PROGRAMA DE VIGILÀNCIA DEL VIRUS DEL NIL OCCIDENTAL · Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614...

Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007BARCELONA Telèfon: (93) 304.67.00 Fax: (93) 304.67.04 www.gencat.cat

1

PROGRAMA DE VIGILÀNCIA

DEL VIRUS DEL NIL

OCCIDENTAL

Actualitzat a dia 04/03/2015


2

INDEX DEL DOCUMENT

1 La malaltia ............................................................................................................. 4

1.1 Antecedents i situació de la malaltia ........................................................... 4

2 Actuacions efectuades ........................................................................................... 5

3 Criteris previs per a la definició del programa de vigilància .................................... 6

4 Finalitat del programa ............................................................................................ 7

5 Justificació del Programa ....................................................................................... 7

6 Àmbit d’actuació .................................................................................................... 8

7 Durada i components del programa ....................................................................... 8

7.1 Durada........................................................................................................ 8

7.2 Components ............................................................................................... 8

8 Organització .......................................................................................................... 9

8.1 DAAM ......................................................................................................... 9

8.2 Resta de participants .................................................................................. 9

9 Bases tècniques del programa ............................................................................. 10

9.1 Vigilància en aus ...................................................................................... 10

9.1.1 Vigilància activa i passiva en aus salvatges ......................................... 10

9.1.1.1 Motivació ......................................................................................... 10

9.1.1.2 Població d’estudi ............................................................................. 10

9.1.1.3 Persones que realitzen la presa de mostres .................................... 11

9.1.2 Vigilància activa en aus domèstiques sentinelles ................................. 11


9.2 Vigilància en èquids .................................................................................. 11

9.2.1 Vigilància activa en èquids ................................................................... 12

9.2.1.1 Motivació ......................................................................................... 12



9.2.2 Vigilància passiva en èquids ................................................................ 12

9.2.2.1 Motivació ......................................................................................... 12



9.3 Actuacions laboratorials ............................................................................ 14

9.3.1 Laboratori on trametre les mostres. ..................................................... 14

9.3.2 Procediment a seguir en relació al tipus de mostres a prendre i a

trametre al laboratori. ........................................................................................... 14

9.3.2.1 Procediments................................................................................... 14

9.3.2.2 Impresos .......................................................................................... 15

9.3.3 Tècniques diagnòstiques disponibles ................................................... 15


3

9.3.3.1 Diagnòstic serològic pel VNO en aus i èquids ................................. 15 Tipus de mostra ........................................................................................ 15

9.3.3.2 Diagnòstic molecular del VNO en aus i èquids ................................ 16

Tipus de mostra ................................................................................................... 16

En aus: ............................................................................................................. 16

En èquids amb sospita clínica: ......................................................................... 17

Extracció de l’ARN viral ....................................................................................... 17

Detecció del VNO ................................................................................................ 17

9.3.4 Comunicació de resultats. .................................................................... 18

10 Bases de funcionament del programa .............................................................. 18

10.1 Disseny i execució pel CReSA ................................................................. 18

10.2 Definició de responsabilitats ..................................................................... 18

10.2.1 Subdirecció General de Ramaderia del DAAM .................................... 18

10.2.2 IRTA-CReSA ....................................................................................... 19

10.2.3 Veterinaris/àries clínics d’èquids .......................................................... 19

10.2.4 Centres de recuperació de fauna salvatge ........................................... 19

10.2.5 Parcs natural ....................................................................................... 19

10.3 Pla de comunicació i informació................................................................ 19

11 Annexos ........................................................................................................... 20

11.1 Procediments ............................................................................................ 20

11.2 Impresos ................................................................................................... 20

1


4

1 La malaltia

La Febre del Nil Occidental (FNO) és una infecció causada per un virus del gènere

Flavivirus que manté el seu cicle de forma natural entre els mosquits i les aus i que de

manera ocasional pot afectar a aus i mamífers (principalment èquids i persones)

provocant quadres neurològics greus, i fins i tot mortals.

La principal via de transmissió d’aquest virus és a través de la picada de mosquits

competents infectats (principalment culícids del gènere Culex, entre d’altres), encara

que també es coneixen altres vies de transmissió menys freqüents com són el

transplantament d’òrgans o la transfusió sanguínia a partir de pacients infectats.

