Programació de · 2020-01-23 · INDEX 1. Introducció: descripció del departament (membres,...

Programació de

Curs 2019-20

INDEX

1. Introducció: descripció del departament (membres, distribució de cursos i grups...)

El professorat de l’IES Bendinat assignat al Departament de Física i Química, juntament amb les matèries i grups programats per aquest Departament, es mostren en la següent taula.

Professors/es Assignatures Grups Desdoblaments

Maria Navarro Física 2n Batx 1 grup

Victoria Jiménez Química 2n Batx 1 grup

Miguel A. Girona Química 2n Batx 1 grup

1r BATX (E i F)

Fernando Bonnín Física i Química 1r Batx

Física i Química 4t ESO Cultura científica

1 grup (E)

2 grups (T1 i T2A) 1 grup (Tots els grups)

2n Batx. Química (D i E)

Josep Sagrera Física i Química 3r ESO Física i Química 4t ESO

Física 2n Batx Física i Química 1r Batx

1 grups (B) 1 grup (T2B)

1 grup 1 grup (D)

2n ESO (A, B i C)

Jordi Roma Física i Química 2n ESO Física i Química 3r ESO Ciències Aplicades 4t ESO

2 grup (D i E) 2 grups (D i E) 1 grup

Joana Pujol Física i Química 2n ESO Física i Química 3r ESO

3 grups (A, B i C) 2 grups (A i C)

2n ESO (D i E)

1. Els components del Departament se reuniran setmanalment els dijous d’11:10 a 12:05 h.

2. Recull de normativa del Centre

2.1. Trets d’identitat del Centre. PEC

2.2. Criteris de Centre aplicables i avaluables des de totes les àrees. PEC

● Actitud, comportament i convivència

Mantenir una actitud positiva per a l’estudi Respectar i valorar les normes de convivència del centre.

Sentir el centre com a patrimoni propi, respectant les seves instal·lacions i aprofitant els seus mecanismes de participació.. Comportar-se correctament dins i fora de l’aula classe i aules específiques. Tenir cura del material utilitzat. Adreçar-se al professor/a i als companys amb correcció.

● Comprensió i expressió oral i escrita

Comprendre, interpretar i produir missatges orals i escrits en llengua catalana, castellana i, a nivell bàsic, en una llengua estrangera. Saber explicar amb un vocabulari adequat, oral i/o escrit, els continguts de la matèria. Aplicar correctament les

normes gramaticals bàsiques

● Hàbits de treball

Adquirir els hàbits de treball necessaris d’acord amb la seva edat i maduresa.

Valorar l’esforç individual. Aprendre a organitzar i seqüenciar el treball. Ser constant en la realització dels deures, presentar els treballs a temps, fer un bon ús de l’agenda, mantenir el quadern - classe net i al dia i dur el material corresponent.

● Responsabilitat i participació

Mostrar dins les classes i a les diverses assignatures una actitud participativa i d’interès . Relacionar-se i participar en activitats de grup fomentant el respecte, la tolerància i la solidaritat. Participar i atendre en les classes i en les activitats de grup. Assistir i participar a les activitats del centre amb regularitat i puntualitat.

3. LOMQE ESO: BOE i BOIB

3.1. Consideracions prèvies

Article 4

Objectius de l’educació secundària obligatòria

L’educació secundària obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats que els permetin: a) Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres,

practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg consolidant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i feina individual i en equip com a condició necessària

per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar la

discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.

d) Enfortir les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seves relacions amb els

altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per, amb sentit crític, adquirir

nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines, així com

conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de

l’experiència.

g) Desenvolupar l’esperit creatiu i emprenedor i, a la vegada, desenvolupar actituds de confiança en un mateix,

de participació, de sentit crític, d’iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en llengua catalana i en llengua castellana,

textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de les seves literatures.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

j) Valorar la diversitat de cultures i societats i desenvolupar actituds de respecte envers la seva llengua,

tradicions, costums, així com el patrimoni artístic i cultural.

k) Conèixer, valorar i respectar la cultura de la qual formen part les Illes Balears, així com la seva història i el

seu patrimoni artístic i cultural.

l) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, consolidar els

hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i

el medi ambient, contribuint a la seva conservació i millora.

m) Valorar, gaudir, interpretar críticament i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzin

codis artístics, científics i tècnics amb la finalitat d’enriquir les possibilitats de comunicació i d’expressió.

3.1. CURRICULUMS

Article 5

Definicions

1. Als efectes d’aquest Decret, s’entén per currículum la regulació dels aspectes que determinen els processos

d’ensenyament-aprenentatge. 2. El currículum està integrat pels elements següents:

a) Objectius: referents relatius als èxits que l’alumne ha d’assolir en finalitzar el procés educatiu, com a resultat

de les experiències d’ensenyament-aprenentatge intencionalment planificades amb aquesta finalitat.

b) Competències: capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de l’etapa per aconseguir

dur a terme activitats adequadament i resoldre problemes complexos eficaçment.

c) Continguts: conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a assolir els objectius

de l’etapa educativa i a adquirir competències. Els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen

en matèries i àmbits.

d) Estàndards d’aprenentatge avaluables: especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els

resultats d’aprenentatge i que concreten el que l’alumne ha de saber, comprendre i saber fer en cada assignatura; han de ser observables, mesurables i avaluables i permetre graduar el rendiment o l’assoliment aconseguit. El seu disseny ha de contribuir i facilitar el disseny de proves estandarditzades i comparables. e) Criteris d’avaluació: són el referent específic per avaluar l’aprenentatge dels alumnes. Descriuen allò que es

vol valorar i que els alumnes han d’aconseguir, tant en coneixements com en competències. Responen al que

es pretén aconseguir en cada assignatura.

f) Metodologia didàctica: conjunt d’estratègies, procediments i accions organitzades i planificades pels

professors, de manera conscient i reflexiva, amb la finalitat de possibilitar l’aprenentatge dels alumnes i l’assoliment dels objectius plantejats.

3.2. COMPETÈNCIES CLAU

La incorporació de competències clau al currículum permet posar l’accent en els aprenentatges que es consideren imprescindibles, des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits. Són les competències que ha d’haver desenvolupat un alumne/a en finalitzar l’ensenyament obligatori per poder aconseguir la realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera

satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Amb les àrees i matèries del currículum es pretén que tots els alumnes i les alumnes assoleixin els objectius educatius i que adquireixin les competències bàsiques. En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea, i d’acord amb les consideracions que s’acaben

d’exposar, s’han identificat vuit competències bàsiques:

Article 6

1. Als efectes d’aquest Decret, les competències clau del currículum són les següents: a) Competència en comunicació lingüística.

b) Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

c) Competència digital.

d) Aprendre a aprendre.

e) Competències socials i cíviques.

f) Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

g) Consciència i expressions culturals.

2. Per adquirir eficaçment les competències i integrar-les efectivament en el currículum, s’han de dissenyar activitats d’aprenentatge integrades que permetin als alumnes avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència alhora.

3. S’ha de potenciar el desenvolupament de la competència en comunicació lingüística i de la competència matemática. . L'avaluació de competències clau és un model d'avaluació diferent al dels criteris d'avaluació, ja que s'aplica

al llarg de tota l’avaluació i té una finalitat complementària. Quan avaluem competències, estem avaluant preferentment, procediments i actituds, i per això s’han de relacionar amb els criteris d'avaluació de major caràcter procedimental i actitudinal que adquireixen més protagonisme

4. PROGRAMACIÓ DE L’ÀREA ESO I BATXILLERAT. Tots els nivells

4.1 Objectius de la matèria en l'etapa de secundària i en batxillerat.

4.1.1 Etapa de secundària 1. Concebre el coneixement científic com un saber integrat en distintes disciplines i que forma part del concepte

universal de cultura. 2. Conèixer i comprendre els fenòmens que tenen lloc a la natura, establint relacions entre ells. 3. Aplicar els coneixements i estratègies apresos a l’anàlisi i la resolució de problemes i situacions reals: observació, recerca d’informació, formulació d’hipòtesis, experimentació i/o anàlisi de dades, càlcul i anàlisi de resultats i elaboració de conclusions.

4. Dissenyar i dur a terme experiments per explicar fenòmens senzills, utilitzant el material adient i respectant les normes de seguretat i el tractament de residus. 5. Comprendre i reproduir amb claredat textos senzills de divulgació científica. 6. Adquirir les destreses bàsiques per emprar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument

de feina en la resolució de situacions i problemes. 7. Desenvolupar el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre propis del pensament científic. 8. Utilitzar de forma autònoma les fonts d’informació com a eina de recerca per adquirir nous coneixements.

9. Desenvolupar hàbits de feina individual i en equip de forma rigorosa i sistemàtica. 10. Reconèixer i valorar la importància de la física i química en la millora dels hàbits de salut, els hàbits de consum, la cura d’essers vius i el medi ambient necessària per fer sostenible el nostre planeta i contribuir al desenvolupament i a la millora de la societat en què vivim.

4.1.2 Etapa de batxillerat 1. Conèixer i comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els models més importants i generals de la física i de la química. Aplicar-los per explicar situacions reals i de la vida quotidiana. 2. Tenir una visió global de la física i la química i una formació científica bàsica sòlida i aplicable en futurs

estudis. 3. Emprar el mètode científic per abordar la solució de problemes teòrics o reals qualitatius i quantitatius mitjançant la formulació d’hipòtesis, la recerca d’informació, l’elaboració d’estratègies de resolució, el disseny d’experiments, el tractament de dades, l’anàlisi de resultats i l’elaboració dels corresponents informes. 4. Relacionar els nous continguts de l’assignatura amb els previs i amb els d’altres matèries per construir un

cos coherent de coneixements. 5. Expressar conceptes científics bàsics de la física i de la química i fer-los servir per raonar de forma coherent i adequada al nivell corresponent de coneixements. 6. Utilitzar habitualment i amb destresa les tecnologies de la informació i la comunicació per fer simulacions,

tractar dades, i extreure i emprar informació de fonts diverses. 7. Dissenyar i dur a terme activitats experimentals, emprant els mitjans disponibles, i parant especial atenció a les normes de seguretat i al tractament de residus. 8. Analitzar i comparar diferents plantejaments i hipòtesis de forma crítica, valorant la importància del rigor i del raonament sobre les postures tancades o dogmàtiques.

9. Reconèixer la importància de la ciència en la societat, en la tecnologia i en el medi ambient, el seu caràcter dinàmic i evolutiu, i la seva aportació al desenvolupament del pensament humà.

4.2 Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències clau.

- ESO

1. Competència en comunicació lingüística.

A l’ESO, es treballa la comunicació lingüística a través de la

comprensió i expressió tant oral com escrita en l’elaboració i l’exposició del projecte d’investigació. Al bloc cinquè del primer cicle de l’educació secundària

obligatòria i al blocs tercer i quart del quart curs es proposen treballs experimentals, on es treballa la competència en

comunicació lingüística. A batxillerat la lectura de textos i enunciats de problemes o qüestions proporciona als alumnes un vocabulari científic cada vegada més extens i fomenta la comprensió lectora. El

desenvolupament de les respostes a qüestions teoricopràctiques incideix sobre l’expressió escrita, mentre que les exposicions de treballs i el debat milloren l’expressió oral.

2. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència

i tecnologia.

A l’ESO, el primer bloc permet treballar a fons la competència

matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia: al primer cicle de manera més qualitativa amb el

reconeixement i la utilització dels instruments i el material de laboratori; i a quart, fent un tractament més quantitatiu, a través

del càlcul d’errors, l’anàlisi de dades, l’elaboració i la interpretació de taules de dades, els gràfics i l’aplicació de principis i lleis. Del segon al cinquè bloc, atès el caràcter pràctic i experimental de la matèria, es treballen de nou la competència matemàtica

i les competències bàsiques en ciència i tecnologia a través

de la resolució de problemes: aplicant-hi principis i lleis apresos, analitzant i interpretant resultats i fomentant l’ús de recursos tecnològics (com ara simuladors, gràfics, laboratoris virtuals...).

A batxillerat, La resolució d’exercicis numèrics que requereix l’ús de la calculadora, el treball amb equacions, la notació científica, els canvis d’unitats, el càlcul vectorial i les altres eines de càlcul contribueixen a desenvolupar la competència matemàtica. La interpretació de resultats de problemes o d’experiències, el

treball experimental i la recerca d’arguments també fomenten la competència en ciència i tecnologia.

3. Competència digital.

Al bloc cinquè del primer cicle de l’educació secundària obligatòria i al blocs tercer i quart del quart curs es proposen treballs experimentals, on es treballa la competència digital, a

l’hora de posar en comú aquests treballs, i en el procés de recerca, selecció i organització de la informació. A batxillerat, les tecnologies de l’informació i la comunicació

permeten emprar aplicacions informàtiques per tractar dades o elaborar informes, programes específics per fer simulacions o visualitzar determinats processos, i Internet per obtenir informació.

4. Aprendre a aprendre.

A l’ESO, l’elaboració del projecte requereix també el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre,

en la planificació i posterior revisió de la feina. A batxillerat, el disseny d’estratègies per plantejar un petit treball,

sigui de laboratori de recerca, i la resolució de qüestions teoricopràctiques o de problemes obliguen als alumnes a desenvolupar la creativitat, raonar sobre el procediment a seguir i a avaluar els resultats obtinguts. La lectura de textos científics i la discussió de les idees, d’altra banda, fomenten l’esperit crític i

l’autonomia en l’aprenentatge.

5. Competències socials i cíviques.

A tots els blocs d’ESO i a través de les lectures orientades i les explicacions del professor es potencia l’esperit crític amb els

processos que tenen repercussió industrial, mediambiental i social, sobretot al nostre entorn més proper que són les Illes Balears. A batxillerat, l’interès pels problemes mediambientals, la

consciència del compromís de la ciència amb el benestar social i el progrés, i la pràctica del debat constructiu i l’intercanvi d’idees antagòniques contribueixen al desenvolupament d’aquest tipus de competències.

6. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

A tots els blocs d’ESO i mitjançant les activitats diàries, les lectures orientades i les explicacions del professor es potencia l’autonomia de l’alumnat per tal de millorar la seva iniciativa a l’hora de cumplir ambs els objectius propossats i el seu esperit

emprenedor per tal que l’alumnat pugui millorar la seva autoexigència i la qualitat de la seva feina. A batxillerat. Les petites recerques i experiments de laboratori i la comunicació dels resultats fan que els alumnes hagin d’actuar

de forma creativa i imaginativa en el disseny del treball, avaluar els resultats i comunicar-los de forma adequada.

7. Consciència i expressions culturals.

A tots els blocs d’ESO i a través de les lectures orientades i les explicacions del professor es potenciarà que l’alumnat

aconsegueixi disposar de coneixements que li permetin accedir a les diferents expressions sobre la nostra herència cultural tant a nivell científic, com tecnològic, com mediambiental, sobretot al nostre entorn més proper que són les Illes Balears.

- BATXILLERAT

1. Comunicació lingüística

La lectura de textos i enunciats de problemes o qüestions

proporciona als alumnes un vocabulari científic cada vegada més extens i fomenta la comprensió lectora. El desenvolupament de les respostes a qüestions teoricopràctiques incideix sobre l’expressió escrita, mentre que les exposicions de treballs i el debat milloren l’expressió oral.

2. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La resolució d’exercicis numèrics que requereix l’ús de la calculadora, el treball amb equacions, la notació científica, els canvis d’unitats, el càlcul vectorial i les altres eines de càlcul contribueixen a desenvolupar la competència matemàtica. La interpretació de resultats de problemes o d’experiències, el

treball experimental i la recerca d’arguments també fomenten la competència en ciència i tecnologia.

3. Competència digital

Les tecnologies de la informació i la comunicació permeten emprar aplicacions informàtiques per tractar dades o elaborar informes, programes específics per fer simulacions o visualitzar

determinats processos, i Internet per obtenir informació.

4. Aprendre a aprendre

El disseny d’estratègies per plantejar un petit treball, sigui de

laboratori de recerca, i la resolució de qüestions teoricopràctiques o de problemes obliguen als alumnes a desenvolupar la creativitat, raonar sobre el procediment a seguir i a avaluar els resultats obtinguts. La lectura de textos científics i

la discussió de les idees, d’altra banda, fomenten l’esperit crític i l’autonomia en l’aprenentatge.

5. Competències socials i cíviques

L’interès pels problemes mediambientals, la consciència del compromís de la ciència amb el benestar social i el progrés, i la pràctica del debat constructiu i l’intercanvi d’idees antagòniques contribueixen al desenvolupament d’aquest tipus de

competències.

6. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

Les petites recerques i experiments de laboratori i la comunicació dels resultats fan que els alumnes hagin d’actuar de forma creativa i imaginativa en el disseny del treball, avaluar els resultats i comunicar-los de forma adequada

COMPETÈNCIES PER CURS I MATÈRIA

- 2n ESO (FÍSICA I QUÍMICA)

BLOC 1: L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

El primer bloc permet treballar a fons la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència

i tecnologia: al primer cicle de manera més qualitativa amb el reconeixement i la utilItzació dels instruments i

el material de laboratori.

Així mateix, es treballa la comunicació lingüística a través de la comprensió i expressió tant oral com escrita

en l’elaboració i l’exposició del projecte d’investigació.

L’elaboració del projecte requereix també el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, en la planificació i posterior revisió de la feina, així com de la competència digital en el procés de recerca, selecció i organització de la informació.

BLOC 2: LA MATÈRIA; BLOC 4. EL MOVIMENT I LES FORCES; BLOC 5. ENERGIA

Del segon al cinquè bloc, atès el caràcter pràctic i experimental de la matèria, es treballen de nou la

competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia a través de la resolució de

problemes: aplicant-hi principis i lleis apresos, analitzant i interpretant resultats i fomentant l’ús de recursos

tecnològics (com ara simuladors, gràfics, laboratoris virtuals...).

I com que també al bloc cinquè al primer cicle de l’educació secundària obligatòria i al blocs tercer i quart del quart curs es proposen treballs experimentals, a part de la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, es treballen les competències digital, d’aprendre a aprendre i en comunicació lingüística.

Igualment en aquests blocs i a través de les lectures orientades i les explicacions del professor es potencia

l’esperit crític amb els processos que tenen repercussió industrial, mediambiental i social, sobretot al nostre

entorn més proper que són les Illes Balears.

-3r ESO (FÍSICA I QUÍMICA)

TEMA 1. LA CIÈNCIA I LA MESURA

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

Es treballen els continguts propis del sistema internacional d’unitats amb els múltiples i els submúltiples. Les activitats de canvi d’unitats a través de factors de conversió, l’ús de la calculadora i la notació científica reforcen

les competències matemàtiques de cursos anteriors. En alguns exercicis es treballa amb taules i gràfics.

En aquesta unitat es desenvolupa sobretot la importància del mètode científic, no només com un mètode per treballar, sinó com un sistema que garanteix la seriositat de les lleis i els fets que s’hi basen. De fet, es posa l’accent de manera especial en el mal tractament de conceptes científics per vendre idees falses: publicitat enganyosa, vidents, etc. Se’ls pot suggerir la recerca d’informació sobre la mesura de la velocitat de la llum

en diferent èpoques o el estudi del GPS.

Competència digital

Es proposen alguns llocs web interessants que reforcen els continguts de la matèria

Competències socials i cíviques.

Desenvolupant l’esperit crític i la capacitat d’anàlisi i observació de la ciència. Es contribueix a aconseguir aquesta competència i a formar ciutadans ben informats. Es podria suggerir l’estudi del mètode científic a qualque experiment senzill, per exemple “l’aire pesa?”

TEMA 2. ELS GASOS I LES DISSOLUCIONS

Competència comunicació lingüística

Es treballen de manera explícita els continguts relacionats amb l’adquisició de la competència lectora a través de textos, com per exemple les lectures de lles pàgines 54 i 55 sobre com funciona l’alcoholímetre i si és una bona idea intentar enganyar-lo.


El treball amb els gràfics que representen les lleis dels gasos i els canvis d’estat ajuden a assolir aquesta competència. La conversió d’unitats i el concepte de proporcionalitat (directament i inversament) són procediments bàsics en aquests desenvolupaments, a més de sabre resoldre equacions de 1r grau.

Seguint l’eix fonamental de l’estudi de la matèria, en aquesta unitat es treballen els estats físics en què es

presenta i els canvis d’estat. Es treballa d’una manera especial l’estudi dels gasos i el seu comportament físic. Resulta imprescindible entendre i conèixer les propietats de la matèria en els seus diversos estats per crear una base científica necessària per als cursos posteriors. Se’ls podria suggerir l’estudi pràctic de “l’olla a pressió”.

En l’apartat del tractament de les dissolucions i les mesures de concentració es treballa la conversió d’unitats, les proporcions i qualque equacions de primer grau. En el de la solubilitat s’interpreten gràfics.

L’estudi d’aquesta unitat s’enceta amb la descripció i la classificació de la matèria des del punt de vista microscòpic (les seves propietats). Es parteix del més simple i es va diversificant la classificació. Pel que fa a les substàncies pures i les mescles, s’estudien partint d’exemples propers a la realitat, amb detalls que passen

inadvertits i que ens donen la clau per classificar les substàncies. La separació de mescles, un contingut plenament experimental, es fa amb una il·lustració senzilla i resolutiva. Les experiències per fer a l’aula o al laboratori, com per exemple, separació de mescles, fer una destil·lació de vi, etc. incideixen i reforcen el caràcter procedimental d’aquest contingut.


L’estudi dels gasos i el seu comportament físic és d’una gran importància per al coneixement del món físic que envolta els alumnes.

Sense aquests coneixements és impossible conèixer la vida i les interaccions de la vida amb el medi que

l’envolta: la respiració, l’atmosfera, la manipulació de substàncies gasoses –amb el perill que comporta–, l’estudi del medi ambient...

Tot això es posa de manifest amb les activitats relacionades amb qüestions bàsiques de l’entorn dels alumnes, per exemple l’explicació científica de com s’eixuga la roba més ràpid, etc.

Una vegada més, l’estudi de la matèria des d’un altre punt de vista resulta imprescindible per aconseguir

aquesta competència. Les substàncies formen part de la vida, i pot servir d’exemple el treball amb algunes substàncies quotidianes, en el qual es posen exemples de substàncies comunes, des d’una beguda refrescant fins a la sang, i se’n fa la classificació.

Competència d’aprendre a aprendre

Al llarg de tota la unitat es treballen habilitats, en les activitats o en el desenvolupament dels continguts, perquè els alumnes siguin capaços de continuar aprenent de manera autònoma d’acord amb els objectius de la unitat. Com activitat es pot suggerir per exemple què passaria si es mescla un gas calent i un de fred o bé se’ls podria suggerir o comentar en classe la relació entre solubilitat i contaminació dels rius.

Competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

El coneixement i la informació contribueixen a assolir aquesta competència, sobre tot s han d’exposar qualque treball indicat en altres competències. El coneixement de la matèria i com es classifica contribueix a desenvolupar en l’alumne les habilitats necessàries per avaluar i emprendre projectes individuals o col·lectius.

TEMA 3. L’ÀTOM


Es treballen de manera explícita els continguts relacionats amb l’adquisició de la competència lectora a través de textos, com per exemple la lectura sobre l’experiment de Millikan i Fletcher de la pàgina 76.


En exercicis relacionats amb la mida i la càrrega de les partícules atòmiques es treballa amb la notació científica i les potències de deu. En la determinació de la massa atòmica, tenint en compte la riquesa dels isòtops, es treballen els percentatges.

Continuant amb l’estudi de la matèria, ara des del punt de vista microscòpic, aquesta unitat s’endinsa en l’estudi

de les partícules que componen l’àtom, sense allunyar-nos de la cronologia dels descobriments. Els models atòmics es treballen des d’un doble vessant: en primer lloc, com a continguts propis de la unitat, i en segon lloc, com a exemple de tasca científica. Com activitat per reforçar els continguts de la matèria se’ls podria suggerir l’estudi dels isòtops radioactius en el camp de la medicina.


Es proposen llocs web interessants que reforcen els continguts de la unitat.


Es fa una síntesi de la unitat per reforçar els continguts més importants. Per reforçar aquesta competència els alumnes podrien cercar avantatges i desavantatges de l’energia nuclear.

Competència Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

El coneixement i la informació contribueixen a assolir aquesta competència, sobre tot s han d’exposar qualque treball indicat en altres competències.

TEMA 4. ELEMENTS I COMPOSTOS. FORMULACIÓ INORGÀNICA.


Per mitjà de textos, com per exemple, el de la pàgina 100 sobre analitzar un espectre, o el de la pàgina 101 sobre si descobrirem un exoplaneta on hi hagi vida es poden treballar de manera explícita els continguts relacionats amb l’adquisició de la competència lectora.


Quan s’estudien els elements i els compostos químics necessaris per a la vida, es repassen, novament, els percentatges. A partir del nombre d’àtoms presents en la molècula es pot calcular el percentatge individual del nombre d’àtoms.

Aquest tema és fonamental per adquirir les habilitats necessàries per entendre el món que ens envolta. A partir del coneixement de tots els elements químics, s’arriba a la informació de quins són imprescindibles per a la vida, així com els compostos que formen. Es defineixen els conceptes d’oligoelement i bioelement i també s’afegeix informació sobre els aliments: on es troben, per a què serveixen i què provoca la seva mancança. Per exemple dur diferents tipus d’aliments i comprovar e les etiquetes els valor nutricionals que apareixen

relacionats amb els continguts vist a classe.


Es treballa amb articles de premsa per contextualitzar la informació de la unitat en temes actuals relacionats amb la vida quotidiana de l’alumnat. També es proposen alguns web interessants que reforcen els continguts

treballats en la unitat.


El fet de conèixer els elements fonamentals per a la vida facilita l’adquisició de les habilitats bàsiques per enfrontar-se als temes relacionats amb la nutrició i l’alimentació, i per extensió, la presa de decisions i el disseny de la dieta pròpia.


Al llarg de tota la unitat es treballen habilitats, en les activitats o en el desenvolupament, perquè l’alumne sigui capaç de continuar aprenent de manera autònoma d’acord amb els objectius de la unitat. Se’ls podria suggerir l’activitat de reforç de recerca d’informació del fluor.


El coneixement i la informació contribueixen a assolir aquesta competència. Amb les diverses proves parcials

de formulació els alumnes agafaran més confiança amb aquest tema i milloraran els seus resultats.

TEMA 5. LA REACCIÓ QUÍMICA


Es treballen de manera explícita els continguts relacionats amb l’adquisició de la competència lectora per mitjà de textos, com per exemple els de les pàgines 128 i 129 sobre l’ozó i com podem combatre la destrucció de la capa d’ozó.


En aquesta unitat es repassen les proporcions i les relacions entre àtoms de les molècules i a més s’introdueix les equacions químiques semblants a les equacions de primer grau. Els canvis d’unitats es continuen utilitzant els factors de conversió.

El coneixement dels canvis físics i químics ajuda a predir el sentit dels canvis. D’aquesta manera es construeixen les bases de l’estudi en profunditat sobre els càlculs en les reaccions químiques, tan necessari

en cursos posteriors.

També s’obtenen els recursos necessaris per entendre l’entorn que ens envolta, s’estableixen les bases per conèixer més bé l’entorn i, en definitiva, per saber que l’acció humana no només té factors negatius sobre el medi ambient (augment de l’efecte d’hivernacle, destrucció de la capa d’ozó, contaminació de l’aigua i de l’aire),

sinó que la indústria química serveix, a més, per millorar la qualitat de vida, sobretot en l’agricultura, l’alimentació i en el disseny i l’obtenció de nous materials.


Es treballa amb articles de premsa per contextualitzar la informació de la unitat en temes actuals relacionats amb la vida quotidiana de l’alumnat, per això es pot recollir tots els articles que apareixen a la premsa

diàriament i comentar-los. També es proposen alguns web interessants: hi ha llocs web on es poden consultar cada dia els nivells de gasos a l’atmosfera de les nostres ciutats, el nivell de pol·len en les èpoques primaverals, el nivell de contaminació ambiental, etc.


L’estudi de les reaccions químiques reforça els coneixements sobre les qüestions mediambientals. Es molt important que l’alumne no cregui que totes les substàncies químiques són nocives per al medi ambient, s’ha

de fer una diferenciació de les substàncies nocives i les que no ho són.

Fer diversos debats i posar en comú les idees, contribueix a exercir la ciutadania democràtica en la societat actual, i permet, gràcies a la informació, participar en la presa de decisions i responsabilitzar-se enfront dels drets i els deures de la ciutadania.

Una de les qüestions més importants de l’educació científica per al ciutadà és el respecte pel medi ambient i

el reciclatge de residus i materials.

En aquesta unitat es desenvolupen les habilitats pròpies de la competència per estar informats i prendre consciència de les mesures necessàries de respecte del medi ambient, aquesta competència es treballa durant tot el curs al “projecte ecoambiental” del centre, amb la separació i el reciclatge dels fems.


Al llarg de tota la unitat es treballen les habilitats necessàries perquè l’aprenentatge sigui al màxim d’autònom possible. Les activitats estan dissenyades per exercitar habilitats com ara: analitzar processos químics, processar la informació de la equació química, avaluar els resultats d’aquesta equació, sintetitzar els càlculs derivats del procés i organitzar aquest resultat com coneixement nou.


El progressiu coneixement de les reaccions químiques i la informació que es va treballant contribueixen a assolir aquesta competència.

TEMA 6. FORCES ELÈCTRIQUES I MAGNÈTIQUES; TEMA 7. ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA; TEMA 8. LES CENTRALS ELÈCTRIQUES


A través de la lectura i comentari de textos com els de les pàgina 183 sobre com podem evitar accidents elèctrics i què cal fer davant d’un accident elèctric es treballen de manera explícita els continguts relacionats

amb l’adquisició de la competència lectora.


En aquestes unitatas, el suport matemàtic és imprescindible per exemple per fer els exercicis de la llei de Ohm.

És necessari fer fraccions, equacions i càlculs per resoldre els problemes numèrics de càlculs de resistències

equivalents, potència, consum energètic, etc.

El coneixement dels fonaments bàsics de l’electricitat i de les aplicacions que se’n deriven fa que aquestes unitats contribueixi de manera important a la consecució de les habilitats necessàries per interactuar amb el món físic en possibilitar la comprensió de successos com la generació i la distribució d’electricitat a Mallorca.


Es proposen alguns llocs web interessants que reforcen els continguts treballats en la unitat.


Saber com es genera l’electricitat i les aplicacions que té fa que l’alumne es formi en habilitats pròpies de la vida quotidiana, com ara connexió de bombetes, coneixement dels perills de la manipulació i càlcul del consum.

Això es pot treballar a partir de la darrera factura de la llum. Això desenvolupa una actitud responsable sobre

el consum d’electricitat. A més, es pot incidir en l’alt preu de l’energia que proporcionen les piles, així com en la necessitat d’utilitzar sempre energies renovables, com la solar o la eòlica.


Al llarg de totes les unitats es treballen amb activitats resoltes al llibre de text, les habilitats necessàries perquè

l’aprenentatge sigui el màxim d’autònom possible. Les activitats estan dissenyades per exercitar habilitats com ara analitzar el procés de moviment d’electrons, adquirir destreses matemàtiques amb els elements d’un circuit elèctric, processar el moviment d’electrons a un circuit amb diverses branques, avaluar com s’han de reduir els circuits per tal de resoldre’ls, sintetitzar els elements d’un circuit elèctric a un dibuix i organitzar els resultats com coneixements nous.

- 4t ESO (FÍSICA I QUÍMICA)

Les competències bàsiques queden associades a les unitats didàctiques de la següent manera:

COMPETÈNCIES Unitat Didàctica de 4t ESO on s'associa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Comunicació lingüística

X X X X

X

X X

Matemàtica X X X

X X X X X X X X

Ciència i tecnologia X X X X X X X X X X X X

Digital X X X X X X X X

X X

Socials i civiques

X X X X X X

X X X

Cultural i artística X

X

X

Per aprendre a aprendre X X

X X X X X X

X

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor X X

X X

X

X X X

- 4t ESO (CIÈNCIES APLICADES A L’ACTIVITAT EMPRESARIAL)

El primer bloc permet treballar la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, de

manera més qualitativa amb el reconeixement i la utilització dels instruments i el material de laboratori i quantitativa a través de la recollida de dades de distintes mesures i elaborant i interpretant taules de dades i també gràfics.

Així mateix, es treballa la comunicació lingüística a través de la comprensió i l’expressió tant oral com escrita en l’elaboració i l’exposició del projecte d’investigació. L’elaboració del projecte requereix també el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre en la planificació i la posterior revisió de la feina, així com de la competència digital en el procés de recerca, selecció i organització de la informació.

El tractament dels continguts del bloc 3, que fan referència a l’R+D+I, permet treballar les competències socials i cíviques fomentant l’interès dels estudiants pels processos que contribueixen al desenvolupament socioeconòmic i a més benestar social.

Igualment, i a través de les exposicions dels alumnes i les explicacions del professor, es potencia l’esperit crític amb els processos que tenen repercussió industrial, mediambiental i social, sobretot en el nostre entorn més proper, que són les Illes Balears.

- 1r BATXILLERAT (FÍSICA I QUÍMICA)


La lectura de textos i enunciats de problemes o qüestions proporciona als alumnes un vocabulari científic cada vegada més extens i fomenta la comprensió lectora. El desenvolupament de les respostes a qüestions teoricopràctiques incideix sobre l’expressió escrita, mentre que les exposicions de treballs i el debat milloren l’expressió oral.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La resolució d’exercicis numèrics que requereix l’ús de la calculadora, el treball amb equacions, la notació científica, els canvis d’unitats, el càlcul vectorial i les altres eines de càlcul contribueixen a desenvolupar la competència matemàtica. La interpretació de resultats de problemes o d’experiències, el treball experimental i la recerca d’arguments també fomenten la competència en ciència i tecnologia.


Les tecnologies de la informació i la comunicació permeten emprar aplicacions informàtiques per tractar dades o elaborar informes, programes específics per fer simulacions o visualitzar determinats processos, i Internet per obtenir informació.

Aprendre a aprendre

El disseny d’estratègies per plantejar un petit treball, sigui de laboratori de recerca, i la resolució de

qüestions teoricopràctiques o de problemes obliguen als alumnes a desenvolupar la creativitat, raonar sobre el procediment a seguir i a avaluar els resultats obtinguts. La lectura de textos científics i la discussió de les idees, d’altra banda, fomenten l’esperit crític i l’autonomia en l’aprenentatge.

Competències socials i cíviques

L’interès pels problemes mediambientals, la consciència del compromís de la ciència amb el benestar social i el progrés, i la pràctica del debat constructiu i l’intercanvi d’idees antagòniques contribueixen al desenvolupament d’aquest tipus de competències.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

Les petites recerques i experiments de laboratori i la comunicació dels resultats fan que els alumnes hagin d’actuar de forma creativa i imaginativa en el disseny del treball, avaluar els resultats i comunicar-los de forma adequada.

- 1r BATXILLERAT (CULTURA CIENTÍFICA)


La contribució de la cultura científica a aquesta competència es duu a terme fomentant:

— L’adquisició i l’ús adequat del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens del món natural.

— La comprensió de textos i informacions de caràcter científic bàsic i la distinció de les idees essencials de les

secundàries.

— L’elaboració d’exposicions orals i escrites coherents i sintàcticament i lèxicament correctes a l’hora de fer comentaris de textos científics, proposar hipòtesis, argumentar proves, definir conceptes, etc.

— El manteniment d’una actitud favorable cap a la lectura mitjançant la utilització de textos relacionats amb la

ciència propers als interessos dels alumnes.



— L’aplicació del raonament matemàtic amb la finalitat de resoldre diversos problemes relacionats amb la

cultura científica.

— La comprensió de la informació presentada en format numèric o gràfic.

— L’organització i la representació de la informació utilitzant procediments matemàtics.

— La comprensió dels conceptes científics i tècnics i de les teories científiques bàsiques i el reconeixement de la recerca com una forma de construir el coneixement al llarg de la història.

— La valoració del coneixement científic i la seva capacitat d’aportar millores a la societat.



— L’ús segur i crític de les TIC per al treball científic.

— La utilització de les TIC per obtenir, emmagatzemar, processar, presentar i intercanviar informació.

— La utilització de les TIC perquè puguin interactuar professors amb alumnes i alumnes entre si (aula virtual, Moodle, blogs, etc.).

— El desenvolupament de la capacitat de seleccionar la informació de manera crítica considerant la fiabilitat de les fonts científiques de les quals prové.

Aprendre a aprendre


— L’habilitat per iniciar l’aprenentatge i persistir-hi, per organitzar el propi aprenentatge i per gestionar el temps i la informació de forma eficaç, ja sigui individualment o en grups.

— La presa de consciència del mateix alumne sobre el que sap, així com sobre el que ha d’aprendre.

— La determinació de les necessitats d’aprenentatge de l’alumne a fi d’esbrinar les oportunitats disponibles per ser capaç de superar els obstacles i culminar l’aprenentatge amb èxit.

— L’adquisició d’estratègies per planificar l’execució d’una tasca i per supervisar-la i avaluar-la.

— L’adquisició, el processament i l’assimilació de nous coneixements i capacitats.

— La curiositat per aprendre basada en la percepció que l’alumne té de l’entorn.



— El coneixement de la dimensió social i ètica dels avenços científics i tecnològics i dels debats que han sorgit sobre alguns d’aquests avenços, a fi que els alumnes entenguin l’evolució de la humanitat i es formin com a

ciutadans amb opinió pròpia i capacitat per participar en les decisions que afecten la societat.

— La conscienciació sobre la importància d’implicar-se activament en la resolució de les pertorbacions creades per l’espècie humana al medi ambient.

— L’alfabetització científica i tecnològica per adquirir opinions pròpies i fonamentades, per poder participar en

les principals controvèrsies de la societat actual.



