NORMES D’ ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE … · 4.1.Criteris de repetició de curs 69 ... Del...

NORMES D’ ORGANITZACIÓI FUNCIONAMENT DE

CENTRE

Mataró, juny de 2016

Escola Camí del Mig. Mataró

ÍNDEX pàg.TÍTOL I. INTRODUCCIÓ 5

TÍTOL II. CONCRECCIÓ DE LES PREVISIONS DEL PROJECTE EDUCATIU 7

Capítol 1. Per orientar l’organització pedagògica 7

Capítol 2. Rendiment de comptes al Consell Escolar de la gestió del PEC 7

Capítol 3. Aprovació, revisió i actualització del PEC 7Secció 1. Programació Anual de Centre 8Secció 2. Revisió i actualització de les programacions de les diferents àrees 9Secció 3. Acords de coresponsabilitat 10

TÍTOL III. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I COORDINACIÓ DE CENTRE

Capítol 1. Òrgans unipersonals de direcció 12Secció 1. Director/a 12Secció 2. Cap d’estudis 24Secció 3. Secretari/ària 27

Capítol 2. Òrgans col·legiats de participació 30Secció 1. Consell Escolar 30Secció 2. Claustre del professorat 40

Capítol 3. Equip directiu 44

Capítol 4. Òrgans unipersonals de coordinació 47

TÍTOL IV. ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE 554

Capítol 1. Organització del professorat 54Secció 1. Equips docents d’etapa 55Secció 2. Pla Acollida docents 57Secció 3. Equip Coordinació Pedagògica 58Secció 4. Comissió atenció a la Diversitat (CAD) 59Secció 5. Comissió Avaluació 61Secció 6. Comissions pedagògiques i Grups de Treball 62Secció 7. Comissió social 65

Capítol 2. Organització de l’alumnat 66

Capítol 3. Atenció a la diversitat 67

Capítol 4. Actuació educativa globalitzada sobre l’alumnat 69 4.1.Criteris de repetició de curs 69 4.2.Criteris d’acceleració de curs 70

2


Capítol 5. Acció i coordinació tutorial 70

Capítol 6. Mestres especialistes 73Capítol 7. Horari dels mestres 76

Capítol 8. Criteris de substitucions 77

Capítol 9. Activitats de formació i participació als Seminaris del PFZ 77

TÍTOL V. DE LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE 78

Capítol 1. Convivència i resolució de conflictes. Qüestions generals 78Secció 1. Mesures de promoció de la convivència 80Secció 2. Mecanismes i fórmules per a la promoció i resolució de conflictes 81

Capítol 2. Mediació escolar 82

Capítol 3. Règim disciplinari de l’ alumnat. Conductes greument perjudicials per a la convivència en el centre 85Secció 1. Conductes Sancionables 86Secció 2. Sancions imposables 87 Secció 3. Competència per imposar les sancions 88Secció 4. Prescripcions 89 Secció 5. Graduació de les sancions. Criteris 90Secció 6. Garanties i procediment en la correcció de les faltes 90

Capítol 4. Règim disciplinari de l’alumnatConductes perjudicials per a la convivència en el centre 91Secció 1. Conductes contràries a les normes de convivència en el centre 91Secció 2. Mesures correctores i sancionadores 92Secció 3. Circumstàncies atenuants i agreujants 94Secció 4. Aplicació de les mesures correctores 96Secció 5. Informació a les famílies 96Capítol 5. Drets i deures de l’alumnat, mestres i famílies 96

TÍTOL VI. COL·LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ SECTORS COMUNITAT ESCOLAR 107

Capítol 1. Qüestions generals 107

Capítol 2. Informació a les famílies 108

Capítol 3. Associació de famílies (AFA) 111

Capítol 4. Alumnes delegats. Consell de participació 114

Capítol 5. Pares/mares Delegats/des d’aula 115Capítol 6. Carta de compromís educatiu 116

3


TÍTOL VII. FUNCIONAMENT DEL CENTRE 117

Capítol 1. Aspectes generals 117Secció 1. Horaris del centre 117Secció 2. Entrades i sortides del centre 118 Secció 3. Entrevistes amb les famílies 121Secció 4. Activitats complementàries i extraescolars 122 Secció 5. Vigilància de l’esbarjo 126 Secció 6. Retards i absències 127Secció 7. Actuacions en el supòsit d’absentisme de l’alumnat 128 Secció 8. Actuacions en el supòsit de retard en la recollida de l’alumnat 128 Secció 9. Utilització dels recursos materials 129 Secció 10. Organització i ús dels espais 133Secció 11. Ús edifici escolar 136Secció 12. Seguretat, higiene i salut 139Secció 13. Farmaciola 142Secció 14. Admissió d’alumnes malalts 142Secció 15. Accidents de l’alumnat 144Secció 16. Accidents laborals 145Secció 17. Aniversaris 146Capítol 2. De les queixes i reclamacions 146Secció 1. Actuacions en cas de queixes sobre la prestació de servei que qüestioni l’exercici professional del personal del centre 146Secció 2. Reclamacions sobre qualificacions obtingudes al llarg del curs 146Secció 3. Impugnació de decisions dels òrgans i personal del centre 147Secció 4. Problemes entre els progenitors en relació amb els fills 147Capítol 3. Serveis escolars 148Secció 1. Servei de menjador 148Secció 2. Servei d’ acollida 149Capítol 4. Gestió econòmica 149

Capítol 5. Gestió acadèmica i administrativa 152Secció 1. Documentació acadèmico-administrativa 152Secció 2. Altra documentació (Aula i grup classe) 155Capítol 6. Del personal d’administració i serveis i de suport socioeducatiu del centreSecció 1. Administrativa 156Secció 2. Conserge 157Secció 3. Equip Assessorament i Orientació Psicopedagògica 158Secció 4. Vetllador/a 159Secció 5. Cuinera/Monitores menjador 159Secció 6. Personal de neteja 160

DISPOSICIONS FINALS 161

ANNEXOS 162

4


TÍTOL I. INTRODUCCIÓ

Les Normes d’organització i funcionament de centre (NOFC), són el conjunt de normes

per les quals es regeixen les relacions entre els membres de la comunitat educativa.

És una eina que serveix per regular la vida del centre i garanteix la convivència entre

tots el membres, ja que concreta les funcions, relacions, drets i deures dels diferents

sectors que formen part de la comunitat educativa.

Les presents Normes d’Organització i Funcionament de centre han estat elaborades per

l’equip directiu del centre, amb l’aportació de propostes del claustre i el Consell Escolar,

que procedirà a la seva aprovació definitiva.

1.1 Lleis i Marc Normatiu

Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, (LOE)

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació de Catalunya (LEC)

Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius

DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del

personal directiu professional docent

Decret 279/2006, de 4 d’abril, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la

convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya, derogat parcialment

(art. 4 i Títol IV) pel Decret 102/2010, d’autonomia dels centres educatius.

Resolució de 24 de maig de 2004 (FDAADE 1.006, de maig de 2004).

Resolucions d’inici de curs, que aproven els documents per a l’organització i el

funcionament dels diferents tipus de centres. Són uns documents de caràcter anual,

aprovats pel Departament d’Ensenyament que recullen les orientacions, instruccions i

recordatoris de caràcter normatiu que es considera que s’han de fer avinents als

centres per a la seva millor organització i funcionament en el curs escolar.

Llei 12/2009 de 10 de juliol LECArt. 98Àmbit de l’autonomia organitzativa1. Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya exerceixen l’autonomia

organitzativa per mitjà d’una estructura organitzativa pròpia i de les normes

d’organització i funcionament.

DECRET 102/2010, de 3 d’agost de l’ autonomia dels centres educatius

5


CAPÍTOL 3Art. 18Autonomia organitzativaNormes d’organització i funcionament del centre. Aprovació

1. Els centres han de determinar les seves normes d’organització i funcionament.

2. Les normes d’organització i funcionament del centre han d’aplegar el conjunt

d’acords i decisions d’organització i de funcionament que s’hi adopten per fer possible,

en el dia a dia, el treball educatiu i de gestió que permet assolir els objectius proposats

en el Projecte Educatiu del centre i en la seva programació anual.

3. Correspon al Consell Escolar, a proposta de la direcció del centre públic o de la

titularitat del centre privat concertat, aprovar les normes d’organització i funcionament

i les seves modificacions


Art. 19

Normes d’organització i funcionament del centre. Contingut

1. En el conjunt de normes d’organització i funcionament del centre s’han de

determinar:

a) L’estructura organitzativa de govern i de coordinació del centre, i la concreció de les

previsions del Projecte Educatiu per orientar l’organització pedagògica, el rendiment de

comptes al Consell Escolar amb relació a la gestió del Projecte Educatiu

i, si escau, l’aplicació dels acords de coresponsabilitat.

b) El procediment d’aprovació, revisió i actualització del Projecte Educatiu.

c) Els mecanismes que han d’afavorir i facilitar el treball en equip del personal

del centre.

d) Les concrecions que escaiguin sobre la participació en el centre dels sectors de la

comunitat escolar i sobre l’intercanvi d’informació entre el centre i les famílies,

col·lectivament i individualitzadament, així com els mecanismes de publicitat necessaris

perquè les famílies puguin exercir el seu dret a ser informades.

e) L’aplicació de mesures per a la promoció de la convivència i dels mecanismes de

mediació, així com la definició de les irregularitats en què pot incórrer l’alumnat quan

no siguin greument perjudicials per a la convivència i l’establiment de les mesures

correctores d’aquestes irregularitats i les circumstàncies que poden disminuir o

intensificar la gravetat de la conducta de l’alumnat.

6


TÍTOL II. CONCRECIÓ DE LES PREVISIONS DEL PROJECTE EDUCATIU

Capítol 1. Per orientar l’organització pedagògica.

El Projecte Educatiu recull la identitat del centre, n'explicita els objectius, orienta

l'activitat pedagògica i li dóna sentit amb la finalitat que l'alumnat assoleixi les

competències bàsiques, el màxim aprofitament educatiu i l’aprenentatge de la

convivència.

El Projecte Educatiu contribueix a impulsar la col·laboració entre els diversos sectors de

la comunitat educativa i la relació entre el centre i l'entorn social.

La darrera actualització del PEC s’ha aprovat en sessió ordinària del Consell Escolar en

data de 28 de juny de 2015.

Capítol 2. Rendiment de comptes al Consell Escolar de la gestió del PEC

El rendiment de comptes de la gestió del PEC s’efectuarà cada curs mitjançant la

memòria de la Programació General Anual i en l’avaluació del Projecte de Direcció cada

quatre anys.

Capítol 3. Aprovació, revisió i actualització del PEC

Per actualitzar el Projecte Educatiu, es tindran en compte les característiques socials i

culturals del context escolar i per donar resposta a les necessitats educatives de

l'alumnat. Cada quatre anys, coincidint amb la renovació del Projecte de Direcció, es

procedirà a la seva revisió.

La Direcció del centre formula la proposta inicial del PEC. El Claustre i el Consell Escolar

en faran la revisió, formulant la proposta definitiva per a la seva aprovació en ambdós

estaments.

7


Secció 1.Programació Anual de Centre

La Programació General Anual de Centre és l’instrument de gestió del centre que, en

el marc del seu projecte educatiu, i com a conseqüència dels processos de diagnosi i

d’avaluació que es duguin a terme, recull tots els aspectes relatius a l’organització i

funcionament del centre, concretant i sistematitzant en objectius operatius les

qüestions prioritzades del centre per a un curs escola

El marc normatiu bàsic de referència de la programació general del centre és el

següent:

a) Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig (BOE del 4), d’Educació – LOE.

b) Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (DOGC del 16) – LEC.

c) Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius

(DOGC 5.8.2010).

d) Resolució de 15 de juny de 2010, per la qual s’aprova el document per a

l’organització i el funcionament de les escoles i dels centres públics

d’educació especial per al curs 2010-2011.

Llei Orgànica 2/2006, d’Educació – LOE

“Art. 125. Els centres educatius elaboraran al principi de cada curs una

programació general anual que reculli tots els aspectes relatius a l’organització i

funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes, i tots els

plans d’actuació acordats i aprovats.

Art. 127. El Consell Escolar tindrà les següents competències:

b) Aprovar i avaluar la programació general anual del centre sense

perjudici de les competències del Claustre de Professors, en relació amb la

planificació i organització docent.

Art. 129. El Claustre de Professors tindrà les següents competències:

a) Formular a l’equip directiu i al Consell Escolar propostes per a

l’elaboració dels projectes del centre i de la programació general

anual.

b) Aprovar i avaluar la concreció del currículum i tots els aspectes

educatius dels projectes i de la programació general anual.

8


Llei 12/

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació – LEC

Art.142.5. Corresponen al director o directora les funcions de direcció i lideratge

pedagògics següents:

h) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir l’aplicació de

la programació general anual.

Art. 146.2. El claustre de professors té les funcions següents:

g) Donar suport a l’equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el

compliment de la programació general del centre.

Art. 148.3. Corresponen al consell escolar les funcions següents:

b) Aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el

desenvolupament i els resultats.

Decret 102/

La Programació General Anual s’elaborarà a principi de cada curs tenint en compte els

següents aspectes:

1.-Les Instruccions anuals dictades pel Departament d’Ensenyament.

2.-Les prioritats de la Inspecció

3.-Els objectius i actuacions previstes en el Projecte de Direcció.

4.-Els acords presos i reflectits a la memòria del Pla Anual del curs anterior.

La Programació General Anual reuneix el Pla d’actuació del centre, dels cicles,

especialitats, grups de treball i comissions, el calendari de les sortides, excursions i

colònies, l’ocupació dels diferents espais i el pla d’actuació de les vetlladores i dels

diferents serveis educatius que intervenen en el centre .

Secció 2. Revisió i actualització de les programacions de les diferents àrees.

La programació didàctica és la planificació de la tasca educativa que s'adreça als

alumnes de cada curs de l'etapa i per a cada àmbit, àrea, matèria o mòdul, en el marc

del currículum vigent. Comporta la concreció, distribució i temporalització al llarg de

cada curs dels objectius, continguts i criteris d'avaluació i de l'aportació d'aquests

elements per a l'assoliment de les competències pròpies de cada etapa. Cada centre

9


educatiu elabora les programacions didàctiques en el marc del projecte educatiu i del

que estableixen els articles 14 i 17 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels

centres educatius (Documents per a l’organització i la gestió dels centres, 19/06/2015

És responsabilitat de l’equip de mestres de cada nivell, elaborar, revisar i actualitzar les

programacions de les diferents àrees , matèries i projectes, així com deixar-les

arxivades, tant en format digital (a la unitat de xarxa P, a la carpeta del cicle

corresponent),com en paper (a les carpetes d’aula i a coordinació)

Secció 3. Acords de coresponsabilitat

D’acord amb el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius,

El Departament d’Ensenyament impulsa i prioritza els acords de coresponsabilitat amb

els centres educatius, amb la finalitat de:

- potenciar l'autonomia dels centres

- donar suport als objectius del projecte de direcció

- fomentar el lideratge fort i distribuït de la direcció i de l'equip directiu

El projecte per a la millora de la qualitat dels centre educatius públics (PMQCE) té com

a finalitat millorar els resultats educatius, reduir l’abandó escolar prematur i potenciar

la cohesió social en els centres educatius públics.

D’acord amb el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, a

mesura que els PMQCE o plans d’autonomia de centren finalitzen la seva vigència, el

Departament d’Ensenyament impulsa i prioritza acords de coresponsabilitat amb

centres educatius per a l’aplicació del projecte educatiu d’acord amb el projecte de

direcció, a fi que es desenvolupin estratègies orientades a assegurar l’equitat i a

millorar els resultats educatius en entorns de característiques socioeconòmiqes i

culturals especialment desafavorides o singulars, o projectes d’excel·lència educativa

que aportin experiències de qualitat al sistema educatiu.

La concreció anual d’aquest pla d’actuació d’acord amb el projecte de direcció és, per a

l’equip directiu d’aquests centres, element de referència fonamental per elaborar la

programació general anual: l’equip directiu ha d’avaluar-ne el grau d’assolimennt dels

objectius i el director o directora ha de retre’n comptes al Consell Escolar i a

10


l’administració educativa, mitjançant una memòria avaluadora que forma part de la

memòria anual del centre, en els termes establerts.

Marc Normatiu

Direcció General de Centres Públics

_ Programes de cooperació territorial amb el Ministeri d’Educació

_ Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació

_ Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres educatius

_ Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius

públics i del personal directiu professional docent

_ Resolució de 7 d’octubre de 2011, del règim per a l’establiment d’acords de

coresponsabilitat, durant el curs 2011-2012, entre els centres educatius

públics i el Departament d’Ensenyament per a l’aplicació de projectes educatius

A proposta del la Inspecció, el centre pot iniciar un PMQCE (Projecte de Millora de la

Qualitat dels Centres Educatius públics), tot seguint el següent procés:

Funcions de la direcció del centre:

-Elaborar el Pla d'actuació del PMQCE tot tenint en compte els criteris

fixats pel Departament d'Ensenyament, el punt de partida del centre i els objectius a

assolir acordats en els diferents cicles i aprovats en claustre.

- Presentar als SSTT la documentació establerta pel Departament d'Ensenyament

- Aplicar el pla d'actuació .

- Fer el seguiment del pla d'actuació .

- Elaborar anualment una memòria avaluadora que inclourà els resultats

dels indicadors d'avaluació, a fi de retre comptes al Consell Escolar

- Presentar aquesta memòria als SSTT

11


TÍTOL III. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA GOVERN I COORDINACIÓ DEL CENTRE

L’estructura organitzativa del centre ha de permetre i facilitar, en el marc del Projecte

Educatiu de centre:

a) L’autonomia de gestió organitzativa i pedagògica del centre i la definició dels seus

objectius.

b) L’assoliment dels objectius i competències dels ensenyaments que s’hi imparteixen i

la seva adequació a les necessitats de l’entorn i context sociocultural.

c) La participació de la comunitat educativa i l’exercici dels drets i deures dels membres

que la componen.

d) La millora del procés d’ensenyament - aprenentatge dels alumnes i de la seva

avaluació.

e) La investigació i innovació educatives.

f) La formació del personal docent.

Capítol 1. Òrgans unipersonals de direcció

Secció 1. Director/a.

1.1.Marc normatiu

Llei 12/2009 de 10 de juliol LEC

Art. 142

1. El director o directora del centre públic és responsable de l’organització, el

funcionament i l administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de

tot el personal.

2. La selecció del director o directora es porta a terme pel procediment de concurs,

en què participen la comunitat escolar i l’Administració educativa.

3. El director o directora té funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i

de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió. Aquestes funcions s’exerceixen

en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del Projecte Educatiu del centre i del projecte

de direcció aprovat.

4. Corresponen al director o directora les funcions de representació següents:

a) Representar el centre.

12


b) Exercir la representació de l’Administració educativa en el centre.

c) Presidir el Consell Escolar, el claustre del professorat i els actes acadèmics del centre.

d) Traslladar les aspiracions i les necessitats del centre a l’Administració educativa i

vehicular al centre els objectius i les prioritats de l’Administració.

5. Corresponen al director o directora les funcions de direcció i lideratge pedagògics

següents:

a) Formular la proposta inicial de Projecte Educatiu i les modificacions i adaptacions

corresponents.

b) Vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents

amb el Projecte Educatiu i garantir-ne el compliment.

c) Assegurar l’aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels

plantejaments tutorials, coeducatius i d’inclusió, i també de tots els altres

plantejaments educatius del Projecte Educatiu del centre recollits en el projecte de

direcció.

d) Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l’educació, administrativa i de

comunicació en les activitats del centre, d’acord amb el que disposen el títol II i el

projecte lingüístic del centre.

e) Establir els elements organitzatius del centre determinats pel Projecte Educatiu.

f) Proposar, d’acord amb el Projecte Educatiu i les assignacions pressupostàries, la

relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives.

g) Instar que es convoqui el procediment de provisió de llocs a què fa referència l’article

124.1 i presentar les propostes a què fa referència l’article 115.

h) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir l’aplicació de la

programació general anual.

i) Impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del Projecte Educatiu i,

eventualment, dels acords de coresponsabilitat.

j) Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre

personal destinat al centre, amb l’observació, si escau, de la pràctica docent a l’aula.

6. Corresponen al director o directora les funcions següents amb relació a la comunitat

escolar:

a) Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu del

centre.

13


b) Garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures

disciplinàries corresponents.

c) Assegurar la participació del Consell Escolar.

d) Establir canals de relació amb les associacions de mares i pares d’alumnes i, si

s’escau, amb les associacions d’alumnes.

7. Corresponen al director o directora les funcions relatives a l’organització i la

gestió del centre següents:

a) Impulsar l’elaboració i l’aprovació de les normes d’organització i funcionament del

centre i dirigir-ne l’aplicació.

b) Nomenar els responsables dels òrgans de gestió i coordinació establerts en el

Projecte Educatiu.

c) Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta per la normativa

vigent.

d) Visar les certificacions.

e) Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa pel secretari o

secretària del centre.

f) Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost aprovat.

g) Contractar béns i serveis dins els límits establerts per l’Administració educativa i

actuar com a òrgan de contractació.

h) Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions,

la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a l’aula.

8. El director o directora té qualsevol altra funció que li assigni l’ordenament i totes les

relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan.

9. El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, té la consideració

d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i

d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. El

director o directora, en l’exercici de les seves funcions, és autoritat competent per a

defensar l’ interès superior de l’ infant.

10. La regulació del complement retributiu del director o directora relatiu a les funcions

de direcció ha de tenir en compte la complexitat del centre que dirigeix.


Art. 143 Selecció i nomenament del director o directora.

14


Art. 144 Projecte de direcció.

Art. 145 Formació i reconeixement de l’exercici de la funció directiva.


Art. 31

3. En aplicació del que s’hagi previst en el projecte de direcció, i en exercici de les seves

funcions, correspon al director o a la directora:

a) Formular, quan escaigui, la proposta inicial de Projecte Educatiu i les modificacions

i adaptacions corresponents, posar el Projecte Educatiu a disposició de l’Administració

educativa i impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del Projecte

Educatiu i, eventualment, la dels acords de coresponsabilitat.

b) Assegurar l’aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels

plantejaments tutorials, coeducatius i d’inclusió.

c) Impulsar l’elaboració i l’aprovació de les normes d’organització i funcionament del

centre i dirigir-ne l’aplicació, establir els elements organitzatius del centre determinats

pel Projecte Educatiu i impulsar i adoptar mesures per millorar l’estructura

organitzativa del centre.

d) Proposar, d’acord amb el Projecte Educatiu i les assignacions pressupostàries, la

relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives, així com la definició

de requisits o perfils propis d’alguns llocs de treball.

e) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre, dirigir l’aplicació de la

Programació General Anuali vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció

del currículum coherents amb el Projecte Educatiu i garantir-ne el compliment.

f) Gestionar el centre, d’acord amb l’article 99.1 de la Llei d’educació.

DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i

del personal directiu professional docent

CAPÍTOL 2

Funcions i atribucions de la direcció

Article 3

Funcions i atribucions

15


3.1 Correspon a la direcció de cada centre públic l’exercici de les funcions de

representació, de direcció i lideratge pedagògics, de lideratge de la comunitat escolar,

d’organització, funcionament i gestió del centre i de cap del seu personal.

3.2 Les funcions de la direcció s’exerceixen en el marc reglamentari de l’autonomia dels

centres públics i comporten l’exercici d’un lideratge distribuït i del treball en equip

d’acord amb el que s’estableixi a cada centre en relació amb les funcions dels membres

de l’equip directiu i, si s’escau, del consell de direcció.

Article 4

Consideració d’autoritat pública

4.1 La direcció, en l’exercici de les seves funcions, té la consideració d’autoritat pública i

gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en

les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. Així mateix, en l’exercici de les seves

funcions, la direcció és també autoritat competent per defensar l’ interès superior de l’

infant.

4.2 Les direccions dels centres públics poden requerir la col·laboració necessària a les

altres autoritats de les administracions públiques per al compliment de les funcions que

els estan encomanades. Així mateix, poden sol·licitar i han de rebre informació dels

diferents sectors de la comunitat educativa del seu centre i dels altres òrgans i serveis

de l’Administració educativa, amb la finalitat de disposar de la informació suficient del

seu centre i de la zona educativa per a l’exercici eficient i eficaç de les seves funcions.

Article 5

Funcions de representació

5.1 La direcció d’un centre públic representa ordinàriament l’Administració educativa

en el centre i, en aquesta condició, li corresponen específicament les funcions següents:

a) Vehicular al centre els objectius i les prioritats de les polítiques educatives adoptades

per l’Administració.

b) Presidir el claustre de professorat i el Consell Escolar, presidir el consell de direcció

quan n’hi hagi, i presidir els actes acadèmics del centre.

5.2 Així mateix, la direcció d’un centre públic representa el centre davant totes les

instàncies administratives i socials i, en aquesta condició, li correspon traslladar a

l’Administració educativa les aspiracions i necessitats del centre i formular-li les

propostes que siguin pertinents.

16


Article 6

Funcions de direcció pedagògica i lideratge

La direcció dirigeix i lidera el centre des del punt de vista pedagògic. En aquest

respecte, li corresponen específicament les funcions següents:

a) Formular i presentar al claustre del professorat la proposta inicial de Projecte

Educatiu i, si escau, les posteriors modificacions i adaptacions.

b) Vetllar per la realització de les concrecions curriculars en coherència amb el Projecte

Educatiu, garantir el seu compliment i intervenir en la seva avaluació.

c) Dirigir i assegurar l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica i curricular, així

com dels plantejaments del Projecte Educatiu inherents a l’acció tutorial, a l’aplicació

de la carta de compromís educatiu, a l’aplicació dels plantejaments coeducatius, dels

procediments d’inclusió, i de tots els altres plantejaments educatius que tingui

incorporats, d’acord amb la seva concreció en el projecte de direcció.

d) Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l’educació, administrativa i de

comunicació utilitzada normalment en les activitats del centre, en els termes que

estableix el títol II de la Llei 12/2009, tal i com es concretin en el projecte lingüístic que

forma part del Projecte Educatiu del centre.

e) Coordinar l’equip directiu i orientar, dirigir i supervisar totes les activitats del centre

d’acord amb les previsions de la programació general anual, amb la col·laboració de

l’equip directiu, i sense perjudici de les competències atribuïdes al claustre del

professorat i al Consell Escolar.

f) Impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del Projecte Educatiu i

del funcionament general del centre. Aquesta avaluació abasta l’aplicació del projecte

de direcció i, si escau, dels acords de coresponsabilitat.

g) Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre

personal destinat al centre. Aquesta funció comporta l’atribució a la direcció de la

facultat d’observació de la pràctica docent a l’aula i de l’actuació dels òrgans col·lectius

de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre, així com la facultat de requerir del

professorat sotmès a avaluació la documentació pedagògica i acadèmica que consideri

necessària per deduir-ne les valoracions corresponents, inclosos les referides a la

possible transmissió d’estereotips sexistes i la reproducció de rols de gènere a l’aula.

17


h) Impulsar la coordinació del Projecte Educatiu del centre amb els d’altres centres per

tal de poder configurar de manera coherent xarxes de centres que facin possible

actuacions educatives conjuntes.

Article 7

Funcions en relació amb la comunitat escolar

La direcció del centre, com a responsable de l’acció educativa que s’hi du a terme, té les

funcions següents específicament relacionades amb la comunitat escolar:

a) Vetllar per la formulació i el compliment de la carta de compromís educatiu del

centre, i garantir el funcionament de les vies i els procediments de relació i cooperació

amb les famílies, per facilitar l’ intercanvi d’informació sobre l’evolució escolar i

personal dels seus fills.

b) Afavorir la convivència en el centre, garantir el compliment de les normes que s’hi

refereixen i adoptar les mesures disciplinàries que corresponguin segons les normes

d’organització i funcionament del centre i les previsions de l’ordenament. En l’exercici

d’aquesta funció, el director o directora del centre té la facultat d’intervenció, directa o

per persona tècnicament capacitada a la qual designi, per exercir funcions d’arbitratge

i de mediació en els conflictes que es generin entre membres de la comunitat

educativa.

c) Garantir l’exercici dels drets i deures de tots els membres de la comunitat escolar, i

orientar-lo a l’assoliment dels objectius del Projecte Educatiu.

d) Assegurar la participació efectiva del Consell Escolar en l’adopció de les decisions

que li corresponen i en la tasca de control de la gestió del centre.

e) Assegurar la participació efectiva del claustre en l’adopció de les decisions de

caràcter tècnic pedagògic que li corresponen.

f) Establir canals de relació amb les associacions de mares i pares d’alumnes i, quan

escaigui, amb les associacions d’alumnes.

g) Promoure la implicació activa del centre en l’entorn social i el compromís de

cooperació i d’integració plena en la prestació del servei d’educació de Catalunya, en el

marc de la zona educativa corresponent.

Article 8

Funcions en matèria d’organització i funcionament

18


Corresponen a la direcció les següents funcions relatives a l’organització i

funcionament del centre:

a) Impulsar l’elaboració, aprovació i aplicació de les normes d’organització i

funcionament del centre, i les seves successives adequacions a les necessitats del

Projecte Educatiu del centre.

b) Proposar la Programació General Anual del centre, que també ha d’incloure les

activitats i els serveis que es presten durant tot l’horari escolar, coordinar-ne l’aplicació

amb la resta de l’equip directiu i retre’n comptes mitjançant la memòria anual.

c) Proposar, en els termes establerts reglamentàriament i d’acord amb el Projecte

Educatiu i les assignacions pressupostàries, les plantilles de llocs de treball docent de

manera concordant amb el Projecte Educatiu del centre i d’acord amb criteris

d’estabilitat per a cursos escolars successius i amb els canvis en l’oferta educativa. La

resolució sobre la plantilla del centre en un sentit diferent al proposat haurà de ser

expressament motivada.

d) Proposar al Departament d’Educació, en funció de les necessitats derivades del

Projecte Educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre, llocs docents a

proveir per concurs general per als quals sigui necessari el compliment de requisits

addicionals de titulació o de capacitació professional docent i llocs docents singulars a

proveir per concursos específics.

e) Proposar al Departament d’Educació els llocs de treball de la plantilla del centre que

s’han de proveir pel sistema extraordinari de provisió especial.

Article 9

Funcions específiques en matèria de gestió

A més del vessant de gestió incorporat a la resta de funcions assignades a la direcció

del centre, li corresponen les funcions gestores següents:

a) Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic que estableix la normativa

vigent i, quan escaigui, formular la proposta d’expedició dels títols acadèmics de

l’alumnat.

b) Visar les certificacions acadèmiques, i totes les altres que escaiguin, per acreditar

continguts documentals arxivats en el centre.

c) Assegurar la custòdia de la documentació econòmica, acadèmica i administrativa

mitjançant la secretaria del centre i aplicar les mesures per garantir la seguretat i

19


confidencialitat de les dades d’acord amb la legislació específica en matèria de

protecció de dades.

d) Dirigir la gestió econòmica del centre i l’aplicació del pressupost que aprova el

Consell Escolar, autoritzar-ne les despeses i ordenar-ne els pagaments.

e) Obtenir i, quan escaigui, acceptar, recursos econòmics i materials addicionals i

obtenir-ne, en el marc de la legislació vigent, per la rendibilització de l’ús de les

instal·lacions del centre, sense interferències amb l’activitat escolar i l’ús social que li

són propis i d’acord amb l’ajuntament, quan la propietat demanial del centre

correspongui a l’ ens local.

f) Contractar béns i serveis dins dels límits que estableix l’ordenament i, d’acord amb els

procediments de contractació públics, actuar com a òrgan de contractació.

g) Dirigir i gestionar el personal del centre de manera orientada a garantir el

compliment de les seves funcions. L’exercici d’aquesta funció comporta a la direcció del

centre la facultat d’observació de la pràctica docent a l’aula i del control de l’actuació

dels òrgans col·lectius de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre.

h) Gestionar el manteniment del centre, quan la titularitat demanial de les

instal·lacions correspon a la Generalitat, i instar l’administració o institució que se

n’encarregui perquè hi faci les accions oportunes en els altres casos.

i) Gestionar la millora de les instal·lacions del centre i instar el Departament d’Educació

perquè hi faci les accions de millora oportunes.

j) Exercir en el centre aquelles funcions que en matèria de prevenció de riscos laborals li

assigni el Pla de prevenció de riscos laborals del Departament d’Educació.

Article 10

Funcions específiques com a cap del personal del centre

10.1 A més de les altres funcions inherents a la condició de cap de personal que

l’ordenament atribueix a la direcció del centre, li corresponen les funcions específiques

següents:

a) Nomenar i destituir, amb la comunicació prèvia al claustre i al Consell Escolar,

d’acord amb el marc reglamentari i les normes d’organització i funcionament del

centre, els altres òrgans unipersonals de direcció i els òrgans unipersonals de

coordinació; assignar-los responsabilitats específiques i proposar l’assignació dels

20


complements retributius corresponents, tenint en compte els criteris que estableix el

Govern i els recursos assignats al centre.

b) Assignar al professorat del centre altres responsabilitats de gestió i de coordinació

docent i les funcions de tutoria i de docència que siguin requerides per a l’aplicació del

Projecte Educatiu i siguin adequades a la seva preparació i experiència.

c) Proposar motivadament la incoació dels expedients contradictoris i no disciplinaris

per a la remoció del personal interí del lloc de treball ocupat i, en els termes establerts

reglamentàriament, de la borsa de treball, en cas d’incompetència per a la funció

docent palesada en el primer any d’exercici professional, i també en els supòsits

d’incapacitat sobrevinguda o de falta de rendiment que no comporti inhibició, d’acord

amb el procediment que estableix el Departament. La motivació de la proposta s’ha de

basar en les constatacions fetes per la mateixa direcció en exercici de les seves funcions

o en el resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència.

d) Proposar motivadament la incoació dels expedients contradictoris i no disciplinaris

de remoció del lloc de funcionaris docents de carrera destinats en el centre, com a

conseqüència de l’avaluació de l’activitat docent, d’acord amb el procediment que

estableix el Departament. La motivació de la proposta ha de basar-se en les

constatacions fetes per la mateixa direcció en exercici de les seves funcions o en el

resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència.

e) Seleccionar el personal interí docent per cobrir substitucions temporals en el centre,

que no abasten tot el curs acadèmic, entre candidats que hagin accedit a la borsa de

treball de personal interí docent, d’acord amb la reglamentació que estableix el Govern,

i nomenar-lo d’acord amb el procediment que estableix el Departament d’Educació.

f) Intervenir, en els termes que s’estableixin reglamentàriament, en els procediments de

provisió per concurs específic i de provisió especial, i formular les propostes de

nomenament dels aspirants seleccionats en aquest darrer cas.

g) Fomentar la participació del professorat en activitats de formació permanent i

d’actualització de les seves capacitats professionals en funció de les necessitats

derivades del Projecte Educatiu.

h) Facilitar al professorat l’acreditació corresponent d’accés gratuït a les biblioteques i

els museus dependents dels poders públics.

21


10.2 Per a l’exercici de les funcions de gestió del personal, les direccions dels centres

públics tenen accés telemàtic a la informació de la borsa de treball del personal interí

docent i a la informació pertinent del personal docent i d’administració destinat al

centre que contenen els fitxers informàtics del Departament d’Educació, segons

procediments ajustats a la legislació vigent en matèria de protecció de dades

personals.

Article 11

Atribucions en matèria de jornada i horari del personal

11.1 Correspon a la direcció del centre l’assignació de la jornada especial als

funcionaris docents adscrits al centre, en aplicació de la normativa que estableix el

Govern.

11.2 Correspon a la direcció del centre, en el marc del control de la jornada i l’horari del

professorat, resoldre sobre les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades de tot

el personal del centre. A aquests efectes, i sense perjudici de la sanció disciplinària que

pugui correspondre, la direcció del centre ha de comunicar periòdicament al director o

directora dels serveis territorials del Departament d’Educació o a l’òrgan competent del

Consorci d’Educació de Barcelona la part de jornada no realitzada que determina la

deducció proporcional d’havers corresponent. Aquesta deducció no té caràcter

sancionador.

11.3 Així mateix, correspon a la direcció del centre comunicar les jornades no

treballades quan personal del centre exerceix el dret de vaga, als efectes d’aplicar les

deduccions proporcionals d’havers que corresponguin, que tampoc no tenen caràcter

de sanció.

Article 12

Altres atribucions en matèria de personal

12.1 Com a cap immediat del personal del centre, correspon a la direcció la potestat

disciplinària en relació amb les faltes lleus que es detallen a l’article 117 del Text únic de

la Llei de funció pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel

Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, comeses pel personal que presti serveis al

centre, així com les que s’hi corresponen d’acord amb la regulació laboral.

12.2 Les faltes a què fa referència l’apartat anterior se sancionen d’acord amb la

normativa disciplinària vigent, seguint el procediment sumari que regula el Reglament

22


disciplinari de l’Administració de la Generalitat aprovat pel Decret 243/1995, de 27 de

juny, que el Departament ha d’adaptar a les característiques específiques dels centres

educatius, en el qual caldrà en tot cas l’audiència de la persona interessada.

Les resolucions sancionadores que s’emetin s’han de comunicar als serveis territorials

corresponents o al Consorci d’Educació de Barcelona. Contra les resolucions de la

direcció del centre es pot interposar recurs d’alçada davant la direcció dels serveis

territorials del Departament d’Educació o de l’òrgan competent del Consorci d’Educació

de Barcelona o, quan correspongui, reclamació prèvia a la via judicial laboral davant la

Secretaria General del Departament d’Educació.

12.3 Correspon a la direcció del centre formular la proposta d’incoació d’expedient

disciplinari per faltes greus o molt greus del personal del centre presumptament

comeses en relació amb els seus deures i obligacions, així com la proposta d’incoació

d’expedients contradictoris i no disciplinaris a què fa referència l’article 10.1, incisos c) i

d). Sense perjudici que, si escau, l’òrgan competent pugui adoptar mesures cautelars

d’acord amb el règim disciplinari, correspon a la direcció del centre l’adopció de

mesures organitzatives provisionals, mentre es tramitin els expedients, quan sigui

imprescindible per garantir la prestació adequada del servei educatiu. Aquestes

mesures poden suposar la reassignació de tasques docents de la persona afectada. En

aquests casos, se li hauran d’assignar tasques complementàries concordants amb el

seu cos i titulació, en la part de l’horari afectat per les mesures organitzatives

provisionals.

