Mapes Conceptuals Hfilosofia

17
LA POLIS SISTEMA ENCICLOPÈDIC centrada en L’ HOME NATURALESA LLEI CONVENCIONAL TÈCNICA CIUTAT EDUCACIÓ VERITAT ELS SOFISTES METODE FORMACIÓ CÍVICA CONEIXEMENT PROCESUAL RELATIVISME I ESCEPTICISME PROTÀGORES GÒRGIES HÍPPIES PRÒDIC ANTIFÓ CRÍTIES TRASÍMAC CÀLICLES que exigeix constitueixen una NOVA FILOSOFIA i una reflexió sobre CONCEPTES FONAMENTALS LOGOS REALITAT INDEPENDENT com recerca de JUSTÍCIA PRODUCCIÓ CREATIVA en tant EMPRESA COLECTIVA com DEMOCRÀCIA fonament de que requereix FORMACIÓ DE LA PERSONALITAT cont ra VALORS TRADICIONALS en EL LLENGUATGE com DEMOSTRACIÓ amb un nou basat en SÒCRATES es símbol de la relació entre FILOSOFÍA a través PREGUNTES Reconeixem ent de LA IGNORÀNCIA EL CONCEPTE que condueix al CONEIXAMENT DEL BÉ DEL DIÀLEG en la construcció de entesa com INDIVIDU MORT TRÀGICA la seva SOCIETAT LLEIS amb és una resposta al RELATIVISME amb un MÈTODE que busca L’ UNIVERSAL amb Como a pas per a gestar que suposa una EDUCACIÓ en la virtut de LA JUSTÍCIA que fonamenta la LA RACIONALITAT como a principi de L’ ÈTICA seguida per LES ESCOLES SOCRÀTICAS CIRENAICS MEGÀRICS CÍNICS de amb LA REVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE: ELS SOFISTES I SÒCRATES LA REVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE: ELS SOFISTES I SÒCRATES enfront a

Transcript of Mapes Conceptuals Hfilosofia

Page 1: Mapes Conceptuals Hfilosofia

LA POLIS

SISTEMA ENCICLOPÈDIC

centrada en

L’ HOME

NATURALESA

LLEI CONVENCIONAL

TÈCNICA

CIUTAT

EDUCACIÓ

VERITAT

ELS SOFISTES

METODE

FORMACIÓ CÍVICA

CONEIXEMENT

PROCESUAL

RELATIVISME I ESCEPTICISME

PROTÀGORES

GÒRGIES

HÍPPIES

PRÒDIC

ANTIFÓ

CRÍTIES

TRASÍMAC

CÀLICLES

que exigeix

constitueixen una

NOVA FILOSOFIA

i una reflexió sobre

CONCEPTES FONAMENTALS

LOGOS

REALITAT INDEPENDENT

com recerca de

JUSTÍCIA

PRODUCCIÓ CREATIVA

en tantEMPRESA COL·LECTIVA

com

DEMOCRÀCIA

fonament de

que requereix

FORMACIÓ DE LA PERSONALITAT

contraVALORS

TRADICIONALS

en

EL LLENGUATGE

com

DEMOSTRACIÓ

amb un nou

basat en

SÒCRATES

es símbol de la relació entre

FILOSOFÍA

a través

PREGUNTESReconeixement de

LA IGNORÀNCIA

EL CONCEPTE

que condueix al

CONEIXAMENT DEL BÉ

DEL DIÀLEG

en la construcció de

entesa com

INDIVIDU

MORT TRÀGICA

la seva

SOCIETAT

LLEIS

amb

és una resposta al

RELATIVISME

amb un

MÈTODE

que busca

L’ UNIVERSAL

amb

Como a pas per a gestar

que suposa una

EDUCACIÓ

en la virtut de

LA JUSTÍCIA

que fonamenta la

LA RACIONALITAT

como a principi de

L’ ÈTICA

seguida per

LES ESCOLES SOCRÀTICAS

CIRENAICS

MEGÀRICS

CÍNICS

de

amb

LA REVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE: ELS SOFISTES I LA REVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE: ELS SOFISTES I SÒCRATESSÒCRATES enfront a