— El desenvolupament dels projectes amb responsabilitat, mostrant iniciativa i creativitat, planificant-los adequadament i aprenent dels errors.

— La creativitat, la innovació i l’assumpció de riscs, així com l’habilitat per planificar i gestionar projectes amb

la finalitat d’assolir objectius.

Consciència i expressions culturals


— El coneixement de la dimensió cultural de la ciència i l’aportació de les diferents cultures a l’evolució del

progrés de la humanitat.

— L’adquisició de recursos per dur a terme tasques amb pulcritud i criteri estètic.

— L’apreciació dels valors estètics i culturals del patrimoni natural.

— La valoració de la importància de les persones que han fet possible l’evolució del pensament científic com a part de la cultura.

- 2n BATXILLERAT (FÍSICA)

La resolució de problemes i de qüestions teoricopràctiques permet distingir el que es coneix del que es

desconeix, així com dissenyar estratègies per resoldre’ls, seguir una línia de raonament i avaluar els resultats, fet que incideix en la competència clau d’aprendre a aprendre. També incideix en la mateixa competència l’anàlisi de textos científics, que fomenta l’hàbit de lectura, l’autonomia en l’aprenentatge, l’esperit crític i la curiositat.

Les pràctiques de laboratori i les petites investigacions permeten treballar les competències clau de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor i de comunicació lingüística, ja que obliguen a treballar de forma creativa i imaginativa, saber comunicar i presentar, expressar-se de forma oral i escrita fent servir el llenguatge científic amb rigor, comprendre textos, i cercar, recopilar i processar informació.

L’ús de conceptes i equacions matemàtiques, la realització de càlculs necessaris per resoldre problemes o tractar dades, la interpretació dels resultats, la utilització de material de laboratori i la presa de decisions basades en proves i arguments incideixen en la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, mitjançant aplicacions informàtiques, recerca

d’informació o simulació de processos, treballa la competència digital, mentre que la feina en equip per dur a terme experiències i prendre consciència dels problemes mediambientals ajuda els alumnes a fomentar les competències socials i cíviques.

- 2n BATXILLERAT (QUÍMICA)


Expressar-se de forma oral i escrita utilitzant el llenguatge científic amb rigor, comprendre textos, buscar, recopilar i processar informació, valorar el diàleg com a eina bàsica per a la convivència.


Saber usar conceptes i termes matemàtics, fer càlculs numèrics i emetre judicis sobre aquests,

interpretant els resultats i la seva validesa, resoldre problemes, emprar i manipular material de laboratori, usar dades científiques, prendre decisions basades en proves i arguments, assumir els criteris ètics associats a la ciència i a la tecnologia i valorar el coneixement científic.


Conèixer les principals aplicacions informàtiques, saber obtenir informació i usar-la de forma crítica.

Aprendre a aprendre

Comprendre els conceptes bàsics de la química, distingint el que es coneix del que es desconeix, planificar i afrontar una tasca usant les estratègies adequades, seguir una línia de raonament i saber avaluar els resultats obtinguts; motivar la curiositat.


Comunicar-se de manera constructiva, manifestar interès pels problemes mediambientals i tenir consciència de la contribució de la química al benestar i al progrés de la societat.


Saber comunicar i presentar, fer avaluació i autoavaluació, actuar de forma creativa i imaginativa.

4.3 Continguts ( Conceptes, procediments , actituds) - 1r ESO El departament de física i química no imparteix cap assignatura

- 2n ESO BLOC 1: L’ACTIVITAT CIENTÍFICA Tema 1: La matèria i la mesura - Les ciències física i química - El mètode científic - La matèria i les seves propietats - La mesura - Canvis d'unitats - Instruments de mesura - Mesures indirectes

BLOC 2: LA MATÈRIA Tema 2: Estats de la matèria - Els estats físics de la matèria - La teoria cinètica i els estats de la matèria

- Els canvis d'estat - La teoria cinètica i els canvis d'estat

Tema 3: Diversitat de la matèria - Com es presenta la matèria - Les mescles - Separar els components d'una mescla - Les substàncies - Matèria i matèria primera - Cicle dels materials d'ús habitual

BLOC 4. EL MOVIMENT I LES FORCES Tema 4: Les forces i les màquines - Què és un força? - Les forces i les deformacions - Acció de diverses forces - Algunes forces i els seus efectes - Les forces i les màquines - Les forces i la pressió

Tema 5: El moviment - Es mou o no es mou? - La velocitat - El moviment rectilini i uniforme (MRU) - L'acceleració - El moviment circular i uniforme (MCU) - Les forces i el moviment

Tema 6: Forces i moviments a l'Univers - L'Univers que observem - Els models d'Univers - Les lleis del moviment dels astres - La força que mou els astres - L'Univers actual - El sistema solar

BLOC 5. ENERGIA Tema 7: L'energia - Què és l'energia? - Diferents formes de presentar-se l'energia - Característiques de l'energia - Fonts d'energia - Impacte ambiental de l'energia - L'energia que utilitzem

Tema 8: Temperatura i calor - Què és la temperatura? - Què és la calor? - La calor i la dilatació

- El termòmetres - La calor i els canvis de temperatura - La calor i els canvis d'estat - Com es propaga la calor

Tema 9: Llum i so - Què és una ona? - Les ones sonores - Les ones de llum - Propagació de la llum i del so - Aplicacions de la llum i del so

- 3rESO BLOC 1: L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

El mètode científic: etapes. Mesura de magnituds. Sistema internacional d’unitats. Notació científica. Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

El treball al laboratori. Projecte d’investigació.

Tot el bloc 1 es desenvoluparà amb el tema 1

Tema 1: La ciència i la mesura - Ciència o ciències. - El mètode de les ciències experimentals. - Anàlisi de les etapes del mètode científic.

- La mesura: Magnitud i unitat. El Sistema internacional d’unitats (SI). Magnituds derivades. Múltiples i submúltiples. Canvi d’unitats i factors de conversió. Notació científica. Resolució de problemes numèrics simples. - El treball al laboratori. Normes de seguretat. Tècniques bàsiques. Material bàsic d’un laboratori. - Anàlisi de dades. Representació de les dades d’una taula

- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació: Valorar la importància del llenguatge gràfic en la ciència. - Projecte d’investigació: Relació entre la massa i el volum d’una substància. Càlcul de densitat en cossos regulars i irregulars.

BLOC 2: LA MATÈRIA - Propietats de la matèria.

- Estats d’agregació. Canvis d’estat. Model cinètic-molecular. - Lleis dels gasos. - Substàncies pures i mescles. - Mescles d’especial interès: dissolucions aquoses, aliatges i col·loides. - Mètodes de separació de mescles.

- Estructura atòmica. Isòtops. Models atòmics. - Masses atòmiques i moleculars. - El Sistema Periòdic dels elements. - Unions entre àtoms: molècules i cristalls.

- Elements i compostos d’especial interès amb aplicacions industrials, tecnològiques i biomèdiques. - Formulació i nomenclatura de compostos binaris seguint les normes IUPAC.

Aquest bloc es desenvoluparà amb els temes 2, 3 i 4.

Tema 2: Els gasos i les dissolucions - Els gasos i la pressió atmosfèrica. - Les lleis dels gasos: Llei de Boyle-Mariotte. Llei de Gay-Lussac. Llei de Charles. Llei dels gasos ideals.

- La teoria cinètica dels gasos. El zero absolut. La teoria cinètica explica les lleis dels gasos. - Les dissolucions: La concentració de les dissolucions. Maneres d’expressar la concentració. Com es prepara una dissolució. Càlculs. - La solubilitat dels sòlids i dels gasos. - Projecte d’investigació: Separació dels components d’una mescla. Preparació d’una dissolució

Tema 3: L’àtom - Els àtoms: com són. Els àtoms i l’electricitat. - Àtoms, isòtops i ions. La massa atòmica dels elements químics. Nombre atòmic i nombre màssic.

- Masses atòmiques i moleculars: Determinació del nombre de partícules subatòmiques d’un element químic a partir del nombre atòmic i màssic. - Formació d’ions. Obtenció d’ions a partir d’àtoms neutres. - Un àtom més avançat: Models atòmics. Model atòmic de Bohr. L’àtom quantitzat.

- La radioactivitat. Emissions radioactives. Fissió nuclear. Fusió nuclear. Aplicacions dels isòtops radioactius. Els residus radioactius. - Projecte d’investigació: El color dels àtoms. Potenciar el treball individual i en equip. - Valorar la importància del llenguatge gràfic en la ciència.

Tema 4: Elements i compostos. Formulació inorgànica. - Història dels elements: Classificació. La taula de Mendeléiev. - La taula periòdica dels elements. Lectura de la taula periòdica. - Els elements químics més freqüents. Els elements químics de la vida.

- Com es presenten els elements: àtoms, molècules i cristalls. - Els compostos químics més comuns. Elements i compostos d’especial interès amb aplicacions industrials, tecnològiques i biomèdiques. - Formulació i nomenclatura de compostos binaris seguint les normes IUPAC (binaris senzills). - Projecte d’investigació: La fórmula d’un compost: L’aigua. Descomposició de l’aigua en hidrogen i

oxigen. - Valorar el coneixement científic com a instrument imprescindible en la vida quotidiana. Apreciar la utilitat de tota la informació que ens ofereix la taula periòdica dels elements.

BLOC 3. ELS CANVIS - Canvis físics i canvis químics. - La reacció química. - Càlculs estequiomètrics senzills. - Llei de conservació de la massa.

- La química en la societat i el medi ambient.

El bloc 3 es desenvoluparà en el tema 5.

Tema 5: La reacció química - Canvis físics i canvis químics: Diferencia entre canvi físic i químic. - Les reaccions químiques. Teoria de les col·lisions. Què canvia i què es conserva en una reacció. - Llei de la conservació de la massa o llei de Lavoisier. - L’equació química. L’ajust de les equacions químiques.

- Càlculs en les reaccions químiques. Càlculs estequiomètrics senzills: en massa, entre gasos, en volum. - Reaccions químiques en la vida quotidiana. Les reaccions de combustió. Les reaccions d’oxidació i reducció (redox). Els àcids i les bases: reacció de neutralització. - La velocitat d’una reacció química. Variables que afecten a la velocitat d’una reacció.

- La química i el medi ambient: la pluja àcida, l’efecte hivernacle, la destrucció de la capa d’ozó i la contaminació de l’aigua i de l’aire.

- La química i el progrés: la química i l’agricultura. La química i l’alimentació. La química i els nous

materials. - Projecte d’investigació: Dues reaccions químiques visibles: oxidació del magnesi i reacció entre el clorur d’hidrogen i l’amoníac. - Interès per no abocar residus tòxics, procedents de laboratori, de forma incorrecta i imprudent.

BLOC 4. EL MOVIMENT I LES FORCES

Les forces. Efectes. Velocitat mitjana, velocitat instantània i acceleració. Màquines simples.

Forces de la naturalesa.

Aquest bloc es desenvolupa quasi completament a 2n ESO i a 3r ESO completarem l’estudi de les forces de la naturalesa amb les forces elèctriques i magnètiques en el tema 6.

Tema 6: Forces elèctriques i magnètiques - L’electricitat. Història. Com s’electritzen els cossos. Com es detecta la càrrega elèctrica. Fenòmens quotidians deguts a l’electricitat estàtica.

- Forces entre càrregues elèctriques: La llei de Coulomb. - El magnetisme. Els imants. Atraccions i repulsions entre imants. La brúixola i el magnetisme terrestre. - L’electromagnetisme: un corrent elèctric es comporta com un imant i un imant pot generar un corrent elèctric.

Projecte d’investigació: El comportament magnètic del corrent elèctric. Construir un electroimant.

BLOC 5. ENERGIA ● Energia. Unitats. ● Tipus. Transformacions de l’energia i la seva conservació. ● Energia tèrmica. La calor i la temperatura. ● Fonts d’energia.

● Ús racional de l’energia. ● Electricitat i circuits elèctrics. Llei d’Ohm. ● Dispositius electrònics d’ús freqüent. ● Aspectes industrials de l’energia.

Aquest bloc es desenvoluparà la meitat a 2n ESO i l’altre meitat a 3r ESO en els temes 7 i 8.

Tema 7: Electricitat i electrònica - El corrent elèctric: circuit elèctric i els seus elements.

- Magnituds elèctriques: Intensitat de corrent, diferència de potencial i resistència. La llei d’Ohm. Resolució de exercicis sobre la llei d’Ohm. - Càlculs en circuits elèctrics. Circuits amb diverses resistències. Resistències connectades en sèrie. Resistències connectades en paral·lel. Resistències en combinació mixta.

- L’aprofitament del corrent elèctric. Energia del corrent elèctric. Potència elèctrica. - Aplicacions del corrent elèctric: efecte tèrmic, efecte lluminós, efecte magnètic, efecte mecànic i efecte químic. - Electricitat i electrònica. Components d’un circuit electrònic: resistències, condensadors, díodes, transistors, microprocessadors i circuit impresos.

Projecte d’investigació: comprovació de la llei d’Ohm. Representació gràfica de dades i anàlisi de resultats.

Tema 8: Les centrals elèctriques - Tipus de corrent elèctric: corrent continu i corrent altern. Generadors de corrent elèctric.

- Les fàbriques d’electricitat: la central hidroelèctrica, la central tèrmica de combustió, la central tèrmica

nuclear, la central eòlica i la central solar fotovoltaica. - Transport i distribució d’electricitat. - Impacte ambiental de l’electricitat. Durant la producció i durant el transport. - L’electricitat a casa. La instal·lació elèctrica. El rebut de la llum. Fer servir l’electricitat amb seguretat.

- Fomentar hàbits destinats a l’estalvi d’energia elèctrica.

- 4t ESO (FÍSICA I QUÍMICA)

BLOC 1: L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

- La investigació científica. T1 - Magnituds escalars i vectorials. T1 - Magnituds fonamentals i derivades. Equació de dimensions. T1

- Errors en la mesura. T1 - Expressió de resultats. T1 - Anàlisi de les dades experimentals. T1 - Tecnologies de la informació i la comunicació en el treball científic. T1 - Projecte d’investigació. T1

BLOC 2: LA MATÈRIA

- Models atòmics. T2 - Sistema Periòdic i configuració electrònica. T2 - Enllaç químic: iònic, covalent i metàl·lic. T3

- Forces intermoleculars. T3 - Formulació i nomenclatura de compostos inorgànics segons les normes IUPAC. T3 - Introducció a la química orgànica. T4

BLOC 3. ELS CANVIS

- Reaccions i equacions químiques. T5

- Mecanisme, velocitat i energia de les reaccions. T5 - Quantitat de substància: el mol. T5 - Concentració molar. T5 - Càlculs estequiomètrics. T5

- Reaccions d’especial interès. T6

BLOC 4. EL MOVIMENT I LES FORCES

- El moviment. T7 - Moviments rectilini uniforme. T7 - Moviment rectilini uniformement accelerat i circular. T7

- Naturalesa vectorial de les forces. T8 - Lleis de Newton.T8 - Forces d’especial interès: pes, normal, fricció, centrípeta. T8 - Llei de la gravitació universal. T9

- Pressió. T10 - Principis de la hidrostàtica. T10 - Física de l’atmosfera. T10

BLOC 5. L’ENERGIA

- Energies cinètica i potencial. T11

- Energia mecànica. T11

- Principi de conservació. T11 - Treball i potència. T11 - Formes d’intercanvi d’energia: el treball i la calor. T12 - Efectes de la calor sobre els cossos. T12

- Màquines tèrmiques. T12

- 4t ESO (CIÈNCIES APLICADES A L’ACTIVITAT PROFESSIONAL) BLOC 1. TÈCNIQUES INSTRUMENTALS BÀSIQUES - Laboratori: organització, materials i normes de seguretat. - Utilització de les TIC per al treball experimental del laboratori. - Tècniques d’experimentació en física, química, biologia i geologia.

- Aplicacions de la ciència en les activitats laborals.

Tema 1: El laboratori a les ciències · Què és un laboratori? · Tipus de laboratori

· Diseny i organització del laboratori i instal·lacions · Principal mobiliari d’un laboratori de ciències. · Els productes químics. · El material de laboratori

· Equipaments de laboratori · Normes de seguretat · Primers auxilis en cas d’emergència

Tema 2: Les magnituds i les mescles · Propietats de la matèria: les magnituds físiques · Mesura de superfície i volum · Mesura de massa, el pes i la densitat · Substàncies pures i mescles

· Tècniques de separació de mescles (I) i (II) · Ciència i societat

Tema 3: Dissolucions i reaccions químiques · Les dissolucions

· Preparació de dissolucions · Reaccions químiques · Tipus de reaccions químiques · Les biomolècules als aliments

· Composició i etiquetatge dels aliments · Ciència i societat

Tema 4: La ciència i les activitats laborals · La desinfecció · El sector sanitari · La indústria farmacèutica · Sector del benestar i la imatge personal · Les indústries alimentàries

· Ciència a la cuina · La indústria del vidre

BLOC 2. APLICACIONS DE LA CIÈNCIA EN LA CONSERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT - Contaminació: concepte i tipus. - Contaminació del sòl. - Contaminació de l’aigua.

- Contaminació de l’aire. - Contaminació nuclear. - Tractament de residus. - Nocions bàsiques i experimentals sobre química ambiental. - Desenvolupament sostenible.

Tema 5: Química ambiental i problemes ambientals globals · La química ambiental i els indicadors · Què és la contaminació?. Els seus tipus

· Tipus de contaminants · L’efecte ivernacle · Disminució de la capa d’ozò · La pluja àcida

· L’escalfament global · Contaminació en espais tancats

Tema 6: Degracdació i contaminació del sòl · Característiques generals del sòl

· La degradació del sòl · La contaminació del sòl · Contaminació agrícola i industrial · Erosió del sòl i desertització

· Conservació i recuperació del sòl · Descontaminació del sòl · Adaptacions al medi terrestre i aèri

Tema 7: La contaminació de l’aigua · La contaminació de l’aigua · Els contaminants químics, tipus i orígens · Contaminació orgànica · Anàlisis de contaminació de l’aigua: DBO, detecció de metalls pesats, nitrats, fosfats, etc

· La eutrofització · Depuració de l’aigua

Tema 8: La contaminació de l’aire i la contaminació nuclear · Composició de l’aire

· Contaminació de l’aire: tipus · La indústria · Els medis de transport · L’agricultura i la ramaderia

· El renou · La producció d’energia elèctrica · La contaminació nuclear · La radiactivitat · Efectes de la radiactivitat

Tema 9: Tractament de residus · Tipus de residus · La regla de les tres erres

· El reciclatge · El tractament d’aigües residuals

· La incineració

· Els abocadors de residus · Residus nuclears i el “fems” espacial

Tema 10: El desenvolupament sostenible · Tipus de recursos · El desenvolupament sostenible · La petjada ecològica · L’eficiència energètica · Les agendes 21 i el desenvolupament sostenible

· La protecció de la natura

BLOC 3. RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ (R+D+I)

- Concepte d’R+D+I. - Importància per a la societat. Innovació.

Tema 11: Recerca, desenvolupament i investigació (R+D+I) · R+D+I: concepte · R+D+I en TIC · R+D+I e indústria química · R+D+I en la indústria farmacèutica · R+D+I en la indústria alimentària

· R+D+I en la indústria energètica · R+D+I organismes, entitats i empreses

BLOC 4. PROJECTE D’INVESTIGACIÓ - Projecte d’investigació

Tema 12: Projecte d’investigació · El mètode de treball científic

· L’experimentació · Les fonts d’informació · Organitazació de les dades i informes · Les teories i lleis científiques

· Projecte d’investigació · Ciència per a la humanitat - 1r BATXILLERAT - FÍSICA I QUÍMICA (1r Batx) UD 1 L’activitat científica.

· Estratègies necessàries en l’activitat científica.

· Tecnologies de la informació i la comunicació en el treball científic. · Projecte d’investigació.

UD 2: Aspectes quantitatius de la Química

· Llei de la conservació de la massa i llei de les proporcions definides.

· Revisió de la teoria atòmica de Dalton.

· Evolució de la teoria de Dalton. Llei dels volums de combinació de Gay-Lussac. Hipòtesi d’Avogadro. · Lleis experimentals dels gasos ideals. Equació d’estat dels gasos ideals. Llei de Dalton per a les pressions parcials. · Determinació de fórmules empíriques i moleculars.

· Sistemes homogenis. Dispersions i dissolucions. Formes d’expresar la concentració. Tipus de dissolucions. Preparació de dissolucions. Propietats col·ligatives. · Mètodes actuals per a l’anàlisi de substàncies: espectroscòpia i espectrometria.

UD 3: Reaccions químiques

· Reaccions químiques. Equacions químiques. Tipus. · Estequiometria de les reaccions. Reactiu limitant i rendiment d’una reacció.

· Realització de càlculs estequiomètrics amb reactius sòlids, dissolucions i gasos amb utilització dels factors de conversió. · Química i indústria: matèries primeres i productes de consum. Implicacions de la química industrial. · Valoració d’algunes reaccions químiques que, per la importància biològica, industrial o repercussió ambiental, tenen un major interès en la nostra societat. El paper de la física i la química en la construcció d’un

futur sostenible. · Valoració de la importància de les reaccions químiques en l’obtenció de nous materials i substàncies que milloren la qualitat de vida. · Cura en l’ús de productes i reaccions químiques, valorant les seves repercussions sobre el medi ambient i

sobre la salut.

UD 4: Transformacions energètiques i espontaneïtat de les reaccions químiques

· Sistemes termodinàmics. · Primer principi de la termodinàmica. Energia interna.

· Entalpia. Equacions termoquímiques. Processos exotèrmics i endotèrmics. Determinació experimental d’una calor de reacció. · Llei d’Hess. · Aplicació de la llei de Hess al càlcul d’entalpies de formació.

· Segon principi de la termodinàmica. Entropia. · Factors que intervenen en l’espontaneïtat d’una reacció química. · Energia de Gibbs. · Aplicacions energètiques de les reaccions químiques: Conseqüències socials i mediambientals de les reaccions químiques de combustió. La contaminació per CO2 i el canvi climàtic. Valor energètic dels nutrients

i d’alguns aliments propis de la dieta mediterrània.

UD 5 Química del carboni.

· Peculiaritats de l’àtom de carboni.

· Enllaços de l’àtom de carboni. · Composts de carboni: Hidrocarburs, composts nitrogenats i oxigenats. · Aplicacions i propietats. · Formulació i nomenclatura IUPAC dels composts del carboni

· Isomeria estructural. · Utilització de models moleculars. · El petroli i els nous materials. · El desenvolupament dels composts orgànics de síntesi: de la revolució dels nous materials als contaminats orgànics permanents. Avantatges i impacte ambiental sobre la sostenibilitat.

· Actitud crítica envers l’enorme ús que fem actualment dels compostos de carboni.

· Conscienciació de la necessitat del reciclatge sobretot en una societat de consum i turística com la de les Illes Balears.

UD 6: Cinemàtica. Descripció de moviments · Caràcter relatiu del moviment i sistema de referència. Elements que defineixen el moviment. Equació del moviment. · Vector velocitat. Vector acceleració. Components intrínsecs de l’acceleració. · Moviment rectilini uniforme. Moviment rectilini uniformement accelerat. · Sistemes de referència inercials. Principi de relativitat de Galileu.

· Moviment circular uniformement accelerat. · Composició dels moviments rectilini uniforme i rectilini uniformement accelerat. · Descripció del moviment harmònic simple (MHS). · Cinemàtica del moviment harmònic simple.

· Representació i anàlisi qualitatiu i quantitatiu de gràfiques de diferents tipus de moviment i relació amb les seves equacions del moviment. · Resolució de problemes sobre moviment en una i dues dimensions, i anàlisi dels resultats.

UD 7: Dinàmica. Les forces i la seva acció sobre el moviment.

· La força com a interacció. Caràcter vectorial de les forces · Forces de contacte. Dinàmica de cossos lligats.

· Forces elàstiques. Dinàmica del MHS. · Sistema de dues partícules. · Conservació del moment lineal i impuls mecànic. · Dinàmica del moviment circular uniforme. · Lleis de Kepler.

· Forces centrals. Moment d’una força i moment angular. Conservació del moment angular. · Llei de gravitació universal. · Interacció electrostàtica: llei de Coulomb. · Caràcter vectorial de la llei de Coulomb. Principi de superposició.

UD 8: Energia · Energia mecànica i treball. · Sistemes conservatius. · Forces conservatives i energia potencial.

· Teorema de les forces vives. · Conservació de l’energia mecànica. · Energies cinètica i potencial del moviment harmònic simple. · Diferència de potencial elèctric.

- CULTURA CIENTÍFICA (1r Batx) BLOC 1. PROCEDIMENTS DE FEINA

- Fonts d’informació científica

- Processament, emmagatzematge i intercanvi de la informació. Comprensió i transmissió de la informació a la xarxa. - Els mètodes de les ciències i el treball científic. Contrast d’hipòtesis. - Dependència de la ciència del context social i econòmic. - La construcció del coneixement científic. La veritat o la certesa de la ciència.

- L’aplicació perversa de la ciència i el frau científic.

BLOC 2. LA TERRA I LA VIDA

- L’estructura de la Terra. Mètodes d’estudi indirectes i origen de les capes terrestres.

- Les teories de la deriva continental i de la tectònica de plaques. Tipus de marges de plaques i fenòmens que hi estan associats. - L’origen de la vida. Les característiques dels éssers vius. La teoria de l’endosimbiosi. - Teories de l’evolució.

- L’origen de l’ésser humà. Del primat a l’homínid i l’arbre de l’evolució humana.

BLOC 3. AVENÇOS EN BIOMEDICINA

- La salut, els factors que la determinen i la importància del sistema sanitari. - La malaltia i tipus de malaltia. - Mètodes actuals de diagnòstic de les malalties.

- Medicina tradicional i medicines alternatives. - Els trasplantaments. - La indústria farmacèutica. Condicionants de la recerca mèdica i farmacèutica. - L’ús racional dels medicaments i dels sistemes de salut.

BLOC 4. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

- Concepte de genètica: la transmissió dels caràcters hereditaris. Els nucleòtids, els àcids nucleics, la replicació i l’expressió de la informació genètica. El codi genètic. - L’enginyeria genètica. La tecnologia de l’ADN recombinant.

- Aplicacions de l’enginyeria genètica: farmacologia, transgènics, teràpies gèniques, etc. - El Projecte Genoma Humà i les implicacions que té. - Noves tècniques de reproducció assistida. - La clonació. Cèl·lules mare. - La bioètica.

BLOC 5. NOVES TECNOLOGIES EN COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ

- Evolució de la informàtica. - Tecnologia digital i tractament digital. Fonaments de telefonia mòbil. - El sistema GPS.

- Tecnologia LED. - Internet: repercussions de l’ús que en fa la societat actual. Xarxes socials, delictes informàtics, protecció de dades, etc. - La societat de la informació i la comunicació: implicacions socials i econòmiques.

- 2n BATXILLERAT - FÍSICA (2n Batx) UD 1 L’activitat científica.

● Estratègies pròpies de l’activitat científica. ● Tecnologies de la informació i la comunicació en el treball científic.

UD 2 Interecció gravitatòria

● Introducció: la força gravitatòria com una de les quatre forces fonamentals. ● Forces conservatives. Energia potencial.

● Lleis de Kepler. Llei de la gravitació universal.

● Forces centrals. Energia potencial gravitatòria. ● Superació de la idea d’acció a distància: Camp gravitatori. Camp gravitatori creat per una massa. Línies de camp. ● Potencial gravitatori. Superfícies equipotencials. Relació camp gravitatori/potencial. *

● Moviment de masses en el si de camps gravitatoris: satèl·lits i planetes. ● Gravetat terrestre. Determinació experimental de g ● Caos determinista.

UD.3 Interacció electromagnètica

● Interacció entre càrregues elèctriques en repòs. Llei de Coulomb.

● Camp elèctric. Intensitat del camp. Camp elèctric creat per una càrrega. Línies de camp elèctric. ● Energia potencial elèctrica. Potencial elèctric. Superfícies equipotencials. ● Relacions camp elèctric/ potencial elèctric..Camp uniforme. ● Flux elèctric i llei de Gauss. Aplicacions

● Fenòmens magnètics. Magnetisme natural. Camp magnètic. * ● Força sobre càrregues en moviment. Força de Lorentz. Aplicacions. ● Força magnètica sobre corrents elèctrics*. ● El camp magnètic com a camp no conservatiu.

● Camp magnètic creat per corrents elèctrics*. Aplicacions. ● Interacció magnètica entre corrents paral·lels*. Definició d’ampere. ● Llei d’Ampere. ● Flux magnètic. Inducció electromagnètica. Llei de Faraday-Henry*. Llei de Lenz. Producció de corrents alterns.

● Analogies i diferències entre el camp gravitatori, el camp elèctric i el camp magnètic.

UD.4 Ones

● Propagació d’una pertorbació. Ones. Classificació de les ones. *

● Ones harmòniques. Magnituds que caracteritzen les ones ● Equació de les ones harmòniques planes. Aspectes energètics. * ● Front d’ona. Raig. Principi de Huygens. ● Fenòmens ondulatoris: reflexió, refracció; estudi qualitatiu de les interferències, difracció, polarització i efecte Doppler.

● Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció relatiu. Reflexió total i angle límit. ● So. Ones sonores. Energia i intensitat de les ones sonores. Sensació sonora. Contaminació acústica: fonts i efectes. Actitud crítica envers la contaminació acústica i la repercussió que té sobre la salut. Aplicacions tecnològiques del so

● Ones electromagnètiques. ● Naturalesa i propietats de les ones electromagnètiques. ● L’espectre electromagnètic. ● Dispersió. El color. ● Transmissió de la comunicació

UD 5 . Òptica geomètrica

● Introducció a l’òptica geomètrica. Lleis ● Sistema òptic. Formació d’imatges. Característiques de les imatges.

● Dioptre plà i esfèric ● Miralls plans i esfèrics. Elements característics, equació dels miralls i característiques de les imatges.

● Lents esfèriques primes. Elements característics, equació de les lents i característiques de les imatges.

Potència d’una lent. ● L’ull humà, els seus defectes i la correcció amb lents; la lupa, els telescopis i el microscopi. ● Aplicacions tecnològiques: els instruments òptics ( lupa, telescopi microscopi i la càmera fotogràfica )i la

fibra òptica.

UD.6 Física del segle XX

● Introducció a la teoria de la relativitat especial. ● Energia relativista. Energia total i energia en repòs. ● Física quàntica.

● Insuficiència de la física clàssica. Fets experimentals no explicats en la física clàssica: radiació del cos negre; experiment de Michelson i Morley; discontinuïtat dels espectres atòmics; efecte fotoelèctric. ● Quantificació de l’energia: Hipòtesi de Planck*. Explicació de l’efecte fotoelèctric*. Justificació de la discontinuïtat dels espectres atòmics.

● Orígens de la física quàntica. Problemes precursors. ● Interpretació probabilística de la física quàntica. ● Aplicacions de la física quàntica. El làser. ● Física nuclear.

● La radioactivitat. Tipus. ● El nucli atòmic. Lleis de la desintegració radioactiva. ● Fusió i fissió nuclears. ● Interaccions fonamentals de la naturalesa i partícules fonamentals. ● Les quatre interaccions fonamentals de la naturalesa: gravitatòria, electromagnètica, nuclear forta i

nuclear feble. ● Partícules fonamentals constitutives de l’àtom: electrons i quarks. ● Història i composició de l’Univers. ● Fronteres de la física.

- QUÍMICA

BLOC 1. L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

UD1: L’activitat cientifica i el laboratori

● Utilització d’estratègies bàsiques de l’activitat científica.

● Investigació científica: documentació, elaboració d’informes, comunicació i difusió de resultats.

● Importància de la investigació científica en la indústria i en l’empresa.

BLOC 2. ORIGEN I EVOLUCIÓ DELS COMPONENTS DE L’UNIVERS ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA. L’ÀTOM, LA TAULA PERIÒDICA I L’ENLLAÇ QUÍMIC

UD 2: Teoria atòmica i propietats periòdiques

● Estructura de la matèria. Hipòtesi de Planck. Model atòmic de Bohr. ● Mecànica quàntica: Hipòtesi de De Broglie, Principi d’Incertesa d’Heisenberg. ● Orbitals atòmics. Nombres quàntics i la seva interpretació.

● Partícules subatòmiques: origen de l’Univers.

● Classificació dels elements segons la seva estructura electrònica: sistema periòdic. ● Propietats dels elements segons la seva posició en el sistema periòdic: energia d’ionització, afinitat electrònica, electronegativitat, radi atòmic.

UD 3: L’enllaç químic

● Enllaç químic. ● Enllaç iònic. ● Propietats de les substàncies amb enllaç iònic. ● Enllaç covalent. Geometria i polaritat de les molècules.

● Teoria de l’enllaç de valència (TEV) i hibridació ● Teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència (TRPECV) ● Propietats de les substàncies amb enllaç covalent. ● Enllaç metàl·lic.

● Model del gas electrònic i teoria de bandes. ● Propietats dels metalls. Aplicacions de superconductors i semiconductors. ● Enllaços presents en substàncies d’interès biològic. ● Naturalesa de les forces intermoleculars.

BLOC 3. REACCIONS QUÍMIQUES

UD4: Cinètica química i equilibri de reacció

● Concepte de velocitat de reacció.

● Teoria de col·lisions.

● Factors que influeixen en la velocitat de les reaccions químiques. ● Utilització de catalitzadors en processos industrials. ● Equilibri químic. Llei d’acció de masses. La constant d’equilibri: formes d’expressar-la. ● Factors que afecten l’estat d’equilibri: principi de Le Chatelier.

● Equilibris amb gasos. ● Equilibris heterogenis: reaccions de precipitació. ● Aplicacions i importància de l’equilibri químic en processos industrials i en situacions de la vida quotidiana.

UD5: Reaccions àcid base

● Equilibri àcid-base. ● Concepte d’àcid-base.

● Teoria de Brönsted-Lowry.

● Força relativa dels àcids i de les bases, grau d’ionització. ● Equilibri iònic de l’aigua. ● Concepte de pH. Importància del pH a nivell biològic.

● Volumetries de neutralització àcid-base. ● Estudi qualitatiu de la hidròlisi de sals.

● Estudi qualitatiu de les dissolucions reguladores de pH. ● Àcids i bases rellevants a nivell industrial i de consum. Problemes mediambientals

UD6: Reaccions d’oxidació i reducció

● Equilibri redox. ● Concepte d’oxidació-reducció. Oxidants i reductors. Nombre d’oxidació.

● Ajust redox pel mètode de l’ió-electró. Estequiometria de les reaccions redox. ● Potencial de reducció estàndard.

● Volumetries redox. ● Lleis de Faraday de l’electròlisi. ● Aplicacions i repercussions de les reaccions d’oxidació reducció: bateries elèctriques, piles de combustible, prevenció de la corrosió de metalls.

BLOC 4.

UD7: Síntesi orgànica i nous materials

● Estudi de funcions orgàniques. ● Nomenclatura i formulació orgànica segons les normes de la IUPAC.

● Funcions orgàniques d’interès: oxigenades i nitrogenades, derivats halogenats, tiols, peràcids. Composts orgànics polifuncionals. ● Tipus d’isomeria. ● Tipus de reaccions orgàniques.

● Principals composts orgànics d’interès biològic i industrial: materials polímers i medicaments ● Macromolècules i materials polímers. ● Polímers d’origen natural i sintètic: propietats. ● Reaccions de polimerització. ● Fabricació de materials plàstics i seus transformats: impacte mediambiental.

● Importància de la Química del Carboni en el desenvolupament de la societat del benestar.

4.4 Criteris i estàndards d’aprenentatge avaluables. - 2n ESO (FÍSICA I QUÍMICA) Bloc 1. L’activitat científica 1. Reconèixer i identificar les característiques del mètode científic. 1.1. Formula hipòtesis per explicar fenòmens quotidians emprant teories i models científics. 1.2. Registra observacions, dades i resultats de manera organitzada i rigorosa, i els comunica de forma oral i escrita utilitzant esquemes, gràfics, taules i expressions matemàtiques. 2. Valorar la investigació científica i el seu impacte en la indústria i en el desenvolupament de la societat. 2.1. Relaciona la investigació científica amb les aplicacions tecnològiques en la vida quotidiana. 3. Conèixer els procediments científics per determinar magnituds. 3.1. Estableix relacions entre magnituds i unitats emprant, preferentment, el sistema internacional d’unitats i la notació científica per expressar els resultats. 4. Reconèixer els materials, i instruments bàsics presents al laboratori de física i en el de química; conèixer i respectar les normes de seguretat i d’eliminació de residus per a la protecció del medi ambient. 4.1. Reconeix i identifica els símbols més freqüents usats en l’etiquetatge de productes químics i instal·lacions, i n’interpreta el significat.

4.2. Identifica material i instruments bàsics de laboratori i sap com s’empren per dur a terme experiències respectant les normes de seguretat i identificant actituds i mesures d’actuació preventives. 5. Interpretar la informació sobre temes científics de caràcter divulgatiu que apareix en publicacions i mitjans de comunicació. 5.1. Selecciona, comprèn i interpreta informació rellevant en un text de divulgació científica i transmet les conclusions obtingudes utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat. 5.2. Identifica les principals característiques lligades a la fiabilitat i objectivitat del flux d’informació existent a Internet i altres mitjans digitals. 6. Desenvolupar petits treballs d’investigació en els quals es posi en pràctica l’aplicació del mètode científic i l’ús de les TIC. 6.1. Elabora petits treballs d’investigació sobre algun tema objecte d’estudi aplicant el mètode científic, i emprant les TIC per cercar i seleccionar informació i presentar conclusions. 6.2. Participa, valora, gestiona i respecta la feina individual i en equip.