1.2. Funcions de normativa específica de centre de la direcció

a) Vetllar per l’aprenentatge i el creixement de l’organització en un clima de confiança i

participació.

b) Complir i fer complir les lleis, altres disposicions vigents i les NOFC, vetllant per la

seva correcta aplicació al centre.

c) Garantir la comunicació, fomentar i coordinar la participació dels diferents sectors de

la comunitat educativa i mantenir reunions periòdiques de planificació, seguiment i

avaluació.

d) Supervisar els assumptes relacionats amb la gestió dels serveis complementaris que

s’ofereixen al centre: menjador, activitats extraescolars i casals d’estiu.

23


e) Supervisar les accions d'investigació i innovació educatives i el Pla de Formació del

professorat coordinat pel/la cap d’estudis.

f) Assignar l’horari del professorat elaborat prèviament pel/la cap d’estudis d’acord

amb els criteris pedagògics i amb la normativa vigent.

g) Acollida del professorat, l’alumnat i altres membres de la comunitat educativa nous

al centre, conjuntament amb la resta de l’Equip Directiu i aplicant el funcionament

previst en el Pla d’Acollida, facilitant la informació pertinent sobre el funcionament, els

projectes i la normativa de centre.

h) Vetllar perquè el professorat tingui al seu abast la informació dels canvis normatius i

del funcionament del centre.

i) Organitzar les Jornades de Portes Obertes del centre en col·laboració amb l’Equip

Directiu, l’Equip de Coordinació, l’alumnat i les famílies de l’AFA.

j) Realitzar les Inscripcions i Matriculacions dels nous alumnes al centre, amb la

col·laboració de l’Equip Directiu i el personal d’administració.

k) Vetllar per la participació de l’alumnat convocant el Consell de delegats d’alumnes,

com a mínim un cop al trimestre i de les famílies delegades.

l) Vetllar pel bon funcionament de l’Associació de Famílies i establir reunions

periòdiques de coordinació amb les persones responsables de les diferents comissions

de treball.

m) Mantenir reunions periòdiques amb l’Ajuntament per tractar els temes de la seva

responsabilitat: Manteniment i seguretat de l’edifici, serveis de neteja i consergeria,

així com les activitats educatives d’oferta municipal.

n) Vetllar per la qualitat del servei de neteja.

o) Participar en les diferents reunions de formació o coordinació amb altres directors

d’escola de la ciutat.

p) Promoure les relacions amb altres centres educatius i entitats de la zona o de la

ciutat.

Secció 2. Cap d’estudis

24


2.1.Marc normatiu

DECRET 102/2010, 3 d’agost de l’autonomia dels centres educatius

Article 32

Cap d’estudis

1. El o la cap d’estudis és nomenat/da per la direcció del centre, per un període no

superior al del mandat de la direcció, entre el professorat que és destinat al centre, com

a mínim, per un curs sencer.

2. Correspon al o a la cap d’estudis exercir les funcions que li delegui la direcció d’ entre

les previstes a l’article 147.4 de la Llei d’educació i totes les altres que li encarregui la

direcció, preferentment en els àmbits curricular, d’organització,coordinació i seguiment

de la impartició dels ensenyaments i altres activitats del centre i d’atenció a l’alumnat,

d’acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s’incorpori a les normes

d’organització i funcionament del centre.

4. Llevat que les normes d’organització i funcionament del centre ho prevegin

altrament, el o la cap d’estudis substitueix el director o directora en cas d’absència,

malaltia o vacant.

2.2. Funcions de normativa específica de centre del/la cap d’estudis

a) Correspon al cap d'estudis la planificació, el seguiment i l'avaluació interna de les

activitats del centre, i la seva organització i coordinació, sota el comandament de la

direcció del centre.

b) Coordinar i presidir les sessions d'avaluació. En cas que no sigui possible la seva

assistència, delegarà la coordinació i presidència de la reunió en algun altre membre de

l’Equip Directiu o de l’Equip de Coordinació pedagògica per tal que el/la substitueixi en

les seves funcions.

c) Coordinar les diferents tasques a realitzar en l’avaluació interna de centre.

d) Informar a les reunions de l’equip directiu del desenvolupament de les diferents

activitats.

e) Coordinar les accions d'investigació i innovació educatives i el Pla de Formació del

professorat juntament amb la direcció.

25


f) Coordinar i fer el seguiment dels estudiants de pràctiques en el centre, en

col·laboració amb les diferents universitats, Instituts d’ESO o de Formació Professional.

Assignar els diferents tutors de pràctiques seguint els criteris establerts al centre:

Els criteris emprats en la proposta de selecció de persones i equips són:

- Docents amb plaça provisional o definitiva al centre - Persones amb experiència docent i innovadores. - Que puguin donar una visió global del funcionament del centre i les línies prioritàries. - Que estiguin capacitats per desenvolupar tasques de tutoria i orientació d’alumnes en pràctiques. - Que tinguin un esperit acollidor i innovador. - Que mostrin capacitat per treballar en equip. - Que hi hagi una distribució equitativa per nivells i cicles.

g) Al finalitzar el curs es farà la previsió de places que es poden oferir per al curs

següent.

h) Coordinar les relacions amb els diferents serveis educatius que intervenen al centre,

del Departament d’Ensenyament: CREDA, CREDV, CRP i especialment amb els equips

d'assessorament psicopedagògic, EAP.

i) Coordinar la programació de l'acció tutorial desenvolupada en el centre i fer-ne el

seguiment.

j) Coordinar l’elaboració del Projecte Curricular i fer el seguiment i control de les

programacions dels diferents cicles.

k) Vetllar per l'elaboració de les adequacions curriculars necessàries per atendre la

diversitat dels ritmes d'aprenentatge i la singularitat de cada alumne, especialment

d'aquells que presentin necessitats educatives especials.

l) Elaboració de l'horari escolar i la distribució dels grups, de les aules i altres espais

docents aplicant els criteris establerts al centre:

26


CRITERIS EN LA CONFECCIÓ DELS HORARIS

-Les sigles TIS corresponen a una sessió de Tutoria Individualitzada o Substitució. Es tracta d’una hora setmanal que dedica cadascun dels mestres de l’escola quan no tenen classe.Es fa Tutoria Individual si no s’ha de cobrir una substitució de curta durada.

-Hores SEP dins de l’horari escolar:

Són hores en què hi ha dos mestres dins de l’aula. A Ed. Infantil es dediquen a fer Racons. A Ed. Primària es dediquen a : - Dues hores de suport a l’aula.

- 1 hora de Llengua Anglesa/Informàtica amb mig grup.

- Hores SEP fora de l’horari escolar:

- 1 hora setmanal a sisè- 1 hora setmanal a coral (Cicle Inicial o Mitjà)- Mitja hora setmanal a classe de flabiol.-

- Es fa una hora setmanal de Filosofia com a alternativa de la Religió.

-Agrupaments:

Dels nivells on n’hi ha dos cursos, se’n fan tres grups; i en el cas dels cursos triplicats (A,B,C) se’n fan 5 grups. És una de les mesures d’Atenció a la Diversitat. A cada grup dels agrupaments resultants hi ha 3 o 4 equips base respectivament per tal d’assegurar l’heterogeneïtat de la composició de l’alumnat.

m) Vetllar per l'adequació en la selecció dels llibres de text, del material didàctic i

complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que s'imparteixen en el centre,

en coherència amb la línia pedagògica del centre.

n) Elaborar el calendari de substitucions de curta durada segons la normativa vigent i

aplicant els criteris acordats (Vegeu,el Capítol 8 de la pàg.74)

o) Comprovar l’adequat compliment de la realització de les substitucions pel

professorat assignat.

p) Participar en els seminaris de formació i coordinació amb altres caps d’estudis, així

com en els seminaris de coordinació de centres de Primària i Secundària.

q) Assistir a les reunions de traspàs d’alumnat a Secundària, de manera especial en els

casos d’alumnat de Necessitats Educatives Especials.

27


r) Aquelles altres funcions que li siguin encarregades pel/la director/a i tinguin relació

amb el seu càrrec.

Secció 3. Secretari/ària.

3.1.Marc normatiu


Article 33

Secretaria

1. El secretari o la secretària és nomenat/da per la direcció del centre, per un període

no superior al del mandat de la direcció, entre el professorat que és destinat al centre,

com a mínim per un curs sencer.

2. Correspon al secretari o a la secretària l’exercici de les funcions que li delegui la

direcció d’ entre les previstes a l’article 147.4 de la Llei d’educació i totes les altres que li

encarregui la direcció, preferentment en l’àmbit de la gestió econòmica,documental,

dels recursos materials i de la conservació i manteniment de les instal·lacions, d’acord

amb el que prevegi el projecte de direcció i s’incorpori a les normes d’organització i

funcionament del centre.

3. Correspon també al secretari o secretària del centre l’exercici de les funcions pròpies

de la secretaria del claustre i del Consell Escolar del centre, i d’aquells altres òrgans

col·legiats en què les normes d’organització i funcionament del centre així ho

estableixin.

3.2. Funcions de normativa específica de centre del secretari

a) Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa del centre.

b) Exercir la secretaria dels òrgans col·legiats de govern i aixecar les actes de les

reunions que se celebrin, i donar fe dels acords amb el vist-i-plau del director o

directora.

c) Tenir cura de les tasques administratives de l'escola, atenent la seva programació

general i el calendari escolar.

d) Estendre les certificacions i els documents oficials de l'escola, amb el vistiplau del

director.

e)Tenir cura que els expedients acadèmics dels alumnes estiguin complets i diligenciats

d'acord amb la normativa vigent.

28


f) Ordenar el procés d'arxiu dels documents del centre, assegurar la unitat dels

registres i expedients acadèmics, diligenciar els documents oficials i custodiar-los.

g) Dur a terme la gestió econòmica del centre, la comptabilitat que se'n deriva i

elaborar i custodiar la documentació preceptiva.

h) Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats financeres, juntament amb el

director.

i) Elaborar el projecte de Pressupost de l'escola, incloent-hi el manteniment, reposició i

actualització de l'equipament i material que correspongui, per a la seva aprovació en el

Consell Escolar.

j) Presentar l’estat de comptes, elaborat amb la comissió econòmica, per a la seva

aprovació en el Consell Escolar, al final de l’any natural i en acabar el curs escolar.

k) Vetllar pel compliment de la gestió administrativa del procés de preinscripció i

matriculació de l’alumnat i garantir l’adequació a les disposicions vigents.

l) Confegir i mantenir l' inventari general del centre.

m) Vetllar pel manteniment i conservació general del centre, de les seves instal·lacions,

mobiliari i equipament d'acord amb les indicacions del director i les disposicions

vigents.

n) Dur a terme la correcta preparació dels documents relatius a l'adquisició, alienació o

lloguer de béns i els contractes de serveis i subministraments, d'acord amb la

normativa vigent.

o) Elaborar les circulars informatives, d’autorització i/o pagament d’activitats, sortides i

altres, que s’hagin de lliurar a les famílies.

p) Elaborar els pressupostos de les sortides, colònies i altres activitats que es realitzen

al centre.

q) Atendre i distribuir la correspondència del centre, així com el correu electrònic

corporatiu de l’escola.

r) Vetllar pel manteniment de les dades actualitzades de les famílies: Telèfon, correu

electrònic i adreça.

s) Verificar i tenir al dia els pagaments de les famílies referides al material escolar,

colònies i sortides mitjançant el control del programa TPV.

t) Aquelles altres funcions que li siguin encarregades pel/la director/a i tinguin relació

amb el seu càrrec.

29


Capítol 2. Òrgans col·legiats de participació

Secció 1. Consell Escolar

1.1.Marc normatiu


Article 148

El Consell Escolar

1. El Consell Escolar és l’òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del

centre. Correspon al Departament establir mesures perquè aquesta participació sigui

efectiva, i també determinar el nombre i el procediment d’elecció dels membres del

consell.

2. El Departament ha d’adaptar l’estructura i la composició del Consell Escolar a les

característiques dels centres educatius únics a què es refereix l’article 72.3, i d’altres

centres de característiques singulars, per a garantir l’eficàcia en l’exercici de les

funcions que li corresponen.

3. Corresponen al Consell Escolar les funcions següents:

a) Aprovar el Projecte Educatiu i les modificacions corresponents per una majoria de

tres cinquenes parts dels membres.

b) Aprovar la Programació General Anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i

els resultats.

c) Aprovar les propostes d’acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de

col·laboració del centre amb entitats o institucions.

d) Aprovar les normes d’organització i funcionament i les modificacions corresponents.

e) Aprovar la carta de compromís educatiu.

f) Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes.

g) Intervenir en el procediment d’admissió d’alumnes.

h) Participar en el procediment de selecció i en la proposta de cessament del director o

directora.

i) Intervenir en la resolució dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als alumnes.

30


j) Aprovar les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i

d’activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament.

k) Participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament general del centre

i conèixer l’evolució del rendiment escolar.

l) Aprovar els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l’entorn.

m) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.

4. El Consell Escolar ha d’aprovar les seves normes de funcionament. En allò que

aquestes normes no estableixin, s’apliquen les normes reguladores dels òrgans

col·legiats de l’Administració de la Generalitat.

5. El Consell Escolar actua normalment en ple. Es poden constituir comissions

específiques d’estudi i informació, a les quals, en tot cas, s’hi ha d’incorporar un

professor o professora, i un alumne o alumna o un representant o una representant de

les mares i els pares. Els centres de titularitat pública han de comptar amb una

comissió econòmica, amb les excepcions que estableixi el Departament.


Article 45

Consell Escolar. Composició

1. Sense perjudici del que s’estableix en l’article 27, el Consell Escolar d’un centre públic

està integrat per les següents persones membres:

a) El director o directora, que el presideix.

b) El cap o la cap d’estudis.

c) Un o una representant de l’ajuntament de la localitat on es troba situat el centre.

d) Els i les representants del professorat s’elegeixen pel claustre.

e) Els i les representants de l’alumnat i dels pares i mares o tutors, elegits

respectivament per ells i entre ells.

f) Un o una representant del personal d’administració i serveis, elegit per i entre aquest

personal.

g) En els centres específics d’educació especial i en els que tinguin unitats d’educació

especial també és membre del Consell Escolar un o una representant del personal

d’atenció educativa. La representació d’aquest personal no té la consideració de

representació del professorat als efectes de determinar la composició del Consell

Escolar.

31


2. El secretari o secretària del centre no és membre del Consell Escolar, però hi assisteix

amb veu i sense vot, i exerceix la secretaria del consell.

3. El nombre de representants del professorat no pot ser inferior a un terç del total de

persones membres del consell.

4. El nombre de representants de l’alumnat i pares i mares o tutors, en conjunt, no pot

ser inferior a un terç del total de persones membres del consell. Una de les persones

representants dels progenitors la designa l’associació de pares i mares més

representativa del centre.

5. Cada centre determina la composició del Consell Escolar que queda recollida a les

seves normes d’organització i funcionament, d’acord amb el que s’estableix en aquest

article i la resta de legislació vigent.

8. El centre no pot modificar la configuració del Consell Escolar dins dels tres cursos

acadèmics següents a aquell en què és determinada. L’aprovació d’una modificació en

la composició del Consell Escolar no entrarà en vigor fins al primer procés electoral que

es dugui a terme després que s’hagi aprovat.

Article 46

Consell Escolar. Funcionament

1. Les funcions del Consell Escolar són les que estableix l’article 148.3 de la Llei

d’educació. A més, li correspon vetllar i donar suport a l’equip directiu per al

compliment de la programació anual del centre i del projecte de direcció el qual, en el

marc del Projecte Educatiu del centre, vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern

unipersonals i col·legiats d’acord amb l’article 144.4 de la Llei d’educació.

2. El Consell Escolar ha d’aprovar les seves normes de funcionament. En allò que no

estigui previst s’han d’aplicar les normes reguladores dels òrgans col·legiats de

l’Administració de la Generalitat.

3. El Consell Escolar del centre es reuneix preceptivament una vegada al trimestre i

sempre que el convoca el director o directora del centre o ho sol·licita al menys un terç

de les seves persones membres. A més, s’ha de fer una reunió a principi de curs i una

altra a la seva finalització.

4. Les decisions del Consell Escolar es prenen normalment per consens. Si no és possible

arribar-hi, la decisió s’adopta per majoria de les persones membres presents, llevat dels

casos en què la normativa determini una altra majoria qualificada.

32


5. La convocatòria de les reunions s’ha de trametre per la presidència del consell amb

una antelació mínima de 48 hores, juntament amb la documentació que hagi de ser

objecte de debat, i, si escau, d’aprovació. El Consell Escolar es pot reunir d’urgència,

sense termini mínim per a la tramesa de la convocatòria, si totes les persones membres

hi estan d’acord.

6. Quan en l’ordre del dia s’incloguin temes o qüestions relacionades amb l’activitat

normal del centre que estiguin sota la tutela o responsabilitat immediata d’alguna

persona membre de la comunitat educativa que no sigui membre del Consell Escolar,

se’l podrà convocar a la sessió per tal que informi sobre el tema o qüestió

corresponent.

Article 47

Consell Escolar. Comissions de treball

1. Les normes d’organització i funcionament poden establir comissions d’estudi i

informació en el si del Consell Escolar i delimitar els àmbits d’actuació i les funcions que

se’ls encomana per tal que formulin aportacions i propostes al plenari del consell.

2. Les comissions incorporen, en tot cas, la direcció del centre o, en la seva

representació, un altre òrgan unipersonal de direcció, un professor o professora, i un

alumne o alumna o representant de les mares i els pares, sense perjudici del que

s’estableix en l’apartat següent.

3. Entre les comissions que es constitueixin en el si del Consell Escolar hi ha d’haver

preceptivament una comissió econòmica, integrada, com a mínim, pel director o

directora, que la presideix, el secretari o secretària i, en el seu cas, l’administrador o

administradora, un professor o professora, un o una representant dels pares i mares i

un o una representant dels i de les alumnes. La comissió econòmica supervisa la gestió

econòmica del centre i formula, d’ofici o a requeriment del consell, les propostes que

siguin escaients en aquesta matèria.

4. El Consell Escolar pot autoritzar que s’incorporin d’altres persones membres de la

comunitat educativa a una comissió quan sigui d’interès per als objectius de la

comissió.

1.2. Normativa específica del centre

1.2.1 Composició Consell Escolar

Directora

33


Cap d’estudis

Sector famílies: 7 representants + 1 AFA. En cas que no hi hagi una AFA o AMPA

legalment constituïda, el sector de mares i pares tindrà un representant més, fins a un

total de 8.

Sector professorat: 8 representants

Sector PAS: 1 representant

Sector Ajuntament: 1 representant

1.2.2. Procediment d'elecció dels membres del Consell Escolar

Les eleccions per a la constitució o renovació dels membres del Consell Escolar es

convoquen cada dos anys, en els terminis i dates fixats pel Departament

d’Ensenyament amb caràcter general.

Ajustant-se al calendari establert, els candidats del sector pares/mares poden donar a

conèixer les seves propostes en les cartelleres i espais establerts amb aquesta finalitat.

Es farà publicitat de tot el procés mitjançant comunicació escrita a les famílies i a la

pàgina web del centre.

En relació als candidats dels diferents sectors:

Sector de representants de les famílies:

a. Són candidats els pares, mares o tutors legals dels alumnes que presenten la seva

candidatura al president de la mesa electoral corresponent, amb cinc dies d'antelació

al dia de l'elecció.

b. Aquells qui, en un mateix centre, formen part de més d'un sector de la comunitat

educativa, només poden presentar-se com a candidats per a un dels sectors.

c. Si el nombre de candidats a membres del Consell Escolar és inferior al nombre de

llocs a cobrir, el lloc quedarà vacant fins a la següent convocatòria.

d. Es constituirà una mesa electoral presidida pel director/a, encarregada d'aprovar el

cens electoral, publicar la relació de candidats, organitzar la votació, fer l'escrutini i fer

constar en acta pública els resultats de la votació, així com resoldre els dubtes i les

reclamacions que puguin presentar-se.

e. El cens electoral serà publicat al tauler d'anuncis del centre.

34


En relació a la constitució de la mesa electoral del claustre de professors:

a. Per a l'elecció dels representants del claustre, la mesa electoral estarà formada pel

director/a, pel professor/a amb més antiguitat en el centre i pel professor/a amb

menys antiguitat, que actua de secretari/a. Quan coincideixin mestres de la mateixa

antiguitat, en forma part el de major o menor edat, respectivament.

b. L'elecció s'efectua en una sessió extraordinària del claustre convocada pel director/a

amb l'únic punt a l'ordre del dia.

c. Cada professor/a pot votar, com a representants d'aquest sector, un nombre màxim

de 3 mestres, entre els que presenten la seva candidatura.

d. Per acord del claustre, s’intenta que els coordinadors/es de cicle formin part del

Consell Escolar.

e. Cada dos cursos escolars es renova la meitat dels membres.

En relació a la constitució de la mesa electoral del personal d'administració i serveis:

a. Per a l'elecció del representant del personal d'administració i serveis, la mesa

electoral està formada pel director, el secretari i el membre amb més antiguitat en el

centre del personal d'administració i serveis. Quan coincideixi personal de la mateixa

antiguitat, en forma part el de major edat.

b. El director, en la convocatòria de les eleccions, precisa les hores de la votació,

garantint que pot participar-hi tot el personal afectat.

Eleccions

Les votacions són personals, directes i secretes. No s'admetrà la delegació de vot, ni el

vot per correu. En el cas dels pares d'alumnes pot votar el pare, la mare i/o tutor/a

respectiu, llevat que la pàtria potestat de l'alumne estigui conferida en exclusiva a un

dels pares, en aquest cas només aquest tindrà dret a vot.

La condició de membre electe del Consell Escolar del centre s'adquireix per quatre

anys. Cada dos anys es renova la meitat dels membres del sector del professorat i la

meitat dels membres del sectors dels pares, sens perjudici que es cobreixin d'immediat

les vacants que es produeixin. En aquest darrer supòsit la condició de membre electe

s'estendrà fins a la data de finalització prevista pel mandat del membre substituït.

35


Una vegada finalitzats aquests processos electorals es constitueix el Consell Escolar del

centre en el termini de quinze dies a partir de l'última elecció i es procedeix a la

formació de les diferents comissions. El secretari del consell aixecarà acta de la

constitució i l'enviarà l'endemà a la Delegació Territorial corresponent del Departament

d'Ensenyament, degudament visada pel director.

1.2.3. Renovació de membres

Si es produeix una vacant en el Consell Escolar, del sector famílies i personal no docent,

aquesta ha d'ésser ocupada pel següent candidat més votat en les darreres eleccions.

El nou membre ha d'ésser nomenat per al temps que li restava del mandat del qui ha

causat la vacant. Si no hi ha més candidats o candidates per cobrir-les, romanen sense

cobrir fins a la propera renovació del Consell Escolar.

En el cas que es produeixi una vacant del professorat degut al moviment de la plantilla,

en el primer claustre del curs es procedirà a fer eleccions per cobrir-les.

La condició de membre del Consell Escolar es perd quan es deixa el càrrec que

comporta ser-ne membre, quan es deixa de complir algun dels requisits per ser elegible

o quan l'òrgan que l'ha designat en revoca la designació.

1.2.4. Convocatòria de les reunions dels Consell Escolar i actes

Es farà per correu electrònic, fixant dia, lloc, i hora. Inclourà l'ordre del dia dels

assumptes a tractar. També s'hi adjuntarà còpia de la documentació que calgui ser

llegida abans, per tal de preparar la reunió, així com la còpia de l'acta de la sessió

anterior.

La convocatòria ha d'arribar a tots els membres del Consell, en qualsevol cas, amb

una antelació mínima de 48 hores, però normalment es procurarà que hi arribi amb

una setmana d'antelació.

Si la convocatòria del Consell Escolar és amb caràcter extraordinari i urgent, es pot fer

per telèfon, o personalment, i sense respectar el termini mínim establert. En aquests

casos cal que l'acta de la sessió faci constar aquest aspecte.

La convocatòria la fa el director/a, i s' intentarà respectar el calendari ordinari de

reunions fixat dins de la Programació Anual de Centre, per a cada curs escolar.

36


De cada sessió de treball el secretari n'aixecarà acta, la qual ha de contenir la indicació

de persones que hi han intervingut, les circumstàncies de lloc i de temps en què s'han

tingut, els punts principals de les deliberacions, la forma i els resultats de les votacions i

el contingut dels acords presos, i, a petició dels interessats, una explicació succinta del

seu parer.

L'acta ha d'anar signada pel secretari/a amb el vist-i-plau del president/a i s'ha

d'aprovar en la següent reunió. Així mateix correspon al secretari/a estendre les

certificacions pertinents dels acords adoptats per l'òrgan, en cas que algú ho sol·liciti.

En l'acta figurarà, a sol·licitud dels respectius membres, el vot contrari a l'acord

adoptat, la seva abstenció i els motius que la justifiquen o el sentit del vot favorable.

Els membres del Consell que discrepin de l'acord majoritari podran formular vot

particular per escrit en el termini de quaranta vuit hores, que s'incorporarà al text

aprovat. Si fan constar en acta el seu vot contrari a un acord adoptat queden exempts

de la responsabilitat que, arribat el cas, pugui derivar-se'n.

Qualsevol membre té dret a sol·licitar la transcripció integral de la seva intervenció o

proposta, sempre que aporti a l'acte o en el termini que assenyali el president/a, el text

que es correspongui fidelment amb la seva intervenció, fent-se constar a l'acta o

afegint-hi la còpia.

El centre haurà de tenir a disposició del sector de mares i pares membres del Consell

Escolar les actes de les sessions del Consell.

Les actes del Consell Escolar es penjaran a la sala de professors per tal que puguin ser

consultades pel professorat.

Els acords del Consell que a criteri dels seus membres siguin considerats d'interès

general, es difondran a tota la Comunitat Educativa a través dels mecanismes que

establirà el propi Consell.

1.2.5. Comissions del Consell Escolar

El Consell Escolar del centre ha aprovat les següents comissions de treball:

37


Cada comissió pot sol·licitar la compareixença de persones externes a la comissió en

alguna sessió.

a) Comissió permanent

Funcions de la comissió permanent:

o Elaborar propostes sobre temes propis per presentar al Consell Escolar.

o Decidir aspectes urgents i puntuals, però mai referit a l’aprovació del Projecte

Educatiu, del pressupost i la seva liquidació o de les normes d’organització i

funcionament del centre (NOFC).

b) Comissió econòmica

Funcions de la comissió econòmica:

38

Consell Escolar

Comissió Permanent

Comissió Econòmica

C. Menjador i activitats

extraescolars

Comissió Convivència

Comissió d’obres, millores i

manteniment

ComissióPermanent

President/a (director/a)

1 representantmares i pares Secretari/ària

1 representant

mestres

Cap d‘estudis

ComissióEconòmica

President/a (director/a) Secretari/ària

1 representantsmares i pares

1 representantmestres


o Supervisar la gestió econòmica del centre i formular, d'ofici o a requeriment del

consell, les propostes que siguin escaients en aquesta matèria.

o Efectuar el seguiment de l’estat de comptes del centre.

o Aprovar les modificacions del pressupost.

c) Comissió de convivència

Funcions de la comissió de convivència:

o Vetllar pel bon clima de convivència entre tots els membres de la comunitat

educativa.

o Garantir l’aplicació correcta dels drets i deures dels alumnes.

o Acordar l’aplicació de les mesures correctores previstes a les conductes

contràries a les normes de convivència del centre.

d) Comissió de menjador i activitats extraescolars

Funcions de la comissió de menjador i activitats extraescolars:

39

ComissióConvivència

President/a (director/a)


Secretari/ària2 representantsmares i paresCap d’estudis

C. Menjador i activitats extraesc.

Presidenta (director/a)


Secretari/ària3 representantsmares i pares


o Preparar, si s’escau, les clàusules de les licitacions del servei de menjador,

atenent a la normativa de licitació dels serveis públics.

o Supervisar i controlar el funcionament del menjador escolar i activitats

complementàries.

o Aportar propostes de millora relacionades amb l’organització i funcionament del

servei, d’acord amb els principis i objectius del Projecte Educatiu del centre.

o Revisar el pla de funcionament del menjador a l’ inici de cada curs. Annex 1 (Pla

Funcionament Menjador)

e. Comissió d'Obres, millores i manteniment.

Són funcions d'aquesta comissió:

a. Recollir les necessitats del centre, a partir de les demandes fetes pel professorat,

les famílies i el Consell de Delegats dels alumnes.

b. Elaborar el llistat de demandes per ordre de prioritat i presentar-lo al claustre i al

Consell Escolar, per a la seva inclusió en la Programació General del Centre.

c. Presentar el llistat de demandes, aprovat pel Consell Escolar, a la Regidoria

d'Educació o, si s’escau, als SSTT del Departament d’Ensenyament.

d. Fer el seguiment i vetllar pel compliment, per part de les administracions

corresponents, del llistat de demandes.

Secció 2. Claustre del professorat

2.1.Marc normatiu

40

Comissió d’obres, millores i

manteniment

Director/a 1 mestre 2 pares o mares


Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, (LOE)

Article 129

El claustre de professors té les competències següents:

a) Formular a l’equip directiu i al Consell Escolar propostes per a l’elaboració dels

projectes del centre i de la programació general anual.

b) Aprovar i avaluar la concreció del currículum i tots els aspectes educatius dels

projectes i de la programació general anual.

c) Fixar els criteris referents a l’orientació, tutoria, avaluació i recuperació dels alumnes.

d) Promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i de la recerca pedagògica i en la

formació del professorat del centre.

e) Elegir els seus representants en el Consell Escolar del centre i participar en la selecció

del director en els termes que estableix aquesta Llei.

f) Conèixer les candidatures a la direcció i els projectes de direcció presentats pels

candidats.

g) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del rendiment

escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes en què participi el centre.

h) Emetre informe sobre les normes d’organització i funcionament del centre.

i) Conèixer la resolució de conflictes disciplinaris i la imposició de sancions i vetllar

perquè aquestes s’atinguin a la normativa vigent.

j) Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència al centre.

k) Qualsevol altra que li atribueixin l’Administració educativa o les normes

d’organització i funcionament respectives.


Article 146

El claustre del professorat

1. El claustre del professorat és l’ òrgan de participació del professorat en el control i la

gestió de l’ ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius

del centre. És integrat per tot el professorat i el presideix el director o directora del

centre.

2. El claustre del professorat té les funcions següents:

41


a) Intervenir en l’ elaboració i la modificació del Projecte Educatiu i de les Normes

d’Organització i Funcionament del Centre (NOFC)

b) Designar els mestres o els professors que han de participar en el procés de

selecció del director o directora.

c) Establir directrius per a la coordinació docent i l’acció tutorial.

d) Decidir els criteris per a l’avaluació dels alumnes.

e) Programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el desenvolupament

i els resultats.

f) Elegir els representants del professorat en el Consell Escolar.

g) Donar suport a l’equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment

de la programació general del centre.

h) Les que li atribueixin les normes d’organització i funcionament del centre, en el marc

de l’ordenament vigent.

i) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.

3. El director o directora del centre pot convocar a les sessions del claustre del

professorat professionals d’atenció educativa destinats al centre perquè informin amb

relació a l’exercici de les funcions establertes per les lletres a, c, d, e, g i h de

l’apartat 2.


Article 29

Claustre del professorat

1. El claustre de professorat és l’òrgan de participació del professorat en el control i la

gestió de l’acció educativa del centre.

2. El claustre és presidit pel director o directora i està integrat per tot el professorat del

centre.

3. Les normes d’organització i funcionament del centre concreten la participació

d’altres professionals d’atenció educativa, que s’ha d’ajustar al que estableixen,

respectivament per als centres públics i privats concertats, els articles 146.3 i 151.2

de la Llei d’educació.


42


Funcionament del claustre

a) El claustre es reuneix una vegada al mes amb caràcter ordinari i sempre que el

convoqui el director o ho sol·liciti un terç, almenys, dels seus membres. Es preceptiu

celebrar un claustre al començament i al final de cada curs escolar. L'assistència al

claustre és obligatòria per a tots els seus membres.

b) La convocatòria de les reunions ordinàries i extraordinàries serà tramesa pel

director/a als membres del claustre amb una antelació mínima de vint-i-quatre hores,

llevat del cas d'urgència apreciada pel director/a, que es farà constar a la convocatòria.

S’adjuntarà la documentació necessària que hagi de ser objecte de debat, i aprovació si

s’escau, llevat que hi hagi motius justificats que ho impedeixin. En aquest cas, es farà

constar en l'acta els motius que han impedit el lliurament d'aquests documents als

membres del claustre.

c) Es tractaran els temes que figurin en l'ordre del dia, llevat que en sigui declarada la

urgència d’algun altre tema, per acord de la majoria dels membres.

d) Els acords s'adoptaran per consens. En cas de no arribar-hi i s’hagués de fer votació

es resoldrà per majoria dels assistents. Si cap proposta obté la majoria absoluta, es

repetirà la votació i s'aprovarà aquella que obtingui la majoria simple, previ torn de

intervencions.

e) El secretari/a del centre aixeca acta de cada sessió del claustre, la qual ha de

contenir la indicació de persones que hi han intervingut, les circumstàncies de lloc i de

temps en què s'han tingut, els punts principals de les deliberacions, la forma i els

resultats de les votacions i el contingut dels acords presos, i, a petició dels interessats,

una explicació succinta del seu parer. Una vegada aprovada l'acta,en el claustre

següent, passa a formar part de la documentació general del centre.

L'acta ha d'anar signada pel secretari/a amb el vist-i-plau del director/a i s'ha d'aprovar

en la següent reunió. Així mateix correspon al secretari/a estendre les certificacions

pertinents dels acords adoptats pel claustre.

En l'acta figurarà, a sol·licitud dels respectius membres, el vot contrari a l'acord

adoptat, la seva abstenció i els motius que la justifiquen o el sentit del vot favorable.

Els membres del claustre que discrepin de l'acord majoritari podran formular vot

particular per escrit en el termini de quaranta vuit hores, que s'incorporarà al text

43


aprovat. Si fan constar en acta el seu vot contrari a un acord adoptat queden exempts

de la responsabilitat que, arribat el cas, pugui derivar-se'n.

Qualsevol membre té dret a sol·licitar la transcripció integral de la seva intervenció o

proposta, sempre que aporti a l'acte o en el termini que assenyali el director/a, el text

que es correspongui fidelment amb la seva intervenció, fent-se constar a l'acta o

afegint-hi la còpia.

Normes de funcionament

o Respectar l’hora de començament.

o Participar i implicar-se en els temes de debat.

o Les intervencions s'ajustaran a la proposta objecte del debat.

o Caldrà expressar-se de forma correcta i evitant molestar el claustre o algun del

seus components.

o Respectar els torns de paraula.

Capítol 3. Equip directiu

3.1.Marc normatiu


Article 147

Equip directiu

1. A cada centre públic s’ha de constituir un equip directiu.

2. L’equip directiu és l’òrgan executiu de govern dels centres públics i és integrat pel

director o directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d’estudis i els altres òrgans

unipersonals que s’estableixin per reglament o en exercici de l’autonomia organitzativa

del centre.

3. Els membres de l’equip directiu són responsables de la gestió del projecte de direcció

establert per l’article 144.

4. El director o directora pot delegar en els membres de l’equip directiu les funcions

establertes pels apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de l’article 142.

44


5. Els centres públics, en exercici de llur autonomia, poden constituir un consell de

direcció, integrat per membres del claustre del professorat d’entre els que tenen

assignades o delegades tasques de direcció o de coordinació.

6. Correspon al director o directora nomenar i fer cessar els membres de l’equip directiu

i del consell de direcció. També li correspon l’assignació o la delegació de funcions a

altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes funcions.

7. El director o directora respon del funcionament del centre i del grau d’assoliment

dels objectius del Projecte Educatiu, d’acord amb el projecte de direcció, i ret comptes

davant el Consell Escolar i l’Administració educativa. L’Administració educativa avalua

l’acció directiva i el funcionament del centre.

Disposició addicional Vint-i-quatrena

Substitució temporal de membres de l’equip directiu dels centres públics El funcionari o

funcionària docent d’un centre públic que, d’acord amb el que s’estableixi per

reglament, sigui nomenat temporalment per substituir la baixa del titular o la titular

d’un òrgan unipersonal de direcció o coordinació del centre té, per la durada del

nomenament, els mateixos drets i les mateixes obligacions que té el titular o la titular

de l’òrgan.


Article 35

Equip directiu

1. L’equip directiu és l’òrgan executiu de govern del centre públic i les persones

membres han de treballar coordinadament en l’exercici de les seves funcions.

Correspon a les persones membres de l’equip directiu la gestió del projecte de direcció.

2. L’equip directiu del centre està format pel director o directora, que el presideix, el o la

cap d’estudis, el secretari o secretària i els òrgans unipersonals de direcció addicionals.

Article 36

Substitució temporal de persones membres de l’equip directiu

A partir de l’inici del tercer mes de baixa o d’absència temporal de la persona titular

d’un òrgan unipersonal de direcció del centre, el funcionari o funcionària docent

designat o designada per exercir transitòriament les funcions de l’òrgan té, per la

45


durada del nomenament, els mateixos drets i obligacions que corresponen a la persona

titular.