Page 2: Mapes Conceptuals Hfilosofia

“MENÓ”

que pot

APRENDRE’S

“FEDÓ”

IMMORTAL

ANÀMNESI

que té

FUNCIONS

EL MITE DE LA CAVERNA

UN MÓN D’ IDEES

aprehès

per

la

FONAMENTD’ ALLÒ EXISTENT

UN MÓN SENSIBLE

MUTABLE

SENTITS

simbolitzat per

HOMES ENCADENATS

a

LA DOXA(OPINIONS)

és

GRAU INFERIOR DEL CONEIXEMENT

imita

“LA REPÚBLICA”

HOMES ALLIBERATS

per

L’ EROS ILA DIALÈCTICA

que contemplen

EL BÉl’objecte del qual és

que han de tornar

mitjançant la

EPISTEME

RAÓ

ÀNIM

APETIT

sónGOVERNANTS

GUARDIANTS

TREBALLADORS

amb

simbolitzat per

percebut pels

EXCEL·LÈNCIA

entès com analitza

distingeix

RÈGIMSPOLÍTICS

aristocràcia

timocràcia

oligarquia

democràcia

tirania

formula

fonament de

Sòcrates

El pitagorismeconfluïen

preténEpistemologia

que és

GRAU SUPERIORDEL CONEIXEMENT

són

VALORS

morals

estètics

enllaçades per

JUSTÍCIAfonament de

RECORD

que és

de

és

Reencarnant-se per a

PURIFICAR-SE

mitjan

çant

el

PLATÓ

PRUDÈNCIA

VALOR

MODERACIÓ

VIRTUTS

que són

on ens explica

són

és

que és

és

és

APARENT

IMMUTABLE

és

relacionades amb

CLASSES SOCIALS

relacionades amb

són

REAL

PLATÓPLATÓ

Page 3: Mapes Conceptuals Hfilosofia

Tradició discursiva conflueixen pretén

Creació de una nova terminologia filosòfica

LOS FENÓMENOS

MÓN DE LES IDEES

LLENGUATGE

ens condueix al

Problema del SER

es manifesta en

POLÍTICA ÈTICA

es part de

valores propis són

LA FELICITAT EL BÉ

tracta sobre Comportament

que es

Individual Col·lectiu

Amplitud de interessos

Sistematització de saber

confluent

ARETÉ

s’ entén com

Excel·lència humana

només es possible

en la

POLIS

es concep com

La més fonamental de las ciències Es desenvolupa en la

ésEspai de comunicació

Afavorit per

Harmonia

Autarquia

Educació

LÒGICA RETÒRICA IPOÈTICA

estudia

Aspectes formals del llenguatge

estudia

Aspectes no formals del llenguatge

comprenenProposició

Categories

Sil·logisme

Inducció

Definició

Opinió

Poètica

NATURALESA

el seu estudi comprèn

El canvi natural

pot ser

locatiu qualitatiu altres tipus de moviment

té una

FINALITAT

Teoria de les Quatre Causes

La vidagenera genera L’home

ho estudia

Psicologia

descobreix

Tipus d’ànima

vegetativa

sensitiva

intel·lectual

s’ expressa en la

ho estudia la METAFÍSICA

Potència

Substància primera

exigien

MOTOR IMMÒBIL

es causa del canvi en la

Filosofia de Plató

Formal

Material

Causal

Final

que són

ARISTÒTIL

explica

són

Substància segona

Acteun

s’opo

sen

al

distingeix

es mostren en el

ARISTÒTILARISTÒTIL

Page 4: Mapes Conceptuals Hfilosofia

SERENITAT DE L’ÀNIMA

(ATARÀXIA)