Bloc 2. La matèria 1. Reconèixer les propietats generals i característiques específiques de la matèria i relacionar-les amb la seva naturalesa i les seves aplicacions. 1.1. Distingeix entre propietats generals i propietats característiques de la matèria, i utilitza aquestes darreres per a la caracterització de substàncies. 1.2. Relaciona propietats dels materials del nostre entorn amb l’ús que se’n fa. 1.3. Descriu la determinació experimental del volum i de la massa d’un sòlid i calcula la seva densitat. 2. Justificar les propietats dels diferents estats d’agregació de la matèria i els seus canvis d’estat, a través del model cineticomolecular. 2.1. Justifica que una substància pot presentar-se en diferents estats d’agregació depenent de les condicions de pressió i temperatura en les quals es trobi. 2.2. Explica les propietats dels gasos, líquids i sòlids emprant el model cineticomolecular. 2.3. Descriu i interpreta els canvis d’estat de la matèria utilitzant el model cineticomolecular i l’aplica en la interpretació de fenòmens quotidians. 2.4. Dedueix a partir dels gràfics d’escalfament d’una substància els punts de fusió i d’ebullició, i la identifica fent servir les taules de dades necessàries. 3. Establir les relacions entre les variables de què depèn l’estat d’un gas a partir de representacions gràfiques i/o taules de resultats obtinguts en experiències de laboratori o simulacions per ordinador. 3.1. Justifica el comportament dels gasos en situacions quotidianes relacionant-lo amb el model cineticomolecular. 3.2. Interpreta gràfics, taules de resultats i experiències que relacionen la pressió, el volum i la temperatura d’un gas emprant el model cineticomolecular i les lleis dels gasos. 4. Identificar sistemes materials com a substàncies pures o mescles i valorar la importància i les aplicacions de mescles d’especial interès. 4.1. Distingeix i classifica sistemes materials d’ús quotidià en substàncies pures i mescles, especificant en aquest darrer cas si es tracta de mescles homogènies, heterogènies o col·loides. 4.2. Identifica el dissolvent i el solut en analitzar la composició de mescles homogènies d’especial interès. 4.3. Duu a terme experiències senzilles de preparació de dissolucions, descriu el procediment seguit i el material emprat, determina la concentració i l’expressa en grams per litre. 5. Proposar mètodes de separació dels components d’una mescla. 5.1. Dissenya mètodes de separació de mescles segons les propietats característiques de les substàncies que les componen, descrivint el material de laboratori adequat. 6. Reconèixer que els models atòmics són instruments interpretatius de les diferents teories i la necessitat d’utilitzar-los per interpretar i comprendre l’estructura interna de la matèria. 6.1. Representa l’àtom, a partir del nombre atòmic i el nombre màssic, emprant el model planetari.

6.2. Descriu les característiques de les partícules subatòmiques bàsiques i la seva localització a l’àtom. 6.3. Relaciona la notació amb el nombre atòmic, el nombre màssic determinant el nombre de cada una dels tipus de partícules subatòmiques bàsiques. 7. Analitzar la utilitat científica i tecnològica dels isòtops radioactius. 7.1. Explica en què consisteix un isòtop i comenta aplicacions dels isòtops radioactius, la problemàtica dels residus originats i les solucions per gestionar-los. 8. Interpretar l’ordenació dels elements a la taula periòdica i reconèixer els més rellevants a partir dels seus símbols. 8.1. Justifica l’actual ordenació dels elements en grups i períodes a la taula periòdica. 8.2. Relaciona les principals propietats de metalls, no metalls i gasos nobles amb la seva posició a la taula periòdica i amb la seva tendència a formar ions, prenent com a referència el gas noble més pròxim. 9. Conèixer com s’uneixen els àtoms per formar estructures més complexes i explicar les propietats de les agrupacions resultants. 9.1. Coneix i explica el procés de formació d’un ió a partir de l’àtom corresponent, utilitzant la notació adequada per a la seva representació. 9.2. Explica com alguns àtoms tendeixen a agrupar-se per formar molècules interpretant aquest fet en substàncies d’ús freqüent i calcula les seves masses moleculars. 10. Diferenciar entre àtoms i molècules, i entre elements i composts en substàncies d’ús freqüent i conegut. 10.1. Reconeix els àtoms i les molècules que componen substàncies d’ús freqüent, classificant-les en elements o composts, basant-se en la seva expressió química. 10.2. Presenta, emprant les TIC, les propietats i aplicacions d’algun element i/o compost químic d’especial interès a partir d’una recerca guiada d’informació bibliogràfica i/o digital. 11. Formular i anomenar composts binaris seguint les normes IUPAC. 11.1. Utilitza el llenguatge químic per anomenar i formular composts binaris seguint les normes IUPAC.

Bloc 4. El moviment i les forces 1. Reconèixer el paper de les forces com a causa dels canvis en l’estat de moviment i de les deformacions. 1.1. En situacions de la vida quotidiana, identifica les forces que intervenen i les relaciona amb els seus corresponents efectes en la deformació o en l’alteració de l’estat de moviment d’un cos. 1.2. Estableix la relació entre l’allargament produït en una molla i les forces que han produït aquest allargament i descriu el material que s’ha d’utilitzar i el procediment que s’ha de seguir per fer-ho i poder-ho comprovar experimentalment. 1.3. Estableix la relació entre una força i el seu corresponent efecte en la deformació o l’alteració de l’estat de moviment d’un cos. 1.4. Descriu la utilitat del dinamòmetre per mesurar la força elàstica i registra els resultats en taules i representacions gràfiques expressant el resultat experimental en unitats en el sistema internacional. 2. Establir la velocitat d’un cos com la relació entre l’espai recorregut i el temps invertit a recórrer-lo. 2.1. Determina, experimentalment o a través d’aplicacions informàtiques, la velocitat mitjana d’un cos interpretant el resultat. 2.2. Fa càlculs per resoldre problemes quotidians emprant el concepte de velocitat. 3. Diferenciar entre velocitat mitjana i instantània a partir de gràfics espai/temps i velocitat/temps, i deduir el valor de l’acceleració utilitzant aquestes darreres. 3.1. Dedueix la velocitat mitjana i la instantània a partir de les representacions gràfiques de l’espai i de la velocitat en funció del temps. 3.2. Justifica si un moviment és accelerat o no a partir de les representacions gràfiques de l’espai i de la velocitat en funció del temps.

4. Valorar la utilitat de les màquines simples en la transformació d’un moviment en un altre de diferent, i la reducció de la força aplicada necessària. 4.1. Interpreta el funcionament de màquines mecàniques simples considerant la força i la distància a l’eix de gir i fa càlculs senzills sobre l’efecte multiplicador de la força produït per aquestes màquines. 5. Comprendre el paper que juga la fricció en la vida quotidiana. 5.1. Analitza els efectes de les forces de fricció i la seva influència en el moviment dels éssers vius i els vehicles. 6. Considerar la força gravitatòria com la responsable del pes dels cossos, dels moviments orbitals i dels diferents nivells d’agrupació en l’Univers, i analitzar els factors de què depèn. 6.1. Relaciona qualitativament la força de gravetat que existeix entre dos cossos amb les seves masses i la distància que els separa. 6.2. Distingeix entre massa i pes calculant el valor de l’acceleració de la gravetat a partir de la relació entre ambdues magnituds. 6.3. Reconeix que la força de gravetat manté als planetes girant al voltant del Sol, i a la Lluna al voltant del nostre planeta, justificant el motiu pel qual aquesta atracció no porta a la col·lisió dels dos cossos. 7. Identificar els diferents nivells d’agrupació entre cossos celestes, des dels cúmuls de galàxies als sistemes planetaris, i analitzar l’ordre de magnitud de les distàncies implicades. 7.1. Relaciona quantitativament la velocitat de la llum amb el temps que tarda a arribar a la Terra des d’objectes celestes llunyans i amb la distància en la qual es troben els esmentats objectes, interpretant els valors obtinguts. 8. Conèixer els tipus de càrregues elèctriques, el seu paper a la constitució de la matèria i les característiques de les forces que es manifesten entre elles. 8.1. Explica la relació existent entre les càrregues elèctriques i la constitució de la matèria i associa la càrrega elèctrica dels cossos amb un excés o defecte d’electrons. 8.2. Relaciona qualitativament la força elèctrica que existeix entre dos cossos amb la seva càrrega i la distància que els separa, i estableix analogies i diferències entre les forces gravitatòria i elèctrica. 9. Interpretar fenòmens elèctrics mitjançant el model de càrrega elèctrica i valorar la importància de l’electricitat en la vida quotidiana. 9.1. Justifica raonadament situacions quotidianes en les quals es posin de manifest fenòmens relacionats amb l’electricitat estàtica. 10. Justificar qualitativament fenòmens magnètics i valorar la contribució del magnetisme en el desenvolupament tecnològic. 10.1. Reconeix fenòmens magnètics identificant l’imant com a font natural del magnetisme i descriu la seva acció sobre diferents tipus de substàncies magnètiques. 10.2. Construeix, i descriu el procediment seguit, una brúixola elemental per localitzar el nord utilitzant el camp magnètic terrestre. 11. Comparar els diferents tipus d’imants, analitzar el seu comportament i deduir mitjançant experiències les característiques de les forces magnètiques posades de manifest, així com la seva relació amb el corrent elèctric. 11.1. Comprova i estableix la relació entre el pas de corrent elèctric i el magnetisme, construint un electroimant. 11.2. Reprodueix els experiments d’Oersted i de Faraday, al laboratori o mitjançant simuladors virtuals, deduint que l’electricitat i el magnetisme són dues manifestacions d’un mateix fenomen. 12. Reconèixer les diferents forces que apareixen en la naturalesa i els diferents fenòmens associats a elles. 12.1. Fa un informe emprant les TIC a partir d’observacions o recerca guiada d’informació que relacioni les diferents forces que apareixen en la naturalesa i els diferents fenòmens associats.

Bloc 5. Energia

1. Reconèixer que l’energia és la capacitat de produir transformacions o canvis. 1.1. Argumenta que l’energia es pot transferir, emmagatzemar o dissipar, però no crear ni destruir, i empra exemples. 1.2. Reconeix i defineix l’energia com una magnitud expressant-la en la unitat corresponent en el sistema internacional. 2. Identificar els diferents tipus d’energia posats de manifest en fenòmens quotidians i en experiències senzilles duites a terme al laboratori. 2.1. Relaciona el concepte d’energia amb la capacitat de produir canvis i identifica els diferents tipus d’energia que es posen de manifest en situacions quotidianes explicant les transformacions d’unes formes a d’altres. 3. Relacionar els conceptes d’energia, calor i temperatura en termes de la teoria cineticomolecular i descriure els mecanismes pels quals es transfereix l’energia tèrmica en diferents situacions quotidianes. 3.1. Explica el concepte de temperatura en termes del model cinètic-molecular i diferencia entre temperatura, energia i calor. 3.2. Coneix l’existència d’una escala absoluta de temperatura i relaciona les escales Celsius i Kelvin. 3.3. Identifica els mecanismes de transferència d’energia reconeixent-los en diferents situacions quotidianes i en fenòmens atmosfèrics, justificant la selecció de materials per a edificis i en el disseny de sistemes d’escalfament. 4. Interpretar els efectes de l’energia tèrmica sobre els cossos en situacions quotidianes i en experiències de laboratori. 4.1. Explica el fenomen de la dilatació a partir d’alguna de les seves aplicacions com els termòmetres de líquid, juntes de dilatació en estructures, etc. 4.2. Explica l’escala Celsius establint els punts fixos d’un termòmetre basat en la dilatació d’un líquid volàtil. 4.3. Interpreta qualitativament fenòmens quotidians i experiències on es posi de manifest l’equilibri tèrmic associant-lo amb la igualació de temperatures. 5. Valorar el paper de l’energia en les nostres vides, identificar-ne les diferents fonts, comparar el seu impacte mediambiental i reconèixer la importància de l’estalvi energètic per a un desenvolupament sostenible. 5.1. Reconeix, descriu i compara les fonts renovables i no renovables d’energia, analitzant amb sentit crític el seu impacte mediambiental. 6. Conèixer i comparar les diferents fonts d’energia emprades en la vida diària en un context global que impliqui aspectes econòmics i mediambientals. 6.1. Compara les principals fonts d’energia de consum humà, a partir de la distribució geogràfica dels seus recursos i els efectes mediambientals. 6.2. Analitza la predominança de les fonts d’energia convencionals davant les alternatives, argumentant els motius pels quals aquestes darreres encara no estan prou explotades. 7. Valorar la importància de fer un consum responsable de les fonts energètiques. 7.1. Interpreta dades comparatives sobre l’evolució del consum d’energia mundial proposant mesures que poden contribuir a l’estalvi individual i col·lectiu. 8. Explicar el fenomen físic del corrent elèctric i interpretar el significat de les magnituds intensitat de corrent, diferència de potencial i resistència, així com les relacions entre elles. 8.1. Explica el corrent elèctric com a càrregues en moviment a través d’un conductor. 8.2. Comprèn el significat de les magnituds elèctriques intensitat de corrent, diferència de potencial i resistència, i les relaciona entre si utilitzant la llei d’Ohm. 8.3. Distingeix entre conductors i aïllants reconeixent els principals materials usats com tals. 9. Comprovar els efectes de l’electricitat i les relacions entre les magnituds elèctriques mitjançant el disseny i construcció de circuits elèctrics i electrònics senzills, al laboratori o mitjançant aplicacions virtuals interactives. 9.1. Descriu el fonament d’una màquina elèctrica, en la qual l’electricitat es transforma en moviment,

llum, so, calor, etc., mitjançant exemples de la vida quotidiana, identificant els seus elements principals. 9.2. Construeix circuits elèctrics amb diferents tipus de connexions entre els seus elements, deduint de forma experimental les conseqüències de la connexió de generadors i receptors en sèrie o en paral·lel. 9.3. Aplica la llei d’Ohm a circuits senzills per calcular una de les magnituds involucrades a partir de les dues, expressant el resultat en les unitats del sistema internacional. 9.4. Fa servir aplicacions virtuals interactives per simular circuits i mesurar les magnituds elèctriques. 10. Valorar la importància dels circuits elèctrics i electrònics a les instal·lacions elèctriques i instruments d’ús quotidià, descriure la seva funció bàsica i identificar els seus diferents components. 10.1. Associa els elements principals que formen la instal·lació elèctrica típica d’un habitatge amb els components bàsics d’un circuit elèctric. 10.2. Comprèn el significat dels símbols i abreviatures que apareixen a les etiquetes de dispositius elèctrics. 10.3. Identifica i representa els components més habituals en un circuit elèctric: conductors, generadors, receptors i elements de control descrivint la seva corresponent funció. 10.4. Reconeix els components electrònics bàsics descrivint les seves aplicacions pràctiques i la repercussió de la miniaturització del microxip en la mida i preu dels dispositius. 11. Conèixer la forma en la qual es genera l’electricitat en els diferents tipus de centrals elèctriques, així com el seu transport als llocs de consum. 11.1. Descriu el procés pel qual les diferents fonts d’energia es transformen en energia elèctrica a les centrals elèctriques, així com els mètodes de transport i emmagatzemament.

- 3rESO (FÍSICA I QUÍMICA) BLOC 1 Tema 1 : La ciència i la mesura 1. Reconèixer i identificar les característiques del mètode científic. 1.1. Formula hipòtesis per explicar fenòmens quotidians emprant teories i models científics. 1.2. Registra observacions, dades i resultats de manera organitzada i rigorosa, i els comunica de forma oral i escrita utilitzant esquemes, gràfics, taules i expressions matemàtiques. 2. Valorar la investigació científica i el seu impacte en la indústria i en el desenvolupament de la societat. 2.1. Relaciona la investigació científica amb les aplicacions tecnològiques en la vida quotidiana. 3. Conèixer els procediments científics per determinar magnituds. 3.1. Estableix relacions entre magnituds i unitats emprant, preferentment, el sistema internacional d’unitats i la notació científica per expressar els resultats. 4. Reconèixer els materials, i instruments bàsics presents al laboratori de física i en el de química; conèixer i respectar les normes de seguretat i d’eliminació de residus per a la protecció del medi ambient. 4.1. Reconeix i identifica els símbols més freqüents usats en l’etiquetatge de productes químics i instal·lacions, i n’interpreta el significat. 4.2. Identifica material i instruments bàsics de laboratori i sap com s’empren per dur a terme experiències respectant les normes de seguretat i identificant actituds i mesures d’actuació preventives. 5. Interpretar la informació sobre temes científics de caràcter divulgatiu que apareix en publicacions i mitjans de comunicació. 5.1. Selecciona, comprèn i interpreta informació rellevant en un text de divulgació científica i transmet

les conclusions obtingudes utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat. 5.2. Identifica les principals característiques lligades a la fiabilitat i objectivitat del flux d’informació existent a Internet i altres mitjans digitals. 6. Desenvolupar petits treballs d’investigació en els quals es posi en pràctica l’aplicació del mètode científic i l’ús de les TIC. 6.1. Elabora petits treballs d’investigació sobre algun tema objecte d’estudi aplicant el mètode científic, i emprant les TIC per cercar i seleccionar informació i presentar conclusions. 6.2. Participa, valora, gestiona i respecta la feina individual i en equip.

BLOC 2 Tema 2: gasos i dissolucions 1. Reconèixer les propietats generals i característiques específiques de la matèria i relacionar-les amb la seva naturalesa i les seves aplicacions. 1.1. Distingeix entre propietats generals i propietats característiques de la matèria, i utilitza aquestes darreres per a la caracterització de substàncies. 1.2. Relaciona propietats dels materials del nostre entorn amb l’ús que se’n fa. 1.3. Descriu la determinació experimental del volum i de la massa d’un sòlid i calcula la seva densitat. 2. Justificar les propietats dels diferents estats d’agregació de la matèria i els seus canvis d’estat, a través del model cineticomolecular. 2.1. Justifica que una substància pot presentar-se en diferents estats d’agregació depenent de les condicions de pressió i temperatura en les quals es trobi. 2.2. Explica les propietats dels gasos, líquids i sòlids emprant el model cineticomolecular. 2.3. Descriu i interpreta els canvis d’estat de la matèria utilitzant el model cineticomolecular i l’aplica en la interpretació de fenòmens quotidians. 2.4. Dedueix a partir dels gràfics d’escalfament d’una substància els punts de fusió i d’ebullició, i la identifica fent servir les taules de dades necessàries. 3. Establir les relacions entre les variables de què depèn l’estat d’un gas a partir de representacions gràfiques i/o taules de resultats obtinguts en experiències de laboratori o simulacions per ordinador. 3.1. Justifica el comportament dels gasos en situacions quotidianes relacionant-lo amb el model cineticomolecular. 3.2. Interpreta gràfics, taules de resultats i experiències que relacionen la pressió, el volum i la temperatura d’un gas emprant el model cineticomolecular i les lleis dels gasos. 4. Identificar sistemes materials com a substàncies pures o mescles i valorar la importància i les aplicacions de mescles d’especial interès. 4.1. Distingeix i classifica sistemes materials d’ús quotidià en substàncies pures i mescles, especificant en aquest darrer cas si es tracta de mescles homogènies, heterogènies o col·loides. 4.2. Identifica el dissolvent i el solut en analitzar la composició de mescles homogènies d’especial interès. 4.3. Duu a terme experiències senzilles de preparació de dissolucions, descriu el procediment seguit i el material emprat, determina la concentració i l’expressa en grams per litre. 5. Proposar mètodes de separació dels components d’una mescla. 5.1. Dissenya mètodes de separació de mescles segons les propietats característiques de les substàncies que les componen, descrivint el material de laboratori adequat.

Tema 3: L’àtom 1. Reconèixer que els models atòmics són instruments interpretatius de les diferents teories i la necessitat d’utilitzar-los per interpretar i comprendre l’estructura interna de la matèria. 1.1. Representa l’àtom, a partir del nombre atòmic i el nombre màssic, emprant el model planetari. 2.2. Descriu les característiques de les partícules subatòmiques bàsiques i la seva localització a

l’àtom. 3.3. Relaciona la notació amb el nombre atòmic, el nombre màssic determinant el nombre de cada una dels tipus de partícules subatòmiques bàsiques. 4. Analitzar la utilitat científica i tecnològica dels isòtops radioactius. 4.1. Explica en què consisteix un isòtop i comenta aplicacions dels isòtops radioactius, la problemàtica dels residus originats i les solucions per gestionar-los.

Tema 4: Elements i compostos. Formulació orgànica 1. Interpretar l’ordenació dels elements a la taula periòdica i reconèixer els més rellevants a partir dels seus símbols. 1.1. Justifica l’actual ordenació dels elements en grups i períodes a la taula periòdica. 1.2. Relaciona les principals propietats de metalls, no metalls i gasos nobles amb la seva posició a la taula periòdica i amb la seva tendència a formar ions, prenent com a referència el gas noble més pròxim. 2. Conèixer com s’uneixen els àtoms per formar estructures més complexes i explicar les propietats de les agrupacions resultants. 2.1. Coneix i explica el procés de formació d’un ió a partir de l’àtom corresponent, utilitzant la notació adequada per a la seva representació. 2.2. Explica com alguns àtoms tendeixen a agrupar-se per formar molècules interpretant aquest fet en substàncies d’ús freqüent i calcula les seves masses moleculars. 3. Diferenciar entre àtoms i molècules, i entre elements i compostos en substàncies d’ús freqüent i conegut. 3.1. Reconeix els àtoms i les molècules que componen substàncies d’ús freqüent, classificant-les en elements o compostos, basant-se en la seva expressió química. 3.2. Presenta, emprant les TIC, les propietats i aplicacions d’algun element i/o compost químic d’especial interès a partir d’una recerca guiada d’informació bibliogràfica i/o digital. 4. Formular i anomenar compostos binaris seguint les normes IUPAC. 4.1. Utilitza el llenguatge químic per anomenar i formular compostos binaris seguint les normes IUPAC.

BLOC 3 Tema 5: La reacció química 1. Distingir entre canvis físics i químics mitjançant la realització d’experiències senzilles que posin de manifest si es formen o no substàncies noves. 1.1. Distingeix entre canvis físics i químics en accions de la vida quotidiana en funció que hi hagi o no formació de noves substàncies. 1.2. Descriu el procediment de realització d’experiments senzills en els quals es posi de manifest la formació de noves substàncies i reconeix que es tracta de canvis químics. 2. Caracteritzar les reaccions químiques com a transformacions d’unes substàncies en d’altres. 2.1. Identifica quins són els reactius i els productes de reaccions químiques senzilles interpretant la representació esquemàtica d’una reacció química. 3. Descriure a nivell molecular el procés pel qual els reactius es transformen en productes en termes de la teoria de col·lisions. 3.1. Representa i interpreta una reacció química a partir de la teoria atòmica i molecular i la teoria de col·lisions. 4. Deduir la llei de conservació de la massa i reconèixer reactius i productes a través d’experiències senzilles al laboratori i/o de simulacions per ordinador. 4.1. Reconeix quins són els reactius i els productes a partir de la representació de reaccions químiques senzilles, i comprova experimentalment que es compleix la llei de conservació de la

massa. 5. Comprovar mitjançant experiències senzilles de laboratori la influència de determinats factors en la velocitat de les reaccions químiques. 5.1. Proposa el desenvolupament d’un experiment senzill que permeti comprovar experimentalment l’efecte de la concentració dels reactius en la velocitat de formació dels productes d’una reacció química, justificant aquest efecte en termes de la teoria de col·lisions. 5.2. Interpreta situacions quotidianes en les quals la temperatura influeix significativament en la velocitat de la reacció. 6. Reconèixer la importància de la química en l’obtenció de noves substàncies i la seva importància en la millora de la qualitat de vida de les persones. 6.1. Classifica alguns productes d’ús quotidià en funció de la seva procedència natural o sintètica. 6.2. Identifica i associa productes procedents de la indústria química amb la seva contribució a la millora de la qualitat de vida de les persones. 7. Valorar la importància de la indústria química en la societat i la seva influència en el medi ambient. 7.1. Descriu l’impacte mediambiental del diòxid de carboni, els òxids de sofre, els òxids de nitrogen i els CFC i altres gasos d’efecte hivernacle relacionant-lo amb els problemes mediambientals d’àmbit global. 7.2. Proposa mesures i actituds, a nivell individual i col·lectiu, per mitigar els problemes mediambientals d’importància global. 7.3. Defensa raonadament la influència que el desenvolupament de la indústria química ha tingut en el progrés de la societat, a partir de fonts científiques de diferent procedència.

BLOC 4 Tema 6: Forces elèctriques i magnètiques 1. Conèixer els tipus de càrregues elèctriques, el seu paper a la constitució de la matèria i les característiques de les forces que es manifesten entre elles. 1.1. Explica la relació existent entre les càrregues elèctriques i la constitució de la matèria i associa la càrrega elèctrica dels cossos amb un excés o defecte d’electrons. 1.2. Relaciona qualitativament la força elèctrica que existeix entre dos cossos amb la seva càrrega i la distància que els separa, i estableix analogies i diferències entre les forces gravitatòria i elèctrica. 2. Interpretar fenòmens elèctrics mitjançant el model de càrrega elèctrica i valorar la importància de l’electricitat en la vida quotidiana. 2.1. Justifica raonadament situacions quotidianes en les quals es posin de manifest fenòmens relacionats amb l’electricitat estàtica. 3. Justificar qualitativament fenòmens magnètics i valorar la contribució del magnetisme en el desenvolupament tecnològic. 3.1. Reconeix fenòmens magnètics identificant l’imant com a font natural del magnetisme i descriu la seva acció sobre diferents tipus de substàncies magnètiques. 3.2. Construeix, i descriu el procediment seguit, una brúixola elemental per localitzar el nord utilitzant el camp magnètic terrestre. 4. Comparar els diferents tipus d’imants, analitzar el seu comportament i deduir mitjançant experiències les característiques de les forces magnètiques posades de manifest, així com la seva relació amb el corrent elèctric. 4.1. Comprova i estableix la relació entre el pas de corrent elèctric i el magnetisme, construint un electroimant. 4.2. Reprodueix els experiments d’Oersted i de Faraday, al laboratori o mitjançant simuladors virtuals, deduint que l’electricitat i el magnetisme són dues manifestacions d’un mateix fenomen.

BLOC 5 Tema 7:Electricitat i electrònica

1.Explicar el fenomen físic del corrent elèctric i interpretar el significat de les magnituds intensitat de corrent, diferència de potencial i resistència, així com les relacions entre elles. 1.1. Explica el corrent elèctric com a càrregues en moviment a través d’un conductor. 1.2. Comprèn el significat de les magnituds elèctriques intensitat de corrent, diferència de potencial i resistència, i les relaciona entre si utilitzant la llei d’Ohm. 1.3. Distingeix entre conductors i aïllants reconeixent els principals materials usats com tals. 2. Comprovar els efectes de l’electricitat i les relacions entre les magnituds elèctriques mitjançant el disseny i construcció de circuits elèctrics i electrònics senzills, al laboratori o mitjançant aplicacions virtuals interactives. 2.1. Descriu el fonament d’una màquina elèctrica, en la qual l’electricitat es transforma en moviment, llum, so, calor, etc., mitjançant exemples de la vida quotidiana, identificant els seus elements principals. 2.2. Construeix circuits elèctrics amb diferents tipus de connexions entre els seus elements, deduint de forma experimental les conseqüències de la connexió de generadors i receptors en sèrie o en paral·lel. 2.3. Aplica la llei d’Ohm a circuits senzills per calcular una de les magnituds involucrades a partir de les dues, expressant el resultat en les unitats del sistema internacional. 2.4. Fa servir aplicacions virtuals interactives per simular circuits i mesurar les magnituds elèctriques. 3. Valorar la importància dels circuits elèctrics i electrònics a les instal·lacions elèctriques i instruments d’ús quotidià, descriure la seva funció bàsica i identificar els seus diferents components. 3.1. Associa els elements principals que formen la instal·lació elèctrica típica d’un habitatge amb els components bàsics d’un circuit elèctric. 3.2. Comprèn el significat dels símbols i abreviatures que apareixen a les etiquetes de dispositius elèctrics. 3.3. Identifica i representa els components més habituals en un circuit elèctric: conductors, generadors, receptors i elements de control descrivint la seva corresponent funció. 3.4. Reconeix els components electrònics bàsics descrivint les seves aplicacions pràctiques i la repercussió de la miniaturització del microxip en la mida i preu dels dispositius. 4. Conèixer la forma en la qual es genera l’electricitat en els diferents tipus de centrals elèctriques, així com el seu transport als llocs de consum. 4.1. Descriu el procés pel qual les diferents fonts d’energia es transformen en energia elèctrica a les centrals elèctriques, així com els mètodes de transport i emmagatzemament. - 4t ESO - FÍSICA I QUÍMICA (4t ESO)

BLOC 1

Tema 1

1. Reconèixer que la investigació en ciència és una tasca col·lectiva i interdisciplinària en constant evolució i influïda pel context econòmic i polític.

1.1. Descriu fets històrics rellevants en els quals ha estat definitiva la col·laboració de científics i científiques

de diferents àrees de coneixement.

1.2. Argumenta amb esperit crític el grau de rigor científic d’un article o una notícia, analitzant el mètode de treball i identificant les característiques del treball científic.

2. Analitzar el procés que ha de seguir una hipòtesi des que es formula fins que és aprovada per la comunitat

científica.

2.1. Distingeix entre hipòtesis, lleis i teories, i explica els processos que corroboren una hipòtesi i la doten de valor científic.

3. Comprovar la necessitat d’usar vectors per a la definició de determinades magnituds.

3.1. Identifica una determinada magnitud com a escalar o vectorial i descriu els elements que defineixen a aquesta darrera.

4. Relacionar les magnituds fonamentals amb les derivades a través d’equacions de magnituds.

4.1. Comprova la homogeneïtat d’una fórmula aplicant l’equació de dimensions als dos membres.

5. Comprendre que no és possible fer mesures sense cometre errors i distingir entre error absolut i relatiu.

5.1. Calcula i interpreta l’error absolut i l’error relatiu d’una mesura conegut el valor real.

6. Expressar el valor d’una mesura usant l’arrodoniment i el nombre de xifres significatives correctes.

6.1. Calcula i expressa correctament, partint d’un conjunt de valors resultants de la mesura d’una mateixa magnitud, el valor de la mesura, utilitzant les xifres significatives adequades.

7. Fer i interpretar representacions gràfiques de processos físics o químics a partir de taules de dades i de les lleis o principis involucrats.

7.1. Representa gràficament els resultats obtinguts de la mesura de dues magnituds relacionades inferint, en

el seu cas, si es tracta d’una relació lineal, quadràtica o de proporcionalitat inversa, i deduint la fórmula.

8. Elaborar i defensar un projecte d’investigació, aplicant les TIC.

8.1. Elabora i defensa un projecte d’investigació sobre un tema d’interès científic emprant les TIC.

BLOC 2

Tema 2

1. Reconèixer la necessitat d’usar models per interpretar l’estructura de la matèria utilitzant aplicacions virtuals interactives per a la seva representació i identificació.

1.1. Compara els diferents models atòmics proposats al llarg de la història per interpretar la naturalesa íntima

de la matèria, interpretant les evidències que van fer necessària la seva evolució.

2. Relacionar les propietats d’un element amb la seva posició a la taula periòdica i la seva configuració electrònica.

2.1. Estableix la configuració electrònica dels elements representatius a partir del seu nombre atòmic per deduir la seva posició a la taula periòdica, els seus electrons de valència i el seu comportament químic.

2.2. Distingeix entre metalls, no metalls, semimetalls i gasos nobles justificant aquesta classificació en funció

de la seva configuració electrònica.

3. Agrupar per famílies els elements representatius i els elements de transició segons les recomanacions de la IUPAC.

3.1. Escriu el nom i el símbol dels elements químics i els situa a la taula periòdica.

Tema 3

4. Interpretar els diferents tipus d’enllaç químic a partir de la configuració electrònica dels elements implicats i la seva posició a la taula periòdica.

4.1. Empra la regla de l’octet i diagrames de Lewis per predir l’estructura i la fórmula dels composts iònics i covalents.

4.2. Interpreta la distinta informació que ofereixen els subíndexs de la fórmula d’un compost segons es tracti

de molècules o xarxes cristal·lines.

5. Justificar les propietats d’una substància a partir de la naturalesa del seu enllaç químic.

5.1. Explica les propietats de substàncies covalents, iòniques i metàl·liques en funció de les interaccions entre els seus àtoms o molècules.

5.2. Explica la naturalesa de l’enllaç metàl·lic utilitzant la teoria dels electrons lliures i la relaciona amb les propietats característiques dels metalls.

5.3. Dissenya i fa assajos de laboratori que permetin deduïr el tipus d’enllaç present en una substància desconeguda.

6. Anomenar i formular composts inorgànics ternaris segons les normes IUPAC.

6.1. Anomena i formula composts inorgànics ternaris, seguint les normes de la IUPAC.

7. Reconèixer la influència de les forces intermoleculars en l’estat d’agregació i propietats de substàncies d’interès.

7.1. Justifica la importància de les forces intermoleculars en substàncies d’interès biològic.

7.2. Relaciona la intensitat i el tipus de les forces intermoleculars amb l’estat físic i els punts de fusió i ebullició de les substàncies covalents moleculars, interpretant gràfics o taules que continguin les dades necessàries.

Tema 4:

8. Establir les raons de la singularitat del carboni i valorar la seva importància en la constitució d’un elevat

nombre de composts naturals i sintètics.

8.1. Explica els motius pels quals el carboni és l’element que forma major nombre de composts.

8.2. Analitza les diferents formes al·lotròpiques del carboni, relacionant l’estructura amb les propietats.

9. Identificar i representar hidrocarburs senzills mitjançant les diferents fórmules, relacionar-les amb models moleculars físics o generats per ordinador, i conèixer algunes aplicacions d’especial interès.

9.1. Identifica i representa hidrocarburs senzills mitjançant la seva fórmula molecular, semidesenvolupada i desenvolupada.

9.2. Dedueix, a partir de models moleculars, les diferents fórmules usades en la representació d’hidrocarburs.

9.3. Descriu les aplicacions d’hidrocarburs senzills d’especial interès.

10. Reconèixer els grups funcionals presents en molècules d’especial interès.

10.1. Reconeix el grup funcional i la família orgànica a partir de la fórmula d’alcohols, aldehids, cetones, àcids carboxílics, esters i amines.

BLOC 3

Tema 5

1. Comprendre el mecanisme d’una reacció química i deduir la llei de conservació de la massa a partir del concepte de la reorganització atòmica que hi té lloc.

1.1. Interpreta reaccions químiques senzilles emprant la teoria de col·lisions i dedueix la llei de conservació de

la massa.

2. Raonar com s’altera la velocitat d’una reacció en modificar algun dels factors que hi influeixen, utilitzant el model cineticomolecular i la teoria de col·lisions per justificar aquesta predicció.

2.1. Prediu l’efecte que sobre la velocitat de reacció tenen: la concentració dels reactius, la temperatura, el

grau de divisió dels reactius sòlids i els catalitzadors.

2.2. Analitza l’efecte dels diferents factors que afecten la velocitat d’una reacció química ja sigui a través d’experiències de laboratori o mitjançant aplicacions virtuals interactives en les quals la manipulació de les diferents variables permeti extreure conclusions.

3. Interpretar equacions termoquímiques i distingir entre reaccions endotèrmiques i exotèrmiques.

3.1. Determina el caràcter endotèrmic o exotèrmic d’una reacció química analitzant el signe de la calor de reacció associada.

4. Reconèixer la quantitat de substància com a magnitud fonamental i el mol com la seva unitat en el sistema internacional d’unitats.

4.1. Fa càlculs que relacionin la quantitat de substància, la massa atòmica o molecular i la constant del nombre d’Avogadro.

5. Dur a terme càlculs estequiomètrics amb reactius purs suposant un rendiment complet de la reacció, partint de l’ajustament de l’equació química corresponent.

5.1. Interpreta els coeficients d’una equació química en termes de partícules, mols i, en el cas de reaccions entre gasos, en termes de volums.

5.2. Resol problemes, fent càlculs estequiomètrics, amb reactius purs i suposant un rendiment complet de la reacció, tant si els reactius estan en estat sòlid com en dissolució.

Tema 6

6. Identificar àcids i bases, conèixer el seu comportament químic i mesurar la seva fortalesa fent servir indicadors i el pH-metre digital.

6.1. Utilitza la teoria d’Arrhenius per descriure el comportament químic d’àcids i bases.

6.2. Estableix el caràcter àcid, bàsic o neutre d’una dissolució emprant l’escala de pH.

7. Dur a terme experiències de laboratori en les quals tinguin lloc reaccions de síntesi, combustió i neutralització, interpretant els fenòmens observats.

7.1. Dissenya i descriu el procediment de realització d’una volumetria de neutralització entre un àcid fort i una base forts, interpretant els resultats.

7.2. Planifica una experiència, i descriu el procediment a seguir al laboratori, que demostri que en les reaccions de combustió es produeix diòxid de carboni mitjançant la detecció d’aquest gas.

8. Valorar la importància de les reaccions de síntesi, combustió i neutralització en processos biològics, aplicacions quotidianes i en la indústria, així com la seva repercussió mediambiental.

8.1. Descriu les reaccions de síntesi industrial de l’amoníac i de l’àcid sulfúric, així com els usos d’aquestes

substàncies en la indústria química.

8.2. Justifica la importància de les reaccions de combustió en la generació d’electricitat en centrals tèrmiques, en l’automoció i en la respiració cel·lular.

8.3. Interpreta casos concrets de reaccions de neutralització d’importància biològica i industrial.

BLOC 4

Tema 7

1. Justificar el caràcter relatiu del moviment i la necessitat d’un sistema de referència i de vectors per descriure’l adequadament, aplicant-ho a la representació de diferents tipus de desplaçament.

1.1. Representa la trajectòria i els vectors de posició, desplaçament i velocitat en diferents tipus de moviment emprant un sistema de referència.

