PROGRAMACIÓ C. CLÀSSICA 2012-2013 · 4 VI. Programació didàctica de Llatí 2 1. Introducció 2....
Transcript of PROGRAMACIÓ C. CLÀSSICA 2012-2013 · 4 VI. Programació didàctica de Llatí 2 1. Introducció 2....
2
ÍNDEX I. Composició i organització del Departament
II. Programació didàctica de Llatí de 4t d’ESO
1. Introducció
2. Objectius generals d’àrea
3. Continguts
3.1. Continguts conceptuals
3.2. Continguts procedimentals
3.3. Continguts actitudinals
4. Distribució per temps
5. Avaluació. Procediments i criteris
6. Continguts mínims
7. Llibre de text i material complementari
8. Metodologia
9. Altres recursos didàctics
10. Planificació general d’activitats complementàries i extraescolars
III. Programació didàctica de Grec 1
1. Introducció
2. Objectius generals
3. Continguts
3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals
3.2. Procediments
3.3. Valors, normes i actituds
4. Distribució per temps
5. Avaluació
6. Continguts mínims
7. Criteris de qualificació
8. Llibre de text i material complementari
9. Metodologia
3
10. Altres recursos didàctics
11. Planificació general d’activitats complementàries i extraescolars
IV. Programació didàctica de Grec 2
1. Introducció
2. Objectius generals
3. Continguts
3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals
3.2. Procediments
3.3. Valors, normes i actituds
4. Distribució per temps
5. Avaluació
6. Continguts mínims
7. Criteris de qualificació
8. Llibres de text
9. Metodologia
10. Recursos didàctics
11. Planificació general d’activitats complementàries i extraescolars
V. Programació didàctica de Llatí 1
1. Introducció
2. Objectius generals
3. Continguts
3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals
3.2. Procediments
3.3. Valors, normes i actituds
4. Distribució per temps
5. Avaluació
6. Continguts mínims
7. Llibres de text
8. Metodologia
9. Recursos didàctics
10. Planificació general d’activitats complementàries i extraescolars
4
VI. Programació didàctica de Llatí 2
1. Introducció
2. Objectius generals
3. Continguts
3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals
3.2. Procediments
3.3. Valors, normes i actituds
4. Distribució per temps
5. Avaluació
6. Continguts mínims
7. Criteris de qualificació
8. Llibres de text
9. Metodologia
10. Recursos didàctics
11. Planificació general d’activitats complementàries i extraescolars
VII. Recuperació d’alumnes pendents
VIII. Temes transversals
1. Objectius generals
2. Continguts
2.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals
2.2. Procediments
2.3. Valors, normes i actituds
3. Criteris d’avaluació
5
I. COMPOSICIÓ I ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT
Igual que en els darrers cursos, el departament de Cultura Clàssica estarà
integrat enguany per dues persones: Joan Llull Vives, professor definitiu al
centre, que en serà el cap; i Joan-Ferran Llorens López, professor de Català
que també és definitiu al centre.
Els grups que estaran a càrrec de Joan Llull Vives seran els que segueixen:
• El grup 1 de Llatí de 4t d’ESO (grup E), 3 hores setmanals
• Un grup de Grec 1 de 1r de Batxillerat (C), 4 hores
• Un grup de Grec 2 de 2n de Batxillerat (B), 4 hores
• Un grup de Llatí 1 de 1r de Batxillerat (B-C), 4 hores
• Un grup de Llatí 2 de 2n de Batxillerat (B), 4 hores
Joan-Ferran Llorens farà el grup 2 de Llatí de 4t d’ESO (A, B, C i D), també de
tres hores.
II. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE LLATÍ DE 4T D’ESO
1. Introducció
El Llatí de 4t és una matèria relativament recent en el nou currículum de l’ESO.
És una matèria de caire troncal en el darrer curs de l’educació secundària
obligatòria. Igual que aquests anys passats, l’alumnat ha estat distribuït en dos
grups. Avançar un any l’assignatura de Llatí i, sobretot, situar-la a l’etapa de
l’ESO significa tot un repte per al professorat que l’haurà d’impartir. A més, el
fet que hi hagi ni més ni manco que 45 alumnes matriculats i que s’hagin hagut
de fer dos grups requerirà molta coordinació entre els dos professors; per a
això disposarem d’una hora setmanal de coordinació on podrem parlar
d’estratègies metodològiques, seguiment del programa, anàlisi dels resultats,
etc. Tendrem alumnat de la mateixa edat (15-16 anys) que el que cursava
l’antic 2n de BUP, on tothom feia Llatí.
6
L’aprenentatge del llatí pretén posar de manifest l’herència i el llegat
grecoromans que perviuen a la nostra cultura. L’objectiu de l’assignatura se
centrarà sobretot en la interpretació dels textos escrits que ens han arribat
d’aquella època. Volem que els alumnes coneguin aquells fets culturals,
històrics, socials, lingüístics, polítics, artístics, etc. d’inspiració o d’origen
clàssics que identifiquen com a propis o quotidians. Amb el coneixement del
llatí s’ha d’aconseguir que l’alumnat tengui una visió més profunda de les arrels
pròpies.
2. Objectius generals d’àrea
1. Conèixer l’origen comú de la major part de les llengües
indoeuropees
2. Estudiar les etapes d’evolució de la llengua llatina
3. Conèixer l’expansió dels romans per Europa, el nord d’Àfrica i el
Pròxim Orient
4. Reconèixer les principals restes arqueològiques de l’època
romana
5. Despertar una motivació personal en la conservació d’aquesta
herència arquitectònica que ens ha deixat el poble romà
6. Reconèixer l’herència lingüística del llatí en la nostra llengua a
partir dels mots patrimonials i els cultismes
7. Conèixer els principals canvis fonètics que han experimentat els
mots llatins en la seva evolució al català
8. Reconèixer la mitologia clàssica com a font d’inspiració de
manifestacions artístiques de tots els temps
9. Entendre el procés evolutiu del llatí cap a les llengües romàniques
10. Saber quin era l’alfabet llatí, ja que la majoria de llengües de
l’Europa occidental empren aquest alfabet amb alguna variació
11. Conèixer els motius que varen dur els romans a construir una
xarxa viària tan extensa
12. Saber el nom de les principals vies de l’imperi romà
13. Enumerar les fases de construcció d’una via romana
7
14. Reconèixer les principals obres d’enginyeria romana, com ara els
ponts, els aqüeductes o els fars
15. Identificar els topònims catalans de procedència llatina
16. Saber identificar una obra d’art inspirada en alguna de les
històries d’amor estudiades en aquesta unitat
17. Establir un primer contacte de l’alumnat amb l’estructura de la
llengua llatina
18. Saber quines són les funcions sintàctiques que corresponen a
cada cas
19. Identificar mots flexionats que pertanyin a la primera declinació
20. Comprendre el significat de la democràcia antiga i la seva relació
amb la democràcia actual
21. Reconèixer l’herència romana en les pràctiques electorals d’avui
dia
22. Reconèixer el dret romà com a base del món jurídic actual
23. Saber argumentar el significat d’un mot català a partir del que
signifiquen els prefixos, els sufixos o els ètims llatins que el formen
24. Identificar una obra d’art inspirada en el mite de Perseu i
Andròmeda
25. Entendre el concepte de gènere neutre a partir de l’estudi de la
segona declinació
26. Reconèixer els temps verbals del present
27. Analitzar i traduir textos llatins de dificultat elemental
28. Diferenciar els grups socials de l’antiga Roma
29. Conèixer les condicions de vida dels esclaus
30. Reconèixer les diferències entre la vida a les ciutats i la vida al
camp
31. Conèixer alguns mots i expressions catalanes relacionades amb
la mitologia clàssica
32. Saber reconèixer els principals raptes de la mitologia clàssica en
les manifestacions artístiques posteriors
33. Reconèixer els adjectius del primer tipus i les formes verbals del
temps d’imperfet
34. Conèixer les característiques principals de la vida familiar a Roma
8
35. Veure la consideració social que tenia la dona romana i comparar-
la amb la de la dona actual
36. Conèixer quina era la jornada habitual dels membres d’una família
romana
37. Enumerar les tres etapes de l’educació romana
38. Saber quin és l’origen etimològic dels mesos de l’any i dels dies
de la setmana
39. Reconèixer aquelles obres artístiques inspirades en els monstres
de la mitologia clàssica
40. Identificar els morfemes desinencials de la tercera declinació
41. Enumerar les principals festes religioses que feien els romans
42. Saber amb quina finalitat s’organitzaven els espectacles públics a
Roma
43. Reconèixer els principals edificis destinats a espectacles públics
que hi havia a Roma
44. Saber relacionar alguna de les festivitats que feien els romans
amb alguna festa tradicional actual
45. Familiaritzar-se amb alguns ètims científics d’origen grecollatí que
formen part de la nostra llengua
46. Saber reconèixer i comentar una pintura o escultura que estigui
inspirada en algun personatge relacionat amb el món de les profecies i
dels oracles en l’època clàssica
47. Identificar els adjectius qualficatius que segueixen la tercera
declinació
48. Identificar els morfemes verbals del temps de futur
49. Saber quina era l’activitat comercial a Roma
50. Enumerar les semblances i les diferències entre els mercats de
l’època romana i els mercats actuals
51. Saber quina era la unitat monetària de referència en època
romana
52. Saber l’etimologia dels termes mèdics més usuals
53. Reconèixer una pintura o escultura que estigui inspirada en algun
personatge o mite relacionat amb els inferns dels clàssics
9
54. Identificar els morfemes nominals de la quarta i la cinquena
declinacions, tenint en compte la diferenciació de gèneres
55. Incloure mots o sintagmes en un context donat i adequar-los a la
coherència morfosintàctica de l’oració
56. Analitzar i traduir amb coherència textos adaptats on hi hagi
aposicions
57. Saber quines han estat les vies de transmissió de la cultura
clàssica en els nostres dies
58. Valorar la importància de la transmissió de la cultura clàssica com
a font de coneixement de les arrels del món occidental
59. Justificar la forma abreujada d’algunes expressions a partir de la
seva forma en llatí
60. Reconèixer la influència de la mitologia i la cultura clàssiques en
algunes expressions de la llengua catalana
61. Interpretar els mites dels clàssics sobre l’origen del món i de la
humanitat en les manifestacions artístiques posteriors
62. Analitzar correctament tots els mots d’un text
63. Identificar els elements clàssics d’una obra literària actual
64. Valorar positivament el coneixement de la cultura clàssica per tal
com proporciona claus interpretatives per comprendre moltes de les
produccions literàries actuals
65. Utilitzar algunes expressions llatines en el registre estàndard de la
llengua pròpia
66. Respectar el patrimoni artístic inspirat en el món clàssic
3. Continguts
3.1. Continguts conceptuals
1. Part teòrica:
Origen de la llengua llatina (les llengües indoeuropees; la formació de la
llengua llatina; expansió de la llengua llatina; evolució de la llengua llatina; llatí
culte i llatí vulgar). Les llengües romàniques (expansió i diversificació del llatí; la
fragmentació lingüística de l'imperi romà; el naixement de les llengües
10
romàniques; les llengües romàniques a la península Ibèrica; el castellà; el
galaicoportuguès; el català; les llengües romàniques en l'actualitat). El llegat
grecoromà... en la llengua (els llatinismes del registre estàndard del català). Els
noms dels dies de la setmana. El calendari romà. Els sistemes d'escriptura.
Religió i mitologia clàssiques. Societat i política a Roma. Expansió de Roma. La
romanització de les illes Balears.
2. Part pràctica:
a) Introducció a la fonètica i la prosòdia (l'alfabet llatí; les vocals; les
semiconsonants; els diftongs; les consonants; les normes d'accentuació).
Flexió nominal i flexió verbal (el llatí, llengua flexiva; les paraules flexives;
anàlisi d'una paraula flexiva). Els llatinismes del registre culte del català.
b) Característiques de la flexió nominal (els tipus de flexió del nom; l'enunciat
dels substantius; el gènere en els substantius llatins; el nombre en els
substantius llatins). Característiques de la flexió verbal (el verb llatí; les
categories gramaticals del verb; les conjugacions verbals; l'enunciat verbal;
anàlisi d'una forma verbal; les desinències personals). El llegat grecoromà... en
la llengua (els neologismes d'origen llatí (I)).
c) Les declinacions de la flexió temàtica (els substantius de la primera
declinació; els substantius de la segona declinació; models de la primera i de la
segona declinació; els adjectius de la primera i de la segona declinació; els
adjectius de tres terminacions). Les declinacions de la flexió temàtica (els
substantius de la tercera declinació; models de la tercera declinació; la quarta i
la cinquena declinació; models de la quarta i de la cinquena declinació; models
dels adjectius de dues i d'una terminació). El llegat grecoromà... en la llengua
(els neologismes d'origen llatí (II)).
d) Les funcions dels casos (els casos de la declinació; nominatiu; vocatiu;
acusatiu; genitiu; datiu; ablatiu). Elements bàsics de sintaxi oracional (l'oració;
els constituents oracionals; el subjecte; el predicat; els complements; la
concordança). El llegat grecoromà... en la llengua (els neologismes humanístics
d'origen grec).
e) La conjugació en veu activa (temps del tema de present).