3.1. Funcions de normativa específica de centre de l’equip directiu

L’equip directiu és integrat pel director/a, el secretari/a i el cap o la cap d’estudis.

a. Assegurar transparència en la gestió del centre.

b. Assessorar-se mútuament en matèries de la seva competència.

c. Revisar i adequar el Projecte Educatiu, i les NOFC.

d. Elaborar la Programació General Anual.

e. Revisar el Pla d’Acollida dels alumnes i mestres nous, el Pla de funcionament

del menjador així com d’altres documents de centre.

f. Afavorir la participació de la comunitat educativa, implicant tots els sectors en

la tasca col·lectiva del centre.

g. Coordinar les actuacions dels òrgans unipersonals de coordinació.

h. Fomentar la participació en projectes d’innovació aprovats en claustre.

i. Implicar el professorat en la participació en cursos de formació.

j. Establir els criteris per a l'avaluació interna del centre.

k. Impulsar i determinar el procediment d'elaboració i execució del pla d'avaluació

interna.

l. Col·laborar amb l'avaluació externa del centre que realitzi la inspecció

d'ensenyament.

m. Vetllar per la promoció i la bona imatge del centre

3.2.Funcionament de l'equip directiu

o L'equip directiu es reunirà amb periodicitat setmanal. L'horari i el temps de

reunió es fixarà en la Programació General Anual de cada curs.

o La forma habitual de treball de l'equip directiu serà en equip i les decisions

sobre temes relacionats amb l'organització i el funcionament del centre es

prendran normalment de forma consensuada.

46


o L'equip directiu impulsarà la participació i col·laboració dels diferents membres

de la comunitat educativa com a model del treball en equip i educació conjunta

en els diferents àmbits del centre.

o A l’inici del curs escolar es planificaran les activitats transversals a realitzar,

preveient la temporització i es donarà a conèixer al professorat per tal que en

pugui fer la previsió i la incorporació en la programació d’activitats .

o Mensualment es realitzarà la planificació d’activitats lectives i no lectives i es

lliurarà a tot el professorat.

Capítol 4. Òrgans unipersonals de coordinació.

4.1.Marc normatiu


Article 41

Òrgans unipersonals de coordinació

1. En funció de les necessitats del centre, d’acord amb els criteris del seu Projecte

Educatiu concretats en el projecte de direcció que en cada moment sigui vigent, i

també quan així ho prescriguin normes amb rang de llei, els centres es doten d’òrgans

unipersonals de coordinació, amb les limitacions a què fa referència l’article 43.

2. Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions

de coordinació o especialitzades previstes a les lleis o adients a les necessitats del

centre derivades de l’aplicació del Projecte Educatiu, entre les quals hi ha la coordinació

d’equips docents i de departaments. De l’exercici de les seves funcions responen davant

de l’equip directiu.

3. El nomenament dels òrgans unipersonals de coordinació s’ha d’estendre, com a

mínim, al curs escolar sencer i, com a màxim, al període de mandat del director o

directora. En els centres que imparteixen educació secundària hi ha d’haver, com a

mínim, dues persones caps de departament, el nomenament de les quals ha de recaure

preferentment en personal funcionari docent dels cossos de catedràtics.

4. La direcció del centre pot revocar el nomenament d’un òrgan unipersonal de

coordinació abans que no finalitzi el termini pel qual va nomenar-se, tant a sol·licitud

47


de la persona interessada com per decisió pròpia expressament motivada i amb

audiència de la persona interessada.

5. El director o directora nomena els òrgans unipersonals de coordinació havent

escoltat el claustre en relació amb els criteris d’aplicació, i informa al Consell Escolar i al

claustre dels nomenaments i cessaments corresponents.

Article 42

Substitució temporal d’òrgans unipersonals de coordinació

A partir de l ’inici del tercer mes de baixa o d’absència temporal de la persona titular

d’un òrgan unipersonal de coordinació, el funcionari o funcionària docent que en tingui

assignades transitòriament les seves funcions té, per la durada del nomenament, els

mateixos drets i obligacions que corresponen a la persona titular de l’òrgan.

Article 43

Nombre màxim d’òrgans unipersonals de direcció addicionals i d’òrgans unipersonals

de coordinació

1. El Govern determina l’ import màxim anual que s’assigna a cada centre per la

totalitat dels complements retributius a què fa referència la disposició addicional vint-i-

dosena atenent variables de dimensió i complexitat dels centres, així com de diversitat

de tipologies dels ensenyaments que imparteix.

2. A la fi del període de mandat de la direcció, el Departament revisa el valor de les

variables de dimensió i complexitat que corresponen a cada centre.

Article 44

Encàrrec transitori de funcions a òrgans unipersonals de direcció addicionals, òrgans

unipersonals de coordinació i a altres persones membres del claustre, amb caràcter

accidental o transitori Sense perjudici del que s’estableix en els articles anteriors i quan

no estiguin atribuïdes expressament a altres òrgans unipersonals de direcció o

coordinació per les normes d’organització i funcionament del centre, el director o

directora del centre pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans

unipersonals de coordinació i a altres persones membres del claustre funcions de

gestió, coordinació i docència, sempre que siguin adequades a la seva preparació i

experiència i tinguin caràcter transitori. El professorat afectat té l’obligació d’assumir-

les i exercir-les dins de la jornada de treball setmanal que tingui assignada.

4.1. Funcions de normativa específica del centre dels òrgans de coordinació.

48


Són òrgans unipersonals de coordinació: les Coordinacions de Cicle, la Coordinació

d'Informàtica, la coordinació de Llengua i Cohesió i la coordinació de Riscos Laborals.

Cada coordinador/a disposarà d’unes hores per realitzar les tasques del seu càrrec,

podran ser dins l’horari lectiu o en hores no lectives. El nombre d’hores dependrà del

que dictin les normes del Departament a l’ inici de cada curs escolar o de la ràtio de

professorat de que disposi el centre.

4.1.1.Coordinació de Cicle

S’estableix un coordinador/a per a cada cicle: Infantil, Inicial, Mitjà i Superior.

Funcionament organitzatiu dels coordinadors d’etapa:

Seran designats pel director/a per un període de dos cursos escolars.

Dins l’horari, lectiu o no lectiu, disposarà de 2 hores de dedicació al càrrec.

a. Els coordinadors es reuneixen setmanalment amb l’equip directiu en la reunió de

coordinació.

b. El cicle es reunirà setmanalment i les reunions seran presidides pel coordinador o

coordinadora, que prendrà nota dels acords i n’informarà a la reunió setmanal de

coordinació.

c. S’establiran reunions de coordinació intercicles per tractar temes específics i establir

línies de coordinació, com a mínim una vegada durant el curs.

Li corresponen amb caràcter general les següents funcions:

a. Vetllar per la coherència i continuïtat de les accions educatives al llarg de

l'escolaritat, en coordinació amb el/la cap d'estudis.

b. Col·laborar amb l'equip directiu en l'elaboració i l'aplicació del pla d'avaluació

interna del centre.

c. Estructurar els mecanismes de traspàs/recull d'informació juntament amb el

cap d'estudis i la resta de coordinadors.

d. Convocar les reunions del seu cicle, presidir-les, recollir els acords o propostes i

donar-les a conèixer a l’equip de coordinació.

e. Formar part de l'equip de coordinació pedagògica amb l’objectiu d’unificar

criteris d’actuació i ser el portaveu en el seu cicle.

49


f. Vetllar pel manteniment actualitzat de l' inventari del material del cicle, fer-se

càrrec de les comandes i de la seva actualització i conservació en col·laboració

amb l'equip de mestres. El coordinador/a podrà compartir aquesta tasca amb

algun altre membre del cicle.

g. Gestionar les activitats que s'organitzin, així com les circulars adreçades a les

famílies, específiques del cicle.

h. Vetllar per l’elaboració i actualització de les programacions didàctiques del cicle.

i. Mantenir endreçat i actualitzat l’arxiu de la documentació pròpia del cicle, tant

en format paper com digital.

j. Elaborar la proposta de cicle de la Programació General Anual i de la Memòria

del curs.

k. Encarregar-se, juntament amb l'equip directiu, de la difusió i del compliment

de les Normes d’Organització i Funcionament de Centre.

4.1.2. Coordinador d’informàtica


a. Proposar a l'equip directiu del centre els criteris per a la utilització i optimització

dels recursos informàtics, així com l’adquisició de nou equipament.

b. Assessorar l'equip directiu, el professorat i el personal d'administració i serveis

del centre en l'ús de les aplicacions de gestió acadèmica del Departament

d'Educació.

c. Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i

telemàtics del centre.

d. Assessorar el professorat en la utilització educativa de programes i equipaments

informàtics en les diverses àrees del currículum i orientar-lo sobre la seva

formació permanent en aquest tema.

e. Impulsar la competència digital de l’alumnat i professorat

f. Facilitar Instruments i aplicacions sobre el coneixement i l’ús de diversos

dispositius digitals.

g. Ajudar a desenvolupar eines adequades per al tractament de la informació i

organització dels entorns digitals de treball i d’aprenentatge.

50


h. Donar a conèixer les possibilitats de treball col·laboratiu que les eines digitals

ofereixen i també les diferents formes de participació en què es pot donar

aquest treball.

i. Ajudar al professorat i alumnat a desenvolupar bons hàbits de civisme en els

usos de la tecnologia i identitat digital.

j. Col·laborar en l’actualització del Pla TAC del centre.

k. Assistir al pla de formació de coordinadors del Departament d’Educació i a totes

les reunions que es derivin del càrrec.

l. Elaborar la proposta de la Programació General Anual de la comissió d’

Informàtica.

m. Elaborar la memòria de la Programació general de la Anual comissió d’

Informàtica.

n. Dinamitzar les reunions del Grup de Treball d’Informàtica i planificar les

activitats a realitzar, proposades en la PGA.

o. Aquelles que el/la director/a li encomani en relació amb els recursos

informàtics i telemàtics o que li pugui atribuir el Departament d'Ensenyament.

4.1.3. Coordinació de Llengua i Cohesió


a. Assessorar l’Equip Directiu en l’elaboració del projecte lingüístic.

b. Vetllar per la programació i l’execució de les activitats relacionades amb la

concreció del projecte lingüístic, incloses en la programació general Anual.

c. Fomentar i consolidar l’ús de la llengua catalana dins d’un projecte lingüístic de

centre basat en el plurilingüisme.

d. Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i

l’alumnat amb risc d’exclusió i participar en l’organització dels recursos.

e. Coordinar les actuacions dels professionals externs que hi intervenen.

f. Actualitzar anualment les dades del projecte lingüístic de centre, tenint en

compte les noves matriculacions.

g. Elaborar la proposta de la Programació General Anual, així com la memòria.

51


4.1.4. Coordinació de Riscos Laborals

Correspon al personal coordinador de prevenció de Riscos Laborals promoure i

coordinar les actuacions en matèria de salut i seguretat en el centre.

Les funcions que té són:

a. Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut.

b. Fomentar l’ interès i la cooperació dels treballadors en l'acció preventiva,

d'acord amb les orientacions del Servei i de les Seccions de Prevenció de Riscos

Laborals i les instruccions del director del centre.

c. Col·laborar amb el director del centre en l'elaboració del pla d'emergència, i

també en la implantació, la planificació i la realització dels simulacres.

d. Revisar periòdicament la senyalització del centre amb la finalitat d'assegurar-ne

l'adequació i la funcionalitat.

e. Revisar periòdicament el pla d'emergència per assegurar-ne l'adequació a les

persones, els telèfons i l'estructura.

f. Revisar periòdicament els equips contra incendis, com a actuació

complementària a les revisions oficials.

g. Promoure i fer el seguiment d'actuacions d'ordre i neteja que garanteixin la

seguretat.

h. Donar suport al director/a del centre per formalitzar i trametre als serveis

territorials el "Full de notificació d'accident, incident laboral o malaltia

professional".

i. Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en

la investigació dels accidents que es produeixin en el centre.

j. Promoure i potenciar la formació del personal treballador del centre dins

d'aquest àmbit.

k. Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en

l'avaluació i el control dels riscos generals i específics del centre.

l. Vetllar per detectar situacions de risc o estats potencialment perjudicials per a

les persones que treballen i conviuen al centre.

m. Col·laborar amb el professorat per al desenvolupament, dins el currículum de

l'alumne, de continguts de Prevenció de Riscos.

52


n. Promoure la cultura preventiva en el centre, tant a l’alumnat com professorat.

o. Assistir a formació per atendre les necessitats que vagin sorgint, així com el

canvi de normativa.

Organigrama del centre

TÍTOL IV. ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE


Article 22

Criteris per a l’organització pedagògica dels centres

53


1. En matèria d’organització pedagògica, el contingut de les normes d’organització i

funcionament del centre a què fa referència l’article 19.1.a) ha de preveure, com a

mínim:

a) Els criteris per a l’organització dels grups d’alumnes amb les limitacions quantitatives

establertes pel Departament d’Educació per a les diferents etapes educatives.

b) Els criteris per a la formació dels equips docents i els mecanismes interns de

coordinació en els equips docents.

c) Els criteris per a l’atenció de la diversitat de l’alumnat, d’acord amb el principi

d’educació inclusiva.

d) Els mecanismes per garantir la globalitat de l’acció educativa sobre l’alumnat, molt

especialment quan, per raó de l’etapa o nivell educatiu, l’especialització curricular del

personal docent que hi actua sigui predominant en la docència.

e) Els mecanismes d’acció i coordinació de la tutoria.

2. Així mateix, les normes d’organització i funcionament del centre, d’acord amb les

previsions del Projecte Educatiu i amb el principi d’inclusió, han de preveure els

mecanismes i procediments d’assignació dels recursos disponibles per a l’atenció a les

necessitats educatives específiques de l’alumnat, el tractament de l’alumnat amb

trastorns d’aprenentatge o de comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar, i

l’atenció als alumnes amb altes capacitats.

Capítol 1. Organització del professorat

1.1.Marc normatiu


Article 28

Exercici de la funció docent

1. Els mestres i els professors són els professionals que exerceixen la responsabilitat

principal del procés educatiu i l’autoritat que se’n desprèn. Aquesta responsabilitat,

en el marc definit per l’article 104, inclou la transmissió de coneixements,

destreses i valors.

54


Secció 1. Equips docents de cicle i etapa


En els equips de cicle s'hi integren tots els mestres que imparteixen docència en el

mateix. Els especialistes quedaran adscrits a un d’ells, en funció de la quantitat d’hores

que imparteixin docència i de l’equilibri numèric, malgrat això podran incorporar-se a

un altre cicle de manera puntual.

A l’escola funcionen quatre cicles:

. Educació Infantil, format pels tutors i tutores, el professorat de suport, la Tècnica

d’Educació Infantil i la Mestra d’Audició i Llenguatge.

. Cicle Inicial, format per les tutores i tutors de 1r i 2n més els especialistes que

corresponents.

. Cicle Mitjà, format per les tutores i tutors de 3r i 4t, més les especialistes

corresponents.

. Cicle superior, format per les tutores i tutors de 5è i 6è, més els especialistes

corresponents.

Cada equip de cicle estarà coordinat per la persona que fa la funció de coordinació,

treballant de manera conjunta, amb la supervisió del/la cap d'estudis.

Per a l’assignació dels mestres tutors i especialistes als diferents grups-classe, nivells i

cicles caldrà tenir en compte aspectes com la mobilitat de la plantilla, el nombre de

mestres nous, les mitges jornades, les excedències, els permisos o reduccions horàries;

les especialitats , tot prioritzant:

a) La continuïtat del treball pedagògic dins el nivell, evitant que dos/dues

mestres nouvinguts/des o que no hagin estat en aquell cicle, coincideixin en el

mateix nivell.

b) La complexitat del grup classe

c) La mobilitat intercicles dels mestres, després d'haver fet una permanència

màxima de quatre cursos acadèmics dins el mateix cicle.

55


d) Que cada grup classe estigui, a ser possible, amb el/la mateix/a tutor/a dos

cursos seguits, almenys una vegada a Educació Infantil i una altra a Educació

Primària.

e) Que el/la tutor/a que tingui fills/filles al centre no estigui en el mateix nivelldel/de la seu/va fill/a.”

Funcionament organitzatiu dels equips d’etapa

a. Els equips d’etapa es reuniran setmanalment i sempre que el convoqui el

coordinador o ho demanin com a mínim un terç dels seus membres.

b. Cada sessió es convocarà amb l’ordre del dia i les informacions acordades en la

reunió de coordinació i es lliura en format paper a les coordinadores i s’ enviarà per

correu electrònic o a la carpeta compartida del Drive a tots els membres del claustre.

c. Es recolliran els acords i propostes per escrit, que es comunicaran a la següent reunió

de coordinació que es fa setmanalment amb l’Equip Directiu i la resta dels

coordinadors dels cicles.

d. Aquests acords es recolliran a les actes de les reunions de coordinació i passaran a

formar part de la documentació general del centre.

Funcions dels equips de cicle

a. Coordinar l'organització i el desenvolupament dels ensenyaments propis del cicle.

b. Revisar de forma periòdica i sistemàtica les programacions didàctiques.

c. Revisar i elaborar els criteris i sistemes d’avaluació interna.

d. Portar a terme les sessions d'avaluació dels seus alumnes, constituïts en comissió

d'avaluació presidida pel/la cap d'estudis, un membre de l’Equip Directiu o, si s’escau,

el coordinador de cicle.

e. Aportar a l'equip directiu propostes per elaborar la Programació General Anual.

f. Col·laborar amb l'avaluació externa del centre que realitzi la Inspecció.

g. Fer el seguiment del procés d'ensenyament-aprenentatge dels diferents grups

d'alumnes atenent aspectes relacionats amb l'atenció a la diversitat. Especialment dels

alumnes que presentin necessitats educatives específiques: dificultats d'aprenentatge,

altes capacitats, etc.

56


h. Planificar, analitzar i revisar els agrupaments d'alumnes, l'atenció individualitzada, i

els recursos esmerçats.

i. Harmonitzar el pla d'acció tutorial, l'orientació dels alumnes, el traspàs d'informació

a les famílies i revisar-ne els resultats.

j. Fer operatius en el cicle tots aquells aspectes relacionats amb l'organització i

funcionament dels ensenyament en el cicle: sortides, celebracions, activitats

complementàries, etc.

k. Propiciar l' intercanvi d'experiències i valoracions entre els membres de l'equip i

també amb membres d'altres equips del centre o d'altres centres.

m. Plantejar propostes de formació permanent del professorat al claustre, vinculades

als interessos i necessitats del cicle.

n. Proposar i orientar les reunions amb les famílies dels alumnes, especialment amb

aquelles que són noves al centre o els fills de les quals finalitzen l’escolaritat.

o. Acollir el professorat nou introduint-lo en la cultura, costums i hàbits del centre,

facilitant-li materials i/o formació per tal que pugui integrar-se plenament i participar

activament a l’escola.

p. Totes aquelles que relacionades amb els processos organitzatius del cicle, així com

les que l'equip directiu li encomani.

Secció 2. Pla Acollida Docents

o El centre aplicarà el seu pla d’acollida al nou professorat quan s’incorpori.

o S’entén per nou professorat, tant aquell que s’incorpora a l’inici del curs

escolar com aquell que ho fa en qualsevol moment del curs.

o A banda del lliurament del pla d’acollida, l’equip directiu realitzarà tasques

de presentació del centre i de les instal·lacions, presentacions dels

companys i concreció de la feina.

o L’equip directiu assignarà a un altre mestre, amb experiència a l’escola, com

a tutor i recolzament durant el primer mes (en cas de substitucions

llargues). S’intentarà que, aquest tutor, formi part del mateix nivell,

especialitat o cicle.

57


o Com a bona voluntat del docent de baixa, sempre i quant no hi hagin causes

majors que ho impedeixin, i en cas substitucions de duració igual o superior

als 5 dies, es realitzarà, com a mínim, una trucada telefònica durant els 3

primers dies de la substitució pertinent amb objectius de comunicació i

posada al dia del docent substitut.

(Vegeu l’Annex 1- Pla Acollida de Centre)

Secció 3. Equip de Coordinació Pedagògica

2.1.Marc normatiu


Article 40

Coordinació docent

1. La coordinació del personal docent d’un centre públic s’ha d’orientar, en el

marc del Projecte Educatiu, a les finalitats següents:

a) Assolir els objectius educatius dels ensenyaments que s’hi imparteixen i

adequar-los a les necessitats de l’entorn i context sociocultural.

b) Millorar l’orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l’alumnat.

c) Millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge i la seva avaluació.

d) Investigar i innovar en el marc del pla de formació del centre, i contribuir en

la formació permanent del personal docent.

e) Aquelles altres que estableixin les normes d’organització i funcionament del

centre o els atribueixi la direcció del centre o el Departament d’Educació.

2. L’estructura i funcions de què es doten, en els centres, els òrgans de coordinació

docent estan al servei de l’assoliment, segons criteris d’eficiència i eficàcia,

dels objectius definits en el Projecte Educatiu i quantificats en els seus indicadors

de progrés.

2.2. Funcions de normativa específica del centre de l’Equip de Coordinació

L’equip de coordinació de centre està format pels coordinadors de cada cicle i els

membres de l’equip directiu.

58


Funcionament organitzatiu de l’ equip de coordinació

a. L’equip coordinador es reunirà setmanalment i sempre que el convoqui el/la

director/a. A més, preceptivament, és fa una reunió a l' inici i una al final del

curs.

b. De cada sessió el/la Cap d’Estudis en deixarà una acta amb l'ordre del dia i els

acords presos, que serà tramesa a la següent reunió de cicle per correu

electrònic o en format paper.

Funcions de l'equip de coordinació pedagògica:

a. Coordinar i harmonitzar les actuacions i les propostes dels equips d’etapa.

b. Col·laborar amb el cap d'estudis en la planificació, seguiment i avaluació de les

activitats pedagògiques del centre, i específicament en la gestió del pla

d'avaluació interna.

c. Vetllar per l’acompliment dels objectius i les actuacions previstes en la

Programació General Anual.

d. Recollir les aportacions dels diferents cicles abans de la realització de les

sessions de treball de claustre.

e. Fer el seguiment de les actuacions que es porten a terme en els cicles, detectar

dificultats i cercar solucions, d'acord amb les directrius generals i la línia

pedagògica del centre.

Secció 4. Comissió Atenció a la Diversitat (CAD)

Està formada pel director/a, el /la cap d estudis, les especialistes d’Educació Especial,

la mestra de l’Aula d’Acollida i Suport Lingüístic, els coordinadors de cicle i el/la

Psicopedagog/a de l’EAP. Ocasionalment assistiran els tutors quan es tractin casos

individuals per poder fer el seguiment directe de l’alumne.

Funcionament organitzatiu de la CAD (Departament d’Orientació i Suport)

La comissió es reunirà setmanalment.

Les mestres d’Educació Especial faran les funcions de secretàries de la Comissió i

tindran les següents funcions:

59


a. Preparar l’ordre del dia de les reunions, aixecar-ne acta i guardar-la

degudament arxivada en format digital i paper. Els acords s’incorporaran a les

informacions i ordre del dia dels cicles per tal que el professorat n’estigui

informat. Es penjaran a la xarxa interna del centre a disposició del claustre.

Funcions de la CAD:

a. Concreció de criteris i prioritats per a l'atenció a la diversitat dels alumnes,

l'organització, ajustament i seguiment dels recursos de què disposa el centre i

de les mesures adoptades.

b. El seguiment de l'evolució dels alumnes amb necessitats educatives

específiques, incloent les altes capacitats.

c. Prioritzar les demandes de seguiment i observació de l’alumnat per part de

l’EAP, a cada trimestre.

d. Abordar els temes relacionats amb l’Atenció a la Diversitat a les aules, tant els

inclosos en el Pla Anual del centre com d’aspectes puntuals que sorgeixen al

llarg del curs.

e. Revisió de les propostes i procediments de repetició. (Criteris recollits en el

capítol IV)

f. Promoure la inclusió com a procés d’innovació i millora a l’escola.

g. Promoure la progressiva implementació de l’aprenentatge cooperatiu a les

aules.

h. Coordinar el Pla de Formació de centre.

i. Assessorar el professorat en aquells aspectes de prevenció, detecció i resolució

de problemes d'aprenentatge i/o conducta del alumnes.

j. Intervenir en les sessions d'avaluació dels cicles aportant criteris pel seguiment

del procés d'aprenentatge i d'evolució personal dels alumnes, proposant les

mesures d'adequació i/o reforç que es considerin adients.

Secció 5. Comissions d’avaluació

60


Les comissions d'avaluació són formades per tots els mestres que exerceixen en el

nivell i presidides pel/per la cap d’estudis, algun membre de l’Equip Directiu o, si

s’escau, el coordinador/a del cicle.

Funcionament organitzatiu de la comissió d’avaluació

Les comissions d’avaluació de Primària es reuniran un cop al trimestre i les d’Educació

Infantil, al finalitzar el primer i tercer trimestre. La durada de la sessió d’avaluació serà

d’una hora i mitja, com a mínim, per a cada nivell.

El/La Cap d’estudis o la persona que presideixi la reunió, actuarà de secretari/a de les

sessions i n'aixecarà acta.

En les actes de les sessions trimestrals s'haurà d'explicitar: l’evolució de cada alumne,

la relació d'alumnes que presenten dificultats i les mesures de reforç, ampliació i

adequació preses, així com les modificacions en la programació i estratègies

d'intervenció proposades pels mestres. En la sessió d’avaluació següent s'haurà de fer

el seguiment del grau de compliment dels acords presos.

En l'acta de la darrera sessió d'avaluació de cada cicle es farà constar la valoració final

de les àrees, la valoració global del progrés de cada alumne i la proposta de promoció o

permanència de l'alumne en el cicle o nivell.

Les funcions de les comissions d'avaluació són :

a. Analitzar col·lectivament l'evolució dels aprenentatges de cada alumne.

b. Establir, si s’escau, mesures d'adequació i reforç.

c. Proposar la modificació d'estratègies i els ajustaments de programació que

convinguin per a les activitats educatives de cada nivell.

d. Realitzar una valoració final per àrees i global, del progrés de cada un dels

alumnes en finalitzar cada curs.

e. Decidir si els alumnes promocionen de nivell o hi resten un any més, en el cas

que no hagin assolit els objectius fixats, prèvia valoració per part de la CAD.

f. Per prendre aquestes decisions, es tindran en compte els criteris establerts en

aquestes NOFC sobre la promoció de cicle i nivell.

61


Secció 6. Comissions Pedagògiques i Grups de Treball

Funcionament organitzatiu de les comissions i Grups de Treball

Les comissions pedagògiques es reuneixen 1h setmanalment. Hi ha un docent que

coordina la comissió de forma voluntària.

A. Comissió d’ Informàtica

Està formada pel coordinador d’informàtica i com a mínim, un mestre de cada cicle.

També forma part d’aquesta comissió la persona encarregada d’actualitzar la pàgina

web del centre.

Les Funcions de la Comissió d’informàtica són:

a. Dinamitzar l’ús de les Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), així

com les Tècniques d’ Aprenentatge i Coneixement (TAC) en el centre.

b. Impulsar la Competència digital entre el professorat.

c. Planificar i seqüenciar el desenvolupament de la Competència Digital de

l’alumnat.

d. Participar activament en el seguiment del Bloc de l’escola i la Web del centre.

e. Supervisar i fer propostes d’ actualització del Pla TAC de centre.

f. Col·laborar amb el coordinador/a d’informàtica en l’adequació i arranjament de

l’aula, així com en el funcionament dels aparells quan s’hi pugui fer front.

B. Grup de Treball de Biblioteca

Està formada per un mestre responsable. De manera esporàdica hi ha un grup de

mares o pares col·laboradors per realitzar tasques de suport al funcionament (Folrar

llibres, endreça de l’espai i preparació de l’exposició i venda de llibres per Sant Jordi)

Les Funcions de la Comissió de la Biblioteca són:

a. Dinamitzar i vetllar per l’ús de la biblioteca escolar.

b. Gestionar el préstec dels llibres juntament amb els tutors.

c. Folrar i etiquetar els llibres nous.

a. Catalogació dels llibres a través del programa E-Pergam.

b. Promoure activitats de foment de la lectura entre l’alumnat.

c. Formar-se i conèixer l’ús de la Biblioteca escolar.

62


d. Assessorament al professorat i alumnat sobre la Competència Informacional.

e. Vetllar per l’actualització del Pla Lector.

f. Fer difusió de les activitats de biblioteca a través de la web del centre.

g. Mantenir contacte amb les biblioteques municipals per fer demandes de lots de

llibres o per gestionar les visites que es fan al llarg del curs.

C. Comissió Aprenentatge Cooperatiu

Està formada, com a mínim, per un membre de l’equip directiu i un membre de cada

cicle.

Les funcions de la comissió són:

a. Liderar un Pla de Millora que consolidi l’Aprenentatge Cooperatiu.

b. Col·laborar en la incorporació progressiva i coordinada d’activitats d’AC en la

programació d’aula.

c. Seguiment de les activitats d’AC incorporades en la programació d’aula.

d. Valoració de les activitats d’AC realitzades durant el curs.

e. Proposta de noves activitats d’AC a incorporar el curs següent.

D. Grup de Treball de l’hort, jardineria i entorn

Està formada per dues mestres i persones voluntàries que hi col·laboren de manera

esporàdica.

Les funcions de la comissió són:

a. Dinamitzar l’hort escolar.

b. Coordinar les diferents activitats per cicles de l’hort escolar.

c. Confeccionar el calendari de torns per la sembra, collita i cura de l’hort.

d. Promoure la inclusió d’activitats curriculars de l’hort i de caire mediambiental

en els diferents nivells.

e. Vetllar per l’actualització de les programacions didàctiques relacionades amb

l’hort, l’arbre apadrinat i el medi ambient.

f. Vetllar pel manteniment de les zones enjardinades de l’escola.

g. Fomentar valors ambientals en la comunitat educativa.

63


h. Promoure, conjuntament amb les famílies, les tasques de jardineria del

diumenge participatiu.

i. Vetllar per la inclusió dels principis mediambientals en la gestió de les

instal·lacions del centre (recollida selectiva de residus, estalvi energètic, estalvi

d’aigua...)

j. Facilitar la difusió d’activitats ambientals i de sostenibilitat del centre.

E. Grup de treball de colònies

La comissió de colònies està formada per 1 o 2 mestres.


a. Coordinar la selecció de les cases de colònies, feta pels tutors, en funció de la línia

pedagògica i fer les reserves de llocs i dates.

b. Elaborar els pressupostos de cada estada per tal d'establir els preus per alumne.

c. Fer les reserves de les estades i dels autobusos necessaris per al transport.

d. Cercar, estudiar i proposar noves estades o llocs per si cal algun canvi o rotació.

e. Fer la proposta dels mestres acompanyants per a les colònies de cada nivell.

F. Grup de Treball d’Educació Física i psicomotricitat

Està formada pels especialistes d’Educació Física i una persona de l’Equip del Cicle

d’educació Infantil.


a. Actualitzar l’inventari dels materials d’Educació Física i psicomotricitat.

b. Mantenir els magatzems de materials endreçats per tal de facilitar-ne l’ús.

c. Fer la proposta de compres i reposicions dels materials necessaris.

d. Planificar les activitats de l’àrea.

e. Organitzar les cloendes esportives de finals de trimestre, la Jornada Esportiva amb

famílies, la cursa del DENIP i la gimcana del 2n trimestre del Parvulari.

f. Coordinar activitats i l’ús del material amb els responsables d’activitats

extraescolars esportives i de psicomotricitat.

g. Fer el recull i buidatge de les fitxes mèdiques de tots els alumnes del centre i fer el

traspàs d’informació al professorat d’aquells casos que cal tenir en compte.

64


h. Organitzar els torns de pati i la distribució en les diferents zones d’esbarjo.

G. Grup de treball de materialLa comissió de material està formada per 1 o 2 mestres.

Són funcions de la comissió de material:

a. Fer les comandes de material fungible per al curs següent, i portar el control i el

seguiment del magatzem de material, a fi de fer noves comandes quan sigui

necessari.

b. Elaborar i controlar el pressupost a fi d'ajustar les despeses a les necessitats i per

tal de definir millor la quota per al curs vinent.

c. Proposar nous materials en funció del reciclatge i el respecte al medi ambient

sempre que sigui possible.

d. Fomentar hàbits d'estalvi i cura del material.

Secció 7. Comissió Social

La Comissió Social està formada per una mestra d'Educació Especial i la coordinadora

LIC del centre, la treballadora social de l'EAP i l’assistent social de referència del centre.

Puntualment, es poden convidar altres membres de la comunitat educativa que puguin

aportar/rebre informació sobre algun dels casos tractats.

És un espai de treball en xarxa amb l’objectiu d’avaluar les demandes d’intervenció

sobre l’alumnat de l’escola en situació social desfavorida o de risc i donar suport a la

tasca socio-educativa i inclusiva de l’escola.

Es reuneix un cop al més i es mantenen comunicacions telefòniques o mitjançant el

correu electrònic quan sorgeixen situacions específiques d’alt risc en les que cal una

intervenció urgent.

Casos d’intervenció:

o Absentisme.

o Detecció de casos d’infants susceptibles de maltractament o abandó.

o Situacions socials i familiars d’alt risc.

o Casos que requereixen intervencions i coordinacions amb serveis externs.

65


o Situacions familiars problemàtiques derivades als Serveis Socials de

l’Ajuntament.

Funcions de la Comissió Social:

a. Recollir les demandes del claustre referides a alumnat de SSCD o amb situació

de risc.

b. Anàlisi de les propostes d’intervenció sorgides de les tutories i de qualsevol

membre de la Comissió.

c. Fer el seguiment i obrir nous casos d’alumnat en situació de risc.

d. Coordinar i dur a terme les actuacions acordades.

e. Comunicar els acords a l’Equip Directiu, Al grup de treball CAD i als tutors dels

alumnes afectats.

f. Col·laborar amb els tutors en la iniciació de protocols relacionats amb les

Situacions de risc de l’alumnat.

Capítol 2. Organització de l’alumnat

L’alumnat s’organitza en grups-classe, els quals tindran com a referència un/a tutor/a.

Actualment es faran dos agrupaments setmanals, en que de dos classes es fan tres

grups desdoblat, amb l’atenció del mestre de suport assignat, en matèries que

requereixen treballar amb un nombre més reduït d’alumnes i donar una atenció més

personalitzada.

A Educació Infantil els agrupaments es fan per treballar l’àrea de llengua i per fer les

sessions de: Filosofia, Ciències i Aprenentatge Cooperatiu fent llengua.

En el nivell d’E.I. 3 anys es fan desdoblaments, dividint el grup classe entre dos

mestres, de manera que es pugui treballar de manera més individualitzada i així

atendre totes les necessitats dels infants.

A Primària es fan dues sessions d’agrupaments setmanals per treballar Comprensió

Lectora i Resolució de problemes.

A l’etapa d’Educació Infantil es realitzen dues sessions de Racons setmanals a cada

classe.

Depenent de les activitats s’establiran de manera puntual altres agrupaments amb el

consens del cicle i previ avis al coordinador i a l’equip directiu.

66


Capítol 3. Atenció a la diversitat

3.1.Marc normatiu

Llei Orgànica d’ Educació 2/2006, 3 de maig (LOE)

Preàmbul

... L’atenció a la diversitat s’estableix com a principi fonamental que ha de regir tot

l’ensenyament bàsic, amb l’objectiu de proporcionar a tot l’alumnat una educació

adequada a les seves característiques i necessitats.

Article 19. Principis pedagògics.

1. En aquesta etapa es posa especial èmfasi en l’atenció a la diversitat de l’alumnat, en

l’atenció individualitzada, en la prevenció de les dificultats d’aprenentatge i en la

posada en pràctica de mecanismes de reforç tan aviat com es detectin aquestes

dificultats.

Article 26. Principis pedagògics

1. Els centres han d’elaborar les seves propostes pedagògiques per a aquesta etapa des

de la consideració de l’atenció a la diversitat i de l’accés de tot l’alumnat a l’educació

comuna. Així mateix, han d’arbitrar mètodes que tinguin en compte els diferents ritmes

d’aprenentatge dels alumnes, afavoreixin la capacitat d’aprendre per si mateixos i

promoguin el treball en equip.


Preàmbul

... Entre els objectius prioritaris de la Llei destaca l’objectiu que els centres que presten

el Servei d’Educació de Catalunya adeqüin llur acció educativa per a atendre la

diversitat i les necessitats educatives específiques, promoguin la inclusió dels alumnes i

s’adaptin millor a llur entorn socioeconòmic.

Article 2

Principis rectors del sistema educatiu

1. El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constitució i per l’Estatut,

es regeix pels principis generals següents:

67


f) La inclusió escolar i la cohesió social.

Art. 57

5. Els centres que imparteixen l’educació bàsica han d’adoptar les mesures pertinents

per a atendre la diversitat de l’alumnat i per a continuar la comesa de detecció i

prevenció de les dificultats en l’aprenentatge iniciada a l’educació infantil.


Art. 22.2

Criteris per a l’organització pedagògica dels centres

1. En matèria d’organització pedagògica, el contingut de les normes d’organització i

funcionament del centre a què fa referència l’article 19.1.a) ha de preveure, com a

mínim:

c) Els criteris per a l’atenció de la diversitat de l’alumnat, d’acord amb el principi

d’educació inclusiva.

1. Criteris d’atenció a la diversitat

Es tindran en compte :

1.1. Diferències individuals: etapa de desenvolupament, coneixements previs,

motivació, interessos, expectatives, estils d'aprenentatge, processos cognitius i

possibilitats sensorials i motrius.

1.2. Diferències de grup: gènere, socioculturals i socioeconòmiques

1.3. Elements del context: escolar, familiar i social.

Donar resposta a la diversitat significarà atendre les peculiaritats de l'alumnat i des de

l'aula, adoptar una metodologia que afavoreixi l'aprenentatge de tot l'alumnat en la

seva diversitat: activitats obertes amb diferents graus i nivells, treball per projectes,

aprenentatge cooperatiu i diverses tipologies d'ajuts.

Caldrà partir d'una avaluació inicial de l'alumnat, que pugui permetre valorar els seus

coneixements previs per tal de facilitar la significativitat dels nous continguts a

aprendre.

El centre treballarà amb un plantejament global i un esforç en diferents àmbits :

. Disseny i desenvolupament curricular.

. Organització del centre.

. Formació del professorat i creació dels equips docents.

. Infraestructura i suports tant personals com materials.

68


. Elaboració de Plans Individuals quan l’alumnat ho requereixi.