2. Distingir els conceptes de velocitat mitjana i velocitat instantània i justificar la seva necessitat segons el tipus de moviment.

2.1. Classifica diferents tipus de moviments en funció de la seva trajectòria i la seva velocitat.

2.2. Justifica la insuficiència del valor mitjà de la velocitat en un estudi qualitatiu del moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA), raonant el concepte de velocitat instantània.

3. Expressar correctament les relacions matemàtiques que existeixen entre les magnituds que defineixen els moviments rectilinis i circulars.

3.1. Dedueix les expressions matemàtiques que relacionen les diferents variables en els moviments rectilini uniforme (MRU), rectilini uniformement accelerat (MRUA), i circular uniforme (MCU), així com les relacions entre les magnituds lineals i angulars.

4. Resoldre problemes de moviments rectilinis i circulars, utilitzant una representació esquemàtica amb les magnituds vectorials implicades, expressant el resultat en les unitats del sistema internacional.

4.1. Resol problemes de moviment rectilini uniforme (MRU), de rectilini uniformement accelerat (MRUA), i circular uniforme (MCU), incloent-hi moviment de masses, tenint en compte valors positius i negatius de les magnituds, i expressant el resultat en unitats del sistema internacional.

4.2. Determina temps i distàncies de frenada de vehicles i justifica, a partir dels resultats, la importància de

mantenir la distància de seguretat en carretera.

4.3. Argumenta l’existència del vector acceleració en tot moviment curvilini i calcula el seu valor en el cas del moviment circular uniforme.

5. Elaborar i interpretar gràfics que relacionin les variables del moviment partint d’experiències de laboratori o d’aplicacions virtuals interactives i relacionar els resultats obtinguts amb les equacions matemàtiques que

vinculen aquestes variables.

5.1. Determina el valor de la velocitat i l’acceleració a partir de gràfics posició-temps i velocitat-temps en moviments rectilinis.

5.2. Dissenya i descriu experiències realitzables bé al laboratori o emprant aplicacions virtuals interactives, per determinar la variació de la posició i la velocitat d’un cos en funció del temps i representa i interpreta els

resultats obtinguts.

Tema 8

1. Reconèixer el paper de les forces com a causa dels canvis en la velocitat dels cossos i representar-les vectorialment.

1.1. Identifica les forces implicades en fenòmens quotidians en els quals hi ha canvis en la velocitat d’un cos.

1.2. Representa vectorialment el pes, la força normal, la força de fricció i la força centrípeta en diferents casos de moviments rectilinis i circulars.

2. Emprar el principi fonamental de la dinàmica en la resolució de problemes en què intervenen diverses forces.

2.1. Identifica i representa les forces que actuen sobre un cos en moviment tant en un pla horitzontal com inclinat, calculant la força resultant i l’acceleració.

2. Aplicar les lleis de Newton a la interpretació de fenòmens quotidians.

2.1. Interpreta fenòmens quotidians en termes de les lleis de Newton.

2.2. Dedueix la primera llei de Newton com a conseqüència de l’enunciat de la segona llei.

2.3. Representa i interpreta les forces d’acció i reacció en diferents situacions d’interacció entre objectes.

Tema 9

1. Valorar la rellevància històrica i científica que la llei de la gravitació universal va suposar per a la unificació de les mecàniques terrestre i celeste, i interpretar la seva expressió matemàtica.

1.1. Justifica el motiu pel qual les forces d’atracció gravitatòria sols es posen de manifest per a objectes de massa elevada, comparant els resultats obtinguts d’aplicar la llei de la gravitació universal al càlcul de forces entre diferents parells d’objectes.

1.2. Obté l’expressió de l’acceleració de la gravetat a partir de la llei de la gravitació universal, relacionant les expressions matemàtiques del pes d’un cos i la força d’atracció gravitatòria.

2. Comprendre que la caiguda lliure dels cossos i el moviment orbital són dues manifestacions de la llei de la gravitació universal.

2.1. Raona el motiu pel qual les forces gravitatòries produeixen en alguns casos moviments de caiguda lliure i

en altres casos moviments orbitals.

3. Identificar les aplicacions pràctiques dels satèl·lits artificials i la problemàtica plantejada per les escombraries espacials que generen.

3.1. Descriu les aplicacions dels satèl·lits artificials en telecomunicacions, predicció meteorològica, posicionament global, astronomia i cartografia, així com els riscs derivats de les escombraries espacials que

generen.

Tema 10

1. Reconèixer que l’efecte d’una força no sols depèn de la seva intensitat sinó també de la superfície sobre la qual actua.

1.1. Interpreta fenòmens i aplicacions pràctiques en les quals es posa de manifest la relació entre la superfície

d’aplicació d’una força i l’efecte resultant.

1.2. Calcula la pressió exercida pel pes d’un objecte regular en diferents situacions en les quals varia la superfície en la qual es recolza, comparant els resultats i extraient conclusions.

2. Interpretar fenòmens naturals i aplicacions tecnològiques en relació amb els principis de la hidrostàtica, i

resoldre problemes aplicant-hi les seves expressions matemàtiques.

2.1. Justifica raonadament fenòmens en els quals es posi de manifest la relació entre la pressió i la profunditat al si de la hidrosfera i l’atmosfera.

2.2. Explica l’abastament d’aigua potable, el disseny d’una presa i les aplicacions del sifó utilitzant el principi

fonamental de la hidrostàtica.

2.3. Resol problemes relacionats amb la pressió en l’interior d’un fluid aplicant el principi fonamental de la hidrostàtica.

2.4. Analitza aplicacions pràctiques basades en el principi de Pascal, com la premsa hidràulica, elevador, direcció i frens hidràulics, aplicant l’expressió matemàtica d’aquest principi a la resolució de problemes en

contextos pràctics.

2.5. Prediu la flotabilitat d’objectes major o menor emprant l’expressió matemàtica del principi d’Arquímedes.

3. Dissenyar i presentar experiències o dispositius que il·lustrin el comportament dels fluids i que posin de manifest els coneixements adquirits així com la iniciativa i la imaginació.

3.1. Comprova experimentalment o fent servir aplicacions virtuals interactives la relació entre pressió hidrostàtica i profunditat en fenòmens com la paradoxa hidrostàtica, el barril d’Arquímedes i el principi dels vasos comunicants.

3.2. Interpreta el paper de la pressió atmosfèrica en experiències com l’experiment de Torricelli, els hemisferis de Magdeburg, recipients invertits on no es vessa el contingut, etc., inferint el seu elevat valor.

3.3. Descriu el funcionament bàsic de baròmetres i manòmetres justificant la seva utilitat en diverses aplicacions pràctiques.

4. Aplicar els coneixements sobre la pressió atmosfèrica a la descripció de fenòmens meteorològics i a la interpretació de mapes del temps, reconeixent termes i símbols específics de la meteorologia.

4.1. Relaciona els fenòmens atmosfèrics del vent i la formació de fronts amb la diferència de pressions

atmosfèriques entre diferents zones.

4.2. Interpreta els mapes d’isòbares que es mostren en el pronòstic del temps indicant el significat de la simbologia i les dades que hi apareixen.

BLOC 5

Tema 11

1. Analitzar les transformacions entre energia cinètica i energia potencial, aplicant el principi de conservació de l’energia mecànica quan es menysprea la força de fricció, i el principi general de conservació de l’energia quan hi ha dissipació d’aquesta deguda a la fricció.

1.1. Resol problemes de transformacions entre energia cinètica i potencial gravitatòria, aplicant el principi de conservació de l’energia mecànica.

1.2. Determina l’energia dissipada en forma de calor en situacions on disminueix l’energia mecànica.

2. Reconèixer que la calor i el treball són dues formes de transferència d’energia, identificant les situacions en les quals es produeixen.

2.1. Identifica la calor i el treball com a formes d’intercanvi d’energia i distingeix les accepcions col·loquials

d’aquests termes del seu significat científic.

2.2. Reconeix en quines condicions un sistema intercanvia energia. en forma de calor o en forma de treball.

3. Relacionar els conceptes de treball i potència en la resolució de problemes i expressar els resultats en unitats del sistema internacional així com altres d’ús comú.

3.1. Troba el treball i la potència associats a una força, incloent-hi situacions en les quals la força forma un angle diferent de zero amb el desplaçament, expressant el resultat en les unitats del sistema internacional o altres d’ús comú com la caloria, el kWh i el CV.

Tema 12

1. Relacionar qualitativament i quantitativament la calor amb els efectes que produeix als cossos: variació de

temperatura, canvis d’estat i dilatació.

1.1. Descriu les transformacions que experimenta un cos en guanyar o perdre energia, determinant la calor necessària perquè es produeixi una variació de temperatura donada i per a un canvi d’estat, representant gràficament les esmentades transformacions.

1.2. Calcula l’energia transferida entre cossos a diferent temperatura i el valor de la temperatura final aplicant el concepte d’equilibri tèrmic.

1.3. Relaciona la variació de la longitud d’un objecte amb la variació de la seva temperatura utilitzant el coeficient de dilatació lineal corresponent.

1.4. Determina experimentalment calors específiques i calors latents de substàncies mitjançant un calorímetre,

fent els càlculs necessaris a partir de les dades empíriques obtingudes.

2. Valorar la rellevància històrica de les màquines tèrmiques com a desencadenants de la revolució industrial, així com la seva importància actual en la indústria i el transport.

2.1. Explica o interpreta, mitjançant o a partir d’il·lustracions, el fonament del funcionament del motor d’explosió.

2.2. Fa un treball sobre la importància històrica del motor d’explosió i el presenta emprant les TIC.

3. Comprendre la limitació que el fenomen de la degradació de l’energia suposa per a l’optimització dels processos d’obtenció d’energia útil a les màquines tèrmiques, i el repte tecnològic que suposa la millora del rendiment d’aquestes per a la investigació, la innovació i l’empresa.

3.1. Usa el concepte de degradació de l’energia per relacionar l’energia absorbida i el treball fet per una

màquina tèrmica.

3.2. Empra simulacions virtuals interactives per determinar la degradació de l’energia en diferents màquines i exposa els resultats emprant les TIC.

- CIÈNCIES APLICADES A L’ACTIVITAT PROFESSIONAL (4t ESO)

Bloc 1. Tècniques instrumentals bàsiques

1. Emprar correctament els materials i els productes del laboratori.

1.1. Determina el tipus d’instrumental de laboratori necessari segons el tipus d’assaig que faci.

2. Complir i respectar les normes de seguretat i higiene del laboratori.

2.1. Reconeix i compleix les normes de seguretat i higiene que regeixen en les feines de laboratori.

3. Contrastar algunes hipòtesis basant-se en l’experimentació, la recopilació de dades i l’anàlisi de resultats.

3.1. Recull i relaciona dades obtingudes per diferents mitjans per transferir informació de caràcter científic.

4. Aplicar les tècniques i l’instrumental apropiats per mesurar magnituds.

4.1. Determina volums, masses i temperatures fent servir assajos de tipus físic o químic.

5. Preparar dissolucions de diversa índole, utilitzant estratègies pràctiques.

5.1. Decideix quin tipus d’estratègia pràctica és necessari aplicar per preparar una dissolució concreta.

6. Separar els components d’una mescla emprant les tècniques instrumentals apropiades.

6.1. Estableix quin tipus de tècniques de separació i purificació de substàncies s’han d’utilitzar en algun cas concret.

7. Predir quin tipus de biomolècules són presents en diferents tipus d’aliments.

7.1. Discrimina quins tipus d’aliments contenen diferents biomolècules.

8. Determinar quines tècniques habituals de desinfecció cal emprar segons l’ús que es faci del material

instrumental.

8.1. Descriu tècniques i determina l’instrumental apropiat per als processos quotidians de desinfecció.

9. Precisar les fases i els procediments habituals de desinfecció de materials d’ús quotidià als establiments sanitaris, d’imatge personal, de tractaments de benestar i en les indústries i locals relacionats amb les indústries

alimentàries i les seves aplicacions.

9.1. Decideix sobre mesures de desinfecció de materials d’ús quotidià en diferents tipus d’indústries o de mitjans professionals.

10. Analitzar els procediments instrumentals que s’utilitzen en diverses indústries com l’alimentària, l’agrària, la farmacèutica, la sanitària, d’imatge personal, etc.

10.1. Relaciona diferents procediments instrumentals amb la seva aplicació en el camp industrial o en el de serveis.

11. Contrastar les possibles aplicacions científiques en els camps professionals directament relacionats amb el seu entorn.

11.1. Assenyala diferents aplicacions científiques en camps de l’activitat professional del seu entorn.

Bloc 2. Aplicacions de la ciència en la conservació del medi ambient

1. Precisar en què consisteix la contaminació i categoritzar-ne els tipus més representatius.

1.1. Empra el concepte de contaminació aplicat a casos concrets.

1.2. Discrimina els diferents tipus de contaminants de l’atmosfera, així com l’origen i els efectes.

2. Contrastar en què consisteixen els diferents efectes mediambientals com ara la pluja àcida, l’efecte hivernacle, la destrucció de la capa d’ozó i el canvi climàtic.

2.1. Categoritza els efectes mediambientals coneguts com a pluja àcida, efecte hivernacle, destrucció de la

capa d’ozó i canvi climàtic global i en valora els efectes negatius per a l’equilibri del planeta.

3. Precisar els efectes contaminants que es deriven de l’activitat industrial i agrícola, principalment sobre el sòl.

3.1. Relaciona els efectes contaminants de l’activitat industrial i agrícola sobre el sòl.

4. Precisar els agents contaminants de l’aigua i informar sobre el tractament de depuració d’aquesta. Recopilar dades d’observació i experimentació per detectar contaminants en l’aigua.

4.1. Discrimina els agents contaminants de l’aigua, en coneix el tractament i dissenya algun assaig senzill de laboratori per detectar-los.

5. Precisar en què consisteix la contaminació nuclear, reflexionar sobre la gestió dels residus nuclears i valorar críticament la utilització de l’energia nuclear.

5.1. Estableix en què consisteix la contaminació nuclear, analitza la gestió dels residus nuclears i argumenta sobre els factors a favor i en contra de l’ús de l’energia nuclear.

6. Identificar els efectes de la radioactivitat sobre el medi ambient i la seva repercussió sobre el futur de la humanitat.

6.1. Reconeix i distingeix els efectes de la contaminació radioactiva sobre el medi ambient i la vida en general.

7. Precisar les fases procedimentals que intervenen en el tractament de residus.

7.1. Determina els processos de tractament de residus i valora críticament la recollida selectiva d’aquests.

8. Contrastar arguments a favor de la recollida selectiva de residus i la seva repercussió en l’àmbit familiar i social.

8.1. Argumenta els pros i els contres del reciclatge i de la reutilització de recursos materials.

9. Fer servir assajos de laboratori relacionats amb la química ambiental, conèixer què és una mesura de pH i

com s’empra per controlar el medi ambient.

9.1. Formula assajos de laboratori per conèixer aspectes desfavorables del medi ambient.

10. Analitzar i contrastar opinions sobre el concepte de desenvolupament sostenible i les seves repercussions per a l’equilibri mediambiental.

10.1. Identifica i descriu el concepte de desenvolupament sostenible. Enumera possibles solucions al problema

de la degradació mediambiental.

11. Participar en campanyes de sensibilització, en l’àmbit del centre educatiu, sobre la necessitat de controlar l’ús dels recursos energètics o d’un altre tipus.

11.1. Aplica amb els companys mesures de control d’utilització dels recursos i hi implica el mateix centre

educatiu.

12. Dissenyar estratègies per donar a conèixer als companys i persones properes la necessitat de mantenir el medi ambient.

12.1. Planteja estratègies de sostenibilitat en l’entorn del centre.

Bloc 3. Recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I)

1. Analitzar la incidència de l’R+D+I en la millora de la productivitat i l’augment de la competitivitat en el marc globalitzador actual.

1.1. Relaciona els conceptes de recerca, desenvolupament i innovació. Contrasta les tres etapes del cicle

R+D+I.

2. Investigar, argumentar i valorar sobre tipus d’innovació, ja sigui en productes o en processos, valorant críticament totes les aportacions que s’hi fan ja sigui d’organismes estatals o autonòmics o d’organitzacions de diversa índole.

2.1. Reconeix tipus d’innovació de productes basada en la utilització de nous materials, noves tecnologies, etc., que sorgeixen per donar resposta a noves necessitats de la societat.

2.2. Enumera quins organismes i administracions fomenten l’R+D+I en l’àmbit estatal i autonòmic.

3. Recopilar, analitzar i discriminar informació sobre diferents tipus d’innovació en productes i processos, a partir d’exemples d’empreses capdavanteres en innovació.

3.1. Precisa com la innovació és o pot ser un factor de recuperació econòmica d’un país.

3.2. Enumera algunes línies d’R+D+I que hi ha actualment per a les indústries químiques, farmacèutiques, alimentàries i energètiques.

4. Empra adequadament les TIC per cercar, seleccionar i processar la informació en la investigació o l’estudi

que relacioni el coneixement científic aplicat a l’activitat professional.

4.1. Discrimina sobre la importància que tenen les tecnologies de la informació i la comunicació en el cicle de recerca i desenvolupament.

Bloc 4. Projecte d’investigació

1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i les habilitats pròpies de treball científic.

1.1. Integra i aplica les destreses pròpies dels mètodes de la ciència.

2. Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i l’argumentació.

2.1. Utilitza arguments i justifica les hipòtesis que proposa.

3. Discriminar i decidir sobre les fonts d’informació i els mètodes usats per obtenir-la.

3.1. Empra diferents fonts d’informació, basant-se en les TIC, per elaborar i presentar les seves investigacions.

4. Participar, valorar i respectar la feina individual i en grup.

4.1. Participa, valora i respecta la feina individual i de grup.

5. Presentar i defensar en públic el projecte d’investigació duit a terme.

5.1. Dissenya petits treballs d’investigació sobre un tema d’interès científic i tecnològic, animals i/o plantes, els ecosistemes de l’entorn o l’alimentació i la nutrició humana per presentar-los i defensar-los a l’aula.

5.2. Expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions de les seves

investigacions.

- 1r DE BATXILLERAT

- FÍSICA I QUÍMICA (1r BATX)

UD 1 L’activitat científica.

1. Reconèixer i emprar les estratègies bàsiques de l’activitat científica com plantejar problemes, formular hipòtesis, proposar models, elaborar estratègies de resolució de problemes, dissenys experimentals i anàlisi

dels resultats.

1.1. Aplica les habilitats necessàries per a la investigació científica: planteja preguntes, identifica problemes, recull dades, dissenya estratègies de resolució de problemes utilitzant models i lleis, revisa el procés i obté conclusions.

1.2. Resol exercicis numèrics, expressa el valor de les magnituds emprant la notació científica, estima els

errors absolut i relatiu associats i contextualitza els resultats.

1.3. Efectua l’anàlisi dimensional de les equacions que relacionen les diferents magnituds en un procés físic o

químic.

1.4. Distingeix entre magnituds escalars i vectorials i opera adequadament amb elles.

1.5. Elabora i interpreta representacions gràfiques de diferents processos físics i químics a partir de les dades obtingudes en experiències de laboratori o virtuals i relaciona els resultats obtinguts amb les equacions que

representen les lleis i principis subjacents.

1.6. A partir d’un text científic, extreu i interpreta la informació i argumenta amb rigor i amb precisió emprant la terminologia adequada.

2. Conèixer, utilitzar i aplicar les tecnologies de la informació i la comunicació en l’estudi dels fenòmens físics i químics.

2.1. Usa aplicacions virtuals interactives per simular experiments físics de difícil realització en el laboratori.

2.2. Estableix els elements essencials per al disseny, l’elaboració i la defensa d’un projecte d’investigació sobre un tema d’actualitat científica vinculat amb la física o la química, emprant preferentment les TIC.

UD 2: Aspectes quantitatius de la Química

1. Conèixer la teoria atòmica de Dalton així com les lleis bàsiques associades al seu establiment.

1.1. Justifica la teoria atòmica de Dalton i la discontinuïtat de la matèria a partir de les lleis fonamentals de la química exemplificant-ho amb reaccions.

2. Utilitzar l’equació d’estat dels gasos ideals per establir relacions entre la pressió, el volum i la temperatura.

2.1. Determina les magnituds que defineixen l’estat d’un gas aplicant l’equació d’estat dels gasos ideals.

2.2. Explica raonadament la utilitat i les limitacions de la hipòtesi del gas ideal.

2.3. Determina les pressions totals i parcials dels gasos d’una mescla relacionant la pressió total d’un sistema amb la fracció molar i l’equació d’estat dels gasos ideals.

3. Aplicar l’equació dels gasos ideals per calcular masses moleculars i determinar fórmules moleculars.

3.1. Relaciona la fórmula empírica i la molecular d’un compost amb la seva composició centesimal aplicant l’equació d’estat dels gasos ideals.

4. Dur a terme els càlculs necessaris per preparar dissolucions d’una concentració donada i expressar-la en

qualsevol de les formes establertes.

4.1. Expressa la concentració d’una dissolució en g/l, mol/l, % en pes i % en volum. Descriu el procediment de preparació, al laboratori, de dissolucions d’una concentració determinada. Fa els càlculs necessaris si es parteix de soluts en estat sòlid o d’una altra dissolució de concentració coneguda.

5. Explicar la variació de les propietats col·ligatives entre una dissolució i el dissolvent pur.

5.1. Interpreta la variació de les temperatures de fusió i ebullició d’un líquid al qual s’afegeix un solut i relaciona-la amb algun procés d’interès en el nostre entorn.

5.2. Empra el concepte de pressió osmòtica per descriure el pas d’ions a través d’una membrana

semipermeable.

6. Utilitzar les dades obtingudes mitjançant tècniques espectromètriques per calcular masses atòmiques.

6.1. Calcula la massa atòmica d’un element a partir de les dades espectromètriques obtingudes per als diferents isòtops d’aquest.

7. Reconèixer la importància de les tècniques espectroscòpiques que permeten l’anàlisi de substàncies i les seves aplicacions per detectar-les en quantitats molt petites de mostres.

7.1. Descriu les aplicacions de l’espectroscòpia en la identificació d’elements i composts.

UD 3: Reaccions químiques

1. Formular i anomenar correctament les substàncies que intervenen en una reacció química.

1.1. Escriu i ajusta equacions químiques senzilles de diferents tipus (neutralització, oxidació, síntesi) i d’interès bioquímic o industrial.

2. Interpretar les reaccions químiques i resoldre problemes de reaccions amb reactius limitants, amb reactius

impurs i amb rendiment incomplet.

2.1. Interpreta una equació química en termes de quantitat de matèria, massa, nombre de partícules o volum per fer-hi càlculs estequiomètrics.

2.2. Fa els càlculs estequiomètrics aplicant la llei de conservació de la massa a diferents reaccions.

2.3. Efectua càlculs estequiomètrics en els quals intervenguin composts en estat sòlid, líquid o gasós, o en dissolució en presència d’un reactiu limitant o d’un reactiu impur.

2.4. Considera el rendiment d’una reacció en la realització de càlculs estequiomètrics.

3. Identificar les reaccions químiques implicades en l’obtenció de diferents composts inorgànics relacionats amb processos industrials.

3.1. Descriu el procés d’obtenció de productes inorgànics d’alt valor afegit, analitzant el seu interès industrial.

4. Conèixer els processos bàsics de la siderúrgia i les aplicacions dels productes resultants.

4.1. Explica els processos que tenen lloc en un alt forn escrivint i justificant les reaccions químiques que s’hi

produeixen.

4.2. Argumenta la necessitat de transformar el ferro de fosa en acer, distingint entre ambdós productes segons el percentatge de carboni que contenen.

4.3. Relaciona la composició dels diferents tipus d’acer amb les seves aplicacions.

5. Valorar la importància de la investigació científica en el desenvolupament de nous materials aplicables en la millora de la qualitat de vida.

5.1. Analitza la importància i la necessitat de la investigació científica aplicada al desenvolupament de nous materials i la seva repercussió en la qualitat de vida a partir de fonts d’informació científica.

UD 4: Transformacions energètiques i espontaneïtat de les reaccions químiques

1. Interpretar el primer principi de la termodinàmica com el principi de conservació de l’energia en sistemes en els quals es produeixen intercanvis de calor i treball.

1.1. Relaciona la variació de l’energia interna en un procés termodinàmic amb la calor que s’hi absorbeix o s’hi

desprèn i el treball fet en el procés.

2. Reconèixer la unitat de la calor en el sistema internacional i el seu equivalent mecànic.

2.1. Explica raonadament el procediment per determinar l’equivalent mecànic de la calor a partir d’aplicacions virtuals interactives associades a l’experiment de Joule.

3. Interpretar equacions termoquímiques i distingir entre reaccions endotèrmiques i exotèrmiques.

3.1. Expressa les reaccions mitjançant equacions termoquímiques dibuixant i interpretant els diagrames entàlpics associats.

4. Conèixer les possibles formes de calcular l’entalpia d’una reacció química.

4.1. Calcula la variació d’entalpia d’una reacció aplicant la llei d’Hess, coneixent les entalpies de formació o les

energies d’enllaç associades a una transformació química donada i interpreta el seu signe.

5. Donar resposta a qüestions conceptuals senzilles sobre el segon principi de la termodinàmica en relació amb els processos espontanis.

5.1. Prediu la variació d’entropia en una reacció química depenent de la molecularitat i de l’estat dels composts

que hi intervenen.

6. Predir, de forma qualitativa i quantitativa, l’espontaneïtat d’un procés químic en determinades condicions a partir de l’energia de Gibbs.

6.1. Identifica l’energia de Gibbs com la magnitud que informa sobre l’espontaneïtat d’una reacció química.

6.2. Justifica l’espontaneïtat d’una reacció química en funció de l’entalpia, de l’entropia i de la temperatura.

7. Distingir els processos reversibles dels irreversibles, i la relació de la reversibilitat amb l’entropia i el segon principi de la termodinàmica.

7.1. Planteja situacions reals o figurades on es posa de manifest el segon principi de la termodinàmica, associant el concepte d’entropia amb la irreversibilitat d’un procés.

7.2. Relaciona el concepte d’entropia amb l’espontaneïtat dels processos irreversibles.

8. Analitzar la influència de les reaccions de combustió en l’àmbit social, industrial i mediambiental i les seves aplicacions.

8.1. A partir de diferents fonts d’informació, analitza les conseqüències de l’ús de combustibles fòssils, relacionant les emissions de CO2, amb el seu efecte en la qualitat de vida, l’efecte hivernacle, l’escalfament

global, la reducció dels recursos naturals, i d’altres i proposa actituds sostenibles per minorar aquests efectes.

UD 5 Química del carboni.

1. Reconèixer els hidrocarburs saturats, els insaturats i els aromàtics, i conèixer la seva relació amb composts d’interès biològic i industrial.

1.1. Formula i anomena segons les normes de la IUPAC: hidrocarburs de cadena oberta i tancada i derivats aromàtics.

2. Identificar composts orgànics que contenguin funcions oxigenades i nitrogenades.

2.1. Formula i anomena segons les normes de la IUPAC: composts orgànics senzills amb una funció oxigenada o nitrogenada.

3. Representar els diferents tipus d’isomeria.

3.1. Representa els diferents isòmers d’un compost orgànic.

4. Explicar els fonaments químics relacionats amb la indústria del petroli i del gas natural.

4.1. Descriu el procés d’obtenció del gas natural i dels diferents derivats del petroli en l’àmbit industrial i la seva repercussió mediambiental.

4.2. Explica la utilitat de les diferents fraccions del petroli.

5. Diferenciar les diferents estructures que presenta el carboni en el grafit, el diamant, el grafè, el fullerè i els nanotubs i relacionar-les amb les seves aplicacions.

5.1. Identifica les formes al·lotròpiques del carboni relacionant-les amb les propietats fisicoquímiques i les

seves possibles aplicacions.

6. Valorar el paper de la química del carboni en les nostres vides i reconèixer la necessitat d’adoptar actituds i mesures mediambientalment sostenibles.

6.1. A partir d’una font d’informació, elabora un informe en què s’analitzi i es justifiqui la importància de la química del carboni i la seva incidència en la qualitat de vida.

6.2. Relaciona les reaccions de condensació i combustió amb processos biològics.

UD 6: Cinemàtica. Descripció de moviments

1. Distingir entre sistemes de referència inercial i no inercial.

1.1. Analitza el moviment d’un cos en situacions quotidianes raonant si el sistema de referència triat és inercial

o no inercial.

1.2. Justifica la viabilitat d’un experiment que distingeixi si un sistema de referència es troba en repòs o es mou amb velocitat constant.

2. Representar gràficament les magnituds vectorials que descriuen el moviment en un sistema de referència adequat.

2.1. Descriu el moviment d’un cos a partir dels seus vectors de posició, de velocitat i d’acceleració en un sistema de referència donat.

3. Reconèixer les equacions dels moviments rectilini i circular i aplicar-les a situacions concretes.

3.1. Obté les equacions que descriuen la velocitat i l’acceleració d’un cos a partir de l’expressió del vector de posició en funció del temps.

3.2. Resol exercicis pràctics de cinemàtica en dues dimensions (moviment d’un cos en un pla) per aplicació de les equacions dels moviments rectilini uniforme (MRU) i moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA).

4. Interpretar representacions gràfiques dels moviments rectilini i circular.

4.1. Interpreta els gràfics que relacionen les variables implicades en els moviments MRU, MRUA i circular uniforme (MCU) aplicant les equacions adequades per obtenir els valors de l’espai recorregut, la velocitat i l’acceleració.

5. Determinar velocitats i acceleracions instantànies a partir de l’expressió del vector de posició en funció del

temps.

5.1. Plantejat un supòsit, identifica el tipus de moviment implicat i aplica les equacions de la cinemàtica per fer prediccions sobre la posició i la velocitat del mòbil.

6. Descriure el moviment circular uniformement accelerat i expressar l’acceleració en funció dels seus

components intrínsecs.

6.1. Identifica els components intrínsecs de l’acceleració en diferents casos pràctics i aplica les equacions que permeten determinar el seu valor.

7. Relacionar en un moviment circular les magnituds angulars amb les lineals.

7.1. Relaciona les magnituds lineals i angulars per a un mòbil que descriu una trajectòria circular, i estableix les equacions corresponents.

8. Identificar el moviment no circular d’un mòbil en un pla com la composició de dos moviments unidimensionals rectilini uniforme (MRU) i/o rectilini uniformement accelerat (MRUA).

8.1. Reconeix moviments composts, estableix les equacions que els descriuen, calcula l’abast i l’altura màxima,

i els valors instantanis de la posició, de la velocitat i de l’acceleració.

8.2. Resol problemes relatius a la composició de moviments per descomposició en dos moviments rectilinis.

8.3. Utilitza simulacions virtuals interactives per resoldre supòsits pràctics reals, determinant les condicions inicials, les trajectòries i els punts de trobada dels cossos implicats.

9. Conèixer el significat físic dels paràmetres que descriuen el moviment harmònic simple (MHS) i associar-ho al moviment d’un cos que oscil·la.

9.1. Dissenya i descriu experiències que posin de manifest el moviment harmònic simple (MHS) i determina les magnituds involucrades.

9.2. Interpreta el significat físic dels paràmetres que apareixen en l’equació del moviment harmònic simple.

9.3. Prediu la posició d’un oscil·lador harmònic simple coneixent l’amplitud, la freqüència, el període i la fase inicial.

9.4. Obté la posició, velocitat i acceleració en un moviment harmònic simple aplicant les equacions que el descriuen.

9.5. Analitza el comportament de la velocitat i de l’acceleració d’un moviment harmònic simple en funció de

l’elongació.

9.6. Representa gràficament la posició, la velocitat i l’acceleració del moviment harmònic simple (MAS) en funció del temps comprovant la seva periodicitat.

UD 7: Dinàmica. Les forces i la seva acció sobre el moviment.

1. Identificar totes les forces que actuen sobre un cos.

1.1. Representa totes les forces que actuen sobre un cos, obté el resultant, i extreu conseqüències sobre el

seu estat de moviment.

1.2. Dibuixa el diagrama de forces d’un cos situat en l’interior d’un ascensor en diferents situacions de moviment, i calcula la seva acceleració a partir de les lleis de la dinàmica.

2. Resoldre situacions des d’un punt de vista dinàmic que involucren plans inclinats i/o politges.

2.1. Calcula el mòdul del moment d’una força en casos pràctics senzills.

2.2. Resol supòsits en què apareguin forces de fricció en plans horitzontals o inclinats, aplicant-hi les lleis de Newton.

2.3. Relaciona el moviment de diversos cossos units mitjançant cordes tenses i politges amb les forces actuants sobre cada un dels cossos.

3. Reconèixer les forces elàstiques en situacions quotidianes i descriure els seus efectes.

3.1. Determina experimentalment la constant elàstica d’un ressort aplicant la llei d’Hooke i calcula la freqüència amb què oscil·la una massa coneguda unida a un extrem de l’esmentat ressort.

3.2. Demostra que l’acceleració d’un moviment harmònic simple (MHS) és proporcional al desplaçament

emprant l’equació fonamental de la Dinàmica.

3.3. Estima el valor de l’acceleració de la gravetat fent un estudi del moviment del pèndol simple.

4. Aplicar el principi de conservació del moment lineal a sistemes de dos cossos i predir-ne el moviment a partir de les condicions inicials.

4.1. Estableix la relació entre impuls mecànic i moment lineal aplicant la segona llei de Newton.

4.2. Explica el moviment de dos cossos en casos pràctics com col·lisions i sistemes de propulsió mitjançant el principi de conservació del moment lineal.

5. Justificar la necessitat de l’existència de forces perquè es produeixi un moviment circular.

5.1. Aplica el concepte de força centrípeta per resoldre i interpretar casos de mòbils en corbes i en trajectòries

circulars.

6. Contextualitzar les lleis de Kepler en l’estudi del moviment planetari.

6.1. Comprova les lleis de Kepler a partir de taules de dades astronòmiques corresponents al moviment d’alguns planetes.

6.2. Descriu el moviment orbital dels planetes del sistema solar aplicant-hi les lleis de Kepler i n’extreu

conclusions sobre el seu període orbital.

7. Associar el moviment orbital amb l’actuació de forces centrals i la conservació del moment angular.

7.1. Aplica la llei de conservació del moment angular al moviment el·líptic dels planetes, relacionant els valors del radi orbital i de la velocitat en diferents punts de l’òrbita.

7.2. Utilitza la llei fonamental de la dinàmica per explicar el moviment orbital de diferents cossos com els satèl·lits, els planetes i les galàxies, relacionant el radi i la velocitat orbital amb la massa del cos central.

8. Determinar i aplicar la llei de gravitació universal a l’estimació del pes dels cossos i a la interacció entre cossos celestes tenint-ne en compte el caràcter vectorial.

8.1. Expressa la força de l’atracció gravitatòria entre dos cossos qualssevol, conegudes les variables de què

depèn. Estableix la modificació de la força gravitatòria amb els canvis en aquestes variables.

8.2. Compara el valor de l’atracció gravitatòria de la Terra sobre un cos en la seva superfície amb l’acció de cossos llunyans sobre el mateix cos.

9. Conèixer la llei de Coulomb i caracteritzar la interacció entre dues càrregues elèctriques puntuals.

9.1. Compara la llei de Newton de la gravitació universal amb la de Coulomb, establint les diferències i les semblances entre elles.

9.2. Troba la força neta que un conjunt de càrregues exerceix sobre una altra càrrega problema fent servir la llei de Coulomb.

10. Valorar les diferències i semblances entre les interaccions elèctrica i gravitatòria.

10.1 Determina les forces d’interacció electrostàtica i gravitatòria entre dues partícules de càrrega i de massa conegudes, compara els valors obtinguts, i extrapola les conclusions al cas dels electrons i el nucli d’un àtom.

UD 8: Energia

1. Establir la llei de conservació de l’energia mecànica i aplicar-la a la resolució de casos pràctics.

1.1. Aplica el principi de conservació de l’energia per resoldre problemes mecànics, determina valors de velocitat, de posició i d’energies cinètica i potencial.

1.2. Relaciona el treball que fa una força sobre un cos amb la variació de l’energia cinètica i determina alguna

de les magnituds implicades.

2. Reconèixer sistemes conservatius com aquells en què és possible associar una energia potencial. Representar-hi la relació entre treball i energia.

2.1. Classifica en conservatives i en no conservatives les forces que intervenen en un supòsit teòric, justifica les transformacions energètiques que s’hi produeixen i la seva relació amb el treball.

3. Conèixer les transformacions energètiques que tenen lloc en un oscil·lador harmònic.

3.1. Estima l’energia emmagatzemada en un ressort en funció de l’elongació, coneguda la constant elàstica.

3.2. Calcula les energies cinètica, potencial i mecànica d’un oscil·lador harmònic aplicant el principi de

conservació de l’energia i fa la representació gràfica corresponent.

4. Vincular la diferència de potencial elèctric amb el treball necessari per transportar una càrrega entre dos punts d’un camp elèctric i conèixer la seva unitat en el sistema internacional.

4.1. Associa el treball necessari per traslladar una càrrega entre dos punts d’un camp elèctric amb la diferència

de potencial entre ells i determina l’energia implicada en el procés.

- CULTURA CIENTÍFICA (1r BATX)

BLOC 1. PROCEDIMENTS DE FEINA

1. Obtenir, seleccionar i valorar informacions relacionades amb la ciència i la tecnologia a partir de diferents fonts d’informació.*

1.1. Analitza un text científic o una font cientificogràfica i en valora de forma crítica tant el rigor i la fiabilitat com el contingut.

1.2. Cerca, analitza, selecciona, contrasta, redacta i presenta informació sobre un tema relacionat amb la ciència i la tecnologia utilitzant tant els suports tradicionals com Internet.

2. Valorar la importància que tenen la recerca i el desenvolupament tecnològic en l’activitat quotidiana.*

2.1. Analitza el paper de la recerca científica com a motor de la nostra societat i la importància que ha tingut al llarg de la història.

