1991 nüm 26 preuíOO

MUNICIPALSELECCIONS

PAG. 2

Com va votar el poble d'Inca a les Eleccions Generals...

PSOEPPUCD-UMCDSPSMPCE- IUVerdsU. Balear

... i com van

UCD-UMPSOEPPCDSCPI-PSMPCE-UPI-IUPDP

^32

4.7184.2801 .052

401373235

votar a Inca a

-H| ^"J ~'̂ ^F *-J

3.0901.8441.085

2.1341 .060

^3 &

4.8673.1821 .1221.088

171199

1^3<?

4.0933.783

#716366326139104

les eleccions municipals.

5.2.1.

•33

.100

.020

.578186717635

4.7512.5441.389

710393316240

Inca Revista, a canvi de publicitat,mitja o una pàgina sencera, en cedia una per tal que cada partit político candidatura municipal exposas breument les línies generals del seuPrograma. Aquesta era la condició de l'esmentada cessió, per tal que elslectors de la nostra Revista i també electors poguessin comparar elsdistints programes i, en tot cas, triar-ne el més adient.

Inca Revista, lògicament, no es veu en l'obligació depublicar a la página gratuita, no les línies bàsiques del seu Programaque no s'exposen, sinó al·lusions i descaliíicacions a d'altres partitspolítics o persones lligades als mateixos, ja que tant els partits comles persones al·ludides no tenen temps ni ocasió d'exercir el dretdemocràtic a la defensa i a la réplica abans de les properes eleccionsmunicipals i a la mateixa Inca Revista, ja que d'ara fins llavors nomésn'apareixerà una.

Aquesta posició és també compartida per tot el sector

dels mitjans informatius de l'estat i d'Europa més avesats a la pràcticademocràtica.

A Inca mateix el remitim a les condicions de gratuïtat deTelevisió d'Inca quan diu: " Para ello si los partidos quieren disponerde esos minutos tienen que facilitat a Televisió d"Inca, una cinta conlas imágenes grabadas, en donde expondrán sus programas o líneas aseguir dentro del Ayuntamiento, evitando los insultos odescalificaciones a los otros candidatos"

PAG. 3

5è ANIVERSARI

ABIERTO DE LUNES A SÁBADO

PELUQUERÍA Y ESTETICA• METODO DE EQUILIBRIO NATURAL PIROCHE

• DEPILACIÓN ELÉCTRICA

• SAUNA Y SOLARIUM

G I M N A S I A ACTIVA Y PASIVA

Y O G A RELAJACIÓN - REHABILITACIÓN ESPALDA

POSTURAS AL ALCANCE DE TODOS

PROFESORA TITULADA

Avda. d'Alcúdia, 6-1.° - Tel. 50 31 66 - INCA

\ /

PAG. 4

És hora de canviar:Vota a Jaume Armengol.Vota PSOE. PSIB - PSOE

De nou els ciutadansd'Inca hem estat convocats per de-cidir amb el nostre vot la compo-sició del nou Consistori que regi-rà la nostra ciutat al llarg delspropers quatre anys.

Assistim a una preocupantregressió econòmica, social icultural de la nostra ciutat i auna permanet degradació de la nos-tra qualitat de vida. Durant a-quests 10 anys darrers de governsde caire conservador hem esdevin-gut ciutat-dormitori o d'incertfutur.

El PSOE té solucions perinvertir els termes de la crisi,aturant la partida de ciutadans iempreses vers altres pobles, lacosta o Ciutat; promocionant i ín-centivant la indústria i el co-merç; moderant els impostos muni-cipals. El Partit Socialista volil·lusionar els inquers en parti-cipar en un projecte comú, treba-llar per Inca, per treure-la del'ensorrament en què es troba, percol·locar-la al lloc que li cor-respon, per fer-la més justa, so-lidària i feliç. Una ciutat querecuperi els llocs de feina per-duts i els simbols més estimats,com ès ara el Quarter GeneralLuque i que gaudeixi de les infra-estructures basiques que ara sónforça deficientes.

* Camins rurals, i carrers bennets i asfaltats, voravies i cla-vegueram en bon estat.

* Que es faciliti als ciutadansel benestar social. Hospital, vi-vendes, residència per a majors,poliesportius...

* Que viure-hi sigui un plaer.Seguretat ciutadana, pla de tràn-sit, aparcaments, zones verdes..

* Que recolzi al jovent. Regi-duria de la Joventut, Casal, polí-tica d'oci i esplai, esport...

* Que doni fàcil accés als ciu-tadans a la Cultura i a l'Edu-cació. Patronat Municipal deCultura i aplicació estricta delReglament de Normalització Lin-güística, que el Grup MunicipalSocialista presentà a Ple.

El 26 de maig tots el inquersens jugam el nostre futur, ser ono ser. Es precís que meditem se-riosament sobre Inca, sobre elsseus (nostres) problemes, ambl'absoluta seguretat de què,JUNTS, arribarem a la mateixa con-clusió : És hora de canviar. I percanviar cal votar al PartitSocialista de les Illes Balears -PSOE.

ÉS HORA DE CANVIAR:

VOTA A JAUME ARMENGOL.

PAG. 5

VOTA A INCA

Decisió de progrés

FRANCESC OBRADORCandidat a la Presidencia de la Comunitat Autonoma

PERL'ORGULL

v \. .-4s. \

JAUME ARMENGOL COLLCandidat a la Batlia d'Inca

D'ESSERINQUER

PAG. 6

vota a Francisca. BarcelóENTENIMEHT I FUTUR

Impulsarem una política ima-ginativa amb els nostres majors,no basta per ells amb els pro-grames de tercera edat existents,gestionarem convenis amb altresComunitats Autònomes i païsosestrangers per realitzar viatges,actes culturals, intercanvis etc.

Donarem solucions al problemade la droga, que està present a lanostra ciutat. Això ens obliga adues polítiques clarament dife-renciades :

* Una política per fer fronta la inseguretat ciutadana, peraixò establirem una ordenança queprohibeixi el consum públic de ladroga, al mateix temps col·labora-rem amb la persecució dels trafi-cants.

* Una política de tractamenti rehabilitació de drogadictes,així establirem el PLA MUNICIPALCONTRA LA DROGA, lligat amb elsplans autonòmic i nacional corres-ponents; crearem un centre d'as-sistència i tractament de caràctercomarcal pels toxicòmans.

Impulsarem la normalitzaciólingüística creant una ComissióMunicipal de SUPORT a la nostra11engua.

El CDS practicarà un políticade recolzament total a 1 'esportbase com element de la formació de1 'individu, equiparem amb 1 'infra-estructura esportiva adequada a laciutat d'Inca.

