Programa PSIB PSOE - Educacion y Cultura

7/21/2019 Programa PSIB PSOE - Educacion y Cultura

1/20

La nova agenda contra la desigualtat social-1.3

Donarem suport al Pacte Social per lEducaci.

Lxit escolar ser l objectiu fonamental de la poltica educativa socialista

Impulsarem la millora real de les infraestructures educatives

Incrementarem la inversi en beques

Potenciarem l autonomia dels centres amb la participaci de la comunitat educativa

Recuperarem de forma progressiva els drets dels treballadors de lensenyana i mi-

llorarem les plantilles dels centres

Derogarem i substituirem el TIL a travs d un nou consens lingstic escolar

Propugnam una poltica universitria que possibiliti un gran acord entre el Govern

de les Illes Balears, la Universitat de les Illes Balears i la societat civil

La poltica de retallades del Govern del PP ha produt una disminuci sense precedents en el dret

a leducaci i a la igualtat doportunitats.No noms han suposat un retrocs en el procs de de-

mocratitzaci el sistema educatiu, sin tamb en la qualitat i en lequitat educativa: disminuci

augment de les hores lectives del professorat, desaparici de programes i de personal de suport a la

de les beques i ajuts a llibres, menjadors, increment de les taxes universitries, etc.

La majoria dindicadors educatius de les Illes Balears estan per sota de la mitjana

mitjana europea i lespanyola, i per aix s clar que el sistema necessita reformes estructuralsque

permetin iniciar un procs de millora sostingut que ultrapassa lmbit duna legislatura.


2/20

Un dels

escolarque, juntament amb un baix nivell descolaritzaci en el nivell postobligatori batxillerat, for-

maci professional o universitat- no noms s lexpressi estructural duna problemtica escolar, sin

tamb del model econmic i social que caracteritza la societat balear

A ms, els darrers cursos escolars a les Illes Balears poden sser considerats, sense cap dubte, com

, amb la convocatria

duna vaga i tot un seguit daccions educatives i de reivindicaci que han posat de manifest la situaci

manca de canals reals de soluci pels problemes escolars. Tot un

exemple de com no sha de gestionar i governar leducaci. I aix que el President Bauz va comen-

realitzaci dun Pacte Social i Poltic per leducaci, i la consideraci social del docent. Tres propsits

que no noms no shan materialitzatmai, sin que topen amb tota la poltica educativa del govern,

que va exactament en la direcci contrria.

en el moment en qu la majoria del Partit Popular ha aprovat, en solitari, la seva reforma educativa a

-

les marques visibles del Partit Popular

sobre la seva concepci sobre leducaci i la poltica educativa; dues normes aprovades en uns

moments en qu encara estam sofrint les retallades educatives a tots els nivells de forma important i

sha convertit en els smbols de loposici poltica, social i edu-

cativa contra aquesta forma de concebre i daplicar la poltica escolar.

als problemes i reptes que tenim plantejats no pot deixar de tenir en compte el condicionament

de la LOMCE;un condicionant que, des del respecte a la legalitat, caldr tenir en compte, i aplicar

aquelles accions educatives que puguin esmorteir tots els aspectes negatius, antipedaggics i

ideolgics daquestalleique el PSOE sha comproms, juntament amb altres forces poltiques, aderogar.

En aquest context poltic, econmic i social, la desigualtat sha convertit en una realitat cada vegada

ms punyent a Espanya i a les Illes Balears; una realitat que va unida a dos factors fonamentals: per

una part a l atur i per altre part al baix nivell educatiu duna part important de la poblaci que va-

ren abandonar els seus estudis obligatoris. Aix doncs la lluita contra la desigualtat social a les Illes

Balears ha de tenir en leducaci un factor fonamental per a aconseguir un increment del nivell educa-

tiu de la ciutadania, per tal de construir una societat ms prspera, ms cohesionada social i familiar-

ment, i una ciutadania ms formada en tots els aspectes: ms crtica i ms culta.

Tota aquesta poltica educativa del Govern del Partit Popular no noms ha tingut com a conseqncia

sin que a ms de crear-ne ms, ha produt la ruptura dels canals de dileg educatiu, la descon-

per a la millora de leducaci.


3/20

Han tret de les escoles ms de 1.000 professors.

Els Pressupostos deducaci han estat reduts en ms 60 milions d.

Ha augmentat el nmero destudiants per aula en un 20%.

Han retallat 2 milions d per al funcionament dels centres escolars.

El Pressupost de per a la Xarxa dEscoletes ha passat de 1,5 milions d a 2010 a 0

(zero ) a 2014.

Els ndex europeus indiquen que el percentatge dabandonament escolar ha de ser

inferior al 10%, per a Balears s, en aquests moments, dun 32 %.

Segons la UE, en 2020 el 85% de la poblaci haur de tenir una formaci equivalent a

la formaci professional de grau mitj o al batxillerat. A Balears s del 48%. El 40% de la generaci ms jove hauria de tenir estudis superiors complets. A Bale-

ars s inferior al 30%.

Ms de 100.000 persones han sortit al carrer contra la poltica educativa del Govern

de Bauz.

Leducaci ha tingut sempre un paper destacat en el projecte socialista. Els socialistes, al llarg dels

anys que hem governat, hem desenvolupat el principi constitucional de qu tots tenim dret a una

educaci de qualitat i sempre amb criteris dequitat. Per aix, per garantir el dret a leducaci i la

igualtat doportunitats defensem la millora contnua duna educaci pblica de qualitat, un dels pilars

de lestat de benestar, basada en un model coeducatiu, democrtic, exigent i participatiu; l educaci

s pels socialistes un servei pblic essencial i fonamental per a fer possible una societat ms demo-

crtica, cohesionada i equitativa.

