta edat. Els

racons que anem a distribuir per l’aula van a ser, alguns Racons permanents que

van a estar durant tot el curs i altres Provisionals que anirem canviant cada

trimestre, i en funció de l’Unitat didàctica que treballem en moments donats.

Racons permanents

-Racó del conte/biblioteca

-Racó de la calma

-Racó del Joc simbòlic

- Racó de l’assemblea i Bon dia

Racons provisionals

-Racó de Minimons

-Racó d’experimentació

-Racó de construccions

-Racó del bebè, la perruqueria

-Racó logic -matemàtic

6- ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.

L’article 12 del decret 37/2008, pel qual s’estableixen els continguts educatius del

primer cicle d’Educació Infantil disposa que “la intervenció educativa tindrà en

compte l’atenció a la diversitat de l’alumnat i adaptarà la pràctica educativa a les

característiques individuals dels xiquets i de les xiquetes. Els centres educatius

col·laboraran amb les institucions encarregades de fer el seguiment d’aquells


xiquets i xiquetes diagnosticats amb necessitats educatives especials, per mitjà ‘una

acció educativa que s’adapte a les característiques individuals d’estos”

Atendre a la diversitat significa, per tant, adaptar l’acció educativa a les peculiaritats

individuals derivades de diferents variables:

√ Personals: interessos, gustos, temperament, moment evolutiu, talents,

aptituds,etc.

√ Familiars: situació econòmica, creences e ideologies, estil educatiu,

competències parentals, model de família,etc.

√ Culturals: ètnia, llengua materna, país de procedència, religió, etc.

Les dades de que dispose en el moment d’elaborar la P.D. són molt limitades, ja

que tots els alumnes s’incorporen per primera vegada al centre educatiu, al llarg del

mes de setembre realitzaré les entrevistes Inicials- individuals amb les famílies per

tal d'obtenir la informació rellevant de cada infant.

Els casos que a priori cal tindre en compte és la cas de una xiqueta bessoneta que

va naixer prematura i acudeix regularment a l´atenció primerenca ja que es

diagnostica un notable retard del desenvolupament de capacitats amb comparació

a la seua germana, la coordinació amb el centre d'estimulació primerenca es

periòdica i seguim les pautes que ens aconsellen, aquesta coordinació també es fa

a través de la psicopedagoga del centre. Els altres casos de xiquets i xiquetes

immigrants es afavoreix la integració de les famílies estrangeres i millorem la seua

competència lingüística.

No hi ha cap xiquet o xiqueta en el grup amb dictamen que requerisca actuacions

derivades de necessitats educatives especials però és de gran importància establir

els mecanismes adequats per a la possible detecció, donada l’edat dels alumnes.


Davant de qualsevol signe d’alerta cal ficar-se en contacte amb la família i el servei

psicopedagògic escolar, per tal d’avaluar la situació.

7- RECURSOS MATERIALS PER ÀREES CURRICULARS

Materials que afavoreixen el coneixement d’un mateix i autonomia

El principal és el propi cos, draps, coixins, màrfegues, barres, tricicles, rampes,

tobogan, pilotes, cèrcols, espills, espatlleres, cordes per enfilar-se, coixins, grans

estructures d’escuma, etc.

Materials que afavoreixen el coneixement de l’entorn natural,social i cultural.

Materials sensorials tipus Montessori i d’altres, d'observació i experimentació, tubs,

pots de vidre, de plàstic, aigua, sorra, pedres, fulles, animals per observar, colorants,

embuts,masses etc. Materials de ABN, blocs lògics de Dienes, reglets de

Cousinaire, barres, capses per contar, pedretes, safates de classificar, materials

inespecífics variats, dòminos, gomes, llanes, fils, botons, pilotes de ping-pong, de

tennis, cordes, taps, xapes, pintures, ceres, llapis, guixos, papers variats, tampons,

materials de rebuig, rodets, elements naturals, fang, farina, esponges, coto....

Material que afavoreixen els llenguatges: comunicació i representació

Llibres, làmines, contes,panells visuals, materials per aplicar diverses tècniques de

pintura, dibuix, modelatge, collage; aparells reproductors de so, instruments de

percussió, inclosos aquells més rudimentaris -cocos, pals, pots amb fusta o amb

arròs, etc.-, robes, miralls, mocadors, màscares,disfresses i complements, coixins i

pelutxos, plomes etc

Material i recursos didàctics especifics d' algunes activitats, racons i tallers


Aquests recursos poden estar tant a l'aula, com al magatzem, aula de psicomotricitat

o aula polivalent. Alguns d'ells ja s'han esmentat a l’ apartat anterior:

Material grafic variat:

Recursos d’expressió plàstica

Tota mena de material com pintures, ceres, llapis, gomes, guixos, papers i altres

suports, tisores, punxons, cola d’enganxar, adhesius, pots i materials de rebuig de

tota mena, pinzells, fang, plastilina, pasta de modelatge, esponges i altres materials

i instrumental com ara suro blanc,farina, retoladors, etc

Altres recursos didactics: televisió, vídeo, aparell d’àudio amb micròfon, càmera

de vídeo, franel·lògraf, pissarra, PDI, càmera fotogràfica, ordinadors

8. COORDINACIÓ IMPLICACIÓ DE LES FAMILES

L’article 11 dels Decret 37/2008 dels continguts del primer cicle de l’Educació Infantil

dóna especial rellevància a la cooperació i col·laboració entre els docents i les

famílies, per tant, és un aspecte a tindre en compte en aquesta programació

didàctica. Cal que l’intercanvi d’informació entre les famílies i les tutores siga diari

per això he establit els següents mecanismes d’intercanvi d’informació:

*Entrades i eixides: l’horari en l’aula de 2-3 anys és flexible, per tal d’afavorir el

clima de tranquil·litat que necessiten els xiquets i xiquetes d’aquesta edat. Pel matí

l’entrada serà de 9.00 a 9.30 i l’eixida per la vesprada serà de 16.30 a 17.00. Les

famílies recolliran els seus fills i filles en l’aula. L’eixida i l’entrada dels infants que

no es queden al menjador serà el mateix que el de la resta d’alumnes del centre.

*Agenda: informació diària relativa a les necessitats bàsiques, avisos i missatges,

incidents, informació relativa al procés d’ensenyança-aprenentatge, etc.


*Dropbox/ Pen drive: aplicació digital per compartir amb les famílies fotos, imatges

i documents. Vore que fan els xiquets i xiquetes en l’escola i conèixer que estem

treballant en cada moment, és de vital importància per afavorir el procés

d’ensenyança-aprenentatge i fomentar una relació de confiança i cooperació entre

les famílies i jo.

*Reunions: avanç del començament del curs realitzaré dues reunions, una general

amb totes les famílies de l’aula, per tal de presentar-me i informar de la metodologia

de treball, les coses a dur, el funcionament diari de l’aula, les normes de

funcionament de l’escola, etc. i una individual per conèixer amb major profunditat

els meus alumnes i poder facilitar l’adaptació. A més, al final de cada trimestre

realitzarem una reunió general per informar-los del desenvolupament del trimestre i

entregar un informe individual.

*Tutories: dimecres de 14.00 a 15.00 hores és l’horari estipulat en la PGA, no

obstant això, sempre que no siga possible per a les famílies vindre en eixe horari,

buscarem un moment adequat per tal de reunir-nos.

Per altra banda límplicació directa en láula de forma sistematica o esporadica:

*Projectes anuals: la rata Marieta i el bagúl de contes, P. dÁnimació a la lectura..

*Tallers i activitats de reforç a l’aula: demanaré habitualment la col·laboració de

les famílies per preparar activitats, instal·lacions, realitzar activitats dins de l’aula,

aportar o elaborar materials, etc.

*Festes o visites a láula(conta-contes, oficis, lémbaràs..)

9-AVALUACIÓ

AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’APRENENTGE.

L’avaluació de l’alumat de l’aula de 2- 3 anys s’expressarà amb termes qualitatius i recollirà

els progressos efectuats pels xiquets i les xiquetes. Es durà a terme en diferents moments:


Avaluació inicial: l’objectiu primordial es obtindré informació precisa del punt de

partida de l’infant quan comença el curs després de les vacances o quan s’incorpora

al centre educatiu per primera vegada per tal de detectar els coneixements previs,

l’estadi maduratiu i de desenvolupament, etc.

Avaluació formativa per regular, orientar i corregir el procés educatiu i utilitzant les

dades obtingudes d’una forma sistemàtica.

Avaluació final: la informació obtinguda en aquest moment determinarà si l’alumnat

ha assolit els objectius proposats en la programació didàctica i per tant, en la

proposta pedagògica i en el Decret 37/2008 que regula els continguts del primer

cicle d’Educació Infantil.Cal tindre en compte els criteris d’avaluació .A final del

curses realitzarà, a més, l’informe de final de cicle.

TÈCNIQUES I INSTRUMENTS

Observació: diari d’aula, anecdotaris, registres sistemàtics i escales, fotos i vídeos

i anàlisi

Entrevista: qüestionarisa les famílies i altres professionals que tinguen relació amb

el desenvolupament educatiu del xiquet o de la xiqueta (equips d’atenció

primerenca, equips psicopedagògics, serveis socials, etc.