Volem que Inca sigui una ciu-tat hermosa, que faci ganes dequedar-s'hi, per això mateix elCDS posarà un èmfasi especial enel mateniment del bon estat delscarrers, voravies, places. . . con-seguirem que els nostres fillspuguin jugar en les zones verdes ique els nostres majors retrobinaquells valors d'Inca als qualsestaven acostumats.

vornmcDs

PAG. 7

VOTRCfJCDS

vota a Francisca BarcelóENTENIMENT I FUTUR

PAG. 8

El que es podria millorar

Ki <l<'Uip, de CONVERGENCIAiîAl.KAk et; ft'r fpina per millorar"I tieni-T.tdr socials dels ciuta-iUïm. : por aconseguir que la nos-t ri Inca 3i«ui cada vegada mesr:tnuoda. mer. com tots voldríem quefos. Per a ixo hem destacat delnostre PROGRAMA els punts que mesnecessaris eri3 pareixen i que hemanomenat "EL QUE EG PODRIAMILLORAR".

Per aquesta millora és ne-cesoana la col·laboració de totsel ciutadans, i una bona manerad"exere ir-la es anant a votar eloroper dia 26 de Maig. Perquè no-saltres veim Inca i el seu Aiun-t.amerit com una eran familia, notan ¡sols com una gran empresa.

AJUDA'NS MILLORAR

EN URBANISME, VIES I OBRES IMKD1 AMBIENT.

. Keclamar el Quarter Gral.Luque per a la Ciutat.

. Finalitzar, d'una vegada, elproiecte de la Plaça de Mallorca.

Revisar a fons la xerxa declavegueres i aigües brutes.

. Millorar la Plaça del Bes-tiar. Afavorir la instal·lació delmercat ramader.

Promoure la realització delproiecte de la Plaça de Sa Font.

Regularitzar i legalitzarlet; cîonst ruce i onsen sói rustic.

Estudi racionalitzat deltrànsit.

Posar en condicions lasortida de la carretera de Llubí.

Asfaltar i netejar elscamins rurals.

. Programar un nou PolígonIndustrial d'iniciativa munici-pal, sense ànim de lucre.

CONVERGÈNCIA

Controlar la contaminacióambiental, especialment els re-nous molests.

. Adequar les zones públiquesde caràcter recreatiu de totesles barriades.

. Induir a la millora de fa-çanes í solars sense tancar.

EN SERVEIS

- Potenciar el mercat pagès íramader del Dijous.

- Instal·lar a l'Ajuntament unafinestreta d'informació i atencióal ciutadà.

- Fer nets tots els carrers,no tan sols els del centre.

- Ajudar als marginats i afa-vorir la creació d'un centred'acolliment per a gent de passense recursos.

- Trobar un lloc definitiu peruna estació central d'autobusos.

- Fomentar noves comunicacionsamb els pobles de la comarca.

EN CULTURA

* Acondicionar, ampliar i po-tenciar l'Institut de FormacióProfesional.

* Estimular el sentit culturalde la Ciutat.

* Recobrar les Creus de Termei altres elements culturals.

PAG. 9

* Promoure una major partici-pació en les Escoles Municipalsd'Esports, Música, Ball, Adults,etc.

* Intentar obtenir una Escolade Música a nivell superior.

* Retolar definitivament totsels carrers, normalitzant el ma-terial de les plaques i l'escrip-tura .

* Normalització i ús de la nostra llengua a tots els nivells.

EN ORDRE PÚBLIC

= Potenciar la Policia Municipali les seves actuacions. Promoureun cos més nombrós de vigilàncianocturna.= Posar en condicions o tras-

lladar el Dipòsit Municipal dePresos.

EN SANITAT

Intentar aconseguir per aInca un Hospital d'Urgencies.

Campanes de medicina pre-vent iva .

Instal·lació d'una oficinad'Informació al Consumidor.

EN JOVENTUT I ESPORTS

- Manteniment i conservaciódel Camp Municipal d'Esports.

- Ajudar econòmicament a laCantera esportiva aixi com aaltres associacions de caràcterecològic, lúdic o d'esplai.

PAG. 10

esquerra unidade mallorca

SEMPREPER L 'ESQUERRA

qu< Un id.

es presenta a les propereseleccions municipals al'Ajuntament d'Inca amb unprograma que pretén donar solu-cions concretes als principalsproblemes de la ciutat : vivenda,seguretat ciutadana,equipaments, atur, etc.

que formam la candidatura de I.U.som ciutadans de classe treballa-dora que ja portam molts d'anys,des del moviment sindical, veinali professional, lluitant a fi deque INCA sigui una ciutat cadavegada més justa, més solidària iamb una MAJOR QUALITAT DE VIDAPER A TOTA LA GENT.

LES NOSTRES PRINCIPALS PROPOSTES

1. Donar a la ciutat d'Incazones verdes, centres culturals,per joves, pistes esportives, etc.

-- lluitar contra la especu-lació .

-- creació d'un Consell econò-mic i social.

2. Pla de construcció de viven-des socials i de protecció oficialen col·laboració amb la ComunitatAutònoma i entitats privades.

3. Pel que fa al benestar socialincrementar els recursos destinatsa serveis socials, cultura, educa-ció, deports, i dedicació especialals problemes de la joventut i dela dona i equipant a la nostrapoblació amb:

Educadors de carrer.Augment d'Assistents SocialsAmpliació de la Residència

de Tercera Edat.Centre d'Acollida (dones mal-

tractades, gent sense casa...)

El vot a Esquerra Unida recol-zant aquest programa també té unaltre valor, ja que la presènciadel nostre partit a l'Ajuntamentsuposarà importants diferènciesrespecte a la situació anterior.

* Perquè matindrem una políticaconstructiva i dialogant amb elreste de les forces polítiques iamb tot el conjunt d'entitatsciutadanes.

* I perquè el nostre objectiuprincipal no serà l'accés a unesdeterminades parcel·les de poder,sino el millor servei a les ideesi als continguts del nostre pro-grama electoral.

à. La seguretat ciudadana esfruit de la correcció de dese-quilibris socials i de la millorade qualitat de vida. Aixímateix,des del punt de vista municipalcal crear una policia de barri.

Vota a Esquerra Unida

PAG. 11

5. En la salut i medi ambientlluitarem contra el frau alimen-tari i la contaminació ambiental.

Adoptar les mesures neces-sàries per a fomentar l'estalvi ila millora de la qualitat de l'ai-gua potable.

Exercir les competències mu-nicipals en matèria d'educació iprevenció sanitàries.

Reevindicant la creació d'unHospital Comarcal.

6. Limitar la circulació deltrànsit en el centre de la ciutat.Crear una Aturada d'Autobusos irealitzant un estudi tècnic deltràfic a Inca.

