L’Eina Cooperativa, sccl.

MEMÒRIA anual 2016-2017 SERVEI SOCIOEDUCATIU “El Formiguer” Juliol 2017. Santa Perpètua de Mogoda

2

Justificació ................................................................................ 3

Espai Socioeducatiu el Formiguer ............................................... 3

Objectius del servei ................................................................... 5

Usuaris .................................................................................... 15

Volum infants atesos al llarg període setembre 2016-juliol 2017. .. 15

Volum famílies ateses al llarg període setembre 2016-juliol 2017.

............................................................................................ 16

Assistència famílies dins del centre: .......................................... 17

Estructura del servei ................................................................. 19

Horari atenció directa .............................................................. 19

Horari treball intern ................................................................. 21

Serveis dins del Formiguer ........................................................ 24

Servei socioeducatiu ............................................................... 24

Servei pedagògic a l’infant ....................................................... 25

Servei atenció psicològica a les famílies i a l’Infant ...................... 26

Coordinació del servei ............................................................. 27

Berenar ................................................................................. 28

Assemblees ............................................................................ 29

Estudi assistit ......................................................................... 31

Projectes/activitats ................................................................. 33

Vacacionals ............................................................................ 34

Organització interna .................................................................. 35

Equip multidisciplinari El Formiguer ........................................... 35

Relació Eina Coop- El formiguer ................................................ 36

Relació Serveis Socials - El Formiguer ........................................ 36

Relació amb altres agents territori............................................. 37

3

Justificació

Aquesta memòria és el recull de les conclusions que s’han extret de les

valoracions dels diferents aspectes que conformen el projecte. Fa tot just 1

any i 8 mesos que el projecte es va iniciar de zero, sent aquest curs el segon

que s'ha realitzat, fent un cicle complet de setembre a juliol. Ha estat al llarg

de tot aquest temps que s’han anat analitzant el seu seguiment, sobretot

tenint en compte de realitzar aquells canvis que s'havien proposat com a

proposta de millora en l'anterior memòria. Els canvis i el seu seguiment ens ha

servit per detectar les carències; unes ja existents i d'altres sorgides al llarg

d'aquest nou curs 2016-2017. La nostra voluntat és convertir les necessitats

detectades en propostes de millora de cara al proper curs amb la intenció de

fer créixer i millorar el servei per a una millor actuació.

Espai Socioeducatiu el Formiguer

El Servei es defineix com un servei diürn preventiu d'acció socioeducativa fora de

l'horari escolar que dóna suport, estimula i potencia l’estructuració i

desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges

bàsics i l’esbarjo, i compensa les deficiències socioeducatives de les persones

ateses mitjançant el treball individualitzat, el grupal, la família, el treball en xarxa

i amb la comunitat. És un Servei que pretén oferir suport a les famílies en

l’adequat exercici de les seves funcions parentals. És un recurs que està ubicat en

un entorn o context habitual de l'infant o adolescent i que basa la seva

intervenció, des de l'educació social i compensatòria, en l'atenció

personalitzada mitjançant el treball en 4 àmbits d’intervenció:

El treball amb l’infant i l’adolescent, tant a nivell individual com de grup

El treball amb les famílies, tant a nivell individual com de grup

El treball amb la comunitat i els recursos del territori

El treball en xarxa amb els Serveis Públics d’atenció a la infància i

l’adolescència

El Servei es planteja com un espai socio - educatiu, el qual té present l’important

paper socialitzador de la família, entenent aquesta com una realitat diversa, amb

diferents models educatius que determinen enormement la formació i configuració

de l’infant/ jove. Per tant, es constitueix com un espai preventiu respecte a

situacions de ruptura amb la família de l'infant/ jove i del seu entorn, ja que ens

permet desenvolupar una educació social i compensatòria. Es treballa des del

territori i el seu entorn habitual, adaptant en tot moment la seva dinàmica al

context territorial.

També ens permet detectar les possibles situacions de risc: permet conèixer

situacions quotidianes, gràcies a la relació educativa que s'estableix entre

l'educador/a i l'educand, i que en altres serveis és difícil accedir-hi.

4

L’horari del centre és de:

MATINS: 10-13h (portes obertes) tots els matins de dilluns a divendres; s’hi

realitza:

treball intern i atenció directa amb les famílies:

servei atenció psicològica individualitzada

atenció a les famílies: informació/suport.

Treball intern sobre el treball amb les famílies (1 matí)

Traspàs de casos i entrevistes famílies inici servei amb coordinació

amb Serveis Socials. Per cada nova entrada al servei.

Servei de neteja, 1 dia a la setmana.

TARDES:

17-19.30h (portes obertes) totes les tardes de dilluns a divendres; s’hi realitza:

atenció directa infants i atenció famílies entrades i sortides.

Atenció psicològica individualitzada infants i famílies una tarda.

Assemblees amb famílies (1 cop al mes)

19.30-20h totes les tardes de dilluns a divendres: s’hi realitza:

atenció directa amb famílies (sortida dels infants)

Treball intern equip educatiu (diari), resoldre incidències. (a porta

tancada)

16-17h (a porta tancada) dilluns i dimecres; s'hi realitza:

treball intern equip educatiu (reunió d’equip) quinzenal

reunió multidisciplinar sobre casos del centre (equip centre) quinzenal

reunió casos amb educadores Serveis Socials (1 dimecres al mes)

reunió i treball de grup ( 3 dimecres al mes)

5

Objectius del servei

Enguany els objectius del servei han seguit la mateixa trajectòria que l'any

anterior; alguns dels objectius que calia reforçar s'han treballat molt més per tal

de millorar les actuacions i d'altres han continuat en la mateixa línia d'actuació. En

general, creiem que s'ha fet un pas endavant. Cal destacar que el gran pas

endavant d'enguany ha estat el treball amb famílies, s'ha notat una millora i el

servei s'ha potenciat.

Treballat un 100%

o S’està treballant però no s’ha assolit del tot

No s’ha treballat gens o molt poc.

1. Facilitar els aprenentatges bàsics i compensar els dèficits

socioeducatius dels infants i els i les joves participants, per poder assolir

una socialització que ajudi a la seva autonomia.

ASSOLIT en un 90%

Seguir en la línia de treball marcada. Millorar algun aspecte de gestió i

coordinació respecte agents externs.

OBJECTIUS

ESPECÍFICS Què s’hi fa al servei per treballar-ho

Infància/ Adolescència :

- Donar suport en

l’adquisició d’aprenentatges

bàsics, competències i

hàbits de treball, ordre i

estudi

- Promoure les conductes

bàsiques de relació i

habilitats socials i oferir

eines concretes de

negociació i mediació

Ofereix un espai diari per a fer deures

Propicia hàbits d’estudi favorables (organització,

autonomia, bon ambient de treball, etc.)

Realitza PEIS (plans educatius individualitzats)

Es coordina amb els centres educatius

____________________________________________

Proporciona estratègies de resolució de conflictes

Treballa les conductes bàsiques de relació i les

habilitats socials intrínsecament amb l’eina metodològica

de l’assemblearisme

Fa responsable al grup de les decisions preses,

dels acords, de les dificultats, dels conflictes, dels

encerts...

6

- Augmentar la percepció

dels factors de risc i de

protecció davant la salut

- Difondre hàbits saludables

i actituds preventives

- Promoure la salut mental i

prevenir trastorns mentals

- Potenciar l’autonomia dels

infants i els i les joves

_____________________________________________

Observa detingudament l’estat de salut dels

infants

Parla amb els infants per saber quines rutines

segueixen a casa

Dóna pautes d’actuació i assessorament a les

famílies

Informa a serveis socials dels factors de risc

detectats

Es coordina, en casos específics, amb metges,

EAIA...

_____________________________________________

Ofereix berenars saludables

Treballa hàbits d’higiene (durant el berenar, el

lavabo, les dents després de dinar en el cas del casal,

etc.)

Realitza tallers/activitats relacionades amb hàbits

saludables i actituds preventives

Es coordina amb altres serveis municipals per fer

tallers relacionats amb hàbits saludables i actituds

preventives

_____________________________________________

Detecta indicadors (en el cas que existeixin) que

responguin a un trastorn mental

Ofereix assessorament psicològic pels infants i

llurs famílies

Es coordina amb serveis externs per dur a terme

el seguiment dels infants

____________________________________________ Fa responsables als infants en totes les decisions

que es prenen: assemblea, programació, activitats, anar

a comprar material, les conseqüències davant accions

inapropiades, etc.

