PROCÉS D’AVALUACIÓ INSTITUCIONAL€¦ · Procés d’Avaluació Institucional - Memòria anual...

PROCÉS D’AVALUACIÓ INSTITUCIONAL

INFORME FINAL

FEBRER 2002

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Procés d’Avaluació Institucional - Memòria anual

2

SUMARI

Introducció ________________________________________________________ 3

Centres avaluats ____________________________________________________ 5

Dades estadístiques i ràtios dels centres avaluats .................................................................. 6

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ............................................................. 8 Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès ...................................................................10 Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona .....................13 Escola Politècnica Universitària de Barcelona .........................................................................16 Departaments avaluats _______________________________________________ 18

Dades estadístiques i ràtios dels departaments avaluats ........................................................ 19 Departament de Composició Arquitectònica ............................................................................ 24 Departament de Construccions Arquitectòniques I .................................................................. 26 Departament de Construccions Arquitectòniques II ................................................................. 28 Departament d’Enginyeria de la Construcció ........................................................................... 30 Departament d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental .....:.............................................. 33 Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I ................................................................... 36 Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica II .................................................................. 39 Departament d’Infrastructura del Terreny i del Territori ............................................................ 41

Serveis / processos avaluats ___________________________________________ 43

Biblioteca Rector Gabriel Ferraté ............................................................................................... 44 Procés d’incorporació a la Universitat (dels estudiants nous) .................................................... 47

Conclusions _________________________________________________________49

Balanç sobre el procés ............................................................................................................... 50 Alguns resultats significatius ....................................................................................................... 52

Annexos ____________________________________________________________55 Glossari d’acrònims ..................................................................................................................... 56 Sigles d’unitats estructurals ........................................................................................................ 57


3

INTRODUCCIÓ

El procés d’avaluació a la UPC forma part del sistema de Qualitat definit pel Claustre del mes de març de 1997, que comprèn les fases de planificació, execució i avaluació, en els àmbits institucional, sectorial, d’unitats i de persones i s’emmarca en el programa promogut per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya.

La UPC va accedir a la primera convocatòria del Pla nacional d’avaluació amb un projecte global que la vinculà a aquest amb un programa que s’ha anat concretant anualment i que ha previst avaluar una mostra significativa de les titulacions que s’imparteixen a cadascun dels centres, de la recerca associada als departaments més implicats en aquestes titulacions i dels serveis universitaris més rellevants.

Aquest procés d’avaluació institucional, respon a uns objectius de caire intern:

Ajudar a reflexionar als diferents agents sobre la pràctica docent, de recerca i de gestió universitària

Proporcionar informació objectiva que pugui servir de base per a l'adopció de decisions en l'àmbit de llurs competències i en particular en la elaboració de la planificació estratègica de la unitat

Ajudar a millorar la qualitat de la docència, la recerca i la gestió

I a d’altres externs:

Retre comptes davant la societat de l'ús eficient i efectiu dels seus pressupostos i infraestructures

Proporcionar informació a la societat sobre la qualitat dels serveis que presta la Universitat Informar a l’usuari

I es basen en una metodologia (tal com s’explica a la figura següent) mixta que consta d’una fase d’avaluació interna adaptada, a la UPC, al model Europeu de Qualitat (EFQM), feta i aprovada pels membres de la mateixa unitat avaluada, i d’una etapa de contrastació externa, que du a terme un comitè d’experts externs a la comunitat avaluada però pertanyent al món acadèmic i a sectors productius propers als de l’activitat de la unitat avaluada, que completen el diagnòstic.

La fase més significativa és la incorporació dels resultats obtinguts com a síntesi de les dues etapes esmentades al pla estratègic de la unitat.

Realitat

Informe final unitat

Informe Extern

Informe Intern

Aplicaciódel Pla

Pla de millora

EstadístiquesDades

Indicadors

ObservacionsOpinions

Valoracions

Realitat

Informe final unitat

Informe Extern

Informe Intern

Aplicaciódel Pla

Pla de millora

EstadístiquesDades

Indicadors

ObservacionsOpinions

Valoracions


4

Un procés d’aquesta envergadura necessita una Direcció que vetlli pel compliment i pel manteniment dels objectius de millora amb què neix aquest pla. Aquest paper s’ha assignat al Comitè d’Avaluació Institucional (CAI) de la UPC, nomenada per la Junta de Govern el 14 de març de 1997.

El Comitè és el màxim òrgan de decisió del Programa d’avaluació institucional i és l’encarregat de coordinar i fer un seguiment de tot el procés d’avaluació. Té com a funcions principals, les següents:

Supervisar i vetllar pel correcte desenvolupament del Pla d’avaluació institucional a la UPC Proposar recomanacions per millorar el procés i aprovar els protocols i les guies d’avaluació. Aprovar l’informe final de la Universitat i el pla d’actuacions del curs següent (aquesta funció

ha estat assumida posteriorment pel Consell de Qualitat de la UPC creat al desembre 1997) La composició del CAI de la UPC en el període 2001-2002 ha estat la següent:

* President en funcions D’acord amb el projecte global, a la UPC l’avaluació institucional s’ha fet amb la programació anual següent:

Curs 1994-95 Programa Experimental d’Avaluació de la Qualitat de les Universitats

Curs 1995-96 Programa Pilot Europeu

Període 1997-2001 Pla Nacional d’Avaluació de la Qualitat de les Universitats

1r Programa2n Programa3r Programa

Àrea de les Telecomunicacions i la Informàtica Àrea de l’Enginyeria Industrial i científicotècnica Àrea de la Construcció (arquitectura i enginyeria de camins)

Al final d’aquesta primera fase del procés, hauran participat en el procés d’avaluació el 100% dels centres docents, més de la meitat dels departaments distribuïts pels diferents àmbits de la universitat i alguns serveis i processos de gestió que afecten a més d’un centre.

Febrer de 2002 Rector Jaume Pagès Vicerector de Tercer Cicle i Postgrau Pere Botella Vicerector de Coordinació d’Estudis Joaquim Olivé Vicerector de Recerca Antoni R. Marí Gerent Francesc Solà

Josefina Auladell President de la CSAPIU Jordi Cortadella * Vicepresident del Consell de Directors de Centre Ramon Companys Vicepresident del Consell de Directors de Departament Antonio Huerta Membre del Consell Social Mercè Sala Membre del Consell Social - delegat del president Josep Maria Vegara Membre del PAS de la Junta de Govern M. Victòria Ordoñez Membre del PAC de la Junta de Govern Luis Martinez Barrio Estudiant de la Junta de Govern Ariadna Alvarez

Secretària del Consell Social Anna Serra Cap del Gabinet de Planificació i Avaluació Isabel Torras Responsable programa d’avaluació institucional (GPA) Santi Roca


5

CENTRES AVALUATS Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV)

Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)

Escola Politècnica Universitària de Barcelona (EUPB)


6

DADES ESTADÍSTIQUES I RÀTIOS DELS CENTRES AVALUATS

210 ETSAB 250 ETSECCPB 290 ETSAV 310 EUPB

Demanda dels estudis

Alta, suau pendent descendent

Adequada, es manté força estable el darrer

quadrieni

Alta, encara que força inestable

Alta, suau pendent descendent en

Arquitectura Tècnica. Demanda baixa a

Topografia

Rendiment dels estudiants

Força estudiants superen la FS / La taxa d'èxit a la FnoS està a

la mitjana

Forta selecció inicial / Rendiment a la FnoS

elevat a Camins i en la mitjana a Obres

Públiques

Força estudiants superen la FS / La taxa

d'èxit a la FnoS és elevada

Fort increment de la selecció inicial en

Topografia / La taxa d'èxit a la FnoS està a

la mitjana

AbandonamentMolt baix, inferior al

20%

En la mitjana, es a dir, aproximadament un

35%

Molt baix, inferior al 10% Baix, sobre el 25%

Satisfacció dels estudiants

Una proporció molt elevada del professorat

és valorat molt positivament

Per sota la mitjana, es a dir, menys professors

ben valorats i més professors amb

valoracions baixes

Una proporció molt elevada del professorat

és valorat molt positivament, pero

també hi ha un colectiu significatiu de

professors amb baixes valoracions

Per sota la mitjana en quant al nombre de

professorat amb valoracions elevades

Altres

Un destacable nombre d'estudiants realitzen

convenis de cooperació educativa

Poca mobilitat internacional i un baix nombre de convenis de cooperació educativa


convenis de cooperació educativa. Mobilitat

dels estudiants relativament elevada


convenis de cooperació educativa. Mobilitat

dels estudiants relativament nul·la

Dades dels centres i estudisLes darreres disponibles

Indicador PeriodeGlobal centres

210-01 Arquitectura

250-01 Eng. de Camins,

Canals i Ports

250-02 Eng. Tècn. d'Obres

Públiques290-01

Arquitectura

310-01 Arquitectura

Tècnica

310-02 Eng. Tècn. en

Topografia

Oferta de places 2001-02 7.040 380 170 225 120 450 65 Demanda de places en 1a 2001-02 7.371 680 190 244 168 663 60 Estudiants nous matriculats 2001-02 5.026 388 172 233 136 457 67 Nous de 1r (estudi promocions RAU) 2000-01 2.612 339 182 235 67 354 69 Titulats 2000-01 4.672 385 151 90 141 562 40

Indicadors dels centres i estudis

Indicador PeriodeGlobal centres

210-01 Arquitectura

250-01 Eng. de Camins,

Canals i Ports

250-02 Eng. Tècn. d'Obres

Públiques290-01

Arquitectura

310-01 Arquitectura

Tècnica

310-02 Eng. Tècn. en

Topografia

Demanda / Oferta de places 2001-02 104,70% 178,95% 111,76% 108,44% 140,00% 147,33% 92,31%% d'aptes a la fase selectiva 2000-01 65,88% 85,84% 53,30% 50,21% 88,06% 65,25% 53,62%PR fase no selectiva 2000-01 0,73% 0,73% 0,80% 0,67% 0,79% 0,70% 0,70%% apropament al ritme teòric 2000-01 60,29% 63,95% 66,69% 46,26% 56,97% 52,17% 59,03%% valoracions baixes enquestes professorat 2000-01 3,80% 2,85% 5,26%% valoracions altes enquestes professorat 2000-01 27,91% 34,81% 32,24%

Punts feblesPunts forts

5,80%19,00%

2,68%22,15%


7

ETSAB

ETSAV

ETSECCPB

EUPB

0

50 0100 0

150 0

2 00 0

250 03 00 0

350 0

4 00 0

9 4 9 5 95 9 6 96 97 9 7 98 98 99 99 00 00 01010 020 030 040 050060 070080 090 010 00

Matrícula to tal Oferta d e p laces Demand a en 1a. p ref. Nous d e 1r. Titulats

0

20 0

40 0

60 0

80 0

100 0

120 0

94 95 9 5 96 96 97 97 9 8 98 99 9 9 0 0 0 0 0 10

50

10 0

150

20 0

250


0

50 0

100 0

150 0

2 00 0

250 0

3 00 0

9 4 9 5 95 9 6 9 6 9 7 97 9 8 98 99 9 9 0 0 0 0 0 101002 003 004 0050 06 0070 08 009 00


0

50 0

100 0

150 0

2 00 0

250 0

3 00 0

350 0

94 95 9 5 96 96 97 9 7 98 9 8 9 9 99 00 00 010

2 00

4 00

6 00

8 00

100 0

120 0

Matrícula to tal Oferta de p laces Demanda en 1a. p ref. Nous d e 1r. Titulats


8

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ARQUITECTURA DE BARCELONA Imparteixen docència els departaments.... de Composició Arquitectònica de Construccions Arquitectòniques I d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica d’Estructures a l’Arquitectura d’Expressió Gràfica Arquitectònica I de Física Aplicada d’Organització d’Empreses de Projectes Arquitectònics d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Cronologia (avaluació institucional - planificació estratègica)

Signatura de l’acord per

impulsar el pla estratègic

Procés d’avaluació institucional

Seguiment del Pla

Estratègic

Balanç del procés d’avaluació institucional

FASE INTERNA

Es valora com adequat el moment de l'avaluació: 5 anys des de la posada en marxa del pla 94.

Comitè Intern molt centrat en la direcció-administració de l'Escola. Absència significativa dels estudiants

S'ha elaborat una enquesta adreçada als diferents col·lectius de l'Escola (per recollir la satisfacció i opinió sobre una sèrie d'aspectes), amb una taxa molt desigual de resposta.

L’informe intern fa una bona identificació de punts forts, febles i propostes de millora a judici del Comitè Extern

Les dades de participació a les enquestes i l'escàs coneixement de l'Autoinforme, posen de manifest l’escassa interiorització del procés avaluatiu a l'Escola

FASE EXTERNA

El Comitè Extern de l’ETSAB és el mateix que ha actuat a l'ETSAV Han passat sis mesos entre el final de la fase interna i la visita externa, en part per

les dificultats que ha trobat l’Agència per nomenar el comitè extern Durant la visita del CEE, no hi ha hagut cap incidència remarcable

Membres del Comitè Intern Membres del Comitè Extern

Eduard Bru Francesc Fayos Victòria Vela Jaume Sanmartí Carles Esquerra

Director Professor Administradora del centre Professor Ponent Estudiant

Ricardo Aroca José Mª Lozano Agustí Borrell Sebastián Rodríguez Eugeni Bach

Acadèmic – UPM Acadèmic - UPV Professional – AAA S.L. Metodòleg - UB Titulat UPC - Arquitecte


9

ALGUNES CONCLUSIONS RELLEVANTS

Punts Forts Institució antiga i amb merescut prestigi nacional e internacional. Bon quadre de professors en el què figuren prestigioses figures de l’Arquitectura. Elevada demanda d’estudiants que permet seleccionar-los en primera opció amb

una bona nota de tall. Creació del curs zero Alt percentatge de dones estudiants Alt grau d’identificació dels estudiants amb l’Escola i satisfacció general amb

l’ensenyament Actiu programa d’intercanvi d’estudiants. Elevada taxa de pràctiques en estudis durant els darrers anys de carrera. Pla d’estudis en procés de revisió. Riquesa d’opcions a través de noves assignatures de lliure elecció i optatives. Procés en marxa de diversificació de títols de segon cicle. Inici de la diversificació de

l’oferta docent Alt nivell de demanda d’intercanvis exteriors i bona projecció internacional

Punts febles Indefinició de la posició de la Escola davant la probable evolució del mercat de

treball. Plantilla de professors congelada, amb desequilibris evidents i falta de possibilitats

de promoció i incorporacions. Descoordinació de la docència. Excessiu nombre d’assignatures. Falta de preocupació de professors i estudiants en relació amb la durada real dels

estudis. Precarietat de mitjans materials ja siguin relatius a l’edifici com als recursos

econòmics. Propostes de millora Redistribuir la càrrega lectiva establerta al pla d’estudis, fixant prioritats i definint els

continguts de les diferents àrees de coneixement. Millorar la coordinació interdepartamental per evitar duplicitats en la docència.

Millorar la coordinació a nivell directiu centre i departaments. Establir una coordinació docent, real i efectiva a nivell de curs. Millorar la coordinació entre docència de projectes i urbanisme. Revisar el 20% no lectiu del pla d’estudis, reduint l’oferta d’optatives per millorar-ne

la qualitat i coordinar-la amb el tercer cicle. Potenciar i millorar l’ensenyament de projectes adequant-lo a l’especificitat dels dos

cicles de la carrera Revisar l’estructura semestral pel que fa a les assignatures projectuals. Oferir uns estudis de primer cicle amb prioritat als continguts conceptuals que amb

determinats complements específics, permetessin accedir a estudis universitaris de segon cicle relacionats amb l’entorn arquitectònic i urbanístic.