En humans la infecció del virus de FNO normalment es presenta de manera

asimptomàtica o amb quadres febrils lleus; encara que en pacients de més edat o

immunodeprimits pot provocar quadres de meningoencefalitis greus que poden arribar

a ser mortals. També el virus de la FNO pot provocar patologia greu en aus i èquids.

La Febre del Nil Occidental està inclosa dins del llistat de malalties de declaració

obligatòria de l’OIE i es tracta d’una zoonosi emergent en molts indrets del món.

1.1 Antecedents i situació de la malaltia

El virus de la FNO fou descobert al 1937 a Uganda en una dona nativa que patia

signes febrils lleus i des de llavors s’han produït casos esporàdics i brots majors de la

malaltia a Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa. Als Estats Units, a partir del 2001, aquest

virus ha provocat una alarma social important a causa de la seva ràpida expansió i

virulència provocant nombrosos brots mortals en humans, cavalls i aus. Al 1999 va

aparèixer a la ciutat de Nova York i posteriorment es va disseminar per tots els Estats

Units arribant a Canadà, Amèrica Central i les Illes del Carib. Pel que fa a Europa, els

brots més importants van tenir lloc a Bucarest al 1996 (amb 393 casos d’humans

hospitalitzats i 17 morts) i a Rússia al 1999 (amb 318 casos i 40 morts). Entre el 1999 i

el 2010 també van tornar a detectar centenars de casos en humans a Rússia. Pel que

fa a països de la Unió Europea, el 1998 es van detectar casos d’encefalitis en cavalls a


5

Itàlia i al 2000 al Sud de França. A Itàlia el virus va reaparèixer al 2008. A Espanya i

Portugal també s’ha reportat en diverses ocasions seropositivitat en humans, cavalls i

aus. Al Sud d’Espanya els primers casos clínics es van confirmar en cavalls i humans

al 2010. Des del 2010, el VNO ha provocat grans epidèmies a la zona del Balcans,

incloent Grècia, Romania, Croàcia, Kosovo, Montenegro i Sèrbia, a més d’altres

països europeus que han estat també afectats per la circulació del virus. Al 2012, es

va detectar molta activitat d’aquests virus a Rússia, Ucraïna, Israel, Tunísia, Algèria, i

als territoris ocupats Palestins. Durant el 2012, a Nord Amèrica es va patir el pitjor brot

de FNO en persones amb un total de casos de 5387 i 243 morts.

Els estudis filogenètics dels VNO circulants en humans a Europa són limitats.

Especialment els referents al llinatge 2 que havia estat detectat en humans a Grècia al

2010 i a Itàlia al 2013 i que prèviament només s’havia identificat en aus i vectors a

Rússia durant els anys 2004, 2007 i 2010. Al 2014 s’ha tornat a reportar casos a

Grècia, Turquia, Itàlia, zona dels Balcans, Rússia i Israel.

2 Actuacions efectuades

El disseny i la implementació d’aquest programa començà a finals del 2003 gràcies al

conveni de col·laboració establert entre el Departament d’Agricultura. Ramaderia,

Pesca. Alimentació i Medi Natural (DAAM) i el CReSA (Centre de Recerca en Sanitat

Animal).

En un primer moment s’establiren els vincles principals entre els diferents organismes

de Catalunya per desenvolupar el programa i al 2005 es començaren a posar a punt

les tècniques diagnòstiques i l’establiment dels diferents components del programa de

vigilància.

Pel que fa al disseny del programa s’especificaren inicialment les zones d’estudi, el

tipus, la metodologia de presa de mostres, la seva tramesa i s’establí la coordinació

dels diversos components que havien d’intervenir-hi. Aquestes actuacions s’han anat


6

adaptant fins a l’actualitat en funció dels recursos humans i materials disponibles, el

context epidemiològic i la millora del coneixement científic.

La recollida i anàlisis procedents de mostres de camp es començà a partir de l’any

2005. A l’any 2007 es varen ampliar i millorar les actuacions i s’establí un programa

integrat amb la finalitat de detectar precoçment la circulació del virus del Nil

Occidental en hostes animals i vectors en les principals zones d’influència dels

aiguamolls del litoral català. Des del 2010 al 2014 s’amplià el mostreig d’aus i èquids a

altres zones del territori i s’adaptaren alguns components del programa. El 2014 i

2015 es revisa de nou el programa per optimitzar els diferents components del

programa en base al context epidemiològic actual i als recursos disponibles..