7. Reformar l'administració mu-nicipal en el sentit de planificarmillor la gestió i acostant l'ad-ministració als ciutadans i a lesentitats.

Vota a Esquerra Unida.

esquena unidade mallorca

SEMPREPER L'ESQUERRA

CANDIDATURA INCA

JOANA REDONDO

J. JOSE TENORIO

MIGUEL SILES

RAIMUNDO REDONDO

CARMEN MONEDERO

ANTONIO RODRIGUEZ

MANUEL FERNANDEZ

JOSE NAVARRO

ANTONIO CABALLERO

CARMEN VALLE

MANEL NAVARRO

NICOLAS AGUILERA

MANUEL HOMS

LUIS ROSA

ROSA Ma PEREZ

LUCINIO OÑATE

JUAN C. LOPEZ

MIGUEL LLABRES

A. PEDRO PORCEL

MANUEL SILES

MANUEL GARCIA

PAG. 12

entsd9 Inca

ANGEL GARCIA

Independents d'IncaNEIX com un instrument per a la construcció

d'una Inca moderna, habitable, próspera; i coma font de progrés i benestar pels seus habitants.

APOSTA per un projecte de futur queincorpori les generacions joves i actives a ladirecció de la nostra comunitat.

SE PRESENTA com un element nou: quedesbloqueji la situació de les forces avuirepresentades dins l'Ajuntament, des de posicionsno partidistes. Capaç d'impulsar el moviment capa una Ciutat dotada dels Serveis Públics i de lainfraestructura, que des de fa temps requereix.Motor de l'economia i de la cultura de laComarca.

PRETÉN unir a la majoria que, volguent unaINCA millor, no troba ara altra alternativa més quela inoperància dels gestos buits i repetitius.Mentre se perden les oportunitats d'avançamenti millora.

CONSIDERA que al Govern Municipal s'hi vaa fer feina per aconseguir objectius, i no aaconseguir-se un medi de vida, a procurar-se unfutur, o a entretenir-se l'oci del que no té res quefer.

PENSA que l'Administració Municipal deugestionar-se amb criteris d'eficàcia prestantserveis de qualitat, i no com un pes mort damuntl'esquena dels veïns.

INCA NECESSITA UN AJUNTAMENT:

• QUE ATENGUI LES ASPIRACIONS DEPERSONES I GRUPS,

• QUE FOMENTI L'ESPERIT CREATIU I EMPRE-NEDOR,

• QUE RESOLGUI PROBLEMES I NO DESAPRO-FITI OPORTUNITATS,

• QUE SITUI INCA COM A L'AUTÈNTICACAPITAL DE LA COMARCA.

PAG. 13

Nacionalistes de Mallorca

fen.PER UNA NOVA INCA

Nov<KDISCOS

C VIDAL 51 TL 88 02 83

LLIBRES

Bisbe Liotnoart. 127 Tel 50 25 35 07300 INCA Mallorca

PAG. 14

Joan Parets í Serra, a la recercade la nostra música

JOAN PARETS, PREVERE, DOCUMENTALISTA MUSICAL, INVESTIGADOR.NASCUT A SANTA MARIA DEL CAMÍ L'ANY 1940. HOME D'IDEES FERMES I ELMILLOR CONEIXEDOR DE LA NOSTRA MÚSICA A LA QUAL HA DEDICAT TRENTA

ANYS D'ESTUDIS.

Entrevistat per Bernat Fort eza

Gràcies a Joan Parets s'haoraplit un buit: recuperar aques-tes notes oblidades i arraconadesdintre de caixons plens de pols ique necessitaven sortir a llum.Des del seu primer treball d'in-vestigació d'autors músics ma-llorquins titulat: "Indice cata-logo de las obras musicales deautores mallorquines, existentesen los archivos de la Diócesis,anteriores al siglo XX (1965)"certàmens literaris que instituíel bisbe Pere Joan Campins i Bar-celó, no s'ha aturat d'inves-tigar, ha continuat sense defa-llença malgrat tot el cansancique tota investigació suposa.

- Què és el Centre de Recercai Documentació Històrico-Musicalde Mallorca?

- Bs un organisme privat,promogut i creat per unes per-sones que hi dediquen part delseu temps lliure. La finalitatdel Centre és cobrir un buitquant a documentació musical re-ferida especialment a 1 ' illa deMal 1 orca, però preocupant-se tam-bé del fet musical a les demésilles, així com d'aquelles mani-festacions relacionades tant ambles Balears com les Pitiüses quepuguin haver trascenda marenllà.

El seu parlar és apassionat iencisador. "La musica és la mevaestimada. . . " em diu mentre elsmeus ulls pipellegen i furguenper tots el racons: calaixeresplenes d'apunts, partitures, ar-

tides...que semblen les calaixe-res de Mossèn Antoni Maria Alco-ver. El Centre està ubicat a lavila de Sineu, el material ésforça ample: partitures, fotogra-fies, llibres, discos, articles,cassetes, programes de concerts,etc.; tot relacionat amb el mónde la música.

- Quina catalogació heu se-guit per fer l'arxiu?

- Bis apartats de la catalo-gació i arxiu s'han resolt amb lasegüent divisió: compositors, in-tèrprets, entitats musicals, ma-nifestacions periòdicques, àmbitgeogràfic, bibliografia i disco-grafia.

PAG. 15

En Joan Parets n'és l'ànimad'aquest Centre juntament ambPere Estelrích Massuti i BielMuntaner Muntaner. Gràcies a laseva tasca de recopilació comptamamb un Centre obert a tothom quevulgui conèixer el fet musical.

- El Centre, té ajudes?- El Centre manten estretes

relació i col·laboració amb lesinstitucions tant administrativescom culturals, així com amb lesentitats musicals tant de lesIlles com de fora.

- Què penses de la música ales escoles?

- Una escola ha de cantar.Fins ara la música no ha comptatper res, però crec que tenim unfutur esperançador. Tenim un con-servatori, escoles de música. . . ,però es fa necessari programar,fer una pedagogia de la música.Quan 1 'autonomia tengui totes lescompetències la música en sortiràbeneficiada. Entre tots s'ha delluitar a fi de que la nostra mú-sica es doni a conèixer.

En Joan és un gran enamorat dela música, la seva tasca ho de-mostra. Amb els anys ha pres cons-ciència de que la música és esen-cial per l'home. Sense música noes pot viure: forma part de lanostra existència. Joan Parets essent segur dins de la seva matèriai en podríem parlar hores i méshores, prova d'això és que ja hansortit els dos primers volums dela nova col·lecció de llibres detemàtica musical del Centre i sa-bem que n'han de sortir d'altres.Però en Joan Parets també és

prevere, viu de prop la nostraesglésia i és un sacerdot conegutper la seva fermesa i dedicacióals demés a l'Illa i fora deMallorca :

Bunyola, 1967. El seu primerdestí.