3. Comunicar conclusions i idees en suports públics diversos, utilitzant eficaçment les tecnologies de la informació i la comunicació per transmetre opinions pròpies argumentades.

3.1. Comenta de forma analítica articles divulgatius relacionats amb la ciència i la tecnologia, valora críticament l’impacte en la societat dels textos i/o les fonts cientificogràfiques analitzades i defensa en públic les

conclusions que n’extreu.

BLOC 2. LA TERRA I LA VIDA

1. Justificar la teoria de la deriva continental tenint en compte les evidències experimentals que la fonamenten.*

1.1. Justifica la teoria de la deriva continental a partir de les proves geogràfiques, paleontològiques, geològiques i paleoclimàtiques.

2. Explicar la tectònica de plaques i els fenòmens que provoca.*

2.1. Utilitza la tectònica de plaques per explicar l’expansió del fons oceànic i l’activitat sísmica i volcànica a les vores de les plaques.

3. Determinar les conseqüències de l’estudi de la propagació de les ones sísmiques P i S respecte de les capes

internes de la Terra.

3.1. Relaciona l’existència de diferents capes terrestres amb la propagació de les ones sísmiques a través d’aquestes.

4. Enunciar les diferents teories científiques que expliquen l’origen de la vida a la Terra.*

4.1. Coneix i explica les diferents teories sobre l’origen de la vida a la Terra.

5. Establir les proves que fonamenten la teoria de la selecció natural de Darwin i utilitzar aquesta teoria per explicar l’evolució dels éssers vius a la Terra.*

5.1. Descriu les proves biològiques, paleontològiques i moleculars que justifiquen la teoria de l’evolució de les espècies.

5.2. Enfronta les teories de Darwin i Lamarck per explicar la selecció natural.

6. Reconèixer l’evolució des dels primers homínids fins a l’home actual i establir les adaptacions que ens han fet evolucionar.*

6.1. Estableix les diferents etapes evolutives dels homínids fins a arribar a l’Homo sapiens i en destaca les característiques fonamentals, com ara la capacitat cranial i l’alçada.

7. Conèixer els darrers avenços científics en l’estudi de la vida a la Terra.

7.1. Valora de forma crítica les informacions associades a l’Univers, a la Terra i a l’origen de les espècies i distingeix la informació científica real de l’opinió i la ideologia.

7.2. Descriu les darreres investigacions científiques sobre l’origen i el desenvolupament de la vida a la Terra.

BLOC 3. AVENÇOS EN BIOMEDICINA

1. Analitzar l’evolució històrica en la consideració i el tractament de les malalties.

1.1. Coneix l’evolució històrica dels mètodes de diagnòstic i tractament de les malalties.

2. Distingir què és medicina i què no ho és.*

2.1. Coneix l’existència d’alternatives a la medicina tradicional i en valora el fonament científic i els riscs que comporten.

3. Valorar els avantatges que suposa un trasplantament i les conseqüències que pot tenir.*

3.1. Proposa els trasplantaments com a alternativa en el tractament de certes malalties i en valora els avantatges i els inconvenients.

4. Prendre consciència de la importància de la recerca medicofarmacèutica.

4.1. Descriu el procés que segueix la indústria farmacèutica per descobrir, desenvolupar, assajar i comercialitzar els fàrmacs.

5. Fer un ús responsable del sistema sanitari i dels medicaments.*

5.1. Justifica la necessitat de fer un ús racional de la sanitat i dels medicaments.

6. Diferenciar la informació procedent de fonts científiques de la que prové de pseudociències o persegueix objectius merament comercials.*

6.1. Discrimina la informació rebuda sobre tractaments mèdics i medicaments segons la font consultada.

BLOC 4. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

1. Reconèixer els fets històrics més rellevants per a l’estudi de la genètica.*

1.1. Coneix i explica el desenvolupament històric dels estudis fets dins el camp de la genètica.

2. Obtenir, seleccionar i valorar informacions sobre l’ADN, el codi genètic, l’enginyeria genètica i les seves aplicacions mèdiques.*

2.1. Sap ubicar la informació genètica que posseeix qualsevol ésser viu i estableix la relació jeràrquica entre

les diferents estructures, des dels nucleòtids fins als gens responsables de l’herència.

3. Conèixer els projectes que es desenvolupen actualment com a conseqüència d’haver desxifrat el genoma humà, com ara HapMap i ENCODE.

3.1. Coneix i explica la forma en què es codifica la informació genètica a l’ADN i justifica la necessitat d’obtenir el genoma complet d’un individu i desxifrar-ne el significat.

4. Avaluar les aplicacions de l’enginyeria genètica en l’obtenció de fàrmacs, transgènics i teràpies gèniques.*

4.1. Analitza les aplicacions de l’enginyeria genètica en l’obtenció de fàrmacs, transgènics i teràpies gèniques.

5. Valorar les repercussions socials de la reproducció assistida i la selecció i conservació d’embrions.*

5.1. Estableix les repercussions socials i econòmiques de la reproducció assistida i la selecció i conservació

d’embrions.

6. Analitzar els possibles usos de la clonació.*

6.1. Descriu i analitza les possibilitats que ofereix la clonació en diferents camps.

7. Establir el mètode per obtenir diferents tipus de cèl·lules mare, així com la potencialitat d’aquestes per

generar teixits, òrgans i fins i tot organismes complets.*

7.1. Reconeix els diferents tipus de cèl·lules mare segons la procedència i la capacitat generativa i en destaca en cada cas les aplicacions principals.

8. Identificar alguns problemes socials i dilemes morals deguts a l’aplicació de la genètica: obtenció de transgènics, reproducció assistida i clonació.*

8.1. Valora, de forma crítica, els avenços científics relacionats amb la genètica, els usos que pot tenir i les conseqüències mèdiques i socials.

8.2. Explica els avantatges i els inconvenients dels aliments transgènics i raona la conveniència de consumir-ne o no.

BLOC 5. NOVES TECNOLOGIES EN COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ

1. Conèixer l’evolució que ha experimentat la informàtica*, des dels primers prototips fins als models més actuals, i ser conscient de l’avenç aconseguit en paràmetres com la mida, la capacitat de processament, l’emmagatzematge, la connectivitat, la portabilitat, etc.

1.1. Reconeix l’evolució històrica de l’ordinador en termes de mida i capacitat de processament.

1.2. Explica com s’emmagatzema la informació en diferents formats físics, com discs durs, discs òptics i memòries, i valora els avantatges i els inconvenients de cada un.

1.3. Utilitza amb propietat conceptes específicament associats a l’ús d’Internet.

2. Determinar el fonament d’alguns dels avenços més significatius de la tecnologia actual.

2.1. Compara les prestacions de dos dispositius del mateix tipus, un de basat en la tecnologia analògica i l’altre, en la digital.

2.2. Explica com s’estableix la posició sobre la superfície terrestre amb la informació rebuda dels sistemes de

satèl·lits GPS o GLONASS.

2.3. Descriu la infraestructura bàsica que requereix l’ús de la telefonia mòbil.

2.4. Explica el fonament físic de la tecnologia LED i els avantatges que suposa aplicar-la en pantalles planes i il·luminació.

2.5. Coneix i descriu les especificacions dels darrers dispositius i valora les possibilitats que poden oferir a

l’usuari.

3. Prendre consciència dels beneficis i els problemes que pot originar el constant avenç tecnològic.*

3.1. Valora de forma crítica la constant evolució tecnològica i el consumisme que genera en la societat.

4. Valorar, de forma crítica i fonamentada, els canvis que Internet està provocant en la societat.*

4.1. Justifica l’ús de les xarxes socials i assenyala els avantatges que ofereixen i els riscs que suposen.

4.2. Determina els problemes a què s’enfronta Internet i les solucions que es proposen.

5. Fer valoracions crítiques, mitjançant exposicions i debats, sobre qüestions relacionades amb els delictes informàtics, l’accés a dades personals i els problemes de socialització o d’excessiva dependència que pot

causar l’ús de les noves tecnologies.

5.1. Descriu en què consisteixen els delictes informàtics més habituals.

5.2. Posa de manifest la necessitat de protegir les dades mitjançant encriptació, contrasenyes, etc.

6. Demostrar, mitjançant la participació en debats i l’elaboració de redaccions o comentaris de text, que s’és conscient de la importància que tenen les noves tecnologies en la societat actual.

6.1. Assenyala les implicacions socials del desenvolupament tecnològic.

- 2n DE BATXILLERAT

- FÍSICA (2n BATX)

UD 1.L’activitat científica.

1. Reconèixer i emprar les estratègies bàsiques de l’activitat científica.

1.1. Aplica les habilitats necessàries per a la investigació científica, plantejant preguntes, identificant i analitzant

problemes, emetent hipòtesis fonamentades, recollint dades, analitzant tendències a partir de models,

dissenyant i proposant estratègies d’actuació.

1.2. Efectua l’anàlisi dimensional de les equacions que relacionen les diferents magnituds en un procés físic.

1.3. Resol exercicis en els quals la informació s’ha de deduir a partir de les dades proporcionades i de les equacions que regeixen el fenomen, i contextualitza els resultats.

1.4. Elabora i interpreta representacions gràfiques de dues i tres variables a partir de dades experimentals i les

relaciona amb les equacions matemàtiques que representen les lleis i els principis físics subjacents.

2. Conèixer, utilitzar i aplicar les tecnologies de la informació i la comunicació en l’estudi dels fenòmens físics.

2.1. Utilitza aplicacions virtuals interactives per simular experiments físics de difícil implantació al laboratori.

2.2. Analitza la validesa dels resultats obtinguts, elabora un informe final fent ús de les TIC i comunica el procés i les conclusions obtingudes.

2.3. Identifica les principals característiques lligades a la fiabilitat i l’objectivitat del flux d’informació científica existent a Internet i a altres mitjans digitals.

2.4. Selecciona, comprèn i interpreta la informació rellevant en un text de divulgació científica i transmet les conclusions obtingudes utilitzant amb propietat els llenguatges oral i escrit.

UD 2 Interacció gravitatòria

1. Associar el camp gravitatori a l’existència de massa i caracteritzar-lo per la intensitat del camp i el potencial.

1.1. Diferencia entre els conceptes de força i camp, i estableix una relació entre la intensitat del camp gravitatori

i l’acceleració de la gravetat.

1.2. Representa el camp gravitatori mitjançant les línies de camp i les superfícies equipotencials.

2. Reconèixer el caràcter conservatiu del camp gravitatori per la seva relació amb una força central i associar-hi en conseqüència un potencial gravitatori.

2.1. Explica el caràcter conservatiu del camp gravitatori i determina el treball fet pel camp a partir de les

variacions d’energia potencial.

3. Interpretar les variacions d’energia potencial i el seu signe en funció de l’origen de coordenades energètiques triat.

3.1. Calcula la velocitat d’escapament d’un cos aplicant el principi de conservació de l’energia mecànica.

4. Justificar les variacions energètiques d’un cos en moviment dins camps gravitatoris.

4.1. Aplica la llei de conservació de l’energia al moviment orbital de diferents cossos com els satèl·lits, els planetes i les galàxies.

5. Relacionar el moviment orbital d’un cos amb el radi de l’òrbita i la massa generadora del camp.

5.1. Dedueix a partir de la llei fonamental de la dinàmica la velocitat orbital d’un cos, i la relaciona amb el radi

de l’òrbita i la massa del cos.

5.2. Identifica la hipòtesi de l’existència de matèria fosca a partir de les dades de rotació de galàxies i la massa

del forat negre central.

6. Conèixer la importància dels satèl·lits artificials de comunicacions, GPS i meteorològics i les característiques de les seves òrbites.

6.1. Utilitza aplicacions virtuals interactives per estudiar satèl·lits d’òrbita mitjana (MEO), d’òrbita baixa (LEO) i

d’òrbita geostacionària (GEO) i n’extreu conclusions.

7. Interpretar el caos determinista en el context de la interacció gravitatòria.

7.1. Descriu la dificultat de resoldre el moviment de tres cossos sotmesos a la interacció gravitatòria mútua emprant el concepte de caos.

UD.3 Interacció electromagnètica

1. Associar el camp elèctric a l’existència de càrrega i caracteritzar-lo per la intensitat de camp i el potencial.

1.1. Relaciona els conceptes de força i camp, i estableix la relació entre la intensitat del camp elèctric i la càrrega elèctrica.

1.2. Empra el principi de superposició per calcular els camps i els potencials elèctrics creats per una distribució de càrregues puntuals.

2. Reconèixer el caràcter conservatiu del camp elèctric per la seva relació amb una força central i associar-hi en conseqüència un potencial elèctric.

2.1. Representa gràficament el camp creat per una càrrega puntual, incloent-hi les línies de camp i les superfícies equipotencials.

2.2. Compara els camps elèctric i gravitatori i hi estableix analogies i diferències.

3. Caracteritzar el potencial elèctric en diferents punts d’un camp generat per una distribució de càrregues puntuals i descriure el moviment d’una càrrega lliure dins el camp.

3.1. Analitza qualitativament la trajectòria d’una càrrega situada dins un camp generat per una distribució de càrregues, a partir de la força neta que s’hi exerceix.

4. Interpretar les variacions d’energia potencial d’una càrrega en moviment dins camps electrostàtics en funció de l’origen de coordenades energètiques triat.

4.1. Calcula el treball necessari per transportar una càrrega entre dos punts d’un camp elèctric creat per una o més càrregues puntuals a partir de la diferència de potencial.

4.2. Prediu el treball que s’ha de fer sobre una càrrega que es mou en una superfície equipotencial i ho discuteix en el context de camps conservatius.

5. Associar les línies de camp elèctric amb el flux a través d’una superfície tancada i establir la llei de Gauss

per determinar la intensitat del camp elèctric creat per una esfera carregada.

5.1. Calcula el flux del camp elèctric a partir de la càrrega que el crea i la superfície que travessen les línies del camp.

6. Valorar la llei de Gauss com a mètode de càlcul de camps electrostàtics.

6.1. Determina el camp elèctric creat per una esfera carregada aplicant la llei de Gauss.

7. Aplicar el principi d’equilibri electrostàtic per explicar l’absència de camp elèctric en l’interior dels conductors i associar-ho a casos concrets de la vida quotidiana.

7.1. Explica l’efecte gàbia de Faraday fent servir el principi d’equilibri electrostàtic i el reconeix en situacions

quotidianes com el mal funcionament dels mòbils a certs edificis o l’efecte dels llamps elèctrics als avions.

8. Conèixer el moviment d’una partícula carregada al si d’un camp magnètic.

8.1. Descriu el moviment que fa una càrrega quan penetra en una regió on hi ha un camp magnètic i analitza casos pràctics concrets com els espectròmetres de masses i els acceleradors de partícules.

9. Comprendre i comprovar que els corrents elèctrics generen camps magnètics.

9.1. Relaciona les càrregues en moviment amb la creació de camps magnètics i descriu les línies del camp magnètic que crea un corrent elèctric rectilini.

10. Reconèixer la força de Lorentz com la força que s’exerceix sobre una partícula carregada que es mou en una regió de l’espai on actuen un camp elèctric i un camp magnètic.

10.1. Calcula el radi de l’òrbita que descriu una partícula carregada quan penetra amb una velocitat determinada en un camp magnètic conegut aplicant la força de Lorentz.

10.2. Utilitza aplicacions virtuals interactives per comprendre el funcionament d’un ciclotró i calcula la freqüència pròpia de la càrrega quan es mou a l’interior.

10.3. Estableix la relació entre el camp magnètic i el camp elèctric quan una partícula carregada es mou amb moviment rectilini uniforme, aplicant la llei fonamental de la dinàmica i la llei de Lorentz.

11. Interpretar el camp magnètic com a camp no conservatiu i la impossibilitat d’associar-hi una energia potencial.

11.1. Analitza el camp elèctric i el camp magnètic des del punt de vista energètic tenint en compte els conceptes

de força central i camp conservatiu.

12. Descriure el camp magnètic originat per un corrent rectilini, per una espira de corrent o per un solenoide en un punt determinat.

12.1. Estableix, en un punt donat de l’espai, el camp magnètic resultant creat per dos o més conductors rectilinis

pels quals circulen corrents elèctrics.

12.2. Caracteritza el camp magnètic creat per una espira i per un conjunt d’espires.

13. Identificar i justificar la força d’interacció entre dos conductors rectilinis i paral·lels.

13.1. Analitza i calcula la força d’interacció entre dos conductors paral·lels, segons el sentit del corrent que porten, i elabora el diagrama corresponent.

14. Conèixer que l’ampere és una unitat fonamental del sistema internacional.

14.1. Justifica la definició d’ampere a partir de la força que s’estableix entre dos conductors rectilinis i paral·lels.

15. Valorar la llei d’Ampère com a mètode de càlcul de camps magnètics.

15.1. Determina el camp que crea un corrent rectilini aplicant la llei d’Ampère i l’expressa en unitats del sistema internacional.

16. Relacionar les variacions del flux magnètic amb la creació de corrents elèctrics i determinar-ne el sentit.

16.1. Estableix el flux magnètic que travessa una espira que es troba dins un camp magnètic i l’expressa en

unitats del sistema internacional.

16.2. Calcula la força electromotriu induïda en un circuit i estima el sentit del corrent elèctric induït aplicant les lleis de Faraday i de Lenz.

17. Conèixer les experiències de Faraday i de Henry que van dur a establir les lleis de Faraday i de Lenz.

17.1. Empra aplicacions virtuals interactives per reproduir les experiències de Faraday i de Henry i dedueix

experimentalment les lleis de Faraday i de Lenz.

18. Identificar els elements fonamentals de què consta un generador de corrent altern i la seva funció.

18.1. Demostra el caràcter periòdic del corrent altern en un alternador a partir de la representació gràfica de la força electromotriu induïda en funció del temps.

18.2. Infereix la producció de corrent altern en un alternador tenint en compte les lleis de la inducció.

UD4 Ones

1. Associar el moviment ondulatori amb el moviment harmònic simple.

1.1. Determina la velocitat de propagació d’una ona i la de vibració de les partícules que la formen, i interpreta els resultats.

2. Identificar en experiències quotidianes o conegudes els principals tipus d’ones i les seves característiques.

2.1. Explica les diferències entre ones longitudinals i ones transversals a partir de l’orientació relativa de l’oscil·lació i de la propagació.

2.2. Reconeix exemples d’ones mecàniques en la vida quotidiana.

3. Expressar l’equació d’una ona en una corda i indicar el significat físic dels paràmetres característics.

3.1. Obté les magnituds característiques d’una ona a partir de l’expressió matemàtica.

3.2. Escriu i interpreta l’expressió matemàtica d’una ona harmònica transversal a partir de les magnituds

característiques.

4. Interpretar la doble periodicitat d’una ona a partir de la freqüència i el nombre d’ona.

4.1. Donada l’expressió matemàtica d’una ona, justifica la doble periodicitat respecte a la posició i el temps.

5. Valorar les ones com un mitjà de transport d’energia però no de massa.

5.1. Relaciona l’energia mecànica d’una ona amb la seva amplitud.

5.2. Calcula la intensitat d’una ona a certa distància del focus emissor mitjançant l’equació que relaciona

ambdues magnituds.

6. Utilitzar el principi de Huygens per comprendre i per interpretar la propagació de les ones i els fenòmens ondulatoris.

6.1. Explica la propagació de les ones utilitzant el principi de Huygens.

7. Reconèixer la difracció i les interferències com a fenòmens propis del moviment ondulatori.

7.1. Interpreta els fenòmens d’interferència i de difracció a partir del principi de Huygens.

8. Emprar les lleis de Snell per explicar els fenòmens de reflexió i refracció.

8.1. Experimenta i justifica, aplicant la llei de Snell, el comportament de la llum en canviar de medi, coneixent els índexs de refracció.

9. Relacionar els índexs de refracció de dos materials amb el cas concret de la reflexió total.

9.1. Obté el coeficient de refracció d’un medi a partir de l’angle format per l’ona reflectida i la refractada.

9.2. Considera el fenomen de reflexió total com el principi físic subjacent a la propagació de la llum en les fibres òptiques i la seva rellevància en les telecomunicacions.

10. Explicar i reconèixer l’efecte Doppler en els sons.

10.1. Reconeix situacions quotidianes en les quals es produeix l’efecte Doppler i les justifica de forma qualitativa.

11. Conèixer l’escala de mesurament de la intensitat sonora i la seva unitat.

11.1. Identifica la relació logarítmica entre el nivell d’intensitat sonora en decibels i la intensitat del so, i l’aplica a casos senzills.

12. Identificar els efectes de la ressonància en la vida quotidiana: soroll, vibracions, etc.

12.1. Relaciona la velocitat de propagació del so amb les característiques del medi on es propaga.

12.2. Analitza la intensitat de les fonts de so de la vida quotidiana i les classifica com a contaminants i no

contaminants.

13. Reconèixer determinades aplicacions tecnològiques del so com les ecografies, els radars, el sonar, etc.

13.1. Coneix i explica algunes aplicacions tecnològiques de les ones sonores, com les ecografies, els radars, els sonars, etc.

14. Establir les propietats de la radiació electromagnètica com a conseqüència de la unificació de l’electricitat, el magnetisme i l’òptica en una única teoria.

14.1. Representa esquemàticament la propagació d’una ona electromagnètica incloent-hi els vectors del camp elèctric i magnètic.

14.2. Interpreta una representació gràfica de la propagació d’una ona electromagnètica en termes dels camps

elèctric i magnètic i de la seva polarització.

15. Comprendre les característiques i les propietats de les ones electromagnètiques, com la longitud d’ona, la

polarització o l’energia, en fenòmens de la vida quotidiana.

15.1. Determina experimentalment la polarització de les ones electromagnètiques a partir d’experiències senzilles fent servir objectes emprats en la vida quotidiana.

15.2. Classifica casos concrets d’ones electromagnètiques presents en la vida quotidiana en funció de la

longitud d’ona i l’energia.

16. Identificar el color dels cossos com la interacció de la llum amb aquests.

16.1. Justifica el color d’un objecte en funció de la llum absorbida i reflectida.

17. Reconèixer els fenòmens ondulatoris estudiats en fenòmens relacionats amb la llum.

17.1. Analitza els efectes de la refracció, la difracció i les interferències en casos pràctics senzills.

18. Determinar les principals característiques de la radiació a partir de la seva situació en l’espectre electromagnètic.

18.1. Estableix la naturalesa i les característiques d’una ona electromagnètica a partir de la seva situació en l’espectre.

18.2. Relaciona l’energia d’una ona electromagnètica amb la freqüència, la longitud d’ona i la velocitat de la llum en el buit.

19. Conèixer les aplicacions de les ones electromagnètiques de l’espectre no visible.

19.1. Reconeix aplicacions tecnològiques de diferents tipus de radiacions, principalment la infraroja, la

ultraviolada i les microones.

19.2. Analitza l’efecte dels diferents tipus de radiació sobre la biosfera en general i sobre la vida humana en particular.

19.3. Dissenya un circuit elèctric senzill capaç de generar ones electromagnètiques, format per un generador, una bobina i un condensador, i en descriu el funcionament.

20. Reconèixer que la informació es transmet mitjançant ones, a través de diferents suports.

20.1. Explica esquemàticament el funcionament de dispositius d’emmagatzematge i transmissió de la informació.

UD 5 . Òptica geomètrica

1. Formular i interpretar les lleis de l’òptica geomètrica.

1.1. Explica processos quotidians mitjançant les lleis de l’òptica geomètrica.

2. Valorar els diagrames de rajos lluminosos i les equacions associades com a mitjà que permet predir les característiques de les imatges formades en sistemes òptics.

2.1. Demostra experimentalment i gràficament la propagació rectilínia de la llum mitjançant un joc de prismes que condueixen un feix de llum des de l’emissor fins a una pantalla.

2.2. Obté la mida, la posició i la naturalesa de la imatge d’un objecte produïda per un mirall pla i una lent prima,

fa el traçat de rajos i aplica les equacions corresponents.

3. Conèixer el funcionament òptic de l’ull humà i els seus defectes, i comprendre l’efecte de les lents en la correcció d’aquests defectes.

3.1. Justifica els principals defectes òptics de l’ull humà: la miopia, la hipermetropia, la presbícia i

l’astigmatisme, emprant un diagrama de rajos.

4. Aplicar les lleis de les lents primes i miralls plans a l’estudi dels instruments òptics.

4.1. Estableix el tipus i la disposició dels elements emprats en els principals instruments òptics, com ara la lupa, el microscopi, el telescopi i la càmera fotogràfica, i fa el corresponent traçat de rajos.

4.2. Analitza les aplicacions de la lupa, el microscopi, el telescopi i la càmera fotogràfica, i considera les

variacions que experimenta la imatge respecte a l’objecte.

UD.6 Física del segle XX

1. Valorar la motivació de Michelson i Morley per dur a terme el seu experiment i discutir les implicacions que

se’n van derivar.

1.1. Explica el paper de l’èter en el desenvolupament de la teoria de la relativitat especial.

1.2. Reprodueix esquemàticament l’experiment de Michelson-Morley i els càlculs associats sobre la velocitat de la llum, i analitza les conseqüències que se’n derivaren.

2. Aplicar les transformacions de Lorentz al càlcul de la dilatació temporal i al de la contracció espacial que sofreix un sistema quan es desplaça a velocitats properes a les de la llum respecte a un altre.

2.1. Calcula la dilatació del temps que experimenta un observador quan es desplaça a velocitats properes a la de la llum respecte a un sistema de referència determinat aplicant les transformacions de Lorentz.

2.2. Determina la contracció que experimenta un objecte quan es troba dins un sistema que es desplaça a

velocitats properes a la de la llum respecte a un sistema de referència determinat aplicant les transformacions de Lorentz.

3. Conèixer i explicar els postulats i les aparents paradoxes de la física relativista.

3.1. Discuteix els postulats i les aparents paradoxes associades a la teoria de la relativitat especial i la seva

evidència experimental.

4. Establir l’equivalència entre la massa i l’energia, i les conseqüències que té en l’energia nuclear.

4.1. Expressa la relació entre la massa en repòs d’un cos i la seva velocitat amb la seva energia a partir de la massa relativista.

5. Analitzar les fronteres de la física a final del segle XIX i principi del segle XX i posar de manifest la incapacitat

de la física clàssica per explicar determinats processos.

5.1. Explica les limitacions de la física clàssica davant determinats fets físics, com la radiació del cos negre, l’efecte fotoelèctric o els espectres atòmics.

6. Conèixer la hipòtesi de Planck i relacionar l’energia d’un fotó amb la seva freqüència o amb la seva longitud

d’ona.

6.1. Relaciona la longitud d’ona o freqüència de la radiació absorbida o emesa per un àtom amb l’energia dels nivells atòmics involucrats.

7. Valorar la hipòtesi de Planck en el marc de l’efecte fotoelèctric.

7.1. Compara la predicció clàssica de l’efecte fotoelèctric amb l’explicació quàntica postulada per Einstein i fa càlculs relacionats amb l’energia d’extracció i l’energia cinètica dels fotoelectrons.

8. Aplicar el model quàntic a l’estudi dels espectres atòmics i inferir la necessitat del model atòmic de Bohr.

8.1. Interpreta espectres senzills i els relaciona amb la composició de la matèria.

9. Presentar la dualitat ona-corpuscle com una de les grans paradoxes de la física quàntica.

9.1. Determina les longituds d’ona associades a partícules en moviment a diferents escales i n’extreu conclusions sobre els efectes quàntics a escales macroscòpiques.

10. Reconèixer el caràcter probabilístic de la mecànica quàntica en contraposició amb el caràcter determinista de la mecànica clàssica.

10.1. Formula de manera senzilla el principi d’incertesa de Heisenberg i l’aplica a casos concrets com els orbitals atòmics.

11. Descriure les característiques fonamentals de la radiació làser, els principals tipus de làsers existents, el seu funcionament bàsic i les seves principals aplicacions.

11.1. Descriu les principals característiques de la radiació làser i la compara amb la radiació tèrmica.

11.2. Associa el làser amb la naturalesa quàntica de la matèria i de la llum, en justifica el funcionament de manera senzilla i reconeix el seu paper en la societat actual.

12. Distingir els diferents tipus de radiacions i el seu efecte sobre els éssers vius.

12.1. Descriu els principals tipus de radioactivitat incidint en els seus efectes sobre l’ésser humà, així com les

seves aplicacions mèdiques.

13. Establir la relació entre la composició nuclear i la massa nuclear amb els processos nuclears de desintegració.

13.1. Obté l’activitat d’una mostra radioactiva aplicant la llei de desintegració i valora la utilitat de les dades

obtingudes per datar restes arqueològiques.

13.2. Fa càlculs senzills relacionats amb les magnituds que intervenen en les desintegracions radioactives.

14. Valorar les aplicacions de l’energia nuclear en la producció d’energia elèctrica, la radioteràpia, la datació en arqueologia i la fabricació d’armes nuclears.

14.1. Explica la seqüència de processos d’una reacció en cadena i extreu conclusions sobre l’energia

alliberada.

14.2. Coneix aplicacions de l’energia nuclear com la datació en arqueologia i la utilització d’isòtops en medicina.

15. Justificar els avantatges, els desavantatges i les limitacions de la fissió i la fusió nuclears.

15.1. Analitza els avantatges i els inconvenients de la fissió i la fusió nuclears i justifica la conveniència d’emprar-les.

16. Distingir les quatre interaccions fonamentals de la naturalesa i els principals processos en què intervenen.

16.1. Compara les principals característiques de les quatre interaccions fonamentals de la naturalesa a partir

dels processos en què aquestes es manifesten.

17. Reconèixer la necessitat de trobar un formalisme únic per descriure tots els processos de la natura.

17.1. Estableix una comparació quantitativa entre les quatre interaccions fonamentals de la naturalesa en funció de les energies involucrades.

18. Conèixer les teories més rellevants sobre la unificació de les interaccions fonamentals de la naturalesa.

18.1. Compara les principals teories d’unificació i n’estableix les limitacions i l’estat en què es troben actualment.

18.2. Justifica la necessitat de l’existència de noves partícules elementals en el marc de la unificació de les interaccions.

19. Utilitzar el vocabulari bàsic de la física de partícules i conèixer les partícules elementals que constitueixen la matèria.

19.1. Descriu l’estructura atòmica i nuclear a partir de la seva composició en quarks i electrons, emprant el vocabulari específic de la física de quarks.

19.2. Caracteritza algunes partícules fonamentals d’especial interès, com els neutrins i el bosó de Higgs, a partir dels processos en els quals es presenten.

20. Descriure la composició de l’Univers al llarg de la història en termes de les partícules que el constitueixen i establir-ne una cronologia a partir del Big Bang.

20.1. Relaciona les propietats de la matèria i l’antimatèria amb la teoria del Big Bang.

20.2. Explica la teoria del Big Bang i discuteix les evidències experimentals en què es basa, com són la radiació de fons i l’efecte Doppler relativista.

20.3. Presenta una cronologia de l’Univers en funció de la temperatura i de les partícules que el formaven en cada període, i discuteix l’asimetria entre matèria i antimatèria.

21. Analitzar els interrogants a què s’enfronten els físics avui en dia.

21.1. Elabora i defensa un estudi sobre les fronteres de la física del segle XXI.

- QUÍMICA (2n BATX)

BLOC 1. L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

Ud1: L’activitat cientifica i el laboratori

1. Fer interpretacions, prediccions i representacions de fenòmens químics a partir de les dades d’una investigació científica i obtenir-ne conclusions.

1.1. Aplica habilitats necessàries per a la investigació científica: treballa individualment o en grup, planteja preguntes, identifica problemes, recull dades mitjançant l’observació o l’experimentació, analitza i comunica

els resultats i desenvolupa explicacions mitjançant l’elaboració d’un informe final.

2. Aplicar la prevenció de riscs al laboratori de química i conèixer la importància dels fenòmens químics i les seves aplicacions als individus i a la societat.

2.1. Fa servir el material i els instruments de laboratori respectant les normes de seguretat adequades per fer diverses experiències químiques.

3. Emprar adequadament les TIC per a la recerca d’informació, l’ús d’aplicacions de simulació de proves de laboratori, l’obtenció de dades i l’elaboració d’informes.

3.1. Elabora informació i relaciona els coneixements químics apresos amb fenòmens de la naturalesa i les possibles aplicacions i les conseqüències en la societat actual.

3.2. Localitza i utilitza aplicacions i programes de simulació de pràctiques de laboratori.

3.3. Elabora i defensa un treball d’investigació emprant les TIC.

4. Dissenyar, elaborar, comunicar i defensar informes de caràcter científic fent una investigació basada en la pràctica experimental.

4.1. Analitza la informació obtinguda sobretot a través d’Internet identificant les principals característiques lligades a la fiabilitat i l’objectivitat del flux d’informació científica.

4.2. Selecciona, comprèn i interpreta la informació rellevant en una font d’informació de divulgació científica i transmet les conclusions obtingudes emprant els llenguatges oral i escrit amb propietat.

BLOC 2. ORIGEN I EVOLUCIÓ DELS COMPONENTS DE L’UNIVERS ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA. L’ÀTOM, LA TAULA PERIÒDICA I L’ENLLAÇ QUÍMIC

Ud 2: Teoria atòmica i propietats periòdiques

1. Analitzar cronològicament els models atòmics fins al model actual discutint-ne les limitacions i la necessitat d’un nou model.

1.1. Explica les limitacions dels diferents models atòmics i les relaciona amb els diferents fets experimentals associats.

1.2. Calcula l’energia corresponent a una transició electrònica entre dos nivells i la relaciona amb la

interpretació dels espectres atòmics.

2. Reconèixer la importància de la mecànica quàntica per al coneixement de l’àtom.

2.1. Diferencia el significat dels nombres quàntics segons Bohr i segons el model atòmic actual de la mecànica

quàntica, i els relaciona amb els conceptes d’òrbita i orbital.

3. Explicar els conceptes bàsics de la mecànica quàntica: la dualitat ona-corpuscle i la incertesa.

3.1. Determina longituds d’ona associades a partícules en moviment per justificar el comportament ondulatori dels electrons.

3.2. Justifica el caràcter probabilístic de l’estudi de partícules atòmiques a partir del principi d’incertesa

d’Heisenberg.

4. Descriure les característiques fonamentals de les partícules subatòmiques diferenciant-ne els diferents tipus.

4.1. Coneix les partícules subatòmiques i els tipus de quarks presents en la naturalesa íntima de la matèria i en l’origen primigeni de l’Univers, explicant-ne les característiques i la classificació.

5. Establir la configuració electrònica d’un àtom relacionant-la amb la seva posició a la taula periòdica.

5.1. Determina la configuració electrònica d’un àtom, coneguda la seva posició a la taula periòdica i els nombres quàntics possibles de l’electró diferenciador.

6. Identificar els nombres quàntics per a un electró segons l’orbital on es troba.

6.1. Justifica la reactivitat d’un element a partir de l’estructura electrònica o de la seva posició a la taula

periòdica.

7. Conèixer l’estructura bàsica del sistema periòdic actual, definir les propietats periòdiques estudiades i descriure la seva variació al llarg d’un grup o període.

7.1. Argumenta la variació del radi atòmic, el potencial d’ionització, l’afinitat electrònica i l’electronegativitat en

grups i períodes, i compara aquestes propietats per a elements diferents

Ud 3: L’enllaç químic

1.Utilitzar el model d’enllaç corresponent per explicar la formació de molècules, de cristalls i d’estructures

macroscòpiques i deduir-ne les propietats.

1.1. Justifica l’estabilitat de les molècules o cristalls formats emprant la regla de l’octet o basant-se en les interaccions dels electrons de la capa de valència per a la formació dels enllaços.

2 Construir cicles energètics del tipus Born-Haber per calcular l’energia de xarxa, i analitzar de forma qualitativa

la variació d’energia de xarxa en diferents composts.

2.1. Aplica el cicle de Born-Haber per al càlcul de l’energia reticular de cristalls iònics.

2.2. Compara la fortalesa de l’enllaç en diferents composts iònics en funció dels factors de què depèn l’energia reticular, aplicant la fórmula de Born-Landé.

3. Descriure les característiques bàsiques de l’enllaç covalent emprant diagrames de Lewis i emprar la TEV

per a la seva descripció més complexa.

3.1. Determina la polaritat d’una molècula utilitzant el model o teoria més adequat per explicar la seva

geometria.

3.2. Representa la geometria molecular de diferents substàncies covalents aplicant la TEV i la TRPECV.

4. Emprar la teoria de la hibridació per explicar l’enllaç covalent i la geometria de diferents molècules.

4.1. Dóna sentit als paràmetres moleculars en composts covalents utilitzant la teoria d’hibridació per a composts inorgànics i orgànics.

5. Conèixer les propietats dels metalls emprant les diferents teories estudiades per a la formació de l’enllaç metàl·lic.

5.1. Explica les conductivitats elèctrica i tèrmica mitjançant el model del gas electrònic aplicant-ho també a substàncies semiconductores i superconductores.

6. Explicar la possible conductivitat elèctrica d’un metall emprant la teoria de bandes.

6.1. Descriu el comportament d’un element com a aïllant, conductor o semiconductor elèctric emprant la teoria de bandes.

6.2. Coneix i explica algunes aplicacions dels semiconductors i superconductors analitzant la seva repercussió en l’avenç tecnològic de la societat.

7. Reconèixer els diferents tipus de forces intermoleculars i explicar com afecten les propietats de determinats composts en casos concrets.

7.1. Justifica la influència de les forces intermoleculars per explicar com varien les propietats específiques de diverses substàncies en funció de les esmentades interaccions.

8. Diferenciar les forces intramoleculars de les intermoleculars en composts iònics o covalents.

8.1. Compara l’energia dels enllaços intramoleculars en relació amb l’energia corresponent a les forces intermoleculars justificant el comportament fisicoquímic de les molècules.

