MÍRIAM PIQUÉ I NICOLAU

DRA. ENGINYERA DE FORESTS. CENTRE TECNOLÒGIC FORESTAL DE CATALUNYA

PRODUCCIÓ I APROFITAMENT DE PINYA EN BOSCOS

DE PI PINYER (Pinus pinea L.) A CATALUNYA

torn a aquest producte, tot i que existeix un ordre a Catalunya que regula la recol·lecció i comercialització de la pinya (DOGC, 1991).

En aquest sentit cal tenir present que existeixen eines mecanitzades per a l’aprofitament de la pinya, amb uns rendiments molt alts i que poden ser de gran aplicació en algunes zones. La tecnificació de la recol·lecció de pinya i un major control i regulació de l’aprofitament i comercialització ajudarien a impulsar la gestió sosteni-ble de les masses de pi pinyer catalanes i augmentar la rendibilitat de les mateixes. “La pinya és un aprofitament anual que aporta uns interessants beneficis directes, que cap espècie forestal ofereix”.

3. PRODUCCIÓ DE FRUIT

El procés de floració i fructificació en el pinyer és caracteritza per ser de 3 anys (Foto 2), a diferència de la resta de pins que és de 2 anys (Abellanas, 1990). En aquest procés influeixen nombrosos factors: del propi arbre (genètica, edat, dimensions, etc.), de la massa (densitat, competència, etc.) i de la qualitat d’estació (sòl, precipitacions, etc.). Per això, la producció de pinya del pi pinyer i en principi de qualsevol espècie forestal, en general, és molt variable (Cañadas, 2000; Karlsson, 2000; Sirois, 2000). Aquesta variabilitat de la producció es dóna entre anys (“veceria”), i també dins del mateix any.

3.1. Producció de pinya a Catalunya

És difícil obtenir dades sobre la producció de pinya. Segons indústries del sector i l’Anuari d’Estadística Agrària (MAPA, 1996) la producció mitja anual de pinya a Catalunya és de l’ordre de 10.000-15.000 Tones. Aquestes dades, però, són molt orientatives i en qualsevol cas no es refereixen a la producció de pinya, sinó tants sols a la pinya recolectada de manera controlada i registrada.

En base a un treball sobre la producció de pinya, rea-litzat durant 3 anys (període 2000-2002), a Catalunya (Piqué, 2003) s’obtenen els següents valors de produc-ció (Taula 1).

9

PRODUCCIÓ I APROFITAMENT DE PINYA

EN BOSCOS DE PI PINYER (PINUS PINEA L.) A CATALUNYA

1. INTRODUCCIÓ

El pi pinyer (Pinus pinea L.) és una de les espècies de pi més apreciades arreu del mediterrani per la varietat de productes i funcions que se li atribueix (producció de fusta i pinya, fixació de dunes, paisatge, biodiversitat, etc.). De fet, alguns dels noms amb els que es coneix (pi bo, pi ver, pi de llei, etc.) fan referència a la seva bellesa i utilitat dels seus productes (Ceballos i Ruíz de la Torre, 1979.). D’entre ells, el que presenta major valor de mercat, en l’actualitat, és el pinyó, molt cotitzat i apreciat pel seu gust. Així doncs, no és gens estrany que molts associem aquest arbre forestal a un “arbre fruiter”.

Segons dades de l’IFN 2 (ICONA, 1993a, 1993b) a Catalunya els boscos de pinyer ocupen aproxima-dament unes 55.000 ha, de les quals unes 16.000 ha constitueixen masses mixtes. El 90% de les masses de pi pinyer es situen en les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental (Barcelona) i Baix Empordà, Alt Empordà, Gironès i la Selva (Girona), és a dir, en la zona litoral. Es poden trobar, però, petits rodals o peus aïllats, des de la costa mediterrània a les terres de ponent, passant per les comarques de la Catalunya central, i des de Portbou fins al sud de Tarragona (Figura 1).

Aquestes masses contribueixen molt positivament en la qualitat del paisatge del litoral català i per tant repre-senten un inestimable factor del seu desenvolupament turístic (la possible futura valoració de les externalitats d’aquests boscos, podria arribar a ser una font d’ingrés per als seus propietaris). A més, presenten un important potencial productiu, sobretot pel que fa a la producció de fruit. Segons dades de l’Anuari d’Estadística Agrària (MAPA, 1996) els boscos de pi pinyer de Catalunya presenten unes de les majors produccions de pinya de tot l’Estat Espanyol.