3.2. Continguts procedimentals
11
Els procediments que farem servir seran els següents:
1. Continguts lingüístics:
- Localització de les llengües indoeuropees, del llatí i de les llengües
romàniques
- Identificació d’etapes i de registres del llatí
- Reconeixement dels pobles de l’Imperi romà i dels pobles perifèrics
- Identificació de les llengües romàniques d’Hispània
- Diferenciació entre paraules cultes i patrimonials
- Identificació de les característiques d’una llengua de flexió per contrast
amb una de no flexiva
- Lectura en veu alta dels textos aplicant les normes de pronúncia i
d’accentuació
- Reconeixement de les formes nominals, pronominals i verbals
- Maneig de les normes morfosintàctiques per a la posterior traducció del
text
- Comparació de les estructures sintàctiques llatines amb les de la llengua
catalana
- Identificació de les normes de concordança
- Exploració de l’ordre de paraules en llatí
- Classificació de les paraules segons la seva categoria gramatical
- Anàlisi morfosintàctica d’oracions i de textos senzills en prosa
- Comparació sintàctica entre el text llatí i la seva traducció
- Maneig de fonts primàries sobre civilització i cultura llatines
- Ús raonat d’un vocabulari senzill per tal d’aprofitar tota la informació que
proporciona: forma, significat, construccions, exemples
- Agrupació de paraules per famílies lèxiques o camps semàntics
- Interpretació de locucions i frases fetes
- Ús d’expressions llatines en català
- Establiment de relacions lèxiques entre el llatí i el català
- Comentaris etimològics de paraules d’acord amb el seu origen
2. Continguts culturals:
- Maneig de fonts sobre civilització i cultura llatines
- Localització temporal de les etapes de la història de Roma
12
- Indagació dels sistemes polítics de Roma
- Reconeixement dels sistemes polítics en el món actual
- Indagació de l’estructura social, dels sistemes religiosos i dels sistemes
militars a Roma
- Reconeixement dels usos i dels costums romans en la societat actual
3.3. Continguts actitudinals Seran els següents:
1. Curiositat per conèixer els modes de vida dels grecs i dels llatins
2. Interès per la lectura de textos mitològics
3. Valoració de la mitologia com a font de creativitat per a la realització
d’obres artístiques
4. Valoració crítica de creences i de modes de vida de l’antiguitat clàssica
des de la perspectiva sociocultural actual
5. Interès per conèixer i per comentar aspectes extrets de la lectura de
textos clàssics
6. Hàbit de reflexió i emissió de judicis personals sobre aspectes socials
que han perdurat
7. Interès per conèixer l’organització social grecollatina
8. Gust per la lectura de textos clàssics de caràcter sociocultural
9. Consciència de la influència del món clàssic en els sistemes
d’organització social actual
10. Hàbit de reflexió i d’emissió de judicis personals sobre aspectes socials
positius i negatius que han perdurat
11. Interès per conèixer l’origen comú de les llengües romàniques
12. Valoració positiva de la societat plurilingüe actual
13. Actitud favorable envers la diversitat lingüística com a mostra de varietat
i de riquesa culturals
14. Interès per la reflexió sobre l’evolució de les llengües
15. Curiositat per conèixer el significat etimològic de les paraules
16. Sensibilitat i respecte envers les diverses llengües existents
17. Predisposició per conèixer els canvis que experimenten les llengües
13
18. Valoració dels canvis com a producte d’una evolució i d’una millora de la
llengua
19. Estimació per la llengua com a instrument viu i canviant que afavoreix la
comunicació humana
20. Interès per consultar el significat de les paraules al diccionari
21. Reflexió sobre l’evolució de les llengües com un mitjà per adequar-se als
diferents avanços culturals, socials i científics
22. Interès per l’estudi del significat originari de les paraules de la llengua
materna i dels seus possibles canvis semàntics
23. Valoració de l’ús del diccionari com a instrument per ampliar el
vocabulari i millorar-ne la precisió
24. Valoració de l’aportació grecoromana a la nostra cultura actual
25. Actitud favorable envers la diversitat històrica, lingüística i cultural
d’Hispània com una realitat distintiva i enriquidora del patrimoni col·lectiu
26. Predisposició per visitar museus i restes arqueològiques
27. Voluntat d’assistir a espectacles i esdeveniments culturals relacionats
amb la cultura clàssica
28. Sensibilitat estètica davant d’obres artístiques del món clàssic
29. Compromís personal i respecte pel manteniment del llegat clàssic
30. Valoració de l’aportació romana al calendari actual
4. Distribució per temps
Disposam de tres hores setmanals per a tractar els continguts especificats més
amunt.
A les “desiderates” per a aquest curs demanàrem que les sessions no es fessin
en dies successius, sinó repartides al llarg de la setmana. Això és important, ja
que permet no només que els alumnes disposin de més temps per fer les
activitats de casa, sinó que no es perdin tantes sessions en cas d’un pont llarg.
Haurem d’adaptar tant els continguts com la quantitat d’aquests a la realitat de
l’aula. Aquesta realitat serà, sens dubte, heterogènia. No ens han informat de
l’existència de cap alumne amb necessitats educatives especials.
El llibre proposat, Llatí 4t ESO, ed. Teide s’estructura en nou unitats,
subdividides en diversos apartats. Som conscients que no podrem tractar tots
14
els continguts que inclou (com per exemple la veu passiva o la flexió
pronominal, aspectes que deixarem per al Batxillerat). I, d'altra banda, trobam
que el llibre inclou pocs continguts culturals. Per això elaborarem un dossier
amb aquests continguts i el passarem a l'alumnat.
5. Avaluació. Procediments i criteris
Avaluarem el procés d’aprenentatge dels alumnes de diverses maneres:
a) Els conceptes, o sigui l’assimilació dels continguts estudiats, constituiran el
50% de la qualificació total.
b) Els procediments, o sigui, la manera de treballar, de cercar informació,
d’emprar els materials, d’optimitzar els recursos, suposaran un 30% de la
qualificació total. Dins aquest apartat s’hi ha de comptar també l’expressió –oral
i escrita- i l’ortografia correctes en la pròpia llengua, la netedat i la correcta
presentació dels treballs, etc.
c) L’interès, l’actitud que demostrin els alumnes per l’assignatura, si fan les
tasques proposades, tant les de classe com les de casa, i l’assistència a
classe, de la qual durem un control diari, suposaran un 20% de la qualificació
final.
Quan considerem que hi ha prou matèria (allò ideal seria després de cada
unitat) es farà un control escrit on es plantejaran una sèrie de qüestions, tant de
caire teòric com pràctic. Calculam que hi haurà un control escrit
aproximadament cada mes, i, per tant, dos o tres per avaluació. Cada control
es dividirà en dues parts, una de continguts lingüístics i una de continguts
culturals, que es podran fer en una sola sessió o en dues. En cas de fer-lo en
dues, procurarem que siguin dies consecutius.
Com acabam de dir, els continguts de l’assignatura inclouen, per una banda,
llengua llatina i, per l’altra, civilització. Els continguts lingüístics (gramàtica,
morfologia, sintaxi, traducció de textos...) tendran un valor aproximat d’un 70%
del total de la qualificació. Els corresponents a llengua s’acumularan al llarg del
curs, en cap cas no s’eliminaran. Per contra, la resta de continguts, els
culturals, valdran l’altre 30%. Aquests darrers, una vegada avaluats, seran
substituïts per uns altres. L'ideal seria que, de les tres sessions setmanals,
dues fossin de llengua i una de civilització. A principi de curs, però, pensam fer
15
un repàs gramatical bàsic en català i emfasitzarem més l’aspecte lingüístic. Els
controls suposaran un 70% del total de la nota final.
A part, també s’hauran de realitzar, individualment o en grup, treballs
d’investigació. D’investigació vol dir que han de ser treballs creatius i no una
simple còpia. S’han de fer preferentment a mà i amb il·lustracions. Cada
avaluació es faran, com a mínim, dos treballs relacionats amb els temes
estudiats. La mitjana aritmètica d’aquests treballs suposarà un 10% de la
qualificació final de l’avaluació. La realització d’aquests treballs serà obligatòria
i, per a cada un que no es presenti (o que es presenti amb deficiències, com
per exemple baixat d’internet i imprès directament), es descomptaran 0,5 punts
de la nota d’avaluació.
L’altre 20% de la qualificació, com hem dit, inclourà l’avaluació de l’actitud, és a
dir l’interès que demostri l’alumne per l’assignatura. El professor qualificarà d’1
a 10 aquest aspecte a partir de les dades que hagi obtingut per observació
directa.
A més a més, farem un seguiment constant del quadern de l’alumne. El
quadern també s’haurà de presentar complet, almanco una vegada per
avaluació. Presentar-lo incomplet, o no presentar-lo, suposarà un 0,5 menys de
la nota d’avaluació. La nota que s’extregui del quadern anirà en l’apartat
d’actituds.
En matèries de llengua, com és lògic, els continguts lingüístics s’han d’anar
acumulant, no poden ser eliminats. Aquesta avaluació contínua en els
continguts –i en les formes- de llengua fa que sempre la darrera prova, sigui la
d’avaluació sigui la del curs, tengui un pes específic major a l’hora de posar la
qualificació final –tant la parcial com la final. Farem la mitjana considerant que
cada examen compta el doble que el precedent. En posarem un exemple: un
alumne o una alumna treu, al llarg d’una avaluació, una nota de 5 en el primer
control, de 7 en el segon i de 8 en el tercer; sumarem 5 una vegada, 7 dues
vegades i 8 tres vegades: en total són 43, que dividirem per 6; la mitjana dels
controls (el 70% del total) serà, doncs, de 7,16, a la qual caldrà sumar la dels
treballs (10%) i la de l’actitud (20%). Tot i així, si l’alumne ha deixat de
presentar qualque treball o el quadern, li descomptarem els mitjos punts que
corresponguin.
16
De tota manera, si a la tercera avaluació (parcial) l'alumne treu una qualificació
de menys de 3,5, el curs quedarà suspès encara que la mitjana final quedi
aprovada.
No preveim cap sistema de recuperació específic al llarg del curs, ja que
aprovant un control (i sempre presentant el quadern i els treballs) es pot
recuperar la part anterior.
Si un alumne suspèn a la convocatòria de juny, al setembre s’haurà d’examinar
de tots els continguts del curs. I si al juny no ha presentat el quadern, l’haurà de
presentar obligatòriament al setembre. Si no es presenta a fer l’examen de
setembre suspendrà automàticament l’assignatura (amb qualificació de “No
presentat”). I si no presenta el quadern, només aprovarà si treu una qualificació
de 6,5 o més al control.
6. Continguts mínims
Quant als continguts mínims, l’alumne ha d’haver assimilat de manera
elemental els següents continguts:
1. Morfologia nominal en català
2. Sintaxi en català (oracions simples)
3. El món clàssic des del punt de vista geogràfic i històric
4. Morfologia nominal llatina (declinacions de substantius i adjectius)
5. Morfologia verbal llatina (temps verbals estudiats)
6. Visió global de la importància de la cultura clàssica en la cultura
occidental
7. Expressions llatines del català, els conceptes de cultisme i de vulgarisme
8. La vida pública, la privada i l’oci al món grecollatí, i la seva pervivència
en el món actual
9. La romanització d’Europa, d’Hispània i de les Illes Balears
10. Coneixement de la romanització de les illes Balears, especialment de
Mallorca
11. Coneixement de les principals manifestacions artístiques dels romans
7. Llibre de text i material complementari
17
Per a enguany hem canviat de llibre. Farem servir el que ha editat Teide, Llatí
4t ESO (M. Iriarte). És el que ens ha semblat més adequat als objectius que
ens hem proposat, si bé hi trobam a faltar més continguts culturals.
8. Metodologia
La metodologia ha de ser activa, amb la participació de l’alumnat a les activitats
que es realitzin dins l’aula i fora. A més de transmetre coneixements,
procurarem també donar pautes perquè l’alumnat assimili per ell mateix els
continguts nous.
S’utilitzarà un quadern de classe on caldrà fer totes les activitats, inclosa la
còpia dels enunciats.
Pel que fa a la llengua vehicular, en tractar-se d’un centre en què
l’ensenyament es fa íntegrament en català, tant les explicacions com els
materials curriculars que farem servir seran en aquesta llengua.
9. Altres recursos didàctics Farem servir els següents:
1. Material provinent de la premsa escrita (diaris, revistes...)
2. Textos històrics sobre el món romà
3. Vocabularis i diccionaris lèxics i etimològics
4. Mapa històric de Roma
5. Videocassets o discs compactes referents al món clàssic (pel·lícules,
documentals)
6. Material extret d’internet
10. Planificació general d’activitats complementàries i extraescolars
Com a mesura de protesta per les retallades en educació, enguany no tenim
intenció de fer activitats extraescolars.
III. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE GREC 1
18
1. Introducció
A través de l’estudi de la llengua grega es pretén mantenir uns valors d’una
cultura notable que ha influït de manera evident en la història d’Occident.
Independentment del valor cultural, hi ha una raó lingüística encara més
poderosa: la possibilitat de reflexionar sobre els elements estructurals de les
llengües per assolir un coneixement elemental dels elements morfològics,
fonètics i lèxics, la qual cosa hauria de permetre millorar l’aprenentatge i l’ús de
la llengua. Mitjançant l’accés als textos originals, que seran presentats de
manera gradual i adequada, l’alumnat podrà descobrir els múltiples indicis
d’una cultura que encara perdura.
Tot i que es presentin els nuclis perfectament diferenciats, això no vol dir que
s’hagin de desenvolupar separadament, sinó que es considera imprescindible
la interconnexió contínua de tots en una pràctica docent que globalitzi els
diversos sabers i que tengui com a fil conductor la interpretació de textos
ajustats, en la mesura possible, al nivell de coneixements de llengua del
moment i als temes de cultura indicats per a aquest curs.
