MAPES CONCEPTUALS:

APRENENTATGE DE L’EINA I EINA D’APRENENTATGE EN UNA

CLASSE DE CIÈNCIES.INDICADORS PER A L’AVALUACIÓ

DEL PROGRÉS DELS ALUMNES

JAVIER JORDÁN PARRA

MAPES CONCEPTUALS. ÍNDEX

� INTRODUCCIÓ� TEMA I JUSTIFICACIÓ DE LA TRIA� MARC TEÒRIC� CONTEXT� METODOLOGIA� RESULTATS� CONCLUSIONS

INTRODUCCIÓ

� Focus d’atenció: mapes conceptuals com a eines d’aprenentatge a la classe de ciències.

� Com a recurs docent, és una bona eina?qüestionament i investigació per a la

millora professional.� Contextualització, marc teòric sustentador,

dades i resultats … valoració dels objectiusplantejats.

TEMA I JUSTIFICACIÓ

� Mapes conceptuals (organitzadorsgràfics):� Ràpida comunicació d’idees.� Estructurar i sintetitzar nou coneixement� Facilitadors de la regulació.

recurs útil per a l’ensenyament: utilitzat a la UD.

� La utilització de mapes conceptuals, va ajudar a l’aprenentatge dels alumnes?

TEMA I JUSTIFICACIÓ (II)

� Tres objectius de recerca:� Avaluar l’aprenentatge de l’eina mapa conceptual.� Avaluar la visualització d’aprenentatge a partir de

l’eina.� Construir un sistema de qualificació adequat.

MARC TEÒRIC

Joseph D. Novak, David Ausubel:� Aprenentatge significatiu, coneixement previ que

connecta i incorpora nou coneixement.� Mapa conceptual: relacions entre conceptes.� No hi ha regles fixes, ni un únic mapa bó.� La importància de les relacions significatives:

� Identificar, seleccionar, jerarquitzar, línies de relació, frases amb sentit, visualment atractiu.

� Avaluacions qualitatives i quantitatives, formativesi sumatives.

CONTEXT

� Institut Joan Miró – L’Hospitalet de Llobregat.� UD implementada a dos cursos de 1r ESO:

� 1 ESO A, 23 alumnes.� 1 ESO B, 29 alumnes

� UD “SOS a la Terra!”, dues seqüències, tres fases d’investigació:� ATMOSFERA -> mapa atmosfera – fase 0.� HIDROSFERA -> mapa hidrosfera – fase 1.� EXAMEN -> pregunta mapa atmosfera – fase 2.

METODOLOGIA

� Tres fases:� Fase 0: introducció a l’eina –

mapa emplenar buits.

�� Fase 1Fase 1: mapa conceptual Hidrosfera – llista conceptes.

�� Fase 2Fase 2: pregunta examen Atmosfera – llista conceptes.

� Mètode d’anàlisi: � qualitatiu i quantitatiu

Rúbrica d’anàlisi del mapa conceptual, segons BouJaoude (2008).

METODOLOGIA (II)

� Exemple avaluació exercici de fase 2:

Exemple d’exercici de fase 2 avaluat segons la rúbrica.

� 52 alumnes, 30 (6+24) exercicis de fase 1, 25 (8+17) de fase 2.� Anàlisi A+B. (A i B per separat sense diferències significatives).� Jerarquia: empitjora de fase 1 a fase 2.� Qualitat de les proposicions: augment de Is i Cs, disminució de Ps.� Millora la convergència i la rellevància millora la producció de

proposicions correctes.

RESULTATSMCEXAMENFASE21 ESO A+B

Estructura de Mapa

Spoke

Estructura de MapaJerarquia, nivells Xarxa Qualitat de les proposicions Puntuació

Net Total Vàlids

Interconnexions

vàlides Invalides Possibles Correctes TOTAL Convergència Rellevància

CUENTA

MCHIDROSFERAFASE11 ESO A+B

25Mitjana

Referència

Estructura de Mapa

Spoke

Mitjana 3,44 2,28 0 3,76 1,00 2,80 7,56 0,42 0,43

JV-Ref 0,57

J-JV 1,51

IPC-Ref 0,47 0,13 0,35

Referència 4 4 0 0 0 8 1 1

Estructura de MapaJerarquia, nivells Xarxa Qualitat de les proposicions Puntuació

Net Total Vàlids

Interconnexions

vàlides Invalides Possibles Correctes TOTAL Convergència Rellevància

CUENTA 30Mitjana

Referència

Mitjana 3,87 3,03 0 2,30 6,03 2,53 10,87 0,14 0,27

JV-Ref 1,01

J-JV 1,27

IPC-Ref 0,13 0,34 0,14

Referència 3 3 1 0 0 18 1 1

RESULTATS (II)

� Empitjorament indicadors totals respecte màximes puntuacions; empitjora per la banda baixa.

� Millora en els indicadors relatius a la referència; millora per la banda alta.

� No extreiem gaire informació de la forma i qualitat de les realitzacions.