2. ESTAT ACTUAL DE LES MASSES DE PI PINYER CATALANES: GESTIÓ I APROFITAMENT

Gran part de les masses de Pinus pinea són naturals o naturalitzades, moltes d’elles assentades sobre antigues vinyes afectades, entre finals del segle XIX i XX per la filoxera, o en camps de cultiu abandonats en els anys de la industrialització. Cal dir, però, que ja existien àmplies masses de pi pinyer abans d’aquests processos. També en trobem procedents de sembra i plantació.

Aquests boscos presenten estructures regulars amb torns aproximats de tallada d’uns 80 anys, encara que en la pràctica el tipus de tallades més generalitzat són les tallades de selecció negativa. Aïlladament hi han zones on s’apliquen tractaments silvícoles de millora.

La majoria de les masses estan compreses entre edats de 60-80 anys, essent molt difícil observar masses joves procedents de regeneració natural. Això s’atribueix, bàsicament, a la manca de planificació de tractaments silvícoles i realització de tallades de regeneració, que obrin la massa deixant els millors peus portadors de llavor. Les elevades densitats i espessors, la manca de bons peus pares i, sobretot, l’abundant sotabosc són els factors principals que dificulten el que s’aconsegueixi aquesta regeneració natural. El pi pinyer necessita llum per a regenerar, sense aquesta difícilment rege-nera l’espècie, que es veu substituïda per l’alzina, alzina surera o roure. D’altra banda, existeix la tendència molt comú entre els gestors i propietaris forestals de reemplaçar activament el pi pinyer per les quercínies que apareixen sota ell.

En la Foto 1 es presenta un exemple de bosc de pi pinyer del litoral català, amb abundant sotabosc i quer-cínies.

Pràcticament el 100 % dels boscos de pi pinyer són privats i, a més, la propietat és molt atomitzada, el que origina un mosaic d’estructures i tipologies de boscos ben diferents. Això dificulta, en gran mesura, el poder conèixer la dinàmica i producció del pi pinyer, tant necessaris per a la gestió i aprofitament sostenible de qualsevol espècie forestal.

En els últims anys, però, s’ha observat un creixent interès pel pi pinyer i les seves possibilitats com a arbre fruiter, i una demanda d’informació des del punt de vista de la seva gestió, i sobre la viabilitat de les plantacions de pi pinyer empeltat, per a la producció precoç i abun-dant de pinya. En tot cas, encara hi ha cert desencant per part dels propietaris de cara a aquesta espècie, pels problemes associats a l’aprofitament de pinya: es tracta d’un treball dur i costós que molt sovint es porta a terme per persones alienes a la propietat, sense control ni permís algun, que s’apropien de la produc-ció, generant un important mercat poc transparent en

XXIJORNADES TÈCNIQUES SILVÍCOLES

Figura 1. Àrea de distribució aproximada del pi pinyer a Catalunya (en roig on és present, en negre on és domi-nant). Font: CREAF, 2004

Foto 1. Bosc de pi pinyer (Maresme)

Foto 2. Desenvolupament de la flor i procés de fructifi-cació en el pi pinyer

Taula 1. Valors de la producció mitjana anual de pinya a Catalunya (període 2000-2002)

Mitjana Desviació Mínim Màxim Percentil Percentil típica (10 %) (90 %)

Nº pinyes/arbre 7 11 0 60 0 22kg pinyes/arbre 1,8 2,9 0,0 16,3 0,0 5,8Nº pinyes/ha 2363 2847 54 15661 188 4536kg pinyes/ha 572,0 699,3 11,6 3693,3 28,2 1324,7Pes pinya (gr) 230 55 116 320 158 307

4. APROFITAMENT DE LA PINYA

4.1. Preus de la pinya

Segons comunicacions personals de propietaris i abas-tadors de pinya, els preus de venda aproximats, a Catalunya, de pinya collida han estat en el període 1998-2004 de: 98-99 (0,45-0,48 €/kg), 99-00 (0,33-0,36 €/kg), 00-01 (0,22-0,26 €/kg), 01-02 (0,21-0,33 €/kg), 02-03 (0,33-0,36 €/kg), 03-04 (0,30-0,36 €/kg). Els preus varien en funció de múltiples factors (competència, pro-ducció, demanda, etc.), essent força normal en aquests tipus de productes les oscil·lacions del seu valor. Com a referència, prenent un preu mig de 0,33 €/kg pinya i una producció mitjana de 570 kg/ha·any, s’obtenen uns ingressos de 188 €/ha·any. Aquests rendiments econò-mics poden ser molt majors en finques de bona qualitat (600-1000 €/ha·any).