Sant Josep Obrer, a Palma, 18mesos.

Peru, cinc anys".Inca, tres anys.Lloseta, tres anys.Perú, altra vegada, un any i

mig. Va tornar a Mallorca per unamalalt ia.

Sineu.

- Què en penses de la nostraesglésia de Mallorca?

- La nostra església ha perdutuns anys que cal recuperar. No hemde tenir por de rompre motlles es-tablerts, com també mantenir uncompromís va1 ent.

- Què penses de les manifesta-cions religioses?

- Si et refereixes a les pro-cessons de Setmana Santa, pens queés una moda, una altra "Rua" iaixò compromet poc, puix que moltagent hi va sense saber el que re-presen ta.

- Canviaries l'església?Em mira de fit a fit i

m' enfloca :- Jo véne d'un tercer món.Les seves paraules són tota

una filosofia. Molt sovint calla,el seu silenci és denunciador.Dóna la impressió que moltes cosesresten amagades dintre del seuamagatall de denúncia.

Restauraciones INCArestauración muebles

y antigüedades

G. Luque,76T. 50 5559 Inca

Scbcil, c bp ' p JJegui Jam/m

0 ID N I . 41.S10.04S - K

C I F. E 07-221.856

REPRESENTACIONES Y DISTRIBUCIONES

FAX (971)50 52 53Avda. Reyes Católicos, 99

Tel. 50 28 4607300 INCA (Mallorca)

PAG. 16

..." sobren capellans i longes imanquen comunitats vives. "

- L'església de Mallorca esprou oberta -em diu- per altrabanda viu d'una epoca passada.Crec que sobren capel lana i mongesi manquen comunitats vives.

- Creus que 1'església s'hau-ria de definir políticament?

- Personalment m'agradaria, pero com a responsable dins d'unaesglésia he de matenir aquesta co-municació i molt sovint he de ca-llar.

-Que en penses del nostrebisbe?

- Es el millor que hem tingut.Dins d 'Espanya es un dels mesavançats.

L'església de Mallorca és untant conservadora i viu encara en-revoltada d'una gent que te por alcanvi. Una església que va a malborràs i a les palpentes, que acontracor li costa rebre innova-cions. Una església poc valenta ique té por a dir les coses is'amaga dintre d'un silenci de so-tamà i boca closa. Per altra parthi ha una altra gaent més criticaque voldria canviar moltes coses,que viu 1 'església fora de 1 'es-glésia i que el seu compromíscristià topa amb grans barreresque no pot rompre. Aquesta gent hiés a Mallorca i fa del seu testi-moni una denùncia constant.

- Per què aquest sector críticno forma part de les comunitats

cristianes de l'església?- Jo pens que hi ha una gent

molt crítica i que no pot com-bregar amb una església gaire ogens compromesa. Aquesta gents 'hauria de donar a conèixer itreballar perquè 1'església fosmés autèntica. Tots hem d'essermés valents.

- Què pensa de la nostra nor-malització lingüística?

- Per què hem de normalitzaruna cosa si ja és nostra? No volemesser catalans, però molts volenesser de Madrid. El poble mal loi—qui ho té mal de pair. Haurem defer molts d'esforçós. En tempsd'en Franco hi havia un interés,ara pareix que no, ningú es volengrunar. Així i tot hem de treba-llar junts per recobrar la nostraidentitat.

CALIDAD PRECIO

SUPER INCA

PAG. 17

OBRES DE TEMA MUSICAL PUBLICADES PER JOAN PARETS

* La Opera en Mallorca (siglo XIX)* Diccionari de compositors mallorquins (ss. XV aXIX) .

* Breu història musical de les Illes Balears.* Músic de Calvià: Pere Josep Canyelles i Jaume.* Estudis Balearios, num. 2O.* Apunts sobre el fet musical a Felanitx. 1986.* Articles a revistes com : Lluch. El Mirall,Palau Reial i revistes de la part forana.

* Col·laborador de 1 'Enciclopèdia de Mal lorca.* Simposis de Congressos a Madrid, Barcelona,Toledo, etc.

Pça Santa Catalina Tomas 207510 Sineu

MALLORCATel 520040

flor

artesania

decoració

01. Aigua, 1 Tel. 50 49 05 INCA

GUARDERIA MENUTSAvinguda Germanies 43-45-47

Tel 50 33 8707300 INCA -Mallorca

MATRICULA ABIERTA

PERSONAL

ESPECIALIZADO

Carretera Palma - IncaTelèfon 50 46 90

PELUQUERO

SALON ESTETICA

Calle San Bartolomé, 49 - Tel. 50 30 13 - INCAPara mayor comodidad RESERVE HORA

PAG. 18

L'ECOLOGISME HA APORTAT UN NOU HUMANISME QUE VAINFORMANT A LES IDEOLOGIES, MITOLOGIES I RELIGIONS DE

FINALS DE SEGLE. EL GRUP ECOLOGISTA ADENA D'INCA NO ESTÀ ALMARGE D'AQUST MÈRIT, ARA COMPLEIX EL SEU DESÈ ANIVERSARI DE

LES SEVES ACTIVITATS AL NOSTRE POBLE I PER AQUEST MOTIUS'ATUREN A REFLEXIONAR I ENS ENVIEN UN SABORÓS ARTICLE QUE

CAL TRANSCRIURE LITERALMENT.

"Dins aquest món que es preparaper a la vida galàctica (i no tot-hom tindrà la oportunitat, doncsvivim en un redol continental in-just) la fauna, la vegetació, elsnostres torrents, el relleu, lescostes,... estan espectants davantla mà poc sensible de 1 'home delfuturible segle XXI. Homes queviuen dins pols oposats i repel-li ts per 1 'egoisme i la satisfac-ció personal.

L'home s'ha integrat dins elmedi natural ja en fa molts de mi-lers d'anys, però el nivell d'úsirracional dels recursos ha arri-bat al sostre més elevat. D'unautoequi 1ibri dels ecosistemes aun aprofitament abusiu, conscienti menyspreador hi ha un abisme ino és de ei vi 1 itzadors.

Cap a on anam, ciutadans delmón? Aquesta trista realitat ensagafa a tots, grans i petits, sen-se cap tipus de diferenciaciósocio-politica o econòmica.

Què volem? Doncs un desenvo-lupament sense destrucció que potser factible.