. Implicació de les famílies.

. Coordinació i utilització dels recursos comunitaris.

Capítol 4. Actuació educativa globalitzada sobre l’alumnat

Totes les persones del centre estan implicades en l’educació del alumnes i per tant

hauran de donar coherència educativa i ser bons models per a l’alumnat.

Mestres, famílies i personal no docent tenen la responsabilitat de respectar els acords

del centre que ens ajudin a treballar a tots de forma unificada i globalitzada per una

millora de l’educació de l’alumnat.

Tots els agents implicats hauran d’ esmerçar-se en la consecució de les estratègies i

objectius educatius marcats en Projecte Educatiu i Projecte de Direcció.

En l’àmbit curricular els mestres especialistes i tutors vetllaran per coordinar les unitats

didàctiques de forma globalitzada i no segmentar els ensenyaments.

4.1.Criteris de repetició de curs

o La decisió que un alumne o una alumna estigui un any més en un curs en

qualsevol dels tres cicles de l’etapa d’educació primària l’ha de prendre la

Comissió d’Avaluació, amb l’aprovació de la CAD i l’acord de la família.

o La decisió que un alumne romangui un any més en qualsevol dels cursos de

Primària podrà ser adoptada una sola vegada al llarg de la seva escolarització.

o La decisió s’ha de prendre valorant l’assoliment dels objectius programats,

l’opinió de la família o representants legals, valorant les repercussions positives

i negatives que cadascuna de les opcions pugui tenir respecte al procés global

d’aprenentatge de l’alumne/a.

Es valorarà la possibilitat de repetició de curs d’un alumne quan aquest

tingui les àrees instrumentals, llengua catalana i matemàtiques,

suspeses.

També es tindrà en compte que l’alumne hagi patit una llarga malaltia,

accident, el seu nivell maduratiu i estat emocional.

69


o En cas que la família es negui a que el seu fill/a repeteixi curs, haurà de signar-

ho per escrit en un document, que s’arxivarà en l’expedient de l’alumne.

(Vegeu Annex 2, Document d’acceptació o renúncia a la repetició del fill/a)

o Excepcionalment, l’alumnat d’educació infantil, pot romandre un any més en

qualsevol curs del cicle, a proposta de l’equip docent de cicle, que ha d’anar

acompanyat de l’informe elaborat pels Serveis Educatius i l’acord de la família, i

amb l’aprovació del director/a del centre.

4.2. Criteris d’acceleració de curs

o L’acceleració de curs d’un alumne haurà de comptar amb l’aprovació de la

Comissió d’Avaluació i de la CAD.

o Excepcionalment i d’acord amb els protocols per a la identificació de les altes

capacitats i l’atenció metodològica adequada que s’estableixin per

l’Administració educativa, es pot flexibilitzar la permanència en el segon cicle de

l’educació infantil i cursar el cicle en dos cursos, quan el ritme d’aprenentatge i

el grau de maduresa de l’alumne/a així ho aconsellin i sempre que la decisió

afavoreixi la seva evolució personal i social. Cal comunicar la decisió al director

o directora dels Serveis Territorials corresponent.

o Es valorarà la possibilitat de promoció d’un curs més d’un alumne a Primària

quan aquest mostri els seus recursos intel·lectuals i un nivell elevat tant de

raonament lògic com de creativitat, una bona gestió de memòria i de captació

de la informació, tenint en compte que el seu nivell maduratiu i l’estat

emocional requereixin l’acceleració.

Capítol 5. Acció i coordinació tutorial

5.1.Marc Normatiu


Art. 15

Acció tutorial

70


1. L’acció tutorial té per finalitat contribuir, en col·laboració amb les famílies, al

desenvolupament personal i social de l’alumnat en els aspectes intel·lectual, emocional

i moral, d’acord amb la seva edat, i comporta el seguiment individual i col·lectiu de

l’alumnat per part de tot el professorat.

2. Les actuacions associades a l’acció tutorial, com a mínim, han de:

a) Informar les mares, els pares o tutors/es sobre l’evolució educativa dels seus fills i

filles, i oferir-los assessorament i atenció adequada.

b) Facilitar a pares, mares i tutors/es legals l’exercici del dret i el deure de participar i

implicar-se en el procés educatiu dels seus fills i filles.

c) Vetllar pels processos educatius de l’alumnat i promoure, especialment a l’etapa

d’educació secundària obligatòria, la implicació de cada alumne/a en el seu procés

educatiu.

d) Dur a terme la informació i l’orientació de caràcter personal, acadèmic i professional

de l’alumnat, tot evitant condicionants lligats al gènere.

e) Vetllar per la convivència del grup d’alumnes i la seva participació en les activitats

del centre.

f) Aquelles altres actuacions de caràcter individual o col·lectiu específicament

establertes en els decrets reguladors del currículum de cada ensenyament, entre les

quals, en els ensenyaments professionalitzadors que escaigui, hi haurà la tutorització

de les pràctiques en les empreses.

Article 38

Finalitats i funcions de les tutories

1. La tutoria i l’orientació de l’alumnat és part de la funció docent. Tot el professorat del

claustre d’un centre públic ha d’exercir les funcions de tutor o tutora quan

correspongui.

2. La tutoria individual és element essencial en la tasca educativa dels centres. Cada

alumne o alumna té assignat un tutor o tutora, responsable immediat de l’acció

tutorial prevista en el centre i, com a mínim, de les actuacions a), b), c) i d) establertes

a l’article 15.2. En els ensenyaments professionalitzadors s’ha de preveure també la

tutorització de les pràctiques en les empreses dels i de les alumnes corresponents.

71


3. Cada grup d’alumnes té assignat un tutor o tutora de grup, responsable immediat de

l’acció tutorial conjunta sobre el grup tal com estigui prevista en el centre i, com a

mínim, del que preveu l’apartat e) de l’article 15.2.

Article 39

Nomenament i cessament de tutors i tutores

1. Els tutors i tutores es nomenen pel director o directora del centre per un curs

acadèmic com a mínim, havent escoltat el claustre en relació amb els criteris

corresponents.

2. Abans que finalitzi el termini pel qual va nomenar-se, la direcció del centre pot

revocar el nomenament del tutor o tutora a sol·licitud motivada de la persona

interessada, o per pròpia decisió, expressament motivada en l’incompliment de les

seves funcions o en les necessitats de funcionament del grup assignat i amb audiència

de la persona afectada.

3. El director o directora informa el Consell Escolar del centre i el claustre de

professorat del nomenament i cessament de tutors i tutores.

5.1. Funcions de normativa específica del centre dels tutors/es

L'exercici de les funcions del tutor estan coordinades pel cap d'estudis, el qual

programa el pla d'acció tutorial d'acord amb el Projecte Educatiu.

Cada unitat o grup d'alumnes té un mestre tutor, amb les següents funcions:

a) Fer el seguiment del procés d'aprenentatge i d'evolució personal dels alumnes,

detectar les seves dificultats i necessitats i proposar les mesures necessàries

d’adequació, si s’escau.

b) Coordinar la coherència de les activitats d'ensenyament-aprenentatge i les activitats

d'avaluació de tots els docents que intervenen en el procés d'ensenyament del seu

grup d'alumnes.

c.) Responsabilitzar-se de l'avaluació del seu grup d'alumnes en les sessions

d'avaluació.

d) Tenir cura, juntament amb el secretari/a de centre, de vetllar per l'elaboració dels

documents acreditatius dels resultats de l'avaluació i de la comunicació d'aquests als

pares o representants legals dels alumnes.

72


e) Coordinar-se amb els professionals de suport que intervenen en el procés educatiu

dels alumnes del cicle.

f) Dur a terme la informació i l'orientació acadèmica dels alumnes.

g) Mantenir una relació suficient i periòdica amb els pares o representants legals dels

alumnes per informar-los del seu procés d'aprenentatge i de la seva participació en les

activitats de l’escola.Com a mínim es farà una reunió i una entrevista al llarg del curs.

h) Mantenir comunicació i coordinació amb professionals externs que tractin l’alumne

(psicòlegs, pedagogs, logopedes, educadors dels centres oberts, etc)

i) Elaborar conjuntament amb el/la especialista d’educació especial el Plans

Individualitzats dels alumnes que ho requereixen.

j) Vetllar per la convivència del grup d'alumnes i la seva participació en les activitats

escolars.

k) Participar en l'avaluació interna del centre.

l) Planificar les sessions de tutoria grupal per dotar el grup d’eines de resolució positiva

de conflictes i per aprendre a treballar de manera cooperativa.

m) Vetllar perquè el grup-classe tingui un ambient de treball motivador i de relacions

basades en el respecte , bon tracte, responsabilitat i fomentant la cooperació.

n) Realitzar tutories individualitzades amb tot l’alumnat del grup-classe per detectar

dificultats personals, familiars o escolars i ajudar-lo a resoldre-les.

o) Aquelles altres que li encomani el director o li atribueixi el Departament

d'Ensenyament.

Capítol 6. Els mestres especialistes

Són mestres especialistes: els d'educació especial, de música, d'educació física i de

llengua estrangera.

La direcció pot assignar àrees d'especialitat a mestres no especialistes sempre que

comprovi que tenen l'adequada titulació, formació o experiència.

Funcions dels especialistes d'educació especial

73


Els mestres especialistes d'educació especial centraran la seva intervenció en els

àmbits següents:

a. Elaborar juntament amb la cap d’estudis, una previsió de les actuacions a fer durant

el curs.

b. Atendre els alumnes amb necessitats educatives especials.

c. Prioritzar l'atenció dels alumnes que presenten disminucions greus i permanents.

d. Prioritzar l'atenció dels alumnes que presenten dificultats d'aprenentatge i

mancances degudes a la situació socioeconòmica i cultural de les famílies.

e. Elaborar el Plans Individuals (PI) conjuntament amb els mestres tutors i els

especialistes i amb la col·laboració de l'EAP.

f. Realitzar una Memòria Anual de les actuacions i un informe individual dels alumnes

tractats.

L'atenció als alumnes per part dels mestres especialistes en educació especial es podrà

dur a terme de diferents formes:

a. Col·laborar amb els mestres tutors en l'elaboració de materials específics i/o

adaptats.

b. Prioritzar l’actuació dins l'aula ordinària, planificada conjuntament amb el/la tutor/a,

per tal d'oferir una atenció individualitzada i inclusiva als alumnes que ho requereixin.

c. Realitzar atenció individual o en petit grup fora de l'aula ordinària, quan la dificultat

o el tipus de treball a realitzar ho requereixin.

d. El tipus d’intervenció dependrà de l’especificitat de cada alumne.

Les funcions de l'especialista de Música

L'especialista de música exercirà les funcions següents, en l'ordre de prioritats que

s'indiquen:

a. Coordinar les activitats curriculars musicals del centre.

b. Impartir les classes a Educació Infantil i Primària, atenent a les dedicacions horàries

establertes.

c. Dirigir la Coral de l’Escola que s’ofereix a l’alumnat de Cicle Mitjà que hi vol participar

de manera voluntària, en horari no lectiu, en dues franges setmanals de migdia.

d. Impartir classes de flabiol als alumnes del Cicle Mitjà i Cicle Superior que ho han triat

voluntàriament, durant ½ hora setmanal en la franja del migdia.

74


e. Coordinar-se amb els tutors en les activitats o festes en que la música i dansa tenen

un paper important.

f. Coordinar-se amb el professorat de l’Escola Municipal de Música de Mataró per

aquelles activitats que s’organitzen conjuntament amb l’escola.

c. Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter

d'especialista, es dedicaran a altres activitats pròpies de la seva condició de mestre, en

funció de la tasca que tingui adscrita.

Les funcions dels especialistes d'Educació Física

Els especialistes d'educació física exerciran les funcions següents, en l'ordre de

prioritats que s'indiquen:

a. Coordinar les activitats curriculars de l'educació física del centre i del cicle en els que

estiguin adscrits.

b. Impartir les classes d’educació física a l'educació primària.

c. Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter

d'especialista, es dedicaran a altres activitats pròpies de la seva condició de mestre.

Les funcions dels/ les especialistes de Llengua estrangera

Els / les especialistes de llengua estrangera exerciran les funcions següents, en l'ordre

de prioritats que s'indiquen:

a. Impartir la docència de la primera llengua estrangera a primària, conjuntament amb

els mestres amb titulació de coneixements adients per impartir idiomes.

b. Coordinar les activitats curriculars de llengua estrangera del centre i del cicle en el

que estiguin adscrits/es.

c. Planificar, si s’escau, la coordinació d’activitats AICLE, amb els tutors que porten a

terme activitats a l’aula en llengua anglesa.

d. Programar les sortides i activitats fora del centre, relacionades amb l’àrea de llengua

anglesa.

e. Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter

d'especialista, especialment les corresponents al desplegament del projecte lingüístic,

es dedicarà a altres activitats pròpies de la seva condició de mestre.

75


Nomenament i cessament dels mestres especialistes

El nomenament i cessament dels mestres especialistes en el centre l'efectua el

Departament d'Ensenyament, d'acord amb la configuració de la plantilla del centre i en

funció de les línies i unitats d'escolarització.

Capítol 7. Horari dels mestres

Els mestres titulars de la plantilla del centre tenen l'horari laboral setmanal establert

amb caràcter general per als funcionaris de la Generalitat de Catalunya, horari que

actualment és de 37 hores i 30 minuts setmanals.

Docència: 25 hores, que inclouen activitats docents amb grups classe, esbarjo,

activitats de suport escolar personalitzat i altres activitats de suport, atenció a la

diversitat, activitats de tutoria individual i de grup, substitució d'absències de curta

durada, activitats directives o de coordinació amb les dedicacions previstes per a

l'exercici d'aquestes funcions.

Activitats d'horari fix: 5 hores d'activitats complementàries al centre, dintre de les

quals s'inclouen:

- 1’30h de programació de les activitats curriculars, coordinades amb els mestres

que participen en el mateix nivell.

- 1’30h Reunió de cicle.

- 1h. Grup de treball o Comissió.

- 1h. Atenció als pares o tutors dels alumnes.

Altres activitats relacionades amb la docència: 7 hores i 30 minuts per a preparació de

classes, correccions, formació permanent, reunions pedagògiques, preparació de

programacions, etc., que no s'han de fer necessàriament al centre.

Dintre de l' esmentat horari total la direcció podrà encarregar al professorat activitats

fora del seu horari de permanència en el centre. En el cas que se superi el total de la

jornada laboral setmanal, l'escreix de dedicació horària es compensarà, a criteri de la

direcció, amb hores no lectives d'activitats complementàries al centre.

Capítol 8. Criteris de substitucions

76


Quan falti un/a mestre/a per malaltia, visita mèdica o per qualsevol altre motiu, que el

departament no substitueix, s’intenta donar la millor atenció al grup classe i poder

seguir amb normalitat les àrees i activitats corresponents.

En cas que la franja horària que s’ha de substituir no intervé cap altre mestre en el

grup classe ( Suport a l’aula, desdoblament, agrupament...), les absències es cobriran

seguint el protocol establert:

1. Mestre/a amb torn de Tutoria Individual o Substitució.

2. Mestres del cicle que estan fent Suport a altres grups classe.

3. Desdoblaments en el mateix cicle.

4. Desdoblaments en altres cicles.

5. Especialistes d’Aula d’Acollida, MALL o Educació Especial.

o Si el mestre o la mestra absent és un especialista o fa suport es farà càrrec del

grup el mestre tutor sempre que sigui possible. En cas contrari s’aplicaran els

criteris anteriors.

o En cas de no haver-hi professorat disponible, l’Equip Directiu estudiarà la

manera més adient de cobrir l’absència.

Capítol 9. Activitats de formació i participació als Seminaris del PFZ

L’escola promourà la formació del professorat i del personal no docent quan es

consideri que aquesta millorarà l’aplicació del PEC i la consecució dels objectius

generals del centre.

L’escola facilitarà al personal docent informació referent a l’assessorament,

perfeccionament i millora de la tasca educativa promoguda per les diverses entitats

que organitzen formació, ja sigui directament del Departament d’Ensenyament, amb

entitats col·laboradores amb el Pla de Formació de Zona o altres entitats privades.

El centre, seguint el Pla de formació interna, detectarà les necessitats de formació del

professorat per tal d’abordar les línies estratègiques i els plans de millora endegats i,

prèvia consulta del claustre, i amb el compromís de ¾ parts del professorat, farà les

77


demandes de formació en centre que s’acordin: Cursos, Seminaris, Assessoraments,

Tallers, Grups de Treball o Formació Interna de Centre.

El centre facilitarà l’assistència a activitats de formació o seminaris a totes les persones

requerides documentalment per la Inspecció o que realitzen projectes de centre que

organitzen formació en horari lectiu (Emprenedoria – CUEME, Cantània, Coordinadors

d’Informàtica, Seminaris d’Equips Directius, Coordinació Primària-Secundària...).

TÍTOL V. DE LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE

Ensenyar a conviure és una de les prioritats de l’escola i un dels principis rectors del

sistema educatiu. Per aquest motiu l’educació del respecte a la convivència i el respecte

als altres és un element cabdal per educar els infants en “el respecte als principis

democràtics de convivència”

Capítol 1. Convivència i resolució de conflictes. Qüestions generals.

1.1.Marc normatiu


Article 7

Convivència1. Tots els membres de la comunitat escolar tenen el dret a una bona convivència i eldeure de facilitar-la.2. Les regles de convivència als centres educatius s’ han de basar genèricament en elsprincipis democràtics i específicament en els principis i normes que deriven d’aquestallei.CAPÍTOL V

La convivència

Article 30

Dret i deure de convivència

1. L’aprenentatge de la convivència és un element fonamental del procés educatiu i així

ho ha d’expressar el Projecte Educatiu de cada centre.

78


2. Tots els membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima

escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els

àmbits de l’activitat del centre.

3. Els centres han de vetllar perquè els membres de la comunitat escolar coneguin la

Convenció sobre els drets dels infants.

4. Correspon a la direcció i al professorat de cada centre, en exercici de l’autoritat que

tenen conferida, i sens perjudici de les competències del Consell Escolar en aquesta

matèria, el control i l’aplicació de les normes de convivència. En aquesta funció, hi ha

de participar la resta de membres de la comunitat educativa del centre.

La direcció del centre ha de garantir la informació suficient i crear les condicions

necessàries perquè aquesta participació es pugui fer efectiva.

5. Els centres han d’establir mesures de promoció de la convivència, i en particular

mecanismes de mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i fórmules per mitjà

de les quals les famílies es comprometin a cooperar de manera efectiva en l’orientació,

l’estímul i, quan calgui, l’esmena de l’actitud i la conducta dels alumnes en el centre

educatiu.

Article 31

Principis generals

1. La carta de compromís educatiu, que és el referent per al foment de la convivència,

vincula individualment i col·lectivament els membres de la comunitat educativa del

centre.

2. La resolució de conflictes, que s’ha de situar en el marc de l’acció educativa,té per

finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu dels alumnes.

3. Els procediments de resolució dels conflictes de convivència s’han d’ajustar als

principis i criteris següents:

a) Han de vetllar per la protecció dels drets dels afectats i han d’assegurar el

compliment dels deures dels afectats.

b) Han de garantir la continuïtat de les activitats del centre, amb la mínima pertorbació

per a l’alumnat i el professorat.

c) Han d’emprar mecanismes de mediació sempre que sigui pertinent.

4. Les mesures correctores i sancionadores aplicades han de guardar proporció amb els

fets i han de tenir un valor afegit de caràcter educatiu.

79


5. Les mesures correctores i sancionadores han d’incloure, sempre que sigui possible,

activitats d’utilitat social per al centre educatiu.

6. Correspon al Departament, en l’àmbit dels centres públics, i als titulars dels centres,

en l’àmbit dels centres privats, l’adopció de mesures i iniciatives per a fomentar la

convivència en els centres i la resolució pacífica dels conflictes.

Secció 1. Mesures de promoció de la convivència

1.1.Marc normatiu


Article 23

Mesures de promoció de la convivència

1. Les normes d’organització i funcionament del centre han de ser coherents amb el fet

que l’aprenentatge i la pràctica de la convivència són elements fonamentals del procés

educatiu. Totes les persones membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en

un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb les seves actituds i conducta.

2. Les normes d’organització i funcionament han d’incorporar les mesures de promoció

de la convivència establertes en el centre, així com els mecanismes i fórmules per a la

prevenció i resolució de conflictes. Entre aquests mecanismes s’ha de considerar el de

la mediació, sense perjudici de les altres iniciatives de foment de la convivència i de la

resolució pacífica dels conflictes que adoptin el Departament d’Educació i les persones

titulars dels centres.

La convivència és un dret i deure dels alumnes i d’altres membres de la comunitat

escolar.

Els alumnes tenen dret a gaudir d’una convivència respectuosa i pacífica, amb l’estímul

permanent d’hàbits de diàleg i de cooperació i tenen el deure de complir les normes de

convivència del centre.

Les mares, els pares o els tutors legals tenen el deure de contribuir a la convivència

entre tots els membres de la comunitat escolar .

80


L’aprenentatge i la pràctica de la convivència són elements fonamentals del procés

educatiu. Totes les persones membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en

un bon clima de relacions i el deure de facilitar-lo amb les seves actituds i conducta.

En el nostre centre, tal i com s’especifica en el Projecte Educatiu, pretenem formar

l'alumnat en el conjunt de valors, actituds i normes que són propis d'una societat plural

i democràtica. Entre altres i de manera destacada, el respecte als altres, a l'entorn, als

béns, la llibertat, la responsabilitat, l’empatia, la cooperació i el diàleg.

La carta de compromís educatiu, que és un referent per al foment de la convivència,

vincula famílies i escola. En la carta de compromís educatiu els centre expressa els

objectius necessaris per a assolir un entorn cooperatiu de convivència, respecte i

responsabilitat vers el desenvolupament de les activitats educatives.

L’escola ha elaborat les Cartes de compromís Educatiu adaptades a l’Alumnat que

s’incorpora al centre i les addendes d’Educació Infantil, cicle Inicial, Mitjà i Superior.

(Vegeu Annex 3, Cartes de Compromís i Addendes del Centre )

També s’elaboren addendes personalitzades per als casos en que sigui necessària la

concreció d’actuacions i compromisos específics entre la família i l’escola.

Secció 2. Mecanismes i fórmules per a la promoció i resolució de conflictes

El procés educatiu necessita ser d’un clima de convivència que afavoreixi

l’aprenentatge.

Amb aquesta finalitat, a l’escola es desenvolupen aquests programes que, cadascun

des de la seva especificitat, afavoreixen el diàleg, la participació, l’autoregulació, el

respecte vers l’altre, l’assertivitat, l’empatia i la tolerància, que són els valors necessaris

per a aconseguir una bona coeducació i convivència:

o Programa Filosofia 3-18.

o Educació emocional.

o Celebració del DENIP (Dia Escolar de la No Violència i la Pau)

o “Fem les paus” (Educació Infantil i Cicle Inicial).

o Activitats de Mediació (CM i CS)

o Dinàmiques de coneixement mutu, d’acceptació i de relació.

81


o Tutoria grupal i individual.

o Consell de delegats d’aula (CM i CS)

o Aprenentatge Cooperatiu.

o Participació en el Consell dels Infants (CS)

El document que desenvolupa i concreta aquests mecanismes és el Pla de Convivència.

(Vegeu l’Annex 4, Pla de Convivència del Centre)

Capítol 2. Mediació escolar

2.1.Marc normatiu


Article 32

Mediació

1. La mediació és un procediment per a la prevenció i la resolució dels conflictes que

es puguin produir en el marc educatiu, per mitjà del qual es dóna suport a les parts en

conflicte perquè puguin arribar per si mateixes a un acord satisfactori.

2. El Departament ha d’establir les normes reguladores del procediment de mediació,

que han de definir les característiques del procediment i els supòsits bàsics en què és

procedent d’aplicar-lo.

En sessió de claustre s’acorda que el curs 2016-2017 la comissió de convivència

impulsi i faci el seguiment d’una formació en mediació en què intervinguin alumnes

del cicle mitjà i superior, mestres i famílies. Per això es comptarà amb l’assessorament

del Servei de Mediació Ciutadana ( a càrrec de la Marta Ponce)

La mediació té per objectiu prevenir conductes problemàtiques i promoure la

participació de diferents membres de la comunitat educativa en el manteniment d’un

bon clima de convivència al centre. Els conflictes inherents en les relacions

interpersonals, mitjançant la mediació o gestió positiva dels conflictes, es poden

transformar en una eina educativa i de creixement personal.

La participació en el procés de mediació és voluntària i no eximeix automàticament del

compliment de sancions, sinó que comporta la reparació de danys i la reconciliació

82


entre les parts implicades en un conflicte, que poden ser dues o més i una o dues

persones mediadores per mitjà del diàleg.

El diàleg entre les persones implicades és un procés de comunicació horitzontal entre

les parts i el mediador, on les persones implicades prenen decisions per consens sense

coaccions ni cap mena de poder. El poder el tenen les parts implicades que

comparteixen inquietuds, punts de vista, necessitats, aspiracions, i amb l’ànim de

posar-se d’acord. El diàleg es basa en l’acceptació de l’altre i el respecte.

La mediació escolar és preventiva, pretén habilitar les persones per conduir per elles

mateixes els seus conflictes de manera constructiva i creativa.

La mediació escolar es basa en:

a. La voluntarietat, les persones implicades en el conflicte són lliures d’acollir-se o no a

la mediació i també de desistir-ne en qualsevol moment del procés.

b. La imparcialitat de la persona mediadora que ha d’ajudar els participants a assolir

l’acord pertinent sense imposar cap solució ni mesura concreta ni prendre-hi part.

c. La confidencialitat, que obliga els participants en el procés a no revelar a persones

alienes la informació confidencial que obtinguin, llevat dels casos previstos a la

normativa vigent.

d. El caràcter personalíssim que suposa que les persones que prenen part en el procés

de mediació han d’assistir personalment a les reunions de mediació, sense que es

puguin valer de representants o intermediaris.

Apliquem la resolució pacífica de conflictes com a procés de mediació escolar per tal de

què els alumnes vagin assolint les estratègies necessàries per aplicar-les de forma

autònoma.

Alumnat

La mediació entre l’alumnat s’implanta mitjançant les activitats de tutoria de prevenció

de conflictes on el mestre fa de mediador. Les activitats de tutoria són tasques senzilles

que acostumen a tenir una fase lúdica, una de reflexió i una d’aplicació a noves

situacions. El mestre ha de ser neutral, imparcial procurant equilibrar el diàleg entre les

parts. Ha de facilitar la comunicació i procurar un clima de confiança. Ha de mantenir la

confidencialitat de les sessions i elaborar-ne un informe amb els pactes de conciliació

i/o reparació.

83


Només s'entén produïda la conciliació quan l'alumnat reconegui la seva conducta, es

disculpi davant la persona perjudicada i aquesta accepti les disculpes. Si la solució

acordada inclou pactes de reparació, s'ha d'especificar a quines accions reparadores,

en benefici de la persona perjudicada, es compromet l'alumnat i en quin termini s'han

de dur a terme. Només s'entén produïda la reparació quan es duguin a terme, de

forma efectiva, les accions reparadores acordades. Aquestes accions poden ser la

restitució de la cosa, la reparació econòmica del dany o la realització de prestacions

voluntàries en benefici de la comunitat del centre.

En l’expedient personal de l’alumne es registrarà que aquest s’ha sotmès a un procés

de mediació.

Docents i docents-famílies

En cas de conflicte entre docents o entre docents i famílies i prèvia petició dels

interessats, la direcció del centre durà a terme les tasques de mediació, sempre i quan,

aquesta última, no formi part del conflicte. En aquest últim cas, el Cap d’estudis o un

altre docent serà el responsable de dur a terme les tasques de mediació (el mediador

serà escollit per l’equip docent a excepció d’aquells que formin part del conflicte).

La sol·licitud per a dur a terme el procés de mediació formal, l’hauran de presentar per

escrit, de forma conjunta, les persones implicades al conflicte i, en cap cas, un agent

intermediari. En el cas que el conflicte resulti d’evidència clara al centre, la direcció

proposarà l’escrit de mediació.

En cas de necessitat, es sol·licitarà la intervenció del Servei de Mediació ciutadana per

tal que doni pautes per a la resolució positiva dels conflictes o perquè actuïn

directament en el casa com a mediadors externs.

De les reunions i acords quedarà constància escrita, al despatx de direcció, per a la

futura consulta dels demandants de l’acció.

En cas de no acord en el procés de mediació, Inspecció educativa serà informada de la

reunió i del contingut de la mateixa.

Capítol 3. Règim disciplinari de l’alumnat. Conductes greument perjudicials per a la

convivència del centre.

3.1.Marc normatiu

84



Article 33

Protecció contra l’assetjament escolar i contra les agressions

1. El Govern i el Departament han d’adoptar les mesures necessàries per a prevenir les

situacions d’assetjament escolar i, si s’escauen, afrontar-les de manera immediata, i

per a assegurar en tot cas als afectats l’assistència adequada i la protecció necessària

per a garantir-los el dret a la intimitat.

2. El Departament ha de posar a disposició dels centres els mitjans necessaris per a

atendre les situacions de risc d’assetjament escolar. En cas que resulti imprescindible,

es poden adoptar mesures extraordinàries d’escolarització, i el Departament pot

adoptar també, en l’àmbit del personal al seu servei, mesures extraordinàries de

mobilitat.

3. El Govern ha d’adoptar les mesures normatives pertinents per a assegurar,davant les

agressions, la protecció del professorat i de la resta de personal dels centres educatius i

de llurs béns o patrimoni. En el cas que les agressions siguin comeses per menors

escolaritzats al centre, si fracassen les mesures correctores o de resolució de conflictes,

s’han d’aplicar les mesures establertes per la legislació de la infància i l’adolescència.

4. L’Administració educativa ha d’assegurar l’opció d’assistència lletrada gratuïta al

professorat i a la resta de personal dels centres públics i dels centres privats sostinguts

amb fons públics que siguin víctimes de violència escolar, sempre que els interessos dels

defensats i els de la Generalitat no siguin oposats o contradictoris.

Article 34

Àmbit d’aplicació de mesures correctores i sancions

1. Les disposicions d’aquesta llei relatives a les infraccions i a les sancions només són

aplicables als centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya.

Article 35

Tipologia i competència sancionadora

1. Les irregularitats en què incorrin els alumnes, si no perjudiquen greument la

convivència, comporten l’adopció de les mesures que estableixin la carta de compromís

educatiu i les normes d’organització i funcionament del centre.

2. Les conductes i els actes dels alumnes que perjudiquin greument la convivència es

consideren faltes i comporten la imposició de les sancions que aquesta llei determina.

85


3. Les conductes i els actes contraris a la convivència dels alumnes són objecte de

correcció pel centre si tenen lloc dins el recinte escolar o durant la realització

d’activitats complementàries i extraescolars o la prestació de serveis escolars de

menjador i transport o d’altres organitzats pel centre. Igualment, comporten l’adopció

de les mesures correctores i sancionadores que escaiguin els actes dels alumnes que,

encara que tinguin lloc fora del recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar o hi

estiguin directament relacionats i afectin altres alumnes o altres membres de la

comunitat educativa.

Article 36

Criteris d’aplicació de mesures correctores i sancions

1. L’aplicació de mesures correctores i sancions no pot privar els alumnes de l’exercici

del dret a l’educació ni, en l’educació obligatòria, del dret a l’escolarització.

En cap cas no es poden imposar mesures correctores ni sancions que atemptin contra la

integritat física o la dignitat personal dels alumnes.

2. La imposició de mesures correctores i sancionadores ha de tenir en compte el nivell

escolar en què es troben els alumnes afectats, llurs circumstàncies personals, familiars i

socials i la proporcionalitat amb la conducta o l’acte que les motiva, i ha de tenir per

finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu dels alumnes. En el

cas de les conductes greument perjudicials per a la convivència, la imposició de les

sancions s’ha d’ajustar al que disposa aquesta llei.

3. Les normes de desplegament d’aquesta llei han de regular els criteris per a la

graduació de l’aplicació de les mesures correctores i les sancions, i el procediment i els

òrgans competents per a aplicar-les.

Secció 1. Conductes Sancionables

1.1.Marc normatiu


Article 37

Faltes i sancions relacionades amb la convivència

1. Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu

les conductes següents:

86


a) Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres

membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinences i

els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal.

b) L’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del

centre, el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre, la

falsificació o la sostracció de documents i materials acadèmics i la suplantació de

personalitat en actes de la vida escolar.

c) Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a

la salut, i la incitació a aquests actes.

d) La comissió reiterada d’actes contraris a les normes de convivència del centre.

2. Els actes o les conductes a què fa referència l’apartat 1 que impliquin discriminació

per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra condició personal o social dels

afectats s’han de considerar especialment greus.

Secció 2. Sancions imposables

2.1.Marc normatiu


Article 37

3. Les sancions que es poden imposar per la comissió d’alguna de les faltes tipificades

per l’apartat 1 són la suspensió del dret de participar en activitats extraescolars o

complementàries o la suspensió del dret d’assistir al centre o a determinades classes,

en tots dos supòsits per un període màxim de tres mesos o pel temps que resti fins a la

finalització del curs acadèmic, si són menys de tres mesos, o bé la inhabilitació

definitiva per a cursar estudis al centre.

4. Entre les conductes contràries a la convivència que han de constar a les normes

d’organització i funcionament de cada centre hi ha d’haver, si més no, totes les que

tipifica l’apartat 1, quan no siguin de caràcter greu, i també les faltes injustificades

d’assistència a classe i de puntualitat.

Article 38

Responsabilitat per danys

Els alumnes que, intencionadament o per negligència, causin danys a les instal·lacions

87


o el material del centre o en sostreguin material han de reparar els danys o restituir el

que hagin sostret, sens perjudici de la responsabilitat civil que els correspongui, a ells

mateixos o a les mares, als pares o als tutors, en els termes que determina la legislació

vigent.

Secció 3. Competència per imposar les sancions

3.1.Marc normatiu


Article 25

Garanties i procediment en la correcció de faltes greument perjudicials per a la

convivència

1. Les faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre tipificades a l’article

37.1 de la Llei d’educació es corregeixen mitjançant una sanció de les previstes a

l’article 37.3 de la Llei esmentada. Correspon a la direcció del centre imposar la sanció

en la resolució de l’expedient incoat a l’efecte, sense perjudici que la mesura correctora

incorpori alguna activitat d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, del

rescabalament de danys que es puguin establir de manera complementària en la

resolució del mateix expedient.

2. La instrucció de l’expedient a què fa referència l’apartat anterior correspon a un o

una docent amb designació a càrrec de la direcció del centre. A l’expedient s’estableixen

els fets, i la responsabilitat de l’alumnat implicat, i es proposa la sanció així com, si

escau, les activitats d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, l’ import de reparació o

restitució dels danys o materials que eventualment hagin quedat afectats per l’actuació

que se sanciona.

3. De la incoació de l’expedient la direcció del centre n’informa l’alumnat afectat i, en el

cas de menors de 18 anys, també els progenitors o tutors legals. Sense perjudici de les

altres actuacions d’instrucció que es considerin oportunes, abans de formular la

proposta definitiva de resolució, l’instructor o instructora de l’expedient ha d’escoltar

l’alumnat afectat, i també els progenitors o tutors legals, i els ha de donar vista de

l’expedient completat fins a la proposta de resolució provisional per tal que puguin

88


manifestar la seva conformitat amb allò que a l’expedient s’estableix i es proposa o hi

puguin formular al·legacions. El termini per realitzar el tràmit de vista de l’expedient,

de la realització del qual n’ha de quedar constància escrita, és de cinc dies lectius i el

termini per formular-hi al·legacions és de cinc dies lectius més.

4. Per tal d’evitar perjudicis majors a l’educació de l’alumnat afectat o a la de la resta

d’alumnat del centre, en incoar un expedient la direcció del centre pot aplicar, de

manera excepcional, una suspensió provisional d’assistència a classe per un mínim de

tres dies lectius prorrogables fins a un màxim de 20 dies lectius, que ha de constar en la

resolució de la direcció que incoa l’expedient. Aquesta suspensió pot comportar la no-

assistència al centre. Altrament, l’alumne/a haurà d’assistir al centre, però no podrà

participar en les activitats lectives amb el seu grup mentre duri la suspensió provisional

d’assistència a classe. En tot cas, en la suspensió provisional d’assistència a classe, que

s’ha de considerar a compte de la sanció, s’han de determinar les activitats i mesures

educatives a dur a terme durant aquest període.

Secció 4. Prescripcions

3.1.Marc normatiu


Article 25

5. Un cop resolt l’expedient per la direcció del centre, i a instàncies dels progenitors o

tutors legals, o de l’alumnat afectat si és major d’edat, el Consell Escolar pot revisar la

sanció aplicada, sens perjudici, de la presentació dels recursos o reclamacions

pertinents davant els serveis territorials corresponents. En qualsevol cas, la direcció del

centre ha d’informar periòdicament el Consell Escolar dels expedients que s’han resolt.

Les faltes i sancions a què es refereix aquest article prescriuen, respectivament, als tres

mesos de la seva comissió i de la seva imposició.

Secció 5. Graduació de les sancions. Criteris

89


5.1.Marc normatiu


Article 24

3. Per a la graduació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes

esmentades a l’article 37.1 de la Llei d’educació, s’han de tenir en compte els criteris

següents:

a) Les circumstàncies personals, familiars i socials i l’edat de l’alumnat afectat.

b) La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.

c) La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat afectat i de

la resta de l’alumnat.

d) L’existència d’un acord explícit amb els progenitors o tutors legals, en el marc de la

carta de compromís educatiu subscrita per la família, per administrar la sanció de

manera compartida.

e) La repercussió objectiva en la vida del centre de l’actuació que se sanciona.

f) La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen.

4. En tot cas, els actes o conductes a què fa referència l’article 37.1 de la Llei d’educació

s’han de considerar especialment greus, i les mesures sancionadores s’han d’acordar de

manera proporcionada a aquesta especial gravetat, quan impliquin discriminació per

raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra circumstància personal o social de

terceres persones que resultin afectades per l’actuació a corregir.