Per tant, el PSIB-PSOE seguir lluitant per consolidar i millorar una escola inclusiva, igualitria,

intercultural i plural, dotada dels recursos humans i materials necessaris per oferir una educaci de

qualitat que permeti lxit escolar de tot lalumnat sigui quina sigui la seva situaci personal socioeco-

nmica, de procedncia, lloc de residncia...

Tanmateix les solucions als problemes que t el nostre sistema educatiu i l impuls a una poltica educati-

va de modernitzaci real i social de l educaci a la nostra comunitat ha de passar per tres eixos previs.

En primer lloc : cal cosir tot el que s ha espenyat, cal recons-

truir la els ponts trencats i destruts; aquest es i ser el nostre primer objectiu, aquest s i ser la


4/20

nostra primera preocupaci. Cal recuperar l empatia , cal recuperar la complicitat amb tots els agents

educatius i aix noms es pot fer amb paraules i amb fets. Volem posar en marxa tots els meca-

nismes de dileg i negociaci existents per dotats de rigor, serietat, veracitat, realitat i credi-

bilitat

veritat, la nostra educaci.

En segon lloc recuperarem de forma progressiva tot el que hem perdutdurant tot aquest perode:

els drets dels ensenyants, els pressuposts deducaci, els programes d atenci a la diversitat; caldr

que vagin disminuint les ratios que s han incrementat o les hores de classe del professorat, o incre-

mentar els professors que han estat expulsats del sistema, o que les beques i les ajudes de menjador

o de llibres compleixin la seva funci... Sense aquesta recuperaci, fruit del dileg real, no ser

podria millorar el sistema escolar.

I en tercer lloc aquesta recuperaci sha de fer, tamb, amb reformes, per amb reformes consen-

suades que millorin la vida quotidiana dels centres, a tots els nivells. El sistema escolar de les Illes

Balears necessita reformes reals, reformes negociades, reformes profundes, reformes macros

i micros -

millorar els diversos aspectes del sistema escolar de les Illes Balears.

En qualsevol cas, la situaci actual de leducaci a les Illes Balears ens du a la defensa dun Pac-

te per lEducaci, que permeti alhora recuperar el dileg perdut i avanar en les milloresque

requereix el nostre sistema, que en molts casos transcendeixen labast duna legislatura. Per aix,

aquest pacte tindr un plantejament a mitj i a llarg termini que es complementar amb un Pacte

dUrgncia ats el moment actual. En el mateix, hi han de participar tots els sectors educatius im-

plicats, comptar amb una mplia base social, i haur de ser aprovat pels grups poltics parlamentaris i

aplicat pel Govern de les Illes Balears.

La ciutadania ha de saber que, davant els elevats ndex de fracs escolar, s possible plantejar unapoltica educativa que doni resposta a aquesta problemtica i que possibiliti una millora de

leducaci a tots els nivells educatius. Es tracta de posar les bases duna poltica educativa que

faci de lxit escolar un objectiu fonamental i bsic, amb lobjectiu que el sistema balear faci un salt

qualitatiu i aconsegueixi la modernitzaci que el segle XXI exigeix a leducaci i que la societat balear

necessita. Aix doncs, si labandonament escolar s el problema estructural que caracteritza el

sistema educatiu balear, s evident que tota lestratgia educativa ha danar encaminada a la

seva superacii tenim plans i projectes per fer-ho.

Treballarem en la millora de lexcellncia del nostre sistema educatiu en el seu conjunt que, ateses

les caracterstiques de leducaci balear, passa, dentrada, per millorar lequitat del mateix en totsels aspectes i nivells. No podem oblidar que la desigualtat social s una de les manifestacions mes

Regularem leducaci especial i reorganitzarem els equips de suport en funci de les necessitats.

Lescola inclusiva s una prioritat per alumnes amb discapacitats. Millorarem la informaci el suport i

assessorament de la situaci de persones amb discapacitat en el sistema educatiu


5/20

Pel que fa a les infraestructures escolars, s evident que, a pesar del gran esfor realitzat en la legis-

-

ves. Parallelament, farem un Pla de reforma i rehabilitaci integral daquestes installacions per

adequar-les a las necessitats ds de lactualitat i que compleixin amb les normatives de seguretat i

accessibilitat vigents.

Apostem pel reconeixement i el prestigi professional del docenti, en funci del nivell educatiu en

el que s imparteix docncia, per la llibertat densenyana del professorat, respectant i donant suport al

treball realitzat. Per aix, proposem un nou sistema de carrera docent basat en el mrit i capacitat

del professorat.

Per altra banda, els socialistes proposam, malgrat la LOMCE, donar als Consells Escolars de cen-

tre la mxima capacitat per a qu la participaci sigui efectivai no simblica, avanant en el marc

normatiu que ajudi a canalitzar la participaci escolar , per a famlies, alumnat, professorat i centres.

Aix, garantirem per normativa la participaci de la famlia, i de la societat en general, en les poltiques

educatives i en la gesti dels centres, amb la potenciaci de les associacions de pares i mares i amb

poltiques educatives que facin ms efectives la seva participaci en el control i gesti dels centres

mitjanant la seva participaci en els Consells Escolars.

No hi ha cap dubte que aquesta legislatura sha caracteritzat tamb per la ruptura unilateral per

part del Govern Balear del consens lingstic escolarque les escoles de les Illes Balears havia

-

sa, en el marc de les reformes que el sistema escolar de les Illes Balears necessita, la recuperaci

aportacions que els nous reptes educatius planteja a la instituci escolar. En aquest sentit, el

PSIB-PSOE t el comproms poltic i educatiu de derogar el Decret de Tractament Integrat de Llen-

ges (TIL).