10- ACTIVITATS I PROJECTES ANUALS I TRIMESTRALS

10.1 TEMPORALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS

L’adquisició de capacitats es manifesta en el propi comportament del xiquet/a: com

es relaciona, com interactua davant dels estímuls, quines solucions troba, quines

dificultats manifesta.Per tant les activitats en infantil 2 anys, es treballaran quasi

totes les capacitats, encara que algunes tenen més presència que altres en

determinats moments. No deurem oblidar que el xiquet/es d’aquestes edats


aprenen fent. Totes les activitats que plantegem son variades i s’ajustaran als

diferents ritmes i estils cognitius dels xiquets i xiquetes que integren el grup. Segons

la intencionalitat educativa que tenim, el moment en que se presenten o el tipus

d’aprenentatge que volem generar proposarem activitats de diferents

tipus:Activitats de coneixements previs, activitats de motivació, activitats de

desenvolupament, activitats de reforç i avaluació. Una part important de la

programació consisteix en activitats per a treballar bons hàbits d’autonomia, relació

i treball (reflectit en el punt 3)que es treballaran al llarg del curs, de forma

globalitzada en totes les Unitats didàctiques.

Al llarg del curs treballem, a mes a mes de les U. Didàctiques, projectes anuals i

trimestrals, estructurades en la seguent temporalització:


10.2 PROJECTES ANUALS

√ Mascota: la rateta Marieta i el seu bagul màgic dels contes

La rata Marieta és la protagonista d’una col·lecció de contes de Lourdes Bellver,

es tracta d´ un peluix gran (quasi com a un infant de 2 anys) que es sembla molt a

la protagonista i que tindrem en classe. Aquest peluix formarà part del grup i ens

servirà per desenvolupar el joc simbòlic i iniciar el pensament transductiu ja que

podran fer sobre ella les mateixes accions que ells i elles fan ( ficar-li el pitet,

treure-la a jugar al pati, seure-la en una cadira o en l’estora...).

Aquesta programació gira al voltant d’aquest FIL CONDUCTOR, que serveix per

ambientar tot el curs escolar: la nostra mascota que ens acompanyara durant tot el

curs i que introduirà algunes Unitats didàctiques que anem a treballar, a més a

més cada xiquet i xiqueta de la classe es el portaran a casa el cap de setmana junt

a un llibre de la col.lecció, que el pare o mare li´l contarà.

Dins de la col·lecció, hi han contes relacionats amb els hàbits i rutines (Marieta es

vesteix a soles, Marieta ja no necessita bolquer, Marieta va a l’escola...) i altres

relacionats amb els centres d’interés i els esdeveniments de l’entorn que

desenvoluparem en aquesta programació (Marieta i l’arbre de Nadal, Marieta es

disfressa, Marieta va al teatre, Marieta cuinera, Marieta fa música...) pel que

seleccionaré els contes per reforçar els aprenentatges iniciats en classe. Dins de

la biblioteca de l’aula també incorporarem els contes de Marieta i al seu amic

Pastafí on el utilitzen lliurement i a l´assemblea.

La col.lecció és la següent:

La Rata Marieta Marieta conductora

Marieta cuinera Marietaaa.., on ets?

Marieta va a la fira Marieta fa màgia


Marieta de festa major Marieta metgessa

Marieta fa una cabanya Marieta i l’aigua

Marieta i el telèfon Marieta s’enfada

Marieta juga Marieta fotografa

Marieta fa música Marieta inventora

Marieta somia Marieta esportista

Marieta es disfressa Marieta valenta

Marieta va d’acampada Marieta va a l´escola

√ Aniversaris

L’equip educatiu ha acordat la celebració d’aniversaris en classe, està permès a

les famílies convidar als xiquets i xiquetes del grup a esmorzar amb el compromís

de dur aliments saludables (brotxetes de fruita, sucs sense sucre, coques o

pastissos preferentment casolans,...) i observar les possibles al·lèrgies i

intoleràncies. Dins de la celebració de l’aniversari, elaborarem una corona i farem

un cartell per a la porta de l’aula que pintarem i decorarem entre tots, unflarem i

penjarem globus i una garlanda per decorar la classe, cantarem l’aniversari feliç en

l’assemblea i donarem una abraçada i un beset al protagonista,... Aprofitaré la

celebració dels aniversaris, per iniciar o reforçar el reconeixement de les grafies

dels números 1, 2 i 3. Eixe dia, el xiquet o la xiqueta que celebre el seu aniversari

serà l’encarregat i repartirà els esmorzars, les botelles d’aigua, serà la cua del tren

per eixir al pati,... La família podrà quedar-se eixe matí en classe fins després


d’esmorzar, si volen, i contar-nos cosetes de com va néixer, com era de bebè,

ensenyar-nos fotos,...

√ Animació lectora

A nivell de centre, emmarcat dins del pla lector del nostre projecte educatiu,

utilitzen els corredors del centre com un gran expositor de contes i històries.

L´ambientació del centre és un reflexe de foment a la literatura dels contes:en

les parets estan representats el conte del Monstre de Colors, el de A que fa gust la

lluna? i l’Elmer. A més utilitzaré els contes, els teatres i les dramatitzacions per

introduir els continguts i assolir els objectius al voltant dels centres d’interés i dels

projectes de treball proposats. En classe, u dels racons fixes serà El Racó de la

biblioteca de l’aula on els contes i els llibres estan a l’abast dels menuts, i els

agafen individualment per a mirar-los al racó. La narració d’històries i contes és

una activitat que es realitza habitualment i se integra dins de totes les Unitats

Didàctiques.. L’objectiu principal d’aquest projecte es iniciar el plaer de la lectura

des dels primers anys de vida i fomentar l’hàbit de compartir moments de lectura

en l’entorn familiar. En el segon trimestre, farem una eixida del centre per gaudir

d’una obra de teatre adaptada per a l’edat dels meus alumnes.

Aprofitatant el dia del Llibre, eixa setmana es desenvolupen activitats

realacionades en el conte, tal com conta-conters, teatre i dramatitzacions.

En la celebració de la festa de Nadal en l’escola, l’equip educatiu ha acordat

demanar a les famílies que porten un conte embolicat per al seu fill o la seua filla,


que el pare Noel l’entregarà. Aquest conte, poden dur-lo a classe després de

Nadal per ensenyar-li-lo als seus amics i ajudar-me a contar-ho en l’assemblea.

Per altra banda, com s´ha explicat en el projecte de la Rata Marieta, el bagul de

contes màgics és una ferramenta didàctica molt motivadora per al foment de la

lectura.

√ Tallers per a les famílies

El nostre projecte educatiu obri les portes a la participació activa de les famílies en

la vida diària del centre. A nivell de cicle, prepararem diversos tallers per convidar

a les famílies a col·laborar i treballar en equip per tal d’elaborar materials, preparar

les instal·lacions sensorials, participar en les celebracions escolars,... A més, els

convidaré a participar en classe per tal de recolzar determinades tasques

complexes (ajudar els alumnes a fer-se la seua disfressa, tallers de cuina en

classe...) i participar en el desenvolupament dels projectes (oficis, aniversaris,

embaràs, animació lectora...). Abans del començament de cada unitat didàctica,

informaré a les famílies del centre d’interés i els objectius proposats per tal de

convidar-los a aportar idees, materials o participar activament.

Este curs es realitzara el Taller de carnestoltes: el.laboració de la disfressa de

monstre

El taller de Falles i Colaboració en la instal·lació de l´hivern i la primavera.

√ Hàbits i rutines

Els hàbits i rutines es mostren en els aspectes organitzatius del temps, ja que

formen part de la vida diaria de l'escola, i com tal, cal organitzar-los dins de la


jornada escolar. A més a més aquests hàbits formen part d´un projecte anual que

treballem al llarg del curs com a rutines diàries, on marquem uns objectius i

avaluem periòdicament. Una activitat de les rutines que es fa diariament i és molt

significativa per a fer-la totos els dies, i què cal programar és l'assemblea

Rutina de l’assemblea:

Cada dia, en l’assemblea de començament del dia, introduirem determinades

rutines fixes. Aquests hàbits socials, tenen com a finalitat, aprendre a comunicar-

se amb els companys guardant el torn i escoltant-se uns als altres, a més de ser

un moment adient, de calma, de iniciació del dia, on podem aprofitar per recordar

coses o fer xicotetes activitats on deuen prestar atenció :

⇒ La rateta Marieta: la nostra mascota introdueix el Bon dia i els dona un bes i

una abraçada a cada xiquet i xiqueta, a més de cantar la canço del “Bon dia pel

matí”

⇒ Encarregat o encarregada: El tren amb les fotos dels xiquets i xiquetes de la

classe es mostra en aquest racó de l'assemblea, on se tria diariament un encarregat

o maquinista del tren, que fa les següents funcions: col·laborar en les rutines

d´assemblea, repartir esmorzars i netejar les taules al acabar, col·laborar en la

preparació del material necessari en cada activitat, ser la cua de la corda d’eixir al

pati, etc.

⇒ Assistència: el format serà lineal i sempre es realitzarà el repàs de les fotos

d’esquerra a dreta, per tal d’iniciar les habilitats relacionades amb la lectoescriptura.

Cada dia comptarem en “el tren” les fotos dels infants que han vingut a l’escola i


dels que no ho han fet els ficarem en “la casa”, i imaginarem que els ha pogut

passar als últims.

⇒ Oratge: cada dia, l’encarregat eixirà a comprovar l’oratge que fa i col·locarà

la icona corresponen en el panell. Tots li cantem la canço del oratge “Pastoret d´on

vens..” i ens comunica quin oratge fa.

⇒ Dies de la setmana: Un panell dels 7 donyets colo.cat en el racó de

l'assemblea identifiquen els estats d'ànim de cada dia de la setmana, l'encarregat

senyala amb un icono el dia corresponent i cantem la cançó dels dies de la setmana.

⇒ Compte enrere: 10 dies lectius abans d’una activitat molt motivadora, com

una eixida de l’escola, iniciarem el compte enrere. Cada dia apegarem un gomet

damunt del numero que corresponga i comptarem els dies que falten.