Com que és molt difícil que els textos traduïts dins l’aula serveixin de manera
completa de fil conductor, per tal d’explicar els temes culturals que es proposen
serà necessari acudir amb freqüència a lectures complementàries de
traduccions fiables de textos seleccionats convenientment.
2. Objectius generals
L’objectiu primordial és aconseguir que l’alumnat assoleixi un coneixement
elemental de la llengua grega quant als aspectes fonètic i fonològic,
morfosintàctic i lèxic, la qual cosa li permeti d’accedir a textos literaris originals i
millorar l’aprenentatge i l’ús de la seva llengua. L’accés a aquests textos li
permetrà de conèixer directament el pensament dels autors grecs i de
descobrir-ne la vigència en el món actual.
El desenvolupament d’aquesta matèria ha de contribuir que l’alumnat
adquiresqui les capacitats següents:
19
1. Conèixer i utilitzar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics de la
llengua grega, i inciar-se en la interpretació i en la traducció de textos
senzills
2. Reflexionar sobre els elements substancials que conformen les llengües,
mitjançant la relació de la llengua grega amb la pròpia i el reconeixement
de components significatius d’aquesta herència
3. Analitzar textos diversos, originals i en traducció, a través de la lectura
comprensiva, i distingir els gèneres literaris, les seves característiques
essencials i la seva evolució
4. Ordenar conceptes lingüístics propis de l’alumnat, i establir categories,
jerarquies, oposicions i relacions entre àmbits lingüístics diversos
5. Reconèixer alguns elements de l’herència grega que romanen en el món
actual i apreciar-los com una de les claus per a la seva interpretació
6. Cercar i indagar en documents i fonts d’informació variades, relacionar-
ne elements dispersos i analitzar críticament les seves aportacions
7. Identificar i valorar les principals aportacions de la civilització grega i de
la llengua com a instrument transmissor de cultura
8. Valorar les aportacions de l’esperit clàssic com a element integrador de
diferents corrents de pensament i d’actituds (ètiques i estètiques) que
conformen l’àmbit cultural europeu a què pertany l’alumnat
3. Continguts
3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals
a) Origen i evolució del grec i del seu alfabet
1. El grec com a llengua indoeuropea
2. Breu història de la llengua grega: els dialectes antics, el jonicoàtic, la
koiné, el grec modern
3. L’escriptura: origen, tipus i evolució
4. Evolució i pervivència de l’alfabet grec. Pronunciació convencional i
escriptura
20
5. Nocions bàsiques de fonètica i de fonologia. Signes diacrítics: ortografia i
puntuació
6. Transcripció del grec al català mitjançant el llatí. Nocions de
transliteració
b) Morfosintaxi del grec
1. El grec com a llengua flexiva: concepte i valors dels casos. Categories
gramaticals
2. Morfosintaxi nominal: els substantius i els adjectius
3. Morfosintaxi pronominal
4. Graus de l’adjectiu
5. El sistema verbal
6. Present temàtic i atemàtic. El verb ειµί
7. Imperfet, aorist, futur, optatiu, perfet; imperatiu i subjuntiu
8. Formes nominals del verb: infinitius de present, participis
9. Paraules invariables: adverbis, conjuncions, preposicions i partícules
10. Sintaxi oracional: la concordança dins l’oració. Construccions de
l’adjectiu i l’article
11. Subordinació: oracions substantives, adjectives i adverbials
12. Construccions de participi
c) Els textos grecs
1. Introducció a les tècniques de traducció de textos grecs
2. Lectura en traducció d’obres o de passatges de caràcter social, històric,
cultural i mitològic
3. Lectura de textos relacionats amb les Illes Balears
4. Anàlisi morfosintàctica i traducció de textos senzills
5. Comparació sintàctica del text original i de la seva traducció
d) El lèxic grec
1. Tipus de paraules. Significat lèxic i gramatical
2. Aprenentatge de vocabulari grec: camps semàntics i famílies lèxiques
3. Formació de paraules d’etimologia grega al català
4. Formació de paraules: composició i derivació, prefixos, sufixos i imfixos
5. Cultismes d’origen grec. Pervivència del grec en el vocabulari científic i
tècnic
e) La idiosincràsia del poble grec i el seu llegat
21
1. Descripció geogràfica de Grècia. Principals etapes de la història grega.
Presència dels grecs a la Mediterrània occidental
2. Mitologia. Pervivència mitològica en les diverses manifestacions
artístiques de la cultura occidental. Mites grecs relacionats amb el
territori de la Península Ibèrica
3. La polis. Formes de govern: monarquia, oligarquia i democràcia.
Economia i societat
4. La religió grega. Oracles, jocs i festes
5. Vida quotidiana: naixement, educació, matrimoni, mort. La dona grega
6. Breu presentació dels gèneres literaris a Grècia
3.2. Procediments
a) Origen i evolució del grec i del seu alfabet
1. Localització del grec dins la família de les llengües indoeuropees
2. Identificació d’etapes de la llengua grega i del seu alfabet
3. Localització de l’àmbit geogràfic dels diversos dialectes del grec antic
4. Investigació i anàlisi de dades relacionades amb l’alfabet i amb
l’escriptura
5. Comparació entre els alfabets grecs i llurs derivats
6. Lectura en veu alta de textos grecs, aplicant les normes d’accentuació
i de pronunciació
7. Escriptura de paraules i de textos grecs
8. Transcripció de paraules gregues al català
b) Morfosintaxi del grec
1. Identificació de les característiques d’una llengua flexiva en contrast
amb una de no flexiva
2. Classificació de les paraules segons la seva categoria gramatical
3. Maneig de les normes morfosintàctiques per a la posterior traducció
del text
4. Comparació de les estructures sintàctiques gregues amb les de la
llengua catalana
5. Reconstrucció de la flexió nominal a partir de l’enunciat
22
6. Transformació morfosintàctica dels termes, dels sintagmes i de les
oracions
7. Identificació de les normes de concordança
8. Reconeixement de l’ordre de paraules en grec
9. Anàlisi d’oracions elementals
c) Els textos grecs
1. Traducció de textos senzills, generalment en prosa àtica de l’època
clàssica
2. Anàlisi morfosintàctica, quan calgui, dels textos proposats
3. Lectura comprensiva de textos grecs
4. Comparació de la societat grega amb l’actual, quant als aspectes
socials, culturals, històrics i mitològics
d) El lèxic grec
1. Elaboració i aprenentatge de llistes de paraules
2. Agrupació de paraules per famílies lèxiques o per camps semàntics
3. Recerca d’arrels catalanes procedents del grec
4. Comentaris etimològics de paraules d’acord amb el seu origen
5. Procediments de derivació etimològica dels cultismes catalans
procedents del grec: identificació d’arrels, prefixos i sufixos
e) La idiosincràsia del poble grec i el seu llegat
1. Localització en els mapes dels principals indrets de la Grècia clàssica i
de les colònies gregues a la Mediterrània occidental
2. Indagació de la mitologia grega
3. Identificació de personatges mitològics i dels seus fets en les diverses
manifestacions artístiques del món occidental
4. Lectura de textos històrics seleccionats
5. Comparació de la societat atenesa i de l’espartana, com a paradigmes
de les polis gregues, i contrast amb els sistemes polítics actuals
6. Reconeixement dels antics ritus i costums i comparació amb els
actuals
7. Lectura de fragments de diversos generes literaris i anàlisi dels seus
trets més importants
8. Recerca de dades i elaboració d’un treball d’investigació sobre un
tema relacionat amb el llegat dels grecs
23
3.3. Valors, normes i actituds
a) Origen i evolució del grec i del seu alfabet
1. Valoració de l’escriptura com a element fonamental per a la transmissió
del pensament i de la literatura
2. Estimació de les arrels hel·lèniques de la nostra llengua
3. Respecte per les diverses formes de comunicar-se
4. Consciència de la relació entre els pobles, observant el seu origen comú
5. Valoració positiva de la precisió del llenguatge en la comunicació de
missatges
b) Morfosintaxi del grec
1. Tendència a comparar les estructures morfosintàctiques gregues amb
les de la llengua catalana
2. Valoració dels trets morfosintàctics nominals i verbals grecs que resten
en les llengües modernes
3. Actitud favorable envers el coneixement de la llengua grega per
millorar la competència en llengua catalana
4. Aprofitament de l’estudi de la morfosintaxi grega per desenvolupar el
raonament científic
5. Acceptació de les llengües clàssiques com a llengües vives, atès que
són en gran mesura l’origen de les llengües modernes
c) Els textos grecs
1. Valoració de la traducció com a instrument de comprensió del
contingut d’un text
2. Interès per la lectura dels textos antics
d) El lèxic grec
1. Hàbit d’investigació del significat propi de les paraules
2. Consciència del fet que el grec és la base del lèxic científic i tècnic
3. Cura en l’ús rigorós del lèxic català
e) La idiosincràsia del poble grec i el seu llegat
1. Valoració de la mitologia com a font de creativitat per a la realització
d’obres artístiques de qualsevol tipus
24
2. Estima per l’herència grega: bressol de les diverses manifestacions
polítiques, socials, artístiques, etc. de la civilització occidental
3. Actitud crítica envers la civilització grega
4. Acceptació de l’origen grec de nombrosos ritus i costums actuals
5. Sensibilitat cap a la situació de la dona a la Grècia antiga i al món
actual
6. Reconeixement de la pervivència de la literatura grega en les diferents
literatures modernes
4. Distribució per temps
Disposam de quatre hores setmanals per treballar tots els continguts de la
matèria de Grec 1. Procurarem combinar els continguts lingüístics amb els
continguts culturals. Els aspectes lingüístics i textuals quedaran íntimament
lligats als aspectes històrics i culturals, per tal que l’aprenentatge de la matèria
sigui cohesionat i interrelacionat.
5. Avaluació
Avaluarem el procés d’aprenentatge dels alumnes de diverses maneres.
Tendrem en compte, per una banda, l’interès, l’actitud que demostrin per
l’assignatura, si fan les tasques que els proposam, tant les que s’han de fer a
classe com les que s’han de fer a casa, i l’assistència a classe; i, per altra
banda, l’expressió –oral i escrita- i l’ortografia correctes en la pròpia llengua
(tant a les activitats de morfosintaxi com als treballs que hagin elaborat).
Aproximadament cada mes es farà una prova de caire escrit on es plantejaran
una sèrie d’exercicis de llengua i de civilització. La part de llengua valdrà
aproximadament un vuitanta per cent del total de les proves i els continguts
culturals, l’altre vint per cent.
Totes les proves inclouran una part en què s’haurà de fer l’anàlisi
morfosintàctica i la traducció d’una sèrie d’oracions (o d’un text). Llevat del
primer control, en el qual donarem l’enunciat i el significat de tots els mots, als
altres l’alumne haurà de fer servir –exclusivament per a l’anàlisi i la traducció-
un vocabulari de consulta que li deixarem aquell dia.
25
En matèries de llengua com el llatí i el grec, els continguts lingüístics es van
acumulant, no són eliminatoris. Els de civilització i els d’etimologia, en canvi, sí
que ho són: aquells dels quals s’ha fet un examen ja no entren a l’examen
posterior.
Aquesta avaluació contínua en els continguts –i en les formes- de llengua fa
que sempre la darrera prova, sigui la d’avaluació sigui la del curs, tengui un pes
específic major a l’hora de posar la qualificació final –tant la parcial com la final.
Farem la mitjana considerant que cada examen compta el doble que el
precedent. En posarem un exemple: un alumne o una alumna treu, al llarg
d’una avaluació, una nota de 5 en el primer control, de 7 en el segon i de 8 en
el tercer; sumarem 5 una vegada, 7 dues vegades i 8 tres vegades: en total són
43, que dividirem per 6; la mitjana final serà, doncs, de 7,16. Aquesta
qualificació final serà susceptible de modificacions ja que tendrem en compte
com a criteris d’avaluació, a més, la feina diària, a casa i a classe, l’actitud, la
predisposició, l’assistència a classe, etc. Per a la mitjana final de curs també
farem servir aquest procediment a partir de la qualificació de les tres
avaluacions.
De tota manera, si a la tercera avaluació l'alumne treu una qualificació de
menys de 3,5, el curs quedarà suspès encara que la mitjana final quedi
aprovada.
També tendrem en compte si un alumne ha assistit regularment a classe o no.
Durem un control diari de l’assistència i, si es deixa d’assistir injustificadament a
entre un deu i un vint per cent de les sessions, es descomptarà un punt de la
nota final. I si és entre un vint i un trenta per cent, dos punts; i si s’ha deixat
d’assistir a més d’un trenta per cent de les sessions, l’assignatura quedarà
suspesa al juny.
Preveim també un sistema de recuperació en els casos en què quedi suspesa
la matèria després de seguir els procediments detallats. Considerarem conditio
sine qua non, per poder optar a la recuperació, l’assistència regular a classe.
Es farà una prova serà d’unes característiques similars a les normals just abans
de la junta d’avaluació, de manera que calculam que disposarem d’una o dues
sessions prèvies per repassar.
26
Si un alumne suspèn al juny, al setembre s’haurà d’examinar dels continguts
lingüístics. Això valdrà deu punts. Si vol, podrà contestar també una pregunta
de civilització que valdrà dos punts més (dotze en total).