Organitza les funcions a desenvolupar al servei

mitjançant càrrecs i responsables

Ofereix professionals que desenvolupen la funció

de guia envers els infants, és a dir, únicament els

proporcionen les eines i estratègies però són els propis

menors els que actuen autònomament

Valoració

Diàriament hi ha un espai de deures que cobreix les necessitats acadèmiques. Els

més grans, tendeixen a no portar-los; es treballen les habilitats des d’una vessant

alternativa: projectes. S'ha detectat que en el as del grup de mitjans és difícil

treballar l'ambient propici per realitzar tasques acadèmiques. Cal continuar

treballant.

Els PEIS s’han elaborat des del punt de vista del centre; Serveis Socials ha passat

un pla de treball bàsic amb alguna dada puntual (objectius a seguir amb la família

i un breu redactat dels antecedents de la família entrant) però no sempre han

estat enviats abans de la incorporació del nou infant i alguns dels plans de treballs

els faltava informació. Inicialment, i com a proposta per treballar enguany era

7

realitzar els PEIs de manera conjunta però malauradament no ha estat així. El

centre rebia una breu descripció de la informació molt bàsica de la família (en

algun cas puntual es rebia molt tard) i els PEIS han estat redactats íntegrament

des de l'equip educatiu del centre. Els seguiments d'aquests plans de treball

tampoc han estat del tot eficients, eren superflus. De cara al proper curs

caldria fer una reunió de traspassos de casos i de seguiment detallats a

l'inici de curs, un seguiment d'aquests molt més àgil i periòdic i un bon

tancament dels plans de treball conjunt. Cal afegir com a factor important

que l'equip educatiu necessitaria de més temps per a realitzar aquesta

tipologia d'informes, que són molt extensos, caldria reconsiderar el

format dels plans de treball perquè fos més òptim.

A nivell pedagògic hi ha hagut escassa comunicació amb escoles (només en algun

cas puntual). Ens hem hagut d'esperar a que des de serveis socials formalitzessin

la presentació del serveis als centre escolars, però no ha estat fins a finals de curs

que hem pogut tenir la possibilitat de parlar amb algun tutor en particular. Una de

les propostes de millora i que ja es va pactar amb la directora de Serveis Socials

és la possibilitat de tenir més autonomia per fer una coordinació amb les escoles

per tal de fer un seguiment escolar més òptim i necessari.

L’assemblea és el puntal del treball dins del centre: es fan setmanalment per

programar i prendre decisions grupals. Ha proporcionat moltes eines, valors i

generat actituds responsables. Ha estat un procés d’adaptació pels infants que

han assolit positivament. La resolució del conflicte és constant i es parteix del

diàleg, ofereix oportunitats i fa crítics i responsables als infants de les seves

actuacions. Els infants valoren molt positivament l’assemblea i el diàleg,

segueixen el model i l’interioritzen (uns més que altres); al grup més petit

l'assemblea és un mètode que es consolida a través de la presa de decisions en el

seu quotidià, no té una estructura tant marcada com ho té el grup de més grans.

Cal seguir en aquesta línia de treball.

El centre ofereix berenars variats i saludables cada dia, acotat a un menú

consensuat. Al llarg del curs s'ha anat modificant, algunes vegades més

saludables i d'altres amb tendència a massa sucre (sucs o xocolata) però s'ha

detectat i s'ha corregit. Aquest aspecte caldria considerar-lo com a proposta de

millora per l'any vinent; tenir un patró molt més sa i no deixar-lo (sempre

amb la possibilitat d'anar modificant productes que siguin de la mateixa tipologia).

Els infants han fet activitats relacionades amb la nutrició i la seva importància.

Té una estructura molt marcada en quan als hàbits d’higiene, tan personal com

col·lectiva. Aquests traspassen la responsabilitat a casa, sobretot els més petits

(famílies ho perceben positivament, tot i que cal seguir treballant ja que sovint la

bolleria industrial entra al centre a través dels pares).

Els casos més rellevants tenen sessions amb la psicòloga que els ajuda a

empoderar-los i alhora el centre detecta necessitats. Allò observat es comunica a

serveis socials; s’envia un diari setmanal (tots els divendres) per tal que es tingui

al dia a dia la informació més rellevant. Malauradament, algunes les educadores

8

de Serveis Socials ens comenten que no tenen temps de llegir-lo, i això perjudica

a les reunions de casos que s'inverteix en el temps en posar al dia a l'educadora

(informació ja detallada en el diari en el seu moment). Respecte al seguiment de

casos entre SS i centre és escàs, es realitza una reunió mensual d'una hora i no

sempre s'inicia a l'hora, hi ha molts casos, i sovint la informació es retirada, i per

tant, no s'avança el pla de treball.

Aquest curs s'ha potenciat la comunicació amb EAIA sobretot però continua

quedant coixa la comunicació amb altres agents externs: del tipus CAP, centres

escolars...

Enguany el departament de salut ens ha facilitat un kit d'higiene bucodental que

ha facilitat el treball amb els hàbits d'higiene personal, s'ha introduït i reforçat

molt la higiene dental sobretot en tots els àpats 8berenras en el període ordinari, i

en els dinars en el període vacacional i durant tots els àpats durant les colònies)

Val a dir que un dels aspectes a considerar de cara l'any vinent és la

tipologia d'infants que s'incorporen al centre; alguns dels infants que hi ha al

centre actualment necessiten uns recursos més apropiats a les seves

necessitats ja que des del centre no se'ls pot oferir el que necessiten (manca de

recursos materials i humans especialitzats).

D'altra banda també caldria tenir cura del volum d'infants que conformen

cada grup d'edat. El servei es basa en el treball en grup i al llarg de tot l'any

s'ha incorporat infants d'edats molt dispars en relació amb la resta dels

participants, fet que ha provocat que l'infant es veiés sol, des del centre no se l'ha

pogut incorporar en cap grup/cobrir la seva necessitat i ha acabat marxant del

recurs.

2. Oferir oportunitats, activitats i estímuls d’educació no formal,

lleure i oci educatiu.

ASSOLIT 90%

Generar un temps i espai per fer un seguiment entre equip i famílies del

seu treball individual (infant-família), inici-mitjans i finals de curs.

Infància/ Adolescència :

- Estimular l’estructuració i desenvolupament de

la personalitat dels infants i els i les joves.

- Conèixer les necessitats i els interessos dels

infants i dels i les adolescents.

- Crear nous espais i eines per a regular l’ús

abusiu de les noves tecnologies.

- Generar expectatives d’èxit que motiven als

infants i els i les joves, treballant en itineraris

individualitzats i motivadors.

Realitza activitats i tallers relacionat

amb les motivacions dels infants i joves.

Es comunica amb els infants i joves per

obtenir informació relacionada amb els seus

interessos, motivacions i necessitats.

Té normativa vers l’ús de les noves

tecnologies: només per a casos d’un bon ús

(en el cas del propi mòbil) i ús de tecnologies

(projector) per a ús d’activitats del centre.

Genera plans de treball individualitzats

així com contractes amb els propis infants, si

s’escau.

9

- Implicar als infants i els i les joves en activitats

de lleure alternatives al consumisme.

Famílies:

- Potenciar l’establiment de criteris educatius

comuns entre els educadors/es i les famílies.

- Donar suport a les famílies en la seva

funció educativa, afavorint el procés de

creixement dels infants i els i les joves

(pautes educatives, contenció, límits, presa

de decisions, etc.).

- Potenciar les relacions afectives entre pares

i fills/es i fomentar la cura emocional dels

pares vers els fills/es.

- Acompanyar a les famílies en els processos

de transició maduratiu dels seus fills/es.

- Disminuir les possibles situacions de risc

relacionades amb el temps lliure no

estructurat a partir d’una orientació

específica a les famílies.

Es comunica amb les famílies per fer

seguiment educatiu i ofereix estratègies i

eines socioeducatives. Durant entrades i

sortides.

Entrevistes individuals de seguiment

amb els educadors referents

Ofereix tallers temàtics per treballar la

funció educativa, en grup.

Ofereix sessions individuals a les

famílies per fer un assessorament psico-

pedagògic per treballar aspectes

socioeducatius i de relació familiar.

Ofereix la possibilitat a les famílies de

participar en les activitats del centre, així

com la possibilitat d’oferir-ne.

Valoració:

L’infant és l’eix central: la seva motivació. A les assemblees tenen veu i vot per

decidir què volen fer i es fa.

S’utilitzen les tecnologies emmarcada en una normativa estricta d’ús. Inclús

treballant-ho amb les famílies (qui més ho necessiten).