Es pretén anar cap a 1 'orde-nació ambiental : esser 1 'home quies posi a disposició del medi am-bient, encara hi som a temps.

o '

n Tot surt de la terrai mor en ella i en la mar n

PAG. 19

Estimar la naturalesa ensajuda a localitzar i definir elsproblemes i a saber fer 1 'avalu-ació de la urgència i dimensió quetenen. Els residus sòlids, elvidre, els carregadors de les pi-les (radiactius), els reciclatges,els femers incontrolats, els casosde Sa Fosca i el Puig de Maria aPollença, les urbanitzacions il·le-gals. . . .

Cal 1 'eterna conscienciació itreballam amb els nostres petitsentre les necessitats humanes i elmedi ambient. Cal informar de ladura realitat de 1 'entorn físic isocial, ensenyar i aplicar normesde conducta sana a 1 'ús diari in-dividual i col·lectiu, vivenciar1 'esperit de la vegetació, motivara comprendre allò que és fruit de1'equilibri entre els sistemes na-turals i 1 'home: tu".

n l'home qui es posidisposició del medi ambient "..

ELECTRODOMÉSTICOS

CADENA-MEDITERRANEO

LES OFRECE UNA AMPLIA GAMA

EN TELEVISORES, VIDEOS,

EQUIPOS DE SONIDO Y

TODO TIPO DE ELECTRODOMÉSTICOS

EN GENERAL

A UNOS PRECIOS

SIN COMPETENCIA

Gran Vía Colóri, 3 - local 4Teléfono 88 12 96INCA (Mallorca)

General Luque, 85 (esq. Torreta) - Tel. 50 02 20 - INCA

CENTRO DE IDIOMAS

\ACADEMIA NUNDIS

INGLESALEMÁN

FRANCESSUECO

Hostals, 54-1.° - Tel. 88 06 25 - INCA (Mallorca)

ITALIANOPORTUGUÉS

Francesc de B. Moll

1903 Neix dia 10 d'octubre a Ciutadella de Menorca, fillde Josep Moll i Vidal i de Maria-Anna Casasno-vas i Oliver.

1908/11 Aprèn les primeres lletres a cal mestre MiquelVillalonga.

1912 Inicia els estudis en el Seminari.1913 14 Cursa els dos primers anys d'Humanitats i obté

la maxima qualificació.Comença a estudiar piano, cant i solfa amb elmestre Josep Sintes.

1915/16 Enllesteix els dos darrers anys d'Humanitats.191 7 Estudia el primer curs de Filosofia, piano, harmo-

nium i orgue.Col·labora al periòdic «El Iris», diari catòlic, i s'hiinicia en la tecnica tipogràfica.Coneix Moss..n Alcover.

1918/19 Cursa els dos darrers anys de Filosofia.Comença la correspondència amb Mossèn Al-cover.

1920 Estudia el darrer curs del Seminari i en surt.1921 2 de gener: arriba a Mallorca convidat per Mos-

sèn Alcover, que l'ensinistra en la tècnica delDiccionari i en l'estudi de la filologia catalanai romànica.Es nomenat secretari de redacció del futur Dic-cionari Catala-Valencia-Balear, amb caràcter per-manent.Segueix un curset intensiu de fonètica i dialec-tologia donat per Bernhard Schàdel, de la Univ.de Hamburg.Amb Mn. Alcover comença una replega de mate-rials dialectologies per Catalunya i el Pais Va-lencià durant cinc mesos.

1922 Amb Mn. Alcover, fa enquestes lexicogràfiques aMenorca, Mallorca i Eivissa. Continua els estudisde filologia romànica i lingüistica i literatura cata-lanes, antigues i modernes.

1923 El Dr. Meyer-Lubke, de la Univ. de Bonn, li dónaun curset de tecnica lexicogràfica i etimològica.Comença a publicar treballs de tema català al«Bolleti del Diccionari».

1924 Participa en la redacció dels primers articles delDiccionari.

1926 Assisteix a l'entrevista de reconciliació entre Al-cover i Fabra.A finals d'any apareix el primer fascicle del Dic-cionari.

1927 Enllesteix la traducció al castellà de la Introduc-tion to Vulgar Latin de Grandgent, i l'amplia ambuna Crestomatía.Col·labora a l'Oficina Romànica de Lingüística iLiteratura, fundada a Barcelona el mateix any,amb el Suplement Català al diccionari etimològic(Romanisches Etymologisches Wòrterbuch) deMeyer-Lübke.

1928 Treballa en les Miscel·lànies d'homenatge a Mn.Alcover i en els actes commemoratius de la Re-conquesta de Mallorca.

1929 Contreu matrimoni amb Francisca Marquès Bonet.1930 Continua la redacció de l'obra La flexió verbal en

els dialectes catalans que s'anava publicant enels «Anuaris de l'Oficina Romànica».Assegurant la continuïtat del Diccionari, fundaamb Mn. Alcover i Joan Riutort l'Editorial Alco-ver S.L.Neix la primogènita, Aina, que per temps seriacol·laboradora del Diccionari.

1931 Publica una Ortografia Mallorquina d'acord ambles Normes.

1932 6 de gener: mor Mossèn «Mcover; Moll es facàrrec de la continuació del Diccionari i del «Bo-ll.-ti»Constitueix una «Lliga de Socis Protectors delDiccionari».Dissol l'Editorial Alcover i compra tots els seusmaterials.

1933 Ressuscita el «Bolletí del Diccionari de la Llen-gua Catalana».Funda la Biblioteca «Les Illes d'Or».Obté el premi de filologia de l'IEC pel seu Voca-bulari tècnic dels molins de vent de les Balears.

1934 L'IEC li atorga el premi de filologia per segonavegada, pel Vocabulari popular de l'art de la cons-trucció.És elegit Individuo correspondiente de la RealAcademia Española de la Lengua.Surt el primer volum de «les liles d'Or».Comença a treballar amb Manuel Sanchis Guar-ner en l'Atlas lingüístico de Is Península Ibérica,dirigit per Tomàs Navarro Tomàs.

1935 Fa enquestes per a l'Atlas lingüístic, a Mallorca ial País Valencià.Col·labora en els «Anuaris de l'Oficina Romàni-ca» i en el «Butlletí de Dialectologia Catalana».Participa en la Miscel·lània Lul·liana amb Els lla-tinismes de la Lògica Nova.Publica el segon volum del Diccionari.

1936 Li és atorgat per tercera vegada el premi de filo-logia de l'IEC, corporació que l'elegeix «membrecorresponent». Ingressa com a «Magister» a l'Es-cola lliure de Lul·lisme. Signa la «Resposta alsCatalans».

1937 Apareixen els seus Rudiments de Gramàtica Pre-ceptiva i el segon tom de les Comedies de Barto-meu Ferrà.

1938 Edita les Horacianes, de Costa i Llobera.Comença a publicar diversos mètodes d'ense-nyament d'idiomes (alemany, italià i espanyolper a estrangers).