NATURALESA CORPÒRIA

PRINCIPI

DEL

PLAER

DESITJOS

es satisfacció

INTEL·LIGÈNCIA

sap es

colli

r

ens orienta cap a la

L’ IDEAL DEL SAVI

SOLIDARITAT

VIURE CONFORME A LA NATURALESA

SAVI

propidel

PASSIONS

que controla les

DOGMATISME

es una reacció

alFELICITAT (ATARÀXIA)

EPOCHÉ

(Suspensió del judici)

EPICUREISME

basada en la

regida per

amb la ajuda de la

Naturals i Necessaris

defèn

ESTOICISME

defèn

que es conformitat entre

LOGOS UNIVERSAL

quan està en concordança

submergeix a l’ individu

en la

ARMONIA UNIVERSAL

que

proporciona

AUTARQUIA

ESCEPTICISME

en el context de LES PRINCIPALS ESCOLES

COSMOPOLITISME

LA CRISIS DE LA POLIS

orienten el pensamentcap a la recerca

de la

FELICITAT

defèn la

LOGOS INDIVIDUAL

AMISTAT

són bons els

són

INTERIORITAT

AMISTAT

dóna lloc a nous model culturals

KOINÉ

CIÈNCIES EXPERIMENTALS I MATEMÀTIQUES

BIBLIOTEQUES (Alexandria)

i

TRANQUIL·LITAT

DE L’ ESPERIT

defèn la

que consisteix en la

INDEPENDÈNCIA

busca la

LA FILOSOFIA LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICAHEL·LENÍSTICA