Completar l’actual oferta de segon cicle de paisatgisme i disseny, amb uns estudis d’inequívoc perfil tecnològic abocats al sector de la construcció.

Aprofundir les especialitzacions al tercer cicle. Proposar estructures docents de segon cicle que col·laborin en el desenvolupament

del PFC sense detriment de la necessària autonomia de l’estudiant. Revisar el concepte actual de rendiment acadèmic de forma que els estudis de ritme

lent no acabin resultant una penalització per l’estudiant i l’ETSAB Ampliar i millorar les instal·lacions: biblioteca, sales d’estudi a disposició dels

estudiants en hores no lectives, els espais departamentals a disposició del professorat, millora ambiental i connexió en xarxa de les aules teòriques de l’edifici Coderch, millorar l’equip informàtic docent...

Ajustar l’oferta actual i futura de professorat als Departaments, per tal d’adequar-la a la càrrega docent que el pla d’estudis els hi assigna.

Assegurar dedicacions i compromisos del professorat ordinari Augmentar la mobilitat i renovació efectiva del professorat contractat Augmentar la dotació d’estudiants becaris als equips docents

Font: autoinforme i informe extern


10

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ARQUITECTURA DEL VALLÈS

Imparteixen docència els departaments.... de Composició Arquitectònica de Construccions Arquitectòniques I d’Estructures a l’Arquitectura d’Expressió Gràfica Arquitectònica I de Física i Enginyeria Nuclear de Projectes Arquitectònics de Projectes d’Enginyeria d’Urbanisme i Ordenació del Territori





Seguiment del Pla

Estratègic


FASE INTERNA

El seguiment del pla estratègic i la reforma del pla d’estudis han produït retards durant la fase interna

Es valora molt positivament la implicació i lideratge del ponent responsable de conduir l’avaluació a nivell intern.

Tot i que alguns indicadors utilitzats estan “allunyats” del moment de l’avaluació, en general es fa una molt bona valoració de les evidències aportades en tot el procés

Bona identificació de punts forts, febles i propostes de millora a judici del Comitè Extern. Es valora positivament el format de fitxes que resumeixen amb claredat els punts estudiats.

FASE EXTERNA

El Comitè Extern de l’ETSAV és el mateix que ha actuat a l'ETSAB Han passat sis mesos entre el final de la fase interna i la visita externa, en part per

les dificultats que ha trobat l’Agència per nomenar el comitè extern Durant la visita del CEE, no hi ha hagut cap incidència remarcable


Ricard Pie Pere Riera Mercè Aguilera Helena Carreras Joan Lluís Zamora

Director Cap d’Estudis Administradora del Centre Estudiant Professor ponent

Ricardo Aroca José Mª Lozano Agustí Borrell Sebastián Rodríguez David Pareras

Acadèmic – UPM Acadèmic - UPV Professional – AAA S.L. Metodòleg - UB Titulat UPC - Arquitecte


11


Punts forts Elevat nombre de becaris implicats en tasques d'escola i de departament Edifici polivalent i molt flexible Edifici de concepció clara, diàfana i amb espais amplis Tradició en enquestar als usuaris. En general, el grau de satisfacció detectat és alt. Hi

ha una valoració elevada de l’alumne respecte del conjunt de la formació rebuda Coordinació vertical temàtica consolidada Elevat nombre de crèdits en règim de laboratori (20 alumnes) Reforç de l’espai de síntesi generalista (TAP) Les assignatures instrumentals bàsiques ja directament aplicades a l’arquitectura Les assignatura taller El pla d’estudis de l’ETSAV és equilibrat pel que fa a presència a les diverses àrees

departamentals Progressiva reducció i estabilització de la matrícula pel que fa a la grandària dels

grups en totes les assignatures PAS eficient, ben format i motivat Va creixent la demanda en primera opció La demanda encara supera l’oferta Nota de tall creixent Percentatge de dones elevat i estabilitzat Introducció generalitzada dels convenis de cooperació educativa en el currículum de

l’estudiant. El nombre dels convenis de cooperació educativa duplica percentualment el de la UPC

La participació als programes d’intercanvi és elevada Punts febles No existeix cap tipus de reconeixement, incentiu o compensació per al

desenvolupament de tasques addicionals a la docència Gran rotació de becaris en certes àrees i restringida en altres L’oferta d’optatives està sobredimensionada. Manca una articulació de l’oferta

d’optatives Les línies d’intensificació d’optatives poc diferenciades El baix nombre d’assignatures ALE (4 anuals) ofertades no afavoreix l’intercanvi o

presència d’alumnes d’altres escoles o universitats, la qual cosa reforça l’ensimismament d’una escola fora de campus

El nombre de catedràtics no arriba al promig UPC Excessiu nombre de contractats a temps parcial Els objectius del pla estratègic no han estat prou consensuats Aules poc polivalents (teoria, problemes i laboratori simultànies) Grandària d’aula poc adequats al pla d’estudis Edifici poc “adequat” per acollir estudiants amb minusvalies de tota mena Elevat nombre d’hores de classe setmanals (dedicació molt intensa, difícil de

comptabilitzar amb activitats pràctiques o laborals) El taller de maquetes encara feblement implicat en la docència El PAS encara ha de donar suport a les seccions departamentals que no disposen

de personal propi Increment de les tasques de suport al programa SÒCRATES i d’altres d’intercanvi Dificultats encara existents per al treball col·laborador entre professors de diferents

departaments Grans desequilibris de matriculació La permanència en anys naturals a l’ETSAV duplica el temps mínim previst


12


Propostes de millora Crear mecanismes de control de l’escola sobre la qualitat docent del professorat i els

mecanismes de selecció i promoció Diversificar la dedicació docent de cada professor, evitant la concentració en un sol

tipus d’ensenyament (teòric, problemes, laboratori, troncal, optativa, ALE). En una escola petita cal ser polivalent

Impulsar la promoció de TEU, amb suport a l’elaboració de tesis Incentivar el nombre de catedràtics fins equiparar-lo al promig UPC Buscar recursos propis nous basats en la potenciació de serveis a l’exterior

(transferència de tecnologia) i de serveis addicionals a l’alumne en règim d’explotació directe o concessió (residència, despatxos, etc.)

Compartir recursos amb el municipi (biblioteca, bar, campus d’esport) i el seu finançament

Continuar els estudis cap al 3r cicle (doctorat i postgrau) Encadenar les optatives en línies coherents Interrelació dels ensenyaments de l’ETSAV amb altres titulacions de 1r cicle Potenciar les assignatures ALE com a personals, ocasionals, obertes a d’altres

escoles del campus d’arquitectura (ETSAB, EUPB) Modificar alguns aspectes de la docència de PFC i TAP X per tal d’evitar que

s’acumulin matriculats que estan a un pas de llicenciar-se Diferenciar i donar a conèixer l’oferta de qualitat de l’ETSAV per tal d’atreure els

millors estudiants Adequar els estudis a la realitat de les cohorts (diferents velocitats d’avenç) evitant

fer un pla d’estudis a mida dels pocs que segueixen els estudis en el temps previst Incrementar el nombre d’assignatures interdepartamentals Mantenir la capacitat innovadora dels professors de l’escola Fomentar la formació professional docent dels professors Fomentar la disciplina del treball en equips Adequar la durada teòrica prevista i la durada real dels estudis per a un percentatge

cada cop més alt dels estudiants Preparar l’escola enfront l’obertura cap el districte únic universitari Adaptar la grandària de les aules al tamany cada cop més estable dels grups Adaptar l’edifici a la normativa obligatòria vigent en temes de seguretat Millorar el condicionament acústic (aïllament, impacte i reverberació) Implementació pla de residus Cercar fonts de finançament alternatives per al funcionament de la biblioteca

(donacions de professionals, borses de llibres donats per empreses) Concentrar a la biblioteca la consulta de tots els fons documentals (llibres,

normativa, arxius, imatges, tesis, catàlegs comercials, revistes, vídeos, etc.) Font: autoinforme i informe extern


13

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ENGINYERS DE CAMINS, CANALS I PORTS DE BARCELONA Imparteixen docència els departaments.... d’Enginyeria de la Construcció d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica d’Enginyeria Elèctrica d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de Física Aplicada d’Infrastructura del Transport i del Territori de Matemàtica Aplicada III de Resistència dels Materials i Estructures a l’Enginyeria





Seguiment del Pla

Estratègic


FASE INTERNA

S’ha avaluat la titulació d’Enginyer de Camins, Canals i Ports i la d’Enginyer Tècnic d’Obres Públiques.

El Comitè Intern ha volgut incidir especialment en l’opinió de tots els diferents col·lectius que integren l’Escola. S’han elaborat diferents tipus d’enquestes per aconseguir-ho amb resultat, en quant a participació, desigual. Especialment baixa ha estat la relativa als estudiants. Les seves respostes han estat especialment crítiques, encara que davant la pregunta de que si poguessin anar enrera en el temps es tornarien a matricular en aquesta Escola, el 80 % respon afirmativament.

L’informe intern fa una bona identificació de punts forts, febles i propostes de millora a judici del Comitè Extern

Des de l’inici, el procés s’ha dut a terme amb molt d’entusiasme per part del Comitè Intern i amb molta implicació per part de la direcció de l’Escola

El CEE valora molt positivament la tasca del Comitè intern, i, especialment del ponent responsable de conduir el procés.

FASE

EXTERNA

Des del Comitè Intern s’ha valorat molt positivament l’actitud explícita de tots els membres del Comitè Extern de que la finalitat de l’avaluació era ajudar a l’Escola a millorar la seva qualitat.

Durant la visita del CEE, no hi ha hagut cap incidència remarcable


Antonio Aguado Benjamin Suarez Sara Piqueras Antonio Huerta Pedro Díez Mejía Gabriel Bugeda Manuel Gómez Josep Ma. Mateo

Rosa Grima David Delgado Ma. Àngels Puigví

Director. Exdirector. Administradora del Centre Director de departament. Cap d’estudis Eng CaminsCap d’estudis Eng Ob PúbCap d’estudis Eng Geol. Cap del negociat de Gestió Acadèmica. Estudiant. Titulat en el centre. Professora ponent.

Pedro Miguel Sosa Manuel Fernández Xavier Borràs Joan Mateo Andrés Sergi Ametller

Acadèmic – UPV Acadèmic - UPM Professional- GISA Metodòleg - UB Titulat UPC - SENER


14


Punts forts L’Escola té ben clars i definits els seus objectius i ho ha fet palès en el seu pla estratègic. L’Escola té un bon prestigi i reconeixement en el seu entorn socio-econòmic. L’elevat grau de compromís de l’equip directiu en la millora de la qualitat de l’Escola i en la

motivació del seu personal. Elevat percentatge de dedicació a temps complet entre el personal docent assignat al

centre. Més del 40 % de la plantilla és professorat estable i doctor, proporció molt superior a la

mitjana de la UPC. Bona valoració global del personal, essent una part significativa del professorat, referent en

àmbits nacionals i internacionals. Elevat nombre de becaris (molts d’ells doctorands) amb gran dedicació. Dedicació i nivell d’autoexigència del personal, tant acadèmic com d’administració i serveis. Experiència i competència professional del personal d’administració i serveis. Equipament adequat i serveis autogestionats (biblioteca, centre de càlcul, cafeteria...) Capacitat de generar recursos econòmics propis procedents d’àmbits empresarials i

institucionals, tan nacionals com internacionals. Els plans d’estudi de les titulacions que s’imparteixen a l’Escola són nous i revisats

recentment. La majoria de l’oferta de places es cobreix amb la demanda en primera opció. Amplia experiència docent del professorat. Forta activitat de tercer cicle i de lectura de tesis, amb gran part d’estudiants estrangers a

l’entorn de l’Escola, amb un Programa propi en Enginyeria Civil (amb versió en anglès i castellà).

Orientació i productivitat en recerca i transferència de tecnologia importants. Els estudiants opinen que reben una bona formació científico-tècnica en aquesta escola. Bona valoració dels Serveis Administratius de l’Escola per part del personal acadèmic i del

mateix personal d’administració i serveis. Important relació i cooperació amb l’entorn empresarial i institucional proper. Alt nivell d’inserció laboral dels titulats.

Punts febles Decreixement demogràfic i necessitat de captar nous estudiants amb un bon nivell de

preparació. Sector de la construcció no suficientment desenvolupat respecte a conceptes operatius,

processos i tecnologies. Comunicació interna i externa poc organitzada i desenvolupada Existència d’unitats independents de l’Escola sense àmbits de coordinació i col·laboració

que poden arribar a produir competència i solapaments. No existeixen mecanismes de reconeixement dels esforços del personal acadèmic i PAS

destinats a la millora. Sobrecàrrega de treball i pocs estímuls pel personal. Estructura organitzativa del PAS poc adaptada als nous reptes i a les noves formes de

gestió. Manca d’espai per a un plantejament global d’integració docent i investigadora,

especialment en el tercer cicle. Manca d’espais i serveis adreçats al personal. Equipament insuficient pel que fa a material informàtic d’us docent per fer front a la

promoció de noves activitats i projectes Valoració docent per part dels estudiants amb una lleugera tendència negativa Dificultats de coordinació acadèmica i de coneixement de càrregues reals a conseqüència

de la convivència de plans, de l’alt nivell d’activitat i de la manca de reconeixement de l’activitat.

Insuficient desenvolupament de les noves tecnologies i de material docent per als estudiants.

Escassa participació dels estudiants a l’Escola i a les seves pròpies organitzacions. Escassa oferta de formació continuada, poc estructurada com a conjunt. Segons els estudiants en la formació rebuda hi ha mancances en els aspectes pràctics, de

gestió, d’expressió oral i escrita i de treball en equip. Absència de borses de treball. Mobilitat internacional dels estudiants i convenis de cooperació educativa insuficients. Formació i sensibilització insuficients respecte a la cooperació internacional per al

desenvolupament. Poca presència institucional de l’Escola en alguns àmbits de decisió i debat del sector

importants. Tractament insuficient dels aspectes lligats al medi ambient. La mitjana de permanència en les titulacions que imparteix l’Escola és alta, quedant per

sobre del temps teòric (especialment a l’Enginyeria de Camins).


15


Propostes de millora Estudiar la viabilitat de participar en l’oferta de nous estudis que donin una millor resposta a

les demandes de la societat. Fomentar la col·laboració amb el teixit social i professional, especialment les relacions amb

les empreses i institucions del sector, i promoure l’R+D dels departaments i centres de recerca

Consolidar una xarxa de coneixement personal que faciliti la comunicació: Clarificar les relacions institucionals de l’Escola amb els instituts i centres de recerca de

l’entorn. Millorar l’eficàcia de l’organització, la gestió i els serveis tal com s’especifica a l’apartat de

Gestió de Personal. Millorar el clima de treball, la satisfacció i el sentiment de pertinença a un projecte comú de

futur. Adaptar l'estructura actual de la plantilla del personal d’administració i serveis als nous

requeriments de futur. Millorar els equipaments i els espais disponibles per poder donar resposta als reptes i els

objectius plantejats per l’Escola i la UPC. Revisar i millorar els plans d’estudis d’acord amb els resultats i les necessitats de l’entorn. Fomentar accions d’innovació pedagògica per respondre a les noves necessitats formatives

i mantenir un nivell elevat de qualitat en la formació i en el procés d’aprenentatge Potenciar el Consell d’Estudiants de l’Escola. Potenciar els estudis de doctorat i la formació continuada en coordinació amb els

departaments. Fomentar en tots els plans d’estudis del centre la formació per al desenvolupament

d’habilitats i coneixements de tècniques de gestió i expressió, que facilitin als futurs titulats les capacitats per gestionar i dirigir grans projectes d’enginyeria. Facilitar l’experiència professional i pràctica dels estudiants mitjançant l’increment dels convenis de cooperació educativa i de pràctiques en empreses i institucions.