1943 imprirüeix E! somni encetat, at M¡qu-.¡ l/.'KManuel Sanchis •.lUíuner s • v.-o'Po'a • 3 ,¿J:<¡de! Diccionari.

'94t> L..-'.er,(,a i amiioosí u; .c..i:n; Exemplaria mumj;1&47 Fa Dublica : (•••.:.' x. (.«oiit-ilota íei Pi de Formentor

Reprèn .es encuestes dialectais ¡>e? a Atlas lin-guistic.

1948 Cûmura ia IliDrena Llibres Mallorca1949 S j f el fasciae trenta no o lui Diccionari. .;..-=

lidvia quodaí atu.at l'any iíJ3>.1950 Apareix el tercer IOITI dei Diccionari.1951 Ass^btf'ix a :a inauguració <!e i exuosic iv Du

cionari ¿j Barceluna.Es nomenat vucai ae id Junta de < Estudi (jennLU! ¡ia.

1952 ¿'imprimeix ei quan tom ciei Diccionari i sir,.pulsa id seva diiusioFa enquestes per Ì l'Atlas. . a ¡a Catalunya trairesav'idt|a a Suïssa per a conèixer els professors Wal-trier von Wartfcurq ' Amala Steiger. amb elsquals abans havia mantingut correspondènciaPublica a l'editorial Gredos la Gramàtica Histò-rica Catalana.

1953 Surt el primer numero, i darrer, deis quaderns literaris ><Raixa->Participa en ei VII Congres de LiruiuiïTica ítomaruca com a vocal del Comitè Organitzador i hi lie-ge.x una comunicació sobre els «panars baiea-ncs».

1954 Dona un cicle de comerencies a ¡es univetsitatsalemanyes de Munich, Eriangen. Wurzhurg, Frank-turt i Bonn.Surt ei primer volum de !a Col·lecció Raixa

1956 Intervé en el VIII Congres Internacional de L¡'¡guistica i Filologia Romàniques, a Florencia, ¿rson encarregades enquestes per a l'Atlante Lin-guistico Mediterráneo.

195/ Publica Notes per a una valoració del lexie deRamon Llull.

1958 Assisteix a Munich al VI Congres internacionalde Ciències Onomàstiques.És membre del jurat dels primers premis Ciutatde Palma.

1959 Pren part en el IX Congres Internacional de Lin-guistica i Filologia Romàniques, celebrat a Lis-boa, amb la comunicació sobre Les fonts delLiber Elegantiarum.Publica Els Llinatges Catalans.

1960 Comença les gravacions de les rondalles a RìdioPopular.Ingressa en la secció filològica de l'IEC.

1961/62 Organitza el centenari de Mossèn Alcover.1962 Imprimeix el darrer tom del Diccionari.

Particpa en l'XI Congrés Internacional de Lingüís-tica i Filologia Romàniques a Estrasburg, on pre-senta la comunicació La tècnica i la història delDiccionari Alcover-Moll.Publica Un home de combat, biografia de Mn. Al-cover.L'Ajuntament de Ciutadella li concedeix la meda-lla d'or de la ciutat, i el de Maó acorda nomenar-lo «Menorquí il·lustre».Per iniciativa seva es funda l'Obra Cultural Balear.

1963 Tradueix el Manual de Lingüística Románica delprofessor B. E. Vidos. És elegit membre de la co-missió consultiva de l'Òmnium Cultural.L'OCB el nomena director dels seus Cursos deCatalà.

1964 S'edita el primer volum de la col·lecció «Els tre-balls i els dies». És nomenat Doctor «honoriscausa» per la Universitat de Basilea.

1968 Comença a donar classes de Llengua Catalana ala secció universitària de l'Estudi General Lul-lià.

r·-r.·. • l · · ' - ! : ;uc 1 :" f •'• •w.y- • ••

* ~ ! p r ' * " I X e ! • ' ; .:

' • - i • ; : " • • : i a - L " J Í J ' • • ' . , . ; r-.r . . ' »

I . I . 1 , . I h Í H I . 1 . . f . .

ArJ.î'"^1" Els altres'.• " .- .-" i , - ries.

•i ': . . O í ' - . i - l i - í i X f i l . - r

• •••. I U - • . • ^ u . - s . ' i . i i r . - .

, ' . Kv.qií. Ürai..i i .

t e ' C á t a l a o m a l l o r q u í -

1 9 7 a . , e i e O ' f i ¡es my.-et ; ü :••• >• .

o*>cu M a r q u e s Ò C G . ' Ì H . I . i: • . . . : :••

t r e ri i i fc.-.

La R e v i s t a ><Rjnaa<-\ . > . [•<>.< u i ' - •. • >

volums Cj'norrKjiidtg^. j i i.t. J¡ •• .¡ < •

q;¡anta escr ip tors ,>i-' ^u ' t1 ••• .•.>•;).• ;-. • -versan del seu nd ixe i i iu 'ULa Casa de Menorca :•.• bd'• c M :.:...a .ibibl ioteca a m o el norr, nu F'J ; ; Í . . I-SC .it a<•>,;. (Vii

' 9 8 0 Es n o m e n a t Roctor il·- • Esi.. i. o n o r a i i .- ¡id i^Mallorca.

1980/81 Participa en el XVI Curicji-is i"-¡t rnacionai ne i. ;1

guistica i Filologia Romàniques oe Palrria , :;...labora activament t'ii IÓ seva organització.

1981 Posen el seu nom a un Institut de í-or'ïiacio i-rcfessional ae la baniadH oe. Po¡iqo:i Je Llevant,de Palma de Mallorca.

198? Per iniciativa d'elemenià üt ,a Università! de Paima. se celebra un homenatge d Moil en diversosactes a la sala ue la Caixa de Pensions, amo par•ü;nents deis professor- -' -'•• M.-.i'ifs Jo?:i </eoyAntoni M.' bddia i Marqanr, jüi t ;< Masiot. Aru-jr.iAmorós Borras, Ramon A.aro: ; '.liquo! Coionn,Josep M." Llompart, Josep Liu.ens. Manuei Sar,-cnis Cabannles, Jaume Vidal Alcover • AntoniArtigues.L'Aiuntament ne Paima poaü ei nom <it: r a i s . ^ ;de Bcrja Mo>l a u i cairer 'lue uneix el ueis Orti:-,amb i avinguda Comte vie saiu;r~tEl G'.".ern de Catalunya atorga a Moll la ineaalia• l'or ¡le la Generalitat.

1983 La Universitat de Palma li atorga el doctorat •<-•'.iioris causa» per la Facultat de LletresL'Ajuntament de Ciutadella posa el nom de Francese de Borja Moll a¡ carrer on va néixer, : ^nalàpida commemorativa a la façana de la casanatalLa Fundació Jaume I, ae Barcelona, li conce<!'^xel premi Sanchis Guarner.L'Ajuntament de Ciutadella posa tambe el nomde Francesc de Borja Moll a una guarderia in-fantil.La Comunitat Autònoma de les Balears li atorgala medalla d'or de la institució.