MCEXAMEN Qualitat + Puntuació Q+P+Jer+Est

FASE21 ESO A+B Puntuació total 1 Puntuació total 2 NormMax 1 NormMax 2 Norm Ref 1 Norma Ref 2

Mitjana 7,4 12,5 4,2 5,0 4,1 5,0

Percentil 20 4,3 8,7 2,4 3,5 2,4 3,5

Percentil 80 10,7 17,3 6,0 7,0 5,9 6,9

Màxim 17,9 24,9 10,0 10,0 9,9 10,0

Referència 18,0 25,0

MCHIDROSFERA Qualitat + Puntuació Q+P+Jer+Est

FASE11 ESO A+B Puntuació total 1 Puntuació total 2 NormMax 1 NormMax 2 Norm Ref 1 Norma Ref 2

Mitjana 11,5 17,4 4,9 5,5 3,0 3,7

Percentil 20 8,0 14,1 3,4 4,5 2,1 3,0

Percentil 80 15,1 21,3 6,4 6,7 4,0 4,5

Màxim 23,7 31,7 10,0 10,0 6,2 6,7

Referència 38,0 47,0

RESULTATS: DISCUSSIÓ

� Respecte l’aprenentatge de l’eina:� Disminució de Ps: consolidació relacionants.� Millora la rellevància.� No millora: jerarquia ni apareixen interconnexions.

� Respecte la visualització d’aprenentatge:� Increment de Cs, descens de Ps, però increment

de Is.� Millora la convergència.� No millora: jerarquia ni apareixen interconnexions.

RESULTATS: DISCUSSIÓ (II)

� Respecte la visualització de l’aprenentatge, punt de referència:� En 3 de 4 casos, bones correlacions entre

avaluacions dels mapes i les notes finals de la UD.

M CHIDROSFERA

FASE11 ESO A

Nota Final dela Unitat

Correlació Puntuació total 1

Correlació Puntuació total 2

0,734

0,783

M CEXAM EN

FASE21 ESO A

Nota Final dela Unitat

Correlació Puntuació total 1

Correlació Puntuació total 2

0,591

0,580

MCHIDROSFERA

FASE11 ESO B

Nota Final dela Unitat

Correlació Puntuació total 1

Correlació Puntuació total 2

0,685

0,694

MCEXAMEN

FASE21 ESO B

Nota Final dela Unitat

Correlació Puntuació total 1

Correlació Puntuació total 2

0,215

0,224

CONCLUSIONS

� Construcció d’una rúbrica d’avaluacióqualitativa i quantitativa adequada.

� Valoració positiva en el domini de l’eina.� Visualització del nivell d’aprenentatge:

� Amb una progressió significativa.� Correlació important amb les notes finals.

� Més informatius els indicadors individuals que els de puntuació total.

CONCLUSIONS (II)

� A millorar:� Dificultat de recerca per diferències en exercicis.

� A destacar dels mapes conceptuals:� Visualització de la progressió de l’aprenentatge.� De lectura fàcil i visual, combina escriptura i

representació.� S’aproxima al procés de pensament del alumne.

� Eina útil d’aprenentatge, exploradora i de síntesis, i amb capacitats avaluadores.

BIBLIOGRAFIA� SANMARTÍ, N. (2009). Didáctica de las ciencias en la educación secundaria

obligatoria. Editorial Síntesis.� MOREIRA, M.A. (1997). Mapas conceptuales y aprendizaje significativo en

ciencias. Adaptat i actualitzat, el 1997, d’un treball dels mateix títol publicat en portuguès a O ENSINO, Revista Galaico Portuguesa de Sócio Pedagogia i Sócio-Lingüística, Pontevedra/Galícia/España i Braga/Portugal, nº 23 a 28: 87.95, 1988.

� KINCHIN, I.M., HAY, D.B, ADAMS, A., (2000) How a qualitative approach to concept map analysis can be used to aid learning by illustrating patterns of conceptual development. Educational Research, Vol. 42, No. 1, 43-57, Spring 2000.

� KINCHIN, I.M., (2008) The qualitative analysis of concept maps: some unforseen consequences and emerging opportunities. Proceedings of the Third Int. Conference on Concept Mapping. Tallinn, Estonia & Helsinki, Finland 2008.

� BOUJAOUDE, S. ATTIEH, M. (2008) The Effect of Using Concept Maps as Study Tools on Achievement in Chemistry. Eurasia Journal of Mathematics, Science & Technology Education, 2008, 4(3), 233-246.

MAPES CONCEPTUALS

¡GRÀCIES PER LA SEVA ATENCIÓ!

ANNEX

• Exercici de Fase 0: emplenar buits (conceptes i relacionants-verbs)

ANNEX (II)

• Exercici de Fase 1: mapa conceptual hidrosfera

Com a mínim han d’aparèixer els conceptes:hidrosfera, aigües dolces, aigües del planeta, aigües salades, 3 estats, aigües oceàniques, aigües continentals, canvi, sòlid , líquid, cicle de l’aigua, gas, éssers vius

ANNEX (III)

• Exercici de Fase 2: mapa conceptual atmosfera