4.2. Tècniques de recol·lecció i rendiments

Tradicionalment l’aprofitament de la pinya s’ha realitzat mitjançant escalada a l’arbre i ajuda de pèrtigues. En els millors dels casos s’ha vingut utilitzant alguna “cistella ele-vadora”. Òbviament, la recol·lecció manual és una treball dur i perillós, per això en els darrers anys amb l’ànim de tecnificar l’aprofitament de pinya s’han introduït en el sec-tor les anomenades màquines vibradores. Hi han vàries cases que en comercialitzen i existeixen diferents models en el mercat. Una de les màquines vibradores més inte-ressants pel seu menor tamany i bona mobilitat és la SICMA F3, distribuïda per DOMAG (Foto 4). Aquesta màquina es caracteritza per presentar tracció integral en les 3 rodes (2 al davant i una al darrera), el que permet moviments ràpids en molt poc espai.

Algunes de les seves principals característiques tècni-ques són (SICMA S.r.l., 2000):~ Pes: 4950 kg.~ Motor de 77kw (105 CV).~ Transmissió hidrostàtica de circuit tancat.~ Pinça vibradora transportada per braç telescòpic.~ Fre hidràulic en negatiu.

Les màquines vibratòries suposen un important avanç en la recol·lecció de la pinya i el rendiment d’aquesta operació. Aquestes, si s’utilitzen correctament no pro-dueixen efectes negatius en els arbres, ni massa forestal (Bonari et al., 1980).

El rendiment de la recol·lecció de pinya depèn de múl-tiples factors: topografia, port de l’arbre, estructura de la massa, accessibilitat, i sobretot de la producció de pinya per arbre individual (per reduir els costos d’aprofitament interessa tenir el màxim de producció per hectàrea distribuïda en el menor nombre de peus possible). En qualsevol cas, la mecanització de la recollida de pinya

sempre redueix el temps de recol·lecció d’aquesta, fins a sis vegades respecte la recol·lecció manual (Bonari et al., 1980). En termes molt generals i a nivell orientatiu, uns rendiments mitjos estimats per a la recol·lecció manual serien de 400-500 kg/jornal, fins a 700-800 kg/jornal. Mentre que en la recol·lecció mecànica aquests poden arribar a ser de 3000-5000 kg/jornal, fins a 7000-8000 kg/jornal, en el cas de masses amb peus molt productius.

5. EXEMPLE: PRODUCCIÓ DE PINYA AL BAIX EMPORDÀ (XARXA DE PARCEL·LES TEMPORALS)

Per tal de caracteritzar les masses de pi pinyer catalanes i analitzar la seva producció i creixement s’ha instal·lat una xarxa de parcel·les temporals per l’àrea de distri-bució de l’espècie. S’ha planificat un mostreig dirigit per tal de recollir la major variabilitat de situacions silvícoles que presenten els boscos de pi pinyer de Catalunya. Per això, el punt de partida ha estat un disseny que inclou combinacions d’edat, qualitats d’estació i densitats.

5.1. Mesures realitzades i presa de dades

En les parcel·les s’ha realitzat: diverses mesures den-dromètriques (diàmetres arbres, alçades, diàmetres capçades, edats, creixements, etc.), un croquis de situació dels arbres que la conformen i descripcions silvícoles i ecològiques.

Replanteig de la parcel·la S’identifiquen els 20 arbres més propers al centre

de la parcel·la, aquests seran els peus que integren la parcel·la temporal. Els 5 arbres més propers al centre de la parcel·la es marquen de manera permanent mitjançant un número pintat amb sprai.