En casos puntuals es fan contractes pactats per cobrir necessitats/voluntats amb

infant – família - centre (sota supervisió de serveis socials)

Respecte el vincle amb les famílies i la comunicació entre educadors/coordinació i

famílies, s'ha fet un canvi molt gran respecte l'any passat. Algunes famílies

puntuals encara continuen reticents., però creiem que és un procés de confiança

que cal seguir treballant amb les famílies que ho necessitin. A mode de grup

famílies cal destacar:

Així com l'any anterior un gran aspecte a treballar era el vincle amb les famílies

(equip - famílies – centre - infants), podem dir que enguany s'ha treballat

moltíssim i se n'ha vist els seus fruits.

Respecte la comunicació, s'ha fet entrar les famílies al centre en les

entrades i les recollides.

S'ha creat un grup de whatsapp per facilitar la comunicació que ha

funcionat molt bé

S'han fet moltes activitats per vincular-los al centre i al procés educatiu

dels seus fills com tallers amb infants cada vegada més potents dins dels grups

10

(sobretot petits) i la participació com a protagonista expert (un familiar) dins del

grup de mitjans.

Se'ls ha ofert dues formacions (tallers temàtics sobre nutrició i polls;

assistència d'unes 4 famílies aprox per sessió).

S'han fet assemblees mensuals com a via de comunicació i de participació

activa del centre.

s'han realitzat activitats a la comunitat tots junts com a centre (sant Jordi)

s'han fet sortides tots junts amb l'objectiu de passar una estona en família

jugant amb els seus fills i on s'havien d'organitzar pel menjar

s'han realitzat colònies d'estiu on els pares hi han participat un dia de visita

Per tant, aquest curs, no només s'ha fet entrar les famílies dins del centre a l'hora

de les entrades i sortides (punt de millora de l'any anterior) sinó que també se les

ha fet participar de manera activa en la presa de decisions del que volien fer i en

tot allò necessari per dur a terme el que finalment es decidia que es feia.

Per tant, el treball amb famílies es valora molt positivament i cal seguir treballant

en aquesta línia.

Propostes pel proper curs:

• Fer un dia a la setmana berenar conjunt amb les famílies (treball

d'hàbits saludables/nutrició)

• No s’han tingut entrevistes individuals de seguiment amb famílies.

• Les sessions de caire psicològic han vinculat molt bé.

• Les de caire pedagògic han estat tractades en espais més informals.

3. Participar en la vida comunitària del territori, que permeti la seva

plena integració en el barri i el municipi, i ajudi a millorar l’entorn proper.

ASSOLIT el 99€

Potenciar molt més la participació de les famílies en les activitats

comunitàries i reforçar els protocols de coordinació amb la xarxa.

11

Infància/ Adolescència

- Ampliar i diversificar les xarxes socials dels

infants i els i les joves, amb espais de relació

entre les diferents institucions i entitats,

l’intercanvi d’experiències i el coneixement

d’altres territoris. - Promoure itineraris d’inserció social dels infants

i els i les joves a través de la participació en

altres entitats de lleure, culturals, educatives,

esportives, etc.

- Implicar als infants i els i les joves en els espais

públics existents al municipi.

Família - Generar estratègies per a implicar a les

famílies en els recursos existents al territori.

- Possibilitar l’ampliació de les relacions

familiars amb l’entorn social, tot reforçant els

sistemes d’ajuda mútua afavorint la

integració de les famílies amb més dificultats

socials

Comunitat

- Conèixer els espais i recursos existents al

territori adreçat als infants i els i les

adolescents

- Reforçar els espais de relació intergeneracional i

intercultural, i donar a conèixer a la comunitat els

interessos i les activitats dels infants i els i les

joves.

Xarxa - Participar del treball en xarxa per a l’atenció i

protecció de la infància i adolescència

- Contribuir a l’elaboració de protocols

d’actuació per millorar la coordinació entre els

diferents serveis de la xarxa

- Contribuir en el diagnòstic de la situació de la

infància i adolescència al municipi

Coneix tots els serveis municipals

susceptibles a treballar en xarxa.

Contacta amb un servei/entitat, mínim,

per tal de dur a terme treball en xarxa.

Treballa en xarxa amb altres

institucions, com a mínim una.

Convida a les famílies a participar en les

activitats conjuntes amb altres

entitats/serveis municipals.

Convida a les famílies a fer propostes a

realitzar dins i fora del centre

Mostra actitud oberta a qualsevol

proposta provinent de les famílies.

Presenta el servei a la resta de recursos

existents al municipi

Coneix l’oferta de recursos del municipi

per fer xarxa

o Proposa i participa de propostes per fer

activitats en i amb la comunitat.

Mostra actitud oberta a qualsevol

proposta provinent de les entitats, agents,

participants.

Es coordina amb serveis socials, servei

joventut, DGAIA/EAIA, etc..

Elabora informes de diagnòstic i

valoració dels casos

Es reuneix amb els agents

socioeducatius pertinents

o És crític i opina sobre els protocols a

seguir i els assumeix

Valoració:

L'any anterior es va fer una aproximació als serveis municipals; una coneixença

recíproca. Enguany s'ha participat en:

activitats realitzades a la Biblioteca Municipal

al Museu de la ciutat,

a La Granja,

12

S'ha participat de les activitats realitzades dins de la programació de Nadal al

Parc Central,

s'ha participat en les parades de la Diada de Sant Jordi (venda de roses i

llibres de 2a mà),

s'ha assistit a la piscina durant l'estiu

s'ha fet ús de les instal·lacions del pavelló del costat

s'ha fet ús de l'Informatiu (diari quinzenal del municipi) i s'hi han publicat

accions que s'han realitzat al centre ( el treball en assemblea de les famílies,

festa final trimestre, els tallers realitzats) per tal de fer-nos conèixer i fer-nos

presents en la vida del poble.

Com a proposta de millora creiem que fora bo tenir contacte i vincular-se

amb alguna entitat municipal per tal de fer algun projecte conjunt

(conèixer i vincular-se al teixit associatiu municipal) així com continuar

treballant amb el departament de salut i ampliar a altres departaments

del tipus cultura, esports i/o joventut.

S’ha reunit amb Servei Joventut per generar estratègies comunes ( s’ha arribat a

treballar conjuntament per un parell de casos puntual).

S’ha sortit a la plaça i s’ha jugat amb infants del barri. Improvisat però efectiu. Es

valora positivament, cal seguir treballant i potenciar més la vida comunitària.

S’han realitzat reunions de coordinació amb serveis socials i EAIA (regularment),

joventut (puntual).

S’han elaborat informes de casos per SS i EAIA.

El protocol d’actuació/coordinació en alguns casos ha estat poc afectiu. Cal

redactar un protocol d'actuació més òptim a seguir com a centre i en

relació amb serveis socials (en construcció; s'ha iniciat durant aquest

curs, previsió de tancar-lo i dur-lo a terme curs 2017-2018)

Proposta de millora; possibilitat de tenir un canal de comunicació del

tipus facebook o algun de semblant que permeti l'ús de les xarxes socials

com a vincle amb les famílies i el fer conèixer el nostre projecte a la resta

del municipi/entitats/departaments.

7. Desenvolupar la consciència crítica davant les situacions que

envolten la pròpia realitat i la de l’entorn.

ASSOLIT un 98%

Reforçar la normativa amb les famílies

13

Infància/ Adolescència:

Promoure el coneixement de les normes

socials.

- Promoure actituds de tolerància, respecte

i responsabilitat.

- Fomentar l’adquisició d’hàbits higiènics i

de salut.

- Generar actituds prospectives i

responsabilitat davant les pròpies accions,

des de l’autocontrol i la presa de decisions.

- Treballar la percepció de la privacitat i el

respecte per la dels altres.

- Treballar la identitat reforçant els

aspectes positius i l’autopercepció.

Elabora una normativa bàsica de convivència

dins del centre, dins d’una guia informativa del

servei

Fa arribar la guia a les famílies i als infants

Gestiona els conflictes a partir del diàleg i la

generació d’oportunitats

Ofereix eines als infants a partir de jocs i

dinàmiques, per treballar respecte i tolerància.

Utilitza l’assemblea per empoderar als infants

de la presa de decisions i la responsabilitat

Fa activitats estructurades d’higiene per

generar l’hàbit

Ofereix atenció individualitzada, psicològica,

pedagògica.

Dialoga amb els infants per reforçar els

aspectes positius i reforçar els per millorar.