⇒ Diàleg i cançons: En cada centre de interés trien les cançons que se

relacionen en eixa U.D i es repeteixen durant un periode de temps. També es pot

iniciar un dialeg quan l´alumne o alumna ens volen contar alguna cosa.

⇒ Panell de les emocions: Cada xiquet i xiqueta que ens vullga dir com es sent

eixe dia ens ho comunica i fica una cara “trista, contenta o enfadà” en la seua foto

√ Cucs de seda i cura de les plantes

En el espai de la natura ficaré els ous dels cucs de seda del curs passat, cada dia

comprovarem si han nascut i quan ho facen, ens encarregarem de la seua cura i

elaborarem un projecte de treball basat en l’aprenentatge de les sues

característiques, la observació del seu creixement i els seus canvis en la

metamorfosi.

En Nadal duré a classe un flor de pasqua. A partir d’aquets element investigarem

quins cuidats necessita, observarem com canvia en les diferents estacions de l’any

i desenvoluparem els hàbits de responsabilitat i respecte al medi ambient.


10.3 PROJECTES TRIMESTRALS

✓ Projecte d´Aula multisensorial

Esté projecte naix d’una visió nova de veure l’educació infantil del 1ercicle, fruit de

reflexionar sobre la nostra pràctica i el reciclaje i la formació de les educadores

A sovint passa en aquesta etapa que poques vegades deixem constància de el que

portem a la pràctica en les nostres aules, elaborem programacions, reflexionem

sobre les propostes d’activitats, però no deixem constància per escrit sobre la

investigació i el treball diari

A partir de l’observació dels xiquets i xiquetes en les situacions més quotidianes,

verem que aquestes situacions ens poden convertir en oportunitats de joc.Els

xiquets i xiquetes son capaços , amb la nostra ajuda, d’obtindre molta informació,

formular hipótesis (causa- efecte) , establir relacions, comprendre i generalitzar , i

poden fer-ho gràcies a la interacció amb els objectes, elements de l’entorn. Per a

poder fer-ho necessiten un espai adients on puguen observar, experimentar,

analitzar i classificar .

A partir de esta premisa, ens proposarem aquest curs, com objectiu d’ investigació

les accions quotidianes e innovar en el dia a dia. Les aules multisensorials són un

projecte que es desenvolupa a nivell de cicle i que naix de la reflexió sobre la nostra

pràctica educativa i la inquietud innovadora i investigadora del personal educatiu de

la nostra escola.


En les aules multisensorials preparem un espai enriquit per a l’aprenentatge, basat

en la teoria de les intel·ligències múltiples de Gadner i el seu projecte Spectrum. Es

prepara l’espai amb materials i propostes contextualitzades al voltant del centre

d’interés de les estacions de l’any, que invitan a crear, construir, classificar,

experimentar, produir ritmes i sons, plasmar en imatges o formar produccions

artístiques, etc. en un ambient que emula un entorn natural. L’espai invita a establir

relacions interpersonals i interaccions socials però també compta amb espais

adequats per a la introspecció i la individualitat.

En la base de les nostres aules multisensorials estarien les aules Snozelen

utilitzades, en el seu origen, per a l’estimulació sensorial de persones amb

discapacitat en un espai interior amb uns estímuls controlats que afavoreixen la

percepció de sensacions i conviden a l’aprenentatge per descobriment en un procés

de desenvolupament harmònic i global.

L’activitat dels infants en aquest espai no està dirigida per l’educadora, que adopta

un paper passiu i no directiu. Es tracta d’acompanyar els alumnes en el seu

descobriment de les propietats dels objectes i les seues relacions, d’ajudar-les a

formular hipòtesis senzilles i extraure conclusions, d’observar i registrar com es

relaciona cada xiquet o cada xiqueta amb els materials i activitats al seu abast, com

es relaciona amb els altres, com desenvolupa la seua creativitat , com investiga i

experimenta, quin tipus de propostes el resulten més atractives (visuals o plàstiques,

musicals, lògic matemàtiques, kinestèsiques, científiques i naturals, interpersonals

o col·laboratives,...). Amb aquestes observacions, la tutora avaluarà el

desenvolupament dels seus alumnes i l'equip de cicle avaluarà, des d'una

perspectiva formativa, la planificació de l'espai i l'adequació dels materials i de les

activitats proposades per tal de modular la resposta educativa més adequada en

cada moment i extraure unes propostes que serveixen per millorar i aprofundir en

aquest procés d'investigació de les professionals de la nostra escola:


Primer trimestre: la tardor. Instal·lació sensorial “El Bosc”

L'ambient es decorarà simulant un bosc en la tardor. Cobrint tota l`aula amb fulles

de la tardor, bolets, tubs de cartró simulant troncs, mòbils de fulles per el sostre....

Les activitats proposades en aquesta instal.lació són:

- El donyet del bosc

- Colors de la tardor per rossegar

- Taula de fruits de la tardor per a tocar la textura i tastar.

- Moble experimental: , amb tota mena de materials naturals, com tronquets,

pedres, fulles, branques, pinyes i eines d´experimentació com lupes, caixetes,

coladors..

- Collim raïm

- Caixes amb forats

Segon trimestre: l'hivern. Instal·lació sensorial “L’Àrtic”

Aprofitant l’estació de l’hivern planificarem fer un ambient multisensorial que

poguera el xiquet/a viure un clima de sensacions i percepcions del fred i així

desenvolupar tots els sentits i aprendre a través d'aquests.Tota la sala es va

convertir en una mar blau i blanc, amb les parets folrades de blanc i pinguins, globus

penjats ect .El piso estaba folrat amb bombolles de plàstic, safates, paper continu i

de celofan, també hi havien boletes de suro menudes, i muntanyes de paper retalla.

Es proposen diferents activitats planificades amb uns objectius concrets,on el xiquet

manipula desenvolupant un món de sensacions.

Les activitats planificades en l'hivern són les següents:

-Neu artificial (bromera d’afaitar i bicarbonat)

-Caixa amb roba de l'hivern: guants, bufandes, barrets…


- Iglú amb safates de poliespan, per fer el joc de l'amagatall

- Safates amb sal en contenidors

- Ninots de neu, ect..

- Construccions amb peces de sucre i pingüins

- Diferents camins fetes en diferents textures

- Caixes sensorials amb cotto, fregalls, gelatina

Tercer trimestre: l’hivern. Instal·lació sensorial “La primavera”

La decoració de làula es farà amb motius primaverals: mòbils de papallones i flors,

teles multicolors, globus de colors en la xarxa, confeti gran de colors per

terra,formigues de cartolina pegades a terra...Les diverses activitats planificades

son:

-Bosses sensorials, amb pintura per rossegar, boles de gels, masses de colors amb

farina de dacsa…fruites i verdures (lletuga, api, pomes, carlotes,...),

-Safates sensorials: arròs de colors, avens llentilles,masses sensorials..amb un

panells de lólfactes i caixes sonores, caixes amb confetti gran

- Racó de plantes i flors naturals,

-Recorregut amb calcetins de bombolles per a pintar

-Pedres planes per apilar o decorar amb pintura

-Activitat deárt: pintura fluorescent per la paret


UNITATS DIDÀCTIQUES

UNITAT DIDÀCTICA 1 BENVINGUTS, BENVINGUTS

NIVELL:3r (2-3 anys)

Centre d’interès:l’escola.

Temporalització:02/09-04/10

JUSTIFICACIÓ

En aquesta unitat didàctica ajudarem als infants a familiaritzar-se amb els espais i les

dependències de l’escola, amb els companys i amb els docents, per tal d’atenuar l’impacte

emocional que pot suposar separar-se de les seues famílies i trobar-se en un ambient

estrany.

OBJECTIU GENERAL

√ Familiaritzar-se amb els espais i els grups socials escolars.

OBJECTIUS DIDÀCTICS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Iniciar l’adquisició d’hàbits de salut, higiene i

descans.

- Col·labora en les rutines relacionades amb la

salut, la higiene i el descans.

- Adquirir progressiva autonomia en activitats

senzilles.

- Intenta desenvolupar tasques senzilles per si

mateix.

- Desplaçar-se per l’espai amb autonomia. - Explora els espais escolars amb autonomia.


-Conéixer els grups socials i els serveis de

l’escola.

- Identifica les parts de l’escola i les funcions del

mestre o la mestra.

- Afavorir les relacions interpersonals en el grup. - Reconeix el docent i els companys i companyes

com a membres del seu grup.

- Reconèixer i explorar objectes relacionats amb

l’entorn escolar.

- Identifica i explora objectes de l’aula i el pati.

- Comprendre missatges que rep dels altres.

- Comprèn missatges orals senzills.

- Familiaritzar-se amb diferents tècniques

plàstiques.

- Utilitza el pinzell, les mans i les pintures en les

seues produccions plàstiques.

- Expressar desitjos i necessitats. - Demana ajuda quan la necessita i mostra les

seues preferències.

CONTIGUTS

El coneixement de

si mateix i

l’autonomia

personal

- El joc en l’escola (bloc 2)

- Postures del cos: estar assegut (bloc 1)

- Activitats de la vida quotidiana: llavar-se les mans, eixugar-se, llevar-se les

sabates, utilitzar els estris per alimentar-se. (bloc 3)

- Autonomia: llavar-se i eixugar-se les mans i la cara. (bloc 4)

- Normes de convivència: saludar i acomiadar-se. (bloc 4)


Coneixement del

medi físic, natural,

social i cultural

- Exploració i manipulació d’objectes. (Bloc 1)

- Gaudi d’activitats a l’aire lliure. (Bloc 2)

- La família i l’escola com a primers grups socials. (Bloc 3)

- Els espais de l’escola (Bloc 3).