1984 La Universitat de València li atorga el doctoratthonoris causa» per la Facultat de Lletres.Publica el Diccionari escolar catala-castella i cas-tella català, amb la col·laboració de Nina MollMarquès.

PAG. 22

b'ESTOPA Der G.J.

Devuitena cavalcada

Jo no vaig somniar que tenia fam ni que no en¡nu. .;iru> que id era hora d'anar a íeure.ïiuouo va.n somniar que fos tard o fos prest,ino uue la taula estava posada. No feia fred. iMlor, sino que els escJata-sangs encara no

n in iNo

-ron torrats. No era de diatcrhnicolor. No erem a casasino al teatre de titelles.dorema, sino Pasqua. Noque tots pensam que eraf : del mon enfilat a lai" t dfixar de ser, sinomentìda. No i no, ru sifuiuricm de veure. No hi

de nit, s ino dea casa del vei,era carnaval ni

era. ni es, ni sera elo es o sera, sino lafiguera. No pot ser nique qui sap si es ver o veritat oi si, sino potser o pot ser o hoha vent a la finestra ni a la porta

d'entrada, sino a 1'Ajuntament hi hadel consistori del divendres a les tresde la tarda del diumenge vinent. No ésaixò, no és aixo, ni tampoc deixa deser-ho, sino que de vegades un s'equi-voca i tot ho ha de tornar a netejar.No es veritat que la fosca sigui niblanca ni negra, ni tampoc és veritatque sigui d'un altre color, sinó que hiha vidres i vidres i no tots els vidressón del tot transparents, ni tan solsparents d'enfora. No ens tornarem a

veure ni ens tornarem a mirar,sinó que ens baixarem elscalçons i ja veurem que ensurt de tot aquest bollit.

no; si, sí, si; sinó, sinó, sinó. Tant setant se val, tant se val. Ja ho val, ja ho

no

val, ja ho val. I tant, i tant,i tant.mes, i mes. I encara més. I tot el quepens dir-ho mai. Quià, barret!

I més, ino dic, ni

PARSA - FORLADYEQUIPAMIENTO DE COCINAS

¡Pza España. 24 Tel 50 IO 13 INC

PAG. 23

ANTONI HORRACH FERNÁNDEZ, VINT ANYS D'EDAT. MECÀNIC DE PROFESSIÓ.ÉS L'ÚNIC CORREDOR DE MOTOCROS DE LA NOSTRA CIUTAT. PERTANY Al. CIUMCOP DE GAS, DE MARIA DE LA SALUT, JA QUE INCA NO COMPTA AMB UN CLUBMOTORISTA. AMB PARAULES D'ELL MATEIX, DUU L'ESPORT A DINS LA SANG.

Antoni Horrach, la passio

Pere Cas tel Ió Bergas

Quantes temporades fa quepractiques aquest esport9

- La d'enguany és la quartaque prenc part en el campionat deBaleares de 125 ce.

- Com es que et decidires perl'esport del motocross?

- Als deu any ja m'agradava a-quest esport, anava a veure lescarreres emb el meu pare, ho ducdins la sang. Per mi ho es tot,és l'esport que mes m'agrada.Vaig començar a practicar-lo alsdesset anys de manera seriosa,comprant una moto especialitzada.

- A la gent que no coneix elmotocross, quins atractius els hidiries que te aquest esport9

- En primer lloc he de dir queel motocross és un esport que noés el que sembla. La gent espensa que és molt fàcil el prac-tical— lo, agafant la moto i acórrer, i no és això ni moltmenys. El primer que és menesterés la preparació fisica, senseaixò ja és impossible pujar a unamoto, ja que no es rendeix al mà-xim. Després no es pot tenir porpensant en el que et pot passar,hi ha d'haver una preparació si-cológica, però el principal és la

preparació fisica esmentada.

Quins han estat els teustriomfs dins aquest esport?

- La primera temporada que vaigcórrer, 1 'any 88, vaig quedar, elsisè entre uns trenta parti-cipants, tot un èxit per mi. Maivaig destacar, però sempre vaigesser molt regular. No vaig fallarcap prova. Sempre quedava dins elssis primers. L'any 89 em vaigcol·locar el cinquè i el 9O es

pel motocross

celebraven tres proves, això nofou suficient per valorar-se com acampionat, el minim de curses ésde set.

- No has anat a cap escola demotocross ?

- Vaig prendre part a un cursetque impartiren els germans Elias,campions d ' Espanya, d'un sol dia,a Porreres. Però de qui he aprèsmés es de Jaume Fi oi , que m'en-senyà com agafar les trossades,pos ici o de conducció. . .

PAG. 24

'.'' ¡n es la p r e p a r a c i ó fisica

jije du s a t erme '•'

- Kl quo fai g es culturisme,penes, footing, i c/t» tant en tant.(xcirJctd. fi/i id moto m 'entren elsdip&abtes. tres hores com a maxim,,¡<> mon , m Que 1 'excès nu duu unintiment on el nivell òptim.

¿'Min e s e ; teu secret a: .-r ; lê competir en una cursa9

- Jo oree que la mental i tzacio,nn es pot sortir pensant a veure<juo passa, hem de prendre la soi—tida amb unes idees, estudiant alscontraris i les possibi1 i tat s queun te. La tàctica que duc a termepreveu el temps d'anar al màximrendiment. tant meu com de lamaquina. Deu minuts a tope i laresta a un bon ritme que em man-tongui als primers llocs, i m'evi-ti poss ibles caigudes que sor-geixin quan les forces em manquen.

- Cansa molt aquest esport9

- Molt . molt. Una persona queho veu per televisió pot pensarduc nomes es pujar a la moto i do-nar gas. En aquest esport es moventotes les parts del cos. A mes deles curves de tot circuit s 'ha detenir en compte les irregularitatsdel terreny. El pilot està tot eltemps en tensió.

- Es costosa la practica delniotücross9

- Surt molt car, començant perla moto que te un preu d'unessis-centes mil pessetes ; despréshi ha el casc integral que en cos-ta quasi quaranta mil i tot juntamb la vestimenta té un costele vat.

Com es troba el nivell del'esport del motocros?