BLOC 3. REACCIONS QUÍMIQUES

Ud4: Cinètica química i equilibri de reacció

1. Definir velocitat d’una reacció i aplicar les teories de les col·lisions i de l’estat de transició fent servir el concepte d’energia d’activació.

1.1. Obté equacions cinètiques reflectint les unitats de les magnituds que hi intervenen.

2. Justificar com la naturalesa i la concentració dels reactius, la temperatura i la presència de catalitzadors modifiquen la velocitat de reacció.

2.1. Prediu la influència dels factors que modifiquen la velocitat d’una reacció.

2.2. Explica el funcionament dels catalitzadors i el relaciona amb processos industrials i amb la catàlisi

enzimàtica, analitzant-ne la repercussió en el medi ambient i en la salut.

3. Conèixer que la velocitat d’una reacció química depèn de l’etapa limitant segons el seu mecanisme de

reacció establert.

3.1. Dedueix el procés de control de la velocitat d’una reacció química identificant l’etapa limitant corresponent al seu mecanisme de reacció.

4. Aplicar el concepte d’equilibri químic per predir l’evolució d’un sistema.

4.1. Interpreta el valor del quocient de reacció i el compara amb la constant d’equilibri per preveure l’evolució d’una reacció fins a assolir l’equilibri.

4.2. Comprova i interpreta experiències de laboratori on es posen de manifest els factors que influeixen en el desplaçament de l’equilibri químic, tant en equilibris homogenis com en heterogenis.

5. Expressar matemàticament la constant d’equilibri d’un procés, en què intervenen gasos, en funció de la

concentració i de les pressions parcials.

5.1. Troba el valor de les constants d’equilibri, Kc i Kp, per a un equilibri en diferents situacions de pressió, volum o concentració.

5.2. Calcula les concentracions o pressions parcials de les substàncies presents en un equilibri químic emprant

la llei d’acció de masses i l’evolució de l’equilibri al variar la quantitat de producte o de reactiu.

6. Relacionar Kc i Kp en equilibris amb gasos, interpretant el seu significat.

6.1. Utilitza el grau de dissociació aplicant-ho al càlcul de concentracions i constants d’equilibri Kc i Kp.

7. Resoldre problemes d’equilibris homogenis, en particular en reaccions en fase gas, i d’equilibris heterogenis,

amb especial atenció als de dissolució-precipitació.

7.1. Relaciona la solubilitat i el producte de solubilitat aplicant la llei de Guldberg i Waage en equilibris heterogenis sòlid-líquid i l’aplica com a mètode de separació i d’identificació de mescles de sals dissoltes.

8. Aplicar el principi de Le Chatelier a diferents tipus de reaccions tenint en compte l’efecte de la temperatura, la pressió, el volum i la concentració de les substàncies presents, predient l’evolució del sistema.

8.1. Aplica el principi de Le Chatelier per predir l’evolució d’un sistema en equilibri en modificar la temperatura, pressió, volum o concentració que el defineixen, emprant com a exemple l’obtenció industrial de l’amoníac.

9. Valorar la importància del principi Le Chatelier en diversos processos industrials.

9.1. Analitza els factors cinètics i termodinàmics que influeixen en les velocitats de reacció i en l’evolució dels

equilibris per optimitzar l’obtenció de composts d’interès industrial, com l’amoníac.

10. Explicar la variació de la solubilitat d’una sal per l’efecte d’un ió comú.

10.1. Calcula la solubilitat d’una sal interpretant la seva modificació en afegir un ió comú.

Ud5: Reaccions àcid base

1. Aplicar la teoria de Brönsted per reconèixer el possible comportament àcid o bàsic d’una substància.

1.1. Justifica el comportament àcid o bàsic d’un compost aplicant la teoria de Brönsted-Lowry dels parells

d’àcid-base conjugats.

2. Determinar el valor del pH de dissolucions de diferents tipus d’àcids i de bases.

2.1. Identifica el caràcter àcid, bàsic o neutre i la fortalesa àcid-base de diferents dissolucions segons el tipus de compost dissolt en elles determinant-ne el valor de pH.

3. Explicar les reaccions àcid-base, la importància d’alguna d’elles i les seves aplicacions pràctiques.

3.1. Descriu el procediment per fer una volumetria àcid-base d’una dissolució de concentració desconeguda, fent els càlculs necessaris.

4. Justificar el pH resultant en la hidròlisi d’una sal.

4.1. Prediu el comportament àcid-base d’una sal dissolta en aigua aplicant el concepte d’hidròlisi, escrivint els

processos intermedis i els equilibris que hi tenen lloc.

5. Utilitzar els càlculs estequiomètrics necessaris per dur a terme una reacció de neutralització o volumetria àcid-base.

5.1. Determina la concentració d’un àcid o base valorant-la amb una altra de concentració coneguda establint

el punt d’equivalència de la neutralització mitjançant l’ús d’indicadors àcid-base.

6. Conèixer diferents aplicacions dels àcids i les bases en la vida quotidiana: com a productes de neteja, de cosmètica, etc.

6.1 Reconeix l’acció d’alguns productes d’ús quotidià com a conseqüència del seu comportament químic àcid-

base.

Ud6: Reaccions d’oxidació i reducció

1. Determinar el nombre d’oxidació d’un element químic identificant si s’oxida o es redueix en una reacció

química.

1.1. Defineix oxidació i reducció i les relaciona amb la variació del nombre d’oxidació d’un àtom en substàncies oxidants i reductores.

2. Ajustar reaccions d’oxidació-reducció utilitzant el mètode de l’ió-electró i fer els càlculs estequiomètrics

corresponents.

2.1. Identifica reaccions d’oxidació-reducció emprant el mètode de l’ió-electró per ajustar-les.

3. Comprendre el significat de potencial estàndard de reducció d’un parell redoxi emprar-ho per predir l’espontaneïtat d’un procés entre dos parells redox.

3.1. Relaciona l’espontaneïtat d’un procés redox amb la variació d’energia de Gibbs considerant el valor de la

força electromotriu obtinguda.

3.2. Dissenya una pila a partir dels potencials estàndard de reducció, els utilitza per calcular el potencial generat i formula les semireaccions redox corresponents.

3.3. Analitza un procés d’oxidació-reducció amb la generació de corrent elèctric representant una cel·la

galvànica.

4. Fer els càlculs estequiomètrics necessaris per aplicar a les volumetries redox.

4.1. Descriu el procediment per fer una volumetria redox fent els càlculs estequiomètrics corresponents.

5. Determinar la quantitat de substància dipositada als elèctrodes d’una cuba electrolítica emprant les lleis de

Faraday.

5.1. Aplica les lleis de Faraday a un procés electrolític determinant la quantitat de matèria dipositada en un elèctrode o el temps que tarda a fer-ho.

6. Conèixer algunes de les aplicacions de l’electròlisi, com la prevenció de la corrosió, la fabricació de piles de diferents tipus (galvàniques, alcalines, de combustible) i l’obtenció d’elements purs.

6.1. Representa els processos que tenen lloc en una pila de combustible, escrivint les semireaccions redox, i indicant els avantatges i els inconvenients de l’ús d’aquestes piles davant les convencionals.

6.2. Justifica els avantatges de l’anodització i la galvanoplàstia en la protecció d’objectes metàl·lics.

BLOC 4.

Ud7: Síntesi orgànica i nous materials

1. Reconèixer els composts orgànics, segons la funció que els caracteritza.

1.1. Relaciona la hibridació de l’àtom de carboni amb el tipus d’enllaç en diferents composts i representa gràficament molècules orgàniques senzilles.

2. Formular composts orgànics senzills amb diverses funcions.

2.1. Diferencia hidrocarburs i composts orgànics que tenen diversos grups funcionals, els anomena i els formula.

3. Representar isòmers corresponents a determinada fórmula molecular.

3.1. Distingeix els diferents tipus d’isomeria, representa, formula i anomena els possibles isòmers d’una fórmula molecular.

4. Identificar els principals tipus de reaccions orgàniques: substitució, addició, eliminació, condensació i redox.

4.1. Identifica i explica els principals tipus de reaccions orgàniques: substitució, addició, eliminació, condensació i redox, predient els productes, si és necessari.

5. Escriure i ajustar reaccions d’obtenció o transformació de composts orgànics en funció del grup funcional present.

5.1. Desenvolupa la seqüència de reaccions necessàries per obtenir un compost orgànic determinat a partir

d’un altre amb diferent grup funcional aplicant les regles de Markonikov o de Saytzeff per a la formació de diferents isòmers.

6. Valorar la importància de la química orgànica vinculada a altres àrees de coneixement i interès social.

6.1. Relaciona els principals grups funcionals i estructures amb composts senzills d’interès biològic.

7. Determinar les característiques més importants de les macromolècules.

7.1. Reconeix macromolècules d’origen natural i sintètic.

8. Representar la fórmula d’un polímer a partir dels seus monòmers i viceversa.

8.1. A partir d’un monòmer dissenya el polímer corresponent i explica el procés que ha tingut lloc.

9. Descriure els mecanismes més senzills de polimerització i les propietats d’alguns dels principals polímers d’interès industrial.

9.1. Empra les reaccions de polimerització per obtenir composts d’interès industrial com el polietilè, el PVC, el poliestirè, el cautxú, les poliamides, els polièsters, els poliuretans o la baquelita.

10. Conèixer les propietats i l’obtenció d’alguns composts d’interès en biomedicina i en general en les diferents branques de la indústria.

10.1. Identifica substàncies i derivats orgànics que s’utilitzen com a principis actius de medicaments, de cosmètics i de biomaterials, valorant-ne la repercussió en la qualitat de vida.

11. Distingir les principals aplicacions dels materials polímers segons el seu ús en diferents àmbits.

11.1. Descriu les principals aplicacions dels materials polímers d’alt interès tecnològic i biològic (adhesius i revestiments, resines, teixits, pintures, pròtesi, lents, etc.) relacionant-les amb els avantatges i desavantatges

del seu ús segons les propietats que els caracteritzen.

12. Valorar la utilització de les substàncies orgàniques en el desenvolupament de la societat actual i els problemes mediambientals que se’n poden derivar.

12.1. Reconeix les diferents utilitats que els composts orgànics tenen en diferents sectors com l’alimentació, l’agricultura, la biomedicina, o l’enginyeria de materials, davant els possibles desavantatges que comporta el seu desenvolupament.

4.4 Instruments d’avaluació i de qualificació

- 2n ESO (FÍSICA I QUÍMICA)

Observació directa i sistemàtica

S’observarà i valorarà la participació en les activitats quotidianes de l’aula, la interacció i el treball en equip, els hàbits de feina, el domini dels procediments i l’interès per la Ciència.

Anàlisi de les tasques i de la producció dels alumnes

S’efectuarà amb el registre continu de les activitats i aprenentatges assolits.

Sa valorarà les tasques que amb bastant periodicitat s’encomanin a l’alumnat per a realitzar a casa i els

informes que hauran de realitzar per a cada pràctica de laboratori que es dugui a terme.

Intercanvis oral i interrogacions

S’establiran diàlegs, debats, es faran preguntes i es valorarà la intervenció en les posades en comú per tal d’identificar els coneixements, els continguts actitudinals i les capacitats en general.

Proves específiques

En acabar cada tema, es farà una prova objectiva i escrita per tal de valorar l’adquisició de les capacitats cognitives i dels procediments.

Avaluació del procés d’E/A

Com a eines per l'avaluació del procés d'ensenyança-aprenentatge tenim:

o Autoavaluació dels alumnes.

o Observació a classe.

o Grau d'assoliment dels objectius de les UD.

o Percentatge d'aprovats

Totes aquestes eines proporcionen una informació per reflexionar i per revisar la pràctica docent a fi de millorar tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, i en conseqüència, l’èxit escolar dels alumnes.

Criteris de qualificació

Per tal de garantir l’avaluació contínua dels alumnes, la seqüenciació de les proves i el seu contingut al llarg dels trimestres i el curs es realitzarà una prova escrita per cada tema treballat on per obtenir la nota de cada avaluació es tindrà en compte les proves escrites, la actitud i els procediments de la següent manera:

Curs: 2n ESO

Continguts conceptuals

70 %

Continguts procedimentals

- Procediments/exercicis

- Treballs experimentals

- Projectes

- Quadern de classe

20 %

Continguts actitudinals

- Actitud

10 %

- 3rESO (FÍSICA I QUÍMICA) Observació directa i sistemàtica

S’observarà i valorarà la participació en les activitats quotidianes de l’aula, la interacció i el treball en equip, els hàbits de feina, el domini dels procediments i l’interès per la Ciència.



Se valorarà les tasques que amb bastant periodicitat s’encomanin a l’alumnat per a realitzar a casa i els informes que hauran de realitzar per a cada pràctica de laboratori que es dugui a terme.




En acabar cada tema, es farà una prova objectiva i escrita per tal de valorar l’adquisició de les capacitats

cognitives i dels procediments.

Avaluació del procés d’E/A Com a eines per l'avaluació del procés d'ensenyança-aprenentatge tenim:

o Autoavaluació dels alumnes.

○ Observació a classe. ○ Grau d'assoliment dels objectius de les UD. ○ Percentatge d'aprovats.

Totes aquestes eines proporcionen una informació per reflexionar i per revisar la pràctica docent a fi de millorar

tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, i en conseqüència, l’èxit escolar dels alumnes.


Per tal de garantir l’avaluació contínua dels alumnes, la seqüenciació de les proves i el seu contingut al llarg

dels trimestres i el curs es realitzarà una prova escrita per cada tema treballat on per obtenir la nota de cada avaluació es tindrà en compte les proves escrites, la actitud i els procediments de la següent manera:

Curs: 3r ESO


70 %

Continguts procedimentals:



- Projectes

- Quadern de classe

20 %


- Actitud

10 %

- 4t ESO (FÍSICA I QUÍMICA) Observació directa i sistemàtica

S’observarà i valorarà la participació en les activitats quotidianes de l’aula, la interacció i el treball en equip, els

hàbits de feina, el domini dels procediments i l’interès per la Ciència.



Sa valorarà les tasques que amb bastant periodicitat s’encomanin a l’alumnat per a realitzar a casa i els

informes que hauran de realitzar per a cada pràctica de laboratori que es dugui a terme.




En acabar cada tema, es farà una prova objectiva i escrita per tal de valorar l’adquisició de les capacitats cognitives i dels procediments.

Avaluació del procés d’E/A

Com a eines per l'avaluació del procés d'ensenyança-aprenentatge tenim:

○ Autoavaluació dels alumnes. ○ Observació a classe. ○ Grau d'assoliment dels objectius de les UD. ○ Percentatge d'aprovats

Totes aquestes eines proporcionen una informació per reflexionar i per revisar la pràctica docent a fi de millorar tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, i en conseqüència, l’èxit escolar dels alumnes.


Per tal de garantir l’avaluació contínua dels alumnes, la seqüenciació de les proves i el seu contingut al llarg dels trimestres i el curs es realitzarà una prova escrita per cada tema treballat on per obtenir la nota de cada avaluació es tindrà en compte les proves escrites, la actitud i els procediments de la següent manera:

Curs: 4t ESO


80 %




- Projectes

- Quadern de classe

15 %


- Actitud

5 %

Si algun alumne no supera alguna avaluació se li farà la corresponent recuperació.

- 4t ESO - CIÈNCIES APLICADES A L’ACTIVITAT PROFESSIONAL Per garantir l’avaluació contínua dels alumnes, la seqüenciació de les proves i el seu contingut al llarg dels trimestres i el curs es realitzarà una prova escrita per cada tema treballat per obtenir la nota de cada avaluació on es tendrà en compta les proves escrites, la actitud i els procediments de la següent manera:

Curs: 4t ESO CAAP

Continguts conceptuals 45 %




- Projectes

- Quadern de classe

45 %


- Actitud 10 %

Si algun alumne no supera alguna avaluació se li farà la corresponent recuperació

- 1r DE BATXILLERAT - FÍSICA I QUÍMICA (1r BATX)

Avaluació inicial

Hem de fer una avaluació inicial al principi de curs per tal de conèixer el que saben els alumnes i per si hem de fer qualque modificació en la programació.

A l’inici de cada unitat didàctica es faran unes qüestions prèvies als alumnes que ens serviran per conèixer les

seves idees prèvies damunt els nous continguts.

Avaluació formativa o contínua

Es farà al llarg de la unitat utilitzant els següents instruments:

a) Observació directa i sistemàtica

S’observarà i valorarà la participació en les activitats quotidianes de l’aula, la interacció i el treball en equip, els hàbits de feina, el domini dels procediments i l’interès per la Ciència. Això quedarà reflectit en plantilles d’observació o al quadern del professor.

b) Anàlisi de les tasques i de la producció dels alumnes.

S’efectuarà amb el registre continu de les activitats i aprenentatges assolits. Es valoraran les tasques, tals com la resolució d’exercicis, la lectura d’articles, el resums, etc., que amb freqüent periodicitat s’encomanin a l’alumnat per a realitzar a casa. Amés dels informes que hauran de realitzar per a cada pràctica de laboratori que es dugui a terme.

c) Intercanvi oral i interrogacions

S’establiran diàlegs, debats, es faran preguntes i es valorarà la intervenció en les posades en comú per tal

d’identificar el grau d’assoliment dels objectius i continguts de la unitat didàctica.

d) Proves específiques

Com a mínim, en acabar cada tema, es farà una prova objectiva i escrita per tal de valorar l’adquisició de les capacitats cognitives i dels procediments. Per tal de garantir l’avaluació contínua dels alumnes, la seqüenciació

de les proves i el seu contingut al llarg dels trimestres i el curs es realitzarà seguint el següent programa:

Avaluació sumativa

En acabar cada tema, es farà una prova objectiva i escrita per tal de valorar el grau d’adquisició dels objectius i les competències de cada unitat.

Per obtenir la nota de cada avaluació es tendra en compte les proves escrites, les observacions, l’anàlisi de les tasques i els intercanvis orals.

La influència de cada tipus de continguts en la qualificació serà (en %):

Física i Química 1r Batx

Continguts conceptuals 85%

Continguts procedimentals

10 %


5 %

La nota de cada avaluació es farà a partir de la mitjana dels exàmens que s’hagin fet i del treball diari així com el comportament i actitud.

- CULTURA CIENTÍFICA (1r BATX) Per garantir l’avaluació contínua dels alumnes, la seqüenciació de les proves i el seu contingut al llarg dels trimestres i el curs es realitzarà unes proves o exercicis escrits per cada un dels temes treballats per obtenir la nota de cada avaluació on es tindrà en compte les proves escrites, la actitud i els procediments de la següent manera:

● Haver realitzat les tasques assignades i entregar-les en la data acordada.

● Superar les proves escrites que es realitzin ● Haver demostrat pulcritud en la presentació de treballs i quadern ● Haver prestat atenció, interès i haver participat en classe ● Haver demostrat constància i esperit de superació personal

Instruments d’avaluació

a. proves o exercicis escrites /orals o entregats a MOODLE.

b. treballs d’exposició en grup

c. anàlisi de l’actualitat científica.(fitxes comentari de notícies)

d. actitud , comportament a la classe i feina diària


Instrument a....60% nota

Instrument b....20%

Instrument c....10%

Instrument d....10%

- 2n BATXILLERAT - FÍSICA (2n BATX) Avaluació inicial


A l’inici de cada unitat didàctica es faran unes qüestions prèvies als alumnes que ens serviran per conèixer les seves idees prèvies damunt els nous continguts.


Els mitjans d’avaluació seran fonamentalment:

§ Exàmens escrits de discussió teòrica i de resolució de problemes. Es farà com a mínim un examen per cada

tema.

§ Exercicis orals individuals. Se preguntaran qüestions a l’alumnat que hauran de respondre en el transcurs de la classe.

§ Treballs individuals o en equip. Els primer se referiran especialment a les tasques que amb bastant

periodicitat s’encomanin a l’alumnat per realitza a casa; els segons, als informes que hauran de realitzar per a

cada pràctica de laboratori que es dugui a terme.

§ Valoració de l’interès de cada alumne/a per l’assignatura i de l’esforç dedicat a ella. Es tindrà present si l’alumnat assisteix a les classes amb interès, si duu el material didàctic requerit, etc.

§ La qualificació de l’avaluació utilitzarà aquests quatre mitjans, La influència de cada tipus de continguts en

la qualificació global (en %):

Física 2n Batx


Continguts procedimentals 10%

Continguts actitudinals 5%

La nota de cada avaluació s’obtindrà a partir de la mitjana del exàmens que s’hagin fet i del treball diari així com l’actitud. Després de comptabilitzar totes aquestes variables, si la nota obtinguda és igual o superior a 5, l’avaluació es considera aprovada.

- QUÍMICA (2n BATX) Avaluació inicial


A l’inici de cada unitat didàctica es faran unes qüestions prèvies als alumnes que ens serviran per conèixer les seves idees prèvies damunt els nous continguts.


Els mitjans d’avaluació seran fonamentalment:

§ Exàmens escrits de discussió teòrica i de resolució de problemes. Es farà com a mínim un examen per cada tema.

§ Exercicis orals individuals. Se preguntaran qüestions a l’alumnat que hauran de respondre en el transcurs de la classe.

§ Treballs individuals o en equip. Els primer se referiran especialment a les tasques que amb bastant

periodicitat s’encomanin a l’alumnat per realitza a casa; els segons, als informes que hauran de realitzar per a cada pràctica de laboratori que es dugui a terme.

● Valoració de l’interès de cada alumne/a per l’assignatura i de l’esforç dedicat a ella. Es tindrà present si l’alumnat assisteix a les classes amb interès, si duu el material didàctic requerit, etc.

§ La qualificació de l’avaluació utilitzarà aquests quatre mitjans, La influència de cada tipus de continguts en la qualificació global (en %):

Química 2n Batx


Continguts procedimentals 10%

Continguts actitudinals 5%

La nota de cada avaluació s’obtindrà a partir de la mitjana del exàmens que s’hagin fet i del treball diari així com l’actitud. Després de comptabilitzar totes aquestes variables, si la nota obtinguda és igual o superior a 5, l’avaluació es considera aprovada.

4.5 Seqüenciació i temporalització - 2n ESO

● Tema 1 : La ciència i la mesura (4 setmanes) ● Tema 2: Els gasos i les dissolucions (4 setmanes) ● Tema 3: L’àtom (3 setmanes) ● Tema 4: Elements i compostos. Formulació inorgànica (5 setmanes)

● Tema 5: La reacció química (5 setmanes) ● Tema 6: Forces elèctriques i magnètiques (3 setmanes) ● Tema 7: Electricitat i electrònica (4 setmanes) ● Tema 8: Les centrals elèctriques (2 setmanes)

Distribució de l’espai-temps

L’assignatura de física i química de tercer d’ESO s’impartirà en 3 hores lectives setmanals, de les quals 2h seran amb tot el grup a la seva aula i una tercera serà amb la meitat del grup al laboratori. Aquesta 3a hora

serà desdoblada amb anglès de manera que cada setmana tots els alumnes aniran al laboratori una vegada. És a dir el professor de 3r ESO tindrà 4 hores setmanals amb cada grup, però les dues hores al laboratori sols tindrà la meitat del grup.

La part experimental de l’assignatura es realitzarà al laboratori de física i química del centre, mentre que la part de continguts conceptuals s’impartiran a aules que compten amb sistemes de projecció i d’àudio.

A priori, i sempre tenint en compte que la tipologia del grup pugui modificar la velocitat del procés

d’ensenyament-aprenentatge, a la primera avaluació els continguts impartits seran els dels tres primers temes, a la segona avaluació seran els dels temes 4 i 5, i a la tercera avaluació s’impartiran els tres darrers temes.

- 3r ESO ● Tema 1 : La ciència i la mesura (4 setmanes) ● Tema 2: Els gasos i les dissolucions (4 setmanes) ● Tema 3: L’àtom (3 setmanes)

● Tema 4: Elements i compostos. Formulació inorgànica (5 setmanes) ● Tema 5: La reacció química (5 setmanes) ● Tema 6: Forces elèctriques i magnètiques (3 setmanes) ● Tema 7: Electricitat i electrònica (4 setmanes) ● Tema 8: Les centrals elèctriques (2 setmanes)


L’assignatura de física i química de tercer d’ESO s’impartirà en 3 hores lectives setmanals, de les quals 2h seran amb tot el grup a la seva aula i una tercera serà amb la meitat del grup al laboratori. Aquesta 3a hora

serà desdoblada amb anglès de manera que cada setmana tots els alumnes aniran al laboratori una vegada. És a dir el professor de 3r ESO tindrà 4 hores setmanals amb cada grup, però les dues hores al laboratori sols tindrà la meitat del grup.

La part experimental de l’assignatura es realitzarà al laboratori de física i química del centre, mentre que la part

de continguts conceptuals s’impartiran a aules que compten amb sistemes de projecció i d’àudio.

A priori, i sempre tenint en compte que la tipologia del grup pugui modificar la velocitat del procés d’ensenyament-aprenentatge, a la primera avaluació els continguts impartits seran els dels tres primers temes, a la segona avaluació seran els dels temes 4 i 5, i a la tercera avaluació s’impartiran els tres darrers temes.

- 4t ESO

- FÍSICA I QUÍMICA (4t ESO) ● Tema 1 : Magnituds i unitats (2 setmanes) ● Tema 2: Els àtoms i la taula periòdica (4 setmanes) ● Tema 3: L’enllaç químic (3 setmanes) ● Tema 4: La química del carboni (2 setmanes)

● Tema 5: Les reaccions químiques (4 setmanes) ● Tema 6: Exemples de reaccions químiques (1 setmana) ● Tema 7: El moviment (4 setmanes) ● Tema 8: Les forces (4 setmanes) ● Tema 9: Les forces gravitatòries(2 setmanes)

● Tema 10: Les forces en els fluids(2 setmanes) ● Tema 11: El treball i l’energia (3 setmanes) ● Tema 12: L’energia i la calor (2 setmanes)


L’assignatura de física i química de quart d’ESO s’impartirà en 3 hores lectives. La part experimental de l’assignatura es realitzarà al laboratori de física i química del centre, mentre que la part de continguts

conceptuals s’impartiran a aules que compten amb sistemes de projecció i d’àudio.

A priori, i sempre tenint en compte que la tipologia del grup pugui modificar la velocitat del procés d’ensenyament-aprenentatge, a la primera avaluació els continguts impartits seran els dels quatre primers temes, a la segona avaluació seran els dels temes 5 al 9, i a la tercera avaluació s’impartiran els tres darrers temes.

- CIÈNCIES APLICADES A L’ACTIVITAT PROFESSIONAL (4t ESO) ● Tema 1: El laboratori a les ciències (2 setmanes) ● Tema 2: Les magnituds i les mescles (2 setmanes)

● Tema 3: Dissolucions i reaccions químiques (2 setmanes) ● Tema 4: La ciència i les activitats laborals (2 setmanes) ● Tema 5: Química ambiental i problemes ambientals globals (2 setmanes) ● Tema 6: Degracdació i contaminació del sòl (2 setmanes) ● Tema 7: La contaminació de l’aigua (2 setmanes)

● Tema 8: La contaminació de l’aire i la contaminació nuclear (3 setmanes) ● Tema 9: Tractament de residus (2 setmanes) ● Tema 10: El desenvolupament sostenible (4 setmanes) ● Tema 11: Recerca, desenvolupament i investigació (R+D+I) (3 setmanes)

● Tema 12: Projecte d’investigació (6 setmanes)


L’assignatura de quart d’ESO s’impartirà en 3 hores lectives setmanals.

La part experimental de l’assignatura es realitzarà al laboratori de física i química del centre, els continguts conceptuals s’impartiran al mateix laboratori i a l’aula d’informàtica III que compten amb sistemes de projecció i d’àudio.

Tenint en compte que la tipologia del grup pugui modificar la velocitat del procés d’ensenyament-aprenentatge, a la primera avaluació els continguts impartits seran els dels sis primers temes, a la segona avaluació seran

els dels temes 7, 8, 9 i 10, i a la tercera avaluació serà per al tema 11 i projecte d’investigació.

- 1r BATXILLERAT - FÍSICA I QUÍMICA (1r BATX) Aquesta assignatura està dividida en dues parts ben diferenciades: física i química. Es tractarà en primer lloc la química, dedicant-li aproximadament un trimestre i mig, i en segon lloc la física, a la que dedicarem el temps restant. Hem decidit seguir aquest ordre ja que així donam temps a que en l’assignatura de matemàtiques s’hagin tractat tot un conjunt de conceptes que són indispensables per la realització de la part de física (per exemple les raons trigonomètriques).

● U.D. 1: L’activitat científica. 8 sessions (2 setmanes ) ● U.D. 2: Aspectes quantitatius de la Química: 28 sessions (7 setmanes )

● U.D. 3: Reaccions químiques: 20 sessions (5 setmanes )

● U.D. 4: Transformacions energètiques i espontaneïtat de les reaccions químiques: 16 sessions (4setmanes)

● U.D. 5: Química del carboni: 16 sessions (4 setmanes)

● U.D. 6: Cinemàtica. Descripció de moviments: 16 sessions (4 setmanes)

● U.D. 7: Dinàmica. Les forces i la seva acció sobre el moviment: 16 sessions (5 setmanes)

● U.D. 8: L’energia: 16 sessions (4 setmanes)


L’assignatura de física i química de primer de batxillerat s’impartirà en 4 hores lectives, setmanals.

La part experimental de l’assignatura es realitzarà al laboratori de física i química del centre, mentre que la part de continguts conceptuals s’impartiran a aules que compten amb sistemes de projecció i d’àudio.

A priori, i sempre tenint en compte que la tipologia del grup pugui modificar la velocitat del procés d’ensenyament-aprenentatge, a la primera avaluació els continguts impartits seran els dels tres primers temes, a la segona avaluació seran els dels temes 4, 5 i 6 i a la tercera avaluació s’impartiran els dos darrers temes.

De les quatre hores que s’impartiran a l’aula, a una es disposarà d’un desdoblament del grup classe. En el qual mig grup sortirà de l’aula amb un professor per poder fer activitats d’ampliació o de reforç, d’activitats

procedimentals o experimentals.

- CULTURA CIENTÍFICA (1r BATX)

1ª Avaluació : Bloc 1 i 2

2ª Avaluació : Bloc 3 i 4 (primera part)

3ª Avaluació: Bloc 4 (segona meitat ) i bloc 5.

La part procedimental del bloc 5 es du a terme durant tot el curs. - 2n BATXILLERAT - FÍSICA (2n BATX) ● U.D. 1: L’activitat científica. ( 1 setmana ) ● U.D. 2: Interacció gravitatòria ( 5 setmanes) ● U.D. 3: Interacció electromagnètica ( 8 setmanes)

● U.D. 4: Ones ( 6 setmanes) ● U.D. 5: Òptica geomètrica ( 4 setmanes) ● U.D. 6: Física del segle XX ( 6 setmanes)

- QUÍMICA (2n BATX) L’ordre d’impartició de les unitats és la següent:

1a avaluació:

UD0: Repàs del curs anterior: Estequiometria, Termoquímica i formulació inorgànica.

UD1: L’activitat científica i el laboratori

UD2: Teoria atòmica i propietats periòdiques

UD3: L’enllaç químic

2a avaluació

UD4: Cinética química i equilibri de reacció

UD5: Reaccions àcid base

3a avaluació

UD6: Reaccions d’oxidació reducció

UD7: Síntesi orgànica i nous materials

4.6 Criteris de promoció i recuperació de la matèria a juny i al setembre. - 2n ESO (FÍSICA I QUÍMICA) Recuperació de la matèria suspesa al juny:

Es realitzarà un examen de recuperació al juny, per a aquells alumnes que tinguin part o la totalitat de la matèria suspesa.

Nota final de juny:

- Serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions, sempre que les qualificacions siguin superiors a 3. - Si un alumne té una única avaluació suspesa, s’examinarà d’aquesta i aquesta nota (sempre que sigui major o igual a 3) farà mitja ponderada amb les altres per calcular la nota final de curs.

- Si un alumne té més d’una avaluació suspesa, s’examinarà d’una prova que contindrà tots el continguts bàsics treballats durant el curs. Per calcular desprès la nota final, aquesta es ponderarà 70% prova escrita i el 30% restant amb la nota obtinguda en l’actitud i tasques diàries realitzades per l’alumne al llarg del curs.

Recuperació de setembre:

Es cas de no superar satisfactòriament el curs al juny, hi haurà una nova oportunitat al setembre. S’haurà de

realitzar una feina durant l’estiu (30%), que serà d’entrega obligatòria, i fer un examen global (70%). El treball d’estiu només es tindrà en compte en el cas de que la qualificació de l’examen sigui superior a un 3.

- 3r ESO (FÍSICA I QUÍMICA) Recuperació de la matèria suspesa al juny:


Nota final de juny:

- Serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions, sempre que les qualificacions siguin superiors a 3.

- Si un alumne té una única avaluació suspesa, s’examinarà d’aquesta i aquesta nota (sempre que sigui major o igual a 3) farà mitjana ponderada amb les altres per calcular la nota final de curs. - Si un alumne té més d’una avaluació suspesa, s’examinarà d’una prova que contindrà tots el continguts bàsics treballats durant el curs. Per calcular desprès la nota final, aquesta es ponderarà 70% prova escrita i el

30% restant amb la nota obtinguda en l’actitud i tasques diàries realitzades per l’alumne al llarg del curs.


Es cas de no superar satisfactòriament el curs al juny, hi haurà una nova oportunitat al setembre. S’haurà de realitzar una feina durant l’estiu (30%), que serà d’entrega obligatòria, i fer un examen global (70%). El treball d’estiu només es tindrà en compte en el cas de que la qualificació de l’examen sigui superior a un 3.

- 4t ESO (FÍSICA I QUÍMICA) Recuperació de la matèria suspesa al juny:


Nota final de juny:

- Serà la mitjana aritmètica de la part de química i física sempre que la qualificació de cadascuna de les parts sigui superior a 3.

- Si un alumne té una part suspesa (química o física), s’examinarà d’aquesta i aquesta nota (sempre que sigui major o igual a 3) farà mitjana ponderada amb l’altra part per tal de calcular la nota final de curs. - Si al finalitzar les tres avaluacions, l’alumne té una o ambdues parts suspeses (física o química), caldrà

que realitzi una prova escrita de recuperació que contindrà tots el continguts bàsics treballats durant el curs.

Per tal de calcular la nota final, la prova escrita de recuperació es ponderarà amb un 80% i amb un 20% la nota obtinguda en l’actitud i tasques diàries realitzades per l’alumne al llarg del curs.


Es cas de no superar alguna de les parts de l’assignatura (física o química) satisfactòriament juny, hi haurà una nova oportunitat al setembre. S’haurà de realitzar una feina durant l’estiu (20%), que serà d’entrega

obligatòria, i fer un examen que contindrà la part suspesa (física o química o ambdues) (80%). El treball d’estiu només es tindrà en compte en el cas que la qualificació de l’examen sigui superior a un 3.

- 4t ESO (CAAP) Recuperació de la matèria suspesa al juny: Es realitzarà un examen de recuperació al juny, per a aquells alumnes que tinguin part o la totalitat de la matèria suspesa.

Nota final de juny:

- Serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions, sempre que les qualificacions siguin superiors a 3.

- Si un alumne té una única avaluació suspesa, s’examinarà d’aquesta i aquesta nota (sempre que sigui major o igual a 3) farà mitjana ponderada amb les altres per calcular la nota final de curs. - Si un alumne té més d’una avaluació suspesa, s’examinarà d’una prova que contindrà tots el continguts

bàsics treballats durant el curs. Per calcular desprès la nota final, aquesta es ponderarà 70% prova escrita i

el 30% restant amb la nota obtinguda en la actitud i tasques diàries realitzades per l’alumne al llarg del curs.


Es cas de no superar satisfactòriament el curs al juny, hi haurà una nova oportunitat al setembre. S’haurà de

realitzar una feina durant l’estiu (20%), que serà d’entrega obligatòria, i fer un examen global (80%). El treball d’estiu només es tindrà en compte en el cas de que la qualificació de l’examen sigui superior a un 3.

- 1r BATXILLERAT (FÍSICA I QUÍMICA)

Nota FINAL al juny: Atès que l’assignatura té dues parts clarament diferenciades, per obtenir la nota global del curs s’avaluarà per separat la part de química i la de física. Per a cada una de les parts es tindrà en compte els resultats corresponents a les unitats didàctiques (seguint els criteris indicats), que suposarà un 80% de la qualificació, i

a més es realitzarà una prova global d’aquesta part, que aportarà el 20% restant. Aquesta ponderació donarà lloc a la qualificació de química i de física.

L’alumne que hagi superat d’aquesta manera les dues parts (nota igual o superior a 5) tendrà l’assignatura aprovada. La nota final serà la mitjana aritmètica.

En cas que l’alumne tengui alguna de les parts suspesa podrà recuperar-la per separat amb l’examen global

indicat o superar-la en una prova final el mes de juny. Aquest examen constarà només de dues parts: continguts de Física i de Química.

La formulació de química orgànica i inorgànica precisa d’un 75% de respostes correctes per considerar-se superada.

Recuperació de la matèria suspesa al juny: Es realitzarà un examen de recuperació al juny, per a aquells alumnes que tinguin part o la totalitat de la matèria suspesa.

Recuperació de la matèria suspesa al SETEMBRE:

Per a la recuperació de setembre s’examinaran només de la part suspesa i es realitzarà un examen sobre els continguts de cada una de les dues parts o del global del curs. Només es guardarà la nota aprobada de cadascuna de les dues parts de l’assignatura fins a aquesta avaluació.

- 1r BATXILLERAT (CULTURA CIENTÍFICA)

Nota final al juny:

Mitjana ponderada de totes les feines al llarg del curs en funció de la ponderació de les activitats a cada avaluació. Cada avaluació pondera el 33’3% de la nota final de curs.