- Professions: mestre i personal del centre. (Bloc 3)

Llenguatges:

comunicació i

representació.

- Vocabulari: objectes de l’escola (Bloc 1).

- Assimilació de cançons a les rutines escolars. (Bloc 4)

- Utilització de tècniques plàstiques: pintura de dits i pinzell (Bloc 5)

Elements transversals: sentiment de pertinència, igualtat de sexes, gestió emocional.

ACTIVITATS

De motivació i coneixements previs: Hola, qui eres tu?

De desenrotllament: el temps dedicant a l’establiment d’hàbits i rutines és prioritari les

primeres setmanes del curs. Les activitats estan dirigides a la familiarització amb l’espai i

el sentiment de pertinència: decorar l’aula amb els seus quadres de pintura de dits, fer

murals de fotos, buscar un logotipo per al grup, dur un objecte significatiu i ensenyar-li-lo

als companys i companyes, paret de les famílies, muntar junts els racons de joc simbòlic i

jugar, excursió pel passadís i pel pati, psicomotricitat: carreres de motos, conéixer al

personal del centre.

De síntesi: iniciar les rutines d’assemblea i instaurar la rutina del encarregat del dia o

maquinista del tren


UNITAT DIDÀCTICA 2 ATENCIÓ CAVALLERS!


Centre d’interès: JAUME I, 9 d’octubre

Temporalització:7/10 al 11/10

JUSTIFICACIÓ

En aquesta unitat didàctica coneixerem la celebració de la festa del 9 d’octubre com a

tradició de l’entorn social i cultural de la Comunitat Valenciana.

OBJECTIU GENERAL

√ Conéixer i gaudir de les celebracions de l’entorn cultural.



- Percebre sensacions a través dels sentits.

- Utilitza els sentits per explorar objectes i

materials.

- Explorar les possibilitats motrius del cos. - Es mou adaptant el pas quan se li requereix.

- Participar en activitats culturals de la

Comunitat Valenciana.

- Conéixer el personatge històric d’en Jaume

I.

- Gaudeix elaborant productes típics, cantant

cançons i dramatitzant elements de la festa del 9

d’octubre.

- Identificar propietats dels objectes: dur-bla. - S’adona quan una cosa és dura o quan és

blana.


- Fomentar la cura del medi ambient utilitzant

materials de reciclatge per construir coses noves.

- Col·labora en la fabricació de nou objectes

amb material de reciclatge.

- Conéixer nou vocabulari relacionat amb la festa

del 9 d’octubre.

- Utilitza el vocabulari de la unitat: cavaller,

mocadorà, dolços de Sant Donís, soldats.

- Dramatitzar amb gestos i cantar cançons

populars.

- Fa gestos i intenta cantar les cançons treballades.

- Mostrar interès per observar les imatges

dels contes.

- Mira amb interès les imatges dels contes.

CONTIGUTS

El coneixement de

si mateix i

l’autonomia

personal

- Les parts del cos: el cap, les mans i els peus (Bloc 1).

- Sensacions i percepcions: gust, tacte i olfacte (Bloc 1)

- Activitats d’imitació i joc simbòlic (Bloc 2)

- Activitats de la vida quotidiana: pastar i tastar (Bloc 3)

- Relacions d’afecte amb els adults i els iguals (Bloc 3)

Coneixement del


social i cultural

- Identificació de propietats dels objectes: dur-bla (Bloc 1)

- Menjars típics del 9 d’octubre: el massapà (Bloc 3)

- Figures històriques de la Comunitat Valenciana: Jaume I (Bloc 3)

- El respecte al medi ambient: el reciclatge (Bloc 2)

- Professions i rols: el soldat (Bloc 3)

Llenguatges:

comunicació i

representació.

- Vocabulari relacionat amb la celebració del 9 d’octubre (Bloc 1).

- Normes lingüístiques: escoltar amb atenció (Bloc 1)

- Observació i escolta de contes i narracions (Bloc 2)


- Audició de contes i observació d’imatges com a font d’aprenentatge

(Bloc 3).

- Cançons populars (bloc 4)

- Dramatitzacions amb el cos (Bloc 5)

Elements transversals: foment de la lectura, treball col·laboratiu, sostenibilitat i

responsabilitat en el consum.

ACTIVITATS

De motivació i coneixements previs: Conte de Jaume I i penjar imatges en la paret.

De desenrotllament: fer una corona i una espasa de cartró disfressar-se de Jaume I, fer

cavalls amb les piques de psicomotricitat, pastar el massapà i fer dolços de Sant Donis,

pintar un mocador per regalar-li-lo a les famílies, cantar Jaume Itenia 100 soldats i som els

cavallers.

De síntesi: fer una desfilada per el pati disfressats de Jaume I i amb els cavalls.


UNITAT DIDÀCTICA 3 LA RATETA MARIETA


Centre d’interès:la mascota

Temporalització: 14/10 al 31/10

JUSTIFICACIOTindre cura d’un altre fomenta l’autoestima i la responsabilitat. Amb l’inici de

la funció simbòlica, els xiquets i xiquetes comencen a imitar el rol dels adults. Tindre una

mascota d’aula compleix aquesta funció i aferma el sentit de pertinència al grup.

OBJECTIU GENERAL: Conéixer la mascota de l’aula i iniciar el projecte de foment de la

lectura.



- Conéixer les parts del cos humà.

- Discrimina les parts del cos: cap, parts de la cara,

braços, mans, dits, panxa, cames i peus.

- Tindre una imatge ajustada i positiva

de si mateix.

- Desenvolupar actituds de

responsabilitat i col·laboració.

- Mostra confiança en les seues possibilitats i

s’adona de les seues limitacions motrius.

- Participa en la cura de la mascota.

- Identificar propietats dels objectes: gran i

xicotet.

- Conèixer objectes relacionats amb la cura de

la mascota

- Discrimina objectes grans i xicotets.

- Identifica diversos objectes i per a què s’utilitzen: pitet,

estris d’alimentació,bolquer...

- Incorporar el vocabulari relacionat amb el

centre d’interès.

- Anomena les parts del cos i els objectes presentats.

- Descobrir les possibilitats sonores del

cos.

- Descobrir qualitats del so: el ritme.

- Produeix sons amb el cos variant el ritme.


CONTIGUTS

El coneixement de si

mateix i l’autonomia

personal

- Parts del cos. (Bloc 1)

- El cos com a mitjà de relació amb el món (Bloc 1)

- Autonomia i responsabilitat en tasques diàries. (Bloc 3)

- Normes de convivència: esperar el torn (Bloc 4)

Coneixement del medi

físic, natural, social i

cultural

- Propietats dels objectes: textures i tamany. (Bloc 1)

- Respecte i cura dels altres (Bloc 2)

- Professions: veterinari (Bloc 3)

- Respecte a les diferencies individuals (Bloc 3)

Llenguatges:

comunicació i

representació.

- Vocabulari relacionat amb l’esquema corporal (Bloc 1).

- Aproximació a la llengua escrita: pictogrames (Bloc 2)

- Qualitats del so: el ritme i la intensitat (Bloc 6)

- Expressió corporal (Bloc 7)

Elements transversals: foment de la lectura, respecte als altres, empatia, iniciativa,

participació, igualtat entre sexes, sostenibilitat.


ACTIVITATS

De motivació i coneixements previs: activitat de sorpresa: Arriba a Classe Marieta en

Avió i la tenim que buscar per l'escola mitjançant missatges.

De desenrotllament: L'amic de Marieta, Pastafi, s'ha ficat en contacte amb en ella per

telèfon abans de que arribarà a l'escola i ens anava comunicant per on parava Marieta, així

hem pogut investigar com viatja Marieta i com tenim que cuidar-la: la vestim, li donem de

menjar, joguets.. Establir en un cartell amb pictogrames com ha viatjat Marieta. Quan arriba

a l'escola conte: Marieta la viatgera. incorporar a Marieta al panell de fotos del grup, fer la

porta de la casa de Marieta, observar el cos de Marieta i el propi cos, dibuixar la silueta d’un

xiquet/a en paper continuo i la pintem, fer un ninot articulat de cartró, , cançons de les parts

del cos, sons amb el cos, buscar objectes xicotets i grans, el veterinari visita a Marieta,

xafades amb textures, maquillatge facial, joc magnètic de les parts de la cara.

De síntesi: Marieta i els seu bagul màgic es va a casa de...


UNITAT DIDÀCTICA 4 LA FESTA DE LA TARONJA

NIVELL: 3r (2-3 anys)

Centre d’interès: la tardor i la taronja

Temporalització: 4/11 al 22/11

JUSTIFICACIÓ

Els canvis de l’entorn natural desperten la curiositat natural dels xiquets i xiquetes, a més,

comporten canvis en la vida diària dels infants: roba, sensacions, aliments, etc. i per tant,

són importants en el seu desenvolupament.

OBJECTIU GENERAL

√ Conéixer les característiques pròpies de la tardor i de la taronja.



- Percebre a través dels sentits les percepcions del

cos.

- Identificar els sentits del gust i del tacte

- Diferència la sensació de calor de la de fred.

- Identifica la taronja amb el gust i la a textura:

sabor, olor, la pell i els gallets

- Efectuar progressivament moviments i gestos

amb el cos.

- Afermar l´hàbit d'higiene com és el de rentar- se

les mans en la manipulació d'aliments

- Reconèixer emocions: trist, content i espantat.

- Explora les possibilitats motrius del cos.

- Es renta les mans abans de tocar els aliments

- Diferencia diferents emocions representades en

les cares.