Secció 6. Garanties i procediment en la correcció de les faltes

6.1.Marc normatiu


Art. 25

6. Per garantir l’efecte educatiu de l’aplicació de les sancions que comportin la pèrdua

del dret a assistir temporalment al centre en les etapes d’escolarització obligatòria es

procurarà l’acord del pare, mare o tutor o tutora legal. Quan no s’obtingui aquest

acord, la resolució que imposa la sanció expressarà motivadament les raons que ho

han impedit. La sanció d’inhabilitació definitiva per cursar estudis en el centre, en les

90


etapes obligatòries, ha de garantir a l’alumne/a un lloc escolar en un altre centre. El

Departament d’Educació ha de disposar el que sigui pertinent quan el centre afectat no

pugui gestionar directament la nova escolarització de l’alumnat en qüestió.

7. Quan, en ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a la

convivència, l’alumne/a, i la seva família en els i les menors d’edat, reconeixen de

manera immediata la comissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció

imposa i aplica directament la sanció. Tanmateix, ha de quedar constància escrita del

reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció per part de l’alumne/a i,

en els i les menors d’edat, del seu pare, mare o tutor o tutora legal.

Capítol 4. Règim disciplinari de l’alumnat.

Conductes perjudicials per a la convivència en el centre.

Secció 1. Conductes contràries a les normes de convivència en el centre

Es consideren conductes contràries a les normes de convivència del centre les

següents:

a) Les faltes injustificades de puntualitat o d'assistència a classe si són

responsabilitat de l’alumne.

b) Els actes d'incorrecció o desconsideració amb els altres membres de la

comunitat escolar.

c) Els actes injustificats que alterin el desenvolupament normal de les activitats

del centre.

d) Els actes d'indisciplina i les injúries o les ofenses contra membres de la

comunitat escolar.

e) El deteriorament, causat intencionadament, de les dependències del centre, o

del material d'aquest o del de la comunitat escolar.

f) Qualsevol altra incorrecció que alteri el normal desenvolupament de l'activitat

escolar, que no constitueixi falta.

El respecte a les normes de convivència dins el centre docent, com a deure bàsic dels

alumnes, implica les obligacions següents:

91


a) Complir els preceptes d’aquestes normes d’organització i funcionament de

centre.

b) Respectar el Projecte Educatiu del Centre.

c) Participar i col·laborar activament amb la resta de membres de la comunitat

educativa, per tal d'afavorir el millor desenvolupament de l'activitat, de la

tutoria i l'orientació i la convivència en el centre.

d) Respectar la llibertat de consciència i les conviccions religioses, morals i

ideològiques, com també la dignitat, la integritat i la intimitat de tots els

membres de la comunitat educativa.

e) No discriminar cap membre de la comunitat educativa per raó de naixement,

d’ètnia, sexe o per qualsevol altra circumstància personal o social.

f) Respectar, utilitzar correctament i compartir els béns mobles i les instal·lacions

del centre i dels llocs on es dugui a terme la formació pràctica com a part

integrant de l’activitat escolar.

g) Propiciar un ambient de convivència positiu i respectar el dret dels altres

alumnes i que no sigui pertorbada l’activitat normal en les aules.

h) Emprar normes de cortesia respectuoses, tant si s’adreça al professorat com als

seus companys.

i) Respectar i complir les decisions dels òrgans unipersonals i col·legiats del

centre, sense perjudici que puguin impugnar-les quan considerin que lesionen

els seus drets.

Secció 2. Mesures correctores i sancionadores

2.1.Marc normatiu


Article 24

Mesures correctores i sancionadores

1. L’aplicació de mesures correctores i sancionadores de les irregularitats o faltes

comeses per l’alumnat que afectin la convivència, establertes a la Llei d’educació, a les

normes d’organització i funcionament del centre i, en el seu cas, en la carta de

compromís educatiu s’ha d’inscriure en el marc de l’acció educativa i té per finalitat

92


contribuir a la millora del seu procés educatiu. Sempre que sigui concordant amb

aquesta finalitat, la mesura correctora ha d’incloure alguna activitat d’utilitat social per

al centre.

2. Les normes d’organització i funcionament del centre, a més del que preveu l’apartat

e) de l’article 19.1, han de preveure mesures correctores referides a les faltes

injustificades d’assistència a classe i de puntualitat. Així mateix, poden determinar que,

a partir del tercer curs de l’educació secundària obligatòria, les decisions col·lectives

adoptades per l’alumnat en relació amb la seva assistència a classe, en exercici del dret

de reunió i prèviament comunicades a la direcció del centre i es disposi de la

corresponent autorització dels pares, mares o tutors, no tinguin la consideració de

falta. Les mateixes normes han de determinar en quines situacions les mesures

correctores s’han d’aplicar directament pel professorat i en quins casos en correspon

l’aplicació als òrgans unipersonals de govern del centre, així com el procediment per

informar-ne la família i, si és possible i escau, establir, amb aquesta, pautes

compartides d’actuació.

Les mesures correctores previstes per a les conductes contràries a les normes de

convivència del centre són les següents:

a) Amonestació oral.

b) Compareixença davant del cap d’estudis o del director/a del centre.

c) Privació del temps d’esbarjo o fora d’horari sota la responsabilitat del mestre

que hagi imposat la mesura.

d) Comunicació escrita per part del tutor de l’alumne, el mestre implicat, el cap

d’estudis o la direcció del centre. Cal que els pares o representants legals de

l’alumne tinguin coneixement escrit de l’amonestació i la retornin signada.

e) Realització de tasques educadores per a l’alumne, en horari lectiu, i/o la

reparació econòmica dels danys causats al material del centre o bé al d’altres

membres de la comunitat educativa. La realització de tasques no es podrà

prolongar per un període superior a una setmana.

f) Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries

del centre per un període màxim d’una setmana, en cas que la falta s’hagi

produït en aquest espai.

93


g) Canvi de grup de l’alumne per un període màxim d’una setmana.

h) Suspensió del dret d’assistència a determinades activitats per un període no

superior a cinc dies lectius. Durant la impartició d’aquestes classes, l’alumne

haurà de romandre al centre efectuant els treballs acadèmics que se li

encomanin.

La imposició de les mesures correctores previstes a les lletres e, f, g i h hauran de ser

comunicades, de forma que en quedi constància, als pares o representants legals de

l’alumne i se’n guardarà una còpia signada a l’expedient de l’alumne/a.

Vegeu Annex 5, Comunicat de falta greu

Secció 3. Circumstàncies atenuants i agreujants

3.1.Marc normatiu


Article 24

3. Per a la graduació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes

esmentades a l’article 37.1 de la Llei d’educació, s’han de tenir en compte els criteris

següents:

a) Les circumstàncies personals, familiars i socials i l’edat de l’alumnat afectat.

b) La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.

c) La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat afectat i de

la resta de l’alumnat.

d) L’existència d’un acord explícit amb els progenitors o tutors legals, en el marc de la

carta de compromís educatiu subscrita per la família, per administrar la sanció de

manera compartida.

e) La repercussió objectiva en la vida del centre de l’actuació que se sanciona.

f) La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen.

4. En tot cas, els actes o conductes a què fa referència l’article 37.1 de la Llei d’educació

s’han de considerar especialment greus, i les mesures sancionadores s’han d’acordar de

manera proporcionada a aquesta especial gravetat, quan impliquin discriminació per

94


raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra circumstància personal o social de

terceres persones que resultin afectades per l’actuació a corregir.

Normativa específica del centre

Són considerades circumstàncies que poden disminuir la gravetat de l’actuació de

l’alumne:

a) El reconeixement espontani per part de l’alumne de la seva conducta

incorrecta.

b) No haver comès amb anterioritat faltes ni haver tingut conductes contràries a la

convivència en el centre.

c) La presentació d’excuses en els casos d’injúries, ofenses i alteració del

desenvolupament de les activitats del centre.

d) L’oferiment d’actuacions compensadores del dany causat.

e) La falta d’intencionalitat.

Són considerades circumstàncies que poden intensificar la gravetat de l’actuació de

l’alumne:

a) Que l’acte comès atempti contra el deure a no discriminar cap membre de la

comunitat educativa per raó de naixement, ètnia, sexe o per qualsevol altre

circumstància personal o social.

b) Que l’acte comès comporti danys, injúries o ofenses als companys d’edat

inferior o als incorporats recentment al centre.

c) La premeditació i la reiteració.

d) Col·lectivitat i/o publicitat manifesta.

e) L’absència col·lectiva i premeditada d’una part o de tot el grup d’alumnes.

Secció 4. Aplicació de les mesures correctores.

L'aplicació de les mesures correctores detallades a l'article anterior correspon a:

a) Qualsevol professor del centre, escoltat l'alumne, en el supòsit de les mesures

correctores previstes a les lletres a), b), i, c) de la secció anterior.

95


b) El professor-tutor, el cap d'estudis o el director/a del centre, escoltat l'alumne, en el

supòsit de la mesura correctora prevista a la lletra d) de la secció anterior.

c) El director/a del centre, o el cap d'estudis per delegació d'aquest, escoltat l'alumne,

el tutor del curs i la comissió de convivència, en el supòsit de les mesures correctores

previstes a les lletres e), f), g), i, h) de la secció anterior.

Secció 5. Informació a les famílies

La imposició de les mesures correctores previstes d,e,f,g i h de la secció 2. Hauran de

ser comunicades per part del/la tutor/a o membre de l’equip directiu, de forma que en

quedi constància, als pares o representants legals de l'alumne en el cas que aquest

sigui menor d'edat. Aquestes comunicacions, seran registrades en l’expedient personal

de l’alumne/a .

Capítol 5. Drets i deures alumnat, docents i famílies.

5.1.Marc normatiu, alumnes


Capítol II

L’alumnat

Article 21

Drets dels alumnes

1. Els alumnes, com a protagonistes del procés educatiu, tenen dret a rebre una

educació integral i de qualitat.

2. Els alumnes, a més dels drets reconeguts per la Constitució, l’Estatut i la regulació

orgànica del dret a l’educació, tenen dret a:

a) Accedir a l’educació en condicions d’equitat i gaudir d’igualtat d’oportunitats.

b) Accedir a la formació permanent.

c) Rebre una educació que n’estimuli les capacitats, en tingui en compte el ritme

d’aprenentatge i n’incentivi i en valori l’esforç i el rendiment.

d) Rebre una valoració objectiva de llur rendiment escolar i de llur progrés personal.

96


e) Ésser informats dels criteris i els procediments d’avaluació.

f) Ésser educats en la responsabilitat.

g) Gaudir d’una convivència respectuosa i pacífica, amb l’estímul permanent d’hàbits

de diàleg i de cooperació.

h) Ésser educats en el discurs audiovisual.

i) Ésser atesos amb pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació.

j) Rebre una atenció especial si es troben en una situació de risc que eventualment

pugui donar lloc a situacions de desemparament.

k) Participar individualment i col·lectivament en la vida del centre.

l) Reunir-se i, si escau, associar-se, en el marc de la legislació vigent.

m) Rebre orientació, particularment en els àmbits educatiu i professional.

n) Gaudir de condicions saludables i d’accessibilitat en l’àmbit educatiu.

o) Gaudir de protecció social, en l’àmbit educatiu, en els casos d’infortuni familiar o

accident.

Article 22

Deures dels alumnes

1. Estudiar per aprendre és el deure principal dels alumnes i comporta els deures

següents:

a) Assistir a classe.

b) Participar en les activitats educatives del centre.

c) Esforçar-se en l’aprenentatge i en el desenvolupament de les capacitats personals

d) Respectar els altres alumnes i l’autoritat del professorat.

2. Els alumnes, a més dels deures que especifica l’apartat 1, i sens perjudici de

les obligacions que els imposa la normativa vigent, tenen els deures següents:

a) Respectar i no discriminar els membres de la comunitat educativa.

b) Complir les normes de convivència del centre.

c) Contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre.

d) Respectar el Projecte Educatiu i, si escau, el caràcter propi del centre.

e) Fer un bon ús de les instal·lacions i el material didàctic del centre.

97


5.2.Marc normatiu, mestres


Art. 29

Drets i deures dels mestres i els professors en l’exercici de la funció docent

1. Els mestres i els professors, en l’exercici de llurs funcions docents, tenen els drets

específics següents:

a) Exercir els diversos aspectes de la funció docent a què fa referència l’article 104, en

el marc del Projecte Educatiu del centre.

b) Accedir a la promoció professional.

c) Gaudir d’informació fàcilment accessible sobre l’ordenació docent.

2. Els mestres i els professors, en l’exercici de llurs funcions docents, tenen els deures

específics següents:

a) Exercir la funció docent d’acord amb els principis, els valors, els objectius i els

continguts del Projecte Educatiu.

b) Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte,

tolerància, participació i llibertat que fomenti entre els alumnes els valors propis d’una

societat democràtica.

c) Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives

necessàries per a la millora contínua de la pràctica docent


CAPÍTOL I

Exercici de la professió docent

Article 104

La funció docent

1. Els mestres i els professors són els agents principals del procés educatiu en els

centres.

2. Els mestres i els professors tenen, entre altres, les funcions següents:

a) Programar i impartir ensenyament en les especialitats, les àrees, les matèries i els

mòduls que tinguin encomanats, d’acord amb el currículum, en aplicació de les normes

que regulen l’atribució docent.

98


b) Avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes.

c) Exercir la tutoria dels alumnes i la direcció i l’orientació global de llur aprenentatge.

d) Contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal dels

alumnes en els aspectes intel·lectual, afectiu, psicomotor, social i moral.

e) Informar periòdicament les famílies sobre el procés d’aprenentatge i cooperar-hi en

el procés educatiu.

f) Exercir la coordinació i fer el seguiment de les activitats escolars que els siguin

encomanades.

g) Exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin

encomanades.

h) Col·laborar en la recerca, l’experimentació i el millorament continu dels processos

d’ensenyament.

i) Promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dins o fora del

recinte escolar, si són programades pels centres i són incloses en llur jornada laboral.

j) Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, que han de conèixer i

dominar com a eina metodològica.

k) Aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes irregulars,

d’acord amb l’article 34.

3. Les funcions que especifica l’apartat 2 s’exerceixen en el marc dels drets i els deures

establerts per les lleis.

4. L’exercici de la funció docent en els centres vinculats al Servei d’Educació de

Catalunya comporta el dret de participar en els òrgans del centre, d’acord amb el que

estableixen les lleis.

5. La funció docent s’ha d’exercir en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de

coherència amb el Projecte Educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre

i ha d’incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació entre els docents i els

professionals d’atenció educativa i del treball en equip.

Article 105

Promoció professional, premis i reconeixements del professorat 1. L’Administració ha de

vetllar pel millorament de les condicions en què el professorat porta a terme el seu

treball.

2. El professorat té dret a la promoció professional.

99


3. L’Administració educativa ha d’establir la concessió de mesures de reconeixement per

contribucions destacades al millorament de les pràctiques educatives, del

funcionament dels centres i de la relació d’aquests amb la comunitat educativa.

4. L’Administració educativa ha d’afavorir l’aprofitament de l’experiència professional

del professorat jubilat i dels inspectors d’educació jubilats que ho desitgin per mitjà de

llur incorporació als centres i als serveis educatius, sense ocupar-hi llocs de plantilla.

Article 106

Mesures per a la valoració i la protecció de la funció docent

1. L’Administració educativa ha de vetllar perquè el professorat rebi el tracte, la

consideració i el respecte que li corresponen d’acord amb la importància social de la

tasca que fa.

2. S’han d’establir per reglament els mecanismes adequats perquè el personal docent

que, a causa d’una discapacitat reconeguda que no determini la incapacitat permanent

per a la funció docent, no pugui complir temporalment les seves funcions pugui complir

altres funcions adequades a la seva preparació professional i a la condició docent. En

aquesta situació, l’Administració educativa ha d’assumir els costos corresponents.

3. L’Administració educativa ha de convocar ajuts per a la promoció professional

adreçats específicament al personal docent i als professionals d’atenció educativa,

d’acord amb les quanties i les modalitats que s’estableixin per reglament.

4. El professorat exerceix la seva professió d’acord amb un conjunt de normes que

reflecteixen els valors que li han de servir de guia des d’una perspectiva ètica. A aquest

efecte, es pot dotar d’un codi deontològic, elaborat pels col·legis professionals

respectius, que ha de tenir en compte els drets i els deures regulats per les lleis.

Drets del professorat de normativa específica del centre

o A col·laborar activament al desenvolupament del Projecte Educatiu de Centre.

o A disposar del material, instruments i equipament necessaris per a impartir el

procés d’ensenyament/aprenentatge.

o A rebre informació sobre els seu alumnat i sol·licitar la col·laboració de les

famílies per a la seva formació.

100


o A convocar pares/mares/tutors legals dels alumnes de manera individual o

col·lectiva, per tractar de temes relacionats amb l’educació d’aquests.

o A ser respectat en la seva dignitat personal i professional per tots els membres

de la comunitat educativa.

o A assistir a totes les reunions de claustre, etapa, cicle i d’altres amb veu i vot.

o Fer arribar les crítiques i els suggeriments al claustre, Consell Escolar, cicle,

administració quan es trobi oportú.

o Rebre informació sobre acords presos pels òrgans de gestió de l’escola en el

marc del claustre i Consell Escolar.

o A la lliure reunió, tant per a tractar assumptes laborals com pedagògics,

després d’haver-ho comunicat a la direcció.

o A altres drets que els atorgui la normativa vigent per la seva condició de

professorat d’escola pública.

Deures del professorat de normativa específica del centre

o Afavorir la consecució dels objectius que proposa el Centre en el seu Projecte

Educatiu i la Programació Anual del Centre.

o Complir l’horari i el calendari d’activitats establert en la Programació General de

Centre.

o Participar amb predisposició per a la cooperació, complint els acords que es

prenguin, als consells escolars, claustres, a les reunions de cicle, nivell i altres

reunions extraordinàries no previstes en la programació general del centre i que

siguin degudament convocades per la direcció, coordinadors de cicle o

responsables de comissions.

o Tenir cura de l’alumnat a l’hora del pati.

o Controlar l’assistència dels seus alumnes a l’ escola.

o Mantenir l’ordre de la classe i vetllar per la bona educació i comportament dels

alumnes.

o Realitzar les programacions de curs i desenvolupar-les correctament.

o Participar en les reunions de nivell o especialitat per tal de preparar amb els

companys/es d’equip les tasques a realitzar.

101


o Efectuar l’avaluació contínua dels seus alumnes, donar a conèixer a la seva

família el resultat de la mateixa, d’acord amb el calendari establert. o Complimentar tota la documentació acadèmica referida als seus alumnes.o Conèixer les orientacions pedagògiques pròpies del centre.o Autoavaluar periòdicament la seva activitat com a docent.o Entrevistar-se amb les famílies, com a mínim una vegada al llarg del curs i quan

aquestes ho requereixin, en l’horari establert i mantenir amb ells un clima de

col·laboració per a l’educació dels seus fills/es.o Deixar constància escrita de l’entrevista recollint els aspectes tractats i els

acords. Aquesta documentació s’arxivarà a l’expedient individual de cada

alumne/a. o Respectar les opinions dels altres i mantenir un tracte correcte amb tots els

membres de la Comunitat Educativa. o Respectar el dret a la intimitat dels alumnes i les seves famílies.o Fer les substitucions pertinents, segons el que estableix el/la cap d’estudis.o Exercir els càrrecs per als quals fos escollit d’acord amb les normes establertes

en cada cas.o Fer l’ inventari dels materials d’aula, grup de treball o especialitat pertinent. o Organitzar, des de la tutoria, els càrrecs perquè l’aula quedi endreçada i pel

manteniment dels materials didàctics i aparells que hi conté. o Vetllar perquè els desperfectes siguin reparats mitjançant l’avís al conserge o a

la direcció.

Situacions d’absència del professorat:

o Totes les absències es comunicaran, amb el màxim d’antelació que sigui

possible a la direcció del centre per tal que les classes puguin ser degudament

ateses.

o Les absències es comunicaran via telefònica a l’escola el més aviat possible per

tal de preveure la substitució. Com a alternativa també és pot avisar via correu

electrònic o whatsapp, sempre i quan la rebuda del missatge sigui confirmada.

o En cas d’absència prevista es deixarà la planificació de les activitats i el material

preparat per a dur-les a terme.

o Una vegada reincorporat al lloc de treball es presentarà el corresponent

justificant.

102


o Les absències es justificaran mitjançant l’imprès que hi ha a secretaria a tal

efecte on s’especificarà l’hora d’absència, dia, motiu i si hi ha justificant o no.

També s’especificarà com es farà la recuperació horària, si és el cas. Aquest

imprès el signarà la persona interessada i el lliurarà a la direcció del centre.

o Quan l’absència és per malaltia, el mestre disposa d’un permís de 48 hores,

amb justificant mèdic, i no cal que presenti la baixa en el centre.

Si l’absència supera les 48 hores, el mestre ha de sol·licitar la baixa mèdica amb

data del primer dia d’absència i presentar-la a la secretària de l’escola, des d’on

es trametrà al Servei de personal Docent dels Serveis Territorials .

o Les faltes d’assistència són justificades quan hi ha llicència o permís. Aquestes

llicències i permisos es concediran en funció de la normativa del curs escolar

vigent.

o A banda de les situacions del punt anterior, el Departament d’Ensenyament pot

concedir altres llicències, segons la normativa vigent.

o La durada d’aquestes llicències serà la que estableixi la normativa legal vigent

en el moment de la seva sol·licitud.

5.2.Marc normatiu, famílies


CAPÍTOL III

Les famílies

Article 25

Participació de les famílies en el procés educatiu

1. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes, a més dels altres drets que els

reconeix la legislació vigent en matèria d’educació, tenen dret a rebre informació sobre:

a) El Projecte Educatiu.

b) El caràcter propi del centre.

c) Els serveis que ofereix el centre i les característiques que té.

d) La carta de compromís educatiu, i la coresponsabilització que comporta per a les

famílies.

e) Les normes d’organització i funcionament del centre.

103


f) Les activitats complementàries, si n’hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que

s’ofereixen, el caràcter voluntari que aquestes activitats i serveis tenen per a les

famílies, l’aportació econòmica que, si escau, els comporta i la resta d’informació

rellevant relativa a les activitats i els serveis oferts.

g) La Programació General Anual del centre.

h) Les beques i els ajuts a l’estudi.

2. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes matriculats en un centre tenen dret a

rebre informació sobre l’evolució educativa de llurs fills. Amb aquesta finalitat, el

Departament ha de preveure els mitjans necessaris perquè els centres, el professorat i

altres professionals puguin oferir assessorament i atenció adequada a les famílies, en

particular per mitjà de la tutoria.

3. Les mares, els pares o els tutors tenen el deure de respectar el Projecte Educatiu i el

caràcter propi del centre, el dret i el deure de participar activament en l’educació de

llurs fills, el deure de contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat

escolar i el dret de participar en la vida del centre per mitjà del Consell Escolar i dels

altres instruments de què es dotin els centres en exercici de llur autonomia.

4. El Govern ha de promoure, en el marc de les seves competències, les mesures

adequades per a facilitar l’assistència de mares i pares a les reunions de tutoria i

l’assistència de llurs representants als consells escolars i als altres òrgans de

representació en què participin.

Article 26

Associacions de mares i pares d’alumnes

1. Les mares i els pares dels alumnes matriculats en un centre poden constituir

associacions, que es regeixen per les lleis reguladores del dret a l’educació, per les

normes reguladores del dret d’associació, per les disposicions establertes per aquesta

llei i les normes de desplegament i pels estatuts de l’associació.

2. Les associacions de mares i pares d’alumnes tenen per finalitat essencial facilitar la

participació de les mares i els pares en les activitats del centre, a més de les establertes

per la normativa vigent i les que determinin els estatuts de les dites associacions.

3. El Govern ha d’establir el procediment per a la participació de les associacions de

mares i pares d’alumnes més representatives en els òrgans col·legiats dels centres

públics i dels centres privats sostinguts amb fons públics.

104


Article 27

Suport formatiu a les famílies

1. El Govern ha d’impulsar programes de formació que afavoreixin la implicació de les

famílies en l’educació dels fills.

2. El Govern ha de promoure l’intercanvi d’experiències sobre les estratègies amb què

les famílies eduquen llurs fills. Aquests programes s’han de promoure tant des de

l’àmbit de l’escola i les associacions de mares i pares d’alumnes com des dels ens locals

i altres àmbits i institucions socials.

Drets de les famílies de normativa específica del centre

o Participar en la gestió educativa d’acord amb la normativa vigent.

o Ser informades sobre l’evolució personal i acadèmica dels seus fills/es.

o Col·laborar amb els mestres en l’educació dels seus fills/es.

o Participar amb els òrgans de l’escola: AFA, Consell Escolar.

o Ser escoltades pel personal del centre quan expressi reclamacions o

suggeriments a través dels canals de comunicació establerts.

o Presentar reclamacions per escrit si es considera que no ha estat atesa la seva

petició.

Deures de les famílies de normativa específica del centre

o Conèixer, signar i aplicar la Carta de compromís educatiu per tal de treballar en

l’educació de manera conjunta amb el professorat i l’escola.

o Cooperar amb l’Equip Directiu i el professorat amb el procés educatiu i progrés

acadèmic dels seus fills.

o Assistir a les convocatòries individuals o col·lectives dels tutors o altres òrgans

de l’escola, per a tractar d’assumptes relacionats amb la conducta o procés

educatiu dels seus fills.

o Assistir a les reunions d’aula on s’explicitaran els objectius d’aquell curs escolar, i

a les altres reunions específiques on es tractaran temes educatius d’interès pels

seus fills/es.

105


o Assumir els acords presos per els diversos sectors de la comunitat educativa a

través dels seus representants.

o Col·laborar amb els professors i altres òrgans educatius per al millor

desenvolupament de les activitats del centre.

o Facilitar als seus fills els mitjans adients per portar a terme les activitats

indicades pel professorat.

o Estimular els seus fills en el compliment de les normes de convivència i a

l’exercici dels seus drets i deures.

o Seguir les normes d’higiene que per algun motiu puntual formuli el centre

(polls, infeccions...)

o Comunicar a l’escola si el seu fill/a pateix malalties infecto-contagioses i

parasitàries.

o Justificar als tutors/res les absències o retards dels seus fills/es.

TÍTOL VI. COL·LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ SECTORS DE LA COMUNITAT ESCOLAR


TÍTOL III

De la comunitat educativa

CAPÍTOL I

Disposicions generals

Article 19

Comunitat educativa i comunitat escolar

106


1. La comunitat educativa és integrada per totes les persones i les institucions que

intervenen en el procés educatiu. En formen part els alumnes, les famílies, el

professorat, els professionals d’atenció educativa i el personal d’administració I serveis,

l’Administració educativa, els ens locals i els agents territorials i socials I les

associacions que els representen, i també els col·legis professionals de l’àmbit educatiu,

l’associacionisme educatiu, les entitats esportives escolars i els professionals, empreses

i entitats de lleure i de serveis educatius.

2. La comunitat educativa del centre, o comunitat escolar, és integrada pels alumnes,

mares, pares o tutors, personal docent, altres professionals d’atenció educativa que

intervenen en el procés d’ensenyament en el centre, personal d’administració i serveis

del centre, i la representació municipal i, en els centres privats, els representants de llur

titularitat.

Capítol 1. Qüestions generals

La comunitat educativa la formen les famílies, els alumnes, els professors, el conserge,

l’administrativa i la resta de persones que intervenen en el centre educatiu.

L'educació és un factor clau per al futur d'una societat i implica a tots els agents que

intervenen en l'acte educatiu, però principalment la família i l'escola.

Cal reforçar la família com a primer referent educatiu i responsable del creixement i de

l'educació dels fills/es. És necessari, a més, dur a terme un treball conjunt de l'escola i

la família que permeti una acció coherent i coordinada. Intensificar les relacions entre

l'escola i la família constitueix una prioritat per tal d’establir els vincles necessaris que

generin comunicació i confiança mútua.

La comunitat educativa estableix un calendari de reunions dels diferents òrgans per

garantir la participació de tots els sectors.

o Consell Escolar: trimestralment (garantint un al l’ inici i un a final de curs).

o Claustre: un mensual. El calendari s’estableix al mes de setembre i cada reunió

es convoca amb l’antelació de 24h com a mínim i amb la documentació

necessària per portar-lo a terme.

o Equip de coordinació: un cop a la setmana (1h 30’)

o Comissió Atenció a la Diversitat: 1h setmanal

107


o Cicle: una reunió setmanal d’1h30’ excepte les setmanes en que es fa claustre.

o Comissions pedagògiques i grups de treball: 1h setmanal

o Reunions individuals amb famílies – Entrevistes: 1h setmanal

o Equip directiu: Com a mínim dos reunions a la setmana.

o Comissió menjador-extraescolars. Com a mínim un cop a l’inici i a final de curs i

quan sigui necessari.

o Comissió econòmica: trimestralment i quan calgui.

o Comissió Permanent i Comissió de convivència: Quan sigui necessari.

o Consell de Delegats d’alumnes: Un cop al trimestre, en horari lectiu.

o Consell de Delegats de famílies: Un cop al trimestre, en horari lectiu

o Reunió amb els representants de les famílies – Junta de l’AFA, dues reunions al

trimestre.

Capítol 2. Informació a les famílies

2.1. Marc Normatiu


Article 25

Participació de les famílies en el procés educatiu (explicitat al capítol 5)

2.2.Normativa específica de centre

o L’escola organitzarà una Jornada de Portes obertes, al més de febrer o març,

segons el calendari de matriculació del curs, amb l’objectiu de donar a conèixer

la línia pedagògica del centre, els serveis i activitats que s’ofereixen i mostrar

les instal·lacions a totes les persones interessades en conèixer l’escola.

o Les famílies que matriculin per primera vegada els seus fills al centre seran

informades de les línies bàsiques de funcionament, dels serveis, de les quotes, i

normes de l’escola en una entrevista individual per tal de formalitzar el procés

de matriculació.

o Abans de començar el curs, el centre convocarà una reunió amb les famílies

dels alumnes d’EI – 3 anys. En aquesta reunió s’informarà del funcionament

108


general de l’escola i específicament d’aquells aspectes que afectin directament

a l’alumnat i al seu procés d’adaptació.

o Els pares i mares de l’alumnat d’Infantil 3 anys, abans de l’inici de les classes,

faran canvi d’impressions inicial amb els tutors/es del seu fill/a per tal de

conèixer les característiques més rellevants que ajudaran a la millor adaptació a

l’escola.

o Durant el més d’octubre es faran les reunions d’aula on s’informarà dels

objectius prioritaris d’aquell curs, així com de les activitats més rellevants que

es duran a terme. Per tal de propiciar el coneixement i la interrelació entre les

famílies, es prepararan activitats o dinàmiques que ho afavoreixin.

o En aquesta reunió d’aula, es comunicarà als pares i mares i tutors legals de

l’alumnat la informació relativa a activitats i sortides aprovades en la

Programació General Anual. Per a qualsevol d’aquestes activitats que es

realitzen fora del recinte del centre caldrà el permís per escrit de la família.

o Els docents del centre destinaran una sessió setmanal, durant tot el curs, per a

entrevistes amb les famílies dels alumnes. Cada tutor o tutora informarà als

progenitors del dia i l’hora d’aquestes reunions a principi de curs.

Preceptivament i com a mínim, cada tutor o tutora tindrà una entrevista per

cada curs acadèmic amb els pares i mares o tutors legals de cada un dels seus

alumnes.

o Per l’alumnat del Cicle Mitjà i Superior, els aspectes d'informació diària i

personal, justificacions o comunicacions, es realitzaran mitjançant l'agenda.

Pels alumnes del Cicle Inicial es farà ús de la “llibreta viatgera”.

o En el cas de l’alumnat d’Educació Infantil, es lliuraran els justificants o

comunicats directament al professorat.

o Cada tutor/a informaran a les famílies dels resultats individuals d’avaluació de

cada alumne amb la següent periodicitat:

Educació infantil: Es lliuraran dos informes, al final del primer trimestre i

al final de curs. Educació primària: Es lliuraran tres informes que correspondran amb el

final dels tres trimestres del curs.

109


En el cas de sorgir un cas particular d’un alumne o d’una alumna, es

resoldria a través de l’entrevista amb els pares i mares o tutors legals.

o Els informes de final de cada cicle de Primària seran lliurats en mà en una

entrevista personal amb les famílies.

o En cas que els progenitors estiguin separats o divorciats, rebran una còpia de

l’informe per separat, a no ser que la família expressament no ho demani.

o En cap cas els tutors o altres mestres especialistes poden lliurar certificats o

informes a demanda de professionals psicoterapeutes o advocats, excepte si és

per requeriment judicial. L’informe lliurat a les famílies és el document

informatiu de referència permès.

En cas de demanda d’informes d’altres professionals o d’institucions oficials

vinculades als centres educatius , es valorarà juntament amb l’EAP i , si s’escau,

amb la inspecció educativa, la conveniència o no de lliurar la informació

sol·licitada.

o L’ escola periòdicament o quan hi hagi alguna informació per transmetre,

lliurarà als alumnes circulars informatives a les famílies. En el cas de les famílies

que ho autoritzin, rebran la informació per @.

o Tots els fulls informatius, comunicacions... a qualsevol sector de la comunitat

educativa ha d’incloure: anagrama o segell de l’escola, data, informació o

petició clara.

o La llengua vehicular i de comunicació del centre és la llengua catalana, per tant

totes les comunicacions estaran escrites en català, tal com s’especifica en el

Projecte Lingüístic del Centre.

o La pàgina web del centre és una altre canal d’informació per a l’alumnat i les

famílies.

o Es tendirà que, mitjançant el calendari Google i el Blog de cada nivell o

especialitat, es puguin seguir les activitats, així com les tasques encomanades

a l’alumnat i comunicacions diverses .

110


Capítol 3. Associacions de famílies (AFA)

3.1.Marc normatiu


Art. 26

Associacions de mares i pares d’alumnes

1. Les mares i els pares dels alumnes matriculats en un centre poden constituir

associacions, que es regeixen per les lleis reguladores del dret a l’educació, per les

normes reguladores del dret d’associació, per les disposicions establertes per aquesta

llei i les normes de desplegament i pels estatuts de l’associació.

2. Les associacions de mares i pares d’alumnes tenen per finalitat essencial facilitar la

participació de les mares i els pares en les activitats del centre, a més de les establertes

per la normativa vigent i les que determinin els estatuts de les dites associacions.

3. El Govern ha d’establir el procediment per a la participació de les associacions

de mares i pares d’alumnes més representatives en els òrgans col·legiats dels centres

públics i dels centres privats sostinguts amb fons públics. En el cas dels centres privats

no sostinguts amb fons públics, aquesta regulació correspon a les normes

d’organització i funcionament de cada centre.

4. Les associacions, federacions i confederacions de mares i pares d’alumnes que tenen

la seu a Catalunya o hi desenvolupen majoritàriament l’activitat, si estan inscrites en el

registre corresponent, poden ésser declarades d’utilitat pública.

5. El Govern ha de potenciar i facilitar la representació institucional de les federacions

i confederacions d’associacions de mares i pares d’alumnes.

Normativa específica de centre en relació a l’Associació de Famílies

a. Tots els pares, mares o tutors legals d’alumnes que estiguin matriculats al

centre podran organitzar-se en associacions de famílies d’acord amb la legislació

vigent.

b. Poden elegir pertànyer o no a l’ AFA de l’escola. La inscripció és voluntària, però

és aconsellable per tal de col·laborar amb el bon funcionament del centre i per

les possibilitats i avantatges que comporta el fet d’estar associat.

c. L’objectiu fonamental de l’AFA és contribuir a la millora de la qualitat de

l’educació que reben els/les alumnes.

111


d. L’AFA es finança amb les quotes que paguen les famílies associades a principi de

curs i alguna activitat esporàdica com festes, rifes, etc.

e. L’AFA podrà utilitzar les instal·lacions del centre informant prèviament a la

direcció.

f. El seu funcionament es basa en el diàleg i en la col·laboració entre la comunitat

educativa per assolir els objectius comuns.

g. La direcció programarà reunions amb l’AFA amb una periodicitat mínima

trimestral per estrènyer els llaços de comunicació entre l’escola i la Junta. L’

objectiu principal de les trobades és intercanviar informació, valorar les

actuacions conjuntes i recollir suggeriments. Han de servir per compartir punts

de vista, debatre aspectes rellevants de la vida del centre i consensuar

actuacions.

h. Les activitats pròpies de les associacions de famílies són aquelles que puguin

respondre als objectius següents:

o Donar suport i assistència als membres de l’associació i, en general, els

pares, mares i tutors legals, als professors i als alumnes del centre i als

seus òrgans de govern i participació, en tot el que es refereix a

l’educació dels seus fills i, en general, de tots els alumnes matriculats al

Centre.

o Donar suport i assistència als seus associats i alumnes del centre,

mitjançant la programació i organització d’activitats extraescolars i

serveis, d’acord amb el que estableixin els seus estatuts i normativa

d’aplicació.

o Promoure la participació de les mares i pares dels alumnes en la gestió

del Centre.

o Promoure la representació i la participació dels pares dels alumnes en el

Consell Escolar i altres òrgans col·legiats del Centre.

o Facilitar la col·laboració del Centre amb entitats cíviques i culturals de

l’entorn.

o Promoure les activitats de formació de les mares i pares.

o Actuar en el marc de la normativa específica dels seus estatuts.

112


o Potenciar l’associació com a mitjà de participació en la comunitat

educativa.

i. Les associacions de famílies podran tenir com a domicili social el centre docent

prèvia comunicació al Consell Escolar.

j. Un membre de l’AFA serà designat per aquesta per formar part del Consell

Escolar com a representant de l’associació.

k. L’AFA, a través dels seus òrgans de representació, gestionarà de manera

autònoma els seus recursos, d’acord amb el que disposin els seus estatuts.

l. L’AFA crearà les seves comissions de treball, que presentarà anualment a

l’assemblea de socis i al Consell Escolar per a la seva aprovació.

m. Les associacions de famílies podran aportar voluntàriament a l’escola mitjans

materials i econòmics per a la realització o millora d’algun projecte. La donació

de materials es recolliran en l’ inventari del centre. Les aportacions

econòmiques es faran constar en la comptabilitat del centre, que aprova el

Consell Escolar, i s’assignaran a la finalitat que l’AFA hagi manifestat en el

moment de la donació.