Evidencia les qualitats individuals

Valoració:

Existència de la Guia però que no s’ha pogut fer arribar a totes famílies. Proposta

de millora; redactar un model molt més senzill i simplificat perquè les

famílies puguin entendre i consultar per si mateixes a casa, si s'escau.

El diàleg ha imperat en tots els processos educatius. El joc i els projectes han

estat el conductor del treball de valors, normes i actituds. En tot moment.

L’assemblea ha estat el motor de les activitats: els infants l’han acollit molt bé i

se’ls veu motivats; és un procés que els infants han après a fer servir i explotar.

Una tarda a la setmana s’han fet sessions d’atenció psicològica; i totes les tardes

atenció pedagògica (rotativa per grups) els infants la valoren molt.

12. Prevenir i evitar el deteriorament de les situacions de risc.

ASSOLIT un 90%.

Cal seguir treballant:

Redacció PEI conjunts amb Serveis Socials

L’ interès de les famílies pel seguiment educatiu del seu fill/a.

Oferir un suport matinal 0-3 i familiar

14

Infància/ Adolescència

- Conèixer els possibles factors i situacions de risc

dels infants i dels i les adolescents

- Detectar els infants i els i les joves en

situació de risc social

- Establir les accions necessàries per tal

d’evitar el seu deteriorament

- Oferir diferents referents i models que fomentin

patrons de gènere positius i no discriminatoris.

Família

- Conèixer la situació socioeconòmica de les

famílies dels i les usuaris/es del Servei

- Recolzar els pares/mares en l’exercici de les

seves funcions parentals, potenciant una

relació que faciliti el creixement de tots els

seus membres i garanteixi la seva protecció,

educació i estabilitat emocional.

- Potenciar la participació de les famílies en

activitats del centre.

- Generar estratègies per a enfortir els vincles

de fills/família arrel de la millora de les

capacitats personals i relacionals, i el reforç i

l’ampliació dels espais i les eines de

comunicació entre ells/es

- Implicar a les famílies en el procés educatiu i

el projecte de vida dels fills/es, acompanyant-

les des de la conscienciació i

l’autoresponsabilització.

- Enfortir la imatge que tenen les famílies

d’elles mateixes per trencar amb el sentiment

d’inferioritat.

- Generar espais per a atendre les necessitats

de les famílies nouvingudes, tant pel que fa als

canvis de rol i les expectatives, com dels

conflictes de l’educació familiar i escolar.

- Millorar la situació dels infants i els i les joves i

les famílies en situació de risc social greu, fent

un treball preventiu respecte la violència de

gènere i el maltractament dins de l’entorn

familiar.

-Afavorir que els pares/mares es coneguin i

dialoguin sobre els temes que els preocupen i els

interessen en relació als seus fills.

Observa les actituds, les relacions i les

dinàmiques del grup per detectar indicadors

de risc.

o Treballa en xarxa amb Serveis socials i

altres agents socioeducatius per obtenir

informació

o Col·labora en la redacció dels plans de

treball individualitzats.

Informa a Serveis Socials dels indicadors

de risc detectats.

Hi treballa un equip multidisciplinari i

heterogeni

Fa traspàs de casos amb serveis socials

on s’informa de la situació actual familiar.

Atén a les famílies a nivell psicològic,

oferint sessions programades regularment.

Convida a les famílies a les activitats

conjuntes amb infants durant quotidià i

vocacional

Ofereix tallers temàtics grupals per donar

eines i estratègies en la funció de

parentalitat

Es comunica amb les famílies a les

entrades i sortides dels infants per establir

relació, confiança i seguiment del procés

educatiu

Dóna reforç positiu

o Ofereix un servei matinal d’atenció a les

famílies pel suport i atenció a les necessitats

Ofereix la possibilitat de veu i vot en la

programació de les activitats del centre.

Valoració:

S’observa i es detecten factors de risc que són traspassats a serveis socials de

manera periòdica a través de diaris. Els casos urgents via mail o telèfon. Es

realitzen Plans de treball inicials i es fa un seguiment. Alguns plans de treball fora

necessari més col·laboració des de Serveis socials per fer un redactat conjunt, en

15

alguns casos s’entrega una fitxa inicial d’informació bàsica. Els PEI són redactats

en la majoria des del punt de vista del centre. Es fan reunions de seguiment de

casos de manera mensual, però amb poc temps (1h i no arriba molt sovint, les

reunions s'inicien tard). Ajuden a matisar els PEI. S’obté informació de diferents

punts de vista com a equip multidisciplinari; potencia el treball integral.

En general, els Peis són eina molt eficaç per treballar el treball individual

de cada nen i fer el seguiment, però la realitat és que és una eina molt

complexa i llarga de fer, l'equip (que treball 17h a la setmana) no disposa

de temps per redactar aquests documents. Caldria fer una revisió del

document i adaptar-lo al temps real del que es disposa, o valorar la seva

importància i ampliar horari en l'equip educatiu (sobretot en els

educadors que són els referents d'aquests documents). A considerar

major implicació per part de l’equip de serveis Socials.

Les famílies són ateses a través del servei de psicologia, algunes amb seguiment

regular, d’altres més esporàdic. S’ofereixen 2 tallers a les famílies i la seva

participació malgrat no supera les 4 famílies, es manté constant. S'ha avançat

molt respecte l'any passat. Algunes famílies usen el servei matinal; és esporàdic i

en casos puntuals més vinculats al centre. Hi ha famílies amb infants dins de la

franja 0-3, una proposta de cara a l'any que ve seria iniciar un projecte de

petita infància, tot vinculant a la família durant els matins, 1 matí a la

setmana per exemple.

Usuaris

Volum infants atesos al llarg període setembre 2016-juliol 2017.

▪ Altes: 49 infants (amb la capacitat d'un màxim de 24 usuaris diaris

ACTIUS actualment).

▪ Baixes: total 26 infants, per diferents motius:

Absentisme al centre; no vol el recurs (19* casos)

Canvi de domicili familiar a un altre municipi ( 2 casos)

Canvi de domicili per retirada a família extensa o centre EAIA (2+1=3 casos)

Alta del centre (0 cas)

Trasllat del centre al Programa (2 famílies; total 5 infants -4* d'ells no volien el

recurs-)

16

▪ Trasllats: total 5 infants; 1 cas del Formiguer derivat a PROGRAMA, Can

Taió. I 4 més a Can Folguera.

ASSISTÈNCIA

L’assistència ha estat força elevada pels infants que han assistit amb regularitat,

ja que hi ha un gruix d'infants que han tingut faltes reiterades, ocasionant la baixa

del recurs. Sovint les baixes es donaven per la reticència de les famílies a assistir

al centre. Les faltes d’assistència irregulars han estat majoritàriament per part del

grup de grans , és a dir, aquells casos que tenen 11 anys i/o més. La majoria

d’ells els costa vincular-se al servei, i a les seves famílies també. Aquest fet en

part s'ha donat perquè n'eren 1 o dos i els desmotivava no trobar un grup amb el

qual fer activitats; amb els més petits s'avorrien.

A mitjans el grup també ha estat força inestable, per una banda per períodes en

el que eren pocs (ja que es donen moltes baixes de cop) i per altra perquè no

s'introduïen nous infants. Però no ha tingut tanta repercussió com en el grup de

grans. En el cas del grup de petits han tingut l'assistència més regular, el grup no

ha patit tanta inestabilitat d'altes/baixes, s'ha mantingut entre 8 i 10 infants, que

ha permès realitzar activitats i consolidar grup.

Volum famílies ateses al llarg període setembre 2016-juliol 2017.

▪ Altes, un total de 30 famílies, de les quals:

29, amb infants dins del centre i 1 amb atenció psicològica

individual exclusiva (sense infants dins del centre) .

16 són ACTIVES actualment. (15+1)

▪ Baixes, un total de 14 famílies

TOTAL INFANTS DONATS D'ALTA 48

TOTAL INFANTS DONATS DE BAIXA 26

TOTAL INFANTS ACTIUS SETEMBRE 25

PETITS 7

MITJANS 8-13

GRANS 3-4

TOTAL INFANTS ACTIUS FEBRER 20

PETITS 9

MITJANS 8-10

GRANS 2

TOTAL INFANTS ACTIUS JULIOL 24

PETITS 10

MITJANS 11-14

GRANS 0

17

canvi de domicili – 1

canvi de recurs – 2

Retirada EAIA – 2

No volen el recurs - 9

Assistència famílies dins del centre:

▪ Activitats famílies programades; s’han realitzat un total de 33 activitats

conjuntes obertes a les famílies (el triple que l'any passat).