Pel que fa a la nostra Universitat, lobjectiu s que compleixi amb excellncia totes les seves fun-

cions: docncia, recerca, innovaci i difusi del coneixement i la culturadacord amb el que

estableix lagenda europea per a la modernitzaci de les universitats. El nostre comproms passa

igualment pel fet de que cap estudiant sha de veure privat destudiar per manca de recursos

econmics.Per tant, sha de tornar a apostar per la poltica de beques i ajuts que potenci la igualtat

doportunitats.

sistema educatiu superior, robust, innovador i capdavanter com un dels vectors

per al canvi de model productiu. La inversi en educaci cincia i innovaci s una inversi produc-

mai retallades pressupostries indiscriminades.

Ens comprometem a impulsar un model universitari que savanci amb projeccions de futur, ms obert

i emprenedor, aprofundint per aix en lautonomia universitria i la rendici de comptes.En

aquest context de reformes de tota la poltica de leducaci superior, propugnam una poltica universi-

tria a les Illes Balears que possibiliti un gran acord, des de les competncies de cada un dels inter


6/20

vinents, entre el Govern de les Illes Balears, amb totes les Conselleries implicades, la Universitat de

les Illes Balears, i la societat civil amb el seu Consell Social. Es tractaria dun gran acord que possi-

bilits les reformes necessries que la UIB necessitaper a fer front als reptes, que la globalitzaci

universitria, la societat del coneixement i la comunitat balear necessiten en totes les dimensions de la

vida, poltica, econmica, social, cultural, tecnolgica i professional.

Per altra banda, i en el marc d un acord global entre la administraci autonmica, la UIB I la societat

civil de les illes Balears, el nostre projecte inclou posar en marxa els estudis de Grau de Medicinade

la Universitat de les Illes Balears. Aquesta iniciativa ser completada amb loferta de postgrau universi-

tari en cincies de la salut.

El nostre sistema educatiu necessita reformes i profundes, per consensuades. Calen reformes

del i per a el segle XXI. Per el que no s possible s fer reformes sense tenir en compte que estam

en una societat del coneixement, ms globalitzada, ms competitiva, ms exigent. El que no s pos-

sible s fer una reforma educativa, que torni a lelitisme, que vagi en contra de la democratitza-

ci educativa. No es pot tornar endarrere desprs del que sha aconseguit. El que s que es necessita

sn

de lequitat i la igualtat doportunitats.La societat del segle XXI necessita ciutadans formats i no

XXI; la societat del segle de la globalitzaci, del coneixement i de les incerteses necessita d una ciuta-

dania que aprengui, desaprengui i reaprengui.

Donarem suport al Pacte Social per lEducaci, que permeti alhora recuperar el dileg

perdut i avanar en les milloresque requereix el nostre sistema, i que tindran com objec-

tiu fonamental lxit escolar.

Derogarem i substituirem el TIL (Tractament Integral de Llenges) per un nou sistema

basat en el consens lingstic escolar, en el marc de lautonomia dels centres, i amb lob-

una competncia adequada de langls o duna altra tercera llengua.

Lalumnat immigrant ser distribut de forma equitativa entre els centres pblics i els

privats concertats amb lobjectiu de dur a la prctica el principi digualtat. Es dotar als

centres dels recursos adients per a latenci a la diversitat i a lalumnat amb necessitats

escolar. I tot aix en el marc duna escola inclusiva i d un pla per a fer possible aquest

objectiu.

Ens comprometem a assolir per a leducaci el 5% del PIB, de forma progressiva, i un

-

mer objectiu ser revertir progressivament les retallades en els pressupostos deducaci

dels darrers anys.

Incrementarem la inversi en beques. Ning deixar destudiar per motius econmics.


7/20

Lexistncia de menjadors escolars s, en aquests moments, una qesti bsica i neces-

sria

i desprs de lhorari escolar.

Simplantaran sistemes sostenibles dadquisici dels llibres de text, i es fomentar ls

de materials didctics que no suposin una despesa per a les famlies. Molts dels llibres

despeses per a les famlies.

Informatitzarem els centres educatius, en xarxa, amb recursos actualitzats i amb el suport

adequat. Incorporarem als currculum i als centres el pensament computacional i la pro-

gramaci en el marc de la competncia digital. Impulsarem lexistncia de coordinadors

TIC als centres.

Situarem a la Formaci Professional en el lloc que mereix - i que la LOMCE impedeix -

augmentant loferta d acord amb les necessitats socials i del sistema productiu, i fent-la

ms accessible al conjunt de la poblaci.

Ampliarem les opcions formatives per als joves fora del sistema educatiu, sense la titula-

Lescola inclusiva ser leina clau per a la integraci social de les persones amb disca-

pacitat, i per aix dotarem els centres educatius del personal de suport i dels recursos

necessaris per donar una atenci educativa adequada a les necessitats de lalumnat amb

discapacitat. En aquest context caldr un tractament concret i diferencial dels centres

Elaborarem un consensuat

amb les distintes administracions i sectors implicats, aix com un pla de rehabilitaci i

modernitzaci de les existents.

Es denegaran els concerts als centres que segreguin per sexes.

Impulsarem la creaci de centres integrats deducaci infantil, primria i secundria,

quan sigui possible, comenant per realitzar alguns plans pilots, dacord amb els centres

i la comunitat educativa implicada. Matrcula nica durant tota lescolaritzaci.

Treballarem per recuperar, de forma progressiva, els drets laborals dels treballadors

de l ensenyana que shan perdut durant aquests anys, possibilitarem la millora de les

plantilles de centres i convocarem oposicions als cossos docents.