Afavorir el coneixement dels titulats per part de les empreses i institucions, mitjançant el foment de la borsa de treball de l’Escola i el foment de les activitats dels antics alumnes.

Incrementar les estades formatives dels estudiants a l’estranger. Fomentar accions específiques de sensibilització i els projectes de cooperació, i implantar

una oferta educativa específica en col·laboració amb el Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC.

Col·laborar i liderar propostes institucionals que permetin desenvolupar projectes internacionals d’excel·lència.

Promoure l’ambientalització curricular dels estudis i el lideratge institucional de l’Escola en els aspectes lligats al medi ambient, d’acord amb les polítiques i actuacions que impulsa el Pla de medi ambient de la UPC

Millorar i regularitzar el flux d’estudiants mantenint el nivell de qualitat en la formació. Mantenir la relació entre l’oferta de places i la demanda en primera opció dels estudiants de

nou ingrés, fomentant mesures actives d’informació i acollida de nous estudiants. Font: autoinforme, informe extern i informe final


16

ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE BARCELONA

Imparteixen docència els departaments.... de Composició Arquitectònica de Construccions Arquitectòniques I de Construccions Arquitectòniques II d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica d’Enginyeria Electrònica d’Expressió Gràfica Arquitectònica II de Física Aplicada d’Organització d’Empreses





Seguiment del Pla

Estratègic


FASE INTERNA

Procés intern molt dilatat en el temps que ha pogut provocar desfases d’informació. Hi ha hagut poc coneixement del procés i de l’informe intern malgrat els esforços

que el comitè intern ha fet per difondre informació relativa a l'avaluació institucional. L’informe es fonamentalment descriptiu. Hi ha poca valoració i concreció de punts

forts, febles i propostes de millora. Els que figuren responen a la realitat de l’escola però estan escassament fonamentats.

S’ha elaborat una enquesta adreçada a estudiants i professors per tal d’obtenir la opinió d’aquests en relació a diversos aspectes.

FASE

EXTERNA

Bona implicació de l’Equip Directiu de l’Escola durant la fase externa Per contra, el CEE aprecia un cert nivell de desconeixement d’aquesta fase del

procés per part de la resta de membres de l’Escola Durant la visita del CEE, no hi ha hagut cap incidència remarcable

Membres del Comitè Intern Membres del Comitè Extern Francesc Jordana Joan Torrent Torrent Jordi Fernández Francesca Arteman Santiago Canosa David Alcalá Pérez

Director Cap d’Estudis Sots director Administradora del Centre Professor Ponent Estudiant

Ignacio Valverde Oriol Cugat Javier Monforte Berta Grau

Acadèmic – U. Granada Professional - Arq. Tècnic Metodòleg – U. Rioja Titulat UPC - Arq. Tècnic


17


Punts forts La titulació d’Arquitectura Tècnica manté una bona demanda de places en primera

opció. Elevat prestigi i reconeixement professional i social de la Titulació d’Arquitectura

Tècnica. Satisfactòria qualitat docent de la plantilla de professors L’escola està ben posicionada en el conjunt de la UPC pel que fa a convenis de

cooperació educativa, amb un increment important del nombre de convenis en els darrers anys

Bona disponibilitat del PAS i clara voluntat de millora. Es valora molt positivament el servei que dóna la Secretaria, així com el de la Biblioteca.

L’EUPB està vinculada a diverses entitats científiques, tecnològiques i professionals que col·laboren en l’àmbit de la docència i la recerca el que repercuteix, entre altres, en una bona capacitat per generar recursos.

Molt bon servei de l’Oficina d’Atenció a l’Estudiant. Fort implicació de l’Escola en els aspectes docents, el que denota l’interès de

l’Equip Directiu por cohesionar Centre y Departaments. Esforç en aplicar noves tecnologies, relacionades amb la informació i les

comunicacions en l’àmbit de la docència i la gestió. Punts febles Falta de promoció i de regeneració en la plantilla actual del professorat. La càrrega docent es troba al límit. Manca de comunicació entre el professorat. Escasses accions d’acollida per als estudiants nous de la fase selectiva. Els espais es troben al límit de les possibilitats de l’Escola, tant es així que és

pràcticament impossible solventar situacions imprevistes. Inadequades instal·lacions de laboratoris per impartir docència pràctica,

especialment les que ocupa el laboratori d’assaig de materials de construcció. Els recursos de personal i mitjans disponibles, especialment en àrees com la

planificació, els sistemes d’informació i la gestió de la mobilitat internacional, són clarament insuficients. En el cas concret de les Beques ERASMUS la ràtio presenta important dèficit en relació con la UPC.

Propostes de millora Seguir desenvolupant les accions empreses en relació amb la gestió, remodelació-

adequació d’espais i en l’atenció a l’estudiant, entre d’altres. Realitzar un esforç per millorar raonablement la docència pràctica en el laboratori

de materials de construcció, ja que l’Arquitectura Tècnica, i més concretament la Indústria de l’Edificació, estan en ple desenvolupament tècnic, amb un paper molt important en tot allò que fa referència al control de qualitat.

Dissenyar una política de futur de captació de nous estudiants per mantenir la demanda en circumstàncies més desfavorables que les actuals.

Potenciar las pràctiques en empresa, contemplant inclòs el seu caràcter obligatori en el Pla d’Estudis.

Ampliar les possibilitats de promoció interna, en relació amb el PAS, seleccionant nou personal amb els perfils professionals adequats per fer front el futur d’aquestes Escoles i, en general, a dotar dels mitjans i plantilla necessària per ampliar el ventall de serveis que aquesta Escola pot oferir a la societat en l’àmbit de l’edificació i construcció.

Fomentar la promoció interna del professorat i la contractació de professors novells. Mantenir la política del Centre en quant a la seva forta implicació en els aspectes

docents col·laborant amb els Departaments. Seguir mantenint l’esforç desenvolupat per l’aplicació de noves tecnologies

relacionades amb la informació i les comunicacions en l’àmbit de la docència i la gestió.

Posar major atenció a les relaciones internacionals, respecte la cooperació, beques i mobilitat, potenciant els programes d’intercanvi universitari.



18

DEPARTAMENTS AVALUATS

Departament de Composició Arquitectònica (CA)

Departament de Construccions Arquitectòniques I (CAI)

Departament de Construccions Arquitectòniques II (CAII)

Departament d’Enginyeria de la Construcció (EC)

Departament d’Eng. Hidràulica, Marítima i Ambiental (EHMA)

Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I (EGAI)

Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica II (EGAII)

Departament d’Infrastructura del Terreny i del Territori (ITT)


19

DADES ESTADÍSTIQUES I RÀTIOS DELS DEPARTAMENTS AVALUATS

Dades dels departaments

Indicador Període Conjunt Dpts. 703 704 705 706 711 718 719 722Nombre de CU's 2000-01 199 7 10 0 8 4 5 0 3TU's 2000-01 594 14 12 0 3 6 17 0 6CEU's 2000-01 90 1 0 5 1 1 0 1 0TEU's 2000-01 455 4 8 22 4 1 19 29 2Associats (equivalents a 6 hores) 2000-01 712,75 2,875 25,125 13 13,125 11,25 11,375 6,25 15,625EDP's 2000-01 1605 30 28 27 22 18 46 27 12PAS 2000-01 264 4 7 3 11 7 2 1 4PI 2000-01 34 1 1 1 1 0 0 0 0

Punts PAR 1999-00 30279 648 885 289 951 405 151 4 347Punts PAR tipus I 1999-00 19737 453 266 24 482 320 43 0 164Professorat amb més de 3 PAR 1999-00 988 15 23 18 18 10 12 0 11Punts PATT any 2000 6.846.495.842 46.109.502 232.709.104 123.001.545 211.553.391 266.831.562 70.683.342 8.396.194 138.678.599Ingressos per projectes europeus any 2000 591.611.165 0 3.997.820 0 9.200.684 45.060.667 0 0 494.160Ingressos finançament públic any 2000 873.890.075 0 1.000.000 0 62.865.455 27.042.217 200.000 0 5.281.004Ingressos per convenis i serveis any 2000 1.786.883.232 11.869.139 80.100.037 81.197.360 83.819.525 50.745.758 20.569.242 4.200.000 90.511.835Ingressos per Formació continuada (inclou FP any 2000 1.305.775.963 27.897.054 54.687.375 21.364.700 1.969.000 2.578.016 40.821.988 794.000 16.592.420Altres ingressos (inclou 900's) any 2000 1.120.069.923 0 48.637.096 1.000.000 21.417.550 94.919.719 0 0 4.040.000Estudiants matriculats doctorat 2000-01 2083 109 179 0 43 60 52 0 13Tesis llegides 2000-01 145 1 1 0 8 7 2 0 1Estudiants nous al doctorat 2000-01 566 36 68 0 9 18 13 0 2Crèdits superats/matriculats (RAU) 2000-01 0,67 0,81 0,8 0,6 0,81 0,76 0,65 0,65 0,65Professorat valoracions altes 2000-01 21,8% 46,2% 23,1% 22,7% 14,7% 0,0% 35,3% 12,1% 10,0%Professorat valoracions baixes 2000-01 2,1% 0,0% 0,0% 0,0% 2,9% 0,0% 0,0% 3,0% 10,0%Assignatures valoracions altes 2000-01 17,1% 36,7% 22,7% 4,2% 20,6% 13,3% 27,8% 10,0% 10,7%Assignatures valoracions baixes 2000-01 0,3% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%Assignatures condicions impartició altes 2000-01 5,0% 3,3% 4,5% 0,0% 0,0% 6,7% 0,0% 0,0% 0,0%Assignatures condicions impartició baixes 2000-01 1,0% 0,0% 0,0% 0,0% 2,9% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%


20

Indicadors dels departamentsIndicador (Desviació respecte el nombre d'EDP's) Període 703 704 705 706 711 718 719 722Nombre de CU's 2000-01 1,88 2,88 0,00 2,93 1,79 0,88 0,00 2,02 RecursosTU's 2000-01 1,26 1,16 0,00 0,37 0,90 1,00 0,00 1,35 HumansCEU's 2000-01 0,59 0,00 3,30 0,81 0,99 0,00 0,66 0,00TEU's 2000-01 0,47 1,01 2,87 0,64 0,20 1,46 3,79 0,59Associats (equivalents a 6 hores) 2000-01 0,22 2,02 1,08 1,34 1,41 0,56 0,52 2,93EDP's 2000-01 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00PAS 2000-01 0,81 1,52 0,68 3,04 2,36 0,26 0,23 2,03PI 2000-01 1,57 1,69 1,75 2,15 0,00 0,00 0,00 0,00Punts PAR 1999-00 1,14 1,68 0,57 2,29 1,19 0,17 0,01 1,53 ProduccióPunts PAR tipus I 1999-00 1,23 0,77 0,07 1,78 1,45 0,08 0,00 1,11 CientíficaProfessorat amb més de 3 PAR 1999-00 0,81 1,33 1,08 1,33 0,90 0,42 0,00 1,49Punts PATT any 2000 0,36 1,95 1,07 2,25 3,48 0,36 0,07 2,71 TransferènciaIngressos per projectes europeus any 2000 0,00 0,39 0,00 1,13 6,79 0,00 0,00 0,11 de TecnologiaIngressos finançament públic any 2000 0,00 0,07 0,00 5,25 2,76 0,01 0,00 0,81Ingressos per convenis i serveis any 2000 0,36 2,57 2,70 3,42 2,53 0,40 0,14 6,77Ingressos per Formació continuada (inclou FPC) any 2000 1,14 2,40 0,97 0,11 0,18 1,09 0,04 1,70Altres ingressos (inclou 900's) any 2000 0,00 2,49 0,05 1,40 7,56 0,00 0,00 0,48Estudiants matriculats doctorat 2000-01 2,80 4,93 0,00 1,51 2,57 0,87 0,00 0,83 Docència Tesis llegides 2000-01 0,37 0,40 0,00 4,03 4,30 0,48 0,00 0,92 1r, 2n i 3r cicleEstudiants nous al doctorat 2000-01 3,40 6,89 0,00 1,16 2,84 0,80 0,00 0,47Professorat valoracions altes* 2000-01 2,12 1,06 1,04 0,67 0,00 1,62 0,56 0,46Professorat valoracions baixes* 2000-01 0,00 0,00 0,00 1,38 0,00 0,00 1,43 4,76Assignatures valoracions altes* 2000-01 2,15 1,33 0,25 1,20 0,78 1,63 0,58 0,63Assignatures valoracions baixes* 2000-01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Assignatures condicions impartició altes* 2000-01 0,66 0,90 0,00 0,00 1,34 0,00 0,00 0,00Assignatures condicions impartició baixes* 2000-01 0,00 0,00 0,00 2,90 0,00 0,00 0,00 0,00Crèdits superats/matriculats (RAU)* 2000-01 1,21 1,19 0,90 1,21 1,13 0,97 0,97 0,97* L'indicador es calcula com indicador departament/indicador conjunt departaments

Punt fort Punt feble


21

Valoració dels indicadors

Recursos humans Producció científica Transferència de tecnologia Doctorat Valoració docent

703

Nivell elevat de qualificació del professorat, sobredotació de

les categories superiors i baixa proporció d'associats

Lleugerament superior a la mitjana

Molt baix volum d'activitat, a excepció de la formació

continuada que es troba en valors mitjans. Absència de

projectes europeus i de finançament públic

Important volum d'activitat al doctorat encara que amb un volum de tesis llegides baix

Molt elevada valoració, tant del professorat com de les

assignatures a pesar que les condicions d'impartició estan

per sota la mitjana

704

Volum important de CU's encara que també de

professorat associat. Dotació relativament elevada de PAS

Volum elevat encara que amb un pes superior de la quantitat

sobre la qualitat

Important activitat de transferència de tecnologia i

formació continuada

Important volum d'activitat al doctorat encara que amb un volum de tesis llegides baix

cojunturalment. El promig del darrer quadrienni és de 3.

Valoració dels estudiants entorn la mitjana de la UPC

pel que fa al professorat i a les assignatures

705 Absència de CU's i TU's i

sobrepresència de CEU's i TEU's. Baix nombre de doctors

Volum d'activitat situat una mica per sota els valors mitjans amb una baixa

presència de les activitats de qualitat contrastada (tipus I)

En la mitjana, amb un volum important de convenis i serveis

i absència de projectes europeus i de finançament

públic

Sense activitat de doctorat


pel que fa al professorat i per sota pel que fa a les

assignatures

706

Nivell elevat de qualificació del professorat, molt alta

presència de CU's i nombre reduit de TU's. Elevada dotació

relativa de PAS i PI

Volum molt elevat de producció científica i amb una proporció superior a la mitjana

pel que fa a les activitats de qualitat contrastada

Volum molt elevat d'activitat de transferència de tecnologia especialment en relació amb

empreses pero també de projectes de finançament

públic. Baix nivell d'activitat de formació continuada

Activitat important al doctorat amb una producció de tesis molt superior a la mitjana



711

Nivell elevat de qualificació del professorat, molt alta

presència de CU's i nombre reduit de TEU's. Elevada dotació relativa de PAS

Volum de producció científica lleugerament superior a la

mitjana

Volum molt elevat d'activitat de transferència de tecnologia

amb un pes important dels projectes europeus. Baix nivell

d'activitat de formació continuada

Activitat important al doctorat amb una producció de tesis

molt elevada

Absència de professorat amb una elevada valoració per part

dels estudiants, encara que tampoc s'observen professors

amb valoracions negatives

718

Plantilla relativament equilibrada encara que amb

una baixa proporció de catedràtics

Volum d'activitat científica molt reduit. Pràcticament

nul·la existència d'activitats de qualitat contrastada

Volum molt baix d'activitat de transferència de tecnologia.