TOTAL INFANTS CURS 2016-2017

PETITS MITJANS GRANS TOTAL

14 28 7 49

DISTRIBUCIÓ NÚMERO INFANTS ASSISTITS AL CURS

petits mitjans grans

0-33% 2 6 3

34%-66% 1 10 3

67%-100% 11 12 1

total inf. al grup 14 28 7 49

TOTAL DIES SERVEI

TOTAL DIES SERVEI ACTIU GRUPS

MITJANA DIES

INSCRITS ASSISTITS FALTATS

230

PETITS 110 92 18

MITJANS 72 48 24

GRANS 59 28 31

TOTAL 80 56 24

18

PROMIG ASSISTÈNCIA TOTAL CURS

assistencia faltes

77,81 22,19

59,47 40,53

38,62 61,38

58,63 41,37

assistencia faltes assistencia faltes assistencia faltes

77,81 22,19 59,47 40,53 38,62 61,38

PETITS MITJANS GRANS

%

PROMIG ASSISTÈNCIA PER GRUPS CURS

19

Estructura del servei

1. Horari Atenció directa

2. Horari Treball intern

Horari atenció directa

Infants

L’horari d’atenció directa als infants és de 17h a 19.30h; per tots els grups

d’edat. Pensem que és un bon horari per atendre els infants (durant 2.5h, permet

treballar molts aspectes socioeducatius i també permet estructurar la tarda en

espais/franges diferenciades amb una bona distribució horària).

Propostes de millora: nova estructura en els grups

Degut a la dificultat que ens hem trobat per treballar en grups (degut a la

inestabilitat del volum dels grups i la irregularitat en l'assistència dels infants) es

proposa la següent estructura:

Grup de petits : tots els dies

Grup de mitjans (veient que el volum d'infants comprèn entre els 6 i els 11

anys; però es pot adaptar a les circumstàncies) es proposa fer dos subgrups:

Mitjans - petits (5-7/8 anys): 3 dies a la setmana (dill-dc-dv)

Mitjans - grans (8/9-11 anys): 2 dies a la setmana (dm i dj)

Aquesta nova estructura suposa beneficis per tothom:

En el cas dels infants (i famílies) permet combinar el servei amb

activitats extraescolars (que sovint els infants amb aquestes edats solen

fer i que provoca que si hi ha la possibilitat de venir tots els dies, alguns

dies en son 5 i d'altres 12, aquest fet dificulta el treball en grup i

l'assoliment dels objectius proposats.)

20

La possibilitat de fer 3 dies al centre i un dia a la plaça, dinamitzada pels

DIMOS d'infància (conegudes com a DAMAS)

La combinació d'espais i professionals:

◦ el centre té dos espais, i amb aquesta partició cada grup tindria el

seu espai (en cas contrari, serien tres grups però no hi ha tres

espais)

◦ L'equip educatiu està constituït per dues parelles educatives (un

grup cada una, per tant, dos grups) amb la necessitat de fer un

tercer grup és inviable que sigui el mateix dia, si s'alternen els

grups durant la setmana es podrà donar resposta a les necessitats

del grup de manera satisfactòria.

Famílies

L’atenció directa amb les famílies es fa durant matí i tarda (sent aquesta última

part del dia més rellevant):

Pels matins:

Atenció psicològica individualitzada (cita prèvia), durant tres matins a

la setmana.

Atenció a les famílies (coordinació), sense cita prèvia, de dilluns a

divendres de 10h a 13h.; s’han atès demandes i cobert necessitats com donar

suport, atenció pedagògica, resolució conflictes, etc...

Per la tarda:

Entrades i sortides dels infants al centre (a les 17h i a les 19.30h).

A la sortida és quan es disposa de més temps per poder tractar amb les

famílies aspectes socioeducatius i de relació parental tot parlant de les

mancances i empoderant a les famílies amb eines i estratègies educatives, i

també de temes relacionats amb els conflictes sorgits al llarg de la tarda. Però

sobretot s’aprofita per crear vincle i obtenir informació. Aquest temps és

interessant i profitós, i sovint es queda curt, ja que l’educador necessita del

mateix temps (30 min) per poder fer treball intern (diari).

Atenció psicològica individualitzada (amb cita prèvia, 1 tarda a la

setmana). És un recurs molt ben valorat per les famílies. Aquestes al llarg

del curs s’han anat familiaritzant amb la professional i algunes famílies s’han

vinculat molt fins al punt de demanar hora per elles mateixes o acostar-se al

centre per tenir una sessió en cas de necessitat (sense cita prèvia). Se l’ha

atès, sempre que ens ha estat possible (la majoria de vegades).

21

Atenció individualitzada (des de coordinació, sense cita prèvia), de

dilluns a divendres de 17h a 20h. Algunes famílies, sempre que ho han

necessitat, se les ha atès cada vegada que venien al centre de manera

espontània a resoldre dubtes, queixes o fer propostes.

Activitats conjuntes entre infants i famílies (de manera puntual,

durant quotidià i vacacional). Han estat molt ben valorades tant pels infants

(sobretot) com per les famílies assistents. La participació ha augmentat molt

respecte l'any anterior i la seva valoració continua sent molt positiva;

comenten que els sorprèn veure com els seus fills són capaços de més i que

aprenen estratègies vivint l’experiència in situ al centre.

Assemblees: una tarda al mes es fan assemblees que són el motor que

genera activitats amb les famílies, es decideixen i es duen a terme. També es

valoren un cop fetes. Sovint són estones de debat sobre temes educatius.

Tallers d'aprenentatge: es fan de 15,15 a 16,15h. Les temàtiques han

estat “el tractament dels polls” i “una bona nutrició”. Han participat unes 3-5

famílies. Els tallers van ser dinàmics i la valoració de les famílies participants

va ser molt positiva.

Horari treball intern

L’horari de treball intern és:

• Coordinació: 30h aprox., 5 matins i 4 tardes a la setmana

• Atenció psicològica: 3h, distribuït entre la setmana + 2h (reunió equip),

1h durant dues tardes a la setmana

• Atenció pedagògica: 2.5h, un matí a la setmana + 2h (reunió equip), 1h

durant dues tardes a la setmana

• Treball amb famílies (educadora referent): 3h, un matí a la setmana.

• Equip educatiu: 2.5h (30 min cada tarda) + 2h (reunió equip), 1h durant

dues tardes a la setmana

Davant d’aquesta distribució, el temps de treball intern caldria millorar en:

Disposició de més temps de treball intern ja que tenint en compte que l'equip

educatiu disposa de 17h setmanals contractades;

◦ 12,5h són d'atenció directa

◦ 4,5h són de treball intern:

22

◦ 2h a la setmana les ocupen en reunions:

◦ d'equip (1h quinzenal) i interdisciplinar de casos (1h quinzenal)

◦ de grup (1), programar i preparar (1 al mes es destina a fer reunions de

casos amb serveis socials)

◦ 2,5h són d'atenció a les famílies i redacció del diari (30 min al final del dia)

S’hauria de revisar la inversió de temps necessari per a la realització de

documents de gestió i organització interna, com són:

◦ PEIs -seguiment i valoració-

◦ programació grup

◦ programació servei

◦ valoració programació

◦ objectius de grup i el seu seguiment i posterior valoració

◦ preparació i avaluació dels vacacionals i de les colònies d'estiu

Aquest any l'equip ha realitzat aquest treball extralimitant el seu horari laboral.

Propostes de millora:

Per tal de poder fer traspàs d’informació i un seguiment més òptim del servei, es

creu necessari pel curs vinent:

◦ Disposar de com a mínim 1h més a la setmana per poder realitzar tota

aquesta documentació necessària que es demana que des de l'equip

educatiu realitzi . En cas que no es disposés d'aquesta hora de més de

treball intern (4h al mes), s'hauria de fer tancament de servei per tal de

disposar d'horari a porta tancada i realitzar el treball intern sense atenció

directa. En funció del calendari, però com a mínim un cop al mes (3 dies al

trimestre, d'un jornada de 3,5h al dia).

◦ L'altra opció és reformular la documentació. Fer-la més senzilla, més

adequada al volum d'hores reals. O retirar alguna documentació

innecessària.