Fins aquí l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat. En un procés
d’ensenyament-aprenentatge com el nostre cal que facem, també, una
avaluació -contínua, també- del procés d’ensenyament que aplicam. Ja des del
primer dia ens hem de plantejar si qüestions com el mètode que seguim, els
materials curriculars, els procediments d’avaluació o la metodologia són els
adequats o si s’han de millorar. Els resultats obtinguts per l’alumnat –no només
les qualificacions- poden ser un bon indici per avaluar la nostra tasca com a
docents. Creim que un percentatge del seixanta per cent d’aprovats en una
prova, en una avaluació o al final de curs (sense incloure-hi, lògicament,
l’abandonament de la matèria -vegeu més amunt-) pot ser també un aprovat
per a la nostra tasca. Per contra, un índex inferior d’aprovats ens hauria de fer
plantejar un canvi d’estratègia que no ha de ser abaixar el nivell. Hauríem de
tenir també en compte, en aquest aspecte, l’informe que s’ha fet a final de 4t
d’ESO a cada un dels alumnes: si un no té el perfil idoni per començar un
batxillerat , és lògic que fracassi.
Aspectes com la metodologia, els criteris d’avaluació, els recursos… no són
definitius. Els hem d’adaptar al context de l’aula i del centre, a l’alumnat que
tenguem, a la legislació vigent… Som, això sí, conscients que l’experiència
ajuda molt en la nostra tasca i que tots els professors i professores tenim unes
línies d’actuació establertes.
6. Continguts mínims
1) Traducció de textos grecs de dificultat mitjana en els quals apareguin les
qüestions morfosintàctiques següents:
a) morfologia nominal, pronominal i verbal
b) sintaxi oracional (construccions amb infinitiu i participis, oracions de
relatiu)
2) Coneixement d’un vocabulari bàsic grec
3) Nocions bàsiques d’etimologia
4) Coneixement de les principals divinitats grecollatines
27
5) Coneixements bàsics de literatura grega, del món grec i del seu marc
geogràfic
7. Criteris de qualificació
La puntuació de la qualificació es repartirà de la manera que segueix:
• els continguts referents a la llengua i als textos representaran entre un
75 % i un 80 % de la qualificació global
• els continguts referents a la història i a la cultura gregues representaran
l’altre tant per cent de la qualificació global
8. Llibres de text
Enguany hem canviat de llibre de text i farem servir “Grec 1”, de l’editorial
Castellnou (en català).
L’hem canviat perquè creim que el llibre de Castellnou s’adiu més amb el
mètode que seguim per estudiar la morfologia i la sintaxi gregues. Així i tot,
seguirem emprant material d’elaboració pròpia, sobretot en la part de llengua.
En principi no caldrà l’ús de diccionari, sinó que s’emprarà el vocabulari inclòs
al llibre.
9. Metodologia
La metodologia ha de ser activa, creativa, participativa. El professor ha de ser
el moderador que orienta el grup (professor guia del treball i dels
descobriments de l’alumnat).
L’accés als diversos aspectes lingüístics i culturals es farà a partir de situacions
actuals i properes per arribar al descobriment del seus orígens.
Sota l’orientació del professor, l’alumnat ha d’arribar per ell mateix, mitjançant
una tasca personal d’anàlisi i confrontació experimental, a descobrir cadascun
dels aspectes lèxics i dels fenòmens culturals.
28
El professor ha de crear un ambient agradable, de diàleg, amb suggeriments,
aportacions, comentaris diferents...
És necessari veure conjuntament els continguts que afectin un mateix tema:
lingüístics, culturals, mitològics (relat, representació, petja o manifestació...).
Procurarem, sempre que puguem, que coincidesquin els continguts de llatí i de
grec. Creim que és molt útil fer veure els paral·lelismes i les divergències, tant
en la llengua com en els aspectes culturals, amb l’altra assignatura, que també
impartim.
Començarem les sessions corregint les activitats que s’havien de fer a casa (i
que proposarem gairebé diàriament). Això ens ocuparà, més o menys, una
quarta part de la sessió. Tot seguit farem una explicació teòrica dels continguts
prevists per a aquell dia (tant si són de llengua com si són de cultura), per la
qual cosa necessitarem, calculam, uns vint minuts. La resta de la sessió es
dedicarà a realitzar activitats a fi de fer més entenents els conceptes. El llibre
de text disposa d’un vocabulari adaptat: serà el que utilitzaran els alumnes per
fer les activitats que els proposem. En tot moment estarem a la seva disposició
per solucionar-los els dubtes que puguin tenir.
Com és natural, serà un grup heterogeni d’alumnes: uns tendran uns
coneixements previs majors que els altres i els resultats també seran diferents.
Ens han informat que hi ha una alumna amb deficiència auditiva. En tractar-se
d’un curs de batxillerat, no és previst, lògicament, fer adaptacions curriculars
significatives. Tanmateix, seran objecte d’atenció especial aquells que tenguin
majors dificultats per assimilar els continguts (entre els quals segurament hi
haurà l’alumna esmentada més amunt). Farem un seguiment més atent de la
seva feina i en tot moment ens oferirem a ajudar-los. Els donarem feina extra,
que augmentarà progressivament en dificultat, ja des del primer moment que
detectem que mostren dificultats.
La majoria de sessions es faran a l’aula regular. Tanmateix, en farem algunes a
la biblioteca i a l’aula d’audiovisuals del centre.
Pel que fa a la llengua vehicular, en tractar-se d’un centre en què
l’ensenyament es fa íntegrament en català, tant les explicacions com els
materials curriculars que farem servir seran en aquesta llengua.
29
10. Recursos didàctics
Farem servir els següents:
1. Textos d’autors grecs adaptats o traduïts
2. Textos d’autors contemporanis sobre temes del món clàssic
3. Tractats de literatura, lingüística i història de l’antiguitat clàssica
4. Mapes històrics de Grècia
5. Vocabularis i diccionaris lèxics i etimològics
6. Diapositives i vídeos referents al món clàssic
11. Planificació general d’activitats complementàries i extraescolars
Com a mesura de protesta per les retallades en educació, enguany no tenim
intenció de fer activitats extraescolars.
IV. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE GREC 2
1. Introducció
A través de l’estudi de la llengua grega es pretén mantenir uns valors d’una
cultura notable que ha influït de manera evident en la història d’Occident.
Independentment del valor cultural, hi ha una raó lingüística encara més
poderosa: la possibilitat de reflexionar sobre els elements estructurals de les
llengües per assolir un coneixement elemental dels elements morfològics,
fonètics i lèxics, la qual cosa hauria de permetre millorar l’aprenentatge i l’ús de
la llengua. Mitjançant l’accés als textos originals, que seran presentats de
manera gradual i adequada, l’alumnat podrà descobrir els múltiples indicis
d’una cultura que encara perdura.
Tot i que es presentin els nuclis perfectament diferenciats, això no vol dir que
s’hagin de desenvolupar separadament, sinó que es considera imprescindible
la interconnexió contínua de tots en una pràctica docent que globalitzi els
diversos sabers i que tengui com a fil conductor la interpretació de textos
30
ajustats, en la mesura possible, al nivell de coneixements de llengua del
moment i als temes de cultura indicats per a aquest curs.
Com que és molt difícil que els textos traduïts dins l’aula servesquin de manera
completa de fil conductor, per tal d’explicar els temes culturals que es proposen
serà necessari acudir amb freqüència a lectures complementàries de
traduccions fiables de textos seleccionats convenientment.
Naturalment, són aplicables als continguts conceptuals d’aquest segon curs els
continguts procedimentals i actitudinals de llengua, lèxic i cultura que s’han
esmentat per al primer curs.
2. Objectius generals
L’objectiu primordial és aconseguir que l’alumnat aprofundesqui en el
coneixement de la llengua grega quant als aspectes fonetic i fonològic,
morfosintàctic i lèxic, la qual cosa li permeti d’accedir a textos literaris originals i
millorar l’aprenentatge i l’ús de la seva llengua. L’accés a aquests textos li
permetrà de conèixer directament el pensament dels autors grecs i de
descobrir-ne la vigència en el món actual.
El desenvolupament d’aquesta matèria ha de contribuir que l’alumnat
adquiresqui les capacitats següents:
1. Conèixer i utilitzar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics de la
llengua grega, i aprofundir en la interpretació i en la traducció de textos
senzills
2. Reflexionar sobre els elements substancials que conformen les llengües,
mitjançant la relació de la llengua grega amb la pròpia i el reconeixement
de components significatius d’aquesta herència
3. Analitzar textos diversos, originals i en traducció, a través de la lectura
comprensiva, i distingir els gèneres literaris, les seves característiques
essencials i la seva evolució
4. Ordenar conceptes lingüístics propis de l’alumnat, i establir categories,
jerarquies, oposicions i relacions entre àmbits lingüístics diversos
5. Reconèixer alguns elements de l’herència grega que romanen en el món
actual i apreciar-los com una de les claus per a la seva interpretació
31
6. Cercar i indagar en documents i fonts d’informació variades, relacionar-
ne elements dispersos i analitzar críticament les seves aportacions
7. Identificar i valorar les principals aportacions de la civilització grega i de
la llengua com a instrument transmissor de cultura
8. Valorar les aportacions de l’esperit clàssic com a element integrador de
diferents corrents de pensament i d’actituds (ètiques i estètiques) que
conformen l’àmbit cultural europeu a què pertany l’alumnat
3. Continguts
3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals
a) La llengua grega
1. Aprofundiment en la interrelació de l’indoeuropeu, el grec i la llengua
materna
2. Els dialectes grecs. Nocions elementals
3. Fonemes en el grec i en les llengües modernes. Les regles fòniques del
grec. La seva aplicació a la lingüística general
4. Revisió i ampliació de coneixements en la transcripció i en la
transliteració, en el pas de paraules gregues a la llengua materna
5. La flexió nominal i la verbal. Les seves particularitats
6. Aprofundiment en l’estudi de les paraules dins l’oració. Comparació amb
les llengües modernes
7. Valors dels temps i dels modes verbals
8. Estudi detallat de la subordinació
b) El lèxic grec i la seva evolució
1. Ampliació del vocabulari mínim adquirit a primer curs
2. Aprofundiment en l’estudi etimològic del lèxic de la llengua materna i
d’altres llengües modernes estudiades per l’alumnat
3. Estudi específic del vocabulari literari, filosòfic, científic i tècnic
c) Grècia i el seu llegat
1. Estudi sistemàtic dels principals gèneres literaris grecs i dels autors que
en són més representatius
2. Els models literaris grecs a les literatures europees. La seva influència
32
3. La mitologia grega. La configuració de les institucions polítiques.
Traspàs al món llatí i influència en cultures posteriors
4. El pensament grec. La seva pervivència a través del temps i la seva
significació actual
5. L’epopeia homèrica. La Ilíada; déus i herois. L’Odissea; el viatge i els
avatars de l’aventura. El reflex de l’epopeia homèrica en la literatura
europea posterior
6. La lírica grega. Gèneres, temes i autors. La influència dels lírics grecs en
la poesia llatina
7. Aproximació al teatre grec (I). Orígens i evolució. Característiques
generals. Festivals dramàtics. Representacions teatrals. Analogies i
diferències amb el teatre contemporani
8. Aproximació al teatre grec (II). La tragèdia grega. Els grans autors:
Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Figures del drama grec al teatre
contemporani
9. Aproximació al teatre grec (III). La comèdia grega. Els grans autors:
Aristòfanes i Menandre. Influències posteriors
10. La historiografia a Grècia. Heròdot, Tucídides, Xenofont i Polibi: la seva
vida, la seva obra i la seva concepció de la història
11. El pensament filosòfic. Filòsofs, pensadors i científics. Presocràtics.
Sòcrates i els sofistes. Plató i Aristòtil. Les escoles postaristotèliques
12. L’aportació de Grècia a la història de la ciència. Gènesi i evolució del
pensament científic. Matemàtiques, geografia i astronomia. La física.