L'activitat de formació continuada es troba a la zona

mitja

Activitat de 3r cicle en valors mitjans, encara que amb una

baixa producció de tesis llegides

Molt elevada valoració, tant del professorat com de les

assignatures a pesar que les condicions d'impartició estan

per sota la mitjana

719

Plantilla amb un baix nivell de qualificació relatiu. Absència

de CU's i TU's. Dotació relativament baixa de PAS

Volum d'activitat científica practicament inexistent en els

darrers 5 anys

Volum d'activitat de transferència de tecnologia

pràcticament inexistent i amb tendència a la baixa

Sense activitat de doctorat



722

Nivell elevat de qualificació del professorat, alta presència de

CU's encara que també de professorat associat. Elevada

dotació relativa de PAS

Volum molt elevat de producció científica.

Volum molt elevat d'activitat de transferència de tecnologia especialment en relació amb

empreses. Nivell elevat d'activitat de formació

continuada

Activitat al doctorat situada entorn de valors d'activitat

mitjans

Valoració dels estudiants per sota la mitjana de la UPC pel

que fa al professorat

Punt fort Punt feble

Atenció: Les referències relatives a la qualificació del professorat exclusivament es refereixen a les categories laborals


22

Departament de Composició Arquitectònica Departament de Construccions Arquitectòniques I Departament de Construccions Arquitectòniques II Departament d’Enginyeria de la Construcció

PAR/EDP

27

34,37 34,25

26,6729,90

18 19,59

26,1728,11

19,65

0

5

10

15

20

25

30

35

40

PAR96/ EDP curs 95-96

PAR97/ EDPcurs 96-97




Departament Total Depts. UPC

Ingressos/EDP (TT)

2.093.541

772.825986.426

291.849 395.638

2.012.5192.146.191

2.485.047 2.573.3862.882.872

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

IngressosCTT/ EDP 1996






PAR/EDP

37

30,7127,93 29,11

40,42

18 19,59

26,1728,11

19,65

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45







Ingressos/EDP (TT)

2.902.841 2.699.478

4.616.079 4.566.7925.028.025

2.012.519 2.146.1912.485.047 2.573.386

2.882.872

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000







PAR/EDP

3 3,081,62

4,64

12,97

1819,59

26,1728,11

19,65

0

5

10

15

20

25

30







Ingressos/EDP (TT)

1.250.768

1.778.209

2.340.514

2.932.955 3.049.384

2.012.5192.146.191

2.485.047 2.573.3862.882.872

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000







PAR/EDP

46 47,26

54,72

40,92

57,72

18 19,5926,17 28,11

19,65

0

10

20

30

40

50

60

70







Ingressos/EDP (TT)

7.540.983

6.338.736

3.592.740

7.360.3288.148.737

2.012.519 2.146.191 2.485.047 2.573.3862.882.872

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

8.000.000

9.000.000








23

Departament d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica II Departament d’Infrastructura del Transport i del Territori

PAR/EDP

40

32,6829,51

54,07

35,05

18 19,59

26,17 28,11

19,65

0

10

20

30

40

50

60







Ingressos/EDP (TT)

15.735.731 15.208.91714.063.566

8.313.881

12.241.465

2.012.519 2.146.191 2.485.047 2.573.386 2.882.872

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000

14.000.000

16.000.000

18.000.000







PAR/EDP

5 4,23 4,40 4,30 4,58

1819,59

26,1728,11

19,65

0

5

10

15

20

25

30







Ingressos/EDP (TT)

78.813 155.916314.410 370.564

611.285

2.012.5192.146.191

2.485.047 2.573.3862.882.872

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000







PAR/EDP

0 0,22 0,56 0,23 0,14

1819,59

26,1728,11

19,65

0

5

10

15

20

25

30







Ingressos/EDP (TT)

289.403 316.902

649.436

266.884 155.556

2.012.5192.146.191

2.485.047 2.573.3862.882.872

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000







PAR/EDP

39

49,8846,72

51,64

44,82

18 19,59

26,17 28,11

19,65

0

10

20

30

40

50

60







Ingressos/EDP (TT)

7.258.792

9.347.585

7.278.269 7.313.644

8.895.500

2.012.519 2.146.191 2.485.047 2.573.386 2.882.872

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

8.000.000

9.000.000

10.000.000








24

DEPARTAMENT DE COMPOSICIÓ ARQUITECTÒNICA Imparteix docència a.... l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès l’Escola Universitària Politècnica de Barcelona Cronologia (avaluació institucional - planificació estratègica)

Inici del procés

d’avaluació institucional



Final del procés

d’avaluació institucional

Seguiment del Pla

Estratègic


FASE

INTERNA

Bona participació del professorat però escassa dels estudiants, especialment entre els de primer i segon cicle. Els de tercer cicle han estat més implicats

El comitè intern ha realitzat un informe complet, amb evidències i amb un resum de punts forts, febles i propostes de millora que ha estat molt ben acollit pel comitè extern

FASE

EXTERNA

A judici del Comitè Extern: “l’avaluació institucional sembla que hagi perdut eficàcia atès que l’acord de planificació estratègica, s’ha signat entre el final de la fase interna i l’inici de l’externa”

La presència d'estudiants durant la visita ha estat molt reduïda Durant la visita del CEE, no hi ha hagut cap incidència remarcable

Membres del Comitè Intern Membres del Comitè Extern Josep Mª Rovira Antoni Ramon Pere Hereu Anna Lara Paolo Sustersic

Director Secretari del Departament Professor ponent PAS Estudiant

Juan Francisco Eduard Carbonell Carme Sala Manuel Ferrer Sala

Acadèmic – UPV Professional - MNAC Metodòleg - UAB Titulat UPC – Aj. BCN


25


Punts forts Bona disposició a l’equip de direcció per emprendre accions participatives internes i de millora. Elevada proporció de catedràtics i titulars d’universitat en relació amb la mitjana de la UPC. El 90%

del professorat del DCA és funcionari i està a temps complert. Una majoria són doctors Alta valoració dels professors a les enquestes de docència de 1r i 2n cicle Elevada activitat investigadora dels professors contemplada en conjunt, mesurada sobretot en

publicacions. Elevat nombre de tesis doctorals dirigides i llegides en els últims anys. La decidida i real activitat de la majoria dels membres del departament Elevat nombre d’alumnes matriculats en tercer cicle. Augment del nombre de tesis Relació amb organismes i institucions per al desenvolupament d’exposicions, conferències, etc.

Punts febles La transmissió d’informació de les diferents comissions que genera el departament Falta de credibilitat en l’eficiència de l’estructura departamental. Falta de cohesió entre seccions i

entre professors per potenciar el Departament com institució forta. La manca d’espais específics de treball a la Secció d’Història de la Construcció i per recerca i

docència de 3r cicle, així com la qualitat dels espais per a la docència de 1r i 2n cicle a l’ETSAB Valoració baixa de les condicions d’espai, materials i equipaments a primer i segon cicle. Valoració

ajustada sobre els programes i el professorat de tercer cicle La manca de personal de PAS donada la dispersió de les seccions Les places de catedràtic es concentren a l’ETSAB, a expenses de les altres dues seus. Falta d’iniciatives de projectes d’innovació docent, a aplicar en 1r i 2n cicle. Falten iniciatives de

projectes interdepartamentals i en concret una major incidència en l’àrea de projectes. Continguts massa idèntics entre Màster i Doctorat Valoració negativa dels cursos de cara a la realització de la tesi Formació molt heterogènia dels estudiants de doctorat i de màster Valoració molt negativa a tercer cicle dels mitjans i recursos disponibles per a la recerca Dificultat d’accedir a convenis forts de transferència de tecnologia Dificultat per valorar el treball de recerca que no pot expressar-se en publicacions, etc. i que, en

canvi es tradueix en l’ensenyament Dificultat de publicació de la recerca que no s’insereix clarament en els aspectes més actuals de la

reflexió sobre l’art, l’arquitectura i la ciutat Suport per a la promoció de la recerca. Dificultat d’accedir i ajuts Recerca molt atomitzada i individualitzada Escassa recerca notable La major part de la investigació es concentra en uns professors. Falta una investigació més

compartida, participativa, en torn a línies prioritàries. Propostes de millora Aconseguir el reconeixement per part de la UPC de la realitat del Departament i de l’especificitat

de la nostra docència Aconseguir una major integració de la secció de l’ETSAV. Enfortir el Departament com institució i grup: coordinant les seccions, incentivant accions més

participatives, projectes comuns d’innovació docent, grups de recerca....Major implicació en els òrgans de govern de les Escoles i de la UPC.

Impulsar gestions departamentals amb Col·legis d’Arquitectes i altres institucions per la realització d’activitats que generen recursos al Departament.

Participar activament en la creació, organització i direcció d’un Institut Universitari de Recerca (Patrimoni, Restauració, Història, ...) a la UPC.

Millorar la dotació d’espai i equipaments. Potenciar el Laboratori de Fotogrametria. Mantenir i potenciar la Càtedra Gaudí. Millorar la docència de 1r i 2n cicle introduint projectes d’innovació educativa, potenciant la

participació dels membres del Departament als Tribunals de PFC, procurant una major incidència dels continguts propis del Departament en els processos de tutorització i avaluació, potenciant les activitats no reglades...

Millorar la docència de tercer cicle definint millor objectius, continguts i tipus d’ensenyament del Doctorat i del Màster, en relació amb els objectius comentats, introduir seminaris amb classes més reduïdes per propiciar el debat, fomentant una major participació en el Màster de professors d’altres departaments i universitats, millorant la gestió administrativa que s’ofereix en especial als alumnes estrangers, dotant d’espais i equipament per becaris i estudiants de tercer cicle, potenciant la comissió de doctorat...

Revisar la superposició del doctorat amb el màster Millorar la relació entre estudiants inscrits i Tesis llegides Redefinir els criteris per a valorar la recerca notable Millorar el coneixement dels mecanismes sobre la gestió del CTT i fomentar la utilització dels seus

serveis. Millorar la recerca: creant línies de recerca prioritàries i nous grups d’investigació de I+D,

participant en projectes europeus i projectes de finançament públic i millorant de la informació sobre ajudes d’investigació, projectes, beques, etc. i suport a la gestió de la sol·licitud de les mateixes.



26

DEPARTAMENT DE CONSTRUCCIONS ARQUITECTÒNIQUES I

Imparteix docència a.... l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès l’Escola Universitària Politècnica de Barcelona Cronologia (avaluació institucional - planificació estratègica)




Seguiment del Pla

Estratègic


FASE INTERNA

El procés intern i, especialment, l’informe d’autoavaluació s’ha seguit de manera més intensa i amb més implicació a la seu del Vallès que no pas a la de Barcelona.

L’informe intern és abundant en quant a informació corresponent als aspectes descriptius i valoratius i adequat per als objectius corresponents a la fase d’autoavaluació. Es valora positivament el format de fitxes que resumeixen amb claredat els punts estudiats.

S’ha enquestat al professorat i al PAS. Bona part de les propostes de millora que figuren a l’informe es fonamenta en la opinió d’aquestes col·lectius

FASE EXTERNA

El Comitè Extern de CAI és el mateix que ha actuat a CAII El comitè va visitar les seus departamentals de Barcelona i del Vallès. L’informe

extern recull les especificacions en uns casos, de forma general i en altres, concretant per a cada seu.

El CEE valora molt positivament la tasca del Comitè intern i, especialment, del ponent responsable de conduir el procés.


Membres del Comitè Intern Membres del Comitè Extern Jaume Avellaneda Carlos Pérez César Díaz Rafael Serra Antoni Tribó

Director Cap de Secció Professor Estudiant Professor ponent

Ignacio Valverde Oriol Cugat Xavier Aymerich Albert Sagrera

Acadèmic – U. Granada Professional - Arquitecte Metodòleg - UAB Titulat UPC - ITEC


27


Punts forts El Departament compta amb un quadre de professors amb un alt grau de qualitat docent.

Així mateix, també destaca el reconegut prestigi professional de la majoria. La recerca està molt desenvolupada i és d’un alt nivell. Existeix una tasca molt important de

transferència de tecnologia El Departament té gran connexió amb l’exterior a través de les línies de recerca, el que

comporta una gran projecció en l’àmbit social. Això implica una generació de recursos que permeten mantenir l’estructura investigadora.

El Departament realitza un gran esforç en Tercer Cicle, en el que participen professors amb alt nivell d’especialització docent i professional. Actualment s’imparteixen tres programes de doctorat

A més a més dels ensenyaments propis del Departament, aquest té un ampli ventall de postgraus, màsters, cursos d’especialització, etc., realitzats a través de la FPC.

Punts febles Els grups de classes pràctiques presenten masses alumnes, cosa que no permet al

professor arribar a ells de forma personalitzada. Els professors senten falta de suport de la UPC en relació amb l’accés de nous professors,

així com en la promoció interna dels actuals. Existeixen alguns llocs administratius amb sobrecàrrega de treball, que afecta especialment al desenvolupament de la tasca investigadora. D’altra banda, no existeix la figura d’un Coordinador Administratiu, totalment necessari per la gestió d’aquest Departament per la seva estructura i activitat.

Baixa demanda del 3º cicle per part dels nous titulats d’ambdues Escoles d’Arquitectura Estructura departamental molt dividida. Entenem que la divisió actual en quatre Seccions

(tres a la seu de Barcelona i una a la seu del Vallés) han donat lloc a que els professors “desconnecten” de l’estructura i gestió departamental, trobant-se més identificats, en tots els aspectes (docent, investigador i gestió), amb la Secció a la que pertanyen, a més de propiciar la falta de comunicació i de permeabilitat entre professors.

Falta d’interès per la gestió dins del col·lectiu del professorat. Falta d’espai a la seu de Barcelona. És destaca que gran part dels professors permanents

comparteixen taula i que no solen existir àrees independitzades, el que pot afectar, a curt o mig termini, a la qualitat docent i investigadora.

Manca d’instal·lacions i equips per la major part de les pràctiques de laboratori Propostes de millora Divulgar l’estructura de la Universitat de manera sintètica. Realitzar un document explicatiu

del Departament Reestructurar el Departament amb objecte de coordinar la docència, la recerca i la gestió. Buscar temes que serveixin de confluència de les diferents àrees del Departament. Portar a terme una política objectiva i realista de la redistribució dels espais actuals amb

vistes a millorar les condicions de treball en pro de mantenir la qualitat d’ensenyament i recerca.

Fer, de manera urgent, que la UPC recolzi l’accés de nous professors, així com la promoció interna dels actuals.

Dotar al PAS d’una organització jerarquitzada amb funcions concretes. Fa falta, amb urgència, la figura d’un Coordinador Administratiu altament qualificat.