- Aquí, a Nal 1 orca, no és moltelevat. Si es mira pel número decorredors participants en lescurses, aquest any són més que elpassat, inclus el doble. Que des-taqui a nivell nacional, que tenguiuns medis importants, només n 'hi haun. Campió d'Espanya en 80 ce. ique només es dedica a la pràcticad 'aquest esport. El seu pare ésmecànic de motos i compta amb elsuport de la marca de motos japo-neses que ell representa a més decases comercials de tabac i una

C O N C E S I O N A R I O O F I C I A L

AudiAutomotor Inca s.a.EXPOSICIÓN Y VENTACARRETERA PALMA ALCUDIA. KM 29 (Junto Gasolinera)Tel. (971) 50 16 50 - 5407300 INCA (MALLORCA)

Sábados por la mañana abierto

PAG.

casa d'olis que 1 'esponsorit za ambuna rulotte valorada en uns vuitmi 1 ions. Aquest corredor és Josédel Barrio, té setze anys d'edat ino estudia ni treballa. Entrenatota la jornada i tots els dies dela setmana.

Ha baixat l'aficio a causadels pocs circuits que tenim ac-tua lraent ?

- L'any vuitanta-vuit, quan vaigcomençar a córrer, n 'hi havia aArtà, Sant Joan, Alcudia, CasaBlanca, Son Ferriol i Calvià. A1 'actualitat només queden el dePorreres, Sant Joan, Calvià i CasaBlanca, quatre que organitzencarreres puntuables pel campionatde Balears.

- Tu ets l'únic corredor inquerde motocross que pren part alcampionat balear de l'especialitat.No hi ha aficio a la nostra ciutat?

- No. Es pot buscar i no estroben per lloc practicants afi-cionats al motocros. Només n'hi haun altre que competeix en moto,

però dins 1 'especial i tot t di' velo-citat, que es Jaume Alhama. Un delspuntes de la nostra illa <sot ual -ment. És una 1 last ima, pens Que nila gent sàpigues oom er. ¿quer, Iesport hi hauria mes aficionats.

- A on esperes arribai dintred'aquest esport"1

- Aquesta es la temporada quemillor es presenta per mi. Desprèsd'haver acabat el servei militartene mes temps per entrenar i es-per acabar dins dels quatre pri-mers. De cada any vaig a mes entenir mes experiencia, tecnica itàctica.

Que diries per animar aispossibles aficionats a practicaraquest e s p o r t 9

Cue sapiguessin valorar elque és un deport espectacular ibonic. És un dels esports mescomplets que hi ha a 1 'actual i tat.per això es menester tecnica ipreparació fisica, que es d'aliomés important per un corredor demotocross.

5o CanonCO PI A DORAS -CALCULADOR AS - M.E.E. - FAX

AVDA. CIUTAT DE LLOMPOC. 146a n t e s : GRAN VIA COLON.

TEL. 505391 - FAX. 505125INCA

ÒPTICA REAL

C/ Obispo Llompart. 2Tel 88 09 4007300 • INCA

SESCAIRE DISCOTECAI N C A

s'escatreABIERTO CADA DIA

BAJOS "BAR SA PUNTA" C/ RENTADORS ST

PAG. 26

SabatlíPAPERERIA / LLIBRERIA / DIDÀCTICS / REGALS

Tel. 88 04 40 - Fax 50 24 52 - Apartat 180Avinguda de Lluc, 68 - 07300 INCA-Mallorca

INSTITUT DE PSICOLOGIAINCA

* Psicologia escolar* Psicologia clinica (adults i infants)HORARI DE CONSULTES:17,30 h. - 20.30 h. de dilluns a divendres10 h. -13 h. dimecres i dissabtes

Tel. 88 12 82CA PEREZ GALDÓS, 147 BAIXOS - INCA.

SAEZ-TORRENS, S.A.Concesionario Citroën

CITROËN

OI. Juan de Austria, 104-110Teléfono 50 12 52

07300 INCA (Baleares)

RANSIbarrer can Vidal, 36 ()73(X) INCA (MALLORCA)

PERELLÓAUTOESCUELA

Preparación para la obtención del los permisos de la clase:A l , A2#B1 /B2, y Cl (Camión)

Clases TEÓRICAS y PRACTICAS durante todo el díaBisbe Llompart, 111 Enti*. Tel. 50 28 64. INCA

CemaluPUB

I N C A

• Colchas

• Cortinas

* Edredones

* Cuadrantes

IFex

Qaaar dei Colchóntf del

Calle Hostal!, 3 Plaza Eipaña, 33Teléfono 50 55 82

07300 I N C A (Mallorca)

REDACCIÓ I CONFECCIÓAntoni Armengol, Francesca

Joana Cortès, Pere Castelló,Bernardi Segui, Josep Mayans.

FOTOGRAFIAFoto Payeras, QSS i arxiu.

COL·LABORADORSPere Fiol, Pere Alzina,

Bernat Forteza, Paula Dalià,Joan Guasp i Antoni Colomer.

ADMINISTRACIÓCati Ferrà, Llorenç Sastre

PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONSBernardi Segui.Tel. 50 46 93

IMPRESSIÓImpremta Molinos S.A. Inca.

DIPÒSIT LEGALPM 451-1986.

EDITAInca Revista. OBRA CULTURAL

BALEAR d'Inca.Apt.de Correus 156.

NOTA. La responsabilitat delsarticles signats recau únicamentdamunt de llurs autors.

PAG. 27

La lien

YIIAHOVAPAPCLCtlA Y

UIIIIIi

Costa y klob«ra.?OIX Jomo

I»rOt«ATICA YHUE1LCS

vm INCAHwtab, 47

X 3041J?

FOTO ESTUDI

palmer,8Inca T505763

i TAU A oficial

FOTOGRAFIAPROFESSIONAL

fastREVELATGES

Botiga

La FloridaPlaça Espanya. 19

Inca (Mallorca)

FABRICA D'ARTICLES DE PELL

guantsbosses

peces de vestit

i marroqtuneiia en general

Gran Via de Colon INCA Telèfon 50 19 00

ICon apenas 5.al mes Sa Nostra

me da el

Pts.

Y cuando Sa Nostradice que da el 10%,

es un 10%.SA NOSTRACAJA DE BALEARES

García Cosmetics

- POSTERS Y REVISTASDE PELUQUERÍA

- PRODUCTOS "WELLA"

* REPARAMOSSECADORESDE CASCOY DE MANO

ARTÍCULOS Y MUEBLES DEPELUQUERÍA Y ESTETICA

DISTRIBUIDOR OFICIAL

LILA ECOSMETICS

PELUQUERÍAPERFUMERIAMANICURABELLEZAESTETICA

- BARRA DE LABIOS- LACA DE UÑAS- MAQUILLAJE

- TODO TIPO DE CREMASY CHAMPÚS

PRECIOS ASEQUIBLESCALIDAD INTACHABLE

MILANO - ITALY

AVENIDA DE ALCUDIA, 186 TELEFONO 50 59 21 INCA MALLORCA