Història natural i biologia. La medicina grega: d’Hipòcrates a Galenos
13. L’oratòria com a gènere literari. Estructura del discurs. Els grans mestres
de l’oratòria grega
14. La novel·la grega. Orígens i influències. Obres i autors. La novel·la
històrica contemporània de tema grec
15. Idees i creences religioses dels grecs. El Panteó hel·lènic. Les religions
mistèriques. L’influx del pensament grec al cristianisme primitiu
16. Els mites grecs: mitologia i mitografia. Nissagues i llegendes. La
interpretació dels mites. Projecció de la mitologia en les manifestacions
culturals de l’actualitat
33
3.2. Procediments
a) La llengua grega
1. Anàlisi comparativa, amb més profunditat, entre els fonemes grecs i els
de les llengües modernes
2. Comprovació de les afinitats de les llengües antigues i de les modernes
a partir de l’indoeuropeu
3. Proves de transcripció i de transliteració del grec a la llengua materna i a
altres llengües modernes, i comprovació dels resultats
4. Observació de determinats fenòmens fonètics del grec i d’altres llengües
a través de la comprovació de la seva lògica interna
5. Comparació dels valors dels temps i dels modes verbals del grec amb
els de la llengua materna
6. Anàlisi més profunda de l’estructura sintàctica del grec i comparació
d’aquesta amb la de les llengües modernes
7. Anàlisi del tractament del participi en les llengües clàssiques i en les
modernes
b) El lèxic grec i la seva evolució
1. Ampliació del vocabulari bàsic tenint en compte els nous textos que
s’han de traduir i temes de cultura
2. Utilització de paraules conegudes de la pròpia llengua per enriquir el
vocabulari grec
3. Pràctica continuada del tractament etimològic de paraules de la pròpia
llengua partint d’arrels gregues
4. Continuació de la pràctica de l’aprenentatge de paraules gregues i de la
llengua materna a base de la formació de famílies de paraules a partir
d’arrels gregues
5. Descobriment i explicació etimològica de paraules d’origen grec en
textos literaris i filosòfics concrets
6. Utilització de la premsa diària i de revistes amb finalitats especificades al
punt anterior
7. Observació, en paraules concretes de la pròpia llengua o de les llengües
modernes estudiades, de l’evolució per via popular i per via culta
34
8. Diferenciació de la definició real i de l’etimològica en determinats
conceptes
c) Grècia i el seu llegat
1. Estudi ordenat, raonat i metòdic dels nuclis temàtics indicats
2. Deducció, a partir de textos originals adequats o de textos en traducció,
de les idees bàsiques de cada nucli temàtic
3. Comparació dels diversos gèneres literaris entre ells, i establiment de les
analogies i de les diferències pertinents
4. Relació de personatges i de temes de la literatura grega amb altres
personatges de la literatura universal
5. Assistència a representacions teatrals de teatre clàssic
6. Visionat d’enregistraments d’obres teatrals o de pel·lícules realitzades
sobre temes pertinents a les diverses obres del drama grec
7. Composició d’assajos breus basats en alguns passatges o personatges
de les obres més rellevants de la literatura grega
8. Comentari, des del punt de vista estilístic i literari, dels textos més
representatius dels diversos gèneres literaris
3.3. Valors, normes i actituds
a) La llengua grega
1. Sensibilitat per acceptar la coexistència de diverses llengües
2. Valoració positiva de l’enriquiment cultural que suposa l’existència de
diverses llengües
3. Hàbit de distingir el caràcter flexiu i no flexiu de determinades llengües
tractant de descobrir-ne els avantatges i els inconvenients
4. Curiositat per descobrir les formes de les paraules i de l’estructura
sintàctica del grec comparant-les amb les de les llengües modernes
5. Hàbit de comparar els valors dels temps i dels modes verbals del grec
amb els de les llengües modernes que conegui l’alumnat
6. Interès per comparar els procediments de subordinació en grec amb els
de les llengües modernes conegudes
b) El lèxic grec i la seva evolució
35
1. Sentiment d’unió amb els pobles que parlen llengües amb un mateix
origen comú
2. Hàbit de percebre la lògica de les lleis fonètiques en les llengües
modernes que s’estudien i en la pròpia
3. Hàbit de deduir regles ortogràfiques de la llengua materna arran de la
transcripció d’arrels gregues
4. Preocupació per aprofundir en el descobriment dels fenòmens lingüístics
5. Consciència de la importància que té el coneixement del grec i el d’altres
llengües per percebre la idiosincràsia dels pobles corresponents
6. Hàbit de veure la llengua com un element diferenciador dels diversos
pobles i com un vehicle d’expressió del pensament d’aquests
7. Costum de descobrir la mitologia i altres camps del saber com una font
d’enriquiment del vocabulari propi
c) Grècia i el seu llegat
1. Activitat i dinamisme per seguir les explicacions del professorat dins
l’aula
2. Cooperació i col·laboració amb el professorat i amb els companys per
possibilitar el treball en equip
3. Interès i receptivitat davant tots els elements que presenti una matèria
nova per a l’alumnat
4. Afany de superació per vèncer les dificultats que derivin de la
complexitat dels continguts
5. Il·lusió i admiració pels innegables guanys d’una civilització com la
grega, plenament vigents en l’actualitat
4. Distribució per temps
Disposam de quatre hores setmanals per treballar tots els continguts de la
matèria. Procurarem combinar els continguts lingüístics amb els continguts
culturals. Els aspectes lingüístics i textuals quedaran íntimament lligats als
aspectes històrics i culturals, per tal que l’aprenentatge de la matèria sigui
cohesionat i interrelacionat.
5. Avaluació
36
Avaluarem el procés d’aprenentatge dels alumnes de diverses maneres.
Tendrem en compte, per una banda, l’interès, l’actitud que demostrin per
l’assignatura, si fan les tasques que els proposam, tant les que s’han de fer a
classe com les que s’han de fer a casa, i l’assistència a classe; i, per altra
banda, l’expressió –oral i escrita- i l’ortografia correctes en la pròpia llengua
(tant a les activitats de morfosintaxi com als treballs que hagin elaborat).
Aproximadament cada mes es farà una prova de caire escrit on es plantejaran
una sèrie d’exercicis de llengua i de civilització. La part de llengua valdrà
aproximadament un vuitanta per cent del total de les proves i els continguts
culturals, l’altre vint per cent.
Totes les proves inclouran una part en què s’haurà de fer l’anàlisi
morfosintàctica i la traducció d’una sèrie d’oracions (o d’un text). Llevat del
primer control, en el qual donarem l’enunciat i el significat de tots els mots, als
altres l’alumne haurà de fer servir –exclusivament per a l’anàlisi i la traducció-
un vocabulari de consulta que li deixarem aquell dia.
En matèries de llengua com el llatí i el grec, els continguts lingüístics es van
acumulant, no són eliminatoris. Els de civilització i els d’etimologia, en canvi, sí
que ho són: aquells dels quals s’ha fet un examen ja no entren a l’examen
posterior.
Aquesta avaluació contínua en els continguts –i en les formes- de llengua fa
que sempre la darrera prova, sigui la d’avaluació sigui la del curs, tengui un pes
específic major a l’hora de posar la qualificació final –tant la parcial com la final.
Farem la mitjana considerant que cada examen compta el doble que el
precedent. En posarem un exemple: un alumne o una alumna treu, al llarg
d’una avaluació, una nota de 5 en el primer control, de 7 en el segon i de 8 en
el tercer; sumarem 5 una vegada, 7 dues vegades i 8 tres vegades: en total són
43, que dividirem per 6; la mitjana final serà, doncs, de 7,16. Aquesta
qualificació final serà susceptible de modificacions ja que tendrem en compte
com a criteris d’avaluació, a més, la feina diària, a casa i a classe, l’actitud, la
predisposició, l’assistència a classe, etc. Per a la mitjana final de curs també
farem servir aquest procediment a partir de la qualificació de les tres
avaluacions.
37
De tota manera, si a la tercera avaluació l'alumne treu una qualificació de
menys de 3,5, el curs quedarà suspès encara que la mitjana final quedi
aprovada.
També tendrem en compte si un alumne ha assistit regularment a classe o no.
Durem un control diari de l’assistència i, si es deixa d’assistir injustificadament a
entre un deu i un vint per cent de les sessions, es descomptarà un punt de la
nota final. I si és entre un vint i un trenta per cent, dos punts; i si s’ha deixat
d’assistir a més d’un trenta per cent de les sessions, l’assignatura quedarà
suspesa al juny.
Preveim també un sistema de recuperació en els casos en què quedi suspesa
la matèria després de seguir els procediments detallats. Considerarem conditio
sine qua non, per poder optar a la recuperació, l’assistència regular a classe.
Es farà una prova serà d’unes característiques similars a les normals just abans
de la junta d’avaluació, de manera que calculam que disposarem d’una o dues
sessions prèvies per repassar.
Si un alumne suspèn al juny, al setembre s’haurà d’examinar obligatòriament
dels continguts lingüístics. Això valdrà set punts. Per als altres tres punts, els
de civilització, es farà la mitjana de tot el curs. Així i tot, l’alumne tendrà la
possibilitat d’examinar-se de nou de tots els continguts.
Fins aquí l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat. En un procés
d’ensenyament-aprenentatge com el nostre cal que facem, també, una
avaluació -contínua, també- del procés d’ensenyament que aplicam. Ja des del
primer dia ens hem de plantejar si qüestions com el mètode que seguim, els
materials curriculars, els procediments d’avaluació o la metodologia són els
adequats o si s’han de millorar. Els resultats obtinguts per l’alumnat –no només
les qualificacions- poden ser un bon indici per avaluar la nostra tasca com a
docents. Creim que un percentatge del seixanta per cent d’aprovats en una
prova, en una avaluació o al final de curs (sense incloure-hi, lògicament,
l’abandonament de la matèria -vegeu més amunt-) pot ser també un aprovat
per a la nostra tasca. Per contra, un índex inferior d’aprovats ens hauria de fer
plantejar un canvi d’estratègia que no ha de ser abaixar el nivell. Hauríem de
tenir també en compte, en aquest aspecte, l’informe que s’ha fet a final de 4t
d’ESO a cada un dels alumnes: si un no té el perfil idoni per començar un
batxillerat , és lògic que fracassi.
38
Aspectes com la metodologia, els criteris d’avaluació, els recursos… no són
definitius. Els hem d’adaptar al context de l’aula i del centre, a l’alumnat que
tenguem, a la legislació vigent… Som, això sí, conscients que l’experiència
ajuda molt en la nostra tasca i que tots els professors i professores tenim unes
línies d’actuació establertes.
6. Continguts mínims
1) Traducció amb diccionari de textos grecs de
dificultat mitjana en els quals apareguin les qüestions morfosintàctiques
següents:
i) morfologia nominal, pronominal i verbal en totes les formes
ii) sintaxi oracional (coordinació i subordinació)
2) Coneixement d’un vocabulari bàsic grec
3) Nocions d’etimologia
4) Coneixement de les principals divinitats grecollatines
5) Coneixements mitjans de literatura grega, del món
grec i del seu marc geogràfic
7. Criteris de qualificació
La puntuació de la qualificació es repartirà de la manera que segueix:
• els continguts referents a la llengua i als textos representaran entre un
75 % i un 80 % de la qualificació global
• els continguts referents a la història i a la cultura gregues representaran
l’altre tant per cent de la qualificació global
8. Llibres de text
Fins al curs passat no fèiem servir llibre per al Grec de 2n de Batxillerat.
Enguany hem posat el de l’editorial Castellnou: “Grec 2”. També farem servir
material complementari d’altres procedències.
Per a les traduccions, enguany, per primera vegada, farem servir un diccionari
en català: el que ha editat recentment l'editorial Vox (Diccionari Grec-Català).
39
9. Metodologia
La metodologia ha de ser activa, creativa, participativa. El professor ha de ser
el moderador que orienta el grup (professor guia del treball i dels
descobriments de l’alumnat).
L’accés als diversos aspectes lingüístics i culturals es farà a partir de situacions
actuals i properes per arribar al descobriment del seus orígens.
Sota l’orientació del professor, l’alumnat ha d’arribar per ell mateix, mitjançant
una tasca personal d’anàlisi i confrontació experimental, a descobrir cadascun
dels aspectes lèxics i dels fenòmens culturals.
El professor ha de crear un ambient agradable, de diàleg, amb suggeriments,
aportacions, comentaris diferents...
És necessari veure conjuntament els continguts que afectin un mateix tema:
lingüístics, culturals, mitològics (relat, representació, petja o manifestació...).
Pel que fa a la llengua vehicular, en tractar-se d’un centre en què
l’ensenyament es fa íntegrament en català, tant les explicacions com els
materials curriculars que farem servir seran en aquesta llengua.
10. Recursos didàctics
1. Textos d’autors grecs adaptats o traduïts
2. Textos d’autors contemporanis sobre temes del món clàssic
3. Tractats de literatura, lingüística i història de l’antiguitat clàssica
4. Mapes històrics de Grècia
5. Vocabularis i diccionaris lèxics i etimològics
6. Diapositives i vídeos referents al món clàssic
11. Planificació general d’activitats complementàries i extraescolars
Com a mesura de protesta per les retallades en educació, enguany no tenim
intenció de fer activitats extraescolars. .
40
V. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE LLATÍ 1
1. Introducció
A través de l’estudi de la llengua llatina es pretén mantenir uns valors d’una
cultura notable que ha influït de manera evident en la història d’Occident.
Independentment del valor cultural, hi ha una raó lingüística encara més
poderosa: la possibilitat de reflexionar sobre els elements estructurals de les
llengües per assolir un coneixement elemental dels elements morfològics,
fonètics i lèxics, la qual cosa hauria de permetre millorar l’aprenentatge i l’ús de
la llengua. Mitjançant l’accés als textos originals, que seran presentats de
manera gradual i adequada, l’alumnat podrà descobrir els múltiples indicis
d’una cultura que encara perdura.
Tot i que es presentin els nuclis perfectament diferenciats, això no vol dir que
s’hagin de desenvolupar separadament, sinó que es considera imprescindible
la interconnexió contínua de tots en una pràctica docent que globalitzi els
diversos sabers i que tengui com a fil conductor la interpretació de textos
ajustats, en la mesura possible, al nivell de coneixements de llengua del
moment i als temes de cultura indicats per a aquest curs.
Com que és molt difícil que els textos traduïts dins l’aula servesquin de manera
completa de fil conductor, per tal d’explicar els temes culturals que es proposen
serà necessari acudir amb freqüència a lectures complementàries de
traduccions fiables de textos seleccionats convenientment.