Incrementar la mobilitat dels professors. Augmentar la participació en programes europeus. Corregir el desajust entre l’encàrrec docent d’ambdues Escoles de la UPC i les hores

contractades Impartir un dels Programes de Doctorat, o bé un altre de nova creació, a l’Escola del Vallés. Realitzar, un esforç en generar més recursos que donin un equilibri de les millores en la

dotació general departamental. Això es faria en relació amb l’activitat investigadora sustentada en convenis i serveis, intervenint major nombre de professors.

Donar a conèixer als alumnes de 1r i 2n cicle, les línies de recerca, amb objecte de completar la faceta docent amb la recerca.

Repartir amb equitat els recursos de PAS entre les unitats actives del Departament. Promoure una difusió més gran dels treballs que realitzen els membres del Departament Explicitar els criteris per atorgar punts notables i adequar-los al nostre àmbit. Augmentar la mobilitat del professorat entre grups.



28

DEPARTAMENT DE CONSTRUCCIONS ARQUITECTÒNIQUES II

Imparteix docència a.... l’Escola Universitària Politècnica de Barcelona Cronologia (avaluació institucional - planificació estratègica)




Seguiment del Pla

Estratègic


FASE INTERNA

En la programació anual de la UPC no estava previst avaluar aquest departament. L’equip directiu del Departament va demanar voluntàriament la participació en el procés d’avaluació institucional.

Des de l’inici, el procés s’ha dut a terme amb molt d’entusiasme per part del Comitè Intern i amb molta implicació per part del Director del Departament

L’informe intern és correcte en quant a informació corresponent als aspectes descriptius i valoratius i adequada per als objectius corresponents a la fase d’autoavaluació.

El procés d’avaluació institucional ha estat ben valorat com a punt de partida per elaborar el pla estratègic del departament

FASE EXTERNA

El Comitè Extern de CAII és el mateix que ha actuat a CAI El CEE posa de manifest algunes incorreccions metodològiques en el disseny d’una

enquesta adreçada al professorat del departament amb motiu d'aquesta avaluació, la qual cosa posa en evidència el posterior anàlisi dels resultats i les conclusions que se’n deriven.

Hi ha un bon coneixement per part dels membres del departament del procés i de l’informe intern


Membres del Comitè Intern Membres del Comitè Extern Domingo Rodríguez Ramon Vivancos Àngel Corral Miquel Josefina Arribas Alex Ros Escala Rosa Díaz Salgado

Director Professor Professor ponent PAS Becari Estudiant

Ignacio Valverde Oriol Cugat Xavier Aymerich Jordi Portolés

Acadèmic – U. Granada Professional - Arquitecte Metodòleg - UAB Titulat UPC


29


Punts forts Bon nivell de coneixement del sector professional per part de l’equip directiu i la resta del PAC. Existència d’iniciatives individuals emprenedores. L’Equip directiu del Departament estan portant a terme accions que permeten que els recursos

estiguin orientats a la consecució dels objectius de millora permanents de la unitat. Bona actitud d’adaptació i implementació de les noves tecnologies. Esforç per aplicar les eines NTIC en l’àmbit de la gestió. L’orientació de la docència cap a les necessitats del sector. Satisfactòria qualitat docent del professorat, amb valoracions superiors a la mitjana de la UPC Estabilitat de la plantilla de professors, amb un 60% dedicats a temps complet. Valoració positiva de l’atenció que reben els estudiants per part del professorat. Ingressos molt acceptables tenint en compte les dimensions del departament, derivats de

contractes de serveis molt demandats per la societat. Les accions realitzades per incrementar les activitats de transferència i tecnologia Elevada vocació del professorat per fer les seves tasques. El Departament té una gran connexió amb l’exterior a través dels serveis que presta en

transferència de tecnologia i en actuacions vinculades al Programa Innova Punts febles Manca d’estratègies col·lectives o globals. L’àmbit exterior té molt poques referències i coneixement de l’existència del Departament. Contractació de personal, basada en necessitats puntuals. Insuficient dotació de PAS Promoció interna del PAC Dèficit entre la carrega lectiva i el potencial docent Manca d’espai tant pel que fa a les capacitats de les aules com per atendre a tercers, per la

recerca i la transferència de tecnologies així com altres activitats universitàries Manca d’espais per als estudiants de Projecte final de carrera que fan de personal de suport a la

recerca. Comunicació entre els membres del departament no sistematitzada Necessitat de planificar una política interna destinada a la formació del PAC Insatisfacció per part de l’alumnat i del professorat pel que fa al nou Pla d’Estudis. Dèficit entre la càrrega lectiva i el potencial docent. La manca de connexions amb altres departaments de la Universitat L’activitat investigadora és escassa Reduït nombre de doctors. Escassa o nul·la participació dels professors o doctors en la direcció de tesis doctorals. Es nota entre els professors una falta de recolzament per part de la universitat per no donar els

suficients recursos. Falta de promoció interna del professorat.

Propostes de millora Fomentar les vies de comunicació entre el Departament i els estudiants Impulsar la planificació individual de l’encàrrec acadèmic. Optimitzar la gestió de la plantilla del PAC Fomentar la reconversió del PAC d’àrees exceditàries a àrees deficitàries Promoure les respectives places de CEU i de TEU Consolidar les places de PAS de nova creació Dur a terme una anàlisi de la plantilla del PAC i de les necessitats futures Fomentar la qualificació i el desenvolupament professional de personal acadèmic: lectures de

tesis, cursos de doctorat, segons cicles, cursos de formació continuada Cal promoure la fixació d’objectius de millora segons els recursos disponibles. Les partides

pressupostàries i les respectives destinacions de recursos han de quedar ben assignades mitjançant posteriors avaluacions.

Adequar i optimitzar el espais departamentals Incrementar les eines TIC així com potenciar la formació del personal acadèmic en la utilització

dels nous sistemes de informació Millorar la dotació d’equips informàtics per aconseguir la seva adequació a les necessitats del

personal del departament als nous models educatius de la universitat Participar en la elaboració de la reforma dels pla d’estudis amb l’EUPB Fomentar activitats i projectes interdepartamentals amb altres grups de la universitat. Incrementar el PAR/EDP. Incrementar les activitats de recerca dels grups i línies de recerca Incrementar el nombre de professors que realitzen tasques de recerca i transferència de tecnologia Incrementar el nombre de doctors Potenciar la participació en cursos de doctorat Potenciar accions d’innovació que permetin la coordinació en relació amb els serveis que ofereix la

unitat, impulsant la participació del professorat en les activitats de transferència de tecnologia. Millorar dels sistemes de coneixement de satisfacció dels estudiants. Incrementar les activitats conjuntes del departament amb les institucions

Font: autoinforme, informe extern i informe final


30

DEPARTAMENT D'ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

Imparteix docència a.... l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa l’Escola Tècnica superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona Cronologia (avaluació institucional - planificació estratègica)




Seguiment del Pla

Estratègic


FASE INTERNA

“Resistència” inicial del Departament a participar en el procés d’avaluació institucional per la signatura recent de l’acord per impulsar la planificació estratègica del Departament

Hi ha un solapament evident i perjudicial entre ambdós processos que perjudica clarament al d’avaluació institucional (que ha estat menys participatiu) ja que han estat consecutius i no han seguit la seqüència lògica “avaluar (diagnosticar) per planificar”.

La decisió d’avaluar aquest departament respon a una planificació establerta des de l’inici del Pla Nacional d’Avaluació per part de la UPC. El fet de no “deixar fora del procés a aquest departament respon al fet d’aglutinar l’avaluació dels departaments amb més càrrega docent de l’àmbit de Camins en un mateix període.

Conseqüentment, les conclusions del pla estratègic són, pràcticament, les mateixes del procés d’avaluació institucional

A judici d’ambdós comitès, la UPC hauria de donar més informació sobre quin és l’abast real del procés d’avaluació institucional, ja que el desconeixement d’aquest afavoreix la poca motivació d’algunes persones per a participar activament

El pla estratègic, ha suposat una valuosa eina d’anàlisi molt ben valorada pel Comitè Extern

FASE EXTERNA

El CEE va demanar una reunió no prevista inicialment amb estudiants de primer i segon cicle, que es va dur a terme amb normalitat tot i l’escàs marge per organitzar-la.

Durant la visita del CEE, no hi ha hagut cap incidència remarcable, excepte la no assistència del representant de la indústria per malaltia de darrera hora.

El CEE va demorar molt el lliurament de l’informe extern

Membres del Comitè Intern Membres del Comitè Extern Enrique Mirambell Andrés Yagüe Montserrat Santo Miren Etxeberria Carlos Hurtado Ignasi Casanova

Director Professor PAS Estudiant Tècnic de laboratori Professor ponent

Antonio Martín Francesc Abad Joan Miquel Vilardell

Acadèmic – U Sevilla Metodòleg - UPF Titulat UPC - DEPISA


31


Punts forts El DEC ha traçat un Pla Estratègic amb un alt nivell de definició que presenta una convergència

elevada amb el Pla Estratègic de la Universitat. Existeix un elevat nivell d’implicació a la consecució dels objectius. Bona coordinació amb els centres docents on el DEC imparteix docència. Bon us de l’encàrrec docent per a la planificació de les necessitats docents Presència activa de professorat a la gestió dels centres (òrgans de poder). Els indicadors comparatius amb la resta de Departaments de la UPC són en general positius. Imatge de departament reconeguda a nivell Internacional Bona part de la plantilla de personal està constituïda per doctors amb molta experiència investigadora El DEC té un 18% de CU (vs. 8% UPC). La relació PAS/PETC és del 34.5% (vs. 12% UPC) Compromís de les persones amb la seva secció. PAS laboral amb experiència. Actuacions pioneres a la mediambientalització del treball. S’ha desenvolupat un doble mecanisme de coordinació vertical i horitzontal. Inversions importants per a projectes de finançament públic. Laboratoris punters amb equips punters i amb gestió pròpia. Bona percepció per part dels alumnes. Tesina com a eina per introduir la investigació / experimentalització a la docència. Percepció d’un doctorat de qualitat. Alta participació del doctorat en tot el procés de investigació. Alta participació internacional, amb prestigi reconegut a Sudamèrica. Participació en dos programes de doctorat amb ampli contingut. Alta producció de tesis doctorals. Integració dels treballs de doctorat a les línies obertes d’investigació. Alta producció d’articles i comunicacions. Alt nivell de transferència de tecnologia amb un creixement important en els últims cinc anys. L’activitat de recerca realitzada durant els darrers anys està per sobre de la mitjana dels departaments El finançament de les activitats de recerca i tt és molt alta i té un creixement important La recerca del DEC està molt ben estructurada. Equips d’investigació molt consolidats. Els treballs de recerca tenen un elevat impacte social

Punts febles Desequilibris i desconnexió entre les seccions. Manca de coordinació amb assignatures d’altres departaments El departament imparteix docència en tres centres diferents, ubicats físicament en llocs distants, el que

dificulta el funcionament general i la integració entre els professors. Es tracta d’un Departament petit i amb costos de formació més elevats que la mitjana, derivats del seu

component experimental i de activitats del laboratori, per aquest motiu es deficitari en quan a recursos econòmics ordinaris donats per la universitat.

La introducció i utilització de les TIC en el funcionament del Departament hauria de ser un objectiu de més gran interès, tant a nivell docent i investigador, com de gestió i de serveis generals.

Política de recursos humans poc definida. Hi ha poca mobilitat internacional del professorat. El DEC es deficitari en hores contractades respecte a hores impartides La dinàmica de treball no ha facilitat la formació (especialment per al PAS). La càrrega lectiva real es superior a les hores contractades, tant a nivell absolut com a nivell relatiu

respecte a d’altres departaments. No hi ha criteris específics per al establiment de la carrera professional. Poca mobilitat dels professors. A la secció de construccions industrials, la insuficient presència de professors a temps complet,

dificulta la creació i consolidació d’equips d’investigació. Manca d’espais i equips informàtics per a doctorants, per biblioteca i sala de juntes, per a despatxos

de professorat, per arxius, estudiants de postgrau, professors visitants i becaris. Falten laboratoris específics en l’àmbit de construccions Industrials, s’han de renovar els equips del

laboratori de Materials de Construcció, manca d’espais per instal·lacions específiques en el laboratori de Tecnologia d’Estructures.

Falten recursos per al manteniment dels laboratoris i cal resoldre el problema d’emmagatzenament de materials de laboratori.

Els recursos són insuficiències per implantar mesures de seguretat i condicions mediambientals. Pocs estudiants estrangers de primer i segon cicle. Metodologia massa teòrica (“classe magistral”). Recursos docents (àudio, vídeo, …) limitats. En alguns casos existeix una falta de identificació entre el programa de doctorat i les línies

d’investigació, el qual fa que la preparació d’alguns doctorants sigui deficient. No tots els professors a temps complet investiguen El finançament de la recerca lligada a projectes europeus és molt reduït i té un ritme decreixent L’activitat de recerca del DEC té una distribució desigual entre el professorat Hi ha desequilibris i desconnexions entre les diferents seccions del DEC El Departament no és el referent en l’àmbit de la construcció. La col·laboració amb l’àmbit empresarial

hauria d’incrementar-se.


32


Accions de millora Actualitzar l’estructura organitzativa a nivell de secció i departamental. Estudiar la viabilitat tècnica i econòmica d’un laboratori de Construccions Industrials en

coordinació amb els centres. Difondre les activitats característiques del Departament entre les administracions i les

empreses. Fomentar la sensibilització respecte a la construcció sostenible i la cooperació al

desenvolupament en coordinació amb els centres. Coordinar les tasques docents a nivell inter i intra departamental i amb les escoles.

Diversificar i coordinar inter i intra departamental les estratègies de captació de recursos. Establir criteris d’uniformitat als encàrrecs docents entre seccions departaments. Incrementar el nombre d’investigacions en l’àmbit internacional. Incrementar el nombre de professors doctors en les seccions. Promoure la creació d’un centre de referència de la construcció. Incrementar el caràcter experimental de l’activitat docent. Incrementar el nombre de grups consolidats d’investigació dirigits o participats en el

departament Mantenir el nivell d’activitat de recerca (PAR), especialment les publicacions (nombre i

qualitat) en revistes especialitzades. Organitzar i estructurar les línies i sublinies d’investigació. Potenciar un ambient de discussió científico-tècnica Mantenir l'activitat de transferència de tecnologia (PATT) Fomentar les relacions del Departament amb les empreses. Fomentar la difusió dels treballs de transferència de tecnologia en fòrums específics. Aconseguir que els laboratoris del Departament siguin de referència en l’àmbit de la

construcció. Participar en la promoció de la cultura de la divulgació científica i tècnica de la construcció. Promocionar les relacions amb els laboratoris de la construcció a Catalunya Fomentar les relacions amb els col·legis professionals i associacions tècniques i científiques

relacionades amb la construcció facilitant la participació del departament en cursos de formació continuada.



33

DEPARTAMENT D'ENGINYERIA HIDRÀULICA, MARÍTIMA I AMBIENTAL

Imparteix docència a.... l’Escola Tècnica superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona Cronologia (avaluació institucional - planificació estratègica)


Esborrany per signar l’acord per



FASE

INTERNA

Procés intern molt dilatat en el temps (més de dos anys) que ha provocar desfases d’informació i d’implicació de les persones del departament.