Capítol 4. Alumnes delegats. Consell de participació

Per potenciar la participació de l’alumnat en el funcionament de l’escola, a les classes

dels cicles Mitjà i Superior, s’escolliran dos representants(delegat/da i subdelegat/da)

que constituiran el Consell de Delegats/des de l’escola.

El Consell de Delegats es reuniran, com a mínim un cop al trimestre, amb l’Equip

Directiu.

En aquesta reunió s’aixecarà acta dels acords, que es lliurarà a les classes per tal que els

delegats/des puguin fer-ne el resum a la resta de companys.

Es concretaran les dates de reunió a principi de curs per tal que els alumnes

delegats/des preparin la seva aportació a les reunions amb l’Equip Directiu.

Són funcions dels delegats/des:

113


o Rebre i recollir informació d’interès pel grup.

o Comunicar al tutor assumptes d’interès del grup relatius a la convivència i la

vida de l’aula.

o Recollir la opinió, inquietuds i propostes dels companys en temes d’interès

general o quan siguin consultats per algun òrgan del centre.

o Proposar temes per l’elaboració de l’ordre del dia de les assemblees de classe i

ajudar a redactar els resums o actes de les reunions realitzades.

o Representar el grup en la vida escolar i en l’Assemblea de Delegats del centre

emetent l’opinió majoritària del grup i no la pròpia.

o Participar de les reunions de l’Assemblea de Delegats.

El Consell d’alumnes delegats

Estarà formada pels dos delegats de cada classe. Es reuniran un cop al trimestre amb

el/la director/a. Els delegats de classe són el canal de comunicació entre el seu grup i

l’Assemblea de delegats i la direcció del centre.

Té com a objectiu promoure debats, presentacions, recollida de propostes, etc amb la

finalitat de millorar diferents aspectes de l’escola.

Capítol 5. Pares/mares delegats/des d’aula

Els pares i mares delegats/des de classe són les persones fan d’enllaç entre l’escola i les

famílies. Recullen les inquietuds, iniciatives i suggeriments i els canalitzen cap al tutor o

tutora, l’equip directiu o l’AFA, segons convingui.

Els pares i mares delegats/des s’ofereixen voluntàriament per desenvolupar aquesta

tasca i/o són escollits/des per la resta de pares i mares en la reunió d’aula.

Funcions principals

La funció dels pares i mares delegats/des de curs és facilitar la comunicació entre les

famílies del grup classe amb el centre educatiu.

Servir d’enllaç entre tutors/es, mestres i pares/mares:

a. Informar sobre aspectes de funcionament de l’escola a la resta de famílies i

explicar les novetats.

114


b. Traspàs de dubtes i/o suggeriments de les famílies al mestre/a tutor/a.

c. Col·laborar amb l’escola fent difusió de notícies, o bé quan es demana ajut per

sortides, festes, tallers, etc.

d. Col·laborar amb l’AFA, si s'escau.

e. Impulsar les activitats adreçades a les famílies que es fan a l’escola.

f. Acollir a les famílies dels alumnes que s’incorporen al grup classe, ja sigui a

causa de la repetició de curs o degut a la nova incorporació al centre, oferint-los

la informació sobre els aspectes bàsics del funcionament de l’escola.

Objectius

o Augmentar el nivell de participació de les famílies a l’escola i afavorir la

comunicació amb els tutors/es per així trobar vies de col·laboració a la vida

escolar.

o Afavorir la transmissió d’informació que es genera en el sí de la comunitat

educativa.

o Potenciar el coneixement, la relació i la comunicació entre les famílies per tal

d’afavorir el coneixement mutu i les relacions en el sí de la comunitat educativa.

Es mantindran reunions trimestrals amb la Direcció de l’Escola per tractar temes

organitzatius, fer propostes de funcionament i fer el seguiment de la seva tasca i les

dificultats que es troben.

Capítol 6. Carta de compromís educatiu


Article 27

Carta de compromís educatiu

1. En aplicació del Projecte Educatiu, cada centre ha de formular una carta de

compromís educatiu amb les famílies.

2. La carta de compromís educatiu ha d’expressar els compromisos que cada família i el

centre s’avenen a adquirir en relació amb els principis que la inspiren, i que han de ser

els necessaris per garantir la cooperació entre les accions educatives de les famílies i la

del centre educatiu en un entorn de convivència, respecte i responsabilitat en el

desenvolupament de les activitats educatives.

115


3. Els compromisos expressats en cada carta s’entenen en el marc del respecte als drets

i les llibertats de les famílies recollits a les lleis i pressuposen el respecte de la família al

caràcter propi del centre.

4. Els compromisos s’han de referir, com a mínim, al seguiment de l’evolució dels i de

les alumnes, a l’acceptació dels principis educatius del centre, al respecte a les

conviccions ideològiques i morals de la família en el marc dels principis i valors

educatius establerts a les lleis, a l’adopció de mesures correctores en matèria de

convivència i a la comunicació entre el centre i la família.

5. Els continguts comuns de la carta de compromís educatiu són elaborats pel centre,

en el marc de les orientacions del Departament d’Educació, amb la participació de la

comunitat escolar, i són aprovats pel Consell Escolar. La carta pot incloure compromisos

específics addicionals, que ambdues parts convinguin en el marc del Projecte Educatiu i

d’acord amb els principis i valors educatius establerts a les lleis, i és revisada

periòdicament en els termes i terminis que acordin el centre i el pare, mare o tutor o

tutora legal. L’actualització de la carta s’ha de realitzar, almenys, a l’inici de cada etapa

educativa.

6. La carta de compromís educatiu i les seves modificacions és signada per la direcció

del centre públic o per la persona titular del centre privat concertat o, en el seu nom,

per qui disposin les normes d’organització i funcionament del centre, i pel pare, mare o

tutor o tutora legal de l’alumne/a. De la carta signada n’ha de quedar constància

documental al centre i a la família.

El Consell Escolar de centre va aprovar la carta de compromís el dia 29 de març de2011, juntament amb les addendes de cada cicle.

Les famílies i la direcció del centre signen la carta a l’ inici de l’escolaritat.El contingut dels acords de la carta es revisarà cada quatre anys coincidint amb lapresentació del projecte de Direcció.

Vegeu Annex 4, Carta de Compromís i addendes del centre)

TÍTOL VII. FUNCIONAMENT DEL CENTRE

Capítol 1. Aspectes generals

116


Secció 1. Horaris del centre

1.1.Marc normatiu


Article 54

Calendari escolar i jornada escolar

1. Correspon al Departament fixar el calendari escolar per als ensenyaments obligatoris

i post obligatoris, que ha de comprendre entre cent setanta-cinc i cent setanta-vuit dies

lectius per curs, i determinar els períodes lectius i els períodes de vacances.

2. Als efectes del que disposa aquesta llei, s’entén per horari lectiu les hores destinades

al desenvolupament del currículum establert per a cada etapa o nivell d’ensenyament.

3. L’horari lectiu per a cada curs és d’entre vuit-centes setanta-cinc i vuit-centes noranta

hores per al segon cicle d’educació infantil i per a l’educació primària i de mil cinquanta

hores per a l’educació secundària obligatòria. Per a la resta d’ensenyaments regulats

per aquesta llei, la norma reglamentària que en concreti els aspectes curriculars ha de

determinar el nombre d’hores lectives.

4. En el segon cicle de l’educació infantil i en l’educació primària, l’horari escolar dels

alumnes es pot estendre més enllà de l’horari lectiu, fins a un total de mil cinquanta

hores cada curs. En la resta d’etapes, l’horari escolar, que conté en tot cas l’horari

lectiu, es pot concretar en funció de la programació anual del centre.

5. En el segon cicle d’educació infantil i en els ensenyaments obligatoris, l’horari escolar

comprèn normalment horari de matí i tarda.

Anualment, en el marc de la regulació del calendari escolar el Consell Escolar aprovarà

l'horari i calendari escolar, així com dels dies de jornada continuada segons els

procediments establerts, seguin les recomanacions del Consell Escolar Municipal per

escollir els dies de lliure disposició.

El Consell Escolar anualment aprova els horaris de les activitats complementàries del

centre que, per la seva naturalesa excedeixen els de la jornada habitual en les seves

sessions de matí i/o tarda.

Horari lectiu: De 9h a 12,30h i de 15h a 16,30h

117


Horari d’ acollida matinal: De 7’45h a 9h.

Horari de menjador: De 12,30h a 15h.

Horari d’activitats extraescolars: De 16,30h a 18h.

Horari inici de P-3: per a tots els alumnes que inicien P-3 es programarà un

començament de curs diferent del previst amb caràcter general, a fi de facilitar una

adaptació correcta a l’escola. Els dos primers dies de curs la meitat dels alumnes

assistiran només mitja jornada, alternant matí i tarda amb l’altra meitat del grup.

Secció 2. Entrades i sortides del centre

Entrades

a. En els horaris habituals d’entrades i sortides, l’alumnat i les seves famílies

poden fer ús de les dues entrades a l’escola: C/ Camí del Mig i Passeig Pau

Claris.

b. Les portes d’accés al pati de l’escola s’obriran 7 minuts abans de les hores

d’entrada per tal que els alumnes i les seves famílies puguin anar entrant i es

dirigeixin a l’espai per on entraran a l’edifici.

c. Durant aquesta estona prèvia a l’entrada, els alumnes no poden jugar a pilota,

ni vambes amb rodetes, ni anar en patinet pel pati, o qualsevol objecte que faci

perillar la integritat física de les persones. Els alumnes han de restar a l’espera

que toqui el timbre en el’ espai assignat al seu nivell per fer la fila. En cas que

portin una pilota, l’han de dur en una bossa i no treure-la per jugar.

d. Cinc minuts abans de l’hora d’entrada, sona la música i els alumnes del Cicle

Superior aniran pujant a les classes respectives i es prepararan per iniciar

l’activitat prevista a les 9 en punt.

e. El professorat del Cicle Superior estarà distribuït entre el vestíbul, l’escala i les

classes per fer la rebuda de l’alumnat.

f. A les 9h del matí i a les 3h de la tarda sonarà el timbre per indicar que és l’hora

d’entrar a classe per a la resta de cursos.

g. Els alumnes de P/3 i P/4 entraran directament a les seves aules.

h. Els alumnes de P/5 i Cicle Inicial entraran per l’entrada del porxo del menjador,

quan els/les mestres els recullin.

118


i. Els alumnes de cicle Mitjà entraran pel porxo principal quan els/les seves

mestres els recullin.

j. Les portes del pati de l’escola es tancaran 10 minuts després de l'hora d'entrar.

Si s'arriba tard i les portes estan tancades, caldrà trucar i entrar per la porta del

Passeig de Pau Claris.

k. Les famílies poden entrar al pati de l’escola i acompanyar els seus fills/es fins

que hagin entrat a l’edifici amb els mestres.

l. Per tal de donar prioritat a l’entrada dels alumnes, es demana a les famílies que

evitin passar pel mig del vestíbul, excepte en els casos en que hagin de fer

alguna gestió específica a Secretaria (Menjador, extraescolars o resoldre algun

tema econòmic o administratiu).

m. No està permesa l’entrada al vestíbul amb patinets o patins. S’han de deixar

aparcats als espais reservats al pati.

n. No està permesa l’entrada de gossos i altres animals domèstics a l’escola per

qüestions d’higiene i seguretat, excepte gossos pigall.

o. Seguint la normativa vigent, no es pot entrar al recinte escolar fumant.

p. Quan una família hagi d'informar d'algun aspecte al professorat, ho farà

mitjançant una nota, un avís a l’agenda o li ho comunicarà al conserge o

persona que estigui a la porta.

q. Si els alumnes arriben al centre després de l'horari establert i la porta està

tancada, se'ls facilitarà l'accés però els seus pares o representants legals hauran

de justificar per escrit el retard.

r. Les famílies dels alumnes que arriben tard els poden acompanyar fins al

vestíbul i els alumnes pujaran sols a la seva classe.

s. En cas d’un retard superior a 10 minuts sense justificar, es farà una notificació

per informar a la família i serà considerat un retard no justificat.

Sortides

a. A les hores de sortida, les portes de l’edifici s’obriran cinc minuts abans, per tal

que les famílies puguin esperar el seu fill/a.

b. Els alumnes d’educació Infantil P/3 i P/4 surten directament des de la seva

classe. Les famílies es poden esperar al porxo, davant de l’aula corresponent.

119


c. Els alumnes de P/5 i Cicle Inicial són lliurats als pares, mares o tutors i/o

representants autoritzats.

d. A partir del curs 3r de Primària, els pares hauran de signar una autorització en

què permeten al seu fill/a a marxar sol a casa a les 12,30h i a les 16’30, o altres

hores si són alumnes de SEP, coral o flabiol o activitats extraescolars. Aquesta

autorització es renovarà cada curs. El tutor/a haurà de comunicar a la resta de

mestres o educadors que intervinguin en el seu grup el llistats d’alumnes no

autoritzats a sortir sols de l’escola.

e. En cas que els alumnes marxin amb els germans grans, la família ho autoritzarà

per escrit, aquest document s’ha de renovar cada curs.

f. En cas que l’alumne marxi amb alguna persona autoritzada per la família, caldrà

portar l’autorització degudament signada pel pare, la mare o representant legal.

g. Respecte als alumnes autoritzats a marxar sols, sortiran de l’aula acompanyats

del professorat que ha estat fent la darrera classe amb ells, baixaran fins a la

porta del vestíbul principal i allà s’acomiadaran.

h. En un lloc visible de l’aula hauran de constar els llistat d’alumnes que fan

activitats extraescolars, coral i flabiol al migdia, i aquells que no poden marxar

sols.

i. Els alumnes que es quedin a Menjador o Activitats Extraescolars, seran

acompanyats pels mestres al punt de trobada establert, excepte en el cas dels

infants de P/3 i P/4 que romandran a la seva aula fins que la TEI i els /les

monitors/es els passin a recollir.

j. Els nois i noies que han d’anar a buscar a germans petits, sortiran amb el seu

grup classe i faran la volta per fora de l’edifici per facilitar la mobilitat de la resta

de grups.

k. Les famílies esperaran els fills i filles als patis de la zona per on sortiran els

grups-classe.

l. Quan una alumne/a ha de sortir fora de les hores habituals, ha de portar una

autorització escrita del pare, mare i/o tutor legal i, si no té autorització per

marxar sol, és necessari que els pares el vinguin a buscar a l’escola.

m. En cas que algun alumne només pugui sortir de l’escola amb algun dels seus

progenitors per qüestions legals, el pare o la mare aportaran la documentació

120


oficial que ho certifiqui i ho farà saber al tutor/a del seu fill i a la direcció de

l’escola per tenir-ho en compte als efectes oportuns. Aquesta documentació es

guardarà a l’expedient de l’alumne/a.

Secció 3. Entrevistes amb les famílies.

Les visites dels pares han d’estar concertades amb antelació amb el professorat. Els

horaris d’atenció als pares es donaran a la primera reunió d’aula i es podran consultar a

la web del centre.

La demanda de cita tant per part dels pares com del tutor o altre docent es farà a

través de l’agenda de l’alumnat, una nota o demanant-ho directament al tutor/a.

La família pot demanar un certificat d’assistència a l’entrevista per de justificar-ho

laboralment.

En cas d’incompatibilitat d’horaris o urgència, els pares i mares o tutors legals

interessats es posaran d’acord amb el tutor o la tutora per tal de concertar el dia i hora

compatible per les dues parts.

Cada curs s’estableix un horari d’atenció a les famílies per part de la Direcció, Cap

d’Estudis i de Secretaria. Aquest horari es fa públic a la cartellera de l’escola i a la

pàgina web.

Secció 4. Activitats complementàries i extraescolars

4.1. Marc Normatiu


Art. 9

Relació amb les activitats complementàries, extraescolars i serveis escolars 1. L’oferta i

contingut d’activitats escolars complementàries, si n’hi ha, ha de ser coherent amb els

objectius educatius establerts en el Projecte Educatiu del centre i han de contribuir a

facilitar-ne l’assoliment, d’acord amb l’horari escolar establert legalment.

121


2. El contingut de les activitats extraescolars que s’ofereixin a través del centre ha de

ser compatible amb els objectius educatius establerts en el Projecte Educatiu i ha de

tenir en compte, si n’hi ha, el Projecte Educatiu territorial.

3. L’oferta i prestació del serveis escolars de transport, menjador i altres que en cada

cas escaigui s’han de regir pels criteris educatius que s’estableixin en els projectes

educatius dels centres. En cap cas, la prestació del servei pot comportar contradicció

amb els objectius educatius establerts en els projectes.

4.2. Activitats complementàries

a. Són activitats complementàries aquelles que es fan en horari lectiu fora del recinte

escolar: Sortides, excursions, visites, piscina i colònies.

b. L'escola valora positivament la realització d’aquestes activitats ja que complementen

la tasca docent, permeten l’observació directa i l’ampliació de coneixements.

c. La programació de les activitats que s'hagin de fer fora del recinte escolar o que pel

seu caràcter general impliquin l'alteració de l'horari habitual, s'ha d'incloure en la

Programació General Anual del centre o s'ha de preveure amb prou antelació i ser

aprovada pel Consell Escolar. En el marc d'aquesta programació, les activitats

específiques es decideixen en equip de nivell i cicle i les ha d'autoritzar la direcció del

centre.

Acompanyants a les sortides

a. La relació màxima d'alumnes/mestres o acompanyants per a les sortides ha de

ser la següent: segon cicle d'educació infantil, 10/1; cicle inicial i cicle mitjà

d'educació primària, 15/1; cicle superior d'educació primària, 20/1.

b. En cas que les activitats es prolonguin més d'un dia, les relacions màximes

alumnes/mestres o acompanyants són de: segon cicle d'educació infantil, 8/1;

cicle inicial i cicle mitjà d'educació primària, 12/1; cicle superior d'educació

primària, 18/1.

c. Excepcionalment, el Consell Escolar, amb motivació raonada i valorades les

implicacions de seguretat i protecció a la infància, podrà, per a una activitat

concreta, acordar el canvi d'aquestes relacions màximes. Aquesta normativa

122


s’aplicarà sempre i quan les normes d’organització d’inici de cada curs escolars

no dictaminin alguna modificació al respecte.

d. Per a alumnes amb necessitats educatives especials, s’adaptaran les relacions

esmentades en el paràgraf anterior atenent a les característiques específiques

dels alumnes.

e. Prioritàriament acompanyarà l’alumnat el/la mestre/a organitzador/a de

l’activitat i el/la tutor/a del grup.

f. No es poden fer sortides ni altres activitats fora del centre amb menys de dos

acompanyants, un dels quals ha de ser necessàriament mestre o professor,

llevat d'aquelles sortides en què el Consell Escolar determini altres condicions

que exigeixin una ràtio superior en el nombre d'acompanyants, valorades les

condicions de seguretat i els requeriments de protecció als alumnes.

g. En les sortides de mig dia, a més d’un mestre per classe, pot haver-hi

acompanyants voluntaris.

Piscina

Els alumnes de Cicle Inicial realitzaran un curset de piscina d’unes 20 sessions durant el

curs. Els alumnes de 2n durant el primer quadrimestre i els de 1r durant el segon.

Aquesta activitat està totalment subvencionada per l’Ajuntament de Mataró i està

inclosa en la programació de l’àrea d’educació física.

Per tal de fer el desplaçament a la Piscina Municipal, caldrà fer ús d’un autocar que farà

el transport d’anada i de tornada. El cost del servei d’autocar es divideix entre tot

l’alumnat i l’han de pagar les famílies.

El pagament es farà mitjançant el TPV que hi ha al vestíbul de l’escola.

L’acompanyament a l’activitat de piscina, així com l’estona als vestuaris, va a càrrec

dels mestres tutors i de persones fixes que es presten a fer voluntariat. En cas que no

hi hagi prou voluntariat, s’haurà de contractar monitoratge per fer l’acompanyament. El

cost anirà a càrrec de les famílies.

Contractació i pagament d’activitats

o Els tutors i els coordinadors de cada cicle són els encarregats de la contractació i

relacions amb les entitats organitzadores de les sortides. Caldrà informar al/la

123


secretari/a sobre el període de pagament i l’ import, que aquest farà efectiu en

el termini.

o Cada cicle presentarà el llistat de les sortides, colònies, teatres... indicant el lloc,

la data, i el cost de l’activitat i dels acompanyants necessaris, que s’aprovarà en

sessió de Consell Escolar i es publicarà a la web de l’escola.

o El pressupost de les activitats s’ha de presentar la primera setmana d’octubre

per poder informar a les famílies del cost i els terminis de pagament.

o L’alumnat necessitarà autorització escrita dels seus pares, mares o

representants legals, per participar en les activitats fora del recinte escolar. Les

autoritzacions signades romandran a la carpeta docent d’aula i es conservaran

durant la tot el curs escolar.

o La secretària del centre s’encarregarà de realitzar el pressupost dels autocars.

o Si un alumne no pot assistir a alguna sortida després d’haver pagat, se li

retornarà l’import íntegre.

o El coordinador de cicle trucarà a l’entitat organitzadora de l’activitat i a

l’empresa d’autocars un parell de dies abans de la data per tal de verificar-la.

o Els acompanyants remunerats estaran legalment contractats i assegurats per

una empresa.

o Per tal de facilitar l’assistència del major nombre d’alumnes a les sortides,

excursions i colònies, es preveu la fragmentació del pagament.

4.3.Activitats Extraescolars

Es consideren activitats extraescolars aquelles realitzades fora de l’horari lectiu i

organitzades per l’AFA, altres entitats o associacions.

Tenen com a finalitat la formació de l’alumnat en aspectes socioeducatius i de lleure

sense relació directa amb l’activitat pròpiament escolar i tenen caràcter voluntari per a

l’alumnat.

Són recollides en la Programació General Anual i aprovades pel Consell Escolar.

L’AFA, com a entitat jurídica, podrà contractar, sota la seva responsabilitat, a empreses

per a realitzar les activitats que organitzi. El personal que tingui cura de la realització

124


d’aquestes activitats extraescolars haurà d’estar degudament format, contractat i

assegurat.

L’empresa organitzadora de les activitats extraescolars seran responsables de:

o Supervisar el bon funcionament i l‘ús del material.

o Vetllar pel bon funcionament de les activitats que es portaran a terme

en el centre durant el curs escolar.

o Planificar les activitats d’acord amb el Projecte Lingüístic i el Educatiu de

Centre, de manera coherent amb els valors que es treballen en l’horari

lectiu.

o Coordinar amb l’equip directiu el seguiment les activitats extraescolars

que es porten a terme durant el curs escolar.

o Conèixer el grau de satisfacció de les famílies usuàries, així com els

suggeriments de millora.

o Presentar la planificació de l’oferta al principi de cada curs.

o Presentar la memòria a final de curs, juntament amb les valoracions de

les famílies, el monitoratge i l’empresa.

o Atendre les peticions de les famílies sempre que aquetes ho requereixin.

o Fer una reunió amb les famílies, a principi del curs, per exposar els

objectius i la planificació del curs.

El Consell Escolar vetllarà pel bon desenvolupament de les activitats extraescolars així

com de la correcta actuació del personal contractat per l’entitat organitzadora, i es

reserva el dret d’interrompre aquestes activitats en cas de no ajustar-se amb el

Projecte Educatiu de Centre o detectar un mal funcionament de les mateixes.

Secció 5. Vigilància de l’esbarjo

o El centre disposa diferents patis que envolten l’edifici i que constitueixen un

espai per a l'esbarjo de l'alumnat, per a la docència de l'educació física, i per a

altres activitats que requereixin un espai obert i gran.

125


o El responsable de la coordinació de l'ús d'aquest espai és directament el/la cap

d'estudis que, juntament amb els especialistes d’Educació Física, vetllaran per

evitar interferències entre usos alternatius.

o L'horari d'esbarjo dels alumnes és horari lectiu del professorat. Això no obstant,

la Programació General Anual pot incloure torns de vigilància de patis que

sempre hauran de ser suficients en nombre i distribució per a assegurar-ne un

correcte ús i seguretat.

o L'horari d'esbarjo serà d’ 11h a 11.30 h.

o Els dies de pluja els nens i les nenes restaran dins la classe fent jocs de taula i

relaxats. La vigilància correspondrà als tutors/es amb la col·laboració del

personal del cicle que no té tutoria. En cas que els mestres decideixin sortir al

porxo, ell serà el responsable de vigilar-los, encara que no sigui el dia que li

correspon la vigilància.

Normativa de pati

a. A les hores de pati no es poden deixar alumnes a l’aula sols.

b. Els papers de l’esmorzar cal llençar-los a les papereres que correspongui, caldrà

treballar-ho des a les classes per tal que l’alumnat en tingui especial cura.

c. Un cop al pati, els alumnes no tornaran a pujar a les classes fins que no hagi

finalitzat l’esbarjo.

d. A cada espai es farà ús del material esportiu o de pati adient.

e. Quan una pilota cau al carrer, cal que l’alumne ho comuniqui al mestre

encarregat per poder recuperar-la.

f. Els mestres comprovaran que el pati quedi net en entrar.

g. S’establirà una distribució de zones de joc segons el nivell i el dia de la setmana.

h. S’estipulen torns de vigilància de 8 persones per a primària i 5 per a Infantil.

i. A l’hora del pati no es poden quedar els alumnes sols dins el recinte escolar.

Els mestres no marxaran del pati fins que hagin arribat les persones

responsables del torn de vigilància.

j. L’alumnat recollirà el material que s’hagi fet servir per a la realització de les

diverses activitats.

126


Secció 6. Retards i absències

o Els alumnes han d’arribar a l’escola amb puntualitat. Un cop tancades les

portes de l'escola, l’alumne/a que arribi tard caldrà que vingui acompanyat

d’un familiar o tutor legal que justifiqui el retard.

o Després que comenci la classe, tot aquell alumnat que entri a l’aula passats

10 minuts de l’hora d’entrada, serà marcat com a retard i serà el mestre que

estigui a l’aula en aquell moment, l’encarregat d’anotar-ho.

o Les absències de l’alumnat s’han de justificar per escrit, trucant per telèfon

al centre o mitjançant l’agenda, per part de la família.

o Els mestres lliuraran trimestralment les llistes d’assistència als coordinadors

de cicle, on es recull el resum de retards.

o En cas d’algun cas reincident, es parlarà amb direcció per aplicar les

mesures pertinents:

o Parlar amb la família

o Deixar constància escrita del nombre de retards

o Si no hi ha canvi, aplicar el protocol d’absentisme.

Secció 7. Actuacions en el supòsit d’absentisme de l’alumnat

L’assistència de l’alumnat al centre és obligatòria.

El tutor o tutora comunicarà als pares les absències i retards no justificats i es procurarà

buscar una solució del problema amb la família. Si hi ha reincidència es comunicarà a la

direcció del centre i aquesta donarà a conèixer la situació a serveis socials per tal

d’iniciar el protocol d’absentisme.

Vegeu Annex 6, Protocol d’Absentisme

Secció 8. Actuacions en el retard en la recollida de l’alumnat a la sortida del centre

En cas de no venir ningú a recollir un alumne/a, el/la mestre/a contactarà amb la

família per telèfon i esperarà a què el recullin i anotarà en el registre d’aula el retard.

127


Arribat el cas de no contactar amb ningú, transcorreguts 60 minuts des de l’hora de

sortida es telefonarà a la Policia Municipal per comunicar la situació.

La policia es presentarà al centre on farà un informe especificant les actuacions fetes

per l’escola i tot seguit assumirà la custòdia de l’alumne en el centre fins a poder lliurar-

lo als pares o tutors legals.

En casos de famílies reincidents, es portarà un control fent signar a la família en el

moment de la recollida de l’alumne.

La reiteració freqüent d'aquests fets amb una mateixa família, en la mesura que

comporti una manca d'assumpció de les responsabilitats de custòdia dels menors que li

correspongui, s'ha de tractar de manera similar als supòsits d'absentisme. En darrer

terme, el director del centre ha de comunicar per escrit la situació als serveis socials.

D'aquesta comunicació, n'ha de quedar una còpia arxivada al centre, a

disposició de la Inspecció d'Educació.

Secció 9. Utilització dels recursos materials

L’agenda escolar:

o L’agenda és un instrument d’organització personal i de comunicació família

-escola de l’alumnat dels cicles Mitjà i Superior. L’alumnat està obligat a portar-

la a classe diàriament.

o L’escola, després del pagament de la quota de material corresponent,

proporcionarà una agenda anual a cada alumne. En cas de pèrdua, la família

l’haurà de sol·licitar a l’escola i abonar l’import corresponent.

o El professorat dels cicles Mitjà i Superior utilitzaran l’agenda com a eina de

comunicació amb les famílies.

o Els alumnes han d'anotar-hi les tasques i estudis diaris.

o Mitjançant l’agenda, la família ha de signar les anotacions dels mestres o tutors.

De la mateixa forma, podran sol·licitar a través de l’agenda, entrevistes amb el

tutor o comentar el que creguin necessari, i donar raons d’absències, retards o

sortides en horari escolar.

Llibres de text:

128


o L’elecció dels llibres de text i altres materials didàctics correspon al centre

educatiu en el marc de l’exercici de l’autonomia pedagògica.

o L’escola realitza un programa de socialització de llibres al cicle mitjà i superior

de l’etapa de primària.

o L’alumnat d’infantil i de cicle inicial de primària poden escriure als llibres i

emportar-se’ls a final de curs. Per tant, paguen la quota íntegra del cost dels

llibres.

o L’alumnat de cicle mitjà i de cicle superior no pot escriure als llibres de consulta

i hauran de quedar-se a l’escola a final de curs per ser reutilitzats al curs

següent. Per tant, paguen una quota per ús dels llibres i la quota íntegra dels

quaderns i altre material fungible.

o Els llibres restaran a les aules dels alumnes i seran custodiats pels diferents

tutors/es. Tot i això, l’alumnat pot emportar-se els llibres a casa, per a estudiar o

realitzar tasques encomanades.

o Correspon als alumnes i a les famílies vetllar pel bon manteniment a fi que

aquests llibres siguin retornats a final de curs en el millor estat possible. Si algun

alumne/a escriu, ratlla, trenca algun llibre de reutilització, haurà de comprar-ne

un de nou.

Material escolar:

o Cada curs, el Consell Escolar aprovarà la quota anual de material.

o El material des de P-3 a 6è és socialitzat, es donarà a l’escola i serà compartit

per tot els alumnes. Caldrà utilitzar-lo de forma adequada per afavorir un

manteniment correcte.

o Si un alumne fa malbé el material socialitzat de forma intencionada se’l farà

responsable de reposar-lo.

Material Educació Física i Psicomotricitat:

o A l’Educació física i per psicomotricitat, l’alumnat haurà de portar roba còmoda

adequada i vambes (educació infantil amb velcro).

129


o A Educació primària l’alumnat portarà una bossa amb roba de recanvi i als Cicles

Mitjà i Superior els estris de neteja per dutxar-se en acabar l’activitat.

o Els mestres d’Educació Física i de psicomotricitat seran responsables de vetllar

pel bon ús i la recollida del material.

o La Comissió d’Educació Física i Psicomotricitat tindrà cura del manteniment del

material i la seva reposició.

Peces de roba i bata:

o La bata, l’abric, la jaqueta, la bossa i totes aquelles peces de roba que l’ infant

porti a l’escola, hauran d’anar marcades, en lloc visible, amb el nom i els

cognoms.

o Totes les peces de roba que es portin a l’escola hauran de tenir una cinta

suficientment llarga per poder-les penjar amb facilitat (aprox. 15 cm).

o A Educació Infantil i Cicle Inicial els alumnes portaran bata marcada amb el

nom i una veta per penjar. La bata es durà a casa els divendres, amb l’objectiu

de portar-la neta el dilluns.

o Als Cicles Mitjà i Superior l’ús de la bata es recomana per a les activitats de

plàstica.

Jocs i aparells:

o No es poden portar joguines o jocs de casa excepte en dates excepcionals quan

els mestres ho considerin.

o En cas de pèrdua o fer malbé una joguina serà responsable l’alumnat.

o El telèfon mòbil, “tablet”, qualsevol reproductor d’àudio, fotografia o vídeo al

centre, serà permès per a la realització de tasques didàctiques puntuals i serà

130


el tutor el que autoritzarà el seu ús. L’alumne es farà responsable en cas de

pèrdua o deteriorament.

o En cas d’utilitzar de forma incorrecta aquests dispositius dins el recinte escolar

els mestres podran agafar-los i custodiar-los per retornar a la família exposant-

los el fet del mal ús.

Motxilles

o Es recomana i prega no portar motxilles de rodes, ja que aquestes no

afavoreixen una postura saludable.

Altres objectes no permesos a l’escola

o No està permet portar a l’escola begudes, sucs o làctics per esmorzar; diners o

objectes valuosos; llaminadures; objectes perillosos; estoig o estris de treball

personals.

o Les vambes de rodes no estan permeses. Tampoc són aconsellables per fer

Educació Física encara que se li treguin les rodes.

o No està permès que les alumnes portin mòbil a l’escola. Si el docent es veu en

la necessitat de requisar-lo, la família haurà de recuperar-lo personalment

mitjançant una reunió amb el tutor/a, o bé amb l’equip directiu.

Mobiliari i material no fungible:

o El mobiliari i material escolar no fungible del centre haurà de relacionar-se de

manera detallada a l’Inventari del Centre, esmentant el tipus, la classe, el

nombre d’unitats i l’estat de conservació d’aquest material.

o Quan algun element del mobiliari o del material no fungible es faci malbé,

desaparegui o sigui transferit a un altre lloc, es donarà de baixa a l’inventari i es

farà constar la causa i la justificació documental.

o El Consell Escolar promourà la renovació de l’equipament escolar i les seves

instal·lacions i en supervisarà la seva correcta conservació.

o La formulació i manteniment actualitzat de l’ inventari del Centre és

responsabilitat del/ la secretari/a del centre.

131


Pissarres digitals

La direcció del centre promourà l’adquisició i utilització dels nous dispositius per

millorar les activitats d’ensenyament-aprenentatge.

El professorat del centre tindrà cura de les PDI vetllant pel seu bon ús i manteniment.

Caldrà apagar la pantalla quan no s’utilitza.

S’assessorarà l’alumnat en el bon ús de les pissarres perquè col·laborin en el seu

manteniment.

Si el pressupost ho permet, es contractarà una empresa pel manteniment dels

projectors. En cas que no sigui possible, aquesta tasca anirà a càrrec de la comissió

d’informàtica.

Ordinadors i “tablets”

La direcció del centre disposarà l’adquisició de nous aparells quan sigui necessari i

seguint les propostes de la coordinació d’informàtica.

El personal docent i alumnat vetllarà pel manteniment dels dispositius i en tindrà cura

del seu correcte funcionament.

Secció 10. Organització i ús dels espais

Biblioteca

Llei 12/2009 de 10 de juliol LECArt. 88Biblioteca escolar1. Tots els centres educatius han de disposar d’una biblioteca escolar, com a espai

d’accés a la informació i font de recursos informatius en qualsevol suport a l’abast dels

alumnes, del professorat i de la comunitat educativa.

2. El Projecte Educatiu de cada centre ha de tenir en compte que la biblioteca escolar és

un entorn d’aprenentatge que s’integra en els recursos del centre per a l’ensenyament i

l’aprenentatge de les diverses àrees curriculars, i especialment de l’hàbit lector. A

aquest efecte, l’Administració educativa ha de proveir els centres públics dels recursos

adequats.

3. El Govern ha de fixar mecanismes de col·laboració de les biblioteques escolars

132


amb el sistema de lectura pública.

Organització i funcionament de la biblioteca escolar del centre:

o A l’entrada de la sala hi haurà un horari amb les hores d’ocupació.

o La coordinació de la biblioteca la realitzarà un/a mestre/a, preferentment amb

destinació definitiva al centre, designat per la direcció.

o Aquest responsable dirigirà el funcionament de la biblioteca, gestionarà el seu

equipament i tindrà cura de l’organització, classificació i conservació dels llibres

i altres materials.

o El coordinador juntament amb la comissió de biblioteca, haurà d’elaborar les

actuacions previstes en la Programació General Anual i la seva memòria a final

de curs.

o El/la Cap d’estudis realitzarà una previsió d’ús d’aquest espai i establirà un

sistema de reserva amb antelació de franges horàries concretes d’utilització.

o La biblioteca disposa d’ ordinadors per que l’alumnat en pugui fer ús, així

esdevé també una sala d’estudi per realitzar activitats per les quals es

requereixi utilitzar ordinadors i connexió a Internet.

o Cada mestre ha de vetllar perquè quan acabi de fer ús de la sala de biblioteca

els llibres utilitzats quedin recollits, els ordinadors i monitors apagats i les

cadires ben col·locades.

o L’espai de la biblioteca també s’ocupa per altres usos: per fer agrupaments, com

a aula d’estudi o reunions.

Sala psicomotricitat

El centre disposa d’una sala polivalent que és un espai que s’utilitza per a l’Educació

Física, psicomotricitat i certes activitats en les que es requereix un espai ampli.

Organització i funcionament:

o A l’entrada de la sala hi haurà un horari amb les hores d’ocupació de la sala.

o El responsable d'aquest espai és el professor d'educació física que gestionarà el

seu equipament i tindrà cura de l' inventari especialitzat d’educació física.

o A partir de les 16.30 s’utilitzarà per algunes activitats extraescolars.

133


Aula de música


o L’especialista de música i mestres d’aula seran responsables de vetllar pel

manteniment i bon ús de la sala.

o A partir de les 16.30 es podrà utilitzar per algunes activitats extraescolars.