◦ Disposar d’una setmana mínim sense atenció directa a infància per

tal de fer una obertura (setembre) i un tancament (juny-juliol) del centre

òptims:

23

inici de curs:

treball intern: documentació del centre al dia, coordinació amb

serveis socials (traspàs de casos), espai i material apunt,

coordinacions equip interdisciplinari (funcionament, objectius,

metodologia, distribució referents, …), coordinacions amb agents

externs...

acollida familiar:

■ reunions informatives d’inici de curs; inscripcions,

funcionament i normativa centre, motivació

■ entrevistes individuals amb les famílies per generar

vincle i treballar els plans de treball.

final de curs

clausura treball familiar:

■ entrevistes individuals per fer valoració dels plans de

treball

■ reunió final de curs per tal de fer vincle, valoració del

servei i propostes de millora pel curs vinent

■ motivació i informació vacacional estiu

treball intern dins l’equip (i amb coordinació amb serveis socials):

■ valoració plans de treball, infants i famílies.

■ memòria del servei

■ gestió i organització vacacional estiu i curs vinent

períodes vacacionals (desembre - Nadal, març/abril - setmana santa)

Durant els vacacionals suposa un increment extra de feina, cal preparar el

vacacional, atendre'l i valorar-lo. Els educadors amplien jornada d'atenció directa

però perden hores de treball intern. Per tal de poder realitzar un treball òptim i

adequat caldria:

Disposar de tres jornades:

▪ 2 per organització vacacional (abans inici vacacional)

▪ 1 per valoració vacacional (un cop acabat el vacacional)

24

Donar una millor proporció d'hores d'atenció directa respecte el

treball intern: des de l'equip creu que el mínim seria 6h d'atenció directa i

1h de treball intern diari.

Serveis dins del Formiguer

1. Servei socioeducatiu

2. Servei atenció pedagògica

3. Servei atenció psicològica

4. Coordinació

Servei socioeducatiu

POSITIU:

• Som un centre de 22-24 places màxim: permet donar una atenció més

individualitzada.

• Som un Servei d’atenció directa tant de matins com de tardes (10-13h, 17-

20h).

• Som un Equip multidisciplinari, permet potenciar el treball socioeducatiu

• Utilitzem una metodologia basada en l’assemblearisme tan amb els grup

d’infants i adolescents com amb les famílies i dins del propi equip.

• Treballem amb les famílies aspectes educatius i socials dels infants i

adolescents a partir de plans de treball combinant necessitat com el que a elles

mateixes els interessi.

▪ Tenim flexibilitat per pactar amb les famílies i/o els infants si necessiten un dia

lliure a la setmana, si creuen necessari disposar d’un dia de descans...

▪ Oferir un espai de comunicació i relació a les diferents famílies del Formiguer

fent que sigui un espai de relació proper.

• Fem xarxa:

o Aprofitem altres projectes municipals per vincular als infants i adolescents

amb altres projectes de caire esportiu o cultural fent xarxa amb els

diferents agents socials implicats.

o Organitzem festes i trobades amb altres entitats municipals, on els infants i

adolescents puguin fer noves amistats i vincles socials.

25

• Disposem d’un Servei psicològic; és un bon recurs tan per les famílies com pels

infants. A més a més, ho veuen com un recurs no tan formal i més proper el

que fa que es creïn més vincles i confiança.

• Disposem d’un servei pedagògic que atén a les necessitats individuals dels

infants i adolescents així com ofereix suport a les famílies.

NEGATIU:

• Desaprofitament de la vacant en alguns dels casos (famílies que han estat

ocupant una vacant molt de temps i no han vingut).

• Manca de temps per estructurar i coordinar el projecte del centre (en el seu

quotidià) amb l’equip educatiu, amb les famílies i serveis socials:

▪ Poca comunicació entre l'equip per manca de temps de reunions

• Àmbit escolar és en el que menys hem aprofundit, tant en coneixement de

casos individuals, com en seguiment amb mestres i establiment de plans

individualitzats, etc.

Propostes de millora:

Coordinació amb serveis o agents externs òptims (serveis socials, escoles, temes

de salut...) tenint una autonomia a l'hora de reunir-nos amb ells.

Més quantitat i qualitat en la comunicació i la informació entre els membres de

l’equip

Seguir treballant per a realitzar activitats no formals per les famílies, per tal que

es pugui establir un vincle positiu i fer cohesió de grup.

Explotar molt més els serveis de psicologia i pedagogia i mantenir una bona

coordinació dins de l’equip.

Afavorir el treball en xarxa: Treballar en una mateixa línia i objectiu.

Continuar fent activitats conjuntes amb els nens/nenes i les famílies. (Dins del

centre i fora, com ara, fer excursions o colònies, activitats, etc)

Ser més rígids en el compliment del protocol d'actuació amb les famílies.

Servei pedagògic a l’infant

El treball pedagògic ha estat molt bo;

26

o S’ha fet una observació i detecció de necessitats dels infants amb més

dificultats per treballar de manera urgent i crear així uns objectius bàsics per

cada infant.

o L’ús de tècniques i recursos variats ha permès treballar amb els infants els

aspectes acadèmics des d’un nou punt de vista tot potenciant la motivació

vers l’estudi i l’assumpció de les responsabilitats, habilitats i hàbits d’estudi.

Propostes de millora:

Les famílies sovint parlen de temes acadèmics amb el servei de psicologia; caldria

reorientar aquesta vessant a la pedagoga.

S’ha fet una observació prèvia per detectar les necessitats pedagògiques de cada

infant, malgrat ha estat un treball lent per manca de temps i de coordinació amb

agents implicats en la tasca educativa escolar.

Fóra bo fer un pla de treball o objectius pedagògics conjunt amb família, escoles i

serveis socials per tal que es sàpiguen les necessitats acadèmiques/habilitats més

importants de cada nen/a i poder treballar-los en xarxa.

o Caldria mantenir reunions amb les escoles per tal de fer un treball

conjunt. I guanyar en autonomia a l'hora de realitzar-les.

o Oferir l’opció d’entrevistes entre pedagoga i famílies per tractar aquests

temes.

Servei atenció psicològica a les famílies i a l’Infant

És un servei que s’ofereix a les famílies i als nens. És un recurs molt útil per tots

els usuaris ja que molts ho necessiten.

Pel que fa a les famílies hi ha una atenció psicològica correcte ja que poden acudir

3 dies de forma setmanal. En canvi, amb els infants seria necessari poder fer una

atenció psicològica de forma més directa ja que hi ha moltes problemàtiques que

no es poden resoldre de forma correcta (només es disposa d’una tarda a la

setmana per l’atenció psicològica amb infants).

Per tal de poder fer una millor intervenció i seguiment de cada cas, seria necessari

poder augmentar el volum d’hores d’aquest servei:

Caldria millorar la coordinació entre equip educatiu i servei psicologia; hi ha la

necessitat de trobar un espai/temps per poder fer un bon traspàs d’informació

necessari per treballar aspectes socioeducatius quotidians. Pe

27

És necessari continuar reforçant les coordinacions amb recursos externs:

Serveis Socials, salut mental, CAP, CSMA, EAIA etc. per tal de conèixer de

primera mà el cas i el moment pel que està passant.

Hi ha moltes problemàtiques que no es poden resoldre per manca de temps.

Molts del usuaris que tenim al centre, tan infants com adults, tenen problemes

a nivell psicològic. Se’ls pot donar eines i estratègies per anar avançant però no

es pot fer un seguiment adient a cada cas.

o És important tenir present que sinó tens un equilibri o benestar en el pla

personal i psicològic difícilment es pot avançar o millorar en altres

aspectes.

Caldria reforçar més la intervenció psicològica amb els infants. El servei

psicològic es centra molt en el tracte amb les famílies però és necessari

treballar amb els infants per tal que es sentin escoltats i es tinguin presents les

seves problemàtiques. Aquest any aquest aspecte s'ha millorat però caldria

treballar-lo més.

Seria interessant fer teràpies grupals en el que s’agrupessin les mateixes

problemàtiques per veure i sentir-se més recolzats, no sentir-se que són els

únics que els hi passa sinó que molts estan passant pel mateix.

o A les sessions individuals es procura fer sessions familiars per tal de

millorar el vincle i la comunicació entre ells.

Sovint el servei de psicologia es tracten casos de violència domèstica i/o

mediació entre les mateixes famílies del centre que solen desencadenar un

treball poc centrat a l'objectiu principal del servei psicològic: millorar les

relacions paternofilials. Des de coordinació es dubta si aquests casos han de ser

atesos des del centre o haurien de ser derivats a altres recursos municipals (i

fer un seguiment des de Serveis Socials) per tal de centrar el suport psicològic

ofert des del centre als objectius concrets (ja que el servei de psicologia només

disposa de 16h per fer la seva tasca).