Recuperació al juny:

Els alumnes que no hagin superat la matèria al juny, duran a terme la recuperació a final de curs,

s’hauran de presentar a un examen i presentar de nou aquells treballs que han estat avaluats negativament. Els continguts de cada avaluació es recuperaran independentment. Després de l' estudi particular de cada cas es podrà dur a terme un darrer examen final.

Recuperació al setembre:

Per recuperar l’assignatura per setembre, l’alumne haurà de superar un examen global de l’assignatura, que suposarà un 50% de la nota i exposar 5 treballs (presentats en format digital, un treball per cada bloc temàtic) que suposaran un 50% de la nota.

- 2n BATXILLERAT (FÍSICA) Per tal que l’alumne assoleixi una visió de conjunt dels continguts del curs, fonamental per aquest tipus de matèria i per a la preparació de la revàlida, es realitzarà al final del curs un examen global dels continguts de tota la matèria que promitjarà amb la qualificació de les avaluacions. La qualificació resultant servirà per a l’obtenció de la nota global del curs que serà la mitjana ponderada de les avaluacions (75%) amb la prova global (25%). Si la nota obtinguda és igual o superior a 5, el curs es considera aprovat.

En cas que l’alumne tengui alguna avaluació suspesa la podrà recuperar després de cada avaluació o superar-la amb la prova final el mes de maig.

La recuperació de setembre constarà d’un examen amb tots els continguts del curs.

- 2n BATXILLERAT (QUÍMICA)

Per tal que l’alumne assoleixi una visió de conjunt dels continguts del curs, fonamental per aquest tipus de matèria i per a la preparació de la revàlida, es realitzarà al final del curs un examen global dels continguts de tota la matèria que promitjarà amb la qualificació de les avaluacions. La qualificació resultant servirà per a l’obtenció de la nota global del curs que serà la mitjana ponderada de les avaluacions (75%) amb la prova global (25%). Si la nota obtinguda és igual o superior a 5, el curs es considera aprovat.

En cas que l’alumne tengui alguna avaluació suspesa la podrà recuperar després de cada avaluació o superar-la amb la prova final el mes de maig.

La recuperació de setembre constarà d’un examen amb tots els continguts del curs.

4.7 Metodologia Orientacions metodològiques a l’ESO (FÍSICA I QUÍMICA)

A l’ESO es proposen treballs experimentals, que es poden enfocar com a treball en petit grup, preferentment al laboratori, que ha de fomentar el desenvolupament de diverses competències (matemàtica i en ciència i tecnologia, digital, aprendre a aprendre i socials i cíviques).

També es treballarà emprant la metodologia d’aprenentatge basada en problemes, ja que l’elaboració d’un projecte d’investigació es pot enfocar potenciant la planificació d’estratègies, la presa de decisions (individuals i col·lectives), el pensament crític, la tolerància i les habilitats de comunicació, tot assignant al professor el rol d’acompanyant del procés d’aprenentatge.

També s’ha de treballar l’elaboració d’hipòtesis, la resolució de problemes i l’anàlisi i la representació de dades, fent ús de les TIC per fer simulacions, tractament de dades, d’aules i laboratoris virtuals..., on es treballen sobretot, la competència matemàtica i en ciència i tecnologia i la competència digital.

També és convenient elaborar problemes i qüestions relacionades amb el món que ens envolta: la medicina (formulació orgànica), el medi ambient (energies) i la vida quotidiana (aplicar els problemes de concentracions a una analítica, interpretar la informació continguda en un envàs d’algun producte alimentari o de neteja...).

Durant tot el procés d’aprenentatge el professor ha d’alternar el rol de guia amb el d’acompanyant, per potenciar el màxim nombre de competències.

El professor ha d’avaluar els alumnes, el procés d’aprenentatge i la seva pràctica docent.

L’avaluació dels alumnes ha de ser contínua, formativa i integradora i ha de partir de l’observació sistemàtica del procés d’aprenentatge individual, basant-se en proves, tests, treballs pràctics individuals i de grup, observació de classe...

També s’ha d’avaluar el procés d’aprenentatge i la mateixa pràctica docent per identificar dificultats i corregir estratègies i introduir posteriorment les modificacions oportunes en la programació i en la metodologia.

És important que durant tot el procés d’ensenyament obligatori hi hagi un bon acompanyament de la família, que ha de poder mantenir la comunicació necessària amb el professor. Correspon a l’organització del centre educatiu facilitar el temps i l’espai perquè es pugui dur a terme.

Mètodes pedagògics a l’ESO

Com les darreres tendències educatives estan dirigides cap a una aprenentatge significatiu, i a la comunicació bidireccional professor-alumne, aquest darrer passa a tenir un paper actiu durant tot el seu procés d’aprenentatge, arraconant una mica les classes magistrals que fins ara s'imparteixen a les aules. Per aquest motiu utilitzarem diversos procediments com els deductius, intuïtius, analítics, lògics,... Al llarg del curs podrem trobar els següents mètodes de treball:

- Mètode expositiu: mitjançant classes expositives. Treballarem els continguts de cada unitat didàctica mitjançant apunts (fets pel professor o del llibre), presentacions en PowerPoint i fotocòpies, que facilitin la visualització dels conceptes. - Mètode demostratiu: mitjançant la combinació de la exposició del professor i la participació dels alumnes. - Mètode individual: L’estratègia més adequada per a què el s alumnes construeixin el coneixement es basa en la realització d’activitats. Aquestes activitats es divideixen en:

o Activitats d’iniciació.

o Activitats de desenvolupament i estructuració del coneixements

o Activitats de síntesi

o Activitats d’aplicació

o Activitats d’ampliació i de reforç.

- Es fomentarà el treball en equip a l’hora de treballar dins l’aula. Es realitzaran debats i narracions d’experiències pròpies que estiguin relacionades amb el tema a tractar. - Combinar el treball individual i cooperatiu. - Realitzar pràctiques de laboratori relacionades amb les diferents unitats de treball. - Suport audiovisual relacionat amb les diferents unitats a treballar. - La distribució pot variar en funció del tipus de mètode, activitat o de treball cooperatiu que vulguem utilitzar o realitzar.

Amb aquesta metodologia es pretén aconseguir:

- La participació de tot el alumnat - Fomentar el treball en grup, intercanviar d’opinions i el consens. - Fomentar la responsabilitat damunt l’aprenentatge, el sentit crític i la capacitat d’anàlisis. - Assegurar-se la motivació de l’alumnat - Afavorir les modificacions de les actituds, especialment en el treball en grup. - Augmentar l’interès per les explicacions i l’atenció durant les classes. - Facilitar les intervencions de l’alumnat a les classes. - Millorar el clima de treball a l’aula


És important que durant tot el procés d’ensenyament obligatori hi hagi un bon acompanyament de la família, que ha de poder mantenir la comunicació necessària amb el professor. Correspon a l’organització del centre educatiu facilitar el temps i l’espai perquè es pugui dur a terme.

Orientacions metodològiques CIÈNCIES APLICADES A L’ACTIVITAT PROFESSIONAL (4t ESO) i CULTURA CIENTÍFICA (1r de Batxiller)

Aquestes matèries permeten ser enfocades de manera diferent: treballant els blocs per separat o de manera integrada. Atès el caràcter de les matèries, ho farem de forma més o meny integrada.

- CAAP La part de treball experimental al laboratori del primer bloc es pot enfocar com a treball en petit grup i fomentar

el desenvolupament de diverses competències: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, competència digital, aprendre a aprendre, i competències socials i cíviques. Es treballarà al laboratori fent servir el material i els instruments bàsics, però també emprarem laboratoris virtuals per complementar les tècniques quan no es disposi de material.

Els continguts referents a biomolècules, desinfecció, tipus de contaminació i R+D+I, dels blocs 1-3, es poden fer servir com a base per dur a terme el projecte d’investigació del bloc 4 en grup i treballar de nou les competències abans esmentades. En aquesta part, és necessari l’ús de les TIC i és útil l’aula virtual com a eina d’intercanvi d’informació entre el

professor i els alumnes. D’aquesta manera es treballen novament la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia i la competència digital. L’elaboració del projecte d’investigació potencia la planificació d’estratègies, la presa de decisions (individuals i col·lectives), el pensament crític, la tolerància i les habilitats de comunicació.

Els alumnes hauran de prendre un paper més actiu en tot el procés d’aprenentatge mentre que el professor

esdevé un acompanyant i un moderador del procés. Es podria dedicar tot el darrer trimestre a l’elaboració dels projectes d’investigació, i deixar per al darrer les exposicions i les discussions, i completar el professor, si fos necessari, la informació. Es treballaria d’aquesta manera la comunicació lingüística, a través de l’expressió oral i escrita.

El professor avaluarà els alumnes, el procés d’aprenentatge i la seva pràctica docent. L’avaluació dels alumnes serà contínua, formativa i integradora, i ha de partir de l’observació i del registre sistemàtic del procés d’aprenentatge individual. Estarà basada principalment en la feina i els treballs pràctics de laboratori, en el treball d’investigació i, en molt menor mesura, en proves o tests. S’avaluarà el procés d’aprenentatge i la pràctica docent per identificar dificultats i corregir estratègies, i introduir

posteriorment les modificacions oportunes en la programació i en la metodologia.

Mètodes pedagògics (CAAP i CULTURA CIENTÍFICA)

Podrem trobar els següents mètodes de treball:

● Mètode expositiu: mitjançant classes expositives.

● Mètode demostratiu: combinent la exposició del professor i la participació dels alumnes. ● Mètode individual: realització d’activitats. Aquestes activitats es divideixen en: ○ Activitats d’iniciació. ○ Activitats de desenvolupament i estructuració del coneixements

○ Activitats de síntesis ○ Activitats d’aplicació ○ Activitats d’ampliació i de reforç. ● Es fomentarà el treball en equip a l’hora de treballar dins l’aula. ● Combinar el treball individual i cooperatiu.

● Realitzar pràctiques de relacionades amb les diferents unitats de treball. ● Suport audiovisual relacionat amb les diferents unitats a treballar.


● La participació de tot el alumnat

● Fomentar el treball en grup, l’intercanvia d’opinions i el consens. ● Fomentar la responsabilitat damunt l’aprenentatge, el sentit crític i la capacitat d’anàlisis. ● Assegurar-se la motivació de l’alumnat ● Afavorir les modificacions de les actituds, especialment en el treball en grup. ● Augmentar l’interès per les explicacions i l’atenció durant les classes.

● Facilitar les intervencions de l’alumnat a les classes. ● Millorar el clima de treball a l’aula


Correspon a l’organització del centre educatiu facilitar el temps i l’espai perquè es pugui dur a terme.

Orientacions metodològiques a 1r de BATXILLERAT (FÍSICA I QUÍMICA)

A primer de batxillerat aquesta matèria té un caràcter essencialment formal, i està enfocada a dotar els alumnes de capacitats especifiques associades a aquesta disciplina. Els continguts reben un enfocament més acadèmic que als cursos precedents sobre les bases dels ja tractats a quart.

Es proposa una metodologia que ha de permetre als alumnes un aprenentatge significatiu, basat en la

comprensió dels continguts i que eviti l’aprenentatge mecànic. S’ha de potenciar l’autonomia dels alumnes, que han de ser capaços d’arribar a conclusions per si mateixos i de comprovar l’interès de la matèria. Tot això

va encaminat a fer que els alumnes siguin capaços d’aprendre a aprendre. La comprensió dels continguts ha

de dur a una interpretació de l’entorn i a la consecució de les competències clau pròpies d’una matèria de caire científic. D’altra banda, és imprescindible que els conceptes es trobin interrelacionats, essent conseqüència uns dels altres i que els alumnes puguin aplicar-los dins el seu entorn més proper i en l’estudi d’altres matèries. S’ha de procurar que l’apropament a la física i la química resulti atractiu als alumnes i evitar sobretot el rebuig

predeterminat cap a la ciencia.

Els continguts propis del primer bloc, referent al mètode científic, es desenvolupen de forma transversal al llarg del curs, utilitzant l’elaboració d’hipòtesis i la presa de dades com a passes imprescindibles per resoldre qualsevol tipus de problema. S’han de desenvolupar destreses en l’ús de l’aparell científic, ja que el treball experimental és una de les pedres angulars de la física i la química.

La resolució de qüestions teoricopràctiques i de problemes numèrics, on es pugui contrastar el grau de comprensió dels conceptes teòrics que els alumnes ha d’assimilar, té una importància cabdal. La resposta raonada a qüestions desenvolupa la capacitat de comunicació lingüística,

mentre que la resolució de problemes precisa de capacitat d’abstracció i també d’exercici d’habilitats

matemàtiques.

L’estudi de la física consolida l’enfocament seqüencial (cinemàtica, dinàmica, energia) esbossat al segon cicle de l’educació secundària obligatòria. L’aparell matemàtic de la física cobra, alhora més rellevància en aquest nivell, per això convé començar l’estudi pels blocs de química, a fi que els alumnes puguin adquirir les eines

necessàries que els van proporcionant les matemàtiques al llarg del curs.

Enfocaments metodològics

Com les darreres tendències educatives estan dirigides cap a una aprenentatge significatiu, i a la comunicació bidireccional professor-alumne, aquest darrer passa a tenir un paper actiu durant tot el seu procés d’aprenentatge, arraconant una mica les classes magistrals que fins ara s’impartien a les aules. Per aquest

motiu utilitzarem diversos procediments com els deductius, intuïtius, analítics, lògics,... Al llarg del curs podrem trobar els següents mètodes de treball:

· Mètode expositiu: mitjançant classes expositives. Treballarem els continguts de cada unitat didàctica

mitjançant apunts (fets pel professor o del llibre), presentacions en PowerPoint i fotocopies, que facilitin la visualització dels conceptes.

· Mètode demostratiu: mitjançant la combinació de la exposició del professor i la participació dels

alumnes.

· Mètode individual: L’estratègia més adequada per a què el s alumnes construeixin el coneixement es

basa en la realització d’activitats. Aquestes activitats es divideixen en:

o Activitats d’iniciació.

o Activitats de desenvolupament i estructuració del coneixements

o Activitats de síntesi

o Activitats d’aplicació

o Activitats d’ampliació i de reforç.

Es fomentarà el treball en equip a l’hora de treballar dins l’aula. Es realitzaran debats i narracions d’experiències pròpies que estiguin relacionades amb el tema a tractar.

· Combinar el treball individual i cooperatiu.

· Realitzar pràctiques de laboratori relacionades amb les diferents unitats de treball.

· Suport audiovisual relacionat amb les diferents unitats a treballar.

· La distribució pot variar en funció del tipus de mètode, activitat o de treball cooperatiu que vulguem utilitzar o realitzar.


1. La participació de tot el alumnat

2. Fomentar el treball en grup, l’intercanvia d’opinions i el consens.

3. Fomentar la responsabilitat damunt l’aprenentatge, el sentit crític i la capacitat d’anàlisis.

4. Assegurar-se la motivació de l’alumnat

5. Afavorir les modificacions de les actituds, especialment en el treball en grup.

6. Augmentar l’interès per les explicacions i l’atenció durant les classes.

7. Facilitar les intervencions de l’alumnat a les classes.

8. Millorar el clima de treball a l’aula.

Orientacions metodològiques a 2n de BATXILLERAT (FÍSICA)

Encara que el mètode científic s’ha treballat durant l’etapa de l’educació secundària obligatòria i al primer curs del batxillerat, es requereix una gradació igual que amb qualsevol altre contingut científic. En la física del segon curs del batxillerat s’eleva el grau d’exigència en l’ús de determinades eines, com són els gràfics (ampliant-los a la representació simultània de tres variables interdependents), i la complexitat de l’activitat duita a terme

(experiències al laboratori o anàlisi de textos científics). És recomanable incidir en els aspectes històrics que reflecteixen les dificultats i els moments de confusió a l’hora d’adequar noves dades experimentals a les teories científiques vigents en un determinant moment de la història.

Així mateix, la física de segon trenca amb l’estructura seqüencial (cinemàtica-dinàmica-energia) del curs

anterior i tracta de manera global blocs compactes de coneixement. D’aquesta manera, els aspectes cinemàtic, dinàmic i energètic es combinen per compondre una visió panoràmica de les interaccions gravitatòria, elèctrica i magnètica. Aquesta perspectiva permet enfocar l’atenció dels alumnes sobre aspectes nous, com el concepte de camp, i treballar alhora sobre casos pràctics més realistes.

El concepte d’ona no s’estudia en cursos anteriors i necessita, per tant, un enfocament seqüencial.

Primerament, es tracta des d’un punt de vista descriptiu i, a continuació, des d’un punt de vista funcional. La seqüenciació triada (primer els camps elèctric i magnètic, després la llum) permet introduir la gran unificació de la física del segle XIX i justificar la denominació d’ones electromagnètiques. Les equacions dels sistemes

òptics es presenten des d’un punt de vista operatiu, per proporcionar als alumnes una eina d’anàlisi de sistemes

òptics complexos.

La física del segle XX mereix una atenció especial en el currículum bàsic del batxillerat. La complexitat matemàtica de determinats aspectes no ha de ser obstacle per comprendre conceptualment postulats i lleis

que ja pertanyen al segle passat. D’altra banda, l’ús d’aplicacions virtuals interactives supleix satisfactòriament

la possibilitat de comprovar experimentalment els fenòmens físics estudiats. La teoria de la relativitat especial i la física quàntica es presenten com a alternatives necessàries a la insuficiència de la física denominada clàssica per resoldre determinats fets experimentals. Els principals conceptes s’introdueixen empíricament, i

es plantegen situacions que requereixen únicament les eines matemàtiques bàsiques, sense perdre rigor per

això. En aquest apartat s’introdueixen també els rudiments del làser, una eina quotidiana actualment i que els estudiants empren habitualment.

La recerca de la partícula més petita en què pot dividir-se la matèria va començar a la Grècia clàssica; els alumnes de segon de batxillerat han de conèixer quin és l’estat actual d’un dels problemes més antics de la ciència. Sense necessitat d’aprofundir en teories avançades, els alumnes s’enfronten a un petit grup de

partícules fonamentals, com els quarks, i el relacionen amb la formació de l’Univers o l’origen de la massa.

Per comprovar el grau de comprensió dels conceptes teòrics és molt important la resolució de problemes i de qüestions teoricopràctiques, en què els alumnes apliquen els seus coneixements i en comproven la utilitat. També són essencials els continguts de tipus experimental, en forma de pràctica experimental de laboratori o

com a petita investigació. Els recursos matemàtics dels alumnes de segon de batxillerat permeten treballar continguts amb certa profunditat, i la seva capacitat de raonament permet un nivell d’abstracció important.

Els recursos aportats per les tecnologies de la informació i la comunicació són imprescindibles per al desenvolupament d’aquesta matèria. Així, els mitjans audiovisuals són importants per poder visualitzar

situacions físiques impossibles de mostrar a l’aula o pràctiques no abordables al laboratori. També l’ordinador resulta necessari per a la recerca d’informació o les simulacions de processos.

Els estàndards d’aprenentatge avaluables d’aquesta matèria s’han dissenyat tenint en compte el grau de maduresa cognitiva i acadèmica dels alumnes en l’etapa prèvia als estudis superiors. La resolució dels supòsits plantejats requereix el coneixement dels continguts avaluats, així com un ús conscient, controlat i eficaç de les

capacitats adquirides els cursos anteriors. L’extensió i la profunditat amb què s’han de treballar els diferents continguts a l’aula han d’estar basats en els criteris d’avaluació, els quals permeten comprovar si el grau d’aprenentatge dels alumnes és adequat en relació amb els objectius. El professor ha de concretar aquests criteris de manera que siguin perfectament comprensibles per als alumnes.

Enfocaments metodològics

Com les darreres tendències educatives estan dirigides cap a una aprenentatge significatiu, i a la comunicació bidireccional professor-alumne, aquest darrer passa a tenir un paper actiu durant tot el seu procés d’aprenentatge, arraconant una mica les classes magistrals que fins ara s’impartien a les aules. Per aquest motiu utilitzarem diversos procediments com els deductius, intuïtius, analítics, lògics,... Al llarg del curs podrem

trobar els següents mètodes de treball:

· Mètode expositiu: mitjançant classes expositives. Treballarem els continguts de cada unitat didàctica

mitjançant apunts (fets pel professor o del llibre), presentacions en PowerPoint i fotocopies, que facilitin la visualització dels conceptes.

· Mètode demostratiu: mitjançant la combinació de la exposició del professor i la participació dels

alumnes.

· Mètode individual: L’estratègia més adequada per a què els alumnes construeixin el coneixement es

basa en la realització d’activitats. Aquestes activitats es divideixen en:

● Activitats d’iniciació.

● Activitats de desenvolupament i estructuració del coneixements ● Activitats de síntesi ● Activitats d’aplicació ● Activitats d’ampliació i de reforç.

Es fomentarà el treball en equip a l’hora de treballar dins l’aula. Es realitzaran debats i narracions d’experiències

pròpies que estiguin relacionades amb el tema a tractar.

● Combinar el treball individual i cooperatiu. ● Realitzar algunes pràctiques de laboratori relacionades amb les diferents unitats de treball. ● Suport audiovisual relacionat amb les diferents unitats a treballar.

● La distribució pot variar en funció del tipus de mètode, activitat o de treball cooperatiu que vulguem utilitzar o realitzar.


● La participació de tot el alumnat ● Fomentar el treball en grup, l’intercanvia d’opinions i el consens.

● Fomentar la responsabilitat damunt l’aprenentatge, el sentit crític i la capacitat d’anàlisis. ● Assegurar-se la motivació de l’alumnat ● Afavorir les modificacions de les actituds, especialment en el treball en grup. ● Augmentar l’interès per les explicacions i l’atenció durant les classes.

● Facilitar les intervencions de l’alumnat a les classes. ● Millorar el clima de treball a l’aula

Orientacions metodològiques a 2n de BATXILLERAT (QUÍMICA)

La química de segon de batxillerat presenta molts continguts completament nous per a l’alumne, que s’han de sustentar en uns altres ja adquirits en cursos previs. Sembla recomanable que el professor faciliti la revisió

d’aquests conceptes per aconseguir una major eficàcia en el procés d’aprenentatge. Per al desenvolupament d’aquesta matèria es considera fonamental relacionar els continguts amb altres disciplines i que el conjunt estigui contextualitzat, mostrant la vinculació amb el nostre entorn social i el seu interès tecnològic o industrial.

És important inculcar els alumnes la importància de l’ús de la capacitat de raonament per sobre de visions

dogmàtiques o memorístiques per arribar a solucions de diferents plantejaments. Per això és imprescindible la resolució de qüestions teoricopràctiques i de problemes on es contrasti el grau de comprensió dels conceptes teòrics que l’alumne ha d’assimilar. La resposta raonada a qüestions teoricopràctiques desenvolupa, a més, la capacitat de comunicació lingüística, mentre que per a la resolució de problemes es precisa capacitat d’abstracció i l’exercici d’habilitats matemàtiques.

L’elaboració de treballs en petits grups (sobre temes d’actualitat que despertin curiositat en els alumnes i estimulin l’esperit crític) implica, d’una banda, la recollida d’informació procedent de fonts diverses, moltes d’elles basades en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació; d’una altra, l’avaluació del seu contingut i d’una altra, el desenvolupament de les habilitats socials que suposa el treball en grup. L’elaboració

d’informes sobre els treballs, l’exposició i el debat dels plantejaments implica l’ús coherent de la terminologia científica i també l’ús de mitjans digitals, a més de la discussió de les idees amb els companys.

Atès que la química és una ciència experimental, les pràctiques de laboratori són imprescindibles perquè l’alumne pugui, d’una banda estudiar in situ l’aplicació dels conceptes teòrics (no han d’anar mai deslligades dels continguts tractats), i d’una altra familiaritzar-se amb el treball de laboratori. Sembla recomanable que les

pràctiques fetes pels mateixos alumnes, individualment o en petits grups, siguin comprensibles i fàcilment realitzables, a més de no presentar riscs per l’ús de productes perillosos o nocius per a la salut; en qualsevol cas, el professor ha de remarcar la importància de prendre totes les mesures de seguretat necessàries en el laboratori de química i de donar un tractament convenient als residus. Si la pràctica pot resultar perillosa perquè

l’alumne la dugui a terme o la manipulació de l’instrumental és complexa, es pot recórrer a l’experiència de càtedra feta pel professor o a la projecció de vídeos amb pràctiques filmades.

L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, en els seus diferents vessants, és molt útil per a la recollida d’informació, la visualització de processos normalment no accessibles, la consolidació de conceptes, la realització de proves d’autoavaluació, l’ús d’aules virtuals o l’elaboració d’informes. La competència digital

és actualment imprescindible en qualsevol matèria i especialment en les matèries de caràcter científic. L’ús de

mitjans digitals a l’aula per projectar i visualitzar continguts procedents d’Internet permet agilitar tant les explicacions com la comprensió dels alumnes, amb la consegüent millora en l’eficàcia del procés d’aprenentatge.

L’avaluació ha d’estar d’acord amb els corresponents criteris, que el professor ha d’explicitar a l’alumne de

forma clara i concreta, i que han de ser coherents amb la profunditat i extensió amb les quals s’han treballat els continguts a l’aula. En qualsevol cas, el professor ha de constatar que l’alumne és capaç de raonar a partir dels conceptes teòrics adquirits i relacionar-los entre si, així com resoldre problemes numèrics, fer experiències senzilles de laboratori i elaborar informes a partir de dades experimentals o d’informació recollida de diverses fonts.

El fet d’haver d’aconseguir uns objectius, d’una banda de cara a la formació integral de l’alumne i d’una altra de cara a la prova d’accés a la universitat i a la preparació per a futurs estudis, requereix una distribució rigorosa del temps dedicat a cadascun dels blocs i a cada tipus d’activitat, que el professor ha d’adequar en funció de les disponibilitats materials del centre i del nombre d’alumnes a l’aula.

És important per els alumnes que els coneixements adquirits no s’emmagatzemin en compartiments aïllats, sinó que es relacionin amb els d’altres matèries dins un mateix marc de coneixement, i també amb la realitat quotidiana. Per això ha de donar-se a l’ensenyament de la química un caràcter transdisciplinari, de manera que els coneixements aportin una visió global, relacionada i enriquida amb els punts de vista aportats des

d’altres disciplines. D’aquesta manera, la visió aportada pels filòsofs sobre la constitució de la matèria al llarg del temps o la ubicació dels avenços de la química en la història de la humanitat són molt rellevants per a la comprensió global dels continguts tractats. També els alumnes haurien d’entendre les profundes relacions d’aquesta matèria amb la física, doncs les interaccions entre càrregues elèctriques determinen l’estructura atòmica, les propietats periòdiques i l’enllaç entre àtoms; l’energia cinètica de les molècules i els xocs entre

elles són la base de la teoria de col·lisions; l’electroquímica explica el funcionament de les piles o bateries dels circuits elèctrics. En relació amb altres ciències, les reaccions químiques són les responsables de diversos processos biològics i geològics, les forces intermoleculars són determinants per a l’estructura de nombroses molècules fonamentals per a la vida o les eines matemàtiques són imprescindibles per abordar qualsevol

tractament quantitatiu relacionat amb la química.

A més, l’estudi d’aquesta matèria ha de contribuir a dotar l’alumne d’una visió objectiva de la realitat de la química, que l’ajudi a descartar les connotacions negatives associades al terme química, a causa de les conseqüències per a la salut de determinades substàncies o dels efectes mediambientals de productes derivats de l’activitat humana.

Agrupaments/Desdoblaments (ESO i Batxiller)

Es disposa d’un professor per poder desdoblar 1 hora cada setmana a 2n d’ESO, a 1r de batxiller i a 2n de batxiller. Aquest tipus de desdoblaments es faran a l’aula de laboratori i serveixen per fer la part més pràctica de les assignatures. En el cas de que l’alumnat ho necessiti es podran utilitzar aquestes hores per fer desdoblaments flexibles amb l’alumnat que hagi de menester reforç.

A 3r d’ESO hem decidit fer un autodesdoblament, en el que es dividirà la classe en dos grups i cada grup anirà al laboratori en dies diferents. Aquest autodesdoblametn es farà juntament amb l’assignatura d’anglès dues hores a la setmana i així tots els alumnes amb grup més reduït (la meitat de la classe o sigui 14 o 15) aniran cada setmana al laboratori.

Activitats d’ampliació i de reforç (ESO i Batxiller)

Cada docent, en funció de les característiques del seu grup, prepararà a cada unitat activitats o recursos didàctics específics per a l’ampliació o el reforç dels continguts treballats a classe.

Aquests recursos podran ser de caire general per a tota la classe, en cas que s’hagin detectat mancances en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat, o de caire individual i específic si el professor ha detectat diferències en l’esmentat procés entre els alumnes i consideri necessari una ampliació o un reforç dels continguts.

D’acord amb el que indica la LOMCE , els alumnes que requereixin una atenció educativa diferent de l’ordinària —perquè presenten necessitats educatives especials, per dificultats específiques d’aprenentatge, per trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, per altes capacitats intel·lectuals, per haver-se incorporat tard al sistema educatiu o per condicions personals o d’història escolar—, amb la finalitat que puguin assolir el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals i, en tot cas, els objectius establerts amb caràcter general per a tots els alumnes, rebran un suport educatiu específic i, si cal, es podran establir les mesures curriculars i organitzatives oportunes que assegurin un progrés adequat.

4.8 Treball en projectes Aquest departament generalment no treballa amb projectes, això no implica que en funció de les característiques d’un grup, el docent determini la possibilitat d’implantar un projecte en moment donat del curs, amb la finalitat de millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge.

5. Atenció a la diversitat. S’han d’indicar, obligatòriament els procediments i instruments d’avaluació ● Atenció diversitat alumnat ANEE, AC, ACS.....altes capacitats....... Procediments i mesures de reforç, de

suport, d’ampliació i de recuperació. Criteris per elaborar les adaptacions curriculars per a l’alumnat amb NESE a cada un dels nivells.

5.1 ALUMNES NESE (excepte Altes Capacitats) A. Recomanacions metodològiques per adaptar el sistema d'ensenyament i aspectes didàctics - Planificació i organització: posar molt èmfasi en l'aspecte organitzatiu. Una de les majors dificultats

d’quest alumnes és planificar abans d'actuar. Moltes vegades no reben les instruccions, encara que ho sembli. Per això s’aconsella:

- Proporcionar als alumnes NESE un ambient estructurat i més predictible:

a) Procurar informar sempre de les regles i/o normes de la classe; és convenient que estiguin sempre a la vista de l'alumne. b) Reservar un espai a la pissarra, en un lloc visible, per anotar dates de controls, lliurament de treballs i

tasques diàries que han d'anotar-se a l'agenda. Deixar temps perquè els alumnes copiïn el que s'ha anotat. Aquesta informació hauria de ser sempre accessible a l’alumne. Fins i tot en educació secundària. · c) Es recomana tenir l’horari setmanal a qualque lloc visible de l'aula. d) Procurar anticipar-se a les novetats. És molt positiu cridar l'atenció sobre els canvis d’horari i sobre

qualsevol altra variació de la rutina.

e) Ensenyar l’alumne a planificar des de coses tan simples, com preparar tot el material abans de començar

una tasca, fins a aspectes més complexos, com la resolució de problemes (les passes que s’han de seguir). f) És important que el professor s'asseguri que l'alumne ha rebut les instruccions. Per això es recomana que li demani que repeteixi el què ha dit, que ho escrigui i li ho ensenyi, o bé, que ho llegeixi en veu alta. g) És convenient disposar de temps per ordenar la taula a diari: se li ha de dir "com es fa", "com l’ha

d'ordenar" (especialment els primers cursos). Només amb supervisió aprendrà, amb el càstig no millorarà la seva desorganització. h) També és important donar temps a l'alumne per ordenar el contingut dels seus quaderns, almenys una vegada per setmana (treure folis amb dibuixos o pàgines que s'han saltat, etc.). Moltes vegades escriuen en qualsevol foli sense cap ordre. Si n’és el cas, explicar com ha de ser l'ordre dels seus quaderns, sense càstigs,

però insistint perquè ho faci i n’aprengui. És convenient revisar els seus quaderns amb certa freqüència. i) És important l'ús i el control de l'agenda per part del professor, revisant a diari que s'ha apuntat tot i que es porta el material necessari per a l'estudi i realització de les tasques. Aquests alumnes tardaran més anys a automatitzar aquest procés que requerirà una supervisió durant molt més temps. És recomanable trobar una

manera d'ajudar l'alumne de secundària perquè aprengui a emprar l'agenda, tenint esment que no afecti la seva autoestima.

B. Ambient adequat per a l'aprenentatge

Cal asseure’ls en un lloc espaiós, amb llum suficient, lluny de portes i finestres, evitar distraccions, tot i que no és convenient separar-lo de manera destacada o aïllar-lo de la resta del grup.

a) Ubicar NESE prop del professor per facilitar el permanent contacte visual i la supervisió de les tasques, així com el control dels factors de distracció. Així podrà ajudar-lo a reconduir l'atenció amb algun senyal no verbal quan es distregui. b) Posar esment en els agrupaments: evitar les taules en quadrat, és millor organitzar- les en ferradura o en parelles.

c) Col·locar a l’alumne al costat d'un company tranquil que pugui servir-li de model positiu. Quan l'alumne NESE es perdi, podrà mirar o consultar el seu company i ubicar-se una altra vegada en el tema, a més pot col·laborar com a guia de l'alumne, especialment en l’aspecte agenda.

C. Accés a les instruccions. Entrenament en autoinstruccions i resolució de

problemes

a) És recomanable permetre a l'alumne l'accés a les instruccions de "com es fa", ja sigui

d’una tasca, una avaluació o bé simples qüestions d'organització. b) Els educadors (pares i mestres) són els models de referència, d'aquí la importància d'intentar ser bons models. De la nostra manera d'actuar n'aprendran molt. El nostre model pot permetre a l'alumne aprendre "com es fa”, és a dir, estratègies d'afrontament i resolució

de problemes. Una forma de fer-ho és ensenyant l'ús de les autoinstruccions. L'entrenament en autoinstruccions consisteix en modificar les verbalitzacions internes (els nins amb TDAH no les generen o les generen malament) per altres que són apropiades i/o necessàries per aconseguir l'èxit d'una tasca. L'objectiu és ensenyar el llenguatge com a auto-guia per a la resolució de problemes. No ensenyen a l'alumne què ha de pensar, sinó com ha de fer-ho.

El nin ha d'aprendre a fer-se les preguntes següents perquè no les genera espontàniament i utilitzar-les en el moment precís i de forma adequada:

1. Quin és el meu problema/tasca? Què és el que he de fer?

2. Com puc fer-ho? Quin és el meu pla? Aquesta és la pregunta més important i difícil

ja que implica generar alternatives diferents i seleccionar les més eficaces. 3. Estic seguint el meu pla? Procés d'autoobservació i rectificació en el cas d'errors. 4. Com ho he fet? Procés d'autoavaluació i autoreforçament.

Aquesta tècnica pot treballar-se a l'aula o individualment. Per aconseguir que generin

el llenguatge intern primer caldrà treballar les verbalitzacions oralment.

D. Emprar un sistema d'autoreforçament individual i col·lectiu a l'aula

L'alumne necessita conèixer els efectes de la seva actuació mentre aprèn (feedback).

Per augmentar la seva sensació de competència i motivar-lo, el professor pot programar, quan inicia l'aprenentatge d'una habilitat nova, que els primers assaigs concloguin amb èxit. Podrem ajudar-lo a millorar el seu rendiment acadèmic aplicant les estratègies següents:

a) Donar-li l'oportunitat d'acabar les activitats amb una cosa que li surti bé.

b) Lliurar-li l'activitat el primer i recollir-la l'últim (atenent així a la seva necessitat de més temps); aquest temps extra l'ajudarà a acabar les tasques. c) Fer-lo col·laborar en les rutines de l'aula, com per exemple, repartir el material als

companys, anar a cercar guix, etc.; li permetrà tenir l'oportunitat d'aixecar-se i moure's (atenent a la seva necessitat de moviment). Com més activitat motora presenti, major necessitat de moviment tindrà. d) L'alumne amb TDAH necessita combinar curts períodes d'atenció amb acció manipulativa. És adequat mantenir un ensenyament actiu (multisensorial).

e) Fer ús explícit de reforç social (qualsevol lloança) per donar-li suport, no només al rendiment, sinó al fet d'estar fent les tasques. f) Proporcionar-li un reforç positiu quan hagi acabat la tasca, encara que només sigui per haver-la acabat.

E. Mantenir un ensenyament actiu, augmentant l'estimulació de les tasques

(combinar períodes d'atenció amb acció manipulativa)

a) Es recomana canviar de formats, introduir amb freqüència novetats, per evitar la

monotonia i el desinterès. b) Barrejar activitats d'alt i baix interès; és convenient començar per les menys atractives, intercalant-les, o bé deixant les més entretingudes per al final. c) Sempre que sigui possible o en determinats moments, utilitzar materials informàtics

d'aprenentatge. d) A causa de la dificultat que tenen per abstreure conceptes matemàtics, donar la possibilitat de manipular material per a la resolució dels problemes (un àbac, llapis de colors, subratllar en diferents colors els enunciats, poder fer dibuixos gràfics, etc.). A cursos més avançats o a secundària, se’ls pot permetre tenir un esquema, en algun lloc visible (per

exemple, aferrat a la taula), de les passes generals de les autoinstruccions (planificar, corregir, repassar,…) e) És convenient donar-los l'oportunitat de realitzar activitats que impliquin moviment (estiraments, creuar les cames, etc.). Sempre que sigui possible, cal proporcionar petits

descansos, freqüents i regulars. f) Promoure tasques interessants. Els professors poden augmentar l'interès en les tasques si en ocasions, permeten que els nins treballin juntament amb els seus companys o en petits grups, utilitzant materials visuals, auditius o manipulatius i combinant les activitats de més interès amb aquelles de menor interès. L'estudiant reté molta més

informació quan participa activament (llegeix, sent, veu, diu i fa) que quan només escolta.