3 Criteris previs per a la definició del programa de vigilància

Aquest programa ha estat dissenyat conjuntament pel CReSA (Centre de Recerca en

Sanitat Animal) i el DAAM en base a criteris tècnics, recursos disponibles i tenint en

compte els coneixements existents i l’experiència d’altres països.

També s’han tingut en compte els documents estratègics, normatives i recomanacions

en matèria de sanitat animal de la Unió Europea, el document d’opinió del Comitè

Científic de les mesures veterinàries relacionades amb la salut pública en relació amb

el virus del Nil Occidental que s’adoptà el 14 i 15 d’abril del 2003, així com el “Plan de

vigilància de la encefalitis del Oeste del Nilo en España (2014) del Ministerio de

Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (MAGRAMA)

D’acord amb els criteris de la Unió Europea i amb l’experiència del Servei de

Prevenció en Salut Animal els principals aspectes que es defineixen en el present

programa són:

- Finalitat i objectius a aconseguir

- Actuacions a realitzar

- Concreció del com i qui ha de realitzar les actuacions definint

responsabilitats.

- Un sistema d’informació accessible a tots els participants.


7

- La durada del programa

El present programa es complementa amb el “Programa d’alerta, prevenció i control

del virus del Nil Occidental” que es posa en marxa en el moment de la sospita o

confirmació del virus en territori català i preveu les mesures adients de control i

prevenció.

També es coordina amb el “Protocol per a la vigilància i control de les arbovirosis

transmeses per mosquits a Catalunya”, programa de vigilància establert per l’Agència

de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut de la Generalitat de

Catalunya.

4 Finalitat del programa

La finalitat del programa és detectar de manera precoç la circulació del virus del Nil

Occidental (VNO) en cavalls i aus en les principals zones i períodes de risc de

Catalunya.

5 Justificació del Programa

La Febre del Nil Occidental és una zoonosi emergent que en la darrera dècada ha

provocat diverses epidèmies amb greus conseqüències per la salut pública i la sanitat

animal en zones properes al nostre entorn. Per prevenir-ne la infecció, tant en humans

com en animals, cal en primer lloc poder disposar d’un sistema de vigilància que

detecti el més precoçment possible la circulació d’aquest virus en les poblacions

susceptibles.


8

6 Àmbit d’actuació

Actualment, els èquids i les aus salvatges a Catalunya són les poblacions

animals que estan sotmeses al programa de vigilància de forma contínua. La vigilància

es realitza arreu del territori català i es focalitzen els esforços principalment en les

zones de més risc i durant els períodes de més activitat vectorial (des de maig fins a

novembre).

7 Durada i components del programa

7.1 Durada

El present programa es va iniciar l’any 2003 i ha estat prorrogat any rere any pel risc

que implica la circulació del virus per a la salut humana i animal; mentre sigui així i no

es decideixi el contrari, continuarà vigent.

7.2 Components

- Vigilància activa en aus salvatges a través dels Centres de Recuperació de

Fauna Salvatge

- Vigilància activa en èquids de tot el territori

- Vigilància passiva d’aus salvatges i èquids de tot el territori.


9

8 Organització

8.1 DAAM

La Direcció General d’Agricultura i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal (SPSA)

De forma puntual actuacions per part dels Serveis Territorials i

Oficines comarcals del DAAM

La Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat

Subdirecció General de Biodiversitat

Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals

Secció de Conservació de la Biodiversitat (Centres de

Recuperació de Fauna Salvatge (CRF))

Servei d'Espais Naturals Protegits

Secció de Gestió d'Espais Naturals (Parcs Naturals)

8.2 Resta de participants

- IRTA-CReSA

- Serveis de Control de Mosquits.

- Veterinaris/àries clínics especialistes en èquids.