28

Coordinació del servei

Es responsabilitza dels aspectes més macros del servei: coordinacions entre

Serveis Socials, l’equip educatiu, treball en xarxa d’altres agents municipals, Eina

Coop..

Vetlla pel bon funcionament de l’equip educatiu: Gestiona i assessora l’equip en

metodologia educativa, en assumpció de responsabilitats, en tasques i funcions de

l’equip educatiu, ...

Vetlla pel bon funcionament del dia a dia del centre: que es compleixi la

normativa, que es faci un bon ús de l’espai, el material, resolució de conflictes, …

Vetlla per acomplir els objectius de servei, de grup, els plans de treball i les

famílies.

Ofereix atenció directa amb les famílies com a responsable del servei i procura

cobrir les necessitats/demandes generades.

Dóna suport, si s’escau, en el treball directa amb els infants i adolescents del

centre, sent una figura activa dins de la tasca educativa del centre.

Sovint no es disposa de temps suficient per coordinar-se amb l’equip i aquest fet

desencadena una assumpció de tasques extres que li correspondria a l'equip

educatiu (que no disposa d'hores).

Organització del servei en l’atenció directa

1. Berenar

2. Assemblea

3. Estudi assistit

4. Activitats/projectes

5. Vacacionals

Berenar

POSITIU:

Espai de trobada dels diferents grups d’edat

Moment relaxat per conversar amb els infants del seu dia a dia

Molt útil per al treball d’hàbits i rutines (petits i mitjans especialment) i la

responsabilitat (tots). Càrrecs.

29

o S’ha treballat l’autogestió amb l’excusa del berenar, i hem obtinguts un canvis

en els infants, tan dels més petits com dels més grans molt significatius i

positius.

o S`ha vist una millora en autonomia i cura de la neteja tan en grans com a

petits, tot i que s`ha de millorar encara.

o Es treballa el reciclatge.

o S'ha introduït l’hàbit higiènic dental després del berenar (amb els kits de neteja

bucodental que ens han donat des del departament de Salut del municipi).

Alimentació saludable.

o Varietat en el menjar (Cada dia berenen una cosa diferent)

o es treballa l’alimentació saludable (dins del grup d'infants com amb les pròpies

famílies, fent tallers)

o Oportunitat de berenar tenint en compte que les famílies de molts infants no

tenen recursos i si no vinguessin probablement no berenarien.

NEGATIU:

Algun cop no s’ha seguit el menú establert.

Les comandes del berenar en ocasions han arribat tard i s'ha hagut d'anar a

comprar al moment.

Propostes de millora

Variar el menú dels berenars seguint el patró del nutricionista (i fer participar als

infants)

Continuar en la responsabilitat dels infants de decidir i fer els càrrecs de netejar,

escombrar, recollir...(durant ordinari en grups separats) i on treballessin

conjuntament petits amb mitjans durant els vacacionals

Continuar treballant en el reciclatge de la brossa.

Continuar amb l’hàbit higiènic dental després del berenar i del dinar durant els

vacacionals. Demanar més kits al departament de salut per a les noves

incorporacions.

Introduir a les famílies durant l'estona del berenar (1 cop per setmana) per

treballar hàbits higiene i nutrició.

30

Assemblees

POSITIU:

L’assemblea és un tret distintiu i identificatiu de la nostra metodologia, fet que

fa del nostre servei socioeducatiu, un servei innovador i diferent tant pels

infants com les famílies.

Els infants guanyen en seguretat i autoestima, ja que experimenten com allò

que han pensat i dit, es pot arribar a fer.

o Trenca amb els sistemes imposats normalment per les famílies,

afavorint la motivació dels infants en relació a les activitats.

o Els infants es senten protagonistes, que tenen veu i vot, per parlar

tant del que volen fer amb el seu temps dins l’equipament com de

tots els problemes que puguin sorgir al dia a dia.

o Es treballa l’escolta activa, el respecte, la cohesió de grup...

o Aprendre a aprendre; en el sentit que al fer assemblea tots i totes

són escoltats aprenent conjuntament.

Útil per a programar la setmana i estructurar les idees. Si els infants saben què

farem al dia següent, es motiven.

Els professionals de l’equip aprofiten les propostes dels infants per treballar

necessitats i objectius marcats com a grup i/o com a plans de treball.

o El repte professional que suposa com a educador/a el saber escoltar

als infants i reconduir les intervencions educatives al que ells/elles

pensen i volen aprendre.

Gran evolució dels infants des de l’inici de curs fins ara en l’ús de l’assemblea com

a eina metodològica de treball. Tot i que és un procés i cal una adaptació, els

infants l’han agafat molt positivament i que els proporciona tot un seguit d’eines

que reforcen i potencien les seves capacitats.

Les famílies també els sorprèn i els agrada. És per això que enguany s'ha inciat

l'assemblearisme entre les famílies per tal de fer-les partícips en l’elaboració de

la programació conjunta i/o exclusiva per a elles i amb la valoració del què es fa,

potenciant “les propostes de millora”.

Cal seguir treballant en aquesta línea, sobretot reforçant-la amb les famílies.

NEGATIU:

Al no estar acostumats a aquestes dinàmiques, moltes vegades es fan

llargues i pesades. S’ha anat evolucionant a fer-les més curtes i

31

productives (a mesura que els infants i professionals interioritzaven el

mecanisme)

En ocasions, conductes disruptives trenquen la dinàmica de l'assemblea.

Costa entendre el concepte “assembleari” i no confondre’l amb

“democràtic” (la majoria guanya), tant a infants com amb les famílies. S’ha

avançat molt en aquest aspecte, però cal seguir treballant-hi.

S’ha de saber motivar molt aquells infants/famílies que son més reservats,

a l’hora de saber moderar als infants/famílies més participatius.

L'equip educatiu hauria de treballar en mode assembleari també, però no

es disposa de temps. Caldria optimitzar el temps i seguir el model.

Propostes de millora:

Adaptar les assemblees al grup més petit en decisions quotidianes i no tant

estructurades en forma de “reunió”.

Fer de tant en quan assemblees conjuntes amb tots els grups del formiguer per

continuar treballant en la línia. Per exemple, 1 al mes com a valoració/

proposta del grup conjunt petits, mitjans i grans.

Estudi assistit

POSITIU:

L’estona d’estudi assistit va molt més enllà de la millora acadèmica, es treballa

el bon ambient de treball, aprendre a estar en silenci o a parlar fluix mentre

fem feina, autogestió de l’agenda, cooperació a l’hora de passar un material a

un infant o a ajudar al del costat, etc.

L’educador no fa els deures sinó que els ensenya les eines necessàries per tal

que els puguin fer autònomament.

o Els monitors i educadors, ofereixen la seva ajuda si s’escau, aclarint dubtes,

explicant algun punt, animant per tal que acabin la feina...

o La pedagoga entra al grup per ajudar als infants amb NEE, i assessora i orienta

a l'equip en el treball pedagògic amb els infants.

Els infants que no tenen o no porten deures, sempre fan alguna cosa de feina,

sigui el que sigui. Ho saben i ho respecten.

Oferir alternatives educatives específiques a cada infant.

32

o Oferir també un aprenentatge més lúdic per tal de motivar els infants en

algunes de les matèries més feixugues. Sobretot molt útil en infants

desmotivats escolarment.

o Si els infants no tenen deures de l’escola, podem aprofitar per reforçar

mancances en alguna matèria, proposant feines més lúdiques per l’estona de

feina.

o Durant aquest espai podem fer propostes que facin descobrir a l’infant alguna

activitat amb la qual gaudeix, i que no havia provat fins ara (llegir, fer

passatemps, resoldre enigmes, escriure contes...)

o Anar oferint cada dia una atenció més individualitzada a un infant diferent en

funció de les necessitats diàries. És a dir, no sempre s’atén per igual a un infant

que a un altre.

o En alguns casos, (sobretot en infants amb conducta disruptiva), l’estona

d’estudi assistit ha passat en un segon plànol ja que s’han considerat prioritaris

aspectes molt més bàsics com el fet d’oferir activitats motivadores i així

fomentar les ganes de venir, o el treball de l’autoestima personal. Si no estan

motivats i no se senten bé com a persones no s’aconseguirà avançar en

l’aspecte pedagògic.

Es treballen hàbits i rutines indispensables pel seu desenvolupament, que

afavoreixen als infants en l’àmbit acadèmic i personal (ordre, responsabilitat,

acomplir amb les obligacions, esforç...) i que quan ho tinguin integrat podran

introduir-ho a casa sense supervisió constant.

o La majoria dels infants tenen una gran mancança tant d’hàbits d’estudi com de

coneixements pel curs que estan fent. És molt bo poder oferir un espai i un

temps a treballar-ho.