Page 5: Mapes Conceptuals Hfilosofia

LA FILOSOFÍA DE SAN AGUSTÍN

DIOS

EL TRIUNFO DEL CRISTIANISMO

viene marcado por

s. II APOLOGETAS

GNÓSTICOS

s. III

ESCUELA DE ALEJANDRÍA

CLEMENTE Y ORÍGENES

s.IV-V FORMULACIÓN DE LOS DOGMAS

323 EDICTO DE MILÁN

325 CONCILIO DE NICEA

ALMA

es la

búsqueda de la

VERDAD

habita en interior

del

ESCRITURAS

revelada en

ILUMINACIÓN

RAZÓN

Se caracteriza por la

conoce por

la

se identifica con

FE

se da en la

Creer para entender

Entender para creer

CREACIÓN CRIATURASde

SERreciben el

real

iza

la

es

Voluntària i lliur

Ex nihilo

Por Amor

del

TIEMPO HISTORIAda lugar a la

UNIVERSAL

REDENCIÓNLINEAL

CIUDAD

DE

DIOS

como constitución y progreso de la

CIUDAD TERRENAque peregrina dentro de la

ELEGIDOS

donde losPROVIDENCIA guiados

por la

hacia

LA ALTA

EDAD MEDIA

vinculada

al

FEUDALISMO

MONASTERIO

CULTURA

sus aportaciones

más importantes fueron

DIALÉCTICA

TEOLOGÍA

FILOSOFÍA NATURAL

REFLEXIÓN SOBRE LA BIBLIA

contribuyó al

ESCATOLÓGICO

es

es

influyó en

fue un foco de

DE SAN AGUSTÍN AL SIGLO DE SAN AGUSTÍN AL SIGLO XIIXII

Page 6: Mapes Conceptuals Hfilosofia

Crítica de la cosmologia aristotèlica

Elaboració de la ciència moderna

Filosofia del segle XVII

Racionalisme individualista

Crítica al dogmatisme

Teoria contractualista

Llibertat de consciència

Atenció a la experiència

RACIONALISME

defineixen anticipa

la doctrina és el

LEIBNIZSPINOZADESCARTES

LA FILOSOFIA DEL S. XVII: DESCARTES, SPINOZA I LEIBNIZLA FILOSOFIA DEL S. XVII: DESCARTES, SPINOZA I LEIBNIZ

EMPIRISME

Page 7: Mapes Conceptuals Hfilosofia

DESCARTES

OntològicsEpistemològics

Coneixement segur Substància

Res Cogitans Res ExtensaDÉUMÈTODE matemàtic

Cogito ergo sum

Principi indubtable

DUDTE

Subjecte pensant

IDEES

Factícies

Adventícies

InnatesConeixement

Existència del subjecte

Ètica i Religió

Absoluta perfecció

No enganyador

Es planteixa problemes

Suposa la recerca d’ un

mitjançant un

que implica un

Utilitzant el

afectano afecta

garantitza un

la f

orm

ulac

ió é

sescapa a la

suposa la definició de

s´ aplica apermet distingir entre

concebut com

que implica

garantitza elpr

oced

ent d

e

concebut com

posseïdor d´

pode

n se

r

VOLVER SPINOZA

Page 8: Mapes Conceptuals Hfilosofia

SPINOZA

formula una

Ètica «científica» Salvació de l’home

Discurs tradicional Mètode geomètric

REALITAT DIOS Sistema total de filosofia

FILOSOFIA RELIGIÓ

Saviesa Salvació

Obediència

SUBSTÀNCIA

Res Extensa Res Cogitans

Coneixement

Imaginació

Ciència intuïtiva

Raó

Naturalesa finita

Absolutament necessariCausal

Causa immanent

busca

es basa en conèixer

utilitza

suposen

rebutjareivindica

és una forma autèntica de és una forma única de

el seu objectiu és

és

Els seus graus són

busca

és

s’ identifica amb la

és un sistemaes

no és

són

atrib

uts d

e

busc

a la

uni

ó

VOLVER LEIBNIZ

Page 9: Mapes Conceptuals Hfilosofia

LEIBNIZ

intenta compatibilitzar

Filosofia Religió

Substància

Infinit DÉU Raó perfecta

Mònades Lliure Potència infinita

Veritats de raó Món

replanteja el problema de la

creada por existeix en número

reben el nom de es

concebut como

es dedueix

l’ absoluta necessitat de les la contingència del

Àtoms metafísics

disposades en ordre natural

materials

imperibles

se conceben com

són

TORNAR EMPIRISME

Page 10: Mapes Conceptuals Hfilosofia

EMPIRISMEBACON

Filosofia experimental

R. BOYLE Royal Society

a través de

influeix busca determinarcapacitats

límits

aplicació

La RAÓde

Metafísica

crítica a latractament

Empíric històric

Problemes

es caracteritza por

dels

d’ índole

EPISTEMOLÒGICA POLÍTICA

destaca l’obra de

LOCKEqüestiona

l’ existència de

Principis Innats

en l’ordre

Teòric Pràctic

hipòtesis

La MENT

es

tabula rasa

per tant

L’ Experiència

es

fonament origen

CONEIXEMENT

del

externa interna

pot ser

Món

Informen del

mitjançant

IDEES

SIMPLES

COMPOSTES

ABSTRACTES

poden serQualitats Primàries

Qualitats Secundàriessobre

a partir de

opera a través delLLENGUATGE

és un

Sistema arbitrari dede

Signes externs

IDEES

de

designen

fonamen talm

ent

ABSOLUTISTA LIBERAL

dos vies

representada por

HOBBES

distingia entre

SOCIETATCIVIL

ESTAT

són

Organismes artificials

fruit de

CONTRACTE SOCIAL

pretén evitar

ESTAT DE NATURALESA

caracteritzat per

Guerra de totscontra tots

Autoritat única

Indivisible

és

Definitiu

Irrevocable

és

MORAL

RELIGIÓ

sorgeixen

LOCKE BAYLE

critica

la Teoria delPacte Social

formula

garantitza

Drets Naturals

que existien en l’

ESTAT DE NATURALESA

Societat Civil

ESTAT

LEGISLATIU

EXECUTIU

dividit en poders

LAÏC

és

mitjan çan t

manté que

Virtut i

Religió

són

independents

Prejudicis religiosos

critica

plantejantel tema de l’

Ateu virtuós

representada por

LA FILOSOFIA DEL S. XVII. LA FILOSOFIA DEL S. XVII. EMPIRISMEEMPIRISME

Page 11: Mapes Conceptuals Hfilosofia

pretén

respon a

ELS INTERESSOS DE LA RAÓ

QUÈ PUC SABER? QUÈ HE DE FER? QUÈ M’ÉS PERMÈS D’ ESPERAR?