- Hospital Clínic Veterinari de la UAB

- Laboratori Central de Veterinaria de Algete


10

9 Bases tècniques del programa

9.1 Vigilància en aus

9.1.1 Vigilància activa i passiva en aus salvatges

9.1.1.1 Motivació

Disposar d’un sistema de detecció precoç mitjançant vigilància activa i passiva per

identificar la circulació del Virus del Nil Occidental a Catalunya a partir de l’estudi d’aus

salvatges que viuen en aquest territori des de maig fins a novembre.

Abans del 1997 el virus de la FNO no era considerat patogènic per les aus. Al 1997-

1998 a Israel una soca més virulenta va produir la mort de moltes cigonyes migradores

i d’altres espècies, incloent grups d’oques que morien manifestant signes d’encefalitis i

paràlisis. Posteriorment, s’observaren que els pics de mortalitat als EEUU al 1999. Per

tant, en algunes zones podia constituir un indicador clau de la presència de FNO.

Malgrat la malaltia pot passar desapercebuda en moltes espècies, en altres es

manifesta amb simptomatologia nerviosa. En aus mortes algunes de les lesions

observades més freqüents són: grans hemorràgies al cervell, esplenomegàlia,

meningoencefalitis i miocarditis.

9.1.1.2 Població d’estudi

La població d’estudi abasta tot el territori català i en el cas de la vigilància passiva no

es pot conèixer a priori el volum d’aus a mostrejar que seran analitzades. Es prioritza

la recollida de mostres en les tres zones considerades de risc (el Delta de l’Ebre, els

Aiguamolls de la Empordà i el Delta del Llobregat) i de la resta del territori quan es

detectin pics de mortalitat. També en cas de sospita clínica en qualsevol dels centres

de recuperació de fauna salvatge existents.

En el cas de la vigilància activa es realitza un mostreig serològic en aus salvatges de

diferents ordres a través dels CRF per identificar, si existeix, la circulació del Virus de

Nil Occidental (VNO).


11

Així doncs, es prendran mensualment mostres de sèrum de les aus salvatges que hi

ingressin des del maig al novembre a cadascun dels centres corresponents i de les

quals se’ls pugui extreure com a mínim 1 ml de sang sense posar en perill el seu

benestar. En el cas de treure menys volum de sang també s’analitzaran per cELISA si

pertanyen a l’ordre dels passeriformes per tal de tenir dades de serologia.

9.1.1.3 Persones que realitzen la presa de mostres

Personal veterinari dels CRF

9.1.2 Vigilància activa en aus domèstiques sentinel les

Només es prendran mostres d’aus domèstiques en aquells casos que l’any anterior

hagin estat mostrejades perquè es trobaven en un radi d’una sospita de circulació del

VNO i sempre i quan l’any anterior donessin resultat negatiu. En aquest cas

s’intentaran mostrejar les mateixes aus o si més no, les explotacions d’autoconsum de

l’any anterior i sinó fos possible com a mínim de la mateixa zona.


Veterinaris oficials del DAAM

9.2 Vigilància en èquids

La detecció del VNO en èquids indica una elevada taxa d’amplificació vírica en una

zona i per tant un perill potencial per a la salut pública i animal.

Al 1999 a Nord Amèrica començà l’epizoòtia de la FNO provocant una mortalitat i

morbiditat significativa en cavalls, així mateix, en diversos brots europeus, com per

exemple a la Camarga (França) el 2000, a la regió de Veneto (Itàlia) el 2008 i a

Andalusia el 2010, la detecció del virus en èquids amb signes clínics ha estat la

primera evidència de la seva circulació en una zona.


12

9.2.1 Vigilància activa en èquids

9.2.1.1 Motivació

Es basa en la presa de mostres i registre de dades epidemiològiques de la població de

cavalls amb l’objectiu de detectar la circulació vírica en aquesta població prèviament a

l’aparició de sospita.


Constituïda per la població d’èquids que viu a tot el territori durant els mesos de maig a

novembre.

Es duu a terme una vigilància activa en èquids mitjançant l’Hospital Clínic Veterinari de

la UAB i veterinaris/àries clínics d’èquids que vulguin enviar mostres. Es realitza

totalment a l’atzar, degut a la presa de mostres de sang a aquells cavalls que sense

simptomatologia compatible a la FNO.


Veterinaris/àries clínics d’èquids de l’Hospital Clínic veterinari de la UAB i de

particulars.