2. Objectius generals
El desenvolupament d’aquesta matèria ha de contribuir que l’alumnat adquireixi
les capacitats següents:
1. Conèixer i utilitzar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics de la
llengua llatina, iniciant-se en la interpretació i traducció de textos senzills
2. Reflexionar sobre els elements substancials que conformen les llengües
i relacionar els components significatius de la llengua llatina (flexió
41
nominal, pronominal i verbal) amb les llengües modernes derivades del
llatí o influïdes per aquest, en especial la llengua de l’alumnat
3. Analitzar textos llatins diversos, originals, adaptats o traduïts, mitjançant
una lectura comprensiva, i distingir les seves característiques essencials
i el gènere literari al qual pertanyen
4. Ordenar els conceptes lingüístics propis i establir relacions entre àmbits
lingüístics diversos que desenvolupen les estructures lògiques de
l’alumnat, per tal de millorar la seva comprensió i expressió oral i escrita
5. Identificar les principals realitzacions històriques, sociopolítiques,
literàries i culturals del poble romà, i assenyalar-ne la repercussió en la
història d’Occident i en especial de les illes Balears
6. Obtenir informació a partir de l’estudi de fonts literàries i de tota mena,
relacionades amb la cultura clàssica per tal d’extreure’n conclusions
7. Adonar-se que la llengua llatina i la cultura clàssica han perllongat la
seva influència en el temps i han esdevingut un model imitable per a
generacions posteriors
8. Valorar el coneixement del món romà com una de les claus per
interpretar els esdeveniments històrics posteriors
9. Valorar positivament l’esperit eclèctic i pragmàtic romà com a element
integrador de diferents corrents de pensament i productor de fets bàsics
per a la història d’Occident
10. Desenvolupar el sentiment de pertinença a la unitat política, social i
cultural que és Europa, la base de la qual es troba en el món clàssic,
amb actituds de tolerància i de respecte cap als seus diversos pobles i
cap als d’altres zones del món
3. Continguts
3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals
a) L’origen i l’evolució del llatí
1. L’indoeuropeu i el llatí
2. Etapes, àmbit i registres de la llengua llatina
42
3. La fragmentació lingüística dels pobles que formaven part de
l’Imperi romà. La formació de les llengües romàniques
4. L’evolució del llatí en les llengües hispanes i, en especial, en la
llengua catalana
b) Morfosintaxi del llatí
1. Característiques d’una llengua flexiva
2. Nocions bàsiques de fonètica i de prosòdia llatines.
Alfabet, pronunciació i accentuació
3. Morfologia nominal
4. Morfologia nominal: graus de l’adjectiu
5. Morfologia pronominal
6. Morfologia verbal regular (temps simples i temps
compostos)
7. El verb sum
8. Morfologia verbal irregular: compostos de sum
9. Formes nominals del verb: infinitiu i participi
concertat
10. Adverbis, conjuncions i preposicions
11. Sintaxi nominal. La concordança
12. Sintaxi oracional. La concordança dins l’oració.
L’ordre de paraules
13. Sintaxi oracional. Juxtaposició i coordinació.
14. Sintaxi oracional. Oracions de relatiu. Principals
conjuncions de subordinació
c) Els textos llatins
1. Introducció a les tècniques de traducció de frases i de textos llatins
breus. Diferències sintàctiques entre el text llatí i la seva traducció
2. Anàlisi morfosintàctica
3. Lectura i interpretació dels textos traduïts
4. Ús del diccionari
5. Lectura de textos llatins relacionats amb les illes Balears
d) El lèxic del llatí
1. Aprenentatge de vocabulari llatí. Lèxic més habitual, prefixos i sufixos
2. Camps semàntics i famílies lèxiques del llatí
43
3. Locucions i frases fetes del llatí
4. Normes de derivació etimològica del català
e) Política i cultura en el món romà. La seva pervivència a Europa
1. Etapes de la història de Roma. Política a Roma
2. Societat, religió i exèrcit a Roma
3. La vida quotidiana a Roma
4. La romanització. El cas de les illes Balears
3.2. Procediments
a) L’origen i l’evolució del llatí
1. Localització de les llengües indoeuropees, del llatí i de les llengües
romàniques
2. Descripció del mètode comparatiu i diferenciació de famílies de
llengües
3. Identificació d’etapes i de registres del llatí
4. Reconeixement dels pobles de l’Imperi romà i dels pobles perifèrics
5. Identificació de les llengües romàniques d’Hispània
6. Descripció de l’evolució del lèxic aplicant les principals normes de
derivació fonètiques, morfològiques i semàntiques
7. Diferenciació entre paraules cultes i patrimonials
b) Morfosintaxi del llatí
1. Identificació de les característiques d’una llengua de flexió per contrast
amb una de no flexiva
2. Maneig de la terminologia bàsica del camp de la fonètica
3. Lectura en veu alta dels textos aplicant les normes de pronúncia i
d’accentuació
4. Observació de les normes bàsiques de prosòdia
5. Reconeixement de les formes nominals, pronominals i verbals
6. Transformació morfosintàctica dels termes, dels sintagmes i de les
oracions
7. Reconstrucció de la flexió nominal i de la verbal a partir de l’enunciat
8. Maneig de les normes morfosintàctiques per a la posterior traducció del
text
44
9. Comparació de les estructures sintàctiques llatines amb les de la llengua
catalana
10. Identificació de les normes de concordança
11. Exploració de l’ordre de paraules en llatí
12. Classificació de les paraules segons la seva categoria gramatical
13. Anàlisi morfosintàctica d’oracions i de textos senzills
c) Els textos llatins
1. Traducció de frases i de textos llatins senzills, generalment en prosa,
amb anàlisi morfosintàctica
2. Comparació sintàctica entre el text llatí i la seva traducció
3. Lectura comprensiva de textos llatins
4. Maneig de fonts primàries sobre civilització i cultura llatines
5. Ús raonat d’un vocabulari senzill per tal d’aprofitar tota la informació que
proporciona: forma, significat, construccions, exemples
d) El lèxic llatí
1. Elaboració i aprenentatge de llistes de lèxic bàsic
2. Agrupació de paraules per famílies lèxiques o camps semàntics
3. Interpretació de locucions i frases fetes
4. Ús d’expressions llatines en el registre estàndard de la llengua catalana
5. Establiment de relacions lèxiques entre el llatí i el català
6. Comentaris etimològics de paraules d’acord amb el seu origen
e) Política i cultura al món romà. La seva pervivència a Europa
1. Maneig de fonts sobre civilització i cultura llatines
2. Localització temporal de les etapes de la història de Roma
3. Indagació dels sistemes polítics de Roma
4. Reconeixement dels sistemes polítics en el món actual
5. Indagació de l’estructura social, dels sistemes religiosos i dels sistemes
militars a Roma
6. Reconeixement dels usos i dels costums romans en la societat actual
7. Recerca dels trets fonamentals de la romanització a les illes Balears
3.3. Valors, normes i actituds
a) L’origen i l’evolució del llatí
45
1. Valoració de l’herència lingüística llatina i indoeuropea
2. Interès per conèixer l’origen de la nostra llengua
3. Respecte per la convivència entre llengües
4. Valoració de la llengua llatina com a mitjà transmissor de cultura
5. Interès per la història de la llengua i de la cultura llatines, pel fet que
proporciona informació i aclariments sobre fets posteriors
b) Morfosintaxi del llatí
1. Valoració del coneixement de la llengua llatina com a instrument per
millorar la competència en llengua catalana
2. Rigor científic en l’estudi de la llengua llatina
3. Aprofitament de l’estudi de la morfosintaxi llatina per desenvolupar el
raonament científic
4. Tendència a comparar les estructures morfosintàctiques llatines amb les
de la llengua catalana
5. Acceptació de les llengües clàssiques com a llengües vives, atès que
són en gran mesura l’origen de les llengües modernes
c) Els textos llatins
1. Valoració de la traducció com a instrument de comprensió del contingut
d’un text i com a eina d’aprofundiment en l’estudi de la llengua pròpia
2. Interès per la lectura de textos antics traduïts
d) El lèxic del llatí
1. Tendència a comparar el lèxic llatí amb el de la llengua catalana
2. Interès per millorar el lèxic propi en català mitjançant l’aprenentatge de
lèxic llatí
3. Cura en l’ús rigorós del lèxic
e) Política i cultura en el món romà. La seva pervivència a Europa
1. Consideració dels valors positius del poble romà (pragmatisme i
eclecticisme)
2. Valoració del nostre passat romà com a clau per entendre fets posteriors
3. Actitud crítica envers la civilització romana
4. Interès per l’estudi de fets històrics
4. Distribució per temps
46
Disposam de quatre hores setmanals per treballar tots els continguts de la
matèria de Llatí 1. Procurarem combinar els continguts lingüístics amb els
continguts culturals. Els aspectes lingüístics i textuals quedaran íntimament
lligats als aspectes històrics i culturals, per tal que l’aprenentatge de la matèria
sigui cohesionat i interrelacionat.
5. Avaluació
Avaluarem el procés d’aprenentatge dels alumnes de diverses maneres.
Tendrem en compte, per una banda, l’interès, l’actitud que demostrin per
l’assignatura, si fan les tasques que els proposam, tant les que s’han de fer a
classe com les que s’han de fer a casa, i l’assistència a classe; i, per altra
banda, l’expressió –oral i escrita- i l’ortografia correctes en la pròpia llengua
(tant a les activitats de morfosintaxi com als treballs que hagin elaborat).
Aproximadament cada mes es farà una prova de caire escrit on es plantejaran
una sèrie d’exercicis de llengua i de civilització. La part de llengua valdrà
aproximadament un vuitanta per cent del total de les proves i els continguts
culturals, l’altre vint per cent.
Totes les proves inclouran una part en què s’haurà de fer l’anàlisi
morfosintàctica i la traducció d’una sèrie d’oracions (o d’un text). Llevat del
primer control, en el qual donarem l’enunciat i el significat de tots els mots, als
altres l’alumne haurà de fer servir –exclusivament per a l’anàlisi i la traducció-
un vocabulari de consulta que li deixarem aquell dia.
En matèries de llengua com el llatí i el grec, els continguts lingüístics es van
acumulant, no són eliminatoris. Els de civilització i els d’etimologia, en canvi, sí
que ho són: aquells dels quals s’ha fet un examen ja no entren a l’examen
posterior.
Aquesta avaluació contínua en els continguts –i en les formes- de llengua fa
que sempre la darrera prova, sigui la d’avaluació sigui la del curs, tengui un pes
específic major a l’hora de posar la qualificació final –tant la parcial com la final.
Farem la mitjana considerant que cada examen compta el doble que el
precedent. En posarem un exemple: un alumne o una alumna treu, al llarg
d’una avaluació, una nota de 5 en el primer control, de 7 en el segon i de 8 en
el tercer; sumarem 5 una vegada, 7 dues vegades i 8 tres vegades: en total són
47
43, que dividirem per 6; la mitjana final serà, doncs, de 7,16. Aquesta
qualificació final serà susceptible de modificacions ja que tendrem en compte
com a criteris d’avaluació, a més, la feina diària, a casa i a classe, l’actitud, la
predisposició, l’assistència a classe, etc. Per a la mitjana final de curs també
farem servir aquest procediment a partir de la qualificació de les tres
avaluacions.
De tota manera, si a la tercera avaluació l'alumne treu una qualificació de
menys de 3,5, el curs quedarà suspès encara que la mitjana final quedi
aprovada.
També tendrem en compte si un alumne ha assistit regularment a classe o no.
Durem un control diari de l’assistència i, si es deixa d’assistir injustificadament a
entre un deu i un vint per cent de les sessions, es descomptarà un punt de la
nota final. I si és entre un vint i un trenta per cent, dos punts; i si s’ha deixat
d’assistir a més d’un trenta per cent de les sessions, l’assignatura quedarà
suspesa al juny.
Preveim també un sistema de recuperació en els casos en què quedi suspesa
la matèria després de seguir els procediments detallats. Considerarem conditio
sine qua non, per poder optar a la recuperació, l’assistència regular a classe.
Es farà una prova serà d’unes característiques similars a les normals just abans
de la junta d’avaluació, de manera que calculam que disposarem d’una o dues
sessions prèvies per repassar.
Si un alumne suspèn al juny, al setembre s’haurà d’examinar dels continguts
lingüístics. Això valdrà deu punts. Si vol, podrà contestar també una pregunta
de civilització que valdrà dos punts més (dotze en total).
Fins aquí l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat. En un procés
d’ensenyament-aprenentatge com el nostre cal que facem, també, una
avaluació -contínua, també- del procés d’ensenyament que aplicam. Ja des del
primer dia ens hem de plantejar si qüestions com el mètode que seguim, els
materials curriculars, els procediments d’avaluació o la metodologia són els
adequats o si s’han de millorar. Els resultats obtinguts per l’alumnat –no només
les qualificacions- poden ser un bon indici per avaluar la nostra tasca com a
docents. Creim que un percentatge del seixanta per cent d’aprovats en una
prova, en una avaluació o al final de curs (sense incloure-hi, lògicament,
l’abandonament de la matèria -vegeu més amunt-) pot ser també un aprovat
48
per a la nostra tasca. Per contra, un índex inferior d’aprovats ens hauria de fer
plantejar un canvi d’estratègia que no ha de ser abaixar el nivell. Hauríem de
tenir també en compte, en aquest aspecte, l’informe que s’ha fet a final de 4t
d’ESO a cada un dels alumnes: si un no té el perfil idoni per començar un
batxillerat , és lògic que fracassi.
Aspectes com la metodologia, els criteris d’avaluació, els recursos… no són
definitius. Els hem d’adaptar al context de l’aula i del centre, a l’alumnat que
tenguem, a la legislació vigent… Som, això sí, conscients que l’experiència
ajuda molt en la nostra tasca i que tots els professors i professores tenim unes
línies d’actuació establertes.