QUÈ ÉS L’ HOME?

CONCEPTES A PRIORI

ESPAI

CATEGORIESACTUAR PER

DEURESER LLIURE I

RACIONAL LA FELICITAT

Només si

s’ expressa en l’

IMPERATIUCATEGÒRIC

FI EN SI MATEIX

Es dóna a si mateix la llei

moral

PERFECCIÓ

des’ experimenta

en la

és la convergència

de

requereix

UN ESTAT

DIGNITAT

amb

que garantitzi

LA JUSTÍCIA

las tres preguntes es resumeixen

CIUTADÀ DE DOS MONS

RACIONALISME

EMPIRISME

conflueixen

EMANCIPACIÓ DE

L’ INDIVIDU

són

possibiliten

Elements que ho fan possible

TEMPS

són

determinen

la síntesis de

SUBSTÀNCIA

RELACIÓ

CAUSA-EFECTE

són

CONEIXEMENT

POSSIBLE I REAL

determinen

LA NATURALESA

el seu àmbit i límit és

per a

MANDAT DE LA VOLUNTAT

FORMAL

INCONDICIONAT

UNIVERSAL

és

com

Educar-se

Autoconeixe’s LLEI MORAL

LLEI DE LA NATURALESA

BELLESA

CULTURA

AMISTAT

las tres preguntes es resumeixen es

LA FILOSOFIA DE KANT

RESPECTE

i

LA FILOSOFIA DE KANTLA FILOSOFIA DE KANT

Per a

IMAGINACIÓ

CONCEPTE

Page 12: Mapes Conceptuals Hfilosofia

PREOCUPACIONS JUVENILS

EL FRACÀS DE LA REV. FRANCESA

OBJECTE INVISIBLE

D’ AMOR

LA LLIBERTAT, LA DEMOCRÀCIA, LA VIDA

PÚBLICA

LA LLIBERTAT I L’ ESPERIT

com elements de

EL CRISTIANISME EN EL GERMANISME

MÓN IDEAL

ESPERIT FINIT

LA INTERIORITAT

que caracteritzaren

LA CULTURA CLÀSSICA

NOSALTRES

al fer de

CERTESA SUBJETIVA

LA HISTÒRIA

que porta a

que no arriba

com unitat d’unsuperada en

EL CRISTIANISME

L’ AMOR DE CRIST

Un cop mort

explicant construint

UNA NOVA EUROPA

com

ESTAT LLIURE I HOME RELIGIÓS

LA VERITAT

arriba primer com

al integrar-seTancat en sí com

que viu la tensió entre

donant origen a

LA CONSCIÈNCIA DESGRACIADA

es realitza com

ÈTICA DE LA INTENCIÓ

EL TREBALL

L’ ETICITAT

com

HERÈNCIA COMPARTIDA

L’ ETICITAT I L’ ESTAT

LA FAMÍLIA

L’ INDIVIDUALISME MODERN

com a solució a

buscant

UNITAT DE LA SOCIETAT

que es dóna a través de

CONFIANÇA I AFECTE

LA SOCIETAT CIVIL

per

DEPENDÈNCIA RECÍPROCA

que porta a

EL TREBALL ABSTRACTE doncs es refereix

UN MATEIX

TOTS

L ‘ESTATREGULA EL MERCAT

PLANIFICA LA SOCIETAT

ADMINISTRA EL PATRIMONI

GARANTITZA LA LLIBERTAT

que suposa

HEGEL

amb les seves els seus conceptes de

els seus ideals de solidaritat i de sentit polític sintetitzats en

pels vincles de

en tant instància superior que

superada en la veritat compartida de

de les relaciones que sorgeix

que és acció comú guiada per

que s’ obre als altres en

que es desenvolupa

enLA SATISFACCIÓ DE LES NECESSITATS SOCIALS

en una trama social ordenada per

LA FILOSOFIA DE HEGELLA FILOSOFIA DE HEGEL

Page 13: Mapes Conceptuals Hfilosofia

K. MARX

CRÍTICA

LA CULTURA LA RELIGIÓ

PRÀCTICA

TRANSFORMACIÓ

DEL MÓN

de

D’acord amb

FEUERBACH

en que

DÉU

segons el moment històric com a

Poder Màgic

Legislador

Omnipotència absoluta

és un

CONSOL

que crea

DEPENDÈNCIA

que oculta la vertadera situació d’