11

PRODUCCIÓ I APROFITAMENT DE PINYA

EN BOSCOS DE PI PINYER (PINUS PINEA L.) A CATALUNYA

De la Taula 1 s'obté que la producció mitjana anual de pinya es situa en 1,8 kg/arbre i 572 kg/ha, valors majors que els procedents de les estadístiques, i que hi ha una gran variabilitat de producció dins d’un mateix any i entre anys. Per exemple, la producció de l’any 2000 va ser 4,5 vegades superior a la del 2001. En qualsevol cas, aquest valor mig obtingut és una bona referència, a partir de la qual s’estima una pro-ducció total de pinya a Catalunya de 22.000-23.000 Tones/any.

Analitzar els factors que influencien en la producció de pinya és una tasca complexa. La majoria d’autors coin-cideixen en que els paràmetres silvícoles que major relació tenen amb la producció de fruit són: el tamany de l’arbre i la seva capçada, la densitat i espessor del bosc, i la qualitat d’estació.

Varis autors com Castellani (1989), García Güemes (1999) i Cañadas (2000) exposen que les masses aclarides i amb capçades ben desenvolupades tenen major vocació productora que les masses denses. En els boscos de pi pinyer catalans també s’observa la mateixa pauta (en termes molt generals, les produccio-ns mitjanes obtingudes són de l’ordre de 650 kg piña/ha per a masses amb peus ben desenvolupats i 285 kg/ha en masses denses). L’estat de desenvolupament de les masses o edat de les mateixes també condicionarà la producció de fruit, tot i que aquesta per si sola no és el millor indicador (Foto 3).

3.2. Rendiment en pinyó de la pinya

A continuació es presenten unes relacions obtingudes per a les masses de pinyer catalanes (Piqué, 2003), que permeten estimar de manera senzilla i ràpida el rendi-ment en pinyó per pinya.

XXIJORNADES TÈCNIQUES SILVÍCOLES

Foto 3. Detall de la producció de pinya

Foto 4. Aprofitament de pinya amb màquina vibradora SIMAC F3

Rendiment en pinyó

Pes pinya verda: 276 grPes pinya seca: 173 grNúm. de pinyons per pinya: 65Pes dels pinyons per pinya: 43 grPes de 100 pinyons amb closca: 68 grPes de 100 pinyons sense closca: 16 grRendiment del pinyó sense closca per pinya (percen-tatge en pes): 4,4 %

~ 1 kg pinya seca ≈ 1,6 kg pinya verda

~ 1 kg pinya verda ≈ 3-4pinyes ≈ 240 pinyons amb closca ≈ 155 gr de pinyons amb closca ≈ 35-40 gr de pinyons sense closca

~ 1 kg pinya seca ≈ 6 pinyes ≈ 390 pinyons amb closca ≈ 250 gr de pinyons amb closca ≈ 45-60 gr de pinyons sense closca

~ 1 kg pinyó amb closca ≈ 6-6,5 kg pinya verda ≈

22-24 pinyes~ 1 kg pinyó sense closca ≈ 26-28 kg pinya verda ≈

96-104 pinyes~ 1 kg pinyó amb closca ≈ 4 kg pinya seca ≈ 24

pinyes~ 1 kg pinyó sense closca ≈ 16-18 kg pinya seca ≈

96-106 pinyes

Prenent com a referència les característiques del bosc 20 i la seva producció mitjana per arbre s’obté el següent valor de producció de pinya per ha.

Bosc 20: 262 peus/ha x 18,36 kg pinya/peu = 4810 kg pinya/ha

Els ingressos (€/ha) derivats de l’aprofitament de pinya del bosc 20, suposant un preu de venda de la pinya de 0,3 €/kg pinya és:

Bosc 20: 4810,32 kg pinya/ha x 0,3 €/kg pinya = 1443 �/ha

La producció anual de pinya varia substancialment i aquestes dades corresponen estrictament a la collita 00-01, que va ser la més abundant durant el tres anys d’estudi. En les següents collites (01-02 i 02-03) la producció en ambdós casos ha estat de 500 kg/ha, el que significaria una ingrés anual de 150 €/ha, el qual ja està més proper els ingressos mitjos estimats a partir de la producció mitjana de pinya a Catalunya (572 kg/ha·any).