Establirem, en el marc de la normativa existent, un model de carrera professional dels

docents que tingui en compte i incentivi la major implicaci en la millora dels resultats

de lalumnat i la participaci en els projectes de centre.

Reforarem lautonomia organitzativa, pedaggica i de gesti dels centres, per afavorir

la realitzaci de projectes innovadors per a la millora dels aprenentatges de lalumnat i el

desenvolupament professional del professorat, i facilitarem que tots els centres comptin

amb equips directius estables, ben formats i amb projectes de direcci compartits per

tota la comunitat educativa.


8/20

Donarem als Consells Escolars de centre la mxima capacitat per a la participaci efec-

tiva de famlies, alumnat i professorat.

Potenciarem el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), millorant i ampliant la repre-

sentaci de la comunitat educativa i incrementant les seves funcions, en tant que sigui

un autntic parlament educatiu de les Illes Balears.

Possibilitarem els acords necessaris per a reforar la dimensi socioeducativa de les-

cola, a travs dacords amb els Ajuntaments, les entitats cviques i socials, els diversosagents educatius de la comunitat i els Consells Escolars Municipals.

Regularem leducaci especial; lescola inclusiva s una prioritat per alumnes amb dis-

capacitats.

Durem a terme una -

versitari (Escola Superior de Disseny, ESADIB i Conservatori Superior de Msica).

Defensem un sistema universitari robust, innovador i capdavanter com un dels vectors

per al canvi de model productiu. Es propiciar un gran acord per implantar les reformes

necessries.

Posarem en marxa els estudis de Grau de Medicina de la Universitat de les Illes Balears

en el marc d un acord global entre la administraci autonmica, la UIB I la societat civil

de les Illes Balears.

Impulsarem lestabilitat i la professionalitzaci de la Conselleria d Educaci i dels seus

diversos organismes interns com l IAQSE o la Inspecci Educativa.

Sollicitem lajornament de laplicaci i desenvolupament de la LOMCE pel present curs.

En qualsevol cas el PSOE ha expressat el seu comproms de derogar aquesta Llei edu-

cativa en el proper perode legislatiu. En aquest context revisarem els currculums apro-vats per la Conselleria, possibilitant la participaci real dels professionals de l educaci

i les seves associacions i entitats representatives.

Suprimirem la Llei de Smbols aprovada a proposta del Govern del Partit Popular.

Proposarem que simplanti el joc de escacs en el sistema educatiu ateses les seves qua-

litats didctiques com el clcul, lanlisi o la presa de decisions i els valors que destilla

com la persistncia o la concentraci.


9/20

Coneixement i cultura, la major inversi 3.1.

La tendncia ser arribar progressivament al 0,5% sobre el PIB en el pressupost

dI+D+i

Reforarem tots els mecanismes de transferncia de coneixement entre la investiga-

ci pblica i lempresa

Augmentarem la dotaci de personal investigador per tal de promocionar el talent i

no deixar-lo fugir

Impulsarem en Parc Bit de Mallorca, el de Menorca i el projecte de Sa Coma a Eivissa

ocupar un lloc central en la poltica general

dun govern, tant a nivell europeu, com a nacional o autonmic. I, bviament, les Illes Balears no sn

dos governs Antich per avui, es constaten greus nivells de debilitament

-

madament negativa des del punt de vista de la coordinaci del sistema, dels recursos aportats i de la

no ha tingut

traducci als pressupostos de R+D+i.

Els efectes ms negatius de la poltica daquest Govern afecten a la desarticulaci del siste-

ma pblic de R+D+i.La innovaci, que durant el Govern dAntich va arribar a ser conselleria,amb Bauz ha quedat relegada al nivell de simple servei administratiu. La situaci actual s una

dispersi de les competncies entre les conselleries dEducaci, la dEconomia i fundacions ex-

ternes. Aix, el Govern del PP ha creat una Fundaci, la Fundaci Balear dInnovaci i Tecnologia

-

-

cBIT, lantiga Fundaci IBIT, i lempresa pblica BITEL. I a travs de diversos mecanismes es po-

tencia exageradament la Unitat dInnovaci del ParcBIT, que assumeix en realitat tota lactuaci


10/20

-

en la matria.

Aquesta

pla de R+D+i 2013-2017 -

i diferents criteris entre tots aquests agents del Govern amb competncies en la matria, tensions

resoltes incloent en el Pla una enorme quantitat de programes, mesures i actuacions, sense

coordinaci

dexecuci real amb els pressupostos i recursos humans de gesti que, raonablement, se poden as-

signar al Pla.

el agroindustrial han continuat i aguditzat la seva descoordinaci amb la poltica general de cincia i

tecnologia.

lEstratgiaRegional dInnovaci per a lEspecialitzaci Intelligent

haur de dirigir, a nivell estratgic i a mig termini, totes les actuacions del Govern en matria de R+-

la qual cosa s, en el fons, una forma de externalitzar aquest

important procs) al marge i amb nulla o molt escassa coordinaci i harmonitzaci amb el Pla de la

Cincia esmentat anteriorment.

En resum, aquest breu reps a la situaci actual porta a la conclusi que, en aquests moments, el

Sistema Balear dInnovaci, pel que fa a ladministraci pblica, ha perdut importants recursos i

I, a ms, amb documents

adquirit important per a lactuaci per al proper govern.

Durant el Govern Bauz ha disminut clarament el pressupost propi para R+D+i en

relaci a 2011.

El pressupost del Govern para R+D+i per 2013 noms va ser executats en un 50%.

La tendncia ser arribar progressivament al 0,5 del PIB en el pressupost dI+D+i.

LR+D+I es troba avui disgregada en 3 mbits diferents del Govern, la qual cosa ge-

nera dispersi i disfuncions de gesti.