S’han fet enquestes a diferents col·lectius del Departament amb una desigual participació


FASE EXTERNA

Hi hagut força implicació dels diferents col·lectius del departament durant la visita externa

Es valora molt positivament la implicació de Joaquim Tosas, President del Port de Barcelona com a membre del Comitè Extern



Agustín Sánchez Marc García López Josep Dolz Ripollés Juan Pablo Sierra Rafael Mujeriego Jordi Bosser Julve Isabel Sagués Juan Pomares Abad Andrei Bourrouet Allen Bateman

Director Secretari Cap de Secció Cap de Secció Cap de Secció Cap de Secció Secretària del Dept. PAS Estudiant Professor Ponent

José Luís Pelegrí

Joaquim Tosas Mir Jordi Cartanyà Solé Sergi Ametller

Acadèmic – Las Palmas Professional – Port de Barcelona Metodòleg - URV Titulat UPC - SENER


34


Punts forts Gran sensibilitat al DEHMA davant el medi ambient i el desenvolupament sostenible. Capacitat demostrada del personal del DEHMA per captar i desenvolupar projectes

d'investigació d'envergadura Lideratge del DEHMA dins de la seva àrea de coneixement. Es tractar d’un departament únic

de gestió e innovació tecnològica dins el mon de l’aigua a Catalunya. El reconeixement del DEHMA dins Catalunya i l’Estat espanyol de la seva singularitat i la seva

competència professional. Alt grau de coordinació del CER LIM/UPC amb el DEHMA. Interès, per part del DEHMA, en contractar professionals de prestigi com a professors visitants. Utilització dels laboratoris per a docència, investigació i convenis amb les empreses, generant

una producció en punts PATT molt elevada. Màxim aprofitament dels espais dels laboratoris. Bona utilització dels recursos econòmics per poder mantenir uns laboratoris de prestigi que

cada dia demanen més inversió de manteniment i actualització. Els mitjans tecnològics, en termes de grans infrastructures, de que disposa el DEHMA.

Alt grau d'autofinançament tant en personal com en adquisició i manteniment de tot tipus de material inventariable.

Assignatures de gran contingut tecnològic amb un vector principal: l'aigua Professors de gran qualitat tècnica que aporten valuoses experiències i de gran activitat

investigadora que permeten actualitzar les assignatures en temes específics any rere any. Gran sensibilització dels professors en actualitzar les seves assignatures amb una component

mediambiental. Doctorat interuniversitari en Ciències del Mar (UB-UPC-CSIC). Gran activitat en el desenvolupament de la investigació i la transferència de tecnologia amb un

augment progressiu de l'activitat de recerca als darrers anys. El Departament genera una activitat important tot i la seva reduïda plantilla. El PAS és un personal crític i inquiet respecte a les seves aspiracions, integrat totalment al

DEHMA i altament qualificat. Punts febles Manca de comunicació entre seccions. Falta de simbiosi entre seccions en alguns projectes.

L’extrem grau de fragmentació dins el DEHMA ocasiona innumerables febleses en tots els nivells: falta de visió de un projecte conjunt de futur, falta de comunicació, possible duplicitat de recursos, possible subutilització de les infrastructures, possible utilització inadequada del PAS, aïllament no sols entre el PAC sinó també entre els becaris dels diferents grups, inadequat repartiment de la carrega docent, etc.

La utilització docent dels laboratoris no és la desitjada pel DEHMA degut a l'escàs personal de suport i assignació docent per als laboratoris. La manca de suficients espais físics i l’elevat cost de manteniment dels seus equipaments que es nodreixen principalment dels projectes de recerca i de transferència de tecnologia.

Saturació en la producció científica i de transferència de tecnologia degut a l'estancament de la plantilla del DEHMA.

Excessiu grau d'atomització en algunes àrees tecnològiques/científiques. Dificultat en incorporar nous membres a les tasques de direcció del DEHMA. Important “desgast anímic” per part de la plantilla degut al seu estancament numèric i la seva

falta de promoció. Els professors associats, que són una part important del departament en les activitats de

docència, recerca i transferència, no tenen un contracte permanent amb bones condicions econòmiques amb la conseqüent pressió que comporta.

Plantilla de PAS limitada que ha de ser mantinguda a costa de recursos propis. Estancament en el creixement de la plantilla Falta d'espai dedicat a despatxos Falta de suport informàtic. No existeix una coordinació global de les assignatures des del Departament. Falta de personal de suport per a la docència experimental. Manca de promoció i inestabilitat laboral (PAC i PAS). Manca de professorat per poder mantenir una dinàmica de creixement coherent amb la

producció acadèmica i científica. Càrrega de treball excessiva per a realitzar les tasques adequadament Manca de coordinació entre les assignatures per poder millorar la qualitat docent. Els espais, la infrastructura i el recolzament de la UPC per millorar la qualitat docent és baixa. Poc reconeixent del treball que realitzen els becaris. L’elevada càrrega de treball que es dóna en el Departament en l’àmbit de la recerca i la

transferència de tecnologia pot influir, en alguns casos, en la qualitat de la docència que es dóna.


35


Propostes de millora Millorar la coordinació entre les diferents seccions. Incrementar la dotació humana i pressupostària dels laboratoris. Ampliar les plantilles de PAC com de PAS, millorant també les condicions de les places

existents. Reformular les línies i sublínies de recerca. Realitzar una campanya de sensibilització del professorat per a l'elaboració continuada de la

base Fènix. Demanar la millora del software de la base Fènix. Impulsar la publicació dels resultats dels treballs de recerca i transferència de tecnologia,

fonamentalment a nivell intern. Negociar la contractació d'un tècnic/programador/administrador dels recursos informàtics. Incorporar professorat per poder mantenir un creixement coherent amb l'activitat docent,

experimental i investigadora. Assolir un major implicació de la direcció del Departament davant les

promocions/requalificacions demanades a la UPC. Mantenir un nivell punter de les instal·lacions del Departament durant les properes dècades.

Per aconseguir-ho cal fer un plantejament estratègic amb el rectorat i els agents social i econòmics de l’àmbit del DEHMA. Un plantejament de futur d’aquestes característiques està supeditat a la visió de futur que el DEHMA s’hagi formulat.

Iniciar un procés de sinèrgia amb una o varies activitats especifiques, a nivell de docència (com ara amb un cicle de seminaris/conferencies) i de recerca (un projecte pilot conjunt). La credibilitat de que el DEHMA pugui mantenir el seu paper rellevant en el futur depèn de que superi la crisi de fragmentació que ara pateix, el que ha de demostrar-se amb activitats especifiques com ara les a dalt esmentades.



36

DEPARTAMENT D'EXPRESSIÓ GRÀFICA ARQUITECTÒNICA I Imparteix docència a.... l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès Cronologia (avaluació institucional - planificació estratègica)





FASE INTERNA

L’informe intern es llarg, molt complet i molt autocrític. S’aporta una gran quantitat d’informació dels aspectes que el propi informe destaca

com a rellevants en l’anàlisi de la realitat del Departament. Cal destacar que el comitè intern no ha obviat cap informació i tota mena de documents aportats per diferents professors han estat recollits a l’informe fidelment (hi ha un annex amb totes les al·legacions presentades, tant les que comenten o matisen aspectes de l’informe com les que defenen postures absolutament contràries).

El procés d’avaluació institucional ha estat ben valorat com a punt de partida per elaborar el pla estratègic del departament.

FASE

EXTERNA

El Comitè Extern d’EGAI és el mateix que ha actuat a EGAII El Comitè Extern va visitar les seus departamentals de Barcelona i del Vallès Tots els membres del Departament s’han implicat molt al llarg de la fase externa El CEE, a petició del Comitè Intern, va refer en part el seu informe per clarificar

algunes aspectes erronis o poc clars i per ordenar les conclusions i recomanacions corresponents a la seu de Barcelona i a la del Vallès.


Membres del Comitè Intern Membres del Comitè Extern Ernest Redondo Josep Bosch Lluís Villanueva Olga Guijarro Mauricio Molochnik

Director Secretari Professor ponent PAS Estudiant

Àngela García Santiago Delàs Carme Sala Xavier Moliner

Acadèmic – UPV Professional - Arquitecte Metodòleg - UAB Titulat UPC - Arquitecte


37


Punts Forts Hi ha una clara voluntat de compromís per part del director del Departament i de molts

professors per aconseguir un bon funcionament i una clara millora en els rendiments. El PAS, clarament insuficient per al volum del Departament, desenvolupa satisfactòriament

les seves tasques, en terminis raonables de temps i en un bon ambient laboral. Tot i les limitacions d’espais i manca de recursos per a la docència, les valoracions que els

estudiants fan a les enquestes quadrimestrals són, en general, positives. Esforç força eficaç per actualitzar i millorar els continguts de les assignatures Algunes de les assignatures d'EGA1 són considerades de referència a d’altres Escoles

d’Arquitectura Els resultats docents de la nova assignatura d’Expressió Gràfica per al Curs 0 a l’ETSAB

són positius Bona valoració del programa de doctorat. Els seus continguts abasten un ventall ampli de

temes propis del Departament L'expertesa en la il·lustració de temes arquitectònics i en l’edició d’objectes de disseny, en

temes d’art i d’història de l’art. Col·laboracions entre assignatures del Departament o amb d’altres departaments dels dos

Centres Organització del Congrés Internacional d’EGA 2000 pel Departament

Punts febles Poca implicació en les tasques no estrictament docents d’una majoria de professors a TC. Insuficients nombre de professors del Departament amb prou coneixements informàtics per

impartir docència d’expressió gràfica amb ordinador Les possibilitats de promoció del professorat estan bloquejades La contractació a temps parcial és poc flexible i està mal remunerada Males condicions de treball a les seccions departamentals i a la secretaria. Espais

insuficients. Insuficient equipament informàtic. Els disponibles no permeten impartir satisfactòriament un

dels descriptors de la nostra àrea, denominat "Representació del territori". Falta d’equipament fotogramètric, que es redueix a una camera semimètrica amb dos

objectius. Els successius plans d’estudi han anat reduint les hores lectives d’expressió gràfica Entre els professors hi ha discrepàncies sobre determinats conceptes de la docència del

dibuix arquitectònic En algunes assignatures es detecten criteris de qualificació massa heterogenis Manca una estructura de conceptes i pràctiques gràfiques real que coordini i articuli les

assignatures Manquen línies docents que permetin agrupar temàticament les assignatures de doctorat Es llegeixen poques tesis al Departament Difícil encaix en el context social, científic i tecnològic


38


Propostes de millora Millorar la docència estructurant-la convenientment, amb adaptació i ampliació a nous

dominis mitjançant l’increment de la mobilitat dels professors dins les seccions per tal d’aconseguir el màxim grau d’expertesa.

Actualitzar amb urgència els coneixements de molts docents, especialment en temes informàtics. Cal oferir el reciclatge informàtic, especialment CAD i de gestió

Implicar plenament en les tasques de gestió, recerca i transferència de tecnologia a tots els professors a TC. Aconseguir que sigui exigible des de la pròpia Universitat que els docents que no fan gestió, recerca o transferència de tecnologia, hagin d’impartir més docència de les 8 h setmanals establertes per als professors TC

Aconseguir que tots els professors TEU del Departament assoleixin el grau de doctor. Acabar amb la provisionalitat laboral dels professors associats a TC que, a més, tinguin

acreditada suficient activitat de recerca o de transferència de tecnologia, atès que sovint desenvolupen pràcticament les mateixes tasques que un professor TU i, per contra, la seva estabilitat laboral és inquietant tant per a ells com per al Departament.

Dotar places de professor associat per tal de permetre incorporar al Departament els becaris i estudiants brillants que hi col·laboren durant els seus estudis i que, en acabar la carrera, no poden veure renovada la seva vinculació amb el Departament

Implantar “l’encàrrec acadèmic” i gestió del mateix per part del rectorat com instrument que garanteixi el compliment de la dedicació dels professors.

Dotar aules per a les assignatures del Departament amb taules de dibuix, tarima i pissarra gran, que possibilitin fer classes de teoria o de pràctica indistintament i permetin projectar diapositives i transparències, fóra bo ampliar a l’ETSAB aquest tipus d’aula.

Ampliar els crèdits d’expressió gràfica en la revisió del pla d’estudis, formalitzant les noves tecnologies gràfiques en el pla sense que això suposi un menyspreu a les d’índole tradicional.

Crear una estructura docent, que pel que fa al doctorat, agrupi les matèries temàticament, potenciant les de més interès i demanda. Seria interessant que hi hagués vinculació amb les àrees d’especialització de 2n cicle, de manera que les matèries de doctorat representessin un aprofundiment dels ensenyaments especialitzats. També que s’establissin connexions més clares amb les línies de recerca del Departament.

Incorporar doctorands becaris a les tasques de recerca i de preparació de material docent del Departament, procurant potenciar les línies de recerca existents.

Aconseguir que els treballs professionals dels professors TC es canalitzin per convenis. Clarificar i potenciar les línies de recerca del Departament on tinguin cabuda la major part

dels projectes, organitzant, si cal, sublínies para poder abastar el major nombre de potencialitats del professorat.

Col·laborar amb institucions en possibles temes sobre arquitectura patrimonial on les tecnologies tradicionals es mostren insubstituïbles.



39

DEPARTAMENT D'EXPRESSIÓ GRÀFICA ARQUITECTÒNICA II

Imparteix docència a.... l’Escola Universitària Politècnica de Barcelona Cronologia (avaluació institucional - planificació estratègica)





FASE INTERNA

Per recollir la opinió del professorat i fer-lo partícip durant el procés d'avaluació, s'ha dissenyat una enquesta que ha comptat amb una baixa participació (30%)

Els aspectes descriptius de l’informe intern són suficients per situar-se en la realitat del departament. Els aspectes valoratius han estat poc tractats. En general, l’autocrítica és escassa

Els punts forts fan referència a temes docents i d’índole organitzativa del Departament.


FASE

EXTERNA

El Comitè Extern d’EGAII és el mateix que ha actuat a EGAI A judici del Comitè Extern, hi ha certes expectatives de canvi entre el professorat

creades arrel del procés d’avaluació. Hi ha cert nivell d’entusiasme cap a la millora. Les diferents reunions (amb professors, estudiants...) han servit per aprofundir en la

realitat del departament i han aportat informació rellevant Durant la visita del CEE, no hi ha hagut cap incidència remarcable

Membres del Comitè Intern Membres del Comitè Extern Cèsar Gallofré Fèlix Fernández Blanca Figueras Neus Rodríguez Susana Adan

Director Secretari del departament Professora ponent PAS Estudiant

Àngela García Santiago Delàs Carme Sala Carlos Siota

Acadèmic – UPV Professional- Arquitecte Metodòleg - UAB Titulat UPC – Arq. Tècnic


40


Punts forts Coneixement de la pròpia feblesa que actualment pateix el Departament. L’àrea té una bona tradició dins de la carrera. Professors amb experiència professional tant docent com laboral. Existeix una bona valoració per part dels alumnes cap al professorat, així mateix, es

dóna una correcta atenció als alumnes en hores de consulta. Es tutoritzen una quantitat important de projectes de final de carrera. El grau d’exigència entre la docència i els exàmens és correcta. L’elaboració de material docent S’han fet publicacions.

Punts febles Poca valoració per part de la societat de les escoles universitàries en front de les

superiors, el que provoca una infravaloració del professorat de les primeres. Inexistència de mecanismes efectius de coordinació: reunions esporàdiques del

Consell de Departament (1 a l’any) i escepticisme respecte de la utilitat de les comissions per part del col·lectiu de professors.

Inexistència de mecanismes pel necessari reciclatge del professorat. Hi ha pocs professors amb titulació superior Insatisfacció generalitzada amb el nou pla d’estudis (que ha suposat una disminució

en la capacitat lectiva) Falta de coordinació tant horitzontal com vertical. Imatge negativa (per part del personal) del propi Departament com a reflex de

l’actitud de la Universitat cap als Departaments que no generen recursos derivats de la recerca.