6. VALORACIONS GENERALS

El potencial de producció de fruit de les masses de pi pinyer catalanes és una realitat, amb tot i així la producció d’aquests boscos podria augmentar en quan-titat i qualitat si es realitzessin els tractaments silvícoles adients i la gestió de les masses en base a aquest objec-tiu. Cal utilitzar les eines de gestió adequades i realitzar una silvicultura que incideixi de manera positiva en el creixement dels boscos i producció de fruit. Les masses amb menor densitat de peus i amb capçades desen-volupades i vigoroses presenten major producció de pinya per arbre. Així doncs, nombrosos autors aposten per una silvicultura a base d’aclarides des d’edats molt joves deixant els millors peus per hectàrea, per tal d’aconseguir importants capçades. En aquest sentit, cal canviar l’aspecte de gran part dels boscos de pi pinyer de Catalunya, constituint masses amb capçades ben des-envolupades i espaiades, i controlant el creixement del sotabosc. Aquestes estructures forestals augmentarien la producció, facilitarien l’aprofitament i aportarien un major grau de resistència front als incendis forestals.

En definitiva, és molt important conèixer els nivells de producció dels boscos de pi pinyer de Catalunya, per tal de donar resposta a la seva gestió i aprofitament sostenible i poder valorar els imputs econòmics que produeixen.

Agraïments al David Meya, Julián Sánchez, Fina Alabao i Jordi Font per la seva col·laboració en la preparació d’aquesta jornada. Igualment, a l’INIA i CPF per impulsar i recolzar l’estudi de la producció i gestió sostenible del pi pinyer a Catalunya.

Fotos de Míriam Piqué, Marc Sallent i Josep Mª Tusell

13

PRODUCCIÓ I APROFITAMENT DE PINYA

EN BOSCOS DE PI PINYER (PINUS PINEA L.) A CATALUNYA

Rumb i distància al centre de la parcel·la S’ha mesurat el rumb i distància al centre de la

parcel·la de tots els arbres de la parcel·la, per així conèixer la posició exacta de cada peu. En la figura es mostra un exemple de croquis de parcel·la.

Mesures realitzades a tots els arbres de la parcel·la~ Diàmetre normal: Mesura del diàmetre a 1,30 m

d’alçada. ~ Alçada: S’han realitzat diferents mesures d’alçades

(alçada total (ht), alçada de la primera branca verda (hv), alçada de la primera branca morta que forma part de la capçada (hm) i alçada de la primera branca morta del tronc (hp)).

~ Diàmetre capçada: S’han mesurat els diàmetres creuats de les capçades, un en direcció al centre de la parcel·la i l’altre en direcció perpendicular.

Mesures realitzades a 5 arbres de la parcel·la~ Edat i creixements: L’edat s’ha mesurat a 30 cm de

la base de l’arbre, amb l’objectiu d’obtenir amb major exactitud aquesta dada. Per als creixements s’han obtingut dos mostres perpendiculars a 1,30 m d’alçada, una en direcció al centre de la parcel·la i l’altra perpendicular a la primera.

~ Espessor d’escorça: S’ha mesurat l’escorça en dos direccions perpendiculars a 1,30 m d’alçada.

Dades generales de la parcel·la~ Dades d’identificació i localització.~ Dades fisiogràfiques.~ Dades vegetació sotabosc.~ Altres dades d’interès.

5.2. Avaluació de la producció de pinya

La collita de pinya s’ha realitzat en una submostra resultant de la combinació: 6 classes d’edat x 3 qualitats d’estació x 2 intervals d’àrees basals. Finalment la collita s’ha realitzat en 38 parcel·les, durant els mesos octubre i novembre i tres anys consecutius (2000, 2001 i 2002).

A una submostra de la producció de pinya s’ha determi-nat en el laboratori les següents variables: ~ Núm. de pinyons per pinya, diferenciant plens i vans.~ Pes dels pinyons amb closca.~ Pes dels pinyons sense closca.

En la resta de parcel·les, on no s’avalua la producció de pinya, es realitza un compteig visual del nombre de pinyes.

5.3. Exemple 1: Producció de pinya al Baix Empordà

A continuació es presenta un exemple de producció de pinya (collita 2000-2001), a través de les produccions obtingudes en les parcel·les instal·lades en una de les àrees d’estudi del Baix Empordà.