11/20

El PSIB-PSOE, com a fora progressista, assumeix amb totes les conseqncies pel fet destar ja

potencial real-

ment important dels pobles radica en la seva capacitat per crear i disposar de nous coneixe-

, i el saber utilitzar-los a travs de la innovaci per

crear o millorar bns i serveis que impulsin el desenvolupament social, cultural i econmic. Perdre

-nal en el context europeu.

Vista la situaci, conv centrar la discussi i fer mfasi en unes poques mesures, que permetin

reprendre les lnies directrius que es van iniciar en 1999 i van perdurar, en essncia, fins larri-

bada del PP de Bauz i que, amb la consegent actualitzaci i revisi, segueixen sent vlides i

raonables.

En aquest sentit, resulta bvia la recuperaci de ladequada i necessria coordinaci de lacti-

vitat de ladministraci autonmica en matria de R+D+i -

recci General amb competncies plenes i niques en matria de cincia, tecnologia i innovaci i en

dependncia directa de Presidncia o Vicepresidncia.

En qualsevol cas, aquesta matria estar enquadrada al ms alt nivell de lestructura de Go-

vern i amb el major compromsalmenys per tres raons: per la seva transcendncia per al futur

econmic i social de les Illes Balears; perqu es tracta duna activitat horitzontal que pot afectar a

competncies de diverses conselleries; i perqu la cincia, la tecnologia i la innovaci no noms

-

tes socials i culturals.

Aix mateix, revitalitzarem un rgan coordinador que agrupi a representants de les conselleries

agricultura i medi ambient, indstria i comer o educaci), presidit pel Vicepresident/a del Govern.

Formularem la revisi crtica de lactual Fundaci BIT,a la qual sha fet referncia en apartats

anteriors, de manera que la seva funci sigui realment la dinstrument dexecuci de poltiques

del Govern, despullant-la de qualsevol capacitat de planificaci estratgica o tctica en aquestes

matries.

se centralitzaran en la Direcci General abans re-

activitat.

La tendncia dinversi ser arribar progressivament al 0,5% del PIB.

en quatre exercicis econmics, i de forma gradual, el nivell de pressupost mxim amb el qual sha

vingut dotant (despesa efectivament executada) a la DG de R+D+i (16 milions deuros en lexer-

cici 2008). I ens comprometem a fer-ho independentment de que la situaci pressupostria sigui

favorable o adversa, tractant darribar a un acord amb totes les forces poltiques per garantir que

aquest comproms vagi ms enll duna legislatura.


12/20

Tamb aprovarem el Pla dImpuls de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci amb

una vocaci clarament transversal, el que implicar ladopci de la nova economia del coneixe-

ment com a palanca rellevant per a poder aplicar-la a altres sectors productius.

Pel que fa a lactivitat innovadora, potenciarem la relaci del sistema dinnovaci balear

amb els programes relacionats tant a nivell estatal (Pla Estatal de R+D+i) com a europeu

complementria i subsidiria daquestes programacions a nivell estatal i europeu, atenent priori-

triament les accions de promoci, dimpuls dels problemes especfics de la nostra societat, ben

determinats i sistematitzats, que no cobreixin aquestes grans borses de recursos econmics ex-

terns.

Es procedir a una revisi de lactual Pla de Cincia, Tecnologia, Innovaci i Emprenedoria,

2013-2017,

i ajustar-lo raonablement als pressupostos disponibles. Lobjectiu ser adaptar-lo a la realitat de les

nostra economia productiva i a la vocaci duna administraci pblica activa en el foment de la inno-

vaci, el coneixement i la recerca. En parallel, es procedir a una revisi del Pla estratgic de les

Illes Balears dinvestigaci en Salut.

Aix mateix plantejarem una revisi (previ acord amb la Comissi de la UE), de lEstratgia

dInnovaci RIS3,

-

una mfasi especial en els recursos humans, de manera que pugui reforar-se la dotaci de perso-

nal investigador i de suport a la recerca a les Illes Balears. Les poltiques estatals que dutes a terme

anys de recuperar. En la mesura de les possibilitats pressupostries, el nou Govern contrarestaraquesta tendncia nefasta per al futur de lactivitat investigadora.

Una altra lnia prioritria dactuaci ser la coordinaci de les unitats de recerca radicades a les

Illes Balears, de manera que se puguin aconseguir masses crtiques, amb actuacions comunes i

ben dirigides, que permetin competir amb xit a nivell nacional i internacional.

Estudiarem la factibilitat de posar en marxa un IBREA (Institut Balear de Recerca i Estudis Avan-

ats)

investigadors darreu del mn. I tot aix amb convenis de collaboraci amb la UIB, Instituts de Re-

cerca, empreses, ...

suport als Instituts de recerca existentsa la Comunitat Autnoma de les Illes Balears

-

lInstitut

Reimpulsarem les poltiques de clsters empresarialson es desenvolupa la tecnologia aplicada

no noms al turisme i a tots els seus derivats - com sector preponderant sin a altres rees din


13/20

ters productiu com ara sn les del mn audiovisual, la cultura, les tecnologies nutiques i aeronu-

tiques, les marines, les ambientals, el calat, la bijuteria, la biotecnologia, lagroalimentaci i altres

sectors essencials de la indstria balear.

es denomina innovaci social. Els

objectius de la innovaci no sn solament de carcter econmic ni exclusivament es dirigeixen, com

es planteja freqentment de forma interessada, a les empreses. La innovaci en els sistemes p-

blics de sanitat i educaci, la innovaci en la gesti del medi ambient, la innovaci en la cultura,

la innovaci per buscar solucions als problemes socialsactualment plantejats a la nostra regi,

entre altres matries, seran objectius a considerar amb igual prioritat, almenys, que la innovaci

amb objectius econmics i empresarials. Referent a aquest punt, hi ha ja abundants iniciatives a ni-

vell de la UE, per ja dentrada donarem un impuls a la poltica dinvestigaci en el camp de la salut,

lIUNICS, el capital hum dels hospitals de les Illes Balears, etc.