- Discrimina i anomena el vent i la pluja.


- Percebre els canvis climatològics que es

produeixen a la tardor.

- Conèixer animals i peces de roba relacionats

amb la tardor.

- Observar i explorar elements naturals: les fulles i

els fruits de la tardor.

-Coneix les característiques de la taronja i la

mandarina com un fruit del seu entorn, típic

valencià

- Conèixer alguns aliments que es fan amb taronja

- Conèixer l'entorn natural de l'horta: camp de

taronges

- Coneix l’esquirol, els caragols, la jaqueta, el

paraigua i les botes d’aigua.

- Manipula i experimenta amb les fulles seques i

els fruits de la tardor.

- Manipula la taronja i l'ha provat

- Participa en l´elaboració de suc de taronja

- Coneix el camp de taronges.

- Expressar oralment els gustos.

- Utilitzar la tècnica del collage amb elements

naturals de la tardor

- Expressa verbalment quins aliments li agraden i

quins no.

- Explora els diferents materials plàstics

- Utilitzar diferents tècniques plàstiques.

- Escoltar i conèixer una peça musical

clàssica: les quatre estacions de Vivaldi.

- Participa en l’elaboració de quadres i

murals fets amb pintura, fulles i pell de taronja.

- Escolta amb atenció les audicions.


CONTINGUTS

El coneixement de

si mateix i

l’autonomia

personal

- Manifestació dels propis gustos. (Bloc 1)

- Hàbits d´alimentació i d´higiene

- Percepció dels sentits: vista, olfacte, tacte i gust (Bloc 2)

- Identificació de cares amb les emocions.

- Normes de convivència: demanar les coses. (bloc 4)

- Utilització de les peces de roba segons l’oratge (Bloc 4)

- Valoració positiva de menjar fruites per estar sà.

Coneixement del


social i cultural

- Propietats de la taronja: el sabor i la textura (Bloc 1)

- Canvis que es produeixen en l’entorn: la tardor. (Bloc 3)

- Els colors de la tardor

- Animals i fruits de la tardor. (Bloc 3)

- Respecte i cura dels animals i l´entorn: l´horta i els camps (Bloc 2)

- Professions: llaurador (Bloc 3)

Llenguatges:

comunicació i

representació.

- Vocabulari relacionat amb la tardor (Bloc 1).

- Memorització de la canço de la tardor

- Audició i resolució d’endevinalles senzilles relacionades amb la tardor

(Bloc 3)

- Utilització de algunes tècniques de collage i materials plàstiques

- Iniciació al coneixement d’instruments TIC:la càmera de fotos (Bloc 4)

Elements transversals: ús de les TIC, foment de la lectura, resolució pacífica dels

conflictes.


ACTIVITATS ESPECÍFIQUES

De motivació i coneixements previs: una caixa misteriosa en l’aula ( cares dibuixades

en les taronges)

De desenrotllament: fer un quadre de colors de la tardor, experimentar amb fulles

seques, espai d’experimentació sensorial amb elements naturals, quadre - collage amb

fulles seques xafades i pells de taronja, tastar fruits de la tardor, cançons de la tardor, de

l’esquirol i del caragol, fer una coca de taronja i suc, activitats de transvasament, joc

heurístic amb elements naturals, l’arbre de les estacions, un esquirol en el pati, teatre de

titelles: l’esquirol i el vent, sessions de psicomotricitat vivencial amb les caixes de la

taronja.

De síntesi: festa de la tardor: instal·lació sensorial i festa de la taronja


UNITAT DIDÀCTICA 5 LA MEUA FAMILIA


Centre d’interès:


JUSTIFICACIÓ

Aquesta unitat permet conèixer les relacions en el primer grup social dels infants:

la seua família al temps que fomenta la confiança entre les famílies de la classe i

l’entorn escolar.

OBJECTIU GENERAL Conéixer els principals membres de la unitat familiar.


OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D'AVALUACIÓ

- Reconéixer i manifestar emocions: estar content.

- Experimenta i expressa alegria.

- Expressar sentiments d’estima i d’orgull.

- Identifica el seu paper dins de l’estructura

familiar.

- Utilitzar normes de cortesia: presentar a altres

persones

- Mostra orgulloso les fotos de la seua família

- S’identifica amb el rol dels infants de la seua

família (germans, cosines,...)

- Explica qui és cada membre de la seua família i quin és

el seu nom.

- Adonar-se de l’existència de diferents tipus

de famílies.

- Conéixer les professions dels membres de

la seua família.

- Associar la casa com espai on viu la

família

- Observa que les famílies poden estar compostes

per diferents membres.

- Identifica l’ofici dels membres de la seua família i

quina funció complisquen.

- Associa la seua casa amb la seua família.


- Conocer el vocabulario de las relaciones de

parentesco..

- Utilitza els terminis pare,mare,germans.

- Conéixer instruments TIC: la càmera de fotos - Identifica la càmera de vídeo i sap per a que s’utilitza.

CONTIGUTS

El coneixement de

si mateix i

l’autonomia

personal

- Experimentació d’emocions: alegria (Bloc 1)


- Activitats d’imitació i joc simbòlic (Bloc 2)

- Normes de convivència: presentació (Bloc 4)

Coneixement del


social i cultural

- Seqüenciació temporal. (Bloc 1)

- Normes bàsiques de convivència i habilitats socials (Bloc 3)

- Professions (Bloc 3)

- Grups socials de referència: la família (Bloc 3)

Llenguatges:

comunicació i

representació.

- Vocabulari de la unitat (Bloc 1).

- Ús de la càmera de fotos (Bloc 4)

- Tècniques plàstiques. (Bloc 5)


Elements transversals: la família, habilitats socials i emocionals, les TIC com a

instrument d’aprenentatge.

ACTIVITATS

De motivació i coneixements previs: On està la família de Marieta?.

De desenrotllament: dur una foto de la seua família, ensenyar-les i elaborar un

mural de les famílies de la classe; jugar a ser la família de Marieta,

dramatitzacions dels rols dels membres de la unitat familiar, muntar el racó de la

caseta en l’espai de joc simbòlic, en què treballen els membres de la meua


família?, convidem a les famílies a contar-nos contes i històries en ‘hora de

l’assemblea, cançó “jo visc a ma casa”, cançó “ jo tinc una caseta”, conte “Adivina

quan t’estime”, afegir les titelles de la família a l’espai d’assemblea,etc.

De síntesi: Fem un regal a la nostra família: quadre amb la foto de la família


UNITAT DIDÀCTICA 6 BALLEM EL FESTIVAL


Centre d’interès:Nadal

Temporalització: 16/12-03/1

JUSTIFICACIÓ

Aquesta unitat permet acostar els costums socials i culturals a l’escola i desenvolupar les

habilitats socials i emocionals en una època molt especial per als infants.

OBJECTIU GENERAL

√ Conéixer les característiques essencials de la festa de Nadal.



- Reconéixer i manifestar emocions: estar content.

- Experimenta i expressa alegria.

- Efectuar traços controlats: traç vertical.

- Controlar moviments i postures del cos.

- Utilitzar normes de cortesia: gràcies

- Realitza traços verticals en l’aire i en el

paper

- Imita moviments i postures amb els seu

cos.

- Sap donar les gràcies quan és precís.

- Participar en festes i celebracions escolars.

- Conéixer elements característics de Nadal.

- Gaudeix del festival de Nadal.

- Identifica els elements típics de Nadal.

- Iniciar la seqüencia temporal.

- Ordena 3 imatges seguint una seqüencia

temporal lògica.

- Agrupa objectes amb els criteris molts i pocs.


- Iniciar la comprensió dels quantificadors:

pocs i molts.

- Conéixer la professió del carter/a.

- - Identifica la funció dels/les carters/es.

- Incorporar vocabulari específic de la unitat

- Utilitza el vocabulari de la unitat didàctica.

- Conéixer instruments TIC: la càmera de vídeo i la

televisió.

- Identifica la càmera de vídeo i sap per a que

s’utilitza.

- Gaudir de cançons i danses populars.

- Conéixer instruments musicals: la

pandereta

- Balla i intenta cantar les nadales.

- Toca la pandereta i reconeix el seu so.

CONTIGUTS

El coneixement de

si mateix i

l’autonomia

personal

- Experimentació d’emocions: alegria (Bloc 1)

- La pinça digital i la coordinació òcul-manual: el traç vertical. (Bloc 1)


- Normes de convivència: donar les gràcies (Bloc 4)

Coneixement del


social i cultural

- Propietats dels objectes: els colors i la forma redona. (Bloc 1)

- Seqüenciació temporal. (Bloc 1)

- Quantificadors: molts i pocs. (Bloc 1)

- Elements de la tradició cultural de Nadal (Bloc 3)

- Normes bàsiques de convivència i habilitats socials (Bloc 3)

- Professions: el carter (Bloc 3)


Llenguatges:

comunicació i

representació.

- Vocabulari de la unitat (Bloc 1).

- Acostament a la llengua escrita: la carta i els catàlegs (Bloc 2)

- Ús de la càmera de vídeo i la televisió (Bloc 4)

- Tècniques plàstiques. (Bloc 5)

- Instruments musicals i sons: la pandereta. (Bloc 6)

- Cançons típiques de Nadal (Bloc 6)


Elements transversals: la família, habilitats socials i emocionals, educació per al consum

responsable, les TIC com a instrument d’aprenentatge.

ACTIVITATS

De motivació i coneixements previs:decoració del arbre de Nadal i del aula.