9.2.2 Vigilància passiva en èquids

9.2.2.1 Motivació

Es basa en la detecció del virus d’individus que presentin una simptomatologia clínica

compatible amb la FNO en qualsevol lloc de Catalunya. Aquest tipus de vigilància

requereix una bona col·laboració per part del veterinari/ària clínic d’èquids, que serà

qui procedirà a l’avís de casos clínics sospitosos.

El període d’incubació de la malaltia en cavalls és entre 5 i 15 dies. Habitualment

presenten virèmies baixes que són insuficients per a què a través d’aquests es puguin

infectar altres mosquits que puguin transmetre el virus a altres animals (Bunning et al.,


13

2002). La majoria dels cavalls exposats al virus no mostren signes clínics. Els cavalls

emmalalteixen quan el virus travessa la barrera hemato-encefàlica originant una

encefalitis.

Els signes o símptomes compatibles que es manifesten en el cas de la FNO són:

atàxia, febre, debilitat, paràlisi en els membres posteriors, tremolors al musell,

moviments anormals o pressions amb el cap, caminar en cercles i/o erràtics. Alguns

casos poden arribar a ser mortals.


Tots els èquids que estiguin en territori català i que durant el període d’activitat de

mosquits adults (maig a novembre), si no hi ha un diagnòstic presumptiu previ i es

detecta un cavall amb alguna de les següents situacions: i) comportament anormal

amb afectació neurològica amb “headpressing”, “circling” i depressió, ii) fasciculacions

musculars i/o musculo-cutànies, iii) atàxia (paràlisi-parèsia) i incoordinació o iv) una

combinació d’almenys tres dels següents signes: fotofòbia, dèficit i afectació dels

nervis cranials, febre i/o debilitat.


Veterinaris/àries clínics d’èquids

Veterinaris/àries que treballen a la planta de GREFACSA (Sereca Bio S.L.) i

SUBPRODUCTOS CARNICOS ECHEVARRIA .


14

9.3 Actuacions laboratorials

9.3.1 Laboratori on trametre les mostres.

CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal)

Campus de la UAB – Edifici CReSA

08193 Bellaterra

Tel. 935813284 ext 4846 Fax. 935814490

Correu electrònic: [email protected]

Pàgina web: www.cresa.es

Responsable: Núria Busquets Martí

9.3.2 Procediment a seguir en relació al tipus de m ostres a prendre i

a trametre al laboratori.

Sobre com cal actuar:

9.3.2.1 Procediments

Annex I: “Vigilància passiva en aus salvatges - Procediment de presa,

identificació, condicionament i tramesa de mostres” i

Annex II: “Vigilància activa en aus salvatges en centres de

recuperació de fauna salvatge” - Procediment de presa, identificació,

condicionament i tramesa de mostres”.

Annex III: “Vigilància activa en aus sentinelles per la febre d el Nil

Occidental ”-Procediment de presa, identificació, condicionament i tramesa de

mostres”

Annex IV: “ Procediment d’actuació del/la veterinari/ària en ca s de sospita

clínica en èquids per a la vigilància de la febre d el Nil Occidental a Catalunya” ,

Procediments de comunicació i de presa, identificació, condicionament i tramesa de

mostres”

Annex V: “Vigilància passiva en èquid morts o eutanasiats ”: Procediments

de comunicació, presa, identificació, condicionament i tramesa de mostres


15

9.3.2.2 Impresos

Annex VI: “Document de tramesa de mostres del Pla de Vigilànc ia d’aus

salvatges al CReSA.”- Vigilància activa i passiva per a l’anàlisi de la Febre del Nil

Occidental”

Annex VII: “Document de sol·licitud de presa de mostres (Aus de

corral/Aus diferents de corral)”

Annex VIII: “Sol·licitud d’anàlisi de la febre del Nil Occident al en èquids-

vigilància passiva”

Annex IX: “Full de tramesa de mostres d’èquids – Vigilància passiva per a

l’anàlisi de la Febre del Nil Occidental pels SS de recollida”

Annex X: “Document de tramesa de mostres de l'estudi serològ ic de la

Febre del Nil en èquids al CReSA (HCV)”.

9.3.3 Tècniques diagnòstiques disponibles

Les proves de diagnòstic s’han de dur a terme en condicions de Nivell de Bioseguretat 3.