6. Continguts mínims
1. Traducció de textos llatins de dificultat mitjana en els quals apareguin les
qüestions morfosintàctiques i lèxiques següents:
i) morfologia nominal, pronominal i verbal (només regulars)
ii) sintaxi oracional (oració simple, oració passiva, oració de relatiu,
participis)
2. Coneixement d’un vocabulari bàsic llatí
3. Nocions bàsiques d’etimologia
4. Coneixement bàsics del món romà i del seu marc geogràfic
5. Coneixements bàsics d’història de Roma i de cultura
7. Criteris de qualificació
La puntuació de la qualificació es repartirà de la manera que segueix:
• els continguts referents a la llengua i als textos representaran entre un
75 % i un 80 % de la qualificació global
• els continguts referents a la història i a la cultura gregues representaran
l’altre tant per cent de la qualificació global
8. Llibres de text
49
S’emprarà LLOPIS, L. i PRATS, C. Llatí-1. Vicens Vives. Barcelona, 1998. Alguns
aspectes del llibre no ens acaben d’agradar i per això farem servir material
complementari d’altres procedències; i, per altra banda, farem una selecció de
determinats continguts, per la qual cosa de vegades no tractarem els continguts
en el mateix ordre que ho fa el llibre.
9. Metodologia
La metodologia ha de ser activa, creativa, participativa. El professor ha de ser
el moderador que orienta el grup (professor guia del treball i dels
descobriments de l’alumnat).
L’accés als diversos aspectes lingüístics i culturals es farà a partir de situacions
actuals i properes per arribar al descobriment del seus orígens.
Sota l’orientació del professor, l’alumnat ha d’arribar per ell mateix, mitjançant
una tasca personal d’anàlisi i confrontació experimental, a descobrir cadascun
dels aspectes lèxics i dels fenòmens culturals.
El professor ha de crear un ambient agradable, de diàleg, amb suggeriments,
aportacions, comentaris diferents...
És necessari veure conjuntament els continguts que afectin un mateix tema:
lingüístics, culturals, mitològics (relat, representació, petja o manifestació...).
Procurarem, sempre que puguem, que coincidesquin els continguts de llatí i de
grec. Creim que és molt útil fer veure els paral·lelismes i les divergències, tant
en la llengua com en els aspectes culturals, amb l’altra assignatura, que també
impartim.
Començarem les sessions corregint les activitats que s’havien de fer a casa (i
que proposarem gairebé diàriament). Això ens ocuparà, més o menys, una
quarta part de la sessió. Tot seguit farem una explicació teòrica dels continguts
prevists per a aquell dia (tant si són de llengua com si són de cultura), per la
qual cosa necessitarem, calculam, uns vint minuts. La resta de la sessió es
dedicarà a realitzar activitats a fi de fer més entenents els conceptes. El llibre
de text disposa d’un vocabulari adaptat: serà el que utilitzaran els alumnes per
50
fer les activitats que els proposem. En tot moment estarem a la seva disposició
per solucionar-los els dubtes que puguin tenir.
Com és natural, serà un grup heterogeni d’alumnes: uns tendran uns
coneixements previs majors que els altres i els resultats també seran diferents.
En tractar-se d’un curs de batxillerat, no és previst, lògicament, fer adaptacions
curriculars significatives. Tanmateix, seran objecte d’atenció especial aquells
que tenguin majors dificultats per assimilar els continguts. Farem un seguiment
més atent de la seva feina i en tot moment ens oferirem a ajudar-los. Els
donarem feina extra, que augmentarà progressivament en dificultat, ja des del
primer moment que detectem que mostren dificultats.
La majoria de sessions es faran a l’aula regular. Tanmateix, en farem algunes a
la biblioteca i a l’aula d’audiovisuals del centre.
Pel que fa a la llengua vehicular, en tractar-se d’un centre en què
l’ensenyament es fa íntegrament en català, tant les explicacions com els
materials curriculars que farem servir seran en aquesta llengua.
10. Recursos didàctics
1. Textos d’autors grecs adaptats o traduïts
2. Textos d’autors contemporanis sobre temes del món clàssic
3. Tractats de literatura, lingüística i història de l’antiguitat clàssica
4. Mapes històrics de Grècia
5. Vocabularis i diccionaris lèxics i etimològics
6. Diapositives i vídeos referents al món clàssic
11. Planificació general d’activitats complementàries i extraescolars
Com a mesura de protesta per les retallades en educació, enguany no tenim
intenció de fer activitats extraescolars.
VI. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE LLATÍ 2
1. Introducció
51
A través de l’estudi de la llengua llatina es pretén mantenir uns valors d’una
cultura notable que ha influït de manera evident en la història d’Occident.
Independentment del valor cultural, hi ha una raó lingüística encara més
poderosa: la possibilitat de reflexionar sobre els elements estructurals de les
llengües per assolir un coneixement elemental dels elements morfològics,
fonètics i lèxics, la qual cosa hauria de permetre millorar l’aprenentatge i l’ús de
la llengua. Mitjançant l’accés als textos originals, que seran presentats de
manera gradual i adequada, l’alumnat podrà descobrir els múltiples indicis
d’una cultura que encara perdura.
Tot i que es presentin els nuclis perfectament diferenciats, això no vol dir que
s’hagin de desenvolupar separadament, sinó que es considera imprescindible
la interconnexió contínua de tots en una pràctica docent que globalitzi els
diversos sabers i que tengui com a fil conductor la interpretació de textos
ajustats, en la mesura possible, al nivell de coneixements de llengua del
moment i als temes de cultura indicats per a aquest curs.
Com que és molt difícil que els textos traduïts dins l’aula serveixin de manera
completa de fil conductor, per tal d’explicar els temes culturals que es proposen
serà necessari acudir amb freqüència a lectures complementàries de
traduccions fiables de textos seleccionats convenientment.
Naturalment, són aplicables als continguts conceptuals d’aquest segon curs els
continguts procedimentals i actitudinals de llengua, lèxic i cultura que s’han
esmentat per al primer curs.
2. Objectius generals
L’objectiu primordial és aconseguir que l’alumnat aprofundeixi en el
coneixement de la llengua llatina quant als aspectes fonetic i fonològic,
morfosintàctic i lèxic, la qual cosa li permeti d’accedir a textos literaris originals i
millorar l’aprenentatge i l’ús de la seva llengua. L’accés a aquests textos li
permetrà de conèixer directament el pensament dels autors llatins i de
descobrir-ne la vigència en el món actual.
El desenvolupament d’aquesta matèria ha de contribuir que l’alumnat adquireixi
les capacitats següents:
52
1. Conèixer i utilitzar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics de la
llengua llatina, aprofundint en la interpretació i traducció de textos
senzills
2. Reflexionar sobre els elements substancials que conformen les llengües
i relacionar els components significatius de la llengua llatina (flexió
nominal, pronominal i verbal) amb les llengües modernes derivades del
llatí o influïdes per aquest, en especial la llengua de l’alumnat
3. Analitzar textos llatins diversos, originals, adaptats o traduïts, mitjançant
una lectura comprensiva, i distingir les seves característiques essencials
i el gènere literari al qual pertanyen
4. Ordenar els conceptes lingüístics propis i establir relacions entre àmbits
lingüístics diversos que desenvolupen les estructures lògiques de
l’alumnat, per tal de millorar la seva comprensió i expressió oral i escrita
5. Identificar les principals realitzacions històriques, sociopolítiques,
literàries i culturals del poble romà, i assenyalar-ne la repercussió en la
història d’Occident i en especial de les illes Balears
6. Obtenir informació a partir de l’estudi de fonts literàries i de tota mena,
relacionades amb la cultura clàssica per tal d’extreure’n conclusions
7. Adonar-se que la llengua llatina i la cultura clàssica han perllongat la
seva influència en el temps i han esdevingut un model imitable per a
generacions posteriors
8. Valorar el coneixement del món romà com una de les claus per
interpretar els esdeveniments històrics posteriors
9. Valorar positivament l’esperit eclèctic i pragmàtic romà com a element
integrador de diferents corrents de pensament i productor de fets bàsics
per a la història d’Occident
10. Desenvolupar el sentiment de pertinença a la unitat política, social i
cultural que és Europa, la base de la qual es troba en el món clàssic,
amb actituds de tolerància i de respecte cap als seus diversos pobles i
cap als d’altres zones del món
3. Continguts
3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals
53
a) L’origen i l’evolució del llatí
1. L’indoeuropeu i el llatí
2. Etapes, àmbit i registres de la llengua llatina
3. La fragmentació lingüística dels pobles que formaven part de l’Imperi
romà. La formació de les llengües romàniques
4. Aprofundiment en l’evolució del llatí en les llengües hispanes i, en
especial, en la llengua catalana
b) Morfosintaxi del llatí
1. Revisió general dels coneixements de flexió nominal i verbal del curs
anterior i dels components bàsics de la concordança
2. Revisió de la flexió de l’adjectiu. Formació dels adverbis de mode a partir
d’adjectius. Els numerals. Concordança múltiple i especial
3. Aprofundiment en l’estudi de la sintaxi dels casos
4. Revisió de la flexió pronominal i estudi d’altres pronoms
5. Revisió de la flexió verbal regular
6. Els verbs irregulars
7. Estudi de les formes nominals del verb. Sintaxi d’aquestes formes
8. L’oració simple
9. La coordinació
10. La subordinació: oracions substantives, adjectives i adverbials
c) Els textos llatins
1. Aprofundiment en les tècniques de traducció de frases i de textos llatins
de dificultat mitjana. Diferències sintàctiques entre el text llatí i la seva
traducció
2. Anàlisi morfosintàctica
3. Lectura i interpretació dels textos traduïts
4. Ús del diccionari
5. Lectura de textos llatins relacionats amb les illes Balears
d) El lèxic del llatí
5. Aprenentatge de vocabulari llatí. Lèxic més habitual, prefixos i sufixos
6. Camps semàntics i famílies lèxiques del llatí
7. Locucions i frases fetes del llatí
8. Normes de derivació etimològica del català
54
e) Literatura i cultura al món romà
1. Característiques de la literatura llatina
2. Els gèneres literaris
3. La transmissió de la literatura llatina
4. Historiografia
5. Epistolografia
6. L’oratòria
7. La faula i la novel·la
8. El drama
9. La lírica
10. L’èpica
11. La sàtira i l’epigrama
12. Literatura filosòfica
13. Literatura científica i tècnica
3.2. Procediments
a) L’origen i l’evolució del llatí
1. Localització de les llengües indoeuropees, del llatí i de les llengües
romàniques
2. Descripció del mètode comparatiu i diferenciació de famílies de llengües
3. Identificació d’etapes i de registres del llatí
4. Reconeixement dels pobles de l’Imperi romà i dels pobles perifèrics
5. Identificació de les llengües romàniques d’Hispània
6. Descripció de l’evolució del lèxic aplicant les principals normes de
derivació fonètiques, morfològiques i semàntiques
7. Diferenciació entre paraules cultes i patrimonials
b) Morfosintaxi del llatí
1. Identificació de les característiques d’una llengua de flexió per contrast
amb una de no flexiva
2. Maneig de la terminologia bàsica del camp de la fonètica
3. Lectura en veu alta dels textos aplicant les normes de pronúncia i
d’accentuació
4. Observació de les normes bàsiques de prosòdia
55
5. Reconeixement de les formes nominals, pronominals i verbals
6. Transformació morfosintàctica dels termes, dels sintagmes i de les
oracions
7. Reconstrucció de la flexió nominal i de la verbal a partir de l’enunciat
8. Maneig de les normes morfosintàctiques per a la posterior traducció del
text
9. Comparació de les estructures sintàctiques llatines amb les de la llengua
catalana
10. Identificació de les normes de concordança
11. Exploració de l’ordre de paraules en llatí
12. Classificació de les paraules segons la seva categoria gramatical
13. Anàlisi morfosintàctica d’oracions i de textos de dificultat mitjana
c) Els textos llatins
1. Traducció de frases i de textos llatins de dificultat mitjana amb anàlisi
morfosintàctica implícita, i explícita quan calgui
2. Comparació sintàctica entre el text llatí i la seva traducció
3. Lectura comprensiva de textos llatins
4. Maneig de fonts primàries sobre civilització i cultura llatines
5. Ús raonat del diccionari per tal d’aprofitar tota la informació que
proporciona: forma, significat, construccions, exemples
d) El lèxic llatí
1. Elaboració i aprenentatge de llistes de lèxic bàsic
2. Agrupació de paraules per famílies lèxiques o camps semàntics
3. Interpretació de locucions i frases fetes
4. Ús d’expressions llatines en el registre estàndard de la llengua catalana
5. Establiment de relacions lèxiques entre el llatí i el català
6. Comentaris etimològics de paraules d’acord amb el seu origen
e) Literatura i cultura al món romà
1. Maneig de fonts sobre literatura i cultura llatines
2. Localització temporal de l’evolució dels gèneres literaris
3. Indagació de les característiques dels gèneres literaris
4. Reconeixement de les semblances i de les diferències dels gèneres
literaris llatins respecte dels actuals
5. Indagació de l’estructura social i de la cultura a través de la literatura
56
6. Reconeixement de l’aspecte formal i del contingut que diferencia
cadascun dels gèneres literaris
7. Recerca de connexions entre els gèneres literaris
8. Descobriment de la pervivència de la literatura llatina en expressions
culturals posteriors
3.3. Valors, normes i actituds
a) L’origen i l’evolució del llatí
1. Valoració de l’herència lingüística llatina i indoeuropea
2. Interès per conèixer l’origen de la nostra llengua
3. Respecte per la convivència entre llengües
4. Valoració de la llengua llatina com a mitjà transmissor de cultura
5. Interès per la història de la llengua i de la cultura llatines, pel fet que
proporciona informació i aclariments sobre fets posteriors
b) Morfosintaxi del llatí
1. Valoració del coneixement de la llengua llatina com a instrument per
millorar la competència en llengua catalana
2. Rigor científic en l’estudi de la llengua llatina
3. Aprofitament de l’estudi de la morfosintaxi llatina per desenvolupar el
raonament científic
4. Tendència a comparar les estructures morfosintàctiques llatines amb les
de la llengua catalana
5. Acceptació de les llengües clàssiques com a llengües vives, atès que
són en gran mesura l’origen de les llengües modernes
c) Els textos llatins
1. Valoració de la traducció com a instrument de comprensió del contingut
d’un text i com a eina d’aprofundiment en l’estudi de la llengua pròpia
2. Interès per la lectura de textos antics traduïts
d) El lèxic del llatí
1. Tendència a comparar el lèxic llatí amb el de la llengua catalana
2. Interès per millorar el lèxic propi en català mitjançant l’aprenentatge de
lèxic llatí
3. Cura en l’ús rigorós del lèxic
57
e) Literatura i cultura al món romà
1. Consideració dels valors transmesos per la literatura
2. Valoració de la literatura llatina com a clau per comprendre la literatura
occidental actual
3. Gaudi de l’estudi de la literatura i de la lectura de textos literaris llatins
4. Distribució per temps
Disposam de quatre hores setmanals per treballar tots els continguts de la
matèria. Procurarem combinar els continguts lingüístics amb els continguts
culturals. Els aspectes lingüístics i textuals quedaran íntimament lligats als
aspectes històrics i culturals, per tal que l’aprenentatge de la matèria sigui
cohesionat i interrelacionat.