De desenrotllament: fer la carta al pare Noel, dur-la a l’oficina de Correos, fer grups de

moltes i poques boles de Nadal, fer un adorno per a l’arbre de Nadal, ballar les Nadales,

dramatitzacions d’estar contents, ordenar 3 imatges de l’arbre de Nadal, gravar un vídeo

per al pare Noel i visualitzar-lo, psicomotricitat: regals per tothom, fitxa traç vertical.

De síntesi: festa de Nadal en l’escola, ballem les nadales i coneixem el pare Noel.


UNITAT DIDÀCTICA 7 QUIN FRED FA!


Centre d’interès:l’hivern


JUSTIFICACIÓ

Els canvis de l’entorn natural desperten la curiositat natural dels xiquets i xiquetes i

comporten canvis en la seua vida quotidiana: roba, sensacions, etc.

OBJECTIUS GENERALS

✓ Conéixer les característiques elementals de l’hivern



- Percebre a través dels sentits: fred-calor.

- Diferencia la sensació de fred i de calor.

- Descobrir noves habilitats motrius del cos.

- Desenvolupar hàbits de salut.

- Explora les possibilitats motrius del cos

- Utilitza la roba d’abric quan ix a l’exterior.

- Percebre els canvis que es produeixen a l’hivern.

- Discrimina i anomena el fred, la neu i el vent.

- Conéixer la roba relacionada amb l’hivern.

- Explorar propietats dels objectes: gelat,

fred i calent.

- Discriminar propietats dels objectes: color

- Anomena i sap utilitzar la roba d’abric.

- Discrimina objectes gelats, freds o calents.

- Identifica el color blanc i el color blau


- Conéixer elements relacionats amb el fred.

- Conéixer la professió del metge o

metgessa.

- Reconeix el ninot de neu, l’iglú, les foques, els

pingüins, la neu i el gel.

- Identifica les funcions del metge o metgessa.

- Incorporar el vocabulari de la u.d.



- Conèixer instruments musicals:triangle

- Participa en l’elaboració del mural: floquet

de neu.

- Escolta amb atenció audicions i vídeos.

CONTIGUTS

El coneixement de

si mateix i

l’autonomia

personal

- Ús dels sentits per percebre sensacions (Bloc 1)

- Desplaçaments i moviments del cos: equilibri (Bloc 2)

- Utilització de les peces de roba segons l’oratge (Bloc 4)

Coneixement del


social i cultural

- Propietats dels objectes: temperatura i color (Bloc 1)

- Canvis que es produeixen en l’entorn: l’hivern. (Bloc 2)

- Animals i elements relacionats amb el fred i l’hivern. (Bloc 2)

- Professions: el metge (Bloc 3)

Llenguatges:

comunicació i

representació.

- Vocabulari relacionat amb la unitat didàctica (Bloc 1).

- Produccions audiovisuals infantil (Bloc 3)

- Tècniques plàstiques: pintura en relleu (Bloc 5)

- Iniciació al coneixement d’instruments TIC: la televisió (Bloc 4)

Elements transversals: sostenibilitat, habilitats socials i emocionals.



De motivació i coneixements previs: teatre: adéu tardor!

De desenrotllament: jugar amb la roba d’abric, abrigar a Pepota, jugar en el racó del

metge, arbre de les estacions, cançons de l’hivern i els constipats, fabricar gel de colors,

pintar amb el gel de colors, pingüins atrapats en el gel, experimentar amb gel i sorra, aigua

calenta i aigua freda, botelles sensorials, sessió de psicomotricitat (equilibri), quadre de

colors de l’hivern, fabricar neu i jugar amb ella, fer un ninot de neu, mural de floquet de neu

i conte, activitats de transvasament, fer pasta de sal i modelar, vídeo-conte “ja ha arribat

l’hivern”, psicomotricitat: caminar com a pingüins, caixa sensorial amb sal i animals de l’àrtic.

De síntesi: instal·lació sensorial de l’àrtic.


UNITAT DIDÀCTICA 8 EL MONSTRE DE COLORS!


Centre d’interès:emocions


JUSTIFICACIÓ

La capacitat de gestionar les emocions s’inicia des dels primers anys de vida. Les

habilitats emocionals prevenen problemes d’autoestima, aïllament,

impulsivitat,agressivitat,...

OBJECTIUS GENERALS

✓Identificar les emocions bàsiques i iniciar la gestió d’aquestes.



- Manifestar i reconéixer sentiments i emocions

- Dramatitza les emocions de alegria, tristesa, por i

sorpresa.

- Aconseguir una imatge ajustada de si

mateix.

- Comprendre i acceptar les normes de

convivència i de relació bàsiques.

- Desenvolupar actituds de respecte i

d’ajuda.

- Valorar les relacions afectives.

- Es mostra segur i orgullós de les seues

produccions.

- Respecta la propietat dels altres i demana les

coses.

- Té una relació positiva amb els seus companys i

companyes.


- Descobrir les propietats dels objectes: colors

- Classificar objectes atenent a una característica:

el color.

- Discrimina i anomena els quatre colors bàsics.

- Classifica col·leccions de dos colors.

- Gaudir del joc a l’aire lliure i les celebracions

escolars: el dia de la Pau i Carnestoltes.

- Conéixer l’animal del colom.

- Memoritzar la seqüència numèrica fins al 5.

- Participa dels jocs i les activitats proposades en

les celebracions.

- Anomena el colom i el reconeix.

- Compta fins a 5.

- Expressar oralment les emocions.

- Anomena les emocions bàsiques.

- Acostar-se a la llengua escrita: els contes.

- Descobrir un instrument musical: la maraca

- Fulleja els contes parant atenció.

- Toca la maraca imitant ritmes.

CONTIGUTS

El coneixement de

si mateix i

l’autonomia

personal

- Emocions i sentiments: ira, alegria, por, tristesa, sorpresa. (Bloc 1)

- Acceptació i respecte de normes de joc (Bloc 2)

- Habilitats socials: disculpar-se i ajudar als altres (Bloc 4)

- L’amistat i els signes d’estima: abraçar i besar (Bloc 4)


Coneixement del


social i cultural

- Propietats dels objectes: color (Bloc 1)

- Classificació d’objectes (Bloc 1)

- Seqüència numèrica: 1-5 (Bloc 1)

- Gaudi per les activitats a l’aire lliure (Bloc 2)

- Animals de l’entorn: el colom (Bloc 2)

- Festes i celebracions culturals: Carnestoltes i el dia de la Pau (Bloc 3)

Llenguatges:

comunicació i

representació.


- Ús de normes lingüístiques bàsiques: escoltar amb atenció (Bloc 1)

- Contes de la unitat com a instrument d’aprenentatge (Bloc 3)

- Llenguatge plàstic: els colors (Bloc 5)

- Propietats dels sons: so-silenci, el ritme (Bloc 6)

- Dramatitzacions i expressió corporal (Bloc 7)

Elements transversals: sostenibilitat, habilitats socials i emocionals.


De motivació i coneixements previs: conte: el monstre de colors

De desenrotllament: dramatitzar emocions, afegir a les rutines d’assemblea les emocions,

classificar objectes grocs i blaus, mural del dia de la Pau, teatre: resolució de conflictes,

soltar coloms en el pati, cançons del dia de la Pau, racó les disfresses, associar les

emocions als colors del conte, jugar amb els personatges del conte, fer disfressa de monstre

(taller amb les famílies), pots d’emoticones, cançons d’emocions i de colors, jugar amb els

mostres de cartró, recórrer el passadís de les emocions, contar els mostres, psicomotricitat:

jocs d’equip.

De síntesi: festa de Carnestoltes.


UNITAT DIDÀCTICA 9 MÚSICA I FESTA


Centre d’interès: les falles


JUSTIFICACIÓ

En aquesta unitat els infants gaudiran de la preparació i celebració de la festa de Falles en

l’escola, coneixent els elements bàsics de la festa cultural més important del seu entorn

social.

OBJECTIU GENERAL

√ Conéixer els costums culturals i gaudir de les celebracions de l’entorn

social.



- Expressar preferències i emocions.

-Expressa quan li espanta o li agrada alguna cosa

- Explorar les possibilitats motrius del cos.

-Desenvolupar actituds de col·laboració.

-Gaudir de jocs a l’aire lliure.

- Transporta caixes i les apila, salta, llança,...

- Participa en les construccions en grup.

- Participa dels jocs proposats.


- Participar en activitats culturals de la

Comunitat Valenciana.

- Conéixer els elements característics de

les Falles.

- Col·labora en la preparació i gaudeix de la

celebració de les Falles i de Pasqua.

- Identifica elements característics de les Falles:

faller i fallera, coets, monument,...

- Identificar propietats dels objectes: colors.

- Memoritzar la seqüència numèrica fins al

7

- Fomentar la cura del medi ambient

reutilitzant materials de reciclatge.

- Identifica els 4 colors bàsics.

- Compta fins a 7 .

- Col·labora en la fabricació de nous objectes

amb material de reciclatge.

- Conéixer vocabulari relacionat amb la unitat

- Utilitza el vocabulari de la unitat.

- Ballar i cantar cançons populars. - Balla i canta estrofes de cançons treballades

- Explorar materials per a l’expressió

plàstica.

- Acostar-se a la llengua escrita.

- Reconéixer la grafia del 2.

- Manipula materials per a l’expressió plàstica.

- Associar la imatge a un missatge.

- Discrimina la grafia del 2.

CONTIGUTS

El coneixement de

si mateix i

l’autonomia

personal

- Preferències i emocions: por, plaer. (Bloc 1).

- Moviments i postures del cos: transportar objectes grans (Bloc 2)

- Habilitats socials: col·laboració i treball en equip (Bloc 3)



Coneixement del


social i cultural


- Propietats dels objectes: el color (Bloc 1)

- Festes de la Comunitat Valenciana: les Falles (Bloc 3)

- Menjars típics de Falles: xocolata i bunyols (Bloc 3)- El respecte al medi

ambient: el reciclatge (Bloc 2)

Llenguatges:

comunicació i

representació.