XXIJORNADES TÈCNIQUES SILVÍCOLES

Característiques silvícoles del bosc; parcel·la 20

Densitat 262 peus/ha H mitjana 12,5 mAB 19,47 m2/ha H0 13,25 mE 108 anys Dcapçada mig 4,2 mDn mig 30,4 cm Q* III

* Qualitat en base a les corbes de qualitat del pi pinyer de Valladolid (García Güemes et al, 1997).

BIBLIOGRAFIA

ABELLANAS, B. 1990. Estudios básicos para la mejora genética del pino piñonero (Pinus pinea L.): Comportamiento reproductivo. Tesis Doctoral. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Montes. UPM. Madrid. Inédita. 249 pp.

BONARI, E.; BAGLIACCIA, M.; CIOMEI, D.; SENESI, G. 1980. Raccota dei pinoli con macchine scuotitrici. Macchine e Motore Agricoli 12. 41-46.

CAÑADAS, N. 2000. Pinus pinea L. en el Sistema Central (Valles del Tiétar y del Alberche): Desarrollo de un modelo de crecimiento y producción de piña. Tesis Doctoral. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Montes. UPM. Madrid. Inédita. 336 pp.

CASTELLANI, C. 1989. La produzione legnosa e del frutto e la dura-ta del turno economico delle pinete coetanee di pino domestico (Pinus pinea L.) in un complesso assestato a prevalente funzione pro-duttiva in Italia. Annali dell’Istituto Sperimentale per l’Assestamento Forestale e per l’Apicoltura. Vol. 12. núm. 3: 161-221.

CEBALLOS, L.; RUÍZ DE LA TORRE, J. 1979. Árboles y arbustos. Fundación Conde del Valle de Salazar, Madrid. 512 pp.

CREAF, 2004. Mapa de distribució de Pinus pinea a Catalunya. A: www.creaf.uab.es/iefc

DOGC. 1991. Ordre de 18 de juliol de 1991, per la qual s’ordena el sector de la recollida i comercialització de pinya i pi pinyer (Pinus pinea). DOGC. núm. 1479-12/8/1991: 4390.

GARCÍA GÜEMES, C. 1999. Modelo de simulación selvícola para Pinus pinea L. en la provincia de Valladolid. Tesis Doctoral. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Montes. UPM. Madrid. Inédita. 221 pp.

ICONA, 1993a. Segundo Inventario Forestal Nacional (1986-1995). Cataluña. Barcelona. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Madrid. 335 pp.

ICONA, 1993b. Segundo Inventario Forestal Nacional (1986-1995). Cataluña. Girona. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Madrid. 462 pp.

KARLSSON, C. 2000. Seed production of Pinus sylvestris after relea-se cutting. Can. J. For. Res. 30: 982-989.

MAPA, 1996. Anuario de Estadística Agraria.

PIQUÉ, 2003. Modelos de producción para las masas de Pinus pinea L. en Catalunya: Orientaciones para la gestión y aprovechamiento sostenible de madera y piña. Tesis Doctoral. Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària. UdL. Lleida. Inèdita. 242 pp.

SIMAC S.r.l. 2000. Catálogo uso y mantenimiento Vibrador Autopropulsado F3.

SIROIS, L. 2000. Spatiotemporal variation in black spruce cone and seed crops along a boreal forest-tree line transect. Can. J. For. Res. 30 : 900-909.

Producció de pinya d’algunes de les parcel·les instal·lades al Baix Empordà (collita 2000-2001)

4 32 7000

20 5 95 21700

BE (107)

6 30 5700 18,360 7 117 19800 13 153 37600 1 34 7650

21 6 57 8750

BE (85)

7 92 20250 9,800 8 5 700 12 61 11650 3 27 6900

22 4 51 16900

BE (56)

6 19 4150 11,190 13 22 6300 15 70 21700 5 69 18600 10 59 14800 BE

23 14 80 20600 16,960

(93)

17 24 4600 18 115 26200

Cod

i Com

arca

Núm

. Par

cel·l

a (E

dat)

Id. A

rbre

Núm

. pin

yes/

arbr

e

Pes

piny

es/a

rbre

(G

ram

s)

Prod

ucci

ó m

itjan

a ar

bre

(Qui

logr

ams)