Aula d’anglès


o Aquesta aula s’utilitza també com a aula de reforç per fer alguns desdoblaments

de grup.

o L’especialista d’ anglès i mestres d’aula seran responsables de vetllar pel

manteniment i bon ús de la sala.

o A partir de les 16.30 s’utilitzarà per algunes activitats extraescolars.

Sala de mestres

El centre disposa d’una sala de mestres i la sala de material adjunta , de la qual es pot

disposar del material fungible que es necessiti per a les diferents activitats.

A la sala de mestres hi ha un moble amb calaixets, un per mestre/a, perquè hi puguin

trobar el correu o circulars des de Secretaria i Direcció.

També , a la cartellera, hi ha un calendari de substitucions perquè els mestres puguin

programar-me amb la major antelació possible.

Aquest espai es destina també a treball personal o coordinació del professorat,

reunions amb l’ EAP, d’etapa o cicle. Com que té una cuina annexa, és el lloc on el

professorat hi pot dinar.

Despatx de secretaria

És l’espai on treballen l’administrativa i la Secretària de l’escola. Hi ha dos ordinadors

per al treball específic i és l’espai on es custodia la documentació acadèmica i

administrativa del centre.

134


També hi ha una taula al costat de la finestra que comunica amb el vestíbul, per

atendre a les famílies, tant per les gestions de menjador com per les consultes a

secretaria.

És el lloc on hi ha la centraleta de telèfons i una de les fotocopiadores.

Sala de coordinació

És l’espai on hi treballen la direcció, cap d’estudis i les coordinadores. Cada taula té el

corresponent ordinador, hi ha també una taula gran per fer les reunions de

coordinació, així com armaris amb materials dels cicles i es l’espai on es custodia tota la

documentació pedagògica, didàctica, documentació curricular i eixos transversals del

centre.

Es una zona de treball que requereix un ambient tranquil i de concentració. individual

espais que es dediquen a usos propis de gestió.

Sala de fotocòpies

Hi ha dues fotocopiadores, la màquina d’ enquadernar, la de de plastificar i les cisalles.

També és el lloc on hi ha paper per les màquines.

A la taula és on el professorat deixa les comandes de fotocòpies indicant: el curs i el

nombre de còpies que necessita.

Dues sales de visites

S’utilitzaran per rebre pares i altres professionals que vinguin al centre. En elles hi

podem trobar llibres i materials relacionats amb l’acció tutorial, didàctica, psicologia,

pedagogia...

Aula reforç petita

S’utilitzarà per fer alguns desdoblaments de grup. Cada mestre/a que l’utilitzi procurarà

deixar-la endreçada.

A l’entrada hi haurà l’horari amb les franges d’ocupació.

Aula d’Ed. Especial / Aula d’Acollida

S’utilitzarà per atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials.

A l’entrada hi haurà l’horari amb les franges en què és ocupada i per qui.

135


Secció 11. Ús de l’edifici escolar


CAPÍTOL 3

Gestió de l’ús social dels centres educatius públics

Article 53

Criteris a què s’ajusta l’ús social dels centres públics

1. El Departament d’Educació, els ajuntaments i els centres públics promouen

l’ús social dels edificis i instal·lacions dels centres educatius públics, fora de l’horari

escolar, per part de persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre, per a la

realització

d’activitats educatives, culturals, artístiques, esportives o altres de caràcter

social i que no suposen l’establiment d’obligacions jurídiques contractuals o de

qualsevol altra mena. Amb aquest efecte, sempre que sigui possible s’han d’agilitar

les tramitacions que s’estableixen en aquest capítol i establir, quan escaigui, les

modificacions pertinents en l’accés a les instal·lacions dels centres.

2. L’ús social dels centres públics no ha d’interferir, impedir o dificultar les

activitats ordinàries dels centres dins l’horari escolar. Amb aquests efectes, s’entén

per horari escolar el període temporal que comprèn l’horari lectiu, l’interlectiu del

migdia, així com el període anterior o posterior a l’horari lectiu en què es desenvolupen

activitats, siguin extraescolars o complementàries, aprovades pel consell

escolar i previstes en la programació anual del centre.

Article 54

Requisits i procediments per a l’autorització de l’ús social dels centres públics

1. Correspon a la direcció del centre resoldre motivadament sobre l’ús social

quan, excepcionalment, hagi de tenir lloc dins de l’horari escolar, sense perjudici de

l’acord previ de l’ajuntament quan tingui la propietat demanial de l’escola o centre

educatiu de què es tracti.

2. Correspon als ajuntaments resoldre sobre l’ús social, fora de l’horari escolar,

dels edificis de les escoles i altres centres educatius dels quals en tinguin la propietat

demanial. Quan la realització de l’activitat requereix, a més, l’ús d’equipaments o

136


material del centre, la titularitat del qual és de la Generalitat de Catalunya, es

requereix

la prèvia conformitat expressa de la direcció del centre. L’ajuntament, prèviament a

la realització de l’activitat, notifica a la direcció del centre l’autorització concedida.

L’ajuntament adopta les mesures oportunes en matèria de vigilància, manteniment

i neteja dels locals i instal·lacions emprades, respon que els equipaments i materials

del centre eventualment emprats per a l’exercici de l’activitat romanen en perfecte

estat d’ús i garanteix que, si l’activitat comporta despeses per al centre, qui utilitzi

les instal·lacions del centre compensa el centre per les despeses ocasionades.

3. Correspon al director o directora de cada institut i de qualsevol altre centre

públic la propietat demanial del qual és de la Generalitat, autoritzar l’ús social de les

instal·lacions del centre fora de l’horari escolar, així com revocar-ne l’autorització

quan no es respectin les condicions en què va ser atorgada o no se n’apreciï l’ús

social. Així mateix, la direcció del centre pot subscriure convenis amb persones

físiques o jurídiques sense ànim de lucre per afavorir l’ús social d’aquests centres,

d’acord amb els criteris que hagi aprovat el consell escolar del centre. En tot cas,

l’ajuntament del municipi on és el centre n’és l’usuari preferent.

4. Quan escaigui, la direcció dels centres a què es refereix l’apartat anterior fixa

l’import de la compensació econòmica derivada de l’activitat a desenvolupar, la qual

ha de respondre a la finalitat de donar cobertura a tota la despesa generada, tant

corrent com de reposició de material i de reparació d’instal·lacions i equipaments

eventualment malmesos, d’acord amb els criteris aprovats pel consell escolar .

No es poden destinar altres recursos propis del centre per fer front a les despeses

derivades de l’ús social dels seus edificis, instal·lacions o serveis.

5. Les persones físiques o jurídiques autoritzades per a l’ús d’edificis, installacions

o serveis dels centres educatius públics han de contractar, en tots els casos,

una pòlissa d’assegurances que cobreixi la seva responsabilitat civil i la del personal

al seu servei, derivada de l’ús i de l’activitat i pels danys i perjudicis que es

puguin ocasionar durant la seva realització, per unes sumes assegurades mínimes

de 150.000 euros per víctima individual i de 1.200.000 euros per sinistre, que el

Govern pot actualitzar periòdicament.

6. Contra les resolucions de les direccions dels centres es pot presentar recurs

137


davant la direcció dels serveis territorials del Departament d’Educació, o de l’òrgan

competent del Consorci d’Educació de Barcelona, la resolució dels quals posa fi a

la via administrativa.

7. El Departament d’Educació ha d’establir, amb criteris d’analogia, el procediment

d’autorització de l’ús social dels centres públics de la Generalitat en els casos

de propietat demanial no previstos en aquest article.

o L’ autorització sobre l’ús social dels edificis, instal·lacions i serveis del centre

excepte en l’horari escolar correspon a l’Ajuntament.

o L’ús del recinte escolar en horari lectiu correspondrà a la direcció la seva

coordinació i utilització.

o Fora de l’horari lectiu és l’Ajuntament qui autoritza l’ús de les instal·lacions a les

entitats o organismes, previ consentiment de la direcció del centre.

L’Ajuntament notificarà per escrit a la direcció del centre les entitats o

organismes autoritzats per poder emprar les instal·lacions del recinte escolar,

així com els horaris i activitats.

o La direcció del centre coordinarà la distribució dels espais a les diferents

entitats o organismes que hagin sol·licitat prèviament l´ ús de centre.

o El manteniment de les instal·lacions correspondrà a l’Ajuntament, que haurà

d’adoptar les mesures oportunes en matèria de vigilància, manteniment i neteja

dels espais utilitzats, de manera que quedin en perfecte estat per al seu

posterior ús per alumnes i mestres en les activitats ordinàries.

o L’Ajuntament respon sobre equipament i materials de centre eventualment

emprats per a l’exercici de l’activitat. Han de romandre en perfecte estat d’ús

un cop aquella ha finalitzat o es reparen sense cost per a l’escola.

o Les responsabilitats derivades de l’ús social del centre són responsabilitat de les

administracions, institucions, organismes, associacions i persones físiques o

jurídiques que hagin estat autoritzades per al seu ús, i hauran de subscriure una

pòlissa de responsabilitat civil que garanteixi sense limitació la reparació dels

possibles danys a les instal·lacions.

138


Secció 12. Seguretat, higiene i salut

Seguretat:

a. La direcció, juntament amb el/la coordinador/a de riscos laborals, vetllaran per

la seguretat del recinte i les instal·lacions escolars, tenint cura en considerar els

elements de seguretat de què ha d'estar proveït el centre.

b. La direcció tindrà cura que la realització d'obres i tasques de manteniment, i

que la reparació i conservació no interfereixi la normal activitat del centre, o bé

es programi una distribució diferent de les activitats, de manera tal que resultin

al màxim d'independents possible en els espais i/o temps.

c. En funció de la normativa actual sobre Coordinació d’Activitats Empresarials, les

empreses externes han d’informar la direcció del centre dels riscos específics de

les activitats que es desenvoluparan al centre i que podrien afectar a la resta de

treballadors i usuaris dels centres. Per part del responsable del centre, aquest

informarà a les empreses concurrents sobre els riscos propis del centre i les

mesures d’emergència que calgui aplicar, a fi que ho facin avinent als seus

treballadors respectius.

d. Els òrgans de govern del centre, en el marc de les respectives competències,

vetllaran per la seguretat de l'equipament i del material.

e. En la provisió de material que correspongui per l'aplicació del pressupost del

centre, es considerarà la seguretat com a un dels criteris prioritaris.

f. El personal del centre que hagi de manipular equipament i material susceptible

de risc o perill haurà de tenir els coneixements i formació adients, així com

prendre totes les cauteles necessàries.

g. Les activitats aprovades en la programació general del centre o les que es

deriven de l’exercici dels drets dels membres dels diferents sectors de la

comunitat educativa hauran de desenvolupar-se en condicions de total

seguretat.

h. A aquests efectes, s’incorporaran en la seva planificació de manera sistemàtica

els elements de seguretat necessaris que hauran de respectar-se en la seva

execució. Les persones adultes responsables de la seva realització hauran de

tenir-les presents, aplicar-les, i podran proposar-ne millores.

139


i. La valoració de les activitats aprovades en la Programació General del centre

porta associada la valoració de la seva seguretat.

j. L’escola disposa del Pla d’emergència que es dóna a conèixer a l' inici de cada

curs, a l’alumnat, al professorat i a la resta de personal.

k. Es realitzarà, com a mínim dos simulacres d’evacuació al curs, un d’ells durant el

primer trimestre. La valoració de la realització dels simulacres s’incorporarà al

Pla d’emergència i es remetrà a la delegació territorial del Departament

d’Educació. Els resultats d’aquestes valoracions seran tinguts en compte per a la

millora i actualització del pla d’emergències i evacuacions.

l. Cal que quan qualsevol mestre que detecti alguna anomalia en el funcionament

de les instal·lacions del centre ho comuniqui a la coordinadora de riscos laborals

o a la direcció del centre.

m. A totes les aules i espais del centre, es trobarà un pla d’evacuació o

confinament en cas d’emergència, cal comentar-lo i treballar-lo amb els

alumnes i amb el nou personal del centre.

Higiene i salut:

a. Els òrgans de govern del centre, en el marc de les respectives competències,

vetllaran per la salubritat del recinte i les instal·lacions escolars.

b. En la programació i supervisió del manteniment, reparació i conservació, els

òrgans de govern tindran cura en considerar els elements de salubritat de què

ha d’estar proveït el centre, així com de la neteja del recinte i instal·lacions.

c. Les mesures de control de plagues s’aplicaran quan siguin estrictament

necessàries, evitant, sempre que es pugui, les actuacions de caràcter merament

preventiu; quan s’hagin de dur a terme, caldrà atenir-se a les recomanacions

dictades per la Direcció General de Salut Pública del Departament de Sanitat.

d. Els òrgans de govern del centre, en el marc de les respectives competències,

vetllaran per la salubritat de l'equipament i del material.

e. En la provisió de material que correspongui per l'aplicació del pressupost del

centre, es considerarà la salubritat com a un dels criteris prioritaris.

f. Es deixarà fora d'ús, qualsevol material insalubre sigui quina sigui la seva

procedència.

140


g. És exigible/imprescindible una bona higiene de les persones que comparteixen

el mateix espai, en aquest cas l’escola. Amb aquesta finalitat, les famílies són

responsables de la higiene de llurs fills, tant personal com de la roba que

porten. Els tutors vetllaran per assegurar aquest aspecte en els seus alumnes,

actuant de la manera més convenient per facilitar la integració de tots els

alumnes i la cohesió del grup, i informant a la comissió social en cas que es

detecti una possible negligència de les famílies en l’atenció dels menors.

h. S’insistirà amb l’alumnat en tenir cura de la higiene personal i en adquirir hàbits

higiènics (rentar-se mans després d’anar al lavabo, abans de menjar, tossir en el

plec del braç en lloc de la mà per evitar contagis, etc)

i. Els mestres vetllaran per mantenir els espais de l’escola nets i ordenats i es

fomentaran aquests hàbits amb els alumnes.

j. La direcció de l’escola facilitarà els espais al personal sanitari per a realitzar les

campanyes sanitàries (revisions, vacunacions...) marcades per l’administració.

k. Sempre que se n’hagi de realitzar alguna actuació sobre campanyes sanitàries,

els pares dels alumnes seran avisats prèviament, amb suficient antelació, per tal

que donin la seva autorització. En cas de disconformitat, ho hauran de

manifestar per escrit.

Al·lèrgies

Les famílies hauran d’informar el/la tutor/a del tipus d’al·lèrgia o intolerància i dels

símptomes i reaccions que pateix.

En cap cas es pot donar a un infant al·lèrgic un aliment sense el consentiment dels

pares/mares o tutors legals.

El llistat d’alumnes al·lèrgics estarà a secretaria, al menjador escolar i a cada aula on el

tutor/a ho tindrà en un lloc visible a disposició d’altres mestres substituts.

Secció 13. Farmaciola

A l’edifici d’educació Infantil està situada en la zona de lavabos de P-3 i a l’edifici de

primària està situada en la planta baixa, al costat dels lavabos dels mestres. La

responsable del seu manteniment és la coordinadora de riscos laborals que la revisarà

141


periòdicament per tal de reposar el material i controlar les dates de caducitat així com

actualitzar-la anualment segons la normativa del Departament.

Dins la farmaciola hi haurà un llistat amb el contingut i fora en lloc visible hi hauran les

instruccions bàsiques de primers auxilis i cures de ferides lleus.

Secció 14. Admissió d’alumnes malalts

Admissió d’alumnes malalts:

a. No s’acceptarà l’entrada de cap alumne quan presenti:

o Febre ( temperatura superior a 37º).

o Diarrees líquides.

o Erupcions i altres alteracions de la pell (tret si duen informe del pediatre

amb el diagnòstic i indicant que no són contagioses).

o Conjuntivitis sense tractament.

o Polls (fins a la desaparició total de l’ insecte i de les llémenes). En el cas

que a un alumne/a se li detectin polls, s’avisarà immediatament a la

família per tal d’iniciar el tractament anti-paràsits. El nen/a podrà

incorporar-se al centre l’endemà mateix, sempre i quan es verifiqui que

ja no té llémenes ni paràsits.

b. En cas de malalties víriques, respectar el període de baixa que fixi el

pediatre.

c. No es poden administrar medicaments sense l’autorització escrita de la família i

la recepta del metge indicant la dosi. Aquesta normativa inclou també

l'homeopatia, Flors de Bach, ... La persona responsable de custodiar la còpia de

les receptes, informes mèdics i autoritzacions és el/la tutor/a. Únicament i en

cas que la família no pogués venir a recollir l’alumne/a d’immediat, i sempre i

quan hi hagi una autorització escrita signada, se li podrà subministrar la dosi

corresponent d’ibuprofens per pal·liar els símptomes de la malaltia: febre,

dolor...

Actuació en cas de malaltia d’un/a alumne/a

142


a. Es considera símptoma per avisar la família: febre, vòmits, erupció a la pell,

pediculosi, plors injustificats, queixes de malestar per part de l’alumne.

b. La persona responsable de comunicar-ho a la família és el/la tutor/a durant

l’horari lectiu i el personal de monitoratge durant l’horari intel·lectiu.

Actuació en cas de Pediculosi

a. La persona que detecta el cas avisa en primer lloc el tutor/a de l’alumne i

seguidament a direcció.

b. Si és el primer cop en un curs s’envia a tot el grup classe la carta que informa i

explica el tractament a seguir.

c. El tutor supervisarà l’evolució dels nens infestats i en cas de no millorar s’avisarà

la família i es tornarà a casa l’alumne fins que no tingui polls ni llémenes.

d. La direcció del centre donarà avis a la Regidoria de Sanitat, quan els casos siguin

nombrosos i costi eradicar el problema, perquè la Regidoria faci el seguiment

sanitari.

Secció 15. Accidents de l’alumnat

Actuació en cas d’accidents de l’alumnat:

a. Les cures d’accidents lleus de l’alumnat, s’efectuaran només amb aigua i sabó i

es notificarà la família.

b. Si el cas es considera greu, el mestre o la mestra que es trobi dirigint una

activitat escolar en el moment de l’accident valorarà la situació inicialment i

seguirà el protocol següent:

o Informarà el més aviat possible i detalladament a la direcció del centre

dels fets ocorreguts.

o El mestre responsable de l’alumne en aquell moment, avisarà

telefònicament als pares o tutors de l’alumne, avisant-los del fet

ocorregut i el procediment que s’ha dut a terme per a solucionar la

situació.

143


o Es demana a la família que vingui a l’escola per acompanyar l’alumne al

centre mèdic per tal que se li facin les cures o el tractament

corresponent.

o En cas de no poder establir comunicació amb la família, el docent

responsable en aquells moments de l’activitat l’atendrà en primera

instància i es trucarà a l’ambulància i es procedirà segons les

instruccions donades. Un cop traslladat l’alumne al centre d’assistència

s’esperarà que arribi la família i el docent tornarà al centre.

o Quan l’accident tingui caràcter de gravetat, en base al que estableix la

normativa del Departament d’Ensenyament, la direcció del centre farà

un informe detallat, abans de deu dies, seguint el model establert,

dirigit a la Delegació Territorial, sobre la possible lesió de l’alumne, fent-

hi constar totes les circumstàncies que van envoltar l’accident, tenint en

compte la versió dels fets donada, i posteriorment ratificada per escrit,

pel docent que tenia encarregada la vigilància o custòdia de l’alumne en

el moment de produir-se l’accident, i les informacions verbal o

documentals de què es pugui disposar.

c. La direcció del centre formalitzarà el comunicat de la possible lesió en els béns

o drets dels particulars i, sempre que hi concorrin circumstàncies que puguin

donar lloc a responsabilitat civil de l’administració.

d. En el cas d’incidents on es produeixin desperfectes materials tant en el propi

centre com en altres instal·lacions, s’aplicarà el que disposa la normativa del

Departament d’Ensenyament en matèria de cobertura d’assegurances de danys

materials.

e. Quan l’accident es produeixi durant qualsevol activitat que es faci fora del

centre (excursions, sortides...), si fos el cas, cal trucar al 112 per tal que el servei

d’emergència activi els recursos necessaris per atendre la situació.

Secció 16. Accidents laborals

La direcció del centre omplirà el Full de Notificació d’accident, incident laboral o

malaltia professional de la manera més exhaustiva i precisa possible, el signarà i el

trametrà, d’acord amb el procediment habitual, als Serveis Territorials. Paral·lelament,

144


l’avança per correu electrònic o fax. Una còpia d’aquest document s’ha de lliurar a la

persona afectada i una altra s’ha de conservar a l’arxiu del centre. S’ha de notificar

qualsevol tipus d’accident, comporti o no baixa mèdica i independentment del règim

al qual estigui adscrita la persona accidentada (Règim General de la Seguretat Social o

Règim Especial de MUFACE).

El director/directora del centre disposa dels següents terminis per notificar l’accident

laboral:

o Immediatament: en cas d’accident mortal

o 24 hores: en cas d’accidents amb baixa molt greus, accidents greus i accidents

que afectin a més de quatre persones

o 48 hores: en cas d ‘accidents amb baixa lleus, accidents sense baixa i incidents

laborals

Secció 17. Aniversaris

Per les celebracions d’aniversaris els alumnes podran portar galetes envasades, o

coques d’un establiment comercial o bé elaborades en el domicili de les famílies. El/la

tutor/a vetllarà perquè els alumnes amb al·lèrgies no consumeixin els aliments

incompatibles. No es portaran llaminadures.

Capítol 2. De les queixes i reclamacions

Secció 1. Actuacions en cas de queixes sobre la prestació de servei que qüestioni

l’exercici professional del personal del centre.

Els escrits de queixa sobre l’exercici professional d’una persona que presta serveis en

un centre públic del Departament d'Ensenyament han d’adreçar-se al director del

centre i han de contenir la identificació de la persona o persones que el presenten, el

contingut de la queixa, la data i la signatura, i, sempre que sigui possible, les dades,

documents o altres elements acreditatius dels fets, actuacions o omissions a què es fa

referència.

145


El director del centre ha de traslladar còpia de la queixa al professor o treballador

afectat i, directament o per mitjà d’altres membres de l’equip directiu del centre,

obtenir informació sobre els fets exposats.

Obtinguda la informació i escoltat l'interessat, el director ha de prendre les decisions

que consideri pertinents i comunicar per escrit a la persona o persones que han

presentat la queixa la solució adoptada o, si escau, la desestimació motivada, fent

constar en l’escrit l’òrgan al qual poden recórrer si no queden satisfets per la resolució

adoptada. La documentació generada ha de quedar arxivada a la direcció o a la

secretaria del centre.

Secció 2. Reclamacions sobre qualificacions obtingudes al llarg del curs

Davant de qualsevol discrepància vers les qualificacions lliurades a l’alumnat, els pares,

mares i/o responsables legals tenen el dret de sol·licitar una reunió amb el tutor

corresponent per a comentar la citada discrepància.

El tutor podrà mostrar, a la persona responsable de l’alumnat, el seguiment de

l’avaluació, les anotacions diàries i tota aquella documentació avaluativa duta a terme

al centre i acordada pel claustre.

En cas de no coincidir amb la resolució final que el mestre/a hagi pres, poden presentar

al·legacions escrites. Els escrits de queixa sobre les qualificacions obtingudes pels

alumnes han d’adreçar-se a la direcció del centre i han de contenir la identificació de la

persona o persones que el presenten, el contingut de la queixa, la data i la signatura, i

les dades i/o documents en les que es basa la queixa.

Secció 3. Impugnació de decisions dels òrgans i personal del centre

Els escrits d’impugnació de les decisions preses pel personal del centre, s’hauran de

dirigir a la direcció. Caldrà fer un escrit de queixa adreçat a la direcció que ha de

contenir la identificació de la persona o persones que el presenten, el contingut de la

queixa, la data i la signatura, i, sempre que sigui possible, les dades, documents o altres

elements acreditatius dels fets, actuacions o omissions a què es fa referència.

146


Els escrits d’impugnació de les decisions preses per la direcció, es dirigiran al director

dels Serveis Territorials o a inspecció.

Secció 4. Problemes entre els progenitors en relació amb els fills

En els supòsits de problemes sorgits entre els progenitors o tutors legals d'alumnes

menors d'edat, cal tenir en compte els criteris següents:

a. No prendre partit ni adoptar cap posicionament en les relacions privades entre

els pares dels alumnes, referents als seus drets i deures envers aquests.

b. Complir sempre les resolucions i requeriments judicials escrits sobre les

relacions esmentades.

c. Cap persona, sigui o no funcionària, no està obligada a proporcionar informes

dels alumnes a petició d'un advocat. Per emetre un informe sobre dades de

l’alumnat, cal exigir l' oportú requeriment judicial.

d. Els pares o mares, si no han estat privats judicialment de la pàtria potestat,

tenen dret a rebre informació sobre el desenvolupament educatiu dels fills.

e. Els pares o mares que hagin estat privats de la pàtria potestat s’han de

sotmetre al règim de relacions amb el fill que hagi estat establert mitjançant

sentència judicial.

f. Les decisions de canvi de centre d’un alumne corresponen a les persones que

en tinguin atribuïda la pàtria potestat. Aquesta s’exerceix per ambdós

progenitors o per un de sol amb el consentiment exprés o tàcit de l’altre, i són

vàlids els actes que faci un d’ells segons l’ús social i les circumstàncies. En cas de

desacord entre progenitors, cal complir el que determini el jutge.

g. Els infants més petits, fins a segon de Primària, han de ser lliurats, a l’hora de la

sortida, als pares que en tinguin atribuïda la guarda i custòdia o a les persones

que en tinguin l’encàrrec.

h. Davant de qualsevol exigència que depassi els criteris que s’han expressat

anteriorment, cal demanar el corresponent requeriment judicial.

i. Tota la documentació referida a aquest tema, es custodiarà a secretaria i a

l’expedient de l’alumne.

147


j. En cas que no hi hagi acord ni requeriment judicial, caldrà comentar-ho amb

direcció.

Capítol 3. Serveis escolars

Secció 1. Servei de menjador

El centre, a partir del curs 2016-17 podrà tornar a disposar del servei de menjador que

s’organitza segons el que disposa la RESOLUCIÓ ENS/1793/2014 de 24 de juliol,

establert pel Departament d’ensenyament i seguint el preceptiu Pla de Menjador que

té elaborat el centre. Aquest Pla defineix criteris alimentaris i educatius i inclou

l’organització i el desenvolupament de les activitats que es realitzen en l’horari de

menjador.

Actualment l’escola està iniciant el procés de licitació per tal d’escollir l’empresa que

realitzarà el servei.

La Comissió de menjador del Consell Escolar, vetlla per el bon funcionament del servei.

Anualment en la Programació General Anual s’estableixen unes actuacions que es

valoren en la Memòria Anual a fi de incrementar millores per al curs següent.

El Pla de Menjador es revisa anualment a l’ inici de curs i les seves actualitzacions són

aprovades pel Consell Escolar.

Horari de 12.30h a 15h.

Els/Les monitores, juntament amb la TEI, recolliran els alumnes d’Educació Infantil de

3 i 4 anys cinc minuts abans a les aules. La resta d’alumnes baixaran amb el seu grup

classe amb el tutor/a i es dirigiran a l’aula Polivalent, on restaran a l’espera dels altres

alumnes.

Els alumnes habituals del servei portaran un necesser amb raspall i pasta de dents i els

d’Educació Infantil i Cicle inicial caldrà que portin una bata pel menjador.

A les 15h, els monitors acompanyaran els infants de 3 i 4 anys a les seves aules, mentre

que la resta dels alumnes seran recollits pels seus tutors quan soni el timbre.

Vegeu Annex 7, Pla de Funcionament del Menjador

148


Secció 2. Servei d’ acollida

El servei d acollida matinal es gestiona a través del Consell Comarcal.

L’horari és de 7’45 a 9h del matí, i les famílies poden fer un ús fix o esporàdic.

Els alumnes faran a la sala Polivalent de l’edifici de Primària.

La monitora acompanyarà els alumnes d’educació infantil a l’aula i als de primària a la

porta d’entrada al edifici del pati, perquè s’incorporin a la fila del seu grup - classe.

Capítol 4. Gestió econòmica

4.1. Marc Normatiu


Art. 51

Principis que regeixen la gestió econòmica dels centres

1. Els centres públics de la Generalitat de Catalunya gaudeixen d’autonomia en matèria

de gestió econòmica, que s’ajusta als principis d’eficàcia, d’eficiència, d’economia i de

caixa i pressupost únics. La gestió econòmica de cada centre s’ha de sotmetre també al

principi de pressupost inicial anivellat en la previsió d’ingressos i despeses i al principi

de rendiment de comptes. Així mateix, els centres gaudeixen d’autonomia per a la

contractació de serveis i recursos materials en el marc del que preveu la legislació

general en aquesta matèria.

2. El director o la directora del centre autoritza les despeses, ordena els pagaments i fa

les contractacions necessàries per al manteniment, els serveis i els subministraments

d’acord amb el pressupost del centre i amb submissió als principis recollits a l’apartat

anterior. Si escau, pot contractar també operacions de tresoreria per finançar el dèficit

temporal transitori de recursos financers per un import que no superi els ingressos

meritats i pendents de cobrament.

Article 52

El pressupost del centre

1. El pressupost del centre és anual i únic, reflecteix la previsió de tots els ingressos i

totes les despeses a què fa referència l’article 103.2 de la Llei d’educació, amb el ben

149


entès que queden explícitament excloses de l’àmbit de gestió econòmica del centre,

d’acord amb la normativa aplicable, les contractacions laborals de personal docent i no

docent així com, en el seu cas, els serveis de manteniment, de vigilància i de

conservació del centre que corresponguin a l’ajuntament. Tampoc no s’inclou en

l’àmbit de la gestió econòmica del centre la gestió econòmica del servei de menjador,

si n’hi ha, que es regeix per normativa específica.

2. El pressupost anual és aprovat pel Consell Escolar abans del 31 de gener de l’any

corresponent, a proposta de la direcció del centre. Durant l’exercici pressupostari el

director o directora, si escau, en proposa al Consell Escolar les modificacions que

consideri oportunes. El centre no pot comprometre despeses superiors al pressupost

vigent.

3. El Consell Escolar, directament o a través de la seva comissió econòmica, fa el

seguiment de l’execució del pressupost i comprova l’aplicació donada als recursos

totals del centre. En finalitzar l’exercici, el Consell Escolar aprova la liquidació

pressupostària i la incorporació dels eventuals romanents al pressupost de l’any

següent. La liquidació del pressupost anual es presenta al Departament d’Educació dins

el primer trimestre de l’any següent als efectes informatius i, si escau, dels controls

financers previstos legalment.

4.2.Normativa específica de centre

a. El/la secretària de l’escola és qui s’encarrega de la gestió econòmica del

centre, amb el vist-i-plau de la directora (elaboració pressupost, seguiment

del mateix, pagaments, liquidació...), amb el programa de gestió SAGA.

b. L’administrativa assignada al centre ajudarà, segons els requeriments del

secretari, a les tasques de secretaria.

c. L’adquisició de material es farà d’acord amb el pressupost que anualment

aprova el Consell Escolar.

d. Quan es tracti de material d’ús general: fotocopiadora, material audiovisual,

ordinadors, etc. serà el director o la directora o la persona a qui es delegui

l’encarregada de la seva adquisició.

150


e. Quan es tracti de l’adquisició de material específic de grup, nivell, cicle o

àrea, serà el mestre corresponent l’encarregat d’elaborar un llistat per ordre

de preferència que serà lliurat a la direcció per donar-li el seu vistiplau. Tot

seguit, i segons les característiques del material sol·licitat, l’equip directiu

podrà adquirir-lo directament o autoritzarà al professorat implicat per a què

realitzi la compra.

f. Quan algun/a mestre/a necessiti comprar material per a la classe o per a

l’escola, caldrà tenir la conformitat del director/a. Haurà de demanar factura

de la compra a on haurà de figurar de forma clara el NIF de l’establiment, el

concepte de la compra i l’ import.

g. També es poden acceptar donacions de particulars o cessions d’ús

realitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes de bens mobles i

bens fungibles i de les quals n’haurà de quedar constància documental.

h. S’haurà de cobrar els talons dels diners avançats per compres de l’escola

abans del 31 de desembre.

i. Cada cicle, etapa o comissió té un pressupost anual assignat i aprovat pel

Consell Escolar.

j. Per saber l’estat de comptes, s’haurà de consultar a l’apartat de Centres de

Cost de l’aplicatiu SAGA. A principis d’any, el secretari/a ha de rendir

comptes al Claustre sobre els pressupostos que es tanquen i els següents.

Seguidament, es procedirà a informar al Consell Escolar.

Capítol 5. Gestió acadèmica i administrativa

Secció 1. De la documentació acadèmico-administrativa

Documentació acadèmica:

a. El centre formalitzarà els arxius, registres i documents tècnics relatius a la

documentació de l’alumnat, que comprèn la documentació acadèmica i la

de gestió, de l’arxiu individual i la relativa als grups d’alumnes.

151


b. Correspon al/la secretari/a del centre, la correcta gestió, administració,

enregistrament i arxivat de la documentació acadèmic - administrativa del

centre, juntament amb la col·laboració de l’administratiu/va

c. A secretaria, hi ha un arxivador amb la documentació dels alumnes. Cada

alumne disposa d’una carpeta a on es guarda la seva documentació

personal:

Infantil :

o Fitxa dades bàsiques

o Resum escolarització

o Entrevistes amb la família

o Còpies dels informes a les famílies

o Informes d’especialistes o serveis (si és el cas)

o Informe final de cicle infantil

o Documents judicials (si és el cas)

o Informes mèdics (si és el cas)

Primària:

o Fitxa dades bàsiques

o Expedient acadèmic

o Còpies dels informes a les famílies

o Informe final de cicle

o Entrevistes amb la família

o Plans Individualitzats (si és el cas)

o Informes d’especialistes o serveis (si és el cas)

o Documents judicials (si és el cas)

o Informes mèdics (si és el cas)

o Altra documentació rellevant.

o Informe escrit de traspàs als centres d’ Educació secundària.

o Informe personal de trasllat (si és el cas)

152


Qualsevol mestre pot consultar la documentació del seu alumnat, però no

es pot treure de les dependències d’administració.

Documentació administrativa:

a. L’activitat administrativa es formalitza en arxius, registres i documents tècnics.

El centre disposarà de tots els llibres de registre preceptius degudament

habilitats i diligenciats (registre d’entrada i sortida de correspondència,

matrícula d’alumnes, dels historials acadèmics dels alumnes, registre de

certificacions, recull d’absències i permisos del professorat, llibre d’actes de

claustre, llibre d’actes del Consell Escolar, registre de comptabilitat, pressupost

del centre i justificació anual de despeses amb les corresponents actes

d’aprovació del Consell Escolar, inventari...).

b. El centre disposarà d’un arxiu actiu: documentació activa del centre que

s’utilitza per a la realització de les seves tasques ordinàries. Aquesta s’ha de

custodiar un màxim de 5 anys, excepte aquells que puguin generar

certificacions posteriors (per exemple dades anuals). La documentació de gestió

econòmica s’ha de custodiar un mínim de 6 anys.

c. L’arxiu històric (tots els llibres - registre, actes i títols) i els historials acadèmics

mentre no siguin lliurats al titular o enviats a un altre centre per canvi en

l’escolarització, s’han de conservar permanentment.

d. Les actes dels òrgans col·legiats fets amb mitjans informàtics s’enquadernaran,

assegurant la numeració de pàgines, amb la diligència d’obertura i certificació

final de tancament on consten les actes que conté el llibre, degudament signat

pel director/a i el secretari/a.

Protecció de Dades:

e. Al despatx de secretaria hi haurà una carpeta amb tots els documents que facin

referència a la protecció de dades de l’alumnat i al seu seguiment.

f. S’inclouran documents que facin referència als drets d’imatge i autorització per

a l’ús de serveis i recursos de Internet.

153


g. Aquests documents seran revisats, de forma preferent, a l’inici de cada curs

escolar i, amb especial atenció, amb la incorporació de nou alumnat a l’escola.

h. A secretaria i a cada aula hi haurà el llistat d’alumnes que tenen al·lèrgies o

malalties.

i. El/la secretari/a del centre serà la persona encarregada de custodiar els citats

documents i de fer el seguiment oportú.

j. Els docents amb funcions de tutoria seran els encarregats de lliurar els

documents, al/la secretari/a, amb la signatura corresponent d’acceptació o

rebuig del consentiment d’ús de les dades, per part dels membres de la

comunitat educativa.

k. Tota la documentació que ja no sigui d’utilitat per a l’escola i que disposi de

dades confidencials (tant de l’alumnat com d’altre personal participant a la

Comunitat Educativa), serà destruïda convenientment.

Secció 2. Altra documentació

Documentació d’aula

o Model de fulls entrevistes

o Model de fulls demanda EAP

o Models autorització recollida alumnes (germans o entitats)

o Autorització sortides de nens sense acompanyants adults.

o Autorització de sortides, medicaments...

o Fitxes mèdiques...

Documentació que passa amb el grup d’alumnes

o Llistat de la classe

o Anotacions importants sobre el grup : Valoracions del grup classe, document de

final de curs,

o Projectes realitzats

o Sortides

154


o Memòria del grup de cada curs

o Resultats gràfics d’avaluació inicial i final de cada curs

o Graelles de la Diversitat i graella d’actuacions i recursos interns i externs per

grup classe.

Capítol 6. Del personal d’administració i serveis i de suport socioeducatiu del centre

El personal d’administració i serveis té els drets que li reconeix , en cada cas, la seva

pròpia normativa laboral.

Tenen dret a participar en la gestió i control del centre, a través d’un representant en el

Consell Escolar.

Secció 1. Administrativa

La jornada laboral del personal d’administració estarà subjecte a la normativa dictada

pel Departament d’Ensenyament quan al còmput d'hores.

Funcions:

a. La gestió administrativa dels processos de preinscripció i matriculació

d’alumnes.

b. La gestió administrativa dels documents acadèmics: historials acadèmics,

expedients acadèmics, títols, beques i ajuts, certificacions, diligències...

c. La gestió administrativa i la tramitació dels assumptes propis del centre.

d. Arxiu i classificació de la documentació del centre.