INJUSTÍCIA

és un obstacle

per a la

pretén superar les formes tradicionals de

LLUITA SOCIAL

per la

EMANCIPACIÓ

TREBALL ALIENAT

del

que desenvolupa la

IGUALTAT

metes incomplertes per

la

IL·LUSTRACIÓ REVOLUCIÓ FRANCESA

per efectes

positius

- Sa Materialisme

negatius

Radicalització teòrica

d’això conclou que

LA UNITAD D’ACCIÓ

ARISTOCRÀCIA

BURGESIA

ARTESANS

LA POLÍTICA

no es pot separar de

la

REALITAT SOCIAL

deu ser efecte de

la

SOCIETAT

basada en

CLASSE SOCIAL

SOCIETAD CAPITALISTA

és una

SOCIETAD DIVIDIDA

en

CAPITALISTES

TREBALLADORS

es dóna

EXPLOTACIÓ

de

que condueix a

CRISI

SOCIAL

POLÍTICA

provocaria

LLUITA DE CLASSES

REVOLUCIÓ SOCIALISTA DEL

PROLETARIAT

portaria a

DICTADURA DEL

PROLETARIAT

ho resol

originat en

LA PROPIETAT DELS MITJANS DE

PRODUCCIÓ

APROPIACIÓ PEL CAPITAL DE LA

PLUSVÀLUA DEL TREBALL

busca la

produiria la fi del

en contra de l’

IDEALISME

no fou possible

de

és produït pels HOMES

proposa

Concep la filosofia com ai

JUSTÍCIA

RESIGNACIÓN

i

DESIGUALTAT REAL

i

Pèrdua de base social

Violència del terror

i

EL PROBLEMA SOCIAL: MARXEL PROBLEMA SOCIAL: MARX

iposseeixen

Page 14: Mapes Conceptuals Hfilosofia

A. DE TOCQUEVILLE

analitzà

LA DEMOCRÀCIA AMERICANA

amb el precedent

amb una vida

ESTABLE

COMUNAL

CIUTADANA

EDUCADA ENLA POLÍTICA

basada en

LA IGUALTATDE CONDICIONS

que portava a l’

INDIVIDUALISME

A EUROPA

dominaria

LA VIDA SOCIAL SENCERA

por n

o es

tar

ESCISSIÓ

HOMEPRIVAT

ASSUMPTESPÚBLICS

perDEFECTES

DE L’ESPERIT

VICIS DELCOR

J. STUART MILL

va més enllà del

UTILITARISME ANTERIOR

de

J. BENTHAM

QUANTITAT DE PLAER

que mesura

L’ ACTE BO

per la

EL DINER

la unitat de la qual és

UTILITAT

per al

MÀXIM DE PERSONES

de la que emergeix

distingeix entre

SATISFACCIÓ LA FELICITAT

d’un

DESIG

med

iant

TEMPS LLIUREDE TREBALL

No

es m

edei

x am

b

a la que se aspira amb

DEMOCRÀCIA CULTURAL

LA LLIURE DISCUSSIÓ

BÉNSCULTURALS

que reclamen

en una

EDUCACIÓ

possibilita

proposa crear

INDIVIDUALMENT

HOMECOMPLET

SACRIFICI ÚTIL

SENTITCOMUNITARI

UN MODELDE VIDA

MORAL HEROÏCA

amb

mitjançant un

amb una

capaç de

SOCIALMENT

al compartir

EL DESTÍAMB ELS ALTRES

superant

ELS MALS DE L’INDIVIDUALISME

influí

L’ UTILITARISMEde

per aconseguir

tant

que

contrapesat per estar

L’ ORDRE SOCIAL

L’ OPINIÓ PÚBLICAMAJORITÀRIA

justificant-se

amb

desentès

PODER DESPÒTIC

constituent-se

limitat pel

DRET I LA LLEI

BÉNSPARTICULARS

reforçaen els seus

utilitza

mitjançant l’