promoci del que es denomina capital

social,revisant i reforant les lnies dactuaci que contemplava encertadament en el Pla Balear del

desenvoluparem una nova fase dels Parc Bit de Mallorcaquepermeti el seu creixement per als propers quinze anys. Prviament procedirem a efectuar els estu-

dis pertinents per avaluar lestat actual desprs de la legislatura del PP. Tamb abordarem la cons-

trucci del Parc Bit de Menorca. Recuperar a Eivissa el projecte de Sa Coma,com a centre de

coneixement i de formaci. Espai de trobada de les empreses amb el coneixement i la investigaci;

espais per als clsters.

Tamb estendrem lexperincia desenvolupada durant la darrera legislatura socialista en torn a les

incubadores dempreses per tal de donar suport a les noves iniciatives industrials en el camp de

la innovaci que compten amb pocs mitjans, per que tenen una capacitat de producci immediata i

adaptable a les necessitats. En el nou mapa industrial ja no hi ha empreses grans o petites sin de

Tamb fomentarem els projectes de R+D+i que vinculin a empreses amb grups de recerca del

sector pblic.I, sobretot, farem possible que agrupacions daquest tipus optin a projectes del pro-

Algunes de les lnies dactuaci exposades anteriorment tamb tenen un efecte positiu sobre larti-

culaci del Sistema dInnovaci regional.Addicionalment sexecutaran altres actuacions generals

com la de reforar tots els mecanismes existents de transferncia de coneixement entre la recerca

amb especial consideraci al que es denomina tercera missi de la Universitat).Aix no impli-

coordinaci entre les aquestes.

Finalment, cal dir que volem que els ciutadans de les Illes Balears gaudeixin dun accs gratut a

internet.

de la iniciativa privada. Volem uns ciutadans connectats.


14/20

En aquest mateix camp, impulsarem un acord pblic-privat perqu les Illes siguin un gran hub

de connectivitat a la Xarxa, per a lluitar contra la insularitat del nostre model , per augmentar la

competitivitat de les nostres empreses, tecnolgiques o no, per crear ocupaci dalt valor afegit en el

sector de les telecomunicacions. Volem unes illes connectades.

Per altra banda liderarem, des del Govern, la convergncia tecnolgica de totes les Administra-

cions de la Comunitat Autnomaen torn a dos principis de funcionament i estalvi: software lliure i

sinergia dinstallacions. Volem una Administraci connectada.

La tendncia ser arribar progressivament al 0,5% sobre el PIB en el pressupost

d I+D+i.

rendibilitzar al mxim lincrement inversor.

Perqu laugment dels recursos sigui vertaderament efectius, revisarem lactual Pla deCincia, Tecnologia, Innovaci i Emprenedoria 2013-2017.

Reimpulsarem les poltiques de clsters empresarials on es desenvolupa la tecnologiaaplicada al turisme y a les altres rees dinters productiu.

Reforarem la dotaci de personal investigador i de suport a la recerca a les Illes Bale-ars per tal de promocionar el talent i contrarestar lactual debilitament del potencial humpropiciat pel PP.

Potenciarem la relaci del sistema dinnovaci balear amb els programes relacionatstant a nivell estatal (Pla estatal I+D+i) com europeu (Programa Horitz 2020).

Reforarem tots els mecanismes de transferncia de coneixement entre la investigacipblica i lempresa i societat en general, i fomentarem els projectes de I+D+i que vinculinempreses amb grups dinvestigaci del sector pblic.

Dacord amb la Uni Europea, revisarem lEstratgia dInnovaci RIS3 amb lobjectiudadaptar-lo a la realitat de les nostra economia productiva i a la vocaci duna adminis-traci pblica activa en el foment de la innovaci, el coneixement i la recerca.

Aprovarem el Pla dImpuls de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci coma palanca rellevant per a poder aplicar-la a altres sectors productius.

-max perqu els ciutadans de les Illes Balears gaudeixin dun accs gratut a internet.

Reforarem el que actualment es denomina innovaci social: la innovaci en els siste-mes pblics de sanitat i educaci i en la gesti dels espais territorials, en les rees de mediambient, cultura i esport, aix com tamb en les prpies estructures de ladministraci.


15/20

Elaborarem , on la innovaciser leix sobre el que pivotaran les accions sectorials.

Desenvolupament duna nova fase dels Parc Bit de Mallorca per als propers 15 anys.

Abordarem la construcci del Parc Bit de Menorca.

Recuperarem a Eivissa el projecte de Sa Coma, com a centre de coneixement i de for-maci, espai de trobada de les empreses amb el coneixement i la investigaci; espais perals clsters.

Estendrem les incubadores dempreses per tal de reforar les noves iniciatives indus-trials en el camp de la innovaci que compten amb pocs mitjans.

Operarem canvis en lestructura de la innovaci i la tecnologia en el Govern per tal decoordinar i cohesionar les tasques, com a mnim des duna Direcci General.


16/20

Coneixement i cultura, la millor inversi 3.2

Promourem un sector audiovisual potent: les Illes Balears ser un plat de cinemade referncia internacional

Un Institut de Desenvolupament Cultural estimular la creaci, la producci i la di-

vulgaci

Nova poltica de subvencions basada en la igualtat doportunitats

Impulsarem la creaci de Plans dEspais Escnics insulars,

La cultura al nostre pas passa per moments extremadament complicats a conseqncia bsicament

de tres factors: la crisi econmica, el canvi de model de producci i consum derivats del paradigma

digital i les mesures dutes a terme pels governs del Partit Popular com ara la pujada escandalo-

sa de lIVA cultural.