9.3.3.1 Diagnòstic serològic pel VNO en aus i èquid s

Tipus de mostra

• En aus: Sèrum (1 mL de sang sense anticoagulant). En cas de sospita clínica o

resultat positiu en aus salvatges a la seroneutralització es procedirà a una

segona extracció de sang i enviament d’hisops traqueal i cloacal sempre que

sigui possible o enviament del cap en cas de mort.

• En èquids: Sèrum (2 mL de sang sense anticoagulant) i si és possible líquid

cefaloraquidi. En cas de sospita clínica es procedirà a una segona extracció de

sang al cap de 15 dies.

Detecció d’anticossos enfront Flavivirus del seroco mplex de l’Encefalitis

japonesa en aus i èquids

Es realitzarà mitjançant un test d’ELISA de competició que permet detectar tant IgM

com IgG en sèrum (ID Screen® West Nile Competition ELISA kit d’ID VET ) que


16

permet la detecció d’anticossos enfront el serocomplex de l’Encefalitis Japonesa on

s’inclou el VNO.

Figura 1. Placa de ELISA de competició.

Aquelles mostres que resultin positives per aquest test s’envien al Laboratorio Central

de Veterinaria (LCV) de Algete per a la seva confirmació mitjançant un test de

seroneutralització en placa (SNT).

En cas de sospita en èquids s’analitzaran, mitjançant un ELISA específic per IgMs

(Ingenasa), les dues mostres de sèrum i de líquid cefaloraquidi (la primera del moment

de la sospita i la segona de 15 dies més tard). En cas d’obtenir un resultat positiu a

l’ELISA de competició d’alguna mostra d’èquids recollida per vigilància activa, també

es testaran per a la detecció d’IgMs.

9.3.3.2 Diagnòstic molecular del VNO en aus i èquid s

Tipus de mostra

En aus:

• Teixit encefàlic de les aus salvatges mortes

• Hisop traqueal o orofaríngic de les aus salvatges vives amb signes clínics

compatibles amb la FNO o positives a la seroneutralització


17

En èquids amb sospita clínica:

• Teixit del sistema nerviós central (medul·la oblonga i/o espinal, tronc encefàlic)

o líquid cefaloraquidi (LCR).

Extracció de l’ARN viral

Prèviament a la detecció del genoma del VNO es procedeix a la lisi del virus i

l’extracció de l’ARN mitjançant un kit comercial seguint les instruccions del fabricant.

Figura 2. Extracció de l’ARN viral del VNO

Detecció del VNO El diagnòstic es realitzarà mitjançant la tècnica molecular RT-PCR a temps real del

VNO. Aquest mètode permet la detecció del genoma viral d’un ampli rang d’aïllats del

VNO incloent els 2 llinatges principals (1 i 2) essent específic per aquest virus i

resultant negatiu per altres flavivirus (Linke et al., 2007).

Figura 3. Imatge de l’amplificació per real time RT-PCR.


18

Aquelles mostres en les quals es detecti el genoma del VNO, s’envien al Laboratorio

Central de Veterinaria (LCV) de Algete per a la seva confirmació.

9.3.4 Comunicació de resultats.

Tots els resultats positius han de ser comunicats de forma ràpida al Servei de

Prevenció en Salut Animal

10 Bases de funcionament del programa

10.1 Disseny i execució pel CReSA

Per mitjà d’un conveni de col·laboració per a la prestació de serveis entre el DAAM i el

IRTA-CReSA.

Les actuacions es realitzen en base a criteris científics tenint en compte l’experiència

d’altres països on està o ha estat present el virus i als estudis que s’hi han efectuat al

respecte.

10.2 Definició de responsabilitats

Es defineixen les responsabilitats de cadascuna de les parts

10.2.1 Subdirecció General de Ramaderia del DAAM

• Actua d’interlocutor amb el CReSA en els aspectes de preparació i

desenvolupament del programa.

• El Servei de Prevenció en Salut Animal actua d’interlocutor amb altres Direccions

Generals o Departaments de la Generalitat de Catalunya implicats en el

programa.


19

• Dissenya el programa en coordinació amb l’IRTA-CReSA, recopila les dades

obtingudes i trameses pel CReSA i fa el seguiment dels resultats obtinguts.