de

produïts per la

LA RECONSTRUCCIÓ DEL MÓN BURGÈS: UTILITARISMELA RECONSTRUCCIÓ DEL MÓN BURGÈS: UTILITARISME

per al

Page 15: Mapes Conceptuals Hfilosofia

El POSITIVISTME DE A. COMTEcritica a

LA FILOSOFIAIDEALISTA

que havia generat

EL FANATISMEREVOLUCIONARI

i com contrapartida

LA REACCIÓ

separant-se

EL PROGRÉSDINÀMIC

L’ ORDRE ESTABLE

SOCIETAT BEN ORDENADA

trenca

EL VELLORDRE

estableix

L’EVOLUCIÓ DE L’ ESPERIT HUMÀ

ESTADITEOLÒGIC

es representa

L’ UNIVERSCOM A UNITAT

donada per

DÉU

ESTADIMETAFÍSIC

enfront de

sense construir

UN ORDRENOU

per les

CRÍTIQUES ENTRE ELSDIFERENTS SISTEMES

ESTADIPOSITIU

en

com aposta per

L ‘ORDRE DE LASOCIETAT INDUSTRIAL

mitjançant

UNA CIÈNCIAORGANITZADA

la sobirana és

LA SOCIOLOGIA

AUTORITATSOCIAL I POLÍTICA

constituent

LA RELIGIÓ DE LA SOCIETAT

reconeix

ELS PROBLEMESREALS

amb el

MÈTODE CIENTÍFICa semblança de la

RELIGIÓ CATÒLICA

estableix

UN ORDRECONSTANT

mitjançant

SENTIMENTSSOCIALS

amb

L ‘AMOR A LAHUMANITAT

L ‘HISTORICISME DE DILTHEY

distingint entre

CIÈNCIESNATURALS

que aspiren a

LA REGULARITAT

establint

LLEIS

CIÈNCIES DEL’ESPERIT

és

COMPREHENSIVA(HERMENÈUTICA)

exigència d’ una

amb

VALOR PRÀCTIC

que dota de

SENTIT A LA VIDA

potenciant

LA CREATIVITAT

LA LLIBERTAT

exigències d’ una

REORDENACIÓ GLOBALD’ EUROPA

pretén lapretén la

és

es

LA RECONSTRUCCIÓ DEL MÓN BURGÈS: POSITIVISME I HISTORICISMELA RECONSTRUCCIÓ DEL MÓN BURGÈS: POSITIVISME I HISTORICISME

investida de

Page 16: Mapes Conceptuals Hfilosofia

GINER DE LOS RIOS

es seguidor de

EL KRAUSISMO ESPAÑOL

por el significado de

RENOVACIÓN ESPIRITUAL Y EDUCATIVA

como actitud de

LA ETICA Y LA PRÁCTICA

conectando

SOBERANÍA DE LA

RAZÓN

DEFENSA DE LA CIENCIA

IDEALISMO HUMANITARISTA

llevada a cabo en

“LA INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA”