Escasses activitats que generen recursos de transferència tecnològica. Poc impuls a la recerca. Infrastructura dolenta i insuficient. Inexistència d'espais propis per el treball individual o en equip. Manca de programa de doctorat

Propostes de millora Cal fer un anàlisis en profunditat de la situació actual del Departament respecte la

política de la UPC, per part de tots els professors i fer un plantejament seriós de la situació.

Cal fer un canvi a l’estructura organitzativa del Departament que fomenti la major participació del col·lectiu en comissions docents, d’investigació, econòmiques etc., que provoqui accions productives i la comunicació tant ascendent com descendent.

Possibilitar el reciclatge continu dels professors a les noves tecnologies a través de l’actualització de coneixements, així com de metodologies docents.

Fomentar l'intercanvi de professors i estudiants Potenciar una actitud activa en la creació de fonts de finançament del Departament:

organització de cursos de postgrau, d’especialitat, oferta de serveis a institucions... Augmentar el nombre de titulacions superiors en els professors Ampliar l’oferta d’ALES Oferir a l’escola dintre del Pla d’estudis una altra línia d’intensificació per afegir a les

quatre que hi ha amb l’objectiu d’ampliar la formació tècnica dels estudiants i de crear noves assignatures.

Col·laborar amb empreses i institucions Font: autoinforme i informe extern


41

DEPARTAMENT DE INFRASTRUCTURA DEL TERRENY I DEL TERRITORI

Imparteix docència a.... l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona Cronologia (avaluació institucional - planificació estratègica)





FASE

INTERNA

El procés s’inicia amb un ponent que per raons personals no pot continuar; el departament reinicia el procés, nomenant a un nou ponent. Això implica un cert retard en la execució de la fase interna

Es valora molt positivament la implicació i lideratge del ponent responsable de conduir el procés d'avaluació institucional al Departament

Poca implicació de la direcció del Departament (excepte en la fase externa) El procés d’avaluació institucional ha estat ben valorat com a punt de partida per

elaborar el pla estratègic del departament

FASE EXTERNA

Totes les reunions mantingudes han estat molt participatives Durant la visita del CEE, no hi ha hagut cap incidència remarcable

Membres del Comitè Intern Membres del Comitè Extern Modest Batlle Francisco Gómez Josep Amorós Susanna Rodríguez Teresa Navas

Director Secretari del Departament PAS Estudiant Professora ponent

José M. Ureña Justo Nieto

Marta Vilalta Albert Muray

Acadèmic – UCLM Professional – Ports de la Generalitat Metodòleg - UAB Titulat UPC– Departament de Política Territorial


42


Punts forts Departament amb especialitats fortes i lideratges potents. La diversitat del Departament ha de ser una potencialitat, diuen els professors, no una debilitat. Alt nivell de reconeixement professional extrauniversitari del professorat. L’accessibilitat del professorat Ocupació de càrrecs públics i responsabilitats de primer ordre en projectes d’enginyeria. Forta vinculació enter docència i recerca. Important participació en els estudis reglats de doctorat. Oferta diversificada en màster i postgraus. Importància del laboratori de Camins, vinculat a la docència i a la transferència tecnològica. Alt volum de transferència de tecnologia i de recerca aplicada Avaluació positiva de la majoria de les assignatures impartides (1r i 2n cicle). Valoració positiva del programa de doctorat per part de l’alumnat així com del programa i del

professorat del curs del màster i postgrau del departament. S’ha propiciat convenis de col·laboració Escola de Camins i Departament de Política Territorial i

Obres Públiques. Acords de cooperació nombrosos amb universitats estrangeres, ens públics i empreses privades,

tant de formació com de pràctica professional. Impacte social més important que el científic degut a la publicació en revistes estrangeres Les assignatures impartides són, dins l’enginyeria civil, les que tenen major repercussió social, i

permeten elaborar una visió global dels problemes que afecten la societat contemporània Punts febles Les dificultats de relació amb el centre i la universitat. Hi ha subseccions que no es corresponen amb àrees de coneixement. Poca participació del conjunt del professorat en els òrgans de govern. Funcionament atomitzat del departament. Inexistència d’objectius comuns com a unitat. La falta d'una estructura acadèmica – estudiants que es quedin a fer la tesis i segueixin al

departament - Forta presència de professorat dins la categoria d’associat a temps parcial (65%) Desmotivació creada per la situació mantinguda del règim de professor associat. Precarietat laboral sostinguda per part dels professors associats. Impossibilitat dels caps de secció d’organitzar la plantilla més enllà de l’acompliment de l’encàrrec

docent. Dificultat de seguir la carrera professional del professorat. Baix nombre de doctors atesa l’estructura docent basada en associats. Manca de suport en el PAS administratiu per les categories baixes que ostenta. Manca de suport informàtic. Manca d’espais per a professors associats i becaris Tendències negatives en augment en la valoració del professorat de 1r i 2n cicles. Poca resposta dels titulats en Camins dins el Màster que organitza el departament. Poca relació entre les línies de recerca del departament i el seu programa de doctorat. Manca de suport administratiu en els processos de transferència tecnològica. Manca d’un ens responsable de la coordinació de la recerca. Impossibilitat d’obtenció de punts PAR notable a causa del poc reconeixement de les especialitats

en recerca aplicada de la unitat. Poca dotació dels laboratoris existents associats a les sublínies de recerca d’ITT (a excepció del

Laboratori de Camins) Propostes de millora Consolidar àrees de coneixement adscrites informalment o formalment al departament, però

establint prioritats de quines creixeran i quines seran de servei a la Escola. Impulsar un procés de lideratge comú i de confiança mútua. Augmentar la cohesió entre els diferents grups que treballen al departament. Consolidar l’estructura de professorat a través de la dotació de places de titulars. Crear una Comissió Docent que aglutini els membres de les diferents Seccions. Augmentar el nombre de professors a temps complet Equilibrar la proporció de professors associats, i professors amb dedicació completa, així com

convocar més places i que no es faci a cost zero. Creació de una comissió de docència Crear serveis comuns: informàtic, cartogràfics, administratius, etc. Crear un nucli comú que tingui un projecte docent de postgrau i de recerca comú o coordinat.



43

SERVEIS / PROCESSOS AVALUATS

Biblioteca Rector Gabriel Ferraté (BRGF)

Procés d’incorporació a la Universitat (dels estudiants nous)


44

BIBLIOTECA RECTOR GABRIEL FERRATÉ

FASE INTERNA

La UPC accedeix a avaluar la BRGF a petició de l’Agència en el marc de l’avaluació als Serveis Bibliotecaris de totes les universitats públiques catalanes. La UPC va avaluar aquest servei el curs 1996-97

Cal remarcar que el procés d’avaluació ha estat complex en alguns apartats ja que la Guia d’Avaluació dels Serveis Bibliotecaris va ser feta per avaluar els serveis bibliotecaris de manera global i no els d’una biblioteca de manera independent.

El Comitè Intern valora molt positivament la tasca portada a terme i destaca com les principals claus del bon funcionament :

o l'enriquidor exercici del contrast d'opinions atès les diferents tipologies de persones que formaven el Comitè.

o el tarannà dialogant dels seus membres o l'esforç permanent per a la cerca de posicions de consens.

L’opinió del Comitè Extern no coincideix amb la del Comitè Intern. Segons el Comitè Extern l’informe recull de manera exclusiva l’opinió de les persones que tenen una vinculació molt directa amb la Biblioteca i amb la seva gestió i troba a faltar el punt de vista dels usuaris.

FASE EXTERNA

Hi ha hagut molt poca assistència d’alguns col·lectius a les entrevistes del CEE. Cal destacar que en aquesta fase hi ha hagut poca implicació del Comitè Intern

El CEE opina que no es va proporcionar excessives facilitats al desenvolupament de les seves funcions i considera que la visita va ser en general poc satisfactòria.

El Comitè Intern considera que el redactat obert i poc sistematitzat de l’informe extern ha restat eficàcia a l’objectiu primordial d’aquesta fase del procés.


Anna Valls Montse Aragüés Joan Carles Gil Ruth Iñigo

Sebastià Olivella Jorge Villar Arnau Sumpsi

Directora de la Biblioteca Bibliotecària Professor de la FIB Unitat de Serveis per a la Recerca de la Biblioteca Sots-director de l’ETSECCPB Sots-director de l’ETSETB Estudiant

Assumpta Estrada Margarita Taladriz Josep Gómez Josep M. Torrents

Acadèmic – U de Lleida Professional– U. Carles III Metodòleg – U. de Girona Usuari UPC


45


Punts forts La descripció i el coneixement dels processos Una part del personal està motivat en la seva feina Assistència a cursos de formació subvencionadament És la Biblioteca més gran i amb millors instal·lacions de la UPC Cobertura de la bibliografia bàsica (Guia Docent) La col·lecció de revistes més important de la UPC Estudis d’avaluació del fons Introducció i formació de bibliotecaris temàtics La Unitat de Serveis de Suport a la Recerca dins la Biblioteca L’atenció i la competència del personal de les biblioteques L’augment dels recursos accessibles electrònicament

Punts febles Poca assistència dels membres de les Comissions de Biblioteques a les reunions. Els professors membres de les Comissions de Biblioteques no actuen com a interlocutors

del seu Departament La Biblioteca funciona amb tres pressupostos: un per cada centre docent La comunicació dels serveis als professors Inexistència de sistemes de reconeixement d’esforços No hi ha un programa de formació específic i a mida pel personal de les biblioteques Baixa formació tècnica d’una part del personal auxiliar Percentatge elevat de contractes de pràctiques (44%, 4 persones) en el col·lectiu dels

bibliotecaris sense comandament Dispersió de tasques a realitzar pels bibliotecaris temàtics, es dificulta la seva consolidació Manca d’espais per a treball en grup Una part dels usuaris no respecta les recomanacions de no fumar, silenci, mòbils apagats

dins les sales, reciclatge de paper, etc. Manteniment i neteja molt deficients Sortida sense vigilància cosa que provoca que desapareguin molts llibres Manteniment deficient dels equipaments informàtics Una part important del parc informàtic no té pla d’amortització Els fons no cobreixen les necessitats dels usuaris de 2n i 3r cicle, doctorands i postgraus, i

professors. Manca d’una política d’adquisicions global dels fons de la biblioteca (hi ha 3 polítiques, 1

per cada centre) Fons bibliogràfics insuficients en l’àrea de referència d’informàtica Fons no catalogats als Departaments Pressupostos insuficients i increment no proporcional a l’augment del cost de les

col·leccions de revistes Consulta de la informació electrònica Fons bibliogràfics departamentals poc accessibles El poc coneixement que tenen els usuaris dels serveis de la Biblioteca Servei de reprografia deficient i Inexistència d’un sistema d’autoservei d’impressions Recursos electrònics dispersos


46


Propostes de millora Promoure una campanya de sensibilització adreçada als Departaments i als alumnes per

incentivar la participació a les comissions Crear una única Comissió de Biblioteca representativa dels diferents col·lectius i que sigui

un òrgan útil en la millora de la comunicació entre els usuaris i la biblioteca. Gestionar i administrar de forma centralitzada, des de la Biblioteca, tots els pressupostos en

un únic pressupost Demanar al Servei de Personal un sistema de reconeixements d’esforços basat en incentius Proposar un pla de formació a mida pels diferents col·lectius del personal que treballa a la

biblioteca tenint en compte el nou Programa Estratègic (especial atenció a les línies: aprofundiment en noves tecnologies, especialització temàtica i tècniques de comunicació.)

Proposar que es redueixi el personal amb contractes en pràctiques cercant noves fórmules de contractació

Alliberar tasques d’atenció al taulell i més formació Convertir les aules d’estudi , ubicades a l’edifici de la Biblioteca, en espais més reduïts per

al treball en grup Habilitar aules d’estudi en el campus, fora de l’edifici de la Biblioteca Presentar i aprovar un pla de sensibilització sobre l’ús adequat de les instal·lacions i serveis

de la UPC Elaborar, amb el Consell d’Estudiants, un pla de millora de les condicions ambientals i d’ús

de les biblioteques (silenci, climatització, neteja, ús del tabac i mòbils, etc.). Presentar i aprovar un Reglament efectiu per quan no es respectin les normatives Demanar un augment de la qualitat d’aquest servei i si cal un increment de recursos per la

neteja i manteniment de la Biblioteca Obtenir un acord de serveis bàsics per a tots els tipus de PC. Ampliar el sistema de ‘renting’

a tots els PC de la Biblioteca Incrementar els pressupostos destinats a les adquisicions de les col·leccions relacionades

amb aquestes necessitats Unificar el pressupost i la política d’adquisicions Aprovar una partida dins els pressupostos dels 3 centres per aquesta tipologia de document Articular un sistema de mesures que estimulin als professors a catalogar els fons

disponibles als Departaments. Incloure al Pla estratègic de la Universitat i al Programa PAIDEIA les partides necessàries

per apropar el pressupost de la Biblioteca, a la mitjana de les altres biblioteques universitàries i als mínims recomanats nacionalment i internacional.

Incrementar els recursos disponibles amb la implementació del pagament per serveis a mida a organitzacions i membres externs a la UPC

Determinar les causes dels problemes de la consulta remota a les bases de dades i posada en marxa de les mesures.

Actualitzar la informació del catàleg de manera que doni informació real sobre la disponibilitat dels fons

Fer difusió continuada i més personalitzada dels serveis de la Biblioteca. Contractar un únic proveïdor per als serveis de reprografia i impressions d’autoservei Crear un únic arbre de recursos electrònics, mantingut pel Servei de biblioteques i alimentat

pels propis professors



47

PROCÉS D’INCORPORACIÓ A LA UNIVERSITAT (dels estudiants nous)

FASE INTERNA

L’avaluació del procés d’incorporació a la universitat s’ha plantejat com una avaluació conjunta de totes les universitat públiques catalanes (avaluació transversal)

A la UPC aquesta avaluació s’ha basat en bona part en el “Pla d’Informació, Orientació per a l’accés i Acollida als estudis de la UPC”. El fet de disposar d’aquesta eina i tenir una política definida i una sèrie d’accions implantades fa que aquesta avaluació no és considerés prioritària en la programació anual de la UPC. Amb tot, la UPC va acceptar participar en el procés d'avaluació donat el caràcter transversal de la mateixa.

Els aspectes que s’han abordat, han estat la captació d’estudiants, l’acolliment d’estudiants (institucional i acadèmic) i el seguiment i resultats de les accions programades.

En el comitè intern han estat representats diferents sectors implicats en el procés d’incorporació dels estudiants nous a la Universitat

Durant la fase interna s’ha intentat fer partícips en el procés a membres de les escoles (professors, estudiants de fase selectiva, responsables de la gestió administrativa de l’accés...). A tal efecte es va dissenyar un qüestionari per tal de recollir la seva opinió.