- Vocabulari relacionat amb la celebració de les Falles (Bloc 1)

- Aproximació a la llengua escrita: grafia del 2, missatges (Bloc 2)

- Elements del llenguatge plàstic: el color (Bloc 5)

- Tècniques plàstiques: pegar, estampar. (Bloc 5)

- Cançons populars i instruments musicals: tabal i dolçaina (Bloc 4)

- Danses: expressió corporal (Bloc 7)

Elements transversals: treball col·laboratiu, sostenibilitat, responsabilitat en el consum,

iniciativa i creativitat, resolució pacífica de conflictes, sentiment de pertinència.

ACTIVITATS

De motivació i coneixements previs: conte: Les Falles de Cano Peiró.

De desenrotllament: fer una mascletà amb el botelles i caixes, fer coets per decorar

l’escola, garlandes de 7 coets, afegir el 2 al panel de rutines i saludar-lo cada dia, pintar el

dibuix de la fallera i el faller, ballar i cantar cançons de Falles, investigar en casa: fotos de

elements típics fallers, observar, interpretar i classificar les fotos aportades en un mural,

presentar la proposta del monument faller, pintar caixes de colors amb esponges i corrons,

mural “la nit del foc”, corona del 7.

De síntesi: festa de Falles en l’escola amb les famílies.


UNITAT DIDÀCTICA 10

FORMIGUES AL PATI


Centre d’interès:primavera i la pasqua


JUSTIFICACIÓ

En aquesta unitat observarem els canvis que es produeixen en l’entorn en primavera i

celebrarem la festa de pasqua en l’escola coneixent elements de l’entorn natural i cultural.

OBJECTIUS GENERALS

✓ Conéixer les característiques elementals de la primavera.



- Percebre a través dels sentits: vista i olfacte.

- Utilitza la vista i l’olfacte per explorar objectes

- Desenvolupar actituds de respecte.

- Participar en jocs tradicionals.

- Respecta les preferències dels altres.

-Participa en els jocs de la festa de Pasqua

- Percebre els canvis climatològics que es

produeixen a la primavera.

- Discrimina i anomena el calor, el sol i la pluja.


- Conéixer elements associats a la primavera.

- Observar i tindre cura d’animals i plantes.

- Discriminar propietats dels objectes: colors

- Memoritzar la seqüència numèrica fins al 8

- Conéix elements característics de la primavera:

aus, flors, insectes, roba fresca,...

- Observa i respecta els animals i les plantes.

- Discrimina els colors i experimenta amb ells.

- Compta fins a 8.

- Conéixer la professió del jardiner/a.

- Conéixer tradicions del seu entorn social.

- Identifica les funcions del/a jardiner/a.

- Participa de les activitats relacionades amb

Pasqua.

- Incorporar el vocabulari de la unitat

- Reconéixer la grafia del 3.


- Discrimina la grafia del 3.


- Iniciar l’ús de la tableta digital

- Experimenta amb diferents tècniques plàstiques.

- Por resoldre tasques senzilles en la tableta.

CONTIGUTS

El coneixement de

si mateix i

l’autonomia

personal


- Grafomotricitat: traç vertical (Bloc 1)

- Identitat: les preferències (Bloc 1)

- Normes de convivència: esperar el torn i escoltar als altres. (Bloc 4)

Coneixement del


social i cultural

- Canvis que es produeixen en l’entorn: la primavera. (Bloc 2)

- Animals i elements relacionats amb la primavera. (Bloc 2)

- Respecte i cura dels éssers vius. (Bloc 2)

- Propietats dels objectes: color (Bloc 1)


- Professions: el jardiner (Bloc 3)


Llenguatges:

comunicació i

representació.


- Aproximació a la llengua escrita: grafia del 3 (Bloc 2)

- Produccions audiovisuals e interactives infantils (Bloc 3)

- Tècniques plàstiques: estampar, pegar, pintar (Bloc 5)

Elements transversals: TIC, sostenibilitat, habilitats socials i emocionals, igualtat de

sexes


De motivació i coneixements previs: dramatització: adéu hivern!

De desenrotllament: buscar insectes al pati, dur una planta amb flors i investigar que

necessita per créixer, regalar una flor a un amic o amiga, tindre cura de les plantes de cada

ú, incorporar el 3 a les rutines d’assemblea i saludar-lo cada dia, buscar flors en el parc, fer-

les olor, tocar-les i classificar-les per colors, observar flors amb la lupa (el pol·len), conte i

mural: l’osset llaminer, tastar la mel, fer flors amb oueres, mesclar colors, pintar el número

3, qui te 3 anys? qui te 2 anys?, taller de cuina: la mona de Pasqua, jocs populars al pati,

cançons de pasqua, el 8 en les mans.

De síntesi: instal·lació sensorial de la primavera.


UNITAT DIDÀCTICA 11 D’on venen els bebés?


Centre d’interès:historia personal


JUSTIFICACIÓ

El creixement d’un infant des del naixement fins als 3 anys és molt ràpid, observar com

s’han anat fent majors i conèixer els cuidats dels bebès reforça la formació de la identitat.

OBJECTIUS GENERALS

✓Observar el creixement i els canvis experimentats fins als 2-3 anys.



- Assolir l’autonomia en activitats quotidianes.

- S’esforça per resoldre taques senzilles per si

mateix/a.

- Desenvolupar hàbits d’higiene i salut.

- Valorar la importància de les relacions

afectives.

- Observa la importància de alimentar-se i banyar-

se.

- Mostra estima i orgull cap a la seua família.

- Conéixer objectes relacionats amb els bebès.

- Anomena objectes relacionats amb els bebès

- Reconéixer nocions espacials: dins i fora

- Memoritzar la seqüència numèrica fins al 6.

- Col·loca objectes dins o fora d’un espai.


- Fomentar actituds d’igualtat de sexe. - Conta fins al 6.

- Participa en les activitats des de la perspectiva de

la igualtat entre els sexes..


- Reconéixer la grafia de l’1.


- Discrimina la grafia de l’1

- Conéixer instruments TIC: la tableta digital.

- Imitar rols i fer dramatitzacions.

- Conèixer cançons populars: cançons de

bressol.

- Utilitza l’aplicació de Po amb certa

autonomia

- Imita a l’adult parant cura del bebè.

- Taral·leja o canta cançons de bressol.

CONTIGUTS

El coneixement de

si mateix i

l’autonomia

personal

- L’esquema corporal: percepció global del cos (Bloc 1)

- Desplaçaments en l’espai: gatejar ( Bloc 2)

- La cura del cos: alimentació i higiene (Bloc 4)

- Afecte i amor: les famílies (Bloc 4)

Coneixement del


social i cultural

- Objectes relacionats amb els bebès (Bloc 3)

- Nocions espacials: dins i fora (Bloc 1)


- La no-discriminació per raons de sexe (Bloc 3)

Llenguatges:

comunicació i

representació.


- Acostament a la llengua escrita: grafia de l’1 (Bloc 2)

- Aplicacions digitals infantils: cura de Po (Bloc 3)

- Cançons populars: cançons de bressol (Bloc 6)

- Dramatitzacions i expressió corporal (Bloc 7)


Elements transversals: igualtat de sexes, responsabilitat, ús de les TIC.


De motivació i coneixements previs: que tinc en la panxa?

De desenrotllament: muntar el racó dels bebès i jugar, aprendre cançons de bebès, quants

anys te cada u?, incorporar l’1 al panel de rutines d’assemblea i saludar-lo cada matí,

gargotejar: dibuixem l’1,ens disfressem d’embarassada, decorar un dibuix d’una mare

embarassada, veure fotos de cada xiquet o xiqueta (embaràs- naixement-6 mesos-1 any-

actualitat), ordenar-les per etapes, jugar a descobrir qui és cada bebè, muntar el mural del

creixement, si no tenen dents...que mengen els bebès?, preparar i tastar farinetes, banyar

les nines i ficar-lis el bolquer, psicomotricitat: gatejar i reptar, vídeo de ecografia en 4D,

vídeo: Caillou té una germaneta, perquè ploren els bebès?, incorporar a les rutines al

cuidador de Po, fullejar revistes de bebès, medalla del 6.

De síntesi: visita de la matrona, 2 embarassades i 2 mares amb els bebès.


UNITAT DIDÀCTICA 12 ANEM A LA GRANJA


Centre d’interès:els animals


JUSTIFICACIÓ

El centre d’interès dels animals permet ampliar el coneixement de l’entorn natural a la

vegada que es treballa l’origen d’alguns aliments i es molt motivador per als infants.

OBJECTIUS GENERALS

✓ Conéixer algunes característiques dels animals




- Controlar el cos, fent amb més precisió

moviments, traços i gestos.

- Imita els animals amb el seu cos.

- Fa traços horitzontals amb relativa precisió.

-Desenvolupar actituds d’ajuda i de col·laboració.

-Valorar les relacions afectives.

-Comprendre i acceptar normes de convivència

- Participa en les activitats col·lectives i col·labora

amb els companys i companyes.

- Es mostra emocionat per anar d’excursió amb els

seus companys.

- Respecta les normes en les eixides escolars

- Discriminar alguns animals i les seues

característiques.

- Discrimina i anomena els animals treballats i les

seues característiques.

- Classificar elements atenent a un criteri.

-Conèixer i respectar normes viàries.

- Classifica animals de la granja i de la selva.

- Coneix el pas de vianants i les normes de

seguretat de l’autobús.