con un

IDEAL EDUCATIVO

RESPETO A LA

CONCIENCIA

RENOVACIÓN PEDAGÓGICA

EDUCACIÓN EN LIBERTAD

REGENERACIÓN Y PROGRESO

de

POLÍTICA PROGRESISTA

y una dimensión

MIGUEL DE UNAMUNO

cercano al

EXISTENCIALISMO

por partir de

como

CRITERIO DE VERDAD

PRAGMATISMO

que le lleva a un

ESCEPTICISMO

por su desconfianza hacia

LA RAZÓN DOGMÁTICA

repudiando

LA VERDAD ABSTRACTA Y OBJETIVA

porque en la filosofía activa

LA FE CREA SU OBJETO

ante la necesidad de

INMORTALIDAD DE LA EXISTENCIA

DIOS

por la

INCERTIDUMBRE DE LA VIDA Y DE

LA FE

ORTEGA Y GASSET

quiere

RENOVACIÓN DE LA VIDA ESPIRITUAL ESPAÑOLA

contra

LA ESPIRITUALIDAD ANQUILOSADA DEL TRADICIONALISMOa partir de

DISCIPLINA INTELECTUAL

con que incorporarnos a

EUROPA

INCONSTANCIA E INDIVIDUALISMO

“YO SOY YO Y MI CIRCUNSTANCIA”

porque

en el escenario de

LA VIDA

QUEHACER Y PROYECTO

en el

DRAMA DE LA EXISTENCIA

puesto que

EL HOMBRE NO TIENE NATURALEZA

SINO HISTORIA

determinándose

AUTÉNTICAMENTE

consciente de

LAS CONVICCIONES

IDEAS

CREENCIAS

como

RAZÓN HISTÓRICA

que se convierten en

cuyo escenario es

que explica

LA VIDA INDIVIDUAL

LA FACTICIDAD DE LA EXISTENCIA

pero desde

“EL SENTIMIENTO TRÁGICO DE LA VIDA”

en un

afirmando en esa lucha con la vida

LA INDIVIDUALIDAD

que acabe con su

es

LA FILOSOFÍA ESPAÑOLA

de

LA FILOSOFÍA MÁS PRÓXIMA: ALGUNOS AUTORES LA FILOSOFÍA MÁS PRÓXIMA: ALGUNOS AUTORES ESPAÑOLESESPAÑOLES

Page 17: Mapes Conceptuals Hfilosofia

M. HEIDEGGER J. P. SARTRE

es planteja

QUÈ ÉS L’ÉSSER?

prenent com a punt de partença l’

EXISTÈNCIA HUMANA

la característica fonamental és

SER-EN-EL-¨MÓN

pot ser

INAUTÈNTICA

AUTÈNTICA

es caracteritza per

L’ANGOIXA

ÉSSER-PER-A-LA-MORT

d’

VERITAT DE L’ EXISTÈNCIA: NIHILILISME

revela la

inserit en

EL NOSTRE ÉSSER

AMB ELS ALTRES

LES COSES OBJECTIVADES

en la seva obra es

distingeixen

1ª ETAPA

aborda el tema de

EMOCIONES com a

mode de ser

de la

CONSCIÈNCIA

que pertany a l’ àmbit de la

AFECTIVITAT

on es donen

RELACIONS MÀGIQUES AMB EL MÓN

determinen la

FUNCIÓ IRREALITZANT DE LA CONSCIÈNCIA-EMOCIÓ

2ª ETAPA

SER-PER-A-SI SER-EN-SIEnfront

del

caracteritzat com

ENTS PLEcaracteritza a l’

HOME

i la seva

EXISTÈNCIA

que està

CONDEMNAT A SER LLIURE

és una

PASSIÓ

INÚTIL

CONTINGENT

INEXPLICABLE

ABSURDA

és

HERMENÈUTICA DE G. GADAMER

La missió de la qual és

COMPRENSIÓ

aplicada a la

INTERPRETACIÓ EN LES CIÈNCIES

HUMANES

SENTIT

tenint en compte

LA TRADICIÓ

MÈTODO DE LA COMUNICACIÓ:

EL DIÀLEGELS

PREJUDICIS

i

és un moment de

LA LLIBERTAT

a través del joc de la

PREGUNTA RESPOSTA

EXISTENCIALISTES

són

ÉSSER QUE ÉS

LA HISTÒRIA

I

EXISTENCIALISME I HERMENÈUTICAEXISTENCIALISME I HERMENÈUTICA

és la