FASE EXTERNA

El CEE valora molt positivament l’informe intern i el qualifica com a “sintètic, ordenat, complet i ben encaixat en el Pla de Qualitat de la UPC”

A les reunions amb el CEE van assistir membres de l’Equip Rectoral, responsables tècnics de l’accés (administradors de centres, membres del Servei de Gestió Acadèmica), professors de la fase selectiva, professors responsables de programes d’acollida, directors de Centres, estudiants de fase selectiva i fase no selectiva, i directors d’IES


Membres del Comitè Intern Membres del Comitè Extern Rosa Argelaguet Montserrat Pons

Isabel Torras

Margarita Artal

Jorge Luís Villar Manuel Soler Montserrat Mestres

Roberto Hernández

Vicerectora d’Estudiants Subcoordinadora a la UPC de la Supervisió del COU i les PAAU. Cap del Servei de Gestió Acadèmica Responsable del Pla d’informació, orientació i acollida a l’estudiant Sots-director de l’ETSETB Sots-director de l’EUETIT Oficina Tècnica de Programació Estudiant

Ramon Pascual Ignasi Romagosa José María del Valle Antoni Llobet Josep Grifoll

Acadèmic – UAB Acadèmic – U de Lleida Professional - UPV Professional IES Metodòleg - Agència


48


Punts forts La UPC disposa d’un instrument de coordinació de totes les activitats d’informació i

orientació de l’oferta dels estudis de la UPC, és el que s’anomena Pla d’Informació, orientació per a l’accés i acollida als estudis de la UPC. Aquest pla implica: - Coordinació interna de les actuacions - Estructura de suport i seguiment - Garantia de comunicació amb tots els agents implicats - Campanya d’informació del pla per sensibilitzar els agents implicats

Accions adreçades als estudiants i al professorat de secundària Elevada participació dels equips de direcció dels centres en les actuacions del Pla

d’informació, orientació per a l’accés i acollida als estudis de la UPC Punts febles Poc coneixement del Pla d’informació, orientació per a l’accés i acollida als estudis de la

UPC per part de la comunitat universitària Poca coordinació amb l’ensenyament secundari Dificultat per establir mecanismes per al seguiment de l’efectivitat i l’eficàcia de les

actuacions La descentralització de la gestió de l’accés als segons cicles ha tingut conseqüències que

dificulten l’aprofitament de les places ofertes, com ara la dispersió de la informació i la manca de coordinació i homogeneïtat entre els centres

En el Pla d’informació, orientació per a l’accés i acollida als estudis de la UPC no es preveuen les accions específiques de centre

Propostes de millora La Universitat s’hauria de pronunciar i fer públics quin serien els itineraris factibles que un

estudiant hauria de seguir a batxillerat, incloent-hi matèries de modalitat i matèries optatives, per tenir la formació adient per cursar uns determinats estudis universitaris

Establir mecanismes d’informació que recullin l’oferta de segon cicle per potenciar la ciclicitat

Impulsar el paper dels equips de direcció de centres i departaments, com a promotors i difusors entre el professorat de les actuacions de captació i orientació d’estudiants

Establir uns indicadors per valorar l’eficàcia de les actuacions d’informació i orientació Donar informació més rellevant i convincent i més precisa Revisar exhaustivament la web de la UPC Enfortir les polítiques de captació d’estudiants de secundària, sobretot pel que fa a les

dones Dissenyar actuacions específiques per als centres on hi ha davallada en la demanda Establir mecanismes de reconeixement de la tasca de participació del PAC/PAS en les

activitats d’informació/orientació a secundària Implicar al Consell d’Estudiants en les accions adreçades a captació a secundària



49

CONCLUSIONS


50

BALANÇ SOBRE EL PROCÉS

PUNTS FORTS

Haver contribuït a mobilitzar i sensibilitzar a un col·lectiu important de persones de les unitats avaluades.

La contribució a la transparència i a la rendició de comptes de les unitats avaluades amb la publicació dels informes d’avaluació.

La conjunció de l’avaluació interna i externa i la adequació dels procediments per dur-les a terme:

L’adaptació de la Guia d’avaluació a la unitat (centre, departament i servei) en comptes de l’adaptació de l’activitat (docència, recerca i gestió) ha estat valorada molt positivament per les unitats. Es considera un punt clau per a l’encaix amb el procés de planificació estratègica per garantir que els resultats de l’avaluació puguin derivar en plans d’actuació de les mateixes unitats.

L’adaptació dels protocols a l’estructura de l’EFQM, que ha permet avaluar la dimensió de la gestió en relació a la unitat avaluada.

La inclusió de protocols d’avaluació creuada centres-departaments, atès que es una eina que aporta informació al procés i s’hi identifiquen els punts crítics.

La integració de la informació que genera la Universitat en els diferents mecanismes d’avaluació establerts en el procés d’avaluació institucional, la qual cosa ha permès oferir una informació significativa per a l’anàlisi de les unitats que calia avaluar i ha contribuït a contextualitzar l’anàlisi de la unitat en el conjunt de la universitat.

L’accés al Sistema d’Informació Directiva (SID) de la UPC que ha permès disposar de dades estadístiques, resultats i indicadors que constitueixen la informació institucional, oficial i validada.

L’adaptació de la participació de les unitats segons l’estat de planificació estratègica com a reactiu important per les unitats que no havien realitzat el seu pla en el moment de participar en el pla d’avaluació institucional.

La incorporació d’un titulat “recent” de l’àmbit dels ensenyaments avaluats com a membre del Comitè Extern, atès que ha suposat un punt de vista necessari i indispensable per fer una anàlisi global de la unitat i del seu entorn.

La implicació de la majoria dels equips directius de les unitats així com la implicació i lideratge dels ponents responsables de conduir l’avaluació a nivell intern de cada unitat.


51

ASPECTES A MILLORAR

Cal potenciar la participació interna de tots els agents que hi intervenen, especialment dels estudiants i fomentar la comunicació interna.

Cal incrementar la difusió del procés, dels seus objectius i dels seus resultats.

Cal potenciar el paper del Comitè Extern, incorporant expertesa internacional i fomentant el benchmarking amb altres unitats del mateix àmbit.

Cal fer un seguiment de terminis molt més acurat per evitar allargar el procés d’avaluació més enllà d’un curs acadèmic i evitar, així, un cost/resultat alt.

Cal vetllar per la total sincronia amb el procés de planificació estratègica. Quan no s’ha seguit la seqüència lògica “avaluar (diagnosticar) per planificar”, s’ha produït un solapament evident i perjudicial entre ambdós processos que ha perjudicat clarament al d’avaluació institucional que ha estat de poca utilitat i menys participatiu.

Cal sistematitzar la valoració de la satisfacció des de la doble perspectiva interna i externa amb la confecció d’un qüestionari i una metodologia ad hoc. S’han fet enquestes, no sempre amb rigor científic, adreçades a diferents col·lectius i amb una desigual participació.

Cal evitar que la reflexió a que porta tot el procés es realitzi sol en clau interna. Cal elevar recomanacions i suggeriments als òrgans corresponents de la Universitat.

Cal vetllar per la qualitat dels informes d’autoavaluació. En alguns casos s’haurien d’haver desenvolupat els apartats amb més profunditat i haurien d’haver incorporat les dades en què es basen les afirmacions fent uns informes més valoratius que descriptius.


52

ALGUNS RESULTATS SIGNIFICATIUS Pel que fa a les unitats avaluades, i malgrat les dificultats d’extreure’n conclusions generalitzades, es poden destacar els aspectes següents: Docència de 1r i 2n cicle En general es valora molt positivament la bona preparació i dedicació del professorat,

l’actualització científica dels professors així com l’accessibilitat i l’atenció que reben els alumnes per part d’ells.

Igualment es destaca positivament la formació teòrica rebuda pels estudiants tot i que s’incideix en que cal millorar les condicions i la organització de les classes pràctiques especialment pel que fa a l’adequació dels laboratoris docents i a la dimensió dels grups.

Altres aspectes que destaquen són la política d’informació i orientació als estudiants nous, la bona projecció internacional, l’augment de la mobilitat internacional i de les pràctiques en empreses dels estudiants, el prestigi i la excel·lent inserció laboral dels titulats així com l’alt grau d’acompliment dels programes i l’existència d’assignatures optatives i de lliure elecció, en especial de pràctiques en empresa.

Es valora positivament la implantació del “curs zero” o introductori en les titulacions que han optat per aquesta possibilitat.

Segons els estudiants, en la formació rebuda hi ha mancances en els aspectes pràctics, de gestió, d’expressió oral i escrita i de treball en equip.

Cal avançar en el foment de polítiques que estimulin la innovació i la millora de la qualitat docent així com en la coordinació intra i interdepartamental per propiciar una bona planificació en el disseny de programes i continguts d’assignatures. En general es constata que la comunicació, tant interna com externa, està poc organitzada, poc sistematitzada i poc desenvolupada. En diferents departaments s’incideix en el desequilibri i la desconnexió patent entre les seccions que els configuren.

Cal incidir en la transició secundària-universitat i establir estratègies per a la captació d’estudiants, tot i que en els centres avaluats la demanda d’estudiants és, ara per ara, bona.

Cal millorar, en algun cas, el baix rendiment acadèmic a la fase selectiva i disminuir l’excés de durada dels estudis.

Cal incrementar les estades formatives dels estudiants a l’estranger així com la mobilitat internacional dels professors.

Cal promoure l’ambientalització curricular dels estudis.


53

Docència de 3r cicle Destaca l’alta matrícula així com, en general, la bona difusió i el prestigi internacional

dels estudis de tercer cicle. En alguns casos els programes de doctorat s’han considerat com un element dinamitzador de la recerca del departament. Amb tot, cal augmentar la implicació del personal acadèmic en els programes de tercer cicle així com fomentar la realització i direcció de tesis doctorals entre el personal acadèmic.

Igualment es precís fomentar l’avaluació de la qualitat de les tesis i del seu impacte així com la vinculació dels programes de doctorat amb el món de la indústria. Amb tot, a diverses unitats, es valora positivament la integració dels treballs de doctorat a les línies obertes d’investigació.

Algun departament avaluat no ofereix programa de doctorat. Recerca i Transferència de Tecnologia Destaca, en general, els bons resultats obtinguts en recerca i en transferència de

tecnologia tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu tot i que en alguns dels departaments avaluats la producció científica es situa per sota de la mitja de la UPC.

Es constata que la participació en recerca no es generalitzada sinó que es concentra, sovint, en determinats grups de professors. Es necessari impulsar, per tant, els projectes per aconseguir que tots els professors siguin actius en recerca.

La majoria de les línies de recerca estan molt demandades per la societat i alguns dels departaments avaluats tenen una gran connexió amb l’exterior a través d’elles, el que comporta una gran projecció en l’àmbit social, amb tot cal millorar la promoció de la recerca i augmentar els acords amb altres institucions i amb el món empresarial.

Es constata com a punt feble a diverses unitats, que la recerca està molt atomitzada i individualitzada així com la poca relació entre les línies de recerca del departament i el seu programa de doctorat.

Es demana redefinir els criteris per a valorar la recerca notable per tal d’adequar-los a l’àmbit de l’arquitectura.

L’activitat en transferència de tecnologia es molt acceptable, amb un increment en serveis a les empreses del sector de la construcció. En alguns informes es destaca la evolució positiva pel que fa a la signatura de projectes i contractes amb entitats i empreses externes a la Universitat. Amb tot caldria impulsar la promoció de la recerca difonent, entre el món empresarial, l’oferta de R+D i el potencial dels departaments.


54

Unitats i persones Destaca l’acceptació i la valoració positiva del procés de planificació estratègica

engegat a les unitats. S’observa un important, encara que incipient, esforç en aplicar noves tecnologies,

relacionades amb la informació i las comunicacions en el àmbit de la docència i la gestió. Amb tot, la introducció i utilització de les TIC en el funcionament del Departament hauria de ser un objectiu de més gran interès, tant a nivell docent i investigador, com de gestió i de serveis generals.

La manca d’espai es un fenomen força generalitzat en els departaments avaluats, especialment els d’arquitectura (a l’ETSAB i a l’EUPB), En general es constata un important dèficit d’instal·lacions i equips per la major part de les pràctiques de laboratori. En alguns casos es denunciar la inexistència d'espais propis per el treball individual o en equip.

La demanda sobre l’augment dels recursos i els mitjans tècnics i informàtics destinats a la millora docent es força generalitzada.

Es destaca la manca de personal de suport a tasques de docència i especialment de recerca i el poc recolzament en relació amb el accés i formació de nous professors, així com en la promoció interna dels actuals.

En general, es reclama major adequació de les estructures de les plantilles de les unitats avaluades i es constata que algunes plantilles de professors pateixen de desequilibris evidents i de falta de possibilitats de promoció i incorporacions. És per això que es proposa ajustar l’oferta actual i futura de professorat als departaments, per tal d’adequar-la a la càrrega docent que el pla d’estudis els hi assigna i fomentar la promoció interna del professorat i la contractació de professors novells.

Es denota poca implicació per la gestió entre el col·lectiu del professorat tot i que en determinats departaments un percentatge significatiu de professors estan implicats en tasques de gestió i direcció a la Universitat, el Centre o el Departament.

Es valora molt positivament la implicació i dedicació del PAS tot i que, en ocasions, les condicions laborals no són les més idònies. En ocasions es constata que la Estructura organitzativa del PAS està poc adaptada als nous reptes i a les noves formes de gestió i que cal augmentar les plantilles del PAS adequant-les a les necessitats de les titulacions i dels departaments, que cal desenvolupar directrius i programes per a la formació del PAS i dotar a aquest col·lectiu de recursos per a millorar la qualitat de les seves prestacions.

S’observa una preocupant escassa participació dels estudiants a l’Escola i a les seves pròpies organitzacions.

Cal promoure mecanismes i programes de formació i mobilitat del personal així com avançar cap al reconeixement de les persones.


55

ANNEXOS


56

GLOSSARI D’ACRÒNIMS AI Autoinforme ALE Assignatura de lliure elecció CCE Conveni de Cooperació Educativa CEE Comitè d’Experts Externs CER Centre Específic de Recerca CEU Catedràtic d’Escola Universitària CIA Comitè d’Avaluació Intern CTT Centre de Transferència de Tecnologia CU Catedràtic d’Universitat EDP Equivalent a Dedicació Plena EFQM European Foundation for Quality Management FS Fase Selectiva FnS Fase no Selectiva FPC Fundació Politècnica de Catalunya GPA Gabinet de Planificació i Avaluació GOQ Gabinet d’Organització i Qualitat GRRHH Gabinet de Recursos Humans IE Informe Extern IF Informe Final LIM Laboratorio de Ingeniería Marítima LRU Llei de Reforma Universitària PAC Personal Acadèmic PAR Punts d’Activitat de Recerca PATT Punts d’Activitat de Transferència de Tecnologia PETC Professor Equivalent a Temps Complet PFC Projecte de Fi de Carrera PI Personal Investigador PR Percentatge de crèdits aprovats respecte als matriculats RAU Rendiment Acadèmic Universitari TAP Tallers d’Arquitectura i Projectes TC Temps Complet TEU Titular d’Escola Universitària TT Transferència de Tecnologia TU Titular d’Universitat


57

SIGLES D’UNITATS ESTRUCTURALS ETSAB Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAV Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès EUPB Escola Politècnica Universitària de Barcelona ETSECCPB Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de

Barcelona CA Departament de Composició Arquitectònica CAI Departament de Construccions Arquitectòniques I CAII Departament de Construccions Arquitectòniques II EC Departament d’Enginyeria de la Construcció EHMA Departament d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental EGAI Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I EGAII Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica II ITT Departament d’Infrastructura del Terreny i del Territori BRGF Biblioteca Rector Gabriel Ferraté

PROCÉS D’AVALUACIÓ INSTITUCIONAL€¦ · Procés d’Avaluació Institucional - Memòria anual...

Documents

Transcript of PROCÉS D’AVALUACIÓ INSTITUCIONAL€¦ · Procés d’Avaluació Institucional - Memòria anual...