F. Seqüenciar les tasques

És recomanable dividir les tasques en etapes breus. Determinar el temps de feina/atenció i ajustar-hi el treball, que a poc a poc haurà d'augmentar-se, a mesura que el nin progressi.

a) Disminuir la durada de la tasca, organitzant la seva execució per etapes i, fins i tot,

valorar la possibilitat que puguin ser completades en diferents horaris.

b) Permetre ocasionalment, que l'alumne pugui elegir entre diferents tasques.

c) Assignar-li menys quantitat d'exercicis; és millor que en realitzi menys i bé, que molts i incorrectes. e) Fer-li preguntes freqüents i seqüenciar-les amb marcadors temporals. Ex.: per on

començam? I després d'això, què ve?, etc.

5.2 ALUMNES AMB ALTES CAPACITATS El Departament de Física i Química tindrà en compte una sèrie de pràctiques docents per tal que l’encaix a

classe d’aquest tipus d’alumnat es doni sense dificultats significatives i per tant s’afavoreixi el procés d’ensenyament-aprenentatge.

A. Pràctiques docents que afavoreixen l’Atenció als Alumnes amb Altes Capacitats.

ACCIONS QUE FACILITEN ACCIONS QUE DIFICULTEN

Crear a l’aula una atmosfera de comprensió i respecte per a

tots, acceptant l’existència de

diferències individuals.

Permetre que els companys els tractin

d’una manera diferent o que l’alumne es

tanqui en si mateix, se senti diferent o

superior.

Utilitzar una metodologia flexible i oberta:

aprenentatge per descobriments, aprenentatge

cooperatiu, per projectes.

Utilitzar gairebé sempre una metodologia

expositiva, unitària i grupal.

Organitzar els espais i el temps de manera flexible, de

manera que els alumnes puguin treballar

a diferents ritmes.

Programar de tal manera que tots els

alumnes hagin de

fer el mateix, de la mateixa manera i al

mateix temps durant tota la jornada

escolar.

Fomentar el diàleg i la comunicació, dedicant un temps a

l’aula per a la conversa, estimulant el fer preguntes sense inhibicions i animant els alumnes a

buscar respostes, com per exemple els grups interactius.

Dissenyar un ensenyament on els alumnes la major part del temps escolten, realitzen treball individualment

i reprodueixen el que els ha explicat el mestre o professor.

Facilitar l’autonomia en l’aprenentatge:

- Donar suport a les iniciatives o projectes que sorgeixin de manera espontània, facilitar l’adquisició d’estratègies de cerca d’informació i plantejament de preguntes. - Possibilitar l’accés a materials i fonts d’informació perquè

profunditzin autònomament en la seva àrea d’interès.

No donar cabuda, en la dinàmica de

l’aula, a les iniciatives i suggeriments dels alumnes i no proporcionar accés a materials i fonts d’informació diverses. Centrar l’avaluació en els productes

sense tenir en compte els processos.

Potenciar el pensament divergent i independent

en els alumnes:

• Animar-los a buscar múltiples solucions als problemes.

• Demanar-los que pensin en maneres inusuals per resoldre diferents conflictes.

• Concedir el “dret a equivocar-se”, a córrer riscos, cometre

errors i fins i tot a fallar.

• Fomentar el desenvolupament de diverses formes

d’expressió i comunicació.

Admetre només com a correctes

solucions úniques, penalitzar l’error, rebutjar solucions alternatives o propostes diferents.

Reforçar i valorar expressament la creativitat i les idees

originals. Motivar cap a l’aprenentatge

permetent que la curiositat i interessos variats (propis d’aquests

alumnes) tinguin cabuda a l’aula.

No valorar l’originalitat. Centrar l’avaluació únicament en processos memorístics i de reproducció. No tenir en

compte els interessos concrets dels

alumnes per integrar-los en la

programació de l’aula.

Desenvolupar el judici crític, ensenyar a acceptar crítiques i

donar-les, distanciar-se dels fets, definir

pros i contres, distingir entre crítiques constructives i judicis de

valor. Potenciar l’autocrítica.

Permetre que els alumnes admetin

sense reflexionar ni valorar tot el que els ve donat, que no qüestionin mai els fets. No ensenyar a fer autocrítica ni autoavaluació.

Tenir en compte que encara que tinguin altes capacitats necessiten que se’ls ajudi, se’ls ensenyi i se’ls motivi cap al treball.

Tenir altes capacitats no significa tenir un alt rendiment en totes

les àrees.

Tenir unes expectatives molt elevades constantment. “Esperar” d’ells que rendeixin sempre al màxim, que no cometin errors, que treguin les millors

notes, que ho facin tot perfecte.

5.3 CRITERIS PER ELABORAR LES ADAPTACIONS CURRICULARS PER A L’ALUMNAT NESE

- ALUMNAT NESE (Excepte Altes Capacitats) 5.3.1 Adaptacions no significatives El nin amb TDA-H ha de seguir el seu propi ritme d'aprenentatge i, per això, s’aconsella individualitzar l'atenció,

en la mesura possible.

Algunes vegades, es recomana valorar la conveniència i/o possibilitat de rebre suports específics, amb instrucció individual, o bé en petit grup, atenent a l'àrea d'aprenentatge en què presenti majors dificultats. En molts casos, els alumnes amb TDAH poden beneficiar-se de la sentència "menys és més". Per exemple, si l'alumne demostra eficiència en la resolució d'un determinat nombre de problemes matemàtics i comença a

distreure's, a cometre errors per la seva dificultat a mantenir l'atenció de manera sostinguda per executar-los correctament, no és necessari que en realitzi la mateixa quantitat que la resta dels seus companys. El més important és assegurar- nos que saben fer-ho, no la quantitat que en realitzin.

A. EXÀMENS I AVALUACIONS

Objectiu: Assegurar-se que l'alumne ha assimilat els coneixements requerits. Es tracta de valorar el que saben

i el seu esforç, no la seva habilitat per afrontar una situació d'examen.

Quantitat i temps

● Calendari d'exàmens: donar les dates, almenys, amb una setmana d'antelació.

● Si és possible, programar un màxim de dos exàmens per setmana. ● No realitzar més d'un examen d'avaluació al dia, principalment si són globals. ● Respectar el temps que l'alumne necessita per respondre. De vegades tarden més; donar-li el temps necessari per acabar la prova. ● Avaluar a les primeres hores de la jornada.

● Disposar de temps per pensar i preguntar dubtes. ● En alumnes amb TDAH, cal adaptar els exàmens per a pal·liar el dèficit d'atenció. L'estructura en la qual es presentin els exàmens pot ser una bona eina per ensenyar-los a organitzar la informació i poder demostrar el que han après.

● Reduir el nombre de preguntes per full. ● Combinar avaluacions orals i escrites, si és necessari. ● Destacar en l'enunciat les paraules clau. ● Combinar diferents formats de pregunta en una mateixa prova: de desenvolupament, vertader/fals, completar un esquema, definicions, opció múltiple, frases per completar; a matemàtiques combinar problemes

amb operacions, etc. ● És preferible realitzar exàmens curts i freqüents perquè els puguin fer de manera òptima. ● Treballar, prèviament a la prova, amb mostres de format d'examen.

Supervisió

● Verificar que l'alumne entén les preguntes.

● Permetre en qualsevol moment l'accés a les instruccions.

● Supervisar que ho hagin contestat tot abans de lliurar l'examen. Solen deixar preguntes en blanc i, fins

i tot, s'obliden de respondre algun apartat, encara que en sàpiguen la resposta.

● Recordar a l'alumne que revisi l'examen abans de lliurar-lo. Hi ha nins que treballen molt a poc a poc i

d'altres que es precipiten i anticipen les respostes incorrectament.

● Si no aconsegueix centrar-se en la prova, cal ajudar-lo a reconduir l'atenció.

B. AGENDA

- Objectiu: Tenir en compte que la utilització de l'agenda és una de les seves dificultats més significatives.

Evitar que els esforços de l'alumne estiguin inadequadament dirigits, ja que necessiten molt més temps de treball i més esforç per aconseguir els mateixos objectius que la resta dels seus companys.

- Per assegurar-se que l'alumne ha rebut les instruccions de les tasques previstes es recomana: a) Explicar les tasques per realitzar a casa i apuntar-les a la pissarra. Reservar un espai o requadre a la pissarra per anotar-hi tota la informació relativa a l'agenda i que romangui sempre a la vista, fins i tot, a secundària.

b) Disposar d’un temps determinat, cada dia, perquè l'alumne apunti les tasques a l'agenda. c) A més de les tasques diàries, és primordial que l'alumne i els pares tinguin accés a les dates d'exàmens amb suficient antelació, el contingut que inclou, les dates previstes per al lliurament de treballs i el que han de contenir, així com els llibres que han de llegir i les dates límit de lliurament per planificar els temps d'estudi i la supervisió necessària.

d) Assegurar-se que se’n porten el material necessari a casa per realitzar les tasques.

C. DEURES I TASQUES

- Objectiu: Millorar la seva execució, adaptant-les a les necessitats de l'alumne.

- Com menys quantitat, millor qualitat i millor assimilació de conceptes. L'excés de treball acadèmic genera molt estrès familiar i conductes d'evitació en l'alumne davant de la feina, difícils de controlar per als pares. Es recomana: Reduir el volum de deures per fer a casa. Necessiten més temps i més supervisió que els seus companys per executar-los bé. D'aquesta manera, es garanteix que l'alumne els pugui completar i presentar

quan se li demana (tenir en compte que els alumnes amb TDAH tenen molt poc temps lliure; generalment, a més del temps que dediquen a l'estudi i a fer els deures, assisteixen a classes de reforç i/o psicoteràpia). Sovint, aquests nins, sobretot en els seus primers anys d'escolaritat, se’n duen a casa totes les tasques que no han acabat a l'escola, per tant serà complicat que puguin realitzar-les, i a més fer els deures.

- Es recomana que el professor faciliti a l'alumne esquemes, qüestionaris i guies per estudiar a casa. Això els ajuda a estructurar-se i a programar l'estudi. (Annex 12)

5.3.2 Adaptacions significatives

En el cas que es detecti algun trastorn d’aprenentatge, els equips d’orientació del centre seran els responsables de valorar i proposar les adaptacions adequades, prèvia avaluació psicopedagògica. A partir del diagnòstic

positiu del departament d’orientació, el professorat del departament de física i química elaborarà les adaptacions significatives que es requereixin per tal de donar resposta a les necessitats particulars de l’alumne.

- ALUMNAT ALTES CAPACITATS El Departament de física i química estudiarà els casos d’alumnes amb Altes Capacitats per tal de respondre a

les necessitats particulars. D’aquesta manera es pretén incidir significativament en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat. Per tal de dur-ho a la pràctica es tindran en compte les següents actuacions:

Procediment d’anàlisi Possible adequació requerida

Identificar els continguts que l’alumne o alumna ja domina

Eliminar

Determinar quins continguts de la programació són

imprescindibles per a respondre a les necessitats de l’alumne o alumna.

Prioritzar

Identificar els continguts que són imprescindibles per a respondre a les necessitats de l’alumne o alumna i no estan presents en la programació.

Introduir

Identificar els continguts que es preveu que adquirirà en un termini de temps breu (abans que

els seus companys).

Ampliar de manera vertical amb més continguts, o de manera horitzontal establint relacions i

connexions amb altres termes.

Analitzar quins continguts de la programació

responen als interessos d’aprenentatge de l’alumne o alumna i quins no es preveuen i convindria incorporar-los.

Introduir: podrien substituir els continguts que s’han

eliminat perquè l’alumne o alumna ja els domina.

6. Recuperació d’assignatures pendents. (segons les directrius aprovades pel Consell Escolar que trobareu

a la carpeta de professorat, documents de centre, recuperació pendents, també a la guía de professorat).

PENDENT D’ESO

Assignatures que tenen el mateix nom i continuen fent-se (Física i química de 2n, 3r i 4t d’ESO).

Es recuperaran al llarg del curs actual pel professor que imparteix la matèria. S’utilitzaran estratègies personalitzades per facilitar la recuperació pendent, de dia a dia a classe, mirant d’evitar els exàmens.

Si l’alumne aprova el curs en el qual està matriculat, automàticament aprova els cursos inferiors. Si no, el professor haurà d’utilitzar mecanismes per recuperar els cursos anteriors, facilitant –això sí- la recuperació a base de fomentar els treballs sense deixar-ho tot per a un examen únic.

Assignatures que deixen de cursar-se en el curs present (Física i química de 4t d’ESO).

Existreix alumnant que no ha superat la assignatura de 3r d’ESO i en 4t no opta per cursar l’assignatura de Física i química. En aquest cas, per poder recuperar-la l’alumnat ha de presentar un treball que establirà el departament i fer una prova escrita de coneixements i procediments de l’assignatura. La valoració del treball serà del 20% i de la prova escrita serà el 80% de la nota final. La prova escrita es realitzarà tenint en compte el treball encomanant a l’alumnat. El seguiment del treball i els possibles dubtes d’aquest tipus d’alumnat serà

responsabilitat del cap de departament.

La recuperació d’aquesta pendent es podrà fer en dos períodes de temps diferents, a mitjan curs (segons calendari establert pel centre) o a la convocatòria extraordinària de setembre.

PENDENTS DE BATXILLERAT

Pendents de primer de Batxillerat (Física i Química i Cultura Científica)

S’establirà una convocatòria a febrer i un altra a maig, la de setembre va a part per considerar se extraordinària. La convocatòria de febrer de Física i Química té dos tipus de plantejament: Final i/o parcial (Física i química, Física o Química), triat per l’alumnat, sense perjudici d’utilitzar la de maig en funció del resultats de febrer. En el cas de l’assignatura Cultura científica la prova serà final.

El cap de departament és el responsable de la planificació de les proves, atenent a les suggerències del seu

departament. Poden utilitzar se diversos tipus d’instruments (treballs, exàmens, comentaris de text, etc.) que poden ser individualitzats per a l’alumnat, i que es decidiran a una reunió de departament.

En el cas d’alumnat que cursi les matèries de Física i de Química a 2n de batxillerat, també podrà recuperar les pendents, tant FQ com CC, al llarg curs següent, per això haurà d’aprovar les dues primeres avaluacions

de cada assignatura de 2n (Química i Física). Sempre amb l’objectiu de facilitar la recuperació, el professorat de les matèries de 2n de batxillerat en funció de les proves escrites i la feina feta per l’alumnat podrà establir la recuperació de la seva part pendent (Física o química) sense la necessitat d’haver superat les dues primeres avaluacions.

Convé recordar que les notes de febrer es donaran a conèixer immediatament a l’alumnat, mentre que, les de

la convocatòria de maig, no es poden publicar fins que no s’hagi fet la junta d’avaluació final de Batxillerat, en la qual pot haver-hi canvis d’acord amb els resultats de 2n i els criteris d’obtenció del títol.

7. Seguiment de l’alumnat repetidor. Els departaments prepararan adaptacions metodològiques o, si

s’escau, idònies al seu ritme d’aprenentatge.

El professorat del departament de FQ actuarà en tot moment de manera coordinada amb el cap d’estudis, el tutor i la resta d’equip educatiu i aplicarà els acords establerts al pla d’actuació. En cas de detecció de dificultats

específiques no previstes a la nostra matèria, s’han de valorar canvis de les mesures proposades per obtenir millors resultats. A les reunions d'equip educatiu i juntes d'avaluació es valorarà el progrés de l’alumnat o les dificultats que ha tingut al llarg del curs a la nostra matèria.

Des del nostre departament, es valorarà inicialment a l’alumnat repetidor per conèixer la situació inicial sobre els coneixements en la nostra àrea d’aquest tipus d’alumnat per tal de poder definir d’una forma individualitzada

les actuacions a seguir.

El departament estableix com a trets generals que els seguiment del procés d’ensenyament-aprenentatge d’aquest tipus d’alumnat sigui més exhaustiu, amb un control més específic de la feina diària. També es valorarà la possibilitat d’informar a les famílies d’aquest alumnat dels avanços que es puguin produir en la

matèria. Qualsevol actuació estarà coordinada amb el seu tutor i caporalia d’estudis.

8. Interdisciplinarietat i Transversalitat.

FÍSICA I QUÍMICA

La matèria de física i química permet un tractament transdisciplinari d’alguns continguts i mètodes: amb les

matemàtiques, els de tractament de dades i representacions gràfiques, i els blocs de la matèria, els canvis i l’energia inclouen continguts comuns amb la biologia i la geologia.

La física i química, a més del seu caràcter experimental, té un caràcter formatiu de l’individu, per això s’ha d’entendre com una eina auxiliar d’altres disciplines per facilitar-ne la comprensió i la comunicació.

Aquesta assignatura pot contribuir a la formació dels alumnes i les alumnes com a ciutadans consumidors, sensibles al medi ambient, preocupats per mantenir una bona salut física i mental, educats per a la pau, la igualtat d’oportunitats entre els dos sexes, etc. Com és ben sabut, es tracta de temes que no constitueixen per si sols matèries específiques, ni s’han de tractar com un part al costat del programa de cada assignatura, sinó que s’han d’abordar, tant com es pugui, des de cada una de les disciplines del currículum.

Educació no sexista: Prevenció de la violència de gènere

Històricament, les dones científiques són menys conegudes que els homes científics. Això, però, està canviant

des de fa moltes dècades, des que les dones començaren a tenir accés a l’educació igual que els homes.

Cercar referències de dones científiques dins la història. Comentar que, en molts casos, les seves contribucions han estat menyspreades pels seus col·legues masculins. Un exemple: la no adjudicació del premi Nobel de Física a Lise Meitner pels seus treballs en física atòmica i nuclear.

Però, en altres casos, la tasca sí que ha estat reconeguda. L’exemple més notable va ser la científica Marie Sklodowska Curie, que va ser la primera persona a obtenir dos premis Nobel en ciències (en Física i en Química, en aquest cas).

Per provar aquest desconeixement de les dones científiques, podem suggerir als estudiants una activitat: buscar informació sobre la vida d’algunes d’aquestes dones «desconegudes». Així, podran descobrir-les.

Exemples: Hipàtia, Amalie Emmy Noether, Henrietta Swan Leavitt, Rosalind Elsie Franklin, Vera Rubin, Margaret Burbidge, Margarita Salas.

Educació per a la salut.

La difusió és un fenomen que explica per què el fum del tabac procedent d’un sol fumador pot «contaminar»

una estança. Demaneu als estudiants que expliquin novament aquest fenomen mitjançant la teoria cinètica. Després, comenteu-los la necessitat d’introduir zones habilitades per a fumadors en restaurants, etc., amb l’objectiu, d’una banda, de no molestar les persones no fumadores; i, d’altra banda, de permetre les necessitats de les persones fumadores.

Reconèixer i valorar la importància de les substàncies en la nostra vida. El coneixement de la classificació de les substàncies permet a l’estudiant comprendre les mesures d’higiene i conservació referents a substàncies importants per a la vida.

Comentar a l’alumnat que a casa tenim moltes substàncies tòxiques: lleixiu, amoníac, laca,… Cal explicar-los que s’ha d’anar amb compte quan manipulem aquestes substàncies.

També cal posar èmfasi en les mesures preventives que convé prendre a les cases on hi ha infants. Per exemple: posar aquestes substàncies fora del seu abast, en llocs alts i tancats, comprar les botelles que tinguin tap de seguretat, etc.

Explicar a l’alumnat que al mercat hi ha una gran quantitat de begudes que contenen molt d’alcohol (whisky,

rom, ginebra…). Cal fer entendre als estudiants els perjudicis de l’alcohol, que en són molts. També convé recalcar que, encara que no és bo ingerir alcohol mai, ingerir-ne abans de conduir o manipular màquines perilloses, entre altres activitats, està totalment contraindicat perquè augmenta moltíssim la possibilitat de patir un accident.


Identificar els problemes derivats de la radioactivitat. Però, també, valorar les repercussions positives en la medicina i en la ciència

Ensenyar l’alumnat a respectar els cartells amb símbols que ens indiquen «zona amb radioactivitat».

Les dones embarassades han d’extremar les precaucions en aquestes zones. Durant l’embaràs no poden fer-

se cap radiografia, ja que la radiació podria dificultar el desenvolupament correcte del bebè.

Educació per a la violència terrorista.

Desenvolupar en els estudiants una actitud crítica i de rebuig envers l’aplicació de la radioactivitat en la construcció d’armes, com ara la bomba atòmica.


Es pot relacionar en aquesta unitat el coneixement d’alguns elements químics amb la necessitat que en té el cos humà. També es poden treballar amb l’alumnat les conseqüències que tendria sobre l’ésser humà la mancança d’algun dels elements esmentats anteriorment.

És important destacar que, encara que alguns elements químics estan presents en quantitats reduïdes, són

imprescindibles per al funcionament correcte de l’organisme.

Educació cívica.

Podem aprofitar també aquesta unitat per fer referència al problema que té una gran part de la humanitat en l’accés a l’aigua; reflexionar sobre el consum abusiu que es realitza en molts països desenvolupats i les mancances i malalties greus que suporten altres països a causa de l’escassesa.


Es poden aprofitar les possibles experiències de laboratori per ressaltar la importància que té el compliment de les normes de seguretat al laboratori i el risc que pot comportar la manipulació de substàncies potencialment perilloses de forma descurada.

La relació existent entre la química i la medicina pot servir-nos per informar els estudiants sobre l’ús correcte dels medicaments i comentar-los el risc que comporta l’automedicació.

Educació mediambiental.

Explicar a l’alumnat que els minerals no s’extreuen purs. Per la qual cosa, una vegada extrets se sotmeten a

una sèrie de processos químics per separar-los.

Alguns processos són molt contaminants i poden arribar a contaminar l’aigua d’un riu pròxim, en cas n’hi hagi. La contaminació de l’aigua del riu provocaria una cadena «contaminant» molt important: l’aigua del riu en mal estat contamina les terres del voltant, i tot el que s’hi cultivi; i, les verdures i fruites contaminades poden arribar a la nostra taula sense que en siguem conscients.

S’estudiaran alguns dels problemes mediambientals més greus derivats de l’activitat industrial. La simple activitat humana també genera contaminació en el medi ambient, i això pot donar-nos peu a realitzar una visita a una planta depuradora d’aigües residuals.

Educació cívica.

Es pot incidir en la gran importància que té la química en la millora de la qualitat de vida de les persones que poblen el planeta. Seria bo comentar a l’alumnat els grans beneficis que la indústria química ha proporcionat, i així, abandonar una mica la idea negativa que tenen molts d’ells al voltant de la química.

Educació per al consumidor

Aquestes unitats són apropiades per consolidar en l’alumnat el concepte d’estalvi energètic en relació amb l’ús

dels diferents aparells elèctrics. Es poden analitzar quins aparells tenen un major consum i com podem reduir-lo nosaltres. És interessant detenir-se en l’estudi d’una unitat clau d’energia: el quilovat hora (kWh).


Sempre que es treballa amb circuits elèctrics, convé recordar als estudiants les precaucions que han de tenir

en compte. En el cas de circuits de laboratori muntats amb piles, aquestes mesures poden semblar poc necessàries, però si se segueixen les normes bàsiques amb aquests circuits haurem avançat, i segurament es

respectin més les normes quan es treballi amb circuits potencialment més perillosos.

CIÈNCIES APLICADES A L’ACTIVITAT PROFESSIONAL (4t ESO)

Es tracta d’una matèria que engloba aspectes de distintes disciplines, com ara la química, la biologia i la geologia, directament aplicables a l’activitat professional, i que pot contribuir a la formació dels alumnes i les

alumnes com a ciutadans consumidors, sensibles al medi ambient, preocupats per mantenir una bona salut física i mental, educats per a la pau, la igualtat d’oportunitats entre els dos sexes, etc

CULTURA CIENTÍFICA (1r BATX)

Aquesta és una matèria que engloba aspectes de distintes disciplines, com ara la química, la biologia, la geologia, la medicina, …

El desenvolupament social, econòmic i tecnològic d’un país i la posició que ocupa en un món cada vegada més competitiu i globalitzat, així com el benestar dels ciutadans en la societat de la informació i del

coneixement, depenen directament de la formació intel·lectual de les persones i, entre altres factors, de la seva cultura científica.

En aquesta assignatura és important fer un seguiment de l’actualitat en ciència i tecnologia. Per acostar aquesta realitat als alumnes, convé promoure la lectura de diaris, tant tradicionals com digitals, a fi de recopilar i analitzar la informació sobre els nous avenços en ciència i tecnologia.

És per tot això que aquesta matèria ha de permetre a l’alumnat tornar a tractar molts dels temes transversals estudiats a les assignatures d’ESO amb un millor desenvolupament de l’esperit crític i abordant els diferents aspectes del tema des de la perspectiva de diverses matèries i dissenyant projectes interdisciplinaris conjunts mitjançant les activitats del curs.

9. Atenció i mesures extraordinàries per alumnat itinerant o procedent d’altres sistemes:

- participant en mobilitats de projectes Eramus+, - que facin part del curs a sistemes estrangers - que s’incorporin procedents d’altres sistemes.

Davant el xoc emocional que en aquests alumnes pot representar l'arribada a un entorn social i cultural completament nou, el departament de FQ preveu mesures específiques per tal que puguin sentir-se ben acollits i percebre el respecte envers la seva llengua i cultura. Cal organitzar els recursos i estratègies adequats

perquè, al més ràpidament possible, puguin seguir amb normalitat el currículum i adquirir l'autonomia personal dins l'àmbit escolar o social.

El docent donarà una resposta personalitzada per garantir l'aprenentatge de la llengua en la seva matèria, l'accés al seu currículum i els processos de socialització d'aquests alumnes, a més establirà els criteris

metodològics i els materials curriculars que en facilitin la integració a una aula ordinària des del primer moment.

Correspon al docent del departament determinar les actuacions pedagògiques que es duran a terme per atendre les necessitats educatives d'aquests alumnes, així com els trets tècnics de les formes organitzatives i dels criteris metodològics que es considerin més apropiats.

L'aprenentatge de la llengua és una de les primeres necessitats d’aquest tipus d'alumnat. Per això, a més de

les activitats docents dedicades directament a l'ensenyament de la llengua, el docent del departament de FQ vetllarà especialment per facilitar-ne l'aprenentatge del vocabulari i construccions específiques de l’assignatura.

L'especificitat del procés d'aprenentatge dels alumnes nouvinguts, que sovint s'han incorporat durant el curs

escolar amb situacions singulars fruit de la diversitat d'edats, procedències i processos d'escolarització previs,

fan necessària l'elaboració d'un pla individualitzat que portarà a terme el professorat que imparteix la matèria en funció del punt de partida que establesqui a partir de la informació proporcionada pel departament d’orientació, caporalia d’estudis, el tutor i la seva experiència personal amb aquest alumnat.

10. Projecte lingüístic.

Professors/es Matèria Grups % ensenyament en català

Maria Navarro Física 2n Batx 1 grup 100%

Victoria Jiménez Química 2n Batx 1 grup 60%


80%

Fernando Bonnín Física i Química 1r Batx Física i Química 4t ESO

Cultura científica 1r Batx

1 grup (E) 2 grups (T1 i T2A)

1 grup (Tots els grups)

80% 90%

80%




1 grup 1 grup (D)

90% 90%

80% 80%

Jordi Roma Física i Química 2n ESO Física i Química 3r ESO

Ciències Aplicades 4t ESO

2 grup (D i E) 2 grups (D i E)

1 grup

70% 70%

70%



80% 80%

Professors/es Matèria Grups % ensenyament en castellà




20%

Fernando Bonnín Física i Química 1r Batx Física i Química 4t ESO

Cultura científica

1 grup (E) 2 grups (T1 i T2A)

1 grup (Tots els grups)

20% 5%

20%




1 grup 1 grup (D)

10% 10%

20% 20%

Jordi Roma Física i Química 2n ESO Física i Química 3r ESO

Ciències Aplicades 4t ESO

2 grup (D i E) 2 grups (D i E)

1 grup

0% 0%

0%



20% 20%

Professors/es Matèria Grups % ensenyament en anglès




0%

Fernando Bonnín Física i Química 1r Batx Física i Química 4t ESO Cultura científica

1 grup (E) 2 grups (T1 i T2A) 1 grup (Tots els grups)

0% 0% 0%

Josep Sagrera Física i Química 3r ESO Física i Química 4t ESO Física 2n Batx Física i Química 1r Batx

1 grups (B) 1 grup (T2B) 1 grup 1 grup (D)

0% 0% 0% 0%

Jordi Roma Física i Química 2n ESO

Física i Química 3r ESO Ciències Aplicades 4t ESO

2 grup (D i E)

2 grups (D i E) 1 grup

30% (Documentals i recerca informació)

Joana Pujol Física i Química 2n ESO

Física i Química 3r ESO

3 grups (A, B i C)

2 grups (A i C)

0%

0%

11. Activitats complementàries i extraescolars. El professorat del departament de Física i química, en les seves hores lliures, anirà preparant a un petit grup d’alumnat per participar en la Miniolimpiada de Química (dates a determinar per la UIB). La participació en aquestes proves per part de l’alumnat es farà de forma voluntària.

Es durà a l’alumnat de batxillerat que es consideri a les Olimpíades de Química i de Física. La participació en aquestes proves per part de l’alumnat es farà de forma voluntària. Des de l’assignatura de física i química de 3r ESO i més concretament a l’hora destinada al projecte

d’investigació, els alumnes realitzaran treballs experimentals que podran ser dirigits a participar en qualque activitat complementària del centre.

Al llarg d’aquest curs, encara no s’ha trobat cap activitat extraescolar adient per fer amb l’alumnat de 3r i 4t ESO i 1r Batxillerat. En cas que l’equip docent consideri realitzar qualque activitat extraescolar, s’aprovaria a

la reunió de departament i s’utilitzarien les vies adients que té el centre per poder fer-la. A més, el departament de Física i química ajudarà al de Biologia i Geologia en les seves activitats complementàries i extraescolars quan ho demani, especialment en la sortida a la Fira de la Ciència.

12. Recursos i materials.

Material

Llibres de text:

Física i Química 2n curs E.S.O. Ed. Santillana. Illes Balears. OPCIONAL

Física i Química 3r curs E.S.O. Ed. Santillana. Illes Balears. OPCIONAL.

Física i Química 4t curs E.S.O. Ed. Santillana. Illes Balears. OPCIONAL.

CAAP 4t curs E.S.O. Ed. Vicens Vives. OPCIONAL

Física i Química 1r batxiller Editorial Talaiots. Illes Balears.OPCIONAL

Física 2n batxiller. Ed. Santillana. Illes Balears. OPCIONAL

Química 2n batxiller. Ed. Talaiots. Illes Balears. OPCIONAL

Material Complementari:

Llibres i revistes de divulgació científica, material de laboratori

ESO I BATXILLERAT:

- Arxivador d’anelles o quadern, fulles de quadres i fundes de plàstic. - Calculadora científica, regla, bolígrafs, llapis, goma d’esborrar.

Material audiovisual:

Totes les aules disposen de projectors i ordinador. Per això s’utilitzaran Vídeos i material d’Internet.

13. Avaluació de la pràctica docent

A les instruccions per a l’elaboració de la PGA s’inclou l’avaluació de la tasca docent. D’acord amb això, el professorat ha d’avaluar la seva pràctica docent la qual cosa suposa un exercici de reflexió personal que

permetrà millorar la tasca docent i obliga a elaborar indicadors. A la Programació s’estableixen els indicadors que cal tenir en compte i que complimentarà tot el professorat a la memòria final de curs de cada departament. L’avaluació de la pràctica docent ha de contemplar almenys: Indicadors que ens permetin reflexionar sobre aspectes concrets de la nostra tasca pràctica i que evitin la

dispersió. ● Valoració: posar la valoració que considerem adequada de 0 a 10. ● Observacions i propostes de millora: tal i com indica l’apartat, la pràctica ens assegura fer un bon curs amb resultats satisfactoris i adients per a tots (alumnat i professorat)

La valoració de la pràctica docent i dels indicadors d’assoliment es lliuraran als caps d’estudis.

15. Índex

ANNEX I Es presentarà a la memòria de final de curs.

MATERIAL D’AVALUACIÓ PER A LA PRÀCTICA DOCENT

PREPARACIÓ

INDICADORS VALORACIÓ OBSERVAVIONS I PROPOSTES DE

MILLORA

He realitzat la programació tenint en

compte els criteris generals així com

les característiques concretes de la

meva aula.

He formulat els objectius didàctics de

manera que recullen les habilitats

que els meus alumnes han

d’aconseguir durant aquest curs.

He distribuït els continguts

(coneixements, procediments i

actituds) d’acord amb al realitat

concreta de la meva aula.

He distribuït els continguts

(coneixements, procediments i

actituds) adaptats als alumnes NESE

i/o NEE de la meva qula (només en

el cas que en tengui).

He planificat les classes de manera

flexible, preparant activitats i

recursos d’acord amb la programació

didàctic i les característiques

personals dels meus alumnes.

He recollit els procediments concrets

d’avaluació que permeten fer el

seguiment del progrés de l’alumnat i

comprovar el grau d’assoliment dels

aprenentatges.

He planificat la meva tasca educativa

de manera coordinada amb la resta

de professorat: departament, nivell,

equip educatiu.

EXECUCIÓ


MILLORA

Motivació inicial de l’alumnat

Present i proposo un pla de treball,

explicant-ne la finalitat, abans

d’iniciar cada unitat.

Present situacions introductòries

prèvies al tema que tractarem

(treballs, diàlegs, lectures,...)

Motivació durant el procés

He mantingut l’interès i l’atenció de

l’alumnat, amb un llenguatge clar i

adaptat, comptant amb els seves

pròpies experiències,...

Els he comunicat la finalitat dels

aprenentatges, importància,

funcionalitat, utilitat real a la vida...

Els he informat dels progressos

que anàvem aconseguint.

Presentació dels continguts (conceptes, procediments, actituds)

He relacionat els continguts i les

activitats amb els interessos i

coneixements previs dels meus

alumnes.

He estructurat i he organitzat els

continguts amb una visió general

de cada tema: mapes conceptuals,

esquemes, resums...

He facilitat l’adquisició de nous

continguts.

He posat al seu abast els mitjans

necessaris per a què ells puguin

descobrir i ampliar els continguts.

Recursos i organització de l’aula

L’aula té els mitjans tècnics

necessaris per afavorir la meva

pràctica docent.

L’aula té les condicions

adequades.

He distribuït correctament cada

sessió lectiva per poder fer les

explicacions, atendre els dubtes i

plantejar exercicis.

He utilitzat recursos didàctics

variats.

Instruccions, aclariments i orientacions a l’alumnat

He comprovat que els meus

alumnes han entès la tasca que

han de fer.

He facilitat estratègies

d’aprenentatge: com sol·licitar

ajuda, com i on cercar altres

informacions,...

He controlat freqüentment el treball

dels meus alumnes.

Convivència dins l’aula

Les relacions que he establert amb

els meus alumnes són correctes.

He potenciat que els meus

alumnes tenguin entre ells, i entre

ells i jo mateix/a, una relació de

respecte correcta.

He afavorit el respecte a les

normes de convivència del Centre,

amb la prevenció de possibles

conflictes.

En cas de conflicte, he assessorat

l’alumnat sobre la conveniència

d’anar al servei de mediació

escolar.

Treballem, dins l’aula, el foment de

l’¡esperit crític, però respectuós

amb els valors de solidaritat,

tolerància, respecte i llibertat.

Seguiment i control del procés d’ensenyament/aprenentatge

He revisat freqüentment els

continguts i les activitats per

comprovar que, realment, l’alumnat

seguia un ritme adequat.

He modificat el ritme d’explicacions

i d’activitats si he comprovat que

els meus alumnes no podia seguir

amb normalitat aquest ritme.

He proporcionat a l’alumnat

activitats complementàries per

poder millorar la seva capacitat

d’aprenentatge.

Si hi ha objectius que no han estat

suficientment assolits he proposat

activitats complementàries per

facilitar-ne l’adquisició.

Si hi ha objectius que han estat

plenament assolits, he proposat

altres activitats per ampliar-los.

Atenció a la diversitat

Tenc en compte el nivell d’habilitat

dels alumnes, els seus ritmes

d’aprenentatge, possibilitats

d’atenció, NESE, NEE...

Estic coordinat amb altres

professionals del Centre o de fora

(orientació, PT, serveis socials...)

per modificar i/o adaptar els

continguts, activitats, processos,

metodologia... als diferents ritmes i

possibilitats d’aprenentatge

AVALUACIÓ


MILLORA

He tengut en compte la meva

programació d’aula a l’hora de plantejar

l’avaluació dels aprenentatges.

He aplicat els criteris de qualificació

plantejats en el model inicial de la

programació.

He fet l’avaluació inicial, a principi de

curs, per conèixer el nivell dels meus

alumnes i adaptar així la programació a la

seva realitat.

He tengut en compte l’alumnat NESE i/o

NEE.

He fet varis exàmens durant el trimestre,

en forma de proves objectives.

A passat dels exàmens, he valorat altres

elements durant el procés

d’aprenentatge: actitud, deures, ...

Els criteris d’avaluació que he emprat

atenen els procediments, continguts i

actituds.

He emprat instruments variats de

recollida d’informació que em permeten

fer una avaluació justa i objectiva.

He explicat, prèviament, a l’alumnat els

meus criteris de correcció.

He repassat amb l’alumnat els exàmens i

treballs un cop corregits per visualitzar

les errades i evitar-les en un futur.

Els alumnes han vist els exàmens i/o

treballs després de la meva correcció.

He emprat tècniques diferents

d’avaluació tenint en compte la realitat

del meu alumnat

Altres observacions d’interès:

Programació de · 2020-01-23 · INDEX 1. Introducció: descripció del departament (membres,...

Documents

Transcript of Programació de · 2020-01-23 · INDEX 1. Introducció: descripció del departament (membres,...