La crisi ha provocat un descens en els ingressos globals dels agents culturalsderivat duna

banda de la disminuci de les aportacions pressupostries de les administracions i duna altra per la

baixada tamb del consum cultural en les famlies.

La velocitat dimplantaci i devoluci de la nova cultura tecnolgica ha superat la capacitat

de resposta

i emergent.

La poltica cultural dels governs conservadors es caracteritza per una manca diniciatives pbliques,

i, en darrere instn-

-

alment en poques de crisi.

La poltica del Partit Popular ha tingut uns efectes nefastos per a la cultura.La crisi ha estat lex-

cusa perfecta per desmantellar progressivament lentramat cultural bastit en els anys de la de-

mocrcia. La dreta del nostre pas ha promogut la idea que lacultura s un element prescindible

en poques de crisi. Noms aix sentn el descomunal augment del IVA, que ha creat un gran dany

al sector de la cultura. Aix com els retalls en els pressupostos estatals autonmics i municipals o el

cnon digital que pagaran tots els ciutadans.


17/20

Sha de fer una especial menci a la nefasta poltica entorn a lOrquestra Simfnica de les Illes

Balears que han fet les mximes institucions pbliques de les Illes: el Govern, el Consell de Mallorca

i lAjuntament de Palma. Els socialistes ens comprometem a reparar el dany ocasionat i valorar el

coratge dels components de lorquestrai la positiva resposta de la societat en general davant dun

atac ms del Partit Popular a la nostra cultura. Actualment no disposen duna seu adequada ni de local

per a assajos; cal revisar la idea inicial que fos al Palau de Congressos.

Especialment perniciosa a les nostres Illes ha estat la poltica del Govern Bauz en lmbit de la

nostra llengua. Amb les mesures que han pres relacionades amb la llei de la funci pblica, amb

-

cionades amb lmbit de la cultura catalana com la sortida del Ramon Llull, ens fa retrocedir molts

anys enrere en les conquestes aconseguides en la normalitzaci de la nostra llengua i el desenvo-

lupament de la nostra cultura.

La pujada de lIVA del 8 al 21 % ha ocasionat un gran dany al sector de la cultura.

La cultura representa un 3,7% del PIB de les Illes Balears.

La despesa pblica en promoci cultural ha caigut en un 45 %.

La despesa de turistes espanyols a les Illes Balears en el sector cultural est en torn

als 100 milions deuros anuals.

Les televisions pbliques han dinvertir el 6 % dels seus ingressos totals en produc-

ci cultural.

Una poltica cultural progressista fomenta lesperit crtic dels ciutadansdavant els esdeveni-

ments que ocorren en la vida social de la comunitat, fomenta la participaci social, contribueix a la

creaci dun teixit cultural democrtic i democratitzar laccs a la cultura. Ha desdevenir un factor de

personal i ciutadana.

convivncia. Les poltiques culturals pbliques tendran, entre els seus objectius principals, la promoci

del valor social de la cultura basat en una identitat collectiva i en la cohesi social.

Tamb es contemplar la cultura des del vessant econmic. I, per suposat cal parlar dels

econmics de la cultura lligats al sector del turisme. Les nostres Illes gaudeixen dun important

potser ms relacionat amb sol i platja i el visitant ms interessat el coneixement i gaudi de lentorn pa-

trimonial).


18/20

En aquest sentit, i des de la perspectiva de les possibilitats econmiques i la capacitat de crear llocs

de treball, es crear lInstitut de Desenvolupament cultural dedicat a la promoci del desenvo-

lupament econmic i empresarial del sector cultural, amb lobjectiu de fomentar lincrement del con-

sum cultural i la difusi comercial de la cultura de les Illes Balears, tant entre illes com fora delles.

En parallel, la indstria audiovisual sha de convertir en una de les principals indstries de les

Illes Balears. Aquests va ser el cam que es va emprendre amb la Mallorca Film Commission la pas-

sada legislatura, i aquest ha de ser el cam a seguir. La Illes Balears Film Commission sha dimplantar

-

cient i dautonomia per a la seva gesti. Aix mateix, el Govern donar suport als festivals que suposin

la internacionalitzaci daquesta indstria.

Lobjectiu ha de ser de posicionar a les Illes Balears com a plat de cinema de referncia a ni-

vell internacional, i sols ser possible ocupar la posici que en pertoca en el mercat si actuam des de

dues lnies: des del Govern de les Illes Balears amb una aposta ferma per incentius pblics i directes a

seves obligacions dinvertir el 6 % dels seus ingressos totals en producci cultural en qualsevol , que far amb la participaci activa dels agents socials que representen

legtimament al sector audiovisual cultural de les Illes Balears: ACIB, APAIB i Clster Audiovisual. Fa

anys que el sector reclama aquesta transparncia i compliment de la llei que suposaria, entre daltres

-

ment sha de garantir la transparncia dIB3 en lencrrec de programes a les productores audi-

ovisuals.

al que cada co-

A les Illes Balears sinverteix -

estatal tant les exempcions de lIVA de les produccionsque es duguin a terme al nostre territori

com els incentius per a la promoci del mecenatge.