5. Avaluació
Avaluarem el procés d’aprenentatge dels alumnes de diverses maneres.
Tendrem en compte, per una banda, l’interès, l’actitud que demostrin per
l’assignatura, si fan les tasques que els proposam, tant les que s’han de fer a
classe com les que s’han de fer a casa, i l’assistència a classe; i, per altra
banda, l’expressió –oral i escrita- i l’ortografia correctes en la pròpia llengua
(tant a les activitats de morfosintaxi com als treballs que hagin elaborat).
Aproximadament cada mes es farà una prova de caire escrit on es plantejaran
una sèrie d’exercicis de llengua i de civilització. La part de llengua valdrà
aproximadament un vuitanta per cent del total de les proves i els continguts
culturals, l’altre vint per cent.
Totes les proves inclouran una part en què s’haurà de fer l’anàlisi
morfosintàctica i la traducció d’una sèrie d’oracions (o d’un text). Llevat del
primer control, en el qual donarem l’enunciat i el significat de tots els mots, als
altres l’alumne haurà de fer servir –exclusivament per a l’anàlisi i la traducció-
un vocabulari de consulta que li deixarem aquell dia.
En matèries de llengua com el llatí i el grec, els continguts lingüístics es van
acumulant, no són eliminatoris. Els de civilització i els d’etimologia, en canvi, sí
58
que ho són: aquells dels quals s’ha fet un examen ja no entren a l’examen
posterior.
Aquesta avaluació contínua en els continguts –i en les formes- de llengua fa
que sempre la darrera prova, sigui la d’avaluació sigui la del curs, tengui un pes
específic major a l’hora de posar la qualificació final –tant la parcial com la final.
Farem la mitjana considerant que cada examen compta el doble que el
precedent. En posarem un exemple: un alumne o una alumna treu, al llarg
d’una avaluació, una nota de 5 en el primer control, de 7 en el segon i de 8 en
el tercer; sumarem 5 una vegada, 7 dues vegades i 8 tres vegades: en total són
43, que dividirem per 6; la mitjana final serà, doncs, de 7,16. Aquesta
qualificació final serà susceptible de modificacions ja que tendrem en compte
com a criteris d’avaluació, a més, la feina diària, a casa i a classe, l’actitud, la
predisposició, l’assistència a classe, etc. Per a la mitjana final de curs també
farem servir aquest procediment a partir de la qualificació de les tres
avaluacions.
De tota manera, si a la tercera avaluació l'alumne treu una qualificació de
menys de 3,5, el curs quedarà suspès encara que la mitjana final quedi
aprovada.
També tendrem en compte si un alumne ha assistit regularment a classe o no.
Durem un control diari de l’assistència i, si es deixa d’assistir injustificadament a
entre un deu i un vint per cent de les sessions, es descomptarà un punt de la
nota final. I si és entre un vint i un trenta per cent, dos punts; i si s’ha deixat
d’assistir a més d’un trenta per cent de les sessions, l’assignatura quedarà
suspesa al juny.
Preveim també un sistema de recuperació en els casos en què quedi suspesa
la matèria després de seguir els procediments detallats. Considerarem conditio
sine qua non, per poder optar a la recuperació, l’assistència regular a classe.
Es farà una prova serà d’unes característiques similars a les normals just abans
de la junta d’avaluació, de manera que calculam que disposarem d’una o dues
sessions prèvies per repassar.
Si un alumne suspèn al juny, al setembre s’haurà d’examinar obligatòriament
dels continguts lingüístics. Això valdrà set punts. Per als altres tres punts, els
de civilització, es farà la mitjana de tot el curs. Així i tot, l’alumne tendrà la
possibilitat d’examinar-se de nou de tots els continguts.
59
Fins aquí l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat. En un procés
d’ensenyament-aprenentatge com el nostre cal que facem, també, una
avaluació -contínua, també- del procés d’ensenyament que aplicam. Ja des del
primer dia ens hem de plantejar si qüestions com el mètode que seguim, els
materials curriculars, els procediments d’avaluació o la metodologia són els
adequats o si s’han de millorar. Els resultats obtinguts per l’alumnat –no només
les qualificacions- poden ser un bon indici per avaluar la nostra tasca com a
docents. Creim que un percentatge del seixanta per cent d’aprovats en una
prova, en una avaluació o al final de curs (sense incloure-hi, lògicament,
l’abandonament de la matèria -vegeu més amunt-) pot ser també un aprovat
per a la nostra tasca. Per contra, un índex inferior d’aprovats ens hauria de fer
plantejar un canvi d’estratègia que no ha de ser abaixar el nivell. Hauríem de
tenir també en compte, en aquest aspecte, l’informe que s’ha fet a final de 4t
d’ESO a cada un dels alumnes: si un no té el perfil idoni per començar un
batxillerat , és lògic que fracassi.
Aspectes com la metodologia, els criteris d’avaluació, els recursos… no són
definitius. Els hem d’adaptar al context de l’aula i del centre, a l’alumnat que
tenguem, a la legislació vigent… Som, això sí, conscients que l’experiència
ajuda molt en la nostra tasca i que tots els professors i professores tenim unes
línies d’actuació establertes.
6. Continguts mínims
1) Traducció de textos llatins de dificultat mitjana en els quals apareguin les
qüestions morfosintàctiques i lèxiques següents:
a) morfologia nominal, pronominal i verbal (paradigmes regulars, irregulars i
formes específiques)
b) sintaxi dels casos
2) Sintaxi oracional (oració simple, coordinació, subordinació)
3) Coneixement d’un vocabulari bàsic llatí
4) Nocions bàsiques d’etimologia
5) Coneixements mitjans de literatura llatina
7. Criteris de qualificació
60
La puntuació de la qualificació es repartirà de la manera que segueix:
• els continguts referents a la llengua i als textos representaran entre un
75 % i un 80 % de la qualificació global
• els continguts referents a la història i a la cultura gregues representaran
l’altre tant per cent de la qualificació global
8. Llibres de text
Farem servir el llibre de text “Llatí-2” de l’editorial Vicens Vives, a més de
material en diversos formats i de diverses procedències.
Per a les traduccions s’emprarà el Diccionari Llatí-Català d’Enciclopèdia
Catalana.
9. Metodologia
La metodologia ha de ser activa, creativa, participativa. El professorat ha de ser
el moderador que orienta el grup (professorat guia del treball i dels
descobriments de l’alumnat).
L’accés als diversos aspectes lingüístics i culturals es farà a partir de situacions
actuals i properes per arribar al descobriment del seus orígens.
Sota l’orientació del professorat, l’alumnat ha d’arribar per ell mateix, mitjançant
una tasca personal d’anàlisi i confrontació experimental, a descobrir cadascun
dels aspectes lèxics i dels fenòmens culturals.
El professorat ha de crear un ambient agradable, de diàleg, amb suggeriments,
aportacions, comentaris diferents...
És necessari veure conjuntament els continguts que afectin un mateix tema:
lingüístics, culturals, mitològics (relat, representació, petja o manifestació...).
Procurarem, sempre que puguem, que coincidesquin els continguts de llatí i de
grec. Creim que és molt útil fer veure els paral·lelismes i les divergències, tant
en la llengua com en els aspectes culturals, amb l’altra assignatura, que també
impartim.
61
Començarem les sessions corregint les activitats que s’havien de fer a casa (i
que proposarem gairebé diàriament). Això ens ocuparà, més o menys, una
quarta part de la sessió. Tot seguit farem una explicació teòrica dels continguts
prevists per a aquell dia (tant si són de llengua com si són de cultura), per la
qual cosa necessitarem, calculam, uns vint minuts. La resta de la sessió es
dedicarà a realitzar activitats a fi de fer més entenents els conceptes. El llibre
de text disposa d’un vocabulari adaptat: serà el que utilitzaran els alumnes per
fer les activitats que els proposem. En tot moment estarem a la seva disposició
per solucionar-los els dubtes que puguin tenir.
Com és natural, serà un grup heterogeni d’alumnes: uns tendran uns
coneixements previs majors que els altres i els resultats també seran diferents.
En tractar-se d’un curs de batxillerat, no és previst, lògicament, fer adaptacions
curriculars significatives. Tanmateix, seran objecte d’atenció especial aquells
que tenguin majors dificultats per assimilar els continguts. Farem un seguiment
més atent de la seva feina i en tot moment ens oferirem a ajudar-los. Els
donarem feina extra, que augmentarà progressivament en dificultat, ja des del
primer moment que detectem que mostren dificultats.
La majoria de sessions es faran a l’aula regular. Tanmateix, en farem algunes a
la biblioteca i a l’aula d’audiovisuals del centre.
Pel que fa a la llengua vehicular, en tractar-se d’un centre en què
l’ensenyament es fa íntegrament en català, tant les explicacions com els
materials curriculars que farem servir seran en aquesta llengua.
10. Recursos didàctics
1. Textos d’autors grecs adaptats o traduïts
2. Textos d’autors contemporanis sobre temes del món clàssic
3. Tractats de literatura, lingüística i història de l’antiguitat clàssica
4. Mapes històrics del món romà
5. Vocabularis i diccionaris lèxics i etimològics
6. Diapositives i vídeos referents al món clàssic
11. Planificació general d’activitats complementàries i extraescolars
62
Com a mesura de protesta per les retallades en educació, enguany no tenim
intenció de fer activitats extraescolars.
VII. RECUPERACIÓ D’ALUMNES PENDENTS Enguany no hi ha cap pendent de Llatí o Grec.
VIII. TEMES TRANSVERSALS
1. Objectius generals
1. Despertar en l’alumnat l’autoconeixement i l’autoestima per fomentar la
consciència crítica, ressaltant l’aspecte essencial del contingut de drets i
deures de la persona en l’estructura social, sense matisacions
discriminatòries a causa del sexe, de la cultura, de l’origen o de la
diferència
2. Valorar la diversitat lingüística i cultural manifestant una actitud tolerant i
respectuosa envers opinions no coincidents
3. Treballar en grup recorrent al diàleg com a via necessària per a la
solució dels problemes humans i socials
4. Apreciar els drets i les llibertats de l’home com a assoliment
irrenunciable i condició necessària per a la solució dels problemes
humans i socials
5. Conèixer el patrimoni cultural i participar en la seva conservació,
reconeixent la importància del passat per no deixar estèril el futur
2. Continguts 2.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals
1. Medi ambient i coneixement geogràfic i humà
2. Societats històriques i diversitat cultural
3. Vida moral i reflexió ètica per a la pau i la convivència
63
4. Conflictes polítics i bèl·lics en el món antic i en el món actual
2.2. Procediments
1. Realització de debats, fòrums, negociacions simulades a propòsit dels
problemes socials, polítics, ambientals...
2. Anàlisi comparativa i avaluació crítica dels diversos esdeveniments
històrics que han provocat situacions conflictives
3. Valoracions i solucions de dilemes morals en la societat actual,
contrastant-los amb la societat clàssica
2.3. Valors, normes i actituds
1. Presa de consciència solidària, refús exprés de les injustícies socials.
2. Respecte i valoració crítica de creences, maneres de viure, actituds, etc.
diferents de les nostres.
3. Interès per conèixer altres realitats i cultures per a enriquiment personal.
3. Criteris d’avaluació
1. Elaborar informes i documents per participar en debats sobre qüestions
de problemàtica actual
2. Identificar les circumstàncies polítiques, ideològiques, històriques i
econòmiques actuals i antigues que incideixen en fets d’importància
actual
Sineu, setembre de 2012
El Cap de Departament,
Joan Llull Vives