Es tracta de viure l’espai de deures com una cosa positiva, i no un càstig i una

mala estona mitjançant el reforç positiu i l’acompanyament individualitzat en la

mesura que es pot. La majoria dels infants es senten motivats per portar la

feina al Formiguer i fer-la durant aquesta estona.

NEGATIU:

Confondre l’espai de deures amb un reforç escolar individual, per part dels

infants i de les famílies.

Entendre que hi ha un temps específic per fer deures i que si aquests no

s’acaben algun dels nens s’angoixa pel volum de feina, es frustra per no

entendre alguna matèria, i no podem oferir-li l’ajut individualitzat que

necessita, i també traslladar-ho a les famílies que esperen que aquí els hi

oferim tot el reforç que a casa no els hi poden donar.

33

Alguns infants i/o adolescents es troben tan allunyats del món acadèmic i el

sistema escolar, que no porten mai feina, i ni tan sols els hi interessa aprofitar

aquest espai.

La majoria dels infants són molt poc autònoms a l’hora de fer els deures i això

s’hauria de treballar molt més.

Falta de coneixement individualitzat de les carències escolars de cada infant i

manca de coordinació entre El Formiguer i els centres escolars.

Propostes de millora:

● Oferir nous recursos pedagògics per aquells infants que no tenen deures que

resultin atractius i lúdics (sobretot pels més grans)

● Poder comptar amb recursos, (llibres, diccionaris, Internet, fitxes, etc) Algun

ordinador més, de taula, que estigués a l’aula dels quals ells poguessin

disposar autònomament

● Tenir clars els objectius a treballar en aquest espai per a cada infant (ja sigui

repassar les matemàtiques, com portar cada dia la motxilla i l’agenda...).

o Coordinar equip educatiu amb la pedagoga per anar tots a una.

o Coordinacions entre les escoles i l’equip educatiu (pedagoga i

psicòloga, si s’escau)

● A vegades els nens i nenes, tenen molts deures i amb la durada del espai

per fer deures no hi tenen prou. Això fa que es quedin sense acabar els deures i el

nostre horari (5 a 7,30) arriben a casa amb poc temps de marge per poder acabar

aquest deures.

Projectes/activitats

POSITIU:

● Els infants es senten totalment protagonistes de les activitats i projectes que

es realitzen ja que els escullen ells mateixos i això fa que estiguin molt més

motivats.

● Les activitats estan vinculades als objectius grupals i individuals.

● A través de les activitats i projectes es poden treballar molts dels objectius

plantejats a priori tant del grup com de cada infant.

● És una metodologia totalment flexible i molt rica

34

o Permet la variació: projectes (impliquen un procés seqüenciat i varis

dies/setmanes de feina), activitats (1 o 2 dies aproximadament), o tallers

(molt més pràctics i de durada més curta). La majoria dels infants saben

diferenciar aquestes tres tipologies.

● Per norma general s’estableixen setmanalment mitjançant la programació que

realitzen i decideixen els propis infants.

NEGATIU:

● Si són de llarga durada de vegades perden interès i costa mantenir-los

motivats. Cal recordar perquè ho estem fent.

● A vegades l’aspecte econòmic dificulta la realització d’una activitat. (En el cas

d’activitats que podrien ser possibles però que necessiten un material molt

específic el qual no es pot substituir per a qualsevol altre).

● Les activitats de la programació es veuen alterades o no són del tot

satisfactòries per la falta de continuïtat en el volum d'infants d'un grup

(sobretot mitjans). A causa d'això el grup es desmotiva.

Propostes de millora:

● Tenir molts més recursos a nivell de jocs i dinàmiques per tal de no crear

espais buits, sense fer res, on els nens acaben avorrint-se.

● L'equip necessita de més temps per preparar els projectes

Vacacionals

POSITIU:

● S’ofereix un espai lúdic pels infants, on les famílies tenen també un paper

rellevant perquè poden participar en moltes de les activitats (inclús passar

dies amb nosaltres).

● És gratuït per les famílies.

● Alternativa pels infants a quedar-se a casa, o pel carrer en períodes

vacacionals.

● Oportunitat pels infants de sociabilitzar-se i conviure amb altres nens i nenes i

de diferents grups d’edat (petis, mitjans, grans); positiu per enfortir el vincle.

35

● Treballar responsabilitats, hàbits i rutines de manera més intensa que en el

período escolar no es pot fer: àpats, activitats, programació, projectes...

o Igual que en l'ordinari, els infants decideixen totes les activitats del

vacacional, fet que fa que vinguin més motivats.

o Aquesta estructura reforçada ajuda a que els motivi més, per tal que

vinguin amb més ganes al Formiguer quan acaba el vacacional i s’inicia

l’horari habitual.

o Sovint s'inclou un centre d'interès on s'hi treball un tema concret,

emmarcat en una història (adaptada de manera més fantàstica al grup

de petits)

NEGATIU:

● Falta de pressupost per fer activitats extraordinàries fora del centre/municipi

(activitats més macro i especials)

● L'empresa del càtering ha tingut algunes faltes, que s’han anat resolent tot

adaptant-nos a les contingències. Repetició en el postre, entrega tard del

menjar, portar menú vegetarià en comptes de menú de no carn...

Propostes de millora:

● Possibilitat d’ampliar el pressupost per fer algunes activitats que no es poden

fer en el servei ordinari: algun parc d'atraccions, excursió a la platja o

muntanya, visita d'algun espai públic, etc. S'han de buscar activitats que

trenquin amb l'ordinari, que els infants notin que és un casal.

o Buscar visites gratuïtes, entrades per grups, preus reduïts per tal d’oferir

un ventall més ampli d’activitats (dins i fora del municipi).

● Millorar el servei de l’empresa de càtering.

Organització interna

1. Equip multidisciplinari El Formiguer

2. Relació Eina Coop- El formiguer

3. Relació Serveis Socials - El Formiguer

4. Relació amb altres agents territori

36

Equip multidisciplinari El Formiguer

POSITIU

Es fa un pla de treball per l’equip per tal de treballar la cohesió d’equip,

aprendre la metodologia, obtenir suport i informació protocols, resoldre

incidències, assessorament…

S'ha millorat en les línies d'actuació, equip més orientat en els objectius.

NEGATIU

Comunicació pobre dins de l’equip, entre els diferents professionals

específics i amb coordinació respecte els aspectes quotidians.

Recursos limitats per resoldre conflictes, sobretot del grup de mitjans

(conductes disruptives, gestió del conflicte, límits i responsabilitats)

Temps limitat per coordinar-se dins de l’equip, amb altres professionals i

amb coordinació.

Propostes de millora:

Variar l’estructura de l’horari o ampliar-lo per obtenir temps de coordinació

interna i externa.

Formació específica en la gestió de conflictes

Relació Eina Coop- El formiguer

El punt de connexió és a través de coordinació

Cada dilluns el responsable del projecte d’Eina Coop porta els berenars i

s’acosta al projecte, es fa visible per la resta de l’equip.

Reunions de seguiment del projecte 1 cop al mes, caldria més regularitat.

Baixa de la figura de coordinació durant 3 mesos, ha dificultat el seguiment del

projecte.

Relació de confiança i flexibilitat

37

Relació Serveis Socials - El Formiguer

Coordinacions amb la responsable del servei de manera variable. S'ha canviat

de referent a mig curs per reestrucutració interna de Serveis Socials,

coordinacions limitades.

Coordinacions poc regulars amb la cap de serveis socials i Eina Coop.

Cal millorar la regularitat també en el seguiment de casos; alguns via mail,

telèfon i d’altres en reunions al propi centre.

Canvis de referents dels casos (moviments d’educadores dins de Serveis

socials)

Relació amb altres agents territori

POSITIU

S’han establert contacte amb Joventut (DIMOS) i departament de salut.

S'ha interaccionat amb biblioteca, Museu Municipal i la granja.

NEGATIU

Poc treball en xarxa amb escoles, instituts i salut mental

Poc temps per fer un traspàs d’informació

Propostes de millora:

Al principi de curs hauríem de tenir molt clar amb quins agents comptem i de

quina manera ens podríem coordinar amb ells per tal de fer més treball en

xarxa.

o Pactar quin ha de ser el seguiment amb ells on l’equip hi pogués ser

present i/o fer-ne un bon traspàs a la resta.

o Treballar amb entitats del territori i fomentar el l'associacionisme