En un altre captol, estructurarem un sistema darts visuals que equilibri les relacions entre mu-

seus, centres dart, artistes, galeristes, comissaris i crticsamb una visi global del sector, que

poltica dadquisicions que vertebri un nic fons dart pblici que ordeni, con-

servi, comparteixi i difongui el patrimoni pblic distribut entre totes les administracions. La construcci

dun fons dart pblic constitueix una poltica de suport directe al teixit artstic alhora que s el prin-

cipal instrument per crear un fons patrimonial. Les galeries han de tenir el reconeixementdel seu

paper com a agents culturals.

Pel que fa al mn del llibre, desenvoluparem iniciatives per promourel com un b cultural i aplicar me-

sures especials de protecci i foment de la indstria editorial

foment de la lectura, especialment entre els infants i joves, que generi un nombre creixent de lectors i


19/20

que formi lectors que puguin utilitzar la lectura com un mitj per estimular la imaginaci, laprenentat-

ge, la informaci i el desenvolupament personal i social o el simple gaudi de llegir un llibre. Iniciatives

per fomentar ledici, producci i comercialitzaci del llibre, facilitar laccs a la lectura. Aix mateix es-

timularem la creaci literria, amb mesures per crear les condicions per al desenvolupament de la

indstria editoriali ajudar a la difusi a lexterior del llibre produt a les Illes Balears.

que sha aconseguit grcies a un bon sistema densenyament entre conservatoris, escoles municipals,

Conservatori, propici-

arem la separaci dun espai pels professionals o pel superior,ja que actualment conviuen i no s

el ms recomanable. Per altra banda, s precs recuperar i potenciar els clsters de carcter artstic,

molt especialment, el de msica electrnica a Eivissa,per poder recuperar el lideratge de produc-

ci, distribuci i consum daquest producte cultural arreu del mn.

En la lnia de constituir una xarxa de teatres pblics, proposam, lelaboraci de plans darts esc-

niques insulars, en qu el Consell Insular sigui el promotor, i simpulsi la conversi dinstitucions com

el Teatre Principal de Palma,en el cas de Mallorca, en seu i leix vertebrador. El consell de Mallorca

A Menorcaes cercar la frmula

ms adequada per tal que, des del Consell Insular, es coordini la gesti de les diferents infraestructu-

res tenint com a referents bsics el Teatre Principal de Ma i el Teatre dEs Born de Ciutadella en col-

Eivissa amb el Teatre

de Can Ventosa. En qualsevol cas, aquestes tasques estructurals de lactivitat escnica es faran en

interlocuci permanent amb les associacions professionals del sector com ara Illescena.

-

seguir una projecci exterior del producte escnic balear.

El patrimoni cultural de les Illes Balears, juntament amb el paisatge, s una de les principals

riqueses del nostre pas, son matria de poltica pblica, amb la necessria complicitat privada, i deresponsabilitat collectiva enfront de generacions futures. Les poltiques pbliques en relaci al patri-

moni pivotaran en el reforament de tres eixos fonamentals: conservaci, investigaci i difusi.

1. Crearem lInstitut de Desenvolupament Cultural per reforar el teixit cultural que estimula-

r la creaci, la promoci, divulgaci projecci cultural entre les Illes Balears, per tam-

b fora de les Illes Balears.2. Promoure un sector audiovisual propi potent, amb suport pblic mitjanant ajuts i incen-

tius amb una Film Commission implantada a totes les illes i participada del sector, treba-

llant des del govern en la projecci exterior com a plat de cinema de referncia a nivell

internacional.

3. Es posar especial esment en el suport de la producci audiovisual i al cinema, dentrada

amb el compliment de les obligacions dIB3 dinversi del 6 % del pressupost en


20/20

contingut de caire cultural, i altres normatives estatals. Impulsarem la creaci duna

rdio frmula cultural. I promourem les iniciatives del govern de suport a projectes de

creadors en lmbit audiovisual i del cinema.

4. La cultura, motor de pas: Realitzaci duna auditoria de lEstat de la Cultura a les Illes Ba-

lears desprs de les retallades del perode 2011-2015 amb els experts de tots els sectors

per fer un Pla de Pas 2015-2030.

5. Pel que fa a les arts visuals sestructurar el sector per ordenar i equilibrar les relacionsentre museus, centres dart, artistes, galeristes i crtics amb una visi global del sector.

6. Sestablir una nova poltica de subvencions amb una caracterstica principal: la igualtat

doportunitats.

7. Un conjunt diniciatives promouran el llibre com un b cultural. Tamb saplicaran mesu-

res especials de protecci i foment de la indstria cultural en el seu conjunt.

8. Crearem les condicions per assegurar el major accs al llibre i la lectura Articularem un

pla de lectura i consolidarem el rol de la biblioteca pblica com a factor dintegraci eco-nmica, social, cultural.

9. Repararem el dany ocasionat a lOrquestra Simfnica de les Illes Balears per les mximes

institucions illenques governades pel PP - Govern, el Consell de Mallorca i lAjuntament

de Palma.

10. Impulsarem la creaci de Plans dEspais Escnics insulars, on els distints espais muni-

cipals puguin treballar en xarxa.

11. Dacord amb el que contempla la Llei de Museus de les Illes Balears del 2003, es verte-

brar una autntica xarxa de museus a cadascuna de les Illes i interconnectada entreelles.

12. Es desenvolupar una poltica arqueolgica de carcter integral que recercar una major

rendibilitat social en les inversions.

13. Es propiciar un nou dileg entre el sector de Patrimoni (i cultural en general) i el sector

turstic per tal de desenvolupar estratgies conjuntes.

14. Es crear conjuntament amb els consells insulars un Consell de les Arts i la Cultura com

a rgan assessor de referncia pel conjunt de les illes, com a observatori i com a instru-

ment impulsor de les arts i la cultura en general.

Programa PSIB PSOE - Educacion y Cultura

Documents

Transcript of Programa PSIB PSOE - Educacion y Cultura