Conéixer la professió del granger o grangera

-Iniciar la seqüència numèrica fins al 10.

-Coneix el treball del granger o la grangera

-Intenta comptar fins a 10

- Incorporar el vocabulari de la unitat.


-Participar en la interpretació de cançons Gaudir

de produccions audiovisuals infantils..

-

- Imita els gestos de les cançons.

- Para atenció al vídeo d’animals de la granja


CONTIGUTS

El coneixement de

si mateix i

l’autonomia

personal

- El traç horitzontal. (Bloc 1)

- Desplaçaments i moviments amb el cos (Bloc 1)

- Habilitats socials: la cooperació. (Bloc 1)

- Sentiment de pertinència al grup (Bloc 1)

- Acceptació de les normes establides (Bloc 4)

Coneixement del


social i cultural

- Animals de granja i animals de la selva (Bloc 3)

- Procedència animal d’alguns aliments (Bloc 3)

- Professions: el granger i la grangera (Bloc 2)

- Normes viàries: el pas de vianants i el cinturó de seguretat (Bloc 2)

- Classificacions de dos grups (Bloc 1)


Llenguatges:

comunicació i

representació.


- Produccions audiovisuals infantils (Bloc 3)


- Cançons infantils: musica i gestos (Blocs 6 i 7)

Elements transversals: comportament vial, habilitats socials i emocionals, sostenibilitat.


De motivació i coneixements previs: conte-teatre El Grúfal

De desenrotllament: activitats d’evocació del conte, imitar el moviment d’animals, jugar en

el mini-mundo dels animals de granja i dels animals de la selva, classificar els animals en

el seu entorn natural, esquilar l’ovella, munyir la vaca de cartró i tastar la llet, collir i

classificar ous de colors, cançons d’animals, fer una serp amb rotllos de cartró pintats per

ells, jugar amb les titelles del conte del Grúfal, pintar samarreta de vaca, fitxa traç horitzontal

aliments-animals, caixes sensorials d’animals, conte de la vaca irisada (adaptació), teatre

d’ombres: a que sap la lluna?, ficar fotos en l’autobús de cartró, el pas de vianants i el

semàfor,...De síntesi: eixida al parc Adai.


UNITAT DIDÀCTICA 13 EL MAQUINISTA DEL TREN!


Centre d’interès:Mitjans de transport

Temporalització:1/06- 18/06

JUSTIFICACIÓ

Els mitjans de transport desperten la curiositat dels infants en la seua vida quotidiana.

OBJECTIUS GENERALS

✓ Conéixer normes viàries elementals i alguns mitjans de transport



- Relacionar les normes viàries amb la

pròpia seguretat física.

- Gaudir del joc col·lectiu i del joc simbòlic.

- Coneix les possibles conseqüències de no

respectar normes viàries elementals.

- Es mostra alegre i tranquil en jocs

col·lectius.


- Desenvolupar sentiments d’estima pels

companys i companyes.

- Fer desplaçaments en l’espai.

- Explora les possibilitats motrius del cos.

- Ajuda als companys i companyes quan ho

necessiten.

- Recorre l’espai seguint les pautes donades.


- Conéixer alguns mitjans de transport i les seues

característiques bàsiques.

- Anomena l’avió, el vaixell, el cotxe, la moto i el

camió, els imita i sap per on circulen.

- Relacionar els mitjans de transport amb els

desplaçaments.

- Conéixer normes viàries elementals: el

semàfor, el pas de vianants, la cadira infantil de

seguretat i el cinturó, el casc.

- Conéixer la professió de policia.

- Discrimina les accions relacionades amb el color

roig i verd dels semàfors.

- Se’n adona de la necessitat d’utilitzar els

sistemes de retenció infantil dels vehicles i els de

protecció individual (el casc).

- Sap que la policia protegeix a la gent.

- Incorporar el vocabulari de la unitat.


- Experimentar amb l’expressió corporal com

a mitjà de comunicació amb els altres.

- Gaudir de produccions audiovisuals

infantils.

- Imita avions, motos, cotxes,...amb el seu

cos.

- Para atenció a les audicions i els vídeos.

CONTIGUTS

El coneixement de

si mateix i

l’autonomia

personal

- La seguretat personal (Bloc 4)

- Desplaçaments i moviments del cos. (Bloc 2)

- Sentiment de pertinència al grup (Bloc 1)

- El joc i el moviment: simbòlic, motor, social i amb el cos. (Bloc 2)

- Relaciones afectives amb els altres a través de la col·laboració (Bloc 3)


Coneixement del


social i cultural

- Els mitjans de transport: característiques i funcions (Bloc 3)

- Elements relacionats amb les normes viàries (Bloc 3)

- Professions: el o la policia (Bloc 3)

- Propietats dels objectes: el color (Bloc 1)

Llenguatges:

comunicació i

representació.


- Produccions audiovisuals infantil (Bloc 3)


- Representacions d'escenes de la vida quotidiana amb el cos (Bloc 7)

Elements transversals: comportament vial, habilitats socials i emocionals.


De motivació i coneixements previs: Que bé ens ho passarem en el autobús del parc

Adai!

De desenrotllament:fer un autobús de cartró per a jugar en classe (taller de pares), fer ales

d’avió amb cartolina i jugar a ser avions, carreres de motos en el pati, buscar avions pel cel,

mirar els vehicles que passen per la carretera des de l’escola, muntar el racó dels vehicles

i jugar, eixir de l’escola per practicar a creuar pels pas de vianants i arribar a l’estació del

metro per veure el tren, jugar en el vaixell de cartró, veure vídeo: creuant el carrer, JotaJota

vol aprendre seguretat vial, fer un semàfor de cartró, un pas de vianants i jugar a vehicles i

vianants, visita de la policia: xarrada senzilla i pujar al seu cotxe i a la seua moto, pintar en

paper continuo amb les marques de les rodes dels cotxes de joguet, mural estampació,...

De síntesi: una mini-ciutat en l’escola


UNITAT DIDÀCTICA 14

AIGUA I SORRA


Centre d’interès:l’estiu

Temporalització: 19/06- 22/06

JUSTIFICACIÓ

Els canvis de l’entorn natural desperten la curiositat natural dels xiquets i xiquetes i

comporten canvis en la vida diària dels infants: roba, sensacions, costums,...

OBJECTIUS GENERALS

✓ Conéixer les característiques elementals de l’estiu



- Percebre a través dels sentits.

- Diferència la sensació de fred i de calor,

experimenta amb l’arena, l’aigua i el gel.


- Desenvolupar hàbits de salut.

- Gaudir de jocs a l’aire lliure.

- Desenvolupar normes bàsiques del joc per

equips i les actituds de col·laboració.

- Explora les possibilitats motrius del cos

- Experimenta les possibilitats de menjar fruita en

suc o en gelat.


-Participa en els jocs de gimcana respectant les

normes i ajudant els companys.

- Percebre els canvis que es produeixen a l’estiu.

- Experimentar amb els estats de l’aigua: líquid,

gelat i gasós.

- Discrimina i anomena la calor.

- Discrimina els diferents estats de l’aigua.

- Conéixer la roba relacionada amb l’estiu.

- Memoritzar la seqüencia numèrica fins al

10.

- Diferència i anomena la roba d’estiu.

- Compta fins a 10

- Conéixer llocs típics de l’estiu: piscina

platja.

- Diferència la platja de la piscina.



- Expressar-se amb el cos

- Reconéixer les grafies de l’1, el 2 i el 3.

- Imita situacions o activitats amb el cos.

- Discrimina les grafies de l’1, del 2 i del 3.

CONTIGUTS

El coneixement de

si mateix i

l’autonomia

personal


- Desplaçaments i moviments del cos: coordinació òcul-

manual, llançar, pastar, botar, sacsar, ... (Bloc 2)

- Jocs a l’aire lliure (Bloc 2)

- Utilització de les peces de roba segons l’oratge (Bloc

4)


- Activitats de la vida quotidiana: esprémer, abocar,

menjar (Bloc 3)

- Normes de relació i convivència:esperar el torn,

ajudar als altres(Bloc 4)

Coneixement del


social i cultural

- Propietats dels objectes: estats de l’aigua (Bloc 1)

- Canvis que es produeixen en l’entorn: l’estiu. (Bloc 3)

- Roba relacionada amb l’estiu. (Bloc 3)

- Números: seqüencia de l’1 a 10 (Bloc 1)

- L’entorn social: la piscina i la platja (Bloc 3)

Llenguatges:

comunicació i

representació.


- Expressió corporal: imitar situacions o activitats (Bloc

7)

- Iniciació a la llengua escrita: les grafies del números

1, 2 i 3 (Bloc 2)

Elements transversals: igualtat de sexes, sostenibilitat, habilitats socials.


De motivació i coneixements previs: conte: Teo va a la piscina

De desenrotllament: dur fotos seues en la platja i en la piscina, decorem amb les fotos el

racó de l’estiu, ens fiquem crema i gorra per eixir al pati, jugar amb arena de la platja i gel,

d’on ha eixit el gel, on sen’ha anat?, els estats de l’aigua (experimentació-investigació),

esprémer llimes i fer gelats, dia de piscina en l’escola, fer fang i pastar, pescar gomes de

l’aigua amb una branqueta, mural: la platja, buscar el peix del gel, pintar amb gel de colors,

guerra de pistoles d’aigua, agua de colors (mescles), preparar la gimcana d’acomiadament.

De síntesi: gimcana, festa amb les famílies per la vesprada.


Pàgina 91 de 91

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA · Aprenen a través de les rutines i la repetició d'activitats i...

Documents

Transcript of PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA · Aprenen a través de les rutines i la repetició d'activitats i...