• Transmet la informació i els informes establerts per al DAAM, per al MAGRAMA i

per a la UE.

• Fa les actuacions que li corresponen.

10.2.2 IRTA-CReSA

• Dissenya i executa una part del programa

• Efectua les anàlisis laboratorials i els estudis corresponents dels resultats

obtinguts.

• Prepara els informes periòdics i l’informe final.

• En coordinació amb el DAAM dissenya el programa, recopila les dades

obtingudes i fa el seguiment dels resultats obtinguts.

10.2.3 Veterinaris/àries clínics d’èquids

• Realitzen la presa i tramesa de mostres dels èquids

• Comuniquen les sospites clíniques d’èquids.

10.2.4 Centres de recuperació de fauna salvatge

• Realitzen la presa i tramesa de mostres d’aus salvatges que entren al centre.

10.2.5 Parcs natural

• Cooperen amb el programa, facilitant informació i permeten l’accés al parc per la

recollida de mostres de vigilància passiva.

10.3 Pla de comunicació i informació

Com en tot programa és fonamental la participació de tot el sector afectat i per

aquest motiu cal en primer lloc un bon pla explicatiu i informatiu de les actuacions

que es realitzen. Aquest pla va adreçat especialment a totes les persones que

d’una forma o altra intervenen al programa amb especial incidència en els

veterinaris/àries clínics d’èquids, però també pretén informar a tota la societat en

general, ja que es tracta d’una malaltia que afecta a les persones. La

comunicació i informació es realitza fonamentalment pels següents mitjans:


20

• Jornades divulgatives

• A l’AVEEC, als CRF i als Serveis de control de mosquits i Departament de Salut

s’informarà periòdicament via correu electrònic dels resultats obtinguts .

• A la pàgina web del DAAM es pot obtenir informació

o dels programes, procediments a seguir i models a utilitzar,

o de les actuacions que s’hagin realitzat

o dels resultats obtinguts.

11 Annexos

11.1 Procediments

Annex I: “Vigilància passiva en aus salvatges - Procediment de presa,

identificació, condicionament i tramesa de mostres” i

Annex II: “Vigilància activa en aus salvatges en centres de

recuperació de fauna salvatge” - Procediment de presa, identificació,

condicionament i tramesa de mostres”.

Annex III: “Vigilància activa en aus sentinelles per la febre d el Nil

Occidental ”-Procediment de presa, identificació, condicionament i tramesa de

mostres”

Annex IV: “ Procediment d’actuació del/la veterinari/ària en ca s de sospita

clínica en èquids per a la vigilància de la febre d el Nil Occidental a Catalunya” ,

Procediments de comunicació i de presa, identificació, condicionament i tramesa de

mostres”

Annex V: “Vigilància passiva en èquid morts o eutanassiats ”: Procediments

de comunicació, presa, identificació, condicionament i tramesa de mostres

11.2 Impresos

Annex VI: “Document de tramesa de mostres del Pla de Vigilànc ia d’aus

salvatges al CReSA.”- Vigilància activa i passiva per a l’anàlisi de la Febre del Nil

Occidental”


21

Annex VII: “Document de sol·licitud de presa de mostres (Aus de

corral/Aus diferents de corral)”

Annex VIII: “Sol·licitud d’anàlisi de la febre del Nil Occident al en èquids-

vigilància passiva”

Annex IX: “ Full de tramesa de mostres d’èquids – Vigilància passiva per a

l’anàlisi de la Febre del Nil Occidental pels SS de recollida”

Annex X: “Document de tramesa de mostres de l'estudi serològ ic de la

Febre del Nil en èquids al CReSA (HCV)”.

Servei de Prevenció en Salut Animal/ IRTA-CReSA

Barcelona / Bellaterra, 24 de febrer de 2015

Referències bibliogràfiques esmentades

European Centre for Disease Prevention and control

http://www.ecdc.europa.eu/en/healthtopics/west_nile_fever/pages/index.aspx

Linke et al., 2007

PROGRAMA DE VIGILÀNCIA DEL VIRUS DEL NIL OCCIDENTAL · Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614...

Documents

Transcript of PROGRAMA DE VIGILÀNCIA DEL VIRUS DEL NIL OCCIDENTAL · Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614...