155


e. Despatx de la correspondència (recepció, registre, classificació, tramesa,

compulsa, franqueig…).

f. Transcripció de documents i elaboració i transcripció de llistes i relacions.

g. Gestió informàtica de dades (domini de l’aplicació SAGA)

h. Atenció telefònica i personal sobre els assumptes propis de la secretaria

administrativa del centre.

i. Recepció i comunicació d’avisos i encàrrecs interns.

j. Realització de comandes de material, comprovació d’albarans..., d’acord amb

l’encàrrec rebut per la direcció o la secretària del centre.

k. Col·laborar en el manteniment de l’ inventari.

l. Exposició i distribució de la documentació d’interès general que estigui al seu

abast (disposicions, comunicats…)

Secció 2. Conserge

Depèn administrativament i econòmicament de l’ajuntament de Mataró i a ell farà les

seves peticions i reclamacions.

Funcions:

a. Tenir cura de la vigilància general del centre i del control de les persones alienes

al mateix que poguessin entrar-hi, vetllant que no es pertorbi l’ordre i informant

a la direcció de qualsevol situació anormal que observi a fi que aquesta pugui

adoptar les mesures adients.

b. Atendre totes les persones que s’adrecin al centre, facilitant-los aquella

informació que sol·licitin respecte l’escola i que hagin estat autoritzats.

c. Rebre totes les persones, que a hores de visites, sol·licitin ser rebudes per la

direcció o els/les mestres del centre i indicar-los el lloc on s’han de dirigir.

d. Vigilar i custodiar les instal·lacions de comptadors i motors, així com les

d’entrada d’energia elèctrica i aigua, mantenint les dependències sempre

tancades i no permetent-hi l’entrada de persones no autoritzades per raó de les

156


seves funcions, tot informant l'Ajuntament dels incompliments d’aquestes

normes per part de les companyies subministradores que disposen d’accés

directe a les instal·lacions esmentades.

e. Encendre, apagar i vigilar la instal·lació de calefacció i llum i alarma d’acord amb

les instruccions rebudes des de l'Ajuntament i des de la direcció del Centre.

f. Controlar i vetllar pel manteniment de comptadors, aparells i motors

connectats a les xarxes d’aigua o electricitat del centre, abstenint-se de

manipulacions que impliquin risc i advertint la direcció del centre i l'Ajuntament

de les deficiències i insuficiències que pogué observar.

g. Obrir les portes a l' inici de la jornada escolar, encarregar-se del control de les

persones que hi entrin i vetllar perquè a l’acabament de la jornada, les portes,

finestres i persianes siguin convenientment tancades.

h. Tenir custòdia de les claus de l’edifici escolar que li siguin confiades, i facilitar

còpia a l'Ajuntament sempre que es produeixi alguna variació.

i. Cooperar en el bon desenvolupament d’aquelles activitats extraescolars dels

alumnes o altres entitats associatives, culturals i esportives que hagin estat

degudament autoritzades, ajudant els usuaris a localitzar i utilitzar

convenientment aquelles instal·lacions i serveis que els hagin estat concedits.

j. Efectuar petites reparacions de manteniment.

k. Vetllar pel compliment de les obligacions de la neteja quan per qualsevol

circumstància fos necessària una neteja immediata durant l’horari escolar.

l. Atendre trucades telefòniques quan no hi hagi el personal d’administració o

algun membre de l’equip directiu disponible.

m. Qualsevol altre servei relacionat amb el càrrec que la direcció del centre o

l’Ajuntament li pugui encomanar.

Secció 3. Equip d’assessorament i orientació Psicopedagògica (EAP)

L’EAP forma part dels Serveis Educatius de Zona (SEZ) conjuntament amb els Centres de

Recursos Pedagògics (CRP), els Equips d’assessorament en Llengua, Interculturalitat i

Cohesió social (ELIC).

157


Funcions:

a. Donar suport al professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat

de l’alumnat i en relació als alumnes que presenten necessitats educatives

especials, així com a les seves famílies.

b. Col·laborar conjuntament amb els altres equips del servei educatiu de zona i els

específics per tal de promoure activitats d’intercanvi i de formació del

professorat.

c. Col·laborar amb els serveis socials i sanitaris de l’àmbit territorial d’actuació, per

tal d’oferir una atenció coordinada als alumnes i famílies que ho necessitin.

d. Fer avaluacions psicopedagògiques que permeti donar orientacions i, si és

necessari, proposar mesures personalitzades d’acord amb les necessitats de

l’alumne atès.

Secció 4. Vetllador/a

Està contractada per una empresa externa i el nombre d’hores depèn del nombre

d’alumnes que tenen dictamen de l’EAP.

Funcions:

a. Normalitzar l’atenció educativa de l’alumnat amb Necessitats Educatives

Especials.

b. Integrar l’alumnat en el grup-classe i en les activitats escolars.

c. Incloure l’alumnat en l’entorn educatiu dels centres escolars.

d. Personalitzar l’atenció educativa segons les necessitats particulars de cada

alumne.

e. Donar suport a l’alumne al pati durant les hores d’esbarjo.

f. Participar en les reunions de seguiment dels infants que així ho determini el

centre.

Secció 5. Cuinera i Monitores de menjador

158


Estan contractades per l’empresa de menjador de la qual depenen econòmicament i

administrativament. L’horari el fixa la seva empresa.

Les seves funcions s’expliciten en el Pla de menjador (veure Annex 1)

Deures:

o Respectar els alumnes i la resta de la comunitat escolar.

o Formar-se en temes d’alimentació dels menjadors escolars.

o Vetllar pel compliment dels hàbits d’higiene, neteja i alimentació de l’alumnat.

o Col·laborar amb l’escola perquè el menjador sigui també un espai educatiu.

o Realitzar reunions periòdiques amb la direcció del centre i la Comissió del

Menjador per coordinar els aspectes de les seves competències.

o Guardar discreció respecte els temes que puguin conèixer pel càrrec que

ocupen.

o Respectar i vetllar per l’acompliment dels acords presos per la Comissió de

Menjador.

Drets:

o Respecte per part de la resta de la comunitat escolar.

o Rebre informació sobre els acords presos pels òrgans de decisió i gestió de

l’escola.

o Gaudir de tots els drets laborals reconeguts pel seu conveni.

Secció 6. Personal de neteja

Aquest personal depèn administrativament i econòmicament d’una empresa

contractada per l’Ajuntament de Mataró.

Funcions:

o Mantenir netes i en ordre totes les instal·lacions.

o Treure la brossa al carrer tenint en compte els dies de reciclatge que marca

l’Ajuntament.

Deures:

159


o Col·laboració amb la direcció del centre, tenint en compte els suggeriments que

els hi faci.

o Guardar discreció respecte els temes que pugui conèixer pel càrrec que ocupen.

o Correcte compliment de les seves competències i feines.

Drets:

o Respecte per part de la resta de la comunitat escolar.

o Rebre informació sobre els acords presos pels òrgans de decisió i gestió de

l’escola.

o Gaudir de tots els drets laborals reconeguts pel seu conveni.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Interpretació del reglament

1. Es faculta el/la director/a per a la interpretació de les NOFC.

Segona. Modificacions

1. Aquestes NOFC són susceptibles de ser modificades per les causes següents:

Perquè no s’ajustin a la normativa de rang superior

Cada 4 anys, coincidint amb el nou mandat de direcció, es revisaran les NOFC i

s’incorporaran les noves aportacions quan estiguin d’acord les ¾ parts del

claustre.

Perquè concorren noves circumstàncies o nous àmbits que s’hagin de regular

2. El Consell Escolar ha d’aprovar per majoria les modificacions de les NOFC.

3. Les modificacions poden proposar-se a través dels òrgans de govern, els òrgans de

coordinació i les associacions de pares i mares.

4. La direcció es reserva el dret de poder modificar algun aspecte per causes

justificades i per al bon funcionament del centre, previ avís al Consell Escolar.

160


Tercera. Publicitat

1. Les NOFC es difondran a tots els membres de la comunitat educativa a través dels

seus representants en el Consell Escolar. Se’n lliurarà un exemplar complert a l’AFA

2. S’explicaran els punts més rellevants d’aquestes NOFC a l’alumnat, en el decurs de la

normal activitat acadèmica, segons les respectives edats.

3. Totes les modificacions que s’introdueixin tindran el mateix procés de difusió que

s'ha descrit anteriorment.

Quarta. Entrada en vigor

Aquestes NOFC entraran en vigor a partir del dia de la seva aprovació.

DILIGÈNCIA per fer constar que les presents NOFC han estat aprovades pel Consell

Escolar el dia .................................................. de 2016, tal com consta en el llibre

d’actes d’aquest òrgan col·legiat

Vist i Plau

La directora La secretària

161


ANNEXOS

1. Annex 1: Pla d’ Acollida de Centre .......................................................... 163

2. Annex 2: Document d’acceptació o renúncia a la repetició d’un fill ....... 169

3. Annex 3: Cartes de Compromís i addendes del Centre ........................... 170

4. Annex 4: Comunicat de falta greu ............................................................ 171

5. Annex 5 : Protocol d’absentisme .............................................................. 173

6. Annex 6: Protocols per a la millora de la convivència ............................... 187

7. Annex 7: Pla de Funcionament del Menjador ............................................ 188

162


Annex 1: Pla d’ Acollida de Centre

L’ACOLLIDA. BENVINGUT-DA A LA TEVA ESCOLA, el Camí del Mig

L’ acollida és un dels eixos bàsics del Pla de convivència i del PEC. Una bona acollida marca les relacions de les persones que s’incorporen amb el centre, creen sensació de pertinença i fan créixer el compromís amb l’escola i la seva implicació. A més, aquesta ha de facilitar el procés d’adaptació de tots els col·lectius que pertanyen a la comunitat educativa del nostre centre. És una manera de vivenciar que formen part d’aquesta Comunitat Educativa, que s’enriquirà amb les noves visions.

A l’escola funciona una comissió mixta de famílies i mestres, que s’anomena “CAMÍnem plegats” i que vetlla per la bona acollida de l’alumnat i les seves famílies, amb una planificació acurada i consolidada.

L’ acollida al professorat s’està construint i es va “institucionalitzant” aquells aspectes que es van iniciar de manera “intuïtiva i no conscient” i que es valoren com a positius.

Acollida del professorat

ACTUACIÓ RESPONSABLE TEMPORITZACIÓ. Benvinguda

. Presentació mútua

. Lloc de treball que se’ls ha assignat. Intercanvi d’impressions i modificació, si s’escau (en el cas que hi hagi diferents persones assignades, vetllar que s’ajustin al perfil en funció de la seva experiència i formació)

. Lliurament del “dossier d’ acollida”. Documentació referida a:

. Espais: sala de mestres / espais comuns / distribució aules/ sala coordinació /secretaria.

. Persones: conserge/administrativa / directora MAES

. Qüestions pràctiques- menjador, claus, fotocopiadora

. . Funcionament: horaris / traspàs d’informació.

. Eixos pedagògics del centre. Criteris del PEC.

. Relació amb les famílies.

. Equip Directiu . Primer dia del curs

163


. Presentació al claustre (dinàmica de presentació) . Equip de coordinació

. Primer dia del curs

. Visita guiada per l’edifici . Coordinador/a del cicle


. Acollida administrativa: recollida de dades, clau d’accés al moodle, blocs d'aula, fotocopiadora, carpetes de dades de l’alumnat...

.Coordinador/a de cicle. Paral.lel.

Administrativa


. Informació de la Jornada Pedagògica de formació.

. Mostrar imatges de les jornades pedagògiques de cursos anteriors i explicació detallada del que s'hi

farà.

. Equip Directiu . Setembre

. Tutorització, informacions i seguiment.

Reunions amb els especialistes de les diferents àrees curriculars.

. Paral·lel/a i coordinador/a de cicle

. Llarg del curs

. Reunió de valoració i seguiment

. Qüestionari de valoració.

. Equip Directiu . Al llarg del primer trimestre

Acollida a les famílies i als infants d'EI 3 anys

ACTUACIÓ RESPONSABLE TEMPORITZACIÓ. Jornada de portes obertes:

. Visita al centre

. Comunicació eixos pedagògics del centre

. Explicació dels serveis i funcionament

. Lliurament de documentació: eixos pedagògics / serveis / espais /revista

. En aquesta jornada s’ofereix servei de canguratge per a les famílies que vinguin amb infants petits i un berenar de convit obsequi de les famílies del centre.

. Equip directiu.

. Equip de coordinació.

. AMPA

. Abans d’iniciar la preinscripció

. Període de pre-inscripció:

. Horari d’atenció per a la recollida de documentació

. Secretària

. Administrativa

. Període de preinscripció.

164


. Informació a la cartellera i atenció personalitzada davant dels dubtes de les famílies.

. Matriculació:

. Entrevista personalitzada per recollir la documentació i donar la benvinguda al centre.

. Lliurament del llibre informatiu de normes del centre:“Funcionem bé”(amb imatges per facilitar la comprensió a les famílies amb desconeixement de la llengua catalana)

. Signatura per part de les famílies de documentació prescriptiva (imatge, carta de compromís...)

. Invitació a la festa de final de curs

. Equip Directiu

. Coordinadors cicles

. Mestres EE

. Mestra A. Acollida

. Període de matriculació

. Reunió de famílies noves al centre:

. Benvinguda i presentació.

. Eixos pedagògics del centre.

. L’adaptació a l’escola.

. Relació família – escola.

. Materials que l’alumnat haurà de portar.

. Serveis que ofereix l’escola.

. Equip Directiu

. Coordinadora EI

. Tutors/es P/3

. Juny se'ls convida ala festa de final de curs.

. Reunió al setembre

. Dia de portes obertes:

. Visita a la classe on aniran els nens i nenes.

. Coneixement del espai i dels mestres.

. Deixar el material al lloc corresponent.

. Saber si el primer dia han de venir al matí o a la tarda.

. Tutors/es de P/3

. Coordinadora EI

. Un dia abans d’iniciar les classes.

. Període d'adaptació:

. Els dos primers dies hi ha la meitat de l’alumnat.

. Adaptació progressiva – un matí i una tarda, de manera flexible segons les necessitats de l'alumnat i

. Tutors/es de P/3

. Coordinadora EI

.Mestres EE i de reforç . TEI + Aux.

. Dos primers dies de classe.

165


les familiars.

. Dues persones a cada classe.

. Auxiliar intercultural – parla llengües minoritàries durant dues setmanes.

intercultural

. Període d’adaptació:

. Durant el mes de setembre, per facilitar l’adaptació, durant tot l’horari hi haurà dues persones a cada classe.

. Auxiliar intercultural per facilitar la comunicació família – escola i per entendre els infants que parlen llengües desconegudes pels mestres

. Tutors/es de P/3

. Coordinadora EI

.Mestres EE i de reforç del cicle

. TEI + Auxiliar intercultural

Setembre

. Vermut de benvinguda: La comunitat educativa ofereix un matí de benvinguda a les famílies de P/3 i els seus fills.

. Activitat plàstica per a famílies.

. Ballada del gegant.

. Danses.

. Dinàmiques de presentació entre pares i mares.

. Vermut participatiu.

. Equip Directiu i de coordinació

. Tutors/es P/3

. Comissió “CAMÍnem plegats”

. AMPA

Un Diumenge de setembre

. Programa “Caminem plegats”:

. Parelles “Tàndem” les famílies que ja tenen fills al centre fan de guia de les nouvingudes.

. “FEM un CAFÈ” – Espai de relació, coneixença i formació per a totes les famílies.

. Equip Directiu

. Equip de coordinació

. Tutors/es

Tot el curs

. Valoració de l’ acollida per part de les famílies:

. Reunió de l'Equip Directiu amb els delegats d'aula i els representants de l'AMPA.

. Equip Directiu

. Pares/mares delegats de classe

Durant el primer trimestre

L’ acollida a famílies, alumnat i professorat que s’incorpora al centre al llarg del curs segueix alguns dels protocols establerts i se n’incorporen d’específics.

166


Protocol d’ acollida als infants i les famílies al llarg de l'escolaritat

ACTUACIÓ RESPONSABLE

PER LAFAMÍLIA

. Acollida administrativa:

. Recollir la documentació i la informació de l’alumne.

. Secretaria del centre

. Entrevista de matriculació i d'informació de l'escola idel MAES.

. Lliurament de la documentació d’escola.

. Equip de Coordinació

. Mestres d’EE o AA

. Decisió de la classe on ha d’anar i data d’incorporació del fill/a a l’escola.

. Equip Directiu

. DOS si és alumnat NEE

. Presentació del tutor/a del fill/a i ubicació de l’aula.

. Entrevista amb el tutor/a de l'alumne.

Passat un temps d'adptació, presentació de la família delegada de classe si es tracta dels cursos incials de l'escolaritat (EI - CI)

. Coordinador/a de cicle o un membre de l'Equip Directiu.

. Cerca d’una “Parella Tàndem”, si s’escau – família guia que l’orientarà durant el període d’adaptació al centre.

. Comissió “CAMÍnem plegats”

. Entrevista amb tutor/a de l’alumne/a. . Tutor/a.

. Avaluació inicial de l’alumne –si s’escau – per tal d’obtenir dades :

. Classe on s’ubicarà

. Si caldrà oferir recursos específics: AA, EE, PII.

. Mestres EE o AA

167


PERL’INFANT

. Preparació del grup -classe on s’ha d’incorporar

. Informar el grup de l’arribada d’un nou company/a

. Planifica quin serà el seu lloc per seure a l’aula.

. Equip Base d’A. Cooperatiu se l’assigna.

. Alumnes li faran l’acompanyament dels primers dies de classe i en què consistirà. (Coneixement d’espais, funcionament, llengua – si s’escau- ...)

. Preparar dinàmiques de presentació i distensió.

. Tutor/a

* Full específic a l'hora de les sortides pel que han de portar. Es podria incloure en el mateix fullde sortides.

* Plantejar l'acollida a les activitats extraescolars. La coordinadora d'activitats extraescolars faràla presentació dels monitors de l'activitat corresponent.

Curs 2011 - 12

168


Annex 2: Document d’acceptació o renúncia a la repetició d’un fill

Mataró, .... de …………………… de ……..

En data ………………………….. reunida la Comissió d’Avaluació, s’ha

acordat recomanar la repetició de l’alumne/a ………………………………

de ………… curs de (Primària / E infantil) per tal d’oferir-li la

oportunitat de millorar l’adquisió dels aprenentatges que no ha assolit

fins ara.

Durant el període que resta fins a l’inici del proper curs es realitzaran

actuacions següents a casa i a l’escola per tal de preparar a l’alumne/a i

així aconseguir que la repetició esdevingui profitosa i s’assoleixin els

objectius que la impulsen.

El pare / mare / tutor amb DNI autoritza la repetició de ______ curs

SI / NO

Signatura del Pare/ mare / tutor/a

Observacions ……………………………………………………………

…………………………………………………………………………

169


Annex 3: Cartes de Compromís i addendes del Centre

170


Annex 4: Comunicat de falta greu

COMUNICAT DE FALTA GREU

Alumne/a ____________________________________ Data _____________________

Mestre/a ___________________________________________MOTIU DEL COMUNICAT

o Deteriorament intencionat de dependències o materials .

o Manca de respecte vers un/a mestre/a.

o Agressió física a un/a company/a.

o Agressió verbal a un/a company/a.

o Alteració greu de les activitats del centre.

o Amenaces a un/a company/a

o Altres (especificar)________________________________________________

__________________________________________________________________

BREU RELAT DEL CONFLICTE ( ON, HORA, QUI I PERQUÈ) I ANTECEDENTS:

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

MESURA CORRECTORA PROPOSADAo Realització de tasques reparadores___________________________________

o Exclusió de l’aula durant ____________________________________________

o Permanència a casa durant __________________________________________

o No participació a __________________________________________________

o Altres (especificar)__________________________________________________

____________________________________________________________________

PLA D’INTERVENCIÓ

171


Comunicació a la família en data ________________________

Resposta de la família i acords presos___________________________________________

___________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

Derivacions recomanadeso CSMIJ

o Comissió Social

o SAF

o Psicòleg infantil

o Policia

o Altres

(especificar)____________________________________________________________

_________________________________________________________________________

El/la mestre/a Pare/Mare/Tutor Direcció

172


Annex 5: Protocol d’absentisme

AJUNTAMENT DE MATARÓ

Institut Municipal d’Educació

PROTOCOL D’ABSENTIME ESCOLAR I ESCOLARITZACIÓ DE MENORS

EN EDAT ESCOLAR OBLIGATÒRIA

1.- INTRODUCCIÓ

La comissió d’absentisme està integrada per professionals de diferentsdepartaments municipals (educació, serveis socials, policia local) i delDepartament d’Educació (inspecció, serveis educatius), i és l’encarregada derebre els casos d’absentisme detectats a la ciutat, estudiar-los i determinarel tipus d’intervenció més adient.La finalitat de les actuacions de la comissió és la inserció del menor al’escola.

2.- TIPOLOGIES D’ABSENTISME

L’absentisme considerat com “l’absència injustificada d’un menor a l’escola”engloba, a la pràctica:

Casos d’absència puntual, esporàdic o aleatori: baixa intensitat i baixafreqüència..

Casos d’absència intermitent per causes de desorganització familiar oper sobreprotecció del menor.

Casos d’absentisme parcial o d’aula: a determinades hores o perdeterminades matèries.

Casos absentisme recurrent : reiterats i d’alta freqüència. Casos d’absentisme absentisme crònic: persistent, d’alta intensitat, en

els que l’adolescent passa llargs períodes fora de l’escola. Té un llindardifícil de definir respecte a les situacions d’abandó total de l’escola,encara que l’alumne sigui administrativament un alumne matriculat.

173


3.- OBJECTIUS

1. Fer prevenció i reducció de l’absentisme escolar dels menors en edatd’educació escolar obligatòria en casos d’absentisme puntual, intermitenti d’aula.

2. Retornar el menor a l’escola en els casos d’absentisme recurrent i crònic.

3. Establir un procés de detecció, intervenció i seguiment de les situacionsparticulars d’absentisme existents a Mataró per tal de poder incidir enles causes que el provoquen.

4. Escolaritzar aquells menors en edat escolar que no ho estiguin i procurarla d’aquells menors entre 3 i 5 anys que tampoc hi estiguin i que perdiversos motius els sigui molt convenient de fer-ho.

5. Ordenar l’actuació i clarificar les responsabilitats dels diferents serveismunicipals (Institut Municipal d’Educació, Servei de Benestar Social,Policia Local i Nova Ciutadania) i d’Ensenyament (Inspecció, EAP iescoles) davant la problemàtica d’absentisme.

6. Obtenir dades quantitatives i qualitatives de l’absentisme a Mataró pertal d’elaborar futurs projectes d’actuació a nivell preventiu i paliatiu.

7. Redactar amb les dades anteriors un informe anual d’avaluació dirigit ales institucions participants (això inclou també les escoles). En aquestinforme es donaria informació general sobre els casos tractats i es farienpropostes i reflexions.

8. Crear un equip que desenvolupi i coordini els objectius anteriormentesmentats i que anomenarem Equip d’Absentisme.

4.- L’EQUIP D’ABSENTISME

L’Equip d’Absentisme està format per un representant, com a mínim (n´hipot haver més d’un), de cada un dels serveis següents: Institut Municipald’Educació (que és qui coordina), Departament d’Educació, Assessora LIC,Servei de Benestar Social, Policia Local i Nova Ciutadania. Aquest Equip esreunirà, com a mínim, un cop al mes durant el període escolar.

5.- DISTRIBUCIÓ DE RESPONSABILITATS

En aquest apartat especifiquem les responsabilitats, de cadascun dels actorsque intervenen :

174


CENTRES EDUCATIUS

Control de l’assistència (escolaritat obligatòria) Quan hi ha absentisme: - Esbrinar amb els pares i el menor, les causes de l’absentisme, jasiguin socio-familiar, culturals i/o escolars. - Utilitzar els mitjans que els centres tenen al seu abast i demanar assessorament als serveis educatius del Departament d’Educacióper tal que col·laborin en la resolució del problema. Facilitar el retorn del nen absentista a l’escola mitjançant un pla

d’acollida específic. Documentar tota la intervenció realitzada.

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ (Inspecció / Serveis educatius)

Donar suport a l’escola per valorar les causes de l’absentisme en cadacas, i la intervenció pedagògica per paliar-les.

Intervenir directament amb el menor i/o la família, quan s’escaigui. Garantir que, des de l’àmbit de l’ensenyament, s’esgotin tots els

recursos i intervencions possibles per a eliminar l’absentisme incipient. Documentar la intervenció. Traspassar a l’Equip d’Absentisme aquells casos que, un cop feta la

intervenció preventiva, persisteixen en l’absentisme i també informar al’Equip d’Absentisme d’aquelles intervencions que han resultat positives.

Participar, quan sigui convenient, en les amonestacions als pares imares.

Seguiment dels casos amonestats.

SERVEI DE BENESTAR SOCIAL

Anàlisi de les problemàtiques associades a l’absentisme, dels casosdetectats directament, o derivats per l’equip d’absentisme.

Proposta del pla de treball amb les famílies, que tinguin expedient obertal Servei, amb l’objectiu de retornar el menor a l’escola i fer seguimentd’aquest procés.

Acompanyar el retorn dels alumnes amonestats a l’escola. Si es detecta un cas de risc, aquest servei l’avaluarà i tractarà segons el

protocol d’infància en risc que tenen establert. Documentar la intervenció. Participar, quan sigui convenient, en les amonestacions als pares i

mares.

POLICIA LOCAL

Detecció dels menor en edat d’escolarització obligatòria, que es trobin alcarrer en horari lectiu.

175


Informar a la família del menor mitjançant trucada telefònica de lasituació d’absentisme detectada.

Acompanyar al menor al centre educatiu corresponent o al seu domicilisegons sigui el més adient.

A petició de l’Equip d’Absentisme, informar a les famílies sobre lesresponsabilitats que tenen respecte el menor i les possiblesconseqüències.

Participar, quan sigui convenient, en les amonestacions als pares imares.

Documentar la intervenció.

INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ

Coordinar l’Equip d’Absentisme. Suport tècnic a nivell administratiu. Amonestació als pares dels menors, a proposta de l’Equip d’Absentisme. Contactar amb les escoles desprès de l’amonestació per establir el pla

d’acollida:

- Si l’absentisme ha estat molt llarg, concertar entrevista amb el director /tutor/pares i menor, per pactar la incorporacióal centre.

- Comunicar al centre els acord establerts amb la família imenor

- Si l’absentisme és intermitent, comunicar al centre elscompromisos acordats, informar sobre la incorporació, o noincorporació.

Documentar la intervenció. Registre, arxiu i custòdia dels expedients Elaboració de les actes de les reunions.

NOVA CIUTADANIA

Col·laborar amb els centres educatius en la detecció de l’absentisme

Participar conjuntament amb altres professionals en la informació a les famílies i si és necessari en les amonestacions

Col·laborar amb els centres educatius en el retorn dels menors i el pla d’acollida al centre

6.- PROTOCOL D’ABSENTISME

Hi ha diferents vies de detecció de l’absentisme escolar, però d’entrada caltenir el compte que les escoles són, sobretot, les que el detecten i les que

176


tenen més informació del procés que han anat seguint els alumnesabsentistes.

Detecció:

El protocol s’inicia, a tall d’orientació, a partir de que l’alumne/asupera el 25% d’absències al mes sense justificació dels pares.També es computaran com a absències injustificades, aquellesque, bo i estar justificades, el professor tutor observi indicisd’encobriment de l’absentisme per part dels pares. En casos demenors que facin absentisme intermitent, es podrà iniciar laintervenció abans d’arribar al número esmentat d’absències, acriteri del tutor.

CÀLCUL DEL NOMBRE DE SESSIONS PER OBRIR UN PROTOCOLD’ABSENTISME

El nombre de faltes per poder iniciar un protocol d’absentisme és el 25% deltotal de sessions (matí i tarda)Per tant, en un més sencer de 20 dies, hi ha 40 sessions i el 25% són 10 sessions mensuals.

A partir de 10 sessions d’absència no justificada al mes, es pot iniciar el protocol d’absentisme.

Procediment:

CENTRES EDUCATIUS

1. L’escola citarà als pares, mitjançant carta certificada, signada pel tutor/ade l’alumne amb acusament de rebut (Annex 1A) per esbrinar lescauses de l’absentisme, recordar la responsabilitat dels pares pel que faa l’escolarització dels fills i informar de l’existència d’aquest protocol. Esredacta acta de la reunió mantinguda amb la família (Annex 2 ).

2. En el cas de que els pares no assisteixin a la primera entrevista, se’ls citarà per una segona per carta certificada , signada pel director del centre (Annex 1B), i es redacta acta (Annex 2)

3. Si després de dues citacions els pares no es presenten o si es torna arepetir l’absentisme després d’una resposta positiva per part dels pares,l’escola enviarà sol·licitud d’intervenció en el cas (Annex 3), juntamentamb el resum d’absències no justificades a l’EAP (psicopedagogcorresponent).

177


EAP

4. L’EAP i els Centres Educatius es posaran en contacte per tal de:

Valorar conjuntament les causes de l’absentisme. Elaborar un pla d’intervenció dins l’àmbit escolar.

5. L’EAP farà una intervenció preventiva amb la família i el seguiment delseu resultat, utilitzant la fitxa dissenyada per aquest fi. (Annex 4) iclassificarà el casos segons es tracti de necessitats psicopedagògiques oproblemes socials. Aquests últims, en cas que no hi hagi resultatspositius, es passaran a l’Equip d’Absentisme, a través de la Comissiód’Absentisme ( full de tramesa - Annex 5).El traspàs el farà l’EAP il’acompanyarà de tota la documentació de les intervencions realitzades.(Annexos 1,2,3,4 ).

BENESTAR SOCIAL DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ

6. L’Equip d’Absentisme, per mitjà del Servei de Benestar Social, farà unaintervenció preventiva i vetllarà per la seva reincorporació a l’escola. (Annex 6).

INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ

7. L’IME citarà la família mitjançant una carta certificada (Annex 7) ambacusament de rebut que entregarà la policia Local al domicili. Inclouremcòpia amb acusament de rebut al seu expedient. L’objectiu del’entrevista és informar la família del punt del protocol d’absentisme enel que es troba el seu fill/filla, recordar als pares la obligatorietat devetllar per l’Educació del seu fill/a a l’escola. La família haurà de signarels acords establerts (Annex 8). Es comunicarà la gestió al centre percorreu electrònic.

INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ / POLICIA LOCAL

8. Si els pares no es presenten a l’amonestació o no s’han obtingutresultats positius es farà una segona citació a les dependències de laPolicia Local mitjançant una carta que entregarà al domicili de la famíliala Policia Local (Annex 9). Inclourem còpia amb acusament de rebut alseu expedient. En aquest segona entrevista hi haurà un/a representantde la Policia i un/a representant de l’IME. Els objectius de l’entrevistasón, en darrera instància, els mateixos que l’anterior, però s’advertirà ala família que si la situació d’absentisme perdura es trametrà l’expedienta la DGAIA. La família caldrà que signi els acords establerts (Annex10).

178


SECRETARIA DE LA COMISSIÓ D’ABSENTISME

9. En el cas de que no s’hagi resolt l’absentisme, es trametrà ladocumentació a la DGAIA (Annex 11).

10. L’IME elaborarà i adjuntarà un informe resum de les intervencionsrealitzades fins el moment (Centre, EAP, Benestar Social, IME) i de la situacióactual

(Annex 12) i recopilarà tota la documentació referent a aquestes.Paral·lelament s’enviarà una carta certificada (Annex 13) i amb acusament derebut a la família comunicant la situació. S’informarà el centre via correuelectrònic.

179


Annex 1A Carta tutor

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióEscola d’Educació Infantil i PrimàriaCamí del Mig

A l’atenció de la família: ………………………………………………………

Senyors:

Us comuniquem que el vostre fill/a durant el mes de ……………………….

ha realitzat un total de ………………….. faltes d’assistència indegudament

justificades.

Donat que és un deure dels pares la correcta escolarització dels seus fills

caldria que mantinguéssim una entrevista el proper dia ……………….. a les

………. Hores per tal de buscar vies de solució per a normalitzar

l’assistència del vostre fill/a al centre.

………………………., a ……….. de/ d’ ………………………….. de …………….

Signat: Tutor/a de l’alumne/a

180


Annex 1BCarta direcció

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació

Escola d’Educació Infantil i Primària Camí del Mig

A l'atenció de la família:

Senyors:

Us comuniquem que el vostre fill/a durant el mes de ...........................................

ha realitzat un total de ....................... faltes d’assistència indegudament

justificades.

Donat que es un deure dels pares la correcta escolarització dels seus fills caldria

que mantinguéssim una entrevista el proper dia .................... a les

.......... hores per tal de buscar vies de solució per a normalitzar l’assistència

del vostre fill/a al centre.

............................. a ........... de/ d'................................ de ................

Signat: Director/a del centre.

181


Annex 2

ACTA DE LA REUNIÓ MANTINGUDA AMB LA FAMÍLIA DE L’ALUMNE/A

………………………………………………………………. EN RELACIÓ A L’ABSENTISME

ESCOLAR.

DATA:

HORA:

LLOC:

ASSISTENTS:

- Per part de la família:

- Per part del centre:

RESUM DELS ACORDS:

Signat per part de la família / Signat per part del centre

182


Annex 3

FULL DEMANDA EAP

CENTRE: Data de demanda:

Dades de l'alumne:

Nom: Cognoms:

Data naixement:

Adreça: Població:

Centre escolar: Curs:

Tutor/a del curs:

Pares/Tutors

Nom i cognoms Telèfon:

Nom i cognoms Telèfon:

Fets observats

Motiu de la demanda per qüestions d'absentisme:

problemàtica pedagògica,

conductual,

social

Actuacions realitzades des del centre:

Reunions del tutor amb la família Nombre:………….

Comunicació del director a la família

Acords presos:

Resultat de les actuacions realitzades:

Retorn temporal al centre

No retorn

183


Regularitat en l'assistència (nombre de sessions no justificades)

1ª setmana

2ª setmana

3ª setmana

4ª setmana

Total

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Total anual……

Signatura del director/a del centre

184


Annex 4 EAP

SITUACIÓ D’ABSENTISME ESCOLAR

Cognoms ………………………………. Nom ……………………… Nivell ……….

Data de naixement ………… Centre de procedència ………………………..

Adreça ……………………………………………………. Telèfon …………………..

TIPUS D’ABSENTISME AL CENTRE

□ Absentisme puntual, esporàdic o aleatori: baixa intensitat i baixafreqüència.□ Absentisme intermitent per causes de desorganització familiar o persobreprotecció del menor.□ Absentisme parcial o d’aula: a determinades hores o per determinadesmatèries. □ Absentisme recurrent: reiterat i d’alta freqüència. □ Absentisme crònic: persistent, d’alta intensitat, en els que l’adolescentpassa llargs períodes fora de l’escola. Té un llindar difícil de definir respectea les situacions d’abandó total de l’escola, encara que l’alumne siguiadministrativament un alumne matriculat.

No assisteix regularment al centre des de:………………………………………………………

MOTIUS QUE AL·LEGA L’ALUMNE MOTIUS QUE AL·LEGA LA FAMÍLIA□ Problemes de salut:………………… □ Problemes de salut: ……………………□ S’adorm sovint al matí □ S’adorm sovint al matí□ No vol anar al Centre Educatiu □ No vol anar al Centre Educatiu i no

saben què fer□ Ha d’ajudar a casa □ Ha d’ajudar a casa□ Altres: …………………………………… □ Altres: …………………………………………

SITUACIÓ DETECTADA

□ Presenta dificultats en els aprenentatges□ Presenta dificultats de relació□ Hi ha aspectes d’higiene, alimentació i de salut a considerar□ Altres: …………………………………………………………………………………………………………

ACTUACIONS DUTES A TERME PER L’EAP

□ S’ha parlat amb l’alumne/a sobre la situació personal i/o familiar.□ Aquest curs s’ha fet entrevista amb la família, però l’absentisme continua.(Dates: …………………… / …………………… /………………….)□ S’ha concertat entrevista amb la família per a poder tractar el tema peròno hi ha hagut resposta. (Dates: …………………… / …………………… /………………….)

185


ANNEX 5

DEMANDA D’INTERVENCIÓ A LA COMISSIÓ D’ABSENTISME

Valorades les actuacions realitzades pel centreESCOLA/IES................................... i l’EAP enrelació a la situació d’absentisme que presental’alumne/a.............................. que està cursant.......................d’educacióinfantil/ primària/ secundària, i veient que no s’ha pogut aconseguirregularitzar la seva assistència, es veu la necessitat de donar coneixementd’aquesta situació i demanar la col·laboració a la comissió d’absentisme deMataró.

Segell del centre

Data - ...............de..........de 200....

186


Annex 6: Protocols per a la millora de la convivència

En el marc del Projecte de convivència, el Departament ofereix als centres protocols d’actuació i de recursos enfront de l’assetjament escolar i d’altres conflictes greument perjudicials per a la convivència dels centres educatius:

Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront situacions d'odi i discriminació

Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront el ciberassetjament entre iguals

Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront de l'assetjament entre iguals

Protocol enfront del maltractament infantil i adolescent

Protocol de detecció i intervenció en cas de conflicte greu amb l'alumnat

187

http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/recursos/resconflictes/protocol_conflicte_greu/index.html

http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/recursos/resconflictes/maltractament_inf_adolesc/index.html

http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/recursos/resconflictes/assetjament_iguals/index.html

http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/recursos/resconflictes/assetjament_iguals/index.html

http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/recursos/resconflictes/ciberassetjament_iguals/index.html

http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/recursos/resconflictes/ciberassetjament_iguals/index.html

http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/recursos/resconflictes/odi_discriminacio/index.html

http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/recursos/resconflictes/odi_discriminacio/index.html


Annex 7: Pla de Funcionament del Menjador

188

NORMES D’ ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE … · 4.1.Criteris de repetició de curs 69 ... Del...

Documents

Transcript of NORMES D’ ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE … · 4.1.Criteris de repetició de curs 69 ... Del...